TEMA 1TEMA 1

Les propietats textuals

Col·legi Jesús MariaValencià: llengua i literatura 2

Professora: Begonya Soler

IntroduccióIntroducció Definiu:◦ Comunicació◦ Text

Qüestions:◦ Sempre que parlem

comuniquem?◦ Quins tipus de

comunicació hi ha?◦ Quins són els elements de

la comunicació?◦ Un text comunica?

Els elements de la comunicacióEls elements de la comunicació

Comunicació i textComunicació i text COMUNICACIÓ: transmissió

d’informació d’un emissor a un receptor en un context determinat, a través d’un canal i mitjançant el codi compartit.

TEXT: unitat màxima de comunicació. No és només un conjunt d’oracions sinó un o més enunciats relacionats entre si i amb els aspectes extralingüístics necessaris per a produir i interpretar aquests enunciats com a conjunt significatiu segons una intenció comunicativa i una interacció social.

TextText Caràcter lingüístic: construït amb elements

d’una llengua i amb les regles de combinació (també amb elements no verbals).

Caràcter pragmàtic i comunicatiu: l’emissor construeix el text dirigit a un receptor amb una finalitat concreta en un espai i en un temps (context). La producció i la interpretació depenen d’aquests elements.

Caràcter textual i discursiu: el text té una organització interna i unes regles pròpies que garanteixen l’èxit de la comunicació.

Diversitat textualDiversitat textualSegons diversos factors, els textos adopten unes característiques

peculiars. Però alhora hi ha unes característiques comunes que

comparteixen els textos d’una determinada tipologia.Per això, s’estableix una tipologia textual segons aquests factors: Els àmbits d’ús en què té lloc la comunicació: acadèmic,

periodístic, literari... Les funcions o finalitats dels textos: informar, orientar l’opinió,

donar instruccions... Les estructures que organitzen internament el text: expositiva,

narrativa... Els participants en la situació de comunicació: emissor i

receptor únic o plural (monòleg, diàleg...) El canal emprat: orals i escrits

Les propietats textualsLes propietats textualsEl text és una unitat lingüística comunicativa, producte de l’activitat verbal humana, que posseeix un caràcter social. Es caracteritza per l’adequació al context comunicatiu, per la coherència informativa i per la cohesió lineal. La seua estructura reflecteix els procediments emprats per emissor i receptor en els processos d’elaboració i d’interpretació. Es construeix per mitjà de dos conjunts de capacitats i coneixements: els propis del nivell textual i els del sistema de la llengua.

ENRIQUE BERNÁRDEZ. Introducción a la lingüística del texto. Espasa-Calpe

 

L’adequacióL’adequació Fa referència a la relació del text amb el

context. És la capacitat del text d’adequar-se a la situació comunicativa.

Cal tindre en compte: l’àmbit d’ús, les relacions entre emissor i receptor, la finalitat del text, el canal emprat i la varietat lingüística.

La coherènciaLa coherència Dóna compte del sentit global del text i com

s’organitza. Té a veure amb la selecció de la informació i amb l’ordenació de les idees en una estructura.

Fa referència a les relacions entre el text i les idees o el significat d’aquest. D’acord amb aquesta propietat, per a construir un text cal seleccionar la informació rellevant i organitzar-la d’una manera entenedora.

La cohesióLa cohesió Té a veure amb les relacions entre els

elements del text mitjançant el lèxic (cohesió lèxica), pronoms i temps verbals (cohesió gramatical), els connectors, i els signes de puntuació i els marcadors textuals (cohesió discursiva).

Fa referència a la utilització correcta dels elements lingüístics que formen el text (connectors, pronoms, conjuncions, signes de puntuació, etc.) per tal que el text tinga una construcció global i no siga solament una sèrie de frases inconnexes.

La correcció o l’estilLa correcció o l’estil És l’aplicació de les regles gramaticals i l’ús

correcte del vocabulari. De l’eficàcia que s’aconseguisca o no en el compliment d’aquestes regles es qualificarà el text com a correcte o incorrecte.

En els àmbits d’ús acadèmic, administratiu, científic o periodístic, els problemes gramaticals poden generar conflictes d’interpretació i en desqualifiquen l’autor. Una paraula emprada amb un sentit equivocat o una oració mal redactada tergiversen i compliquen la seua unitat semàntica.

LES PROPIETATS TEXTUALS A CLASSELES PROPIETATS TEXTUALS A CLASSE

Quina relació tenen les propietats textuals amb el comentari de text?

Quins aspectes treballarem de cada propietat textual durant el curs?