Tema 4. Els regnes cristians peninsulars

  • View
    454

  • Download
    8

Embed Size (px)

Text of Tema 4. Els regnes cristians peninsulars

TEMA 9.- LA CRISI DE 1929 I LA DEPRESSI ECONMICA MUNDIAL

TEMA 4ELS REGNES CRISTIANS PENINSULARSSalvador Vila EsteveGeografia i Histria2n dESO

TEMA 4.- ELS REGNES CRISTIANS PENINSULARS.Els orgens (segles VIII-X).La consolidaci dels regnes cristians (segles XI-XIII).Conquesta cristiana i repoblament.Les corones de Castella i Arag (segles XIII-XV)

1.- ELS ORGENS (segles VIII-X).Els regnes cristians naixen al nord peninsular, als territoris no ocupats pels musulmans

1.- ELS ORGENS (segles VIII-X).El regne dAstries naix a partir dels nobles visigots all refugiats, que resisteixen lavan musulm (batalla de Covadonga) i ocupa Galcia

Crnica cristiana de Albelda (881)

Crnica musulmana de Al-Maqqari (principios s. XVII)

1.- ELS ORGENS (segles VIII-X).El regne de Lle naix quan els asturians ocupen la zona (segona meitat del segle IX) i traslladen a Lle la capital, expandint el seu territori fins el riu Duero

Artehistoria. El camino de Santiago.

1.- ELS ORGENS (segles VIII-X).El comtat de Castella rep el nom dels castells que construeixen al segle X per defensar-se, que faran daquest comtat un territori fronterer poders entre Lle i Navarra que es convertir en regne independent al segle XI

Comte Fernn GonzlezRei Fernando I

1.- ELS ORGENS (segles VIII-X).La zona dels Pirineus va ser ocupada per Carlemany, que lanomen Marca Hispnica i la dividir en nombrosos comtats i marquesats, els quals es van anar independitzant a partir de la mort de Carlemany

1.- ELS ORGENS (segles VIII-X).El regne de Pamplona o Navarra es va independitzar dels francs a principis del segle X, arribant a la seua mxima expansi al segle XI (fins a lEbre)

En lera 943 (905), va sorgir a Pamplona un rei de nom San Garcs. Lluitant contra els islamites, va causar molts estralls entre els sarrans. Tamb va prendre baix la seua tutella tots els castells situats entre Cantbria i la ciutat de Njera. Certament va posseir la terra de Deio, amb totes les seues fortaleses. A ms, pos baix la seua autoritat lArba pamplonesa. Tamb va prendre tota la terra aragonesa amb els seus castells. Finalment, expulsats tots els malvats, en lany XX del seu regnat abandon el mn.Genealogia del Cdex de Roda (990)

1.- ELS ORGENS (segles VIII-X).El regne dArag naix al segle XI, quan Ramir I uneix els comtats aragonesos i sindependitza de Pamplona

Ramir I i el seu fill San Ramrez

1.- ELS ORGENS (segles VIII-X).Els comtats catalans tamb sindependitzen dels francs (segle X) i el comte de Barcelona simposa a la resta de comtats i sexpandeix cap al sud fins lEbre (segle XI)

Activitats punt 1.- ELS ORGENS (segles VIII-X).1.- A partir dels mapes de baix i els teus coneixements, respon:a) Quin carcter tenen els dos mapes? De quin tipus s cadascun? Quin territori representen entre els dos?b) Quin s el tema dels dos mapes?c) On es situa el regne dAstries? Quina s la seua capital? Quines ciutats va ocupar i en quins anys? Quins territoris ocupa? En quin regne es transformar i per qu?d) Com sorgeix Castella? Quina s la seua capital? Per qu es diu Castella? Quan ser independent?e) Quines ciutats sn saquejades per Al-Mansur? Qui era Al-Mansur?f) Quins territoris de la Marca Hispnica es van independitzar dels francs? Cap a on sexpandiran?g) Quan es va formar el regne de Pamplona? Quina ciutat musulmana ataquen?h) Quins comtats formaran el regne dArag? Qui els unir? Quines ciutats musulmanes ataquen?i) Quins eren els comtats catalans? Com aniran unint-se? Quines ciutats musulmanes ataquen?

2.- LA CONSOLIDACI DELS REGNES CRISTIANS (s. XI-XIII).Els regnes de Castella i Lle acabaran unint-se per aliances matrimonials al segle XIII amb Ferran III, desprs de diversos intents, configurant el major dels regnes peninsulars: Castella

2.- LA CONSOLIDACI DELS REGNES CRISTIANS (s. XI-XIII).El regne de Portugal naix en 1128, independitzant-se de Lle i expandint-se cap al sud

Alfonso Enrquez (primer rei de Portugal)

2.- LA CONSOLIDACI DELS REGNES CRISTIANS (s. XI-XIII).El regne de Pamplona canvia el seu nom per Navarra (segle XII), queda encaixonat entre Castella i Arag i ser governat per dinasties franceses entre els segles XIII i XV

2.- LA CONSOLIDACI DELS REGNES CRISTIANS (s. XI-XIII).Els comtats catalans i el regne dArag suneixen amb el matrimoni de Peronella dArag i Ramon Berenguer IV, donant lloc a una Corona dArag (1137) que sexpandir pel nord (sud de Frana) fins ser derrotada pels francesos a Muret i, posteriorment, sexpandir cap al sud (Valncia) i pel Mediterrani (Balears, Sardenya i sud dItlia)

Activitats punt 2.- LA CONSOLIDACI DELS REGNES CRISTIANS (segles XI-XIII)..1.- Per quin mecanisme es van formar la Corona de Castella (Castella i Lle) i la Corona dArag (Arag i els comtats catalans)? Explica com es va formar cadascuna i cap a on es van expandir.2.- Qu va passar amb Portugal i Navarra?

3.- CONQUESTA CRISTIANA I REPOBLAMENT.3.1. Segles IX-XI.3.2. Segle XII.3.3. Segle XIII.

3.1.- Segles IX-XI: la conquesta.Els regnes de Lle i de Castella sexpandeixen fins a la vall del DueroPamplona, Arag i els comtats catalans ocupen territoris cap al sud , apropant-se a lEbre

3.1.- Segles IX-XI: el repoblament.Als segles IX i X sn repoblacions lliures de camperols que les terres (pressures) i es reuneixen en concejos en qu prenen les decisions collectivesA partir del segle XI els nobles sapoderen daquestes comunitats, que quedaran baix la seua jurisdicci

A tots nosaltres plau, sense que ning ens force, sin per prpia voluntat, fer-vos carta de donaci a vos, comte Ramon, i en virtut della us donem els nostres alous en el lloc de Pallars i la vila de Bahent, terres, vinyes, cases, hortes, arbres, molins, aiges, canals (...).Us donem, per tant, tot el que es troba dins daquests termes (...) a fi que sigueu el nostre bon senyor i defensor contra tots els homes de vostre comtat.Carta de donaci (921).

3.2.- Segle XII: la conquesta.Portugal sindependitza i avana fins al Tajo (Lisboa)El regne de Castella, amb Alfons VI, ocupa Toledo (capital) i la vall del Tajo

3.2.- Segle XII: la conquesta.Al regne dArag Alfons I el Bataller conquereix Saragossa i la vall de lEbre i continua cap al sud, conquerint Terol Alfons II

3.2.- Segle XII: la conquesta.Als comtats catalans Ramon Berenguer IV ocupa Lleida, Tortosa i la vall de lEbreA finals del segle XI El Cid ocupa Valncia, per la mantindr poc de temps

El Cid toma Valencia

3.2.- Segle XII: el repoblament.A les valls del Tajo i lEbre es fan repoblaments concejils controlats pels reis i senyors que atorguen privilegis i drets (cartes de poblament) als habitants que es traslladen a les noves i perilloses terres de fronteraEs mant la poblaci jueva i part de la musulmana (mudjars), convivint amb els cristiansTots els pobladors que vinguen a Calatayud queden absolts i lliures de tots els deutes que tinguen, dels danys que pesaren sobre ells, vinguin del rei o de qualsevol altre home; i onsevullga que tinguessin heretats o havers, els tindran tots a resguard i sense traves, lliure i franc per a vendre-lo, donar-lo i gravar-lo a qui ells vullguen.Trie el concejo el jutge que vullguen i estiga en el seu crrec un any; desprs faa el concejo el que li plaga.Cap ve de Calatayud pague peatges en terra del rei, i a aquells que els els arranque per la fora pague mil meravedissos, en tres parts.Fur concedit per Alfons I (1131)

3.3.- Segle XIII: la conquesta.Els reis de Castella, Navarra i Arag suneixen i derroten als musulmans en la definitiva batalla de Las Navas de Tolosa (1212)

3.3.- Segle XIII: la conquesta.Portugal ocupa tot el territori fins al sud del pasCastella ocupa Extremadura i la vall del Guadalquivir

3.3.- Segle XIII: la conquesta.Jaume I dArag ocupa Valncia (1238), creant el regne de Valncia, al qual atorga uns furs o lleis prpies; a ms de les Balears (crea el regne de Mallorca) i Mrcia (que la cedeix a Castella)

3.3.- Segle XIII: la conquesta.Lexpansi de la Corona dArag continuar fins al segle XV pel Mediterrani, amb un comer important: Sardenya, Npols i Siclia i Neoptria

3.3.- Segle XIII: la conquesta.Sols queda com a musulm el regne de Granada, que ser independent fins a la conquesta castellana del 1492, per pagant pries als reis castellans

Aquest rei don Alfons, a linici del seu regnat, va signar per un temps els acords que el rei don Ferran, son pare, havia fet amb el rei de Granada, per a que li donaren les pries tan complidament com li les donava al rei Ferran.Aquestes pries li les donava el rei de Granada per a que el deixara viure en pau, per tamb a manera de reconeixement, ja que aquest rei don Ferran donava ajuda de gents a aquest rei de Granada contra un llinatge de moros que eren els seus contraris i molt poderosos.P. LPEZ DE AYALA. Crnica dels reis de Castella (segle XIV)

3.3.- Segle XIII: el repoblament.A Castella gran part dels musulmans fugen o sn expulsats i els reis donen la terra a la gran noblesa i lesglsia, en forma de grans propietats (latifundis)A Balears i Valncia gran part de la poblaci musulmana es queda (mudjars) i la resta es repobla amb aragonesos (interior de Valncia) i catalans (costa valenciana i Balears)

En el nom del Senyor. Comencen les donacions de Valncia i del seu terme fetes per don Jaume, rei dArag (...)A Artal de Lluna, lalqueria de Paterna i la de Manises.A B., abat de Lagrasse, lesglsia de sant Vicent i trenta jovades de terra en el terme de Valncia.A G., P. i Mateu, que sn germans del capell del senyor rei, huit jovades junt a la porta de Boatella i tres cases dins daquesta porta.A fra Lope Martn, comendador dAlcaiz, els castells i viles o alqueries de Btera i de Bufilla.JAUME I. Llibre del Repartiment (1237)

Activitats punt 3.- CONQUESTA CRISTIANA I REPOBLAMENT.1.- A partir dels mapes i dels teus coneixements, respon:a