La Creació de Haydn

Veus del Cor és un projecte nascut de la unió de professionals i amateurs apassionats per la música amb la voluntat de crear un

concert simfònico-coral participatiu a Sant Cugat.

Aquest primer any i, com a estrena del projecte, interpretarem La Creació de Haydn

Concert Participatiu La Creació de Haydn

Com sorgeix el projecte?

La idea va sorgir de l'Òpera de Cambra de Sant Cugat arran de la col·laboració del seu pianista i co-director, Daniel Garcia, en el Messies participatiu de Mataró.

Vam pensar que seria una bona idea plantejar un projecte semblant a Sant Cugat, on hi podrien participar diferents escoles i entitats de la ciutat, i obrir-ho també a la participació popular amb la intenció de mobilitzar el màxim de persones de tots els àmbits. Teníem clar que no volíem fer el Messies i que no ho faríem en època nadalenca. Per descomptat ho volíem presentar al nostre Teatre-Auditori.

Vam contactar primer amb la directora de l'Escola Fusió de Música i Dansa, Gemma Navarra, i amb el director de la seva orquestra, Xavier Pagès, que es van mostrar entusiasmats amb la idea.

De seguida vam estendre la proposta al director de l'Escola Municipal de Música, Carles Miró, que va mostrar la seva total disposició i unes enormes ganes de col·laborar amb tot el que l'Escola pogués oferir.

El Teatre-Auditori de Sant Cugat també va acollir molt bé la proposta i es va oferir a participar, donant el seu suport professional en el desenvolupament del projecte.

Entre tots vam acordar fer La Creació de Joseph Haydn, el proper març del 2015, com a primer concert de les Veus del Cor.

Per què un concert participatiu?

Seguint la línia dels concerts participatius que ja fa més de quinze anys que es fan arreu de Catalunya, principalment a Barcelona però també a moltes altres ciutats, vam pensar que a Sant Cugat som prou gent, entre músics, artistes i aficionats a la música en general, per poder-nos plantejar un repte semblant.

També és una ocasió immillorable per promoure la relació entre totes les persones i entitats de la ciutat que col·laborin en el concert, i un projecte pedagògic pels joves de les escoles de música i d'art que hi participaran.

www.veusdelcor.cat 2

Vessant pedagògic del projecte

Tant l'Escola Fusió com el Conservatori es plantegen La Creació com un treball de curs on coneixeran una de les obres simfònico-corals més importants i on podran treballar amb professors de tots els instruments, els quals també participaran en el concert. Serà una ocasió per sentir-se part important d'una obra amb un gran cor i amb tres solistes.

Per altra banda, també ens semblaria interessant poder estendre a escoles i instituts un treball sobre La Creació, involucrant-hi les matèries que els professors creguin més adients. Com a cloenda del treball que hagin pogut dur a terme, tindrien la possibilitat d'assistir a l'assaig general.

L'Escola d'Art i Disseny de Sant Cugat hi participa col·laborant en la campanya de difusió, creant la imatge corporativa del projecte a més de tota la campanya gràfica, tant per a la captació de voluntaris com per a la difusió del concert. Per aconseguir-ho, i seguint la vessant participativa del projecte, dos alumnes en practiques de la pròpia escola coordinats per Beatriz Hernández Moreno, han desenvolupat tota la imatge gràfica.

Vessant popular

La música i l'art en general uneixen les persones i ens donen força per tirar endavant, provocant la sensació gratificant que junts podem fer moltes coses bones. El fet d'obrir el concert a la participació popular donarà un ressò i un sentiment reconfortant de ciutat, que pot esdevenir important en els moments històrics en què vivim.

Volem donar l'oportunitat de participar en una gran obra, amb orquestra i solistes, a totes aquelles persones que tenen ganes de cantar però que no hi poden dedicar tant de temps com voldrien, o que simplement volen aprofitar l'ocasió per conèixer l'obra La Creació i treballar amb directors i solistes professionals.

El Cor Popular farà set assajos amb el preparador, un assaig amb el director general, un assaig intensiu de tot un dia amb solistes, cor i orquestra i l'assaig general.

www.veusdelcor.cat 3

Sobre La Creació de Haydn

La Creació pertany al gènere musical de l'oratori, una obra religiosa en la que hi ha un gran contingut narratiu que s’explica sense representació escènica. Els oratoris són també obres de gran format instrumental en els que hi ha solistes vocals, cor i orquestra.

La Creació, obra de maduresa de Joseph Haydn, neix de la voluntat de transcendir a partir de l’experiència d’haver escoltat el Messies de Haendel. És obvi que la inspiració beu de l’única font de la que en el segle XVIII es podia beure per explicar la creació; però en aquest cas Haydn no fa servir només el Gènesi bíblic, si no que també fa servir els Salms i fragments de El paradís perdut de John Milton.

L’obra està escrita per a tres Solistes, Cor i Orquestra. Els cors estan clarament inspirats en els de Haendel i les seves àmplies formes polifòniques combinen extraordinàriament amb les veus solistes. L'orquestra és integrada per 3 flautes, 2 oboès, 2 clarinets, 2 fagots, 1 contrafagot; 2 trompes, 2 trompetes, 3 trombons; timbals; violins primers i segons, violes, violoncels, contrabaixos; clavicèmbal.

Segons la forma clàssica de l’oratori, La Creació està dividida en tres parts:

La primera, que arriba fins al quart dia, parteix de la representació del Caos i parla de la creació dels elements no animals.

La segona, parla de la creació dels animals inclòs l'ésser humà.

La tercera part parla de la culminació de la creació representada en Adam i Eva en la que ells intervenen i la contemplen. Aquesta és la part més poètica en la que primer agraeixen a Déu la creació i l’haver estat creats, i després manifesten l’amor entre ells.

La Creació va ser escrita entre 1796 i 1798, i es va estrenar amb gran èxit a Viena, el 29 d'abril de 1798. Un any després es va presentar a París, Londres, Berlín i Praga amb una gran acollida. L'estrena a Barcelona va ser el 1804, i també va captivar tothom.

L'original del text de l'obra de Haydn era en anglès. L'autor de la versió alemanya, el baró Gottfried van Swieten, li va saber donar un missatge de fraternitat universal que, segons els estudiosos, va ser la clau de l'èxit multitudinari de La Creació.

www.veusdelcor.cat 4

Per participar a La Creació de Haydn

Requisits participants

Cal tenir més de 18 anys.

Hi haurà un procés de selecció en el qual els participants hauran d'interpretar un fragment de l’obra que prèviament se'ls haurà enviat, i una peça de lliure elecció.

Els participants seleccionats hauran de bonificar 50€ a canvi de:

- Una entrada per al concert - Entrades a un preu especial (16€)book- Partitura de La Creació- Formació amb professionals: El Cor Popular farà set assajos amb el preparador,

un assaig amb el director musical, un assaig intensiu de tot un dia amb solistes, cor i orquestra, i l'assaig general

Calendari • Juny 2014, inscripcions Cor Popular

• Octubre 2014, proves de veu i confirmació inscrits

• Desembre 2014, prevista primera trobada Cor Popular

• Gener 2015, comencen assajos orquestres i Cor Popular

• Cap de setmana del 20 al 22 de març 2015 CONCERTS al Teatre-Auditori

Per a participar només cal enviar un correu electrònic a la següent adreça: veusdelcorsc@gmail.comCal indicar nom i cognoms, edat, correu electrònic i telèfon de contacte.

Per a seguir el projecte: www.veusdelcor.cat i xarxes socials, Facebook, Twitter

www.veusdelcor.cat 5

Qui participa a La Creació de Haydn?

FITXA ARTÍSTICA

Director musical : Xavier Pagès i Corella

Solistes Arcàngel Gabriel i Eva : Mariona Benet, soprano Arcàngel Uriel : Jordi Casanova, tenorArcàngel Rafael i Adam : Xavier Mendoza, baríton

Orquestra Simfònica Fusió Sant Cugat/Orquestra del Conservatori Municipal de Música

Cors Pilot : Cor de l'Òpera de Cambra de Sant Cugat, Cor Aulos i Cor Dyapason

Cor Popular

Preparador Cor Popular : Oriol Castanyer

Pianista : Daniel Garcia

PRODUCCIÓ/COMUNICACIÓ

Secretària del projecte : Anna Font

Responsable Xarxes socials : Rita Oller

Gabinet de Premsa : Anna Toro (Teatre-Auditori Sant Cugat)

Imatge i RR.PP. : Maria Gorgues

Autors imatge gràfica : Laura Regàs i Andrés Armellini

Coordinadora imatge gràfica : Beatriz Hernández Moreno (www.bhmideas.com)

www.veusdelcor.cat 6

ENTITATS i INSTITUCIONS

Òpera de Cambra de Sant Cugat (Mariona Benet i Daniel Garcia)

Orquestra Simfònica Fusió Sant Cugat (Xavier Pagès Corella i Gemma Navarra)

Orquestra del Conservatori Municipal de Música (Carles Miró)

Teatre-Auditori de Sant Cugat (Pep Tugues)

Escola d'Art i Disseny de Sant Cugat (Cristina Subirats)

Ajuntament de Sant Cugat

Telèfons de contacte :

Anna Toro (Teatre-Auditori de Sant Cugat) 93 565 70 00 (3604) / 669 83 87 24annatoro@santcugat.cat

Maria Gorgues 619 98 92 34mgorgues@gmail.com

www.veusdelcor.cat 7

MARIONA BENET, soprano

Nascuda a Barcelona. Després d’estudiar Magisteri a la U.A.B. de Bellaterra i mentre exercia de mestra, començà els estudis de cant amb la soprano Carme Bustamante el 1983, amb qui ha fet tota la carrera al Conservatori Superior de Música del Liceu. També ha treballat amb els cantants Jerzy Artysz i Gino Becchi, gràcies al concurs “Noves Veus”. Ha ampliat la seva formació amb el curs de postgrau “Trastorns de la Veu” a la Facultat de Psicologia i Ciències de l’Educació Blanquerna, i també ha treballat, amb Viv Manning, el mètode “Estill Voice Training System”.

Ha col·laborat amb el Cor del Gran Teatre del Liceu, en el “Rèquiem” de Verdi, i en les òperes “La Damnació de Faust” de Berlioz, “La Vierge” de Massenet , “Parsifal” de R. Wagner i “Aida” de Verdi.

Es va estrenar com a promotora l’any 1993, en els actes d'inauguració del Centre Cultural de Sant Cugat. Des de llavors és la promotora i presidenta de l'associació "Òpera de Cambra de Sant Cugat", amb la qual ha organitzat i actuat en diversos concerts i òperes.

Ha estat professora de cant a l’Ateneu de Sant Just Desvern, a l’Escola Municipal de Música de Cerdanyola del Vallès i a la Universitat Autònoma de Barcelona a Bellaterra.

Ha estat la directora del 1er i 2on “Festival de Musica de Cambra al Monestir” de Sant Cugat l’estiu del 2004 i del 2005.

Compagina l’activitat professional amb la pedagògica dirigint la seva pròpia Aula de Cant a Sant Cugat del Vallès.

www.veusdelcor.cat 8

DANIEL GARCIA GONZÁLEZ, pianista

Des d’un bon començament el Daniel s’interessa per la música a partir de diferents camins com ara la interpretació, la composició, la direcció, els arranjaments, la musica vocal i coral... Ajudat pel piano com a principal company per a expressar-se, també busca en diferents estils les fonts on veure; els que més l’interessaran són possiblement la música clàssica i el jazz.

Com a intèrpret posa l’accent en la música de cambra participant amb multitud de formacions arreu del nostre país i també d'Europa i Sud Amèrica. Cal esmentar a dos grups com a formacions estables amb més d’una dècada de treball regular; un amb la soprano Maria Teresa Vert i l’altre amb el saxofonista Albert Julià. Des del 2009 és el director musical de l'Òpera de Cambra de Sant Cugat.

Actualment compagina la seva activitat pianística amb la docent treballant com a professor repertorista al Conservatori Municipal Professional de Música de Terrassa i també al Conservatori Superior de música del Liceu de Barcelona.

www.veusdelcor.cat 9

XAVIER PAGÈS, director i compositor

Ha estudiat piano, composició i direcció d’orquestra a Barcelona i Viena amb Montserrat Almirall, Margarita Serrat, Salvador Pueyo, Albert Argudo, Reinhard Schwarz i Georg Mark. Ha col·laborat amb músics com Edmon Colomer, Joan Guinjoan, Salvador Mas, Josep Pons, i Antoni Ros Marbà.

Ha estat guardonat en el 10è Concurs Internacional de Composició Musical Andrés Gaos, el 17è Concurs Internacional de Composició Musical Ciutat de Tarragona, el Concurs Internacional de Composició per a Cordes de la Orquestra de Corda d'Oare, el Concurs Mirabent Magrans per a joves intèrprets, i els Premis “Catalunya” de la Federació Catalana d’Entitats Corals, entre d’altres.

Ha dirigit formacions com la Orquesta Ciudad de Granada, Orquesta Sinfónica Sinaloa de las Artes (Mèxic), Orquesta Filarmónica de Mendoza (Argentina), la Thüringen Philharmonie (Alemanya), Orchestre de Catalogne (França), la Camerata Eduard Toldrà, l’Orquestra Camerata XXI, la Giorquestra, l’Orquestra Camera Musicae i ha estat director titular de la Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona.

Actualment és director del grup instrumental Sitges 94 de la Fundació Música Contemporània.

www.veusdelcor.cat 10

JORDI CASANOVA I BARBERÀ, tenor

Nascut a Reus, inicia els estudis de violí i solfeig amb Maria Massià i Carbonell. Posteriorment emprendrà la carrera de cant al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, sota el mestratge de Myriam Francheri i Manuel Garcia Morante, obtenint el Premi d’Honor de Grau Mig. Obté el titol superior de Cant al Conservatori Superior del Liceu. Actualment amplia llur formació amb la soprano Carme Bustamante.

Llicenciat en Musicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha estat professor titular de la Facultat de Psicologia y Ciències de l’Educació Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull, de Barcelona (1987-2000).

En el terreny de la lírica ha interpretat, entre d’altres, les òperes Il Giovedí Grasso, Rita, Don Pasquale, La Fille du Régiment, Il Barbiere di Siviglia, Le nozze di Figaro, Die Zauberflöte, Don Giovanni, Il Mondo della Luna, El Giravolt de Maig i La Bèlle Helène.

En el terreny de l’Oratori ha cantat obres de Bach, Haendel, Vivaldi, Mozart, Carpentier i un gran nombre d’autors catalans del període barroc i clàssic.

Ha cantat en esl principals teatres i sales de concert de Catalunya i Espanya, i també ho ha fet a Alemania, França, Itàlia i Israel.

Des de 2001-2002 participa habitualment en les produccions del Gran Teatre del Liceu i en les programacions Infantils i Familiars del mateix Teatre.

www.veusdelcor.cat 11

XAVIER MENDOZA OLIVA, baríton

Neix a Girona. És membre de “L’Escolania de Montserrat”. Comença els estudis de cant a Barcelona amb Chantal Botanch i M.Carmen Bustamante. Debuta com a professional l’any 1994 al Festival de Perelada amb l’estrena absoluta de Babel 46, de Xavier Montsalvatge.

De l’any 1996 al 2002 estudia a Alemanya, allà obté el títol superior de cant i participa en diferents òperes al teatre estatal de Freiburg.

Guanya diversos premis en concursos internacionals: “Vè Concurs Internacional de Cant Jaume Aragall”, “46 Concurs Internacional Maria Canals”, “Concorso Internacionale Ferrucio Tagliavini”.

Es sumergeix en el món del lieder amb Irvin Gage al Conservatori Superior de Zürich, canta cicles com Vier ernste Gesänge, Platen Lieder, Liederkreis op.24, Winterreise, Don Quichotte a Dulcinée...

Les cinc últimes temporades debuta al Teatro Real de Madrid, Gran Teatre del Liceu de Barcelona, Teatro Campoamor d’Oviedo, Teatro Cervantes de Málaga, Maestranza de Sevilla, Arriaga de Bilbao entre d’altres. Canta:, La flauta màgica, Cosi fan tutte, Le nozze di figaro, il barbero di Siviglia l’Occasione fa il Ladro, Il mondo della luna, Madame Butterfly, Bohème, Marina, Don Carlo, La Sonnambula, il tutore burlato, La cabeza del Bautista...

www.veusdelcor.cat 12

ORIOL CASTANYER, preparador del Cor Popular

Inicia els estudis de música al Conservatori Municipal de Música de St. Cugat del Vallès i posteriorment els continua al Conservatori Professional de Terrassa. Posteriorment cursa el Grau Superior de piano al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i al Conservatori Superior del Liceu amb el pianista Miquel Farré, obtenint Menció d’Honor de Grau Superior.

Paral·lelament ha estudiat direcció coral amb Elisenda Carrasco, Xavier Sans, Mireia Barrera, Xavier Puig, i l’any 2013 es gradua de direcció de cor a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) on estudia amb Josep Vila i Casañas i Johan Duijck.

Col·labora habitualment amb la Fundació “La Caixa” com a pianista i director muntador en els concerts participatius del Requiem de Mozart i el Messies de Haendel. Des del 2011 també col·labora amb el Servei Educatiu de L'Auditori de Barcelona com a director en el projecte Cantània.

Ha treballat habitualment amb el cor Lieder Camera com a correpetidor i des del novembre de 2008 en va assumir la sots-direcció. Ha estat pianista acompanyant del Cor Infantil de l’Orfeó Català, i actualment és pianista i director del Cor Infantil St. Cugat així com director del cor femení Aglepta.

Des del setembre de 2012, també assumeix la direcció de la Coral Sinera dels Lluïsos de Gràcia. Ha estat professor de cant coral al Conservatori de Terrassa i actualment és professor a l’escola de música Aula de So de St. Cugat del Vallès.

www.veusdelcor.cat 13

Orquestra Simfònica Fusió

L’objectiu principal de l’Orquestra Simfònica Fusió Sant Cugat és donar una millor i més àmplia formació musical als alumnes de nivell mitjà de l’Escola Fusió i, alhora, oferir l’oportunitat a altres alumnes d’escoles i conservatoris de l’entorn perquè s’integrin al conjunt. La formació compta amb 40 estudiants de nivell mig de corda, vent fusta, vent metall i percussió. El seu treball es centra en perfeccionar les diferents formes i estils de la música dels tres últims segles, tot interpretant obres que van des del Barroc fins a la música contemporània.

L’Orquestra forma part del Projecte Educatiu de Centre de l’escola de Música i Dansa Fusió, pionera i arrelada a la nostra ciutat des de fa mes de 35 anys. L’objectiu de l’Orquestra Simfònica Fusió Sant Cugat és el desenvolupament de tot tipus d’activitats de caràcter cultural, especialment dintre de l’àmbit musical i artístic, per tal de fer una tasca al servei de la cultura a la nostra ciutat i ampliar així les possibilitats musicals i humanes dels seus membres.

Hem actuat al Palau de la Música Catalana, Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, Auditoris i Teatres de tot Catalunya, País Valencià, Navarra, França, Suïssa, Cuba, Itàlia i Portugal.

www.veusdelcor.cat 14

Orquestra Escola i Conservatori Municipal de Música

Victòria dels Àngels

El centre compta amb diversos grups orquestrals o conjunts de diferents nivells pels quals els alumnes d’instruments simfònics passen al llarg de la seva trajectòria acadèmica. En quant a la corda es disposen tres grups: l’Orquestra Pizzicato, l’Orquestra Intermèdia i la Orquestra Simfònica. Pel que fa als instruments de vent fusta i vent metall, també es disposen tres nivells que son la Miniband, la Banda Intermèdia i la GrossBand o Banda Simfònica, tot i que també i al llarg dels últims cursos els alumnes de vent formen part de l’Orquestra Simfònica. Al llarg dels anys aquests grups s’han anat definint en funció dels canvis en els plans d’estudis i Lleis d’educació, però sempre han conservat la essència del gran Conjunt com a objectiu final i referent de qualitat tant acadèmic com artístic.

El centre també disposa d’altres grans formacions instrumentals com poden ser l’Orquestra de Violoncels, l’Orquestra de Flautes o l’Orquestra de guitarres i conjunts estables més petits com el Quartet de Saxofons, a part dels Grups Corals Cor Infantil, Coral Juvenil i Coral del Conservatori.

www.veusdelcor.cat 15

Cor de l'Òpera de Cambra de Sant Cugat,

Mariona Benet i Daniel Garcia

Neix amb la voluntat d'oferir al públic fragments d'òperes, de musicals, i òperes senceres, per tal de poder fer arribar aquest gènere a l'abast de tothom. Estem parlant d'un cor, doncs, que defuig el repertori tradicional de les agrupacions corals per centrar-se en el món de l' òpera i del musical. Els seus concerts alternen fragments de solistes ( àries, duets...) de diferents obres i autors, amb els cors més representatius.

Tant en els concerts com en les representacions, es treballa la part teatral. L'objectiu del cor és gaudir cantant, i saber transmetre-ho al públic amb el màxim rigor musical.

El Cor ha estat una part important en gairebé totes les produccions de l’Òpera de Cambra : “Dido i Eneas” de H. Purcell amb solistes de l’Aula de Cant, l’Orquestra Jove de Fusió, i el cos de dansa de l’Esbart Sant Cugat Sant Jordi; “El Mikado” de Gilbert i Sullivan amb solistes i cor de l’Aula de Cant; “La Guerra domèstica” de F. Schubert amb solistes i cor de l’Òpera de Cambra, amb 12 representacions, entre les quals destaquen l’Auditori de Sant Cugat i el Palau de la Música Catalana, “Concert d’àries i cors d’òpera” amb el Cor de l’Òpera de Cambra, “Orfeo ed Euridice” de Gluck, “Nit de Musicals” amb Miquel Cobos i el Cor de l’Òpera de Cambra, Tempo d’Amore” i “La Bella Helena” de J. Offenbach, ambdós dirigits escènicament per Jordi Purtí i musicalment per Daniel Garcia; “Verdi vs Wagner” amb la col·laboració del Cor Dyapason i la direcció de Daniel Gil de Tejada.

www.veusdelcor.cat 16

Cor de Cambra Dyapason, Teodor Roura

Es funda l’any 1988 sota la direcció de Teodor Roura amb la intenció d’interpretar un repertori que en aquells moments és poc habitual. Des de la seva fundació, el Cor de Cambra Dyapason, una de les primeres formacions corals de cambra del país, ha participat amb regularitat en concerts de diferents cicles musicals.

Al febrer de 2005 i el febrer de 2006, conjuntament amb el Cor Aulos de Sant Cugat i l’orquestra Simfònica Sant Cugat, dirigida per Josep Ferré, realitza uns concerts interpretant cors d’òpera i l’obra Le Villi de G. Puccini, al Teatre-Auditori d’aquesta ciutat.

El Cor de Cambra Dyapason ha fet diversos enregistraments: la “Missa en La Major” de Francesc Juncà (1724-1833) amb l’Orquestra de Cambra Catalana (1999); obres de Joaquín Nin-Culmell (2005), Cançoner de Barcelona”, amb obres del manuscrit Barcelona M-454 de la Biblioteca de Catalunya (2008) , entre d'altres

L’any 2007, dirigit pel musicòleg Emili Ros-Fàbregas, el Cor fa uns concerts monogràfics amb obres del Cançoner de Barcelona, del manuscrit Barcelona M-454 de la Biblioteca de Catalunya. Aquest mateix any, juntament amb el Cor Aulos, interpreta el Rèquiem Alemany de Johannes Brahms, en la versió del propi compositor per a solistes, cor i piano a quatre mans.

L’any 2009 va interpretart l’Stabat Mater de Dvorak en la versió per a solistes, cor i piano del mateix autor, descoberta musicològica recent i inèdita a Catalunya. Així mateix, ha interpretat la integral dels quartets vocals de Joseph Haydn.

www.veusdelcor.cat 17

Cor Aulos, David Folch

El Cor Aulos inicia la seva trajectòria l’Octubre de 1993 de la mà de Jordi Piccorelli, que va ser-ne el director fins al 2012, moment en què David Folch pren el relleu en la direcció, sense alterar la filosofia del grup: un cor de cambra obert a tothom per fer música, treballar amb rigor i passar-s’ho bé.Aquesta formació ha ofert nombrosos concerts per tota la geografia, no només catalana sinó també europea, destacant les gires realitzades per Eslovàquia i Alemanya, i ha interpretat des de música antiga fins a música d’autors contemporanis, actuant en espais tan emblemàtics com el Palau de la Música Catalana o el Gran Teatre del Liceu.

El Cor Aulos ha estrenat les Cinc Sardanes Vegetals de M. Salvador i el Nocturn para Anna de A. Charles i s’ha implicat en espectacles de producció pròpia com el Llibre Vermell de Montserrat.

També ha participat en diverses operes de petit format, com La Viuda Alegre de F. Lehar o Il Campanello de Donizetti i en la gravació dels discs I si...? de Toni Xuclà i el Llibre Vermell de la Companyia Elèctrica Dharma, així com en diversos espectacles amb la companyia santcugatenca Tetrateatre, com les Verdaguerianes o Pedra i Sang.

En el 2014 el Cor Aulos ha celebrat els seus 20 anys de trajectòria, consolidant-se com un conjunt vocal versàtil, capaç d’adaptar-se a estils musicals diversos en funció de l’auditori i l’esdeveniment.

www.veusdelcor.cat 18

Escola d’Art i Disseny de Sant Cugat

És una entitat amb gairebé 60 anys d’existència i 30 de titularitat municipal, amb seu en l'espai singular de la Casa Mònaco. L'Escola d’Art i Disseny imparteix ensenyaments oficials d'arts plàstiques i disseny de la família professional de Comunicació Gràfica i Audiovisual. Ofereix cinc cicles formatius: un de grau mitjà i quatre de grau superior.

El Projecte educatiu del centre es basa en la continuïtat i la relació entre els diferents cicles. El cicle mitjà serveix d'introducció a la família i contempla la formació per les proves d'accés. Els cicles superiors recullen quatre àmbits contigus i complementaris; les relacions entre ells permeten dissenyar els currículums amb mòduls comuns, específics i complementaris, possibilitant a l'alumnat obtenir dues titulacions en tres cursos.

Alumnes de l'Escola d'Art i Disseny de Sant Cugat han obtingut nombrosos premis de final de cicle.

www.veusdelcor.cat 19

www.veusdelcor.cat 20