MODERNISME CATALÀ I MALLORQUÍ

Preview:

Citation preview

Història de l’artIES RAMON LLULL (PALMA)

Ma Assumpció Granero Cueves

Història de l’artIES RAMON LLULL (PALMA)

Ma Assumpció Granero Cueves

Història de l’art Història de l’art contemporanicontemporani

Modernisme Modernisme europeueuropeu

(2a meitat segle XIX(2a meitat segle XIXprincipi segle XX)principi segle XX)

Modernisme Modernisme català i català i

mallorquímallorquí(2a meitat segle XIX(2a meitat segle XIX

principi segle XX)principi segle XX)

ÍndexÍndex ModernismeModernisme

Modernisme ondulantModernisme ondulant BèlgicaBèlgica

- Víctor Horta: Casa Tassel, Casa Solvay, Casa del poble- Víctor Horta: Casa Tassel, Casa Solvay, Casa del poble- Henry Van de Velde: Casa Van de Velde, tenda Bin (Art - Henry Van de Velde: Casa Van de Velde, tenda Bin (Art Nouveau)Nouveau)

França França - Héctor Guimard: Castel Berenguer, les estacions- Héctor Guimard: Castel Berenguer, les estacions

Modernisme geomètricModernisme geomètric Gran BretanyaGran Bretanya

- Charles R. Mackintosh: Salons de té, Escola Art Glasgow- Charles R. Mackintosh: Salons de té, Escola Art Glasgow

Àustria Àustria - Otto Wagner: Metropolità de Viena, Estacions, Casa - Otto Wagner: Metropolità de Viena, Estacions, Casa Majòlica, Caixa d’EstalvisMajòlica, Caixa d’Estalvis- Olbrich: Edifici Seccesió- Olbrich: Edifici Seccesió- Hoffmann: Palau Stoclet- Hoffmann: Palau Stoclet

Modernisme catalàModernisme català i mallorquíi mallorquí Lluís Domènech i Muntaner: Editorial Montaner i Simón, Lluís Domènech i Muntaner: Editorial Montaner i Simón,

Cafè-restaurant de l’Exposició Universal de Barcelona, Cafè-restaurant de l’Exposició Universal de Barcelona, Hospital de Sant Pau, Palau de la Música, Casa de Lleó Hospital de Sant Pau, Palau de la Música, Casa de Lleó Morera, Gran Hotel PalmaMorera, Gran Hotel Palma

Josep Puig i Cadafalch: Casa Ametller, Casa MartíJosep Puig i Cadafalch: Casa Ametller, Casa Martí Antoni Gaudí i Cornet: Faroles Plaça Reial, Casa Vicens, Antoni Gaudí i Cornet: Faroles Plaça Reial, Casa Vicens,

Finca i Palau Güell, Parc Güell, Sagrada Família, Casa Batlló Finca i Palau Güell, Parc Güell, Sagrada Família, Casa Batlló i Casa Milà (La Pedrera), Convent de les Teresianes (Barna), i Casa Milà (La Pedrera), Convent de les Teresianes (Barna), Palau episcopal Astorga, Casa Botins Lleó, El Capricho Palau episcopal Astorga, Casa Botins Lleó, El Capricho Cantàbria, Reforma Seu Palma, Monestir LLucCantàbria, Reforma Seu Palma, Monestir LLuc

Europa a finals del segle XIX.Europa a finals del segle XIX.

Explosió de llibertat.Explosió de llibertat.

Ruptura amb els estils dominants. Ruptura amb els estils dominants.

Es desenvolupa en tres ciutats, Es desenvolupa en tres ciutats, principalment.principalment.

Brussel·les. Brussel·les. Viena.Viena. Barcelona.Barcelona.

Europa a finals del segle XIX.Europa a finals del segle XIX.

Explosió de llibertat.Explosió de llibertat.

Ruptura amb els estils dominants. Ruptura amb els estils dominants.

Es desenvolupa en tres ciutats, Es desenvolupa en tres ciutats, principalment.principalment.

Brussel·les. Brussel·les. Viena.Viena. Barcelona.Barcelona.

Inspiració en la naturalesa.Inspiració en la naturalesa.

Tendència a l’ús d’imatges femenines.Tendència a l’ús d’imatges femenines.

Preferència de l’ornamentació Preferència de l’ornamentació

curvilínia.curvilínia.

Gran preocupació por fusionar la vida Gran preocupació por fusionar la vida quotidiana amb l’art.quotidiana amb l’art.

Inspiració en la naturalesa.Inspiració en la naturalesa.

Tendència a l’ús d’imatges femenines.Tendència a l’ús d’imatges femenines.

Preferència de l’ornamentació Preferència de l’ornamentació

curvilínia.curvilínia.

Gran preocupació por fusionar la vida Gran preocupació por fusionar la vida quotidiana amb l’art.quotidiana amb l’art.

Bèlgica: Victor HortaBèlgica: Victor Horta

França: Hector GuimardFrança: Hector Guimard

Viena: Otto WagnerViena: Otto Wagner

Barcelona: Antoni Gaudí i CornetBarcelona: Antoni Gaudí i Cornet

Bèlgica: Victor HortaBèlgica: Victor Horta

França: Hector GuimardFrança: Hector Guimard

Viena: Otto WagnerViena: Otto Wagner

Barcelona: Antoni Gaudí i CornetBarcelona: Antoni Gaudí i Cornet

ANTECEDENTS: ARTS & CRAFTSANTECEDENTS: ARTS & CRAFTS

WILLIAM MORRIS (Gran Bretanya)

CatalunyaCatalunya

LLUÍS DOMÈNECH I MONTANERLLUÍS DOMÈNECH I MONTANER

EDITORIAL MONTANER I SIMÓN. SEU DE LA FUNDACIÓ TÀPIES A BARCELONA.

LLUÍS DOMÈNECH I MONTANERLLUÍS DOMÈNECH I MONTANER

És un edifici fet És un edifici fet de maó vist i de de maó vist i de ferro, ubicat en ferro, ubicat en Barcelona.Barcelona.

Té planta Té planta quadrada amb quadrada amb quatre torres.quatre torres.

La decoració a La decoració a base de base de ceràmica blanca ceràmica blanca i blava amb i blava amb motius vegetals. motius vegetals.

LLUÍS DOMÈNECH I MONTANERLLUÍS DOMÈNECH I MONTANER

CASTELL DELS TRES DRACS (1888, BARCELONA) o CAFÉ

RESTAURANT DE L’EXPOSICIÓ UNIVERSAL DE BARCELONA.

HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU (1902-1930).

LLUÍS DOMÈNECH I MONTANERLLUÍS DOMÈNECH I MONTANER

Està realitzat amb Està realitzat amb maó vist, conté maó vist, conté elements gòtics, i elements gòtics, i neogòtics, neogòtics, mossàrabs i d’estils mossàrabs i d’estils arquitectònics arquitectònics germànics com la germànics com la torre del rellotge. Es torre del rellotge. Es troba a Barcelona.troba a Barcelona.

LLUÍS DOMÈNECH I MONTANERLLUÍS DOMÈNECH I MONTANER

HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU (1902-1930).

LLUÍS DOMÈNECH I MONTANERLLUÍS DOMÈNECH I MONTANER

LLUÍS DOMÈNECH I MONTANERLLUÍS DOMÈNECH I MONTANER

LLUÍS DOMÈNECH I MONTANERLLUÍS DOMÈNECH I MONTANER

LLUÍS DOMÈNECH I MONTANERLLUÍS DOMÈNECH I MONTANER

LLUÍS DOMÈNECH I MONTANERLLUÍS DOMÈNECH I MONTANER

LLUÍS DOMÈNECH I MONTANERLLUÍS DOMÈNECH I MONTANER

LLUÍS DOMÈNECH I MONTANERLLUÍS DOMÈNECH I MONTANER

LLUÍS DOMÈNECH I MONTANERLLUÍS DOMÈNECH I MONTANER

LLUÍS DOMÈNECH I MONTANERLLUÍS DOMÈNECH I MONTANER

LLUÍS DOMÈNECH I MONTANERLLUÍS DOMÈNECH I MONTANER

PALAU DE LA MUSICA CATALANA (1905-1908)

LLUÍS DOMÈNECH I MUNTANERLLUÍS DOMÈNECH I MUNTANER

PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)(PLANTA I ALÇAT)

LLUÍS DOMÈNECH I MONTANERLLUÍS DOMÈNECH I MONTANER

LLUÍS DOMÈNECH I MUNTANERLLUÍS DOMÈNECH I MUNTANER

LLUÍS DOMÈNECH I MUNTANERLLUÍS DOMÈNECH I MUNTANER

LLUÍS DOMÈNECH I MUNTANERLLUÍS DOMÈNECH I MUNTANER

LLUÍS DOMÈNECH I MUNTANERLLUÍS DOMÈNECH I MUNTANER

LLUÍS DOMÈNECH I MUNTANERLLUÍS DOMÈNECH I MUNTANER

LLUÍS DOMÈNECH I MUNTANERLLUÍS DOMÈNECH I MUNTANER

LLUÍS DOMÈNECH I MUNTANERLLUÍS DOMÈNECH I MUNTANER

CASA DE LLEÓ MORERA. BARCELONA, 1902.

LLUÍS DOMÈNECH I MUNTANERLLUÍS DOMÈNECH I MUNTANER

CASA DE LLEÓ MORERA. BARCELONA, 1902.

LLUÍS DOMÈNECH I MUNTANERLLUÍS DOMÈNECH I MUNTANER

CASA DE LLEÓ MORERA. BARCELONA, 1902.

LLUÍS DOMÈNECH I MUNTANERLLUÍS DOMÈNECH I MUNTANER

CASA DE LLEÓ MORERA. BARCELONA, 1902.

GRAN HOTEL, PALMA.

LLUÍS DOMÈNECH I MUNTANERLLUÍS DOMÈNECH I MUNTANER

JOSEP PUIG I CADAFALCHJOSEP PUIG I CADAFALCH

CASA AMETLLER.1898. PASSEIG DE GRÀCIA. BARNA.

JOSEP PUIG I JOSEP PUIG I CADAFALCHCADAFALCH

JOSEP PUIG I CADAFALCHJOSEP PUIG I CADAFALCH

JOSEP PUIG I CADAFALCHJOSEP PUIG I CADAFALCH

CASA AMETLLER.1898. PASSEIG DE GRÀCIA. BARNA.

JOSEP PUIG I JOSEP PUIG I CADAFALCHCADAFALCH

JOSEP PUIG I CADAFALCHJOSEP PUIG I CADAFALCH

CASA MARTÍ O ELS QUATRE GATS.

CASA MARTÍ O ELS QUATRE GATS.

JOSEP PUIG I CADAFALCHJOSEP PUIG I CADAFALCH

CASA DE LES PUNXES (1905)JOSEP PUIG I CADAFALCH

ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)26)

FAROLES PLAÇA REIAL

ANTONI GAUDÍANTONI GAUDÍ

CASA VICENS (1883-1888)

CASA VICENS (1883-1888)

ANTONANTONI I

GAUDÍGAUDÍ

ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)26)

ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)26)

FINCA GÜELL. PALAU I ESGLÉSIA. ANTONI GAUDÍ.

PARC GÜELL (1900-1910). ANTONI GAUDÍ

ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)26)

PARC GÜELL (1900-1910)

DETALLS PARC GÜELL (1900-1910).

ANTONI GAUDÍ

EL DRAC. PARC GÜELL (1900-1910)ANTONI GAUDÍ

DETALLS PARC GÜELL (1900-1910). ANTONI GAUDÍ

PARC GÜELL (1900-1910). ANTONI GAUDÍ

DETALLS PARC GÜELL (1900-1910). ANTONI GAUDÍ

PARC GÜELL (1900-1910). ANTONI GAUDÍ

PARC GÜELL (1900-1910). ANTONI GAUDÍ

PARC GÜELL (1900-1910). ANTONI GAUDÍ

PARC GÜELL (1900-1910). ANTONI GAUDÍ

PARC GÜELL (1900-1910)

DETALLS PARC GÜELL (1900-1910). ANTONI GAUDÍ

Sagrada Família

SAGRADA FAMÍLIA (1884- ). ANTONI GAUDÍ

LA SAGRADA FAMÍLIA

SAGRADA FAMÍLIA (1884- ).

ANTONI GAUDÍ

Sagrada Família

Sagrada Família

SAGRADA FAMÍLIA (1884- ). ANTONI GAUDÍ

Sagrada Família

Sagrada Família

Dades de l’obra:Dades de l’obra: - Autor: Gaudí- Autor: Gaudí - Nom: La Sagrada Família- Nom: La Sagrada Família - Data inici en 1883- Data inici en 1883 Característiques que la situen en aquest moviment:Característiques que la situen en aquest moviment:

L’obra mestra de Gaudí, que no va poder veure acabada. Plasma L’obra mestra de Gaudí, que no va poder veure acabada. Plasma completament la naturalesa, en aquesta obra, i encargola de tal completament la naturalesa, en aquesta obra, i encargola de tal manera les formes que semblen arbres doblegant les seves manera les formes que semblen arbres doblegant les seves branques. branques. La façana està completamente coberta amb el màxim de detalls La façana està completamente coberta amb el màxim de detalls rompedors, és l’edifici per excel·lència que marca una altra època rompedors, és l’edifici per excel·lència que marca una altra època en el món de l’arquitectura.en el món de l’arquitectura.

Comentari:Comentari:

No es tracta d’un edifici més, traspua tota la concepció de No es tracta d’un edifici més, traspua tota la concepció de l’arquitectura, és una obra en si mateixa. Transmet el sentiment de l’arquitectura, és una obra en si mateixa. Transmet el sentiment de què la natura és grandiosa i bella, i complicada a la vegada. Mirar-la què la natura és grandiosa i bella, i complicada a la vegada. Mirar-la produeix una sensació de menudesa, és com si tota la natura produeix una sensació de menudesa, és com si tota la natura emergís en forma d’edifici per a mostrar-nos: “tan petits com som, i emergís en forma d’edifici per a mostrar-nos: “tan petits com som, i tan superior com és ella.”tan superior com és ella.”

Ildefons Cerdà. Eixample de Barcelona

CASA BATLLÓ

CASA BATLLÓ. ANTONI GAUDÍ

CASA BATLLÓ. ANTONI GAUDÍ

JOSEP PUIG I CADAFALCHJOSEP PUIG I CADAFALCH

CASA AMETLLER.1898. PASSEIG DE GRÀCIA. BARNA.

CASA BATLLÓ.ANTONI GAUDÍ

Casa Batlló

CASA BATLLÓ.ANTONI GAUDÍ

CASA MILÀ (LA PEDRERA, 1907-1910). ANTONI GAUDÍ

Casa Milà. Pati interior.

CASA MILÀ(LA PEDRERA, 1907-

1910). ANTONI GAUDÍ

CASA MILÀ (1907-1910). ANTONI GAUDÍ

Casa Milà

CASA MILÀ (LA PEDRERA, 1907-1910). ANTONI GAUDÍ

Casa Milà. Terrat

Casa Milà. Detalls

CASA MILÀ (LA PEDRERA, 1907-1910). ANTONI GAUDÍ

CASA MILÀ (LA PEDRERA, 1907-1910). ANTONI GAUDÍ

CASA MILÀ (LA PEDRERA, 1907-1910).

ANTONI GAUDÍ

CASA MILÀ (LA PEDRERA, 1907-1910). ANTONI GAUDÍ

Casa Milà. Balcons

CASA MILÀ (1907-1910). ANTONI GAUDÍ (INTERIOR I DETALL)

CASA MILÀ (LA PEDRERA, 1907-1910). ANTONI GAUDÍ

CASA MILÀ (LA PEDRERA, 1907-1910). ANTONI GAUDÍ

CONVENT DE LES TERESIANES.

ANTONI GAUDÍ

PALAU EPISCOPAL , ASTORGA (1889-1915)

PALAU EPISCOPAL , ASTORGA (1889-1915)

PALAU EPISCOPAL , ASTORGA (1889-1915)

LA CASA DELS “BOTINES”, LLEÓ

EL CAPRICHO. COMILLAS. CANTÀBRIA.

EL CAPRICHO. COMILLAS.

CANTÀBRIA.

El Capricho. Comillas

ANTONI GAUDÍ I CORNET ANTONI GAUDÍ I CORNET

Es tracta d’un edifici Es tracta d’un edifici de planta de planta rectangular que té rectangular que té adossada una torre adossada una torre d’estil persa, d’estil persa, totalment revestida totalment revestida de ceràmica. La de ceràmica. La decoració uneix tots decoració uneix tots els elements: el els elements: el cadiram, el maó, la cadiram, el maó, la forja i la ceràmica, forja i la ceràmica, amb motius que són amb motius que són els gira-sols. Està els gira-sols. Està situada en la situada en la localitat càntabra de localitat càntabra de Comillas.Comillas. El Capricho (1883)

MallorcaMallorca

SEU DE PALMA. REFORMA ANTONI GAUDÍ.

SEU DE PALMA. REFORMA ANTONI GAUDÍ.

SEU DE PALMA. REFORMA ANTONI GAUDÍ.

SEU DE PALMA. REFORMA ANTONI GAUDÍ.

GRAN HOTEL, PALMA LLUIS DOMÈNECH I MONTANER

GRAN

HOTEL

GRAN HOTEL, PALMA LLUIS DOMÈNECH I MONTANER

GRAN

HOTEL

LLUIS DOMÈNECH I MONTANER

GRAN

HOTEL

GRAN HOTEL, PALMA LLUIS DOMÈNECH I MONTANER

GRAN HOTEL, PALMA LLUIS DOMÈNECH I MONTANER

GRAN

HOTEL

LLUIS DOMÈNECH I MONTANER

GRAN HOTEL, PALMA LLUIS DOMÈNECH I MONTANER

GRAN

HOTEL

GRAN

HOTEL

LLUIS DOMÈNECH I MONTANER

GRAN

HOTEL

LLUIS DOMÈNECH I MONTANER

GRAN HOTEL, PALMA LLUIS DOMÈNECH I MONTANER

GRAN HOTEL, PALMA LLUIS DOMÈNECH I MONTANER

GRAN

HOTEL

LLUIS DOMÈNECH I MONTANER

Els arcs són lobulats. En la part inferior els arcs són de ferradura. Les columnes són de ferro. És pot considerar com premodernista per la datació i l’estètica historicista de caràcter neomudèjar. Els vitralls i l’ornamentació denoten la presència del modernisme en Mallorca.

La construcció i el disseny del segle XIX. És troba entre la plaça de Cort i el xamfrà amb Jaume II i carrer Santo Domingo. L’edifici està format per una planta baixa i quatre pisos. A més, la casa està dotada d’una torre d’estil àrab.

CAN CORBELLA. MESTRE OBRES NICOLAU LLITERAS

CAN CORBELLA. MESTRE OBRES NICOLAU LLITERAS

Construït durant la Renaixença catalana per un ajudant de Gaudí, Bellver.

Edifici plurifamiliar de 5 plantes, en què la planta baixa està destinada al comerç, i presenta arcs de fusta de colors.

La resta de plantes presenten finestres separades per columnes ornamentades de fusta.

CAN CORBELLA. NICOLAU LLITERAS

CAN CORBELLA. MESTRE OBRES NICOLAU LLITERAS

CAN CORBELLA. MESTRE OBRES

NICOLAU LLITERAS

CAN CORBELLA. MESTRE OBRES NICOLAU LLITERAS

BAR TRIQUET

Projectat per Gaspar Bennazar, utilitza principalment una estructura metàl·lica. Té tres plantes.

El ferro permet la instal·lació de grans vitralls, els balcons amb baranes de ferro ondulades, produeixen dinamisme.

Ceràmiques policromes i decoració vegetal i floral.

Es troba devora de Can Forteza i és un obra, per a ús comercial dels magatzems.

L’ÀGUILA o MAGATZEMS

ÀGUILA.GASPAR

BENNAZAR I JAUME ALEÑAR

L’ÀGUILA o MAGATZEMS ÀGUILA.GASPAR BENNAZAR I JAUME ALEÑAR

Té elements modernistes de tendència vienesa.

És l’edifici on per primera vegada es va utilitzar el ferro com element estructurador, així com per a la decoració. També va emprar el vidre. La decoració es bicroma amb maons vermells que alternen amb blancs.

Destaca l’arc decorat per dins amb “trencadís”. Aquest motiu central de l’edifici, amb l’arc de mig punt, el tractament i la coronació del conjunt recorda l’estació de metro Karlplatz de Viena, projecte d’ Otto Wagner.

ESTACIÓ DE METRO EN KARLSPLATZ. VIENA.OTTO WAGNER (influirà en la coronació de mig punt

dels Magatzems l’Àguila de Palma, devora Can Forteza).

ESTACIÓ DE METRO EN KARLSPLATZ. VIENA.OTTO WAGNER (influirà en la coronació de mig punt

dels Magatzems l’Àguila de Palma, devora Can Forteza).

L’ÀGUILA o MAGATZEMS ÀGUILA.GASPAR BENNAZAR I JAUME ALEÑAR

S’ESCORXADOR. PALMA.

CAN CASSALLES I PENSIÓ MALLORQUINA (1908).FRANCISCO ROCA SIMÓ.

CAN CASSALLES I PENSIÓ MALLORQUINA

CAN CASSALLES I PENSIÓ MALLORQUINA (1908).FRANCISCO ROCA SIMÓ.

CAN CASSALLES I PENSIÓ MALLORQUINA (1908).FRANCISCO ROCA SIMÓ.

CASA DE FORTEZA REY

CASA FORTEZA REY

CASA FORTEZA REY

CASA FORTEZA REY

CASA FORTEZA REY

CASA FORTEZA REY

CÍRCULO MALLORQUÍN

CÍRCULO MALLORQUÍN

CÍRCULO MALLORQUÍN

CÍRCULO MALLORQUÍN

FORN DES TEATRE

Altres obres Altres obres artístiquesartístiques

CASA CHAPA (1914). EN L’EIXAMPLA

MERCAT DEL BORN, BARCELONA (1873-1876). JOSEP FONTSERÈ I MESTRES, I JOSEP M. CORNET I

MAS

Construït devora el llac Construït devora el llac artificial del Retiro, com artificial del Retiro, com un hivernacle per a un hivernacle per a plantes. La seva plantes. La seva estructura és totalment estructura és totalment de ferro, i està recobert de ferro, i està recobert de plaques de cristall.de plaques de cristall.

Recorda qualsevol palau Recorda qualsevol palau de conte o de somni. de conte o de somni.

És un obra de Ricardo És un obra de Ricardo Velázquez Bosco.Velázquez Bosco.

EL PALAU DE CRISTALL (1887). MADRID.

““PALAU DE CRISTALL”. MADRID.

RICARDO VELÁZQUEZ BOSCO

L’autor és l’arquitecte Joaquín de Vargas Aguirre. Es tracta d’una L’autor és l’arquitecte Joaquín de Vargas Aguirre. Es tracta d’una planta rectangular amb quatre entrades principals. Edifici realitzat planta rectangular amb quatre entrades principals. Edifici realitzat amb ferro fos i maó. Cal destacar els vitralls de les finestres.amb ferro fos i maó. Cal destacar els vitralls de les finestres.

MERCAT CENTRAL DE SALAMANCA (1899-1909)

L’autor d’aquesta obra L’autor d’aquesta obra arquitectònica és el arquitectònica és el mateix que el del mercat mateix que el del mercat central de Salamanca, central de Salamanca, Joaquín de Vargas Joaquín de Vargas Aguirre. En aquest cas, Aguirre. En aquest cas, fou un encàrrec de fou un encàrrec de l’industrial Miguel de Lis. l’industrial Miguel de Lis. La seva estructura és de La seva estructura és de ferro i destaquen les ferro i destaquen les seves enormes vidrieres seves enormes vidrieres policromades i policromades i l’escalinata de l’entrada l’escalinata de l’entrada principal. Actualment és principal. Actualment és un museu d’Art-Nouveau.un museu d’Art-Nouveau.

LA CASA LIS. SALAMANCA.

ESTACIÓ DEL NORD DE VALÈNCIA (1906-1917)

Fou construïda per Demetri Ribes. El seu estil ja és modernista. Fou construïda per Demetri Ribes. El seu estil ja és modernista. La seva estructura és metàl·lica, i la seva decoració combina la La seva estructura és metàl·lica, i la seva decoració combina la ceràmica, les vidrieres i la forja. És un edifici que encara avui ceràmica, les vidrieres i la forja. És un edifici que encara avui té la mateixa funció, és l’Estació del Nord.té la mateixa funció, és l’Estació del Nord.

ESTACIÓ DEL NORD DE VALÈNCIA (1906-1917)

ESTACIÓ DEL NORD DE VALÈNCIA (1906-1917)

MERCAT CENTRAL (1914). VALÈNCIA.

MERCAT CENTRAL (1914). VALÈNCIA.

MERCAT DE COLOM (1914-1916).VALÈNCIA

MERCAT DE COLOM (1914-1916).VALÈNCIA

Imatges: Google i Flickr

Assumpció Granero. www.slideshare.net

Bennàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i Cultura Govern Illes Balears. Palma, 2002.

Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009.

SALVÀ LARA, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002)

http://www.wikipediaenciclopedia libre

sapiens.ya.com

BIBLIOGRAFIA

quedearte.blogspot.com

arteenlasculturas.8m.com

www.artehistoria.jcyl.es

www.artecreha.com

http://es.wikipedia.org

Wikimedia Commonswww.enciclopedia.cat

ciencias.sociales2006.googlepages.com

BIBLIOGRAFIA

Història de l’artIES RAMON LLULL (PALMA)

Ma Assumpció Granero Cueves