Llengua Moviments Alliberament Nacional

Llengua i moviments d'alliberament nacional

Factors que possibiliten la preeminència-pervivència lingüística

Llenguaurbana

A partir del segle XVIII

Llenguaescrita

Estandarització

Protecciójurídica

Llenguaadministrativa

Presència de la població

sobre el territori

Durant l'edat mitjana

Elements que propicien la substitució lingüística

Segle XVIII Segle XIX 1900-1930 1930-1960

Migracions camp-ciutat

TV

Premsa escrita

Servei militar obligatori

Escola obligatòria

Cinema

Ràdio

Migracions d'altres grups ètnics

La fortalesa d'una llengua: els seus àmbits d'ús

Ús familiar

Ús oficial

Ús social

Àrees inconnexes

Àrea consolidada amb perímetre difús

Àrea delimitada

Occità

Sard

Català

Espanyol

Irlandès

Territorialitat lingüística: llengües en retrocésEl cas del còrnic

Territorialitat lingüística: llengües en retrocésEl cas del bretó

Territorialitat lingüística: llengües en retrocésEl cas basc

Llengua urbana vs llengua ruralEl cas gallec

Densitat de població Percentatge de parlants de gallec

Transmissió intergeneracional

“Una llengua no desapareix perquè els no la saben no l'aprenen, sinó que desapareix perquè els que la saben deixen de parlar-la.”

Proverbi gal·lès

Estudi de Röhrig 1987 Parlants de flamenc Parlants de francès Ambdues llengües

Generació dels avis 38% 36% 26%

Generació dels pares 25% 75% 25%

Generació dels fills 1% 91% 8%

El flamenc a França: en procés de desaparició

Transmissió intergeneracionalEl gal·lès: en procés de recuperació

Transmissió intergeneracionalEl gal·lès: en procés de recuperació

Transmissió intergeneracionalEl gal·lès: en procés de recuperació

Transmissió intergeneracionalEl gal·lès: en procés de recuperació

No hi ha diaris completament en gal·lès, només setmanaris i presència puntual del gal·lès en diaris en anglès.

Hi ha un canal totalment en gal·lès (SC4) des de 1982 i programes a la BBC en sistema opt out des de 1964.

La ràdio pública BBC Cymru emet íntegrament en gal·lès.

El 20% dels escolars estudien en sistema d'immersió lingüística.El gal·lès és assignatura obligatòria al llarg de tot l'ensenyament.Tota escola ha de garantir una línia d'immersió i una línia bilingüe si els pares així ho demanen.

Hi ha cooficialitat en tots els àmbits de l'administració presents a Gal·les de de l'aprovació de la Welsh Language Act el 1993.

La producció de cinema és molt minoritària però ha assolit èxits, premis i reconeixements.

Llengua i moviments d'alliberament nacionalCorrelació entre ús social de la llengua i vot nacionalista al País de Gal·les

Parlants de gal·lès per circumscripció

Llengua i moviments d'alliberament nacionalCorrelació entre ús social de la llengua i vot nacionalista a Navarra

Llengües simbòliquesEl còrnic i el manx

El còrnic desaparegué al segle XVIII i el manx desaparegué el 1973.

La consciència de pertinença a una comunitat diferenciada no desaparegué amb la desaparició de la llengua.

Ambdues llengües han estat recuperades per parlants adults que les han après com a element d'identitat.

Amb tot, la recuperació d'aquestes llengües no ha suposat, especialment en el cas del còrnic, la possibilitat de recuperar-ne l'ús social quotidià, restant en un pla cerimonial.

Els moviments d'alliberament nacional, si bé doten a la llengua d'un contingut altament simbòlic, prioritzen altres discursos que el de la recuperació lingüística.

Llengües sense nacióEl cas del franco-provençal

● Una llengua sense nom comú: cap dels seus parlants l'anomena francoprovençal.

● Una llengua sense reconeixement: tant a Romandia (Suïssa) com a la Vall d'Aosta (Itàlia), la llengua oficial i administrativa és el francès

● Una llengua que encara no ha completat el procés d'estandarització: conviuen diverses normatives ortogràfiques.

● Un intent fallit als anys 70 i 80 de creació d'una identitat nacional per a aquest àmbit lingüístic: Arpitània.

●El moviment nacionalista valdostà defensa la promoció de la llengua però es manté el francès com a llengua de cultura escrita.

● El moviment independentista de Savoia només atén de forma secundària la protecció del francoprovençal.

Conclusions

✔En les societats contemporànies, la supervivència d'una llengua va lligada a l'existència d'un seguit de condicionants socials, infrastructures culturals i reconeixement político-administratiu.

✔Una llengua és un dels elements fonamentals que construeixen una nació. Tot i així, la relació entre llengua i nació pot adquirir una àmplia gamma de matisos, des de la necessitat d'imposar el seu ús fins a un reconeixement simbòlico-ancestral dins la cultura nacional.

✔La consciència lingüística -no equiparable a l'ús lingüístic- és un dels puntals que forneixen un moviment d'alliberament nacional.