La historiografia llatinaCaius Iulius Caesar (100-44 aC.) L’obra historiogràfica de Juli Cèsar es recull en unes notes anomenades comentarii, en les quals narra les seves vicissituds en:

-La campanya de les Gàl·lies:De bello Gallico

-La guerra civil entre que va emprendre contra PompeuDe bello civili

La informació d’aquests comentarii l’extreia dels informes tècnics d’alguns dels seus soldats i dels informes que ell mateix enviava al Senat.

La Gàl·lia al 52 aC.Aquí podem veure quins pobles habitaven aquesta zona quan Cèsar hi va entrar en batalla.

Podem situar molts dels pobles que menciona, com els helvecis, els aquitans, els belgues, els germànics o els britànics.

Objectiu de l’obra:

No pot ser considerat un historiador, ja que el seu objectiu no és explicar la veritat, sinó:

-Justificar els seus actes (guerres empreses, etc.).-Defensar-se de les crítiques i de les acusacions rebudes dels seus coetanis.

Hi destaquen alguns passatges que fan referència a costums dels pobles amb els quals va estar-hi en contacte.

Omes vero se Britanni vitro inficiunt, itaque caeruleum efficiunt corporis colorem: horridiores sunt in pugna adspectu; homines capillis praeterea sunt promissis atque omni parte corporis rasa praeter caput et labrum superius.

Tots els britànics s’unten amb vidre, de manera que així creen un color blau en el cos. Són més horribles d’aspecte en la batalla. Els homes tenen els cabells llargs i tenen totes les parts del cos afaitades tret del cap i de la barba.

Estil de la llengua

-Vivacitat en el llenguatge, sense passatges extensos en els quals es busca la puresa de la llengua.

-Escrit en tercera persona, cosa que permet crear una distància entre l’autor i els fets relatats, fent que

- el què s’hi explica tingui més pressumció de veracitat .

-que només s’accepti aquell argument com a vàlid, a més d’oferir una versió única dels fets.

VocabulariÉs eminentment militar.

Termes i expressions més freqüents:-acies_ tropa formada en ordre de batalla, ala-aciem instruere: disposar l’exèrcit en ordre de batalla-agmen: l’exèrcit en marxa-castra: campament militar-concilium: assemblea-consilium: consell de guerra-copiae: tropes-eques, -itis: genets-equitatus: cavalleria-frumentum: blat, menjar/re frumentaria: proveïment de blat-ius dicere: pronunciar un discurs-hiberna (castra): campament d’hivern-legio: legió-manus: tropa-passus: passa, mesura de distància romanaPedes: soldat d’infanteria

Recreació de soldats romans a Tàrraco Viva.

Construccions o expressions més comunes

-Prima luce: a la llum del dia

-contione habita: un cop reunida l’assemblea

-pro tempore et pro se: segons el temps i les circumstàncies

-Cognitis his rebus: havent-se assabentat d’aquestes coses

Comissio proelio, diutius nostrorum militum impetum hostes ferre non potuerunt.

Verb: non potuerunt

Subtecte: hostes

CD: ferre CD: impetum C. Det Nostrorum militum

CC: (ablatiu absolut) comissio proelio

CC: diutius

Fixeu-vos com Cèsar utilitza sovint la construcció de l’ablatiu absolut

No van poder

Els enemics

Aguantar l’atac dels nostres soldats

Havent començat la batalla

Durant molta estona

Sal·lusti

86-35 aC., amic de Juli Cèsar.

-Desenvolupà una carrera com a magistrat

-Fou procònsol a Numídia (Província africana)

-Visqué la crisi del final de la República

-Es convertí en un cronista dels fets històrics que li va tocar viure

Dades biogràfiques:

Bust de Sal·lusti

Època clàssica

•Relata els fets esdevinguts el 36 aC.

•Rememora la conjuració contra el govern organitzada per un noble empobrit, Catilina, que nos’arribà a dur a terme

La conjuració de Catilina (Bellum

Catilinae•Descriu els

fets de la Guerra de Numídia , aliat de Roma(115-111 aC.)

•Jugurta, el rei de Numídia, emprèn una guerra contra els romans on fou vençut.

Jugurta (Bellum Iugurthinum)

•Relata els fets des de la mort de Sul·la fins l’ascens de Pompeu.

•Pren com a model Tucídides

•Només se’n conserven alguns fragments

Històries

Obres de Sal·lusti

Característiques generals de Sal·lusti

Pren com a model d’historiador el grec Tucídides

Selecciona passatges que puguin suscitar més interès (fets, biografies, anècdotes…

Mitjançant el discurs, descaca grans personalitats i les presenta.

Època postclàssica, final de la RepúblicaÈpoca convulsa que provoca un gran pessimisme: entre la població romana:

Necessitat de recuperar la pau i l’estabilitat perdudes en les diferents guerres civils.

Octavi August inicia un procés de regeneració dels costums i institucions romanes amb la col·laboració d’escriptors i intel·lectuals per reconstruir el prototip de ciutadà romà.

Gènere històric viu un gran impuls, ja que a través dels textos es pot divulgar la grandesa de Roma.

Característiques de les obres d’època postclàssica

Valor psicològic i artístic, no de

veracitat.

Els historiadors no al·ludeixen a les fonts, ja que es

considera que la citació literal

malmet la qualitat litarària de l’obra.

Per damunt de l’objectiu d’exposar la veracitat, preval el de l’interès per destacar el valor moral del què es narra, i la qualitat

literària.

Autors destacats de l’època clàssica

Tit Livi

Tàcit

Suetoni

Titus Livius (59 aC.- 17 dC.)Dins el cercle d’intel·lectuals d’August, hem de destacar Tit Livi.

-Ab Urbe Condita, o, Des de la Fundació de la ciutat:

-Obra dividida en 142 llibres agrupats en grups de deu o en dècades.-Només se’n conserven 35:

-La primera dècada: des dels orígens fins la Primera Guerra contra els

Samnites (239 aC.)

-Tercera dècada: Segona Guerra Púnica.

-Quarta dècada: esdeveniments posteriors a la Segona Guerra Púnica (fins el 167 aC.) Tit Livi

P. Cornelius Tacitus (55-120 dC.)

Dades biogràfiques

-Fou funcionari imperial durant el final de la dinastia Clàudia.-Aquest fet li permet escriure els fets que havia viscut en retirar-se de la vida política.

Obres-Historiae-Annals

Caracterítiques:-Interès per estar ben documentat-Objectiu: la imparcialitat.- Descripció psicològica de les grans

personalitats. Tàcit

G. Suetonius Tranquillus (70-140 dC.)

Dades biogràfiques

-Secretari de l’emperador Adrià, pot conèixer des de dins la història imperial, concretament de cadascun dels seus personatges.

Obra

-Vida dels dotze cèsar o De Vita CaesarumConjunt de biografies des de Cèsar fins a

Domicià, en la qual s’expliquen tota mena de detalls sobre la vida pública i privada d’aquests personatges.

Suetoni

Època decadent (s. II-IV dC.)El gènere històric es caracteritza per la compilació i resums d’obres històriques de períodes anteriors, matèria atractiva per a un públic que buscava entreteniment.

Autors destacats:

-Florus (s. II dC.): escriu dos llibres on es condensa l’obra de Tit Livi

-Eutropi (s.IV dC.): resumeix la història de Roma en el Brevarium ab Urbe Condita, un escrit molt senzill, per la qual cosa fou utilitzat a l’Edat

Mitjana com a obra d’estudi.