Embed Size (px)
DESCRIPTION
presentación en powerpoint sobre las preguntas de la filosofia
Citation preview
LES PREGUNTES
FONAMENTALS DE LA
FILOSOFIA
Alejandro Herms Gacía
Aprendre filosofia Aprendre a filosofar
Abordar els
continguts propis de
la filosofia
Aprendre a pensar
La filosofia ha de contribuir a generar en nosaltres
una actitud reflexiva i crítica, capaç de revisar els
coneixements i de respondre als problemes dels
nostres temps
ORIGEN I CONSEQÜENCIES DE
PENSAR
La vida ens porta a fer preguntes.
Les dues metes permeten distingir dues modalitats de preguntes
Les que contenen els problemes fonamentals sobre els que tradicionalment ha tractrat la filosofia
Les referides a l‟activitat d‟ aprendre a pensar
Preguntes de la filosofia
Són preguntes “radicals”, en el sentit d‟anar a “l‟arrel” de l‟assumpte.
Mostren la curiositat que sentim pel que ens envolta
Expressen l‟afany de conèixer-se a un mateix
Ens condueixen a deliberar sobre problemes concrets que tenen a veure amb la nostra forma de viure, d‟actuar amb nosaltres mateixo ¡s i amb els altres
Classificació de les preguntes
filosòfiques
PREGUNTES COM:
Què és la realitat?
Què és conèixer?
Només sóc un cos o
alguna cosa més?
PREGUNTES COM:
Quin és el sentit de
les nostre accions?
Quins fins em de
perseguir?
Filosofia teòrica Filosofia pràctica
Nous reptes
El gir aplicat en la filosofia demana que
proporcioni orientacions per afrontar a escala
humana problemes sobre: els dilemes ètics de
la medicina, els resics que planteja l‟avanç de
la riquesa…
No s‟ espera que els filòsofs proporcionin
solucions per als problemes quotidians, però
sí que ofereixin uns principis étics que ajudin a
l‟ hora de prendre decisions.
Preguntes de la activitat
filosòfica
Aprendre a pensar ens connecta directament
amb el diàleg filosòfic
Un diàleg és filosòfic si promou el raonament.
Hi ha preguntes que com diu Matthew Lipman
ajuden molt:
Preguntes de la activitat filosòfica
(2)
Quines raons tens per dira aixó?
Com estas definint el terme que acabes de utilitzar?
Què segueix al que acabes de dir?
Quins altres problemes estan relacionats amb el que estem tractant?
El que estàs dient ara és coherent amb el que has dit abans?
El que dius ho podria defensar qualsevol ésser racional? Per què?
Comparat amb què?
Quin interés creus que hi ha darrere d‟ auqesta infromació?
De quina altra forma es pot veure aquest assumpte? Etc.
Algunes preguntes filosòfiques?
LA PREGUNTA DEL COSMOS
La cosmologia estudia l‟ origen i l‟ evolució del
univers. Ja els primer filòsofs grecs van ser
cosmòlegs
Algunes preguntes
filosòfiques?(2) El primer en introduir el
terme comsologia fou el filòsof alemany Christian Wolf en l‟obra Cosmologia general (1731). Ho va introduir per designar-hi la part de la filosofia que tracta del món en general, entenent-lo com un tot. Em aquesta ciència, la filosofia i les ciències de la naturalesa conviuen i es complementen
Christian Wolf (1679-1754)
Algunes preguntes
filosòfiques?(3)
L‟ ORIGEN DEL UNIVERS
Antecedents històrics
Tradició judeocristiana
i mes tard la
muslmana
-L‟ univers va començar en
un temps passat com a
resultat de l‟acte creador i
directe de Déu. Sant Agustí,
en el llibre La ciutat de Déu,
planteja que la creació devia
haver tingut lloc uns 5000
anys aC
El pensament grec
- Aliè a la idea d‟ una creació
a partir del no-res, acceptava
com un fet inqüestionable l‟
esxistència de l‟ ésser humà i
del món des de sempre.
LA PERSPECTIVA ACTUAL
L‟ any 1948, Gamow va plantejar que l‟univers havia tingut l‟ origen fa, aproximadament, 15000 milions d‟ anys.
En un punt de l‟ espai va tenir lloc el big bang o gran explosió. Aquesta teoria afirma que l‟univers va començar sent infinitament petit i infinitament dens. Passats uns minuts, la temperatura va descendir a mil milions de graus, va permetre la formació dels primers nuclis d‟ hidrogen i d‟ heli que es concentrarien i girarien a causa de la seva pròpia gravetat , fet que va donar lloc a les estrelles.
Algunes preguntes
filosòfiques?(4)
Algunes preguntes
filosòfiques?(5)
L‟ univers pot seguir
expandint-se
indefinidament
L‟ univers podria tornar a contraure‟s fins arribar altra vegada a contenir en un punt tota la seva massa, que podria produir de nou, una altra gran explosió
L’ univers segueix expandin-
se Big crunch
QUÈ ENS DEPARA EL FUTUR?
Algunes preguntes
filosòfiques?(6)
LA PREGUNTA PEL SENTIT DE L‟ EXISTÈNCIA
Accepcion del terme “sentit”
El terme “sentit” té molts significats, però les accepcions més importants des del punt de vista filosòfic són tres: com a finalitat, com a significació i com a valor.
Algunes preguntes
filosòfiques?(7)
El sentit com a finalitat o direcció
Les accions humanes tenen sentit quan
persegueixen una finalitat i hi són adequades.
No té sentit una acció que no contribueix a
aconseguir el fi que se suposa que persegueix
Algunes preguntes
filosòfiques?(8)
El sentit com a significació
Té sentit el que significa quelcom. Així, un
miissatge “té sentit” quan està compost d‟ acord
amb les regles gramaticals.
Les paraules són signes, però tambe ho poden
ser també les coses o els esdeveniments
Els símbols són uns signes que significa un
objecte que, alhora, és un símbol d‟ una altra
realitat.
Algunes preguntes
filosòfiques?(9)
El sentit com a valor
Des d‟ aquesta perspectiva, té sentit el que
val la pena.
Algunes preguntes
filosòfiques?(10)
El senti, problema o misteri?
Un problema és una situació en què hi ha
quelcom desconegut que cal esbrinar i que
implica dificultat.
Un misteri és una situació que afecta i
compromet en el que és més profund
Algunes preguntes
filosòfiques?(11)
TRES TIPUS DE RESPOSTA
No hi ha sentit. L‟ existència i el món són
absurds.
Hi ha un sentit immament. Altres consideren
que l‟ existència té finalitat, significat o
valor, però entenent que la mort és un límit
absolut per a la humanitat.
Hi ha un sentit transcendent, un sentit que
depassa la mort. Aquesta és, en general, la
posició de les religions.
Algunes preguntes
filosòfiques?(12)
Religió i sentit
Tot i que les diferències entre les religions són
molt grans, totes pretenen descobrir i oferir un
sentit últim per a la vida.
Algunes preguntes
filosòfiques?(13) La religió com a
relligament El filòsof Xavier Zubiri
troba la característica bàsica del fenomen religiós en una interpretacióetimològica de la paraula “religió” aquest terme prové de la veu llatina religo, relacionada amb el verb religare , que signifiaca “”relligar”, “vincular, “lligar”. Xavier Zubiri (1898-1983)
Algunes preguntes
filosòfiques?(14)
La religió com a relació
La religió és una relació
entre l‟ ésser humà i
una realitat d‟ ordre
superior que es
considera divina
Pot tenir caràcter
personal o de força
còsmica
Es distingeix dues
dimensions
La dimensió de l‟
encontre.
La dimensió de
Algunes preguntes
filosòfiques?(15)
La pregunta de la mort
La mort es defineix per relació amb la vida
La mort se sol concebre com el final de la vida
El concepte biològic
No hi ha un acord general sobre el que es pot entendre biològicament per vida
El concepte filosòfic de vida
La vida no té una naturalesa, un ésser ja fet i acabat, sinó que consisteix, en activitat, a fer-se a si mateixa permanent i contínua
Algunes preguntes
filosòfiques?(16) La mort com a fenomen humà
La mort només té significació plena quan es tracta del cessament de la vida humana. Perquè només l‟ ésser humà és conscient que està viu i , per això, només ell sap que ha de morir.
MORT I FILOSOFIA Alguns filòsofs van establir una relació entre mort i filosofia, ja
que van entendre que la filosofia és una preparació per a la mort.
EXPERIÈNCIA DE LA MORT Podem constatar que no podem viure la nostra mort
LA MORT COM A DEFINICIÓ DE L’ ÉSSER HUMÀ Existencialismecorrent filosòfic que exposa que el que és
peliculiari característic de l‟ ésser humà no cal buscar-ho investigant-ne l‟ essència, sinó més aviat reflexionant sobre l‟ existència
Algunes preguntes
filosòfiques?(17)
Sentit de la mort i transcendència
La significació de la mort serà diferent segons la forma que tinguem de comprendre l‟ ésser humà. Podem prendre dues posicions
Monisme posició filosòfica que defensa que no hia ha composició en la realitat humana. Hi ha diversos tipus, entre ells el panteisme
Dualisme defensa que l‟ ésser huma està constituït per dos tipus de realitat: una material, el cos i una altra espiritual, l‟ ànima. Aquestes teories solen concebre la mort com la separació dels components
Algunes preguntes
filosòfiques?(18)
La pregunta pel mal
Els filòsofs han considerat les dues vessants
del problema, és a dir, no només han mirat de
justificar l’ existència del mal en un món el
principi del qual és Déu, sinó que vegades
ha suposat en Déu l‟ única possibilitat de
triomf davant del mal.
Algunes preguntes
filosòfiques?(19)
LA JUSTIFICACIÓ D‟ UN DÉU BO DAVANT
EL MAL
L‟ intent dejustificar Déu davant l‟ existència
del mal és tan antic com aquelles doctrines en
què s‟ afirma un únic principi benèfic del món.
Les doctrines emanatistes responen que, si
del principi beb`fic provenen totes les coses
per emanació, aleshores el mas es deu a una
degradació inevitable que afecta les
diferents classes d‟ éssers emanats de la
divinitat.
Algunes preguntes
filosòfiques?(20)
TIPUS DE MAL
El mal metafísic s‟ identifica amb la finitud de
les coses.
El mal físic prové del funcionament de les lleis
naturals.
El mal moral té la seva arrel en últim termini en
la llibertat dels éssers humans per elegir entre
diferents formes d‟ acció.
Algunes preguntes
filosòfiques?(21)
DEL MAL METAFÍSIC AL MAL MORAL
La pregunta pel mal sorgeix més de la
consciència moral que de la reflexió
metafísica, per això podem trobar més
indicis de resposta en la raó pràctica que
en la teòrica
Algunes preguntes
filosòfiques?(22)
EL MAL COM A
INJUSTÍCIA
Com és possible que
els homes bons
pateixin el moral o
físic?
Sembla justificat el
patiment dels
malvats, però no el
del just o el de l‟
innocent
Algunes preguntes
filosòfiques?(23)
DÉU COM A GARANT DE LA JUSTÍCIA
En els temps moderns l‟ absurd no consisteix
en el fet que coexisteix Déu i el mal, sinó que
el mal tingui l‟ última paraula en la història
Posteriorment, filòsofs com Nietzsche han
parlat de “ la mort de Déu”, és a dir, la
progressiva desaparició de les creences
religioses en el món contemporani
Algunes preguntes
filosòfiques?(24)
La pregunta per la ciència
Existeixen reflexions sobre el coneixement científic des de l‟ antiguitat, però és en el segle XX quan es pensa amb més interès sobre els problemes que giren entorn d‟ aquesta coneixement
Algunes preguntes
filosòfiques?(25)
Diferents concepcions de la ciència
La ciència ofereix un coneixement objectiu, cert i fiable.
Falsacionisme contra inductivisme
La concepció considera que la ciència s‟ identifica amb el coneixement objectiu, cert i fiable. Per això el que no pot confirmar-se empíricament no és científic. Però aquesta concepció s‟ enfronta amb el difícil problema de la inducció.
Una forma de revisar la posició extrema de l‟ inductivisme és defensar que les lleis obtingudes per inducció només són probablement verdaderes.
Algunes preguntes
filosòfiques?(26)
El gir historicosociològic de la ciència
Thomas S. Kuhn va provocar una revolució amb
la seva obra, en proposar que es consideri propis
de la ciència els aspectes històrics i sociològics
L‟ estudi de la ciència exigeix en entendre l‟
activitat científica com un tot
Les teories són entitats integradees en marcs
conceptuals amplis anomenats paradigmes.
Algunes preguntes
filosòfiques?(27)
Concepcions alternatives de la ciència
“Tot val”
Feyerabend proposa una concepció de la ciència
consistent a renunciar completament a la idea
quee la ciència és una activitat recional.
Concepció retòrica de la ciència
La ciència és retòrica. Les hipòtesis i teories
científiques són construccions retòriques o
metafòriques extremadament eficaces i
persuasives
Algunes preguntes
filosòfiques?(28) Conicionaments de la
ciència
Epistemològics PRIMER: Expressa el
falsacionisme en afirmar que la ciència és un coneixement fal·lible.
SEGON: Es refereix al condicionament evolutiu de la ciència.
Tecnològiques La ciència està
condicionada per la ecnoogia
Algunes preguntes
filosòfiques?(29)
Conicionaments de
la ciència
Econòmics i polítics
Fer avançar les
fronteres de la
tecnoloia és cada
vegada més car
D‟altra banda hi ha
falsos interesos que
imposen lìmits a la
ciència
Algunes preguntes
filosòfiques?(30)
Conicionaments de la ciència
Condicionament de l‟ abast del discurs
científic.
La ciència no és l‟ únic saber valuós i no pot
respondre que l‟ existència humana planteja
El paper ce l‟ ètica en la ciència:
condicionaments ètics
La ciència i la tècnica situen l‟ ésser humà davant
possibilitats múltiples entre les quals ha d‟ elegir
per comprometre‟ s en una direcció o una altra.
Algunes preguntes
filosòfiques?(31)
LA PREGUNTA PER LA UTOPIA
Aproximació al concepte d’ utopia
Utilitzem la paraule utopia per referir-se a quelcom dsitjable però inassolible
La dimensió utòpica de l’ ésser humà
El recurs a la utopia és una característica fonamental de la seva llibertat, ja que l‟ ésser humà ha de construir la seva realitat
L‟ utopia té l‟ origen en la insatisfacció
Algunes preguntes
filosòfiques?(32)
Característiques bàsiques de la utopia Origen l‟mimpuls utòpic neix del rebuig de les
condicions socials exsitents
Fomamentació es basen en determinades concepcions de la naturalesa humana i del bé comú
Funció funció crítica.
Objectiu idear institucions que condueixin a una societat perfecta
Metodologia ampliar la realitat
Caràcter global són descripcions detallades de com funcionarien aquests ideals en cas que es realitzessin.
Formes d‟ utopia en la història
populars Es refereixen l‟ ordre natural més que a l „ordre social.
Països imaginaris, amb abundància de béns y cap
patiment
Clàssiques
Plató, República
Estructura d‟ una societat justa, govern bassat en la raó i
amb una forya jerarquia
Medievals
Sant Agustí, la ciutat de
Déu
Idea de l‟ imperi cristià, societat basada en els principis
cristians de l‟ amor a Déu
Renaixentistes
T.More, T.Campanela,
F.Bacon
Societat basada en el saber i en els avenços tècnics i
científics, comunitat de béns, estructura social jeràrquica i
planificada
Il·lustrades
J. –J. Rousseau, Emili
Utopia pedagògica, centrada en com ha de ser el procés
educatiu per desenvolupar la bondat de l‟ home
Socialistes
Ch.Fourier, K.Marx,
P.J. Proudhon
Valor de l‟ exemple com a motor de transformació cap a
una societat emancipada
Antiutopies
A.Huxley, un món feliz
G. Orwell, 1984
Presenten el futur com una amenaça pel
desencolupament de la tècncica
Algunes preguntes
filosòfiques?(34)
Crítiques al pensament utòpic
Des del pla teòric
La impossiblitat de la seva realització
La condemna al totalitarisme
Des del nivell dels esdeveniments
La ciència i la tècnica ens han dut a situacions
indesitjables
Règims totalitaris
La ideologia del mercat ens ha portat a condicions d‟
extrema pobresa al món
La utopia informacional gestada des del mitjans de
comunicació està servint per controlar i unificar les
conductes
Algunes preguntes
filosòfiques?(35)
Defensa de la raó utòpica
De primer cal contestar les crítiques del
realisme polític
Respecte a la possibilitat de realitzaió. Allò que
conté ja possibilitats de millorar
Respecte a l‟ acusació de totalitarisme
Els canvis a millor no tenen per què fer-se des d‟
un gover dictatorial que actuÏ en contra de la
voluntad de la majoria de persones, sinó mirant
de potenciar-ne la dimensió altruista i
respectuosa
Algunes preguntes
filosòfiques?(36)
La idea d’ una
societat justa
Segons Marcuse, es
tracta d‟ obrir camins
des de la
utopia, descobrint
noves possibilitats del
que és real
![HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA Dossier selectivitat · PDF fileExemples de preguntes de comparació. p ... Ciència / Opinió X> ]v o|o]P v ]Uo[µoo ... virtut ètica i política fonamental](https://img.pdfslide.net/doc/110x75/5a78afce7f8b9a21538bea3b/histria-de-la-filosofia-dossier-selectivitat-de-preguntes-de-comparaci-p-cincia.jpg)
