Canigó ( Jacint Verdaguer)

Canigó.Canigó.

Les típiques

Extracte.Extracte.En aquests versos Verdaguer compara el Canigó amb una magnòlia gegantina:En aquests versos Verdaguer compara el Canigó amb una magnòlia gegantina:

Lo Canigó és una magnòlia immensaLo Canigó és una magnòlia immensaque en un rebrot del Pirineu se bada;que en un rebrot del Pirineu se bada;

per abelles té fades que la volten,per abelles té fades que la volten,per papallons los cisnes (cignes) i les àligues.per papallons los cisnes (cignes) i les àligues.

Formen son càlzer (calze) escarides serresFormen son càlzer (calze) escarides serresque plateja l'hivern i l'estiu daura,que plateja l'hivern i l'estiu daura,

grandiós beire on beu olors l'estrella,grandiós beire on beu olors l'estrella,los aires rellentor, los núvols aigua.los aires rellentor, los núvols aigua.

Les boscúries de pins són sos bardissos,Les boscúries de pins són sos bardissos,los Estanyols ses gotes de rosada,los Estanyols ses gotes de rosada,i és son pistil aqueix palau aurífic,i és son pistil aqueix palau aurífic,

somni d'aloja que cel davalla. somni d'aloja que cel davalla. 

Jacint Verdaguer, Canigó (poèma) (p. 27-28)Jacint Verdaguer, Canigó (poèma) (p. 27-28)

http://www.escriptors.cat/autors/verdhttp://www.escriptors.cat/autors/verdaguerj/obra.phpaguerj/obra.php