Embed Size (px)
Citation preview
EBOLA TREBALL TRANSVERSAL DE LES ASSIGNATURES :
HIGIENE, CURES i PSICOLOGÍA
Data:10 de Febrer del 2015
1
ÍNDEX
1-INTRODUCCIÓ ......................................................................................... 2
2-HIGIENE C6 ......................................................................................... 3
2.1-Què és l’EBOLA? Quan i on es va originar la malaltia? ........................ 4
2.2-Quin és l’agent causal de la malaltia? ........................ 9
2.3-Com es transmet? ........................ 13
2.4-Quina simptomatologia té la malaltia? ........................ 14
2.5-Com es diagnostica? ........................ 15
2.6-Quin és el tractament? ........................ 15
2.7-Què ha de fer una persona que sospita que pot tenir Ebola? ........................ 17
Recomanacions de la OMS
2.8-Què vol dir que hi ha persones “immunes” a la malaltia? ........................ 17
2.9-Quina possibilitat de sobreviure tenen les persones infectades(%)? ........................ 19
3-CURES C4 ......................................................................................... 21
3.1-Quines precaucions has de prendre com a auxiliar d’infermeria
a les urgències d’un centre de referència? ........................ 22
3.2-Quines precaucions has de prendre com a auxiliar d’inferme-
ria a la planta d’infectats d’un centre de referència? ........................ 22
3.3-Quines precaucions has de prendre com a auxiliar d’infermeria
a l’habitació d’un infectat en un centre de referència? ....................... 24
3.4-Quines precaucions has de prendre com a auxiliar d’infer-
meria en les cures d’una pacient infectat en un centre de referència? ........................ 25
3.5-Quines cures i quin tractament reben els pacients malalts d’Ebola? ........................ 27
3.6-Protocol dels processos per tractar un pacient amb Ebola. ........................ 28
4-PSICOLOGIA C7 ......................................................................................... 41
4.1-Creus que s’havien d’haver repatriat els 2 sacerdots espanyols
infectats a l’Àfrica? ........................ 42
4.2-Creus que la repatriació es va fer en les condicions correctes? ........................ 42
4.3-Per què creus que es va infectar l’auxiliar d’infermeria que feia les
cures als pacients malalts? ........................ 43
4.4-Creus que els hospitals espanyols i catalans de referència tenen
el nivell de protecció 4 per tractar la malaltia? ( Hospital Carlos III de
Madrid i Hospital Clínic de Barcelona) ........................ 43
5-TRACTAMENT DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ SOBRE EL TEMA.................... 44
6-CONCLUSIONS ......................................................................................... 54
7-BIBLIOGRAFIA ......................................................................................... 56
8-ANNEX ......................................................................................... 57
2
1-INTRODUCCIÓ
El present treball sobre el virus de l’EBOLA, és un treball transversal de
tres assignatures del curs de cures d’auxiliar d’infermeria. Les assignatures
són: Higiene, Cures i Psicologia.
He intentat seguir l’estructura marcada amb el guió però he marcat el
treball en tres apartats ben diferenciats que corresponent a les tres
assignatures.
El virus sobre l’Ebola ha estat molt important i molt d’actualitat en el
present curs i penso que ha estat molt interessant poder treballar-ho en aquest
treball ja que ens ajudar a estar al dia de les noves malalties que apareixent.
He intentat fer un recull de noticies sobre el present tema, buscant una
noticia que m’agrades per poder comentar-la en l’últim apartat, però m’ha estat
molt difícil escollir una. Per el que he decidit fer sobre com els mitjans de
comunicació han tractat el tema, centrant-me en les noticies que publicava un
diari en concret, la Vanguardia i fent un seguiment des de setembre fins a
gener de totes les noticies que han publicat. Les reflexions sobre quin ha estat
el tractament estan en l’apartat 5 del treball.
3
2-HIGIENE C6
4
2.1-QUÈ ÉS L’EBOLA? QUAN I ON ES VA ORIGINAR LA MALALTIA?
El virus d'Ebola és un virus de la família Filoviridae
i gènere Filovirus, situació taxonòmica que
comparteix amb el virus de Marburg. Aquest nom
prové del riu Ebola (a la República Democràtica
del Congo, antic Zaire), on va ser identificat per
primera vegada el 1976 durant una epidèmia.
Aquest virus és el causant de la Febre
hemorràgica de l'Ebola, una malaltia infecciosa,
altament contagiosa i molt severa que afecta tant
a animals com a éssers humans. Els virus Ebola i
virus de Marburg són les dues espècies tipus del
gènere Filovirus, l'únic conegut a la família
Filoviridae. Aquesta família comparteix moltes
característiques amb les famílies Paramyxoviridae
i Rhabdoviridae; totes conformen l'ordre Mononegavirales. El virus Ebola no
presenta reaccions serològiques creuades amb el virus de Marburg, això
permet la seva identificació serològica. (Viquipèdia)
El gènere Ebolavirus està estretament relacionat amb el virus de la febre
hemorràgica de Marburg, identificada el 1967, i comprèn cinc espècies, tres de
les quals es troben distribuïdes per les zones
tropicals africanes. Les altres dues han estat
detectades al sud de la Xina, a Tailàndia i a les
Filipines. A diferència de les africanes, aquestes
darreres no han donat lloc a epidèmies, i una
d’elles és aparentment innòcua. El virus té com a
hoste diversos animals salvatges, sobretot
algunes espècies de rat-penats, i també antílops,
porcs i diversos primats (macacos, goril·les,
ximpanzés). Els símptomes són excessos de
febre alta, feblesa, dolors musculars, cefalàlgia,
vòmits, diarrees, erupcions cutànies, hemorràgies
internes i externes i disfuncions renals,
hepàtiques i del sistema nerviós, entre d’altres.
No existeix cap medicament ni vacuna coneguts
que siguin efectius, i la malaltia té un índex de
mortalitat al voltant del 90%. Fou detectat per
primer cop en dues epidèmies simultànies l’any 1976: una a l’actual Sudan del
Sud i l’altra a la República Democràtica del Congo, prop del riu Ebola, d’on pren
el nom. Després d’aquest primer brot, que causà més de 400 morts, la següent
epidèmia important no tingué lloc fins el 1994-95, i des d’aleshores se n’han
succeït a intervals. L'any 2014 es produí el brot més devastador, que afectà
5
una zona compresa entre Guinea, Libèria i Sierra Leone. Segons les
estimacions de l'OMS, el nombre de víctimes mortals passà d'aproximadament
unes 500 a unes 3.400 en pocs mesos, del maig a l'agost, i aquest mes el
nombre d'infectats era de més de 7.000. El 8 d'agost l'ONU declarà el virus de
l'Ebola d'emergència sanitària mundial. A l'octubre es diagnosticà als EUA el
primer cas d'Ebola, una persona procedent de Libèria que morí al mateix mes, i
pocs dies després, a l'Estat espanyol, el primer cas de contagi fora del
continent africà. (Gran Enciclopèdia catalana)
LA TRANSMISSIÓ DE LÈBOLA A L’ÀFRICA
Quadres extrets d’un l’article del PAIS publicat el 25 de gener del 2015
6
L’Ebola a Zaire
La soca Ebola-Zaire té la major taxa de mortalitat, fins a 90% en algunes
epidèmies, amb una mitjana d'un 83%. El primer brot va succeir el 26 d'agost
de 1976 a Yambuku, una ciutat del nord de Zaire (actualment, República
Democràtica del Congo). El primer cas registrat va ser Mabalo Lokela, un
professor d'escola de 44 anys que tornava d'un viatge pel nord del Zaire. La
seva alta febre va ser diagnosticada com un cas de malària, i en conseqüència
se li va administrar quinina. Lokela va tornar a l'hospital cada dia; una setmana
després, els seus símptomes incloïen vòmits incontrolables, diarrea sagnant,
mal de cap, marejos i dificultats respiratòries. Més tard va començar a sagnar
pel nas, boca i anus morint el 8 de setembre de 1976, després de 14 dies de
manifestar-se-li els primers símptomes.(Viquipèdia)
En 2014 va succeir el major brot de la història d'aquesta soca i també el major
brot que es coneix d'Ebola, que afectà inicialment a Guinea-Conakry,
expandint-se posteriorment a Libèria i Sierra Leone. (Viquipèdia)
Data Lloc d'aparició Casos/morts (taxa mortalitat)
1994: des/fer. Gabon 49/29 (59%)
1995: abril/ juny Zaire (actualment RDC) 345/256 (74%)
1996: gener/abril Gabon 93/68 (73%)
2001/02: oct./mç Gabon i República del Congo 122/96 (79%)
2002/03:des/abril República del Congo, en les viles de Mbomo i Kellé del
Departament Cuvette Ouest 143/128 (90%)
2003: nov./des. República del Congo, en les viles de Mbomo i Mbandza del
Departament Cuvette Ouest 35/29 (83%)
2007: abr./oct. Kasai Occidental (República del Congo) 264/187 (71%)
2012: juliol/oct. Uganda 24/17 (71%)
2012:set./nov. República Democràtica del Congo 62/34 (55%)
2014 Guinea-Conakry, Libèria i Sierra Leone (Brot de 2014 d’Àfrica
occidental)
1.711/932
(54%)
Brots d'Ebola-Zaire (Viquipèdia)
L’Ebola a Sudan
A Sudan va ser la segona soca classificada del virus, en 1976. Aparentment es
va originar entre els treballadors d'una fàbrica de cotó en Nzara, Suen, ja que el
primer cas registrat va ser un dels treballadors. No obstant això, els científics
que van analitzar a tots els animals i insectes que hi havia a la fàbrica, no van
poder trobar cap que donés positiu al virus d'Ebola. El transmissor original
7
encara es desconeix. L'epidèmia va acabar causant 151 morts entre les 285
persones que van resultar infectades.(Viquipèdia)
Data Lloc d'aparició Casos/morts
(taxa de mortalitat)
1994: des./ fer. Gabon 49/29 (59%)
1995: abr./juny Zaire (actualment RDC) 345/256 (74%)
1996: ge./abril Gabon 93/68 (73%)
2001-02: oct./mç Gabon i República del Congo 122/96 (79%)
2002-03:
des./abr.
República del Congo, en les viles de Mbomo i Kellé del
Departament Cuvette Ouest 143/128 (90%)
2003: nov./des. República del Congo, en les viles de Mbomo i Mbandza del
Departament Cuvette Ouest 35/29 (83%)
2007: abr./oct. Kasai Occidental (República del Congo) 264/187 (71%)
2012: Jul./oct. Uganda 24/17 (71%)
2012:set./nov. República Democràtica del Congo 62/34 (55%)
2014 Guinea-Conakry, Libèria i Sierra Leone (Brot de 2014
d'àfrica occidental) 1.711/932 (54%)
Ebola-Sudan. (Viquipèdia)
L’Ebola a Reston
Va aparèixer al novembre de 1989 en un grup de cent macacos (Macaca
fascicularis) importats des de Filipines fins a Reston (Virgínia), EUA. Un altre
carregament de macacos infectats va ser també enviat a Filadèlfia, Estats
Units. Aquesta epidèmia va ser altament letal en els macacos, però no va
causar cap mort entre els humans. No obstant això, 6 dels encarregats de
manipular els animals van donar positiu al virus, dos d'ells a causa d'una
exposició prèvia. Més micos infectats amb Ebola-Reston van ser enviats de nou
a Reston i Texas al febrer de 1990. També es van detectar en 1992 en Siena
(Itàlia) i a Texas de nou al març de 1996. Cap humà va ser infectat en aquests
últims brots.(Viquipèdia)
El 23 de gener de 2009, el Govern de Filipines va anunciar la detecció
d'anticossos IgG enfront del virus Ebola Reston (ERV) en una persona que
podia haver estat en contacte amb porcs malalts.(Viquipèdia)
El 30 de gener de 2009, el Govern va anunciar la detecció d'anticossos anti-
ERV en altres quatre persones: dos grangers de Bulacán i un altre de
Pangasinán (les dues granges, ambdues en el nord de Luzón, estan en
quarantena per haver-se detectat infeccions porcines per ERV) i un carnicer
d'un escorxador de Pangasinán. El cas seropositiu anunciat el 23 de gener té
8
una explotació domèstica de porcs a Ciutat Valenzuela (un barri de l'àrea
metropolitana de Manila).(Viquipèdia)
Uns 6.000 porcs d'una explotació ramadera situada al nord de Manila van ser
sacrificats per impedir l'expansió d'una epidèmia del virus Ebola-
Reston.(Viquipèdia)
Data Lloc d'aparició Casos/morts
( (taxa de mortalitat)
1976 Comtats de Nzara i Maridi (Sudan), a l'Estat d'Equatòria
Occidental (Sudan del Sud) 285/151 (53%)
1979 Comtat de Nzara (Sudan) 34/22 (65%)
2000 - 2001 Districtes de Gulu, Masindi, i Mbarara (Uganda) 425/224 (53%)
2004 Sudan 17/7 (41%)
Ebola-Reston(Viquipèdia)
Aquests recents casos a Filipines representen la primera vegada que l'Ebola-
Reston ha estat detectat en porcs, i també la primera vegada que se sospita
una transmissió del virus Ebola-Reston des del porc en ser humà.(Viquipèdia)
L’Ebola a Tai-Forest
Aquest subtipus d'Ebola va ser descobert entre els ximpanzés dels boscos de
Thai a Costa d'Ivori. L'1 de novembre de 1994, es van trobar els cadàvers de
dos ximpanzés en aquest bosc. Les autòpsies van revelar que hi havia sang
marró en el cor dels dos ximpanzés, i que un d'ells presentava els pulmons
plens de sang. Els estudis dels teixits presos dels ximpanzés van llançar moltes
similituds amb la soca Ebola-Zaire que durant el 1976 va causar estralls a Zaire
i Sudan. El 1994, es van trobar més ximpanzés morts, molts d'ells van donar
positiu a l'Ebola després d'utilitzar-se tests moleculars. Es creu que l'origen del
brot va ser la carn d'alguns micos infectats de l'espècie Colobus vermella que
els ximpanzés atacaven. Una dels científics que van dur a terme les autòpsies
dels ximpanzés infectats va contreure Ebola. Va desenvolupar els primers
símptomes, similars al dengue o la malària, aproximadament una setmana
després de les autòpsies. Va ser transportada a Suïssa per rebre tractament.
Dues setmanes després va ser donada d'alta, i sis setmanes després de la
infecció estava completament recuperada.(Viquipèdia)
El 29 de novembre de 2007, el ministre ugandès de Salut va confirmar que la
febre hemorràgica que ha matat almenys a 35 persones i que ha infectat a 127
a Uganda, ha estat provocada pel virus de l'Ebola.(Viquipèdia)
Les morts es van registrar a la regió de Bundibugyo, a la frontera amb la
República Democràtica del Congo.(Viquipèdia)
9
Després d'analitzar les mostres el Laboratori Nacional dels Estats Units i el
Centre per al Control de les Malalties, l'Organització Mundial de la Salut ha
confirmat que es tracta d'una nova soca del virus d'Ebola.(Viquipèdia)
L’Ebola a Europa
El primer europeu infectat per aquesta malaltia va ser el religiós espanyol de 75
anys Miguel Pajares, que es trobava treballant en un centre sanitari a Libèria, el
5 d'agost de 2014. Va ser repatriat a Espanya en avió per intentar ser tractat de
la seva malaltia. Tot i rebre el tractament experimental desenvolupat pels
Estats Units, va morir pocs dies després, el 12 d'agost de 2014.(Viquipèdia)
Dos mesos més tard s'ha detectat a Madrid el primer cas confirmat d'Ebola
contagiat fora d'Àfrica. El positiu l'ha donat una auxiliar d'infermeria que va
atendre el missioner Manuel García Viejo, mort per Ebola el 25 de setembre a
Espanya. García Viejo, director mèdic de l'Hospital Sant Joan de Déu de la
ciutat de Lunsar, va ser repatriat a Espanya quan se li va detectar la
malaltia.(Viquipèdia)
2.2-QUIN ÉS L’AGENT CAUSAL DE LA MALALTIA?
Ultraestructura
Les micrografies electròniques de l'EBOV mostren que té una estructura
filiforme característica d'un filovirus. L'EBOV VP30 és d'uns 288 aminoàcids de
longitud. Els virions són tubulars generalment, però variables generalment i
poden aparèixer com el clàssic bastó del pastor o pern d'anella, com una U o
un 6, o en espiral, circular, o ramificats; les tècniques de laboratori, com ara la
centrifugació, poden ser l'origen d'algunes d'aquestes formacions. Els virions
són generalment de 80 nm de diàmetre amb una bicapa lipídica ancoratge de la
glicoproteïna que es projecta de 7 a 10 nm de punts llargs des de la seva
superfície. Són de longitud variable, típicament al voltant de 800 nm, però
poden ser de fins a 1000 nm de longitud. El centre del virió és una estructura
anomenada nucleocàpside, que està formada per l'ARN genòmic viral
enrotllada helicoïdalment de forma complexa amb les proteïnes NP, VP35,
VP30, i L. Té un diàmetre de 80 nm i conté un canal central de 20-30 nm de
diàmetre. La glicoproteïna codificada pel virus (GP) està en pics de 10 nm de
longitud i separada uns 10 nm de distància
en l'embolcall viral extern del virió, i es
deriva de la membrana de la cèl·lula hoste.
Entre la part externa i la nucleocàpside, en
l'anomenat espai de la matriu, es troben les
proteïnes virals VP40 i VP24. (Viquipèdia)
10
Genoma
Cada virió conté una molècula d'ARN lineal, de cadena senzilla, de sentit
negatiu, de 18.959-18.961 nucleòtids de longitud. L'extrem 3' no està
poliadenilad i l'extrem 5' no té un límit. Es va trobar que 472 nucleòtids des del
3' final i 731 nucleòtids del 5' de l'extrem són suficients per a la
replicació.(Viquipèdia)
Codificada per a set proteïnes estructurals i una proteïna no estructural. L'ordre
dels gens és 3 ' - líder - NP - VP35 - VP40 - GP/sGP - VP30 - VP24 - L -
Remolc – 5', on el líder i el remolc són les regions no transcrites, que
transporten senyals importants per controlar la transcripció, replicació i
empaquetament dels genomes virals en nous virions. El material genòmic per si
mateix no és infecciós, perquè les proteïnes virals, entre elles l'ARN polimerasa
dependent de l'ARN, són necessaris per transcriure el genoma viral en els
mARN, ja que és un virus d'ARN de sentit negatiu, i per a la replicació del
genoma viral. Les seccions de l'NP i dels gens L dels filovirus s'han identificat
com endògens en els genomes de diversos grups de petits mamífers.
(Viquipèdia)
Cicle viral
El recollidor de Niemann C1 (Niemann - Pick C1) (NPC1) sembla ser essencial
per a la infecció de l'Ebola. Dos estudis independents publicats en la mateixa
edició de Nature mostren que l'entrada a les cèl·lules del virus Ebola i la
replicació requereixen la proteïna NPC1 transportadora del colesterol. Les
cèl·lules defectuoses en el complex HOPS o la funció NPC1, incloent-hi
fibroblasts primaris derivats de pacients amb malaltia de C1 humà de Niemann-
Pick, són resistents a la infecció per EboV i MarV, però segueixen sent
plenament susceptibles a una sèrie de virus no relacionats. Això podria implicar
que les mutacions genètiques en el gen NPC1 en humans podrien fer que
algunes persones resistents a un dels virus més mortals coneguts que afecten
els éssers humans. Els mateixos estudis descriuen resultats similars amb el
cosí de l'Ebola en el grup filovirus, el virus de Marburg, demostrant que ell
també necessita NPC1 per entrar a les cèl·lules. A més, NPC1 ha demostrat
ser fonamental per a escriure els filovirus perquè intervé en la infecció
mitjançant la unió directament a la glicoproteïna de l'Embolcall víric. Un estudi
posterior va confirmar les troballes segons les quals NPC1 és un receptor de
filovirus crític que intervé en la infecció mitjançant la unió directament a la
glicoproteïna de l'embolcall viral i que el segon domini lisosomal de NPC1
intervé en aquesta unió. (Viquipèdia)
En un dels estudis originals, una molècula petita ha demostrat inhibir la infecció
pel virus d'Ebola mitjançant la prevenció de la unió de la glicoproteïna del virus
11
a NPC1. En l'altre estudi, els ratolins que eren heterozigots per NPC1, es va
mostrar a estar protegits del desafiament letal amb el ratolí adaptat al virus
Ebola. En conjunt, aquests estudis suggereixen que l'NPC1 pot ser una
potencial diana terapèutica per a un medicament antiviral contra
l'Ebola.(Viquipèdia)
Sent acel·lulars, els virus no proliferen a través de la divisió cel·lular; en el seu
lloc, utilitzen la maquinària i el metabolisme de la cèl·lula hoste per produir
múltiples còpies de si mateixos, i s'acoblen a la cèl·lula. (Viquipèdia)
El virus s'uneix als receptors de l'hoste a través de la glicoproteïna (GP)
peplòmer de la superfície i entra per endocitosi en els macropinosomes
a la cèl·lula hoste
La membrana viral es fusiona amb la membrana de la vesícula, la
nucleocàpside s'allibera dins del citoplasma
L'ssARN de sentit genòmic negatiu encapsidat, s'usa com a plantilla per
a la síntesi del (3'- 5') del mARNs poliadenilat
Usant la maquinària de la cèl·lula hoste, es produeix la traducció de
l'mARN en proteïnes virals
Les proteïnes virals són processades, la glicoproteïna precursora (GP0)
s'escindeix en GP1 i GP2, que estan fortament glicosilades. Aquestes
dues molècules s'acoblen, primer a heterodímers, i després en trímers
per donar els peplòmers de superfície. La glicoproteïna secretada (sGP)
precursora s'escindeix en sGP i pèptid delta, els quals són alliberats per
la cèl·lula
Així com els nivells de proteïnes virals augmenten, es produeix un canvi
de la conversió a la replicació. Usant l'ARN de sentit genòmic negatiu
com a plantilla, se sintetitza un +ssARN complementari; aquest s'utilitza
llavors com un motlle per a la síntesi del nou (-)ssARN genòmic, que és
encapsolat ràpidament
Les nucleocápsides acabades de formar i les proteïnes de l'embolcall
s'associen a la membrana plasmàtica de la cèl·lula hoste; la brotació es
produeix donant lloc a la destrucció de la cèl·lula
Clínica
Un virus de l'espècie Zaire ebolavirus és un virus d'Ebola si té les propietats
dels ebolavirus Zaire i si el seu genoma difereix de la del prototip Zaire
ebolavirus, variant del virus Ebola Mayinga (EBOV/May), pel ≤ 10% a escala de
nucleòtids.(Viquipèdia)
Els símptomes són variables; al començament sol ser, generalment, sobtat i
caracteritzat per febre alta, prostració, miàlgia o dolor muscular sever,
artràlgies, dolor abdominal i cefalea.(Viquipèdia)
12
En un lapse d'una setmana, apareix en tot el cos una erupció, freqüentment
hemorràgica. Les hemorràgies es presenten generalment des del tub
gastrointestinal, fent que l'infectat sagni tant per la boca com pel recte. La taxa
de mortalitat és alta, arribant a un 90% i els pacients generalment moren per
xoc hipovolèmic per la pèrdua de sang.(Viquipèdia)
El virus de l'Ebola, com tots els virus «calents», no té cura ni cap tractament
específic. El tractament que s'utilitza en l'actualitat és de sosteniment, suport
cardiopulmonar i de medicina intensiva, tenint en compte l'aïllament del pacient
i la protecció de risc biològic per als prestadors de salut. Cura extrema amb
secrecions del pacient perquè és una infecció molt contagiosa.(Viquipèdia)
Pel que fa a una vacuna, es realitzen investigacions però aquestes es
compliquen perquè encara no es coneixen totes les proteïnes del virus i perquè
hi ha només cinc laboratoris equipats per treballar amb un virus com
aquest.(Viquipèdia)
Aquests laboratoris es troben als EUA, Canadà, Rússia, França i Alemanya. Els
més coneguts són el del CDC (Centers for Disease Control, Centres per al
Control de Malalties) a Atlanta, Geòrgia (Estats Units), i el USAMRIID (The
United States Army Medical Research Institute for Infectious Diseases, Institut
d'Investigació Mèdica de l'Exèrcit dels Estats Units per Malalties
Infeccioses).(Viquipèdia)
És de fàcil reproducció en laboratoris, altament eficaç per aerosols, molt
contagiós, la mortalitat per ebola pot arribar al 90%, i el més rellevant és que no
existeix encara tractament específic.(Viquipèdia)
Malgrat el que es va creure en un principi, s'ha demostrat que el sèrum
consistent en la sang dels supervivents al virus no és efectiu en el tractament
de la malaltia.(Viquipèdia)
El 1998, Maurice Iwu va anunciar al Congrés Internacional de Botànica que
l'extracte de la fruita de Garcinia kola, un arbre de l'Àfrica occidental, utilitzat
per curanderos locals en altres molèsties, detenia el creixement del virus en
proves de laboratori. Tanmateix, a data de juny de 2005, encara no s'han
realitzat proves amb animals o éssers humans.(Viquipèdia)
Científics del USAMRIID i altres instituts han aconseguit produir una vacuna de
Virus Ebola desactivat muntat en virus del refredat comú, que sembla haver
tingut èxit en ratolins i micos. Això dóna esperança a tots aquells que viuen en
zones on l'Ebola és endèmic, i pot ser el primer pas per a l'elaboració d'altres
vacunes.(Viquipèdia)
13
2.3-COM ES TRANSMET?
El virus de l’Ebola s'introdueix en la població humana per contacte estret amb
òrgans, sang, secrecions o altres líquids corporals d'animals infectats. A Àfrica
s'han documentat casos d'infecció associats a la manipulació de ximpanzés,
goril·les, ratapinyades frugívores, micos, antílops i porcs espins infectats que
s'havien oposat morts o malalts en la selva. (OMS Nota descriptiva n.°103 Abril
de 2014)
Posteriorment, el virus es propaga en la comunitat mitjançant la transmissió de
persona a persona, per contacte directe (a través de les membranes mucoses
o de solucions de continuïtat de la pell) amb òrgans, sang, secrecions, o altres
líquids corporals de persones infectades, o per contacte indirecte amb materials
contaminats per dites líquides. (OMS Nota descriptiva n.°103 Abril de 2014)
Les cerimònies d'inhumació en les quals els integrants del festeig fúnebre
tenen contacte directe amb el cadàver també poden ser causa de transmissió.
Els homes poden seguir transmetent el virus pel semen fins a set setmanes
després de la recuperació clínica. (OMS Nota descriptiva n.°103 Abril de 2014)
La infecció del personal sanitari en tractar a pacients amb EVE ha estat
freqüent quan hi ha hagut contacte estret i no s'han observat estrictament les
precaucions per al control de la infecció. (OMS Nota descriptiva n.°103 Abril de
2014)
Entre els treballadors que han tingut contacte amb micos o porcs infectats pel
RESTV s'han registrat diversos casos d'infecció asimptomàtic. Per tant, sembla
que aquesta espècie té menor capacitat que unes altres de provocar malaltia
en l'ésser humà. (OMS Nota descriptiva n.°103 Abril de 2014)
No obstant això, les dades recopilades sobre aquest tema solament es
refereixen a homes adults sans, i seria prematur extrapolar-los a tots els grups
de població, com els pacients immunedeprimides o amb trastorns mèdics
subjacents, les embarassades o els nens. Són necessaris més estudis sobre el
RESTV abans que es puguin treure conclusions definitives sobre la seva
patogenicitat i virulència en l'ésser humà. (OMS Nota descriptiva n.°103 Abril
de 2014)
14
2.4- QUINA SIMPTOMATOLOGIA
TÉ LA MALALTIA?
La EVE és una malaltia vírica
aguda greu que se sol
caracteritzar per l'aparició
sobtada de febre, feblesa intensa
i dolors musculars, de cap i de
gola, la qual cosa va seguit de
vòmits, diarrea, erupcions
cutànies, disfunció renal i
hepàtica i, en alguns casos,
hemorràgies internes i externes.
Els resultats de laboratori
mostren disminució del nombre
de leucòcits i plaquetes, així com
elevació dels enzims hepàtics.
(OMS Nota descriptiva n.°103
Abril de 2014)
Els pacients són contagiosos
mentre el virus estigui present en
la sang i les secrecions. El virus
de l’Ebola s'ha aïllat en el semen
fins a 61 dies després de
l'aparició de la malaltia en un cas d'infecció contreta en el laboratori.
El període d'incubació (interval des de la infecció fins a l'aparició dels
símptomes) oscil·la entre 2 i 21 dies. (OMS Nota descriptiva n.°103 Abril de
2014)
15
2.5-COM ES DIAGNOSTICA?
Abans d'establir un diagnòstic de EVE cal descartar el paludisme, la febre
tifoidea, la shigelosis, el còlera, la leptospirosis, la pesta, les rickettsiosis, la
febre recurrent, la meningitis, l'hepatitis i altres febres hemorràgiques
víriques.(OMS Nota descriptiva n.°103 Abril de 2014)
Les infeccions pel virus de l’Ebola solament poden diagnosticar-se
definitivament mitjançant diferents proves de laboratori:(OMS Nota descriptiva
n.°103 Abril de 2014)
• prova de immuneadsorció enzimàtica (ELISA);
• proves de detecció d'antígens;
• prova de seroneutralització;
• reacció en cadena de la polimerasa amb transcriptasa inversa (RT-PCR);
• aïllament del virus mitjançant cultiu cel·lular.
Les mostres dels pacients suposen un enorme perill biològic, i les proves han
de realitzar-se en condicions de màxima contenció biològica.(OMS Nota
descriptiva n.°103 Abril de 2014)
2.6-QUIN ÉS EL TRACTAMENT?
El virus de l'Ebola, com tots els virus «calents», no té cura ni cap tractament
específic. El tractament que s'utilitza en l'actualitat és de sosteniment, suport
cardiopulmonar i de medicina intensiva, tenint en compte l'aïllament del pacient
i la protecció de risc biològic per als prestadors de salut. Cura extrema amb
secrecions del pacient perquè és una infecció molt contagiosa. (Viquipèdia)
Pel que fa a una vacuna, es realitzen investigacions però aquestes es
compliquen perquè encara no es coneixen totes les proteïnes del virus i perquè
hi ha només cinc laboratoris equipats per treballar amb un virus com aquest.
(Viquipèdia)
Aquests laboratoris es troben als EUA, Canadà, Rússia, França i Alemanya. Els
més coneguts són el del CDC (Centers for Disease Control, Centres per al
Control de Malalties) a Atlanta, Geòrgia (Estats Units), i el USAMRIID (The
United States Army Medical Research Institute for Infectious Diseases, Institut
d'Investigació Mèdica de l'Exèrcit dels Estats Units per Malalties
Infeccioses).(Viquipèdia)
És de fàcil reproducció en laboratoris, altament eficaç per aerosols, molt
contagiós, la mortalitat per ebola pot arribar al 90%, i el més rellevant és que no
existeix encara tractament específic.. (Viquipèdia)
16
Malgrat el que es va creure en un principi, s'ha demostrat que el sèrum
consistent en la sang dels supervivents al virus no és efectiu en el tractament
de la malaltia. (Viquipèdia)
Cap FDA-medicina o vacuna aprovada (p. ex., antiviral fàrmac) és disponible
per Ebola. (Centres per Control de Malaltia i Prevenció)
Símptomes de l’Ebola és tractat mentre apareixen. Les intervencions bàsiques
següents, quan utilitzat d'hora, significativament pot millorar les possibilitats de
supervivència: (Centres per Control de Malaltia i Prevenció)
•Proporcionant fluids intravenosos i equilibrant electròlits (sals de cos)
•Mantenint estat d'oxigen i pressió de sang.
•Tracta altres infeccions si ocorren
Tractaments i vacunes experimentals per l’Ebola és sota desenvolupament,
però no encara han estat plenament provat per seguretat o efectivitat.(Centres
per Control de Malaltia i Prevenció)
Recuperació de l’Ebola depèn del que suporti el pacient la cura i la seva
resposta immune. Persones que recuperen de l’Ebola la infecció desenvolupa
anticossos que duren per com a mínim 10 anys, possiblement més llarg. No és
sabut si persones que recuperen és immune per a tota la vida o si poden
esdevenir infectats amb una espècie diferent de l’Ebola. Algunes persones que
han recuperat de l’Ebola ha desenvolupat molt de temps-complicacions de
terme, com junta i problemes de visió. (Centres per Control de Malaltia i
Prevenció)
17
2.7-QUÈ HA DE FER UNA PERSONA QUE SOSPITA QUE POT TENIR EBOLA?
RECOMANACIONS DE LA OMS
L'OMS aporta coneixements especialitzats i documentació per recolzar la
recerca i el control de la malaltia. (OMS Nota descriptiva n.°103 Abril de 2014)
El document “Interim infection control recommendations for care of patients with
suspected or confirmed Filovirus (Ebola, Marburg) haemorrhagic fever, març de
2008”, que està sent actualitzat, conté recomanacions sobre com evitar la
infecció quan es proporciona assistència mèdica a pacients amb EVE
presumpta o confirmada. (OMS Nota descriptiva n.°103 Abril de 2014)
L'OMS ha elaborat una llista de verificació de les precaucions generals que
s'han d'adoptar en l'assistència mèdica (en fase d'actualització). Aquestes
precaucions estan concebudes per reduir el risc de transmissió d'agents
patògens, entre ells els de origen sanguini; la seva aplicació universal ajudarà a
prevenir la majoria de les infeccions transmeses per exposició a sang o líquids
corporals. (OMS Nota descriptiva n.°103 Abril de 2014)
Es recomana aplicar les precaucions generals quan s'atengui i tracti a
qualsevol pacient, independentment que sigui un cas d'infecció presumpta o
confirmada. Aquestes precaucions representen el nivell bàsic de control de les
infeccions i inclouen la higiene de les mans, l'ús d'equip de protecció personal
per evitar el contacte directe amb sang i líquids corporals, la prevenció de les
burxades d'agulla i les lesions amb altres instruments curt punxants, i un
conjunt de mesures de control ambiental. (OMS Nota descriptiva n.°103 Abril
de 2014)
2.8-QUÈ VOL DIR QUE HI HA PERSONES “IMMUNES” A LA MALALTIA?
Els investigadors del IRD i els seus col•laboradors (Institut de recherche pour li
dévelopemment, en col·laboració d'investigadors del Centre Internacional
d’Investigacions mèdiques de Franceville) han descobert que una part molt
important de la població gabonesa (Gabon) s'immunitza contra la malaltia:
15,3% posseeixen anticossos contra l'Ebola, fins i tot en zones on cap
epidèmia s'ha registrat. Aquests resultats signifiquen que aquestes persones
han estat exposades al virus però que mai van presentar els senyals clínics de
la infecció. Els científics suposen que, probablement, aquestes persones van
estar, en el passat, en contacte amb el virus, a través de les fruites
contaminades amb la saliva de ratapinyades. Recents estudis van mostrar la
presència del virus de l'Ebola en els fluids corporals com la saliva o la
transpiració.
Amb la finalitat de comprendre millor com l'Ebola circula i es transmet a l'home,
els investigadors van portar un extens estudi serològic, el més important
realitzat fins avui sobre aquest virus. Durant tres anys, un equip multidisciplinari
18
(metges, especialistes en epidemiologia, virològics, veterinaris i tècnics de
laboratori) van observar minuciosament a la població rural en tot el llarg del
Gabon, un país caracteritzat per zones d’epidèmies i unes altres que no van ser
afectades per la febre. Més de 4.000 mostres de sang van ser analitzades per
detectar la presència dels anticossos contra l'Ebola. Amb una mitjana d'un
15,3%, el més alt valor oposat fins avui per a aquesta malaltia, el tipus de
prevalença3 varia significativament d'una regió a l'altra. Les zones de sabana i
plans indiquen percentatges intermedis, respectivament de 10,5 i 12,4%. A les
regions lacustres, només un 2,7% dels habitants posseeixen els anticossos,
mentre que a les zones forestals el percentatge aconsegueix un 19,4%, i fins a
un 33,8% en alguns pobles.
Els investigadors van explorar posteriorment, l'estatut immunitari de les
persones portadores d'anticossos, una primícia per a aquesta malaltia. En
primer lloc, l'equip de recerca va posar de manifest que els anticossos
reaccionaven específicament contra un o més proteïnes del virus.
Efectivament, aquests individus van desenvolupar doncs anticossos específics
contra l'Ebola. A continuació, les proves "in vitro" van demostrar un augment
significatiu dels limfòcits T8 (glòbuls blancs que destrueixen les cèl·lules
infectades) que produïen la citocina IFN-g, una molècula del sistema
immunitari. Aquesta memòria immunitària específica al virus de l'Ebola és
similar a la generada per vacunes que es van mostrar eficaces contra l'Ebola
en els animals en anteriors estudis.
Els elevats percentatges d'immunitat són la prova biològica del contacte de les
poblacions amb el virus de l'Ebola. Per posseir els anticossos, aquests
portadors sans van haver d'exposar-se en el passat al virus. Ara bé, aquests
declaren mai haver sofert la malaltia o viuen en una zona no epidèmica. Encara
que no sempre associat a hemorràgies, l'Ebola implica fortes febres, diarrees
severes i vòmits, amb una taxa de mortalitat del 90%. És poc probable que tals
símptomes hagin passat inadvertits. Els investigadors dedueixen doncs que
aquestes persones han desenvolupat probablement només una forma lleugera
de la malaltia o un tipus sense símptomes.
Amb la taxa de mortalitat molt elevada de l'Ebola, la forta prevalença observada
exclou la hipòtesi que els portadors sans siguin supervivents de les últimes
epidèmies. Considerant que cap forma clínica greu es va declarar, (mitjançant
la sang, els vòmits i les diarrees que contenen el virus) deu també descartar-se
una transmissió d'home a home. Cap factor de risc va poder identificar-se
(sexe, edat, caça, contacte amb els animals salvatges…), la qual cosa significa
que la font d'exposició és comuna i està situada a proximitat o als pobles. Es
reconeixen solament tres espècies animals com infectades naturalment per
l'Ebola: els ximpanzés, els goril·les i les ratapinyades. Els micos de gran
grandària que viuen en els confinis del bosc, amb rars contactes físics amb els
humans, no s'impliquen probablement en tals percentatges de prevalença. En
19
canvi, els quiròpters són especialment abundants a les regions forestals de
Gabon, on els percentatges d'immunitat són precisament els més alts. A més,
les ratapinyades s'encimbellen en gran nombre en els arbres i consumeixen les
seves fruites, en particular als pobles i/o en els seus voltants. Els habitants
doncs van poder estar en contacte amb el virus recollint i menjant fruites
contaminades per la saliva d'aquests animals.
Com i perquè persones que mai han presentat senyals clínics de la infecció o
que viuen en zones que no han estat afectades per la malaltia, han pogut
desenvolupar una immunitat contra l'Ebola que segueix sent dubtosa. Però
aquests treballs permeten comprendre millor l'epidemiologia del virus, les
maneres de contaminació humana i el naixement de les epidèmies, amb la
finalitat de prevenir millor aquestes últimes. (IRD/ Pierre Becquart / Eric Leroy)
2.9-QUINA POSSIBILITAT DE SOBREVIURE TENEN LES PERSONES
INFECTADES(%)?
Segons el Sr. Agustín Benito, Director de medicina tropical, responsable de la
gestió científica de les mostres d'ebola a Espanya, opina que no es sap ben be
com l’organisme aconsegueix vèncer el virus. Per això s'està provant de tot, a
veure què funciona. No s'estan ni fent assajos clínics. És tot tan urgent i la
situació és tan d'emergència que tant la UE com els EUA permeten utilitzar
tractaments experimentals, com el ZMapp, que només s'ha provat amb
animals. Són mesures que poden funcionar o no, és avançar a cegues a veure
com funciona. La hipòtesi que s'utilitza és la d'un sèrum hiperimmune d'altres
malalts que han sobreviscut, que té anticossos i plaquetes que ja reconeixen el
virus, que serveix de reforç del sistema immune i que facilitarà que la persona
es guareixi. ( extret de l’article “Una persona exposada no hauria d’haver estat
tot aquest temps sense controlar ”EL PAIS; ESPANYA, SECCIONS10 OCT
2014)
William Pooley és un infermer britànic de 29 anys que va contraure l'Ebola a
Àfrica. Pooley es va curar gràcies a un fàrmac experimental, el ZMapp, i ara la
seva sang pot ajudar a salvar altres malalts infectats amb el virus.
No és l'únic cas en què s'ha provat aquest sistema per intentar curar l'Ebola.
Rick Sacra, un metge nord-americà de 51 anys, va contraure el virus en un
hospital maternal de Libèria i ha estat tractat amb plasma d'un altre metge de
33 anys, Kent Brantly, que va sobreviure a la malaltia contreta al mateix país.
Com que no hi ha un sistema aprovat per curar l'Ebola, l'OMS -Organització
Mundial de la Salut- considera que el mètode ara com ara més efectiu pot ser
la transfusió de sang de supervivents. S'està elaborant un registre de persones
que han sobreviscut a l'Ebola per extreure'ls sang i tractar altres víctimes. El
sistema ja s'havia utilitat abans. El 1995, vuit pacients de la República
Democràtica del Congo van rebre sang de cinc persones convalescents.
20
Només un dels vuit va morir, cosa que contrastava amb la mortalitat del 80%
provocada pel virus.
El sistema es basa en la presència d'anticossos contra el virus en la sang de
les persones que han sobreviscut. Mentre es fan transfusions directes de
prova, també s'assaja l'obtenció de preparacions de plasma que podrien estar
llestes a finals d'any. De moment, no hi ha estudis sistemàtics en humans, però
els experts de l'OMS consideren que, tot i així, és ètic proporcionar aquestes
teràpies experimentals ja que no hi ha, de moment, alternatives. Tanmateix, no
es descarta que en alguns casos puguin tenir efectes nocius.
A part del ZMapp, hi ha altres fàrmacs que s'estan experimentant. Un és l'AVI-
7537, que ha permès aturar la infecció entre el 60 i el 80% dels casos en
micos. Podria estar llest per a l'ús en humans a principis del 2015. El
Favipivavir és un fàrmac aprovat al Japó contra la grip i que podria ser útil
contra l'Ebola a altes dosis. S'ha mostrat efectiu en ratolins, però no tant en
micos. Finalment, el BioCryst és un antiviral que ha de ser investigat més a
fons en animals per avaluar-ne les possibilitats.
Quant a les vacunes, es troben en la fase clínica i podria haver-hi resultats
sobre la seva seguretat al novembre. Si fos així, l'OMS la subministraria
immediatament al personal sanitari que treballa en primera línia contra la
malaltia. (Xavier Durant)
Podem concloure que no s’ha calculat un tan per cent de probabilitats de
sobreviure a nivell universal, ja que encara s’està buscant un tractament
efectiu, però si podem dir que en els casos que es detecten precoçment i si són
europeus o americans tenen molt bones perspectives de sobreviure. El sistema
immunològic de la persona infectada té molt a veure també en les possibilitats
de sobreviure la malaltia.
21
3-CURES C4
22
3.1-Quines precaucions has de prendre com a auxiliar d’infermeria a les
urgències d’un centre de referència?
En les entrevistes per estudiar els contactes i trobar casos a l'exterior, mantenint una distància de més d'un metre entre entrevistador i entrevistat. L'EPP no es necessari quan s’assegura aquesta distància. No es requereix EPP quan s’entrevisten individus asimptomàtics.
En l’entrevista preguntar en el pacient si ha viatjat últimament a zones de risc,
si fos la resposta positiva i la febre que pateix és alta, ens posarem els guants i
mascareta i avisarem ràpidament al departament corresponent per poder aïllar
el pacient.
3.2-Quines precaucions has de prendre com a auxiliar d’infermeria a la
planta d’infectats d’un centre de referència?
Cal portar guants, vestit i sabates tancades (pe. botes) en netejar l’ ambient i manipular els residus infecciosos. Cal netejar fortament les superfícies brutes (pe. brutícia amb vòmits o sang) que augmenten el risc de esquitxades. En aquestes ocasions, a més de guants, vestit i sabates resistents tancades caldria afegir protecció facial.
Les superfícies mediambientals o objectes contaminats amb sang, altres fluids corporals, secrecions o excrecions s'han de netejar i desinfectar utilitzant detergents/desinfectants hospitalaris estàndards. L'aplicació de desinfectants ha de ser precedida per la neteja.
No ruixar (pe. aerosols) àrees clíniques ocupades ni desocupades amb desinfectant. Això és una pràctica potencialment perillosa que s’ha demostrat que no aporta cap benefici per al control de la malaltia.
23
La roba de llit bruta s'ha de posar dins bosses clarament etiquetades, a prova de fuita o en galledes a prop del lloc d'ús i les superfícies dels contenidors s’haurien de desinfectar (utilitzant un desinfectant eficaç) abans de ser retirades del lloc. La roba de llit s’ha de transportar directament a l’àrea de bugaderia o rentar-la immediatament amb aigua i detergent. Per al rentat a temperatura baixa, rentar la roba de llit amb detergent i aigua, esbandir i desprès remullar amb clor al 0.05% durant aproximadament 30 minuts. La roba de llit ha de ser assecada segons els procediments estàndards rutinaris.
La roba de llit que ha estat utilitzada per malalts amb FHVE pot estar fortament contaminada amb fluids corporals (pe. sang, vòmit) que poden produir esquitxades durant la seva manipulació. En manipular roba bruta de malalts de FHVE, cal utilitzar guants, vestit, sabates tancades i protecció facial.
Si no es possible o no es fiable la realització d’una neteja i desinfecció segures
de la roba de llit pot ser prudent cremar-la per evitar riscos innecessaris als
individus que manipulen aquests elements.
• En les persones, incloent-hi treballadors sanitaris, amb exposició percutània o mucocutània a sang, fluids corporals, secrecions, o excrecions d'un malalt sospitós de FHVE, s’han de rentar immediatament la superfície cutània exposada amb aigua i sabó. Les membranes mucoses (pe. conjuntiva) s'han de ruixar amb quantitats copioses d'aigua o solucions de rentat ocular.
• Les persones exposades s'han d'avaluar mèdicament i ser sotmeses a seguiment clínic, incloent-hi el monitoratge de febre, dues vegades al dia durant els 21 dies després de l’exposició. En cas que aparegui febre dins d’aquest període es recomana una consulta immediata a un expert en malalties infeccioses.
• S’han d’aïllar els treballadors sanitaris considerats sospitosos d’estar infectats, i se’ls hi han d’aplicar les recomanacions detallades fins que es confirmi un resultat negatiu.
Es essencial l’estudi dels contactes i el seguiment dels familiars, amics,
companys de feina i altres pacients que poden haver estat exposats al virus de
la FHVE per contacte estret amb un treballador sanitari infectat.
ACTUACIONS EN PERSONAL QUE RETORNA D’ UNA ÀREA AFECTADA PER FEBRE HEMORRÀGICA PER VIRUS D’ÉBOLA
Atès que el període d’incubació de la malaltia és de 2 a 21 dies, aquestes persones es mantindran en vigilància durant 21 dies sense restriccions de mobilitat mentre estiguin asimptomàtics.
24
Es prendran la temperatura dos cops al dia durant 21 dies a comptar des de l’última exposició amb els malalts.
En cas de presentar febre > 38ºC, es contactarà immediatament amb la Subdirecció de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública ([email protected]) i 93 551 39 00) a través de les Unitats de Vigilància Epidemiològica a cada territori (Unitats de vigilància epidemiològica) dins l’horari laboral (de dilluns a divendres de 8h-15h) o bé amb el Sistema d’Urgències de Vigilància Epidemiològica de Catalunya (SUVEC) [email protected] i 627 48 08 28, si la sospita es produeix fora de l’horari laboral o en festiu
Des de la Subdirecció es coordinarà el trasllat del pacient, contactant amb el Servei d’Emergències Mèdiques / 061 (902 33 50 33). Les ambulàncies han d’estar preparades per traslladar malalts que requereixen aïllament de contacte, amb la cabina del conductor separada de la part medicalitzada. El personal sanitari d’aquestes ambulàncies tractarà aquests casos amb mesures de precaució per evitar la transmissió per contacte amb fluids corporals, amb ús de guants, bata, ulleres protectores i mascareta.
El malalt serà traslladat a l’Hospital Clínic. Des de la Subdirecció de Vigilància es contactarà amb l’hospital per avisar de l’entrada del malalt (Cap de guàrdia: 93 227 55 81 i Servei de Medicina Preventiva: 607 71 47 09).
El cas serà notificat de manera urgent per la Subdirecció de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública (SVRESP) al Centro Nacional de Epidemiología de Madrid telefònicament (91 822 2619), al correu genèric [email protected] i al Centro de Coordinación de Alertas y Emergencias Sanitarias (CCAES) (+34 91 5964574- 609584476 ).
El material que hagi pogut estar en contacte amb fluids corporals després de l’inici de la simptomatologia es desinfectarà amb aigua i lleixiu i si és fungible es col·locarà en una bossa gruixuda que es portarà a l’hospital per a ser tractada com a residu perillós.
3.3-Quines precaucions has de prendre com a auxiliar d’infermeria a
l’habitació d’un infectat en un centre de referència?
Cal restringir la presència de tot el personal no essencial a les àrees de cura de malalts amb FHVE.
• Mantenir un registre de persones que ingressin a l'espai del malalt.
• Limitar el número de visitants a només aquells necessaris per al benestar del malalt.
25
• Assegurar que tots els visitants utilitzin Equip de Protecció Personal (EPP)
Abans de sortir de l'àrea d'aïllament d'un malalt amb sospita de FHVE, treure i
tractar curosament l’EPP. En treure l’EPP, cal evitar qualsevol contacte entre
els elements bruts (pe. guants, vestits) i qualsevol àrea de la cara (pe. ulls, nas
o boca).
3.4-Quines precaucions has de prendre com a auxiliar d’infermeria en les
cures d’una pacient infectat en un centre de referència?
Aplicar les precaucions de control d'infecció per evitar-ne algun possible contacte directe desprotegit amb sang i fluids corporals quan s’estigui proporcionant atenció sanitària a qualsevol malalt de FHVE, incloent-hi els casos sospitosos:
– Realitzar la higiene de mans abans i després d’atendre directament al malalt, després de qualsevol contacte amb superfícies potencialment contaminades, i després de treure’s l’ EPP. El fet d´oblidar-se de realitzar la higiene de mans després de l’ús d’EPP reduirà o invalidarà els seus beneficis.
– Portar guants (guants d'examen no estèrils o guants quirúrgics) quan s’entri a l'àrea de cura del pacient.
– Portar un vestit per llençar, impermeable, per cobrir la roba i la pell exposada. Portar un davantal impermeable sobre vestits no impermeables o quan es traslladi un malalt.
26
– Portar protecció facial per evitar esquitxades al nas, boca i ulls. La protecció facial pot fer-se mitjançant mascareta quirúrgica i protector ocular o mitjançant màscara facial completa.
• Assegurar que el personal clínic i no clínic s'assigni exclusivament a àrees de cura de malalts de FHVE i que aquest personal no es mogui lliurement entre les àrees d'aïllament de FHVE i altres àrees clíniques durant el brot.
• Limitar l'ús d'agulles i altres objectes afilats tant com sigui possible.
• Limitar al mínim necessari les extraccions de sang per a proves de laboratori: avaluació de diagnòstic essencial i atenció sanitària del malalt.
• Si no es pot evitar l’ús d’objectes afilats, assegurar el seguiment de les següents precaucions:
- No encaputxar mai una agulla utilitzada.
- No dirigir mai la punta d'una agulla utilitzada a cap part de el cos.
- No treure manualment les agulles utilitzades de les xeringues i no llençar-les a prop, ni doblegar-les, trencar-les o manipular-les.
- No reutilitzar mai xeringues o agulles.
- Dipositar les xeringues, agulles, fulles d'escalpels i altre objectes en contenidors apropiats resistents a la punció.
- Assegurar que es posin contenidors per objectes afilats tan a prop com sigui possible de l'àrea on s'estan utilitzant ('punt d'ús') i assegurar que els contenidors romanen verticals en tot moment.
- Assegurar que els contenidors es segellin de manera segura amb un tapadora i es reemplacin quan estiguin ¾ ple.
- Assegurar que els contenidors es posen en una àrea que no sigui fàcilment accessible als visitants, especialment nens (pe. els contenidors
27
no s'haurien de posar a terra o en lleixes baixes del carretó , llocs on els nens podrien accedir fàcilment).
• Tot el personal de l’àrea assistencial ha d’utilitzar sabates tancades i
resistents (pe. botes) per evitar accidents deguts a objectes afilats contaminats
deixats fora de lloc.
3.5-Quines cures i quin tractament reben els pacients malalts d’Ebola?
No existeix un tractament específic. Davant de la sospita de FHVE s'ha d'iniciar
tractament intensiu de suport, amb manteniment de l'equilibri del balanç de
fluids i electròlits, volum circulatori i pressió arterial. Estan contraindicades les
injeccions intramusculars, l’aspirina, els antiinflamatoris no esteroïdals, i les
teràpies anticoagulants. És important minimitzar l'ús de procediments invasius
que poden provocar el sagnat excessiu del pacient.
La UE com els EUA permeten utilitzar tractaments experimentals, com:
- el ZMapp, que només s'ha provat amb animals.
- El sèrum hiperimmune d'altres malalts que han sobreviscut, que té anticossos
i plaquetes que ja reconeixen el virus.
Són mesures que poden funcionar o no. Per tal i com s’ha dit en l’apartat
anterior 2.6, encara no s’ha trobat vacuna i s’estan aplicant tractaments sense
haver passat els protocols de sanitat, ja que es treballa des de la urgència de la
situació.
28
3.6-Protocol dels processos per tractar un pacient amb Ebola.
A)Davant un pacient amb sospita de malaltia pel virus d’Ebola, s’ha de:
-Notificar de forma urgent a la Unitat de Vigilància Epidemiològica (UVE) corresponent o al Servei d’Urgències de Vigilància Epidemiològica (SUVEC) fora de l’horari laboral -S'han de prendre mesures de control de la infecció (aïllament del pacient, ús de l’equip de protecció personal per part del personal que l’atén i de la mascareta quirúrgica per part del pacient) des de l'inici de la investigació.
B) Definició del cas Criteri Epidemiològic Almenys un dels següents antecedents de possibles exposicions durant els 21 dies previs a l'inici de símptomes: – Estada en una de les àrees on hi ha hagut transmissió de casos de FHVE2.
– Contacte amb un cas (en investigació o confirmat) o amb els seus fluids corporals/mostres biològiques.
Criteri clínic Pacient que compleix la següent condició: Febre elevada >38,6ºC termometrada3 i qualsevol dels següents símptomes:
– Cefalea intensa
– diarrea amb vòmits i dolor abdominal
– qualsevol manifestació hemorràgica no explicable per cap altre causa
– Fallida multiorgànica -Defunció de manera sobtada i sense altre causes que ho expliqui. Criteri de laboratori – Detecció d'àcid nucleic viral en mostra clínica.
Classificació dels casos Cas en investigació: Pacient que compleix el criteri clínic i l'epidemiològic. Cas confirmat: Cas confirmat per laboratori. Cas descartat: Cas en el que es descarta la causa d’infecció per virus d’Ebola
d’acord amb el judici clínic, investigació epidemiològica o perquè es confirma
un altre agent infecciós que explica el cas.
29
Procediment de notificació de casos Els casos sospitosos, prèvia valoració clínica inicial es notificaran de forma urgent a les Unitats de Vigilància Epidemiològica (UVE) on es trobi el centre assistencial o al Servei d’urgències de Vigilància Epidemiològica de Catalunya (SUVEC) fora de l’horari laboral i des d’allà es notificarà de manera urgent a la SGVRESP de l’ASPCAT que passarà la informació al “Centro de Coordinación de Alertas y Emergencias Sanitarias (CCAES) del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad” i al “Centro Nacional de Epidemiología (CNE)”. La SGVRESP contactarà amb l’hospital de referència: l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona, per avisar de l’entrada del pacient. La SGVRESP coordinarà el trasllat del pacient a l’hospital de referència
contactant amb el Servei d ‟Emergències Mèdiques. Una vegada emplenat, la
fitxa epidemiològica de FHVE s'enviarà a la SGVRESP que transmetrà la
informació als organismes nacionals (CCAES i CNE) establerts.
30
C)Diagnòstic de infecció per el virus Ebola Segons cada cas, es farà una valoració individualitzada de la necessitat d’altres proves diagnòstiques a realitzar. L’hospital de referència a Catalunya per a FHVE és l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona. La gestió i l’enviament de les mostres des de l’hospital de referència al “Centro Nacional de Microbiología (CNM)”. L’enviament de mostres haurà de ser autoritzat i coordinat per l’autoritat de Salut Pública des de la SGVRESP. Es recomana descartar paludisme (fins el moment la meitat dels casos en investigació notificats a España ha tingut un diagnòstic de paludisme). La prova d’elecció és el test ràpid d’antigenèmia. Es desaconsella fer frotis/ gota grossa per el risc potencial de producció d’aerosols. Presa de mostres. Tipus de mostres: – Sang presa en la fase aguda de la malaltia (a ser possible abans de passats 7 dies des de l'inici de símptomes).
No centrifugar
Sang anticoagulada amb EDTA: 1 vial de 5 ml En cas de malaltia que afecti preferentment a un òrgan, consultar amb el Laboratori de Referència. Es prendrà una mostra a tot cas en investigació. Un cop recuperat el pacient amb FHVE, faran falta dues mostres negatives, amb un interval d’almenys 48 hores per donar d’alta al pacient. La virèmia pot trigar fins 3 dies des de l’inici dels símptomes en ser detectable. Per això, en cas d’antecedent d’una exposició de risc i si la primera mostra es va prendre abans d’aquests tres dies i va ser negativa, es recomana enviar una segona mostra. Si el pacient portava més de tres dies simptomàtic quan es va prendre la primera mostra, no serà necessari l’enviament d’una segona mostra. Les mostres s'han de mantenir refrigerades a 4ºC, i fer la tramesa al laboratori de referència del Centre Nacional de Microbiologia (ISCIII) també a 4ºC. L’enviament de mostres ha d’estar autoritzat per l’autoritat de Salut Pública Mètode d’enviament. – Les mostres de casos en investigació s’enviaran amb una empresa de transport com material biològic de categoria B. – Les mostres de seguiment d’un pacient prèviament confirmat s’enviaran com material de categoria A.
31
El temps de resposta del CNM és de 24 hores per qualsevol tipus de mostra. En cas de resultat positiu, el romanent de mostra enviat serà remès al laboratori de referència europeu per confirmació mitjançant aïllament del virus. Se seguiran les instruccions per a la tramesa i tipus de mostres, així com per sol·licitar el seu estudi; tot això d'acord amb els permisos establerts per als responsables de les comunitats autònomes. La presa, embalatge i tramesa de mostres s'hauran de realitzar atenent les normes de bioseguretat establertes per a patògens d'alt risc. La direcció i telèfons de contacte són:
Àrea d'Orientació Diagnòstica Centre Nacional de Microbiologia Institut de Salut Carlos III Carretera Majadahonda-Pozuelo, km 2 28220 Majadahonda-Madrid-ESPANYA Telèfon: 91 822 37 01 - 91 822 37 23- 91 822 3694 CNM-Àrea d'Orientació Diagnòstica [email protected]
D) Prevenció i control de la infecció en els centres sanitaris davant de pacients en investigació per sospita d'infecció pel virus d’Ebola4 Les precaucions adequades per al maneig dels pacients en investigació o confirmats de FHVE inclouen les precaucions estàndard, precaucions de contacte, i les precaucions de transmissió per gotes5.
1. Mesures davant d'un cas en investigació o confirmat
1. Comunicació urgent a totes les persones/serveis que estiguin implicades en el maneig del pacient o de les seves mostres. 2. Trasllat del pacient quan calgui: – Des de la SGVRESP es coordinarà el trasllat del pacient, contactant amb el Servei d “Emergències Mèdiques.
– El pacient serà traslladat a l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona i la SGVRESP contactarà amb l’hospital per avisar de l’entrada del malalt.
– El transport del pacient es realitzarà en una ambulància especialment preparada per traslladar malalts que requereixen aïllament de contacte, amb la cabina del conductor físicament separada de la part medicalitzada.
– El personal que intervingui en el transport haurà de ser informat prèviament i haurà d'utilitzar equip de protecció personal adequat. Mesures de protecció de persones en contacte amb casos en investigació o confirmats.
– Una vegada finalitzat el transport es procedirà a la desinfecció del vehicle i gestió dels residus produïts. La roba contaminada ha de ser incinerada, o tractada amb autoclau, o col·locada en doble bossa amb tancament hermètic,
32
clarament etiquetada en el lloc de neteja i rentar-la urgentment amb un cicle normal d’aigua calenta amb lleixiu.
– En cas que el pacient es negui a ser traslladat, s’aplicarà la Llei Orgànica 3/1986, de 14 d’abril, de Mesures Especials en Matèria de Salut Pública.
E) Implantació immediata de les mesures de control d'infecció: E-1.Aïllament estricte del pacient – Els casos en investigació o confirmats que han d'utilitzar mascareta quirúrgica des de la seva identificació, durant el transport i l'hospitalització. – Els casos en investigació o confirmat hauran d’ingressar en habitació individual amb la porta tancada i amb mesures d’aïllament estricte de contacte i secrecions. – Restricció d'accés a visites i de personal no essencial, en una zona poc transitada. – S'ha d'establir un registre de les persones que entren a l'habitació. – Utilització d'instrumental mèdic de bioseguretat6 d'ús exclusiu o si és reutilitzable aplicar les tècniques d'esterilització adequades. Els equips instrumental, vaixella... utilitzats pel pacient es desinfectaran adequadament immediatament desprès del seu ús o es rebutjaran es seguint la gestió adequada dels residus. Evitar qualsevol procediment que pugui produir aerosols. La roba de vestir i de llit del malalt no ha de ser manipulada ni airejada per evitar l'emissió d'aerosols. – Els residus dels casos confirmats es tractaran com residus sanitaris del Grup III. – Les superfícies mediambientals o objectes contaminats amb sang, altres fluids corporals, secrecions o excrecions s'han de netejar i desinfectar utilitzant detergents/desinfectants hospitalaris estàndards. L'aplicació de desinfectants ha de ser precedida per la neteja. – La roba de vestir, del llit del malalt no ha de ser manipulada ni airejada per evitar transmissió per aerosols. Haurà ha de ser col·locada en doble bossa amb segellat hermètic o en el contenidor de bioseguretat per ser incinerada. – Les femtes i l’orina dels pacients es poden eliminar a la xarxa de clavegueram habitual. Es recomana la neteja dels inodors amb un desinfectant.( veure apartat de neteja del document Recomanacions per al personal sanitari en contacte amb casos confirmats o sospitosos per la febre hemorràgica pel virus d’Ebola (FHVE)
33
E-2. Mesures de protecció de persones en contacte amb casos en investigació o confirmats – Adherència estricta a les pràctiques estàndard de control d'infecció. – Estricta higiene de mans abans i després del contacte amb el pacient i de la retirada de l’EPP. – Assegurar que totes les persones que estaran en contacte amb el pacient, o amb els seus fluids o secrecions, utilitzin equip de protecció personal (EPP) de contacte i de transmissió per gotes: Mascareta quirúrgica, guants dobles, bata d’un sol ús impermeable de màniga
llarga que cobreixi la roba fins els peus o equivalent , calçat impermeable o
cobertura equivalent, gorra o caputxa i màscara facial o ulleres per evitar
esquitxades al nas, boca i ulls.
Quan es realitzin procediments que generin aerosols (per exemple, aspiració del tracte respiratori, intubació o broncoscòpia) o quan el maneig del pacient així ho requereixi, utilitzar mascareta amb respirador FFP2. – Qualsevol procediment que pugui comportar contacte amb sang o altres fluids, secrecions o excrecions del pacient, o producció d'aerosols, s'ha de realitzar sota estrictes condicions de protecció. – La posada i retirada dels EPP de qualsevol treballador que entra en contacte amb un cas o amb els seus fluids es durà a terme sempre sota supervisió, si cal, amb ajuda. – Es recomana tenir identificat el grup sanguini del personal sanitari que hagi d’atendre a un cas confirmat i si fora possible conèixer la situació immune en front del VIH, Hepatitis B i C. – Es reforçarà la formació, la informació, la sensibilització i la supervisió, així com els procediments de resposta i seguiment. E-3. Mesures de control de la infecció durant el processament de mostres – Durant el procés d'obtenció de la mostra clínica del pacient s'han d'usar les precaucions descrites anteriorment per al control de la infecció. Les mostres extretes al pacient han de ser introduïdes en bosses de plàstic segellades, correctament etiquetades, en un contenidor a prova de fuites i enviades directament a la zona de manipulació de mostres de laboratori. No enviar a través de tubs neumàtics. – Les proves de laboratori s'haurien de limitar a les mínimes imprescindibles per a diagnòstic i seguiment del pacient.
34
– S'ha d'informar el personal de laboratori de la naturalesa de les mostres abans de ser enviades. Les mostres han de romandre en custòdia del personal de laboratori designat fins a completar l'estudi. – El maneig de mostres biològiques durant els procediments de bioquímica i hematologia haurà de ser realitzat per el menor nombre de persones possible i s’hauran de respectar les precaucions de control de la infecció descrites anteriorment. – Les mostres clíniques per determinacions microbiològiques, s’han de processar en una cabina de seguretat biològica classe II utilitzant pràctiques amb nivell de bioseguretat de tipus 3. – El processament de mostres per determinacions bioquímiques i hematològiques es realitzarà mitjançant autoanalitzadors de rutina en laboratoris amb nivell de contenció 2. Els autoanalitzadors utilitzats en el processat de les mostres de bioquímica i hematologia son sistemes tancats per la qual cosa el risc associat al maneig de les mostres es considera molt baix. En cas que hi hagi un procés de centrifugació manual s’hauran d’emprar cubetes segellades per a la centrifugació o be un rotor. – Per assegurar un sistema segur de treball s’han de seguir els protocols de descontaminació, manteniment i eliminació de residus utilitzats habitualment per altre tipus de microorganismes (hepatitis B, C, VIH i altres virus transmesos per via sanguínia). Els residus procedents d’aquests tipus de màquines suposen un risc baix d’exposició, tenint en compte que la mida de la mostra és petit i el grau de dilució i, per tant, no es requereix cap precaució especial per a la eliminació de residus. La neteja de rutina i els procediments de desinfecció es poden utilitzar per als analitzadors automatitzats; aquests han de ser desinfectats després del seu ús segons les recomanacions del fabricant o utilitzar una dilució de 1:100 d'hipoclorit sòdic preparada recentment o altres desinfectants d’ús habitual autoritzats. E4 -Actuacions post-mortem Si es sospita malaltia per virus d’Ebola en una persona morta, no s'ha de realitzar autòpsia, donada l'elevada càrrega viral dels fluids corporals.
El contacte amb els cadàvers de persones mortes per una malaltia per virus d’Ebola s'ha de limitar a personal entrenat. No s'han de realitzar procediments de preparació del cos del difunt; el fèretre ha de romandre segellat i a ser possible prèviament inclòs en una bossa de trasllat impermeable i el trasllat ha de realitzar-se conforme al reglament de Policia Sanitària Mortuòria (Decret 297/97). Els cadàvers de persones mortes per una malaltia per virus Ebola s’han de gestionar com a cadàvers de Classe I segons estableix el Reglament de Policia Sanitària Mortuòria. Finalment haurà de ser incinerat.
35
F- Mesures de control del medi ambient Per informació detallada consultar apartat Neteja i Gestió de Residus al document: Recomanacions per al personal sanitari en contacte amb casos confirmats o sospitosos per la febre hemorràgica pel virus d’Ebola (FHVE El personal de neteja de l'hospital i els manipuladors de roba han d'usar l'EPP adequat en manipular o netejar el material o superfícies potencialment contaminades.
Les superfícies, els objectes inanimats contaminats o equips contaminats han de ser netejats i després desinfectats amb un desinfectant d'ús hospitalari o amb una dilució d'hipoclorit sòdic de 1/10 a 1/100 segons estigui indicat
La roba contaminada ha de ser col·locada en doble bossa amb segellat hermètic o en el contenidor de bioseguretat per ser incinerada o seguir els protocol de seguretat elaborats per l’hospital.
G- Investigació i maneig de possibles casos de malaltia pel virus d’Ebola Davant un pacient amb sospita de malaltia pel virus d’Ebola, s’ha de notificar de
forma urgent a la Unitat de Vigilància Epidemiològica (UVE) corresponent o al
Servei d ‟Urgències de Vigilància Epidemiològica (SUVEC) fora de l’horari
laboral i s'han de prendre mesures de control de la infecció (aïllament del
pacient, ús de l’equip de protecció personal per part del personal que l’atén i de
la mascareta quirúrgica per part del pacient) des de l'inici de la investigació.
36
H- Unitats de Vigilància Epidemiològica (UVE) i Servei d’Urgències de
Vigilància Epidemiològica de Catalunya (SUVEC)
Subdirecció de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública Edifici Salvany Roc Boronat 81-95 08005 Barcelona Telèfon: 93 551 3693/ 93 551 3674 Fax: 93 5517506 Servei d’Urgències de Vigilància Epidemiològica de Catalunya Telèfon: 627 480 828 Agència de Salut Pública de Barcelona Servei d'Epidemiologia Plaça Lesseps, núm. 1 08023 Barcelona Telèfons: 93 238 45 45 (centraleta) Fax: 93 218 22 75 Unitat de Vigilància Epidemiològica de la Regió Sanitària Barcelona – zona Barcelonès Nord i Maresme Serveis Territorials de Salut a Barcelona Regió Sanitària de Barcelona C. Roc Boronat, núm. 81-95, planta baixa 08005 Barcelona Telèfon: 93 551 39 00 (centraleta) Fax: 93 551 75 18 Unitat de Vigilància Epidemiològica de la Regió Sanitària Barcelona - zona sud Serveis Territorials de Salut a Barcelona – zona sud Hospital Universitari de Bellvitge Edifici antiga escola d‟infermeria C. Feixa Llarga,s/n – 3a planta Telèfons: 93 260 75 00 (centraleta) Fax: 93 260 79 09 Unitat de Vigilància Epidemiològica de la Regió Sanitària Barcelona – zona Vallés Serveis Territorials de Salut a Barcelona Regió Sanitària de Barcelona Ctra Vallvidrera, núm. 38 08173 St Cugat del Vallés Telèfon: 93 561 80 96 Fax: 93 561 80 99
Unitat de Vigilància Epidemiològica de la Regió Sanitària Catalunya Central
37
Serveis Territorials de Salut a Barcelona Regió Sanitària de Catalunya Central C. Muralla del Carme, núm. 7, 5a planta 08241 Manresa Telèfons: 93 875 33 81 (centraleta) Fax: 93 872 67 43 Unitat de Vigilància Epidemiològica de la Regió Sanitària Girona Serveis Territorials de Salut a Girona Regió Sanitària de Girona Plaça Pompeu Fabra, núm. 1 17002 Girona Telèfons: 872 975 666 (centraleta) Fax: 872 975 743 Unitat de Vigilància Epidemiològica de la Regió Sanitària Lleida i Alt Pirineu i Aran Serveis Territorials de Salut a Lleida Regió Sanitària de Lleida C. Alcalde Rovira Roure, núm. 2 25006 Lleida Telèfons: 973 701 600 (centraleta) Fax: 973 246 562 Unitat de Vigilància Epidemiològica de la Regió Sanitària Camp de Tarragona Serveis Territorials de Salut a Tarragona Regió Sanitària Camp de Tarragona Av. Maria Cristina, núm. 54 43002 Tarragona Telèfons: 977 224 151 (centraleta) Fax: 977 249 641 Unitat de Vigilància Epidemiològica de la Regió Sanitària Terres de l'Ebre Serveis Territorials de Salut a Terres de l'Ebre Regió Sanitària de Terres de l‟Ebre La Salle, núm. 8 43500 Tortosa Telèfons: 977 448 170 (centraleta) Fax: 977 449 625
38
39
40
41
4-PSICOLOGIA C7
42
4.1-Creus que s’havien d’haver repatriat els 2 sacerdots espanyols
infectats a l’Àfrica?
Si
Penso que són ciutadans espanyols que sempre han pagat la seguretat social
a Espanya i per tant tenen ja uns drets. A més a mes han estat donant un
servei humanitari molt valuós i tots tenim un deure amb ells. A part, les seves
famílies viuen a Espanya i suposo que volen que els seus familiars tornin a
casa.
Si jo o un familiar meu anés a fer un servei mèdic al tercer món voldria que em
o el repatriessis. Sempre s’ha de tornar a casa!
Miguel Pajares el religiós espanyol
4.2-Creus que la repatriació es va fer en les condicions correctes?
Penso que el trasllat es va fer correctament, al menys per el que vam veure
pels mitjans de comunicació, podíem veure com els auxiliars i els infermers que
els acompanyaven anaven tapats de cap a peus. I el malalt anava dins una
llitera tapada en forma de cúpula.
Una altre cosa es que l’hospital que els va acollir estiguessin informats i
tinguessin la preparació adequada i el material correcte, per acollir i cuidar un
malalt amb aquest virus concret.
43
4.3-Per què creus que es va infectar l’auxiliar d’infermeria que feia les
cures als pacients malalts?
Penso que no va funcionar el protocol del hospital. Suposem que ella no estava
prou preparada ni informada. I els seus caps tampoc. L’hospital va acceptar
una responsabilitat sense preparar-se per poder complir correctament.
4.4-Creus que els hospitals espanyols i catalans de referència tenen el
nivell de protecció 4 per tractar la malaltia? (Hospital Carlos III de Madrid i
Hospital Clínic de Barcelona)
Penso que quant van repatriar els dos sacerdots l’ Hospital Carlos III de Madrid
no estava prou preparat, si ho estigues no hagués passat res. En l’Hospital
Clínic de Barcelona si que estan preparats ja que han acollit a diferents
pacients amb condicions semblants als sacerdots i no ha passat res i tampoc
s’ha tractat en els mitjans de comunicació.
Hospital Carlos III de Madrid Hospital Clínic de Barcelona
44
5-TRACTAMENT DE MITJANS DE
COMUNICACIÓ
45
5-TRACTAMENT DE MITJANS DE COMUNICACIÓ EN ESPECIALS DELS
DIARIS SOBRE EL TEMA.
Com ja s’ha explicat en l’apartat de la introducció he intentat fer un recull
de noticies sobre el present tema, centrant-me en les noticies que publicava un
diari en concret, la Vanguardia i fent un seguiment des de setembre fins a
gener de totes les noticies que han publicat. Falta un mes, el de desembre que
he tingut dificultats per buscar noticies però tampoc han sortit gaires noticies
publicades.
A continuació podem veure una taula on es recull totes les noticies
publicades en la Vanguardia des del 31 d’agost fins el 20 de setembre. Els
apartats que destaco són: la data, el títol de la notícia, la secció on esta
publicata, quina mida hi dona el diari al tema, si està anunciat a la portada i
quin número de fotos surten publicades.
Les noticies en qüestió les podem trobar en l’annex del treball. He
intentat enganxar en paper el màxim de noticies però per motius de capacitat
del treball sols he afegit algunes de forma simbòlica. A partir del mes de
desembre ja no vaig poder retallar diaris per el que no hi ha, però si que es
poden veure noticies del mes de gener ja que vaig estar buscant noticies
digitals.
46
DATA TITOL NOTÍCIA SECCIÓ MIDA PORTADA Num.
FOTOS
31.08 Fi de la quarantena per ebola a la capital de
Libèria Tendències
I/4 de pàgina
No 1
28.09 Centenars de persones acomiaden el missioner
mort per l'ebola Tendències
I/4 de pàgina
No 0
1.10 Les autoritats sanitàries confirmen el primer cas
d'ebola als EUA Tendències
I/4 de pàgina
No 0
5.10
També s'equivoquen: El diagnòstic del primer malalt d'ebola als Estats Units evidencia una
cadena d'errors en el sistema sanitari del país que van facilitar una possible difusió del contagi.
Tendències I/2 de pàgina
No 2
7.10 Una sanitària de Madrid, primer ebola a Europa Tendències i editorial 3 pàgines Si 3
8.10 Mig centenar de persones sota supervisió a Madrid per
l'ebola Tendències 4 pàgines Si 9
8.10 El ebola en España / Así nos va Opinió 1 columna No 0
9.10 La Comunitat de Madrid culpa la malalta i eludeix
la cadena d'errors Tendències i editorial 5 pàgines Si 8
9.10 Últim homenatge a Excalibur Editorial I/4 de pàgina
Si 0
10.10 L'Hospital de l'ebola es precipita en la confusió Tendències Portada i 6
pàgines Si 7
10.10 La dona amb ebola entre la vida i la mort Tendències I/2 de pàgina
No 1
10.10 El Regne Unit augmentarà els controls als
aeroports Tendències 1 columna No 0
10.10 Rodriguez, el conseller que va venir a posar pau,
indigna el gremi sanitari Tendències
I/2 de pàgina
No 1
10.10 Els col·legis d'infermeria preparen una denúncia
contra la Comunitat Tendències
I/4 de pàgina
No 0
10.10 L'altre Sis d'Octubre Opinió 3/4 de pàgina
No 1
10.10 De dolent a pitjor Opinió Columna No 0
10.10 5 Cartes dels lectors Opinió 150 línees No 0
11.10 La Moncloa aparta Mato i assumeix la crisi de
l'ebola Tendències
Portada i 6 pàgines
Si 15
11.10 La Teresa i la nostra política Política I/2 de pàgina
No 1
11.10 La mala gestió de la crisi de l'ebola Editorial I/2 de pàgina
No 0
11.10 Planeta Ebola Opinió 3/4 de pàgina
No 0
11.10 5 Cartes dels lectors Opinió I/2 de pàgina
No 0
11.10 Ebola, una radiografia política Opinió 3/4 de pàgina
No 1
11.10 Santamaria agafa les regnes Tendències 2 pagines Si 1
11.10 L'Auxiliar, en estat greu, rep un altre tractament
amb el sèrum Zmapp. Tendències 2 pagines No 2
11.10 Culpables Columna columna No 0
11.10 El mite de Cassandra i el Carlos II Tendències 2 pagines No 0
47
DATA TITOL NOTÍCIA SECCIÓ MIDA PORTADA Num.
FOTOS
11.10 L`habitació on es va atendre la pacient no es va
netejar fins al cap de dos dies Tendències
I/4 de pàgina
No 0
11.10 Alemanya, Set hospitals amb plantes d’aïllament Tendències I/2 de pàgina
No 1
11.10 Àfrica, formació i vigilància mútua entre sanitaris. Tendències I/2 de pàgina
No 5
11.10 Un passatger de US Airways, desallotjat després
d'esternudar i dir que tenia el virus Tendències 1 pàgina No 3
12.10 L'ebola i l'escàndol de les targetes pressionen
Rajoy Política i Tendències 8 pàgines Si 7
12.10 D'aquella pols vénen aquest fangs Tendències 2 pàgines No 6
12.10 El Carlos III no ofereix instal·lacions adequades Tendències I/4 de pàgina
No 1
12.10 Alcorcón plora l'Excalibur Tendències 3/4 de pàgina
No 1
12.10 El virus que es va tornar un malson(Àfrica) Tendències 2 pàgines No 3
12.10 L'últim somni de pare Pajares Tendències 1 pàgina No 1
12.10 Els Estats Units ja fan controls més estrictes a
l'aeroport JFK Tendències
I/2 de pàgina
No 0
13.10 Esperança per a Teresa Romero Tendències 1 pàgina No 2
13.10 Primer contagi als Estats Units Tendències 1 pàgina No 1
13.10 Quan el virus es va emportar la mare Tendències 1 pàgina No 4
13.10 L'OMS avança que la primera vacuna podria estar
disponible al gener Tendències 1 pàgina No 2
14.10 El Govern central diu que el brot d'ebola està
controlat Tendències 4 pàgines Si 1
14.10 Dallas posa sota control 50 sanitaris per risc de
contagi Tendències
I/2 de pàgina
No 1
14.10 L'OMS alerta que el món està mal preparat per a
emergències de salut Tendències 1 pàgina No 2
16.10 Romero millora i ha parlat amb el seu marit per
telèfon Tendències
I/2 de pàgina
No 0
16.10 Els ambulatoris ensenyen amb un vídeo com cal
posar-se el vestit Tendències 1/4 pàgina No 1
16.10 Un altre contagi sumeix els Estats Units en la
fatalitat Tendències
I/2 de pàgina
No 1
16.10 El ébola y la legionel·la Opinió 1/8 pàgina No 0
17.10 Amb l'ai al cor. L'amenaça de l'expansió del brot s'aguditza amb l’ ingrés de quatre casos més a
Madrid i a Tenerife.
Tendències 1 pàgina No 1
17.10 La UE i l'OMS ajudaran a reforçar els controls en
aeroports africans. Tendències
I/2 de pàgina
No 0
48
DATA TITOL NOTÍCIA SECCIÓ MIDA PORTADA Num.
FOTOS
18.10 Teresa Romero no recorda haver-se tocat la cara
amb el guant Tendències 2 pàgines Si 4
18.10 Senegal, un país lliure d'ebola Tendències I/4 de pàgina
No 1
18.10 Obama nomena un "tsar" de l'ebola per redreçar la
crisi Tendències
I/2 de pàgina
No 0
18.10 Un reforç de deu infermeres militars Tendències I/4 de pàgina
No 0
18.10 Salut pública Opinió I/2 de pàgina
No 0
19.10 La sang de Teresa Romero ja no té virus Tendències 1 pàgina Si 0
19.10 "Hola, sóc la Sia i he sobreviscut a l'ebola" Els
immunitzats són un suport essencial per als malalts
Tendències I/4 de pàgina
Si 3
19.10 Les fotos de la ràbia Tendències I/4 de pàgina
No 1
19.10 L'OMS avaluarà la seva actuació Tendències 1 columna No 1
19.10 Alarma a Girona per un passatger Tendències I/2 de pàgina
No 0
20.10 Una nova anàlisi confirma que Teresa Romero
s'ha curat de l'ebola Tendències 1 pàgina No 1
21.10 El sospitós aïllat al Clínic, negatiu d'ebola i positiu de
malària Tendències 1 pàgina No 2
21.10 El virus de l'ebola o el contagi de la por Opinió I/4 de pàgina
No 0
22.10 Teresa Romero ja està curada Tendències i editorial 2 pàgines Si 3
22.10 Ebola, cautela i discreció Editorial I/4 de pàgina
No 0
23.10 L'equip mèdic decideix que Romero continuï
aïllada per seguir el seu estudi Tendències 1 pàgina No 1
23.10 4 opinions cartes dels lectors Opinió 2 columnes No 0
24.10 Teresa Romero, enfonsada i molt decebuda perquè
continua aïllada Tendències 1 pàgina No 1
25.10 Més maten les bales (NY) Tendències 1 pàgina No 1
25.10 El marit de Romero contracta un advocat per litigar
contra Sanitat Tendències
I/4 de pàgina
No 0
25.10 Un mort a Barajas que no va ser atès per por del virus Tendències I/2 de pàgina
No 0
25.10 43 persones aïllades per l'arribada de l'ebola a Mali Tendències I/2 de pàgina
No 0
25.10 L'Àfrica en negre Opinió/ columnista 1 columna No 0
26.10 Torna a néixer després de l'ebola Tendències I/2 de pàgina
No 1
27.10 L'amor en els temps de l'ebola (EU) Tendències 1 pàgina No 1
27.10 Nigèria y el ebola Opinió I/4 de pàgina
No 0
28.10 El marit de l'auxiliar amb ebola apunta al conseller de
Salut de Madrid Tendències 1 pàgina Si 3
29.10 Múrcia activa el protocol d'ebola per un possible cas Tendències I/4 de pàgina
No 0
30.10 MSF, desbordats, demanen militars contra l'ebola Tendències I/4 de pàgina
No 0
49
DATA TITOL NOTÍCIA SECCIÓ MIDA PORTADA Num.
FOTOS
2.11 La Teresa passa a planta. La vida, després de l'ebola Tendències 2 pàgines Si 3
6.11 "Sóc un miracle" Tendències 2 pàgines Si 2
7.11 Romero y el ébola Opinió 1 columna No 0
14.01 Romero admite que no informó a la doctora de que
estuvo en contacto con ébola. Tendències 1/2 pàgina No 0
14.01 Siete hospitales atenderan a los casos confirmados de
ébola en España. Tendències
I/4 de pàgina
No 0
15.01 Médico cubano que superó el ébola regreso a Sierra
Leona para seguir misión Tendències
I/4 de pàgina
No 0
15.01 Lanzan una nueva web informativa sobre el ébola para
sanitarios y ciudadanos. Tendències
I/4 de pàgina
No 0
19.01 Teresa Romero comenzará en breve a donar plasma Tendències I/4 de pàgina
No 0
20.01 La ONU reconoce importantes avances cotnra el ébola,
pero pide no confiarse Tendències
I/4 de pàgina
No 0
Hi han un total de 89 noticies recollides de les publicades entre el mes de
setembre a gener. Aquest tema del EBOLA ha tingut molta activitat en aquest
diari. Ha estat anunciat en la portada en 13 dies diferents i concretament en 3
diaris hi havia dues noticies sobre el tema diferents publicades en la portada.
La secció on majoritàriament s’ha publicat ha estat en Tendències, però en les
setmanes en més polèmica han aparegut 2 noticies a Política, 6 en l’editorial
del diari i 15 en Opinió, tant de columnistes com de públic en general. S’han
publicat més de 126 fotografies i sempre una en portada. El tema de mides ha
variat força, però en les setmanes de més polèmica s’han publicat noticies en
pagines senceres i més d’una pàgina. El dia en que es van publicar més
noticies va ser el 11 d’octubre, 13 noticies sobre el tema, i el segon dia i el
tercer van ser el dia anterior d’aquest i el dia desprès, 10 i 12 d’octubre. En 3
dies 28 noticies en total. Es va parlar del cas de Teresa Romero, de les
instal·lacions i els protocols del Hospital, sobre la resposta del Govern i de
Sanitat, les manifestacions i denuncies per com estaven anant tot plegat,
alguns països que augmentava la vigilància en els aeroports, Estats Units
també tenien algun cas de contagi, i sols dues noticies d’Àfrica on tenien en
aquest moment unes 9000 persones contagiades i 4.500 persones ja mortes.
Segons els títols de les publicacions he classificat les noticies en 10 temes
sorgits a partir del virus de l’Ebola:
Ebola a l’Àfrica, Ebola al Regne Unit, Ebola als EU d’Amèrica,
Ebola a Alemanya, L’OMS i l’ONU, Missioners espanyols,
Teresa Romero, Bones pràctiques, Altres temes i
50
Crisis de l’Ebola (Política i Sanitat)
A continuació detallo els títols amb els temes:
Ebola a l’Àfrica (14 noticies)
- Fi de la quarantena per Ebola a la capital de Libèria
- Àfrica, formació i vigilància mútua entre sanitaris
- El virus que es va tornar un malson
- Quan el virus es va emportar la mare
- La UE i l'OMS ajudaran a reforçar els controls en aeroports africans
- Senegal, un país lliure d'ebola
- "Hola, sóc la Sia i he sobreviscut a l'ebola" Els immunitzats són un
suport essencial per als malalts
- 43 persones aïllades per l'arribada de l'ebola a Mali
- L'Àfrica en negre
- Nigèria i l’ebola
- Metge cubà que va superar l’ebola torna a Sierra Leona per a seguir la
seva missió
- Les fotos de la ràbia
- Metges Sense Frontera, desbordats, demanen militars contra l'ebola
Ebola al Regne Unit (1 noticia)
- El Regne Unit augmentarà els controls als aeroports
Ebola als EU d’Amèrica (10 noticies)
- Les autoritats sanitàries confirmen el primer cas d'ebola als EUA
- També s'equivoquen: El diagnòstic del primer malalt d'ebola als Estats
Units evidencia una cadena d'errors en el sistema sanitari del país que
van facilitar una possible difusió del contagi
- Un passatger de US Airways, desallotjat després d'esternudar i dir que
tenia el virus
- Els Estats Units ja fan controls més estrictes a l'aeroport JFK
- Primer contagi als Estats Units
- Dallas posa sota control 50 sanitaris per risc dde contagi
- Un altre contagi sumeix els Estats Units en la fatalitat
- Obama nomena un "tsar" de l'ebola per redreçar la crisi
- Més maten les bales
- L'amor en els temps de l'ebola
51
Ebola a Alemanya (2 noticies)
- Alemanya, Set hospitals amb plantes d’aïllament
- Torna a néixer després de l'ebola
L’OMS i l’ONU (4 noticies)
- L'OMS avança que la primera vacuna podria estar disponible al gener
- L'OMS alerta que el món està mal preparat per a emergències de salut
- L'Oms avaluarà la seva actuació
- La ONU reconeix importants avanços contra l’ebola, però demana de no
confiar-se
Missioners espanyols (2 noticies)
- Centenars de persones acomiaden el missioner mort per l'èbola
- L'últim somni de pare Pajares
Teresa Romero (22 noticies)
- Una sanitària de Madrid, primer ebola a Europa
- Mig centenar de persones sota supervisió a Madrid per l'ebola
- Últim homenatge a Excalibur
- La dona amb ebola entre la vida i la mort
- L'Auxiliar, en estat greu, rep un altre tractament amb el sèrum Zmapp.
- L`habitació on es va atendre la pacient no es va netejar fins al cap de
dos dies
- Alcorcón plora l'Excalibur
- Esperança per a Teresa Romero
- Romero millora i ha parlat amb el seu marit per telèfon
- Teresa Romero no recorda haver-se tocat la cara amb el guant
- La sang de Teresa Romero ja no té virus
- Una nova anàlisi confirma que Teresa Romero s'ha curat de l'ebola
- Teresa Romero ja està curada
- L'equip mèdic decideix que Romero continuï aïllada per seguir el seu
estudi
- Teresa Romero, enfonsada i molt decebuda perquè continua aïllada
- El marit de Romero contracta un advocat per litigar contra Sanitat
- El marit de l'auxiliar amb ebola apunta al conseller de Salut de Madrid
- La Teresa passa a planta. La vida, després de l'ebola
- "Sóc un miracle"
- Romero y el ebola
52
- Romero admite que no informó a la doctora de que estuvo en contacto
con ebola.
- Teresa Romero començarà en breu a donar plasma
Bones pràctiques (4 noticies)
- Els ambulatoris ensenyen amb un vídeo com cal posar-se el vestit
- Un reforç de deu infermeres militars
- Siete hospitales atenderan a los casos confirmados de ébola en España.
- Lanzan una nueva web informativa sobre el ébola para sanitarios y
ciudadanos
Crisis de l’Ebola (Política i Sanitat) (37 noticies)
- El ébola en España
- Así nos va
- La Comunitat de Madrid culpa la malalta i eludeix la cadena d'errors
- L'Hospital de l'ebola es precipita en la confusió
- Rodriguez, el conseller que va venir a posar pau, indigna el gremi
sanitari
- Els col·legis d'infermeria preparen una denúncia contra la Comunitat
- L'altre Sis d'Octubre
- De dolent a pitjor
- La Moncloa aparta Mato i assumeix la crisi de l'ebola
- La Teresa i la nostra política
- La mala gestió de la crisi de l'ebola
- Ebola, una radiografia política
- Santamaria agafa les regnes
- Culpables
- El mite de Cassandra i el Carlos II
- L'ebola i l'escàndol de les targetes pressionen Rajoy
- D'aquella pols vénen aquest fangs
- El Carlos III no ofereix intal·lacions adequades
- El Govern central diu que el brot d'ebola està controlat
- Amb l'ai al cor. L'amenaça de l'expansió del brot s'aguditza amb l'ingrés
de quatre casos més a Madrid i a Tenerife.
- Salut pública
- Ebola, cautela i discreció
- El ébola y la legionela
- 14 Cartes dels lectors
Altres temes (6 noticies)
53
- Alarma a Girona per un passatger
- El sospitós aïllat al Clínic, negatiu d'ebola i positiu de malària
- Un mort a Barajas que no va ser atès per por del virus
- Múrcia activa el protocol d'ebola per un possible cas
- Planeta Ebola
- El virus de l'ebola o el contagi de la por
Durant tot aquest temps, de setembre fins al mes de gener, aquests són els
temes relacionats amb la gran epidèmia del virus de l’ebola a l’Africat que s’ha
publicat en el diari la Vanguardia.
Ebola a l’Àfrica 14 noticies
Ebola al Regne Unit 1 noticia
Ebola als EU d’Amèrica 10 noticies
Ebola a Alemanya 2 noticies
L’OMS i l’ONU 4 noticies
Missioners espanyols 2 noticies
Teresa Romero 22 noticies
Bones pràctiques 4 noticies
Crisis de l’Ebola (Política i Sanitat) 37 noticies
Altres temes 6 noticies
Sols 14 noticies parlen d’Àfrica on tenen en aquest moment unes 9.000
persones contagiades i 4.500 persones ja mortes. A Espanya sols s’ha
contagiat una persona per falta de prevenció i de protocols hospitalaris. Però a
l’Àfrica si que hi ha una epidèmia! On són les noticies que expliquen com s’ho
“maneguen” ?
54
6-CONCLUSIONS
55
6-CONCLUSIONS
L'Ebola és una malaltia infecciosa viral aguda, que s'encomana pel contacte amb sang, teixits, secrecions, fluids corporals i també a través d'agulles infectades. El contagi es produeix quan entren en contacte la sang, la saliva o la suor d'una persona infectada amb una de sana. El virus té poca vida fora del cos humà, si bé quan es troba en medis líquids pot sobreviure més temps i això facilita el contagi.
Els principals símptomes de la malaltia són la febre alta i sobtada, fort mal de cap, diarrees, vòmits, molèsties musculars i també a les articulacions, a més a més d'alteracions en les funcions renal i hepàtica. L'Ebola és tan letal pels brots de febre hemorràgica que provoca i perquè infecta les cèl·lules immunes.
Les persones que han estat en contacte amb malalts d'Ebola s'han de prendre la temperatura durant 21 dies, que és el temps d'incubació del virus. Els experts afirmen que el virus només es transmet quan els símptomes són evidents, però no durant el període d'incubació.
Aquesta greu epidèmia s’ha iniciat i encara hi és a: Sierra Leona, Liberia, Guinea, Mali, Senegal i Nigeria. Als països occidentals ha arribat alguns pocs casos de persones infectades i que han patit la malaltia, però no hi hagut epidèmia. Els mitjans de comunicació sols s’han interessat per la veritable epidèmia en breus moments i per introduir altres noticies que els feien més el pes. En canvi el que li passava a una auxiliar d’infermeria de Madrid si que els interessava. O com els polítics parlaven i criticaven, fins i tot a la pobre treballadora infectada, això si que ha interessat. En el fons els diaris escriuen sobre el que la gent, els seus clients desitgen llegir. Per tant, és la societat la que no s’ha preocupar per la veritable epidèmia del EBOLA, i fins i tot es pot dir, que el món desenvolupat, la sanitat i els laboratoris dels països desenvolupats, s’han preocupat a investigar i a buscar cures al Ebola quant han vist la possibilitat que la epidèmia podia arribar al món dels rics. Els veritables herois són els/les auxiliars d’infermeria, els/les infermeres, els/les metges, els/les....que estan treballant a l’Àfrica. Persona de l’any!
56
7-BIBLIOGRAFIA
DIARIS
- La Vanguardia en paper.
PAGINES WEP
- Viquipèdia
http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia_en_catal%C3%A0
- Gran Enciclopèdia catalana
http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-
enciclop%C3%A8dia-catalana
- OMS Nota descriptiva n.°103 Abril de 2014 http://www.who.int/es/
- La Vanguardia digital http://www.lavanguardia.com/index.html
- Centres per Control de Malaltia i Prevenció: Centers for Disease Control
and Prevention www.cdc.gov
- IRD paguina oficial: http://es.ird.fr/ird.fr/la-mediateca/fichas-
cientificas/337-una-inmunidad-natural-contra-el-ebola
- Article de Xavier Durant periodista científic, TV3 noticies:
http://www.ccma.cat/324/Transfusions-de-sang-de-supervivents-una-via-de-
lluita-contra-lEbola/noticia/2497749/
- L’article “Una persona exposada no hauria d’haver estat tot aquest
temps sense controlar” EL PAIS; ESPANYA, SECCIONS10 OCT 2014
http://cat.elpais.com/cat/2014/10/10/espana/1412954187_466741.html
57
8-ANNEX
Recull de noticies sobre l’ebola del diari La Vanguardia.
