UD4. SITUACIÓ ACTUAL DE LA INFERMERIA A ESPANYA I PAI

0. Situació actual a Espanya 1. Procés d’atenció d’infermeria (PAI) Característiques del PAI Avantatges del PAI 2. Etapes del procés d’atenció d’infermeria

2.1 1a etapa. Valoració Fases de l’etapa de valoració. a) Recollida de dades. Entrevista clínica. Observació. Exploració física.

1

b) Validació de les dades. c) Organització de les dades.

2.2 2a etapa. Diagnòstic Diferències diagnòstic mèdic i d. d’infermeria2.3 3a etapa. Planificació2.4 4a etapa. Execució2.5 5a etapa. Avaluació

3. El paper de l’auxiliar d’infermeria en el PAI

2

0. Situació actual a Espanya

L’any 1995 s’aprova oficialment el Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Formació Professional de Cures Auxiliars d’Infermeria. Amb aquest s’obté el títol de Tècnic en Cures Auxiliars d’Infermeria.

A la Llei 44/2003, d’Ordenació de les Professions Sanitàries, se citen com a professionals de l’àrea sanitària de formació professional. http://www.boe.es/boe/dias/2003/11/22/pdfs/A41442-41458.pdf

3

1. Procés d’atenció d’infermeria (PAI)

El procés d’atenció d’infermeria (PAI) consisteix en l’aplicació del mètode científic en les cures d’infermeria, per aconseguir que aquesta assistència es dugui a terme de forma ordenada, organitzada i sistematitzada.

L’objectiu del PAI és solucionar els problemes de salut del pacient.

4

Les etapesdel PAI són:

Valoració

Diagnòstic

Planificació

Execució

Avaluació

Recollida i anàlisi de dades del pacient

Conclusió per identificar el problema

Objectius, estratègies

Cures

Es comprova si s’han assolit els objectius

5

Característiques del PAI

Sistemàtic És Flexible

Dinàmic

Està centrat en el pacient. És imprescindible l’ús de documentació.

6

- Es fa un registre de totes les

activitats d’infermeria en cada una de les etapes (queda constància de tot el que es fa).

- Facilita la comunicació entre el personal d’infermeria.

- Permet l’avaluació de la feina i la millora de la qualitat.

- Permet la investigació i la formació. - Pot tenir valor legal.

La

documentació

7

Avantatges del PAI

- Pacient

Millora la qualitat de l’atenció, de manera sistematitzada i contínua.

Permet cures integrals. S’eviten errors, omissions i repeticions. L’atenció és individual. Permet la participació dels pacients.

8

- Personal d’infermeria

Millora el treball d’infermeria. Permet la coordinació entre els membres de

l’equip. S’aprofiten els recursos i el temps disponibles

per a l’assistència. Permet avaluar l’eficàcia de les actuacions.

9

2. Etapes del procés d’atenció d’infermeria 2.1 1a etapa: Valoració

Consisteix en la recollida sistemàtica de les dades sobre l’estat de salut del pacient.

Es verifiquen i s’organitzen les dades

Es treuen conclusions.

10

Fases de l’etapa de valoració a) Recollida de dades

b) Validació de les dades

c) Organització de les dades

11

a) Recollida de dades

En la valoració inicial, la presa de dades ha de ser

completa i integral.

El personal d’infermeria recull dades sobre el pacient durant tot el procés: confirmació de l’observat, canvis respecte la situació inicial…

12

Les dades recollides poden ser: - Subjectives: percebudes pel pacient. Ex:

mal de cap. - Objectives: el personal sanitari les pot

detectar i mesurar. Ex: febre.

- Actuals: existeixen en el moment de l’exploració. Ex: glucosa alta.

- Històriques/antecedents: es van produir fa un temps. Ex: em varen operar quan era petit.

13

Els mètodes per obtenir dades són:

Entrevista clínica. Observació. Exploració física.

14

- Entrevista clínica.

A través de l’entrevista s’obté gran quantitat d’informació.

Permet la relació sanitari/pacient. Fomenta la participació del pacient. Tipus Formal permet elaborar històriad’entrevistes (principi) d’infermeria. Informal s’obté més informació. (cures)

15

Iniciació (ambient favorable)

Parts de l’entrevista Cos (entrevista) Cloenda (resum i final)

Localització: lloc agradable, tranquil i privat.

tècniques de comunicació.Importància comunicació verbal i la no verbal. habilitats humanes i socials.

16

- Observació.

Requereix capacitat d’atenció, perseverança, entrenament pràctic, coneixements i maduresa.

S’ha de realitzar des del principi fins al final, de

manera continuada.

17

- Exploració física. Se li ha d’explicar al pacient com es durà a

terme. Es realitza després de l’entrevista . Així es

poden verificar les dades reunides i afegir-ne de noves.

Permet obtenir dades objectives.

18

TÈCNIQUES D’EXPLORACIÓTècnica Descripció Observació Exploració

Inspecció Visual Color… Tot el cos

Auscultació Sons corporals (fonendoscopi)

Qualitat, duració sons…

Cor, abdomen, pulmons.

Palpació Tocar amb la mà o dits

Temperatura, pols…

Tot el cos

Percussió Colpejar amb els dits la superfície corporal.

Sons Tòrax i abdomen

19

b) Validació de dades Han de ser objectives, mesurables, correctes i

completes.

Si les dades no es poden mesurar o són dubtoses, es contrasten comparant-les amb altres (o amb les observades per altres professionals) i comprovant si les noves dades les ratifiquen o si, en canvi, les contradiuen.

20

c) Organització de les dades

Les dades s’organitzen en funció del sistema

emprat al centre.

La valoració de les dades es registra als documents d’infermeria de la història clínica.

21

2.2 2a etapa: Diagnòstic El diagnòstic d’infermeria és proposat i verificat

pels infermers que tenen cura del pacient. jerarquia necessitats

S’enuncien en ordre humanes de prioritat, segons opinió del pacient

22

1r. D. que suposen una amenaça per a la vida. 2n. D. problemes reals d’importància

progressivament menor. 3r. D. problemes de risc o potencials.

23

24

http://www.enfermeria-actual.com/

DIFERÈNCIES D.MÈDIC I D. INFERMERIA

Diagnòstic mèdic: se centra en la identificació de les malalties.

Diagnòstic d’infermeria: identifica les respostes humanes i les alteracions en la capacitat de la persona per funcionar com a ésser humà independent.

Així, dues persones poden tenir la mateixa malalties i mostrar respostes molt diferents a aquesta.

25

Exemple: - Cas clínic I Un pacient fou diagnosticat de diabetes fa 5 anys.

Ja controla la dieta i les injeccions d’insula a la perfecció.

- Cas clínic II Un pacient ha estat diagnosticat de diabetes fa uns

dies. Se sent deprimit perquè no li agrada estar malalt i té por d’injectar-se insulina.

26

Els dos pacients tenen el mateix diagnòstic mèdic, però les reaccions humanes són molt diferents i es traduiran en diagnòstics d’infermeria clarament diferenciats.

El pacient del cas 1 tendrà un d. d’infermeria de Por

en relació a l’autoadministració de les injeccions.

El pacient del cas 2 tendrà un d. d’infermeria diferent, encara que tenen la mateixa malaltia.

27

DIFERÈNCIES D. MÈDIC I D. INFERMERIAD. MÈDIC D. INFERMERIA

Descriu una patologia Descriu la resposta individual a un procés patològic, circumstància o situació

Es manté invariable durant tot el procés de la malaltia.

Pot variar en funció dels canvis en la resposta de l’individu durant la malaltia

Guia la pràctica mèdica Guia el procés de cuidar en infermeria

28

Només és aplicable en situacions de malaltia

Es pot aplicar al subjecte com individu, grup o comunitat

Té una classificació ben desenvolupada i acceptada internacionalment

Té una classificació en procés de desenvolupament i validació a nivell internacional

És complementari al diagnòstic d’infermeria

És complementari al diagnòstic mèdic

Es refereix a alteracions fisiopatològiques de la persona

Es refereix a la percepció que té la persona del seu estat de salut.

29

2.3 3a etapa. Planificació La planificació consisteix en elaborar un programa

complet d’assistència per atendre els problemes del pacient.

En la planificació s’han de tenir en compte tres aspectes:

Prioritat en l’atenció Objectius Pla de cures

30

- Prioritats en l’atenció. En primer lloc es tracten els problemes de salut

més greus.

- Objectius. Es defineixen els resultats que s’espera aconseguir

amb les cures d’infermeria.Referir-se al pacient

Clars, consisos i realistes Han de ser

Mesurables i avaluables Concrets en el temps

31

- Pla de cures S’hi programen les activitats d’infermeria de manera

ordenada i detallada.

Permet que el treball d’infermeria sigui més eficaç, organitzat i estigui adaptat a les necessitats de cada pacient.

Individualitzats Tipus de plans

Estandarditzats

32

• Plans individualitzats: s’elaboren per a pacients amb problemes poc comuns.

• Plans estandarditzats: contenen els protocols d’infermeria que s’empren per a problemes habituals.

Al pla d’infemeria apareixen: - A. pròpies d’infermeria (observació, cures,

educació per a la salut). - A.derivades d’ordres mèdiques (medicaments,…).

33

2.4 4ª etapa. Execució

Es posa en pràctica el pla de cures i es realitzen les activitats d’infermeria proposades al pla.

El pla de cures proposat no és inamovible.

El sanitari s’adaptarà a la capacitat del pacient. Consideracions Tenir en compte els recursos humans i materials.

34

Etapes execució:

1.Preparació del material.2.Explicació al pacient del que es durà a terme. 3.Execució del pla en si.4.Comprobació estat del pacient.5.Retirar el material emprat. 6.Registre ens els documents de les activitats

realitzades (què es fa, qui ho fa, característiques d’interès.

35

2.5 5a etapa. Avaluació Consisteix en comparar els resultats obtenguts amb

els objectius, determinant el grau d’assoliment i els factors que permeten o impedeixen el seu assoliment.

Es duu a terme mentre el pacient és atès i en el moment de l’alta.

Objectius assolits. Resultats avaluació Obj. assolits parcialment. Se segueix amb el PAI. Obj. no assolits. Revisió PAI

36

Possibles problemes:

1.Valoració incompleta o errònia.2.D. d’infermeria amb errades.3.Pla d’assistència insuficientment individualitzat.4.Objectius mal formulats.5.Errors en la priorització dels problemes.6.Execució rutinària.7.Documentació escassa.

37

3. El paper de l’auxiliar d’infermeria en el PAI

L’auxiliar d’infermeria forma part de l’equip d’infermeria que atén el pacient i participa, sota supervisió, en el procés d’atenció al pacient.

L’etapa en què destaca el seu paper és en la d’execució, ja que és l’auxiliar és l’encarregat de realitzar les cures bàsiques.

Participa també en la valoració, recollint dades.

La seva funció en les altres etapes és menys important.

38

39

ETAPA PAI FUNCIÓ AUXILIAR

Valoració -Recollida dades (col·laboració).-Informació i registre de dades.

Diagnòstic - Coneixement dels problemes del pacient.

Planificació - Coneixement del pla d’atenció.

Execució -Realització activitats del pla.- Registre d’activitats.

Avaluació - Avaluació activitats i registre.