Vocabulari pilota

  • View
    72

  • Download
    10

Embed Size (px)

Text of Vocabulari pilota

  • del joc de pilotaValncia 2010

    Vocabulari

  • LAVL vol manifestar el seu agrament a la Federaci de Pilota Valenciana, aix com a Frederic Llopis, Gabriel Garcia Frasquet, Alberto Soldado, Josep Llus Bausset i David Sarasol, pel material i lassessorament facilitats per a lelaboraci deste vocabulari.

    Collecci Vocabularis, 4 Acadmia Valenciana de la Llengua, 2010Edita: Publicacions de lAcadmia Valenciana de la Llengua Avinguda de la Constituci, 284. 46019 Valncia avl@gva.es - www.avl.gva.esDisseny de la collecci: Collage-no Coop. V.Illustracions: Collage-no Coop. V.Impressi: ISBN: Depsit legal:

    978-84-482-4146-9Tallers Grfics Ripoll, SL

    V-2449-2010

  • ndexndex

    Presentaci_________________________________________________________________ 7

    Criteris ds________________________________________________________________ 11

    Vocabulari del joc de pilota_________________________________________________________________ 15

  • PresentaciPresentaci

  • si hagurem de parlar dun esport valenci per excellncia, no hi ha dubte que haurem de referir-nos a la pilota. I no sols perqu es tracta dun esport autcton, sin perqu, a la pilota, sha jugat i continua ju-gant-se en valenci. Ms encara, la gent vinculada a este esport sha caracte-ritzat des de sempre per la seua defensa de la cultura i la llengua valencianes.

    Per a buscar els orgens del joc de pilota hem de remuntar-nos a lantiga Grcia i a lImperi Rom, des don es va expandir per tota la pennsula Ibrica. Ja en els temps de lantiga Corona dArag esdevingu un esport molt popu-lar practicat per membres de la noblesa, i fins i tot per reis. A mesura que avanava la conquista de nous territoris, sanava estenent la prctica deste joc. Hi ha testimonis escrits que en demostren la popularitat entre la societat valenciana: lany 1276 consta el nom duna placeta, ubicada al costat de la muralla de la ciutat dAlcoi, anomenada del Jugador de la Pilota; lany 1391 els consellers de la ciutat de Valncia constataven que en tant que tots ne fahien officis e tots carrers e tots dies e hores eren bons a tal joch, i lany 1569 en el Llibre de consells de la vila dAlcoi es denunciava que los jocs de pilota se continuen y usen en demasia, de tal manera que a penes se pot passar per los carrers.

    Al voltant del joc de la pilota, a les places i carrers, saplegaven bando-sitats, vagabunds, jugadors de daus com la gresca i jugadors de naips, tal com va assenyalar el duc Alfons el Jove a la vila de Gandia, i aix causava insuportables enutjos, despeses desmesurades, plets, renecs, flastomies i baralles, i les autoritats (el Consell de Castell), vist que s fort danys als vehins e habitadors, van establir contnues regulacions i prohibicions en qu sendurien les penes contra la transgressi de les normes.

    Per lestament noble no es veia afectat per les prohibicions del joc al carrer, ja que algunes famlies tenien dins de les seues propietats llocs closos per a la prctica del joc de la pilota, on acudien a jugar els jvens cavallers. En el segle xvi est documentada lexistncia de trinquets a Valncia, com el del Miracle (posteriorment conegut com el de Cavallers), propietat dels Montagut; el de Centelles; el dEn Ciurana, o el dels Masc. Tamb hi havia trinquets populars oberts a la plebs, com el del Bordell dels Negres i el de Na Segarra (ms tard, de la Morera), entre altres.

    A pesar dels entrebancs i les prohibicions, en les nostres terres es con-tinu jugant a la pilota en les seues diverses modalitats. Tot i aix, haurem

  • de situar-nos en el perode que va des de mitjan segle xx fins a mitjan segle xx per a parlar de la que podrem anomenar ledat dor de la pilota valen-ciana. Un moment en qu proliferen les partides i en qu els jugadors sn considerats autntics herois populars. Posteriorment, durant la dcada dels seixanta, la popularitzaci dels esports de massa, especialment el futbol, lex-pansi urbanstica que caus la desaparici de molts trinquets, laugment de la circulaci automobilstica que dificult el joc als carrers van provocar que la situaci del nostre esport ms tradicional fra quasi crtica. Per la pilota torn a ressorgir. Amb el procs autonmic, i la consegent descentra-litzaci, la Federaci de Pilota Valenciana es desllig de lespanyola, cosa que permet organitzar nombrosos tornejos oficials que incrementaren linters de les partides i van propiciar una major professionalitzaci de lesport. Lapa-rici de jugadors mtics que van fer que els valencians tornaren als trinquets i als carrers, duna banda, i el fet que les noves institucions autonmiques valencianes apostaren decididament per donar suport al nostre esport ms emblemtic, de laltra, donaren lespenta definitiva al redreament del joc. Hui, la pilota t una presncia important en la vida pblica valenciana, arriba a ms gent que mai a travs de les retransmissions de partides per televisi i de les notcies que apareixen en els mitjans de comunicaci escrits, es creen i es duen avant escoles de pilota on es formen els nostres pilotaris del futur i tamb est present en Internet a travs de les pgines dels clubs pilotaris i, especialment, de la pgina oficial de la Federaci de Pilota Valenciana. Per tot aix, podem dir que actualment la pilota viu un perode de recuperaci que fa preveure un futur esperanador.

    El joc de la pilota ens ha llegat tota una srie de termes i expressions propis i ben vius que han contribut a enriquir la nostra llengua i que lAVL ha volgut arreplegar i presentar en este vocabulari, amb la intenci de con-tribuir aix a consolidar en la nostra societat un esport que no sols forma part de la nostra cultura, sin que ha esdevingut una de les senyes didentitat que ms ens ha identificat i ens identifica com a poble.

    Ascensi Figueres grrizPresidenta de lAcadmia Valenciana de la Llengua

  • Criteris ds Criteris ds

  • 12

    criteris d's

    A fi de poder manejar adequadament el present vocabulari i entendre el sentit precs de cada marca, cal tindre en compte les indicacions segents:

    1. Cada entrada del diccionari est constituda bsicament per un lema, escrit en color blau negreta; la categoria gramatical, escrita en cursiva, i la definici, escrita en redona. Algunes entrades o accepcions porten un exemple darrere de la definici, escrit en cursiva.

    amagatall m. Lloc del trinquet o del carrer cap a on els jugadors dirigixen la pilota perqu resulte difcil tornar-la. Aquell jugador coneix tots els amagatalls del carrer.

    2. Si una entrada t diversos significats, cada accepci s encapalada per un nmero dorde, escrit en negreta.

    puntuaci f. 1.Qualificaci per punts. La puntuaci de la partida s a seixanta punts. 2. Nombre de punts aconseguits per un esportista o per un equip en una competici. Hui han doblat la puntuaci de lequip contrari.

    3.Si una paraula presenta variaci entre la forma de mascul i la de femen, el morfema de femen sindica desprs del lema precedit dun guionet.

    raspoter -a m. i f. Jugador de raspall.

    4. Les formes considerades secundries sescriuen a continuaci de les formes principals entre parntesis, precedides de la conjunci o:

    finalista (o finaliste -a) adj. i m. i f. Que arriba (un jugador o un equip) a una final.

    5. Les locucions sn grups de paraules que, globalment, tenen un nic significat; sintroduxen en negreta i per orde alfabtic a continuaci del lema corresponent:

    falta f. 1. Pilota jugada amb infracci de les regles del joc. El marxador va marcar falta precipitadament. Falta del dau. Falta de la corda. 2. falta de darrere En algunes modalitats del joc de pilota, com ara a curtes o a galotxa tradicional, ratlla marcada en terra que travessa el carrer on es practica el joc, i que delimita per darrere el quadro on sha dintroduir la pilota en

  • 1313

    criteris d's

    la ferida o el traure. 3. falta de llarg En algunes modalitats de carrer, infracci que consistix a llanar la pilota del traure fora, per darrere del quadro o dau. 4. mitja falta En la modalitat de front, infracci duna de les regles del joc quan es passa la lnia de falta al traure, per a comenar el punt.

    6. En el cas concret de les paraules que noms tenen entrada com a part de determinades locucions, sintroduxen en el lloc que els correspon alfabticament, i es posposa la locuci completa, escrita en negreta, seguida de lexplicaci:

    ciri m. plantar-se com un ciri (una pilota) Pegar un bot alt i recte que permet jugar-la de bot de bra.

  • Abreviatures utilitzades

    adj. adjectiu adv. adverbi f. substantiu femen interj. interjecci inv. invariable m. substantiu mascul m.i f. substantiu mascul i femen pl. plural pron. pronom v.intr. verb intransitiu v.pron. verb pronominal v.tr. verb transitiu

  • del joc de pilotaVocabulari

  • A

  • 1717

    vocAbulA

    ri

    del jo

    c de pilotA

    A

    a

    abans! interj. Veu que adrea el mitger al seu rest perqu colpege la pilota abans darribar al rebot.

    abocar v. tr. 1. Invertir (diners) en les tra-vesses a favor dun jugador o dun equip quan es veuen possibilitats de guanyar. El travessador ents sap en quin moment ha dabocar els diners. 2. abocar el pot (un postor) Invertir tots els diners en una travessa deter-minada quan creu que hi ha moltes possibilitats de guanyar.

    acabat -adaadj. Que est (un jugador) en locs de la carrera esportiva. Eixe jugador est acabat.

    acompanyar v. tr. 1. Colpejar (la pi-lota) suaument per a guanyar en precisi, seguint amb el bra la tra-jectria que es pretn que efectue. 2.En la modalitat descala i corda, ferir colpejant (la pilota) suaument i per davant. 3. En la modalitat de front valenci, jugar (la pilota) molt suaument amb la finalitat de collocar el colp a dos dits de la planxa. 4. En