Catalunyawww.cgtcatalunya.catw Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Febrer 2008 • número 94 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat

de lluitesde lluites

i victòriesi victòriesF

oto

:D

ídac

Sal

auF

oto

:E

du

Bay

er

Construïm futurConstruïm futur

El 19 de gener del 2008, la Confe-deració General del Treball de Ca-talunya va celebrar al Centre deLectura de Reus el Congrés Ex-traordinari on es va escollir un nouSecretariat Permanent pels pro-pers dos anys.

Un Congrés força participatiuamb presència de la gran part deles nostres federacions locals, in-tercomarcals i dels sindicats de lanostra organització i també, i caldestacar-ho, amb presència de di-ferents col·lectius i organitzacionssocials tant en el mateix Centre deLectura com en les salutacions quees van llegir, tant del Camp de Tar-ragona com dels Països Catalans ide la resta del món.

Òbviament, un Congrés Extraor-dinari mai és una bona notícia, jaque sempre és conseqüència delfet que quelcom no ha funcionatprou bé, els engranatges entre elSecretariat Permanent i el conjuntde la Confederació i els mateixosengranatges interns d’aquestòrgan no han estat prou ben aco-blats i greixats, han existit proble-mes i malentesos, però no hanestat dos anys en debades.

La CGT de Catalunya ha crescuttant en afiliació com en presènciaal carrer i als llocs de treball, algu-nes de les secretaries han realitzatun bon treball, un excel·lent treballcom s’ha vist en l’aprovació delsseus informes de gestió sense capo escassos vots en contra, amb unreconeixement a les feines fetes i ales tasques desenvolupades en elllarg del període de temps.

Ara, un cop passat aquest comi-ci, és moment de mirar endavantamb optimisme. El nou SecretariatPermanent incorpora dues de lessecretaries que han demostrat méscapacitat de treball i que enllacen icohesionen els diferents elementsde la CGT, incorpora també trespersones joves procedents del

món del treball però també del móndel carrer, de l’exterior, tres perso-nes fora de lluites fratricides estèrilsi sense sentit amb ganes de treba-llar i d’aportar aire nou, d’obrir lesfinestres de la nostra organització i,el que és més important, el nou Se-cretariat neix amb el suport àmplia-ment majoritari de la nostra organit-zació.

En l’anterior Congrés ordinaricelebrat a Sant Joan Despí, ja ensvam dotar d’acords amplis per tald’afrontar els propers quatre anys(en queden dos ara) iconvertir lanostra organització anarcosindica-lista una eina útil per a la transfor-mació social i la defensa de les tre-balladores i els treballadors, perconstruir una CGT que sigui el refe-rent anticapitalista i llibertari neces-sari. Ara, en aquest darrer Con-grés, ens hem dotat d’unSecretariat Permanent per portaraquests acords a terme, per incidiren tots els centres de treball on tin-guem presència, per lluitar colze acolze en la defensa dels drets delstreballadors i treballadores, per sor-tir al carrer i tornar-lo a guanyarsempre acompanyats de tots els

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Febrer de 20082

SECRETARIAT PERMANENT DELCOMITÈ CONFEDERAL DE LA CGTDE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - spccc@cgt.esTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS SECTORIALS• Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC)• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya• Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ)• Federació de Sanitat de Catalunya• Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC)• Federació d’Administració Pública de Catalunya (FAPC)Via Laietana, 18, 9è - 08003 BarcelonaTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS COMARCALSAnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85cgtanoia@yahoo.esBaix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reusbaixc-p@cgtcatalunya.catTel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41Baix LlobregatCra. Esplugues, 4608940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.catTel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51Jacint Verdaguer, 23, 08640 Olesa de MontserratTel. 93 778 04 93Baix PenedèsNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977 66 09 32cgt.baix.penedes@gmail.comBarcelonès NordAlfons XII, 109. 08912 Badalonacgt_bn@wanadoo.esTel. i fax 93 383 18 03Garraf-PenedèsLepant, 23, baixos08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.orgTel. i fax 93 893 42 61MaresmePlaça Cuba, 18, 2n08302 Mataró - cgt_maresme@yahoo.esTel. i fax 93 790 90 34Vallès OrientalFrancesc Macià, 5108100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.comTel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73

FEDERACIONS INTERCOMARCALSGironaAv. Sant Narcís, 28, entl. 2a17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.catTel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19PonentAv. Catalunya, 82è25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.catTel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragonacgttarragona@cgtcatalunya.catTel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28

FEDERACIONS LOCALSBarcelonaVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.orgTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80ManresaCircumval·lació, 77, 2n08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.catTel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59RubíColom, 3-508191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.comTel. i fax 93 588 17 96SabadellUnió, 5908201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.comTel. i fax 93 745 01 97TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.comTel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04Castellar del VallèsPedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallèscgt.castellar@terra.esTel. i fax 93 714 21 21SallentClos, 5, 08650 Sallentsallent@cgtcatalunya.catTel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

> ON ENS TROBEM?... EditorialPassat el Congrés Extraordinari,és l’hora de la CGT de Catalunya

“Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició:

Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, DídacSalau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras. Col·laboren en

aquest número: Josep Maria Yago, Jordi Soldevila, Taller Contra la Violència Immobiliària iUrbanística, Som lo que Sembrem, Laura Coll, Tanquem les Nuclears, Ivan Miró, “Directa”, “Illacrua”,UICOP, Miquel-Dídac Piñero, Centre d’Estudis Socio-laborals, Equip CEDALL, Sergi Franch Segarrès,Antonio Aranda, federacions i seccions sindicals de CGT. Fotografies: Dídac Salau, Edu Bayer, JoanRamon Ferrandis i Jordi Salvia. Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’.Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340883. Col·laboracions a: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat i (cronologia)cronocata@cgtcatalunya.catNo compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.

Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:- Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.Més informació a http://cat.creativecommons.org/

Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el diumenge 20 degener del 2008.

Dídac Pestanya, vicepresident de TMB

“La vaga de fam dels conductors

del bus és una acció del segle

XIX i una prova que no volen

negociar sinó la revolució”

Còmic - Ácido Crítico

moviments socials i les personesconscients. Per esdevenir força detransfomació, aprendre i ensenyar,des de la modèstia i la luita.

N’és una bona prova la portadad’aquest “Catalunya”, que reculld’una banda la lluita dels conduc-

tors el bus, un exemple de lluita iparticipació, i la victòria a Selsa deCornellà, on les condicions de tre-ball seran molt millors després dela lluita portada a terme.

Sense cap mena de dubte, ésl’hora de la CGT de Catalunya.

Catalunya. Febrer de 2008

REPORTATGEEl Fòrum aplegà a Barcelona les més diverslluites i propostes que s’estan donant enels moviments socials dels Països Catalans

UN ALTRE MÓN JA ÉSPOSSIBLE

3

Diversos ens de la CGTde Catalunya i militantsa títol individual vanparticipar en la trobada

El Fòrum Social Català es tancaamb gran èxit de participació

Foto

:Jo

rdi S

alv

ia

Col·lectiu Catalunya

Com a resposta a la crida del FòrumSocial Mundial per celebrar un Diad’Acció i Mobilització Global alvoltant del 26 de gener, el FòrumSocial Català es va celebrar a Bar-celona entre el 25 i el 26 de gener.Abans, diverses localitats catalaneshavien celebrat les seves jornadespreparatòries, com per exemple Ta-rragona o Sabadell, que van servirtambé pe tal que les lluites localsdialoguessin entre elles.

Durant els diesdel Fòrum, es vanportar a terme mobilitzacions i ac-cions per visibilitzar i potenciar els

moviments i les propostes que exis-teixen arreu del territori. El FSCates va presentar a la societat com unespai participatiu, un lloc de troba-da, un altaveu d’alternatives i pro-postes, una oportunitat per seguirconstruint aquest altre món que jasabem possible.

Més de 180 organitzacions i mo-viments socials d’arreu dels PaïsosCatalans esvan sumar al primerFòrum Social Català, amb un cente-nar d’activitats arreu del territori. Elfòrum va rebre també el suport denombroses persones de diferentsàmbits professionals i culturals ca-talans, que van voler adherir-se a

aquesta iniciativa de construcciód’alternatives al món neoliberal(vegeu llistat de persones adheridesahttp://www.moviments.net/fscat/spip.php?article57).

Les activitats centralitzades delFòrum Social Català van tenir lloc apartir de divendres 25 de gener al’edifici històric de la Universitat deBarcelona, amb seminaris, tallers,assemblees de moviments socials iactes culturals. Una gran “tambori-nada” organitzada per un grup d’uncentenar joves de l’Ateneu Populari altres col·lectius de Nou Barris vainaugurar la trobada.

Seguidament es va obrir la pri-mera de les quatre franges horàriesque van acollir els més de 90 semi-naris, tallers i activitats culturals delFSCat. Un espectacle de foc va tan-car la nit del divendres a la plaçaUniversitat. El dissabte 26, Diad’Acció i Mobilització Global, vantenir lloc la resta de seminaris, ta-llers i actes culturals, entre les 10 iles 18h. L’Assemblea de Movi-ments Socials va cloure les activi-tats de dissabte, amb un espai pertal que moviments i col·lectius d’a-rreu del territori es coordinessin,debatessin i acordessin estratègiesde lluita i calendaris conjunts. El

diumenge 27 a les 12 h una mani-festació va cloure els actes d’aquestprimer Fòrum Social Català, recor-rent els carrers del centre de Barce-lona (plaça Universitat - Pelai -Rambles - Ferran - plaça SantJaume) sota el lema “Que no espe-culin amb les nostres vides.Rebel·la’t! Un altre món JA és pos-sible”.

El Fòrum va formar part d’unainiciativa que es va repetir a 18 ciu-tats d’arreu del món de forma suc-cessiva a les 12 del migdia (al webdel Fòrum Social Mundial es podentrobar imatges d’algunes d’elles:http://wsf2008.net/eng/node/4855).

Catalunya. Febrer de 20084

REPORTATGE

Molt poca CGTal Fòrum

Jordi Martí Font

La CGT de Catalunya va serpresent al Fòrum a partir de la

participació de diversos treballa-dors en alguns dels tallers, semina-ris i assemblees. Tot i que el recentCongrés de Reus i la falta d’un Se-cretariat Permanent en funcionsdurant la preparació de l’esdeveni-ment va impossibilitar que l’orga-nització tingués una presència mésdestacada i ben organitzada, vanser molts els companys i compa-nyes que tant des de lluites socialsque dsenvolupen en diversos in-drets del territori com des de lesseves pròpies experiències laboralsvan participar en l’esdeveniment.

Així, divendres dia 25, la Fede-racó Metal·lúrgica de la CGT vaparticipar en el seminari sobre“Baixos salaris, deslocalitzacions,acomiadaments i pacte social”.L’endemà, la Secció Sindical deCGT del Bus de TMB va participaral seminari “Neoliberalisme, priva-tització i deteriorament dels serveispúblics”, exposant la lluita queestan desenvolupant en el seu sec-tor, alhora que mantenien una para-da com a Comitè de Descansos deTMB els dos dies al recinte delFòrum, la qual va ser molt visitadaper pels participants, molts delsquals lluïen les xapes amb la de-manda dels dos dies de descans. Elmateix dissabte, a les quatre de latarda, la Federació de Metal·lúrgicava participar en el seminari sobre“La precarietat laboral. Greus efec-tes sobre al salut. Noves experièn-cies de lluita”.

Donada la importància de l’orga-nització anarcosindicalista i dona-da la multitud de lluites en què par-ticipem, la presència de CGT erapobra i quedava desdibuixada, finsal punt que resultva curiós escoltarcom en algun seminari els ponentsexplicaven lluites que desenvolupaCGT com si fossin pròpies, noapropiant-se’n però sí sense citar-ne els principals protagonistes.Podem adduir moltes excuses perexcusar la poca presència de la nos-tra organització al Fòrum com elque és, el principal referent antica-pitalista de les esquerres catalanesactuals. I dic “principal” parlant aranomés de les lluites en què partici-pem i del nombre d’afiliats i afilia-des que tenim. Podem marejar laperdiu un altre cop sobre si està-vem en moment de discussions in-ternes i no teníem temps per a l’ex-terior però una de les feines urgentsque ens cal fer com a organitzacióés explicar el que fem i fer-ho so-bretot als nostres voltants, per in-fectar-nos i infectar-los, per esde-venir cada cop més eina de lluita ide transformació, per deixar clarque qualsevol lluita que es faci aCatalunya cal que sigui des de labase, des de l’assemblea, des detotes i tots, inclosa a CGT.

Directa i Illacrua

El Fòrum Social Català (FSCat) noés un nou partit polític ni un noumoviment social. Més senzill quetot això, és simplement una formanova de construir un món nou, elqual està demostrant que és possi-ble i que ja s’està construint gràciesal treball diari de cadascuna de lesorganitzacions, col·lectius, perso-nes i moviments socials que estansuperant els vicis del món actual. Elnostre èxit radicarà en el caràcterinnovador i en la ruptura amb lesvelles formes de fer política, en laruptura amb el món vell. La diversi-tat, pluralitat i horitzontalitat sónles armes que més mal poden fer alsistema hegemònic actual: un siste-ma capitalista, neoliberal i imperia-

lista, que és unificador, excloent ijeràrquic.

L'organització del FSCat és unaoportunitat d'aprenentatge i mobi-lització immillorable, perquè és totun exercici de novetat política en elqual cal fer un gran esforç per evitardirigir, utilitzar o manipular el re-sultat. Preparar un fòrum social ensensenya a coordinar-nos i comuni-car-nos de forma horitzontal, a ac-ceptar la diferència i a no imposarel nostre criteri sobre el dels altres.La celebració del FSCat posarà enl'agenda política nous debats i preo-cupacions de la societat catalanaque d'una altra manera no tindrienrellevància, a més d'oferir espaisd'articulació dels moviments so-cials dels quals sorgeixen crides al'acció conjunta.

El FSCat té com a funció princi-

pal crear coneixement, discurs, arti-culacions i alternatives, que prove-nen dels seus participants, de lesseves reunions, xerrades, debats,assemblees i xarxes, així com delconeixement de respectar les novesformes de fer política que el FSCatutilitza. A través de l'horitzontalitat,obertura, pluralisme i diversitat,farem possible que canviem nosal-tres, les nostres organitzacions, elnostre entorn més proper i, algundia, el món. El FSCat no té líders nidirigents, cadascun dels partici-pants som igual d'importants: aquísí que som tots iguals.

El FSCat, el Fòrum Social Mun-dial i la gran diversitat de movi-ments socials i de resistències a laglobalització en els quals s’inspiraés l'únic camí per oferir una alterna-tiva al capitalisme i a la seva última

fase, la globalització neoliberal,que ha dut el món a nivells d'injustí-cia, desigualtat, pobresa i violènciainacceptables.

És l’únic camí malgrat els errorsen què caiem, i continuarem fent-ho, fins que no superem els vicisdel món vell: individualisme, egois-me, consumisme, competitivitat,protagonisme, dirigisme, masclis-me, verticalitat, racisme i represen-tativitat. Vicis provinents del resul-tat del desenvolupament delsistema capitalista. El Fòrum SocialCatalà ens farà més forts i mésnombrosos en la lluita per la cons-trucció d’uns altres Països Cata-lans, perquè un altre món és possi-ble i més necessari que mai.

Més informació:

www.forumsocialcatala.cat

Construir un món nou

Catalunya. Febrer de 2008 5

REPORTATGE

UNA VISIÓ

La pau nopassa pelsexèrcits

Josep Maria Yago Suau

Gent de la Coordinadora Tarra-gona Patrimoni de la Pau va

participar en alguns dels seminarisde l’FSCat i va dir coses comaquesta: “mentre els estats es gas-ten 137 milions de dòlars en elsexèrcits, 1.107 nens i nenes (me-nors de cinc anys) moren per ma-lalties que es podrien prevenir ambmesures senzilles i assequibles.Només en una hora.”

Concloíem afirmant que elsexèrcits són una veritable lacra pera la humanitat; per la seva despesa iinversió en mort i patiment i perquèels diners que utilitza es desviend’altres finalitats més urgents i ne-cessàries (al marge de la pràctica-ment inexistent inversió en educa-ció per la pau, si més no encomparació amb la inversió en pre-parar la guerra).

En un dels seminaris, l’anome-nat “Desmilitaritzem la societat:militars i educació. Binomi incom-patible”, reflexionàvem sobre lacontínua presència de la ideologiamilitarista en diferents espais edu-catius i recreatius de la nostra so-cietat. En el debat hi apareixien els“prescriptors”, ponts entre l’exèrciti els centres educatius que es preo-cupen, entre d’altres coses, de pre-parar xerrades en els centres o d’or-ganitzar visites a vaixells del’Armada. Evidentment, per ven-dre la cara amable dels exèrcits queapareixen com una mena de fantàs-tica ONG.

Va sortir, també, l’assignaturad’educació per la ciutadania i laprevisió que els alumnes de primà-ria estudiaran, als 11 anys, el paperque té l’exèrcit en la “defensa alservei de la pau”.

Caldrà dir, de nou, algunes cosesde la campanya escoles objectores:que sota el nom de “cultura de ladefensa” no es pretén altra cosa queintroduir valors militaristes en lasocietat i no pas promoure un debaten profunditat sobre les necessitatsi les perspectives de la defensa oque quan cada cop més, s’admetque la seguretat depèn més de lagestió de variables com els dretshumans, l’equilibri medi ambientali la justícia social, creure -encara-en esquemes de seguretat basats enconceptes de defensa militar és to-talment caduc. Voler introduiraquesta visió en els centres d’en-senyament és completament ab-surd i anti-educatiu.

Des de la nostra acció, apostemclarament per l’Educació per laPau, els Drets Humans i el Respec-te a la Diversitat, ja que aquestessón les necessitats educatives en unmón cada cop més complex i con-flictiu.

A Barcelona, dissabte 26 de

gener de 2008

Venim dels moviments socials deles comarques de Catalunya i d'al-tres llocs dels Països Catalans, pera trobar-nos durant aquest primerFòrum Social Català, atenent laconvocatòria del Dia d'Acció Glo-bal, acordada al Fòrum SocialMundial de Nairobi. Som diversosi plurals, però compartim els valorsi objectius reflectits a la Carta dePrincipis del Fòrum Social Mun-dial i a la Carta de l'Assemblea deMoviments Socials de Portoalegre.

Vivim immersos en un model devida injust, impossible de manteniri indesitjable. El sistema patriarcali capitalista, basat en un creixe-ment irracional, no té en compteque els recursos del planeta són li-mitats. El sistema econòmic actualés, doncs, responsable del caosecològic del planeta i de la nostraexplotació sense precedents.

Volem un país on la pobresa,l'especulació i la precarietat des-apareguin de les nostres vides. Exi-gim el manteniment i millora de lespensions públiques. Lluitem per-què el dret a uns ingressos que per-metin viure, a una ocupació establei a un salari digne siguin una reali-tat i no simples declaracions delsgoverns de torn. Ens oposem alsacomiadaments i als tancaments ideslocalitzacions d'empreses, queestan destruint el teixit productiucatalà.

Volem un país on les dones pu-guin ser lliures i iguals. Denunciemi rebutgem la violència masclista.Donem suport la campanya delmoviment feminista pel dret a l'a-vortament lliure i gratuït i exigimque cessi la fustigació i la crimina-lització de les dones que han avor-tat.

Volem construir una societat nopatriarcal, sense discriminacions ion tothom pugui desenvolupar lliu-rement la seva sexualitat.

Estem contra la privatitzaciódels serveis públics. Reclamemuns serveis bàsics, com són eltransport, l'aigua i l'energia, públicsi de qualitat. Ens oposem a la re-cent llei de reforma del Institut Ca-talà de la Salut i a l'anunciada Lleide l'Educació de Catalunya, ja queobren les portes a la privatitzacióde les xarxes públiques de la sani-tat i de l'ensenyament. Donem su-port a la campanya en defensa del'ensenyament públic, gratuït, coe-ducatiu, laic i de qualitat, que co-mença amb la vaga del 14 de fe-brer.

Volem una societat que respecti elsdrets de la infància, i un sistemaeducatiu que els estimuli a cons-truir una realitat on la llibertat i lafraternitat siguin els valors princi-pals. Defensem els drets dels disca-pacitats i reclamem polítiques queimpedeixin qualsevol discrimina-ció i facilitin la seva plena integra-ció.

Rebutgem el model de ciutataparador que se'ns intenta imposar,en benefici d'una minoria especula-dora, i defensem pobles i ciutatsque garanteixi el benestar dels seushabitants, i el dret a un habitatgedigne i assequible. Rebutgem elPla Nacional de l'Habitatge, per noser una solució al problema. Ensoposem a la privatització dels es-pais públics i donem suport a l'ocu-pació d'habitatges i locals buits.Lluitem perquè els nostres pobles iciutats siguin espai de drets i lliber-tats i exigim la derogació de les or-denances del civisme.

La guerra és la conseqüènciamés dura de l'imperialisme i de lespolítiques neoliberals. La guerra del'Iraq, l’Afganistan i el Líban, l'o-cupació de Palestina, les guerres del'Àfrica, entre d'altres, continuensent el major drama de la humani-tat. Volem una Catalunya que re-butgi la guerra i lluiti per arribar auna pau justa en tots els conflictesbèl·lics actuals. L'abolició deldeute extern, la prohibició d'expor-

tar armes i l'ajuda internacional nocondicionada, són elements que,sens dubte, contribuiran a acabaramb les guerres i la fam al món.

Rebutgem les successives rebai-xes impositives a les empreses irentes del capital que carreguen elpes fiscal sobre el consum i les ren-tes del treball i defensem els im-postos directes que incideixinsobre els més rics. També denun-ciem la lacra que sobre el sistemaimpositiu i la humanitat suposenels paradisos fiscals.

Lluitem contra el racisme i la xe-nofòbia. Defensem els drets delsimmigrants, el dret a la lliure circu-lació i a la ciutadania de residència.Ens oposem a l'expulsió d'immi-grants i als centres d'internament, itambé a la criminalització de lespersones per motiu del seu origen.

En gran part, el nostre model devida es basa en l'explotació dels re-cursos energètics fòssils i finitscom el petroli, el gas, el carbó i l'u-rani, que cada com és estan i esta-ran en declivi. Tard o d’hora,doncs, haurem d’aprendre a viureamb una nova cultura de l'energia,perquè tota la tecnologia del mónno podrà aconseguir que seguimvivint com si tinguéssim tres plane-tes.

Volem assegurar el futur de l’a-gricultura, lliure de transgènics ique garanteixi la nostra sobiraniaalimentària, enfront de les multina-

cionals, que controlen la produc-ció, distribució i venda de la majorpart dels aliments que consumim.Rebutgem les polítiques que afavo-reixen els agrocombustibles, pelsseus efectes negatius sobre milionsde persones, ja que redueixen i en-careixen els aliments bàsics.

Rebutgem la retallada de les lli-bertats i la vulneració dels drets hu-mans que, amb el pretext de la llui-ta contra el terrorisme, estempatint. Reclamem la derogació dela Llei de partits polítics. Denun-ciem la repressió i criminalitzaciódels moviments socials que s'opo-sen a les polítiques neoliberals, queels últims mesos han patit especial-ment els treballadors en lluita, elmoviment okupa i els activistescontra la monarquia.

Volem que es respecti el dretdels Països Catalans i la resta depobles del món a exercir el dret de-mocràtic a l'autodeterminació.

Rebutgem el model de construc-ció europeu i denunciem que l'A-cord de Lisboa estigui imposant,de forma antidemocràtica, les ma-teixes polítiques neoliberals rebut-jades per molts ciutadans i ciutada-nes en els referèndums que es vancelebrar sobre el projecte de Cons-titució Europea.

Lluitem contra un sistema eco-nòmic basat en l’explotació queens condemna a la precarietat.Volem deixar de viure explotats perun sistema que sembla que no técares, però que sabem claramentque no és producte d'una mà invisi-ble.

Hem de trencar el consens neoli-beral de la classe política, els po-ders econòmics i els grans mitjansde comunicació, que intenten im-posar un pensament únic, que de-fensa la inevitabilitat del sistemaactual i nega que altre món és pos-sible.

Des de l'Assemblea de Movi-ments Socials catalans, cridem adonar suport a les jornades de lluitaconvocades internacionalment:

8 de març – Dia de la Dona Treba-lladora

15 de març – Ara, com fa 5 anys....NO a la guerra!

1 de maig – Pels drets socials i la-borals i contra la precarietat

També fem una crida a participaractivament a totes les campanyes imobilitzacions, que, fruit dels tre-balls i debats desenvolupats alFòrum Social Català, figuren a l'a-genda dels moviments socials.

Declaració de l'Assembleade Moviments Socials del

Fòrum Social Català

Foto: Jordi Salvia

FEMEC-CGT

El 10 de gener, la CGT vacontinuar la seva campanyaper la readmissió dels aco-

miadats per l'Expedient de Regula-ció d'Ocupació de l'any 2005 aSeat concentrant-se davant de con-cessionaris de la marca per tot l'Es-tat espanyol. Durant tot el dia,grups de militants confederals vanrespondre a la convocatòria reu-nint-se enfront de concessionaris aValladolid, Sevilla, València, Sara-gossa, Pamplona o Vigo, entre al-tres ciutats. Especial seguiment,per proximitat al conflicte, va tenirla convocatòria a Catalunya, ambconcentracions a Barcelona, Tarra-gona, Martorell, Cornellà, Saba-dell o Mollet.

Aquesta campanya arrenca ara acausa del incompliment de l'acorda Seat pel qual tots els acomiadatsen l'ERO de l'any 2005 serien read-mesos a 31 de desembre de 2007.Doncs bé, estem a 10 de gener i, adia d'avui, encara queden en el ca-rrer 101 acomiadats d'aquell ERO,dels quals 33 han obtingut sentèn-cia de nul·litat en el Tribunal Supe-rior de Justícia de Catalunya (28d'ells per discriminació per pertà-nyer a CGT) i estan a l'espera delrecurs de cassació de l'empresa da-vant el Tribunal Suprem, i altres 68estan pendents de reingrés (22 sónafiliats a CGT, el que suposa més

del 38 %). A partir del dia 15 de gener els

acomiadats es queden sense atur,pel que la seva situació i la de lesseves famílies aviat serà dramàtica.Cal destacar que durant aquestsdos anys Seat ha realitzat més de700 noves contractacions, cap d'e-lles dels acomiadats. CGT no esquedarà creuada de braços. A 31de desembre de 2007 tots els aco-miadats haurien d'haver estat ja re-

admesos. No es pot deixar que l'a-cord caigui ara en l'oblit.

Recordem que, encara que Seathagi intentat donar la sensació queel problema dels acomiadamentspel ERO de 2005 està solucionat,unes 70 persones han estat acomia-dades definitivament, per carta,amb efectes a 1 de gener. A més,33 companys/es més, segueixensense treball efectiu a pesar d'haveraconseguit unes sentències de

nul·litat del seu acomiadament quedemostren la discriminació i lail·legalitat amb la qual l'empresa vaactuar en aquest ERO de fa dosanys.

Fins ara, la resposta dels altressindicats a Seat ha estat moltvacil·lant, excusant que el terminide l'acord era l'1 de gener i que totsentrarien a treballar a Seat. Desgra-ciadament s'ha comprovat que noha estat així.

TREBALL-ECONOMIALa vaga del bus i per la readmissió delsacomiadats de Seat, dues puntes de llança dela lluita de la CGT contra la precarietat

A Selsa, lestreballadoresguanyen la lluitaa Cornellà

En tancar l’edició, començaven una vaga de fam per la readmissió

Per la readmissió delsacomiadats a Seat el 2005

OPINIÓ: A Seat, continuem al carrer. Es prepara una vaga de fam

Assemblea d'acomiadats/des deSeat

Tal com ens temíem en el 2008continuem acomiadats 68

companys/es. Aquesta és la xifraque la direcció de Seat va facilitar aCGT l'últim dia de treball de l'anypassat. A més, segueixen sense tre-ball efectiu a Seat 33 companys/esque vam obtenir sentències denul·litat en el Tribunal Superior deJustícia de Catalunya i que estempendents del recurs de cassació del'Empresa davant el Tribunal Su-prem.

La situació de moltes de les nos-tres famílies és dramàtica, doncsen molts casos hem esgotat la pres-tació d'atur, o estem prop de fer-ho.

Davant la manipulació informa-

tiva d'alguns dels signants de l'a-cord d'acomiadaments, donant aentendre que el no reingrés dels 68acomiadats és perquè van presen-tar una demanda contra l'empresa,hem de precisar: 51 d'aquests 68acomiadats/des no van demandar al'empresa, doncs van confiar en lesgaranties de reingrés que van donarels sindicats signants de l'acord,solament 17 van cursar demandadavant els tribunals que van serdesestimades. UGT i CCOO tenenun greu deute davant la plantilla,davant els seus afiliats/des, i parti-cularment amb els 68 acomiadatsque seguim en el carrer. Des quevan signar l'acord d'acomiada-ments al desembre 2005, no s'hancansat de repetir en les seves fullesi declaracions, en conjunt o per se-

parat, que el reingrés estava garan-tit per als acomiadats que havíemsubscrit l'opció “a”. En el comuni-cat conjunt d'UGT i CCOO de 10de gener del 2006 informaven, sotael subtitol “Alternatives a la situa-ció i compromisos adquirits en l'a-cord”, garantint que l'opció “a” pelreingrés era automàtica (veureapartat 3r), i que en cap cas l'em-presa podia decidir sobre el rein-grés de l'acomiadat que havia triatl'opció “a” de reingresar a Seat.

Esperem, que almenys, aquestssindicats, amb qui l'assemblea d'a-comiadats ens hem reunit al llargde les últimes setmanes del 2007siguin coherents amb el que van in-formar i amb el que es van com-prometre. Com a sindicats signantsdels acords, si consideren que l'em-

presa els ha incomplit, tenen l'obli-gació, com a mínim, de presentaruna demanda de conflicte col·lec-tiu davant el Jutjat social perquè esdeclari el seu incompliment, espe-cialment del contemplat en el PlaSocial de l'ERO, i en conseqüènciaobligui a l'empresa a reingresartots els acomiadats que van triarl'opció “a”. Estaran disposats a feraquesta senzilla demanda, o elsseus compromisos amb l'empresaels ho impedeixen?

Entenem, que l'actitud de la di-recció de l'empresa és molt greu ique mereix una resposta col·lectiva

En aquest sentit anunciem, queun col·lectiu dels acomiadats, ini-ciarem una vaga de fam indefinidael dia 1 de febrer pel reingrés delsacomiadats.

Catalunya. Febrer de 20086

Barcelona

Ens deixen Benii Vinki, la lluitacontinua

Col·lectiu Catalunya

Ados quarts d’onze de la nit deldilluns 14 de gener, moria a

l’Hospital Clínic de Barcelona elcompany Benigno Gavaldà Prieto“Beni”, després d’una llarga i pe-nosa malaltia. Nascut en una petitalocalitat d’Orense fa 55 anys, mili-tant anarquista i anarcosindicalistades de la seva joventut, el seu conti-nuat compromís i activitat militant,sindical i a grups llibertaris, li vansuposar no pocs problemes, entreells haver d’exiliar-se a l’estrangerd’on va poder tornar a mitjan anys80. Va ser afiliat de la CGT des delcomençament i, des de fa moltsanys, treballador de la FederacióLocal de Barcelona. Estimat pertots els companys i companyes del’organització, no només de Barce-lona sinó també de Catalunya imolts altres llocs de la Confedera-ció, la seva pèrdua suposa per atotes i tots un cop molt dur.

Vinky

D’altra banda, dimarts 15 de gener,va morir el nostre company MiguelMartínez Ortiz, “Vinki”, exemplede militància i solidaritat iexcel·lent persona, sempre caracte-ritzat per les seves contínues llui-tes, primer com a afiliat a la CNT imés tard com a afiliat de la Confe-deració General del Trteball.

Cal destacar la lluita en defensadel poble sahrauí i el treball i laseva contínua lluita en l’àmbit so-cial, actiu militant en l’Associacióde Veïns del seu barri, l’única quees mantenia independent de l’A-juntament sense doblegar-se a lessobres de les subvencions munici-pals, sobretot en el terreny de la sa-nitat i contra les antenes de telefo-nia mòbil.

A la Federació Comarcal delBaix Llobregat, Vinki va ocupar,entre altres, les secretaries General,de Jurídica i de Comunicació i so-bretot sempre va ser un activista totterreny.

TarragonaCornellà

Martorell

Catalunya. Febrer de 2008 7

TREBALL-ECONOMIA

Privatitzadorspúblics

Emili Cortavitarte

El conseller d’Educació i altscàrrecs del Departament estan

fent actes per localitats (en centrescívics o teatres cedits pels ajunta-ments) per explicar la bona novad’una Llei d’Educació de Catalu-nya que aviat ens situarà en elsllocs més alts entre els països mésdesenvolupats.

Al començament les interven-cions eren més difuses i tècniques,centrades en els majors poders deles direccions (aquest col·lectiu ésal que majoritàriament es convidaals esmentats actes) i la més relle-vant autonomia d’aquestes en lagestió dels recursos humans, admi-nistratius i econòmics.

Però una sèrie d’idees centralshan arrelat entre els sectors mésconscienciats del professorat: pri-vatització, gestió indirecta, desre-gulació de les condicions laborals,mètodes empresarials... en entraren les Bases de la LEC, escoltar lesxerrades d’alguns sindicats, llegirles seves publicacions o ser afectatper algun pla pilot a l’ús que s’a-vança uns mesos a l’entrada envigor de la futura llei, si no ho im-pedim.

Els discursos comencen a virar ien els últims actes es dedica cadavegada més temps a explicar que elprojecte no té afanys privatitzadors.

Però, què difícil és convèncer-nos que no es vol privatitzar l’en-senyament públic quan una partcada vegada més important dels di-ners públics aniran a parar a la pri-vada concertada perquè acompleixiel seu paper de servei d’interès pú-blic. O, que la gestió indirecta(ajuntaments, entitats sense ànimde lucre, equips de professionals)dels centres públics no és unaforma de privatitzar.

O que deixar les escoles bressola la iniciativa social, els ensenya-ments artístics a la demanda delmercat i determinats cicles forma-tius a la iniciativa d’empreses, certssindicats, entitats territorials i grupsde professionals no són variantsforça conegudes de la privatització.

Com combregar amb rodes demolí ben grosses com l’externalit-zació de funcions educatives o rela-cionades amb el fet educatiu, o laproliferació de fundacions i orga-nitzacions sense ànim de lucre queprimer comencen treballant a l’en-torn dels centres i després acabendesplaçant els professionals de lesseves feines, amb treballadors i tre-balladores pitjor pagats i sense ga-ranties laborals.

A més, cal recordar que el se-nyor Ernest Maragall va privatitzarbona part dels serveis públics del’Ajuntament de Barcelona.

Secció Sindical de la CGT d’Autobusos de TMB

‘Us demanem que ensajudeu, que feu vostra

aquesta lluita’

E N T R E V I S T A

Text: Josep Garganté; foto: EduBayer

-Pots explicar com comença la

lluita pels dos dies a autobusos

de TMB?

-En la passada negociació de l’ac-tual conveni, tots els sindicats enles diferents plataformes de conve-ni especificaven aconseguir els dosdies de descans setmanals com undels punts prioritaris a l'hora de lanegociació. A dia d’avui tenimnomés cinc dies de descans al mes,per molt que l’empresa es dediquia mentir a la premsa sobre aquesttema.

Després d'un any simulant nego-ciar, el 28 de desembre del 2006els sindicats UGT, CCOO i SITsignen el Conveni 2005-08 a es-quena dels conductors/es (que ha-vien votat majoritàriament en con-tra del conveni en un referèndum) isense que el tema dels descansosquedi solucionat per a la plantilla.

Passa prop d'un any des de lasignatura, els conductors/es co-mencen a queixar-se a tots els dele-gats sindicals dels sindicats per lamanca de descansos i des de laSecció Sindical de CGT, coincidintamb la publicació d'un nou ReialDecret que aplicant-lo als nostrestemps de treball ens oferix la possi-bilitat d'aconseguir més dies dedescans, es decideix emprendreuna campanya destinada a donar aconèixer la situació i a forçar unanegociació que semblava oblidada.

S'envien cartes a la Direcció deTMB, a tots els partits polítics i a laFAVB (Federació de Veïns i Veïnesde Barcelona) exposant-los la nos-tra situació i sol·licitant-los urgentsreunions per arribar a un acord.

La resposta per part de la Direc-ció i dels partits polítics va ser el si-

lenci. La FAVB ens va mostrar elseu suport.

El 21 de novembre del 2007,després de dos mesos intentant serrebuts, ens veiem en l'obligació deconvocar una aturada de cinc horesamb Assemblea per decidir entretot el col·lectiu com havia de ser elcamí per seguir. L'assistència vaser massiva, al voltant de 1800conductors/es ens concentrem a laplaça Universitat, decidint que sien el termini d'un mes no rebíemalguna proposta en ferm per partde la Direcció de TMB i de l'Ajun-tament de Barcelona, convocaríemvaga per Nadal.

Passen els dies i l'única cosa quees rep per part de la Direcció sónpropostes en què se'ns afirma queestem en un camí sense sortida i al'única cosa que ens aboca la nostrareivindicació és a retrocedir quantals nostres drets ja adquirits. Osigui, res dels 2 dies i molta prepo-tència empresarial.

Una vegada està la convocatòriade vaga sobre la taula, l'empresa no

escatima en recursos de tot tipus,no per negociar sinó per infondrela por entre la plantilla, desacredi-tan-nos públicament, gastant elsdiners de tots els ciutadans enanuncis en els diferents mitjans es-crits afirmant amb rotunditat queels dos dies de descansos ja elsposseïm i cap a on ens dirigim és auna pujada salarial encoberta. LaDirecció trenca les negociacions, iens veiem abocats a una vaga deset dies en dates assenyalades.

El primer dia de vaga a la Direc-ció de TMB li sorgeix un problemaamb la qual ella no comptava i ésque el 85% de la plantilla segueixl'aturada i està decidida a lluitar. Laseva prepotència i la seva desídia ligasten una mala passada.

L'Assemblea que es va celebrara les cotxeres de Sants va demos-trar una vegada més que els con-ductors/es sí que estaven disposatsa lluitar pels dos dies, fent callar al-guns sindicalistes. Van passar elsquatre primers dies de vaga, i du-rant les festes nadalenques quatre

companys van iniciar una vaga defam a la plaça Sant Jaume per mos-trar a la ciutadania la nostra inten-ció de voler trobar solucions abansde l'arribada de la segona tanda dedies de vaga. Aquesta iniciativa vaser qualificada pel vicepresident deTMB, Diídac Pestanya, com una“acció del segle XIX i una provade que no volíem negociar sinó unarevolució”.

Comencem l'any nou amb unavaga de tres dies, l'empresa enaquesta ocasió sí que estava prepa-rada per afrontar aquests dies, peròno amb el diàleg i la negociaciósinó amb la brutalitat policial. Lesportes de les cotxeres es convertei-xen en autèntiques trinxeres delsantidisturbis dels Mossos d’Esqua-dra i de la Guàrdia Urbana. L'am-bient es va anar escalfant, fins quea la tarda del 3 de gener del 2008, ales portes de la cotxera de ZonaFranca, per ordre dels caps d’a-questa cotxera, som retirats per la

Davant de l’Acord Interconfederal per a la Negociació Col·lectiva

Gabinet de premsa confederalCGT

Com cada any des de ja fa onze,CC.OO, UGT i les patronals

CEOE i CEPYME han subscrit el18 de desembre l’anomenat"Acord Interconfederal per a laNegociació Col·lectiva -2008" , ique estarà vigent durant tot el prò-xim any. Són ja amb aquest sis

pactes que, firmats o prorrogats,pretenen des de l’any 1997 "orien-tar la negociació dels conveniscol·lectius" en sectors i empreses.

De nou aquest pacte repeteix elsobjectius dels anteriors, que moltens en temem no arribaran a res, talcom ha ocorregut anteriorment; omés aviat, al que sí que arribarà, ésa limitar una vegada més les puja-des dels salaris per sota de l’IPC

real , i enfonsar fins i tot més si capen el que anomenen "flexibilitat" i"competitivitat" , això sí, sempre acosta del salari i dels drets dels tre-balladors i treballadores.

Il·lustratius són els resultats ob-tinguts pels anteriors Acords, fór-mula imposada per les patronalsCEOE i CEPYME, i que CCOO iUGT assumeixen sense majorsproblemes, i que no ha solucionat

els grans problemes que pretencio-sament aborda.

Des de CGT entenem quenomés mitjançant l’acció sindical,la mobilització i la desobediència aaquest AINC podrem defensar elsnostres drets. On hàgim de nego-ciar, ho farem sense la coacció d’a-quest instrument, i amb l’afanyúnic de millorar les condicionsdels treballadors/es.

LA MIRADAINDISCRETA

continua a la pàgina 8 8

Catalunya. Febrer de 20088

TREBALL-ECONOMIA

força de l'interior d’aquesta i acor-donats pels Mossos d’esquadra.Teodoro, afiliat de la CGT, rep unabrutal pallissa per part dels antidis-turbis mentre exerceix el seu dret ainformar els companys/es i a con-trolar els serveis mínims. Final-ment, després de l’agressió, el de-tenen acusat d'agredir amb unparaigua dos antidisturbis. Li de-manen pena de presó.-Quin paper estan jugant els di-

ferents sindicats?

-La representació dels treballadorsdintre d’autobusos de TMB, estàdividida en cinc seccions sindicals:CGT, ACTUB, SIT, UGT i CCOO.Aquests tres últims signants del'actual Conveni, posicionats encontra de la mobilització i amb undiscurs ambigu, als fulles diuenque respectaran el que diu l’As-semblea, però en realitat estan fentmolta feina a cau d’orella tractantde desanimar i posar por al cos alcol·lectiu de conductors/es. En elcas concret del SIT, en la lluita,s’ha partit en dos i hi ha una part afavor de la reclamació dels dosdies i una part, oficialista, comple-tament oposada a les mobilitza-cions.

Durant tot el transcurs que ensha dut a la convocatòria de vaga,els tres sindicats abans citats, el seutreball ha estat intentar per tots elsmitjans desprestigiar els que estemtreballant per millorar cada dia lesnostres condicions laborals i inten-tar d'alguna manera salvaguardarla poca credibilitat de què encaradisposen.-Després de set dies de vaga,

quins són els ànims entre els

conductors/es? Quins plans hi ha

de futur?

-L'Ajuntament de Barcelona i laDirecció de l'empresa, en cap mo-ment han volgut negociar i l'únicacosa que han pretès és crear confu-sió entre la ciutadania. Una vegadafinalitza la vaga han tornat a des-convocar reunions per negociar.Els pressionem i tornen les reu-nions però segueixen oferint pro-postes que l'única cosa que bus-quen és minvar de manerasignificativa tots els nostres drets jaadquirits. L'empresa, amb la seva

postura sembla voler arribar alconveni per a així d'aquesta mane-ra poder tornar negociar oberta-ment amb els de sempre.

Vol que els dos dies els posemde la nostra butxaca, quan el quedemanem nosaltres obertament ésla reducció de jornada. S’ha detenir en compte que, a dia d’avui,treballem 1.690 hores anuals detemps efectiu, 83 hores de tempsde presència, 80 hores extra obli-gatòries i 7 festes oficials.

Els ànims entre el col·lectiu deconductors/es continua alt. La ma-joria tenim clar que ara que ja hem

començat a lluitar no podem pararsense treure alguna cosa. Comp-tem amb el suport de la majoria dela gent de Barcelona. Si les cosesno varien, la vaga indefinida estàsobre la taula i està decidit per as-semblea seguir aquest camí.-Què demanaries als afiliats i afi-

liades a CGT per donar-vos un

cop de mà?

-Des de la Secció Sindical de laCGT d'autobusos volem demanar atots i totes les afiliades de la Confe-deració General del Treball queens ajudin en el que puguin. Ca-dascú ha de decidir com pot donarun cop de mà (escriure una carta desuport a la lluita pels diaris, fer unaresolució de suport del Comitèd’Empresa d’on es treballa, partici-par amb nosaltres als piquets elsdies de la vaga, enganxar cartells ifer pintades de solidaritat, muntarxerrades sobre el tema, ingressardiners al compte corrent de suport,assistir a la manifestació que orga-nitzem, parlar amb els amics i ami-gues del tema, etc).

Aquesta és una lluita ofensiva onens juguem assolir millores labo-rals. Potser ajudaria a trencar la di-nàmica de la lluita defensiva delmoviment obrer i, a la vegada, en-fortiria el sindicalisme alternatiu.Però a la vegada, si surt malament,pot ser la destrucció de la CGT a lanostra empresa. La Direcció haobert 24 expedients molt greus atreballadors, molts d’ells de laCGT.

Per tot això, us demanem queens ajudeu, que feu vostra aquestalluita i que vingueu a la manifesta-ció del dissabte 9 de febrer a les18h a la plaça Universitat.

Col·lectiu Catalunya

Volem recordar que el col·lectiu deconductors de conductores deTMB treballa sis dies a la setmana,comença i acaba la seva jornada la-boral en dos llocs diferents de laciutat de Barcelona i tots els con-ductors i conductores suplents co-neixen el seu horari i la línia en laqual han de conduir el dia següentnomés amb un dia d’antelació.

El col·lectiu de conductors i con-ductores realitza només cinc diesde descans al mes. El conductors iconductores d’Autobusos de TMBtreballen a l’any: 1.690 hores efec-tives, 83 hores de presència míni-mes, 80 hores extra obligatòries, 7dies de feina en festes oficials,temps partit, etc. Treballen 251dies a l’any, més les festes oficials,quan la mitjana al sector és de 220dies a l’any.

Aquesta situació de manca dedescans està provocant:

1. Una concil·liciació de vida fami-liar i laboral molt difícil de dur aterme. No és una casualitat quecada cop són més els treballadors itreballadores que s'agafen la reduc-

ció de jornada per fill, com unamanera de poder estar més amb elsseus. Una altra dada que confirmaaquesta mancança de conciliaciófamiliar és l’augment considerablede companys i companyes queagafen alguns dels seus 20 dies depermís no retribuït, ajustant-se elcinturó per poder estar més amb lafamília.2. Un alt nivell de tensió entre elsconductors i conductores que hafet disparar totes les alarmes pel ni-vell d’agressions que patim com acol·lectiu. El complicat trànsit de laciutat, la tardança entre autobusoscom conseqüència de la gestió desegons quines línies, fent que ladesesperació d’alguna gent es tra-dueixi en agressivitat i la pèrduadel respecte cap a la figura del con-ductor, ha derivat en agressionscap al conductor i conductora. (35agressions físiques al 2006, 32 finsal dia d’avui. En relació a lesagressions verbals no hi ha cons-tància, però sabem que són dià-ries).3. L alt nivell de baixes per qües-tions psicològiques (depressió, an-sietat, etc.). Segons l’Informe deSalut de l’any 2002-2004, les ma-

lalties psicològiques eren la segonacausa de baixes a l’empresa, des-prés de les muscoesquelètiques. Adia d’avui encara no tenim dadesde l’Informe del 2004-2006.

Crida als usuaris

Coincidint amb les jornades devaga d’Autobusos de TMB, els tre-balladors/es van fer una crida a lagent de Barcelona i rodalies a feruna vaga d’usuaris i usuàries, jaque un any més, els preus deltransport públic pugen en completadesproporció al sou dels treballa-dors i treballadores de Barcelona irodalies. Aquesta situació és enca-ra més agravant si es compara elspreus del transport públic de Bar-celona amb el d’altres ciutats del’estat. A més, aquests preus abu-sius xoquen frontalment amb eldiscurs oficial e hipòcrita de l’A-juntament de Barcelona d’utilitzarel transport públic.

Els conductors i les conductoresd’autobusos de TMB porten anysdenunciant públicament el desme-surat nombre de directius que téaquesta empresa pública. L’any2005, Autobusos de TMB tenia un

6% de la plantilla com a equip di-rectiu. Això volia dir 1 directiu percada 15 treballadors. Apart delsseus sous, els conductors/es deTMB també hem denunciat públi-cament les multimillonàries pen-sions d’aquest directius quan es ju-bilen: Per això, el col·lectiu va feruna crida a tota la gent de Barcelo-na i rodalies a fer una vaga d’usua-ris, com les que es van realitzar alsanys 50 per la pujada de tarifes deltramvia, coincidint amb la vaguesd’autobusos.

Vaga la segonaquinzena de febrer

Després dels set dies de vaga, la di-recció de TMB no tenia excusesper no voler negociar, ja que no hihavia convocada cap vaga. Peraltra banda, si no hi ha acords en lanegociació, els conductors convo-caran mes mobilitzacions durant elmes de febrer.

Secció Sindical CGT Autobusos

TMB http://www.cgtbus.com

Comitè de Descansos TB

http://comitedescansos.blogs-

pot.com

Les raons d’una vaga que els mitjans han intentat criminalitzar

L’ALTRA REALITAT

Els empresaris,a Romania i elstreballadors, al’Estat espanyol

Pepe Berlanga

Una notícia de premsa ambaquest titular, llegida fa alguns

mesos plantejava com, coincidintamb la reducció paulatina de lesajudes de la Unió Europea a l'Estatespanyol, es fixava una nova desti-nació: Romania. Així mateix, rela-tava com es destinarien 17.000 mi-lions d'euros entre 2007 i 2013 coma part dels fons estructurals i de co-hesió. Igualment les dades queaquesta notícia especificava parla-ven que des de 2005 s'havien creat2.500 societats romaneses amb ca-pital espanyol. De manera desorde-nada van aflorar a la meva memò-ria aquestes altres notíciesacompanyades d'imatges d'empre-ses i empresaris que tancaven lesseves portes i es traslladaven a al-tres latituds, deixant fora de pistatreballadors i treballadores amb unfutur molt poc esperançador. Totesaquestes actuacions les coneixemactualment com a deslocalitza-cions. És deslocalització el movi-ment que realitzen algunes empre-ses traslladant els seus centres detreball o part de la producció d'unpaís a un altre amb mà d'obra mésbarata, o amb mesures de seguretatlaboral menys exigents, encara quegeneralment són les multinacionalsqui practica aquesta activitat,també empreses de menor grandà-ria es dediquen a aquest nou esportsorgit de la globalització dels mer-cats. La deslocalització afecta totsels sectors d'activitat i territoris enaquest país, a manera d'exemple:confecció tèxtil (Cortefiel), calçat(Pikolinos), alimentació (Joyco),joieria (Majórica), motocicletes(Derbi), òptica (Indus), ‘call cen-ters’ (Telefònica), components del'automòbil (Delphi)… És a dir, l'e-conomia espanyola perd competiti-vitat en el que fins ara ha estat elseu major avantatge competitiu:baixos costos laborals. Mentre aRomania el sou mig en la construc-ció és de 400 euros, en el nostrepaís no baixa dels 1.000. De tal ma-nera que els sectors de l'automocióo fusta i suro són fràgils enfrontdels països de l'est europeu; els delsector tèxtil o el calçat ho són en-front de l'obertura a països del Ma-grib o asiàtics.

Mesures per rescabalar-nos d'a-questa política antieconòmica idestructora del teixit industrial i,conseqüentment, del nivell d'ocu-pació, podrien ser, entre altres,obligar les empreses a retornar lesajudes públiques rebudes si traslla-den la seva activitat industrial foradel territori o el boicot dels seusproductes.

Victòria judicial delstreballadors de TMBUna sentència del Tribunal Su-

perior de Justícia de Catalunya

ha confirmat una altra sentència

prèvia del Jutjat Social 18 que

donava la raó als treballadors de

TMB en la seva pretensió que

els conductors i les conducto-

res que treballen més de sis

hores seguides poguessin des-

cansar 15 minuts seguits durant

la jornada. L'empresa havia in-

terposat un recurs contra la pri-

mera sentència per evitar com-

plir o endarrerir el que, de fet,

marca l'Estatut del Treballador i

que, a més a més, ha quedat re-

centment ampliat pel RD

902/2007 que eleva el descans a

una durada d’almenys 30 minuts

cada 6 hores de conducció.

8 ve de la pàgina 7

Catalunya. Febrer de 2008 9

TREBALL-ECONOMIA

El consol delsexplotats

Vicent Martínez

La meua és una professió, la deperiodista, molt donada a l'ego.

El periodisme és una d'aquestes“professions liberals” en la qualmolts ja fa temps que es van deixarde considerar treballadors per a seruna mena de (pseudo) intel·lectualsque viuen per treballar, i no treba-llen per a viure, i per als quals laprofessió i l'èxit professionals sónles úniques fites possibles. Molts nisaben, ni volen saber, què són elssindicats, desprecien els conveniscol·lectius i les millores laboralscol·lectives.

Fins i tots alguns treballen gratisper a importants grups de comuni-cació només per veure el seu nomallà. Tanta universitat per no res.Mon pare, que només té l'educacióbàsica i és paleta, cobra més, viumillor, compleix els seus horaris, técontracte i, ves, no competeix ambels altres per ser el millor paleta delmón i obtenir algun premi o reco-neixement. S'ha de veure que pocomplen els egos dels periodistes.

L'altre dia parlava amb una altreperiodista que se'n feia creus decom de malament escrivien lesnoves generacions de periodistes,que no preguntaven a les rodes depremsa que estaven ‘aborregades’ ique no hi ha rigor (anàlisi que enpart és certa). Però ai!, de què esqueixa aquesta gent jove? Que nocobren? Que fan moltes hores?Que cobren poc? “És el que ens hapassat a tots i al final qui és bo téèxit”, em fa el meu interlocutor. Elsomni americà adaptat per a perio-distes: Es pot ser més submís al'empresari!!!

I aquest és el trist consol dels ex-plotats: a mi m'han explotat, si; hefet un munt d'hores sense cobrar, si;he treballat sense contracte, si; …però és que sóc bo!!! Ai, quantsempresaris pagarien perquè tots elstreballadors pensessin això.

Jo em pensava que en aquest tristcamí ens acompanyaven els guio-nistes: una altra d'aquestes profes-sions que queda “guai” de pertà-nyer-hi. La seua associaciógremialista, com fa poc ha fet elCol·legi de Periodistes, GuionistesAudiovisuals de Catalunya dema-nava unes tarifes mínimes per alsperiodistes com a autònoms, ésclar, perquè, no ho oblidem, sónprofessions liberals, no en volensaber res de ser considerats treba-lladors, de ser "proletas"... atribu-cions que, potser, podrien despres-tigiar-los. I, ves, fa uns mesos vandemanar un conveni col·lectiu, comels sindicats de classe de tota lavida.

A veure si els periodistes en se-gueixen el camí en comptes depensar que el bo és bo perquèaguanta l'explotació.

Èxit de la lluita de Selsaa la neteja de Cornellà

Federació Comarcal del BaixLlobregat de la CGT

Les treballadores i treballa-dors de l'empresa Selsa(concessionària de l'Ajunta-

ment de Cornellà, encarregada dela neteja de col·legis i dependèn-cies municipals del municipi deCornellà) van signar el dia 18 degener de 2008, un acord que posafi a 13 dies de vaga (dos dies al no-vembre i dos al desembre) i envaga indefinida des del passat dia 8de gener fins a la signatura de l'a-cord. Els 144 treballadors i treba-lladores de l'empresa Selsa porta-ven molt de temps reivindicant lamillora de les condicions de tre-ball.

L'acord va ser ratificat el dia 21per la plantilla i és el que corresponquan es duu una lluita tan unida iamb tanta decisió i coratge com laque han portat a terme aquestescompanyes i companys. En aquestacord es contempla el pagamentd'un plus de 1.000 euros durantl'any 2008, tal com sol·licitaven lescompanyes, ja que entenien (i aixíse'ls ha reconegut al final desprésde la dura baralla) que exercienfuncions que no els corresponien i

no se'ls pagaven, d'aquests 1.000euros, 400 euros els hi avancen a lapaga de gener per a compensar elsdescomptes pels dies de vaga. Pera l'any 2009 el plus serà de 1.200euros anuals. A més es contemplauna reducció de jornada de mitjahora al 2008 i una altra mitja al2009, així com un dia d'assumptespropis en aquest any i un altre mésal següent i la retirada de tots elsacomiadaments i expedients disci-plinaris aplicats per l'empresa a fide trencar la vaga.

Aquesta vaga, que ha comptatamb el suport dels sindicats que

formen el comitè -CGT, UGT,CCOO- a més del Sindicat d'Estu-diants, ha comptat amb moltessimpaties entre la població de Cor-nellà, el que ha fet que els intentsde l'Ajuntament i de Selsa per des-acreditar-la hagin fracassat total-ment. També han fracassat les inti-midacions que ha portat a termel'empresa amb els acomiadamentsi expedients sancionadors i l'Ajun-tament amb la intervenció de la po-licia municipal i els mossos d'es-quadra, multant per llençar papers,per tallar el tràfic i per qualsevolxorrada que se'ls ocorria. Tot valia

amb la condició de intimidar.Però res els ha servit perquè les

dones de Selsa van recordar elsbons temps de la lluita en veureque les coaccions en lloc d'acollo-nir-les les embravia més i més. Vanestar tots els dies de vaga a la portade l'Ajuntament sense flanquejar el90 % de la plantilla des de les9.30h fins a la 13.30h, excepte leshores que s'estaven en manifesta-ció pels carrers de Cornellà mos-trant el seu problema a la població.Després s'anaven a menjar i a con-tinuació a vigilar pels col·legis l'es-quirolatge que l'empresa i l'Ajunta-ment es van muntar amb empresesexternes per trencar la vaga, ambl'excusa de la salubritat per alsnens, però que tampoc els va servirper la fermesa de la plantilla.

La CGT va estar en aquesta vagaamb un suport logístic i militantmolt important i amb un treballformatiu de com s'ha d'entendre laparticipació dels i les afectades.Les delegades han estat el referentper a totes les seves companyes icompanys, i a nivell de la Federa-ció de Neteja, el company JosepM. Pi, assessor per la CGT en l'a-cord final, també ha estat a l'alturade l'ocasió.

Secció Sindical CGT a Salom-IB3

Sense cap comunicació prèvia,la direcció de lempresa Salom

Audio i Vídeo SL, subcontracta del’ens públic de ràdio-televisió bale-ar IB3, va procedir el 4 de gener al’acomiadament de 12 treballadorsi treballadores, al·legant causes or-ganitzatives i de producció.

L’excusa per perpetrar aquestgravíssim fet és un suposat retallde serveis, que la direcció dIB3 vacomunicar a Salom els passats 7 i19 de desembre. Això vol dir que

la direcció de l’ens públic, i la prò-pia administració autonòmica, es-taven al corrent dels fets.

Els treballadors i treballadoresde Salom-IB3, amb tots els con-tractes laborals en precari, duenmés d’un any lluitant per l’estabili-tat dels seus contractes, per uns sa-laris suficients i per unes condi-cions laborals dignes. Lanegociació del seu ConveniCol·lectiu ha estat lligada a la su-brogació dels seus contractes perIB3, i a l’aspiració de donar un ser-vei públic de qualitat.

Al final del passat mes de maig,els treballadors de Salom IB3 pro-tagonitzaren una vaga en defensadels seus drets. En campanya elec-toral, els partits coaligats en l’ac-tual govern balear, es posaren dar-rere de les aeves pancartes. Però,com també ha succeït en altresocasions (recordau Son Espases)una vegada guanyades les elec-cions i ja en el Govern, aquests po-lítics s’han oblidat dels treballa-dors de Salom-IB3 que, després deset mesos de Govern d’esquerres inacionalista encara esperen la sa-

tisfacció de les seves necessitats iel compliment de les promeses.

Des de la CGT es consideren in-admissibles aquests acomiada-ments i s’ha fet una crida urgentper tal que, entre tots i totes, acon-seguir la readmissió incondicionali immediata dels treballadors i tre-balladores acomiadats.

També s’ha responsabilitzat elGovern de les Illes Balears i elspartits que ho conformen, d’aques-ta agressió als treballadors deSalom-IB3 i a tots els treballadors iles treballadores.

Balears: Salom-IB3 acomiada 12 treballadors i treballadores

QUI PAGA MANA

E l 21 de desembre, la Coordi-nadora Estatal de Telemàr-

queting de CGT va convocar vagade 24 hores a tot l'Estat espanyolen el sector del telemarketing, enla que es van veure afectats elsserveis d'atenció al client de lesprincipals empreses de comunica-cions com Vodafone, Ono, Oran-ge, Telefónica, Movistar o com-panyies energètiques com UniónFenosa, Iberdrola o Gas Natural,bancs com BSCH, ING, BBVA o

fins i tot organismes públics comel 112 o la Hisenda Pública.

El motiu d'aquesta vaga és laprecarietat laboral, agreujada perla constant deslocalització de ser-veis a Amèrica Llatina principal-ment, i què propicien les empresesque operen a l’Estat espanyol. Deforma paral·lela i durant la jornadade vaga es van realitzar concentra-cions de 12 a 13 hores a diversesciutats com Barcelona

www.cgt.es/telemarketing

Vaga en el telemàrqueting elpassat 21 de desembre

El 27 desembre passat, va tenirlloc una reunió del comitè

d'empresa amb la direcció de l'em-presa d'autobusos Hispano Iguala-dina.

En aquesta reunió es va arribara un acord per a desconvocar lavaga de conductors prevista perals dies 9, 11, 14, 18, 21, 25 i 28de gener. La direcció de l’empre-sa, renuncia a imposar unilateral-

ment el quadrant de serveis, fes-tius i vacances, i es va arribar a unacord amb el comitè d’empresasobre la jornada laboral, els des-cansos i el temps de conducció,adaptant-se a la normativa vigent,que no es complia.

A més a més, la direcció va ac-cedir a lliurar la documentaciócorresponent per a la comprovacióde les nòmines.

Desconvocada la vaga de laHispano Igualadina desprésd’arribar a un acord favorable

10 Catalunya. Febrer de 2008

TREBALL-ECONOMIA

Col·lectiu Catalunya

El Tribunal Constitucional hatornat a declarar inconstitu-cional un article de la Llei

d'Estrangeria aprovada en l'any2000 pel govern de José MaríaAznar. Si el passat mes de novem-bre va declarar que els immigrantsirregulars tenien dret a sindicar-selliurement (entre altres drets so-cials o sindicals), el dia 27 de des-embre va notificarpúblicament una altra sentència enla qual els reconeix el dret a lavaga, encara que no tinguin els pa-pers en regla.

En aquesta última resolució, l'alttribunal estimava parcialment elrecurs d'inconstitucionalitat pre-sentat per la Junta d'Andalusiacontra la reforma de la Llei Orgà-nica sobre Drets i Llibertats delsEstrangers a Espanya i la seva Inte-gració Social.

Encara hi ha diversos recursossense resoldre. En aquesta ocasióanul·la l'incís "quan estiguin auto-

ritzats a treballar" que l'article 11.2de la llei incloïa quant a la vaga.

L'advocat de l'Estat, que defen-sava la constitucionalitat de la lleiimpugnada, sostenia que "si els es-trangers no autoritzats per a estar oresidir a Espanya no estan autorit-zats per a treballar vàlidament,mancaria de sentit permetre quequi no està autoritzat a treballar po-gués gaudir del dret de vaga". Noobstant això, l'alt tribunaldiscrepa i entén que "la determina-ció de l'àmbit subjectiu del dret de

vaga, ha d'entendre's, en relacióamb el dret a la llibertat sindicaldel treballador estranger, en la sevacaracterització material, indepen-dentment de la legalitat o il·legali-tat de la seva situació".

Per això, en línia amb la sentèn-cia que va estimar el recurs presen-tat pel parlament de Navarra, laque ara es pronuncia sobre la im-pugnació andalusa explica que "noresulta constitucionalment admis-sible l'exigència de la situació delegalitat a Espanya per a l'exercici

del dret de vaga per part dels treba-lladors estrangers".

Dret per sertreballador

La resolució declara que "tals dretsno s'atribuïxen a la persona en raóde la seva nacionalitat o de la situa-ció administrativa en la qual pottrobar-se en un moment determi-nat, sinó només pel fet de ser treba-llador".

Continua assenyalant que el dreta la vaga està recollit en l'Estatutdels Treballadors i és un dels "mit-jans legítims per a la defensa delsinteressos dels treballadors", pelque no resulta admissible que se'lsprivi d'una protecció la raó de laqual d'ésser és la pròpia defensadels seus interessos. "L'exclusiótotal del dret de vaga d'aquells es-trangers que treballin, a pesar demancar de la corresponent autorit-zació administrativa per a això, noes compatible amb la Constitució",assevera el TC.

El Constitucional reconeixel dret de vaga a les

persones ‘sense papers’

A partir de l’actuació dela CGT

L’Ajuntamentde Reusregularitza la situació de 16treballadoresamb contracted’ocupaciócomunitària

Secció Sindical CGT Ajuntamentde Reus

L’Ajuntament de Reus ha regu-laritzat la situació de setze tre-

balladores amb contracte comuni-tari. Aquestes treballadoresportaven diversos anys encadenantde forma fraudulenta diversos con-tractes, sota denominacions dife-rents però realitzant sempre les ma-teixes tasques. A partir de la peticiód’un grup de treballadores, la sec-ció sindical de CGT assumeix lesseves reivindicacions portant aterme diverses assemblees i mesu-res de pressió, que han desembocatfinalment a finals de desembre de2007 en la contractació de 15 treba-lladores i 1 treballador (la majoriade serveis socials) com a laboralsinterins dins la plantilla de l’Ajun-tament de Reus.

Les treballadores estaven con-tractades per Ocupació Comunità-ria, una mena “d’empresa” a travésde la qual l’Ajuntament de Reusrep subvencions de diferents orga-nismes amb les que contracta des-enes de persones amb categoria detècnics mitjos o superiors que tre-ballen dins l’organigrama de l’A-juntament, costat a costat amb al-tres treballadors que si estan enplantilla, amb la diferència de queels d’Ocupació Comunitària es tro-ben en una situació totalment pre-cària, tenen sous més baixos, i notenen conveni propi ni representa-ció sindical que els defensi.

Volem remarcar la passivitatamb que la majoria del comitèd’empresa de l’Ajuntament haafrontat aquest tema en els últimsanys, i no ha estat fins que la Con-federació General del Treball s’haimplicat en la recerca d’una solucióque el Comitè d’Empresa ha recol-zat la iniciativa.

Denunciem que Ocupació Co-munitària funciona com una menad’ETT que serveix a l’Ajuntamentper contractar personal de formaprecària. Entenem que l’adminis-tració pública hauria de donarexemple en aquests temes, i que sihi ha llocs de treball a cobrir perdonar serveis bàsics d’atenció a lapoblació, aquests s’han de cobriramb ocupació de qualitat i contrac-tació estable dins la plantilla fixa del’Ajuntament i sota el marc del seuconveni.

Col·lectiu Catalunya

N issan va anunciar el 8 degener un pla de baixes volun-

tàries per a reduir la plantilla de lafàbrica de la Zona Franca de Bar-celona com pas previ alternatiu aun expedient de regulació d'ocupa-ció que pot afectar a 450 empleatsa partir d'abril. La companyia vacomunicar als sindicats l'oberturad'un període d'un mes, com un fetconsumat, perquè els treballadorsacceptessin una oferta d'indemnit-zació que preveu un mínim de8.000 i un màxim de 60.000 perempleat, pla de baixes incentivadesal que podran acollir-se tots elsempleats directes i semidirectesdels centres de treball industrialsde Barcelona amb unes quantitatsvariables, en funció de criterisd'antiguitat i categoria professio-nal. La mitjana resultant del pla debaixes, articulat en trams d'antigui-tat, se situa al voltant dels 45 diesde sou per any treballat.

La plantilla de la fàbrica de laZona Franca i del centre de Mont-cada i Reixac supera les 5.000 per-sones sobre una plantilla global delgrup a l’Estat espanyol de 6.900empleats. Els sindicats presents enl'empresa CCOO, UGT, CGT iUSOC) van mostrar la seva oposi-ció als plans de l'empresa. Per a les

centrals sindicals, una alternativaconvincent als acomiadaments for-çosos de l'expedient de regulaciód'ocupació ha d'incloure també unpla de prejubilacions i de recol·lo-cacions internes de treballadorsafectats per l'eliminació d'un tornde treball de la cadena de muntatgedels models Pathfinder i Navara.

L’empresa no jubilarà

En una reunió el 14 de gener l'em-presa va tornar a rebutjar la possi-bilitat de jubilar anticipadament aalguns dels seus treballadors de lafàbrica de la Zona Franca de Bar-celona, malgrat l'escassa acollidadel pla de baixes voluntàries, i elssindicats van acordar preparar mo-bilitzacions per a protestar contrala retallada de plantilla, reiterant lanecessitat d'aplicar mesures alter-natives que evitin els acomiada-ments, sobretot prejubilacions, unaopció que va tornar a rebutjar l'em-presa per considerar que no es trac-ta d'un problema de reestructura-ció, sinó de flexibilitat laboral,sobretot després de la recent obli-gació de convertir en fixos a 465treballadors eventuals. No és sufi-cient la flexibilitat laboral, quant adissabtes, vacances,...? si no que,ara també és necessària una flexi-bilitat en contractació?.

Segons el parer de Nissan, el quecal aconseguir és que s'apunti elmàxim nombre possible de perso-nes al pla de baixes voluntàries, noobstant això els sindicats conside-ren que amb aquesta mesura no s'e-vitarà un ERO que no accepten, pelque preparen mobilitzacions deprotesta que s'aniran intensificant amesura que s'acosti la data de pre-sentació del mateix, segurament eldia 11 de febrer. Per a mostrar elseu rebuig a l'ajustament de planti-lla que afectarà a 450 treballadors,els sindicats van acordar convocaraturades d'una hora per torn en lafactoria de Zona Franca per alsdies 23 i 30 de gener i 6 de febrer.

Els sindicats van proposar tambéprorrogar durant un any el convenicol·lectiu que va expirar el passat31 de desembre, acord al que es vaarribar finalment el 18 de generamb una pujada salarial equivalenta l'augment de l'IPC, acord queCGT va rebutjar per considerar-loinsuficient, d'acord amb l'oposicióque ja va mostrar en el seu momentdavant la signatura de l'anteriorconveni.

Solucions

Per a CGT la primera solució hau-ria de ser la millora de les condi-cions de laborals dels treballadors,

aconseguint les reivindicacionspresentatadas en la Plataforma deConveni Col·lectiu, tals com re-ducció de la jornada individualanual, recuperar els ritmes de tre-ball al 100 MTM, establir els coe-ficients de fatiga recomanats per laOIT, recuperar els 10 minuts per-duts d'entrepà,... Recolocar la plan-tilla sobrant en altres plantes-pro-ductes, a causa del augment deproducció, i per a millorar les co-bertures de dies de permís, flo-tings, dissabte, productivitat. Apli-car la flexibilitat establerta enConveni que permeti la baixada deproducció del producte afectat. Eli-minar el topall d'indemnització encas de baixa incentivada. Aconse-guir el reingrés obligatori en casd'excedència/baixa voluntària.CGT considera que hi ha treballa-dors amatents a sortir de maneratemporal, per estudis, cura de fa-miliars, mentre algun companyarriba a l'edat de jubilació, ... sidesprés tinguessin la possibilitat dereprendre el seu lloc de treball. Ésper tot això que la secció sindicalde CGT s'oposa rotundament a l'a-plicació d'un ERO, quan existeixenpossibilitats, que eliminen el so-brant de plantilla exposat per Nis-san. CGT no acceptarà cap aco-miadament i a més demana elboicot a les hores extres.

Nissan amenaça amb un ERO que afectaria 450 persones

Catalunya. Febrer de 2008 11

TREBALL-ECONOMIA

14 de febrer: vaga general contrala Llei d’Educacio de Catalunya

Federació d'Ensenyament CGTCatalunya

El Document de Bases de laLlei d’Educació Catalanaperfila un model de sistema

educatiu adaptat als preceptes neo-liberals que emanen d’institucionscom el Fons Monetari Internacional(FMI) o el Banc Mundial (BM) -ies concreten en les directives del’Organització Mundial de Comerçi de la UE en els tractats de Lisboao la directiva Bolkestein- que res-ponen bàsicament a dues consig-nes:

1) Els ciutadans que poden pagardeterminats serveis (com sanitat oensenyament) han de contribuir alseu finançament, de manera quel’estat oferirà aquest servei, deforma gratuïta i amb caràcter assis-tencial, únicament als segments dela població que no disposi dels re-cursos econòmics suficients.

2) Sempre que la prestació d’unservei públic pugui generar un be-nefici econòmic es transferirà laseva prestació al sector privat. Així,es considera desitjable el traspàs defons del sector públic al sector pri-vat amb l’objectiu més o menys en-cobert de privatitzar els beneficisque generin i socialitzar les càrre-gues associades.

D’altra banda, el model d’orga-nització i gestió dels centres educa-tius descrits en les Bases de la LECrespon a un seguit de criteris queinicialment es van desenvolupar enla indústria de l’automòbil al Japó,que de seguida es va aplicar a total’activitat industrial i posteriormenta les empreses de serveis. Aquestscriteris generals són:

* Partir de la base que qui millor

coneix la seva feina és el treballa-dor o la treballadora. Ningú millorque ell sap on es troben els proble-mes de producció i l’empresa con-verteix en un problema de supervi-vència que sàpiga trobar-hi lamillor solució.

* En conseqüència, es permet alstreballadors i a les treballadores de-cidir sobre com organitzen la sevafeina però sempre sotmesos al com-pliment d’uns objectius fixats perl’empresa. La incentivació salarialno és individual sinó col·lectiva idepèn del grau de compliment d’a-quests objectius. En el cas de laLEC, l’àmbit de decisió del profes-sorat quedarà reduït a la programa-ció i ensenyament, l’avaluació del’alumnat i la recerca experimenta-ció i millora dels processos educa-tius, al temps que el finançamentdel centre dependrà del grau d’as-soliment dels objectius.

* L’assoliment dels objectius re-quereix que els treballadors i lestreballadores es reuneixin i parlinde quina és la millor manera d’or-ganitzar el treball. D’aquesta mane-ra, es dóna l'aparència de participa-ció democràtica en la gestió del’empresa, però totes les decisionsque van més enllà del que afecta di-rectament el lloc de treball són pre-ses pels diferents òrgans directius.D’aquesta manera, les treballadoresi els treballadors són exclosos detotes les decisions que afectin l’or-ganització global de la producció,la gestió econòmica i la fixació delsobjectius que queden sota el controlabsolut de la direcció. És en aquestsentit que la nova Llei retalla lescompetències del claustre, supri-meix els consells escolars de mane-ra que elimina els òrgans de partici-pació de la comunitat educativa enla gestió del centre alhora que po-

tencia la funció directiva i reservaper al director o la directora totesles decisions importants.

Des de CGT

La proposta de CGTparteix del fetque les mancances reals del sistemaeducatiu públic són el resultatd’una desinversió continuada apli-cada pels governs de tots els colors,que han descapitalitzat una escolapública catalana que va sortir de lalluita contra el franquisme com areferent educatiu de qualitat.

Entre els dos model educatiusque es desprenen de l'informePISA, volem acostar-nos al finlan-dès que, sense ser el nostre, conjugaqualitat i equitat.

Per això defensem una llei cata-lana que:

* Determini el 6% del PIB catalàa educació pública;

* Redueixi els concerts fins a laseva supressió –amb ingrés a laxarxa pública dels centres concer-tats que vulguin, com els delCEPEC que les Bases citen-, o delseu professorat en centres públics.Pressupost per a centres i serveispúblics. Ni un euro a la privada!

* Integri el dret a l’escolarització0-3 anys, amb xarxa pública.

* Suposi una reducció de grups-classe a tots els centres, començantper P-3 i el parvulari, i reconeixentuna reducció sensible als grups-classe d’alumnes amb especial difi-cultat.

* Elimini la sisena i apliqui lajornada continuada.

* Integri la formació dins l’horarilaboral donant suport i recursos apropostes d’innovació.

* Asseguri estabilitat i sous dig-nes, en condicions laborals regula-des i sense externalitzacions, per alstreballadors i les treballadores delscentres públics (professorat, PAS,TEIs, TIS,...) i avanci cap el cosúnic docent.

* Garanteixi la gestió democràti-ca i transparent amb participació detota la comunitat educativa.

* Asseguri serveis públics delleure per a les famílies.

* Garanteixi l’oferta pública ne-cessària de formació professional iartística, sense condicionants ni in-gerència d’entitats privades.

* Reconegui que, també per a lapersona adulta, l’ensenyament pú-blic és un dret; i desplegui unaxarxa que ofereixi tots els nivells atot el territori.

Més informació al butlletí L'Es-querda de gener:www.pangea.org/%7Ecgtense/IMG/

pdf/LEC_NO_2.color_0108.pdf

Els sindicats de mestres i profes-

sors han decidit plantar cara al

conseller d’Educació, Ernest Ma-

ragall, i han convocat una jornada

de vaga en l’ensenyament públic

per al pròxim 14 de febrer per exi-

gir la retirada del document de

bases de la futura llei d’educació

de Catalunya, de l’elaboració de

la qual han estat apartats.

Per als sindicats, el projecte

culpabilitza dels mals de l’educa-

ció al professorat, en el qual se

centren les reformes, alhora que

l’administració defuig les seves

responsabilitats, com la de com-

prometre’s a injectar més diners

en un sistema que està finançat

de forma deficient. Set anys des-

prés que el sector protagonitzés

a Catalunya la seva última jorna-

da d’aturada durant l’última legis-

latura de CiU, les cinc formacions

que en les últimes eleccions sin-

dicals van obtenir representació

en escoles i instituts (CGT,

USTEC- STES, CCOO, ASPEPC-

SPS i UGT) s'han posat d'acord

en convocar una vaga.

L’aturada, fixada pel dijous 14,

busca la complicitat de la ciuta-

dania per reclamar les mesures

educatives que Catalunya neces-

sita.

Els sindicats denuncien que

amb la reforma als centres s’aca-

barà imposant la lògica del mer-

cat, amb una gestió jeràrquica i

empresarial que desvirtuarà el

seu caràcter públic i modificarà

les seves actuals condicions.

El professorat català anirà a la vaga

Sindicat Federal Ferroviari de la CGT

El dia 20 de desembre CGT va desconvo-car finalment les vagues previstes per als

dies 21 i 28 de desembre i les vagues indefi-nides en estacions de viatgers, en l'arribar ala signatura d'un preacord de conveni col·lec-tiu per al personal d'ADIF.

El 19 de desembre, juntament ambCCOO, UGT i SF, el SFF-CGT va signar elpreacord del I conveni col·lectiu d'ADIF,amb una vigència de dos anys 2007-2008 i lapossibilitat de pròrroga en funció de que s'a-rribi a acords en la classificació de catego-ries.

L'abast del preacord s'havia de ratificar enla comissió negociadora del conveni.

Aquest preacord té un abast significatiu

d'acord amb les pretensions consensuadesamb el CGE en relació a la pujada salarial,suposa un increment salarial per al presentexercici d’un 5,3 i per al 2008 d’un 3 percent més un 0,8 per cent en funció dels ob-jectius traçats per l’empresa. També es re-flecteixen gran part de les reivindicacionsdels treballadors. Per aquest motiu el ple deseccions sindicals de CGT i després de valo-rar positivament el projecte de preacord, vadecidir desconvocar les vagues previstes perals dies 21 i 28 i suspendre les mobilitza-cions d'estacions.

La Confederació General del Treball vigi-larà, com és obligació seva, el complimentdel preacord, i no dubtarà en exigir l'estrictecompliment de les matèries a tractar i delsterminis marcats.

CGT desconvoca les vagues previstes elsdies 21 i 28 de desembre i les vaguesindefinides en estacions de viatgers

SFF-CGT

E l Sindicat Federal Ferroviari de la CGTa Catalunya defensa un ferrocarril pú-

blic, social, segur, sostenible i de qualitat. Percaminar per aquest camí, cal seguir una sèriede passes:

a) La contractació de personal a travésd'OEP (Oferta Ocupació Pública) en tots elsserveis, que solucionin aquestes mancances irejoveneixi una plantilla amb una mitjanad'edat de 47 anys i que repercuteixi en la in-ternalització del manteniment preventiu deles infraestructures i del material rodant.

b) Realitzar inversions en el ferrocarrilconvencional de Catalunya, que garanteixi:

1) El manteniment de les estacions i unadequat nivell de qualitat i imatge. Un ade-quat manteniment de la infraestructura i delmaterial ferroviari.

2) Manteniment del personal ferroviari,tant en les estacions com en els trens.

3) Adaptació de les estacions, dependèn-cies ferroviàries i trens per a facilitar el seuús a les persones amb mobilitat reduïda.

4) Conservació i ampliació dels actualsserveis ferroviaris.

5) Defensa del ferrocarril com a mitjà fo-namental del transport col·lectiu de titularitatpública, que garanteixi el fi social i la segure-tat del transport, tenint en compte els avantat-ges ambientals i de sostenibilitat d'aquestmitjà de transport.

6) Prioritzar el servei de rodalies, autènticmotor productiu de la nostra comunitat i uti-litzat diàriament per centenars de milers d'u-suaris.

En definitiva, la CGT aposta per la defensadel ferrocarril com a mitjà fonamental deltransport col·lectiu de titularitat pública.

Davant el greu deteriorament del serveiferroviari a Catalunya

12 Catalunya. Febrer de 2008

TREBALL-ECONOMIA

Secció Sindical CGT Ajuntamentde Barcelona

Com ja informàvem àmplia-ment en articles anteriors,el 25 d’octubre va celebrar-

se al Jutjat Social 17 el judici per lademanda interposada pels 7 auxi-liars de l’AHCB contra l’empresaMagma i l’Institut de Cultura deBarcelona. La sentència va ser do-nada a conèixer el passat mes dedesembre. Nou anys de continuscontractes d’obra i serveis i sousmiserables de 634 euros/mes, fanpalesa una realitat que el jutge con-sidera “insuficientment provada”:l’externalització d’una categorialaboral –ni tan sols és tot un serveiel que està externalitzat- i l’apro-piació privada de fons públic (em-presa Magma) per obra i gràcia del’Ajuntament de Barcelona.

En la demanda s’especificavaque els contractes són en frau dellei donat que no existeix cap obrani servei determinat que justifiquil’eventualitat dels contractes, nicap d’ells designa cap obra ni ser-vei amb autonomia ni substantivi-tat pròpia, sinó que els treballadorsestan realitzant feines estructurals,permanents i indispensables pelfuncionament de l’Arxiu.

El judici va durar cinc hores. Vanassistir, per part dels treballadors:companys de l’AHCB i de l’ajun-tament, usuaris, delegats de lajunta de personal i comitè d'empre-sa de CGT, CCOO i UGT. Per partde l’ajuntament: uns serveis jurí-dics barroers i agressius, la cap deRR.HH. de l’ICUB, el director del’arxiu, l’empresari de Magma,Artur Duart, i el seu home fort din-tre l’empresa. També va assistircom a observador l'arxiver en capde l’Ajuntament de Barcelona. Eljutge: Salvador Salas Almirall (re-cordeu el seu nom com a modeld’home just i imparcial!!!)

De res van servir les provesaportades ni els arguments de ladefensa.

La sentència del jutge no té des-perdici:

1.- De l'anàlisi de les funcionsque desenvolupen els auxiliars ique durant 5 hores van anar expli-cant, res. Ho liquida així: “debe se-ñalarse que no se practicó pruebaalguna”.

2.- Una altra perla: “nada sehace constar tampoco respecto delos hechos que podrían tener rela-ción con el carácter indefinido delos contratos por existir fraude deley, porque se trata de una cuestiónque no tiene ninguna relevancia en

este pleito, al ser independiente dela existencia de cesión ilegal, quees el único objeto del mismo”.

3.- Pel que fa a l’antiguetat enl’empresa: “dichos períodos sólopodrían tener relevancia, en casode apreciarse la existencia de ce-sión ilegal”.

4.- En un altre apartat fa valdrela sentència de jurisprudènciad’Airtel en la que s’entra en disqui-sicions sobre la dificultat de discer-nir quan la contracta és una presta-ció de serveis en el marc del’empresa principal o quan és unmer subministrament de treballa-dors.

5.- Sobre la falsa organitzacióempresarial del servei “que sería lodeterminante de la cesión”, “se jus-tifica teniendo en cuenta que seestá externalizando una actividadcontínua, sin resultado, por lo quelos poderes de la empresa principalno se dirigen a determinar dichoresultado sino a la propia activi-dad”. Pobre jutge! Ja ho va avisarell al començament del judici: és la1ª. vegada que en aquest tribunal esjutja una empresa pública i, es clar,no distingeix entre la Seat que fa-brica cotxes-resultats i un serveipúblic que ofereix una activitatcontínua-resultat d’un servei pú-blic.

6.- De gran sapiència és tambéaquest paràgraf: “en cuanto a lacuestión de la fórmula de cobro delservicio, es cierto que se estableceun precio por “unidades”, que sonhoras (…) Sin embargo, es sabidoque ese es sólo un indicio de que secede únicamente mano de obra,por lo que no tiene valor por si

mismo, si no hay otros elementosque prueben la cesión.”

7.- Tots els testimonis són decla-rats nuls, “no nos merece crédito”,en especial el de la companya de laCGT delegada de la Junta de Per-sonal: “tanto por causa de la inme-diación como por el manifiesto in-terés de dicha señora en quetriunfen las pretensiones de los de-mandantes, (…) al reconocer quehabía recogido firmas a favor delos demandantes, y que se siguedel hecho de que sea representantedel sindicato que considera que lasituación de los demandantes esilegal (véase, por ejemplo, escritode impugnación del último concur-so, donde ella es una de las impug-nantes). I afegeix: “lógicamente,dicha posición es muy legítimapero obliga a dudar de que su testi-monio sea imparcial y mínima-mente objetivo”. El jutge no dubta,en canvi, d’Ajuntament, empresaride Magma, director i coordinadorde l’empresa: ells no, ells no sónpart implicada ni tenen cap interésen l’assumpte… virtuts de la justí-cia burguesa! El seu interés és“L’interés “objectiu i imparcial.

Un jutge haurà absolt l’ICUB il’empresa Magma. La CGT, no.Els acusem i condemnem. El pro-blema continua i les justes recla-macions que feiem segueixen enpeu, amb aquests o uns altres tre-balladors, amb represàlies o sense.Tot segueix dempeus perquè res noha canviat.

La lluita de tots nosaltres haestat completament justa i necessà-ria, encara que de moment hàgimperdut un judici. No era cap

broma: estavem tocant el punt mésflagrant de la política de personalde l'Ajuntament: la precarietat la-boral i l'apropiació privada de fonspúblics. No hi hauran diners percursos de formació ni per recursosde cap tipus, però sí per a l'empre-sari de Magma que seguirà om-plint-se les butxaques. Magma tégairebé 300 treballadors només al’ICUB i a tot l’Ajuntament exis-teixen empreses privades de tottipus que actuen de la mateixa ma-nera. Entre altres coses, el jutges’ha rentat les mans perquè unasentència favorable hauria servit deprecedent i estímul per a molts al-tres treballadors en la mateixa si-tuació.

No s'ha pogut guanyar aquestcop perquè fan falta força lluitesmés a la resta de l'ICUB i de totl'Ajuntament.

Notícies d’última hora:

1) Un dels auxiliars de l’Arxiuacaba de ser sancionat amb unasanció greu de 16 dies de suspen-sió de feina i sou, sense cap provadel que se l’acusa,

2) El comitè groc i patronal deMagma acaba d’enviar un escrit ala Junta de Personal, comitèsd’empresa de l’Ajuntament i del’ICUB, que han estat donant su-port a la lluita dels treballadors, di-famant a la delegada de la CGT.

Esperem que Junta i Comitèdonin la resposta que es mereixaquest fals Comitè d’Empresa deMagma que en cap moment ha fetni fa res per defensar els treballa-dors de la seva pròpia empresa.

Judici a l’Arxiu Històric deBarcelona: una sentència a

favor de la precarietat

Repressió aRemolcanosa:tots elsvaguistesmenys un hanestatacomiadats

CGT Balears

El 18 de gener estava prevista larealització del primer dels ju-

dicis pels acomiadaments dels tre-balladors de Remolcanosa del Portde Palma, que mantenen una vagaindefinida, en defensa dels seusdrets, des del dia 19 de juny delpassat any 2007. Aquest conflicteja dura més de mig any, i només launitat i determinació dels treballa-dors, i el recolzament que es du aterme des de la CGT ha fet possibleque lesperit de lluita i les possibili-tats de guanyar el conflicte estiguinintactes. Hem de recordar que:

1. La Delegació del Govern,lluny de fer cap mediació, de ma-nera sorprenent ha emès no un,sinó dos decrets de serveis mínims,tots dos favorables a lempresa i ate-nent les seves peticions. Paral·lela-ment, el senyor Socias no ha estatvigilant del compliment, per partde Remolcanosa, daquests decrets,provocant que els directius daques-ta empresa hagin violat en diversesocasions allò decretat, atenent acompanyies privades fora dels ser-veis mínims. Només la vigilància ila denúncia dels treballadors haaconseguit posar fre a aquestesconductes il·legals.

2. Tampoc no shan preocupat, nila Delegació del Govern, ni lAuto-ritat Portuària, ni abans ni desprésde la declaració de la vaga, de vigi-lar en quines condicions es donavael servei públic de remolcadors, enmans daquesta empresa privada, nien quines condicions feien feina elstreballadors de Remolcanosa.Només shan recordat quan sha con-vocat una vaga, i això per posar-sedescaradament a favor de José Sil-veira, armador de Remolcanosa,responsable de prestar un serveipúblic absolutament lamentable,amb vaixells que són ferralla flo-tant, i de reprimir als treballadorsamb condicions laborals indignes.

3. La darrera prova daquesta po-lítica laboral ha estat lacomiada-ment de tots els treballadors que se-cundaren la vaga, excepte un queforma part del comitè de vaga, ambuns arguments que són un caramullde mentides. No obstant això, elsesquirols que han substituït als aco-miadats estan, per llei, subjectes aldecret de serveis mínims de lavaga, que encara continua, i daixòestam vigilants des de la CGT.

Per compensar els salaris no per-cebuts, tenen obert un compte desolidaritat: 2051 0016 681070004050

www.cgtbalears.org

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Febrer de 2008 13

Tema del mesBRUNO VALTUEÑA SERÀ EL NOU SECRETARI GENERAL

El Congrés Extraordinari de Reustria el nou Secretariat Permanent

Text: Secretaria de Comunicacióde la CGT de Catalunya; Fotos:

Joan Ramon Ferrandis

L'organització anarcosindicalis-

ta, ha celebrat el dissabte 19

de gener un congrés extraor-

dinari a Reus. La CGT és la tercera

força sindical de Catalunya en nom-

bre de delegats sindicals i mobilitza-

cions laborals, té una destacada pre-

sència al carrer i està implicacada en

nombroses lluites socials.

La Confederació General del Tre-

ball (CGT) ha elegit com a nou secre-

tari general Bruno Valtueña, en el seu

congrés extraordinari realitzat al Cen-

tre de Lectura de Reus el 19 de

gener, i en el que han participat 34

sindicats dels 44 que formen actual-

ment la confederació catalana. El nou

secretari general i la resta de secreta-

ries del nou Secretariat Permanent

han comptat amb el vot favorable de

més del 75% dels sindicats assistents

al congrés.

Valtueña, de 51 anys i nascut a

Barcelona, és afiliat al Sindicat del

Metall de la comarca del Baix Llobre-

gat, porta 30 anys treballant a la Seat

de Martorell i havia estat, fins ara i

des del 2005, secretari de formació

del sindicat en l'àmbit català.

El congrés ha elegit

també a la resta de

membres del Secreta-

riat Permanent (órgan

de gestió del sindicat

entre congressos) amb

una important presèn-

cia de membres vincu-

lats a diferents movi-

ments socials com ara

centres socials, plata-

formes de defensa del

territori i campanyes an-

timilitaristes i anticapita-

listes.

Com a resultat de les votacions del

congrés, Paco Martín, del sindicat del

metall de l'Anoia, ha estat elegit nou

secretari d'organització de CGT; Juan

Antonio Sánchez, d'Activitats Diver-

ses del Garraf, ocuparà la secretaria

d'Acció Sindical; Joan Rosich, d'Acti-

vitats Diverses del Baix Camp-Priotat,

la de Comunicació; Mariona Parra,

d'Activitats Diverses de Girona, la

d'Acció Social; José Sorní, del sindi-

cat del Metall de Barcelona, gestiona-

rà la secretaria d'Administració i Fi-

nances, i, Tomàs Díaz, d'Activitats

Diverses del Baix Llobregat, la secre-

taria Jurídica.

El congrés extraordinari s'havia

convocat per renovar el Secretariat

Permanent (SP) del sindicat, ja que la

majoria de components de l'anterior

havien dimitit. En aquesta trobada, de

caire extraordinari, només s'han triat

els càrrecs del SP d'àmbit català fins

al Congrés ordinari que se celebrarà

d'aquí a dos anys i on s'abordaran les

diferents estratègies sindicals i socials

de l'organització. També ha assistit al

congrés extraordinari el secretari ge-

neral de CGT a nivell de l'Estat es-

panyol, Eladio Villanueva.

El sindicat es troba implicat en

nombroses lluites laborals, com les

darreres mobilitzacions dels autobu-

sos metropolitans de Barcelona pels

dos dies de descans setmanals, la

campanya per la readmissió dels aco-

miadats a Seat en l'ERO del 2005, la

lluita de la plantilla de l'empresa de

neteja SELSA de Cornellà per la mi-

llora de les condicions laborals, la

convocatòria de vaga del sector de

l'ensenyament contra la Llei d'Educa-

ció de Catalunya, i tantes altres lluites

a nivell de tot el territori de Catalunya.

Representants de la CGT implicats

en aquestes lluites i mobilitzacions

van realitzar intervencions en el trans-

curs del congrés.

El congrés va comptar, a més, amb

les intervencions i salutacions de re-

presentants de diferents moviments

socials, organitzacions i col·lectius,

entre els que trobem la Plataforma

Salvem la Platja Llarga de Tarragona,

els centres socials okupats la Colo-

mera i Can Vies, els sindicats Intersin-

dical Alternativa de Catalunya (IAC) i

la Unió Independent de Comitès

Obrers Palestins de Gaza, la Xarxa

Estatal de defensa dels drets dels im-

migrants (REDI), la Marxa pel Decrei-

xement, la campanya Som lo que

Sembrem per declarar Catalunya lliu-

re de transgènics, l'Ateneu Llibertari

de Sant Boi, l'Esquerra Independen-

tista del Camp o la Coordinadora Ta-

rragona Patrimoni de la Pau. Una re-

presenció d’algunes de les lluites en

què participem i ens relacionem.

Vegeu la galeria fotogràfica a:

http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?

article1298

Text: Xavi Rojals;fotos: Dídac Salau

Parlem amb Albert Recio, històric mili-

tant veïnal de Barcelona, membre de

l'Associació de Veïns de Prosperitat

(Nou Barris) i de la Federació d'Associa-

cions de Veïns i Veïnes de Barcelona

(FAVB). Li fem l'entrevista a una sorollo-

sa habitació del Casal de Barri de Pros-

peritat, històrica conquesta veïnal del

barri.

-Presenta't breument i explica'ns una

mica la teva trajectòria dins de la

FAVB.

-Jo a la FAVB no he tingut mai cap càrrecorgànic. Fa molts anys que estic al movi-ment veïnal de Nou Barris, en concretdel barri de Prosperitat, i la gent s'orga-nitza mitjançant una Junta que és as-sembleària i oberta a tothom. Llavors elscàrrecs es cobreixen per raons legals.Porto uns trenta anys lligat al movimentveïnal, anant quan em criden per fer xer-rades i etc. L'únic càrrec "orgànic" quetinc és diguéssim al consell assessor dela revista "Carrer", de vegades a algunes

comissions com a tècnic de suport de laFAVB.-Explica'ns què és la FAVB.

-La FAVB neix en el moment àlgid delmoviment veïnal com una coordinadorad'associacions de veïns. Inicialment, lesassociacions de veïns eren una mica elque abans es deia els ‘bombilleros’: lesassociacions de veïns són una estructu-ra orgànica que el franquisme va legalit-zar i que durant la transició va ser en partuna cobertura legal que permetia fer po-lítica. I llavors jo crec que inicialment lesassociacions eren molt per a això, perposar les bombetes de Nadal i cosesd'aquestes.

A partir de principis dels setanta escomencen a crear associacions als bar-ris molt penetrades per gent d'esquerresmolt plural, de composició política moltdiferent. Això va lligat al fet que una deles característiques del franquisme ésque no hi havia cap servei públic gairebéenlloc. Una de les coses que a mi em vaportar de l'àmbit polititzat universitari al'àmbit veïnal va ser la lluita que vahaver-hi a Santa Coloma per un ambula-

tori, on van haver-hi tres o quatre morts.A partir d'aquí es creen associacions deveïns a molt barris i aquestes organitza-cions van agafar i van dinamitzar i demo-cratitzar la FAVB.

La FAVB és una mica un espai de co-ordinació, tot i que després cada barri fala seva guerra pel seu compte. La mevaimpressió és que la FAVB té dues fun-cions importants a la ciutat: una és inten-tar donar algunes pistes a un nivell unamica més per sobre del que hi ha a lesassociacions; i l'altra és tenir una certarepresentativitat social que permet unacerta intervenció crítica, alternativa. Abanda, també és un paraigüa que estàutilitzant molta gent.-Tu ets membre de l'AV de Prosperitat

(9 Barris). El conjunt del moviment

veïnal a 9 Barris té una llarga història

de reivindicacions i de lluita. Quins

moments destacaries d'aquestes llui-

tes i que ens diries del seu moment

actual?

-Jo crec que cada barri ha tingut la sevahistòria i cada barri té els seus momentsimportants. Hi ha moments que són im-portants estratègicament, com perexemple la lluita per aconseguir unsequipaments com podria ser el Casal delBarri a Prosperitat i altres que el seucontingut és menor, però que són moltimportants per la creació de consciènciacol·lectiva. Aquí a Prosperitat, que és onjo he estat sempre, la lluita que es recor-da més és la dels tres semàfors del car-rer Vinyar. La reivindicació era molt peti-ta, molt pobra, encara que al darrere hihavia un tema molt important com era eldel trànsit dels cotxes, dels accidents, lesmolèsties... Inclús dins la pròpia lluita vaser molt important el fet d'ocupar el car-rer i la gent divertir-se, els nens jugant alcarrer... Però clar, curiosament aquestaera una lluita que en pla estratègic vatenir com a guany tangible els semàfors,però el guany de veritat va ser que vanobrir Can Dragó i van treure la meitat deltrànsit del barri. Només amb els semà-fors el problema hauria existit però va ge-nerar un moment molt important de co-hesió del barri. Al barri hi ha encaramolta gent gran o de la meva edat querecorda la seva participació.

Una altra lluita molt important va serCan Dragó, on no hi havia cap planteja-ment municipal de fer res, i a Nou Barrisno teníem equipaments esportius, iarran de les mobilitzacions ara hi ha totel teixit d'equipaments esportius quetenim allà.

La situació actual és diferent, encara

que crec que té trets positius i negatius.Les lluites eren al principi per demandesmolt elementals i moltes d'aquestess'han aconseguit, la gent ara ja no tétanta necessitat de moure's. Ara mateixquan sortia de casa cap aquí, sentia unaveïna que explicava a una altra que"quan jo vaig venir aquí tot el barri erafang". Jo quan vaig venir a viure a NouBarris, l'any 74 a Prosperitat, la majorpart dels carrers eren de fang, i ja no etdic si parlem de Roquetes o Torre Baró.Clar, ara tenim les places, el Casal, lesescoles, el CAP, etc. Per tant, s'han

aconseguit moltes coses.Què passa ara?, que com a tot arreu

hi ha una crisi de participació notableque va més enllà dels moviments reivin-dicatius. Quan la Festa Major del distric-te, es fa un sopar de les entitats, i ensbarregem.Tothom explicava el mateix, elclub de futbol, el club de bàsquet, quanjo explicava que l'Associació de Veïns notrobava relleus per conseguir gent a l'as-sociació, tothom m'explicava que tenia elmateix problema. Jo crec que això és ge-neral: hi ha un cert dèficit de participacióper raons estructurals molt complicades,

però Nou Barris encara aguanta. Feiatemps que no hi havia grup de dones, iara s'ha creat una comissió autoconvo-cada de trenta o quaranta noies que esreuneixen setmana. Jo crec que aquestatradició cultural que té a veure amb queels espais sempre són oberts doncs té aveure.-Dintre del conjunt de Barcelona,

semblaria que el panorama reivindi-

catiu no té fi. Repassem les lluites

més importants dels últims anys: la

qüestió de l'habitatge...

-És evident que és la qüestió més impor-

tant. Crec que la FAVB ha estat una micamarginal, perquè l'experiència que tenimper exemple la gent de Nou Barris ésque el tema de l'habitatge és normal-ment complicat. En la meva opinió perso-nal (no la de la FAVB), el plantejamentde la lluita que es fa ara és molt imme-diatista, hi ha una part de crítica que totscompartim, però jo penso que en aques-ta qüestió les coses canvien molt lenta-ment, perquè hi ha un element estructu-ral molt dur i molt potent. Fins i tot unelement important en el ‘coco’ de la gent:aquí a Nou Barris hem tingut problemes

quan hem defensat a nivell veïnal l'habi-tatge públic i hi ha barris que associenhabitatge públic a marginació i ha estatun tema que hem acabat de vegadesquasi a bufetades.

Parlo sempre a nivell personal: com amoviment està molt bé a nivell de denún-cia, però la història és que aquesta ésuna qüestió que és molt estructural, queté moltes derivacions complicades, i téun desenvolupament molt lent, i si aixòno genera una organització permanent...trobo que moltes vegades falta aquestplantejament. A veure com qualla, comes manté, com s'organitza... Jo crec quees fan propostes un pèl utòpiques de ve-gades donat el marc actual.- ...el pas de l'AVE pel centre de la ciu-

tat, les protestes veïnals en contra i la

situació surrealista que s'ha viscut en

els darrers mesos amb el tall del ser-

vei d'algunes línies de rodalies...

-Són coses diferents. Comencem pelpas de l'AVE. De fet, la FAVB no va en-trar en el disseny i curiosament totes lesforces polítiques estaven d'acord quel'AVE anés pel centre i la FAVB no es vavoler pronunciar per l'alternativa perquèprimer perquè vam veure que l'alternati-va és absolutament oportunista "que nopassi per casa meva i que passi pel cos-tat". I de fet, és mentida que no hi hagiuna alternativa que no afecti absoluta-ment ningú. Jo crec que això ha sigut untema de pànic diguem-ne molt generatamb el tema del túnel del Carmel. Ésclar, hi ha molts túnels a la ciutat, laqüestió és fer els túnels bé o malament.

De l'altre tema, rodalies, la FAVB vaemetre un manifest; quan l'apagadaelèctrica vam intervindre en pla metgede guàrdia, estàvem només tres, era l'a-gost. Aquí tenim clar que hi ha hagut unprocés de minusvalorització dels serveispúblics: en el cas de les elèctriques, undescontrol absolut que té a veure ambles privatitzacions, amb el poder quetenen aquests grups; i en el cas de roda-lies ens trobem davant d'una gestió moltdolenta i molt cutre d'un servei públic.-...el conflicte de l'anomenada orde-

nança del civisme...

-Aquí la postura és molt clara, vam estaren contra des del començament. Nosal-tres som partidaris de fer les coses d'unaaltra manera. Això va ser una cosa moltoportunista de la pressió que li va exercir“La Vanguardia” al Clos i de la seva pocacapacitat de gestió.-...el problema de l'enderrocament

progressiu de Can Ricart...

-Aquest també és un tema molt clar, s'ha

donat suport sempre la reivindicació delsveïns del Poble Nou sobre Can Ricart. Al'últim número del “Carrer” s'explica moltclarament fins i tot amb noms i cognoms.I és que aquí la cosa és com més cutre.Perquè una cosa és l'Ajuntament i unaaltra cosa són alguns polítics concrets,com va ser el cas aquí a Nou Barris a l'è-poca de Santiburcio que es va fer llistanegra de dirigents veïnals del tipus "apor ellos". I aquí sospito que ens trobemdavant d'una cosa semblant.-En els últims anys hi ha hagut una

onada migratòria a Barcelona com

feia molts anys que no es veia, què en

pensa la FAVB de com s'està gestio-

nant des de l'administració l'arribada

d'aquests nous veïns? Des de la

FAVB es realitza alguna activitat per

tal d'afavorir la seva integració?

-Jo crec que aquest és un tema que nos'ha tocat tant. Primer perquè a nivell dela FAVB jo no recordo que s'hagi fet unadiscussió a fons. La FAVB el que ha fetés un esforç de dir aquests són nousveïns, però el tema com a tal no ha estatal centre del debat més que en qües-tions parcials o moviments de barri enplan "Nou Barris Acull". El que passa ésque la lluita de les associacions estàmolt enfocada de cara a l'ajuntament,no? I el cas és que aquest és un temaque es regula principalment a nivell delleis d'estrangeria, que és un nivell quesupera l'Ajuntament.-A banda d'aquests qüestions men-

cionades, quines són les reivindica-

cions més importants que té la FAVB

ara mateix?

-Bàsicament, és el que s'ha plantejat a laproposta de la FAVB sobre el PAM: políti-ques de cohesió social, polítiques contral'exclusió i marginació...; per una altrabanda, les qüestions de transformaciómediambiental de la ciutat, i per l'altra laqüestió d'un urbanisme i un habitatgeaccessibles a la gent. Aquestes serienles coses més importants.-Històricament, la FAVB sempre ha

mirat amb simpatia al conjunt dels

moviments socials de la ciutat... Què

en pensa la FAVB de l'anomenat mo-

viment "okupa"?

-Jo crec que la FAVB majoritoriamentsempre ha donat suport als okupes. Unaaltra cosa diferent és que donar suportvulgui dir que estiguis completament d'a-cord. Igual que en podem parlar que almodel associatiu hi ha gent de molt di-verses sensibilitats i cultura política,també al moviment okupa hi ha cosesmolt diferents.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Parlem amb...ALBERT RECIO, DEL MOVIMENT VEÏNAL DE BARCELONA

‘Hi ha crisi de participació més enllà dels moviments’

Catalunya. Febrer de 200814 Catalunya. Febrer de 2008 15

> LES FRASES...

La FAVB neix enel moment àlgiddel moviment

veïnal com unacoordinadorad’associacions deveïns"

"La nostra funció éstenir una certarepresentativitatsocial que permet unacerta intervenciócrítica, alternativa"

"En l’AVE, és mentidaque no hi hagi unaalternativa que noafecti absolutamentningú"

"Es fan propostes unpèl utòpiques donat elmarc actual"

"La FAVB,majoritàriament,sempre ha donatsuport als okupes

‘‘

‘‘

> CONVOCATÒRIES

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Febrer de 200816

Del 4 de gener al 29 de fe-

brer, el vestíbul del local de

la Federació Local de la

Confederació General del Treball

Barcelona, a Via Laietana, 18, 9è,

de Barcelona, acull l’exposició “Les

col·lectivitzacions d’empreses a

Catalunya (18 de juliol 1936/ gener

1939)”.

L’horari d’exposició és de dilluns

a divendres de 10 a 21h.

Autogestió

Les col·lectivitzacions d’empreses

realitzades pels treballadors i tre-

balladores a Catalunya durant la

guerra civil de 1936-1939 van ser,

malgrat les dificultats i defectes,

una experiència única d’autogestió

i de transformació de l’economia

capitalista a una economia socialit-

zada basada en la cooperació, la

solidaritat i la igualtat.

Els col·lectivitzadors van ser el

producte de la formació personal i

col·lectiva, transmesa de generació

en generació des de 1870 i obtin-

guda en la lluita quotidiana contra

l’explotació del treball, en el desen-

volupament de la capacitat d’asso-

ciar-se i de gestionar sindicats, co-

operatives, federacions, ateneus i

escoles racionalistes, sense de-

pendre dels partits polítics i de l’Es-

tat, i sustentada en els ideals d’e-

mancipació, llibertat, igualtat, soli-

daritat i progrés que van promoure

els anarquistes i lliurepensadors

republicans federalistes.Jornada de debat ireflexió sobre leseleccions a Sant Boide Llobregat

El Col·lectiu Llibertari de Sant Boi orga-

nitza una jornada de debat i reflexió de

cara a les eleccions estatals del 9 de

març, sota el títol provisional: “30 anys

de mentides, corrupció i falsa democrà-

cia”.

La trobada serà el dia 16 de febrer a

l’Ateneu Santboià (av. Maria Girona, 2),

de 10 a 22 hores, i constarà d’un parell

de projeccions de video per orientar el

debat, d’una zona d’exposicions per-

manent tot el dia i d’un dinar popular.

La trobadavolen que contribueixi a

teixir xarxa entre els moviments socials

de la zona, amb la finalitat de buscar

solucions viables als nostres proble-

mes més immediats.

Contactes a Col·lectiu Llibertari de

Sant Boi

(colectivolibertariosantboi@gmail.com)

EXPOSICIÓ ALS LOCALS DE LA CGT DE BARCELONA, A VIA LAIETANA

‘Les col·lectivitzacionsd’empreses a Catalunya(juliol 36/ gener 39)’

Perquè Som Lo Que Sembrem, volem una Catalunya Lliure deTransgènics. Campanya per una ILP per tal d’eradicar els OGM

Jordi Soldevila

Els transgènics (OGM) han estat,

durant l'any 2007, novament pro-

tagonistes, a partir de tres notí-

cies diferents. En primer lloc, s’ha

constatat la desaparició dels nos-

tres camps del panís del queixal,

varietat autòctona de les nostres

terres. La desaparició ha estat

provocada per la contaminació

amb varietats de transgènic. En

segon lloc, s’ha detectat contami-

nació transgènica en farines de

consum animal. Aquesta prima-

vera, diversos pagesos dels Piri-

neus han vist com les farines amb

què havien d’alimentar les seues

vedelles ecològiques estaven

contaminades per transgènics. I

en tercer lloc, el pagès i activista

Josep Pàmies ha estat jutjat i con-

demnat per una protesta en què

es denunciava la proliferació de

camps d’experimentació transgè-

nica a les Terres de Ponent.

Aquests tres arguments han fet

replantejar la lluita que fins ara

havia dut a terme l’Assemblea

Pagesa contra els transgènics,

calia fer un salt quantitatiu i quali-

tatiu. Es planteja dur a terme una

campanya que afecti a la totalitat

de la ciutadania del Principat.

L’objectiu d’aquesta campanya és

doble: difondre i declarar Catalun-

ya lliure de transgènics. L’eina es-

collida és la Plataforma Som Lo

Que Sembrem que aglutina indi-

vidus i entitats de tot tipus (sindi-

cats, associacions, cooperatives,

casals, ecologistes, etc.). La fór-

mula per aconseguir-ho, una Ini-

ciativa Legislativa Popular (ILP)

que haurà de recollir més de

50.000 signatures per portar al

Parlament del Principat una pro-

posta de llei que prohibeixi el cul-

tiu de transgènics dins la comuni-

tat autònoma.

La recollida de signatures s’ini-

ciarà a principis de març i té un

termini establert de 120 dies,

aproximadament uns quatre

mesos. Actualment, s’està treba-

llant per organitzar la plataforma,

que està tenint molt bona acollida

arreu del Principat, s’han creat

vuit territorials a partir de les

quals s’organitzarà per treballar

localment (organització d’actes

de difusió i recollida de signatures

quan sigui el moment).

D’altra banda, la campanya

també s’ha marcat com a objectiu

recollir fons per poder pagar la

quantitat a què va ser condemnat

Josep Pàmies. Per això es dema-

narà suport econòmic als sig-

nants.

La campanya tindrà tres enfo-

caments diferents: la pagesia, per

la impossibilitat d’un model agrari

alternatiu i per la dependència

que creen els transgènics de les

grans agroindústries. Medi am-

bient, per la pèrdua de biodiversi-

tat que suposa el cultiu de trans-

gènic a causa de la contaminació

genètica. I consumidors, per la

possible afectació a la salut del

consum de transgènic, de mo-

ment s’han prohibit algunes varie-

tats, com el panís Bt176 per la

seua toxicitat.

Amb tot això només ens queda

demanar el vostre suport a la

campanya, assistint a les reu-

nions de les diferents territorials,

ajudant-nos a recollir signatures i

organitzant actes de difusió als

vostres barris i pobles. Junts

podem aconseguir una altre

model agrari, una alimentació

sana i de qualitat, i el respecte per

la biodiversitat heretada de gene-

racions passades.

Més informació: www.somlo-

quesembrem.org

Conferència Sindicalde la CGT

Bilbao, 28 i 29 de febrer, 1 i 2 de març de

2008

Ordre del dia:

1.- Eleccions sindicals

a) Informes dels resultats de l'últim pro-

cés i conclusions

b) Aliances, coalicions, candidatures

conjuntes. Anàlisi de situacions i pos-

sibilitats

2.- Acció sindical sectorial

3.- Aplicació de la Directiva Bolkestein.

Defensa dels serveis públics

4.- Actualització d'aspectes de la Nego-

ciació Col·lectiva

Aplicació de la Llei d'Igualtat i Depen-

dència

b) Tancament d'empreses i destrucció

d'ocupació

Segregacions, externalització i subcon-

tractacions

Participació i comunicació: eines bàsi-

ques per a l'actuació sindical

5.- Iniciativa Legislativa Popular (ILP)

sobre l'article 52.d de l'Estatuts dels

Treballadors

Congrés Extraordinari de la CGT

Bilbao, 29 de febrer de 2008

Ordre del dia:

Punt únic: Renovació parcial del Secre-

tariat Permanent Confederal

a) Informes de gestió de les Secreta-

ries dimitides

b) Elecció de Secretaries vacants del

SP del Comitè Confederal

Catalunya. Febrer de 2008 17

SENSE FRONTERESL’Europa de l’opulència té un mirall davant quereflecteix solidaritat, humanitat, recerca de lapau i humanitat, aquell “altre món possible”

La suspensó dellibertats públiquesafecta tot elmoviment abertzale

Davant lasentència delmacroprocés18/98 i +

CGT Pamplona

Davant d'aquesta sentència, queha suposat l'empressonament

de 46 persones, des de CGT-LKNd'Iruña volem mostrar la nostra so-lidaritat amb tots els condemnatsen el sumari 18/98, alhora que de-nunciar aquest procés "legal" basaten principis tan "jurídics", com lapresumpció de culpabilitat, la ex-cepcionalitat o el delicte d'opinió(bastida essencial d'aquest "Estadode Desecho"), establint les basesd'una jurisprudència que generauna situació de veritable indefensióper a qualsevol moviment dissidenti que realment presenti una alterna-tiva político-social al sistema ac-tual.

Es tracta, mitjançant la utilitza-ció política de la justícia (si és quealguna vegada van ser àmbits dife-renciats), de poder criminalitzar aqualsevol organització que tracti desoscavar la "legitimitat" de l'Estat.És així de senzill i així de perillós.Amb aquesta sentència, qui pot as-segurar que es troba fora de perill?Els polítics amb els seus mitjans decomunicació generen "alarma so-cial" en funció dels seus interessos;a partir d'aquesta alarma, creen unalegislació d'acord ab aquesta,orientada sempre a retallar drets illibertats fonamentals, això sí, te-nint sempre en ment el nostre "bé"o la nostra "seguretat"; els policiesactuen de Jutges amb els seus "in-formes" i "peritacions" i els Jutgeses converteixen en mers gestors dela venjança.

Les paraules de José Luis Elkorosón aclaridores: "Tinc molt clar quel'Estat està més feble. Llavors, eltribunal (referint-se al Procés deBurgos de desembre de 1970) teniauna cobertura dictatorial. Ara nodubten a posar en crisi la seva prò-pia democràcia. Ja no són capaçossi tan sols de mantenir-la.

Des de CGT-LKN Iruña, el nos-tre més sincer suport i solidaritat.

Nota: podeu veure l'informe crí-tic que la Comissió de Defensa delsDrets de la Persona del Col·legid’Advocats de Barcelona a:http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article1143

Secretaria RelacionsInternacionals CGT

El passat dia 19 de gener, di-verses organitzacions sindi-cals europees, juntament

amb sindicats i col·lectius socialsmagrebins, es reunien a Madridper continuar avançant en la cons-titució d'una coordinadora del sin-dicalisme anticapitalista, alterna-tiu, independent, de lluita declasses i de base en l'àmbit euro-magrebí.

Aquesta coordinació es crea pera poder donar una resposta activa iunitària a les agressions del capita-lisme a la classe treballadora en elseu conjunt, per a lluitar contra laimpunitat i la corrupció en totes lesseves formes. Tot això des d'unaperspectiva movilizadora i ben di-ferenciada de les estructures sindi-cals al servei del capital com laConfederació Europea de Sindi-cats (CES) i la Confederació Sindi-cal Internacional (CSI).

La situació en general, en elspaïsos del Magrib es caracteritzaper la repressió de les llibertats in-dividuals i col·lectives, especial-ment l'exercici de les llibertats sin-dicals i polítiques. La degradacióde la situació econòmica i socialcausada per l'adopció de plans d'a-justament imposats per les institu-cions financeres internacionals, demanera especial les europees.

El saqueig organitzat de les ri-queses dels magrebins per part deles multinacionals i la restricció dela llibertat de circulació de les per-sones amb la complicitat dels rè-gims repressius, sostinguts per launió europea i EUA.

Els drets socials dels estats debenestar – assistencialistes - de lariba nord del mediterrani, desapa-

reixen a marxes forçades en totesles seves expressions: sanitat, salut,ocupació, educació, prestacionssocials, llibertats, sense que millorila situació en la riba sud del Medi-terrani.

La involució democràtica i l'en-duriment en les condicions de vidaés un fet pactat amb el sindicalis-me majoritari en el convencimentque s'ha de onar suport el beneficiempresarial com a única garantiade les nostres ocupacions, la nostrasalut, els nostres habitatges i elsnostres drets socials.

La Coordinadora lluitarà per ladefensa de les llibertats sindicals iels drets socials; contra l'atur, elsacomiadaments i la precarietat la-boral i social; per la lliure circula-ció de les persones i per la redistri-bució de la riquesa.

Per a donar forma i contingut ala nostra Coordinació comuna ipreparar eficaçment les accions fu-tures convoquem una pròxima reu-nió de treball, oberta a quantes or-ganitzacions sindicalscomparteixin l'esperit d'aquestadeclaració.

A partir d'aquesta data s'impul-

sarà un procés de reunions en totsels àmbits de coordinació sectorialpossible i la concreció d'una pròxi-ma trobada a celebrar en el mes deJuliol de 2008 a París.

En la mateixa reunió de coordi-nació s'han acordat les següents ac-cions:

-Elaboració d'un Butlletí Elec-trònic Sindical d'anàlisi sobre lespolítiques de la Unió Europea i lesseves conseqüències per a la classetreballadora.

-Donar suport amb comunicats ipossibles accions en les ambaixa-des i consulats, a la vaga que realit-zaran diversos sindicats d'Algèria,entre ells SNAPAP durant els dies10, 11 i 12 de Febrer, contra la po-lítica de salaris i la carestia de lavida. SNAPAP reivindicarà unsegur d'atur per a les persones pa-rades.

-Per al 8 de Març es realitzarà unintercanvi d'informació perquècada organització introdueixi en laseva declaració, depenent de la rea-litat del seu territori, els diferentsplantejaments de la resta de les or-ganitzacions.

-Suport a les propostes que rea-

litzi l'INSAD, Instància Nacionalde Solidaritat amb els Detingutsdel 1r de Maig al Marroc.

-Donar suport i protegir la mobi-lització que realitza l'AssociacióNacional de Diplomats en Atur delMarroc el 16 de Maig contra l'aturi la precarietat.

-Amb motiu de la cimera euro-magrebí que organitzarà Sarkozy aParís, s'acudirà i participarà en elsactes que organitzin SUD Rail,SUD Educació, SUD Estudiants ila CNT durant el 5 de Juliol de2008.

-La segona reunió d'aquesta Co-ordinadora Sindical se celebrarà aParís coincidint amb la cimera eu-romagrebí esmentada anteriormentel 6 de Juliol de 2008.

-Elaborar un comunicat conjuntcontra la cimera de G-8 que se ce-lebrarà a Japó.

-Donar suport a les jornades otrobades de dones que realitzarandiverses organitzacions com Co-rrent sindical de Via Democràticade Marroc, SNAPAP d'Algèria i laCNT de França al llarg de l'estiu de2008 i principis de 2009.

-Treballar cap a un dia de lluitageneral contra les polítiques de laUnió Europea i les seves repercus-sions en la zona euromagrebí. A latardor de 2008.

-Fomentar la realització de tro-bades sectorials.

En la reunió hi van participar:Corrent sindical de VD del Ma-rroc, SUD Educació de França,SUD Estudiants de França, SUDRail de França, Col·lectiu deDones Primavera Negra de La Ka-bilia (Algèria), CGT de l'Estat Es-panyol, CUB d'Itàlia, SNAPAPd'Algèria, CNT de França i Asso-ciació Nacional de Diplomats enAtur del Marroc

Estimats companys i companyes,

Des de la Unió Independent de Co-mitès Obrers Palestins (UICOP)enviem les nostres salutacions atots els camarades de la CGT, i es-perem que els seus esforços donantsuport a la classe treballadora seranexistosos i fructífers. Sens dubte,aquests esforços contribueixen aestablir les bases per fer realitat lajustícia social i la igualtat per alstreballadors i treballadores.

Estimats lluitadors i lluitadores,

Estem navegant dins el mateix vai-

xell; la nostra lluita principal és perenfortir la classe obrera a nivellglobal, i per enfrontar les pràcti-ques brutals de la globalització i elcapitalisme que dia a dia destruei-xen les conquestes obreres.

Malgrat de les polítiques injus-tes de la globalització que imposendurament fets consumats, ampliantel buit entre gent pobra i rica,estem completament segurs i plensd'esperança que aconseguirem am-pliar la unió de classe treballadoraarreu del món per per lluitar pelsnostres drets.

Creiem que com més desafia-ments encarem, més solidaritat ne-cessitem.

Junts podem construir sobre lallarga història de la lluita obreracontra injustícia que és rica de vic-tòries en defensa dels pobres i tre-balladors arreu del món. Avui usenviem les nostres salutacions càli-des i sinceres amb motiu de la cele-bració del congrés de la CGT.Aquest sindicat que ha mostratgrans posicions en suport als treba-lladors i combat amb força contral'explotació, CGT comprèn i conti-

nua la seva missió recolzant els po-bles que desitgen aconseguir laseva llibertat en un nivell mésampli. Els militants i la direcció dela CGT han interpretat aquests va-lors donant suport al poble palestí.CGT s'ha compromès amb els tre-balladors palestins trencant l'em-bargament imposat pel Governd'Ocupació Israelià.

Per acabar, desitgem que el vos-tre congrés sigui un èxit i esperemavançar i enfortir la cooperacióamb vosaltres per aconseguir elsnostres drets justos.

O PINIÓLa lluita de classeseuromagribina s’organitza

Salutació dels obrers palestins al Congrés de la CGT de Catalunya

SOCIALDesprés de les multitudinàries manifestacions perun habitatge digne, el mercat, els rics, tornen amarcar l’agenda relacionada amb aquest tema

Centrals nuclears:quan es tanquencontinuen i creixenels problemes

Lectura crítica del PacteNacional per l’Habitatge

Malalai JoyaToni Álvarez

Fa uns dies van assassinar a laBenazir Butto. El mètode va

ser la bomba adossada a algun cosdesesperat. Ni el blindat del cotxe,ni els dispositius de seguretat vanpoder evitar-ho, inclús hi ha veusque diuen que ho van facilitar.

Un riu de sang que venia prece-dit de rius de tinta, avisant de l’enè-sima matança de líder polític quedeia quelcom que no agradava alpoder establert.

El magnicidi de la Butto em vaajudar a visualitzar el miracle quesuposa que, algú com la MalalaiJoya, continuï viva.

Diputada afganesa al parlamentnacional des de l’any 2005, elegidaa Farat, la seva província natal, lajove Malalai ha patit quatre intentsd’assassinat, pateix constants ame-naces de mort i insults freqüents almateix parlament afganès.

La Malalai va ser votada deforma massiva l’any 2005, quan esvan obrir les llistes electorals a lesdones. Des de la tribuna parlamen-taria ha pogut denunciar la condi-ció mafiosa de la majoris de parla-mentaris afganesos, als senyors dela guerra que tenen aquesta condi-ció parlamentària, la injustícia quepateix la majoria de població...

El passat maig la van fer forad’aquest parlament, treient-li laseva condició de parlamentària, li-mitant els seus moviments i por-tant-la a judici. Va tenir l’atrevi-ment de dir al parlament que ”lalegislatura afgana es pitjor que unestable d’animals; la majoria delsparlamentaris són responsables dela mort de milers de persones i mal-tractaments a les dones”. Ja veieuque l’anomenada democràcia acos-tuma a semblar-se a molts llocs delmon.

La Malalai està convençuda delseu assassinat, ella mateixa ho hadit públicament, tot i que ho intentaevitar per tots els mitjans que te a laseva mà. Paradoxalment un delmés eficaç és el burka, “gràcies” aell pot passar desapercebuda isense ser reconeguda a l’Afganis-tan. La Malalai no pot dormir dosvegades seguides a la mateixa casa,fa més d’un any que no veu al seumarit... Ha fet una aposta per lavida, està amenaçada per la mort.Tant és, com ella diu: “estic con-vençuda que un dia em mataran,però no podran apagar la meva veu.Podran acabar amb les flors, peròno podran impedir que arribi la pri-mavera”

Mentre tant les tropes espanyo-les continuen fent l’ humanitarismeper les terres de la Malalai Joya...

Catalunya. Febrer de 200818

BALA PERDUDA

Taller contra la ViolènciaImmobiliària i Urbanística,desembre de 2007

El 8 d’octubre va sortir a totsels mitjans catalans la fotode família dels firmants del

Pacte Nacional per l’Habitatge. Javam analitzar, a partir del primeresborrany del Pacte, la gran cortinade fum que, en el nostre parer, su-posa (www.bcnviu.org). Tot i així,ens sembla important entrar mésdetalladament en el contingut deldocument firmat ja que pretén de-terminar la política d’habitatge du-rant els propers deu any i més enllà. A més a més ja ha produït un delsseus objectius: fer desaparèixerdels titulars la situació completa-ment insostenible de la situació del’habitatge a Catalunya i substituir-los per altres que se centren en els“avenços” de la construcció d’ha-bitatges de protecció oficial(HPOs).

El document final del Pacteconsta d’un total de 222 pàgines,entre text i estadístiques. El Pactes’articula en cinc “reptes”: 1. Mi-llorar l’accés a l’habitatge, espe-cialment dels joves. 2. Millorar lescondicions del Parc d’Habitatge. 3.Millorar l’allotjament de la gentgran i de les persones amb diversi-tat funcional. 4. Prevenir l’exclusiósocial residencial. 5. Garantir unallotjament digne i adequat a lesllars mal allotjades. Aquests “Rep-tes” s’estructuren en “17 objectius,43 accions i 180 mesures”. Gaire-bé el 80 % del pressupost i granpart de les acciones i mesures co-rresponen als Reptes 1 i 2.

El contingut d’aquests objectius,accions i mesures destaca per laseva falta de concreció i per ex-pressions ambigües que deixen lamajor part del promès a mercè d’a-cords entre Generalitat, Ajunta-ments, promotors/constructors ientitats financeres amb la qual cosaestableixen un marc que previsi-blemet pot donar peu a tota classed’incompliments. També les esta-dístiques amb les que els autors delPacte pretenen justificar les mesu-res i demostrar la viabilitat del seufinançament són tan rodones queresulta molt difícil donar-hi credi-bilitat. En tot cas, la Generalitat as-sumiria el 81 % de les despesesprevistes, el Ministerio de Vivien-da el 13 %, i la pobre “promocióprivada” (amb caixes d’estalvi in-closes) el 6 % restant.

L’anàlisi de situació quefa el PacteEl Pacte arranca amb un “Anàlisisde la situació actual i perspectivadel sector de l’habitatge” que ser-veix com a base per justificar lesmesures promeses. Per fer lesseves estimacions els autors esbasen en l’afirmació que, entre1997 i 2006, a Catalunya els salarismitjans han crescut un 30 % men-tre que els preus mitjans dels habi-tatges han augmentat un 245 %. Laprimera trampa consisteix precisa-ment en aplicar un salari mitjà (quesituen en torn a 1.800 euros al mes)en comptes de desglossar els sala-ris de la població. S’haurien d’ha-ver basat en les estadístiques ofi-cials que demostren que gairebé el50 % de la població activa de Cata-lunya no arriba als 1.000 euros almes i haurien d’admetre que ésprecisament aquesta franja de po-blació la que té més dificultats peraccedir a un habitatge. L’altratrampa en aquest apartat és que noinclouen l’augment de l’IPC en elcàlcul de l’augment dels salaris.Segons un estudi de l’OCDE - elsalari mitjà real ha baixat el 4 %entre 1995 i 2005 (evidentment, noels salaris dels executius). Es desuposar que els autors de l’informehan pensat que no cal aplicaraquest càlcul ja que el preu dels ha-bitatges tampoc entra en el càlculde l’IPC.

La segona gran trampa en aquestapartat que condiciona totes lesconsideracions posteriors consis-teix en que les seves previsions denecessitats d’HPOs es basen en elsregistres de sol·licitants d’habitat-ges amb protecció oficial, que xi-fren en 200.000 llars. Com si totesles persones que tinguin algun pro-blema d’accés a l’habitatge s’ha-guessin inscrit en aquests censos,

quan és de domini públic que lespossibilitats que et toqui algunpiset de protecció són més queminses! A més a més, aquestes xi-fres serveixen per justificar que lamajoria dels pisos a construir si-guin de compra.

A part d’aquesta xifra tan rodo-na de 200.000 llars de tot Catalun-ya que constituirien “la demandaretinguda” de llars que no podenaccedir a un habitatge en el mercat“lliure”, els autors del text delPacte també fan prospeccions defutur. En aquest cas es basen en“projeccions oficials demogràfi-ques” que estipulen que cada anyes formen unes 40.000 noves llars.De forma sorprenent, ara sí quedesglossen l’estructura de la rendade la població catalana, i con-clouen que el 60 % d’aquestesnoves llars necessitaran algun tipusde protecció.

Per establir aquest percentatgecomptabilitzen les llars amb in-gressos fins a 6,5 vegades el salarimínim, és a dir amb ingressos de3.708,90 euros al mes (o sigui,d’uns 44.496 euros anuals, tan solscomptant 12 mesos). No sabemd’on treuen aquestes xifres, a noser que defineixin una llar com unlloc que es composa necessària-ment per una parella i auguren elfinal de la precarietat laboral du-rant els propers anys. Tant un supò-sit com l’altre té poca cosa a veureamb la realitat de la gent. En canvi,l’aplicació del barem de tenir in-gressos inferiors a 6,5 vegades elsalari mínim no és casual perquè ésel límit per poder inscriure’s en lallista de sol·licitants d’un Habitat-ge Protegit de Catalunya, una novafigura d”’HPO” que la Conselleriad’Habitatge s’ha inventat per l’o-casió i que comentarem més enda-vant.

En total estipulen la xifra de240.000 llars que es podrien acollira les seves mesures de foment,amb la qual cosa la xifra total dellars “susceptibles de ser beneficià-ries de la política d’habitatge” du-rant els propers deu anys s’eleva a440.000. Seguint la lògica d’a-quests càlculs peregrins unes880.000 persones resultarien “be-neficiades” d’aquestes mesures, ésa dir el 12,5 % de la població deCatalunya.

L’amor a les xifres rodones degestació misteriosa acompanya elsautors també en els altres apartatsde justificació del Pacte. Així de-tecten que hi ha 300.000 llars quenecessiten “obres importants de re-habilitació”, de les quals 200.000necessitarien algun tipus d’ajuda.A més detecten que hi ha un mer-cat de 90.000 habitatges situats enedificis de més de tres plantes queno tenen ascensor. Aquestes xifresserveixen per justificar les inver-sions en la rehabilitació – que és elsegon gran “Repte” que es plantejael Pacte - i suggereixen que aques-tes llars estan habitades per petitspropietaris quan sovint les gransobres de rehabilitació són portadesa terme per immobiliàries especia-litzades o grans propietaris que fanun gran negoci amb les rehabilita-cions..

El “rigor analític” dels autors delPacte no es limita a fer quadrar lesxifres per poder justificar les mesu-res promeses sinó també fan ober-tament seva l’argumentació delsector immobiliari i financer ensostenir a) que els sector ha viscutuna “tendència inflacionista”, - osigui, un excés de demanda - quanhi ha nombrosos estudis que de-mostren que en la dècada “infla-cionista” s’ha produït un superàvitinèdit d’habitatges nous que, acausa de l’estancament del mercatestà creixent dia a dia; i b) el pro-blema principal dels preus elevatsés la falta de sòl barat quan les en-titats financeres i els grans immo-biliaris són els principals propieta-ris de sòl a l’Estat espanyol.Tampoc aquestes afirmacions ide-ològiques són gratuïtes sinó baseconstitutiva del Pacte i inherents alseu afany de trobar consens ambels grans beneficiaris de l’especu-lació immobiliària. Aquestes inten-cions queden molt clares en elRepte 1 del Pacte. La seva promesames àmpliament difosa pels mit-jans de comunicació és la cons-

Catalunya. Febrer de 2008 19

trucció de 160.000 “HPOs” i lamobilització de sòl per a la cons-trucció de 250.000“HPOs” durantels propers deu anys.

Les fal·làcies de lespromeses de HPO s

Les promeses de construcció deHPOs fins ara no s’han complertmai ni de bon tros. Per posarnomés l’últim exemple d’una llar-ga llista: el Pla d’habitatges de2004-2007 va preveure la cons-trucció de 42.000 habitatges prote-gits. Segons una notícia publicadaa “El País”, el 22-10-2007, fins afinals de 2006 només se n’havieniniciat 19.983 (també cal fer notarque aquest grau de compliment erauna mica major que el dels governsde CIU). Per fer-se una idea de lesproporcions, tan sols en 2006, esva iniciar la construcció de127.117 habitatges “lliures”. Amés a més cal destacar que aquestincompliment s’ha produït enplena “febre” immobiliària, queestava proporcionant uns ingressosmilionaris tant als Ajuntamentscom a la Generalitat i al Governcentral (es calcula que el 13 % delpreu final d’un pis va a les arquespúbliques). Amb la baixada bruscadel mercat immobiliari aquestesarques ja han començat ressentir-se i tot indica que aquest procésnomés acaba de començar. Pertant, tot fa pensar que tampoc lespromeses dels 160.000 es compli-ran.

En segon lloc es tracta de mesu-res que – si es complissin – comen-çarien a tenir un petit efecte dins de10 anys per la qual cosa no servei-xen de res a la gent que avui no técasa. Això sí, creen esperança i hande servir perquè la gent no esmogui.

En tercer lloc, no ens podemcansar en repetir que el problemano és la falta de pisos sinó els seuspreus desorbitats. Aquest fet, fins itot ho reconeixen de forma indirec-ta els fonts oficials, per exemplel’”Atlas Estadístico de las ÁreasUrbanas de España 2006”, presen-tat a finals de novembre per la mi-nistra Chacón, detecta que hi ha452.921 habitatges buits a Catalun-ya, el que significa el 13,7% delparc total català. I en aquest con-text, el problema principal és lamanca de voluntat total i absolutadels representants polítics – enaquest cas de “l’esquerra de debò”- d’atacar els beneficis de l’especu-lació immobiliària i els seus gransbeneficiaris. L’objectiu del Pacteés justament el contrari: lluny detreure l‘habitatge del mercat i con-vertir-lo en un bé d’ús tal com hoporten demanant desenes de milersde ciutadans des de fa gairebé dosanys, vol convertir els HPOs enuna part productiva del mercat.

HPO s a bon preu pelmercat

Tal com ja hem exposat, els dosmecanismes fonamentals per a

aconseguir aquest objectiu és faci-litar sòl (públic) barat i augmentarels preus dels HPOs de tal formaque resultin rendibles per al mercaten temps de vaques magres. Preci-sament per aquesta raó, el 60 %dels habitatges que promet cons-truir el Pacte seran de compra. Enteoria, el 10 % correspondria a lanova figura d’Habitatge Protegit deCatalunya, un altre 10 % als dePreus Concertats i la resta a HPOstradicionals. Encara estan nego-ciant el preu que tindrà l’HabitatgeProtegit de Catalunya, l’únic quese sap és que el seu preu se situaràentre els “HPOs” del Preu Concer-tat, que ja és més car que el preuprotegit, i els preus del mercat“lliure”. L’última perla del porta-

veu dels promotors immobiliariscatalans, Enric Reyna, era la de-manda que les immobiliàries pu-guin incloure els habitatges que nohan pogut vendre en la llista d‘ha-bitatges classificats amb aquestpreu, amb totes les exempcions fis-cals i altres beneficis que aquestafigura preveu, s’entén. Si prosperaaquesta proposta, a ben segur, veu-rem augmentar de forma vertigino-sa l’existència “d’habitatges ambprotecció oficial” a Catalunya.

En canvi, dels “HPOs” de PreuConcertat sí que hi ha dades; perexemple, un pis de 60 m² d’aquestacategoria costa avui uns 125.760 €(uns 21.000.000 de les antigues pe-setes) en la tercera corona de l’À-rea Metropolitana; a BarcelonaCiutat aquest preu arriba a 149.400€ (g airebé 25.000.000 de les anti-gues pesetes). Però també els preusdels HPOs tradicionals han aug-mentat de forma vertiginosa els úl-tims anys per la qual cosa un pisd’aquesta superfície costa avui118.840 € (18.608.610 pesetes) aBarcelona i els seus voltants.Veient aquests preus, s’entén quela construcció d’”HPOs” pot ser unbon negoci per tots els actors im-plicats: empreses públiques, priva-des i cooperatives i, evidentment,les entitats financeres – i abans queningú les caixes d’estalvis – qued’aquesta manera tindran garantitel seu negoci d’hipoteques i elsplans d’expansió.

Sòl de bon preu iurbanització en tempsrècord

Però perquè aquest negoci surti re-alment rodó es necessita sòl de bonpreu. I aconseguir sòl es una de lestasques principals que ha assumitla Generalitat en el Pacte. Per aixòpreveu una inversió de 1.914 mi-lions d’euros durant els propersdeu anys que es destinarien a lacompra i urbanització de sòl. Si éscert allò que publiquen els diaris(p.ex. El País, del 22-10-2007) jahan detectat l’existència de sòl pú-blic suficient per bastir uns 83.000d’aquests “HPOs”. Doncs resultaque hi ha molts Ajuntaments – bà-

sicament de l’Àrea Metropolitana -que tenen prou sòl públic urbanit-zable classificat des de fa anys peròque fins ara ho han retingut per talde no haver de construir habitatgesper als “pobres”. Les noves pers-pectives en el mercat dels HPOsunits a la pressió de la Generalitatara han fet aflorar aquests sòls. Javeurem que passarà amb aqueststerrenys, però vista la falta endèmi-ca de compliment de les promesesde construcció d’HPOs i la falta deconcreció de les promeses recolli-des al Pacte hem de suposar que lesproporcions entre compra i lloguer,i entre les distintes formes de“HPOs” acabaran desplaçant-secap a les formes més rendibles.

De totes maneres, encara faltariasòl urbà per construir les restants77.000 “HPOs” que faltarien perarribar als 160.000 “HPOs” pro-mesos durant els propers deu anys.A més a més, faltaria sòl per90.000 ”HPOs” més per podercomplir la promesa de mobilitzarsòl suficient per construir un nom-bre total de 250.000 “HPOs” mésenllà del període de vigència delPacte. Aquestes promeses han om-plert els titulars de premsa i hanocupat els llocs centrals als comu-nicats de la Conselleria d’Habitat-ge. El que només surt entre líniesal text del Pacte i que als articlespublicats als mitjans ha desapare-gut completament, és el fet que lamobilització de sòl per la construc-

ció de 250.000 “HPOs” implica almateix temps la mobilització desòl per facilitar la construcció d’ungran nombre d’habitatges lliures.El percentatge de sòl de construc-ció “lliure” mobilitzat d’aquestamanera pot variar entre el 60 %, enel cas dels municipis, i el 40 %, enel cas de sòl mobilitzat per l’Insti-tut Català del Sol, l’ens mobilitza-dor depenent de la Generalitat. Pelcap baix estaríem parlant de sòl peruns 150.000 habitatges “lliures”mobilitzat en virtut del Pacte. Estracta de la mateixa xifra que ja vasortir a l’esborrany del Pacte i queles mateixes exigències de la mer-cadotècnica han fet desaparèixeren la versió definitiva. Segons elsartificis del Pacte, l’assumpte fun-

cionaria de la forma següent:Per posar a disposició aquest sòl

a bon preu ja compten amb la nova“Ley del suelo” que ja farà méseconòmica l’expropiació de te-rrenys “per fins socials”. Es tracta-ria d’una mesura positiva si res-pongués a autèntics fins socials iservís per augmentar la disponibi-litat de terrenys públics, però talcom hem vist no és el cas.

Per l’altra banda, per poder ur-banitzar sòl primer s’ha de saberon n’hi ha d’urbanitzable. Per tant,la Generalitat es compromet a esta-blir un sistema d’informació públi-ca sobre la localització dels sòls detitularitat pública que “s’actualitza-rà regularment, a partir de la signa-tura d’aquest Pacte per facilitarl’informació a tots els operadorsdel sector.” Aquest sistema d’infor-mació actualitzada servirà perquèels promotors puguin posar lesmans sobre els territoris dels vol-tants o fer oferiments interessants al’Ajuntament de torn. Perquè el casés que tots aquests sòls de titulari-tat pública que es prestin hauriende servir per impulsar transforma-cions urbanístiques més enllà de laconstrucció del solar públic enqüestió. És a dir, haurien de fun-cionar com una taca d’oli per urba-nitzar els sòls dels voltants. Enaquest context el Pacte estableixuna nova figura urbanística que es

SOCIAL

El món nouque pot créixer

Josep Cara Rincón (Berga)

De sempre m'han atret les ideesi accions llibertàries. Per mi és

molt atractiu, per exemple, quesense parlar de lluita de classes elsanarquistes són els que més l'hanpracticat, com ho és també la digni-tat de la lluita —més enllà fins i totde l'èxit—, la llibertat com allò méspreuat, l'autonomia i el compromís.

Bé, no sé. De fet, m'agraden lesopcions llibertàries perquè per co-mençar a viure en anarquia no calesperar cap assalt al palau d'hivern.Per viure en anarquia cal crear pro-jectes autònoms, solidaris i auto-gestionats que afectin diferents as-pectes de les nostres vides com sónla cultura, l'alimentació, la infor-mació, el treball, el lleure, l'es-port..., i que defugin tot allò que novolem com és qualsevol tipus d'ex-plotació, l'autoritat de cada dia, ladelegació que ens fa inconscients ique no ens permet decidir. Projec-tes l’existència dels quals ens per-met recuperar les nostres vides icomençar a viure conscientmentdes del primer dia. Aquesta és unamica la idea que jo tinc de la cons-trucció d'un món més habitable,malgrat que continuï existint unmón que només es mereix ser des-truït. Però mentre puguem cons-truir el nostre món —no sense pro-blemes ni contradiccions— calfer-ho i jo aposto per aquesta línia.Sense esquivar, de cap manera,l'enfrontament directe amb elpoder, la injustícia i l'explotació.Per tant: crear i destruir alhora.

Posaré com a exemple projectesque conec i que tirem endavant desde Berga o la resta de l'Alt Llobre-gat. Com a projectes comunicatiustenim des de fa deu anys “El PèsolNegre”, el web Berguedà Llibertarii Ràdio Korneta que acaba de nài-xer fa unes setmanes. Pel que fa aprojectes d'autotreball i alimenta-ció ecològica, cal destacar la para-da al mercat municipal anomenadaLaBanda. El Centre d'EstudisJosep Ester Borràs treballa la me-mòria històrica i la cultura en gene-ral a través de l'edició de llibres, deconstants xerrades, de la Marxa-Homenatge als Maquis, de l'arxiu,de la biblioteca i de la distribuïdo-ra. Pel que fa a l'autogestió del lleu-re, l'esport, la creació, la cultura iles reivindicacions socials, a Bergaexisteix, al mateix centre, l'AteneuLlibertari del Berguedà (amb rocò-drom i pim-pong) i l'Ateneu Anar-quista Columna Terra i Llibertat.Pel que fa al teatre revolucionari,cal parlar d'Etílic Teatre i entre lesiniciatives contra l'especulació es-mentaria la recent okupació d'unacasa on hi viuen diverses amigues.Respecte al conflicte directe amb elpoder, només recordaré la lluitacontra l'Ordenança de Civisme.

SALUT I ANARQUISMES

continua a la pàgina 20 8

Catalunya. Febrer de 200820

OPINIÓ-SOCIAL

Rebutgem laconstrucció delmagatzem deresidusradioactiusAscó

Coordinadora Tanquem lesNuclears

La possibilitat, cada cop més se-gura, de que el futur MTC es

construeixi en el municipi d’Ascóés rebutjada per la CoordinadoraTanquem les Nuclears, que agrupaa 24 entitats ecologistes i ciutada-nes de Catalunya.

Per a Tanquem les Nuclears laconstrucció d’un MTC sense haverconsensuat prèviament un calenda-ri de tancament de les centrals nu-clears significa hipotecar greumentel futur del territori a on s’ubiqui;l’actual política de la indústria nu-clear, que ha desfermat un ofensivapropagandística per allargar artifi-cialment la vida útil d’unes centralsnuclears envellides i plenes de pro-blemes de seguretat, necessita d’unMTC, construït d’esquenes a la so-cietat, i a la lògica més elemental,per mantenir la seva supervivència.

La situació de les centrals nucle-ars a Catalunya i l’Estat oscil·laentre l’horror i el ridícul; a mesuraque la propaganda de la indústrianuclear i del personal que li fa cos-tat esdevé cada cop més estrident,la informació quotidiana sobre lesnuclears s’entesta en desmentir laseva retòrica d’energia segura, netai positiva: les avaries i aturades noprogramades es multipliquen, finsal punt que el propi Consell de Se-guretat Nuclear, malgrat la sevaprovada submissió als interessos dela indústria, ha hagut d’intervenir;el sector de les assegurances es re-sisteix a assumir el risc de cobertu-ra de les primes d’accidents, fins itot en les quanties ridículament bai-xes plantejades des del Govern; elsestudis i investigacions europeesposen de manifest la contribuciódel cicle nuclear al canvi climàtic,desmentint el darrer "gran argu-ment" (una eina de retard del canviclimàtic) amb el que aspira a allar-gar el temps del seu declivi i, el queresulta més significatiu, els poderseconòmics i financers no semblenni tan sols tèbiament entusiasmatsper arriscar-se en l’empresa deconstrucció de noves centrals nu-clears.

Tanquem les Nuclears ja haposat de manifest quines han de serles condicions mínimes per plante-jar el tema del MTC: s’ha de donarun calendari de tancament de lescentrals consensuat socialmentamb les entitats ecologistes i el tei-xit social, s’ha de trobar un lloc aon es donin condicions mínimes deseguretat, i s’ha de procedir en totmoment segons una política detransparència informativa. Cap d’a-questes condicions es dóna ara.

diu Sector d’Urbanització Priorità-ria (SUP).

Com a SUP es declararan auto-màticament tots els projectes urba-nístics que dediquin “com a mínimel 60 % del sostre residencial denova construcció a habitatges ambprotecció oficial”. Per als ”agentssocials” del món immobiliari l’ele-ment més interessant d’aquestsSUPs és la seva tramitació accele-rada, tant a nivell burocràtic com anivell parlamentari. El Pacte, donatla seva ambigüitat, no especificacom s’ha portar a terme aquestatramitació agilitada pels plens mu-nicipals, però queda molt clar queanirà en detriment del dret efectiude participació de la gent.

Per desenvolupar aquests SUPs,el Pacte preveu l’establiment d’U-nions Temporals d’Empreses (lesfamoses UTEs) amb el sector pri-vat, amb la qual cosa afegeix unnou element a la nefasta estratègiade la cooperació pública-privada.L’ens públic central que hi inter-vindrà serà l’Institut Català delSòl. Es dedicarà a la mobilització –expropiació de sòl – i coordinaràels esforços d’aquesta cooperaciópel bé de la nació.

A més a més, el Pacte estableixque també l’Institut Català del Sòlpot especular en conveni amb ajun-taments i/o amb promotors privatsja que en totes les operacions onintervingui, el mínim del sostredestinat amb protecció oficial seràdel 60 %” (dels quals el 10 % serande Preu Concertat i un altre 10 %de l’anomenat Habitatge Protegitde Catalunya), però sobre tot el 40% del sòl aconseguit d’aquesta ma-nera serà “lliure”, i tot això entemps record. I pel que respecte al“nou sòl propi mobilitzat” perl’Institut Català del Sòl, el percen-tatge d’habitatges “lliures” pot va-riar entre el 40 i 25 % del sostreconstruït. La Conselleria d’Habi-tatge justifica aquest tipus d’opera-cions amb l’argument que cal evi-tar guetos de protecció oficial però,veient, els preus de les “HPOs”que es volen construir, aquest argu-ment resulta molt poc creïble i re-vela una vegada més que la políticade construcció de “HPOs” estàadreçada bàsicament a les classesmitjanes.

D’aquest manera el Pacte pro-mogut pel departament liderat perIniciativa no tan sols proporcionales eines propagandístiques (= mésHPOs) per cimentar encara més elpaisatge, sinó a més a més, retalla-rà en la pràctica encara més lespossibilitats d’intervenció delsveïns en les decisions urbanísti-ques de l’Administració. El PlaCaufec seria un bon exemple d’unprojecte urbanístic que podria estarperfectament avalat per el Pacte,però sense les possibilitats de mo-bilització i apel·lació, ja que tot elprocés aniria molt més ràpid.

També els Ajuntaments podenparticipar en aquestes noves opera-cions “socials” ja que, segons el

Pacte “els ajuntaments es compro-meten a destinar a habitatge ambprotecció oficial un mínim del 40% dels sostre generat en nous sòlsmunicipals ... i, en el cas de requa-lificacions de sòls urbans d’altresusos, un mínim del 60 %.” O sigui,ni tan sols en la requalificació deterrenys (com ha passat última-ment amb els terrenys de la Merce-des Benz) el Pacte aposta per laconsecució de terrenys públics.

Per altra banda – al igual que enmolts altres punts – el Pacte tam-poc es llueix per la seva imagina-ció, sinó es limita més aviat a reco-llir pràctiques ja existents iproposades pels co-pactants. Deud’haver-hi pocs barris a Barcelonai altres ciutats catalanes on nos’han reconvertit terrenys públicsen zones privades i privatives ambl’excusa de dedicar-ne una part a laconstrucció d’HPOs (preferent-ment de venda). L’única diferènciaés un lleuger augment dels percen-tatges, però ja hem vist per quinpreu (en el doble sentit de la parau-la).

Més facilitats per alssectors de laconstrucció

Però ni amb totes les facilitats que– en gran part - ja proporcionaval’esborrany del Pacte, els Promo-tors Immobiliaris en tenien prou.Per una banda han aconseguit re-baixar la durada de la prohibició devenda dels HPOs dels 90 anys ini-cials als 30. Això significa que elspisos que s’han construït pisosamb diners públics, en només 30anys es podran vendre a preu lliurei per tant tornar a alimentar l’espe-culació. Per l’altra, han rebentat elmecanisme de la Llista única desol·licitants en quedar-se amb el 30% dels habitatges en la “promoció”dels quals han participat. D’aques-ta manera el Pacte trenca la prome-sa de transparència en l’adjudica-ció de HPOs i manté oberta lesportes a la notòria corrupció que laenvolta. En aquest sentit no eragens estrany que els sindicats fir-mants del Pacte van recolçar elspromotors en aquests dos punts..

Els Promotors Immobiliaristambé han aconseguit que es rebai-xes l’obligació de dedicar el 20 %del sostre en promocions privadesdels 2.000 m² inicials a 5000 m²,amb la qual cosa en la pràctica

queden exempts d’aquest petitaobligació, ja que en llocs com Bar-celona, simplement no es trobensolars d’aquestes característiques.

En canvi, no els va semblar ma-lament la disposició del Pacte depoder augmentar la densitat (= mi-nipisos) i edificabilitat en les sevespromocions, sempre i quan dedi-quin la part que violi la legislacióurbanística actual a algun tipusd’”HPO”. La Generalitat i elsAjuntaments firmants, per la sevabanda, s’han compromès a canviarla legislació vigent en aquest sentit.El de Barcelona tindrà poca feinaen aquest punt ja que les seves or-denances permeten des de fa anyssaltar-se qualsevol norma arquitec-tònica d‘edificabilitat sempre iquan hi hagi una bona excusa, comper exemple en el cas de la cons-trucció de macrohotels que segonsles ordenances són consideratsequipaments i que, com a tal, nohan de respectar determinades nor-mes urbanístiques.

El gran bluf de lamobilització del Parcd’habitatges buits

L’única nota discordant a l’hora dela firma del Pacte era l’absència del’oposició parlamentària perquè elsautors del Pacte no havien tret unamesura – que era idèntica al famósarticle 42,6 de la Llei pel dret a l’-Habitatge - l’aplicació de la qual,en casos extrems, podria compor-tar l’expropiació temporal de l’us-defruit d’un habitatge buit i la sevaconversió en un pis de lloguer so-cial durant 5 anys al final delsquals tornaria a les mans del pro-pietari “negligent”. Aquesta Llei fi-nalment s’ha aprovat el 19 de des-embre d’enguany després d’unanova rebaixada del contingut delpolèmic article que a la pràctical’ha convertit en paper mullat jaque exigeix unes característiquestan específiques que serà molt difí-cil la seva aplicació, tal com ho hareconegut el mateix Conseller, elspartits i també els promotors. Detotes maneres els promotors im-mobiliaris tampoc tenien cap pro-blema amb la versió menys rebai-xada perquè, tal com va afirmar elseu portaveu: “el nombre d’habi-tatges que es veuria afectat peraquesta mesura és tan insignificantque no val la pena barallar-se peraixò”. I realment, una lectura de

l’apartat corresponent del Pacte re-vela que la temible possibilitat del’expropiació bàsicament era ungest per a la galeria que en la pràc-tica queda en no res.

El “compromís” del Pacte con-sisteix en “mobilitzar” un total de62.000 habitatges del parc desocu-pat durant els propers deu anys,dels quals 22.000 en quatre anys.Per a això els autors es limiten a feruna referència genèrica a la apro-vació de la Llei del Dret a l’Habi-tatge, per, rengló seguit, passar aenumerar els ajuts per a la rehabili-tació i els avals contra els temiblesllogaters que prometen als pobrespropietaris dels pisos buits per talque els posin en lloguer. Tampocaquests ajuts i avals són nous, ja elsva inaugurar la primera edició deltripartit i en els seus tres anys defuncionament han demostrat lamateixa eficàcia que les societatsestatals i autonòmiques de media-ció entre arrendataris i llogaters, ésa dir: cap, ja que no han arribat nial 10 % de les contractacions pro-meses.

Com estem parlant de coses ve-lles de provada falta d’eficàcia valla pena senyalar en aquest contextque tampoc els firmants del PacteNacional es coneixen des d‘ahir, jaque tots (exceptuant Justícia i Pau iCàritas) comparteixen taula des del’últim govern de CIU on van for-mar el Consell Assessor de l’Habi-tatge de Catalunya, constituït en2002. Si a més a més tenim encompte l’esperit i la materialitat deles mesures restants del Pacte, lano firma per part del CIU i del PPno és més que un gest de simulacred’oposició. Perquè amb la resta deles mesures hi estan completamentd’acord i formen part dels seusprogrames electorals. Això és par-ticularment cert en la tercer mesuraestrella del Repte 1:

Els ajuts al pagamentde lloguer

Els ajuts al pagament del lloguerque promet el Pacte arriben als 738milions d’euros. Per fer-nos unaidea de les dimensions d’aquestajuts; per finançar la construcciódels nous habitatges protegits delloguer promesos durant els pro-pers 10 anys preveuen una despesade 821 milions de € (pels de v endapreveuen gastar 1.231 €, no diuen,en canvi, què preveuen ingressaramb aquestes vendes).

Amb els ajuts al pagament dellloguer els responsables del Pactepersegueixen bàsicament tres ob-jectius.

A) Presentar-se a la societat engeneral i als llogaters en concretcom a benefactors de la gent queno pot pagar els lloguers desorbi-tats. Si aquesta mesures estiguesacompanyada d’un establiment delímits de lloguers encara es podriaconsiderar un pas en la direcció co-rrecta. En no ser el cas, acabaràconvertint-se en el contrari del quepromet perquè després d’alleujarmomentàniament la situació dels

8 ve de la pàgina 19

Catalunya. Febrer de 2008 21

OPINIÓ

Va de morts

Carlus Jové

Fa uns dies va tenir lloc la prime-ra vaga del sector funerari en la

història de Catalunya. Deixant de banda l’anecdòtic

apunt historiogràfic, la imatge d’unpiquet a les portes d’un enterra-ment em sembla d’una qualitat po-ètica formidable.

Els vius impedint el traspàs delsmorts fins que les seves pròpiesvides siguin plenes. Més enllà de laqüestió sindical, l’escena presentauna forta càrrega de subversióemocional, ja que esmicola el méssagrat dels rituals occidentals con-vertint-lo en un espai de confronta-ció dialèctica entre vida i mort, és adir, entre allò que desesperadamentanhelem i allò que desesperats as-sumim.

No és la primera vegada que fu-nerals i sindicalisme es veuen lescares. Als EUA, per exemple, undels beneficis que els sindicats deminers oferien als seus afiliats –omés encertadament a les seves fa-mílies– a primers de segle XX erala cobertura de les despeses funerà-ries.

La mort, que en la nostra abomi-nable cultura sovint és l’etapa mésrespectada de la vida, com a pretextper organitzar la lluita dels vius encontra de la cultura de la mort ma-teixa, erigida sobre el món del tre-ball a les fosques cavernes decarbó.

Tot plegat configura un interes-sant quadre del que la nostra socie-tat és. La lluita entre vida i mort,entesa metafòricament, se’ns pre-senta a cada cantonada.

No fou Karl Marx qui escrigué“el capital és treball mort que, comels vampirs, es reanima tan sols xu-clant treball viu, i quan més xuclamés viu”? El filòsof alemany,massa sovint reduït a una interpre-tació purament economicista, sin-tetitza en aquestes poques paraulesla dinàmica suïcida de la nostra re-alitat: acumulem plusvàlua i bénsmaterials i, en fer-ho, estem acu-mulant mort, ja que la vida, per de-finició, no pot ser acumulada, tansols recorreguda.

La nostra és, doncs, una culturade culte als morts –a aquells queromandran entre els vius– mentresels efectivament vius cerquem unaparcel·la d’eternitat com a consoltemporal.

Aquest assalt al regne delsmorts, motivat segurament tan solspel desig de millorar les seves con-dicions materials, és un crit de gue-rra que pot ser reprès o ignorat alsmarges de la crònica de successos.“Resona a tot arreu la veu dels queprediquen la mort. I el món és pled’individus a qui cal predicar lamort. O bé, “la vida eterna”, queper a mi és igual, amb la condicióque marxin de seguida” (Nietzche).

llogaters pagant-los aquesta sub-venció els augments generalitzatsdels lloguers se la menjaran. Pertant es tracta d’una altra mesuraper a donar-li més diners a qui mésen té. Els mateixos economistes–de diversa orientació ideològica-ja van denunciar en el moment delanunci d’aquesta subvenció perpart de la ministra Chacón que erauna mesura purament inflacionista.I ho van confirmar les associacionsde propietaris anunciant que puja-rien els lloguers.

B) Oferir una vàlvula d’escapa-tòria cap al lloguer a un mercat im-mobiliari les vendes del qual estanbaixant en picat perquè ningú potpagar els seus preus i permetre queels lloguers puguin continuar aug-mentant fins aconseguir una rendi-bilitat de capital semblant a la quefins fa poc oferia el mercat de com-pra-venda. El Pacte – al igual queles promeses electorals de tots elspartits - acompanya aquest objec-tiu amb promeses de rebaixes fis-cals per als propietaris que lloguinun pis, com si llogar un piset per1.000 euros fos una obra de benefi-cència.

C) Treure pressió al mercat im-mobiliari de compra-venda i con-tribuir d’aquesta forma a que elspreus dels habitatges no caiguin enpicat i la bombolla es desinfli.

És per aquestes raons que s’hanposat de moda els ajuts al paga-ment del lloguer. Tampoc enaquest context no hi ha cap dife-rència entre les mesures del Pacte,les de la ministra Chacón o les dequalsevol comunitat autònoma re-gida pel PP (l’única diferènciasubstancial és que els últims no ne-cessiten cap simulacre de Pacte, jaque ho arreglen tot directament alsseus despatxos).

I les xifres els donen la raó atots: segon dades oficials que acos-tumen a ser bastant per sota de larealitat, el preu mitja de lloguer al’Àrea Metropolitana de Barcelonaha augmentat de 355 euros en 1999a 950 euros en la tardor de 2007(un 268 %). No cal massa imagina-ció per preveure les evolucions fu-tures. Només cal entrar a algun

dels xiringuitos immobiliaris queencara no han tancat i que cada diatenen més anuncis d’habitatges delloguer. Ells ja ens diran a on hemd’anar a demanar els ajuts (que,per cert, es cobren després d’haverpagat les dotze quotes anuals delloguer), al igual que els tècnicsimmobiliaris abans li havien expli-cat als propietaris quina quantitatpoden demanar pel seu piset que jano poden vendre. Ja veurem en quèes quedaran aquestes promesesquan s’ha aconseguit fer reflotar elmercat de lloguer amb aquestspreus: el més segur és que hi hauràtanta demanda de gent ofegadapels preus de lloguer que el pressu-post destinat s’acabi abans deltemps o que les hauran de restrin-gir a franges irrisòries d’edat i/od’ingressos.

Parafrasejant el sociòleg francèsJean Pierre Garnier és pot afirmarque el Pacte, al igual que la políticad’habitatge en la seva totalitat, noaspira a resoldre el problema del’habitatge sinó únicament a regu-lar la seva no-solució.

El Repte de larehabilitació

El segon dels cinc “Reptes” delPacte és també el segon en quantals pressupostos. Promet una dota-ció de 1.499 milions d’euros que esdedicarien a la rehabilitació d’ha-bitatges i a augmentar la seva “efi-ciència energètica”. Mentre que,en el passat, la major part de lessubvencions estava destinada a larestauració de les façanes, i elscanvis de baixants i dipòsits d’ai-gua, ara el gran pes de les subven-cions caurà sobre la instal·laciód’ascensors. No sabem si de sobteha crescut la demanda d’ascensorso si aquestes noves necessitatstenen alguna cosa a veure amb elPla d’Ascensors a la Barceloneta.Tampoc entenem bé quina relaciómanté la instal·lació massiva d’as-censors amb la millora de l’eficièn-cia energètica dels edificis, però entot cas la rehabilitació dels edificis,d’entrada sembla molt més positi-va i ecològicament bastant més

sostenible que enderrocar i tornar aconstruir.

Sigui com sigui, també aquestRepte conté algunes trampes fona-mentals. La primera consisteix enque el Pacte, a l’hora de prometresubvencions, no diferencia entreuna petita comunitat de propietarisi una immobiliària que es dedica ala compra-venda de finques sence-res, la seva rehabilitació i conver-sió en habitatges de luxe. D’aques-tes segones n’hi ha moltes i lesseves inversions – preferentment ales “finques règies” - superen ambmolta diferència les que puguin ferles primeres. No sabem si els re-glaments corresponents establei-xen mecanismes de control estric-tes per evitar que aquestes puguincontinuar “xupant” subvencionspúbliques. Si no fos el cas (i veientl’esperit del Pacte tot fa preveureque no ho és), també aquest“Repte” suposaria una transferèn-cia important de diners públics capals beneficis privats ja que els habi-tatges sortits d’aquestes rehabilita-cions es pagaran cars, sigui enforma de compra o de lloguer.

Per si amb això, no n’hi haguésprou, el Pacte tampoc preveu capmecanisme de protecció envers elsllogaters d’un edifici objecte de re-habilitació pagats amb aquestsfons.

Els Reptes restants

Tractarem els tres “Reptes” res-tants del Pacte en un sol apartatperquè tots tres es composen prin-cipalment de mesures de benefi-cència adreçades a franges de po-blació que, a causa de lesdinàmiques de l’especulació im-mobiliària i urbanística, poden per-dre la seva casa en qualsevol mo-ment i augmentar d’aquest formaencara més les despeses socials delmodel dominant.

De fet, no s’entén massa bé perquè aquestes mesures d’assistènciasocial s’han inclòs en aquest Pacteen no ser per les pretensions políti-ques de presentar el Pacte com a ungran acord de la societat catalanaper solucionar els problemes d’ha-

bitatge i en el que tots estiren de lamateixa corda.

Significativament, la Generalitatassumeix tots els compromisosd’actuació promesos en aquestsreptes que disposen d’uns pressu-postos que en el seu conjunt noarriben ni a la tercera part que elRepte 1 preveu per a la mobilitza-ció del sòl i la construcciód’”HPOs”. Per regla general, estracta de mesures d’emergència as-sistencial com per exemple, ajutsals pagaments de lloguer per a gentgran que no poden fer front alsaugments de lloguer o ajuts al pa-gament de lloguer per a gent a puntde ser desnonada de les sevescases. Conjuntament amb aquestesmesures hi ha algunes promesesd’actuació contra el mobbing i al-tres per combatre la sobreocupaciód’habitatge. En teoria aquest com-bat no inclou la penalització de a lagent que viu en aquestes condi-cions, però no deixa de cridar l’a-tenció que l’única vegada que surtla paraula sanció en tot el text ésprecisament en aquest context.

A part d’aquests ajuts directesorientats a evitar problemes socialsmajors, també en aquest apartat espromet la construcció d’habitatgessocials. La partida principal d’a-quest tipus d’habitatges és la cons-trucció d’habitatges tutelats per agent gran. La construcció d’aquesttipus d’habitatges, en canvi, vamés enllà de la mera funció de be-neficència perquè els seus adreçatssón principalment gent gran ambcontractes de lloguer de renda anti-ga.

A més a més es tracta majorità-riament de gent que viu als cascsantics dels centres urbans. Ja hi haalgunes primeres experiències quemostren que la construcció d’a-quest tipus d’habitatges no serveixtant a la gent gran com al mercatimmobiliari. Es recol·loca a pisostutelats llogaters de renda antigaque en cas contrari podien haverimpedit durant anys la iniciació deprojectes lucratius.

Per acabar, totes les xifres d’a-quests tres apartats són encara mésarrodonides que als altres Reptes.

ALGUNA CO SA ES MO U

Text: Laura Coll, Sindicatd’Administració Pública de CGT, Aj.Barcelona; Foto: Edu Bayer

La recent vaga d’autobusos dela ciutat de Barcelona encap-çalada exemplarment pel

nostre sindicat ha posat de mani-fest alguns factors que hauríemd’analitzar:

Factor nou: la naturalesa de lesreivindicacions dels treballadors.

Els conductors i les conductoresd’autobusos no estan reclamantunes millores econòmiques “clàssi-ques”, sinò unes millores que afec-ten: a) la gestió del seu temps iritme laboral i vital, la seva salut,les formes de treball, b) la implica-ció que aquestes condicions tenenper a altres treballadors i ciutada-nia en general ja que es tracta d’unservei públic, c) la capacitat degestió dels seus afers en l’empre-sa, això és, la capacitat de ser es-coltats i poder negociar.

La denúncia pública reflectidapels companys/es d’autobusos enels seus fulls reivindicatius és, pera qui la vulgui entendre (Sr. Roglande “La Vanguardia”: la costra sindi-cal de què parla, en aquest cas noés tan vella com vostè. Demani in-formació als qui li paguen abansd’escriure el seu verí o fa el mésespantòs dels ridículs) és també denou tipus: concreta i precisa endonar dades que assenyalen res-ponsables: els directius de TMBamb els seus privilegis econòmics iel consistori Barcelona, de quidepèn el transport públic.

Factor vell: els polítics reunits,feliços i tranquils, regant amb cavael seu Nadal en la que va ser “lasessió plenària més plàcida” de totl’any. Sords, prepotents i arrogantsperquè saben que tenen, ara perara, la casa domesticada: uns mit-jans de comunicació al seu serveiintoxicant cada dia la població.Ajuntament de l’espectacle ambtraca final, aquell dia, protagonitza-da pel simpàtic actoret del XavierTrias que va aglutinar tota la ‘trou-pe’ per “instar la Generalitat a am-pliar la gratuïtat del transport públicfins als 12 anys”. Pilotes fora, sísenyor, que és el seu.

Factor subjectiu: la unitat delstreballadors i la política.

Si anem a l’origen de la llengua,veurem que una de la acepcions

de la paraula política del diccionaridiu: art o manera amb què es con-dueix un afer o els mitjans que s’u-tilitzen per aconseguir un fi deter-minat.

Està clar quin és el fi del nostresindicat: la defensa dels interessosimmediats dels treballadors i lestreballadores, la seva emancipacióde qualsevol explotació i la conse-cució d’una societat llibertària.

El principal obstacle que tenimen aquests moments és com cap-girar les noves condicions a quèens ha abocat el sistema capitalis-ta, especialment després de la IIGuerra Mundial i l’eclosió de lesnoves tecnologies. El model demercat lliure és fals en la teoria i enla pràctica. El neoliberalisme haafavorit el monopoli, amb la globa-lització al seu favor, de l’economia,la societat i la psicologia de la gent.

És en aquest darrer àmbit onens trobem que anhels, lluites i as-piracions d’individus i col·lectius esmouen completament difusos, ato-mitzats i fragmentats en mil tros-sos. Per posar un exemple de lamateixa vaga d’autobusos de Bar-celona: les posicions combativesdels conductors i les conductores idel nostre sindicat a l’empresa sónfortes, però són encara febles–massa febles- en la resta del Sin-dicat i del conjunt dels treballa-dors/ciutadans. Com escriu FrancoBerardi (1): “el problema no és com

parlin d’aquest moviment la prem-sa i la TV, sinó com pot construir elpropi moviment una esfera públicapròpia, autoorganitzada i eficaç perinfluir des de dintre en el món” i ésaquí on entra en joc la paraula polí-tica definida al començament.

Política és veure els aspectesconcrets emergents de tota lluita idefensar la nostra postura des del’interior de cada lloc on ensmovem i actuem, veure analogies.No callar, saber contrarrestar elsarguments del poder que són tota-litzadors en presència, ocupaciómental i extensió.

Política sindical és vèncer el cor-porativisme –fruit de l’acomodació-dels interessos dels treballadorsvistos per categories, branques,empreses i federacions. “Això noens correspon fer-ho a nosaltres,això li toca a tal sindicat, ells sónmolts i nosaltres no tants!”. Ussonen aquestes expressions?

En un món laboral global on totaestructura estable està trencada,deslocalitzada i desmantellada, oncada cop més la principal contra-dicció esdevé entre precaris i fixos,instal·lats i desinstal·lats, encara hiha massa frens per a una acciósindical de nou tipus, adaptada enformes i continguts a la realitat delmón en què ens ha tocat viure.

Vivim moments complexos enquè res sembla ser el que és i resés el que sembla. Aquesta comple-

xitat ens exigeix un major esforç decomprensió a nosaltres els sindica-listes. Un esforç com mai fins ara,potser, ens havia calgut; podíemanar tirant de veta de vells ense-nyaments apresos. Tan apresos irepetits de boca que, per a alguns,paraules com solidaritat o ajudamútua s’han convertit en eslògansde cartró-pedra.

Qui signa aquest article estàconvençuda que només la unitatde tota la classe obrera i tots elstreballadors podrà guanyar a la glo-balització del capital i obtenir, fins itot, victòries parcials que fa tempsque no veiem.

Els desmotivats podran tornar amotivar-se. La unitat és el camí dela força. Tema bàsic i cabdal. Tanessencial que no caldria ni tan solssaber que la consigna dels orígensdel moviment obrer modern, a la IInternacional, va ser: proletaris detots els països…. Com continua?Més enrere, més primari: tu, com-pany, amiga, saps com viu, treba-lla, pensa i sent el teu veí?; tu, i capaltre més que tu, què estàs dispo-sat a fer?

Barcelona, 29 de desembre de2007

(1) Franco BERARDI. La fábrica de

la infelicidad: nuevas formas de tra-

bajo y movimiento global. Trafican-tes de Sueños, 2003

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Dinamita de cervell

Catalunya. Febrer de 200822

> EL FARÀCRATES I POETES:Emili Guanyavents

Ferran Aisa

Emili Guanyavents i Jané (Barcelona,1860-1941), d’ofici tipògraf, fou un per-sonatge polièdric. Va ser poeta, perio-dista, traductor i corrector de català.També va formar part de la Internacio-nal i, com a representant de la Societatd’Obrers Tipògrafs de Barcelona, va as-sistir al Congrés de constitució de laFederació Regional del Treball d’Espan-ya (FRTE), que va tenir lloc al Teatre Circde Barcelona l’any 1881. Guanyaventsfou un assidu de l’Ateneu Obrer de Bar-celona, entitat de la qual fou directiu.Entre els seus amics hi havia RafaelFarga Pellicer, Joaquim Bartrina, JosepLlunas i Pujals, Serafí Pitarra, CelsGomis, Lluís Millet, Antoni Gaudí... Pre-cisament, va viure ben a prop l’etapaanticlerical i espiritista de l’arquitectede Reus, participant amb ell a les tertú-lies del Cafè Pelayo i a les sessionsd’espiritisme dels cenacles teosòfics.Emili Guanyavents va moure’s com peixa l’aigua en els ambients internaciona-listes, àcrates, republicans, maçons illiurepensadors de Barcelona. La tascafilantròpica dels lliurepensadors vadonar els seus fruits amb la creació decentres culturals, d’escoles laiques i depublicacions. Guanyavents col·laboràen el periòdic “La Luz”, que dirigia el fi-lantrop Rossend Arús; i l’any 1885 vaparticipar en Primer Certamen Socialis-ta, que fou organitzat pel Centre d’A-mics de Reus. Guanyavents va presen-tar un poema contra la pena de mort,“Capitis poena”:“Un cadalso; un verdu-go, un reo; un cura / una cruz; un pique-te; un gran gentío; / una mujer llorando;un sol d’estío; / arriba, azul; abajo, grannegrura. / Un rebelde; una voz que pide,impura, / sarcástico perdón; un rostrosombrío; impaciencia; silencio, ungolpe impío; / un hacha ensangrentada;alguien que jura”.

Emili Guanyavents va formar part dela redacció de La Tramontana, que diri-gia Llunas i Pujals, amb Cels Gomis,Eudald Canibell, Anselmo Lorenzo iJosep Maria Codolosa. “La Tramonta-na”, escrita íntegrament en català, reco-llia amb esperit satíric els avatars de lavida política, cultural i social del seutemps. La seva filosofia era emmarcadadins del corrent llibertari, el lliure pen-sament i el laïcisme. Emili Guanyaventsva treballar de tipògraf a “L’Avenç” i tra-duí al català Baudelaire, Verlaine, Ma-llarmé i Maeterlinck. Com la majoriadels àcrates lletraferits del seu tempses va apropar a l’estètica simbolista imodernista. Col·laborà a Catalònia, Jo-ventut, Germanor... Fou amic d’IgnasiIglésias, Narcís Oller, Joan Maragall iPompeu Fabra. L’any 1899 va fer la ver-sió d’”Els Segadors” (himne de Cata-lunya) que fou musicat per FrancescAlió. Guanyavents va escriure diversosllibres de poemes: Alades (1897), Voliai-

nes (1903) i Transplantades (1910). Al-guns dels seus poemes van ser musi-cats i cantats per corals catalans.Guanyavents fou corrector de l’Institutd’Estudis Catalans i va coordinar lesobres completes d’autors modernistes.

Capital globalitzat /moviment sindicalfragmentat

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Febrer de 2008 23

Pau Juvillà Ballester

Des de finals del segle XIX i princi-pis del XX, quan les diferents so-cietats obreres es van unir per for-mar les organitzacions sindicals,aquestes han sofert en la seva es-tructura i configuració diversoscanvis lligats als canvis en el móndel treball.

Aquestes transformacions s’hanaccelerat en els darrers decennis.Les successives reformes laboralssota l’excusa d’una major flexibilitatper aconseguir la plena ocupació(llegeixi’s abaratir l’acomiadament),han precaritzat de manera forçaimportant el treball amb una tem-poralitat l’any 2007 segons l’en-questa de població activa del23,6%, afectant especialmententre els menors de 30 anys en elsque aquest percentatge augmentafins a un 54%.

No es solament que el contracteanomenat fix o indefinit afecti ara amenys de la meitat de la poblacióassalariada sinó que aquestes re-formes han anat abaratint el costde la seva rescissió fins a 45 diesper any sempre amb un màximd’indemnització i aquesta precarit-zació, tal i com s’observa en païsosamb una desregulació del mercatdel treball més avançada (llegeixi’smes facilitat en l’acomiadament imenys protecció pel treballador/a)es una tendència que ha d’anar enaugment de en els propers anys.

En contrast a aquestes xifresens trobem que les organitzacionsque, com a mínim, han de defensarels drets dels treballadors i les tre-balladores s’han dotat d’una es-tructura mitjançant sindicats deram o sector amb uns secretariatsformats per, bàsicament, delegatsque procedeixen de la funció públi-ca, d’empreses públiques o d’a-quells treballadors d’empreses pri-vatitzades que encara gaudeixende condicions laborals prèvies aaquesta privatització. Sindicatsamb secretaries ocupades en granmesura per homes amb edats su-periors als 30 anys que disposend’hores sindicals (i per tant quetenen temps per poder realitzarreunions, assemblees, etc. en ho-rari laboral) amb poca activitat forade l’àmbit de la seva empresa o delque seria estrictament el mon labo-ral.

Aquí cal fer un petit incís aclari-dor. Entenc el sindicat com unaeina imprescindible per a la trans-formació social i això passa pertenir una organització autofinancia-da i amb secretariats formats perpersones no assalariades ja que elcas contrari genera dependènciesde la mà que els dona de menjar iuna “casta” de professionals del

sindicalisme amb l’única idea deperpetuar-se en el que s’ha con-vertit en el seu lloc de treball, trans-formant-se així el que hauria de seruna organització de defensa delsinteressos de classe en un gestord’acomiadaments i serveis.

Així doncs, el model de sindica-lisme diguem-ne transformadorbasat en el model descrit anterior-ment esta tocat de mort però úni-cament la seva estructura actual,ja que l’organització obrera haestat, és i de ben segur seguirà es-sent, una bona eina per construiruna societat justa i lliure.

Amb l’estructura de l’immensamajoria dels sindicats d’avui en diaens trobem amb quatre problemesprincipals. El primer seria la tempo-ralitat que provoca que gran partde la gent jove no es pugin enqua-drar de manera definitiva en capsindicat de ram o sector ja que undia poden estar treballant en l’hos-teleria i al dia següent fent unasubstitució en el torn de nit a qual-sevol empresa. El segon es lamanca de capacitat per incidir en laseva pròpia organització ja que lafalta de les mínimes garanties d’in-demnitat en la feina (de no ser aco-miadat per defensar els drets delstreballadors/es) provoquen quemolta gent jove no es presenti perésser escollit delegat/da, produint,entre d’altres conseqüències una

manca de temps per assistir a lesreunions i assemblees del seupropi sindicat així com per poderparticipar dels seus òrgans de de-cisió.

Un tercer que aniria molt lligatamb els anteriors i que, malaurada-ment i fins que no s’assoleixi unaigualtat real tendeix a afectar mes ales dones, es la dificultat de la par-ticipació quan es tenen persones alseu càrrec.

La quarta seria la separacióentre lo social i lo laboral. Les llui-tes sindicals sovint no van acom-panyades mes que de reivindica-cions sobre un conveni col·lectiu od’aspectes força concrets de lapròpia feina del treballador/a, i al’inrevés, moltes de les lluites so-cials que s’haurien de portar alscentres de treball es queden sovinten els ateneus, els centres socialso els casals.

Els que creiem en un model sin-dical alternatiu i transformador hemde repensar les nostres organitza-cions, segurament caldrà canviarles estructures en sindicats per es-tructures mes properes i que con-templin aquesta mobilitat laboral,assemblees de barri, sindicatsúnics...caldrà garantir la participa-ció de totes i tots els qui ho vulguinen l’estructura de decisió del sindi-cat, no solament en les reunionsde les assemblees locals sinó en

totes on es decideixi el futur de l’or-ganització i en tots els òrgans degestió d’aquest. Caldrà doncs, re-tornar als nostres orígens i fer lesreunions fora de l’horari de feina oen dies festius, posar eines perquètothom hi pugi assistir, caldrà facili-tar la participació en aquests òr-gans de gestió i això per una qües-tió de temps i disponibilitat nomésserà possible amb unes secreta-ries col•legiades potents.

Perquè aquesta eina sigui real-ment revolucionaria, es imprescin-dible unir el carrer i el lloc de tre-ball, que les lluites socials siguintambé laborals i les laborals so-cials, que barregem els movimentssocials i els sindicats per fer quel-com nou.

En aquest sentit el proper Con-grés de la CGT de Catalunya quees celebrarà el 19 de gener a Reusfa un pas força important incorpo-rant al seu Secretariat Permanentquatre membres (el Paco d’Iguala-da, el Juanan de Vilanova, La Ma-riona de Girona i el Joan de Reus)profundament implicats en les llui-tes socials de les seves localitats idel principat.

Ens calen doncs noves estructu-res per lluitar per les idees quetenim i que venen de molt lluny, enscal trobar solucions ja que encarano es tard i tenim un llarg camí perrecórrer, cal no adormir-se.

> RACÓ TRANSVERSAL‘Asombro ybúsqueda’ de RafaelBarrett

Pepe Gutiérrez-Álvarez

Acabo d’adquir el llibre de GregorioMorán “Asombro y búsqueda de RafaelBarrett”, (Anagrama, Barcelona), que in-tenta rescatar de l’oblit a Rafael BarrettÁlvarez de Toledo, pensador i periodistaanarquista (Santander, 1876-Arcachón,França, 1910), ignorat fins a tal puntaquí que en algunes enciclopèdies elconsideren uruguaià de naixença i mortel 1924 . Augusto Roa Bastos ha afirmatque la cultura paraguaiana contempo-rània neix amb Barrett; alguns delsseus escrits van ser llibres de text aUruguai i, a l'Argentina, les seves ObresCompletes (amb notícies i judicis deRodolfo González Pacheco, Ramiro deMaeztu, Emilio Frugoni, José EnriqueRodó i Carlos Vaz Ferreira, Ed. América-lee, Buenos Aires, 1954, I tom; el segonseria publicat per Biblioteca de CulturaSocial) han estat reeditades en diversesocasions. Barrett deixava darrere seuuna lleugera llegenda d'escàndols iduels, alguns d'ells apadrinats perValle-Inclán... Amèrica del Sud va supo-sar per a ell una gran transformació nonomés per la misèria sinó també per alseu ideari i les persecucions. Allí vadescobrir, com Larra, que la societat era"una reunió de víctimes i botxins". Esdedicà al periodisme com una forma desubsistència i de manifestació de laseva creixent consciència crítica. En elsset anys de vida que li quedaven, no vaparar d'escriure, sempre per a la prem-sa, i de ser perseguit a causa de la sevavirulència i de la seva intransigència afavor dels explotats. Expulsat d'Argenti-na, es va refugiar a Asunción, Uruguai.Allí manifestà la seva professió de feanarquista ("Anarquista, diu, és quicreu possible viure sense el principid'autoritat"), s'organitzà, pronunciàconferències, fundà la revista “Germi-nal”, participà en les lluites quotidianes,en ocasions sagnants, i fou bandejat,deixant dona (que va abandonar per ellel seu lloc a l'alta societat) i fill, a Brasil,d'on va passar de nou a l’Argentina. Noobstant això, la seva salut es trobavacompletament trencada, tuberculós alstrenta-quatre anys, retornà a Europaamb l'esperança d'un guariment que noarribà. Amb el temps, la seva "vida seràdeformada (...) per la varietat de ver-sions sorgides. La seva obra romandràoculta en les biblioteques de provín-cies" (Carlos Meneses). El seu pensa-ment llibertari era reflexiu i crític: "Laviolència homicida de l'anarquista -diu-és dolenta; és un espasme inútil, mesl'esperit que l’engendra és un llamp va-lerós de debò". L'anarquisme "es re-dueix al lliure examen polític" i crida a"no gesticular contra la realitat que calviure i a la qual, ai!, cal estimar. Estu-diem-la. No vegem crims en el món,sinó fets. Acostem l'ull al microscopi ino amarem el cristall amb llàgrimes in-útils". Periodista de l'estirp de Larra, vi-rulent, optimista i amarg, a Barret liagradava definir-se com un "expenedord'idees", i va jugar sempre la carta delsperdedors.

Calen nous sindicatsper a les velles idees

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Febrer de 200824

> DIVERSOSDocumental ‘Els210de SAS’El documental "Els 210 de SAS", sobrela lluita dels treballadors de SAS contrael tancament de la factoria d'Abrera, jaesta penjat i es pot descarregar directa-ment amb Emule o amb descarrega di-recta des de la següent adreça:http://www.nodo50.org/rebeldemule/foro/viewtopic.php?t=4037 , on està penjaten versió original i també amb subtítolsen castellà. La versió en ‘streaming’ perpoder veure'l amb connexió a internetes troba a:http://www.nodo50.org/rebeldemule/foro/viewtopic.php?t=3654

Calendari 2008 CGTChiapas

Perquè la seva vida, la seva lluita i elsseus somnis són comuns per a qui por-tem un món nou en els nostres cors.Perquè la solidaritat i el suport mutu ésla tendresa dels pobles. Perquè soml'esperança pintada en la paret. Per unmón amb Dignitat. Contra el Neolibera-lisme. Per la Humanitat...

Els ingressos per la venda d'aquestcalendari seran íntegrament destinatsal suport dels projectes d'autonomia iautogestió -en salut, educació o altres-de les comunitats indígenes zapatistesa Chiapas (Mèxic).

Les imatges i les paraules del calen-dari són de les comunitats zapatistesindígenes en rebel·lia.

Calendari de paret, 12 pàgines a totcolor i mida 32 x 32 cm

Vegeu notícia i fer comandes:i n f o @ c g t c h i a p a s . o r g ,http://www.cgtchiapas.org/article.php3?id_article=2125Comissió Confederal de Solidaritat ambChiapas de la CGThttp://www.cgtchiapas.org/

Informe d’economiadel Seminarid'Economia CríticaTaifa

El quart número dels informes d’econo-mia del Seminari d'Economia CríticaTaifa està dedicat a les causes de l’exis-tència de la pobresa, i el seu títol és"Hay pobres porque hay muy, muyricos". En ell es fa una anàlisi de la dis-tribució de la renda i la riquesa a l'Estatespanyol.

El podeu descarregar des del web dela Confederació General del Treball deCatalunya:http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article711 o des del web del SeminariTaifa: http://seminaritaifa.org/informes-deconomia#toc1

‘Parlen de resistència,però el 99% nomésla volen administrar’

Sergi Franch i Segarrès

Després de la presó, una altraguerra

Valors inquebrantables, principisferms i una vocació cívica exem-plar el conduïren a ingressar l'1 degener de 1945 a la ConfederacióNacional del Treball (CNT) a l'exili.L'organització li lliurà a Tolosaarmes, explosius i el carnet corres-ponent. La tupida xarxa de rela-cions d'en Massana, la seva capa-citat de moviment a una banda il'altra de la muga i la confiança quedespertava en els seus amics lipermeteren de formar un grup deresistents.

Agrupats van sortir de Tarascon(La Provença), ascendiren al portNegre, baixant a les Ribes delSegre, i d'allí a la Serra del Cadí,per Gósol i arribant als rasos dePeguera. A Espinalbet culminarenla primera de les accions a l'Alt Llo-bregat: una recapta a la missa del'església de Sant Vicenç. Abansde retornar, van fer volar unes to-rres d'electricitat a la Nou de Ber-guedà. Massana s'incorporava aixíde ple en la lluita antifranquista del'Alt Llobregat.

Una trajectòria de mesos supor-tada per la complicitat i el suportd'aquells que el coneixien bé. Ma-sovers, pagesos o mecànics esféren imprescindibles per la bonamarxa de les operacions. Durantmesos, van incautar-se de dinersper la resistència, col·locaren ex-plosius a les torres d'electricitat,transportaren material de banda abanda de la muga i acompanyarendiferents antifeixistes. La repres-sió, al d'uns mesos, va ser ferotge.En aplicació de la “Llei de Fugues”se'n van executar alguns dels de-tinguts acusats de col·laborar ambels resistents.

Crims i assassinats que vananar acompanyats de saquejoscontra els que van suposar col·la-

boradors del guerriller: “vi rebaños

de guardias ciuviles despellejando

cabritos y plumando gallinas y des-

trozando en pocas horas la fortuna

de tantos años de trabajo de aque-

llas pobres familias.”

A qui li descrivia aquesta sensa-ció d'impotència era Josep Ester(Berga 1913-Alès 1980). Ambaquest fundador de les JoventutsLlibertàries a Berga, en Panxo hiconreà una amistat que l'exili, lespenúries de la resistència i la sole-dat no van refredar. Precisamentés amb Ester a qui Panxo li relatales seves reflexions més aspres iserenes. Durant el juliol de 1951,enmig de l'exili, Panxo escrivia “en

Sant Lin, estoy en casa de un es-

pañol que, a pesar de que ha

hecho el servicio militar con Fran-

co, es un buen muchacho. Hemos

hablado algunos ratos y quiere que

la mandáis la Soli.” Agents i col·la-boradors de Franco a França vanencetar una campanya d'assetja-ment contra els moviments d'enMassana, atribuïnt al guerriller ac-cions i delictes suposadament co-mesos en territori francès. Els re-sorts diplomàtics i judicials d'aquellestat començaven a girar la vista al

Marcel·li Massana Vancell (Berga 1918 - Les-Bordes-sur-Lez1981); en Panxo, tal i com el coneixien a les contrades delBergadà i l'Alt Llobregat, passà a la història com el darrermaqui, un mite de la guerrilla antifeixista. Els papers oficialsen diuen "siniestro bandolero". Un treball realitzat per l'histo-riador Josep Clara desvetlla la vida del lluitador a través de ladocumentació judicial, els reculls de premsa, les notes biblio-gràfiques i sobretot, la millor troballa de totes: la correspon-dència que va mantenir assíduament amb els seus companysde l’organització o amics, tant a l'exili com a l'interior.

El material (epistolar o d'arxiu oficial) és el què dóna unaimpressió aproximada de la personalitat i la dimensió huma-na d'en Panxo. El llibre “Marcel·lí Massana, l'home mésbuscat. Un mite de la guerrilla anarquista” de Josep Clarapublicat a Rafael Dalmau Editors (2005) dins la Col·lecció

al Guió del Temps és un recull exhaustiu i força complet dela vida d'aquest militant de la CNT. Són reflexions que deixenentreveure l'estat d'ànim del guerriller o l'anàlisi que fa sobrela societat i el moviment obrer de resistència al feixisme.Existeix però sobre en Marcel·lí Massana un antecedent biblio-gràfic: el de Josep Maria Reguant i Serra Fontelles el 1979, enbase a les informacions orals del mateix Massana. En el casd'aquest llibre, però, en Josep Clara, l'autor del llibre, ha vol-gut acostar-se d'una manera mesurada i proporcionada a ladimensió del personatge. S'hi ensuma la necessitat de siste-matitzar, ordenar, classificar i contrastar les diferents informa-cions que envolten la vida d'en Massana. Fugir del mite i acos-tar-se al què va ser l'home més buscat de la contrada, peròtambé un militant disciplinat i un home honest amb els seuspensaments.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Febrer de 2008 25

II Premi LiterariPablo Díez

En record de Pablo Díez Cuesta, con-ductor d’autobús de TMB (TransportsMetropolitans de Barcelona) que es vasuïcidar al ser acomiadat per l’empresadesprés de ser acusat sense proves dequedar-se amb l’import d’un bitllet (1,10euros), la Plataforma Pablo Díez convo-ca aquest premi literari que porta el seunom, que es lliurarà coincidint amb l’a-niversari de la seva mort i que es regiràd’acord amb les següents:

BASES

PRIMERA. Podran participar quantespersones ho desitgin, qualsevol quesigui la seva procedència, excepte elsautors premiats en l’edició anterior.Només s’admetrà un treball per autor.SEGONA. Els originals hauran de serinèdits i estar escrits en llengua caste-llana o catalana.TERCERA. S’estableix un premi de 400euros i diploma a un relat, el tema delqual sigui el cas Pablo Díez, l’assetja-ment laboral o l’abús de poder.QUARTA. Els originals es presentaranper triplicat, en folis mecanografiats adoble espai, grandària DIN-A4, escritsper una sola cara, i degudament nume-rats i grapats.Tindran una extensió mà-xima de 5 folis.CINQUENA. Els treballs es presentaransignats amb pseudònim. Les dades del’autor (nom, cognoms, domicili, telèfoni correu electrònic) s’inclouran en unsobre tancat en l’exterior del qual figu-rarà el pseudònim.SISENA. El termini d’admissió de tre-balls finalitzarà el 29 de febrer de 2008.Les obres s’enviaran a PlataformaPablo Díez. Apartat de Correus 22.269.08080 Barcelona. S’indicarà en el sobre“II Premi Literari Pablo Díez”.SETENA. Es poden sol·licitar les basesa plataformapablodiez@hotmail.com.Es pot obtenir més informació sobre elcas Pablo Díez en www.pablodiez.com.VUITENA. El lliurament de premis tindràlloc el dia 27 de març a les 7 de la tardaen el local de la FAVB, c/ Obradors, 6,Barcelona. Serà imprescindible la pre-sència del autor premiat en aquest acte.NOVENA. No es mantindrà correspon-dència sobre el concurs. La fallada deljurat serà inapel·lable i es donarà a co-nèixer directament a l’autor guardonat.Els originals no premiats seran des-truïts.DESENA. La Plataforma Pablo Díez esreserva el dret de publicar el treball pre-miat durant un any.ONZENA. La participació en el certa-men implica l’acceptació de les bases.I PREMI DE FOTOGRAFIA PABLO DÍEZTEMA: LES LLUITES SOCIALSEn record de Pablo Díez Cuesta, con-ductor d’autobús de TMB (TransportsMetropolitans de Barcelona) que es vasuïcidar al ser acomiadat per l’empresadesprés de ser acusat sense proves dequedar-se amb l’import d’un bitllet (1,10euros), la Plataforma Pablo Díez convo-ca aquest premi de fotografia que portael seu nom. Els interessats poden obte-nir més informació sobre el premi isobre el cas Pablo Díez en www.pablo-diez.com

> CONVOCATÒRIESgran nombre de resistents que vi-vien com a refugiats polítics. La da-rrera acció d'en Massana consistíen un segrest a Castellar del Riuque el retornà de nou a Oceja, pas-sada la frontera. José Pascual, res-ponsable de la secretaria de coor-dinació de la CNT, esperàMassana a la frontera, portant-loprop de Tolosa de Llenguadoc. Lla-vors, el procés d'extraditació ja es-tava formalitzat i quedava el dubtesobre el sentit de la decisió de lesautoritats franceses. La tasca dedefensa va anar a càrrec de l'anticadvocat de Macià, jutjat pels Fetsde Prats de Molló. En paral·lel,aquell mateix any, la policia france-sa va protagonitzar una batuda dedimensions considerables, amb re-gistres de cases i detencions. Entreels detinguts s'hi trobaven JosepPeirats, Jesús Martínez, RamonVila, Ricardo Escobar, Juan Cata-là, Julián Benzol, Secundino Álva-rez, Pedro Fernández, Quico Sa-baté, Juan Sánchez, AntonioGuardia i els germans Francisco iJosé Bailó.

“El falangismo pierde una bata-

lla en Francia”

Massana escriu a Ester: “Amigo

Pep, nunca hubiese creido que un

pobre hombre como soy, hubiese

podido ocasionar este revuelo de

procuradores, fiscales, presidentes

y ostias consagradas. Desde

luego, ya me es familiar estar de-

lante de los representantes de la

loi.”

Finalment, arribà el titular de lapremsa confederal, una celebracióen tota regla: “El falangismo pierde

una batalla en Francia. Ha sido re-

chazada la demanda de extradi-

ción de Masana”. Malgrat tot, aque-lla era la fi del guerriller i l'inici de lavida de refugiat.

Des de la distància i prou allun-yat de les disquisicions i debats dela direcció confederal de la CNT, enPanxo mantenia amb plena vitalitatel seu compromís.

Les autoritats franceses avalua-ven de ben aprop les actuacions del'exiliat que mirava de guanyar-seel pa en els pobles on anava sentconfinat. “Hoy lunes, a las 6 de la

mañana, he sido despachado del

trabajo por protestar contra las in-

justicias, y es bien lamentable de-

cirlo que, a la hora de la verdad,

sólo han demostrado ser hombres

tres comunistas que, al ver que me

habian despachado a mí, han pedi-

do la cuenta para solidarizarse. Los

demás hombres es todo carnaza

podrida”. Mesos més tard, s'intuïael desànim per la situació de confi-nament “en la montañas de Berga,

me veo con posibilidades de resis-

tir mucho tiempo, a pesar de todo

lo que digan los del comité. Allí soy

un hombre libre, no tengo ningún

departamento ni cantón prohibido

y no tengo que aguantar las humi-

llaciones de aquí y mi tempera-

mento no es para esto (...) mis úni-

cas visitas son las del cartero, que

éste cada dia pasa por delante de

mi choza y me dá los buenos días.

Ya ves como paso el tiempo (...)”

“¿Y qué libertad nos dan? La de

trabajar y de mal vivir”

Al mateix temps però la monotiaes trencaria pel compliment d'unaordre de presó al Departement deDeux-Sèvres. Al sortir de la presó,l'esperava Vicent Llansola, secreta-ri de coordinació de la CNT. Lanova residència, a l'Hotel des Voya-geurs a Mazières-en Gâtine. “En el

restaurant sólo puedo estar las

horas de la comida, pues la patro-

na debe creer que me llevaré los

platos. Así que toda la mañana y

tarde tengo que estar paseando

por la carretera, con frío, agua y lo

que se presenta, siendo la burla

del pueblo. Todo el mundo me mira

y a veces oigo que dicen: “c'est un

communiste”. Pep, no puedo resis-

tir más esto. Prefiero estar en la

carcel o donde sea.”

A la presó no hi tornà però du-rant un any quedà reclòs en unhospital per una ferida accidental.Les seves reflexions al sortir gira-ven en gran part sobre la situacióde la classe obrera, a l'Europa “alli-berada”: “Cada dia que pasa me

doy cuenta que hace falta una dic-

tadura por si queremos llevar algo

a cabo algo práctico para los traba-

jadores. Un día se lo dije a Peirats,

ya hace cerca de dos años. Sólo

me contestó: Animal! Loco!, y no

hemos hablado más de esto. No

obstante, cada vez que lo pienso,

no me creo tan loco ni tan animal

que esto. En este mundo cada cual

busca su bien. Los únicos que no lo

sabemos son los trabajadores, que

siempre pedimos lo mismo. Liber-

tad, libertad,... ¿Y qué libertad nos

dan? La de trabajar y de mal vivir. A

mí que no me digan de elecciones

libres y democracia. Esto es todo

un cuento. (...) Hay quien dice que

con la propaganda se llegará a

algo. Yo digo no. Las doctrinas de

las organizaciones son muy boni-

tas, pero tú crees que por bonitas

que sean llegarás a convencer los

que no han trabajado nunca y se

permiten todos los placeres exis-

tentes”. En uns mesos, va poderaccedir a treballar en una mina“quiero que sepa el gobierno fran-

cés y los españoles que me creen

hecho un bandolero, tal como dice

Franco, que, puesto a trabajar, se

trabaja como cualquier otro y que,

puestos a pegar tiros, también pe-

gamos como cualquier Guardia

Civil.”

L'experiència a la mina, li perme-teren de viure amb certa normalitatamb éxit i reconeixements, mentreel pes de l'extradició anava empen-yent les perspectives més negati-ves: “Hoy, en la Soli, veo que Fran-

co pide que le den 60 (refugiats) y,

por supuesto, entre estos 60 debo

ser de les mejores clasificados”.

Malgrat tot, el pesar d'en Massanavenia per la situació de l'organitza-ció. “Germinal Esgleas (secretarigeneral de la CNT) no se ha digna-

do a contestar mias cartas. Yo no

sé cuanto desprecio. Al fin y al

cabo, todo cuanto yo hice eran

acuerdos de la organización.Yo no

quiero decirte con esto que me se-

ñalaran actos precisos. Pero, en

fin, la consigna era hacer la resis-

tencia con todas sus consecuen-

cias, y tú sabes lo que es la resis-

tencia activa. [...] Me había creído

que, luchando por una vida mejor,

lograría vivir esta vida mejor. Qué

inocencia, ¿verdad?[...] No, Marce-

lino, no puedes decir que no hay

progreso, pues yo aún me acuerdo

que en la fábrica del Canal trabaja-

ban 12 horas por día, mientras que

ahora se trabaja 8 solamente. Es

una verdad ante la cual hay que in-

clinarse. Pero ¿Por qué el explota-

dor ha consentido esto? Pues, sen-

cillamente, porque su beneficio es

el mismo o mayor todavía, ya que

cuando se trabajaban 12 horas [...]

sólo hacían marchar un telar, máxi-

mo dos, y ahora un trabajador hace

marchar 18, 20, o 30. Así que,

prácticamente, en cuanto a igual-

dad, no hemos ganado nada.”

Los periódicos y las revistas

son necesarios, pero (...)

El 1959 es va trobar amb enRamon Vila. Caracremada va pro-posar-li retornar a les accions enclandestinitat a Barcelona.

Quico Sabaté li plantejà la matei-xa proposta, a Prada de Conflent.Poc temps després, Octavi Albero-la i Garcia Oliver li reiteraren lapossibilitat d'entrar de nou a l'inte-rior i fer notar la resistència anarco-sindicalista. En Massana hi estavad'acord però, desconfiava delpaper de la CNT. “[...] yo sigo con

mis trece. Los periódicos y las re-

vistas son necesarios, pero mien-

tras no se empezará una acción en

el interior, todo agua de borrajas.

[...] Y sin embargo, todo cristo

habla de resistencia, pero el 99%

solamente quieren administrar la

resistencia. Dentro nuestros me-

dios hay quien está para empren-

der una acción y, cuando llegan al

comité, al cabo de un mes, ya cam-

bian de opinión. Esperaré una tem-

poradita para ver si ahora, después

de haber hecho la unión de la CNT

se entreprende [sic] algo. De lo

contrario, tendré que ponerme a lu-

char con los que mas se acercan a

mi manera de pensar, o abando-

narlo todo y marcharme a la cam-

paña y vivir como los primitivos, ol-

vidando lo vivido y sin preocuparse

de nada [...]”. I no ho deuria veureclar: va retirar-se finalment amb laseva companya, Maria Calbó, aOccitània. L'octubre de 1978 retor-nà després d'anys d'exili, a Barce-lona, als seus paisatges Berga-dans, a la Patum,...

Al cap d'un temps, Massanamorí plàcidament.

Només una senyera i una lle-genda l'acompanyaven: "Marcel·li

Massana, ciutadà modèlic i

home de bé. Cap de la guerrilla

de muntanya antifeixista de Ca-

talunya. Honor a les seves des-

pulles".

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Enrique Ruano,‘l’estudiant és mortd’un truc a trenc d’alba’D’autors iexplotadors

Joni

L’altre dia vaig rebre un missatgeelectronic d’opinió, segur que algunsde vosaltres també el vau rebre on’heu vist de semblants, parlava delsautors i de la pirateria d’una formamolt superflua però expressava moltclarament i de manera molt ajustadael que pensa molta gent i la majoriadel jovent sobre els autors. Comsabeu els qui m’heu llegit abans noestic gens d’acord amb l’actual fun-cionament de l’SGAE, pel seu concep-te capitalista i per la falta d’humani-tat, com a gran entitat que és, però síque crec que els autors han de rebreuna compensació economica per laseva feina i d’això és del que s’encar-rega aquesta societat de gestió, ésimportant que la gent, el públic, tot-hom, sàpiga que els autors, de mo-ment, l’única manera que tenen decobrar per la seva feina és aquesta,desafortunada pel model de funciona-ment de l’entitat, sí, però necessàriaper a tothom qui es dediqui a la crea-ció musical.

Creure que el que ens paga l’SGAEés com un extra i que els autors tenenel xollo de cobrar de per vida sensefotre res no és real, més aviat tot elcontrari, la realitat és que l’autor creadurant un temps X, triga un altretemps X a publicar, un altre a vendre iun altre a començar a cobrar, si eldisc funciona una mica pots arribar aestar un parell d’anys cobrant quanti-tats més aviat ridícules cada tresmesos, un extra que per res es potconsiderar salari al principi i quenomés pot arribar a compensar la de-dicació a partir que tinguis uns quantsdiscos publicats... Aquesta és la reali-tat de la gran majoria dels autors d’a-quest país.

Els autors quan creen no cobren, nohi ha cap vincle entre autor i intèr-pret, ni l’intèrpret (músic) ni el pro-ductor executiu (segell) paguen al’autor, l’autor el que cobra és aquestfamos percentatge sobre els ingres-sos produïts per l’explotació de lesseves obres, percentatge que és elque gestiona l’SGAE.

D’altra banda, el fet que aquestasocietat d’autors sigui també d’edi-tors és prou simptomàtic, o sigui, lasocietat de gestió (no només aquí,arreu) gestiona alhora els drets delstreballadors (autors) i els dels empre-saris (editors), mentre que en l’as-pecte fonogràfic, per exemple, elsmúsics tenen la seva societat de ges-tió (AIE) i els segells la seva diferen-ciada (AGEDI), d’aquesta barreja pocnatural surt la poca fiabilitat quetenen els propis autors de la societat,el rebuig que genera a la societat engeneral i afers poc comprensibles anivell humà com el judici a alasbarri-cadas.

Per últim, aprofito per plantejar enveu alta els meus dubtes sobre la par-ticipació en el sistema anant a votarel proper dia nosequè.

Catalunya. Febrer de 200826

Miquel-Dídac Piñero

El 20 de gener de 1969, a lesuniversitats de l’Espanyafranquista, especialment

amb Madrid amb el col·lectiu Àcra-tes i a Barcelona amb grups maois-tes, es margina la política carrilistadel PCE-PSUC de “reconciliaciónacional espanyola” i agafa definiti-vament força el ressò el movimentde maig de 1968 (ara farà 40 anys)que donaria lloc a grups neoanar-quistes, com ara el català ‘Negro &Rojo’, o consellistes, com el MIL,quan se sap la notícia de la mort,estant detingut per la policia, del'estudiant d’extrema esquerra En-rique Ruano. L’ocupació del Recto-rat de la Universitat de Barcelonava ser l’acció més significada d’a-quella revolta estudiantil de generde 1969.

La cantant Maria del Mar Bonetva composar la cançó “Què volenaquesta gent que truquen de mati-

nada?” sobre un poema de LluísSerrahima, molt popular aquellsanys d’intent de ruptura amb elfranquisme: “Què volen aquestagent? De matinada han trucat, sónal repla de l'escala. La mare quansurt a obrir porta la bata posada.Què volen aquesta gent que tru-quen de matinada? El seu fill, queno és aquí? N'és adormit a la cam-bra. Què li volen al meu fill? El fill

mig es desvetllava. Què volenaquesta gent que truquen de mati-nada? La mare ben poc en sap detotes les esperances del seu fill es-tudiant, que ben compromès n'es-tava. Què volen aquesta gent quetruquen de matinada? Dies ha queparla poc i cada nit s'agitava, livenia un tremolor tement un truc atrenc d'alba. Què volen aquestagent que truquen de matinada?

Encara no ben despert ja sent vivala trucada i es llença pel finestral al'asfalt d'una volada. Què volenaquesta gent que truquen de atina-da? Els que truquen resten quiets,menys un d'ells, potser el quemana, que s'inclina al finestral. Da-rrera xiscla la mare. Què volenaquesta gent que truquen de mati-nada? De matinada han trucat -lallei una hora senyala- ara l'estu-diant és mort, és mort d'un truc atrenc d'alba. Què volen aquestagent que truquen de matinada?”.

Finalment, el govern franquistava decretar l’estat d’excepció comtornaria a fer en el decurs del pro-cés de Burgos o el gener de 1977el mateix Suárez, que va compor-tar la detenció dels 50 de la Fede-ració Anarquista Ibèrica (FAI) aBarcelona i la tortura d’anarquistessignificats en el moviment estu-diantil del tardofranquisme (Estu-diants Llibertaris de Catalunya iBalears i Federació AnarquistaUniversitària).

> MÚSICS, MÚSIQUES iVOLTANTS

Jornades Cuturals Llibertàries de Sants

L'Ateneu Llibertari de Sants, elCol·lectiu Negres Tempestes i elCentre Social “La Farga” organit-zen les “Jornades Culturals Lliber-tàries” que es desenvoluparan adiferents espais del barri de Santsdurant el mes de febrer.

Amb aquestes jornades, lesentitats convocants aproparan elsvalors llibertaris al veïnat amb laintenció de recuperar el veritablesignificat de paraules com Solida-

ritat, Responsabilitat, Justícia So-cial i Recolzament Mutu.

Les jornades consisteixen endiferents tipus d'activitats com araxerrades, debats, cinefòrums,menjadors i tallers i es portaran aterme a diferents espais del barri:La Biblioteca “Vapor Vell”, el Cen-tre Social de Sants, el Centre So-cial “Can Vies” o el propi CentreSocial “La Farga” es convertiranen el contrapunt a la imminent

campanya electoral, traient la po-lítica i la cultura de les institucionsi portant-la al carrer.

Les Jornades Culturals Lliber-tàries tractaran diverses temàti-ques com la recuperació de lamemòria històrica amb una confe-rència sobre el passat i presentde l'ateneisme a Sants.

Un dels eixos principals de lesJornades serà la sèrie de xerra-des i debats que es duran a

terme. Aquests debats i xerradesintentaren difondre lluites com laque es porta a terme contra l'ex-perimentació amb animals o lavisió anarquista de la lluita contrael masclisme i el patriarcat.

Els organitzadors han enllestitel web Febrer Lllibertari perquè espugui consultar en detall cadas-cuna de les activitats. Més info-mació a: www.lateneu.info iwww.negrestempestes.org

Catàleg de Publicacions SindicalsClandestines a Catalunya 39–75

Centre d’EstudisSociolaborals

El Centre d’Estudis Sociolaborals(CESL) de la CGT(http://www.ceslbcn.org/) presen-tem el catàleg de publicacionssindicals clandestines a Catalun-ya durant el període 1939–1975.

Amb aquest catàleg volen feruna aportació al coneixement deldesenvolupament del movimentobrer sota la dictadura, des de lafinalització de la guerra civil fins ala mort del dictador, posant a l’a-bast d’un ampli públic i dels espe-cialistes les publicacions que vaneditar les diferents organitzacionssindicals clandestines.

S’ha completat aquest catàleg

amb les publicacions editades al’àmbit de l’empresa, incorporantaquelles que van ser editadespels treballadors des de les as-semblees, els comitès de vaga iper comissions de treballadorsque no s’identficaven amb les or-ganitzacions sindicals clandesti-nes. La informació que ens pro-porcionen aquestes publicacionsens permet conèixer l’evolució delsindicalisme sota la dictadura, laparticipació o boicot a les elec-cions sindicals de l’OrganitzacióSindical del règim, més conegudacom a CNS, etc.

Catàleg de publicacions sindi-cals clandestines:http://www.ceslbcn.org/cata-leg_1939-1975/

La premsa llibertària de Badalona,accessible a la xarxa

Equip CEDALLDesprés d'un procés llarg i labo-riós, s’ha acabat la digitalitzacióde la important col·lecció depremsa llibertària de Badalona,corresponent al primer terç delsegle XX.

"La Colmena Obrera", "El Vi-drio" o "Vía Libre", per citar lestres capçaleres periòdiques lliber-tàries més importants de la ciutat,han estat digitalitzades gràcies ala labor conjunta del CEDALL, elCentre d'Estudis Llibertaris Fede-rica Montseny i el Museu de Ba-dalona.

Així mateix és important res-saltar el treball realitzat per l'histo-riador Paco Madrid i el fotògraf

Miquel Valls. Volem afegir quel'important dirigent anarcosindica-lista Joan Peiro va ser un delsmes actius impulsors de la prem-sa sindicalista i llibertària de laBadalona obrera, ja que durantquinze anys va viure i va treballaren aquesta ciutat catalana.

La difusió de la premsa histori-ca llibertària és una bona i neces-sària eina per al coneixement,tant dels fets històrics locals comde la influència que van exercirels grups sindicalistes, llibertaris ianarquistes en el primer terç delsegle XX.

Si voleu consultar i analitzar lapremsa historica llibertària podeuanar a la pagina web del CE-DALL: www.cedall.org

> IMATGES QUE PARLEN“Los pasos(in)visibles de laprostitución”

CELESTE ARELLA, CRISTINAFERNÁNDEZ, GEMMA NICO-LÁS, JULIETA VARTABEDIANVirus Editorial

Col·lectiu Catalunya

La prostitució de les nostres ciutatsi, específicament, la de Barcelona,ha sofert nombroses transforma-cions en els últims anys. Alguneshan vingut provocades per l'arriba-da d'algunes dones immigrantsque han optat per exercir la prosti-tució i han modificat, sobretot, la vi-sibilitat del fenomen. Potser hagiestat aquest fet el qual hagi des-pertat de la seva letargia un ja velldebat que en l'actualitat ha adquiritunes dimensions considerables entots els àmbits de la sorra pública.

L'elecció per la prostitució quehan realitzat i realitzen algunesdones és qüestionada des de di-versos àmbits que articulen elsseus discursos amb altes dosis demoralitat conservadora i de victi-misme, posant èmfasi en la qüestióde la violència. Des d'un posiciona-ment oposat, no obstant això, s'in-tenta reconèixer la prostitució comtreball sexual perquè aquestesdones tinguin cobertura de drets ipuguin treballar en condicions dig-nes i segures. Altres visions, que

posen principalment l'accent en lesmolèsties que genera la prostitucióen el carrer, tan sols considerenqüestions relatives a l'ordre públic.Tenint en compte aquest panora-ma, ens preguntem quins interes-sos estan en joc en les polítiquespúbliques que afecten a la prostitu-ció i quines repercussions concre-tes tenen sobre les protagonistesde la història: les treballadores se-xuals.

El llibre és fruit del desig d'escol-tar les veus que intervenen enaquesta problemàtica. Veus reals,en primera persona; veus que por-ten a terme polítiques pragmàti-ques i persecutories; veus que nocallen el silenciós però contundentestigma que recau sobre les prò-pies treballadores. El camí està ini-ciat. El seu recorregut ens durà alsmodels jurídics entorn de la prosti-tució; a les xarxes i polítiques mi-gratòries; a les representacions iconseqüències que té treballar enl'espai del carrer; al poderós efectede les estigmatizacions i naturalit-zacions; i, finalment, com elementde reflexió central, als drets hu-mans de les treballadores sexualsque estan sent vulnerats. Aquestcamí és, efectivament, pedregós.Però sabem que és necessari tran-sitar-lo perquè només visibilitzantel problema es podrà, algun dia,solucionar. Qui donarà el primerpas?

“Estadospeligrosos.Oriente Medio yla políticaexteriorestadounidense”NOAM CHOMSKY I GILBETACHCAR

Pau Juvillà

Aquest llibre recull tres dies deconversa, del 4 al 6 de gener de2006, entre Noam Chomsky i Gil-

bert Achcar sobre Orient Mitjà i lapolítica d’Estats Units en aquellazona, tractant temes que van desde la definició de terrorisme, fona-mentalisme i democràcia, l’insur-gència iraquiana, la política delsEUA a Iraq o el conflicte sobre Is-rael i Palestina.

Chomsky i Gilbert Achcar, quevisqué al Líban diversos anys, des-granen un a un els conflictes i lesrelacions polítiques d’aquella zonadel món i ens mostren els interes-sos, sovint ocults, que mouen elsfils de les relacions entre els Estatsque la conformen. Les 14 hores dediàleg que es transcriuen en el lli-bre són una visió crítica i global dela política dels Estats Units i delsseus aliats (Israel i el protectorat del’Iraq) envers la resta d’Estats de lazona i també de la política d’a-quests mateixos Estats contra laseva població.

Sempre és un exercici saludablellegir a Chomsky i en aquest cas eltàndem que formen amb Achcar,profund coneixedor de la realitat del’Orient Mitjà, funciona força bé i faque, des de visions diferents, pugincomplementar els temes tractats.El llibre té dos epílegs, un ambcada autor, que es realitzà justabans de la seva publicació per talque els autors poguessin valorar,sis mesos després de les conver-ses, les novetats més significati-ves.

Un molt bon text que suposa unaaproximació crítica i detallada a larealitat d’Orient Mitjà.

“La ciudad delos suburbios”MARC HATZFELDEd. Laertes

Ivan Miró (La Ciutat Invisible)

Més enllà de les flames dels subur-bis francesos, aquest llibre, des-criu, a grans trets, el que conforma-rien els modes de vida o la culturapopular dels suburbis. Formesd’expressió pròpies -rap, graffiti,tags, breakdance, smurf-; maneresde parlar particulars, amb el ‘ver-lan’ –revers parlat del francès ofi-cial-; formes d’organització econò-mica que s’adapten a un “sortir delpas” de la precarietat quotidiana orelacions socials que funcionen apartir d’ajustaments relacionals ba-sats en el respecte i la solidaritatdel veïnatge. Sense caure en unalectura simplista d’adjudicació decaracterístiques unívoques a unacomunitat donada, l’autor dibuixauna sèrie de tendències heterogè-nies pròpies de la diversitat que im-pera a les barriades.

“La catalanitatobrera”JOSEP TERMESEditorial Afers

Col·lectiu Catalunya

Descripció detallada de la història,del pensament i de les idees d'unspartits i sindicats obrers en relacióamb Catalunya i els seus drets d'au-togovern durant els anys de la II Re-pública. Com remarca el títol mateix,s'hi descriu la Catalanitat obrera, llar-gament negada per certa historio-grafia, nostrada i forana. L'estudi ésun treball sistemàtic sobre la presade decisió d'un obrerisme variat (i devegades contradictori) respecte dela República catalana, l'Estatut deNúria i les retallades que va patir ales Corts republicanes, els drets his-tòrics de Catalunya, el dret d'autode-terminació, sobre què s'entén percatalanisme.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Febrer de 2008 27

Llibres

Ethel Macdonald:història d'unaanarquista

Josep Estivill

En el mes de setembre de 1936, dies defragor revolucionari a Catalunya i enplena Guerra Civil espanyola, la CNT-FAI va llançar una crida en la qual de-manava armes, diners i soldats per aser enviats a Espanya, així com mitjansper a la propaganda internacional de lesseves idees anarcosindicalistes. Res-ponent a aquesta crida, una jove anar-quista escocesa, periodista de profes-sió, va acceptar la invitació per anar aBarcelona amb la finalitat de col·laboraren la creació de la secció anglesa delservei d'informació de la CNT-FAI.

Es tracta d'una coproducció feta al2006 entre La Productora i BBC-Sco-tland, amb direcció de Mark Littlewood il'assessorament en el guió de DolorsGenovès. Aquest documental relata, através d'acurades reconstruccions, ma-terial d'arxiu i les intervencions d'espe-cialistes, la història d'Ethel MacDonald.Nascuda el 1909 en el si d'una famíliade classe treballadora, va començar aser militant activa el 1931. MacDonaldva venir a Barcelona el setembre del1936 amb la finalitat de col·laborar en lacreació de la secció anglesa del serveid'informació de la CNT-FAI. Es va con-vertir en la veu en anglès de la ràdiocontrolada per l'organització i que eme-tia per a Europa i Amèrica. MacDonaldva participar en els esdeveniments co-neguts com a Fets de Maig del 1937. Vaser empresonada per les autoritats re-publicanes per haver ajudat a escaparcompanys anarquistes i militants delPOUM. Posteriorment, va ser alliberadai finalment deportada a França. En el re-torn a Glasgow, va mostrar la seva tris-tesa per no haver-se realitzat la «utopiaa Espanya».

És un documental interessant perquèofereix la visió inèdita d'una periodistaestrangera i, de fet, està realitzat ambun estil correcte, que es deixa veure ipermet fer-se una idea del personatge.Però sincerament, li falta grapa. Alternaimatges de l'època amb recreacions ac-tuals per mostrar les situacions ambquè es devia trobar la periodista esco-cesa. Tot realitzat amb força correcció,però li falta grapa. És didàctic -els dià-legs són molt tòpics- i explica la com-plexitat del moment i les tensions políti-ques, però no aconsegueix apassionar.

“Història d'una anarquista” és un do-cumental que vol donar una perspecti-va inèdita de la Guerra i del fenomenanarquista i pe això és força interessant(tot i que no apassiona).El podeu mirara: www.spanishcivilwarfilm.com/

NOT. DEL CAMBIO CLIMÁTICOButlletí sobre el canvi climàticde l'ONG Entrepobles, bole-tinncc@gmail.com /www.pangea.org/epueblos

Revistes

L'OBSERVATORI DE GRÀCIAPunt de trobada d'entitats alternati-ves de la vila de Gràcia (Barcelona)a La Quimera.www.laquimera.org/observatori

AULA LIBREButlletí de la Federación Andaluzade Sindicatos de Enseñanza de laCGT,www.fasecgt.es / www.aulalibre.es

CIUTAT 21Butlletí de CGT a l'Ajuntament deBcn, www.cgtbarcelona.org/ssab/ -www.cgtajuntamentbcn.blogspot.com

Text: Josep Llunas; fotos: JoanRamon Ferrandis

Bruno Valtueña va ser elegit secre-

tari general de la CGT de Catalu-

nya el passat dissabte 19 de gener

al Congrés Extraordinari que l’or-

ganització va fer a Reus. Valtueña,

de 51 anys i nascut a Barcelona, és

afiliat al Sindicat del Metall de la co-

marca del Baix Llobregat, porta 32

anys treballant a la Seat de Marto-

rell i havia estat, fins ara i des del

2005, secretari de Formació del

Secretariat Permanent (SP) de la

CGT.

-Quin és el panorama actual de

l’organitzaió i quines són els

prioritats organitzatives de CGT

en aquest moment?

-Encara no he tingut temps per

poder tenir una idea exacta del pa-

norama de l'organització, i la meva

opinió actual està basada en la

meva experiència com a secretari

de Formació durant els dos anys

passats. El panorama és desigual,

en unes comarques i sectors, hi ha

més dinamisme que en unes al-

tres, però això no és cap novetat...

A l'actual SP ens hem marcat un

pla d'actuació orientat cap a diver-

sos camps. El primer és potenciar

la participació de totes les Federa-

cions en la Plenàries perquè Cata-

lunya dugui propostes al SP Confe-

deral, per a això la informació ha

d'arribar amb temps i que les pre-

ses de decisions siguin efectives.

Continuarem el Pla de Formació ja

iniciat dirigit als delegats i delega-

des i a l’afiliació, i ajudarem les fe-

deracions que tinguin dèficits per

superar-los.

-Com encares aquest mandat de

dos anys fins al proper Congrés

Extraordinari?

-Amb il·lusió, optimisme i la con-

fiança que qui treballem a la CGT

farem tot el que estigui al nostre

abast per consolidar el nostre sin-

dicat. Espero que el pròxim Con-

grés sigui de caràcter ordinari ja

que el nostre desig és complir els

dos anys de gestió que queden, tal

com hem manifestat en el Congrés

Extraordinari de Reus.

-Quines són les línies que com a

SP prioritzareu?

-Les línies les tenim definides en

els nostres Estatuts i Acords.

Aquest SP, com ja he dit abans, en-

cara la seva tasca en la línia de mi-

llorar la participació, coordinar les

lluites dels treballadors, les treba-

lladores i col·lectius per potenciar

la solidaritat i estar oberts a la so-

cietat catalana, perquè la CGT esti-

gui més present arreu. Treballarem

amb il·lusió i posarem tota la nostra

voluntat a fer les coses el millor que

sapiguem per superar els obsta-

cles que empresaris i polítics refor-

mistes posin en el nostre camí.

-La secretària general sortint va

parlar de “trencament” de l’orga-

nització. Quina és la teva percep-

ció sobre el tema?

-Bé, aquesta és una cançó que els

qui duem molts anys en l’anarco-

sindicalisme hem sentit moltes ve-

gades. I tot i ser la pitjor cançó, des-

prés de repetir-la milers de

vegades, potser és la que més

agrada.

Dir que la CGT està trencada és

una opinió que no comparteixo.

Quan es parla de ruptura és per-

què es constata que hi ha diverses

parts d'un tot i s'exagera aquesta

realitat, la idea llibertària de la nos-

tra organització entén la pluralitat

d'idees, es contraposa amb la idea

d'organització monolítica que és

pròpia del partit polític. La CGT és

un sindicat on hi ha persones amb

diferents experiències, dinàmiques

i opinions, aquí és on hem d'apro-

fundir amb una actitud, que respec-

tant les diferents opinions, faciliti la

convivència, la presa d'acords i el

respecte a aquests, hem d'estar

oberts a tothom qui vulgui incorpo-

rar-se a la CGT i estar segurs en el

que diem ser.

Una altra percepció que tinc és

que a la CGT és difícil el debat as-

sossegat i constructiu. Potser el

treball immens que tenim davant

ho dificulta i els debats mal tancats

generen problemes i arrossegant

problemes no s'avança.

No podem, i és per pura supervi-

vència, magnificar els problemes i

destacar les diferències; no estic

dient que cal evitar la confrontació

d'idees, però sí que ha de prevaler

per què estem a la CGT i creure en

la bona voluntat de tots i totes.

-Quin creus que ha de ser el

paper de la CGT de Catalunya en

l’actual panorama de crisi indus-

trial, deslocalitzacions i mercat

global?

-Dintre del panorama laboral la

CGT som un sindicat minoritari, no

desitgem aquest paper i estem tre-

ballant per créixer sòlidament, però

la realitat és aquesta. Fins ara, on

la CGT existia, hem estat en tots

els conflictes que les empreses

han generat, amb les deslocalitza-

cions, retallades de drets laborals i

altres situacions. La majoria de les

vegades, per la relació de forces en

l'empresa o sector, la nostra inci-

dència condiciona, però no deci-

deix, però això no vol dir que no

sigui important. El nostre paper és

fonamental perquè a tots els pro-

cessos de defensa d'interessos la-

borals i negociació, hi hagi partici-

pació, solidaritat i que en la presa

de decisions siguin protagonistes

els treballadors i les treballadors,

per evitar la política d'intermediació

i resignació de les burocràcies sin-

dicals que al reformisme tant li

agrada.

Alhora hem de pressionar les

administracions i poders polítics.

Hauríem de treure conclusions de

les experiències i incorporar als tre-

balladors i treballadores més cons-

cienciats a la dinàmica interna del

Sindicat i de la Confederació, les

lluites haurien de servir no només

per guanyar-les, sinó per créixer

quantitativament.

-Com és pot encarar un fenomen

com la precarització de la vida

des d’un organització clàssica

sindical com CGT?

-En primer lloc. la CGT estem en-

carant la precarització laboral en

els centres de treball cada dia i allí

on estem organitzats, el treball és

ardu i complex. No hi ha cap gran

centre de producció, de serveis o

oficina, on els empresaris no bus-

quin més rendiment dels empleats.

La precarietat avança constant-

ment.

A la CGT, lliguem en el nostre

discurs l'acció sindical i l'acció so-

cial, som l'únic sindicat amb repre-

sentació que aplica l’àmbit social

en la seva activitat laboral l'àmbit.

Hem de lluitar contra els efectes de

la precarietat, que no generem els

treballadors i les treballadores ja

que la desigualtat és una de les

raons de ser del capitalisme. Per tot

això, la CGT hauríem de fer una

anàlisi de la precarietat, les recep-

tes no poden ser uniformes perquè

les situacions precàries no són en

tots els àmbits iguals.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

La idea llibertària d’organització entén la pluralitat d’idees

BRUNO VALTUEÑA, SECRETARI GENERAL DELA CGT DE CATALUNYA

Intel·lectual

col·lectiu

Jordi Martí Font,http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/view/id/2639Cada una de les aportacions de cadas-

cun i cadascuna de les persones que

no ens deixem xafar, de cada una de

les que no ens creiem que estiguem

tan bé com diuen que ens fan sentir.

Perquè viatgem i veiem gent que pa-

teix, i no perquè siguin patidors de

mena sinó perquè tal com ho tenim

muntat –com ho tenen... i nosaltres hi

participem- no va. I quan sumem el

que diem, totes i tots, malgrat que

algun cop és contradictori i no ens fa

por que ho sigui, esdevenim intel·lec-

tual, intel·lectual col·lectiu, format per

pensament i acció, per pensaments

propers i sovint coincidents, tot i que

no sempre. Per acció directa que no es

conforma a denunciar sinó que alhora

argumenta, explica, qüestiona...

Intel·lectual col·lectiu. Pensament i

acció quan, per exemple, uns nois es

planten enmig d’un acte “a favor de la

família” -i alhora contrari a la diversitat

de la majoria de formes d’estimar i de

viure- i en un acte intel·lectual de pri-

mer ordre rebenten la missa que els

benpensants que no pensen tenien

preparada per entretenir el diumenge i

redimir els seus múltiples pecats.

Intel·lectual perquè fa pensar i ajuda a

fer-ho, denunciant els plantejaments

retrògrads d’una d’aquestes trobades

d’integristes alhora que reivindica el

dret al propi cos. Col·lectiu perquè el

que diu, fa i provoca és fet per més

d’un nom, per més d’una persona, per

més d’una manera de fer i de ser.

Tinguem clar que no només l’acció

directa serveix per fer gramàtica amb

al propi cos sinó també la frase líquida

que flueix i va amarant consciències i

cervells que la desgranen i en prenen

una a una cada una de les parts, que

gra a gra reformulen sentències i pro-

posicions més o menys lúcides i fan

que passin a ser part del propi pensa-

ment de qui les llegeix o sent.

Entre nosaltres també hi trobarem

individualitats individals i saber xu-

clar-les i que passin a ser part del tot

és la nostra feina. Que esdevinguin

part del tot que suma i s’infecta alhora

que esdevé cada cop més col·lectiu,

més divers i més format per gent dife-

rent i pensaments veïns tot i que so-

vint estancs.

No tindrem mai els grans mitjans de

què disposa el pensament únic teledi-

rigit dels “opinadors lliures” que tots

diuen el mateix per tal que amplifiquin

les nostres veus però sí que tenim ja

els mil i un petits megàfons que les re-

produeixen, que esdevenen mosquits

que, ben encaminats i mai dirigits,

facin caure l’elefant en qüestió, es

digui Sostres, Roglan, Barbeta, Losan-

tos o Cuní. I en aquesta tasca, compar-

tir és la millor tàctica, sumar la millor

eina i no ser benevolent la millor forma

d’intel·ligència. Escoltar, saber, repro-

duir, aprendre, fer, crear i infectar.

Aquestes són les normes d’aquest

intel·lectual col·lectiu que som totes i

tots les qui ens atrevim a dissentir.

“Treballarem ambil·lusió i posarem totala nostra voluntat afer les coses el millorque sapiguem”

“Somom un sindicat on hi ha persones amb diferents experiències, dinàmiques i opinionss (...) hem d'estar oberts a tothom qui vulgui incorporar-s’hi”.

‘A la CGT, lliguem l’acciósocial amb l’acció sindical’> LES PARAULES SÓN PUNYS

> LA FRASE...