La formació professional, inversió de futur

Centre for Educational Research and Innovation (CERI)

Formació professional,

inversió de futur

Francesc Pedró

How the demand for skills has changed Economy-wide measures of routine and non-routine task input (US)

40

45

50

55

60

65

1960 1970 1980 1990 2002

Routine manual

Nonroutine manual

Routine cognitive

Nonroutine analytic

Nonroutine interactive

(Levy and Murnane)

Mean

tas

k inp

ut a

s pe

rcent

iles

of

the 1

96

0 t

ask d

istr

ibut

ion

The dilemma of schools:

The skills that are easiest to teach and

test are also the ones that are easiest

to digitise, automate and outsource

No tots som iguals

Els sistemes són diferents

Vocational education and training as a share of the upper secondary sector, 2006

Source: OECD (2008), Education at a Glance 2008, Indicators, Table C1.1, OECD, Paris

La crisi els afecta a tots

Source : Schweri und Müller (2008), Die Ausbildungsbereitschaft der Betriebe. Entwicklungen 1999 bis 2005, Bundesamt für Statistik, Neuenburg

64

66

68

70

72

74

76

78

80

82

84

-1

0

1

2

3

4

5

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

Axi

s Ti

tle

Economic development and apprenticeship enrolment rates among 16 year olds in Switzerland

GDP growth share of apprenticeships among 16 year olds

6 idees clau

1. Cal millorar la base de coneixements.

2. Cal trobar el mix apropiat de competències.

3. Cal ensenyar bé.

4. Cal fer-ho a l’indret adequat.

5. La cooperació entre agents és essencial per al

canvi.

6. La millor protecció per al futur és la innovació

sistèmica.

1: Millorar la base de coneixements

The OECD International Survey of VET Systems

Source : Kuczera, M. (forthcoming), The OECD International Survey of VET Systems, OECD, Paris

D ecisio n A dvice D ecisio n A dvice D ecisio n A dvice D ecisio n A dvice

Australia - - ■■■ ■■■ ■■■ - ■■■ -

Austria ■■ ■■■ ■■ ■■■ ■■ ■■■ ■ ■■■

Czech Republic - ■■ - ■■ - ■■■■ - -

Denmark ■■■■ ■■■■ ■■■■ ■■■■ ■■■■ ■■■■ ■■■■ ■■■■

Finland ■■■ ■■■ - ■■■ ■■■ ■■■ ■■ -

France - - - ■■■■ - ■■■■ - ■■■■

Germany - ■■ ■■■ ■■■■ - ■■ ■■■ ■■■■

Hungary - ■■■■ - ■■■■ - ■■■■ * ■■■■

Netherlands - ■■■■ - - - ■■■■ - ■■■■

Norway - ■■■■ ■■■■ - - ■■■■ ■■■■ -

Sweden - ■■■■ - ■■■■ - ■■■■ - ■■■■

Switzerland ■■■■ - ■■■■ - ■■■■ - ■■■■ -

Turkey ■■■■ - ■■■■ - ■■■■ - - -

United States - ■■■■ ■ - ■■■■ - ■■■■ -

C urricula P ract ical t raining

co ntent

A cquired

co mpetencies

D elivered

Qualif icat io ns

Social partner influence on upper secondary VET: - 0%; ■ 1-25%; ■■ 26-50%; ■■■ 51-75%; ■■■■ 76-100%

2: Trobar el mix adequat de competències

Què cal aprendre?

Les específiques faciliten la transició al mercat laboral, les

genèriques garanteixen flexibilitat futura.

Competències genèriques?

o bé

específiques?

Quants estudiants

per programa?

Equilibri entre elecció i necessitat a través de la

formació en el lloc de treball.

Cal suport governamental quan hi ha falles del mercat.

2: Trobar el mix adequat de competències

Elecció dels estudiants,

Planificació governamental

o bé

Dictat dels ocupadors?

3: Cal ensenyar bé

3: Cal ensenyar bé

Qui forma els

formadors?

Garantir preparació tècnica i pedagògica.

Promoure intercanvis entre centres i empreses.

Afavorir ocupació flexible i treball a temps parcial.

Reptes:

• Manca de formadors

• Manca d’experiència

• Manca de formació

pedagògica

3: Cal ensenyar bé

1. Suïssa té una institució específica per a la formació i

el reciclatge dels formadors (SFIVET).

2. Finlàndia té el programaTelkkä que facilita

intercanvis entre formadors als centres i a les

empreses.

3. Alguns països (Mèxic, Països Baixos) disposen de

contractes docents per als formadors que treballen a

la indústria.

4. Suïssa garanteix el control de la qualitat i ofereixe

eines per a l’auto-avaluació de les empreses

formadores (QualiCarte).

Móns diferents?

4: A l’indret adequat

Avantatges de la

formació al treball

Limitacions:

Algunes competències s’ensenyen millor al centre.

Algunes tasques poden ser massa específiques o perilloses.

• Prepara aprenents per

al món del treball

• Els aprenents fan

aportacions productives

• Facilita la transició al

mercat laboral

5: La cooperació dels agents

• La provisió de places d’aprenentatge indica la

rellevància en el mercat laboral del programa.

• La participació en el disseny curricular garanteix

el vincle entre la formació al lloc de treball i

al centre.

• L’interès, la capacitat d’influència i el compromís

es reforcen mútuament.

6: La innovació sistèmica

• Innovació?

“posada en pràctica d’un producte nou o millorat significativament (bé o servei), o procés, o nou mètode de

marketing, o nou mètode organitzatiu en les pràctiques empresarials, l’organització laboral o les relacions externes”

(Oslo Manual, OECD/Eurostat)

• Innovació en educació?

Canvi que afegeix valor:

resultats, procés or percepció de satisfacció

• Innovació sistèmica?

Com un sistema governa holísticament la innovació:

Inspira, financa, segueix, avalúa i generalitza

6: La innovació sistèmica

• Visió

• Xarxes

• Tecnologia

La indústria de la tecnologia educativa

Growth of patent applications: Worldwide new education technologies (1990-2006)

6: La innovació sistèmica

• Visió

• Xarxes

• Tecnologia

• Recerca

Recerca i desenvolupament

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

Education Health

Total expenditure as % of GDP (country average in recent years)

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

Education Health

Share of total public research expenditures (2008) on

Activadors (barreres)

• Lideratge

• Consens

• Evidència de la recerca

• Brokerage: generació i disseminació de coneixement

Barreres específiques

• Competència d’agendes polítiques

• Pressió avaluadora:

– Aversió al risc

– Planificació a curt termini

• Fatiga innovadora

Conclusions

Innovació sistèmica

– Estratègia apropiada per al canvi sistèmic

Principi general • Visió sistèmica de la innovació

Necessitat d’una base de coneixements formalitzada

– Pèrdua d’oportunitats d’innovació

Formalitzar el coneixement

– Monitorització i avaluació

– Vincle entre recerca i innovació

– Diàleg entre agents, informat per l’evidència

Implicacions polítiques

Centre for Educational Research and Innovation (CERI)

Molt agraït! Per més informació:

www.oecd.org/edu/systemicinnovation

www.oecd.org/edu/learningforjobs

www.oecd.org/employment/youth

Francesc.PEDRO@oecd.org

www.slideshare.com/francescpedro