1. LA CNT A LA POLTICA CATALANA DURANT LA GUERRA CIVIL (1936- 1939). EL PODER POLITICO DE LA -------------------------------------- ELS AJUNTAMENTS DEL VALLS OCCIDENTAL MATIAS VARGAS PUGA LLICENCIAT EN DRET DOCTOR EN GEOGRAFIA I HISTRIA (HISTRIA CONTEMPORNIA) Membre de la Societat Catalana dEstudis Histrics (Institut dEstudis Catalans) i del Centre dEstudis Histrics de Terrassa_______________________________________________________________ REALITZAT AMB LAJUT DE LA COMISSI LLUS COMPANYS DEL DEPARTAMENT DE PRESIDNCIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA_______________________________________________________________

2. 2 DEDICATRIA Als meus pares i a la resta dels meus familiars difunts, sempre presents enel meu cor. I com homenatge especial al meu avi Matias Vargas Castro, amantde la pau, la fraternitat, la natura, la dignitat humana i la justicia social. A la meva estimada esposa, ngela, per la seva comprensi i el seu suportpermanent a les meves inquietuds. Als meus dos fills, el meu tresor, per a qu coneguin i aprenguin delpassat. A tots els qu alguna vegada han sembrat de qualsevol tipus de somnis elsseus cors per no han recollit la collita que esperven, sin profundes decepcionsque han encongit els seus esprits. A tots aquells, joves i grans, homes i dones, que, amb entusiasme, noblesai sinceritat, desitgen un mn millor que lactual. 2

3. 3 AGRAMENTS Vull fer constar el meu agrament a algunes persones que, amb la sevaactitud o amb la seva collaboraci, han facilitat el meu accs a dades de fontsprimries documentals, possibilitant larribada a bon port del present llibre: Snia Domnech i Maria Josep Miralbell (Arxiu Nacional de Catalunya) Miguel Gonzlez Urien (Fundacin Salvador Segu, Madrid) Jos Nez i Jaume Oliveras (Ajuntament de Barber del Valls) Mercedes Bermdez i Miguel Alonso Moreira (Associaci dHistria de Barber del Valls) Juli Boadella i Silvia Siz (Ajuntament de Castellar del Valls) Jos Maria Gutierrez i Merc Durn (Ajuntament de Castellbisbal) Carolina Ruz (Ajuntament de Cerdanyola del Valls) Maria Teresa Valls (Ajuntament de Gallifa) Jordi Roca i Maria Antnia Sellars (Ajuntament de Matadepera) Maria Rosa Torrens (Ajuntament de Montcada i Reixac) Asuncin Rodriguez i Maria Victria Castro (Ajuntament de Palau-solit i Plegamans) Pere Bolaos i Silvia Avils (Ajuntament de Poliny) Montserrat Roca (Ajuntament de Rellinars) Jos Antonio Hidalgo i Rosa Baulies (Ajuntament de Ripollet) Pere Bel (Grup de Col.laboradors del Museu de Rub) Judit Tapiolas (Ajuntament de Rub - Arxiu Histric) Victria Mateo i Eduard Fraile (Biblioteca de Rub) Joan Comaslivas (Arxiu Histric de Sabadell) Gemma Foj (Arxiu Histric Municipal de Sant Cugat del Valls) Montserrat Pobla i Dolors Arimn (Ajuntament de Sant Llore Savall) Miguel Snchez (Ajuntament de Sant Quirze del Valls) 3

4. 4 Enric Ferrando (Arxiu Histric Municipal de Sant Quirze del Valls) Francesc Consuegra i Lourdes Bailau (Ajuntament de Santa Perptua de Mogoda) Marina Cusc (Ajuntament de Sentmenat) Teresa Cardellach i Joaqum Verdaguer (Ajuntament de Terrassa) Josep Llus Llorca (Arxiu Histric Comarcal de Terrassa) Montserrat Morera (Ajuntament dUllastrell) Joan Amengual i Rosa V. Mauricio (Ajuntament de Vacarisses) Jos Maria Castellanos i Miquel Massip (Ajuntament de Viladecavalls) 4

5. 5 N D E XSIGLES I ABREVIATURES ............................................................... 8INTRODUCCI .................................................................................. 11EL PROTAGONISME POLTIC DE LA CNT: EL SEU OBLIT ......... 23La CNT era linstrument per fer la revoluci anarquista ........ ........... 24Suplantar lEstat existent, imposant la dictadura confederal? ......... .... 29La creena i la ra, difcil uni: loblit, un recurs emocional ............. ... 35EL VALLS OCCIDENTAL .................................... ..... 43Una comarca important de la Catalunya autonmica ............................. 45Els seus municipis .................................................................................. 51Els Ajuntaments ................................................................................. 73ELS INICIS DEL RGIM NASCUT A CAUSA DE LA GUERRA..... 99Comenament de la nova etapa poltica............ ....................................... 99La situaci als pobles............................................................................... 123Sabadell i Terrassa ............ .................................................................... 149LA CONSOLIDACI DE LA COALICI ANTIFEIXISTA................ 166El Decret de 9 doctubre de 1936 , tots units .......................................... 170Constituci dels Consells Municipals...................................................... 174Repartiment del poder ................ ............................................................ 197PRIMER ANY DE TRAJECTRIA CONFEDERAL ........................ 203Els representants de la CNT ................................................................ 203 Octubre de 1936............................................................................... 209 Novembre de 1936 .......................................................................... 218 Desembre de 1936 ........................................................................... 227 Gener de 1937 ................................................................................. 238 Febrer de 1937 ................................................................................ . 251 Mar de 1937 ................................................................................... 260 5

6. 6 Abril de 1937 ................................................................................ 271Els seus representats, afiliats i llibertaris en general................................ 288 Barber del Valls .......................................................................... 289 Castellar del Valls ......................................................................... 289 Castellbisbal ................................................................................... 291 Cerdanyola del Valls .................................................................... 291 Gallifa ............................................................................................ 296 Matadepera .................................................................................... 296 Montcada i Reixac ........................................................................ 297 Palau-solit i Plegamans ............................................................... 298 Poliny ......................................................................................... 298 Rellinars ...................................................................................... 298 Ripollet ........................................................................................ 299 Rub ............................................................................................. 299 Sabadell ....................................................................................... 303 Sant Cugat del Valls ................................................................. 310 Sant Lloren Savall ..................................................................... 311 Sant Quirze del Valls ............................................................... 312 Santa Perptua de Mogoda ........................................................ 313 Sentmenat ................................................................................. 314 Terrassa .................................................................................... 315 Ullastrell .................................................................................. 324 Vacarisses ................................................................................ 324 Viladecavalls .......................................................................... 324Repercusions dels Fets de Maig de 1937 .................................. 325 Juny de 1937 ............................................................................. 350 Juliol de 1937 ........................................................................... 364 Agost de 1937 .......................................................................... 373 Setembre de 1937 ..................................................................... 381 6

7. 7NOVA CONFIGURACI DELS AJUNTAMENTS (OCTUBREDE 1937 - GENER DE 1939) ................................................................ 388El Decret de 8 doctubre de 1937 : adu al POUM ............................. 389 Octubre de 1937 ............................................................................ 389Entesa PSUC-CNT ........................................... .................................... 401 Novembre de 1937 ...................................................................... 401 Desembre de 1937 ....................................................................... 409 Gener de 1938 ............................................................................ 419 Febrer de 1938 ............................................................................ 432 Mar de 1938 .............................................................................. 438 Abril de 1938 .............................................................................. 457 Maig de 1938 .............................................................................. 474 Juny de 1938 .............................................................................. 487 Juliol de 1938 ............................................................................ 494Els ltims poltics locals de lanarquisme valles ............................ 502CONCLUSIONS ................................................................................ 549FONTS I BIBLIOGRAFIA ........................................................... 576ANNEXOSI Relaci de tots els consellers cenetistes ...................................... 591II Participaci als Plens dels Consistoris .......................................... 613III Relaci dAlcaldes i Regidors drea o Presidents de Comissi Municipal ............................................................ 615IV Evoluci de la presncia confederal ............................................. 627V Ajuntament de Pins del Valls (Sant Cugat del Valls). Relaci dingressos i despeses del mes de desembre de 1937 .................. 631VI Resum del Llibre Registre de Sortida de Correspondncia de lAjuntament de Barber del Valls, mesos de novembre i desembre de 1938 ........................................................................ 638 7

8. 8 SIGLES I ABREVIATURESA) SIGLES D ORGANITZACIONS:ACR Acci Catalana RepublicanaAIT Associaci Internacional de TreballadorsCEDA Confederaci Espanyola de Dretes AutnomesCNT Confederaci Nacional del TreballCRT Confederaci Regional del TreballERC Esquerra Republicana de CatalunyaFAI Federaci Anarquista IbricaFECL Federaci Estudiantil de Conscincies LliuresFIJL Federaci Ibrica de Joventuts LlibertriesFRER Federaci Regional dEscoles RacionalistesFRML Federacin Regional de Mujeres LibresIR Izquierda RepublicanaMLE Moviment Llibertari EspanyolPCE Partit Comunista dEspanyaPNV Partit Nacionalista VascPOUM Partit Obrer dUnificaci MarxistaPS Partit SindicalistaPSOE Partit Socialista Obrer EspanyolPSUC Partit Socialista Unificat de Catalunya 8

9. 9SIA Solidaritat Internacional AntifeixistaUGT Uni General de TreballadorsUR Uni de Rabassaires i altres cultivadors del camp de CatalunyaUSC Uni Socialista de CatalunyaB) ABREVIATURES DE FONTS UTILITZADES:AHN-SGC Archivo Histrico Nacional - Seccin Guerra Civil (Salamanca) ( des de 1999, Archivo General de la Guerra Civil Espaola)ANC Arxiu Nacional de CatalunyaAABV Arxiu de lAjuntament de Barber del VallsAACV Arxiu de lAjuntament de Castellar del VallsAAC Arxiu de lAjuntament de CastellbisbalAACEV Arxiu de lAjuntament de Cerdanyola del VallsAAG Arxiu de lAjuntament de GallifaAAM Arxiu de lAjuntament de MatadeperaAAMR Arxiu de lAjuntament de Montcada i ReixacAAPP Arxiu de lAjuntament de Palau-solit i PlegamansAAP Arxiu de lAjuntament de PolinyAARE Arxiu de lAjuntament de RellinarsAAR Arxiu de lAjuntament de RipolletAHMR Arxiu Histric Municipal de Rub 9

10. 10AHS Arxiu Histric de SabadellAHMSCV Arxiu Histric Municipal de Sant Cugat del VallsAASLS Arxiu de lAjuntament de Sant Lloren SavallAHMSQV Arxiu Histric Municipal de Sant Quirze del VallsAASPM Arxiu de lAjuntament de Santa Perptua de MogodaAAS Arxiu de lAjuntament de SentmenatAHCT Arxiu Histric Comarcal de TerrassaAAT Arxiu de lAjuntament de TerrassaAAU Arxiu de lAjuntament dUllastrellAAVA Arxiu de lAjuntament de VacarissesAAVI Arxiu de lAjuntament de ViladecavallsBOGC Butllet Oficial de la Generalitat de CatalunyaDOGC Diari Oficial de la Generalitat de CatalunyaFSS Fundaci Salvador Segu (Madrid)IIVSG Internationaal Institut Voor Sociale Geschiedenis (Institut Internacional dHistria Social, Amsterdam, Holanda)GM Gaceta de Madrid. Diario Oficial de la RepblicaGR Gaceta de la Repblica 10

11. 11INTRODUCCI El present estudi desenvolupa i complementa la meva tesi doctoral i el seuobjecte central s lanlisi de la participaci poltica, del poder polticinstitucional local, que els sindicats adherits a la Confederaci Nacional delTreball van poder exercir en cada moment de la guerra civil als Ajuntamentscatalans i, ms especficament, en els dels municipis de la comarca del VallsOccidental, aproximant al lector a la vida interna dels Consistoris i a la sevagesti pblica 1. Tanmateix, des de lestudi dels anarcosindicalistes i de la seva presncia iactivitat, es tracta duna aproximaci genrica i no especfica de lhistriaparticular de levoluci interna de cadascun dels Consells Municipals oAjuntaments, doncs el que ens interessa ressaltar no sn els detalls tcnicseconmics i administratius, sin de quns tipus dassumptes sen ocupaven msels governs locals, els de ms transcendncia entre la ciutadania, els que mspreocupven a la gent del carrer de la rereguarda. I que no eren propis oespecfics de tal o qual Ajuntament, de tal o qual municipi, sin del conjunt detots ells, amb ms o menys importncia segons les seves caracterstiques. Igualment, totes aquestes relacions i activitats poltiques o de poder localque afectven les poblacions dels municipis daquesta comarca, no podien existiro desenvolupar-se en una mena dilles al marge de la resta de la polticacatalana, espanyola, internacional, sin que estava interrelacionada i eraconsequncia inmediata de totes elles. I, com a la resta de Catalunya, tamb hi va haver militants dels sindicatslocals de la Confederaci Nacional del Treball que - malgrat la continuada1 Amb el ttol La actividad poltica de la izquierda libertaria en la comarca del VallsOccidental durante la guerra civil, dirigida per Angeles Egido Len, va sser defensada eldia 6 de novembre de 2001 a la Facultat de Geografa i Histria de la UNED (Madrid),formant el tribunal els professors Javier Tusell, Isidro Seplveda, Javier Paniagua, MercVilanova i Pere Gabriel. 11

12. 12trajectria de participaci poltica a tots els nivells volguda pels mximsrepresentants de lorganitzaci anarcosindicalista (ratificada sempre per lamajoria de la militncia, segons la prpia dinmica de funcionament internorgnic des del comenament mateix de la guerra) i continuada desprs delconflicte en els Governs republicans de lexili fins a mitjans de lany 1947 - noconsiderven correcta i convenient una participaci poltica de collaboraci, decorresponsabilitat amb les altres organitzacions que soposaven als rebelsreaccionaris. Com sempre havia passat i encara passa a tot el mn, encara quesigui, comparativament parlant amb lpoca de la guerra civil espanyola, a unnivell insignificant, sense cap transcendncia poltica a lhistria del movimentanarquista o llibertari, lexistncia de grans objectius genrics finalistes i no acurt o a mig termini, sense definir o concretar a la realitat inmediata del dia a diaquotidi i que shavien dassolir com a conseqncia de la revoluci, senseespecificar cm shavia de fer aquesta revoluci, va suposar lexistncia decriteris, percepcions i estats dnims diferents entre els militants de lIdealcrata, amb divisions dopinions i formes dactuar, i portaria molts desenganys ifrustracions anmiques, doncs una cosa era anar als locals sindicals i poderrelacionar-se quotidinament amb els companys didees i sentiments altrustes,compartir amb ells la lluita sindical, i una altra ben diferent era fer front a larealitat militar, poltica, econmica i social, amb poder de decisi, amb poderdelecci, daccions o omissions. No havia res preparat per afrontar tot all queva arribar amb el comeament de la guerra civil, ms enll de lenfrontament a laciutat de Barcelona amb els rebels, i grcies a que quins estven ocupant elsrgans interns ms representatius eren homes amb experincia en lacciparamilitar, en jugar-se la vida, disposats a tot amb les armes a la m. Ens ocupem de rescatar de loblit el nom de totes aquelles persones queacudien, desprs de realitzar el seu treball habitual, a exercir un crrec poltic pelque assumien responsabilitats en la gesti dels afers pblics generals queafectven al seu municipi, en la majoria dels casos, sense remuneraci; una 12

13. 13ocupaci que es desenvolupava no en equips de govern formats nicament percompanys dels sindicats cenetistes, sin tamb per membres daltres formacionspoltiques i sindicals, en coalici amb la resta dels representants de lesorganitzacions antifeixistes. s el comenament per poder saber en el futuralguna cosa ms de cadascuna delles. Per a cap dambdues coses shavien preparat gens ni mica amb anterioritata la guerra i, ara, en plena contesa, havien dassumir unes responsabilitatspbliques quins mbits dactuaci repercutien directa o indirectament en latotalitat dels vens dels seus respectius municipis, comptant per a tal comesa ambuns mitjans materials i personals al servei de lAdministraci Local corresponentque eren manifestament insuficients davant els problemes i necessitats bsiquesapressants que sanaven presentant. Pretn ser el primer duna srie de treballs que analitzaran al detall tots elsaspectes relacionats amb la dita participaci poltica, duna importncia semblanta la duta a terme pels dos grans partits poltics del moment, ERC i PSUC. Per no pot abordar-se al detall el coneixement de la gesti pblicaquotidiana en les diferents rees de competncia municipal ni els pactes ienfrontaments poltics entre les distintes organitzacions presents en les ditesCorporacions Locals, sense abans tenir a m les dades bsiques generals que enspermetin afrontar amb serietat i rigor les dites qestions. Independentment daix, tamb considerem un fi en si mateix saber acincia certa qu van ser aquestes persones, recuperar-les per a la memriahistrica. Som de lopini que els protagonistes ltims dels esdevenimentshistrics collectius sn les persones com a tals, en tota la seva integritat, quetenen un paper decisiu en el transcrrer dels mateixos. Arribar al seuconeixement s, tamb, una de les formes dapropar-se al coneixement objectiude la realitat circumdant global existent en cada moment concret. Aqu nomsseran esmentades amb el seu nom complet, deixant per a possibles futures 13

14. 14biografies lacostament a aquest aspecte del tema. s evident que a lactualitat hi ha un desconeixement generalitzat i massiude la qesti de base aqu plantejada, malgrat haver transcorregut, relativament,poc de temps des daquelles dates, tant recents que han arribat a marcar la vidade diverses generacions, entre elles, la nostra. En gran part, ha estat motivat per la necessitat doblidar que han sentitmolts dels protagonistes principals dels fets, encara que, tamb, a causa delinters que, per motius partidistes de distint signe, altres han tingut en qu hihagi silencis i distorsions del qu va ocrrer. Un exemple daquest protagonisme personal decisiu per a la pervivnciade dit desconeixement de lactivitat poltica normalitzada de la CNT catalanadurant la guerra civil de 1936-1939, ho tenim en actituds com les defensadesdurant decennis per dos dels ms importants lders de lanarquisme catal iespanyol: Federica Montseny Ma i Sinesio Garca Fernndez (Diego Abadde Santilln). Ambds van impulsar amb tots els mitjans al seu abast una actitudcontrria a la participaci en el poder poltic i van cridar als creients delAcrcia a una defensa a ultrana de les idees bsiques anarquistes, a una pretesaortodxia, quan qualsevol que conegui mnimament la histria del movimentllibertari contemporani sap que aix s quelcom absurd, perqu ni hi ha cap codide doctrina anarquista (quelcom sagrat o irrefutable) ni ning pot saber quinas la vertadera: cap qualsevol construcci terica que es desenvolupi partint deles idees-fora o conceptes indeterminats en qu se sustenta (com ho sn, perexemple, els de Llibertat i Igualtat) i que comportin necessriament un marc dedemocrcia de base, participativa, real o total, econmica, poltica, social icultural; que englobi a tots els membres de la societat, comunitat, collectivitat ocom se li vulgui denominar a lmbit geogrfic en qu simplanti i desenvolupi,permetent i garantint el mxim desenvolupament possible de lexercici de la 14

15. 15llibertat individual i grupal, dacord amb la mxima que diu que cal substituir elgovern dels homes per ladministraci de les coses. Per, curiosament, dita retrica incendiria a favor de la negaci total pelmoviment llibertari a una participaci en lentramat poltic-administratiu dequalsevol tipus o model dEstat, va sorgir molt desprs que concorregus tamben ambds una circumstncia despecial rellevncia: la seva oratria i liderat vanser claus, a linici de la contesa a Barcelona, quan ja estaven venuts elsreaccionaris facciosos, per convncer a la majoria de la militncia cenetista dequ era fonamental adoptar un acord pel qual la coalici militar incipient - quede facto shavia realitzat als carrers amb la resta de les formacions antifeixistes- continus endavant en tots els terrenys, en tots els mbits, fins a la derrota totaldels insurreccionats. La seva encesa defensa, cridant al sentit com i recordantque la lluita contra el feixisme es produa a tot Espanya i no sols a Catalunya, vasuposar descartar, per considerar-se insensata i irreal, lopini de Joan GarcaOliver, partidari de anar a pel tot, de la imposici duna dictadura de la CNT aCatalunya, dimplantar una superestructura confederal semblant a la cenetista alllarg i ample de tota la societat catalana. A ms a ms, ambds van ocupar crrecs poltics molt importants enlaparell de lEstat: la primera va ser Ministra en el Govern central; el segon,Director General en el Govern autonmic catal. Lexperincia personal, sembla,va confirmar les seves anteriors conviccions preblliques, encara que tampocvan explicar mai si els semblava que devia haver-se optat per lopci den JoanGarca Oliver o b per una tercera alternativa i quina podria haver estat aquestaltima. Federica mai es va cansar de repetir frases com lanarquisme s lasupressi de tot govern. Es tracta de substituir el govern dels homes perlorganitzaci de les coses. I aix s possible a base de consells deconomia, defederar les comarques, de voluntat solidria... i oferia una explicaci clara (pera qui vulgui comprendre) del que constitua lanarquisme per a lidealista 15

16. 16convenut: en els nostres bons temps, lanarquisme era com una mena dereligi2. Abad de Santilln no li anava a la saga en tal qesti i ja el 1938, en plenaguerra, publicava articles en la revista Tim on deia coses com les quesegueixen: Per a lEspanya que treballa, que produeix i que pensa, no hi ha capavantatge en el canvi dels timoners de laparell estatal, ni en laugmentexorbitante de la burocrcia governativa (...) Tant si volem viure del productedel nostre treball, com si volem contribuir amb el nostre bol al cabal cultural dela Humanitat, hem de fer-ho noms a condici dapartar-nos de lEstat i devitarque lEstat posi la seva urpa devastadora sobre la nostra obra 3. Per a alguns llibertaris histrics, letapa de la guerra civil de 1936-1939suposa, dins la improvisaci del moment, levoluci definitiva del moviment capa una teoria i una praxi que tenen en compte la realitat circumdant del momenthistric; en definitiva, el final dun llarg procs de maduraci basat en la prpiaexperimentaci, un element bsic dintre del procs revolucionari, com hamanifestat en alguna ocasi el clebre anarquista alemany Agust Souchy: Avui, com fa cinquanta o seixanta anys, estic a favor duna revolucipoltica en tots els pasos on hi ha dictadura i on no hi ha llibertats. Ara b, si estracta de reconstruir desprs un nou sistema econmic-social, s una altra cosa.Aix no es pot fer amb violncia individual. Ha de sortir del poble mateix.Noms llavors ser una cosa lliure, llibertria. I no pot esperar-se que prosperidun dia per a un altre. s un procs llarg. No hi ha ms que fixar-se en el casespanyol. Lexperincia llibertria viscuda a Espanya durant la guerra civil no vasorgir del no-res (...) s necessari que tot evolucioni. Al cap i a la fi, la revolucino s sin una evoluci accelerada4. Per a daltres, lactuaci de la CNT durant la guerra i, en particular, la2 Entrevista realitzada per Arturo SAN AGUSTIN, Federica Montseny, El Peridico deCatalunya, 30-01-86, p. 18.3 Diego ABAD DE SANTILLAN, En torno a nuestros objetivos libertarios, Argl, EdicionesLibertarias Africa del Norte (: Cuadernos de Estudios Sociales, 3), 1945, pp. 23-26.4 Frente LIBERTARIO, Agustn Souchy, anarquista alemn, Historia Libertaria, 3, febrero1979, p. 21. 16

17. 17seva participaci poltica, shan considerat sempre com un gravssim error icausa de les divisions internes del moviment que es van produir a lexili. Sobre laqu es va produir al si del MLE res ms acabar-se el conflicte bllic civil,manifestada ja en el Ple celebrat en Mauriac (Departament de Cantal, Frana), el6 de juny de 1943, sn ben eloqents les manifestacions que ha deixat escritesJos Berruezo, un dels principals protagonistes: Aviat es van manifestar dues tendncies diferencials i antagniques, alfoc de les quals es van consumir les millors energies; duna part, la dels quconsideraven (...) que lobjectiu ms urgent de lhora hauria de constituir-ho laformaci duna aliana de tots els sectors de lexili capa dorganitzar la lluitacontra el rgim feixista espanyol amb alguna eficcia. Pertanyien a aquestatendncia, entre altres, Berruezo Romera, Josep Pl, Liberto Ros, GonzlezMarn i Pedro Mora, que eren qualificats de reformistes desviacionistes...5. Creiem dinters mencionar ac el testimoni dun dels protagonistes msdestacats del moviment llibertari histric: Fidel Mir. Fem, primer, un recordatori bsic de la seva trajectria: des de 1934 a maigde 1937 ocupa el crrec de Secretari General de la Confederaci Regional de lesJJ. LL. de Catalunya; des de finals del dit any fins a mitjans de 1938 ocupa laSecretaria del Comit Nacional; posteriorment, de la del Comit Executiu delMLE i - ja a lexili - forma part del Consell General del MLE. Va pertnyer al grup dafinitat denominat Nervio, adherit a la FAI i en elque, entre daltres, figuraven Diego Abad de Santilln, Pedro Herrera i Germinalde Sousa. No obstant aix, va dirigir la Secci Comarques del Comit de MilciesAntifeixistes de Catalunya (un organisme pblic enquadrat dins lorganigramadel Departament de Defensa de la Generalitat de Catalunya) i, ja a la segonaetapa de la guerra, al 1938, va ser anomenat Secretari General Nacional de laInfncia Evacuada (Ministeri dInstrucci Pblica), crrec poltic, de confiana,que va ocupar fins a locupaci militar de Catalunya.5 Jos BERRUEZO, Contribucin a la historia de la CNT de Espaa en el exilio, Mxico 1D.F., Editores Mexicanos Unidos, 1967, p. 137. 17

18. 18 Ha sigut considerat com un dels ms destacats lders possibilistes,heterodoxos o practicistes. Fundador a lexili mexic de leditorial EditoresMexicanos Unidos, ha sintetitzat molt b el que ha estat la dita constant divisi: Arran del Ple de la CNT celebrat a Pars el 1945, manipulat per FedericaMontseny i els seus, lOrganitzaci es va dividir i tamb a Mxic. Ellspublicaven Solidaridad Obrera i nosaltres CNT, de la que era director Alfarache,i una revista, Comunidad Ibrica, els collaboradors principals de la qual erenAbad de Santilln i Ramn J. Sender. Per la seva banda, Cano Ruz amb un gruppublicava Tierra y Libertad. Lany 1961 es va celebrar a Limoges un Congrs enqu es van unificar les dues tendncies; en realitat, es va produir la unitatorgnica per no la de pensament i ms endavant la CNT es va dividirnovament6. Sens dubte, gran part de lactitud de retorn al passat anterior a la guerracivil es deu a lactivitat desplegada en el dit sentit per la tendncia maximalista(els, de vegades, anomenats, ortodoxos o pells vermelles), des de lafinalitzaci de la guerra fins al present actual. Ja en la ConfernciaIntercontinental del MLE celebrada en Toulouse (Frana), a labril de 1947, esva arribar a aprovar per unanimitat un dictamen que deia el segent: Lrgan intercontinental que es creu com resultat daquesta Conferncia(...) un cop a Espanya, continuar exercint les seves funcions com a rganrepresentatiu del nostre Moviment, en el cas que no existeixi organitzat un nucliaf a linterior y cabent esperar una etapa de lluita durssima per eliminar alcorrent poltic que usurpa actualment la representaci del nostre Moviment7. A aix ha contribut tamb la falta dinters mostrat en general pelsespecialistes per abordar aspectes concrets del moviment llibertari, claramentperceptible en lescassa historiografia que sobre aquest ha aparegut en les duesltimes dcades. I, a ms a ms, els pocs que s ho fan, solen centrar la majorpart de la seva atenci en les etapes cronolgiques anteriors a la guerra civil i en6 Antoni CASTELLS DURAN, La ltima entrevista de Fidel Mir, Polmica, 67, diciembre1998, pp. 39-41.7 COMISION INTERCONTINENTAL DEL MOVIMIENTO LIBERTARIO ESPAOL, MovimientoLibertario Espaol. Conferencia Intercontinental, Toulouse, abril 1947, Toulouse, autor,1947, p. 72. 18

19. 19els tpics temes violents: aixafament de lalament rebel al juliol de 1936, Fetsde Maig de 1937, etc. Els relacionats amb les transformacions econmiques,socials i culturals, queden relegats a un segon pla i la participaci polticainstitucional tan sols sesmenta el menys possible, de passada com quelcomgaireb anecdtic. Contrriament, considerem de la major importncia endinsar-nos de maneraobjectiva en lestudi de la inclusi generalitzada dels militants de lesorganitzacions llibertries en tots els organismes pblics existents a la zonarepublicana, al llarg de tot el conflicte bllic civil, aix com de les relacionspoltiques mantingudes amb la resta de les organitzacions antifeixistes i la sevaparticipaci en la gesti pblica dels interessos generals, afectant les sevesdecisions, directa i indirectament, tant als ciutadans que vivien la guerra a larereguarda, dia darrera dia, com als que es jugaven la vida als camps de batalla. Digual manera, creiem que s necessari recordar no sols els fets violents,sin tots aquells aspectes del moviment llibertari histric que ho singularitzencom a tal, perqu, com deia el mateix Diego Abad de Santilln a lany 1976,sobre el paper de lexili llavors i la possible importncia del moviment llibertari aEspanya desprs de la transici democrtica: No minimitzo lesfor abnegat de determinats grups dexiliats permantenir publicacions duna transcendncia gaire relativa, sense ress real foradel nucli ntim dels fidels (...) la immensa majoria daquestes publicacions noestan a laltura dels nostres temps ni de lactual problemtica espanyola imundial; viuen fora dpoca; alguna vegada les hem equiparat a fulls parroquials(...) Es diria que ha desaparegut el temor a la llegenda negra sobre lanarquisme,doncs per onsevol es parla dell, del federalisme, dautogesti, de socialisme enllibertat, de socialisme humanista... Tots aquests conceptes van ser els basamentsde les nostres teories de reivindicaci social i humana, de la nostra manera de seri pensar. T, doncs, que resultar-nos grat que aquests conceptes i idees siguinavui compartits per tantes mentalitats procedents dels ms diversos camps 19

20. 20ideolgics8. No podem continuar sostraient del coneixement histric levoluci delmoviment llibertari espanyol durant la guerra. Com ha manifestat PereGABRIEL, ...a partir de juliol de 1936, lesquema triangular al voltant deltreintisme, del faisme i lanarquisme pur, amb les consegents connotacions demoderaci, activisme colpista i discurs filosfic, ja no serveix per explicar nicaracteritzar les tendncies de la CNT. Les discussions van passar a girar entornde tota una srie de temes nous i els diversos corrents van resultarreformulats... 9. En alguns mitjans llibertaris de tot el mn hi ha, actualment, un interscreixent sobre el denominat municipalisme llibertari, una qesti terico-doctrinal posada de moda per alguns intellectuals estrangers (com s el cas deMurray Bookchin, gran coneixedor de lanarquisme ibric). Per, no obstantaix, a aquest es contraposa tant lexistncia dun buit dhistoriografia fehacient,seriosa, de confiana, sobre lexperincia municipalista que va suposar la guerracivil espanyola al llarg de tots els territoris peninsulars, com, tamb, fins i tot, lafalta de profunditzaci existent als anlisi realitzats per les petites aportacionsteriques doctrinals posteriors a lesdeveniment, que parlaven ja obertament node comunes, terminologia de Frana, sin de municipis 10. Finalment, s convenient recordar que durant la guerra civil de 1936-1939,la comarca catalana no era una Administraci territorial local amb competncies8 Fidel MIR, Dilogos con Diego Abad de Santilln, Sindicalismo, 13-14 (abril-maig1976), p. 24.9 Pere GABRIEL, Un sindicalisme de guerra: sindicats i col.lectivitzacions industrials iagrries a Catalunya, 1936-1939, en la obra collectiva La guerra civil 2.Actes del IISeminari sobre la guerra civil i el franquisme a Catalunya. Barber del Valls, 14 i 15 demar de 1997, Ajuntament de Barber del Valls, 1998, p. 66.10 Com exemple, els opuscles escrits per Felipe ALAIZ, La Federacin Local es elMunicipio, El Municipio mandatario de su asamblea abierta, Carta Municipal acordada,Urbanismo, Bordeaux (Francia), Editorial Tierra y Libertad (:Hacia una Federacin deAutonomas Ibricas FAI, 4-16-14 y 15), 1945-1945-1947- 1947. 20

21. 21prpies, com ocorre en lactualitat, sin una divisi territorial que obeanicament a una voluntat poltica de descentralitzaci administrativa de laGeneralitat de Catalunya, al llarg i ample del territori catal. En conseqncia, no podem realitzar cap tipus daportaci a lahistoriografia de la comarca del Valls Occidental com a tal ens pblic, sinnicament referida al conjunt de municipis independents existents en el ditperode que formen avui en dia part daquest. I com ens interessa conixer elprotagonisme poltic de lesquerra darrels llibertries en el dit mbit,representada per la CNT, noms ens aproparem a la intervenci que va tenir lacentral sindical anarcosindicalista als Ajuntaments de cadascun dells (: Barberdel Valls, Castellar del Valls, Castellbisbal, Cerdanyola del Valls, Gallifa,Matadepera, Montcada i Reixac, Palau-solit i Plegamans, Poliny, Rellinars,Ripollet, Rub, Sabadell, Sant Cugat del Valls, Sant Lloren Savall, Sant Quirzedel Valls, Santa Perptua de Mogoda, Sentmenat, Terrassa, Ullastrell,Vacarisses i Viladecavalls). El poder poltic municipal institucional de la CNT es va extrendre pelterritori de tot Catalunya, des doctubre de 1936 fins a locupaci franquista, algener de 1939. Abans, a lestiu del 36, les organitzacions llibertries es van integrar, encadascun dels municipis on tenien presncia, als organismes unitaris anomenatsComits Locals de Defensa o de Milcies Antifeixistes, amb finalitats militars,de control de la rereguarda o front interior, complementant i collaborant amb elsnous Ajuntaments constituits amb posterioritat al 19 de juliol. I els sindicats vansser els primers interessats en normalitzar la producci i la distribuci, activitatsbsiques, absolutament imprescindibles en moments de guerra, que elstreballadors van assumir sense gaires problemes, doncs era normal que aquellsals quals es considerven amics i defensors dels rebels - en general, els grans imitjans empresaris - no tornessin a apareixer pels centres de treball. 21

22. 22 En tots els casos, i com a consequncia dels fets produits, va sser lanormativa jurdica dictada pel Govern de la Generalitat - que tenia el suport detotes les organitzacions antifeixistes - lencarregada de fer funcionar tota lamaquinria de les diferents Administracions Pbliques i la que va encarrilarlactitivitat poltica unitria posterior, produint-se un canvi revolucionari a totsels mbits de la vida quotidiana. Aquest llibre analitza al detall el fenmen histric, intentant buscar visionsobjectives i raonaments del propi lector, partint de dades fehacients i fugintdopinions interessades. 22

23. 23EL PROTAGONISME POLTIC DE LA CNT: EL SEUOBLIT La participaci dels llibertaris en lestructura poltico-administrativadurant la guerra civil espanyola de 1936-1939 ( i el manteniment posterior derepresentants seus en els diferentes Governs de la Repblica a lexili, fins lagostde 1947), continua sent un tema abandonat pels especialistes de les diferentsdisciplines acadmiques humanstiques que poden tenir-la com a objectepossible destudi. Curiosament, sanalitzen al detall les poques anteriors, el naixement idesenvolupament del moviment, per no la que concerneix a levoluci finaldaquest, quan es veu obligat a afrontar lextrema realitat circumdant la guerraa vida o mort contra el feixisme - duna forma sobtada, forada, sense havertingut temps a experimentar una ms que convenient transici prvia cap a unaformulaci terica i una praxi diferent dels postulats tpics de qu sempre haviafet gala. Es tracta duna presa de posici confederal davant la problemticapresentada que cal considerar com un esdeveniment fonamental dins la histriadel moviment llibertari espanyol i internacional. I ms si tenim en compte queels militants acudien a una empresa de tal envergadura amb lnic bagatge dunaslida experincia opositora sindical i una ntima i arrelada creena personalindividual en unes quantes idees senzilles, esperanadores i suggestives, aquellesamb qu shavia anat forjant i consolidant la histria llibertria des de feia jamolts anys endarrere. En definitiva, amb poc ms que bona fe revolucionria imolt sentit com producte del treball quotidi, poc ms que lexperincia en elsconflictes obrers amb la patronal i el rgim jurdic estatal burgs. La conseqncia directa daquest prolongat silenci s el desconeixementgeneralitzat que t la majoria de la poblaci sobre el moviment llibertari, 23

24. 24malgrat haver conviscut amb ell els seus pares, avis o besavis, en gaireb tots elsracons de la geografia espanyola; una ignorncia que molts cops salimenta ambestudis deformats per enfocaments molt poc objectius o per la difusi de veritatscomptades a mitges. No estranya aix la circulaci dalguns tpics falsos que corren de boca enboca quan es parla daquestes qestions, uns tpics que acaben sent consideratscom irrefutables, malgrat mancar dun mnim de rigor histric. El propsit daquest llibre s el de realitzar una primera trobadaintroductria amb el tema - centrant lobjecte daquest als municipis de lacomarca catalana del Valls Occidental i plantejar una srie de qestionsbsiques relatives a lestudi del moviment llibertari que puguin facilitar un millorconeixement del mateix i un anlisi ms rigors de les caracterstiques que li hanestat prpies.LA CNT ERA LINSTRUMENT PER FER LA REVOLUCIANARQUISTA Els anarquistes espanyols van considerar majoritriament que la millormanera de progressar en la lluita per lIdeal de Justcia i Llibertat era participantquotidianament en les mobilitzacions dels treballadors, de les persones msdesfavorides existents en el rgim capitalista: una organitzaci de masses obreresque avancs no sols en la conquesta del pa per a avui sin tamb per a dem,un mat sense classes, privilegis i jerarquies; lliure i igualitari; en definitiva, unasocietat nova, enderrocat ja el rgim burgs i totes les institucions que hosustentaven. Des de mitjans del segle XIX, lanarquisme, com a moviment social-poltic revolucionari, buscava com qualsevol altra moviment de la mateixa 24

25. 25ndole el seu acolliment massiu entre les masses assalariades: els denominatsapstols anaven propagant el missatge llibertari i la necessitat dassociar-se enuna gran organitzaci revolucionria. La fe, la creena en la revoluci de laLlibertat i la Igualtat, calava fondo en molts cors desitjosos de canvi, dacabarper a sempre amb lexplotaci i la indignitat... Des de la segona dcada del segent segle, el XX, la sembra aniriarecollint cada cop ms els seus fruits i la recepci de les idees llibertriessestendria per tot Espanya com una taca doli...La CNT era la punta de llanadel moviment en la seva marxa decidida cap a la revoluci: la seva influnciacreixia espectacularment i al seu si salbergaven els grups anarquistes, decidits adonar la seva vida si era necessari darrere daquella gran tasca per a la que escreien estaven encomanats, empenyent a la Confederaci cap al fi per al queshavia creat...cap a la confrontaci contra el sistema, cap a la lluita, la vagageneral revolucionria... s evident que dins el mn anarquista catal del moment hi haviamultitud de grups i individualitats pacifistes, naturistes, etc., per no s menyscert igualment que lorigen i ra de ser de la Confederaci obeen,precisament, al sentiment profundament revolucionari dels grups anarquistes quecreien cegament en la possibilitat dadveniment duna nova societat, sense classessocials, igual per a tots, el comenament duna nova era... duna nova vida, endefinitiva. I era enmig de la massa de treballadors afiliats als sindicats on millores propagava lIdeal, captant noves voluntats per a tal fi i encaminant a lesmasses obreres cap a la confrontaci contra els opressors i defensors delsistema, fent s dels principis dautonomia, participaci, solidaritat i suport mutucom mitjans adequats al missatge incendiari permanent que sutilitzava. Conseqentment, no pot dir-se que la Confederaci hi ha estat aliena a tottipus dactivitats violentes o de sabotatge que seen van produir des de la sevaconstituci fins al comenament de la guerra civil: ans al contrari, van ser elproducte de quelcom volgut, desitjat i fomentat des del seu propi si. I 25

26. 26precisament per aix era temuda per la burgesia i els estaments socials querecolzaven tant al sistema econmic com als diferents rgims politicojurdics enels que aquest es desenvolupava. Ara b, les estructures i principis llibertaris de la Confederaci suposaventamb lexistncia permanent de contradiccions difcils de resoldre en la prctica,com, per exemple: cm podia planejar-se una acci de sabotatge a un empresarien una assemblea oberta multitudinria dafiliats, cm es podia estar segur deles intencions dun afiliat nouvingut, etc. Resulta evident que els grups dafinitat de tipus combatiu basaven la sevaactivitat en la confiana i el coneixement mutu, per la qual cosa lacci demasses resultava complexa...i el seu tal dAquilles en totes les lluitesanteriors a la guerra. Daltra banda, tamb tenien molt clar els militants veteransque la Confederaci no podia deixar-se sola en la seva prpia activitat orgnica isindical, federativa i autnoma, sin que es feia del tot necessari la dinamitzaciconstant revolucionria de qu va ser un exemple la denominada per JoanGarca Oliver com gimnstica revolucionria per evitar el aburgesamentdels afiliats, a ms del manteniment permanent duna vigilncia estreta en lespersones que anaven ocupant els crrecs dels comits confederals, perqu laConfederaci era un mos massa abellidor per a la resta de les organitzacionsdesquerra i un enemic real i permanent de tots els estaments socials interessatsen la perpetuaci de la realitat circumdant del moment histric. Interessa recalcar aquest aspecte revolucionari violent - de la CNThistrica daquella poca. Em ve a la ment el record duna ancdota de qu vaigser testimoni directe fa uns anys: ens trobvem un petit grup de persones en unaconferncia-debat oberta a tothom que vulgus assistir-hi, realitzada a un edificipblic de Barcelona ciutat, amb motiu de la commemoraci de la mort deDurruti: quan sestava finalitzant, en un moment del debat sobre elsesdeveniments del 19 de juliol en la dita ciutat, un militant protagonista dels fetshistrics va esmentar que un company, membre de la Gurdia Civil, els 26

27. 27facilitava molta informaci, de gran utilitat... Com era desperar, rpidament va ser tallat en la seva exposici oral perpart dun jove militant davui en dia, qui es va atrevir a dir-li perdona, company,per el que dius s del tot impossible, no pot ser, perqu ja saps que en la CNTno caben els membres de les forces repressores. Aquella crtica entre militants em va cridar latenci, perqu cont en simateixa bastant ingenutat i desconeixement...potser necessari avui en dia perqumolts joves mantinguin el seu credo, la seva fe, en la revoluci llibertria, unaingenutat no gaire distinta, daltra banda, de la que es feia gala al Congrsestatal de Saragossa, en els primers dies de maig de 1936, dos mesos i mig abansdel comenament de la guerra: les pretensions de Joan Garca Oliver i els seusseguidors sobre una preparaci paramilitar generalitzada per fer front a lareacci feixista es va considerar com un afer menor i fins i tot objecte deburla...no resulta difcil pensar que molts van haver de recordar-se dell endiverses ciutats i pobles dEspanya quan es va iniciar la rebelli feixista i nopodien defensar-se. Com sempre, la realitat s la que s, no la que es vol que sigui...tret que estinguin mitjans eficaos per transformar-la als desitjos de cadasc. De vegades es parla de la CNT com un tot nic i singular, quan caldriareferir-se en cada ocasi a una Confederaci Regional concreta, ja que eren totesmolt diferents entre si. La histria de la Confederaci Regional de Llevant iMrcia s diferent de la histria de la Confederaci Regional dArag, Rioja iNavarra, com dambdues s, per exemple, tamb diferent la histria de laConfederaci Regional de Catalunya. Fins i tot pot assenyalar-se, encertadament, que tenen diferentscaracterstiques les Federacions Locals de Sindicats de la capital catalana (ambuna afiliaci majoritria indiscutible entre els treballadors, concentrant enaquesta ciutat a ms de la meitat de tota lafiliaci cenetista catalana) i les deLleida, Tarragona, Girona, Sabadell, Terrassa, etc. 27

28. 28 Barcelona era el basti cenetista per excellncia, per no nicamentperqu va ser aqu on es va constituir la CNT i es va pretendre aglutinar entorndaquesta a tots els treballadors de cada sector de lactivitat econmica, evitant laproliferaci de sindicats (i, consegentment, la dificultat en el seu control) idenominant-los Sindicat nic, sin perqu era la ciutat ms industrialitzada delpoca i els qui se situaven al capdavant dels comits sindicals eren tantmilitants sindicalistes experimentats com a membres de grups activistesrevolucionaris que es jugaven la vida per lIdeal, per lOrganitzaci. A Barcelona s es va resistir al feixisme amb les armes a la m...per aixno va ocrrer per art de mgia, sin grcies a lexistncia de persones concretes amb nom i cognoms que van dur a terme, al llarg dels anys, una dinmicainterna dins el moviment que va propiciar lexistncia dels dits esdeveniments. Seran les diferncies existents entre unes localitats i altres, entre unesConfederacions Regionals i altres, les argumentacions que ms pesaran alcomenament de la guerra a lhora dhaver de decidir els militants ms destacats reunits a Barcelona - si decantar-se per una actuaci de collaboraci amb laresta de les organitzacions antifeixistes o be tot el contrari: dur a terme un intentde cop dEstat a Catalunya que atorgui el poder politicomilitar absolut, enexclusiva, a la CNT, eliminant qualsevol oposici interna a la dita dictadurarevolucionria anarcosindicalista que pogus sorgir per part de la resta delssectors de lantifeixisme. El sentit com va prevaler, raonant-se que convenia enaquell moment la collaboraci antifeixista i que una cosa era la fora que estenia a Barcelona i una altra b distinta la que es tenia en la resta dEspanya . Sembla interessant assenyalar aqu, ja que vnen a collaci, duesqestions: en primer lloc, recalcar que no va haver-hi en altres ciutats a pesardel temps que es va tenir per haver-la preparat - la resposta militar que es vadonar a Barcelona per part de la CNT i podrem preguntar-nos el per qudaix... i treure conclusions de fons; en segon lloc, si la Confederaci va apostarper la revoluci al Congrs de maig a Saragossa, en ple apogeu dafiliaci i 28

29. 29militncia, de fervor revolucionari, per qu no es va abordar clarament el compodria enderrocar-se la defensa ms que lgica que tots els privilegiats pelsistema durien a terme quan les masses revolucionries (les mateixes que vanbrillar per la seva absncia en els exercicis de gimnstica revolucionria de1932 i 1933) pretenguessin acabar amb aquests... Segurament, la resposta a ambdues est en la segent frase, popularmentconeguda: la fe mou muntanyes. Personalment creiem que sempre hi ha hagut, hi ha i hi haur, moltssimsms homes de poca fe que daquells als qu la mateixa els sobra; almenys, peraquests territoris.SUPLANTAR LESTAT EXISTENT, IMPOSANT LA DICTADURACONFEDERAL? S, la CNT no va nixer com un sindicat merament reivindicatiu, de lluitaper aconseguir millores quotidianes en la vida laboral i social dels treballadors,com ho sn avui en dia els sindicats actuals de les democrcies burgesesdenominades usualment occidentals: tamb es considerava linstrument idoniper avanar en la lluita revolucionria, per aconseguir la revoluci llibertria.Almenys, aquesta era la intenci dels militants darrel crata. Els seus objectius isomnis no tenien per qu coincidir necessriament molts cops amb els qupodien tenir els treballadors que safiliaven als centres de treball... El sindicat acollia al seu si a tots els treballadors pel mer fet de ser-ho: esfacilitava la seva afiliaci per aconseguir lenfortiment de lorganitzaci, no eranecessari que tinguessin idees anarquistes...la uni era la fora i la solidaritat elmillor mig per a lexpansi de la lluita, per aconseguir qualsevol objectiu...elstreballadors anaven aprenent amb la seva prpia experincia personal comaconseguirien fer funcionar les estructures de base, participatives, autnomes i 29

30. 30federatives, que comprendrien no sols a les activitats econmiques productivesi distributives - sin tamb a les poltiques, socials i culturals. A tots els mbitsde la vida quotidiana, com ciutadans integrals que serien en una societat senseclasses, en una societat diguals. Calia destruir les institucions politicojurdiques existents, calia acabar ambel sistema econmic capitalista, amb la religi i tots els valors culturalspropagats i implantats per la burgesia i els defensors de la injustcia i elsprivilegis opressors, causants de segles i segles dignomnia i incultura, deguerres i patiment. Per tot aix calia aconseguir-ho sense que hi hagus una avantguardadirigent de les masses, sense que sestabls una organitzaci poltica nica quedecids qu era el que calia fer, quan, de quina manera, amb qu mitjans, etc. Is que els grups dafinitat anarquistes que pugnaven per controlar els diferentscomits interns i assegurar la correcta marxa revolucionria segons la sevaprpia interpretaci o visi de la revoluci - dels sindicats, no es consideraven asi mateixos part de la dita avantguarda, sin elements immersos en la prpiaautonomia de les masses que nicament les dinamitzaven i revitalitzavenrevolucionriament. Al seu torn, es considerava a la Confederaci com lembrimateix de la nova societat: les seves estructures federatives i la seva dinmicainterna de funcionament permetien extrapolar-la a tot el conjunt de la poblaci,en els seus diferents rols de productors, consumidors, usuaris, ciutadans...Nocalia ms que respectar els principis fonamentals que la inspiraven en la creacidorganismes federals i confederals, autnoms i plenament democrtics, quesocuparien de totes les facetes de lactivitat humana, de tots els aspectesnecessaris per al bon funcionament de la comunitat. Se somniava internament amb una revoluci que obrs el cam a aquesttipus de vida, a aquest nou tipus de societat. El raonar com havien de ser lesnoves estructures i institucions poltiques, econmiques, socials i culturalsperqu savancs el ms possible cap a dit Ideal, era una tasca poc abellidora. A 30

31. 31ms a ms, les estructures de la Confederaci Nacional del Treball podien servirperfectament per orientar a curt termini sobre tal qesti: un organigramaconfederal estructures federades des de la base que mantenen la seva prpiaautonomia, basades totes elles en una democrcia de tipus assembleari, oberta iparticipativa saplicaria a tots els mbits de les activitats quotidianes i el procsrevolucionari assenyalaria per si mateix el propi cam a seguir, la direcci aprendre en cada moment. Ens trobem, doncs, davant el que s en definitiva una construccimental utpica poc elaborada, expressament poc delimitada. Per poderaconseguir una autosuggesti mental suficient en els individus sobre unacreena, s absolutament necessari que hi hagi poques idees-fora o bsiques apartir de les que es construeixi un mnim de teoria de fcil atracci, uns principisindeterminats accessibles, assimilables per aquells collectius humans a qu esdirigeix el missatge esperanador. Aconseguida la fe, la creena en elsfonaments o principis bsics del cos doctrinal, resulta totalment contraproduentper part dels lders del grup de qualsevol grup, secta, doctrina, etc. invitarperidicament els integrants daquest a reflexions sobre aprofundiments enaspectes concrets de cadascun dels dits principis... No s recomanable impulsar el pensament, la realitzaci individual icollectiva de preguntes sobre el com, el per qu i el per a qu de lescoses...perqu s la forma ms fcil darribar a qestionar els mateixos principisen qu es creu, que sesquerdi la fe...i sense una fe cega en la revoluci,difcilment es pot estar disposat a una entrega total i desinteressada de la prpiavida, com a sacrifici per avanar cap a lIdeal. No obstant aix, cabria preguntar-se si la fe que dominava en els grupsanarquistes era la mateixa que la que dominava entre el gros de lafiliaci, enquina proporci, amb quina intensitat...i si gran part daquesta no tenia cap enrealitat i noms aspirava a subsistir, treballar i guanyar cada dia ms diners per aells i les seves famlies... 31

32. 32 Quant al tema que ens ocupa en aquest apartat, s que interessa recalcarque el gros dels treballadors podia assimilar fcilment que lanarconsindicalismepretengus comprendre amb les seves estructures totes les activitats quotidianes,que no feien falta empresaris lladres ni poltics vividors, que ells podienencarregar-se dadministrar la societat en el seu conjunt, com a productors i coma consumidors, com a treballadors i com a ciutadans... La pregunta que pot fer-se sobre la dita qesti s la mateixa que potrealitzar-se sobre el significat profund del vell principi llibertari de qu calaconseguir substituir el govern dels homes per ladministraci de les coses: enqu poden diferenciar-se i quins elements tindrien en com, una AdministraciPblica amb competncies sobre una determinada superfcie territorial, amb mso menys milions dhabitants, amb unes estructures inspirades o implantades perlanarconsindicalisme, duna Administraci Pblica dun Estat federal capitalistademocrtic burgs, duna Administraci Pblica com lexistent en lextinta UniSovitica o duna dictadura feixista? Evidentment, es podran trobar ms o menys diferncies concretes, pertamb es trobaran una srie delements comuns a totes i cadascuna delles, moltsms com ms poblaci tingui la societat que tindr la seva delimitaciterritorial, les seves fronteres que pretn administrar-se: un conjunt denormatives jurdiques de compliment obligatori per a tots els ciutadans (: perregular el funcionament intern dels propis rgans de lAdministraci; per regularla relaci dels dits rgans amb els ciutadans administrats; per regular lesrelacions dels diferents rgans entre si; etc.), un conjunt de serveis pblicsgenerals (: sanitat, ensenyament, seguretat, etc.), uns organismes encarregats defer complir forosament les normes jurdiques que la prpia comunitat halegislat (sha donat a si mateixa), etc. s un tema sobre el qual no entrarem en detall, sin que, simplement, enslimitem a fer una referncia. Una mnima referncia en qu volem que el lectorsimpliqui i per si mateix en ms o menys grau desenvolupi uns 32

33. 33plantejaments bsics i reals (cientfics, dirien alguns catedrtics de les Facultatsde Dret) amb els que pugui anar discernint sobre la necessitat o no com atotes les civilitzacions i cultures, ara i al llarg de la Histria de lAdministraciPblica, qu s en si mateixa, qu suposa la seva prpia existncia permanent (:personal, mitjans, bns, etc.). I aix ho exposem perqu si lanarcosindicalisme pretenia una novaconstrucci de la societat de sota dalt que suplants a la que en aquestmoment sestava vivint pels propis protagonistes del moviment, la finalitat quepodien entreveure els treballadors barcelonins - i, per extensi, els de la resta deCatalunya era que ells controlarien tota la ciutat, que a ms deliminarlexistncia de lempresariat com a tal i portar les empreses, tot lentramateconmic productiu i distributiu, la CNT suplantaria a tots els organismespblics que existien fins llavors: deixarien dexistir i al seu lloc sanaven a crearaltres nous...dna igual com es denominessin. En definitiva, el projecte utpic requeria la completa substituci de tot elrgim juridicopoltic i econmic existent per un altre nou, que comprengus totsels aspectes de la vida quotidiana, global, totalitari...i dictatorial, perqu la ditasubstituci era de fors compliment per a tots els ciutadans, per a lesassociacions de tota mena, perqu la violncia i la repressi consegent erenlnic mig possible per sotmetre a tots els discordants amb les noves normes quesanaven a imposar...a imposar-se com a normes bsiques de convivncia tant enpobles de menys de 1.000 habitants com en ciutats que superaven el mili, aimposar-se en territoris molt extensos en els que convivien milions de persones. La revoluci no era una reforma, sin aixafar, eliminar, el vell i caduc percrear la novetat. I eren els militants de lAcrcia els que es creien en la possesside la fe revolucionria nica i vertadera. Conseqentment, eren ells elsencarregats per lesdevenir de la Histria de fer realitat duna vegada per sempreels somnis dels desheretats i de totes les persones desitjoses de Justcia iLlibertat. Amb la CNT ho aconseguirien, perqu la CNT comprenia tots els 33

34. 34sectors de lactivitat econmica... Els Sindicats nics ja portaven implcits en la seva creaci la idea que totsels treballadors estiguessin afiliats en un nic sindicat de ram: comprendre tot elsector, comprendre tots els treballadors daquest...Aquesta filosofia que inspiravala constituci de la Confederaci evitar la pluralitat de sindicats, lafiliaci detreballadors fora de la gran famlia confederal - era la mateixa que inspirava elsseus objectius ltims revolucionaris: tots els pilars que sustentaven el rgimserien substituts per altres nous, diferents...els organismes pblics que creessinels nous ciutadans es basarien en els mateixos principis de democrcia directa,autonomisme i federalisme que imperaven en la CNT. La Confederaci esconvertiria en linstrument a partir del qual es vertebraria polticament ieconmicament la nova societat. Sense dir-ho, sense citar-ho, el que jeia en els fons de tots elsplantejaments revolucionaris anarcosindicalistes era la substituci del vell icaduc Estat de finals del segle XIX i comenaments del XX per un altre diferent,novament encunyat, a partir de la prpia existncia de la Confederaci, garant detot el procs revolucionari...i aix implicava necessriament fer i construir larevoluci mitjanant un instrument de fora i repressi violenta de tota oposicial projecte, utilitzant la milcia prpia, un exrcit crata, executor de la imposicidall que sha desitjat, de la dictadura confederal... El projecte es feia aix factible, assequible, possible. No obstant aix, compodia arribar a ser una realitat sense destruir, sense anihilar, tota loposici que eldit projecte tenia davant s? com podia intentar-se la seva construcci senseassegurar-se prviament la inexistncia de totes les organitzacions poltiques ireligioses que defensaven el que existia i la de totes aquelles altres quetericament volien tamb suplir all existent per no eren llibertries i amb lesque no se sentien identificats en absolut? La resposta s senzilla i la t el propi lector. A bon entenedor, poquesparaules basten. 34

35. 35 Quina opci trien els lders llibertaris davant la reacci que sacosta i queconfirmaran posteriorment, des dels primers enfrontaments violents del 18/19de juliol, al llarg de tota la guerra civil i posteriorment a lexili, formant part delsGoverns republicans fins a lagost de 1947? Lnica realment possible: la coalici contra el feixisme...calia protegir elque durant tants anys i tants sacrificis shavia aconseguit, havia quesobreviure...ja vindrien temps millors en els quals es pogus somniar, intentarseriosament la subversi completa de la realitat circumdant opressora.LA CREENA I LA RA, DIFCIL UNI: LOBLIT, UN RECURSEMOCIONAL Avui en dia ens podrem formular la segent pregunta fonamental: per quresultava poc grat i interessant estudiar com arribar a aconseguir la nova societatamb qu se somiava, en la que es creia? Fins i tot, tamb ens podem preguntaruna altra ms directa: per qu a penes es va pensar, al llarg de dcades, en comseria la societat llibertria? Molts cops sha volgut presentar les propostes hagudes al llarg daquelltemps com importants i significatives, vlides, per si sexaminen a fons,immediatament es percep en elles que sn construccions mentals sense a penescarcassa, faltades duna base slida que tingui en compte coneixementsinterdisciplinars de les denominades cincies socials, jurdiques i econmiques,de les realitats complexes que sn objecte danlisi per aquestes. La resposta a ambdues preguntes no cal buscar-la com alguns pretenen en la falta de militants amb un mnim de coneixements tcnics especfics en lesdisciplines citades ni en la falta de sentit com: no trobarem la resposta siabordem lestudi del moviment anarquista espanyol (i, dins el mateix,diferenciats entre si, el catal, laragons, el valenci, landals, etc.) des duna 35

36. 36perspectiva nicament materialista, limitada en si mateixa, sin que necessitemcomplementar-la bsicament amb les explicacions que la anomenadaHistria de les Mentalitats i lantropologia social ens aportin sobre el fenomenllibertari, en cada moment histric concret i en cada comunitat concreta. Unfenomen que definim com una creena no religiosa - per amb la mateixaautosuggesti mental individual - en uns principis terics doctrinals bsics quetenen com a finalitat ltima i ra essencial de ser la supressi de la societatcapitalista i de totes les institucions poltiques, socials i culturals que serveixenper a la seva consolidaci i defensa, com a mitj per aconseguir unatransformaci radical de la vida quotidiana individual i collectiva, basada en lallibertat, la dignitat i la justcia, pilars essencials per permetre eldesenvolupament de totes les facetes que porta lsser hum com a tal. Arribats a aquest punt, cal recordar que sempre sha considerat com apositiu en els mitjans llibertaris fer s de la ra. Per tant, caldria intentar raonarfins a quin punt ha estat lactitud dels propis militants llibertaris protagonistes defets destacats de la guerra civil la que ha propiciat loblit sistemtic delconeixement de la participaci de la CNT en el poder poltic, com a subjecteactiu daquest. Per a nosaltres s de la mxima rellevncia t un profund significat - laseva negativa a plantar cara al seu propi passat, la seva negativa a realitzarconfrontacions entre el que ells sentien i el que es veien forats a realitzar, a dir,a viure. La seva negativa a treure conclusions lgiques i assumir-les com atals...perqu el resultat significava desengany, dolor, amargor, frustraci... Aquesta s la vertadera causa de la subsistncia encara en els nostresdies - del dit desconeixement generalitzat i detallat, com qualsevol altra qestiimportant de la guerra civil, ms que per loblit que hagin pogut tenir elsinvestigadors. Sn majoria indiscutible els supervivents daquella gesta que hanoptat pel silenci del passat per considerar-ho aix, un passat, mentre que , de laresta, gaireb tots, han preferit pensar que la millor postura personal per 36

37. 37continuar lluitant pel seu Ideal i seguir mantenint-ho com un companypermanent de la seva vida ntima - era la de donar lespatlla a lacceptaci delsfets i tot el que aix comportava implcitament lacceptaci duna srie derealitats juridicopoltiques, econmiques i socials complexes -, excusant-se quevan ser forats a realitzar uns actes a causa de les circumstncies del moment,malgrat les seves idees, a pesar seu. Els dits actes no sassumeixen com realment propis, no hi ha unaidentificaci ntima i personal amb ells, malgrat el dramticament reals que vanser i de la voluntarietat en el seu protagonisme. Acceptar el possibilisme seriacomenar a acceptar altres coses, comenar a qestionar-se els sacrosantsprincipis...i quan un creient comena a qestionar-se a si mateix els propisprincipis en qu sasseu la seva fe, aquesta corre seris perill desquerdar-se. I s que, efectivament, la ra ltima per la qual sabraava lIdeal, lidearibsic, i calava fondo en els cors, en lesperit dels que a si mateixos sanomenavenanarquistes, no era una per una aspiraci de tipus material immediat deguanyar ms o menys diners, senzillament sin per un motiu molt ms eteri:es despertava en el receptor del missatge crata una fe cega i sense fissures en ladignitat de la persona humana. En el missatge, se li venia a dir el segent: perqu tarrossegues per tota la vida com si fossis un esclau si tu has nascut lliure, sitots hem nascut lliures i iguals...per qu hi ha guerres, mort, violncia, explotacii misria, si tots pertanyem a la mateixa Humanitat, si tots som fills de la Natura. s prou sabut que en matria de fe, de creena, el millor per conservar-lano s precisament fer-se preguntes sobre el per qu i el per a qu dels diferentstemes que puguin plantejar-se, raonar sobre les possibles respostes lgiques.Preguntar-se suposa comenar a caminar un cam que porta, inevitablement, atrobar esquerdes mentals, a un debilitament, daquesta, a la consideraci que com diria Bertrand Russell no hi ha res absolut i tot s relatiu. I si la fora de lafe es debilita, difcilment sestar disposat a qualsevol mena de sacrifici personalen la necessria lluita rebel contra el sistema o rgim opressor. Si, en canvi, no 37

38. 38saprofundeix massa en lanlisi de la teoria, si no es parteix dun contrastdaquesta amb la realitat circumdant, la fe es mant i el creient abnegat viufeli el seu diguem matrimoni amb lIdeal, mantenint-se integrat plenamentdins la seva Esglsia, Germandat o com es vulgui denominar al gruprevolucionari en qu est integrat, els seus companys sn els seus germans enlIdeal. s ms, tot aix dna un sentit a la seva vida i cap aquest cam enfocaquotidianament la seva existncia. Durant la guerra civil de 1936-1939, els habitants de Catalunya nonicament van viure lexperincia dun rgim juridicopoltic totalment nou finsllavors (una dictadura duna coalici de partits i sindicats) que va canviar la sevavida quotidiana econmica, social i cultural, sin que tamb van haver de viure isuportar el millor que van poder o van saber la carncia, la misria, la frustraci,la por, la repressi i la inseguretat. Una vida quotidiana que est molt allunyada dalgunes visions simplistesque es realitzen des duna confortable butaca i en una poca com lactual,totalment diferent de la de llavors. La rebelli reaccionria va dividir en dos blocs antagnics - antagnics sdir poc amb el que va passar, llavors i desprs - a la societat catalana i a lacoalici desquerres que electoralment havia aconseguit el poder democrticconstitucional a Espanya i Catalunya (grcies a all qu normalment es qualificacom una Constituci democrtica burgesa o del sistema econmic capitalista), seli va unir la resta de lesquerra, sabedora que eren moments dunir lespatlla en lalluita contra lenemic com: els militants llibertaris van haver de baixar a larealitat la trista, complexa i msera realitat i deixar els seus somnis per a unaltre possible moment futur. La conseqncia gaireb immediata i cada cop ms decebedora va ser,per a molts dells, un amarg desengany... un desengany semblant al qu pateixuna persona enamorada quan s abandonada pel seu amant. Una gran frustracii tristesa interior, all que se sent anmicament i que s literriament difcil 38

39. 39dexpressar. S, la rebelli reaccionria no nicament va suposar que uns milersdanarquistes fossin eliminats grcies a la guerra, lexili o la dictadura, sintamb que altres tants sucumbissin psicolgicament, rematant tot aquest trgicprocs mental un allament forat, silencis i gris, que va imposar el terrorismeestatal de la dictadura franquista, la por imperant en una societat vigilada,impermeabilitzada i tancada rgidament. El missatge de llibertat, dalliberament individual i collectiva grcies a laconstrucci duna nova societat, va quedar cada cop ms per al record ntimpersonal... La fora del dit missatge, que antany era capa de moure muntanyes iportar esperana els idealistes, no era ja sin un conjunt de records amargs itrgics, una cosa que no es transmetia a ning, que socultava fins i tot als propisfills... una cosa per oblidar, una cosa del passat. Per a moltes desenes de milers de treballadors que es van afiliar a la CNTcatalana amb major o menor grat, amb major o menor llibertat, amb lnicafinalitat de subsistir i tenir millors condicions de vida per a ells i les sevesfamlies, la guerra civil va ser una experincia trgica que va passar de llarg. Encanvi, per a molts integrants de la minoria militant llibertria que buscava,anhelava, quelcom molt ms profund, la guerra civil es va convertir en unamena de tomba del que ms havien valorat fins llavors i formava part integrantde la seva prpia personalitat. Per sort o per desgrcia, la realitat circumdant s la que s, no la que esvol que sigui. Per sort o per desgrcia, sol tenir-se en compte la dita realitat pertotes les branques del saber hum que versen sobre les cincies naturals, mentreque se sol prescindir de tot raonament cientfic semblant en la construcci de lesdoctrines socials. s ms fcil vendre somnis, facilitar la fugida mental dunamsera, rutinria, gris o srdida realitat. La imatge popular actual que es t dels anarquistes, sha anat fabricant pels 39

40. 40mitjans de comunicaci de masses des que va acabar la guerra civil fins alactualitat. Sels ha posat el qualificatiu de violents i a ells sels ha anat imputanttot el que va ocrrer de pitjor durant la contesa. A ells sels considera autors delscrims i de tota mena de delictes que va haver-hi al territori que no controlava elMoviment faccis. Fins i tot a ells sels atribueix, en gran part, la derrota... Cap pas del mn denominat occidental ha tingut un moviment obrerorganitzat tan influenciat per les idees bsiques de lanarquisme...seguramentcom a reacci esperanadora collectiva davant una situaci asfixiant de misria,explotaci i injustcia que es van encarregar de perpetuar durant dcades peracci o omissi totes les institucions i entitats pbliques i privades que vantenir algun tipus de poder poltic, econmic i cultural sobre la resta de laciutadania. No obstant aix, la dita influncia servia ms per dotar elstreballadors dunes associacions amb qu defensar els seus interessos econmicsi laborals concrets i una cultura peculiar i diferenciada - en qu es predicavenvalors tics i idees com el suport mutu, la solidaritat, la dignitat humana, lajustcia social, la igualtat, la democrcia de base, el respecte al diferent oacceptaci de la pluralitat en tots els ordres, lharmonia natural i social, elpacifisme, la creativitat, el coneixement cientfic i tcnic, la utilitzaci de la ra,el conreu de la prpia personalitat individualitzada, el naturisme, lecologisme,etc. - que no per inculcar lodi i la violncia a les persones (fora cega-indiscriminada o incontrolada o perfectament planificada, organitzada, freda,selectiva) i molt menys per organitzar-los jerrquicament i militarment amb lafinalitat de donar un cop dEstat contra el rgim imperant i instaurar unadictadura comunista llibertria. Un clar exemple daquest enorme distanciament existent entre la realitat ila ment dels llibertaris ens ho dna el Congrs estatal cenetista de Saragossa,celebrat en els primers dies de maig de 1936: sesquiva qualsevol estudi serissobre com respondre al previst intent de cop dEstat reaccionari feixista,concentrant la seva atenci la majoria dels delegats dels sindicats en qestions 40

41. 41totalment alienes a qualsevol aspecte de la realitat circumdant. Malgrat lagravetat de la situaci, es busca el cmode, all fcil, la qual cosa potproporcionar alegria i augment del fervor revolucionari entre el collectiuconfederal. Quan un dels lders del moviment llibertari de lpoca com JoanGarca Oliver - alg tan experimentat en el que avui podem denominar com alluita armada o paramilitar tracta dintroduir el tema de la reacci feixista, repcrtiques jocoses, basades en un pretesa idiosincracia pacifista delanarcosindicalisme. Sempre shavia parlat de la vaga general revolucionriacom a mitj per fer arribar, duna vegada per sempre, la revoluci somiada. Aferscom el dels comits de defensa confederal la preparaci, formaci iconsolidaci dun cos paramilitar llibertari de lluita armada, ben organitzat iequipat quedaven marginats...el seu inters a arribar a algun avan concretsobre com fer front, amb les armes a la m, a la involuci feixista que sacosta,queda silenciat i es parla molt de tot el que ja shavia parlat en multituddocasions anteriors, menys de les conseqncies que podria tenir en cadascunade les diferents Confederacions regionals la falta de plans delimitats dacci oomissi a curt i mitj termini, en tots els afers dimportncia poltica, econmicai social, que caracteritzaven la realitat circumdant dels militants i afiliats decadascuna delles, del conjunt del moviment obrer i de la societat espanyola ieuropea. Com sempre havia passat, la dita realitat tornaria a presentar la seva carams lletja tan sols dos mesos i mig ms tard. I com sempre havia passat, nomsels qui s que havien pensat en tals qestions i tenien quelcom de preparaci pera tal eventualitat la lluita armada als carrers - van poder aconseguir un mnimde forces coordinades amb les que fer front a la rebelli involucionista. Per va ser lexcepci que va confirmar la regla: lepopeia de Barcelonano es va viure en cap altre lloc de la resta dEspanya. Sens dubte, aix no hauriaocorregut de la mateixa manera si en altres capitals on hi havia gran presnciaconfederal hi hagus hagut tamb uns militants de les caracterstiques del grup 41

42. 42de Els Solidaris (Oliver, Durruti, els germans Ascaso, etc.) ocupant crrecs dela major importncia en lorganigrama de la Confederaci. Evidentment, si no es va voler entrar a analitzar la dita qesti, que podemadjectivar com bsica o elemental, molt menys sanava a entrar en una altra unamica ms enrevessada: lexistncia duna pluralitat de partits poltics i sindicatsdesquerra, una cosa que si ja era ben visible a Catalunya, molt ms ho era enaltres zones de la geografia espanyola, on els llibertaris tenien menorimplantaci econmica i social. Ning es va atrevir a Saragossa a plantejar qucalia fer amb els militants de la competncia... empresonar-los?, matar-los?;molt menys encara qui, com o quant de temps, havia de defensar la revolucidavant la possible involuci i els atacs a aquesta des de linterior del territori(quins lmits havia de tenir el dit territori sobre el qual es realitzs en la prcticala revoluci?) i des de lexterior de les dites fronteres (no hi hauria fronteresrespecte a altres Estats, societats, comunitats o com es volguessin dir?)... s ms que probable que molts dels militants llibertaris que van morir enla resta dEspanya en els primers dies de la guerra, haurien volgut presentarbatalla real als rebels, abans que morir aixafats rpidament i convertir-se enmrtirs de lIdeal, que segurament shaurien organitzat militarment pervendre molt ms cara la seva pell... Lanomenada poltica de lestru aix s, amagar el cap davant larealitat que ens embolica condueix a no veure el que no es vol veure, per,sens dubte, aix no porta com a conseqncia que aquella desaparegui. 42

43. 43EL VALLS OCCIDENTAL A Catalunya, feia ja molt de temps que la gimnstica revolucionria eracosa del passat: el 1936 sestava en una etapa de recuperaci de lafiliaci quehavia caigut considerablement com a conseqncia daquella - i de consolidacide lorganitzaci confederal, de la tornada a aquesta dels escindits SindicatsdOposici (excepci feta dels de Sabadell, controlats per militants de la UniSocialista de Catalunya, una de les organitzacions fundadores del PartitSocialista Unificat de Catalunya al comenament del conflicte, adherit a la IIIInternacional comunista, en plena poca estalinista), del suport a la coalicielectoral del Front Popular d`Esquerres (s a dir, de tota lesquerra catalanamenys el sector llibertari)... Fins i tot, per qu no dir-ho, en les lgiesmaniques catalanes coincidien i es relacionaven estretament entre si, comgermans de lOrdre tamb molts militants destacats de tots els sectors(incloent membres del POUM i anarquistes) i a nivell popular era molt freqentlassistncia a conferncies i xerrades en centres culturals i recreatius estesos pertot el territori catal, on es relacionaven militants i simpatitzants de totes lestendncies. s ms, molts militants de base de la Confederaci catalana estaven moltorgullosos de ser afiliats als sindicats adherits a aquesta i no per aix deixavende ser membres de partits poltics (principalment, dEsquerra Republicana deCatalunya, un partit creat amb ladhesi de mltiples associacions popularscatalanes escampades per tot el territori, un partit nacionalista desquerres en quconfluen diferents tendncies, algunes de caire clarament obrerista) pertanyentsa la coalici electoral que governava en el Govern autonmic i en la majoria delsAjuntaments. Hi ha tamb un aspecte del tema que conv portar a collaci: no sols lamajor part dels militants an