Quadern sons directes_Lletra lligada

L’ELABORACIÓ D’AQUESTS QUADERNS NEIX DE LA

NECESSITAT D’OMPLIR UN “BUIT” DE MATERIAL

DIDÀCTIC QUE NO ES TROBA AL MERCAT. PER

REALITZAR EL PAS D’ESCRIPTURA SIL.LÀBICA A

ESCRIPTURA ALFABÈTICA, HI HA MOLT D’ALUMNES

QUE PER DIVERSOS MOTIUS TARDEN MÉS QUE EL SEU

GRUP CLASSE DE REFERÈNCIA (DIFICULTATS

D’ATENCIÓ I CONCENTRACIÓ, LATERALITAT CREUADA,

POCA HABILITAT FONOLÒGICA, MEMÒRIA POC

ENTRENADA ETC.). TOTS AQUESTS NINS I NINES

TENEN EN COMÚ UN BAIX NIVELL D’ESTRATÈGIES

D’APRENENTATGE.

EL PRIMER QUADERN PRETEN QUE L’ALUMNE

APRENGUI A LLEGIR I A ESCRIURE 21 PARAULES I

TOTES LES SÍL.LABES DIRECTES IMPLICADES. LA

IDEA ÉS QUE A PARTIR D’AQUESTES 21 PARAULES

TENGUIN UNA BASE PER GENERALIZAR

L’APRENENTATGE DE LA LECTOESCRIPTURA.

ES TRACTA DONCS DE CONFECCIONAR UNA SÈRIE

D’ACTIVITATS QUE “OBLIGUIN” AL NIN/A A POSAR EN

PRÀCTICA LES ESTRATÈGIES QUE DE FORMA NATURAL

FAN ALTRES NINS O QUE DEIXANT PASSAR MOLT

TEMPS FARIEN ELLS.

PER QUÈ L’ELECCIÓ D’AQUESTES 21 PARAULES?

A-TREBALLEN FONEMES QUE EN PRINCIPI SÓN DE

DIFÍCIL CONFUSIÓ CARA A LA LECTURA I

ESCRIPTURA. S’HAN EVITAT CONFUSIONS FONÉTIQUES

DEL TIPUS (G//LL, C/QU, B/V) AIXÍ COM LES LLETRES

QUE TRADICIONALMENT SÓN DE MÉS DIFÍCIL

ASSIMILACIÓ (NY, X, J, H...). SEMPRE TENIM EN

COMPTE QUE AQUESTS SONS I LLETRES SE TREBALLEN

DINS ELS ALTRES MATERIALS I ACTIVITATS AMB

QUE ELS NINS/NINES FAN FEINA.

B-PERMETEN APRENDRE LA TÈCNICA DE LA LECTURA

I L’ESCRIPTURA, A PARTIR DE LA COMPRENSIÓ, JA

QUE SÓN PARAULES MOLT FÀCILMENT ASSIMILABLES

AL LLENGUATGE DEL NIN/NINA, FINS I TOT PELS

NINS CASTELLANO-PARLANTS I/O ELS QUE TENEN

DIFICULTATS LOGOPÈDIQUES. NOMÉS S’HAN TRIAT

PARAULES AMB SONS DIRECTES.

C-CONVERTEIXEN LA MEMÒRIA (DE GRAFIES, DE SO)

EN UN ALIAT I NO EN UN INCONVENIENT, A L’HORA

D’EVOCAR LA RELACIÓ ENTRE SO I GRAFIA, DEGUT AL

NOMBRE REDUÏT DE PARAULES.

D-ES TREBALLEN UN GRUP DE SONS DIRECTES

SUFICIENTMENT VARIATS COM PERQUÈ EL NIN/NINA

PRACTIQUI I APRENGUI LA MECÀNICA (TÈCNICA) DE

LECTOESCRIPTURA: VOCALS I LES SEGÜENTS

CONSONANTS: B, C /K/, D, F, L, LL, M, N, P, R, S, T.

ESTRUCTURA DE LES FITXES:

LES FITXES ESTÀN PRESENTADES DE FORMA QUE

CADA PARAULA SE PUGUI TREBALLAR DES DE LES

DUES VIES D’ACCÉS AL SIGNIFICAT, LA VIA FONÈTICA

I LA VIA LÉÈXICA (VISUAL).

ES TREBALLA CADA PARAULA DE FORMA

COMPLETA, TAN DES DEL PUNT DE VISTA LINGÜÍSTIC

(LLETRA, SÍL.LABA, PARAULA) COM DES DE LES

ESTRATÈGIES D’APRENENTATGE BÀSIQUES,

IMPLICADES EN EL PROCÉS LECTOESCRIPTOR.

ES RECORREN TOTS ELS PROCEDIMENTS QUE HA

DE FER UN NIN/A PER PASSAR DE SER SIL.LÀBIC A

ALFABÈTIC.

ESTRATÈGIES I PROCEDIMENTS QUE ES

TREBALLEN:

-ELS NINS/ES SIL.LÀBICS, EN UN ALT TANT PER CENT,

ESCRIUEN LA PRIMERA VOCAL DE LES SÍL.LABES I

“OBLIDEN” LA CONSONANT, QUE NO SONA D’UNA FORMA

TAN CLARA. (FITXA QUE ASSOCIA DIBUIX I

INICIAL DE PARAULA).

-A MOLTS DE NINS/ES ELS COSTA MOLT ESFORÇ

EVOCAR LA GRAFIA DE CADA SO CONSONÀNTIC.

ALTRES TENEN DIFICULTATS EN AÏLLAR I ORDENAR

ELS SONS (FONEMES).

-ALGUNS NINS TENEN POCA MEMÒRIA VISUAL

(LÈXICA), TANT PER A LES GRAFIES COM PER A LA

SEQÜENCIACIÓ DE LES LLETRES. (FITXES DE

COMPLETAR PARAULES AMB VOCALS I FITXES

SIMILARS AMB CONSONANTS).

-LA MAJORIA DE NINS I NINES TENEN DIFICULTAT

EN SEQÜENCIAR (ORDENAR) LLETRES I FONEMES. DE

FET AL PRINCIPI DEL PROCÉS LECTOESCRIPTOR ES

DONEN MOLTES ERRADES QUE EN NINS/ES MÉS GRANS

SE CONSIDEREN UN POSSIBLE INDICI DE DISLÈXIA.

(FITXES DE LLETRES DESORDENADES).

-UN DELS PROCESSOS NATURALS DE L’APRENENTAGE

DE LA LECTOESCRIPTURA, ÉS LA GENERALITZACIÓ DE

LA COARTICULACIÓ ENTRE UNA CONSONANT I LES

VOCALS. ÉS A DIR, GENERALITZAR ELS SONS

DIRECTES, APRENEN QUE UNA “P” I UNA “A” FAN “PA”,

UNA “P” I UNA “E” FAN “PE”, ETC., TAN DES DEL PUNT

DE VISTA FONOLÒGIC COM LÈXIC. (FITXES QUE

TREBALLEN ESPECÍFICAMENT LES SÍL.LABES).

-ALGUNS NINS TENEN DIFICULTAT EN MEMORITZAR

LA IMATGE DE LA PARAULA ESCRITA. PER ALTRA

BANDA, COM ESTAN LES LLETRES JUNTES, HAN DE

TREBALLAR TAMBÉ LA “IMATGE FONOLÒGICA” DE LA

PARAULA I LLEGIR PORMENORITZADAMENT (LLETRA A

LLETRA) CADA PARAULA. (FITXES DE PARAULES

JUNTES I FITXES DE SOPA DE LLETRES).

-EL FINAL DEL PROCÉS ÉS LA GENERALITZACIÓ, PER

AIXÒ S’HAN INCLÒS ALGUNES PARAULES QUE NO ES

TREBALLEN ESPECÍFICAMENT, LLETRA A LLETRA O

SÍL.LABA A SÍL.LABA. (FITXES DE DICTAT MUT I

FITXES DE DIBUIXAR LA PARAULA).

INSTRUCCIONS PER EMPRAR EL QUADERN:

-ES POT EMPRAR EL QUADERN DONANT AJUDES

FONÈTIQUES I/O PISTES VISUALS AL NIN DES DEL

PRINCIPI O ES POT PLANTEJAR QUE HO FACI TOT

SOL (DEPÈN DE L’AUTONOMIA DE L’INFANT). PERÒ SI

EL FA TOT SOL, DESPRÉS HA D’EXPLICAR QUE I COM

HA FET CADA FITXA, DE FORMA QUE TORNI A LLEGIR

TOTES LES LLETRES, PARAULES I SÍL.LABES,

ERRADES INCLOSES. ELL/A MATEIX HA D’ARRIBAR A

LA CONCLUSIÓ QUE S’HA ERRAT I AUTOCORREGIR-SE

EN CAS QUE SIGUI NECESSARI.

ÉS INTERESSANT APROFITAR LA PART DE

DARRERA DE CADA FULL PER FER DICTATS DE

LLETRES, SÍL.LABES I PARAULES, ACLARINT FEINES

DE LES FITXES MÉS DIFICULTOSES PER L’INFANT.

TAMBÉ ES PODEN FER ACTIVITATS DE CONSCIÈNCIA

FONOLÒGICA.

EXEMPLE: EL PROFESSOR ESCRIU SÍL.LABES

DIFERENTS DE FORMA ALEATÒRIA. DEMANA AL NIN...

“FO” QUINES LLETRES SÓN? SI CONTESTA BÉ SE LI

INDICA: CERCA “FO” I ENCERCLA. DESPRÉS, ES POT

FER L’ACTIVITAT DE LECTURA. EL PROFESSOR

DEMANA...QUINES LLETRES SÓN? (ASSENYALANT UNA

SÍL.LABA). EL NIN CONTESTA: UNA “R” I UNA “U”. QUÈ

FAN UNA “R” I UNA “U”?...

AQUESTES ACTIVITATS DE LECTURA I

ESCRIPTURA DE SÍL.LABES PODEN SERVIR PER

VALORAR EL GRAU DE GENERALITZACIÓ QUE VA

ASSOLINT L’ALUMNE.

m

r

c

b

f

t

s

n

r

p

ll

f

l

m

p

b

gni so fo bo

pa ca na ta

___________ ___________

___________ ___________

ca bo ma pe

ra pa sa ca

___________ ___________

___________ ___________

lu llu fo da

u to pa na

___________ ___________

___________ ___________

ra ro mo pi

pa to da ta

___________ ___________

___________ ___________

tau ni so di

t l n la

___________ ___________

___________ ___________

a e i o u

r_t_ n_n_ p_r_ m_t_ c_s_ f_c_

a e i o u

s_p_ t__l_ d__ b_c_ s_l n_n

a e i o u

d_t m_p_ b_t_ p_p_ l_p_ r_d_

d f c b c m t c s f t

_o_o _au _a_a _o_a _o_o _o_a

b t m p ll n l p d t n n

_i_ _i_ _u_a _u_a _o_a _a_a

ll p s p r t l s p r t r d

_o_a _o_a _a_a _e_a _au_a _a_i_

scaa ooft bcoa pmaa

itd aart aocf aobt

los otmo rdoa oasp

mapa

rata

bota

foto

foca

pipa

roda

moto

lluna

sopa

taula

boca

lupa

rodafotocasalupa ________________________________ ______________________________

______________________________ ____________________________

ratasopasoltaula _________________________________________

___________________________________

s s d a m foca nin moto dit

i n i n o s e t c t f b i o o e f o c a

p l u p l pipa lluna dau lupa

i p u l l p d d a u a d p i n l u p a a

h t s o l taula sol sopa foto

s a o r f d u p m o b l a f t p a s t o

ta

bo

mo

da

llu

fo

fo

ma

lu

ni

pe

ra

bota

boca

casa

dofi

dau

dit

foca

foto

lupa

taula

lluna

llapis

moto

mapa

roda

rata

pera

pipa

nin

nina

sopa

sol