Llengua Mandinga

INTRODUCCIÓ

- Filiació lingüística, localització geográfica i nombre de

parlants.

- Codi escrit.

Comparació gramatical del mandinga amb el català

occidental.

Vocabulari d’aula i d’interacció social català/mandinga.

Conclusions

Vídeo

Filiació lingüística, localització geográfica i

nombre de parlants

•El mandinga, mandé o malinké conforma un grup ètnic d’Àfrica

occidental.

• Les llengües mandé, entre les que es troba el

mandinga, pertanyen a una rama divergent de la família

lingüística nigerio-congolesa. El nombre aproximat de llengües

mandinga són 68.

• El nombre de parlants

de mandinga,1ª llengua

10.112.000

• Com a 2ª llengua

5.200.000

Malí

Senegal

Guinea

Codi escrit

Alfabet N’Ko 1949

De dreta a esquerra

COMPARACIÓ

El sistema vocàlic del mandinga té vocals: /a/, /e/,

/i/, /o/, /u/.

Alguns autors diferencien en vocals.

Les vocals poden ser llargues o breus.

Una vocal llarga es representa amb dos punts (a:).

En la seua escriptura (aa).

Exemple: Ke “esdevenir” Kee “Home”

Consonants:

En mandinga, a

diferencia del que passa

en català, no existeixenels sons /z/, /ʒ/, /ƪ/, /ʎ/

ni /ɾ/ i tampoc no

canvien les oclusives

sonores /b/, /d/ i /g/ en les fricatives /ß/,/ð/, /Ɣ/

ni la nasal i labiodental

/ɱ/ .Per a la major part dels parlants del mandinga el so /g/ no

existeix, només es pot trobar en alguns préstecs.

La diferencia entre el sistema consonàntic del català i el mandinga

pot explicar errors com els següents:

S sonora s’ha substituït per la sorda.

Co/z/a co/s/a

El bategant del català s’ha convertit en una vibrant.

Ma/ɾ/e ma/r/e

Hi ha casos en que la palatal lateral /ʎ/ també s’ha convertit en

/j/ i de vegades doble.

u/ʎ/s u/j/s

/ʎ/egir /jj/egir

Parts de l’oració:

Les parts de l’oració en mandinga no són

substancialment diferents de les que trobem en

català: noms, verbs, adjectius, pronoms, adverbis,

conjuncions i interjeccions.

No existeix l’article

Flexió nominal:

La flexió nominal afecta als noms i adjectius.

Génere:

- No hi ha distinció de gènere.

- No hi ha marques que indiquen classe de nom.

Nombres:

Existeix la distinció singular/plural: la marca del

plural és -lu.

Exemple kalaa kalaalu

el llapis els llapis

Definitud:

Existeix la distinció definit/indefinit en els noms.

Forma indefinida: és no referencial i correspon a un

partitiu. Exemple Menja formatge

Forma definida: és la forma que es fa servir per a

referir-se a la paraula.

La noció de definitud s’expressa amb el sufix – o:

Musu (dona) Musoo (la dona)

Pronoms personals i possessius:

El subjecte apareix davant de tota la frase i l’objecte

immediatament abans del verb.

Demostratius

Té el seu referent en el discurs.

Ex Aquest/el xiquet de qui acabem de parlar.

Exemples: Woo Moo Woo Moolu

aquell persona aquelles persones

aquella persona

Els numerals

El nom generalment conserva la forma singular, tot i

que també pot aparéixer la marca de plural al final.

Els adjectius numerals van darrere del nom i no s’hi

afegix cap partícula.

Ex: Saba (3) sun saba

cavall tres tres cavalls

Flexió verbal

Flexió Verbal

- No es un element imprescindible per a la frase.

- Hi ha frases sense verbs nominals i adjectivals que en

català es construirien en el verbs ser i estar.

Formació de mots.

- Es formen per composició i derivació.

Exemple Kere “home” keeyaa “humanitat”

Mansa + musu

Rei + reina = reina

Parentiu

-És una conseqüència de la diversitat cultural i social,

perquè són paraules que reflecteixen directament

l’estructuració de la família.

Termes de colors

-El mandinga té tres termes bàsics, que corresponen als

nostres:

Blanc Negre Vermell

Noms de persona

El pare i la mare donen dos noms al fill, un cada un, i

aquests dos noms es fan servir indistintament durant la

infantesa.

Mesos de l’any i estacions

Les èpoques de l’any es designen amb termes que fan

referència a les diverses activitats agrícoles pròpies

d’aquell període.

L’any es divideix bàsicament en dues estacions, la

humida (samaa), i la seca (tilikandi).

VOCABULARI

D’AULA

INTERACCIÓ SOCIAL

CATALÀ MANDINGA

Bon dia

Bona vesprada

Per favor

Sí!

No!

Aquest és el meu llapis

Com estàs?

Com…?

D’acord!

Gràcies!

Per què…?

Perdó!

I saama

I tiina

Dukare

Kay

Hani

Ñi mu nna kalaa le ti

I be ñandii?

Ñaadii?

Kañantaa!

Abaraka!

Munaatinna?

Haketu!

Cronologia

DIES DE LA SETMANA

COLORS

- CATALÀ -

COLOR

GROC

BLAU

NEGRE

GRIS

VERD

MARRÓ

ROIG

- MANDINGA -

KULOOROO

NETEMUNKU

BULUU

FI

SEEBALOO

JAMBAKERE

POTOBALA

WULEETA

NOMBRES

Un Tres Cinc Set Nou

Dos Quatre Sis Vuit Deu

Kili Ñe Luulu Worowula Kononto

Fula Naani Wooro Sey Tan

MATERIAL ESCOLAR

El llapis

Llibre

Taula

Armari

Cadira

Guix

Full de paper

Pissarra

Flauta

Kalaa

Bukoo

Tabuloo

Alimooroo

Siira o

Cokoo

Kayitiijamboo

Walaa

Fule

http://www.youtube.com/watch?v=uuNhur

9uc10