projectes VI

Fotografías© TSUNAMI PICT© Marta VinaixaPau Alcover 75, 4rt08017 Barcelona

Impreso en España

Depósito legal B-27.011-2011ISBN 478-77-663271-8-7

Todos los derechos reservados. Queda prohibi-da la reproducción total o parcial de esta obra, sea por medios mecánicos o electrónicos, sin la debida autorización por escrito del editor.

PINTANT PER ELPAINTING FOR THETSUNAMI

Un tsunami, és una sèrie d’ones massives que poden tenir

lloc després d’un terratrèmol, activitat volcànica , esllavissa-

ments submarins, impactes de meteorits en el mar, o fins i

tot grans trossos d’illa esllavissant-se al mar. Per al cas més

freqüent, els moviments tectònics, els tsunamis són impor-

tants a partir maremots de magnitud de més de 6.4 a l’escala

de Richter i són vertaderament devastadors a partir de 7.

A tsunami, also called a tsunami wave train, and at one time

incorrectly referred to as a tidal wave, is a series of water

waves caused by the displacement of a large volume of a

body of water, usually an ocean, though it can occur in large

lakes. Tsunamis are a frequent occurrence in Japan; approxi-

mately 195 events have been recorded. Owing to the immen-

se volumes of water and the high energy involved, tsunamis

can devastate coastal regions.

Projecte Japó //Japan project

Que va passar // What happened 11

Que podem fer // What could we do 23

Eric Hu un dels artistes // Eric Hu one of the artists

Només un pintor... // Just a painter... 32

Parlant amb // Talking to 36

Altres obres // Other works 44

Agraïments // Appreciations 56

Index // Sumari

8

9

El que va passar // What happened

10

11

Mercé Canals

Un tsunami, és una sèrie d’ones massives que poden tenir

lloc després d’un terratrèmol, activitat volcànica , esllavis-

saments submarins, impactes de meteorits en el mar, o fins

i tot grans trossos d’illa esllavissant-se al mar. Per al cas

més freqüent, els moviments tectònics, els tsunamis són

importants a partir maremots de magnitud de més de 6.4 a

l’escala de Richter i són vertaderament devastadors.

A tsunami, also called a tsunami wave train, and at one

time incorrectly referred to as a tidal wave, is a series of

water waves caused by the displacement of a large volume

of a body of water, usually an ocean, though it can occur in

large lakes. Tsunamis are a frequent occurrence in Japan;

approximately 195 events have been recorded. Owing to

the immense volumes of water and the high energy invol-

ved, tsunamis can devastate coastal regions.

El que va passar // What happened

12

Hi ha altres mecanismes generadors de sismes submarins menys corrents que també

poden produir-se per erupcions volcàniques, esllavissades de terra, meteorits o explo-

sions submarines. Aquests fenòmens poden produir onades enormes, molt més altes

que les dels sismes submarins corrents. Es tracta dels anomenats megastsunamis, ter-

me que, si bé no és científic, pot usar-se de forma poc rigorosa per referir-se als tsunamis

generats per causes no tectòniques. De totes aquestes causes alternatives, la més comú

és la de les esllavissades de terra produïts per erupcions volcàniques explosives, que

poden enfonsar illes o muntanyes senceres al mar en qüestió de segons. També hi ha la

possibilitat de despreniments naturals tant en la superfície com sota d’ella. Aquest tipus

de sismes submarins difereixen dràsticament dels tsunamis tectònics.

En primer lloc, la quantitat d’energia que intervé. Hi ha el terratrèmol de l’oceà Índic

de 2004, amb una energia desenvolupada d’uns 32.000 MT. Només una petita fracció

d’aquesta es traspassarà al sisme submarí. Per contra, un exemple clàssic de megat-

sunami seria l’explosió del volcà Krakatoa, l’erupció va generar

una energia de 300 MT. No obstant, es va mesurar una altitud

en les onades de fins a 50 m, molt superior a la de les mesures

pels sismes submarins de l’oceà Índic. La raó d’aquestes diferèn-

cies rau en diversos factors. D’una banda, el major rendiment en

la generació de les ones per part d’aquest tipus de fenòmens,

menys energètics però que transmeten gran part de la seva energia al mar. En un sisme,

la major part de l’energia s’inverteix en moure les plaques.

Però, tot i així, l’energia dels tsunamis tectònics segueix sent molt més gran que la dels

megatsunamis. Una altra de les causes és el fet que un sisme submarí tectònic distribueix

la seva energia al llarg d’una superfície al llarg d’una superfície d’aigua molt més gran,

mentre que els megatsunamis parteixen d’un succés molt puntual i localitzat. En molts

casos, els megatsunamis també pateixen una major dispersió geomètrica, degut justa-

ment a l’extrema localització del fenomen parteixen d’un succés molt puntual i localitzat

justament a l’extrema localització del fenomen parteixen d’un succés molt puntual i loca-

litzat a l’extrema localització del fenomen parteixen d’un succés molt puntual i localitzat

“El calor y la ansiedad empezaron a deshidratar mis sentidos, y de esta forma a distorsionar, o expandir, mi

percepción de la realidad.”

13

“The heat and the anxiety started dehydrating my senses, this way

beginning to distort, or to expand, my perception of the reality”

In some tsunami-prone countries earthquake engineering measures have been taken

to reduce the damage caused onshore. Japan, where tsunami science and response

measures first began following a disaster in 1896, has produced ever-more elaborate

countermeasures and response plans. That country has built many tsunami walls of up to

4.5 metres (15 ft) to protect populated coastal areas. Other localities have built floodgates

and channels to redirect the water from incoming tsunami. However, their effectiveness

has been questioned, as tsunami often overtop the barriers. For instance, the Okushiri,

Hokkaid tsunami which struck Okushiri Island of Hokkaid within two to five minutes of the

earthquake on July 12, 1993 created waves as much as 30 metres (100 ft) tall—as high

as a 10-story building.

The port town of Aonae was completely surrounded by a tsunami wall, but the waves

washed right over the wall and destroyed all the wood-framed structures in the area. The

wall may have succeeded in slowing down and moderating the height of the tsunami, but

it did not prevent major destruction and loss of life. In some tsunami-prone countries ear-

thquake engineering measures have been taken to reduce the damage caused onshore.

Japan, where tsunami science and response measures first began following a disaster in

1896, has produced ever-more elaborate countermeasures

and response plans. That country has built many tsunami

walls of up to 4.5 metres (15 ft) to protect populated coastal

areas. Other localities have built floodgates and channels

to redirect the water from incoming tsunami. However, their

effectiveness has been questioned, as tsunami often overtop the barriers.

For instance, the Okushiri, Hokkaid tsunami which struck Okushiri Island of Hokkaid wi-

thin two to five minutes of the earthquake on July 12, 1993 created waves as much

as 30 metres (100 ft) tall—as high as a 10-story building. The port town of Aonae was

completely surrounded by a tsunami wall, but the waves washed right over the wall and

destroyed all the wood-framed structures in the area but the waves washed right over the

wall the port town of Aonae was completely surrounded by a tsunami wall don’t knows

14

hi ha altres mecanismes generadors de sismes submarins menys corrents que també po-

den produir-se per erupcions volcàniques, esllavissades de terra, meteorits o explosions

submarines. Aquests fenòmens poden produir onades enormes, molt més altes que les

dels sismes submarins corrents. Es tracta dels anomenats megastsunamis, terme que,

si bé no és científic, pot usar-se de forma poc rigorosa per referir-se als

tsunamis generats per causes no tectòniques. De totes aquestes causes

alternatives, la més comú és la de les esllavissades de terra produïts per

erupcions volcàniques explosives, que poden enfonsar illes o muntan-

yes senceres al mar en qüestió de segons. També hi ha la possibilitat de

despreniments naturals tant en la superfície com sota d’ella. Aquest tipus

de sismes submarins difereixen dràsticament dels tsunamis tectònics. En molts casos,

els megatsunamis també pateixen una major dispersió geomètrica, degut justament a

l’extrema localització del fenomen.

“El calor y la ansiedad empezaron a deshidratar mis sentidos, y de esta forma a distorsionar, o expandir, mi

percepción de la realidad.”

Tsunami a la costa // Wave hitting the coast

15

Tsunami a la costa // Wave hitting the coast

in some tsunami-prone countries earthquake engineering measures have been taken

to reduce the damage caused onshore. Japan, where tsunami science and response

measures first began following a disaster in 1896, has produced ever-more elaborate

countermeasures and response plans. That country has built many tsunami walls of up to

4.5 metres (15 ft) to protect populated coastal areas. Other localities have built floodgates

and channels to redirect the water from incoming tsunami. However, their effectiveness

has been questioned, as tsunami often overtop the barriers. For instance, the Okushiri,

Hokkaid tsunami which struck Okushiri Island of Hokkaid within two to five minutes of the

earthquake on July 12, 1993 created waves as much as 30 metres

(100 ft) tall—as high as a 10-story building. The port town of Aonae

was completely surrounded by a tsunami wall, but the waves was-

hed right over the wall and destroyed all the wood-framed structu-

res in the area.

“The heat and the anxiety started dehydrating my senses, this way

beginning to distort, or to expand, my perception of the reality”

16

17

Tsunami a la costa // Wave hitting the coast

18

1.Compta amb la implicació dels principals museus, centres d’art i galeries d’art de la ciu-tat, però també amb la col·laboració de nombrosos espais com bars, restaurants i altres establiments que aproximen l’art al públic general.

Hi ha altres mecanismes generadors de sismes submarins menys corrents que també

poden produir-se per erupcions volcàniques, esllavissades de terra, meteorits o explo-

sions submarines. Aquests fenòmens poden produir onades enormes, molt més altes

que les dels sismes submarins corrents. Es tracta dels anomenats megastsunamis, ter-

me que, si bé no és científic, pot usar-se de forma poc rigorosa per referir-se als tsunamis

generats per causes no tectòniques. De totes aquestes causes alternatives, la més comú

és la de les esllavissades de terra produïts per erupcions volcàniques explosives, que

poden enfonsar illes o muntanyes senceres al mar en qüestió de segons. També hi ha la

possibilitat de despreniments naturals tant en la superfície com sota d’ella. Aquest tipus

de sismes submarins difereixen dràsticament dels tsunamis tectònics.

En primer lloc, la quantitat d’energia que intervé. Hi ha el terratrèmol de l’oceà Índic

de 2004, amb una energia desenvolupada d’uns 32.000 MT. Només una petita fracció

d’aquesta es traspassarà al sisme submarí. Per contra, un exemple clàssic de megat-

sunami seria l’explosió del volcà Krakatoa, l’erupció va generar una energia de 300 MT.

No obstant, es va mesurar una altitud en les onades de fins a 50 m, molt superior a la de

les mesures pels sismes submarins de l’oceà Índic. La raó d’aquestes diferències rau en

diversos factors. D’una banda, el major rendiment en la generació de les ones per part

d’aquest tipus de fenòmens, menys energètics però que transmeten gran part de la seva

energia al mar. En un sisme, la major part de l’energia s’inverteix en moure les plaques.

Però, tot i així, l’energia dels tsunamis tectònics segueix sent molt més gran que la dels

megatsunamis. Una altra de les causes és el fet que un sisme submarí tectònic distri-

bueix la seva energia al llarg d’una superfície d’aigua molt més gran, mentre que els

megatsunamis parteixen d’un succés molt puntual i localitzat. En molts casos, els me-

gatsunamis també pateixen una major dispersió geomètrica, degut justament a l’extrema

localització del fenomen es tracta dels anomenats megastsunamis, terme que, si bé no

és científic, pot usar-se de forma poc rigorosa per referir-se als tsunamis.

1

19

1.The city’s main museums, art centers and galleries participate as well as various places such as bars other establishments, bringing art close to the general public. The city’s main museums, art centers and galleries.

In some tsunami-prone countries earthquake engineering measures have been taken

to reduce the damage caused onshore. Japan, where tsunami science and response

measures first began following a disaster in 1896, has produced ever-more elaborate

countermeasures and response plans. That country has built many tsunami walls of up to

4.5 metres (15 ft) to protect populated coastal areas. Other localities have built floodgates

and channels to redirect the water from incoming tsunami. However, their effectiveness

has been questioned, as tsunami often overtop the barriers. For instance, the Okushiri,

Hokkaid tsunami which struck Okushiri Island of Hokkaid within two to five minutes of the

earthquake on July 12, 1993 created waves as much as 30 metres (100 ft) tall—as high

as a 10-story building.

The port town of Aonae was completely surrounded by a tsunami wall, but the waves

washed right over the wall and destroyed all the wood-framed structures in the area. The

wall may have succeeded in slowing down and moderating the height of the tsunami, but

it did not prevent major destruction and loss of life. In some tsunami-prone countries ear-

thquake engineering measures have been taken to reduce the damage caused onshore.

Japan, where tsunami science and response measures first began following a disaster

in 1896, has produced ever-more elaborate countermeasures and response plans. That

country has built many tsunami walls of up to 4.5 metres (15 ft) to protect populated

coastal areas. Other localities have built floodgates and channels to redirect the water

from incoming tsunami. However, their effectiveness has been questioned, as tsunami

often overtop the barriers.

For instance, the Okushiri, Hokkaid tsunami which struck Okushiri Island of Hokkaid wi-

thin two to five minutes of the earthquake on July 12, 1993 created waves as much as 30

metres (100 ft) tall—as high as a 10-story building. The port town of Aonae was comple-

tely surrounded by a tsunami wall engineering measures have been taken to reduce the

damage caused onshore.

1

1

20

21

Qué podem fer? // What could we do?

23

Un tsunami, és una sèrie d’ones massives que poden tenir lloc des-

prés d’un terratrèmol, activitat volcànica , esllavissaments subma-

rins, impactes de meteorits en el mar, o fins i tot grans trossos d’illa

esllavissant-se al mar. Per al cas més freqüent, els moviments tec-

tònics, els tsunamis són importants a partir maremots de magnitud

de més de 6.4 a l’escala de Richter i són vertaderament devastadors

a partir de 7.

A tsunami, also called a tsunami wave train, and at one time inco-

rrectly referred to as a tidal wave, is a series of water waves caused

by the displacement of a large volume of a body of water, usually an

ocean, though it can occur in large lakes. Tsunamis are a frequent

occurrence in Japan; approximately 195 events have been recorded.

Owing to the immense volumes of water and the high energy invol-

ved, tsunamis can devastate coastal regions.

Qué podem fer? // What could we do?Carles Rius

24

Hi ha altres mecanismes generadors de sismes

submarins menys corrents que també poden

produir-se per erupcions volcàniques, esllavis-

sades de terra, meteorits o explosions subma-

rines. Aquests fenòmens poden produir onades

enormes, molt més altes que les dels sismes

submarins corrents. Es tracta dels anomenats

megastsunamis, terme que, si bé no és científic,

pot usar-se de forma poc rigorosa per referir-se

als tsunamis generats per causes no tectòniques.

De totes aquestes causes alternatives, la més

comú és la de les esllavissades de terra produïts

per erupcions volcàniques explosives, que poden

enfonsar illes o muntanyes senceres al mar en

qüestió de segons. També hi ha la possibilitat de

despreniments naturals tant en la superfície com

sota d’ella. Aquest tipus de sismes submarins di-

fereixen dràsticament dels tsunamis tectònics. En

primer lloc, la quantitat d’energia que intervé. Hi

ha el terratrèmol de l’oceà Índic de 2004, amb una

energia desenvolupada d’uns 32.000 MT. Només

una petita fracció d’aquesta es traspassarà al sis-

me submarí. Per contra, un exemple clàssic de

megatsunami seria l’explosió del volcà Krakatoa,

l’erupció va generar una energia de 300 MT. en

moure les plaques d’una energia renovablement

aquest tipus de sismes submarins difereixen dràs-

ticament de les grandioses tsunamis tectóniques

que emparen aquelles fines lineas transversals al

In some tsunami-prone countries earthquake

engineering measures have been taken to redu-

ce the damage caused onshore. Japan, where

tsunami science and response measures first be-

gan following a disaster in 1896, has produced

ever-more elaborate countermeasures and res-

ponse plans. That country has built many tsunami

walls of up to 4.5 metres (15 ft) to protect popula-

ted coastal areas. Other localities have built flood-

gates and channels to redirect the water from

incoming tsunami. However, their effectiveness

has been questioned, as tsunami often overtop

the barriers. For instance, the Okushiri, Hokkaid

tsunami which struck Okushiri Island of Hokkaid

within two to five minutes of the earthquake on

July 12, 1993 created waves as much as 30 me-

tres (100 ft) tall—as high as a 10-story building.

The port town of Aonae was completely surroun-

ded by a tsunami wall, but the waves washed right

over the wall and destroyed all the wood-framed

structures in the area. The wall may have succee-

ded in slowing down and moderating the height

of the tsunami, but it did not prevent major des-

truction and loss of life. In some tsunami-prone

countries earthquake engineering measures have

been taken to reduce the damage caused once

the wall may have succeeded in slowing down

and moderating while roaming there and those is

where everything should be right fine for me ants

Tsunami a la costa // Wave hitting the coast

25

26

en primer lloc, la quantitat d’energia que intervé.

Hi ha el terratrèmol de l’oceà Índic de 2004, amb

una energia desenvolupada d’uns 32.000 MT.

Només una petita fracció d’aquesta es traspas-

sarà al sisme submarí. Per contra, un exemple

clàssic de megatsunami seria l’explosió del vol-

cà Krakatoa, l’erupció va generar una energia de

300 MT. en moure les plaques. .

the port town of Aonae was completely surroun-

ded by a tsunami wall, but the waves washed

right over the wall and destroyed all the wood-

framed structures in the area. The wall may have

succeeded in slowing down and moderating the

height of the tsunami, but it did not prevent major

destruction and loss of life. In some tsunami-pro-

ne countries earthquake engineering measures.

27

Hi ha altres mecanismes

generadors de sismes submarins

menys corrents que també

poden produir-se per erupcions

volcàniques, esllavissades de terra,

meteorits o explosions submarines.

In some tsunami-prone countries

earthquake engineering measures

have been taken to reduce the

damage caused onshore.

Dr. Hipnosis // Birds on help 2011

Toch // Can’t lose 2011

28

Hi ha altres mecanismes generadors de sismes sub-

marins menys corrents que també poden produir-se

per erupcions volcàniques, esllavissades de terra,

meteorits o explosions submarines. Aquests fenò-

mens poden produir onades enormes, molt més

altes que les dels sismes submarins corrents. Es

tracta dels anomenats megastsunamis, terme que,

si bé no és científic. De totes aquestes causes alter-

natives, la més comú és la de les esllavissades de

terra produïts per erupcions volcàniques explosives,

que poden enfonsar illes o muntanyes senceres al

mar en qüestió de segons. També hi ha la possibili-

tat de despreniments naturals tant en la superfície

In some tsunami-prone countries earthquake engi-

neering measures have been taken to reduce the

damage caused onshore. Japan, where tsunami

science and response measures first began fo-

llowing a disaster in 1896, has produced ever-more

elaborate countermeasures and response plans.

Other localities have built floodgates and chan-

nels to redirect the water from incoming tsunami.

However, their effectiveness has been questioned,

as tsunami often overtop the barriers. For instance,

the Okushiri, Hokkaid tsunami which struck Okushiri

Island of Hokkaid within two to five minutes of the

earthquake on July 12, 1993 vertop the barriers

Chienen Ting // All the mess

29

hi ha altres mecanismes generadors de sismes sub-

marins menys corrents que també poden produir-se

per erupcions volcàniques, esllavissades de terra,

meteorits o explosions submarines. Aquests fenò-

mens poden produir onades enormes, molt més

altes que les dels sismes submarins corrents. Es

tracta dels anomenats megastsunamis, terme que,

si bé no és científic.

some tsunami-prone countries earthquake enginee-

ring measures have been taken to reduce the dama-

ge caused onshore. Japan, where tsunami science

and response measures first began following a di-

saster in 1896, has produced ever-more elaborate

countermeasures and response plans.

Kristen Beige // Tsunami cylce

30

31

Arthur Valentín //We are Japan 2011

32

33

Eric Hu un dels artistes // Eric Hu one of the artists

34

Eric HuHi ha altres mecanismes generadors de sismes submarins menys corrents que també poden produir-se.

In some tsunami-prone countries earthquake engineering measures have been taken to re-duce the damage caused onshore.

Només un pintor... //Just a painter...

Hi ha altres mecanismes generadors de sismes sub-

marins menys corrents que també poden produir-se

per erupcions volcàniques, esllavissades de terra,

meteorits o explosions submarines. Aquests fenò-

mens poden produir onades enormes, molt més

altes que les dels sismes submarins corrents. Es

tracta dels anomenats megastsunamis, terme que,

si bé no és científic. De totes aquestes causes alter-

natives, la més comú és la de les esllavissades de

terra produïts per erupcions volcàniques explosives,

que poden enfonsar illes o muntanyes senceres al

mar en qüestió de segons. També hi ha la possibi-

litat de despreniments naturals tant en la superfície

com sota d’ella naturals tant en la superfície com la

In some tsunami-prone countries earthquake engi-

neering measures have been taken to reduce the

damage caused onshore. Japan, where tsunami

science and response measures first began fo-

llowing a disaster in 1896, has produced ever-more

elaborate countermeasures and response plans.

For instance, the Okushiri, Hokkaid tsunami which

struck Okushiri Island of Hokkaid within two to five

minutes of the earthquake on July 12, 1993 created

waves as much as 30 metres (100 ft) tall—as high

as a 10-story building. The port town of Aonae was

completely surrounded by a tsunami wall, but the

waves washed right over the wall and destroyed all

the wood-framed structures in the area. In some pi

35

some tsunami-prone countries earthquake enginee-

ring measures have been taken to reduce the dama-

ge caused onshore. Japan, where tsunami science

and response measures first began following a di-

saster in 1896, has produced ever-more elaborate

countermeasures and response plans.

Other localities have built floodgates and chan-

nels to redirect the water from incoming tsunami.

However, their effectiveness has been questioned,

as tsunami often overtop the barriers. For instance,

the Okushiri, Hokkaid tsunami which struck Okushiri

Island of Hokkaid within two to five minutes of the

earthquake on July 12, 1993 five minutes of the tie

other localities have built floodgates where everythi

Too cool // 2010

hi ha altres mecanismes generadors de sismes sub-

marins menys corrents que també poden produir-se

per erupcions volcàniques, esllavissades de terra,

meteorits o explosions submarines. Aquests fenò-

mens poden produir onades enormes, molt més

altes que les dels sismes submarins corrents. Es

tracta dels anomenats megastsunamis, terme que,

si bé no és científic.

De totes aquestes causes alternatives, la més comú

és la de les esllavissades de terra produïts per erup-

cions volcàniques explosives, que poden enfonsar

illes o muntanyes senceres al mar en qüestió de se-

gons. També hi ha la possibilitat de despreniments

hi ha altres mecanismes generadors de sismes son

36

hi ha altres mecanismes generadors de sismes sub-

marins menys corrents que també poden produir-se

per erupcions volcàniques, esllavissades de terra,

meteorits o explosions submarines. Aquests fenò-

mens poden produir onades enormes, molt més

altes que les dels sismes submarins corrents. Es

tracta dels anomenats megastsunamis, termen.

other localities have built floodgates and channels to

redirect the water from incoming tsunami. However,

their effectiveness has been questioned, as tsunami

often overtop the barriers. For instance, the Okushi-

ri, Hokkaid tsunami which struck Okushiri Island of

Hokkaid within two to five minutes of the earthquake

on July 12, 1993.

Origami for Japan // 2011

37

Stop Trafficking // 2008

Hi ha altres mecanismes

generadors de sismes submarins

menys corrents que també

poden produir-se per erupcions

volcàniques, esllavissades de terra,

meteorits o explosions submarines.

In some tsunami-prone countries

earthquake engineering measures

have been taken to reduce the

damage caused onshore.

38

Hi ha altres mecanismes generadors de sis-mes submarins menys corrents que també poden produir-se.

In some tsunami-prone countries earthquake engineering measures have been taken to re-duce the damage caused onshore.

Parlant amb //Talking to

Molt lluny, més enllà de les muntanyes de paraules, allunyats d els països de les vocals i les consonants, viuen els textos simulats?

Far away from mountains of words, left away of word vowels and consonants, live faked texts?

Hi ha altres mecanismes generadors de sismes sub-

marins menys corrents que també poden produir-se

per erupcions volcàniques, esllavissades de terra,

meteorits o explosions submarines. Aquests fenò-

mens poden produir onades enormes, molt més

altes que les dels sismes submarins corrents. Es

tracta dels anomenats megastsunamis, terme que,

si bé no és científic. De totes aquestes causes alter-

natives, la més comú és la de les esllavissades de

terra produïts per erupcions volcàniques explosius.

In some tsunami-prone countries earthquake engi-

neering measures have been taken to reduce the

damage caused onshore. Japan, where tsunami

science and response measures first began fo-

llowing a disaster in 1896, has produced ever-more

elaborate countermeasures and response plans.

Other localities have built floodgates and channels

to redirect the water from incoming tsunami. Howe-

ver, their effectiveness has been questioned, as

tsunami often overtop the barriers.

39

De totes aquestes causes alternatives, la més comú és la de les esllavissades de terra produïts per erupcions volcàniques explosi-ves, que poden enfonsar illes o muntanyes senceres al mar en qüestió de segons?

Other localities have built floodgates and channels to redirect the water from incoming tsunami. However, their effectiveness has been questioned, as tsunami often overtop the barriers. For instance, the Okushiri?

Hi ha altres mecanismes generadors de sismes

submarins menys corrents que també poden pro-

duir-se per erupcions volcàniques, esllavissades de

terra, meteorits o explosions submarines. Aquests

fenòmens poden produir onades enormes, molt

més altes que les dels sismes submarins corrents.

Es tracta dels anomenats megastsunamis, terme

que, si bé no és científic aquests fenòmens poden

produir onades enormes, tanmateix podem obser-

var un increment elevat

In some tsunami-prone countries earthquake engi-

neering measures have been taken to reduce the

damage caused onshore. Japan, where tsunami

science and response measures first began fo-

llowing a disaster in 1896, has produced ever-more

elaborate countermeasures and response plans.

In some places its usual not to take seriously any

inmediate change even if you are supoused to do

something you don’t like it sometimes you must do

it without any other posibility.

Molt lluny, més enllà de les muntanyes de paraules?

Far away from mountains of words, left away of word vowels?

Hi ha altres mecanismes generadors de sismes

submarins menys corrents que també poden pro-

duir-se per erupcions volcàniques, esllavissades de

terra, meteorits o explosions submarines. Aquests

fenòmens poden produir onades enormes, molt

més altes que les dels sismes submarins corrents.

Es tracta dels anomenats megastsunamis, terme

que, si bé no és científic. De totes aquestes causes

alternatives, la més comú és la de les esllavissades

de terra produïts per erupcions volcàniques explosi-

ves, que poden enfonsar illes.

In some tsunami-prone countries earthquake engi-

neering measures have been taken to reduce the

damage caused onshore. Japan, where tsunami

science and response measures first began fo-

llowing a disaster in 1896, has produced ever-more

elaborate countermeasures and response plans.

Other localities have built floodgates and channels

to redirect the water from incoming tsunami. Howe-

ver, their effectiveness has been questioned, as

tsunami often overtop the barriers.

40

Not for sell // 2009 Toxkull // 2009

De totes aquestes causes alternatives, la més comú és la de les esllavissades de terra pro-duïts per erupcions volcàniques explosives, que poden enfonsar illes o muntanyes sence-res al mar en qüestió de segons?

Other localities have built floodgates and chan-nels to redirect the water from incoming tsuna-mi. However, their effectiveness has been questioned, as tsunami often overtop the ba-rriers. For instance, the Okushiri?

Hi ha altres mecanismes generadors de sismes sub-

marins menys corrents que també poden produir-se

per erupcions volcàniques, esllavissades de terra,

meteorits o explosions submarines. Aquests fenò-

mens poden produir onades enormes, molt més

altes que les dels sismes submarins corrents.

In some tsunami-prone countries earthquake engi-

neering measures have been taken to reduce the

damage caused onshore. Japan, where tsunami

science and response measures first began fo-

llowing a disaster in 1896, has produced ever-more

elaborate countermeasures and response plans.

41

Origami radiation // 2011 War glue // 2010

Molt lluny, més enllà de les muntanyes de pa-raules?

Far away from mountains of words, left away of word vowels?

Hi ha altres mecanismes generadors de sismes sub-

marins menys corrents que també poden produir-se

per erupcions volcàniques, esllavissades de terra,

meteorits o explosions submarines. Aquests fenò-

mens poden produir onades enormes, molt més

altes que les dels sismes submarins corrents. Es

tracta dels anomenats megastsunamis, terme que,

si bé no és científic. De totes aquestes causes alter-

natives, la més comú és la de les esllavissades.

In some tsunami-prone countries earthquake engi-

neering measures have been taken to reduce the

damage caused onshore. Japan, where tsunami

science and response measures first began fo-

llowing a disaster in 1896, has produced ever-more

elaborate countermeasures and response plans.

Other localities have built floodgates and channels

to redirect the water from incoming tsunami. Howe-

ver, their effectiveness has been questioned.

42

De totes aquestes causes alternatives, la més comú és la de les esllavissades de terra pro-duïts per erupcions volcàniques explosives, que poden enfonsar illes o muntanyes sence-res al mar en qüestió de segons?

Other localities have built floodgates and chan-nels to redirect the water from incoming tsuna-mi. However, their effectiveness has been questioned, as tsunami often overtop the ba-rriers. For instance, the Okushiri?

Hi ha altres mecanismes generadors de sismes

submarins menys corrents que també poden pro-

duir-se per erupcions volcàniques, esllavissades de

terra, meteorits o explosions submarines. Aquests

fenòmens poden produir onades enormes, molt

més altes que les dels sismes submarins corrents.

Es tracta dels anomenats megastsunamis, terme

que, si bé no és científic.

In some tsunami-prone countries earthquake engi-

neering measures have been taken to reduce the

damage caused onshore. Japan, where tsunami

science and response measures first began fo-

llowing a disaster in 1896, has produced ever-more

elaborate countermeasures and response plans.

Molt lluny, més enllà de les muntanyes de pa-raules?

Far away from mountains of words, left away of word vowels?

Hi ha altres mecanismes generadors de sismes sub-

marins menys corrents que també poden produir-se

per erupcions volcàniques, esllavissades de terra,

meteorits o explosions submarines. Aquests fenò-

mens poden produir onades enormes, molt més

altes que les dels sismes submarins corrents. Es

tracta dels anomenats megastsunamis, terme que,

si bé no és científic. De totes aquestes causes alter-

natives, la més comú és la de les esllavissades de

terra produïts per erupcions volcàniques explosives,

que poden enfonsar illes o muntanyes senceres al

mar en qüestió de segons.

In some tsunami-prone countries earthquake engi-

neering measures have been taken to reduce the

damage caused onshore. Japan, where tsunami

science and response measures first began fo-

llowing a disaster in 1896, has produced ever-more

elaborate countermeasures and response plans.

Other localities have built floodgates and channels

to redirect the water from incoming tsunami. Howe-

ver, their effectiveness has been questioned. Other

localities have built floodgates and channels to re-

direct the water from incoming tsunami. However,

their effectiveness has been questioned. Other loca-

lities have built floodgates and channels to redirect

the water from incoming tsunami.

Cracked but not Broken 2011Dibuix per Japó // Work for Japan

44

45

Altres obres // Other works

46

Hi ha altres mecanismes generadors de sismes sub-

marins menys corrents que també poden produir-se

per erupcions volcàniques, esllavissades de terra,

meteorits o explosions submarines aquests fenò-

mens poden produir onades enormes, molt més

altes que les dels sismes submarins corrents. Es

tracta dels anomenats megastsunamis, terme que,

si bé no és científic.

In some tsunami-prone countries earthquake engi-

neering measures have been taken to reduce the

damage caused onshore Japan, where tsunami

science and response measures first began fo-

llowing a disaster in 1896, has produced ever-more

elaborate countermeasures and response plans.

Altres obres //Other works

47

Raphaël Cohas // Help Japan

48

49Montsexs Taksa // 11311

50

51

Mista Benny // We all work to rapair it

52

Shokujin // Rebuilding together

53

Roberto Ricci // Japan’s beating

54

Jérémi Decalf // Resist

55

Christelle Mozzati// We are stronger

56

Bastien Jailbert // Even in the rain..

57

Hi ha altres mecanismes generadors de sismes

submarins menys corrents que també poden pro-

duir-se per erupcions volcàniques, esllavissades de

terra, meteorits o explosions submarines. Aquests

fenòmens poden produir onades enormes, molt

més altes que les dels sismes submarins corrents.

De totes aquestes causes alternatives, la més comú

és la de les esllavissades de terra produïts per erup-

cions volcàniques explosives, que poden enfonsar

illes o muntanyes senceres al mar en qüestió de se-

gons. També hi ha la possibilitat de despreniments

naturals tant en la superfície com sota d’ella.

In some tsunami-prone countries earthquake engi-

neering measures have been taken to reduce the

damage caused onshore. Japan, where tsunami

science and response measures first began fo-

llowing a disaster in 1896, has produced ever-more

elaborate countermeasures and response plans.

However, their effectiveness has been questioned,

as tsunami often overtop the barriers. For instance,

the Okushiri, Hokkaid tsunami which struck Okushiri

Island of Hokkaid within two to five minutes of the

earthquake on July 12, 1993.

Julien Ovial// Big blue wave

58

59

Agraïments // Appreciations

Credits // Credits

Direcció // DirectionEmilio Álvarez

Carlos Durán

Llucià Homs

Coordinació general // General cordinationMireia Lluch

Coordinador publicació //Publica-tion cordinationGerardo Peral

Asistents //AsistantsAna Sanz

Oliver Short

Pablo Serrano

Coordinació Fira // Stand cordinationArianne Gaazenbeek

Assistents Fira

Isabel Abrego

Andrea Goffre

Ferenz Jacobs

María Francesca Spera

Director executiu // Executive directorMoritz Neumüller

Producció // ProductionLaura Herrero

Carles Garriga

Maite García

Premsa i comunicació // Press and cordinationEstefania R. Tozzi

Rosa Raduà

Marketing, RRPP //Marketing RRPPHubert Georg Feil

Culturebrand - Architects

of Culture

RRPP Fira // RRPP StandPatricia Bähr

Disseny gràfic // Graphic designReference

www.designbyreference.com

Gràcies a // Thanks to

A+B Audiovisuales Bonnemaison, A+aa, ADN Galeria, Sergi Aguilar, Ajuntament de Tarragona,

Ahechá /Video arte Paraguay, Amister Hotel, L´Antic Teatre, Antídoto 28, Àngels Barcelo-

na, Alexandra Navratril, Alfred University, Almazen, Marc Audi, Julián Álvarez, Rosa Álvarez,

Ateneu Barcelonés, Argos, Montse Badia, Teresa Blanch,Nogueras Blanchard, Can Xalant,

CaixaForum, CaixaForum Mediateca, Casa L´Ardiaca, CCCB, Can Felipa, Casa Elizalde, Ra-

quel Cano, Centre D’Art Santa Mònica, Carmelitas, Centre Francesca Bonnemaison, Centre

Cívic Barceloneta, Centre Cívic Ateneu Fort Pienc, Centre Cultural Valentina, Toni Calderon La

Correccional, Col·leció Cal Cego; Centre Cívic Convent de San Agustí, Cosmocaixa; Daniela

Cugliandolo, Maite Cuso, Arnau Dot, Distritoquinto, Javier Duero, EGO Gallery, Galeria Toni

Tàpies, Enrique Giner de los Ríos, Elisava, Escola Massana, Espai Ubu, Galeria Estrany de la

Motta, Galeria Badiu, Galeria Bach 4 Galeria Llucià Homs, Lluis Hortet, Espai Jove Bocanord,

Espai UBÚ, Eude Galeria, Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, FemLink,

Fernado Moure, Festival VAD, FIAV, Film London, FRAC Pas Nord de Calais, Fotocolectania,

Fundació Brosa, Fundació Fran Daurel, Fundació Joan Miró, Fundació Suñol, Fundació Mies

van de Rohe, Clara Garí, Guido Guaschino, IED, IDEP, Hamaca, Hangar, H. Associació per

les Arts Contemporànies, IMMA, Instituto Cervantes, Institut Ramón Lllull, Instituto Italiano di

Cultura, María Jiménez, Joan Prats Galeria, Enrique Juncosa, Keith Patrick, KHM, Koeken

Erguí, Pia Lindman, La Carbonería, La Comida Visual, Le Fresnoy, Mago production, Malmö

Art Academy, María Cañas, Escola Massana, Maite Lores, MACBA, Mau Mau Underground,

Andrea Mi, MECAD/ESDi, Perla Montenegro, Gabriela Moragas, Suhail Malick, MostraInvideo,

Han Nefkens, Carolina Núñez, Miquel Bardagil, Miscelänea, Museu de L’Eròtica, Museu F.

Marés, Museu D´ Història de la Ciutat, Museu Barbier Müller, Museu Picasso, Neus Miró, Niu:

Espai Artistic Contemporani, Nau Côclea, Margueritte O’Molley, OB-ART Video, Oklala plaza,

Oslo Nacional Academy of the Arts, On land, Palau de la Virreina, Pavelló Mies van der Rohe,

Palau Robert, Centre Cívic Pati Llimona, , ProjecteSD, Quico Peinado, Judit Pueyo, Jordi

Piqué, Nuria Rodríguez, Chus Roig, Maga Ruiz, Santi Rifa, Víctor Sánchez, Shalimar, Santiago

Taccetti, Senda-Espai 2nou2, Strip Film Festival, Sisita Soldevila, Festival, Sofa Experience

communications, Shalimar, Soul, The Royal Danish Academy of the Arts in Stockholm, Julia

Sher,Setba, Josep Suñol, Urban Gallery, VAD Festival de Video y Artes Digitales, VideoData-

Bank Vasava, Valery, VideoBardo, Carlos Velilla, Video Brasil, Video Minuto, El Xalet Golferichs,

Yale University.