Manifestacions del Canvi Global a Catalunya

(I) El canvi global. Introducció i cas d’estudi

Iago Otero i Armengol

Institut d’Estudis Catalans, 10 de març de 2011

El canvi global

IPCC (2007)

Foley et al. (2005) Science

El canvi global

MEA (2005)

El canvi global

Maffi (2005) Annu. Rev. Anthropol.

El canvi global

MEA (2005)

El canvi global

SERI (2009)

El canvi global

MEA (2005)

El canvi global

Sala et al. (2000) Science

El canvi global

Rudel et al. (2005) Glob Env Change

El canvi global

MacDonald et al. (2000) J Env Manag

El canvi global

Schröter et al. (2005) Science

El canvi global

EEA (2006)

El canvi global

Gallart i Llorens (2003) Water Int

El canvi global

Piñol et al. (1998) Clim. Change

El canvi global

Peñuelas et al. (2002) Global Change Biol

El canvi global

Peñuelas i Boada (2003) Global Change Biol

El canvi global

Bartolomé et al. (2005) Biol Conserv

El canvi global

Stefanescu et al. (2004) J Biogeogr

El canvi global

Stefanescu et al. (2004) J Biogeogr

El canvi global

Toledo et al. (2002) Gaceta Ecológica

L’estudi del canvi global

Interdisciplinarietat

L’estudi del canvi global

Integració de formes de coneixement

Ciència

Coneixement ecològic i memòria locals

Art

Literatura

Acció i autoreflexió

Ravetz i Funtowicz (1999) Futures

L’estudi del canvi global

Ciència postnormal

La ciència ha de canviar radicalment per fer-hi front…

… articulant un mètode científic posicionat èticament.

En condicions postnormals, els paradigmes en què opera la ciència aplicada són qüestionables i qüestionats…

… i els científics proporcionen narratives més que no pas prediccions, tot participant en igualtat de condicions amb la resta d’actors socials.

Cas d’estudi

El patrimoni de la pagesia per a la conservació del paisatge

N

Mediterranean Sea

OlzinellesOlzinellesOlzinellesOlzinellesOlzinellesOlzinellesOlzinellesOlzinellesOlzinelles

BarcelonaBarcelonaBarcelonaBarcelonaBarcelonaBarcelonaBarcelonaBarcelonaBarcelona

Sant CeloniSant CeloniSant CeloniSant CeloniSant CeloniSant CeloniSant CeloniSant CeloniSant Celoni

0 10 km

N

Barcelona Metropolitan RegionBarcelona Metropolitan RegionBarcelona Metropolitan RegionBarcelona Metropolitan RegionBarcelona Metropolitan RegionBarcelona Metropolitan RegionBarcelona Metropolitan RegionBarcelona Metropolitan RegionBarcelona Metropolitan Region

0 40 km

N

Cas d’estudi

El municipi d’Olzinelles

Suport D. Varga

Cas d’estudi

El municipi d’Olzinelles

Suport D. Varga

Cas d’estudi

El municipi d’Olzinelles

15%

32%

85%

68%

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

Montnegre-Corredor Olzinelles

% s

up

erfí

cie

amil

lara

da

Conreus

Bosc

Nadal i Urteaga (1997) Inèdit

Cas d’estudi

Un municipi molt forestal ja al s. XIX

Matollar

Regadiu

Secà

Sureda

Alzinar

Bosc mixt

Bosc o plantació de riberaCastanyers

Urbà

Carreteres i autopista

Improductiu

Suport D. Varga

Cas d’estudi

El municipi d’Olzinelles

y = 0,025x - 35,211; r = 0,43; p = 0,022

13

14

15

16

1977 1982 1987 1992 1997 2002 2007

T m

itja

na a

nual

(ºC

)

Otero et al. (2011) Land Use Policy

Cas d’estudi

Increment de temperatura

400

600

800

1000

1977 1982 1987 1992 1997 2002 2007

Pre

cip

itac

ió (

mm

)

Otero et al. (2011) Land Use Policy

Cas d’estudi

No hi ha canvis en la precipitació

y = 0.82x - 20.87, r = 0.91, p < 0.001

y = 0.70x - 14.95, r = 0.88, p < 0.001

-50

0

50

100

150

200

250

300

350

400

0 50 100 150 200 250 300 350 400

Monthly rainfall (mm)

Mo

nth

ly r

un

off

(m

m) 1977-1991

1992-2007

Otero et al. (2011) Land Use Policy

Cas d’estudi

Major aridesa

“El matí en què vam posar el

seu cos al cementiri

d’Olzinelles, tots aquells

verals van perdre mida,

contrast i fondària”

Perejaume (2006)

Cas d’estudi

• Entrevistes semiestructurades a 15 (+5) pagesos i pageses locals nascuts entre 1913 i 1960, transcripció, anàlisi de contingut i síntesi.

• Revisió de documentació històrica en arxius sobre usos del sòl, demografia i activitats econòmiques per al període 1753-2004.

• Coneixença del pintor i poeta Perejaume i la seva obra.

• Mapa d’usos del sòl i catàleg de 267 elements físics del paisatge per mitjà de treball de camp i SIG.

• Revisió d’estudis sobre biodiversitat, amb èmfasi en les espècies “claus” des d’un punt de vista del paisatge cultural.

Cas d’estudi

Mètode

Superfíciefinca (ha)

Propietaris Superfície en propietat

Núm. % ha %

> 100 8 3,3 1452,0 61,8

10-100 14 5,8 380,6 16,2

5-10 10 4,1 72,8 3,1

3-5 23 9,5 82,5 3,5

<3 187 77,3 231,1 9,8

Total 242 100,0 2219,1 100,0

Estructura de la propietat de la terra (1853)

Ús del sòl % amill. % > 100 ha % < 3 ha

Regadiu 0,3 0,3 0,0

Secà 6,2 2,8 17,0

Vinya 12,1 3,3 57,1

Bosc de suro 8,9 10,1 1,4

Bosc de fusta 5,1 5,9 0,1

Bosc de llenya 35,2 40,6 2,8

Plantació de ribera 0,4 0,4 0,5

Castanyers 0,6 0,2 0,7

Erm 31,3 36,4 20,4

100,0 100,0 100,0

Forestal 81,4 93,6 25,9

Agrícola 18,6 6,4 74,1

Usos del sòl segons mida de les finques (1853)

Cas d’estudi

Canvis sociodemogràfics

0

100

200

300

400

500

1840 1865 1890 1915 1940 1965 1990 2015

hab

itan

ts

masos

urbanitzacions

0

500

1000

1500

2000

2500

1956 1966 1976 1986 1996 2006

To

nes

lle

nya

Otero et al. (2008) Institució Catalana d’Història Natural

Cas d’estudi

Disminució de l’apropiació de llenya

Piqueras et al. (2008)

Cas d’estudi

Urbanització de baixa densitat

Canvis en els usos del sòl (1850s-2008)

1850s 2008Δ 1850s-

2008

Ús del sòl ha % ha % ha %

Regadiu 6 0 18 1 12 1

Secà 122 5 28 1 -94 -4

Vinya 206 9 1 0 -205 -9

Bosc i plantació 1866 80 2092 92 225 10

Improductiu no urbà 148 6 33 2 -115 -5

Vies de transport 0 0 51 2 51 2

Urbà dispers 0 0 62 3 62 3

Altres 0 0 2 0 2 0

Total 2348 100 2287 100 -62 -3

14%

80%

6%2%

92%

2% 2% 3%0

25

50

75

100

Conreu Bosc Improductiuno urbà

Vies detransport

Urbàdispers

% s

up

erfí

cie

mu

nic

ipal 1850's

2008

Canvis en els usos del sòl (1850s-2008)

2002

1956

Cas d’estudi

Pèrdua d’hàbitats

Grup Font i àrea Espècie Cat.

Plantes Gutiérrez (2001), apaptat al Montnegre

Geranium lanuginosumOrobanche artemisiae-campestris picridesSpergularia purpureaErica cinereaHelianthemum tuberariaIsoetes durieuiOrobanche teucriiStachys alpina

CRVUVULCLCLCLCLC

Papallones Miralles i Stefanescu (2004), Olzinelles

Maniola jurtinaPolyommatus icarusLycaena phlaeasLeptotes pirithousColias crocea

n.a.n.a.n.a.n.a.n.a.

Espècies amb tendències negatives

Grup Font i àrea Espècie UICN Cat.

Rèptils Boada (1984), Olzinelles

Timon lepidusPsammodromus jeanneaeRhinechis scalarisMalpolon monspessulanusCoronella girondicaAnguis fragilis

NT LCLCLCLCn.p.

n.a.n.a.n.a.n.a.n.a.n.a.

Ocells Boada (1984), Ribas (1996 i 1997), Olzinelles

Alectoris rufa Coturnix coturnix Jynx torquilla Lanius senator Miliaria calandra Galerida cristata Alauda arvensis Upupa epopsEmberiza cirlus

LCLCLCLCLCLCLCLCLC

VUDDNTNTLCNTLCLCLC

Mamífers Boada (1984), Olzinelles

Talpa europaeaLepus europaeus

LCLC

n.a.n.a.

Pràctiques de gestió dels alzinars

Aclarida de selecció d’un terç del rodal cada 7-10 a

Selecció 4 rebrots per soca després de 5-6 a i selecció posterior 2 rebrots per soca

Eliminació d’espècies competidores (Pinus pinea, Quercus humilis, Rubus ulmifolius)

Desbrossada prèvia a la tallada d’arbres, obtenció de feixines

Arrabassada de soques de bruc i arboç

Producció carbó en carboneres als boscos més allunyats

Producció carbonet i carbó de branca i rabassa en forns, sots o piles

Pastura de ramats de porcs i ramats d’ovelles

Pela pelagrí en arbres Ø < 20 cm (VI-VII)

Pela matxot 9-10 a després pelagrí

Pela suro 12 a després matxot

Pela suro cada 14-17 a fins a 5 vegades

Marcatge de l’any de la pela en l’escorça nua

Aclarida de selecció

Eliminació espècies competidores (Pinus pinea, Quercus humilis)

Desbrossada selectiva sotabosc cada 20 a (Erica, Rubus), conservant espècies lleguminoses (Ulex, Sarothamnus)

Producció carbó en carboneres als boscos més allunyats

Pastura (de glans) per part de ramats de porcs i ramats d’ovelles

Cultiu de farratges, cereals i hortalisses en rodals de baixa densitat d’arbres

Pràctiques de gestió de les suredes

Perxada de castanyers

Fer artiga

Sembra de castanyes o plantació de planter

Assocat després de 14-15 a per estimular la rebrotada

Aclarida als 4-5 a deixant 2-4 rebrots per soca (rodells)

1-2 aclarides addicionals per conformar la perxada

Tallada 10-20 a després de l’assocat (perxes)

Plantació de plàtans

Plantació de plançons

Aclarida després de 2 a per estimular rebrotada i creixement

Selecció de 5-12 i 4-5 rebrots per soca (1r i 2n a, respect.)

Selecció de 2-3 rebrots per soca i poda (4rt a)

Tallada d’arbres torçats (6è a)

Selecció d’1-2 rebrots per soca (12è a)

Tallada (20è a)

Cultiu hortalisses autoconsum i per alimentar el bestiar

Pràctiques de gestió dels castanyers i els plàtans

Ribera Disposició paral·lela d’espècies segons tolerància a l’aigua, des del torrent cap enfora: Alnus glutinosa, Populus sp., Platanus sp., Pinus pinaster, P. radiata

Diferents torns de tala

Plantació de pins

Esporgada les branques inferiors per estimular creixement (costals de Pinus pinea)

Diferents torns de tala (Pinus pinea, P. pinaster, P. insignis, P. halepensis)

Abastament de pinyes (Pinus pinea)

Pràctiques de gestió de la ribera i els pins

Abancalament i manteniment de marges amb pedres, arbres i matolls

Reposició fertilitat sòl: fems, rotació cultius, adob en verd

Cultiu de cereals i lleguminoses per farratge, fenc i gra per al bestiar: civada (Avena sativa), ordi (Hordeum vulgare), alfals (Medicago sativa), blat de moro (Zea mays), sorgo (Sorghum vulgare)

Cultiu de blat (Triticum sp.) per autoconsum

Llaurada, femada i sembra (abans de Nadal)

Cavada

Sega i formació de garberes (VI-VII)

Transport de garbes a l’era i batuda

Separació gra i palla, recol·lecció gra i formació paller

Mòlta de gra i producció de farina i segó

Pastada i cocció del pa

Utilització diferents varietats segons demanda

Pràctiques de gestió del secà

Cultiu en vessants sense abancalament, ceps disposats en ziga-zaga

Control erosió sòl i recol·lecció aigua de pluja amb rases i basses

Cultiu en vinyes planes, ceps disposats en solcs lineals

Reposició fertilitat sòl: fems, adob en verd (Lathyrus sp.)

Cultiu cep i producció vi per autoconsum i venda

Plantació nous ceps, femada (I-II)

Llaurada, poda i empelt de ceps > 3 a (III-IV)

Cavada i fumigació amb sofre (V)

Cavada, poda i fumigació amb sulfat de coure (VI-VII)

Cavada, verema i tragí del raïm al mas (IX-X)

Trepitjat i premsat del raïm, bullida del most

Fermentació en bótes de castanyer

Ús i selecció de diverses varietats de cep segons característiques organolèptiques i d’adaptació

Cultius secun. Plantes medicinals i aromàtiques, arbres fruiters, farratge

Pràctiques de gestió de la vinya

Cultiu olivera i producció oli autoconsum

En oliverars o com a cultius secundaris en vinyes

Poda

Collita i tragí de les olives al mas (XI-XII)

Trituració olives (trull), premsat pasta (premsa), recol·lecció oli

Cultiu arbres fruiters autoconsum

Com a cultius secundaris en vinyes i marges

Ús de múltiples espècies: cirerer, figuera, presseguer, perera, ametller, prunera, noguera, nesprer, codonyer, pomera, ginjoler, caquier, avellaner

Selecció i afavoriment de varietat intraespecífica

Pràctiques de gestió dels fruiters

Pastura uns mesos l’any i alternança zones properes (ex. Montseny)

Pastura ramats transhumants Serra del Cadí i Alt Freser (XI-IV)

Munta contínua

Sacrifici periòdic d’ovelles velles

Selecció de xaies i cabrides per reposició d’ovelles reproductores

Selecció de xais i cabrits per reposició de mascles

Pastura herbes, tiges, matolls, brots, branques baixes dels arbres i glans

Pastura als camps de cereal (civada) i rostolls.

Subministrament sal cada 1-2 setmanes en pedres saleres als amorriadors

Ramats portats per gossos d’atura o per rabadans (nens).

Ramat tancat en corrals durant la nit.

Esquilada (V).

Ramats 200-400 caps, principalment ovelles i xais, alguns moltons i marrans, algunes cabres i cabrits, i uns pocs bocs.

Pràctiques de gestió del bestiar (ex. oví)

Dibuix de C. Puche

Silvicultura

Agricultura Ramaderia

Mas

Venda suro, llenya, carbó, fusta

Treball a jornal, a preu fet, a tant per pes, en espècie (♂)

Terra cultivable

Fertilització (cendres)

Pastures, glans (arendament)

Fusta i llenya

Treball propi (♀♂), masoveria (♀♂), a jornal (♀), intercanvi (♀♂)

Mesquita

Farratge, hortalissa, rostoll, graCompra blat

Fem: gallinassa, colomassa, xerri, purins, vaca

Venda llet de vaca, vedells i porcs

Alimentació

Alimentació

Treball propi (♀), masoveria (♀♂)

Ramats ovelles i porcades

Venda xais i cabrits

Fem: ovella, cabra, porc

Compra farratge, segó, gra, pinso

Venda vi

Terra per aforestació

Treball extern no-agrícola

Dibuix de C. Puche

Arxiu Fotogràfic de Sant Celoni

Cas d’estudiTransmissió de coneixement ecològic

«qui em va ensenyar a conèixer els arbres, a saber el que

pesaven drets, quins s’havien de treure per fer lloc als

altres més joves, i quan? A França d’això res, i sense

vanagloriar-me puc dir que a la comarca dubto que cap

més propietari conegui tan bé les riberes, les suredes, el

suro, els aulets i les pinedes com un servidor. Si ho conec

és gràcies a en Joan Clapés, el masover, que durant la

meva infantesa i joventut m’ensenyà, no tot però bastant»

Memòries de Joaquim Draper (1916-1994), propietari de can Draper

Cas d’estudiTransmissió de coneixement ecològic

Cas d’estudi

Agrarietat: cultiu de l’espai

M. Boada

PerejaumeOli s. fusta

11 x 17.5 cm

«por mayo nacio una piesta de harugas que quedáramos

espantados y sustados, todo este termino de Olsinellas y

Monnegre y varios puntos que se mancharon toda la fulla

de todos los habres, meno las holiveras, y quedando los

mismo que pasase fuego, una espesia de haruga paluda

al cabo de 2 meses tornando papallonas, y las

papallones, haciendo los huevos para la cria, por el año

que viene, y pues quina piesta nos envia Dios, yo creo

que sirve para cástico»

Dietari de ca l’Arabia, 1887

Cas d’estudi

Espiritualitat i animisme

Silvicultura

Agricultura Ramaderia

Mas

Venda suro, llenya, carbó, fusta

Treball a jornal, a preu fet, a tant per pes, en espècie (♂)

Terra cultivable

Fertilització (cendres)

Pastures, glans (arendament)

Fusta i llenya

Treball propi (♀♂), masoveria (♀♂), a jornal (♀), intercanvi (♀♂)

Mesquita

Farratge, hortalissa, rostoll, graCompra blat

Fem: gallinassa, colomassa, xerri, purins, vaca

Venda llet de vaca, vedells i porcs

Alimentació

Alimentació

Treball propi (♀), masoveria (♀♂)

Ramats ovelles i porcades

Venda xais i cabrits

Fem: ovella, cabra, porc

Compra farratge, segó, gra, pinso

Venda vi

Terra per aforestació

Treball extern no-agrícola

×

× ×

× ×× ×

×

S. Piqueras

Cas d’estudi

El patrimoni de la pagesia

C. Lorente

Cas d’estudi

El patrimoni de la pagesia

Cas d’estudi

El patrimoni de la pagesia

Patrimoni socioecològic

Conjunt d’interaccions socioecològiques –entre persones i

entre aquestes i el seu medi– i pràctiques de gestió dels

recursos naturals que, situades en un context geogràfic i

històric concret, configuraven sistemes diversos, autònoms

i resilients.

« quan tu estaves a can Pau Foguera, no era gens

nostàlgica la sensació, més aviat era al revés; era la

possibilitat d’endevinar una altra vida possible, un altre

concepte de la realitat possible (...) Era una visió

revolucionària en la mesura que t’adonaves que hi

havia una altra possibilitat de món: un món paral·lel».

Cas d’estudi

El patrimoni de la pagesia

El canvi global es manifesta localment de forma contundent.

Els resultats obtinguts poden ser representatius dels processos que tenen lloc en zones de muntanya mediterrània sotmeses a dinàmiques metropolitanes.

La interrelació entre factors socioeconòmics i factors biofísics és clau per entendre el funcionament del paisatge i per dissenyar estratègies adequades de conservació.

En general, els impactes observats es poden atribuir a dues tendències que tenen lloc arreu:

- Despoblament rural

- Expansió urbana

Conclusions