Embed Size (px)
Citation preview
IPM / Geografia BatxilleratJordi Manero
UNITAT 10.ELS FLUXOS MIGRATORIS
Els moviments migratoris.
S'han donat molts al llarg de la història, fins al punt que configurenl’actual situació demogràfica i social del món.
Són qualsevol tipus dedesplaçament de la població desdel seu lloc de residència fins aun altre de manera permanent.
Qui se’n va és un emigrant.
Qui arriba és un immigrant.
Les causes són molt diverses, tot i que destaquen leseconòmiques, les naturals, les polítiques i les sòcio-culturals(religioses).
Es divideixen endos grans grups:
Moviments migratorisinterns.
Moviments migratorisinternacionals
Els moviments migratoris interns.Els moviments migratoris interns són aquells que es produeixendins un mateix Estat.
El més important és l'èxode rural, l'abandonament massiu delcamp per tal de traslladar-se a les ciutats.
Es donà sobretot a partir de la RI, quan es dispara la poblacióurbana (de fet, segons l’ONU, ara aproximadament el 55% de lapoblació mundial ja viu en ciutats).
Comporta una disminució del'activitat agrícola (abandonamentzones de conreu).
Igualment, es pot donar undeteriorament urbà (apareixencinturons de misèria (barraques /residus)).
Ara és un fenomen global.Es produí primer als païsosque s’industrialitzaven.
L'èxode rural a Espanya es donàamb una intensitat moderada des definals del segle XIX. Al segle XXaugmentà d'intensitat, tot i que es vaveure aturat per la Guerra Civil.
La seva màxima intensitat es donàentre el 1960 i el 1975.
En general, s'emigrava des de leszones rurals més endarrerides capa les zones industrials.
La modernització delcamp i de la indústria vapossibilitar aquest fet.
Les migracionsinternes afectarenpràcticament tot elterritori espanyol.
Suposaren tant desplaçamentsinterprovincials (més de 5M) comdins la mateixa província(possiblement 5M més).
11 províncies registraren el 2001 menys habitants que l'any1900 (Terol, Sòria, Lugo, Ourense, Zamora, Àvila, Palència,Segòvia, Conca, Guadalajara i Osca). Terol i Sòria, perexemple, van perdre la meitat dels seus habitants.
Els llocs dedestinació de lesmigracions interneseren sobretot lesàrees industrials(Barcelona, Madridi País Basc).
Per províncies, destacarenBarcelona, Madrid, València,Biscaia i Alacant.
També foren importants elsaugments poblacionals aTarragona, Guipúscoa, Àlaba,Girona i les Balears.
L'arribada massiva d'immigrants generàproblemes a les ciutats.
Manca d’habitatges i infraestructures.
Els nouvinguts van haver-sed'adaptar a les noves realitatseconòmiques i socials.
En els països rics es consideren aquestsmoviments finalitzats.
A Espanya, a partir de la crisi delpetroli, 1973.
En els països pobres encara és encara unmoviment migratori molt intens.
Al Tercer Món anualment, entre 20 i 30 M de persones emigren delcamp a la ciutat, la qual cosa genera una important problemàtica.
L'actual divisió poblacional global és en part resultat de movimentsmigratoris internacionals.
A partir de la RI milloren els transport i les societats es fan méscomplexes ètnicament, la qual cosa pot provocar problemesd’integració i assimilació.
Els movimentsmigratoris
internacionalsactuals tenen les
següentscaracterístiques
generals:
- Des del Tercer Món al Primer Món.- Els principals països o zones receptores sónla UE, els EUA i Austràlia (volen controlar ilimitar l'arribada immigrants -a Espanya tenimla Llei d’estrangeria-).- Població entre 20 i 50 anys, sobretot homes iamb un grau de qualificació escàs.- Dues grans causes, econòmiques ipolítiques.
Els moviments migratoris internacionals.
Forçades. Desplaçaments novolguts, per supervivència
Tipus de migració internacional. Causes.
Raons ecològiques
Raons polítiques:refugiats, exiliats …
Catàstrofes naturals:sequeres, inundacions...
Guerres civils, manca dellibertats, no respecte alsdrests humans...
Laborals o econòmiques.Desplaçaments vinculats almercat laboral.
Treballadors poc qualificatsTreballadors qualificats
Brain drainQuadres tècnics,directiusAutònoms i inversors
Millorar les condicions detreball, salari.
Estratègia d’empresa opromoció personal.
Expectatives de negoci oqualitat de vida.
Familiars.Reagrupament familiar.
Reunificació dels membresde la família ambl’emigrant.
Migracions de retorn. Novamigració amb destinació allloc de procedència.
Manca d’adaptació, treball,estalvis suficients...
Motius familiars oresidencialsRetorn d’actius
Retorn de jubilats
Migracions residencials.Relacionades amb la qualitatde vida, salut...
Cerca de llocs càlids,tranquils... sunbelt .
Migracions de la Tercera Edat
Migracions per formació.Estudiants.
Formació iespecialització.
Altres. Motivacions personals,solidaritat...
Cooperants, voluntaris, missioners...
Segons l’ONU, el 2013 elsmigrants
internacionalsa nivell
mundial eren 232 M.
Per al paísd'origen.
Significa que hi haurà menys població (enalgunes zones pot donar-se el problema deldespoblament) i pujarà l'edat mitjana.
En general, disminueix la pressió social (lazona receptora rep recursos (divises) idisminueix la taxa d'atur).
També es perd mà d'obra (generalmentjove, de vegades formada).
Conseqüències dels moviments migratoris internacionals.
Per al país dedestinació.
Significa que augmenta la població, que esrejoveneix.
S'incrementa la mà d’obra, tot i que devegades també aumenta el mercat negre.
Significa un important canvi, que implicaràadaptar-se a una nova manera de viure.
Tot i que les migracions fomenten l'intercanvicultural, poden donar-se xenofòbia i racisme
Per a lapersonaemigrant.
Espanya ha estat un estat d’emigrants.
Al s.XIX i fins mitjans del s.XX (50’s) hiha importants emigracions exteriors(transoceàniques).
Raons polítiques (exilis al llarg del segleXIX i, sobretot, després de la guerra civil,en direcció a Europa i Amèrica).
Raons econòmiques (cap a Algèria iAmèrica Llatina, per tal de “fer lesAmèriques”).
Els moviments migratoris internacionals aEspanya.
A partir dels 50's Amèrica Llatina com adestinació anà perdent força.
A partir dels 50's es donenmoviments migratoris nord-sud a Europa.
Itàlia, Espanya, Grècia,Portugal..., proporcionaven màd'obra a l'Europa rica.
Entre els anys 60’s i fins el 1975, esproduí una nova onada migratòriaamb Espanya com a origen.
El camp espanyol esmecanitzava, generant-seexcedents de mà d'obra.
L'Europa del Pla Marshall esrefeia, i la creació de la CEEimpulsava l'economia.
Es necessitava mà d'obra.
Les motivacions erenprincipalment econòmiques(estalviar i enviar divises).
Procedents sobretotd'Andalusia, Galícia,Extremadura i Castella-Lleó,els emigrants es dirigien al'Europa rica (Suïssa,Alemanya, França, GB,Bèlgica ...).
Sobretot eren homes jovesamb feines poc qualificades,dures i mal pagades(agricultura, construcció,indústria i mineria).Hi van prendre part uns 2,6 M. A partir 1973, tornarenaproximadament la meitat.
L'emigració a Europa suposarà per a Espanya una disminució dela pressió demogràfica i social que suposaven moltes personesjoves sense feina.
Igualment, els emigrants enviaven diners a casa seva (Espanyaingressava divises).
A partir dels 80’s, i sobretot als90’s, es produeix un gran canvi.
Espanya comença a rebre immigrants.
La gran millora econòmica provocà la novaonada (destaca període 2000-2008).
Els immigrantseren més del 12%
de la poblacióespanyola.
A la darreria del segle XX, el desenvolupament social ieconòmic va convertir Espanya d'un país d'emigrants en unpaís d'immigrants.
Augmenta la població.
Arriba població (saldomigratori positiu)
Augmenta la natalitat.
Aquesta immigració es pot agrupar en quatre grans conjunts:
Persones jubilades procedentsd'Europa central i del nord.
Refugiats polítics.
Emigrants de països pobres.
Directius d'empresesmultinacionals, treballadorsd'alt nivell professional,persones del món artístic i de lacultura, procedents sobretot dela resta de la UE.
Els emigrants procedents de països pobres són el grup mésnombrós.
Procedents d'Àfrica, Amèrica Llatina, Àsia i l'estd'Europa.
Volen trobar feina i millorar les condicions de vida.
La majoria tenen entre 16 i 44 anys (al voltant del 60%).
Practiquen el reagrupament familiar.
Des de l'any 2000 al 2008, Espanya va ser el país del mónque més immigrants va rebre, després dels EUA.
Actualment, l'INE calcula que a Espanya hi resideixen uns4.618.581 immigrants, que representen menys del 10% dels46.445.828 habitants de l'Estat.
La darrera crisi però, haaturat clarament l'arribadad'immigrants.
Molts immigrants marxen.
Molts espanyols (joves) emigren.
Disminueix la població (saldo migratori negatiu).
http://www.ine.es/prensa/cp_2017_p.pdf
A partir del 2016 creix elnombre d’immigrants un altrecop.
http://www.ine.es/prensa/cp_2017_p.pdf
La recuperació econòmicadels darrers anys hapermès una lleu recuperacióde la població (total iestrangera).
La principal causa del lleuaugment poblacional actualés el saldo migratori positiu.
Per nacionalitats, actualment hi ha un predomini de personesprocedents de Romania, Marroc, Regne Unit, Itàlia i Xina.
Dins la UE hi halliure circulació depersones, (Romania,Regne Unit, Itàlia).
Proximitatgeogràfica (Marroc).
Intensitat relacionseconòmiques (Xina).
http://www.ine.es/prensa/cp_2017_p.pdf
Vincles històrics iculturals (Equador iColòmbia).
La UE i l'Estat espanyol volenregular l'entrada d'immigrants, amblimitacions per accedir al país iobtenir el permís de residència itreball.
Per això alguns entrende manera clandestina(sense papers).
Legalment, els immigrants es classifiquen en tres grups:
Els que obtenenla nacionalitat(espanyols de
ple dret).
Els que obtenenpermís de residència i
mantenen la nacionalitat d’origen
(amb permís de treball, residents estrangers,
estudiants, refugiats...).
Els immigrantsil·legals, que no
existeixenjurídicament
Segons l'INE, només l'1,1% delsimmigrants residents a Espanyaentraren de manera clandestina.
Aquests immigrants il·legals provenensobretot del nord d'Àfrica i de l'Àfricasudsahariana.
Intenten accedir per Ceuta, Melilla,Canàries o creuant l'estret deGibraltar.
Control de fronteres, regulació del'accés i la permanènciad'estrangers en territori comunitari...
Regulació del dret d'asil a la UE.
Per tal de retornar immigrantshi ha d'haver països disposatsa rebre'ls, per això sónimprescindibles els acordspolítics.
Expulsió il·legals
El 2008 la UE aprovà el PacteEuropeu de la Immigració.
Immigraciólegal i ordenada.
Espanya necessita immigrants?
La majoria dels estudis creuenque és positiva econòmicament,demogràfica i cultural.
S’ha acabat l’onada massiva, peròtot i això la immigració continuarà.
Reagrupament familiar (residents legals estrangers amb unany de permanència al territori i autorització per residir-hi unany més, com a mínim).
Dret d'asil està reconegut per els que pateixen persecucióen el seu país d'origen.
La reactivació econòmica comportarà un altre cop l’arribadad’immibrants (dins la UE hi ha lliure circulació de persones).
En els darrers anys Catalunya ha estat la comunitat autònoma queha rebut més immigrants, arribant a ser prop del 16% de lapoblació total (2010).
Aquesta nova onada ha plantejat problemes per tald'adaptar-se a aquest increment poblacional (serveissanitaris, escolars, vivendes...).
Segons l'Idescat, el2016 hi havia aCatalunya sobre untotal de 7.522.596habitants, 1.023.398estrangers amb permísde residència, a qualcosa suposava un 13,6% dels habitants.
La immigració estrangera a Catalunya.
Any Total %2000 181590 2,90%2001 257320 4,05%2002 382020 5,87%2003 543008 8,10%2004 642846 9,44%2005 798904 11,42%2006 913757 12,81%2007 972507 13,49%2008 1103790 14,99%2009 1189279 15,91%2010 1198538 15,95%2011 1185852 15,73%2012 1186779 15,68%2013 1158472 15,34%2014 1089214 14,49%2015 1028069 13,69%2016 1023398 13,60%
Evolució del nombre totald’immigrants i percentatgesobre el total de la poblaciócatalana (2000-2016).
Elaboració pròpia a partir de lesdades de l’Idescat.
La immigració procedent dela UE cada cop té mésimportància: Romania(8,88%), Itàlia (4,83%),França (3,10%), Regne Unit(1,82%) i Alemanya(1,78%).
Gran augment de xinesos(5,33%) i Pakistanesos(4,21 %)
La immigració mésdestacada procedeix delMarroc (20,66%), Romania(8,88%), Xina (5,33%), Itàlia(4,83%), Pakistan (4,21%) iBolívia (3,20%).
Ha baixat la població equatoriana(el 2010, 6,57%) i colombiana (el2010, 4,08%).
Cal diferenciar entre els procedents de països menysdesenvolupats (Marroc, Romania, Xina) que cerquen feina i elsprocedents dels més rics (Itàlia, GB, Alemanya, GB) queacostumen a tenir més formació i especialització o a ser jubilats.).
Entre els immigrants de Catalunya domina la poblaciómasculina madura, destacant el grup d'edat entre els 25 i els 49anys.
Això comporta un paper rejovenidor de la piràmide d'edatscatalana.
Segons la procedència, hi ha més immigració masculina (61% dela marroquina) o femenina (53% de l'equatoriana o 57% de laboliviana). Això és degut a raons culturals.
La qualificació professional acostuma a ser baixa. Malgrat tot, cadacop augmenta més el nombre de dones i de persones amb estudissecundaris i universitaris.
La població estrangera troba feina sobretot en la restauració,hostaleria, servei domèstic i d'atenció a la gent gran, activitatsagrícoles i construcció.
Els immigrants més preparats,a la llarga, poden ocupar feinesmés qualificades.
Sovint es tracta de feines ambun nivell de qualificació escàs, iper tant mal remunerades.
La crisi econòmica ha afectat de manera especial la poblacióestrangera, disparant-se l'atur en aquest col·lectiu.
La taxa d’atur de població estrangera arribà a ser mésd’un 12% superior a l’espanyola.
Això (crisi econòmica) és laprincipal raó de la baixada depoblació estrangera dels darrersanys.
Una altra raó és la concessió dela nacionalitat espanyola anombrosos immigrants,
https://www.idescat.cat/poblacioestrangera/?geo=cat&nac=a&b=4
La immigració estrangera és important sobretot a les grans ciutats(àrea metropolitana de BCN), concentrant-se en les comarquesamb més activitat econòmica, (franja litoral, algunes zones interiorsi de muntanya).
La província amb més immigrants és Barcelona. La que té elpercentatge més alt de població estrangera sobre el total ésGirona.
En les comarques amb un sector primari important també hi hauna gran presència de mà d'obra immigrant (comarquesd'interior).
S'ha produït unefecte crida, demanera que elsimmigrants de lamateixa procedènciaes concentren endeterminats llocs.
