a V e u d e C a t a l u n y a d i a r i d ' a v i s o s i n o t i c i e s

. A n y 4 4 Barcelona, divendres, 1 juny 1934 N ú m . 1 1 , 8 4 4

R E D A C C I Ó U A D M I N I S T R A C I Ó :

Fcntanella, 16.1." - Telèfon 20676 I M P R E M T A : Fer landina . 9. TeL 15110 D A R R E R A H O R A : T e l c l o u 15151

S u b s c r i p c i ó a Ca ta lunya :

On m i » S'5" P1"8-Tr imes t r e V m ptes

Preu del núm. 15 ets.

[

L a r a d i o d i f u s i ó p r o v o c a u n v i u d e b a t a l e s C o r t s

D o u m e r g u e d e c l a r a n e c e s s à r i a i i n d i s p e n s a b l e l a r e f o r m a d e l ' E s t a t

E s p a n y a i I t à l i a e m p a t e n e n e l p a r t i t p e l c a m p i o n a t m u n d i a l d e f u t b o l

E i i t o r t a I

LA CIUTAT ENDOMASSADA B \ 0 A Í A S S 0 5 als balvoiis. Domas-H / sos o tota la c iu ta t . G a i r e b é j p o h i l i a casa que n » en t :ngui 1

moltes caie t n ' h i ha a tots els ans. La jo ia viva del Corpus

rceloni omple la ( ru ta t amb l'a-de les seves colors. Barce-s'endomassa, Barcelona es

^•síelx de palanta. Barcelona re t amenatge Ae la seva fervor eu-Istica a l gran U l s t e r i de VAmor

\v t . No W fa r e : que els t i tu la rs Poder púb l i c , divorciats dels

i t imen t s de! poble, no deixin sor-als carrers la processó . No M res. La p rocessó recorreria a l -

HÍIM carrers de la ciutat . Ara és ,-tç 'T la c iu ta t que sent el pas de 9 S processó i engalana i decora Kta els c a r r e r » . To fa (a c iu t a t es Bcif -a a les places i tota la c iu t a t

a c u t a la processo. Els que a h i r fc. inaiir . i· . ren tritti.islntnine.nt aVu-

f f y a i s del poble, divorciats de Bar­celona, us d i r an que no l 'han vis ta ,

p rocés* ) d'enguany. No l 'han vis-u, I ompl ia tots els carrers, om­

plia tota la c 'utat amb la g lò r ia uca r í s t l ca del seu t r iomf? S I Corpus d'entjuany ha estat un

\ t í n t a b t c plebi tc t t de fe I de ple-i t crist iana. Les mu l t i t vds qiie i p l í en tes esglés ies , els domassos

decoraven el» balcons, la io ia pular que aleçrrava els carrers,

ra el poble d e Barcelona, era el Me tot de Colalunga. l le ia l a e l l

i t e ix . f ide l a les lleis i e i seu pro-i t p e r i t , conscient de la fo r ça

t a l de la m é s gloriosa t r a d i c i ó atalano. Contrastava amb aquest d a t papular, amb aquest esclat

meravella, la nua fredor dels j l s de l 'A jun t amen t de Barce ló -

i de la Oeneral l ta t de Cata lu-a, despullats de les banderes, de

bs banderes glorioses que el poble l í s sopa per to í s ets indrets de la feu tat. Com era que el» t i t u l a r s te l Poder p ú b l i c f l n h i b i e n 1 s'a-f iagavcn, i n o sentien aquella glo-Tosa sol idar i ta t rte la tüodu d 'A­

rt Per u no sentlr-la, aquesta •üda r i t a t . c o t í a renunciar a segles segles de la h i s tò r i a de Catalu-

ya. Calia renunciar t a m b é a la ymunl ta t de s e n t i m e n t » amb

par t m é s nombrosa, més viva. noble, m é s pura . m é s a u t è n -

del poble de Catalunya.

La presència indefugible

Bis pe r iòd ic? esQucrrlstes. e n í r e Dinen taris dictats alhora pel des­at I ta i n g a í e t u d , parlen u n a a l -•̂a vegada de l ' absénc la dels d l -utats de L l i g a Catalana a l lurs soons del Par lament de Catalu­

nya. Fins i to t quan diuen que t an t en d ó n a , t raeixen Uur óbscs -

i I é s que aque l l» escons b u i t » . tció v iva , inesborrable, reve-

en precisament la p r e s è n c i a Inde­fugible de Ll iga Catalana.

B é voldr ien , el» homes responsa­ble» de l 'Esquerra, ompl i r aquell ' nií acusador, esborrar la p r e s í n -

ine io raWe d'aquella a b s è n c i a 9c ho voldr ien, p e r ò són presoners

i i Uur p r ò p i a feblesa, " e r q u è a i x ò t o l d r i e n , i que voldrien s in-

rament , podr ien aconseguir-ho ' émà mateix, avui v a t e l x . T a t jus t

ui possible reprendre el J i à -eseencial de la d e m o c r à c i a ,

i u e r t d i à l eg s e r à r ep rè s . E l que t'.dria, doncs, é s Tue cís per ld-

s s q u e r r i s t e í no es preocupes-i n t an t de l ' a b s è n c i a de la U i -

que és precisament u n a pre-indefugible, oom de les cau-

V e la m o t i í a v e n i la mante-

Dos dies fa que amb una mica <U bona volunta t podem d i r que e> Pa r l amen : de Catalunya t f u n -c í o n a i . Ho ha estat encara pre­sentada a la seva de l ibe rac ió n l a l seu estudi n l la llet electoral n í cap de les altres lleis c o m p l e m e n t à r i e s d í l 'Estatut in ter ior de Cata lunya. Es a d i r . cap d'aquelles l le is que podrien ofer i r als ciutadans de Ca­talunya una garant ia en l ' e rerc ic i de l lurs drets 1 en e l compl imen t de l lurs deures.

H a n passat m é s de quatre me­sos i cap d'aquests projectes de l l e i b à s i c s : l l e i electoral, r e f e r è n d u m , e t c è t e r a , no ha estat e i l l e s t i t . Els homes responsables de l 'Esquerra r.'har, par la t sovint duran t aquests mesos. Per q u è no es presenten? 1 é s que no f i l t ia u n l o v e r n res-pontitble amb el qual poder d ia­logar i entendre's. Els dictadorets d ' la Genera l i t a t escriuen a l dic-t a f de les forces Irresponsables que el» menen. Quan h i hagi un go­vern i una majoria p a r l a m e n t à r i a amh au to r i t a t I amb responsabili­tat , quan e;: ciutadans de Cata lu­nya t i n g u i n aquell m i n l m u m de i jarant le t que és indispensable, en l 'exercici d e m o c r à t i c de l lurs drets, e i veurà que els escons de Ll iga Catalana a l Par lament de Cata lu­nya no són buits. N l H O H A N ESTAT U A I .

Llegiu, a la pàgina

onze, «Els procedi­

ments», per O r i o l

Anguera de So jo

C o m e n t a r i

PONÇ PILAT PUJOL I FONT

El temps

A c t e s a G i r o n a

D e m à . dissabie, al Centre C a t í -lanisla de O l r o n a n e l e o r o r à 'a tercera c o n f e i è n c l a relKclonada n m b la L!ej de Coireus .

A n i r à a c à r r e c del u iputa t s iny-w Carreics i ArUm, *1 qual t r a m a r à dels perjudicis que osaaiona a la ;j.i!,-esia aquella dlspos. uó

I per aJ dlP?p."Dte, dia 9 da j u n y & ics deu fyú veepiv. al Ta.i·ïs Pr inc ipa l , t i n d r à Hoc un tn lMng de pol í t ica social, en la qual p r e n d r a n par t els senyora T a i laca. S o l à C a i i i -zares i V i d a l i Ouardio 'a .

L a s i t u a c i ó d'Europa no ofe­re ix unes grans novetats p e r q u è els m í n i m s b a r o m è t r l c a regis­t ra ts a l ' A t l à n t i c no h a n fe t massa a v e n ç o a en d i r ecc ió a les costes o o n t í n e n l u l s .

Barcelona t é una n reas ló ba­r o m è t r l c a de 100 mil· l ímetres , que é s estacionaria, 1 l a h u m i ­t a t re la t iva de la s a t u r a c i ó at­m o s f è r i c a é s de 77 c e n t è s l m e s , l a qual cosa fa que l ' iunhlent esdevingui un xic pesat, |a oue el cel d u r a n t la major par t del d ia ha estat bastant cobert

E l t e r m ò m e t r e , a l - i nost ra c iuta t , h a assenvalat 23 grAVS com a m à x i m . ' •» Its terres catalanes, en real i ta t , ha 'ec m é s calor, p e r q u è a Balears ' C a n à ­ries eren a 25 graus i a l ' E m ­p o r d à a r r ibaren als 28.

Per avu i el temps owbable , seguint les no r m&i q j e assenya­len les dades generals de l 'Eu-ropo Occidental , (•>> (,-e s e r à va­r iable , p e r q u è podr ien end ln-sar-se les causes que na i oca­s ionat ois t e m p o r a l Í t o les con­ques dol Duero 1 del Tajo .

EL comissari d 'ordre p ú b l i c de Tarragona é» un senyor que

es d i u Pujo l i Font i que per mè­rits que ell mate ix deu ignorar ha a r r iba t a un c à r r e c equivalent a l de governador. Els tarragonins, en par la r d'aquest senyor Pu jo l , d iuen que és un home de la mateixa men­t a l i t a t que els ndelegados gubema-tivos» de la Dlcta- lura . Aquests personatges tampoc no podien ex­h i b i r aftre m è r i t per a exercir el c à r r e c de governador que el de la s u b m i s s i ó absoluta a l seu amo i el dC t en i r l 'àni>iia de dtetadoret. U n tdelegado g u b e r n a t i v o » balda­va a multes els adversari* pol i t ics. e! d ic tadore i de Tarragona fa igual. El t enyor Pujol t ' ha d i » t i n g i t mol-l i s s im Imposant m u l t e » als rector ; i a diverses persones que n o són de l'Esquerra. Ara ma te ix aquest

'd i s t ing i t dictadoret ha m u l t a t el d i a r i c a tò l i c b i l ingüe «La Cruz» , per haver publ icat l ' anunc i » i -g ü e n t : « A s s e g u r a n c e s con t ra incen­d i robator i , saqueig, d e s t r u c c i ó l p è r d u e s derivades del m o t i l re­volta.—Primes r e d u ï d e s . — L a sPre-visió Nac iona l» , f i l i a l de t L a Ca­talana*. — ComiMionaf pr inc ipa l , S VaUvé.»

Aquest anunc i h a va lgut a l dla-r . u n a m u l t a de 200 pessetes i una a l f ro de 100 a í senyor Vallvé. Mo­lestat el d i a r i per les a rb i t ra r ie ­ta ts del senyor Pujol , ha repl icat dient que. abans de p v j a r la mu l ­ta, tots els seus redactors estan disposats a anar a la p re só . E l te­nyor P o n ç Pitet Pu^oí t ' ha ind ig­nat , ha suspès indef in idament el d i a r i , i h a imposat dues multes de 1.000 pessetes, una a e i a C r u » i { 'altra a í senyor Vallvé.

L a h i s t ò r i a d'aquestes multes no c o m e n ç a pas aqui. Fa temps, el d i a r i va publ icar u n a n u n c i que deia: «Ara és l 'ocasió d'assegurar-vos contra incendi» , atrucamerets. saqueig, m o t i , r e f o í t a » , etc. A l cap d r tres mesos, a l g ú va fer adonar de l ' anunci el senyor Pujol , i aquest senyor va decidir m u l t a r el senyor Vailet ' . F inatmenf , et senyor Val lvé es dec id í a publ icar l 'anun-

E L S N O U S U R B A N S

PER C A S T A N Y S

— Justament a r a que són utoda els capells petits? — Els encarregats de la r i r e n t a c i ó hem de seguir la moda a u t o m o b i l í s t i c a . Hem de

sacr i f i rar -ho tot a Ics formes a f r o d i n i m l q u e ^

c i copiant ei f c i f de ta pòl issa d'o*, sepurances. Aifliest é s l 'anunci que he r e p r o d u ï t .

A r r i b o a comprendre que el se­n y o r Pujol é s m o l e s t é s pel p r imer anunc i , però no pel segon. El t ex t d'aquest anunc i é s quasi Igual en totes les pòl isses d'assegurances d'a­questa mena. Es contra aquesta ar­b i t r a r i e t a t que ha protestat t L a C r u z » de Tarragona amb tota la r a ó .

El senyor Pujol no ro.' que sigut d i t que ara és l 'hora d'assegurar-se con t ra incendis, robatoris i a t ra­caments P e r ò encara que el tenyor P u j o l no ho vu lgu i , totes Ics com-panyies d ' a s » e g v r a n c e » deuen creu­re que ma i l 'ocasió no havia es­tat tan propicia per fer cl ientela. I si les companyies f an un a n u n c i discret, el senyor Pujo l no é s prou P o n ç Pi la t per a oposar-sVit sense fer de tdelegado g u b e r n a t i v o » .

L i costa ben poc a l senyor Pujol perseguir diaris df, dreta i impo­sar multes als rech*..?. í als r e l i ­giosos. P e r ò d iuen u Tarragona que els cabarets i les timbes no en pa-gaen ma i cap de mul t a . T a m b é d i v r n els tarragonins que c l que I n m é s il·lusió a l sengor Pujol é i ta mobi l i t zac ió d ' i n f l u è n c i e s que f a t a lmen t es produeix amb mot iu d 'una multa . Sembla que a l l ò afa­laga la van i t a t del comissari. I me 'n fa ig c à r r e c , p e r q u è aquest M r . í a l o r e t é s m d t jove. Per a l t r a par t . s i un governador p r i m a r i no I m p o s é s multes, semblaria que na governa Quin greu l i deu saber al senyor ?u jo l no poder par la r en c a s t e l l à ! P e r q u è el c a s t e l l à deu anar mol t miUor per fer de gover­nador a Catalunya, per espantar pagesos i donar la s e n s a c i ó qtie s 'és un J ú p i t a r tonant .

E l que han de fer els tarrago­n ins és establir una l l is ta de les a rb i t ra r ie ta t s del senyor P o n ç P i ­la t Pujol . L a l l i s ta d i r à que el . > mts. iari «Via dedicat a malestar m ig Tarragona. T a m b é c a l fer un re­por t de la s i t u a c i ó • o r a l del t e r r i ­t o r i de la comissaria en temps del senyor Pujol . Aquests reports po­d r i en f o r ma r u n opuscle subslan-c iós que acredi tar ia per sempre m é s aquest dictadoret .

Els tarrai jonins n'estan m o l t t ip» de l senyor Pujo l . À d h u c els de l 'E t -querra en m u r m u r e n . t E l gover­nador es pensa que ha de fer l 'ho­m e » — e m defa fa temps u n esquer­r à t a r r a g o n í .

M A N U E L B R U N E T

E l d e s o r i

d e T o r r e f e t a

En el poble de Torretcva us ce­l eb rà la t radicional festivitat del Roser. Els esquerrana, d i s p o o a » a promoure tota mena d'aldarulls ea aquell distr icte, volgueren fer u n ca l l al bell davant de l'asglSsia. ca contra de les ordres donades par l'alcalde, amb el pretext que a l l i m havien los ta l la t al sau nou local No «ois desooeiren les orares Oa l'al» calde. sine que tampoc DO fer «I oon de la g u à r d i a c i v i l , qu* a l'srocLe fou requerida per I alcalde d aquella pobliictO.

Sembla que els esquerrans ds Tor­refeta. d ' eucà que perderen les floo-clons, s'han proposat t repi t jar las lleis 1 lo disfnltat de les autorltata. I el p i t jor é s qu* sembla que hl ha alguna per »o nul i t a t aequarrana que els oconseila d'obrar a lx i .

El fet ocorregut suara a U o r amh l ' u s u i p a c l ò d 'un cadàver , w^g^nf ÍD-formaeló ú ' sE l Oorrer* de l.leld*. abans de portar-lo a <Mp fou 000 sultada una persona la qual M m o l t a veure amb u n ex-«nlnlstrs MQMBki

2. — L a V e u d e C a t a l u n y a Divendres, 1 juny 2934

N a r c í s V i d a l I b o r a H A M O R T

d e s p r é s d e r e b u t s e l s A u x i l i s E s p i r i t u a l s

<A. C. S.)

E l a q u i e l p l o r e n : e s p o s a J a c i n t a B a d i a ;

f i l l e s M a r i a i N a r c i s a ; f i l l s p o l í t i c s J o a n L l a n -

d r i c h i S a l v a d o r C o s t a l s ; n é t s R o s a , J o a q u i m ,

M a r i a i J o a n ; n e b o t s , c o s i n s i f a m í l i a t o t a , e l s

p r e g u e n u n a o r a c i ó p e r a l a s e v a à n i m a i q u e

v u l g u i n a s s i s t i r a l a c a s a m o r t u ò r i a , c a r r e r

E s c u d e l l e r s , 5 6 , p r i m e r , d e m à , a l e s t r e s d e l a

t a r d a .

V

V í d u a d e M a n u e l S a l v a t i B o r r à s

m o r í e l d i a 2 0 d e m a i g ú l t i m

a P e d a t d e 9 0 a n y s

d e s p r é s d e r e b u t s e l s A u x i l i s E s p i r i t u a l s

(A . C. 8.)

Els gens n m g t t ó : f i l l s , f i l l a poHtlca, n é t s . germanes p o l í t i ­ques, nebots f a m í l i a t o t a 1 l a r a ó social « J U A N B A R Ó U N O I C O M P A Í O A » , en recordar als amics I coneguts t a n dolorosa p è r ­dua, els preguen que l a t i n g u i n present en l lur r . oracions 1 que es serveixin assist i r a a lguna de les misses que, e n descans de la seva à m m a . es celebraran d e m à , dissabte, de deu a dotze, a l'eaglesia de N o s t r a Senyora de Pompela ( A v i n g u d a 14 d A b r i l , 460), pel qua l ac te p i a d ó s els quedaran s u m m a m e n t a g r a ï t s .

E I d o l e s d ó n a p e r a c o m i a d a t

N o e s c o n v i d a p a r t i c u l a r m e n t

N O T I C I A R I D E B A R C E L O N A

L l e v a n t i de l a S a r d a n a » , que, com sempre, o rgan i tza « J o v e n t u t Sar­d a n i s t a » . Afiueet any h i p r e n e n pa r t les cobles ' T « P r i n c i p a l de L a B i s b a l » , « B a r c e l o n a » (Of ic ia l s de l a Genera l i t a t ) , 1 «Els M o n t -g r i c s» . Aquests noms Ja j u s t i f i q u e n la i m p o r t à n c i a d'aquest fes t iva l ; en con jun t ee tocaran 39 sardanes, entre el m a t i . t a rda i n i t . L a Com­panyia c": M . 8. A . a u p m e n t a r à els cotxes de l t r e n que sur t de Ca­lella a les n o u de l vespre cap a Barcelona.

Parairtües Cardós Portaier-ritsa, 10.

El c d i i i o l de la R e p ú b l i c a d'Es-t ò n i a , senyor A d r i a n del Rey i San-chez de Dbeda. ha estat condecorat pel Govern de l pols que representa amb la banda d 'Ees t l» 1 Comen-da de la Creu Roja i n t e m a c l o n a L

Per t a n merescut honor, l 'agra­d a t rep moltes fe l t c í t ac ions .

E n un i n t e r v i u amb don L l o r e n ç Hagenbeck, ro-propie ta r i del C i rc que es t roba ac tua lment a Barce­lona en el seu viatge m u n d i a l , ens assabentem a m b s e a t i m e n que res­t a r à ú n i c a m e n t 3 dies m é s a la nostra c i u t a t E l proper diumenge, d ia 3 de Juny, d o n a r à la seva fun­c ió de comiat . A c a b ï t r a l ü m ap laudiment es p r o c e d i r à a des­m u n t a r la gran c iu ta t de ten­des, i la ma te ixa n i t e m p r e n d r à e. seu via tge cap a T a r r a g o n a en tres t rens especials.

Don L l o r e n ç Hagenbcclc e s t à m o l t satisfet a m b la g ra ta acol l ida que a e l l i a t o t a la seva « t r o u p e » l i h a dispensat Barcelona, 1 agraeix à f to t cor l ' a ju t prestat per to ts I especialment per la Premsa lo­c a l Dissor tadament , n o veu la poss ibi l i ta t de perl longar la seva estada a Barcelona, pu ix que m é s d-i c inquan ta c iu ta t s espanyoles h a n con t r ac t a t Ja en f e r m l a seva vis i ta i es tan ansiosos de veure aquest f a n t à s t i c c i rc en el seu viat-g : m u n d i a l

Sobre la du rada del seu viatge K . t e r r i t o r i espanyol, e l senyor Ha-fctnbeck no ha pogut donar dades concretes. Ja que d e p è n del temps que d u r a r à l a nete ja de foca de l va ixe l l de 10.000 tones que m o l t av ia t h a u r à de por ta r nova­m e n t el c i rc a l lunyans coi.tlOt.nts.

Des de l c a n v i de l p ro jTama e f e c t u a t fa uns dies, acudeixen d i à ­r i amen t u n g r a n nombre de per­sones a la g r an ciutat de tendes de; carrer Urgc l l -Dlagona l , que aplaudeix c à l i d a m e n t el doma­dor B i i d o l f Ma t th l e s . el qual , a m b e i se i a r t , sense precedents, presen-

C a m i l C u y à s M a r t í

V i d u d e l a d o c t o r a N a D o l o r s A l e u R i e r a

H A M O R T A L S 7 8 A N Y S

d e s p r é s d e r e b u t s e l s S a n t s S a g r a m e n t s

i l a B e n e d i c c i ó A p o s t ò l i c a

( A . C . S . )

E l s q u i e l p l o r e n : f i l l J o a n ; f i l l a p o l í t i c a M a ­

r i a C . Z a r a g o z a S a l v a d ó ; n é t s C a m i l i M a r i a T e ­

r e s a ; n e b o d e s , n e b o t s p o l í t i c s , c o s i n s , p a r e n t s t o t s i

l e s r a o n s s o c i a l s « J O A N C U Y A S > . i « I G N A S I Z A ­

R A G O Z A » , e n a s s a b e n t a r e l s a m i c s i c o n e g u t s d e

t a n i r r e p a r a b l e p è r d u a , e l s p r e g u e n q u e e l t i n g u i n

p r e s e n t e n l l u r s o r a c i o n s .

P e r e x p r e s s a v o l u n t a t d e l d i f u n t n o s ' a v i s a I T i o r a d e

l ' e n t e r r a m e n t .

B a r c e l o n a , 3 1 d e m a i g d e 1 9 8 4

t » els seus 14 formoses t igres de Bengala . L ' e x h i b i c i ó de feres ha rebut encara, aquests dos dies. dos valuosos exemplars d'homes-mo-006. i cada «Ha t u h a u n a g r a n a g l o m e r a c i ó dc gent d a v a n t de Xa seves g à b i e s , que gaudeix de k 3 « m o n a d e s » d'aquests an ima l s ver i ­tablement g m closos

- NAFTALINA contra les

Es recorda als cont r ibuents per l ' a r b i t r i m u n i c i p a l sobre t i n e n ç a I c i r c u l a c i ó de gossos, que fins el d ia 30 ú c Juny es p o d r à pagar la placa correspoDent a enguany a les oficines. P r o v e n ç a , 314 baixos, de les deu a la una del migd ia , 1 de les qua t r e a les sis de la tarda, sense r e c à r r e c de cap mena. 1 que passada aquesta da ' a s e r à exigi t l ' a r b i t r i a m b t o t r igor .

C o m a resultat de les eleccions efectuades en la J u n t a general or­d i n à r i a celebrada per l 'Assoc iac ió d 'Ant ics Alumnes d d OoUegi Con da l . la J u n t a Di rec t iva de l 'cwnen-tada e n f ' a t h a quedat c o n s t i t u ï d a en la segilent f o r m a :

President. A n t o n i Cassany Bstu-ri; vice-president. X a v i e r de B o l ó s Bosch: secretari . Alber t T o r r e n t Es-inarats ; vjee-secretari. A n t o n i Bo-ctaaca Mofcvs. t r e n r e r ' d o U Me-l i c h Oabernet ; comptador, M i q u e l B u r g u é s Plcas; Wbliotecflr i . Rafael P i berna t A n d r e u ; conservador, Pe­re R a m i s Casadevall; vocals : P m n -cesc P n r r a n S a D a r é s , Joan Pont C l a r a m u n t , V a l e n t í P e r n à n d c z Qtie-ra . E n r i c G r a u Esteban 1 Jaume Izquierdo Sampere.

Ens p a r t i c i p a el tresorer del Ca­sa l D e m o c r à t i c Cata lanis ta del Sa­ló de G a r c i a H e m à n d e z , 169. que no havent estat possible t robar ducs de les par t ic ipacions de la r i ­fa pe r a l sor te ig que s 'ha dc cele­b ra r avu i a M a d r i d , que h a n estat venudes per l 'esmentat Casal, cor­responents a l n ú m e r o 27.289, les quals h a n estat totes recollides per haver - l i estat l l i u r a t el b i t l l e t n ú ­mero 77.283. que é s e l que en rea l i ­t a t es Juga, queden reservades a l 'esmentat Casal altres dues p a r U -cipacions d'aquest ú l t i m n ú m e r o . a d i s p o s i c i ó dels qui a c r e d i t i n és­ser els p o s s e ï d o r s de les a l t res dues del p n m c r numero, que de cap ma­n e r a n o es considerarien v à l i d e s en el cas de s o r t i r premiades.

E3 diumenge v inent , a m b m o t i u de la Festa Nacional de l 'Es ta tu t , el C ò n s o l Genera! d l t à l i a . senyor Alexandre de Probizer. r e b r à , de dos qua r t* d'enze a dos quar t s de dolye de l m a t i . l a C o l ò n i a i t a l i a n a d'aquesta o iu i a t , en les oficines del Consolat (carrer de Ma l lo r ca . 270).

Organ i t z a t pe l C o m i t è d'Assis­t è n c i a M u n i c i p a l del D i s t r i c t e d , avui , divendres, a les deu de la n i t , t i n d r à lloc u n a f u n c i ó a benefici de les f a m í l i e s necesitades d'aque­lles populars barriades.

L ' E x p o s i c i ó de l ' O f i c i n a r e s t a r à oberta solament fins ei d iumenge v inen t . Per t an t , cal que s'apressin a f e r -h i u n a vis i ta totes les perso­nes a les quals interessi. M a l g r a t haver despertat f o r ça i n t e r è s i que cada dia é s m é s n o m b r ó s el nom­bre de vis i tants , no es p o d r à demo­r a r el seu tancament .

D e m à , dissabte, t i n d r à l loc una vis i ta o f i c i a l de l 'Assoc iac ió a l'es­men tada Expos ic ió , a m b autor i tza­des explicacions.

L ' A g r u p a m e n t Cec í l i a G u b e r t or-g a n i U a per a d iumenge una v i s i t a col·lectiva a R à d i o Assoc iac ió de Ca ta lunya , R a m b r a dels Es tuls, 8. L a sor t ida s e r à de l 'estatge social, car rer Comta l . 9. p r i n c i p a l , a les onze pn p u n t de l m a t t

I S e t m a n a

d e l ' O f i c i n i s t a

G R A N F E S T I V l A L ' O R F E O C A T A L À

Uiumenge . h w b m o t i u de la con­c lus ió de la Pr imera Se tmana de l O L c l n i s t a . es celebraran els actes s e g ü e n t s :

A les onae en p u n t del m a t i . a la Sala Mozar t , t i n d r à Uoc una as-s e m b l e i de l ibera t iva ; a s s i s t è n c i a exclusiva per a les oficinistes as­sociades o no .

A les c inc en p u n t de la tarda, al Pa lau de la M ú s i c a Catalana, fes t ival a r t b t t r , sota la cflreccló del mostra A d r i à GuaL

P r i m e r a par t . — Solemne procla­m a c i ó de les oficinistes premiades en els concursos de mecanografia, a r x i u 1 t a q u l g r a í l a i r epa r t imen t do premis.

Segona pa r t .— Tres poesies amb iUuEoracMns musicals. Representa­c ió d 'una glossa o r i g i n a l del mes­tre A d r i à Gua l , a m b m ú s i c a de P u j o l : «Les verges p r u d e n t s » : pre­cedit d 'una al·locució del mestre A d r i à G u a l . Recital de c a n ç o n s a c à r r e c de l a .senyora Andreua For­nells, acompanyada al piano pel senyor Joan G ibe r t Camins.

Tercera par t . — Pur laments pel senyor Joaquim M. de Nadal , d i ­pu ta t i de la J u n t a d 'Acc ió Ca tò ­l i c a ; reverend doctor Joaou lm Mas-dexexart . consi l lar l d ' O r i e n t a r l ó C a t ò l i c a , i l a senyoreta À n g e l a Ma­tes, of ic in is ta .

NOTES PERSONALS

A r e a g l é s i a de Be t lem varen ce­lebrar-se les noces de la senyoreta M a r i a A u g é Maluquer . amb el se­nyor Joan Tar radas C a t a l à 1 de i i - senyoreta N ú r i a Agui le ra Valent ! a m b tí senyor L l u í s A u g é Maluquer . Ben c l les dues parelles el senyor Rector , qu i va a d r e ç a r - l o s una emo­c ionan t p l à t i c a . L'espaiosa nau de l ' e sg lés ia de Be t lem estava e n v a ï d a per les amistats dels contraents. Presentava Paspecte de les grans solemni ta ts . L a c e r i m ò n i a religiosa fou amenitzada per u n a selecta ca­pella dc m ú s i c a .

Acaba t Tacte, els I nv i t a t s foren obsequiats a m b un e s p l è n d i d ban­quet a l Majec t ic H o t e l . Les dues parelles ç o r t i r e n en via tge de noces.

H o m r e t o r n a d e M a ­

d r i d u n d o c u m e n t p e r

e s t a r r e d a c t a t e n l l e n ­

g u a c a t a l a n a

E l j u t j a t n ú m e r o 17 de M a d r i d e n v i à on exhor t a Barcelona per q u è s ' I n f o r m é s sobre l a conducta d ' u n processat per estafa pe r aquell Jut ja t .

D e m a n à l ' i n fonne a l 'Alcald ia , aquesta t r a m e t é un oücl en el qus feta constar en c a t a l à la bona con­ducta segons Informe de l 'alcalde dc ba r r i .

L l n f o r m e fou t r a m é s a M a d r i d d 'on ha estat r e to rna t a m b una p r o v i d è n c i a d'aquell Jut ja t p e r q u è s igui t r a d u ï t a l c a s t e l l à I t o m a r - l o a remetre a l 'esmentat Jutjat .

D e s p r é s d ' e n g e g a r

d i v e r s o s t r e t s , l a p o l i ­

c i a a c o n s e g u e i x d e t e ­

n i r d o s « v a l e n t s »

E n u n a taverna del carrer Mig­d i a l a poWcia I n t e r v i n g u é 1 h a g u é de fer riiversos dispars per a la d e t e n c i ó de dos i nd iv idus que, pis­t o l a en m à , vol ien esporuguir lots els que a ü i i à hav i a l obligar-los que l l iuressin els incra.

H i acudi l a pol ic ia I els de t in­g u é .

S 'anomenen els de t inguts Alfons G i l P è r e a 1 R u f l X o g a

E l n o u g e n e r a l d e l a

g u à r d i a c i v i l v i s i t a l e s

a u t o r i t a t s

EI nou general de la g u à r d i a c i ­v i l senyor Santiago, h a estat a compl imen ta r les au to r i t a t s en prendre possess ió de! seu c à r r e d

m m C A M I S E R S

l i e rONTANELLA 16 I

1 2 4 P O R T A f t R R I S S A 261 Camises esport o i . *> ;> Vestits bany nana, 3 p

- '

Divendres, 1 juny 1934 L a V e u d e C a t a l u n y a . — Pàg. 3

R E L I G I O S E S

SANTOltAI,

I sants d 'avui : Saut Juvencl. mkr-• l i - - Saat Jusi . primer Ijlsbe d'UreolI, B Sant For t iu ia t , prev.

I Sauts de d e m à : Sant E u « e n l I , K a p a ; Sanin MarceUt. prçv.; Pere, Bx· i rc i s ta . 1 Eirisme, biaüi:, toixxixe. I Quaranta Hores: Avu i 1 d e m à , a

iaJent Agust í . | Adoració Noct i . rna: Avui . t o r n de

B a i i t Joan SvaugeUsta. j Demà, t o r n de la Maro do Uéu

B e l s Desemparats.

» ; t ü Í O B S H l i LA VISITA MKN-SUAI. DOMICILIARIA, !)E VA

>VGI!Al>A l A M H . I A

(Temple Expla to i i l

I Lu Direcció general deia Cora d.-jBa V, M . D . e s t à o r g a n l t o n t una Któlla-Pereprmecló al Ten.ple BÜpIa-H o r i , la qual t i n d r à lloc la tarda dul Suumenge vinent, en ce lebrac ió del S í K V Auií 'ersar i de la Ina t l tuc ló dels K o r s a Barcelona. • Sssenl tantes les devotes lamlUea IBue cada mes reben la visita de la

ipular capelleta, t a l esperar que !a ta r e s u l t a r à mol t ooncorregtida

entusiasta. D ó n a peculiar a i l íc lent a la Vis i ta

ubllar l'haver-se concedit I n d u l -ftéucla P l e n à r i a als Inscrita 1 asse-Cíats

I.KS I·ILLKS DE MARIA DE SANTA CLARA

Aquesta Arxi confraria assabenta tos seves associades que el dia 3 de i u u y í i r .a l i tzarà solenincmeut el mes de Maria, que s'ha celebrat du ran t el rnps de maig. t / . A l ma t i . a les v-ult, Ofici de Co­m u n i ó general amb Homilia, que d l -r l t el reverend senjor director, doc­tor Joaquim Masdexexart.

V a la tarda, a dos quarts de set: Rosari. Vespres solemnee. Benedic­c ió amb el San t í s s im, s e rmó pel ma­teix doctor MasdexíXiírt 1 be-.iuiiaiis

!ap3a Verre. ^ r ^ n anft l l tüar la funció de .;! . ;ia fclmixtóarà la moc al ia a les noves i à ioc iades .

LA FKÍSTA l>KL <OKI·L.S Ci lR.SJ ' I ^ K l . l l O S P n VI. OE SANT L I . A T / M t

.'^La Junta Recaptadora per a la c o n s t r u c c i ó del uou Hospital de Sant Llà tzer h» clibposat la eelebra-

j^B dels s e g ü e n t s actes. ^ B l u m e o g e , ft dos quarts de vui t . Mlssn de C o m u n i ó general. Acte se­guit . Exposició del San t í s s im. A les dotec-, dinar extraordinari que el se­nyor Bisbe ofereix als malalt)) d'aquest hospital.

Xkrda. les quatre: Visita del se­nyor Bisbe ais malalts. A les c inc: Solemne processo c'.el Corpus Chrls t i que recoiTerà el camí que condueix «I nou hospital en ccns t rucc ló . E l Por" Manuel M . Vergés d i r ig i rà la

IjB&cula als fidels l seguidament es Hnarà la benedicció .

D I A D A E Ü C A K I S T i C A

A >la m e m ò r i a de'. R. P. Busi l i de Sant Josep C. D .

Diumenge passat, la V. O. T . del Oatmp 1 de Santa Teresa de Bada-l ó o a . c e l e b r à una Diada E u c a r í s t i ­ca, a !a santa m e m ò r i a del seu plo­r a t director, el R. P. Basil l dc Sant Josep C!. D . (e. p. d.) a l 'Eçglés ia <je les R R . M M . Carmeli tes Des-Cfüces de T iana .

.B i s actes consistiren en una Mis­sa de C o m u n i ó que c e l e b r à e l M R. P. J . Salvador, P rov inc ia l dels Carmelistes Desca l ços de Catalunya, l actuaren de diaca el Rvd . Pere Riba, Pvre.. C a p e l l à de les RR. M a ­res de T i a n a . Es c a n t à la Missa « P o n s B o u i t a t i f » i el P. Salvador

e n f e r v o r í els assistents, preparant -lue a rebre J e s ú s Hòs t i a , a m b una bella p r è d i c a .

Acabada l a missa s ' exposà Nos-t ramo i el R. P. Bapt is ta del Cruc i ­ficat C. D . féu un s e r m ó ple d 'un­ció i seguidament s 'organitzaren els t oms de ve t l l a al Sanlisslra, que duraren fins a la tarda.

L a c o n f e r è n c i a espir i tual a n à a c à r r e c del K. P. L 'uc de Sau t Jo­sep, P r io r del Convent de Carme­lites D e s c a l ç o s de Barcelona; segui­dament es r e s e r v à , es Uegi Tacte de la r e u n i ó anter ior i el p r i o r dels germans terciaris , senyor C a r d e l ú s , p r o n u n c i à u n e l o q ü e n t discurs enal­t i n t la m e m ò r i a del P. Bas i l l .

E l P. Bas i l l és mort, p e r ò l a seva obra prefer ida estava al l í , p lena de vida. m é s for ta i pu ixant que m a i . Els qu i t i n g u é r e m l 'honor de trac­tar-lo sabem com est imava i els sacrificis que l i . co s t à propagar i fer c r é ixe r l 'Orde Tercer de Badalo­na i considerem que d 'a l t ra manera no honorarem m i l l o r l a m e m ò r i a del nostre Pare, que seguint c l cami que amb el seu exemple ens t r a ç à .

Es a m b el major gust que f em constar l ' a s s i s t ènc ia a la D iada , d 'u­na nodr ida r e p r e s e n t a c i ó dels Ter-cerols Franciscans de Badalona, que a i x i volgueren associar-se a l 'home­natge al qui fou nostre P. Direc tor . A m b el mate ix fi vingueren uns vint- i -c inc terciaris carmeli tes de M a t a r ó que passaren to t el d i a en ia nostra companyia.

•No volem deixar de consignar aquella idea que el P. L luc exposa en la seva c o n f e r è n c i a . «Aqui esteu r e u n i t s — d i g u é — t e r c i a r i s carmeli tes de M a t a r ó i de Bada lona i N o po­dr i a é s se r aquest com un acte pre­cursor d 'una u n i ó ferma de tots els Tercers Ordes Carmeli tans de Ca­ta lunya, i p e r q u è no de les altres terres d'Espanya?... Una Revista. . . Uns Congressos... Una comunica­ció i n in t e r rompuda entre totes-... En fi, é s sols una idea i ara D é u t é la paraula.

O h g e r m t n s terciaris! T o t s els que desitgem veure convert ida en rea l i ta t la idea del P. L luc , sapi­guem fer d o l ç a v io lènc ia a Déu . p e r q u è vu lgu i par la r m o l t av ia t .

No podem acabar aquesta resse­nya, sense fer constar a m b quina cura i a m b quin amor b a n organi t ­zat les R R . M M . Carmelites Descal­ces de T i a n a , aquesta diada euca­r í s t ica . T a m b é tenien un deure de g r a t i t u d envers aquell qui fou du­r an t molts anys l l u r Pare espiri­t ua l i n o cal d i r cotn ree ix i ren a fer possible que tots els que h i as­sist irem ens en e r r p o r t é s s i m u n fa­laguer record que no s ' e s b o r r a r à ma i m é s .

LA FESTA D E COEPUS C H K I S T I

Solemnissimament h a estat cele­brada la festa del Corpus C h r i s t i H tots els temples de la c iu t a t . Les misses que s'hi celebraren es veie­r en concorregudes com els d iumen­ges. Es repar t i ren mo'tes comu-n í o n s .

A la Ca tedra l la lesta h i congre­g à una g e r n a c i ó e x t r a o r d i n à r i a que o m p l i la santa bas í l i ca constant­ment, i d o n à una a n i m a c i ó m o l l intensa pels voltants del p r i m e r temple b a r c e l o n í

E l nostre venerable prela t doctor I r u r i t a , c e l e b r à Ofici de pont i f ica l , i d e s p r é s presidi l a p r o c e s s ó del S a n t í s s i m que s ' e fec tuà per l ' in te­r io r de la Catedral i pels claustres.

E l senyor Bisbe r e b é continues

Capital: 25.000,000 de pies., totalment desemborsat Passeig de Gràcia. 3 S U C U R S A L S I A G E N C I E S

Amposta , Arbos. Badalona, Berga, Figueres. Gandesa, G i r o n a , Granol lers . Tgurlada. Inca , Lleida. Manacoi Manresa, M o n t ­blanc, Mora d'Ebre, M o r e l l Olot Palma de Mt. ' iorca. Port- . Bou, P u i g c e r d à «vila». P u i g c e r d à «es tac ió» , R ipo l ! Sant Fel iu de G u í x o l s , Santa Coloma de Parncs. Santa Col )ma de Que r a l t . Seu d 'Urgel l , Tarnvgona, Tarragona (Bors I ) , T à r r e g a . Tor­

redembarra. Tortosa. Valls Vendrel l . Vic • Vilaseca

Negociem els cupons venciment 1." de juny de 1934 i els dels Deutes de l'Estat, venciment 1." juliol de 1934

Compra • venda de valors al compta t . a t e rmin i s : : Ordres de Borsa Negociació de Cupons i T í ­to ls amor t i tza ts : : D ipòs i t de valors e r c u s t ò d i a : :

Comptes corrents de valors

Participació a emissions i subscripcions a emprèstits :: Informacions financeres C A M B R A C U I R A S S A D A KN C O M P A R T I M E N T S UK L L O G U E R

demostraclocs d'afecte per pa r t de la m u l t i t u d de fidels que a s s i s t í a les solemnitats religioses, a m b gran i exemplar devoció .

E n l loc d 'honor v e i é r e m els conse­llers de la c iu ta t senyors Josep M . Blanc, Francesc d'A. Vendre l l , So­ler Janer. Octavi Saltor 1 Roda Ventura , els quals foren objecte, a i ­xí ma te ix , dc vives demostracions de s impat ia .

Pels vol tants de la Catedra l 1 pels claustres, eren una no ta de color bcllissima els llocs de venda de clavells i ginesta i a l t res flors, una solemne Missa de C o m u n i ó ge­nera l a les v u i t del m a t í , acabada la qual t i n d r à lloc un acte de pro­paganda.

Tanda d'exercicis Es recorda a tots els q u i pensa­

ven p rac t i ca r exercicis en aquest temps que d i l luns , d ia 4, c o m e n ç a una tanda d'Exercicis en complet recés per a aeglars a la Casa d'Exercicis de Sant Josep que aca­b a r à el diumenge dia 10, a l m a t í . La p e n s i ó m í n i m a s e r à de 35 pes­setes.

Lloc d ' i n s c r i p c i ó : Casal de l'Exer­c i tan t , M é n d e z Núfiez, 1, pral. , se­gona. Te l è fon 19224.

A C T I V I T A T S M I S S I O N A L S

L a J u n t a Central Espanyola d 'Acció Ca tò l i ca , o rgani tza un curset de misslonologia per a u n i ­versi tar is d . i ran l els mesos de Ju­l i o l I agost, que es c e l e b r a r à a Snntander , en col· laboració amb d i ­verses ent i ta ts de cu l t u r a ; Fede­r a c i ó d 'Amics de l 'Ensenyament. Centre d 'Estudis Univers i tar is .

Secretar iat Nacional de les Obres Mlssionals Pont i f íc ies , Escola de Periodisme i l ' I n s t i t u t Social Obrer . E n el p la d'estudis f iguren les classes de Tocologia Filosofia. L i t ú r g i a , Acció Ca tò l i ca . D r e t So­ciologia I H i s t ò r i a .

L a J u n t i Cen t ra l d 'Acc ió C a t ò ­l ica, r eco l l in t f ide lment els anhels del Papa de lea Missions, malgra t els moment s de cer ta inuqle tud nacional , vol consagrar generosa­men t bona pa r t de les seves ener­gies a l problema de la c o n v e r s i ó del m ó n in f ide l

E S G L É S I A DE S A N T A T E R E S A

(Carmeli tes Descalces)

F e s t í v u t a del C rpus D u r a n t la vui tada , a les v u l O f i c i cantat, amb expos ic ió de S. D . M . A la tarOa, a dos quarts de cinc, es d e s c o b r i r à , i es cantaran les M a t i ­nes i reservant a les set.

\ S S O C I A C l O B O N A N O V A

A v u i , pruner divendres de mes. com de costum, t i n d r à l loc a l a capella del Sagrat Cor de la par­r ò q u i a de Santa Anna , i a dos quar ts de v u i t del vespre, el r ecés espi r i tua l amb p l à t i c a pe l director de l ' en t i t a t Dr. M a n u e l Rovira , Pvre.

X I F e s t a d ' I n f a n t s

i d e F l o r s

E l p rograma de f in i t i u de la X I Pesta dTnfan t s 1 de Plors h a estat confeccionat a base dels s e g ü e n t s elements a r t í s t i c s :

Banda M u n i c i p a l . Esbar t I n f a n t i l de Dansaires de l ' O r f e ó de Sans, I n s t i t u t C a t a l à de R í t m i c a 1 P l à s ­t ica . Esbar t C a t a l à de Dansaires, Cobla L a P r inc ipa l Barcelonina, G r u p de Dansaires del Barcelona 'ko Euzko Batzokia.

T a m b é hi h a u r à putxlneUis, pa­llassos i gegants i caps grossos.

A la P l a ç a del Mones t i r s ' instal-l a r à u n campament de M i n y o n s de M u n t a n y a .

Els darrers donatius que ha rebut la C o m i s s i ó Organi tzadora per a l sor te ig i n f a s t i l de Joguines, han es­t a t oferts per « P a t u f e t » , G e r m à M a r í , M i t j o n s Mol fo r t ' s 1 Casa Bo­na via .

E I S a l ó d e T u r i s m e

i d e l s E s p o r t s

C L f i r o f t t i n l ' o t a M ó S m y o r e ó /

[ L B A R A T O

E L B A R A T O

V E N E L S G E N E R E S D E N O V E T A T

A P R E U S D E C O M P E T È N C I A

Ptes. metre

« E S F U M I L L A S » , l ' a r t i c l e d e l d i a , a . . l ' 2 0

L E S « R O Y A L I N A S » m é s b e l l e s a . . l ' 1 5

C R E S P O N S c o t ó m o l t v i s t o s o s a . . . 0 7 5

E S T A M P A T S m o l t v a p o r o s o s a . . . 0 ' 5 5

G R A N A B U N D O R D E S E D E R I A

a 2 ' 2 5 , 2 , 5 0 . 2 * 6 5 , 3 ' 2 5 4 i 4 ' 5 0 p t e s . m .

— —

nyor Bonaventura C o l l ; del S ind i ­cat del Fomen t del T u r i s m e de M a n resa i comarques del Bages, Ber-g a d à í Cardoner; de l ' A j u n t a m e n t i c o m i s s i ó de Reus; de l ' A j u n t a m e n t i S ind ica t d ' I n i c i a t i v a de T à r r e g a , a m b l 'alcalde i el president del Sin­d ica t , senyor Ànge l Ol iveras ; de la J u n t a del Fomen t de T u r i s m e del Pireneu C a t a l à , a m b el seu presi­den t senyor Jaume B r a g u l a t ; dels Sindicats d ' I n i c i a t i va de Campro­don , Gi rona , Vic, Montseny i m o l t probablement la del Consell de les Vul l s de la R e p ú b l i c a d 'Andorra , c l qua l ha anunc ia t als organi tza­dors del S a l ó de T u r i s m e i dels Es­ports el p r o p ò s i t d'aquella corpora­c ió de delegar un dels seus m e m ­bres per ta l d'assistir a l 'csmeatat acte.

UNA OBRA SOCIAL LLOABLE

H a n i inuncia t la s e v « v inguda a Barcelona, per t a l d'assistir a Tac­te de la i n a u g u r a c i ó del I S a l ó de T u r i s m é i dels Esports que h a de t e n i r l loc d e m à , a lee sis de la tar­da, les s e g ü e n t s representacions o f i ­c ia ls : del S ind ica t d ' I n i c i a t i v a de Tar ragona , amb el seu president se-

L a Guarderia d'In­fants del Centre Po­

pular Catalanista Ferran Agulló

D ' a c í a breus dies, a pmic tp i s de Juny. c o m e n ç a r à a funcionar una i n s t i t u c i ó social d i g n a de to ta me­n a d'elogis.

El «C. P. C. F e r r a n Agul ló» , ad­h e r i t a L l i g a Catalana, i instal· lat a l m i m . 106 del carrer de Proven-ça, per ta l de prestar a j u t a les mares obreres que es t roben a m b l 'evident d i f i c u l t a t de s imul tane ja r la c r i a n ç a de l lurs f i l l s pet i ts amb la defensa del Jornal que é s l l u r ú n i c m i t j à de vida , o b r i r à una Gua rde r i a d ' In fan t s d i r i g i d a pel d i s t i ng i t i Jove metge doctor Je­s ú s oa.-usó de Vi l a l t a , i d i r i g ida

i per personal suba l t e rn a m b ind is -' c u ü b l e p r e p a r a c i ó c i e n t í f i c a , t e ò r i ­

ca l p r à c t i c a , les bases de funcio­nament de la qual seran com se­gueix:

Aquesta G u a r d e r i a e s t a r à p r i n c i ­pa lmen t dest inada als Infants d ' a m b d ó s sexes que v iuen al Dis­t r i c t e s i sè , i amb p r e f e r è n c i a als dels barris de l 'Escola I n d u s t r i a l 1 de l 'Hospi ta l C l ín i c .

T i n d r a n p r i o r i t a t per a la seva a d m i s s i ó els f i l l s de pares catalans o de pares no ca ta lans que p o r t i n mo l t s anys de r e s i d è n c i a a Barce­lona , i , en igua l t a t de condicions, aquells i n f an t s Jes famit ies dels quals est iguin en p i t j o r s i t u a c i ó e c o n ò m i c a .

S e r à c o n d i c i ó indispensable per a l ' i ug ré s no t en i r m é s de dos anys n i m é s pocs de tres mesos.

L ' a d m i s s i ó po t soHlcitar-se, Ja des d'ara, m i t j a n ç a n t u n a i n s t à n ­c ia en paper blanc d i r i g i d a al Pre­sident del C. P. C. F e r r a n Agul ló ,

en la qua l es f a r à constar el n o m de pare o mare de l a c r i a tu ra I s a c o m p a n y a r à un cer t i f ica t de l a casa on t r e b a l l i el sol· l ici tant , a m b e x p r e s s i ó del Jornal que guanya,, car els i n f an t s pagaran u n a quota-' d i à r i a no in fe r io r a 30 c è n t i m s n l i . superior a una pesseta, que es de­t e r m i n a r à en v is ta de l'edat de l a c r i a tu ra i del Jornal del pare o mare . Aquesta quota t i n d r à el ca--r à c t e r de c o n t r i b u c i ó dels pa r eò a les despeses de m a n u t e n c i ó dels seus infants , car l a Guarder ia do­n a r à a esda u n d'ells l ' a l i m e n t a c i ó adequada a l l u r edat i condicions. .

L 'hora d 'entrada dels in fan t s a la Guarder ia s e r à de set a vu i t de l ' m a t í , i la de sor t ida , de sis a dos quar ts de set del vespre. Els dis-'-sabtes la sort ida s e r à de ducs a dos quar ts de tres de la tarda. Els diumenges la Guarder ia n o funcio­n a r à , i els altres dies festius h o seran t a m b é per a la Guarder ia , sempre que h o s igu in per als esta­b l iments fabri ls .

Els infants seran tornats a l'ho-* ra de tencar la Cuarder ta . c o n t r a !a p r e s e n t a c i ó d 'un t a l ó i m p r è s que , h a u r à estat f a c i l i t a t p r è v i a m e n t als"' pares.

Les mares que a l l e t i n l lu r s f i l l s podran anar a la Guarder ia a com­p l i r aquesta f u r c l ó materna l , a les hores que l l u r t r eba l l els ho per­met i , al qua l objecte la Guarde­ria d i s p o s a r à d 'una sala especial hab i l i t ada per a a i x ò .

Els Infants, per a é s se r adme­sos, é s .indispensable que es t igu in vacunats- Abans d'accedir-se a l l u r I n g r é s seran reconeguts pel metge de l a Guarder ia , I les indicacions que aquest faci I els requisits que exigeix!, seran obl igator is pels pa­r e t sol· l ic i tants .

Per 1;. seguretat dels i n f a n t s sans, l ' i ng rés I p e r m a n è n c i a a la" Gua rde r i a de tots i cadascun d'e'Js, e s t a r à regulada pel senyor metge.-

T o t a c r i a tu ra que de ix i d'assis­t í ' a la Guarder ia d u r a n t dos dies, sense previ a v í s n i excusa, s e r à donada de baixa.

E n cas de dubte o necessitat de m a j o r explicacions, dirigir-se a l a Secretaria del C. P. C. Fe r r an A g u ­l ló , de set a v u i t del vespre dels dies feiners, on es f a c i l i t a r à , a m é s , Í les persones que el sol·licitin, un model d t n s t à n c i a d ' admis s ió .

Recomanem alr nostrer amics que con t r ibue ix in a donar to ta l a pub l i c i t a t possible a l a generosa obra que, amb una col· laboració p r i n c í p a l l s s i m a de la Secc ió Feme­n i n a , s'ha e m p r è s el «C. P. C. Fer­r a n Agul ló», als direct ius del qua l adrecem la nos t ra fe l i c i t ac ió m é s entusiasta, 1 els encoratgem a pros­seguir, a m b noves iniciat ives , que n o els manca ran 3a v i a t an a r t ü d a i t a n in teHigenment c o m e n ç a d a .

T V a m e f e u - n o s

les notes sempre en català

Pàg , 4. — L a V e u d e C a t a l u n y a Divendres, 1 juny 1934

I N F O R M A C I Ó C O M A R C A L

TARRAGONA

VFM FAl.LKS. — DENUNCIA. — V I -STTA AL l 'OKT. — KKAPAKICIO » E uLA CKEU».

i C o n l e r é n c i a t e t e I ò n i c a de la r t i t l

Ei,tan propontnt-Be les fesUs l n -Ucres Q.IIC patrocina la co lònia va-Inwsima 1 que t i nd ran lloc els mes « i . 22 23 1 26 del corrent Juny.

rfi hnur í i sis (nlles. v indran t r t s tuadss ce musica de Valencià 1 t am­b é b l h a u r à batalla de flora, caval­cada, castell de focs. traca 1 reietlL·i al Camp de Marte.

* A l carrer do M é n d e z Núfiex os barallareo* Rupert dAnciwjz, de La Corunya, t Urau Matuu«no . Aquefit d o n à s l 'al tre dos cops de navalla e l b r a ç esquer re i el l éu anar a rhosi^I tal .

* Pau Rovira Mercader ha de­n u n c i a t Manuel í o r g o l P«r Haver co­mes abusos drshooestoe amb me-

. nors. * Ha estat de t ingut , per haver

mancat a la Uel de vagabunos, Jo-•ep Castro Palomino, de Múrc ia .

* B l president de la Junta d'Obres del Port , senyor Piuncesc Comte, ha visi tat les au tor i ta t s per t a l d tnvi tar - les a la v i s i t a que, <uut amo la Premsa, es fa rà avui . a les cinc de la tarda, al por t .

* Després de la su spens ió , ha cauparegut el d ia r i « l a Creu» .

TORTOSA

FESTES D E L C O K P U S . — L A P L A N T A C I Ó D E L S A R R O S ­S A R S . — L ' A P L E C D E L R E M E I

( C o n t e r è n c i a t e l e / ò n i c a de la n i t )

H a n estat a n i m a t s els actes pro­pis de la g r an fusta e u c a r í s t i c a del Corpus. LA p r o c e s s ó pe r d i n t r e de Ja Catedra l h a estat m o l t solemne.

* H a n c o m e n ç a t a plantar-se els arrossars.

* H i ha m o l t d 'entusiasme per l 'Aplec del Remei . L a C o m i s s i ó no­menada t reba l la en e l p la dels ac­tes que l i h a n estat encarregats.

C r ò n i c a d e M a l l o r c a

R E U S

L E S S O L E M N I T A T S D E L A D I A ­D A . — E L C O N C E R T D E L O R ­F E Ó R E Ü S E N C I L A B A N D A M V N I C 1 P A L

( C o n l e r è n c i a t e l e f ò n i c a de ta n i t )

H a n estat m o l t an imades les fes­tes del Corpus. L ' e sg l é s i a p r i o r a l de S a n t Pere era plena de fldela.'

L a ma jo r ia dels balcons de ta C iu ta t estaven endomassats.

A les set de la t a r d a h a t i n g u t Hoc per l ' i n t e r i o r de l t emple de S a n t Pere l a p r o c e s s ó , amb assis­t è n c i a dels consellers catalanistes •enyors M a r t i Bal les ter i Serra P à ­mies. Presidia el d i p u t a t a Corts, senyor L lu í s G . P i n y o l .

A les f à b r i q u e s 1 als tal lers t re­bal laven, p e r ò a l a t a r d a t o t el co­m e r ç t a n c à .

* A l 'Estadi fou j u g a t u n p a r t i t de fu tbo l en t re e l G i m n à s t i c de T a r r a g o n a i el Reus Espor t iu . Em­p a t a r e n a dos gols.

* A v u i , a tres qua r t s d'onze, es c e l e b r à un of ic i de d i fun t s , a m b • • o t l u de l ' an iversar i de l a m o r t d é la senyora M a t i l d e G i r o n a Ca­ses. m u l à ~ del senyor A n t o n i Ca­ses, del ce i s c l l d i r ec t i u de la L l i g a Regional i s ta .

* L a nena Josepa V a l l v é Case­lles, 311a de la s e c r e t à r i a de l a sec­c i ó femenina de l a L l i g a Regiona­l i s t a , senyora M a r i a Caselles, v i ­d u s de Val lvé , h a fe t l a p r i m e r a c o m u n i ó a la capella de les Germa-netes de la P r e s e n t a c i ó .

* H a estat i n a u g u r a t el servei t e l e f ò n i c a Riudecanyes.

* Diumenge v i n e n t j u g a r à u n p a r t i t de fu tbol el F . C. de V i l a ­f r a n c a amb el Reus Espor t iu .

1 / H È R N I A 6UAHI0A PER 50 PESSETES

m i t j a n ç a n t el nou sWENDAJB PSR-FECT» Còmode, «enae raaaorte. em-Biotunnt-ee ai oca con. un cuau t • v u a inrall lbleroent l 'estranguiamen; de l ' hè rn i a Senae r iva l a l mon Ae-•aigs « r a t u l t s de B a l i de 3 a 7 a—HH. I V prop l a Marc*. O m

L ' E x p o s i c i ó d e l L l i b r e M a l l o r q u í . — L a g e s t i ó d e l d i ­

p u t a t r e g i o n a l i s t a S r . F o n s . — L a r e p r e s e n t a c i ó b a l e a r

a l e s f e s t e s d e l 1 4 d ' A b r i l . — L ' a c t u a c i ó d e l ' A s s o c i a ­

c i ó p e r l a C u l t u r a d e M a l l o r c a . — A l t r e s n o v e s d e l a

v i d a m a l l o r q u i n a

L L E I D A

E n una de les c r ò n i q u e s an ter iurs p a r l à v e m de la i n i c i a t i v a c o n j u n i a M a l l o r c a d 'o rgan i t za r l 'Expoelcio de l a Societat A r q u e o l ò g i c a L u l i a n a i de l 'Assoc iac ió per la C u l t u r a ac de l L l i b r e M a l l o r q u í des de l a Re­n a i x e n ç a l í n s avu i , i d è i e m que l a i n i c i a t i v a h iv i a e t t a t r e t c h . u ü a per l a D i p u t a c i ó , que havia cedit u n d e l » seus SAIOUS per a instaUar l ' E x ­pos ic ió .

A v u i . dlumi-nge, h a t i n g u t l l oc Tacte inaugura l d e l a d i t a Expow-c:ó, que. a f t é * la s c l emn i t a i , i n i c i a l a m b q j c l i a r n i n c n ç a t , é s cnd .u ta a demostrar que els qui defensen, conreeu i e i i i u u i x e n la nost ra ; l t n -gua, n i estan t a n sols TOUI volen suposar els enemics de la nost ra personal i ta t a u t è n t i c a , n i estan mancats d 'una t r a d i c i ó representa-t i v u de la c - ' i - s t à n d r . i precursora de l ' t x i t

A l s a ló groc de l a D i p u t a c i ó , c n unes v i t r ines , i e n uns prestatges, s'exposen a l a v i s t a del p ú b U c els l l ibres , fascicles, ful le ts , se tmana­r i s , revistes i a l t res publ icacions impreses que h a n vist l a l l u m a Mal lo rca , o son o b r a de ma l lo r ­quins , d ' e n ç à que va in l / ; iar -s« l a R e n a i x e n ç a a m b l ' « O d a d ' A r i b a u » , el cen ienar i de la qual es compt i l ' any pussat. fins a v u .

Passen de m i l els exemplars ex­posats, la g r a n m a j o r i a de's quals s ó n dels 30 o 40 anys darrers en q u è la p r o d u c c i ó b ib l iog rà f i ca m a ­l lo rqu ina h a t i n g u t u n a gran f l o ­r i da .

L a c o n t e m p l a c i ó d'aquesta vas ta obra aconseguida, h a de fer que els que no hagin s e n t i t fins o ra e l f e r ­vo r per la nos t ra l lengua, es d o n i n compte de la tasca feta pels precur­sors de la g e n e r a c i ó ac tual i de l a Msvu ,7ue es f a eclualmet . A I s a l ó on <s ' ' ï xp i ï s l c ió . figurer. els r e t ra t s de M a r i a n Agui ló . T o m à s Portcza, Je ron i Rosse l ló . T o m à s Agui ló , Pere d 'A. Penya. M i q u e l S. Ol iver , Joan A l c ò v e r , M i q u e l Costa Llobera , Ma teu Obrador . A n t o n i M . Alcòver , G a b r i e l M a u r a . en u n a paraula , tots els nostres rena ixen­tistes.

H a p res id i t l 'acte i n a u g u r a l el governador c i v i l senyor M a n e n t , 1 I I h a n fe t costat, a la p r e s i d è n c i a , el bat l le de Pa lma, senyor Darde r ; e l vice-president d e l a D i p u t a c i ó , senyor T u d u r i ; e l pres ident de l 'As ­s o c i a c i ó per la C u l t u r a de M a ­l lorca , senyor Sureda B lanc ; c l pre­s ident de l ' A u d i è n c i a , senyor G a r ­c ia Morales : e l secretar i del Bisbat , senyar O a i m a r l : e l pres ident de l a Socie ta t A r q u e o l ò g i c a L u l i a n a se­n y o r San."

En t r e el p ú b l i c s 'h i veien tots els e lements que sempre h a n prestat l l u r c o o p e r a c i ó a to ts els actes i mov imen t s p a t r i ò t i c s , i tots sent ien la j o i a de veure c o m l 'Expos ic ió era u n a fita de f in i t i va d in s la noetra v ida espi r i tua l rxil'.ectiva.

H a n pa r l a t en p r i m e r lloc el pre­s ident de la Societat Arqueològic-" L u l i a n a , don E l v i r Sons, qu i ha ex­posat la finalitat perseguida pels organi tzadors de l 'Expos i c ió ( la idea de l a qual é s de Joan Pons M a r ­qu i s ) , que és la de demostrar ics c o n s e q ü è n c i e s que Is R e n a i x e n ç a h a t i n g u t per M a l l o r c a .

H a n par la t , d e s p r é s , el bat l le se­n y a r Darder . qu i h a demana t l i c o o p e r a c i ó de t o t s per aconseguir que a M a l l o r c a s 'ob t ingui ç o que s na o b t i n g u t a C a t a l u n y a : d b i ­l i n g ü i s m e a les escoles: 1 el gover­nador senyor M a n e n t , ou i ha po­sat de manifest, que el reconeixe­m e n t de l a persona l i t a t po l í t i c a de M a l l o r c a s ' a c o n s e g u i r à quan el po­ble m a l l o r q u í h a g i assolit que les manifes tac ions espi r i tua ls «M pafs ' l l engua , a r t , f o lk lo r e ) , es t igu in pro­f u n d a m e n t arrelades dins del seu e s p e r i t

L ' E x p o s i c i ó , que e s t a r à oberta to ­t a la setmana, ser* segurament m o l t v is i tada. 1 els seus In ic iadors I organi tzadors h a n aconseguit, fi·r u n a d e m o s t r a c i ó p a t r i ò t i c a 1 c u l t u ­r a l que par ia m o l t f o r t * favor de M a l l o r c . i de l a seva a u t è n t i c a es-p t r i t u a l l U t

• • • B d i p u t a t wghimmu « e n y o r

Pons. c o n t i n u a t reba l l an t in tensa­ment i a m b p ro f i t en defensa dels interessos generals del p a í s , qut: l ' h a po r t a t u i Par lament .

Dar re ramen t , i a m é s a m é s du les seves gestions a tovor de l a m i ­l lora dc les comunicacions m a r í t i ­mes i per aconseguir que l 'Es ta t U .o i i a l 'AJun t r aen l les q u a n t i t a i s destinades a subvencionar les cons­truccions escolars, el senyor Fons ha f o r m u l a t u n prec a l C o n g r é s , d i ­r i g i t a l minis txe d i n s t r u c c i ó P ú b l i ­ca, referent als interessos a r t í s t i c s de les illes, d e m o s t r a c i ó ev ident que s ó n tots els interessos v i t a i s del p a í s . que mere ixen ' ' a t e n c i ó de" t rebal lador d i p u t a t regional is ta .

Ei prec formular , pel senyor Pons tendeix a demana r que sigui estesa a Balears l a d e l e g a c i ó de funcions de la J u n t a Superior de l Tresor A r t í s t i c , establerta per la L l e i à e 13 de m a i g de 1933.

L a p e t i c i ó es fonamenta en l 'ar­g u m e n t a c i ó s e g ü e n t : E n la necessi­ta t d 'una m a j o r a t e n c i ó als mo­numents h i s t ò r i c s , a r q u e o l ò g i c s 1 zones urbanes que no h a n d ' é s s e r adulterades, j a que tols indre t s i monuments , en un pais t a n afavo­rit pel t u r i sme oom les vostres illes, h a n d ' é s s e r objecta de to t respecte

i c o n s o l i d a c i ó de les Comissions que el claustre gò t ic de Sant F r a n ­cesc t é in te r rompudes fa temps les ind.'speusables obres de r e s t a u r a c i ó i c o n s o l i d a c i ó , en q u è les Comissions de M o n u m e n t s estan p r à c t i c a m e n t ext ingides i n o poden compl i r l l u r miss ió , cosa t a n t m é s lamentable quan es donen ca-os com d de les mural les romanes d ' A l c ú d i a , sem­bla que h a n estat cedides a aquell A j u n t a m e n t per dedicar-les a ei­xampla de la pob lac ió , 1 c o m la To r r e de les Puntes de M a n a c o r —magn í f i c m o n u m e n t del segle X I V . de c a r à c t e r guerrer—. que h a estat a p u n t de d e s a p a r è i x e r : i en l ' e x i s t è n c i a a M a l l o r c a de la Socie­t a t A r q u e o l ò g i c a Lu l i ana , la qua l compta a m b u n f u l l de serveis de m é s de 50 anys de defensa del nos­tre p a t r i m o n i a r t í s t i c , i s ó n bona prova d ' a i x ò el seu Museu i e l seu B u t l l e t í (el m é s ant ic d 'Espanya d e s p r è s del de l ' A c a d è m i a de l a H i s t ò r i a ) . Aquesta en t i t a t ofere ix prou base per a la c r eac ió de la J u n t a delegada que es reclama.

Aquesta g e s t i ó del senyor Pons ha estat favorablement comentada 1 a g r a ï d a per to ts els elements que n ' h a n sabut apreciar la t ranscen­d è n c i a respecte a la c o n s e r v a c i ó 1 m i l l o r a de l nostre p a t r i m o n i a r t í s ­t ic .

Van t o r n a r de M a d r i d , o n sem­bla que foren objecte d'una a t e n c i ó ben merescuda 1 ob t ingueren un g r a n è x i t , les representacions del nostre fo lk lore popular que v a n prendre p a r t a les festes comme­moratives del 14 d ' A b r i l .

Fo rmaven l ' exped ic ió unes pare­lles de balls ma l lo rqu ins a m b els xeremiers 1 unes al t res de bal ls i sona dors de l a germana Eivissa.

L a representació ma l lo rqu ina era el g r u p anomena t «K Parado de V a l k l e m o s a » . que d 'un temps a aquesta pa r t actua en moltes fes­tes.

L ' o r g a n i t z a c i ó d'aquestes repre­sentacions que varen anar a M a ­d r i d , va a n a r a c à r r e c dels A m i c s de l ' A r t Popular , q u » h a n comen­ç a t a m b brillant:?.-. .•> -^eu l a seva a c t u a c i ó .

De r e t o r n les di tes representa­cions, es va celebrar, al d o m i c i l i del president de la d i t a en t i t a t , se­nyor A n t o n i Mule t . u n a fe^ta que, 81 m é s no. v?. serv i r per a demos­t r a r als germans d'Eivossa, que els ma l lo rqu ins est imem i vo lem demostrar aquesta e s t i m a c i ó als altres hab i t an t s des les illes.

• • • L 'Assoc iac ió per !u C u l t u r a de

Mal lo rca , c o n t i n u a t r e b a l l a n t de mane ra incansable en actes diver­sos, que ú e m o s t r e n l ' ampla com­p r e n s i ó dels seus d i r igen t s i l 'a­t e n c i ó que posen e n totes les ma­n i festocioos de c a r à c t e r e sp i r i t ua l

i p a t r l ò t i c

Ac tua lmen t , a m é s d'anar cele­b ran t d Curs d ' h i s t ò r i a de l ' A r t

o Ma l lo rca , a c à r r e c de! professor senyor A n t o n i J i m é n e z , e s t à a p u n t de celebrar com al t res anys. una e x p o s i c i ó de flors, respecte a l a qual s'ha publ ica t u n a no ta que d i u :

«La J u n t a d i rec t iva de l'Associa­c i ó per la C u l t u r a de M a l l o r c a , ce­l e b r a r à enguany l 'onyol E x p o s i c i ó de f lors per a l ' o r g a n i t z a c i ó de la qual h a estat nomenada l a se­g ü e n t c o m i s s i ó : senyora M a r i à D a n ú s de Sbert , senyoreta M a r i a de G r à c i a S a l v à , senyors Rafae l Pomar, A n t o n i Rosse l ló d e Son Fortesa, Gaspar R u l l o n . Jaume C a r r i ó M a n u e l Andreu P o n t i r r o i g , Joan M u n t a n e r I A n t o n i Ignas i A l o m a i

Aquesta c o m i s s i ó en l a seva p r i ­m e r a r e u n i ó , h a acordat que la da ta de c e l e b r a c i ó de la d i t a ex­pos i c ió s igui d i n t r e de l a p r i m e r a quinzena de m a i g . segons les ba­ses que es f a r a n p ú b l i q u e s p r ò x i ­mament .

Totes aquelles persones o en t i ­ta ts que des i tg in concedir u n Dr<-m i per a la d i t a expos ic ió , poden donar el seu nom a qualsevol deia components dc la c o m i s s i ó o rgan i t ­zadora o de i a J u n t a « r e c t i v a de l 'Associació.»

Per a l t r a banda ( i a i x ò t é m o l t m é s va lor c i en t í f i c 1 l i t e r a r i ) , el divendres I dissabte passats, mos­s è n Sa lvador G a l m é s , l ' incansable invest igador de R a m o n L l u l l , al qual es deu l a c o n t i n u a c i ó de la p u b l i c a c i ó de les Obres Completes de la m é s g ran f igu ra de la nostra t e r r a en unes condicions de o m -p e t è n c l a , pe r fecc ió , d i g n i t a t i labo­r ios i t a t insuperables, va d o n a t lec­t u r a a un recent t rebal l seu titu­l a t : « D i n a m i s m e de Ra-oon L·lulb».

E l n o m de m o s s è n G a l m t e excusa de t o t j u d i c i 1 comentar i , respecte a l va lor d'aquest t reba l l , del qua l va ren f r u i r un g r u p selecte d'a­mics de la nos t ra l i t e r a t u r a 1 tots ris devots I admiradora de R a m o n L l u l l .

D i l l u n s passat, l a C a m i l a Clàss i ­ca de Mal lo rca , la m a g n i f i c a mas­sa cora l que d i r ige ix (1 h a creat) m o s s è n Joan M . T h o m à s . va do­nar a V a l è n c i a cont rac tada pe r la Societat F l l h a n n à n l c a d 'aquella c iu ta t , u n a a u d i c i ó que va acon­seguir per a la Capella u n a l t re t r i o m f m é s . a afegir als obt intruts les vegades que s'ha presentat al p ú b l i c .

— A bord del vapor « M a n u e l Ar ­m i s » , v a c r n b a r una p e l e g r l n a c l ó de 300 persones, que procedia de T e r r a Santa . I anava sota la direc­c ió del bisbe de Tenerife. El d ia de l ' a r r ibada , v a ten i r Hoc l 'enter­r amen t de la senyora M ò n i c a L a n g a Aspe. qu i formava p u r t de l a p e l e g r i n a d ó 1 hav i a m o r t du­r a n t l a t ravess ia

Els pelegrins, d u r a n t el temps que va ren romandre a M a l l o r c a varen v i s i t a r diversos indre ts de l ' i l l a , entre ells el Mones t i r de L l u c h

—Segons manifestacions t rame­ses al Fomen t del Tur i sme per al­guns dels d i p u t a t s per Balears, av ia t seran modif ica ts els decrets sobre el tur isme, que t a n t a protes­t a va ren promoure de tots els esta­ments mal lo rqu ins , que varen veu­re, a m b els d i t s decrets, a m e n ç a d a u n a f o n t de les m é s Impor t an t s de riquesa.

L a m o d i f i c a c i ó sembla que con­s i s t i r à a donar tres dics en lloc d 'un p e r q u è els estrangers don in compte de la seva a r r i bada : a a m p l i a r a Ires mesos el t e r m i n i d ur. per u poder quedar a M a l l o r ­ca, sense haver de menester e l cer­tificat de r e s i d è n c i a , i a assegu­ra r l a I n d e m n i t z a c i ó corresponent a t o t a ed i f i cac ió que h a g u é s de d e s a p a r è i x e r per raons d 'ordre m i ­l i ta r .

—Es t roba a Ma l lo rca , j iaasant u n a t emporada al costat del nostre a r q u e b í s b e - b i s b e doctor M i r a l l e s Sbert. l 'arquebisbe de Burgo.* doo-t o r M a n u e l de Castro, que, acom­panya t del nostre Prelat, va vis i­tant tots els p r inc ipa l s llocs de Ma l lo r ca .

APTK8 SUBFCSOS. — r\& A L U M ­NES Ut L 'EKCOIA DEL TREBALL — ALGUNES DBXBNOIONS

( C o n f e r è n c i a t e l e f ò n i c a de la n i t )

La Comissaria d'Ordre P ú b l i c Ua suspè» l'Assemblea de la Federac ió Provincial del Trebal l , o elgui dc I * C. N . T .

* Uiunienge. ui uanp d'eeiiott*, us c e l e b r a r à u n festival a cà r r ec Cels ulumne* de l'Escola Elemental del Trebal l .

* U i u i u c i Sanel f o u atropellat per una camioneta ffulada per Joan Ou « a t .

* Josep Carulla fou moaBegat per u n gos.

* El s ú b d i t I ta l ià Oomlto FeUpe de Bojemnl ha estat de l iogu t per haver a m e n a ç a t , per qflcetlons d ' In-lerenop, Francesc Porta Sons, al po­ble de Benlloc. L'amenocat havia acomiadat l ' i lal là desprte de treba­l la r deu mesos a casa neva

* T a m b é han estat d e t i n g u t » Hermcs Frledrlc I Marín Loren ' - . por produir u n aldarul l a la via púb l ica .

A la Uemorcacló UI ba nagut tam­bé aiguuet, barulles, senso KK-UI. con­seqüènc i e s .

•k La diada del Corpus s'h» visc aulmada. especialment a In Cate­dra l .

GIRONA

LA F E S T I V I T A T l»EL CORPI 'S .— L E S R E S P O N S A B I L I T A T S UE L A D I C T A D U R A . — ÜN PRE-B É N T D E L P I N T O R S E B T

( C o n f e r è n c i a t e l e f ò n t e a de ta n i t )

L a d iada del Corpus ha estat comple tament festiva. N o h a n tre­bal la t n i les oficines p ú b l i q u e s

A la Catedral , el eenyur Bisoe ha oficiat de pont i f ica l i a l a t a rda h t h a g u é p r o c e s s ó per l l n t c r l o r del t emple : portava la Sagrada Forma el senyo ' Bisbe I el p e n ó p r i n c i p a l l 'alcalde a m b els consellers de L l i ­ga C a t a l a n a

H i havia domassos als balcons de les coses, t an t a l centre de la c i u t a t com a les barriades extremes.

U n a comiss ió de comerciants ha­via v i s i t a t el governador per a de­mana r - l i « au to r l txa r ia la celebrar c i ó de processons a la v ia p ú b l i c a , p e r q u è en cas a f i r m a ' i u ho dema­n a r i e n a l senyor Bisbe. L a c o m i s s i ó a l l e g à els beneflrls que a i x ò porta­va o les bot igues

L 'en t rev is ta amb el g o v t m a d o r senyor Prunes fou bas tant viotenta, per t a l com els d i g u é que si W haguessin anat en n o m d 'un senti­m e n t re l ig iós els haur ia escoltat, p e r ò que tractant-se dc m ò b i l s mer-canUMstes no l i mere ix ien cao res­pecte.

• E l senyor Terres, cap de la m i n o r i a consistorial t rnrUclonal is ta ha presentat una prop» ..•letó per a l proper Ple, en el qual demana que la C o r p o r a c i ó desisteix* del proce­d i m e n t demanant responsahilitafa als r e « i d o r s de la Dic tadura .

Relac ionat a m b responsabili tats d'aquesta mena s'ha vis t davanr o<*1 j u r a t u n a causa per m a l v e r s a c i ó de cabals contra els retrldors d ic ta ­to r i a l s de l 'A Juntament de Sant Joan les Ponts. EI veredicte fou d ' inculpabl 'J tat .

* E l governador senyor IJ runé8 ha condonat les mul tes de 1.500 pes­setes que amb m o t i u del passa*,

I conf l ic te del na p o s à a quoranta-sis flequers de G i r o n a setee de Piifiip-res 1 dotze d'Olot.

E n canv i ha m a n t i n g u t les t r e j mu l t e s de m i l pessetes que p o s à o la F e d e r a c i ó de Flequers.

* ES celebrat a r t i s t a Josep Ma­rta Ser t h a fe t present a l ' A j u n ­t amen t de P a l a m ó s d 'una tela de aw metres per T H de m o l t de vnlor .

• B l ve í dc Barcelona, senyor A n t o n i M o r i n , ha demana t autor! t -t a c l ó per a ins ta l · lar a la p ia t l a de P a l a m ó s o n varador per a vaixells , que f ó r a I t i n i c que h i h a u r i a a to ta l a conta empordanesa 1 por ta r ia mol t s benefleis a l a loca l i ta t

Trameteit-nos les notes

sempre en català

I-"r . ."

ivendres, 1 juny 1934 L a V e u d e C a t a l u n y a . — Pàg, S

• t ó n a d e T u r i s m e : I T I N E R A R I A L L A F R A N C

I

I l .i franc. — U r b a n i t z a c i ó t 'o r rc l lad ProJccte

PARADÍS DE LA COSTA BRAVA

Un Hotel - Balneari de 1.* ordre a preus moderats

Magnífic parc. tenni», garotgeí , Saló d'e^pectodef, Centro d'excurúons (a 25 kms. de la Cosla B<avu|, Vall rienta al peu

del Montseny í Guillenes, Cura d » repói , lloc ideal d'estiueig

Unes aigües prodigioses per llurs propietats curatives MalaltWs n·rviot·s , insomni ,neurasténio.aneno-asclarosis, h i p e r t e n s i ó , a p o p l e x i a , flevilis, orten'is, angines de pit, artrí t iune, gola. reumo-Hsme, fractVH·s, fistules, malalties de lo dono. etc

No aneu o l'eslmnget No MXIIU de Catalunya

TEMPORADO OEI / i MAIG «i J / OCTUBRE ^

P E N I N S U L A R G R A N D H O T E L P K I M E B O R D R E , — TF1.EFON 101

E D I F I C I D E P R O P I E T A T R E C E N T M E N T I N A U G U R A T Ü N I C A M B ASCENSOR

Habitacions amb bany. Ca l e f acc ió central . Aigua corrent . — Es-' p l è a d i d s salons a la p lanta baixa. — G r a n confort . — Servei acu-n t . — Prens m ò d i c s . — Omnibus de l 'Hotel a l ' a r r ibada de tot»

els trens ES P A R L A F R A N C É S , A N G L E S I I T À L I A

Propie ta r i Direc tor : R. N I C O L A Z Z L — G I R O N A

• T r o g r é s , n ü i u . 5 Pl j iça Sant Francesc, 18

HOTEL RESTAURANT GELPI «F.BVEI A C U R A T . — E D I F I C I N O U . — T O T C O N F O R T

T E L È F O N 2 — C A L E L L A D E P A L A F R U G E L L

B A G U R (Fornel ls-Cmta Brava)

I H O T E L A I G U A B L A V A P l E C E N T M E N T I N A U G U R A T . — S I T U A C I Ó I M M I L L O R A B L E

L L O C I D E A L D E R E P Ò S

G R A N H O T E L M U N D I A L D E J O A N G U A R D I E T

T e l è f o n a totes les hab lUr lons , — Confor t modern

E L E F O N 2(1 SEU D U B G E L L

B A L N E A R I D E C A R D Ó T A R R A G O N A

24 de j u n y - 21 de setembre

L L O C I D E A L PER A R E P Ò S Asma, Bronqui t i s , La r ing i t i s , Auèmlea , Estats d'esgotament, Herpetlame, Pell. Diabetis i malalt ies de l ' e s t ó m a c i budells

P A R A D Í S D E L S NENS I Pens ió completa d w de IS ptes. — Xale ts m o b l a U per a f a m í l i e s I R e í e r è n c l e s : SAMSO, Petxina. 3, p r inc ipa l . T e l è f o n 18235. — F A R ­

M À C I A C A R R E T A , Mallorca. 247. Te lè fon 10741

L L A F R A N C

K n cosa de pocs anys el tur isme ha prea g ran Increment a Catalu-l u n y a i , com a c o n s e q ü è n c i a lògi­ca, la d ivers i ta t m ú l t i p l e de l nos­tre paisatge c o m e n ç a a é s s e r apro­f i tada 1 explotada en fo rma ade­quada l convenient

H e m superat Ja, per sort, l'esta-d . de les provatures i dels as­saigs mediocres. 1 avui , a r r eu de la nostra terra , ei u i r i sme Ja no és considerat com una cosa vergo-nyant . s i n ó que hom et m i r a com e. factor ossenclal del qua l d e p è n p r inc ipa imeu t la jus ta v a l o r a c i ó de ta Indiscut ible meravella de l pai­satge c a t a l à i l a conso l i dac ió d 'un factor e c o n ò m i c d l m p o r t à n c l a cab­dal .

Posades les coses en aquest p u n t • sense cap p r e t e n s i ó d ' «a t ab l l r ca­tegories, é s evident que l a Costa Brava es presta d 'a l lò m é s a esde-

j venir uns dels nuclis t u r í s t i c s mes impor t an t s de Catalunya.

Canta r les g r à c i e s de l ' E m p o r d à , l loar les m ú l t i p l e s i meravelloses excelsituds de la Costa B r a v a ós tasca senwlltssima, donada la co-piosa l i t e r a tu ra que s'ha escri t en elogi —ben Justificat d ' a l t r a ban­da— de les belles contrades empor­daneses.

A r a b é ; hem de confessar que, to t a m b tot , aquests ú n i c s dements

I p a i s a t g í s t i c s no s ó n prou n i sufi­cients per canali tzar un cor ren t t u ­r í s t i c n o r m a l . L a v ida moderna exigeix u n m i n í m u m de comoditats i de faci l i ta ts . Sense aquests fac­tors l a bellesa d 'un paisatge ser i í m o l t i m o l t admirada, p e r ò ma i no p o d r à re ten i r prop seu els v ia t ­gers, els quals passaran a l a seva vora rui ta-correir ts enduts pel fre­nes í modern que és com u n a I n ­quie tud ma l no satisfeta.

No s ó n pas els paisatges m é s su­bl ims els que absorbeixen l a m à ­x i m a p e r m a n è n c i a t u r í s t i c a , s i nó els que h a n sabut, agermanar la g r à c i a del paisatge amb les exi ­g è n c i e s de l 'urbanisme, e l confor t ( el modernisme. Aquests tres fac­tors h a n d'assimilar-se i fer un c o n j u n t h a r m ò n i c que acusi uns t re ts c a r a c t e r í s t i c s , peculiars. Cada element en s i ha d ' é s se r u n valor propi i h a de subra t l l a r l a v à l u c dels a l t res elements.

A i x ò é s el que s'ha fe t en les costes franceses 1 Italianes, I g r à ­cies a a i x ò el renom de determi­nades platges l costes h a esdevin-

{ gut universal . Confessem, p e r ò , que b paisatge e n s i —1 no ens plauen les comparacions— resta m o l t per sota de l de la Costa Brava .

Per a i x ò és d igna de to ta l loan­ça l a In i c i a t iva Por re l lad d'urba­n i t za r la m u n t a n y a de San t Se­b a s t i à i l a p l a t j a de L la f ranc , fent-ne un conjunt h a r m ò n i c 1 adsquat a les m à x i m e s e x i g è n c i e s del tur isme. ,

Oe fet, l a u r b a n i t z a c i ó d'aquells pasutges ú n i c s de la nos t ra costa, paratges o n r u t l l e n tots els colors, dels in< <; v i ro la i s als m é s suaus, 1 on la verdosa f lonjor de les a i g ü e s fa de m i r a l l a la g r à c i a esbojarra­da 1 a t revida dels p in s que s'ar­rapen a r reu dels roquissers. t a r à acudir a L la f r anc u n a a f l u è n c i a m é s seguida i m é s entusiasta.

l a u r b a n i t z a c i ó Por re l lad avui encara é s u n projecte. P e r ò aquest projecte va realitzantrse 1 n o ha de t r i g a r a prendre gran volada.

El d lo , doncs, que aquesta urba­n i t z a c i ó s e r à u n a rea l i ta t concreta, L la f r anc p o d r à acolhr, en el sorral de la seva pla t ja , de cara a la seva mar feta de g r à c i e s 1 fionjors to­ves 1 sensuals, el corrent t u r í s t i c m é s exigent, n o sols de Cata lunya , s i n ó de to ta Europa. I ben segur que no es s e n t i r à n l mica defrau­d a t Les bcHissimes construccions qus a lguns ncMes i a tabala ts es­t rangers ban c o m e n ç a t a bas t i r da­m u n t les costes properes a L l a ­franc, en s ó n penyora IntHseuUWa

G . O .

I t ine ra r i s a L l a f r a n r

HBHHHMHHSHH9HHHBRBI

0- "" .^

U r b a n i t z a c i ó P o r r e l l a d P A R A D Í S D E L A C O S T A B R A V A

L l a f r a n c T E R R E N Y S E N V E N D A PER A L A C O N S T R U C C I Ó D E X A ­L E T S . — I N F O R M E U - V O S D E L P R O J E C T E D U R B A N I T Z A C I O

Gaudiu de l'eucís de! Hoc més bell de la Costa Brava

L a P u d a d e B a n y o l e s

Aigües sulfhídriques

Cinc vegades més silicatades que les anomenades de Mont-Doré

H O T E L E U R O P A

DE P E R E ESTER

S I T U A C I Ó I M M I L L O R A B L E . — E S P L È N D I D E S V I S T E S

A I G U A C O R R E N T , F R E D A I C A L E N T A

PUfla Cabr ine t ty 16. — T e l è f o n 10 — P U I G C E R D À

HOTEL RESTAURANT PROVIDENCIA Habi tac ions to t confor t davan t del m a r

F R E D S E S P E C I A L S P E R A F A M Í L I E S

T E L È F O N W O A L D E T B 8

G R A N H O T E L F L O R A F E L I P T E R R A D AS

TOUSPOM X B A N Y O L E S

Pàg. 6. — L a V e u ' d e C a t a l u n y a Divendres, 1 juny 1934

BORSA DE BARCELONA

V a l o r s a t e r m e

Sess ió de la t a rda , de Ires » i |uo-

i r e . a Borsa: Es fa de Nurds de 5100

» SO'Sü I a 50'JO, Atacants a 43 75,

Transversal a 26,50 i a NNli A e r i

Montse r ra t a 6S'50 i a 65'25, Colo­

n i a l a 48 00 1 a 49*16, A i g ü e s a

174 00, Mines R i f a 5B 50, 1 C. H . A

D , E. de 338 00 a 340'00 i a 339 00.

I m p r e s s i ó b o r s à t i l

L a Borsa, d e s p r o v e ï d a dc to ta

Dota d ' i n t e r è s i r e d u ï d a a una sola

sess ió , es l i m i t a a repe t i r g a i r e b é

els mateixos canvis dels pocs valors

que s'han t rac ta t , 1 m é s avia t l a

t e n d è n c i a d'aquests era de fluixe-

dat.

L a t r ad ic iona l tes t i v i t a t de la

d iada h a restat m o v i m e n t i an ima­

c i ó als compar t imen t s de comptat .

T r e t del de Fona P ú b l i c s , on s'ha

t r eba l l a t una mica . en els altres va­

lo rs a penes no s 'han fe t o í e r a c i o n s ,

1. encara, aquestes b a n estat d'es­

cassa i m p o r t à n c i a .

V a l o r s a l c o m p t a t

Ocatc* de r B M M

CA N C A avu i

Inter ior * * •

t • i

A a o •

• a i a Pero Kxs- 4 % A

» • B • • O • • o • • B > t P i * U l B

a m o r t i t 4 % A • IBOS B • O

Aosorut o % A t 1000 8 • O • O • B • r

a m o r t i t o % A • 1017 B

. » 0 • O • • r

Amoict t o % A » 19ÍW B » 3 » O • a • p

a m o r t i t « • % A I 1838 B • O

A m o r t i t 9 % A • 1937 sense » ImDo· to · O • O • B » f

A m o r t i t D * A i 1937 Amb h » UnDOBto* O

•

»

A m o m i • t

A m o r t i t •

A m o r t i t

*

J » A 1038 P

O » * A 1928 B

O i % h 1939 13

O D a p

• p

l i Booa or IresorerlA Booa or Tresoreria _ Oeute Perrovlan 6 % A Deute ferroviari 6 % B . Deute ferroviari 6 % C. Deute Perrov. 4 i % A. Deute Perrov i i % B Deute Ferro? 4 { % o! O b l l í rresor 6 é % A. ObUe rreaoi 6 J % a. TV—cu 6 % Abri l A Trwor 6 % • í rresor 6 % octubre A rreeor 6 % t 8.

IO'/O ;a'T0 l t ' 4 t H ' l » n ' N JB'Si. « l ' M «7·»0 • r n 17*25 l i ' l i M'-.O i i - i » i f n i i ' oa t / ' im .«•i» 14 ' / i í i 'on «6'ou >4'.» <4*«5 -í 11 2,0I> / [fl

42'Oli »2'2í JS'IIO

l o l ' ü IOU·DJ m a i I ü ' t s I M ' M 100'75

^ ï » 14* M »4'«S

l « r 2 : Iill 'l» U l l i K l ' l i 18116 101*1»

' l l ' f t -O'íb <0*7i 10*70 H'70 M'IS (3'0l l i ' m (4'tO <1'M al'Ull >l '06

101 101 '0(1 uiv ne m tu lurob 10u'lli 733'tü M3'0(l

s i ' M «*»> • 3 ' U • l ' M « l ' l i

ISt ' lk I W M m ' n 1 « ' 7 í 10Í'7S lOÍ'SO

ia '7 i '0*7!

. / • » » 17*1» I7*1S ÍS'.35

.i*»0

4 7.

4*·s

l .6 ' Í5 lce'75

^4-7!. <«*XI 14'50

u i i i i u r i o i j i ' uo

- u ' / i >u'7S

i(ib'a-j M ' M

i n ia l ï i L t

•1 IS

112*'» 1 l í ' 7 i

I t l ' l l

t tesluo» au toaomr t

T r t » Ueoeral l tat e » I IIM'2I> 11H 50

Ajun ta oieat*

BaOAlona o % Barcelona, semestre

1806 A IOIM B i»oe o 1007 D 1910 O 1912 B Ampi 1013 1B1Í P 1913 8 « m o l 1918 B I9I-? B 1918 B

R ' U íO'CO i n » •2'00 ««'00 10'61 JO'CO . ros 17*00 ' • UI H*.-0 íü'St 40 MV* c: iS \

42'24

-.i-et

• -'.0 «Í'SO

E C O N O M I A 1 F I N A N C E S

E L D I S C U R S D ' E N M U S S 0 L I N 1 E l discurs que, p a r l a n t dues ho­

res l m i t j a a l a Cambra dels d ip i t -tats. h a p r o n u n c i a t da r r e ramen t el senyor Jfusïoíini, é s a l t ament i n -teressant. H o ' ó n sempre els dis­cursos del d ic tador i l a l i a . perO aquest dar re r encara h o és m é s , especialm- nt per la f r a n ç u e s a , gai­r e b é b r u t a l , a m b q u è ha expoeat la s i t u a c i ó e c o n ò m i c a I f inancera d ' I t à l i a i , a m é s . per les l l i çons que se'n der iven de cara a Espanya, precisament en aquests moments en q u è els debats a l ' en torn de la po l i l i ca e c o n ò m i c i > l inancera de la Dic tadura i de la R e p ú b l i c a se­gueixen apassionant.

Franquesa e« esposar les d i f i c u l ­tats de la s i t u a c i ó Les podem re­sumi r com segueix: Per una ban­da, pressupostos amb dèf ic i t c re i ­xen t i q u a n t i ó s (quina resposta a les a f i rmacions del senyor C a l v o S o t e l o ' / ; augment enorme del deu­te púb l i c . Per a l t r a banda, fo r t desnivell de la b a l a n ç a comerc ia l que ar r iba a a m e n a ç a r la d iv i sa i t a l i ana .

E n f r o n t d'aquesta s i t u a c i ó , sols h i ha u n c a m i a seguir. C o m h a declarat U u s s o l i n i , u n pals, com

un pa r t i cu la r , no pot v iu re endeu­tant-se inde/i7ii<lament. ( Q u i n a a l ­t r a resposta a l senyor Calvo So-t é l o l ) . Pe r t a n t , cal procedir a una r e d u c c i ó b r u t a l de despeses púb l i ­ques. Es l a fus t i f i cac ió del que s'ha fet en redui r els emoluments dels funcionaris , el» interessos del deu­te, els ü o g u e r s . etc., etc.

Per a l t r a par t , j a que les p a r t i ­des del pressupost que poden és se r objecte de c o m p r e s s i ó s ó n I m i t a ­des, cal subjectar les que s 'hi pres­ten a u n m à x i m esforç de reduc­ció . I d'aqui es segueix una de les declaracions m é s transcendentals que ha fet Mussb l in i en el seu discurs. L ' a n u n c i que no s'empren­d ran m é s obro* p ú b l i q u e s i que sols s'acabaran d'executar les que j a s ó n c o m e n ç a d e s o les que cor­r i n a c à r r e c dels Munic ip i s , etc. Heus ac l u n a a l t r a ll içó,—i en aquest cas e l mestre és par t icu la r ­ment autor i tza t—, que a Espanya l i interessa recol l i r .

I quan t a l desnivell de la balan­ç a comercial , s'imposa u n cami semblant . P e r q u è si els costs i t a l ians s ó n majors que els e s t ran gers ( i a a i x ò es deu aquest des­

n i v e l l i cal rebaixar-los f ins a un n i v e l l compe t i t i u , i si h o m ritfusa. com U n s s o l i n i fa , e l c a m i fàci l de l a d e s v a l u a c i ó m o n e t à r i a , cal procedir a la r e d u c c i ó de preus in t e r io r , é s a d i r , p t i nc ip rdmen t a la rebaixa de salaris. I é s a i x ò el que, desafiant noblement lo i m ­popu la r i t a t . Mussol in i anunc ia en el seu discurs.

Resta, f i na lmen t , la q ü e s t i ó mo­n e t à r i a . Resolt a defensar la l i r a , a m é s de les mesures encaminades a i r e d r e ç a m e n t de la b a l a n ç a co­merc i a l , Kusso l tn i anunc ia dispo­sicions, que han estat publicades da r re ra incn t . que h a n d ' impedir , f ins on e» pugui , l ' e x p o r t a c i ó ds capitals l Vespecu lac ió a l a baixe de la l i r a . I aquestes disposicions s ó n doblement interessants, pu ix que per u n costat c o n f i r m e n la s i t u a c i ó dif íc i l de la divisa i ta­l i ana , que h a v í e m anunc i a t en ar­ticles precedents, i per a l t r a ban­da semblen indicar que Mussol in i j ja es declara per endavant v e n ç u t quan t a la teva capaci ta t per a defensar la l i r a a i r b mesures or­d i n à r i e s , i per a i x ò adopta disposi­cions que h a n de salvaguardar la

M o n e d e s

e s t r a n g e r e s Cot i txae ló de monedes estran « e r e s f acOi t ad» pel C. O. d«

CL de M dc M n d r i d L l iu res , STSO x 37'40. Francs , 48'40 x 48 60. D ò l a r s . T36 x 7'38. D ò l a r s , 7·36 x 7'37. Lires , 62*40 x 62'60. Marcs , 2,875 x 2'89. S u ï s s o s , 23C75 x 239 00. BclgueB, ni'50 x 171*78. Flo r in s . 4,97 x 4'98. Esc-its, 33'80 x 34'20. Corones Praga, 30'50 x 30*70 Corones sueques, 1*92 s l ' M . Cor . noruegues, l'87 x 1*83. Corones daneses, 1*66 x l'68. B e c à r r e c per a l patrament en

or de drets d ' A r a n i e l I37'8S %

• 1019 a. t 1030 B. • i&3i e % • 1031 6 % déc • 1035 6 % > 1038 6 %

• • 1029 6 % » 1032 Expcuí • 1035 UAlmes • IKiS Balmeo • 1938 Pon Franc » 1028 6 % • Eixampla 10U7 • B l m m p l a 1913 • Bl rampla 192? • Bons Reforma

OMUa S i % 1939 Uelda 6 » % MAIaca S % 1923 Màlaga e % lOSS Perilla Exposició 8 * "•«Wncl» 6 %

UlputaOODr

B0'5U 61'00 urofl 81-00 80'10 7J*26 70'60 85*50 acco «O'OO 65-rs 66*50 61*75 7»'76 M ' i í j i - n n ' i a 7·'oe - i ne M ' M

n u M ' M

75*50

7.*»0 «5'a5

i, - i iuuoua i mi l ions

ttrle B » O

S % 1936 S % 1080 Provlnctalf

« l anoomun i t a t 1914 Mancomuni ta t 1030 Oalxo Cr*dlt Com

74'ue 71*00 6»'50 61 00 sa'5i' B('50 H ' iB 68-IHl Ò4,00 71*00

ÍS-OO 74'00

53'03

i u o t t r iJDres KOUIIiiuc»

Port ae M i c e i o a s iwou • BArcolona - Ariee

• ae CAdia • de QUOD Musei • de Sevilla a D

i f «. S • » s. P • ae iArfSCOoa

92*00 67'66 57'ce JO'CO «•oo 94'00 M ' H

i alor» ^mn sarantia «le l 'Kstai

Jaixa d-BmiA. o % I J5'tui Hldro«r*flca Ebre 6 % | 13'00|

valor» one es eotltzeo eom efwte* DOblh»

« a n c Ulp a Bap - * % • • i 6 % -» • • S % • • • 0 i % t OrAdit Local 0 % $ t t 6 i % t » I n t e r p r o » f· % » * * 6 %

O l M U Local fl % 1933 Bona Exyoe. In t e rna r .ocal 6 I % amor t lots

N ' M ïà ' !6

' I .'30 I00'50 11'26 80*75 í t ' l i 97'M 18'0(1 «(•75

t W M

Valors « s t r a n g e o

(jeauie* Argentmes l ' H E m p r é s t A r í e n t l 6 % A M)*?6

* > B 10*00 • » O 80*25

eii .oresi ausinac S*A 41'H • » 0 « B t 4 , M t > e « c M - U

O o i Imp Marroc 6 % 8) ' t0 Bmpt. del Majzen 0 % A IOJ'OO

• » B 103'25 t t O 103'60

OAd. 7 % Cos t» Rica. l i ' M

« re r roeamis

(ora Sepaaya 1.-s S % 55'a5 • • S . '» . 8 » 62-i· • • S.- a S % 54*00 I I 4." A. « » 52 'SO

> S.-a 8 % 54'50 Eap. famplona 8 % 54*00 Prior. Barceloas 8 % 50*75 Segòvia a Medina 8 « 50'00 Aatúrlee 1.' hipoteca 51 '25

• «.- • » «-• • J1*2S

uiemn a neo* 8 * 56*76 VIUalMi a Segona 4 % 17*26 Especials Almansa 4 % 5100 Almansa a Valenc ià ad iS'io U us Sac. loen 8 % i l ' M Alwsus 1 Sant Joan >6*90 Oi«ca • P r a n ç » 4 % > l * / i Nord especials 8 % i i ' M

• Valencianes 6 4 % <C'Tf Alar a SAOtauOta. 71 eo

S5'00

85*00 (iT*00 n 'ou

l ' M

Alacant s • * t > s • t t *

s t »

» AtHjaluac* i

>

i . n i ixi teca l

» • • A B * . B 4 4 % 0 4 % D 4 « . B 4 » » P 0 % a 8 %. i i j • 1 8 % J 6 % .

Prmicu 18e4 • 1878

Directe». Reus a Booa Còrdova 8 % Badajo* 6 %

variable L ' 3 % 2.- varlaole

» 2." » * • 1007. 8 % ( cBoaadlI la» » toia 6 %. • loao. e r . .

V.·O. de Ontalunya b %. • _ » 8 » • • Ceatroi d'ArauO & %

P. O. Oest Espanya 3 % P. O. Uremallera 8 « P. O. S e c u n d a r i » Oran Metro 1033 o % Qrao Metro 1026 8 % vfcdlaa a Salamanca. MetròpolitA Trane 0 % Orense pr imi t ives Orense, p r io r i t a t P. O. Sarria B * T A n í í r * Pw B %

i r a m v l »

Ucai iTau i · i ea * % Oral rramvleo B % . Eixampla i Orada 4 % Tramv Bt Andreu Tramv Barcelona 1033 Tramr Barcelona 1030 TramvlRs Sevilla fl %

Naniere*

ITAnaaiiAntica t % Transat lAntl 0 % 1030 rrausat lAnU. S % 1023 I rana B t % sap 1026 Cran 6 « % cons 1025 rransaUAn 8 % 1028 T r a n s a t l à n s % 1028 Bons Tranameolt 8 % O Nural Llevant 8 %

5 r i 5 71'BC 73'.:. 70'SQ 5ij'00 5»'25 60'60 «7*50 71*00 81*25 7«'25 41 'ÏS 72'50 62'80 43'60 45 00 n ^ o ífO» 77*5S a ' í s

15*60 1*26

13*00 14*50 lt '00 17-00 23*50 6000 72·OC 54'00 40\B 12-00 JI-OO 70*00 76*00 40-00 26*50 34'00 SI'OO •4-00 99-'5

aS'UU I 03*23 6*-00 65'00 TO'IJ 76-00 95*00

466 IfCG 15*00 M ' l I 60*50 86*50 79*26 50-50 arco

AUua i c a n a l » Uaa • Elec i r l i ' l ia i

AiKUe* dt t lutuva o t Aigües València 8 % AigU. Vaiencla 1026 Barcelonees Elect 1007 narcclonesa Elect 1008 aarcelonewi Elect 1012 Barceloncao Elect 1013 Barcelonesa Elect 1030 Canal O n e l l Catalana Oas D Catalans Oa» S CalAiana Oas P Catalana Oas O 8 % Catalana Oas Booa Hlap Amer d'Bloc 8 % Hlsp Amar d'Sle Bons Re^ante Bo re Bona Coop PlulO EIAc 8 % Ooop Manresana Eoer Bnerg EIAc Ca ta l 6 % Koem EIAc Gatal 8 % Bneí K14c Cat S % or Bneí Elet C 6 * 1038 Vtrt.-a EIAc C B ^ 1033 Bner EIAc C Bons 1018 Bnet EIAc C Bons 1034 ElActrlca Olnca 8 % EIActrlca rencr l te 6 * l l i r i ' O'.'* l.í'IKlD 8 % Algues Barcelona 3 % Mgdee Barcelona 4 % Algues Barcelona 6 % Mevle» Barcelona d % C Mgues Barcelona 8 4 0 Oenerai Recad lu» 6 % Llum l Porca L l c w n i íklanresanB Elsc f % Proa P^rcr? Motr fl % Pro Por M Bons 7 %. Pro Por U 8 % 1033

52'i.0 95-75 94*75 95-00 M ' H 95*00 5200 91*6» 64- 00 at'oe 14*76 M' ,5 M ' H 41 25

I I I 75 lU'OO l^nO 51-5Í) 67-00 92-00 95 H 94'SO ag-;5 91*16

i t í - t o

v···.í 61 60 »6-(5 65- 25 76-0t ( l i :

1G2-0t l o r t s

l l ' K •yi-, M-6D 12-51 «5-lK 73 H

53'00

77*76

9J*60

Gat. i Kegtuiia ^.Drt Bons Regadius Llevant Regadius Llevant 6 % BeviIlanB ü 'Eleo 1 aerle Sevillana d-EIec. 8 eArle Sevillana d-Eleo. 0 eArle Dnl<5 ElAct Catalunya

61 '00 I M ' M 73-00 86*00 80*00 92*00 B5*75

100*50

96-60

Diverses lodOsinet

.tpacacioas Biec D %. Asland 6 » , nrelerents Asland 6 % 1B18 Asland 7 % Asland 0 % Villaiuenga Asland 6 % Còrdova Auxi l i a r Cons i S a n s ò n s Oomp. Auxilia.- de P. O. Carbons Bcrgs 4 4 1 Colònia Güel l 8 % Oonst Paviments 8 % Const PerrcviArla Oro». S A 0 % Electró . Met Ebre 8 % El Tibidabo 0 % Ener Ind . Aragons 8 % Esp Carburs Met 8 % Construc KlActrl. 8 % Pln i Pld ArnQs-Oan Pom d-Obret 4 t % Pou d'Obres 6 % Pom d Obres 8 % 1033 Pom d'Obres 0 % 102a Pom d'Obres Bon» 8 ft Pom. d-Obres CAd 8 » Botel Rl tz 7 % « u l l e r a Espanyola 1034 Bullera Espanyola 1038 Bul lera Eapauyola 103^ Lo Per i l l l tza t íora 8 % Seda de Barcelona fl % Madrld-Parls 8 * Manufactures de Suro Maq Terres Man 8 % Metropoli tana de Cons M i n Potassa S ú r i a 7 % Productes Pire l l i 1938 3ert. 3 A 0 % re le fòn lea 6 i % Teneria Moderna 7 % Unió Cotonera 8 % Oa ló Scllnera d'Es. 8 % Valen Millores Uroanoa

M-55

is-oo 30-76

73

P. fi. Urana pendenw Funicular Mont lu lcn Tramv Barc prot. 7 % Tramv Barc pre í 8 % Aigüee Val Aneu prefo. Catalana O M A D Catalana Oas s b Catalana Oas s. P 8 % Hlsp Amor Klec A B C Hlap Amer Bleo a O Ulsp Amer Eloc a. • Algues del Llobregat . Elec i Oas Lebòn s. B C." TransmedlterrAnls Banc J Espanya Bant Ext d'Espanya Clmunt l A s l a n d i Ciment lAs laud» pret. Ciment «SansOns C i S a n s ò n » pref 7 % Cro» S. A Const KerrovlArta Cobertes t ro i . laoe» •apanya Indus t r ia l Carburs MetAUlca Pomem d-Obre» rabacs PUlplaes Blspano Suïssa Botel R I U Innustrlea Agrícoles Maquinista Terrestre Monopoli Petrolis Salmera UR tala na TelAtonlca 7 % pret r e l f l ò n l c a ordinArlee Unió Sollnera Espanva

S

86-00 M ' H M ' M 3j-5u 90-61 11*75 84* 16 M ' K 67*10 N ' H M ' H

172*00 101 'ss 97*11 N i 71*00 91 '25 aú-cs M ' H ai-nu 80'00 69*00 38*50 98*00 94*00 62*10 l i M 30*00 95-00 I f l i

75*60 n-oo 91*50 67'0fl

1*3*01 11-/5 40*00 82*00 M-75 •«-Ou

l · l ' H M-or

10-00 17-00 54-00 02'00

114-00 103'0(1 117*00 91*00

138-üi. «7*00 "3-10 71*00 M 10

• M ' H 558-00 32-00 aa-so H ' M » - t u 40'CD

I M ' M I M ' H M ' H I M ' H ia--oo in-oo 304 00 l U n ' ü t

H ' M M ' M

n ' M 125 00 20-00

105-60 ICÍ-75 lop-nn

101-75

79*50

57-00 ms'oB

100 oo

:4'00

•2. M

105-50

. . . uns l i valurr tractats ai cump-t-n i oo admeaun « la coiltaaclo

del n i i i l l n i i i ' i . i . i ,

Patronat dc i nau o * A l u n t CAdla B % 1080 V " j n t OirooA 8 % AIUOI Qranaaa s « I j u n t Oranollers f * Ajun t Màlaga 1B3S

vi . i l - H «1-00 51-011 71-00 M M

í í r a , fent-ne, semblant en a lguna mane ra al murc , una moneda, per d i r - h o a i x i , d'/'estufa".

L a franquesa de Uusso l in l en aquest d i s c u r s — i n s i s t i m - h i — é s real­m e n t gran. Sense regatejar-hi la nos t ra a d m i r a c i ó , c re iem, amb to t , que h i ha c o n t r i b u ï t poderosament el fe t que la s i t u a c i ó i t a l i ana és rea lment greu (cosa que restava amagada als qui sots ju tgen per les aparences) i que e l desconten­t a m e n t que provocarien les mesu­res saltadores que exigia, feia pre­ats una exp l icac ió de cara a l poble. Musso l in i l 'ha donada amplament , í ca l desit jar , en benefici d l t à l i a i d 'Europa, que a l t r a vegada el po­ble el segueixi. En t r e t an t recol l im aquesta nova l içó de com, ta rd o d 'hora , les dictadures han de cedir a l ' impuls de les torces e c o n ò m i ­ques que han volgut , potser, man­t e n i r soterrades.

X a v i e r R t B O

A j u n t Màlaga 1030 Alun t Sabadell 8 % A l u n t Santander 6 Í % A } u n t Sevilla 1030 A j u n t Sevilla 1033 A l u n t Tarragona 6 % A j u n t Saragossa B % Céa . Ccop Func ionar i» P O Gat pret. i % : : :•• 7, M r t n M M i Trans 8 <t avalat 1030 Oral Tramv Bar 8 % H'-spano - Sulesa • % AlgUes ValAnds 10% Barcelona Trar t lon 8 % Hlsp. Amer Elec. Bi % Oas Lci-oo 8 % 1031 Bons ^ * Gos Lebon lallegs d'Elec 8 % Bons Gnllega d'Elec Mar roqu í Oas i Elec L l u m - Por L l e v a n t 7 » C m em Verdaguer Co ja t iminob 6 * Pab MecAn Vlora S % Bons MecAn Vidre 6 *V Espanyola do Petrolis 8 t a t Oral Hules 8 « Illes Guadalquivir 8 % Bons 8 % Espanta i n d . Ind Q u í m i c a Saiugoeaa Bons Cim ( Or i r t l s 7 % Bona Mines de Surla Bons Onlo Sallnera 8 % Aen 8 Sebast.-Miramar Aca Ponògt Hlsp Ame. Oral del Suro (pref > Oral del Suro (ord . l

72'»» 14 tO 71'25 50'C0 41-60 90'UO 74*15 12*00 H ' M 26-00 73'Cl 73'0» 90'CC 94-01) «2-00 | i '50 91-75 99'00 98-00 IT'6l 17*60 94-00

60- 00 20*10 61- 00 M ' H H ' M J7*M 20-60 M*M 92'60 7 i ' t l M-ac M-25 R ' M 1-60 l * M '*00

KKtòlJM O K N b R A l UB P N H H H H NOMINALS NFUOCIAIIE8

IMvite» i o b l l r a r l o n ·

Lutenor 4 % Esterlor 4 % Amor t 6 % 1037 a unp. Amort » % 1027 a Unp Amor t 3% 1028 Bons or de Tresoreria Ool igaclon» freeor B % Deute Perrov de rEstat Municipi» I Diputacions Oblia I • Inil i istr taM

20,610 32.910

121 IM 99,500

6H II HC 76,010 14,500 M IM

m m

•MMBDI*

Fundat r o 1010

E X P A N S I Ó

C O M E R C I A L

Ksludl de M e r c a t » Nomenament representant*

Cobrament Ue c r c i l l l *

Detalls i coniiloiooa. C E N T R E I N T K U N A C I O N A L

O - I N T E U C A N V I Avinguda Por ta l de l 'Angei 40

Telèfon 24367

•

^Divendres, 1 juny 1934 L a V e u d e C a t a l u n y a . — Pàg. 7,

BLATS, CAFÈS SUCRES, E T C .

o r m a c i ó faci l i tada tser la casa Dorca i Fel in

B l a t M P E G

• Mes Ante r io r Obertura Tanca BUlOl . 77 i K>cttibre 79 i jpeaembre

I H I C A G O Mes Ante r io r Obertura Tanca

ul lol 971 Btembre 9 8 1

. IVERPOOL Mes An lc r lo r Obertura Tanca

Inliol 4-1 iterabre 4-1

leserabre 4-5 i

U M anterior Obertura Tancs

I I C A G O Mee

Meig . Ju l io l 8c i - .•-•un BUS'NOS

I «set JU: • Ju :

M o r e s c

anterior Obertura Taoos

57 58}

A1KES anu-nor OOertura Tanca

Í16 4-89

VIDA MARÍTIMA

CENTRE COTONER

Oourt Bstany ArRent

V H . l V R E

35-S-O J30-10-0

19 í

C o t ó

232

S e d a NU VA - YORK

Mes anterior Oourtuxa Ju i i 22 Agost

Htembre l'2S C u i r o »

l a o c s

NOVA V O B K Mes Ai

Juny 8'25 n t t s m b r e lü'OO

r Obertura Tanca

S u c r e I ^ N U K E S

N B i e s Anterior Obertura Tanca Agost . 4-10 i tH 5-0 i M a r ç 5-4 NOVA V O B K

Mes Anter ior Obertura T a n r » JnUol . r&4 l'55 Setembre l"59 l '61 Octubre 1"64 r m Desembra l'68 r70

1"Ï0 l"?! Marc l'75 I T í

C a c a u f4>Nt>BE8

Mee aocenor oner lu r s JÜliol 25-6 NO'. > • K O B K '•' Mos anterior o o e r t u n »

JfttliOL Seterabra Octubre,

j ^ » ! e mbre. Gc M a r ç

v a 5'S5 S W 578 5,82 '-•95

C a u t x ú

t i e t anterior Uber iu ta Ju l -S tbre . 5 i Oct.-Dure. 6 .Oén..-Mars. 6 i NOVA VOSJi

I tóc-c Anterior Obenura

Beu nurc. Octubre Desembre Oenoi Bíarç

L ' U A V U E Mes

Juliol . Betcmbre Oeserabre Mart

m o

12'49 u r n 12·86 13-04

C a f è

512

5'56

576

Xaoca

iani; i

12'66 1276 12'98 1311 13-35

Ante r io - O b e r t e r » Tanoa 16600 16800 168'00 168'25

B O V A - V O R K (Contracte Santosl Mes Anterior Obertura Tanca

Hilíol 1095 lO'QS le tenibre ll·34 11'37 Spesembre 11'4S ll'49 | fars i r e i u w N O V A - l ' O R R (Contracte Kio)

M o . • J u l i o l

Be t tmbre esembre

antenoi Obertura 3'40 m i 856 8'64

lauo-6-60 8,65 863 8*71

Barcelona, 31 de ma ig de 1934.

M o v i m e n t d e l P o r t

E N T R A D E S D ' A H I R

Vapor alemany A R l O N , de Bre-men 1 Anvers, amb c à r r e g a gene­r a l ; vapor suec W A N J A , d U a r n o -sand, a m b c à r r e g a general; vapor tur i s ta a n g l è s S T R A T H N A V E , de Southampton . amb 800 turistes; motonau A R A L A R I Í E N 0 I , de V i ­go 1 escales, amb c à r r e g a genera!; vapor h o l a n d è s A M A Z O N E , d-Ams-te rdam escales, amb 2 passatgers 1 c à r r e g a general; yatch de recreu f r a n c è s V I C T R I X , de Marsel la , amb un tu r i s t a ; goleta H E R N A N CORTES, de Torrevleja, a m b sal; motonau C I U D A D D E V A L E N C I À , de Va lènc ia , amb 172 passatgers i c à r r e g a general; motonau postal C I U D A D D E B A R C E L O N A , de Palma, a m b 151 passatgers i car­rega general; vapor a n g l è s tur i s ta ORONTES, de S o u p í ' a a v n p t o n i E i ­vissa, a m b 348 turistes; vapor ale­many P E O O I D A . d 'Hamburg i es­cales, a m b c à r r e g a general; moto­nau i t a l i ana R O B A I N I . de Trieste 1 escales amb 4 passatgers 1 c à r ­rega general; pa í l ebo t M U R I L L O , n-Andrai tx , amb efectes; p a í l e b o t A N T O N I E T A , d 'Alcúdia , amb gar­rofes; p a í l e b o t B U E N A M I G O , de G a r r u c l m , amb cè r r twa treneral; va­por M A R I A R., d'AIgeclres, M à l a ­ga i escales, amb 38 passatgers 1 carrega general; p a í l e b o t C A L A T U E N T , de Palma, a m b c à r r e g a general; p a ü e b o t C A L A M A J O . de Palma, e nl last .

SORTIDES

P a ü e b o t S A N A N T O N I O . amb c à r r e g a general, cap a Por to Co­l o m ; p a í l e b o t M A L V A R R O S A , amb c à r r e g a general, cap a V a l è n c i a : vapor a n g l è s S T R A T N A V E R , amb turistes, rap a N à p o l s ; vapor an­glès ORONTES, amb turistes, cap e Ajaccio: motor^au por ta! C I U ­D A D D E B A R C E L O N A , amb oas-satge i c à r r e g a general, cap a Pal­ma ; motonau C I U D A D D E VA­L E N C I À , amb passatge ! c à r r e g a general, cap a V a l è n c i a ; motonau i ta l iana R O Ç S I N I , amb c à r r e g a ge­neral i de t r à n s i t , cap a G è n o v a 1 escales; vapor hoiHndès A M A Z O N E , amb c à r r e g a de t r à n s i t , cap a Tar ­ragona; pailobot G A R M E N , amb c à r r e g a diversa, cap a Tar ragona ; vapor A N D Ü T Z M E N D I , amb c à r ­rega genera! cap a B u r r i a n a , L l -verpool i escales; vapor alemany ARTON, amb c à r r e g a --neral i de t r à n s i t , cap a Tarragona. Bremen 1 escales; vapor alemany BESSEL, amb patates, de t r à n s i t de t r à n s i t , cap a Cas t e l ló ; pa í l ebo t C A L A M U R T A , amb efectes, cap a Gan­dia i escales; p a ü e b o t A R N A L D O O L I V E R , amb efectes, cap a M a h ó

Ciutadel la ; p a í l e b o t A S U N C I Ó N D E L A S PESAS. amb efectes, cap a 91acant 1 Cartagena,

N O T I C I E S

Procedent d'AIgeclres, M à l a g a 1 escales r e c a l à ahir al m a t í a l nos­tra p o r t e l capor M A R I A R, amb S16 tones de c à r r e g a general que consisteix en oM, moresc, cigrons, t o m à q u e t s , gàv tes d ' av i ram, bes­t i a r de ü a n a 1 altres efectes. T a m ­bé h a por ta t 39 passatgers.

A r r i b à d 'Hamburg i es caiea el vapor alemany P R O C I D A el qual a m a r r à al mon de Barcelona per a descarregar algunes par t ides de c à r r e g a general.

A h i r a l a n i t . a les nou , r eg rea sà do Palma de Mal lorca l a motonau postal C I U D A D DE B A R C E L O N A la qual a r r i b à al m a t í d'aquell por t amb 161 passatgers, la correspon­d è n c i a 1 u n xic de c à r r e g a general que d e i x à a! m o l l de les Drassanes.

Procedent d'Eivissa reca là ah i r a l m a t í a l nostre port el vapor an­glès ORONTES, que e s t à efectuant u n creuer t u r í s t i c pe! Med i t e r r an i .

Via tgen a bord del d i t va ixe l l 348 passateers d e quals desembarcaren poc d e s p r é s de l ' a r r ibada per a v i ­si tar l a olutiat 1 alguns grups es d i r ig i r en a Montserrat .

I n i c i a r e p . el viatgs a Southamp­ton i aquesta n i t so r t i r an cap a Ajaccio.

é s I I ffl %s §3

g a _

L Í V E R P O O L (Cotó A m e i i c a i uiap M a i g . JuBol Octubre Genej M a r ç Maig Ju l io l

5-32 6-30 6-00 e-02

6'04 C'02 6 02 ffO! 6'02 5'89 S'96 S'96 6'96 5'98 6^7 5'9ó 5'94 5'34 5'93 5-98 5'95 S'Sò S'gS 5'5Í4 5,98 5'96 5,95 S'VS 5,94 5'97 5'94 N m . 5-94 S'OS

L I V E B P O O L lEc ipcI Sakel , Malp 8'28 8'20 Ju l io l e'34 8'32 NOVP 8'34 8'32 Genet

U V E K P O O L IE^IDCI U p p e n ivïaig 6'60 6'56

j u l i o l

NOVA VORK >isp 11'60

Juny 11-38 JuUol 11'44 i m 11'42 11'40 l l ^ Octubre 11"64 11'58 H'6a 11'61 11'59 tiesembre " 7 6 l l ^ 1173 1172 U'69 Gener 11'811175 1177 1176 1175 M a r ç l l ^ l 11"8611'87 i m M a i g m i i m 11-87 11'95 Trans . 506 i

Arr ibades ais ports dels Estats II n i u Campanya anter ior

En Baies 17 c/ 32 Des de l e r agost Bs 7316 c ' 8294

825

V31 8-34

l l 'SS U ' S l

í i s

A L E X A N D R I A Maig Ju l io l Novembre Gener M a r ç

i5'23 I5'63 i5'62 15'52 IV62

O

15·22 is-eo N m . N m , n ' 8 2

A L E X A N D R I A . / W i i i i i . m n ·

Juny 1174 N m . Octubre . ueserriDr.' Pebrer

I1'83 ! r81 11-93 Nni . I2,06 N m .

16'16 15·55 IS'SS lo'45 l l ^

11'66 1175 lj'88 11'94

H V E R P O O L iCoto l ta#u< I va r ia t s l

Maig JuUol Octubre 3 e c e i M a r ç

L l \ E R P O O L

Mai< . IUÍIPI 4'82

Octubre 1 Bombai Csnggai M a i g 134 j u l i o l 139

(Bombai Oombra i M a i g 179 j u l i o l 178

5'95 5'91 5 9 1 5'92

(Inrtio-OonMM j

4'84 ^ S l 4'Sl

135 140

181 180

5-95 5*89

5'90 5'89

479 479

134 139

179 178

INFORMACIÓ NACIONAL

B a l a n ç

d e l B a n c d ' E s p a n y a

B B O M B A l (Broachl J u ü o l - a g o s t 200 301 200 AbrU-maíg 204 205 203 Iturcelona

Disponible Good Mida C a n v i de l a pesseta a Nova-

York . : Ober tura . I S m

Conforme s ' a n u n c i à ahi r , a ú l t i ­mes hores de la t a r d a abandonaran ei nostre p o r t el cuirassat J A I M E I 1 el creuer R E P U B L I C À , que es d i ­r i g i r a n a Balears a m b l 'objecte de p rendre pa r t a les maniobres na­vals que h a n de c o m e n ç a r els p r i ­mers dies de Juny.

Pel d i rec tor de S a n i t a t Ex te r io r ha estat imposada u n a m u l t a de 25 pessetes a l c a p i t à de l vapor M A ­R I A R. per haver t i r a t a i g ü e s b ru ­tes d i n t r e ded por t .

Cal que els nostres

amics recordin

les cases qne ens

acostumen a ofavorh

amb llars a n u n c i »

L O R S INFORMACIÓ . COMPRA-VENOA

L . G O M I S Bon» - FonfanelU, 15

L A J U N T A G E N E B L D E M . S. A

A m b mol ta a n i m a c i ó , diumenge passat es c e l e b r à l 'assemblea gene­r a l d'aquesta Companyia . L ' a m ­bient era, com en l a del N o r d d'Es­panya, m o l t sa t is factor i ; car d 'una par t es considerava que l 'augment de les tarifes p e r m e t r à compensar P! uè f ic i t de l ' e x p l o t a c i ó i assegu­ra r e l n o r m a l servei de les obliga­cions.

En el c ap í to l de d i s cus s ió de la M e m ò r i a par laren alguns accionis­tes. Et senyor Bravo d i g u é que el deure d'aquells t a n t era el de de­fensar-se e i b com el de defensar l ' i n t e r è s dels obligacionistes. Ja que de la sa t i s f acc ió d'aquests d e p è n la f o r m a l i t a t i el prestigi de la Companyia.

Par lan t de l 'augment do les ta­rifes, els elements del Consell fe­ren observar que, per bé que és un fet satisfactori , no consti tueix s i n ó un paUia t íu provis ional , car man­ca encara r e c ó r r e r m o l t terreny f ins a r r iba r a satisfer els Justos anhels dels accionistes. I es p o s à de relleu un desig u n à n i m e d'ar­r i ba r m o l t avia t a solucions def in i ­tives a favor de l ' i n t e r è s general l del de les companyies f e r rov ià r i e s .

De totes maneres, les perspecti­ves immediates s ó n bones, fia ma­te ixa col l i ta , que p rome t easer ex­cel·lent, a f a v o r i r à m o l t el t r à f i c .

Pensant en to ts els factors favo­rables, es sol·licità del Consell que es f i x i l a data del r epar t iment de les deu pessetes afertes com a d l v i -den t per compte del pa t r imon i p r i ­vat de la Companyia . S ' a c o r d à que el pagament comenci, com en la del Nord, el d ia 1 d'agost.

L a Jun ta a p r o v à l a M e m ò r i a , comptes, b a l a n ç o s i propostes del Consell sobre el resul ta t de l'exer­cic i de 1933 1 a t o r g à un vot de g rà ­cies a l Consell, 1 d 'una manera es­pecial als senyors Vives i M a r f i l , a i x í com als elements de la Di recc ió General .

L A J U N T A G E N E R A L D E L N O R D

Opor tunament Ja d o n à r e m a co­n è i x e r els resultats de l 'exerelcl d'aquesta Companyia . E n la j u n t a general d ' aec louàs tes celebrada dis­sabte i m p e r à un ambien t de gran s a t i s f a c c i ó per haver-se aprovat def in i t ivament el projecte d'eleva­ció de tarifes. A i x ò p e r m e t r à regu­l a r i t za r el servei de les obligacions, que estava a m e n a ç a t d 'un re ta rd . T o t foren felici tacions per ai Con­sell . E l secretari de l 'Associació d'Accionistes i Obligacionistes, se­nyor R o d r í g u e z , sol·licità que el d i ­v idend de 10 pessetes sobre els productes del p a t r i m o n i p r i v a t de l 'Empresa fos abonat l l iure d l m -postos, i a ix í ho a c c e p t à el Consell i a m é s a m é s que s ' a t o r g u é s un v o t de g r à c i e s H l ' adminis t rador director, senyor Moreno Ossorio. pe r la seva ges t ió , acord adoptat t a m b é per u n a n i m i t a t . E l senyor Joaquim Ruiz d e m a n à que s'estu­d i é s una reforma e s t a t u t à r i a per a quan fos o p o r t ú posar-la en p r à c ­t ica . 1 s ' accedí a a i x ò . El sanyor Maesbu sol·licità i n f o r m a c i ó referent a diversos detalls de l a comptabi­l i t a t . E l senyor B o l d ú d igué que, aprovada la s o l u c i ó provisional a m b l 'augment de tarifes, cal pen­sar en la de f in i t iva n m b a l tu ra de mires i estret contacte entre tota els gestors de l 'Empresa. E l senyor Vives t r a c t à del ma te ix assumpte 1 d e c l a r à que el Par lament 1 el do- ' w r n . les ent i ta te e c o n ò m i q u e s í l a premsa, havien cooperat a resoldre l a p r imera pa r t del problema ferro­v i a r i . EH president, senyor Alonso M a r t í n e z , d o n à compte d 'un pro­jecte de s i n d i c a c i ó de t ràf ic a m b M . S. A. i o b t i n g u é l ' a u t o r i t z a c i ó per a prosseguir aquesta mena de gestions. E l senyor Moreno Ossorio a g r a í el vot de g r à c i e s de l 'Assem­blea. Els senyors Esooriaaa 1 S à n -chez de L e ó n . consellers, donaren explicacions c o m p l e m e n t à r i e s sobre diversos afers accessoris. I es con­c e d í un vot de g r à c i e s a l Consell, aprovant-se l a M e m ò r i a 1 propos­tes d'aquell per a c l a m a c i ó .

C A M B R A D E L ' A Ü T O M O B I L DE C A T A L U N Y A

Aquesta c o r p o r a c i ó s'ha a d r e ç a t a la Di recc ió de l a Campsa en nora deis seus associats, agents de la refer ida societat venedors de gaso­l i n a , en s ú p l i c a de que els s igui atorgada una p r ò r r o g a de! paga­m e n t d 'u t i l i t a t s sobra comissions atorgades, ment re es resol sobro u n a raonada p e t i c i ó que l 'esmen­tada Cambra h a a d r e ç a t a la Com­panyia A r r e n d a t à r i a del Monopo l i de Petrolis 8. A.

Or en C a l i a :

Del Tresor. . . De l Banc . 1 , De c /o . . « > 1

19 mmlg Jt nuig (Mlilotu da plet,)

17-6 177 2.244-9 2.244'»

0'4 O'S

Or a l 'estranger:

Del Tresor. Del Banc , 1 1 Plata . . . , 1 Bronze. . : -. Efectes cobrament Descomptes P a g a r é s Tresor Comptes de c r è d i t Comptes c rèd i t ga­

r an t i a P a g a r é s p r é s t e c s Al t res efectes Corresponsals- . A m o r t l t a a . J 4 % Accions Tabacs.

— Marroc. 01 — Ext Espanya Avenç al Tresor B é n s immobles Tresor Ròssec deu-

dor . . . . . .

60'6 222-2 6747

2-2

10-5

G2'l 222'2 6807

2'2 9 ^

1.039'9 1.032 1 TO'8 79'8

253'9 254·1

1.096'5 1.062'* 32'0 21'5

26'6 8'6

344'5 10'e

i · i 6'0

150'0 640

26'6 !0'0

344·5

'.O'B

n

6'0

64'6

84'3 120'»

6 420'? 6423 5

PASSIU

Capi ta l . . . . . Fons reserva . . Pons prev i s ió Reserva especial . B i t l l e t s .

O c . . . . . . C / c . or Dipòs i t s en efectiu. Dividends, i n u , 9tD P è r d u e s l guanys Diversos comptes Tresor R ò s s e c cre­

di tor . . . 1 1' >

177'0 33'0 180 108

4.672'8 951'3

0'4 10'4 62'2

72·a 403'0

177^ •« ' 0 18'0 19-8

4.607'2

999'7. 0'3

103 68-4 75'0

4148

6.4208 e.423'6

Tipus d l n t j r è s . — Descompte. 6 per 100 P r é s t e c s 1 c r è d i t s amb ga­rant ia , 5. 6 1/2, 6 I 7 per 100. C r è ­dits personals. 7 per 100

L A C A M B E A O F I C I A L D E L A I N ­D Ú S T R I A D A V A N T L A S I T U A ­C I Ó E C O N Ò M I C A D E SARA­GOSSA

L a Cambra Oficial de la I n d ú s ­t r i a , tent-se r e s s ò de la comuni ­cac ió del Consell Superior de Cam­bres 1 de les aspiracions de la C a m ­bra de C o m e r ç i I n d ú s t r i a de Sara­gossa, ha de sotmetre a l a consi­d e r a c i ó dels nostres productors, l a t r à g i c a s i t u a c i ó que en tots els or­dres h a estat travessant la capi ta l aragonesa, 1 que s'ha de ixa t sent i r en fo rma implacable en l a v i d » e c o n ò m i c a de l a c iu t a t germana: m o t i u pel qua l l a C o r p o r a c i ó , Ins­p i rada en u n sent i t de so l ida r i t a t e c o n ò m i c a nacional , es permet reco­manar a tols els Industr ia ls que en quan t els s igui posat We i sem­pre que es t r a c t í de faci l i ta ts p r è ­v iamen t sol·licitades i j u s t i f l e a d e · per cadascun dels casos concrets, es p rocur i tenir l a m à x i m a t o l e r à n ­c ia compatible a m b el marge de poaslbilitata mater ials de l a que hagi de donar-lo.

P e r e F o n d e v i l a

i S o l à C O R R E D O R D E C A N V I

I B O B S A I n l u r m a c l ó , Compra • venda de valors al compta t I a le rminls .

Col·locació de capitals en

D O B L E S Subscripcions a e m p r è s t i t *

V I A L A I E T A N A . 49, enL Lm Te l è fon 23044 B A R C E L O N A

4

Pàg. 8. — L a Veu 'de Catalunya Divendres, 2 'juny 2934

L A V I D A C U L T U R A L

REPORT CULTURAL

L a ((Història documentada de

Montserrat»

E n u ' i d s í s darrers n ú m e r o s d" 'b 'splai" va a p a r è i x e r u n a r t i c l e del P. Anaelm Albareda en el qua l es /eia r e / e r é n e i a a la f u t u r a "//(.«-t ó r i a documentada de M o n t s e r r a l " , en la qua l e ü t rebal la . I a i x ò ens va suggerir la idea de demanar - l i a ell mate ix que ens vulgues exp l i ­ca r com la real i tzava, amb quins m i t j a n s I a m b qu ina fo rma la por­t ava a cap. E l t ema era suggestiu, com totes aquelles coses que a Mon t se r r a t es re je re ixen , i r ea l ­men t d 'un pos i t iu h i t e r é s p e r i o d í s ­t i c , d in t r e el ca i re d'aquestes i n -/ o r m a d o n s cu l tu ra l s que dono.

La d i f i c u l t a t era de t robar el P Albareda. D e s p r é s d'uns dies de recerca, p e r ò , el v a i g "descobrir ' ' a VArxiu de la Corona d ' A r a g ó : es­tava enfeinat a t reure fo tocòp ie s de documents qus d e s p r é s e s t u d i a r à en la seva cambra d'estudi.

L i vaig expressar e l meu desig, i . de moment , el P. "Albareda m ' h i va oposar certes d i f i cu l t a t s , p e r q u è deia que era dif íc i l de poder donar u n a v is ió de c o n j u n t de la h i s t ò ­r i a extensissima en q u è treballa.

A m b tot , s ' a v i n g u é a drr-me unes quantes paraulets sobre les coses de U o n l s e r r a t . S ó n les que t ranscr ic :

Les h i s t ò r i e s montserrat ines co­negudes f ins a Vedat moderna es poden d i v i d i r en do t camps: les his tor ies de M o n t s e r r a t escrites, que s ó n tes i n è d i t e s , i les publlcar des. Les primeres, degudes a an ­t ics arxivers de l Monest i r , d i n t r e e h periodet respectius foren t reba­llades a c o n s c i è n c i a per gent t è c ­n i ca i capacitada. P e r ò no fo ren publicades per diverses raons; la m é s òbvia era l ' e c o n ò m i c a , per t a l com es t ractava d'obres vo lumino -tes, amb extensa d o c u m e n t a c i ó que n o podia pas é s s e r de l gust gene­r a l .

Les i m p r e s e s — c o n t i n u à el P. A l ­bareda—unes f o r e n redactades pe r monjos del Mones t i r , i d 'altres per monjos benedict ins que n o eren de Montse r ra t , l f i n s per a lgun seglar com " l 'Ep i tome" de Serra i Pos-títtf. Cap d'ells n o c o n s u l t à direc­t a m e n t í'aririw Yepes l Argaiz u t i ­l i t z a ren còpies i documents t rame­t o » des del Mones t i r . Els al tres, n i aquests documents n o consultaren.

L a ini-as ió n a p o l e ò n i c a fou fa­t a l per a la h i s to r iog ra f i a m o n i -ser ra t ina , degut a la d e s a p a r i c i ó d f Varxiu m o n à s t i c i a ló crema dels manuscr i t s h i s t ò r i c s esmen­tats . I en el desvet l lament c u l t u ­r a l dels nostres dies, h o m es t roba­va sense u n document a Varx iu , i a m b unes h i s t ò r i e s impreses de l Mones t i r redactades sense cap i n ­t en t c r í t i c i a m b grans Harunos. que de bel l a n t u v i semblava del t o t impossible emplenar . L ' ú n i c c a m í a emprendre era la recerca e n aquells a rx ius en els qtscls h o m podia creure que. or ig ina ls o en c ò p i a , ex is t i r ien documents relacio­na t s a m b Montse r ra t . Era fàci l dc preveure que el c o n t i n g u t m é s i m ­p o r t a n t el f a c i l i t a r i en Varx iu de la Corona d ' A r a g ó I els Arx iu s Se­crets del V a t i c à . H o m c o m e n ç à la recerca en aquests darrers , i e l re­sul ta t s u p e r i de m o l t to t et que t fhav la previst M a l g r a t la d i f i c u l ­t a t de la recerca, deguda a l a quan­t i t a t enorme de la d o c u m e n t a c i ó ex is tent a l V a t i c à , u n cur t p e r í o d e de l segle X V f o m i m é s de c i n ­quan ta documents pon t i f i c i s re in-a í e m a t s a m b el M o n e s t i r de M o n t ­se r ra l .

M O D E S T S A B A T C

Corporacions científiques

A c M l è m l a I L a b o n t o r i de Clèn-• f r * M è d i q u e s de Cata lunya . — Aquesta C o r p o r a c i ó c e l e b r a r à ees-Ü ó c i en t í f i c a , a v u i . dimecres, d i a SO en la qua l seran presentades I K , s e g ü e n t s coraun'.caoo!:?: Doc to r 0 . Carceller: f F r a c t u r a e s p o n t à n i a de par i « a l e r el curs d 'un pa r t « a p o u i u n i » . Doc to r M . Corachan : s V n cas d 'aneurisme d 'aor ta abdo­m i n a l s . L 'acte t i n d r à l loc a! nostre estatge social i c o m e n ç a r à a lee ris de la t a rda .

B R E V I A R I C R Í T I C

L I T E R A T U R A S A T Í R I C A per Manuel de Montoliu

i u

Som conscients de l a I n e x a c t i t u d que cometem inc loent «a d a r r e r l l i b r e de prosa d 'Agus t l Ssda-sans (1) soda l a r ú b r i c a d'aquest ar t ic le . N o t o t n l pouser tampoc el m i l l o r d'aquest l l ibre é s de caire s a t í r i c . Aquesta mena de d i e t a r i d' impressions i n t c l -lectuals es caracter i tza , p e r ò , pei to eminen tmen t p o l è m i c de l seu con t ingu t ; 1 s igu in les que s igu in les idees emeses o exposades en lex seves p à g i n e s , l 'autor o b é les combat amb 1» m é s apassionada agressivi ta t o b é les defensa con t ra a l g ú o contra a lguna cosa. Div id í i on p M M t B M numerats , d 'una e x t e n s i ó ap io -s m a d a m e n t i g u a l , aquest segon l l ib re de l Sistema, igua l que el p r imer , publ icat f a alguns anys, es u n cuuieotar i v i u de fets 1 d'idees sense c o n n e x i ó o r g à ­n ica entre ells . i sols un i t s pe r l 'humor c o m b a t i u i reptador d 'un in te l · lec tua l que temps ha cavalca el seu « R o c l n a u t e » cercant a cada tombant de cami una o p o r t u n i t a t per a escometre i enderrocar els ge­gants, monstres 1 f a n t a s m · ' e que assetgen c o n t i n u a ment. el castell encanta t on so jorna l a seva enamo­rada. Madona I n t e H i g è n i a .

A c t i t u d e m i n e n t m e n t quixotesca, efect ivament , la de lUsclasans en aquests l l ibres del Sis tema I I aquesta è s l a m é s a l t a l l o a n ç a que h o m pot a d r e ç a r a un pur in teUcctua i , a u n « d e r c » conscient de la seva d í g i t i t e t . Com d o n Q u i x o t en e l m ó n de la societat del seu temps, Ssolasans representa t a m b é un in t rans igen t m u x í m a l l s m e m o r a l d i n t r e l ' ac tua l m ó n dc l ' inteUecte, i n o coneix n i reconeix a l t r a l l e i que la que d u u gravada en e l seu prop i j o . Es exac­t amen t el m a t e i x cas d 'agut egoceutrisme. Creu a ulls clucs en l a bondat i en la ve r i t a t dc les seves idees i par ia a m b u n op t imi sme al· lucinat de l'exceUen-cía supc r i a i lva de les seves obres. I com don Qu ixo t , no invoca l ' a u t o r i t a t de n i n g ú pe r a la seva empresa de r e d r e ç a m e n t 1 de r e d e m p c i ó . InvesUt d 'una m i s s i ó providencia l , c r eu s incerament que. a i x í com d o n Quixot es sent ia segur sols a m b l a seva l l a n ç a 1 el seu escut, t a m b é e l l po t arriscar-se a t o t c o m b a t in te l · lec tua l a m b l ' e sgr i ïna de dues ú n i q u e s armes: l 'apologia 1 la s à t i r a . Aquest egooentrisme, f ranc I sense vels de l'Esclafia na, l 'empeny a fer els mes d i t l r à m b í c s elogis de l a seva p r ò p i a persona l i t a t 1 de l a seva p r ò p i a obra. «Si e n Uoc d ' é s s e r c a t a l à Jo fos f r a n c è s , a n g l è s o alemany, 6s m o l t poaslbie que la meva obra Ja haguera dona t la vol ta a l m ó n i m'haguera v a l g u t t o t a mena d'honors, normol i s s ims en u n a cdvlUtzacló o r g a n i t z a d a » , d i u e l l en u n pas­satge.

Jo no f a r é pas retrets a l nostre escr iptor per aquests autoelogis. E I seu e r r o r no é s a l t r e que el de no haver sabut cnca lxar -ke , a i x ò és , est i l i tzar- los, en la forma l i t e r à r i a deguda. Amiest enorme subjec-t iv l sme que I m p l i c a el fet que u n escriptor fac i el seu prop i panegirte, sols és concebible en u n a c c é s v io len t d 'humor i sme . A r a b é , l ' humor i sme ca l que l 'escr iptor l ' expans ioni en obres en q u è t i n g u i n f à c i l cabuda la fantas ia 1 la sensibi l i ta t en tots els seus matisos. E n u n m o t . é s l a S à t i r a la que pe rme t aques­tes expansions de l 'amor p r o p i de l 'escr iptor sense que ell sexpos i a e x o c a r » b r u t a l m e n t n m b els sent i ­

ments h u m a n s dols lectors, com és el ORS d'aquosls autueiogui inclusos sense cap p r e p a r a c i ó i t a l com rageu, en l a prosa d 'una mena de d ie ta r i . Aquestes 1 d 'a l t res l l iber ta ts permet a l 'escriptor el g è n e r e sa t i n c . sobretot en fo rma versiflcartft.

Les reflexions precendents podem aplicar-lea a t o t e l l l ib re de l'Esclasans E n les seves p à g i n e s h i ha « a c a m p a d a u n a enorme riquesa s a t í r i c a abocada per l ' au tor a do jo sense haver- la subjectada a la disci­p l i n a de la forma. L'Esclasans pateix, potser, una e q u i v o c e d ó en excloure s i s t e m à t i c a m e n t de la seva obra l í r i c a aquestes furioses xarbotades de pass ió s a t í r i c a , que e l l vessa tumul tuosoment en els ful ls del seu ca rne t í n t e t t e c t u a l . en comptes de canal i taar-l a d i n t r e els l i m i t s severs de l a f o r m a c l à s s i c a de l a s à t i r a . S incerament ens dol que el nostre g ran poeta, que podr ia é s s e r u n Boileau c a t a l à , s 'acontenU amb el b rog i t passatger d'unes notes s a t í r i q u e s escri­tes de pressa tantost de pensades.

El l l ib re , al costat de gran nombre de s à t i r e s , c o n t é t a m b é algunes apologies i , à d h u c , a lguns breus assaigs. Les apologies, p e r ò , s ó n escrites n o sols a favor d ' a l g ú , ans t a m b é con t ra a l g ú ; abd és ciuc s ó n en el fons altres tantes s à t i r e s . E n t r e els assaigs en t robom un d ' intercssantlssim sobre l a personali­t a t ac Ooetnc . que es t o t u n oasi del m é s pu r repóa InteHeotual enmig de l a g r an polseguera que la ven­tada s a t í r i c a aixeca per t o t el l l ib re . Apologies de la R e n a i x e n ç a catalana, de la R e p ú b l i c a , de la nova Ca ta lunya l l i u re , de l ' A r i b a u , de Pompeu Fabra , du Preud. de Rubcn Dar lo , a l te rnen amb s à t i r e s con t ra els Jocs F l o m i s , contra les presons, con t ra el feixisme 1 i ' h l tk · r l sn i e , con t ra Paul Va lé ry , con t ra Bof i l l i Mates, c o n t r a la U n l v e r s l t a í , contra l ' avantguard ismr . c o n t r a el teat re p ro le ta r i , con t ra la d o c t r i n a de Pra t de la R iba , con t ra la L l i g a , e t c Coronament de l Ulbr r semble é s s e r l ' expos ic ió de l ' o r g a n i t z a c i ó de l 'Acadè­m i a cata lana, i l 'apologia, el p rograma 1 el credo del p a r t i t inteHectualsta . de l qual el nostre escriptor é s el fundador 1, per ara, IMnlc adher i t ; p a r t i t inteHec-tuol l s ta que no és m é s que la p ro j ecc ió , en la vida social 1 p o l í t i c a , del seu prop i t emperament fins a l p u n t que p o d r i a d i r : i J a p a n i t sóc jo» .

Ens t robem en p r e s é n e i n com Ja hem remarcat , de la v io len ta e r u p c i ó d 'una formidable f o r ç a sa i l rica. de l a qual , potser, l ' au tor no cn t é c o n s c i è n c i a ; i , per a i x ò . n o os decideix a explotar- la arUsUcament. Jo que veig aquests Ulbrcs del Sistema com l a pro­d u c c i ó m é s a n t i s i s t e m à t i c a d ' A g u s t í Esdasans 1 com una m a n à f e s t a c i ó super laUvament l í r ica , gosaria I n ­s inuar que l a culpa d'aquesta f a l l a del seu geni l i t e ­r a r i rau e n l a m p u g n à n c i a que l i inspixa l 'humorisme, en l ' ave r s ió tastinUva que sent envers l a I ron ia l a f a c è c i a , segons confessa el·l ma te ix en el seu dar re r l l i b r e . Tot ei v i r o i a t con t ingu t d'aquest haur ia sofert f à c i l m e n t la n i e t a m ò r f o s i noble de l a S à t i r a — g è n e r e de l í r i ca — st el nostre a d m i r a t poeta fos u n esperit h u m o r í s t i c 1 l i p l a g u é s de conrear l a i ron ia 1 la f acèc i a .

(1) A . EscutsAMS. Segon l l i b r e del Sistema. Esocdn mteUectual is ta . Barcelona, 1934.

Joan Manen

Joan M n n é n é s u n dels m é s no­tables v lohnls les de l ' hora ac tua l . L a seva t è c n i c a ó s sorprenent. M a -n é n Juga, r ea lmen t , amb les d i f i ­cu l ta t s I les seves execucions po­den citar-se com vers models de claredat. Sen t in t el nostre a d m i r a ­ble v io l in i s ta , h o m c o m p r è n els seus èx i t s d 'arreu.

P e r ò u l t r a é s s e r u r v i r t u ó s , u n executant , n i n g ú no Ignora que M a ­nen és t a m b é u n ben t a l e n t ó s com­positor. Escr iu a m b t r a ç a , abun­dosament. I j u g a t a m b é a m b les sonori ta ts de l 'orquestra, els se­crets de l a q u a l coneix com pocs mús i c s .

L a se s s ió M a n i n t i n g u é lloc a l Pa lau de l a M ú s i c a , i c o m e n ç à a m b el Concer t « d a C a m e r a » , en sol , del p r o p i concer t is ta Es t r a c t a d 'una c o m p o s i c i ó escrita per a v io ­l i i orquestra « d a C a m e r a » . Consta de dos temps: P r e s e n t a c i ó i desen­r o t l l a m e n t l sardana. T o t apare ix escrit per o far I K i r el solista, A v io l in i s t a . K n aquest sent i t l 'escrip­t u r a del concert del qual pa r l em és notabil lsslraa T o t sona b é i les f iguracions del v i o l i suren sempre, p o d r í e m d i r , per d a m u n t del con­j u n t . I t o t é s innegablement sabo­rós , r i c de t robal les . E l p r i m e r temps guanya r i a potser, a m b t o t . en é s s e r m é s c o n c í s , m é s conden­sat. L a sardana é s p laent . P e r ò l ' au tor abandona a lgun cop e l ca­r à c t e r ben m a r c a t de l a nos t ra dansa.

M a n e n e x e c u t à d e s p r é s u n a Can­ç ó seca. escrita t a m b é a m b acom­panyament d 'orquestra « d a Came­ra*. I bens ac í u n a p r o d u c c i ó re la -

Cursos i Conferències

* A c a d è m i a de Sant Jus t 1 Sant Pastor. - M o r i a del C a r m e Nicolau. « L e c t u r a dc poemes o r i ­g i n a l s » . D iumenge , 3 de Juny, a g i n a l s » . Diumenge , 3 dc Juny a les 11 del m a t i .

* A t e n e n Poly teehnlc iun . — Enric Ro ig . « L a cr i t ica 1 les t en­d è n c i e s n a t u r a l s » . Segona l l içó del curset d ' a r t modern. Dissabte 3 de j u n y , a les v u i t de l vespre.

* I n s t i t u c i ó d 'Estudis Comer­cials. — M a t e u B a r d a g í i M o r ó s . « L ' e s t a l v i 1 . a c t i v i t a t e c o n ò m i c a » . A v u i , 1 de Juny. a dos quar t s do v u i t de l vespre.

tívament breu 1 ben palesament de­l icada. L 'esc r ip tura és mes t r lvo la .

Comple taven el p rograma obres per a v i o l i i p lano de Purpora-Ma­nen, Beethoven, P a g o n i n a - M a n é n , L a s e m a - M a n é n , Hubay, Sarasate-M s n é n 1 Sarasate.

E n executar les obres esmenta­des, M a n é u t r i o m f à dc m a n e r a franca. I c n tocar e l « C a n t del ro s s inyo l» , de S a r a s a t e - M a n é n . as­sol i e l m é s g ran èx i t . I h a g u é de repe t i r l 'obra d i f íc i l de Sarasate

A b d « i t i s obres dedicades a la v l r tuos l t a t com en les produccions

CÈNTRIC HOTEL Bambla Estadis, 8 Te l . 17441 O n menjaren b é per 5 pessetes

cobert

Una rectificació pre» gada de la Junta de

Museus

A m b m o t i u d 'haver aparegut en a lgun d i a r i l a n o t i c i a que havia es­t a t t roba t a l Palau de Pedralbes una ca ixa que contenia flascons de m a t è r i e s Inflamables, l a J u n t a de Museus, a tenent que a l 'esmentat Pa lau h i h a ins ta l · la t e l seu Museu de les A r t s Decoratives, t é i n t e r è s a fer constar:

Que la caixa de r e f e r è n c i a fou t robada a l ' A v i n g u d a del 14 d 'abr i l , entre el car rer Carles I X I i l ' A v i n ­guda de Pedralbes, o s igu i a una g ran d i s t à n c i a del Museu, per bé que c o r r e s p o n g u é de fer-se c à r r e c de l 'objecte als Mossos de l 'Esqua­dra de servei al Palau de Pedral­bes.

L a J u n t a de Museus, a m b tot , n o c reu sobrer de fer p ú b l i c que l'es­m e n t a t Museu é s s o t m è s a una cons tan t v i g i l à n c i a i p r o v e ï t de to­tes les precaucions n e c e s s à r i e s , a m é s de trobar-se v o l t a t d 'una ex­t e n s i ó considerable de j - u d í , 1 en­cara aquest separat de la pa r t fo­r a n a per u n a tanca m o l t a l t a , c i r ­c u m s t à n c i e s totes que const i tue ixen u n a ga ran t i a de l a seva seguretat.

expressives. M a n e n p r o v à , una ve­gada m é s , e l que j a s a b í e m : que ea un dels m é s notables viol inis tes de l ' hora ac tua l

M a n é u fou a p l a u d i d í s s l m D i r i g í l 'orquestra el mestre Caes íà

Oasademont, 1 acompauy.'. les obres de la segona 1 tercera p o r t de l pro­g rama , e l p ian is ta Pau J B a r t u l l .

P . L l i .

Associació de Música Antiga

Aquesta novella 1 b e n e m è r i t a As-s o c l a r i ó , po r t an t a cap d 'una ma­nera seriosa 1 d i g n a e l p la que mo­t i v à la seva f u n d a c i ó , a i x ò és, es­t u d i a r i fer c o n è i x e r la m ú s i c a an­t iga executant-la, sempre que sigui possible, amb els ins t ruments de l'è­poca, ens o l e r i ah i r , dimecres, n i t , a la sala del Rectora t de l a Universi­ta t de Barcelona, u n a ben curiosa se s s ió de m ú s i c a de f inals del se­gle X V I , executada a m b Inst ru­men t s antics.

Abans del concert, la senyoreta M a r i a Garra t a l à . Ja coneguda en els nostres centres musicals, féu uns Justos 1 ben documentats co­m e n t a r i s sobre l 'objecte d'aquesta s e s r l ó , i va descriure els í n s l r j -men t s emprats en les obres que f i ­guraven en e l p r o g r a m a : el l l aü t , l 'espineta i la viola « d a g a m b a » , a m b u n h i s to r i a l s i n t è t i c de cadas­c u n d'ells 1 un breu resum dels o r í g e n s de la m ú s i c a Ins t rumenta l e i x ida d i rec tament de la m ú s i c a vo­cal dels contrapuntis tes de's se­gles XTV, X V 1 X V I , i a feg í unes r à p i d e s anotacions sobre les obres, g a i r e b é totes desconegudes, que i n ­tegraven el programa. L a senyore­t a C a r r a t a l à fou a ten tament escol­tada i m o l t aplaudida.

Seguidament, el nostre pulcre i r e f i na t a r t i s ta , el Mestre Joan G i ­bert 1 Camins, I n t e r p r e t à , en nna espuieta i t a l i ana de comenros del segle X V I , propietat de l a senyora L l u ï s a Bosch i P a g è s , t res obres extretes d 'una t abu la tu ra alema­nya . Cal l ia rda USSSi; £« het e in B a u r (1585), de Chr i s to f Lóf ' .e lhou: . 1 VTigarescha (1SB3K de Jacob P i i x . mol t simples dc fac tu ra i ben i n g è n u e s . 1 The P r í . n e r o s c (1690-1651), de M a r t í n Peerson. m é s Inte­ressant que les anteriors.

El senyor G r a c i à T i y r a g ó Inter p r e t à , en u n l l a ü t a lemany del s.. ;> X V I I I , l ambe propietat de la senyora Bosch, una Paiiana (15fi9). de J u l i C é s a r Barbet ta , mol t cu­riosa; una Fantasia (IBSS). de O l o Ba t t i s t a da l la Gostena dubtab lement escrita or iginnlmen* per a veus, i una m o l t interessant C o u r a i f e d 'Angleferre (1608), de J . B . B é s a r d A c a b à la p r imera par t a m b una deliciosa G n l ü a n t a (1609>. de M a t t b l a s MSrcher , executada a m b l'espineta, el l l a ü t 1 la v'.cl.. « d a g a m b a » , peis senyors Giber t Camins , T a r r a g ó 1 P è r e e - P r i ó .

L a segona pa r t o fe r í , potser, o n m a j o r i n t e r è s , per l a c o o p e r a c i ó de l 'excel·lent 1 jove c a n t a t r i u senyo­reta M a r i a A m a t . l a qua l ens féu sent i r , exquisidament I n t è r p r e t les s e g ü e n t s obres:

f r o t t o l a (1804). de Miche l Peren-t l ; Chanson (1383), de Thomas Oreequll lon, m o l t bonica, amb acompanyament d ' e sp í neta; Can-zotiela o l l a Napol i t ana (1584), de G a b r i e l Pal lamero, m o l t Interes­san t ; i4ir de cour (1603>. de J. B B é s a r d , de l lckaa de c a r à c t e r , amb acompanyament de l l a ü t ; Agre (1801). de P h i l i p Roseter, f i n a 1 de­l icada ; A]/re (1801), de Thomas Campion . amable i d o l ç a , amb acompanyament de l l a ü t 1 viola « d a g a m b a » ; Ba l le t to (1600). de Glacomo Oastoldl , m o l t g r a c i ó s , a m b acompanyament d'espineta i v iola «da g a m b a » , i , f i na lmen t , e l p r e c i ó s 1 sen t imenta l Madr iga l . A m a r i U i m i a bella (1S02) de G l u l i o Cacc ln i . a m b acompanyament de l l a ü t , esplneta i v iola « d a g a m b a » .

L a senyoreta M a r i a A m a t . que pofiseeix u n a bonica veu, c a n t à to­tes aquestes compoaloions amb un est i l perfecte 1 amb u n a m o l t f i n a 1 del icada d icc ió . Pou e x t r a o r d i n à ­r i amen t aplaudida. Junt asnb els senyors G ibe r t I Camins , G r a c i à T t o t a g ó i Per rau P è r e z - P r i ó , els quals real i tzaren u n a tasca, no gens fàcil , d igna dels ma jo r s elogia.

A c u d i a aquesta se s s ió u n audito­ri m o l t n o m b r ó s 1 m o l t selecte, en­t re el qua l ve lé re tn remarcables personnli tats del nostre m ó n ar-Ustlc, l i t e r a r i 1 c i en t í f i c . Per b é que, potser, en conjunt , aquesta se s s ió no r eves t í t a n t a i m p o r t à n ­c ia com les swslonp an te r iorment oelubradas. n o obstant, l ' aud i to r i n ' e i x í completament satisfet i e logià la m è r i t I s s l t n a tasca que t a n en­cer tadament reaUtaa VAssoc i adó de M ú s í o a 'Antiga.

J. V L

Divendres, 1 juny 1934 L a Veu de Catalunya. — Pàg.

I N S T R U C C I Ó P U B L I C A

[«.Per l'Autonomia í&e la Universitat»

^ R e p e t i d a m e n t ena hem fe t r e s sò H T a q u e s t e s |rianCH d'opinions refe-

« r t s a VAutonomiA u n i v e r s i t à r i a . H H Univers i t a t catalana é s preocu-

pat ú. i ! - : l")VS els catalans. A h i r els ( É t u d i m t s r a a n i í e s t a v e n Uurs opi-• l · i i x avu i u n bon nombre de ca-led -lics l a p ú b l i c a la seva en nn fa»! . . - !- q u i porta el l i t o l que en-

S j b f a l a aquestes ratlles. Pel seu i n WÈjks In fo rma t iu , l ' an i rem publ i -

^ K i documeat que. el desembre de |^ui> ini.ssat. s ignaren quaranta-un Cat' • rulies n u m e r a i b de la O m -ver-- de Barcelona, 1 que, per a c a t t a r - ï o a! Pa t rona t d'aquesta O m -v e t c i a t . h o m l l iu rà a l senyor Rec­tor ei d i ' i 15 do gener, fou contestat pel Pa t rona t amb un escrit que en­vià , el dia 7 de febrer, a l p r imer s ignant de! document al·ludit. E l PaOtuiat . en la seva c o n t e s t a c i ó , no t a u sols a l i f i na que no e s t à a la seva ms de var iar les ba.s'-s de l'Es-

I ^ B t Un ive r s i t a r i , s i n ó que d ó n a g eni cndre ben clar que, encara que c s t m u ó s a l a seva m à , no ho f a r i a ; no

i j H L · n voler d i r res m é s Ics parau­les: «Els qui subscriuen el document

^ ^ B u a l avu i responem, tenen da-n f t t d ' t i l s lots els mit jans que les

V t K k permeten per a fer a r r iba r als podi . s p ú b l i c s i a l 'opinió cu l ta la

H ^ K i » de l l u r parer discrepant, si volen for prosperar nn pun t de vis­ta, que no és el del Patronat . . ." Però , u l t r a aquesta negativa, que barra el c a m í de tota t empta t iva d'acord, el Pat ronat s 'esforça a de-moein. r que no era possible, n i aoon ellable, fer l 'Estatut Univeret-

^ • B d 'una a l t r a manera: que la t ' rnv i ' r s i t a t é s verament a u t ò n o m a . I que no tenen cap senti t les opl-nion:. que exposen, en ei p r t i m b u l del document d i r i g i t al Pat ronat , e ü qnunu i t a -un C a t e d r à t i c s que el Sigut"). T e n i m i n t e r è s a refutar Ics l i llrmar.Kwis del Patronat, i per a r c í u t a r - l e s ens d i r i g i m actual-men' el consell del Patro-

o a t mateix, a « l 'op in ió cu l t a» M H - L ' e s t a t u t actual de la ITni vets i t . i l no es un estatut d'autono­m i a . — D i u e' P i i l ron i i t que «les atrtbOcion-s concedides avui a la Unlve- ,'at. són . . . tan amples i efi­caces com es podrien desit jar dins el rétrim mes a u t o n ò m i c » ; ó q m n e s són , p e r ò . les atr ibucions que l'Es­ta t u ' deixa l l iu rement a la Univer -Bitat sense que el Pat ronat h i i n ­tervingui? N o m é s la de nomenar Doctors « h o n o r i s causo» . In d'elegir Rector el Claustre, i D e g à les Pa-cnlt· i l a d'elegir, a m é s . aquestes o « k qui les componen. Uurs repre-S í O l a n t s per a la Junta ü n i v e r s l -t à r i í . ; p e r ò aquestes atribucions, ex­ceptuada la de nomenar Doctors thonor i s c a u s a » , j a les ten ien el Olau i í l re i les Facultats abans i.ue fos p romulga t l 'Estatut, i per al r o-m e n a ' · . e n t de Doctor « h o n o r i s cau-s a » n o m é s calia que el Claustre h o acordes i bo c o m u n i q u é s a l M i n i s ­t e r i E:i to ta a l t ra cosa. els orga­nismes universi tar is no poden fer,

n ^ ^ V u t l 'Estatut res m é s que pro­posar o i n fo rmar ; el Pa t rona t é s aem'ire el qui resol. E l mate ix Es­tatut Un ive r s i t a r i h a estat elevat a l ' a p r o v a c i ó dels Governs de la R e p u b l i c à i de la Genera l i t a t sen­se donar-lo p r imerament a c o n è i x e r a la Universi tat , l sense escoltar, par t an t . cap r e p r e s e n t a c i ó autor i t -aadü d 'ella; qualsevulla modifica­c i ó que es vulgui fer de l 'Estatut é s potestativa del Patronat , qu i la

«si la creu o p o r t u n a » , escoita-! les Facul ta ts 1 la Jun ta Dnlver -

1a; i els reglaments que redac-aquesta J u n t a 1 les Facultats

r an subjectes a l ' ap rovac ió del onat. Aquest decideix fins en

nomenaments del personal do­

cent 1 en la formació dels plans d'estudis, dels reglaments de pro­ves i dels de disc ipl ina; en u n mot , en tots els aspectes de la v ida uni ­ve r s i t à r i a , à d h u c en els de c a r à c t e r m é s t è c n i c , 1 en certs casos resol, segons l 'Estatut , sense escoltar t an sols cap organisme un ive r s i t a r i ; a l x l per exemple, é s a t r i b u c i ó ex­clusiva seva, sense proposta n i i n ­forme de les Facultats interessades, proposar a i Govern cl nomenament dels C a t e d r à t i c s numeraris . L ' a r t i ­cle segon de l 'Estatut, que d i u que «la Univers i ta t é s a u t ò n o m a en els ordres docent 1 a d m i n i s t r a t i u » , re­sulta l l e t r a mor ta ; el qu i d i r ige ix i governa la Univers i ta t en tots dos ordres, e l qu i é s ver i tablement au­t ò n o m , é s el Patronat, no la U n i ­versitat; les funcions del Rector, de la J u n t a U n i v e r s i t à r i a l de les Juntes de Facul ta t queden r e d u ï ­des u poca cosa m é s que a compl i r Ics disposicions del Pa t rona t : a l Claustre, u l t r a e?eglr Rector i no­menar Doctor «honor i s c a u s a » , n o l i queda m é s funció que la de «sug- { gen.- propostes i in ic ia t ives a l Pa- I t r o n a t » , i Es pot d i r que és a u t ò n o ­ma una Univers i ta t que no es go­verna el la mateixa, s i nó que é s go­vernada per u n Pat ronat en el qual no t é s i n ó uea r e p r e s e n t a c i ó t an migrada que no passa d 'un vocal— el Rector—entre onze, l aquest, en­cara, amb la l i m i t a c i ó de no poder ocupar l a p r e s i d è n c i a ?

( S e g u i r à )

Primer ensenyament

C r e a c i ó d'Escoles. — H a n estat creades amb c a r à c t e r de f in i t i u , en­t re altres, les s e g ü e n t s escoles na­cionals. A la p rov inc i à de Barcelo­na : Cerve l ló , una de p à r v u l s . Hos­p i ta le t del Llobregat, una de nens i tres de nenes. A Piera, v i la , una de nenes i una de p à r v u l s ; a can Crelxells 1 can Canals, una m i x t a & c à r r e c de mestra.

P r o v í n c i a de Lle ida ; A Alòs . una d? nenes. Art ies ( G a r ó e j , u n a mix ­ta a c à r r e c de mestres. A Bardens, una de nens i una de nenes. Be l l ­ver, una de p à r v u l s . O l l à . Be t lan (Mont* i S a l a r d ú ( U n y a ) , una de mix ta a c à r r e c de mestra. A A l b i . una de nens i una de nenes.

P r o v i n c i à de Tarragona. A Almos­ter, una de nenes.

El nomenament dels mestres es f a r à per q u i correspongui en els termes reglamentaris.

Denominacions de Ics places.—Per evi tar errors, la D i r ecc ió General recorda que les ú n i q u e s denomina­cions de les places del Magis ter i s ó n Ics s e g ü e n t s : Direccions de graduades, de nens o nenes; Sec­cions d'elles; u n i t à r i e s de nens 1 nenes; mixtes, i de p à r d v u l s .

Universitat

Professor agregat do Patologia m i -dica .— Per haver estat nomenat professor agregat de Patologia m è ­dica de l a Facul ta t de Medic ina , pel President del Pat ronat de la U n i ­versitat A u t ò n o m a , el que n'era ca­t e d r à t i c numerar i a l a Un ive r s i t a t de Sevilla, senyor Joan Quatreca-ses 1 A n i m i l'expressada c à t e d r a s e r à declarada vacant 1 p r o v e ï d a r e g l a m e n t à r i a m e n t .

Escoles especials

Nou professor. — Vis t l 'expedient de concurs d'ascens entre profes­sors de terme de modelat 1 buidat , h a estat nomenat per a l a vacant de l'Escola d 'Ar ts l Oficis a r t í s t i c s de Barcelona, el senyor E n r i c M o n -Jó i Gar r iga .

Escola d'enginyeria s a n i t à r i a . —

E l p r ò x i m di l luns , d ia 4. a les set de l a tarda, t i n d r à l loc a l 'Escola d 'Enginyers Indus t r i a l s de Barce­lona, la sess ió inaugura l del curset d 'Enginyer ia S a n i t à r i a que sota l ' a l t pat ronatge de la General t í a t de Catalunya, h a orgaal tea t l'es­mentada Escola.

Revista Jurídica de Catalunya

S ' e s t à r epa r t in t als subscriptors el n ú m e r o de la « R e v l & a J u r í d i c a de C a t a l u n y a » corresponent a l p r i ­mer t r imestre de l 'any 1934. que por t a el sumar i s ' ·g i ien t : Ressenya l legida en la Jun ta General ordi­n à r i a del 30 de gener d t 1934 pel D e g à del Col·legi d 'Advocats de Barcelona, senyor Ramon d 'Abadal 1 C a l d e r ó ; E l concepte de l Conten­c i ó s - A d m i n i s t r a t i u en l 'Es ta tu t de C a t a l u n y a per Josep M a r i a Olc 1 P i : E l Consulado de M a r en Tor­tosa y en Tarragona, per Robert S. S m i t h ; L l e i M u n i c i p a l de Cate-l u u y i , del 6 de gener de U M i Ju­r i s p r u d è n c i a de l 'Aud iènc i a Cata­lana; Notes b ib l iog rà f iques ; Index legis lat iu .

A m b oques n ú m e r o c o m e n ç a el vo lum corresponent a l ' any X X X X d'aquesta Revista, ò r g a n del Col·le­g i d 'Advocats de Barcelona i d* 1 A c a d è m i a de J u r i s p r u d è n c i a 1 Le­g i s l ac ió de Catalunya.

CARTELL D'EXPOSICIONS

MONTFALCON Quadros. Gravats, Relleus, Mirra l» ,

Tapissos. Marcs. Hot i lu res Boters. 4

F I N A L P O B T A C E K B I S S A

Galeries LAIETANES OOBTS CAiACA.NK.S ( U

Expos ic ió de l 'ARrupació d'aquare!-listes

V I C E N Ç R I N C Ó N P in to ra

S Y R A O l p o t e c i ò . 262 Te l è fon 18110

A R T I O R N A M E N T A C I Ó Expos ic ió de p i n t u r a de Segon S a l ó d ' H u m o r i He»

del 26 de maig a l 8 de juny

SALA BARCUVO V. GARCIA SIMOK

RAMBLA DB CATAI UNYA. 29 Marcs, i r a v a u motllorea.

objecte» orr • o m e o t R O B E R T D O M I N G O Pintores

SALA BUSQUETS P A s a s i u us. (ÍMAUIA as Mobles I Objectes d " A r t

Exposic ió de P in tura de

M A T E U SERRA L· ·RE S A N C H E Z

Estampes mexicanes

S A L A B A R C l N O V . G A R C I A S I M Ó N K a m b l a C a t a l u n y a . 2 9

M A R C S - G R A V A T S - M O T L L U R E S

O B J E C T E S P E R A P R E S E N T S P R I M E R A C O M U N I Ó

Exposició d* pinlutes

R o b e r t D o m i n g ' o

SALA GASPAR Consell de Cent. 323 Felt 120W

(En t r e Rambla ae Cata lunya t Balmes)

Pintores. Uibulxos. Marcs. O r a r a t » M i r a l l s MoUloras

Ru . R I B E S R I C S Pin tora

LA PINACOTECA PASSEIO P E OHAC1A. M

Marcs i Uravs ta L . M E R C A D É Pintores P. Y N G L A D A Dibuixos

RENART A r t Decoratiu, P i n t u r a I escultura.

Reproduccions Marcs. Expos ic ió documental de la Pro­

cessó del Corpus a Barcelona Fins el d ia 13 de j u n y

L L I B R E S ! ! A C T O Ü H A F S , D I B U I X O S A Q U A R E L - L E S i el m é s impor­tant assortiment de G R A \ ATS de Barce lona • Expos ic ió i venda

s preus Inversemblants a:

METROPOLITANA L M B B E R L A V E L L A I NOVA Canuda 31. b de \a Snls Mossr t

Noticiari de Música

Awoc iac ió dc 51 usi ca da Came­ra. — D«.-prés de l a r e n o v a c i ó anua l r e g l a m e n t à r i a , l a J u n t a D i ­rec t iva de 1'«Associació de M ú s i c a d a C à m e r a » . q u e d a r à c o n s t i t u ï d a per a l curs 1934-35. en la fo rma •següent : President, D r . Aagust PI i bunyer ; Vice-presidcnt. R i c a r d V I ves; Secretari, A n t o n i A r m e n g o l ; Tresorer , Josep R l g o l . Bibl ioteca­r i , Ramon B e v e n t ó s ; Vocals. U n . H i g i n i Anglès 1 Francesc Pujo l O e r m à .

El Pa t rona t q u e d a r à fo rmat per l a Sra. M a r i a Va l l s i T a b e m e r de Negra ; Srta, Teresa A m a t l l e r 1 els senyors Eusebi B e r t r a n d l Serra. Josep M Bosch Devesa. D r . Joan Corominas M o l l . A n t o n i Gal la rdo . Josep Gaya. A n t o n i Lapor ta As-t o r t . Josep M . Morogues l D r . Jo­sep R i f à .

D i r ecc ló a r t í s t i c a , sota l ' a l t Pa­t ronatge del mestre Pau Casals Director , M a r i a n P e r e l l ó .

L a quar ta a u d i c i ó musical del curset complementar i a l Curs d ' H i s t ò r i a de l ' A r t , que t i n g u é l loc s rAteneu P o l y t è c n l c u m . so­ta la d i r ecc ió del Mestre Enr.c Roig . fou consagrada a la M ú ­sica Ins t rumenta l concer tant ( m ú ­sica D a C à m e r s ) . E n r i c Roig glos­s à amb t r a ç a belles idees generals

I d e s e n v o l u p à seguidament la se­va tesi. S ' o c u p à d e s p r é s , concre­tament , de les obres executades. L a c o n f e r è n c i a d ' i a i r l c Roig fou Il· lustrada amb les s e g ü e n t s pro­duccions; Vlvacc de l Quar te t op. 17, R o n d ó f i n a l del Quar te t op. 33. Haydn ; Andante , Menuet to 1 Al lcgre t to , del Quar t e t en re, Mo-zar t ; Adaglo del Quar t e t op. 18, n ú m . 1, Beelhoven; Adaglo del Quar t e t en m l bemol l , Mendeis-sohn.

L ' execuc ió de les obres esmen­tades fou confiada al Quar te t «Ascleplos», c o n s t i t u ï t pels doctors Rafael OH vares, A l f r ed Bocha. d u l l l e m E s c a r d ó i Josep Pranch. P e r ò a darrera hora , el mestre R o i g h a g u é de r e e m p l a ç a r el doc­t o r Olivares, que no p o g u é assistir a la sess ió de la qua l par lem.

Els quartetistes que hem c i t a t In te rpre ta ren de manera notable l ' i m p o r t a n t programa. T o t fou to­cat de manera sentida 1 a m b bell r i t m e l Just est i l .

I l a sessió fou a ç r a d o s l s s i m a .

LA COMMEMORA­CIÓ DEL CORPUS

DE SANG A h i r a l m a t i t i n g u é lloc a l ' e s tà ­

tua de Pau Claris , s i tuada a l cos­ta t de l 'Arc del T n o m í , l 'home­natge que les en t i t a t s nacionalistes dedicaven a aquell p a t r i c i amb mo­t i u de la c o m m e m o r a c i ó del Cor­pus de 1640.

H I acudi bastant de p ú b l i c 1 les ofrenes de flora a r r i ba ren a u n centenar.

L a Comiss ió organitzadora, j u n t amb els BoyScouts. ten ien cura que l 'homenatge es fes a m b to t ordre.

D a l t del m o n u m e n t fou posada una bandera a m b l'estel so l i ta r i .

D u r a n t e l t ranscurs del m a t i fo­ren entonats diverses vagades «Els S e g a d o r s » .

A tres quar ts de deu a r r i b à el president de la Genera l i t a t s e n y » Companys, q u i anava acompanyat del cap del ce r imonia l senyor R u b t P é u l 'ofrena de la c o r p o r a c i ó i com que h i havia poc p ú b l i c d i r i g í unes quantes paraules als reunits en forma g a i r e b é de conversa.

Anaren a r r i ban t representacions i en una t r i b u n a que s'havia posat a l costat del m o n u m e n t es p ronun­c iaren discursos.

A l x l ho feren els senyors P I t Sunyer per l 'A lca ld iA: el senyor Carrasco l Formigu t id. per la D n i ó D e m o c r à t i c a ; els senyors Pineda 1 Verdaguer 1 R o i g 1 P r u n a per la U n i ó Catalanis ta ; el senyor López , pel P a r t i t Nacional is ta C a t a l à ; i el senyor C e b r i à pel Pu tbo l Club Bar ­celona.

Els discursos, de tons p a t r i ò t i c s , foren aplaudits.

El g rup de « L ' I n t r a n s i g e n t » re­p a r t í unes fulles con ten in t els ver­sos de Verdaguer «Ni t de S a n g » i u n ar t ic le de D o m è n e c La to r r e i n ­v i t a n t els pa t r io tes d ' a s s l s l i í a l a Pesta d ' In fan ts i F lo r s que d iumen­ge vinent , a b e n c a d de l 'Assoc iac ió Protectora de l 'Ensenyament Cata­là , t i n d r à l loc a M o n t j u ï c

N o h i h a g u é inc idents 1 l 'home­natge r e s u l t à m é s a n i m a t que els anys anteriors.

Festes a les Escoles Graduades de L a

Torrassa

A l Col·legi del Sagrat Cor de J e s ú s 1 Sant Josep O r i o l (Escoles Graduades) i a l a capella pa r t i cu ­lar , se c e l e b r à , e l diumenge pnssat, pels nois que h i concorren, l 'emo­c ionant acte de la p r imera comu­n i ó . S'acostaren a la Sagrada T a u ­la en nombre de t r en ta , i van re­bre de mans del reverend m o s s è n Josep Escola, la Sagrada Comu­n i ó I els d i r i g í u n a sentida p l à t i c a . D e s p r é s d ' é s s e r obsequiats a m b un bon refresc, els fou l l iu rada l'es-t a m p n recordator i , convenient­m e n t emmarcada

El mate ix m a t i , als pat is del Co l -legi . t i n g u é lloc u n p a r t i t de b à s ­quet entre els equips Àl igues B, C . i Montsenys; v a n v è n c e r els p r i ­mers per 27 a 20. A la tarda, n l sa ló d'actes, t i n g u é lloc una selec­t a sess ió de c inema, en obsequi als nous combregants 1 fami l ia rs .

Per a l d iumenge vinent, d i a 3 de Juny. .s'anuncia una bonica fes­ta l i t e r à r i o - m u s i c a l . E l seu eleno e s c è n i c r e p r e s e n t a r à c! d rama d'ac­tua l i t a t «El S a n t Orlst dels c r i ­m i n a l s » , i el d i v e r t i t sainet « P e r no entendre el c a s t e l l à » ; l 'acredi­t a t «Orfeó Va l l e sp i r» , de Sans, sota la d i r ecc ió del seu mestre, L l u í s Companys, e x e c u t a r à un concert a m b obres de M i l l e t , Sancho M a r -raco, P é r e z Moya . Cumellcs R i b ó . 8 . B a c h I More ra .

Per a les obres e s c è n i q u e s s'es­t r e n a r a n m a g n í f i c s decorats, p i n ­tats expressament pels senyors X à r -tic. 1 Bartomeus.

Notes de Sant Andreu

H i ha u n a amarga d e c e p c i ó en el v e ï n a t de les barriades de Verdun, L a Prosperi ta t l L a T r i n i t a t , per l 'engany de q u è h a n estat objecte amb la c o n c e s s i ó de les Unies d'au-t o ó m n l b u s a l a suposada empresa Torner . L'entusiasme d'aquells v e ïn s , t an aproBtadament explo ta t en les ú l t i m e s eleccions municipals , va aigualint-se I en mol t s es con­verteix en i n d i g n a c i ó en veure que foren v í c t i m e s dels agents Interes­sats en u n negoci que ara por t a totes les traces d'esfumar-se, i a m b en les Unies d ' a u t o ò m n l b u s que havien de fer el servei d'aquelles barriades. H o m d i u que alguns t rac­ten d 'exter lor l tsar u n a protesta que, sJ es por t a endavant, potser m s a s s a b e n t a r à de cota fou organi tzada aquella memorable campanya elec­tora l ,

* Ha t i n g u t l loc a l Col·legi de J e s ú s 1 M a r i a l a festa que tots els anys dediquen els alumnes a la seva Mare Superiora. D u r a n t l'acte ea r e p r e s e n t à el d r a m a l 'cOmbra de M a r i a n » 1 «Els As t rò legs» ,

EU púbUc a p l a u d í la I n t e r p r e t a c i ó . * A m b l a c o m è d i a dels Ger­

mans Q u i n te ro « M a r i a n e H a » , t r a ­d u ï d a a l c a t a l à , s ' é s acomiadat de l púb l ic del Centre Popular Catala­nista, la Companyia d ' A r t Popular que tants è x i t s ha ob t ingu t d u r a n t la finida temporada de teatre.

La c o n c u r r è n c i a vo lgué expressar la seva s impa t i a a tots els compo­nents d'aquest v a l u ó s elenc, 1 els a c o m i a d à amb entusiastes ovacions que obligaren, a l f i n a l de l 'obra, a a l ç a r el teló repetides vegades.

L l e n ç o l s

d e c a u t x u l i n a

E l millor impermeable per a llit, i l'únic que es pot eslerililzar.

Indispensable per a in­fants, vells i malalts.

Preus especials per a hospitals i clíniques.

" C a u t x ú C a t a l à " C o r t » Ca taUnc* . 615

R o n d a de Sant Pci e. 12 , , P a t i e i t f d e G r à c i a , 127

Pàg. 10. — L a Veu de Catalunya isioendres, 1 juny 1934

L ' A C T U A L I T A T S O C I A L

E L C O N F L I C T E D E L S

C O N T R A M E S T R E S

Es reuneixen al Cinema Mcridiana, convocat per la Junta de la comarca de Barcelona, i acorden

continifar sostenint la vaga

A h i r a l m a t i es van r eun i r els contramestres a l Cinema M c r i d i a ­na , convocats per la J u n t a de la comarca de Barcelona .

Assistiren a l 'acte grau nombre de contramestres. A l'estrada h i havia els ind iv idus de l 'esmenta­da Jun ta i el C o m i t è de vaga.

El President de la comarca de Barcelona obre l 'acte. EU secretari l legeix l 'acta an te r io r , que és apro­vada. E l President anuncia a l 'As­semblea que p a r l a r à el C o m i t è de Vaga. per a donar compte de l'es­t a t del confl ic te .

El representant de Barcelona del C o m i t è de Vaga d i u que s e g u i r à l a l l u i t a f ins aconseguir la v i c tò r i a .

EI representant de Manresa que fo rma par t del C o m i t è , ha dona t compte als reun i t s de les gestions que s'han rea l i t za t uns a ra per a iwonseguir la s o l u c i ó del conflicte.

Expl ica el resu l ta t de les conver­ses sostingudes a m b els represen­tants de l a classe pa t ronal . Els q u i m a i no h a n acud i t al J u r a t M i x t a r a l ' invoquen per a declarar Il·le­gal la vaga que sostenim. Ens v a n d i r que d i g u é s s i m c la rament el que vo l íem, l nosaltres els v à r e m d i r que d e m a n à v e m 7'50 pessetes per a es­t a b l i r e l r e t i r de vellesa i ü i v a l i d e -SH l un augment de 6 pessetes per als ajudants de M i t j a 1 Al ta M u n ­tanya, alguns dels quals tenen u n j o r n a l i n fe r io r als peons especialit­zats. Els representants de la classe pa t rona l ens van d i r que no po­d í e m demanar cap augment de Jor­na l l que per a d i scu t i r l 'establi­m e n t del r e t i r de vellesa cal ia que ens r e i n t e g r é s s i m al t reba l l . Nosal­tres, per a r flns on a r r i ba r i en k s concessions dels patrons, v à r e m d i r que t o m a r í e m a l ' t rebal l , p e r ò quo abans hav i i de signar un do­cument esmentant l a quan t i t a t que volen apor ta r j a- a l r e t i r de velle­sa. El document n o ha estat signat.

I . 'orador d i u que els de la C. N T . vol ien aprof i t a r l ' opo r tun i t a t per a demanar la I m p l a n t a c i ó del Jornal m í n i m per a les teixidores E l C o m i t è de vaga s 'h i va oposar, per­q u è si en aquests moments h a g u é s ­s i m donat m é s e x t e n s i ó a l conf l ic te h a u r í e m fracassat. T e n i m la segu­re t a t absoluta que vencerem, per­q u è la nost ra p o s i c i ó é s Justa.

Seguidament pa r l en els represen­tants de Terrassa I Sabadell. E l par­l a m e n t d'aquest da r r e r produeix m o l t bon efecte. S'expressa amb u n a g rau fac i l i t a t de parau la 1 à d h u c a m b cer ta e l o q ü è n c i a . Cal fer cons­ta r que tots els oradors s'expressen en l lengua catalana, 1 que procu­ren bandejar les expressions v io ­lentes 1 grolleres. D e s p r é s dels re­presentants d'aquelles dues loca l i ­ta ts par len dos membres del C o m i ­t è de vaga.

Tots els oradors f an constar que estan disposats a sostenir la vaga. 1 que els pa t rons no aconseguiran des t ru i r l ' o r g a n i t z a c i ó del c R à -d i t im» .

Demanen la m i ó de tots els con­tramestres, de ixan t de ^ n d a les ideologies oposades que els poden «Mvidir. Pan cons ta r que no poden deixar d 'actuar pel t emor que els altres obrers d e m a n i n t a m b é les mil lores que ells o b t i n g u i n . Nosal-trc-.-; d iu , defensem una causa Justa, 1, per t an t , n o ens interessa sa t í e r e l que fa ran els a l t res obrers.

Els pat rons volen que l'assegu­r a n ç a sigui I n d i v i d u a l , l nosaltres volem que t i n g u i e l c a r à c t e r de m u ­t u a l .

B! C o m i t è de vaga creu que ca l

seguir l l u i t a n t fins assolir l a v i c t ò ­r ia .

El dar re r o rador que ha d i r i g i t la paraula als assembleistes, en aca­bar el seu p a r l a m e n t d ó n a u n c r i t dc: Visca la vaga!, que é s contestat amb gran entusiasme.

U n asscmbleista demana l a pa­raula, I l 'assemblea s'hi oposa. Cal , diuen, ev i t a r les discussions que po­dr ien d i v i d i r ela vaguistes. E l presi­dent, davan t l ' a c t i t u d de l'assem­blea, d ó n a per acabat l 'acte.

Els assembleistes abandonen or­denadament l a sala. No es reg is t ra cap Incident .

El Conseller de Treball crida al seu despatx els representants dels contra­

mestres D n per iodis ta h a p regunta t a l

conseller de T r e b a l l , q u è pensava fer davan t l ' a c t i t u d dels pat rons que con t inuen declarant il·legal la vaga, i l a dels contramestres, que en la r e u n i ó que celebraren a h i r al m a t í van acordar con t inua r sos­t e n i n t la vaga.

E l senyor B a r r e r a d igué que de moment n o podia fer cap manifes­t ac ió , i que a l a t a rda c r i d a r i a ai seu despatx els representants dels contramestres.

Els dependents de la casa Fortuny anaven a decla­

rar la vaga Els dependents de la casa F o r t u n y

ah i r anaven a declarar la vaga, per no haver cobrat les d i f e r è n c i e s de salar i que hav ien convingut en la r e u n i ó celebrada a Ic Conselleria de Treba l l .

La vaga h a pogut evitar-se, co­b ran t les di tes d i f e r è n c i e s .

Algunes entitats d'obrers del camp han cursat l'ofici

de vaga Algunes organi tzacions d ' o b r e r »

dol camp de Masnou i de L le ida han cursat l 'of lc i de vaga.

Sembla que f a r an el ma te ix to­tes les organi tzacions de aunpn-rols afiliades a la D . O . T .

Els oficis s ó n impresos, i sembla que no exactament iguals als que h a n estat cursats per les o rgan i t ­zacions camperoles de la resta d'Espanya,

Com que a lguns diar is d'aquest m a t i done n j a compte de la t r a m i ­t a c i ó d'aquests oficis de vaga. a l ­guns periodistes que fan i n f o r m a ­ció a la Conselleria dc T r e b a l l s'han l a m e n t a t davan t el Conse­ller que de te rmina t s periodistes ob­t i n g u i n noticies que no poden ob- { t en i r els al t res .

Com que el Conseller del T r e b a l l ' no t é el cos tum de rebre la p rem­sa a u n a hora determinada, i per aquesta causa no tots els periodis­tes obtenen la mate ixa I n f o r m a c i ó , 11 h a n pregat que flxi una hora.

El senyor Bar re ra , que t r a c t a a m b una g ran d e f e r è n c i a els repre­sentants de la premsa, els ha d i t que els r e b r à cada d-a a dos quar t s de dues <le l a t a rda .

A la barriada de les Tres Torres ha estat recollida una bomba de

grans dimensions a « s e r e n o » dels carrer del Car­

r i l , p rop j j^la V i a Augusta, de la bar r iada ae les Tres Torres , ve i é una tapa d 'una de les clavegueres I al l í existents aixecada l d i n t r e u n ! paquet de g rans dimensions. Acu- I d l la fo r ça p ú b l i c a l a q. ial recol l í | u n pot de l l auna amb una tapa ! de c imen t l u n a metxa.

Com sigui que es creu que es t rac ta d ' u n explos iu fou envia t a l C a m p de la B ó t a amb e l ca r ro b l inda t . .

Sindicat General de Tèc­nics de Catalunya, Sec­

ció Primera, Gas i Electricitat

Som pregnts de publ icar l a nota s e g ü e n t :

E n el p r imer C o n g r é s de T è c n i c a de Ca ta lunya , Mal lorca i P a í s Va-leuc ié celebrat a la nostra c iu ta t , fou pres, entre altres acords tots m o l t interessants per als t rebal la­dors t è c n i c s , l l m p o r t a n t i s s l m per a nosaltres de crear la « F e d e r a c i ó Catalana d 'Empleats l T è c n i c s de Serveis Púb l i c s» , d in t r e l a qual é s compresa la nostra secc ió de Gas i E lec t r i c i t a t , que ens afecta par­t i c u l a r m e n t i d i rec tament , a pa r t d'altres seccions compreses d in t r e els considerats com a serveis p ú ­blics.

De tots els t reballadors cons­cients de Ca ta lunya és coneguda la i m p o r t à n c i a s indica l d 'un F r o n t Dnic de t rebal ladors d 'un r a m ; ve­gi's, s i no, l ' èx i t assolit per l 'actua­ció del p r i m e r dels Fronla creat a la nos t ra te r ra , el F r o n t D n i c de Gos i E l ec i r l c i t o t . Quan ta m é s i m ­p o r t à n c i a no t i n d r à sl aquest F r o n t e s t à f o r m a t per una seda Federa­ció que comprengui dins d 'e l la tots els serveis p ú b l i c s !

D i n t r e de Catalunya, 1 u n cep formada l a F e d e r a c i ó Ca ta lana de Serveis P ú b l i c s , poden aplegar-se les s e g ü e n t s impor tan ts seccions, regint-se d 'una manera a u t ò n o m a . Gas, E lec t r i c i t a t , Aigua . Ferrocar­r i l s . T ranspor t s per carretera . Te­lè fons , T e l í g r a í s , Monopo l i de Pe­trol is , R à d i o . «rtc.

E l S i n d i c a t Genera l de T è c n i c s de Cata lunya , en la seva Secc ió p r imera , Gas i E lec t r ic i ta t , s en t in t la necessitat de r eun i r en u n "-oi aquest e s f o r ç dispers i n t eg ra t avui per tota una s è r i e de Sindicats me ; 0 menys a u t ò n o m s , en l ' a c t u a c i ó dels quals to thora es perd u n 75 per 100 de l lurs es forços , per la manca de c o h e s i ó 1 po tenc ia l i t a t efectiva en el camp e c o n ò m i c re­genta t pel capi tal isme, h a cregut a r r ibada l 'hora d 'unir-nos i for­m a r la F e d e r a c i ó Cata lana d 'Em­pleats i T è c n i c s de Serve i» P ú b l i c s

Nosaltres, ferms co l · l aboradors I m é s ferms batal ladors per t o t quan t represent i o r g a n i t z a c i ó en F r o n t U n l c de Treballadors, s l m é s no els que som de Serveis P ú b l i c s , us c r idem, s i é s que ver taderament sentiu aquest anhel , per a f o rmar aquest ag rupament de Sindicars catalans, deslllgate en absolut de tota f i l i ac ió po l í t i ca , p a r t i t s obre-ristes o no. sense que a i x ò vu lgu i d i r a c t u a c i ó s indica l a p o l í t i c a , per­q u è a i x ò é s impossible, m a l g r a t el que d i u la F . A. I . , des del moment que h e m de l l u i t a r per a l m i l l o ­r a m e n t de la classe, no t e n i m al ­t r a s o l u c i ó que, acceptada l a l l u i ­ta de classes, emprar l ' a cc ió direc­ta, i quan els organismes oficials ens s igu in adients, acceptar l l u r in­t e r v e n c i ó , s l a ix í ens ho aconsella la t à c t i c a , en vistes a assolir les nostres reivindicacions.

Nosaltres, doncs, i n v i t e m tots els que, per tanyent als serveis p ú -bües , sen t in els anhels que sen t im nosaltres, que vu lgu in posar-se en contacte a m b nosaltres, a d r e ç a n t -se a l company President de la Sec­c i ó de Gas i Elec t r ic i ta t del S. G. T . C. ( F E T » Ronda de San t Pere, n ü m . 4, Barcelona, per a estruc­t u r a c i ó de la F e d e r a c i ó .

I n v i t e m p a r t i c u l a r m e n t els nos­tres companys del S ind ica t per al dimecres d i a 6 de Juny. a dos quarts de set de l vespre, dc p r i m e r a con­v o c a t ò r i a , a l'aasemblep genera l ex­t r a o r d i n à r i a per a l nomenamen t de l a P o n è n c i a d ' e s t r u c t u r a c i ó de la F e d e r a c i ó C. E. T . de 8. P.. 1 s ' a p r o f i t a r à aquesta avinentesa per n donar compte de les gestions del nostre S ind ica t a l F . D . de Gas i E lec t r i c i t a t . P o n è n c i a de Re tos . El President, A. Menaí=saii i!h. EI Secretari , 8. Alegr i .

L'home elegant visita aquesta temporada

M a l l a f r é S A S T R E

Ronda de Sant Pere, 24, principal Telèfon 18835 B A R C E L O N A

A la Diagonal és tirote­jat un autoòmnibus sen­se que resulti cap ferit

A h i r a l a ma t inada a i a Diago­na l , can tonada a la car re te ra de S a r r i à , fou t i ro t e j a t u n a u t o ò m n i ­bus que. per fo r tuna , n o sofr iren cap d a n y ela que anaven a l l n t e -rior.

L a g u à r d i a c i v i l d o n à u n a batu­da per aquells vo l tan t s i n o t r o b à n i n g ú s o s p i t ó s .

E l P a r l a m e n t d e C a t a l u n y a

Amb pressupostos i tot, una altra sessió desanimada

H a c o m e n ç a t la s e s s ió presidida pel senyor Casanoves, a dos quarts i m i g de sis. La c o n c u r r è n c i a , tant als escons dels d ipu ta t s com a les t r ibunes , m o l l menys que ah i r . L a d e s a n i m a c l ó és completa.

D e s p r é s d ' é s se r aprovada l'acta anter ior , el secretari llegeix u n co m u m c a t del President de la Ge­nera l i t a t au to r i t zan t el conseller de Finances per a presentar a 'a Cambra el projectes de Pressupos­tos.

Seguidament el senyor M A R T I E S T E V E puja a la t r i b i m a i lle­geix l 'esmentat projecte.

A l banc del G o v e r n s 'hl troba ei senyor D e n c à s .

N I l ' anunc i de la lec tura del pro­jecte de Del de Pressupostos feu u n « n ú m e r o » prou f o r t per an imar a h i r el Par lament .

Es l a frase de cada dia . P e r ò és l a ve r i t a t de cada d i a : Els pas­sadissos g a i r e b é deserts i al s a ló de sessions u n c lam u n à n i m e d 'avorr i ­ment .

El President, senyor Casanoves, o b r í l a s e s s ió a dos quar ts i m i g de sis.

L a v in tena de d ipu ta t s de sem­pre als escons, 1 a l banc vermell , p r imer els senyors M a r t i Esteve i D e n c à s , i a l cap d 'una estona hi fan acte de p r e s è n r i a els senyors Companys 1 Gassol.

El secretari llegeix una autor i t ­z a c i ó del President de la Genera­l i t a t per t a l que el Conseller de P i nances l legeixi el projecte de l l e i de Pressupostos. Així h o fa imme­d i a t a m e n t ei senyor M u r t i Esteve. 0 projecte ivo porta encara el des­glossament de partides.

M e n t r e el Conseller llegeix, ta Cambra s 'avorreix i la calor es fa sent i r fo rça . Com que h a n estat obertes totes les finestres de la casa, se senten com si fossin al l í m a t e l r els bramuls dels lleons d í l Parc I els esbufecs d 'una m à q u l r . a de t r e n que no acaba m a i de pas­sar. E l President, potser una mica distret , . iT i ta la campaneta amb cer ta I r r i t a c i ó jus t i f icada . P e r ò la m à q u i n a de t r e n con t inua esbufe­gant .

U n cop l legi t l 'esmentat projec­te, es posa a d i scus s ió l ' a r t i cu la t del d ic tamen de la C o m i s s i ó so­bre el projecte de l l e i de Coordi­n a c i ó i Con t ro l San i t a r i Púb l i c .

H i h a intervencions ' dels senyors S i m ó B o f a r u l l . Ruiz Ponseti . Par-reras D u r a n i Romeva. A v u i , el senyor Ba t t e s t ln i . que é s el q u i de­fensava el d ic tamen, t rohn bones totes les s u g g e r è n c i e s 1 totes les ex­cuses.

H i ha u n m o m e n t en q u è el se­nyor S i m ó B o f a r u l l toca un pun t v i u que necessita la i n t e r v e n c i ó del senyor D e n c à s .

Es sobre I I m p o r t de p r o t e c c i ó a la i n f à n c i a . E l senyor S i m ó dema­n a q u i n a seria la nova s i t u a c i ó als pobles les ins t i tucions dels quals v iuen d 'aquell impost .

El Conseller de Sani ta t d i u r\ne el projecte de l lei no ve per a res a canv ia r l l u r s i t u a c i ó . I que totes seran respectades.

A m b m o t i u de la p r e s e n t a c i ó d'aquest d ic tamen, el senyor S i m ó B o f a r u l l , abans de passar a la dis­cuss ió , protesta que els textos dels projectes de l l e i o d i c t à m e n s de Comissions que s 'han de discut i r s iguin r epa r t i t s als d lpu ta ta en el p r e c í s Ins tan t en q u è es c o m e n ç » la d i scuss ió .

E l senyor S i m ó d i u , a d r e ç a n t - s e a la P r e s i d è n c i a :

«EU senyor President h a fet m o l t b é de cloure la d i s c u s s i ó de tota­l i t a t , p e r q u è n i n g ú n o ten ia la pa­r a u l a demanada. P e r ò ^com volia el senyor President que la dema­

n é s n i n g ú , s i n i n g ú n o coneixia en­cara el que s'anava a discutir? Jo penso que per a lguna cosa som acl .»

D e s p r é s v é n e n uns mots d'excu­sa de l a P r e s i d è n c i a , 1 tot s'acaba a m b santes paraules.

E l senyor President s u s p è n la s e s s i ó Immed ia t amen t d e s p r í s i c l a I n t e r v e n c i ó de l senyor Deucà» . E r e m a i 'ar t icle X I X del dic tamen que es discutia

E l rel lotge marca les set menys deu minuts .

A l cap d 'un quar t , l a Cambra es reuneb: en se s s ió secreta 1 acor­da cedir l ' exp lo t ac ió del bar del Pa r l amen t al concursant senyor R e g à s . H o m procedeix a la l iqu i ­d a c i ó del pressupost del Parlament l a nomenar el senyor Coromines p e r q u è defensi d a v a n t el T r i b i u i P i de Garant ies nou recursos preeen-tets a la L l e i de Contractes «ie Conreu.

Com hem d i t , el projecte de Pres­supostos l legit no por t a el desgl<is-s a m r n t per partides.

E l seu total é s el s e g ü e n t : Recursos i despeses de c a r à c t e r

o r d i n a r i . 56 311.188 pessetes. Rrrnrsas i despeses de r a r à e t e r

ex t r ao rd ina r i . 7.500 000 pessetes. T o t a l : 63.811.188 pessetes.

Als passadissos N o ca l constatar el contras t que

ofer ia el Pa r l amen t amb ta Joia que h i havia a la c iuta t , amb m o t i u de la festa del Corpus. L a gen t que h l hav i a a l Parc s'es­t r anyava que en una d iada com l a d ' ah i r els d ipu ta t s es tetitate-s in . i foren mol t s els qui varen e n t r a r a presenciar la reunió, pensant t a l vegada que passava quelcom greu. V a h&ver-hi per t an t . per les c i r c u m s t à n c i e s es­mentades, mes p ú b l i c que el p r i ­mer d ia . L a sess ió fon ^iisopit^ v de d e b ò , 1 dels pressupostos ú n i ­cament es varen poder l l ec l r !es xif res globals. Kls de l Departa­m e n t de C u l t u r a foren repor t i is al; , senyors d iputa ts i sego·vs sem­bla , avu i q u e d a r à enl lest i t el? dels a l t res D c p a r t a m e n t a

Ks probable que e l Conseller dc Finances els f a c i l i t i aquest mig ­d i a als periodistes i faci, a^nb aquest m o t i u , algunes decloraUons.

L a sessió d ' ah i r fou tal com dei­xem consigna! m a r c a d a d ' in te r t s i els passadissos i el bar és t igi ic-r c u i c í a n l i n t s E l senyor Com-pat-yt- en t o r r a r d'Aibuc'.es va estar uns moments a la Cambra i va pa r l a r amb els r e p ò r t e r s No féu , pe rò , cap m a n i f e s t a c i ó re­marcable . E l senyor M a n i b t e -ve va pa r l a r amo M a d r i d p*r tal ü f c o n è i x e r ü s d a r w r o s r j t l '.fs p o l í t i q u e s , 1 el senyor Gassol v a celebrar una extensa c o n f e r è n c i a a m b e l senyor Serra B u n i e r . De persona coneguda, a l Par lament , n o m é s h l v e l é r e m e l senyor Aigua­der, qui va pa r l a r l l a rga estona a m b alguns d ipu ta t s d'Estat Ca­t a l à . Els porters de la Cambra v a r e n r epa r t i r a tots els d iputa ts inv i tac ions que s 'havien rebut per a assistir a la i n a u g u r a c i ó d 'un cabaret , festa que t i n d r à lloc aquesta tarda.

A un qua r t de v u i t tothom era fo ra del Pa lamren t u n b to t i que la s e s s ió havia c o m e n ç a t prop de les sis

Trameteu-nos les notes

sempre en català

R e s t a u r a n t M i r a m a r D I A 2 D E J U N Y

I N A U G U R A C I Ó DE L A T E M P O R A D A D ' E S T I U

Tots els dies Esmorzar, Tes, « S o u p e n D a n ç a n t e » , Sortides dc Teatre . Obert f ins a les dues de la mat inada . P r e s e n t a c l ú de l 'Orgucstra uThc H. ippy Jazz» , an imada per la famosa i<Vedette» i n l e rnac iona i

M I S S D O L L Y Moderntss im aparel l per » ros t i r pollastres m la « B r o e b e » , est i l

Luculos, a l a terrassa. _

R E S E R V E U T A U L A T E L t F O N 21222

ivendres, 1 juny 1934 L a Veu de Catalunya. — Pàg. l i

L A L L E I D E C O N T R A C T E S D E C O N R E U

E L S P R O C E D I M E N T S

per Oriol Anguera de Sojo

|B1 moviment , diguem-ne agrari , ivoc· t a Ca ta lunya en o o m c n ç a r v é r e m » de I f l i l (el esmp c a t a l à fou. p r ò p i a m e n t , mes que l a ma-

K - i a que born trobava m é s apta t a l de promoure u n » a g i t a c i ó

b les quaHtals vo lgudee í n o te-jas per tonament cap de Ics

Voos rura ls i m e a les l ío res sus-etindes n l t a n sols una base Jurí-Ufo, . T e n i a ú r meut per m o t i u Hbs loux i l i purament legalista els det r* is circuaistaacials i referents H ' a n y esmentat, dictats pel Oo-*e r i . Provisional de la R e p ü b U c a ^ • a t e n c i ó a les males collites de gra 'le! mate ix any. ç a s en e l qual !>• •. i robava certament Catalunya. S B > s t robem davant un fet. Ja ^ | v r i c . no sols notor i , amb la qual cosa ja n ' h i haur ia prou. S inó ex-p l i c í l ; \ m e n t reconegut per la p rò ­pia U n i ó de R a b a s s ú r e s . en con­veni: en caure la m i t j a n i t del d i » 21 de setembre del p r o p i any. el u- conegut amb el nom l e « f tn ; ' - i!e l a G e n e r a l i t a t » . V a l la peno de reprodu!r-ne la pa r t ad ieu ' del text, tal com e l con­signa en publ icac ió of ic ia l c l Go­vern de la General i ta t :

«...per l a l de resoldre el confl icte r Ce ia tnnya . amb m o t i u dc la i n ­t e r p r e t a c i ó dels Decrets d t l Govern de la R e p ú b l i c a s d ' H dc j u l i o l i | l #*gost darrers i de 10 de l'ac­tual mes que som, sense perjudici dels '••sui/ais de la revis ió per a aquei'. an f . e t t a i i ü d a en els D t -« r a t > esmentats i a l'e/ecte d'evi­t a r eoi i s iqnaciom judicials i perju­d ic is per totes dues parts.—Deba­ti//» j m p U i m c n t els assumptes p l a » -tejatn han estef adoptats els tB-ç à e * t . ' acords, que tols dos estu-j j M f f s s'obliauen a compl i r , cte.»

i Publicacions <W D . de J . 1 D. , y o l sesou, p à g . s i '

Ï S d 'advert i r que e ü ina te lx«8 que, prescindint aleshores de Cat*-WKBT' invocaven aquells Decrets s S l l m R e p ú b l i c a l havien de pro­curar d e ^ j r é s . amb Ics esmenes d«Q senyar Ara^ay recolzades pel son par t lÉi la Incorporac ió à d h u c d'ft-

• • ' l ü i B a pa r t del nostre dre t clvO a la Jeg i s l ac ió g e n i a l , hav ien co-memjat per infr ingir - los . A Vart*-«4e c ino i iè del pacte suara esmen-m t , de n e g o c i a c i ó cer tament dlft-

j B H p w . f o u pro tàs consignar una ^ ^ • ó transaccional re la t ivament als qu i . conculcanl ensems l'espe­rit l la l l e t ra de l a l lei invocada, : a l ç a t v iolentament i fet

seva la t o t a l i t a t de la coUita. Coi.i fèWrm remarcar en Varticle

! <>r. ta sobre-vesta és el de meny;. p e r q u è pot ésser t o U l m e n t t tmdable. en els par t i t s d'aquesta n w o a E n conventlcul celebrat « San t S a d u r n í «dc Noya» (a ix í ho e í c r l u e n ) P: 13 de j u l i o l de !93í ,

M H à u t o r i t a t s rabassalres del Pe­n e d è s s ' i n s a i ç i e n . ix-seantant-lo for tame ,-.. contra el Govern de te Repub:. i presidit pel senyor Az«-fia l n o per imp l í c i t a menys re.-*, e n è r g l e a i expressiva, d i r ig ien ai p a r t i t po l í t i c que s 'havien tnfea-dat . si m é a no, a efectes electo­rals, una a d v e r t è n c i a seriosa. (Pu-

• A citada, p à g . 94 1 s e g ü e n t s ) . Vapropiaeio de f ru i t s havia d'é»-

se: cont inuada i les s e n t è n c i e s de • • v W * a les quals els e s t amenUí Interassals s'havien subjectat no solament per deure lecal, s i n ó per t w B p u l a c l ó concordada en pacte eotemne. n o havien de t en i r efecte m a l g r a t les s e n t è n c i e s é s se r fer­mes. Cata lunya t é centenars de m i ­lers de conreadors; l ' ag i t ac ió pro-mogudi i no n 'havia pogut abasse­gar niés e n l l à de t r en ta m i l ; era t B y f e donar al moviment u n a am-pl i t i tó m é s « t a n encara.

2 r v p n x í s t i c b a r u n «procedl -^ ^ B » adequat a la causa f inal ^ ^ B ^ s s d a .

l ' f · ' b a l l prepare.tori à e i Govern

de la Oeaeral t ta t . d volum qoe amb el t f t o l de «Bte tont rac tes de coo-reu a C s t a h i n y a » p iABcavs el De­p a r t a m e n t de JosticiB i D r e t . n ' é» Ja u n » b e l a mostra Q o a n una es-t a d t s t x » sense informacions de la rea l i t a t objectava del problema, sense que h o m pugui apree í ta r de­gudament la t r a n s c e n d è n c i a dels documents Inscrits amb errades, no t a n sols d ' Impress ió , s i n ó de con-ceipte (fins a l p u n t d 'anomenar desfalc el que e l d icc ionar i de la l lengua catalana qualifica de f rau) ,

'amb u n Inst rument de t rebal l al nostre eirtendre menyspreable I que DO t é a l t r e avantatge que, e l d'una beiHa p r e s e n t a c i ó Upogrà f ica , el P&r-lament donava p r inc ip i a l seu tre­ball . Ser ia cu r í ca fer-ne l a cr i t ica . No creiem que les l letres c a t o l a n e » hafueasin sofert gaire si pe r t e l do posar una major cura o meno.-desrura cn aquella p a W i c a c l ó . ha­guessin re tardat alguns mesos el fer c o n e i x e n ç a amb Pina o la i t a ­l i ana deü dancing. t ipus que d 'al t ra banda, com totes les n é t e s o besné­tes de Marga r ida Gau t ie r amb pun­tes 1 flocs de ï N a n à » . é s Ja prou conegui 1 e s t à degudament dassifl-ca l en totes les l i teratures .

No cal . p e r ò . e n í u n d a r - s e eo l 'examen d al t rebal l prepara tor i . L a Hel de 26 de Juny de 1933. re-firendada pel senyor Mies. I la d ' l i d ' ab r i l de 1934. refrendad^ ps! se-i-yor L·luhi. ens donen m i b la res­posta feta la prova. Es s-jficient l legir la t o t a l i t a t de l a pr imera , els sis p r imers articles del Regla­men t de 34 de j u l i o l seguen*, que nv'·s que de reglament t é de l lei substantiva, i l a d i spce lc lò t rans i ­t ò r i a p r i m e r a de l a l lei ú l t i m a ; per a la d e m o s t r a c i ó n ' h i ha prou arri) l 'examen objectiu.

l a i n d e m n i t z a c i ó d'iut̂ t̂ ssos, danys 1 periudicis per i l n c o m p l l -ment de contracte és supr imida , n l que l ' incompliment res t i de­c lara t .

B U danys cansats a les finques s ó n reciaroobles pel seu Impor t .

Ties resolncions judic ia ls , à d h u c les s e n t è n c i e s fermes, resten sense cao e í r e t e .

Per a de terminar l 'ex s t è u r i a de confl icte i gaudir dels beneficis dc la l l e i . basta un sol fet ; el d'haver r e t ingu t en t o t o en pa r t la col l i ta sense r e c l a m a c i ó als T r ibuna l s (ar­ticles p r i m e r 1 tercer d e l Regla­m e n t ) . Es n d i r : basta la i n f r acc ió total i absoluta de les l le is fins ales­hores vigents.

E n casos d l u í r a c c i ó cont rac tual posterior res h i f a d fet de l a i n ­fracció , si no ve corroborat p e l bon plaer d'una comiss ió a r b i t r a l , la qual po t der la ra r que l a manca de l l i u r a m e n t del p rou o par t de f ru i t s deguda 00 const i tueix ( s k ) manca de pagament. ( A r t i c l e s i sè del Bec lnment ) . e Q u è h o consti­t u i r à , doncs?

E l conreador p o d r à seculr rete­n i n t o re tenir des dc quan vulgio els f m i t s , IHorati t n o m é s que el 50 per cent de la pa r t convinguda • Ar t lo le p r imer de la l le! de 193S).

La Bel d i t a gran. la de 19S4. no oanvla en res la s i t u a c i ó . No en t é p r o u amb els articles 58 1 39, relatius B revisions. Seris dubte, per t a l d 'a favor i r r a co rd m u t u a l decla­ra, pe r v l r t w t de te diaposlcW Cran-s i t ò r i a pr imera , obert un nou pe­r í o d e general de rev i s ió du ran t " l qual ete contractes prer ts 'os en la l l e i d i t a de «anf i i c tes seguiren so­f r i n t u s a minva del 50 pe r c e n t els qu i no h i v ingu in compresos, que en reaBtat seran ben pocs o cap..ei 38 per cent. i fins l a dispo sietó p r o u oonfuaa referent a la

C R I S T A L L E R I E S A P R E U S D ' O C A S I Ó

P E R POCS D K 8 A

| G R I F E s i E S C O D A F I V A L L E R ( F E R N A N D O ) , 3 8

parcer ia és d 'ef tcàcla ben discutible, ca r to ts «to contractes seran d'an­t u v i quaUScate d a r r e n d a m e n L De m a n e r a que l 'ar t icle 37 de l a prgpia Bot de conreus 1 eds que t n concor­d a t resten p r à c t i c a m e n t per ara

i t a n t sense efecte. A r a b é ; l ' a r t ic le 1.101 del Codi

C t r l l Eapanyol n o fes solament u n a d i spos ic ió p r a g m à t i c a d 'una compi­l a c i ó legal. Es base de totes les obligacions, consignada a tots els Codis de lo t s els temps, que la In ­f r acc ió l l u r p o r t i en sí . a m b la ne­cessitat que 1 efecte d i m n n a de la causa, l a i n d e m n i t z a c i ó dels danys i perjudicis causats. Es norma de d r e t 1 de Juaticla que les s e n t è n c i e s jud ic ia l s s ignin, en tots els ordres, fermes. Es norma, n o menys ur­gent, que les coses litigioses sl-•cum. almenys, posades en segresta-m e n t ; Ja no parlem de l p r i n c i p i de d r e t universal , segons él qual n i n ­g ú n o po t é s s e r p r iva t de! que le­ga lmen t I I per tany, sense havsr es­t o l s en t i t l v e n ç u t en j u d i c i .

Es suficient l a m e m ò r i a d aquests p r inc ip i s de dre t p e r q u è r e s u l t í à d ­huc i r r p o r t ú t o t comentar i .

L 'honorable i discret defensor dr l ' a m o r l l iure , a les Corts Consti­tuents, a la seva ú l t i m a c o n f e r è n c i a deia, enmig d'aplaudiments, que la n n a l i t a t dc l a l l e i de conreus era en de f in i t i va ú n i c a : l a d 'anar a wnn nova r e d i s t r i b u c i ó de la propietat de la terra , i per a i x ò n o s'estra­nyava que es p a g u é s es t remir l 'om­bra venerable del p r i m e r president de les Corts de Càd iz . Cata lunya no havia de segnir les t radic ions del seu dre t c i v i l , n 'havia d ' instaurar de noves. Aquesta c o n f u s i ó indis-cu t i da del « n y o r conseller de Jus­tícia i D r e t que, p a r t en Judici d a v n n t del T r i b u n a l de Garant ies , S 'avançava, n les aliegackms j r o -cessals, ve a donar-nos la r a ó del que dMem en d nostre •"rimer nr-tícle. L a Uel de conreus, la ma­te ixa l lei de conflictes del camp. s e r à u n a l l e i TOCialiteadora. redls-t r i b u l d o n i , expropiadora de l a pro­p ie ta t de la t e r r a : n o s e r à . o e r ò . ma lg ra t el que h o m d igu i , una V f i dc! que s'anomena t è c n i c a m e n t dret c i v i l , el qua l t é per objecte regular les relacions j u r í d i q u e s I no can­viar de mans In p rop ie t a t

L 'honorable senyor conseller de JusUcla 1 Dre t es posava t a m b é d 'acord a m b l 'op in ió manifestada pel senyor Sbert, Confessava palc-sa i iwni l que el proosdimeui adjec­t i u e ra plenament sostret a la com-p e t è n c i a c i v i l . De manera que f o r -t lc te 31 de la Uel d 'En jud inan ien t c i v i l no regeix, en m a t è r i e s de dre t c i v i l , a Catalunya. Tampoc no re­geix, en c o n s e q ü è n c i a . I"article gon de l a Hei O r g à n i c a de l Poder jud i c i a l l el t í t o l v n de la Consti­t u c i ó de la R e p ú b i c a . en func ió de qua l era dictat l ' a r t ic le 11 de l'Es­t a t u t de Catalunya.

Q u a n Cata lunya tenia la facultat d organi tzar l ' a d m i n i s t r a c i ó de J u s t í c i a , en totes les Jurisdiccions, deixava als seus t r ibuna l s ordina­ris el mer o f i c i de saigs executors dels acords d'unes comissiona ar-b i t . v l s que ets n i s ó n to ta lment alienes. L a delicadesa exhumada que pressuposen les m ú l t i p l e s fun ­cions que i m p l i c a l a l l e i de con­reus, requeria uns t r i buna l s d'ex-t r a o r d l u à r i a I n d e p e n ò c i ï d a i l 'ob-s e r v a n ç a acurada del procediment, el qua l . ga ro iu l t zan t e l dret, de les parts l i t igants , ga ran t i t za t a m b é la Jus t íc ia . A r a bé. i q u i n é s el preco-d i m e n t establert? Ne es. cer tament , el procediment c i v i l . Es e l d'; m a c o m i s s i ó a r b i t r a l , e n m a t è r i e s de t reba l l . L a veri table mag is t ra tu ra correspon, eo aquests o r g a n i s m e » , al president que. a m b el seu vot, d i r i m e i x les q ü e s t i o n s 1 és c l regu­l ador del j ud i c i .

Doncs, b é : aquest president neix sota un ragué exclusivament polí­t i c ; é s de l l i u r e nomenament d 'un poder po l í t i c sense cap c o n d i c i ó pre­establerta; n o m é s s ' Indica un coo-curs -opos ie ló a f a l l a r per un t r i b u ­n a l la compos ic ió del qual és ig ­norada encara.

L 'exercic i de la fe p ú b l i c a Inhe­r en t a la func ió j u d i c i a l , l a rtue h& dc salvaguardar el dre t de les par t s en l i t i g i , é s m é s a r b i t r à r i a encara, per m é s que l ' a rb i t r a r i e t a t vingui velada amb h à b i l eufemisme. T a l és l ' a r t ic le 75 pel qua l . a manca de d e s i g n a c i ó especial, a c t u a r à dc secretari el q u i bo s igui de! j u t j a t

de pr imera i n s t à n c i a o el secretari del m u n i c i p i del cap de p a r t i t . E l que resta de t o t a i x ò é s la facul ta t de l l i u r e d e s i g n a c i ó de! n o t a r i ar­b i t r a l , u sigui del que h a de donar fe de totes les actuacions.

Els vocals del t r i b u n a l , els que b a n exercit , com d i u l 'ar iade 78, e l c à r r e c de membre, s ó n electius: p e r ò nl por la f o r m a c i ó del cens, a i per les regles que h a n de presi­d i r - la , n l per l 'e lecció es de te rmina cap reala; e l que es fa i s precisar la r e s i d è n c i a a l d i s t r ic te i n h a b i l i ­t a n t a tota els q u i sense abando­nar l a p w p l s t a t tenen la r e s i d è n c i a fora, de manera que d president del p u r t l t d ' U n i ó d e m o c r à t i c a , que t a n t c o n t r i b u í a u n a proposta, avu i fracassada, de conc i l i ac ió generosa a la p lana de V i c , n o p o d r à , m a l ­g r a t anar-hi setmanalment , é s s e r elegit vocal de la c o m i s s i ó corres­ponent. En canv i l a l i m i t a c i ó que es posa a les condemnes, incapaci­t a n t solament els condemnats per delicte c o m ú . f a possible que u n condemnat per delicte electoral pu­gu i ésser elegit.

E3 que demanava u n a indepen­d è n c i a to ta l dels interessos en pug­na, qua l i t a t p r ò p i a de to t procedi­ment , ha estat resolt t o t a lmen t a l con t r a r i . H o m vo l , ta l l e i ordena, que la remor de l l u i t a sigui cons­t an t ,

Bs t a m b é norma e s s è n c i a ! dc to t procediment c i v i l el fixar les cau­ses de rocu r sac ió i l 'es tabl ir els ter­n e s en q u è el l i t i g i ha d 'ésser p lan­tejat def ini t ivaiDent i resolt Sobre el p r imer ex t rem guarda la l l e i de conreus un a l t s i l enc i : relatisamenr el segon, por t a u n a so luc ió con t r i -f i a : les juntes a rb i t r a l s per Far t i -cic 83 no resten vinculades a l p e per de jutge n l a l d'arbiLre; poden fins l ' ú l t i m d i a del t e rme de reso­l u c i ó fer modif icar a ona dc les parts l i t igan t s el p lan te jament de la contesa.

Bis d i r à que resta sempre e l re­curs d ' ape l t ac ió a l T r i b u n a l dc ca-soc ló de Cata lunya. Entenem er ra­da la conve r s ió d 'un t r i b u n a l de c a s a c l ó amb c o m p e t è n c i a p r ò p i a , en t r ibuna l d 'mstnncia n i que s i ­gui ú l t i m a I n s t à n c i a . A m é s . no sa­bem veure com el T r i b u n a l oc ca­s a c l ó de Cata lunya pot entendre en u n procediment d'ordre social.

E n aquesta m a t è r i a l a l lei de conreus e s t à t a m b é mancada d'o-riglnolitat. Confonent llastimosa­men t el que és un recurs d'apel·la­ció , o sigui, el recurs que por ta i n ­tegra In causa al T r i b u n a l superior, amb un recurs dc r e v i s i ó per i n ­j u s t í c i a n o t ò r i a a p l i c i u a les q ü e s ­t ions de conreus, c o m s i fossin Iguala procediments semblants als de l a n é i del d ivorc i .

Per l ' a r t ic le 86 les al·legacions de l 'epeUacíó han d ' é s se r formulades d ins el t e r m i n i f a t a l de deu dies, davant del T r i b u n a l «a quaa, o s i ­gu i davant la ma te ixa c o m i s s i ó ar­b i t r a l , fet que i m p l i c a u n a v io lèn­cia n o t ò r i a I un t e r m i n i extremada­m e n t c u r t

Era f ins el present n o r m a esta­bler ta que els mo t iu s de r evocac ió podien é s se r al· legats f ins l 'acte de la vista. 1 el t r i b u n a l de c a s s a c i ó es t roba t a m b é a m b un procedi­m e n t a rb i t r a r i . A m b t o t tí respec­te a l T r i b u n a l en tenem que no h l

u a p r o c e d i m - i i l segur sense la f i ­x a c i ó dels t r ó m i U corresponents que s iguin dre t de les par t s e n l i t i g i . À d h u c l a c o m p a r e i x e n ç a da­v a n t del t r i b u n a l de c a s s a c i ó es potes ta t iva d'aquest i uc dels U -t u ' s n de l d r e t Les proves no v é ­nen tampoc subjectes a cap regula­c ió 1 no se n ' indica e l valor , cs confonen a m b els assessoraments i s 'oblida del to t el precepte fona­men ta l de to ta l l e i r l tu i í r i a . l a ine­f i càc ia d e I t s prov-ís sense c i t a c i ó de les parts interessades.

S ó n aquestes m à t e r i e s que no po­den restar a l ' a r b i t r i d ' u n regla­ment , modificable cada d ia

En una paraula, fora de l ' a rb i ­t r i i de la irresponsabil i tat , l a l l e i de conreus no t é cap regla proces­sal. E I dre t c i v i l queda conve r t i t veri tablement, en una l l e i p r a g m à ­t ica. I el seu procediment , e n proce­d i m e n t a r b i t r a r i .

No es po t d i r que m a n q i n n pre­cedents; les comissions arbi t ra ls , i n s t i t u ï d e s en v i r t u t de la l l e i ano­menada pet i ta , en const i tueixen u n : e l seu resul ta t fa augurar a basta­men t cl que h a u r a n d'feser les do la nova.

Vist el procediment establert per les lleis de conreus, nc ca l r e fo rda r els de la g e s t a c i ó l d i scuss ió dc l a Uel. L a pet i ta , discut ida a m b c l concurs de totes les m i n o r i p i t ­j o r enc->ra que la g r a n . en l a qua l el fe t d ' é s s e r r e d u ï d a la m i n o r i a a una sola persona, v a por t a r -h i n w termes de s u a v i t z a c i ó desconegifts f ins aleshores

Nosaltres, qne no fem ara u n es­t u d i de po l í t i ca , no hem d'ocupar-nc* de les q ü e s t i o n s po l í t i ques pen­dents No podem, p e r ò . estar-nos

l 'un record ben s i m p t o m à t i c . F u n ­cionava encara l a p r imera Assem­blea elegida pels Ajun tamen t s : en u n a de les poques sessions que ce­l eb rà el senyor B o f i l l 1 Matas , a m b Telcvacló de concepte 1 à t i c cul te de !a forma que el caracteritzava, feia un raonartisslm discurs, expo­sant defectes cn q u è . al seu enten­dre, h a v i a Incorregut d Govern de l a OcneraUtat . E n f i n i r u n dels p e r í o d e s de m é s t r a n s c e n d è n c i a , u n senyor de la m a j o r i a ei i r Pu jo l 1 P o m . qui governa, a la se­va manera. l '«ex-provinc ia> de T ar-ragotia. feia una cur ta i n t e r r u p ­c ió : « E m sembla que Ja en t e n i m p r o u » Aquest fou l 'èxi t par lamen­t a r i d ' A c d ó Catalana Republicana, representada pel senyar B o f i l l I Mates, a l p r imer Parlament de l a General i ta t . L a franquesa del se­nyor Pujol i Pont h a estat l a pau ta de totes les dbcussions. Quan h o m discut ia , deien que provocava I que era Intolerable; quan n o discu­t ia , consentia o deser tava

Subjecta la q ü e s t i ó a u n t r i b u ­n a l const i tucional , en c o m e n ç a r d Judici, hem d'esperar la dec is ió l ha d 'emtmifl i r . f ins que aquesta v i n ­gu i , l a c r i t i ca .

Cal que els nostres amic» recordin les cases que ens acos-tumf.n a afavorir amb

llurs anuncis

XI FESTA D'INFANTS I DE FLORS A P B O F I T D E

L ' A S S O C I A C I O P R O T E C T O R A

D E L ' E N S E N Y A N Ç A C A T A L A N A

Dfa» S de j u n y de 19S4, a les quatre de la t a rda

P A R C D E M O N T J U Ï C (POBLE E S P A N Y O L )

A M B ELS JOCS D ' A I G U A I D E L L U M

B A N D A M U N I C I P A L : : E S B A R T I N F A N T I L D E D A N S A l -K E S D E L ' O K F E O D E SANS I N S T I T U T C A T A L À D E K I T M I C A I P L À S T I C A : : E S B A B T C A T A I . A DE D A N S A I R E S C O B L A L A P R I N C I P A L B A R C E L O N I N A : : G R U P D K D A N ­SAIRES D E L B A R C E L O N A ' K O E H Z K O B A T Z O K I A PA LLASSOS JOCS JAPONESOS : : G E G A N T S I CAPS

GROSSOS :! P U T X I N E L · L I S

E N T R A D A Ú N I C A . U S A PESSETA. — Coixes, ent rada g r a l u I U EI* i n f i t o l · 4De «agan twuo ipanyaU de l lu r s faml l iacs t i n d r a n

l 'entrada g r a t a i t a . ' - 6 !

Pàg. 12. — L a V e u d e C a t a l u n y a Divc i n

LLANTERNA POLÍTICA

CORPUS. — Barcelona t ia cele­b r a t amb la solemnitat de sem­p r e la diada, catalaniasima, de l Corpus.

A ' marge del ca lendar i o / i c ia l . inhi 'o ida comple tament del calen­d a r i laic, Barcelona ha palesat una vegada m é s la f ide l i t a t a les se­ves t radicions i a l seu esperit i m ­m o r t a l .

Reco l l im l'esclat d'aquesta mani-/ e s t a c i ó gloriosa arrib els mi l lo r s op t iml tmes i anib les mil lors espe­rances.

V N A R T I C L E D E L SENYOR P I ­J O A N . — E l senyor P i joan , que la mol t s anys que tnu a A m è r i c a , es­c r i u de t a n t en t a n t sobre po l í t i c a e s p ü r . y o U . ! en aquests escrits del senyor P i joan mol t sovint s'ende­v i n a que, en e/ecte. el senyor Pi­j o a n v iu a A m è r i c a .

A r a l ' au tor de la « H i s t o r i a del M u n d o t — n o s 'hi posa m a i per poc. e' senyor P i joan , a escriure his­t ò r i e s — h a pub l i ca t u n ar t ic le a « L a V a n g u a r d l a » t i t u l a t t C a t a l u -í la y Espanav i escri t amb aquell magn i f i c est i l de perdonavides que ca-nctertea el -enyor Pijoan.

O lu en aquest a r t i c l e dels dipu-tafr. catalans a les Const i tuents :

* Presenciaren, s ln proponer nada mejor , la a d o p r i ó n de !a Consti-t u c i ó n afrancesada y envejecida que abora e s t à s iendo el escollo fundamenta l de la R e p ú b l i c a . HUIJO catalanes en la p o n è n c i a y és tos , oomo los de a l ia . n o se habian dado cuenta de que de todas las naciones c o n el modelo f r a n c è s , d e e p u é s de la guerra , sóki una. Checoeslovaquia. ia mantleue. No sc habian enterado de la profun­d a crisis cons t i tuc iona l de la Re­p ú b l i c a francesa, que h a sufr ido n i à s de ochenta cambios de go-bierno e t menos c incuenta a5os y l l a pasado cua t ro crisis en los u i t imas quince n iese í . / .

N o és pas que h à o i m de defen­sar la ges t ió dels d ipu ta t s de l'Es­quer ra que in te rv ingueren a la po­n è n c i a de l a C o n s t i t u c i ó . Hem c r i -t í c a t a bastament l a seva obra

i hem assenyalat concre tament els pun t s de vis ta que ens en sepa­ren .

P e r ò el senyor P i joan haur ia de saber, com sap t o t h o m , que la Cons­t i t u c i ó no é s de model f r a n c è s , s i n ó alemany.

Es. senyor P i joan , u n calc de la C o n s t i t u c i ó de Weimar . adu l te ra t pe l l a ï c i s m e !

P R E G U N T A L Ó C I C A . — Des­p r é s de l l eg i r aquest a r t ic le del senyor P i joan , h o m preguntava en v n a penya:

—Si en la h i s t ò r i a d'una Cons­t i t u c i ó el senyor P i j oan ensopega d'aquesta manera , i com n o d e u r à ensopegar en la al· l is toria del i í u n d o » ?

L a s i t u a c i ó

i U l l d e c o n a

S i h i l i a a lgun lloc de Ca ta lunya o n les Au to r i t a t s esquerranes hau­r i e n de refrenar l l u r s impulsos de tSlWua moles tosa. é s a l Ba ix Ebre.

N o bo e n t é n a i x í el Comissari d O r d r e : bUc, senyor Pujol 1 Ptont, i es l l i r - i a t o t a mena d'a­t ropel laments .

E l que f a n els esquerrans a l 'E ­bre t é tots els caires d 'un atemp­ta t de lesa p à t r i a . • • •

A l 'A jun t amen t d 'Ulldecona. la C o m i s s i ó corresponent e s t à enlles­t i n t la t r a m i t a c i ó de la i n f o r m a c i ó ober ta respecte de si el Govern del poble ha d é s e r regit p e r - C o m l s -aiotvs de Govern o b é per l 'AJunta-m e n t en ple.

E l resultat de l 'esmentada infor-IDRX·ÍÓ és favorable a q u è es const i­t u e i x i la C o m i s s i ó de Govern, do­n a n t , però . i n t e r v e n c i ó a la m i n o ­ria.

El Conseller ,ie l 'Esquerra senyor Messeguer (davant dels altres Con-sei leis de l 'Esquerra) , m a n i f e s t à a ls Consellers de la major ia que « i«u i el que sigui el resul ta t de la ta fo rmac ió , des de l a Genera l i t a t r o m i m p e d i r à , de totes passades que el Govern del poble sigui regi t pe r Comis s ió de Govern , pu ix que • í x l els h a estat p r o m è s .

• • » Per referències que ens mereixen

c r è d i t , sabem que el senyor Pujo l i Pont vol nomena r delegats d'or-

C r ò n i c a d e M a d r i d

Les brillants intervencions parlamentaries dels diputats de Lliga Catalana

' D i a 1. A l a una de la m a t i n a ­da. Per te le typ.)

E l C o n g r é s h a aprovat el pressu­post del M i n i s t e r i de M a r i n a . H e m sent i t un excel·lent discurs del se­n y o r S o l é de Sojo. qu i coneix m o l t b é la m a t è r i a . H a pa r l a t tres quar t s d 'hura de les modif icacions que cal­d r i a fer en e l pressupost d'aquest Depar tament 1 dels pr inc ip is que s 'haurien de sentar p e r q u è Espa­n y a t i n g u é s u n a bona M a r i n a , so­bretot, mercant . E n les q ü e s t i o n s de comunicacions m a r í t i m e s , sobre­to t , el senyor S o l é h a l e t observa­cions encertadissimes que h a reco­l l i t en l l u r t o t a l i t a t e l min i s t r e del r a m senyor Rocha .

U n a esmena de! senyor R o d r i -guest P é r e z , sobre la q ü e s t i ó de la T r a n s a t l à n t i c a , h a mo t iva t una re­pl ica del senyor Rocha. de l a qua l es dedueix que l a l i qu idac ió d'aques­t a Companyia es p o r t a r à a cap se­gons els p r i nc ip i s sentats pel Con­sel l d'Estat.

E l pressupost de M a r i n a h a es­t a t aprovat, t o t a lmen t , 1 en el que por tem de s e tmana -va u n pressu­post aprovat per dia. Encara f a l ­t a aprovar els pressupostos d ' ins -t r u c r i ó . Obres P ú b l i q u e s . T r e b a l l . A g r i c u l t u r a . C o l ò n i e s i M a r r o c i el pressupost d'ingressos. Per t an t , la d i s cus s ió i a p r o v a c i ó dels pressu­postos t é u n r i t m e m o l t accelerat.

D e s p r é s hom passat a la q ü e s t i ó impor t a n t lsaima de la r ad iod i fus ió , que t a n t d l n t e r è s t é per a Cata­l u n y a . Segons la C o n s t i t u c i ó . l'Es­t a t u t i u n acord recent, de la Co­m i s s i ó de Traspassos. Cata lunya p o t í c r -ee c à r r e c del servei de r a d i o d i f u s i ó .

La C o m i s s i ó del M i n i s t e r i de Co­municacions 1 e l M i n i s t r e del r a m h a n cregut, p e r ò . necessari reorga­n i t za r aquest servei 1 a i x ò toca els textos legals que hem esmentat. E l senyor T o m à s i Piera, p r imer . 1 el senyor S o l à Canizares, d e s p r é s , han p a r l a t l l a r g a m e n t de l a q ü e s t i ó . E l senyor S o l à . c o m a i n d i v i d u de la Comiss ió , h a defensat un vot par­t i c u l a r a m b m o l t a v e h e m è n c i a i a m b un s e n t i t j u r í d i c perfecte. A v u i . aquesta t a rda , el d i p u t a t de L l i g a Cata lana c o n t i n u a r à e l dis­

curs que h a h a g u t de suspendre per donar temps ais diputats per anar a sopar.

E n la s e s s ió nocturna, e l d i p u t a t socialista R u i z del To ro h a defen­sat u n a p r o p o s i c i ó demanant el nomenament d 'una C o m i s s i ó i n ­vestigadora d e l 'afer de l ' a r r ò s 1 del b la t de moro . El G o v e r n h a

i accedit, encantat , a l sent i t de la p ropos i c ió . Aquesta e s t a r à fo rma­d a per 21 diputats .

D e s p r é s , e l senyor M a n g r a n é . enmig de l a h i l a r i t a t con t inuada dels d ipu ta t s de totes les t e n d è n ­cies, per la f o r m a en q u è aquest d ipu ta t es produeix, h a demana t e l nomenamen t d 'una a l t r a comis­s ió per a esbrinar la ges t ió de les q ü e s t i o n s relacionades amb l'ob de Palma. En u n moment de terminat , aquest senyor s'ha t robat en discon­f o r m i t a t amb el cap de la m i n o r i a a la qua l per tany 1 s'ha p r o d u ï t un embull t a n gran r.ue el senyor Alba h a e l i m i n a t la p r o p o s i c i ó , t o t s implement. Per la fo rma ext rava­gan t en q u è es produeix e} senyor M a n g r a n é , es po t d i r des d 'ara que aquest senyor no f a r à res a l Con­grés . A v u i n i l a L l iga , n l l a C. 3. D . A.. n l els agraris, n l el G o v e r n no h a n pogut estar d 'acord amb l a p r o p o s i c i ó del d i p u t a t de l'Es­querra, m a l g r a t el bon sen t i t de In seva p ropos i c ió .

D e s p r é s , s 'ha r e p r è s el debat f i ­nancer. E l senyor Ignas i V i l l a l o n -ga h a fe t u n discurs, breu. p e r ò m o l t fo r t . c o n t r a l a ges t ió f i nan ­cera de l Gove rn . E l senyor Samper s'ha disgustat n o t ò r i a m e n t a m b el discurs. Es d i f íc i l , p e r ò . que passi res abans que e l senyor G i l Robles s'hagi casat: cosa que f a r à . pro­bablement , quan comencin l e s va­cances p a r l a m e n t à r i e s .

D e s p r é s , e l senyor T o m à s i Piera h a fe t u n discurs en el debat, ple de generali tzacions per a l a gale­r ia .

L a va^a de camperols sembla haver e n t r a t en una fase p r è v i a decreixent. U n a gran par t de d i ­puta ts socialistes s ó n con t ra r i s a la vaga i f a r a n tots tàa possibles pes esgotar els procediments j u -riidics abans de produir-se.

P L A .

d re p ú b l i c en alguns pobles de la comarca en els quals la m a j o r i a de l ' A j u n t a m e n t per tany a L l iga Ca­ta lana. • • •

H a causat -na i m p r e s s i ó a 011-decona el nomenament de Gover­nador de la ve ina p r o v í n c i a de C a s t e l l ó , el qua l ha recaigut en el senyor Josep Nof r e J e s ú s , f i l l de la pob lac ió . A m b aquest m o t i u , el d i a del seu nomenament fou n i s s a t í a l a bandera a! Cent re del qual es Cap organi tzador . L a • n i t del d i ­l l uns passat es ve i é i r o l t concor­regut l 'esmentat Centre, on tots els pa r t ida r i s de l nou Governador celebraren e n t u s i à s t i c a m e n t e l no­menament . A l d o m i c i l i pa r t i cu l a r del senyor Nofre es r eb -n i n n o m ­brables telegrames de í eUc i t ac ió .

M i l l o r e s p e r S a n t B o i

d e L l o b r e g a t

T i n g u é lloc la sessió consistorial de Sant Boi del Llobregat, a la qual no assist í la m i n o r i a d'Esquerra born ii'iffQOru les causes

Es llegiren algunes cornualcocionc 1 soUlcituds cle permisos per a cons­t r u i r cases, que foren aprovades.

A c o n t i n u a c i ó es despatxareu as­sumptes de t r à m i t I t o l seguit < u l -caldo, senyor P&gès, d o n à compte al Consistori d'unes gestions e í e c t u o a e s per ell 1 el conseller senyor Ros, per t a l d'assabentar-se detalladamenc Oti les diverses fases per q u è ban nag i t dc passat les tramitacions dels avantatges e c o n ò m i c s aconseguits per l'alcalde de Sitges, B favor de In v i l a que presideix.

Una vegada a l corrent, demanen permis ai Consistori per a e f e c t u t i u n viatge a Madr id , a l'objecce ú s gestionar Ue prop—amb l ' a ju t dei d i p u t a t senyor M i q u e l Vidal 1 Guar-dlola—uua s u b v e n c i ó per ta l de fer possible la c o n s t r u c c i ó d'unes obres dc c o n t e n c i ó del r W Llobregat, a fl d'evitar el c o n t i n u jsllavlEsament de terrenys a Sant Boi . que posa en l ' e r m el Canal t à d h u c la via dels PerrocarrUa Catalans.

Aquest viatge t i n d r i a t a m b é per objecte in ten ta r u n nou Impuls per t p l d'&coru>cgulr una bona suLven-cio per • c o n s t r u l i un Grup d'í'tsco-

les Graduades, CO&ÍÍ que j« fa tumps preocupa l 'AJuntameii t .

Tant el senyor Pag<-s com el se-r j o r Ros s'han c o m p r o m è s , el les gestions iracansen, a sufragvr-se to tes les despeses del viatge. A i x i é s que. si les gestions donen el L u i t que s'espera. Sant Boi en s o r t i r à enormement beneficial; en canvi , si les gestiona fracassen, almenys l 'Ajun tament no en s o r t i r à perju­dicat e c o n ò m i c a m e n t .

Davant d'aquestes manifestacions, c l Consistori ap rovà u n à n t m e m t - n t la propos ic ió del conseller on cap senyor Pagès .

L a d e s t r u c c i ó d ' u n a

c r e u a P u i g r e i g

De l ' A m e t l l a de Merola h a estat tramesa a l ' A j u n t a m e n t de Puigre ig la scglient protesta:

El g r u p « S a n t M a t t u » de l a Fe­d e r a c i ó de Joves Crist ians de Ca^ ta lunya protesta respectuosament, p e r ò e n ó r g i c a m e n t , del fet de l a d e s t r u c c i ó de l a Creu g ò t i c a de la P l a ç a de la Creu de PUigrelg.

Deplora t a m b é que la C o r p o r a c i ó M i i n l c ; p a l p r e n g u é s l 'acord i el por­t é s a l a p r à c t i c a de t reure l a Creu del seu e m p l a ç a m e n t ac tual i , d i ­n e m , n a t u r a l , pu ix que n o obliga­ven a t reure- la n l raons de comodi ta t n i d ' e s t è t i c a , com p o g u é compro­var , segons ens consta, l'aasessor a r t í s t i c de la Genera l i t a t de Cata­lunya . Cal ia t en i r present que el fe t de t r eu re l a Creu, encara que aquest fe t es vo lgués pa l l i a r d ient que seria e m p l a ç a d a en a l t r e l loc. podia semblar una compl i c i t a t o al­menys c o m p l a e n ç a a m b la seva des­t r u c c i ó !, en e l m i l l o r dels casos, podia i n d i c a r una tu te la nefasta d'elements que no volem q u a l i f i ­car, sobre la nos t ra c o r p o r a c i ó m u ­n i c ipa l , coses totes que o fendr ien el pres t ig i i l a d i g n i t a t de l a m a t e i x a c o r p o r a c i ó . E l m é s procedent hau­ria estat restaurar- la en el seu ma­t e ix l loc. segons el sent i t n a t u r a l 1 obvi del p r i m e r acord m u n i c i p a l , sense que i ú v a l g u i d i r que. aquest acord no precisava el l loc o n s'ha-

ACTUALITAT ESTRANGERA

Cap als dos milions EU anglesos estan satisfets. Fa

mesos que el nombre de persones se7ise t reba l l va ba ixan t d 'una ma­nera considerable. Les darreres da­des publicades corresponen a l d ia 14 del mes de ma ig que acabem de f i n i r . Aquel l d ia a l a G r a n Bre tanya h i hav ia 2.090.381 persones sense t r eba l l , x i f r a aprox imada a l a que exis t ia en 1929, quan la d e p r e s s i ó c o m e n ç à .

E n q ü e s t i ó d 'un any i m ig la po­l í t i ca seguida pel Govern que pre-

j s ideix MacDona ld , l que e s t à des­t inada a procurar t rebal l a les per­sones que no en t robaven enlloc, e s t à donan t resultats e sp lè r id ids . Pel mes de gener de l ' any 1933. la x i f r a d'obrers anglesos sense fe i -m o r n ò o r a ai punt 7nés a l t 2M3.000. Les mesures governanun-tais ?ia?! a n a t donant restilUUs ex-

' ceHents i t i ra el govern U a c D o n a U , p o í presentar n ú m e r o s que rebai-j x m mues-a x i f r a t un i m p o r t a n t .

en 813.000.

Els efectes de la po l í t i c a governa­m e n t a l h a n estat immedia t s . Ha estat necessari un cert temps per poder-ne c o n è i x e r eU seus resul­tats. L ' ac tua l Govern nac ional an­g lès , que presideix M a c D o n a l d , es f o r m à a darrers de l ' any 1931 des­p r é s de la d e n o t a soferta pels labo­ristes en les eleccions generals. Uns mesos d e s p r è s d'haver-se consl ' tn ' i t el Govern nacional el nombre de sense feina encara anava augmen­tan t . Pel mes de gener de 1932 s 'arribava a la in f r a record de 2.903.000. Pel mes de m a i g de 1932 aquesta in f r a era rebaixada a 2.741.306 i u n any m é s t a r d , pel mes de m a i g de 1933. a 2.582.879, per a r r i ba r ú 2.0SO.381 pe l mes de ma ig d 'enguany, x i f r a que s'acosta a ío que exist ia en 1929 quan, se-pons els t è cn i c s , s ' in ic ià la de­p r e s s i ó .

Les • i n d ú s t r i e s en les quals els obrers sense feina h a n t r oba t ocu­p a c i ó des del mes de ma ig de 1933. s ó n : mines. 102.482: m a q u i n à r i a . 55.693; me ta l l ú r /n ' a . 38*81 : edifica­ció . 37.221: co tó . 31689; fe r ro i acer. 26.930; transports . 23.94S; construccions i reparacions nat:a>s 22.962; a u t o m ò b i l , oicicteres i aera-plans. 16.469; etc. Repassant aques­tes xif res i les i n d ú s t r i e s a les quals corresponen — lo g i a ' : ma­j o r i a destinades a l ' e x o o r t a c i ó — Hom s'adona dels cs . / r rços conl inns que el Govern ha h a a u l de real i t ­zar per obrir-se nous mercats en è p o c a tan difíci l com l 'ac tual , car són pocs e l ' p a ï s o s oue poden i m ­por t a r I s ó n molts els .•me ncces'f-ten t volen expedir l lurs mercade­ries a l 'estranger. ^

Bis efectes de la po l í t i ca seguida pe l govern MacDona ld n o es do­nen pas per acabats. H o m creu que les llistes d'obrers en a tu r fo rçós encara coneixeran l u w è i b a i t f s i que avia t Angla te r ra p o d r à presen­t a r dades iguals i le» que e x i s t i m abans de la dep re s s ió .

N o fa gaire temps era g a i r e b é un costum con ta r aecadinf i la p o l í t i c a i comercia l d 'Angla te r ra . Efect ivament , la Oran Bretanya fou el p r imer g ran pais que c o n e g u é els desastrosos efectes de la de­p r e s s i ó m u n d i a l i d u r a n t u n temps l l a r g semblava que no es podia a t u r a r en el cami descendent que hav i a e m p r è s . Els fets, p e r ò , han v i n g u t a demostrar nue els angle­sos han poout g a i r e b é refer-se de la c r i s i sense abandonar can de Uurs t radic ions i sense necessitat de r e c ó r r e r a cap mesura po l í t i ca d ' excepc ió . E l seny p o l í t i c a n g l è s h a dona t u n a ll içó a la h u m a n i t a t que c o n v é estudiar i medi ta r .

R. G A R R I G A .

v ia de restaurar. Q u a n els sent i ­ments ofesos es manifes taren espon­t à n i a m e n t , en els p r imers moments, a l x l s'acordava.

Que consti que n o obrem a ix í moguts per u n dretisme o esquerris-rae pol í t ics , dels quals, c o m a fejo-cistes, n'estem to t a lmen t a l lunyats , s i n ó que protestem com a defensors d'uns sent iments cr is t ians ofesos, t radic ionals en els nostres avis l pares, els quals, en ú l t i m terme foren els qu i (restaren aquesta Ca­talunya Nova . Ca ta lunya que no h a n pas d 'usufructuar, d 'una mane­r a exclusiva, aquells a q u i unes ci r ­c u m s t à n c i e s hag in estat favorables, s i n ó to ts els fills de la t e r r a cata­lana.

Segueixen les s ignatures de l pre­s ident i secretari del g rup »

Garanties de sinc^

en ei sufragi; ordu

el Sometent no siguL;

dència en la funció i jj

ciutadans, són els ^

dvil que reclama L!^

L L I G A J

5ecció y

D I S S A B T E , D I A 2. — •

A T E N E U x

C o n f e r è n c i a a ct i i r jm

e l q u a l disKjjj

« E N T R E L A N O V E L i í .

D O L S Q U E F A N ; SI

D I P W E N G B . D I A 3. -

i n a u g u r a c i ó de l m j

C e n t r e Po; . e r

S a l v a d o r S o r j ú s . F r a t à i l

J a u n i t n

D I U M E N G E , D I A 3. - ^

C E N T R E C k T / M

H o m e n a ç ^

J o a n P a l l l . F e r r a n » ^

BIBLIOTECA

P r ò x i m a p u b l

R E C U L Í

D E P R A I

ï ^ y 1934

"ncral i proporcionalitat

ü servei 4 país; que

' i de partit; indepen-

lè iltat de drets per als

1 aentais de tota vida

i l a . " -H a

À L A N A

ó da Oral

H A

ï l ' X D T E . H

(Fia b i s )

c à n i a B e r t r a n i P i j o a n

d: •, m a s e g ü e n t :

EL L1 . E L S G R A N S E S C A N -f S K T A L P A N A M À »

A l e s deu d e l vespre

l e l i ; ; a U l g a C a t a l a n a

?o; . e r r a n A g u l l ó s

I n e n g o l , E d u a r d G i r b a l

a u r a r B u b ó

A les o c z e d e l m a t i

3. -

•A1A&N15É E U L À L I A

n3 P u i g G r a n

'erran» ^ i r a n i V e n t o s a

A les dotze de l m i g d i a

;CA D E U I G A

pu segon volum

T I C L E S

A R I B A

L a Veu de Catalunya- — Pàg. 13

E l m o v i m e n t i n t e r n d e l s p a r t i t s a M a d r i d per Josep P la

C o n t i n u e m les no tes de l a s e t m a n a passada . O b s e r v à v e m que s ' e s t à p r o d u i n t e n g a i r e b é t o t s els p a r t i t s q u e f a n l a p o l í t i c a g e n e r a l u n s m o v i ­m e n t s i n t e r n s o r i g i n a t s pe r causes d iverses . E n l ' e n u m e r a c i ó que d o n à r e m l a s e t m a n a passr.'J?, e x p o s à r e m l ' e s t a t de l a q ü e s t i ó e n els p a r t i t s d ' E ï q u e r r a , que e s t a n d e s t r o ç a t s ( l l e v a t d e l s o c i a ­l i s m e ) 1 que p r e s e n t e n u n a i n f i n i t a t d e m a t i s o s . C o n t i n u e m l ' e n u m e r a c i ó . E n s t r o b à v e m d a v a n t de l p a r t i t a g r a r i , que t é c o m a cap v i s i b l e e i se­n y o r M a r t í n e z de Velasco i u n a p e r s o n a l i t a t m o l t n o t a b l e en e l m i n i s t e r i d e C o m u n i c a c i o n s : e l se­n y o r C i d i R u i z Z o r r l i i a .

E l p a r t i t a g r a r i é s l a c o n t i n u a c i ó d e l v e l l p a r t i t l i b e r a l c a s t e l l à i r e p r e s e n t a els i n t e r e s s o s b l a d e r s cas t e l l ans . Es u n p a r t i t e l e c t o r a l m e n t í o r -t í s s i m i p r à c t i c a m e n t i n d e s t r u c t i b l e . D e f e n s a e l l l l u r e c a n v l s m e , defensa in t e re s sos a u t è n t i c a ­m e n t a g r a r i s . L ' e n t r a d a d ' aques t p a r t i t a l a R e ­p ú b l i c a es d e g u é a l a p r e s s i ó que f é u sobre d e l l e l senyor A l b a . E l s e n y o r A l b a p r e f e r í , p e r s o n a l ­m e n t , e n t r a r a i p a r t i t r a d i c a L Els seus a m i c s p r e f e r i r e n t e n i r p a r t i t p r o p i . D ' e n ç à d ' a q u e s t a e n t r a d a , s 'ha de r e c o n è i x e r que els a g r a r i s h a n s e r v i t l l e i a l m e n t el r è g i m i 11 h a n f e t m o l t s f a ­vors . P e r ò h i h a e l e m e n t s d ' aques t p a r t i t que c r e u e n que l ' a c c e p t a c i ó de l a R e p ú b l i c a n a e s t a t massa p r e m a t u r a , que n o c a l a n a r m é s e n d a v a n t , que é s necessa r i p l a n t a r - s e . A i x ò i m p l i c a u n c o n l l l c t e i n t e r n que s e n t e n t o t e s les pe rsones de ies Cas te l les i que n o m é s es p o d r à r e s o l d r e q u a n l a R e p ú b l i c a a n i r à l l i g a d a a m b l a i d e a de p r o s p e ­r i t a t . E n e l p a r t i t a g r a r i , aques t c o n f l i c t e es s e n ­t i t pe r t o t h o m : s e c r e t a m e n t , el s e n t e n t o t s ; p ú ­b l i c a m e n t , u n s q u a n t s d i p u t a t s .

G i l Rob l e s t é 117 d i p u t a t s a l P a r l a m e n t . D i r i ­g e i x l a C .E .D.A. o s i g u i l a « C o n r c d e r a c l ó n E s p a -ftola de D e r e c h a s A u t ó n o m a s » . E l g r u p p a r l a ­m e n t a r i de l a C.E.D.A. é s d i s c i p l i n a t , p e r ò c o n t é m a t i s o s . Des de l a « D e r e c h a R e g i o n a l V a l e n c i a ­n a » , que d i r i g e i x L u c i a 1 q u e é s f r a n c a m e n t r e ­p u b l i c a n a , a is a ragonesos d e l a C E D.A. , que e n l a p o l í t i c a v e u e n , a t r a v é s dels p l a n s d e G u a d a l o r c e , l a C o n f e d e r a c i ó H i d r o g r à f i c a de l ' E b r e i que s ó n t e n d e n c i a l m e n t m o n à r q u i c s , h i h a t o t a u n a g a m m a m o l t cur iosa . E l c e r t é s , p e r ò , que G i l R o ­bles e s t à c a d a v e g a d a m é s p r e s s i o n a t p e r L u ­c i a i els v a l e n c i a n s i que aques t h o m e h a e v o l u ­

c i o n a t r à p i d a m e n t c a p a aquestes Idees. N o t i n ­d r i a r e s d ' e s t r a n y , p e r ò , que G i l R o b l e s p e r d é s u n a d o t z e n a de d i p u t a t s de s e g u i d a q u e es fes ­s i n p ú b l i q u e s les d i f e r è n c i e s que e x i s t e i x e n e n e l g r u p . N o c rec pas que p o l í t i c a m e n t l i descon v i n ­g u é s aques t a p è r d u a . IA f a r i a , e n r e a l i t a t , u n g r a n b é , p e r q u è es t r o b a r i a m é s l l i u r e de b r a ­ç o s . . . i d e cames.

L a v i n g u d a de C a l v o S o t e l o i l a seva a p a r i c i ó a M u a r l ( í | h a e s t a t u n r e v u l s i u f o r m i d a b l e . C a l ­vo , que u a f e t u n a e n o r m e c a r r e r a o o l i t i c a i é s u n a p e r s o n a l i t a t d e l P a r l a m e n t — m a l g r a t ies e q u i v o c a c i o n s sofer tes en l a seva g e s t i ó d u r a n t l a d i c t a d u r a — , s 'ha a f i l i a t a « t t e n o v a c i ó n E s p a n o -ia>. Es e l p a r t i t e n e l q u a l t é m é s e n e n u c s c o r ­d i a l s . * R e n o v a c i ó n E s p a n o l a » passa, d e s p r é s d e l ' a r r i b a d a d 'aques t p o l í t i c , pe r u n g r a n p r o b l e m a i n t e r n . L e s frases d e C a l v o e n e l d a r r e r d e b a t f i n a n c e r , segons ei q u a l cal passar p e r sob re de t o t e l p a i s i pe r sobre , e s s e n c i a l m e n t , de t o t a f o r m a de g o v e r n possible , d i s g u s t a r e n G o i c o e -chea i e ls seus a m i c s , q u e s ó n , abans que t o t , m o ­n à r q u i c s . D e l bloc d e l a T . Y . R . E ( T r a d i c i o n a l i s ­tes i « R e n o v a c l ó n E s p a ú o l a ) es p o t g a i r e b é d i r que e n s o r t i r a n dos m a t i s o s — s o b r e t o t q u a n e l p r o b l e m a d i n à s t i c e s t i g u i t o t a l m e n t 1 p ú b l i c a ­m e n t r e s o l t . A q u e s t p r o b l e m a e s t à g a i r e b é a p u n t de c e n t r a r - s e . D e p è n d ' u n a a s semb lea que t i n d r à e l p r ò x i m d i j o u s l a G r a n d e s a d ' E s p a n y a .

b é , s e m b l e n d e f l n i r - s e dos c a m p s : els « j u a n i s -tes*, o s i g u i els u a r t i d a r l s d e l P r e t e n d e n t que s e r à D o n J o a n , que d e f e n s a r a n u n a p u r a p o s i ­c i ó m o n à r q u i c a l es r e c o l z a r a n en les fo rces p r o -v i n e n t s d e l c a r l i s m e ( s i é s que les dues b r a n ­ques de l c a r l i s m e , l a m i l i t a r de L a m a m i é de C l a l r a c 1 F a i Conde i l a d i p l o m à t i c a 1 l i b e r a l i t ­z a n t de Rodezno , s ' a r r i b e n a e n t e n d r e ) , 1 aques ta f o r ç a s e m b l a e v o l u c i o n a r a l v o l t a n t d e G o l c o e c h e a ; i l a f o r ç a que p o d r à f o r m a r C a l v o So te lo , que pensa e s t r u c t u r a r u n n a r t i t v a g a ­m e n t m o n à r q u i c I n s p i r a t en les Idees de i ' A c c i ò F r a n c e s a 1 s e r v i n t - s e . per a l t r a p a r t , de les idees í e i x i s t l t z a n t s .

A i x ò é s e l que es v e u en e l p a n o r a m a I m m e ­d i a t de l a p o l í t i c a g e n e r a l . M a i c o m a r a els p a r ­t i t s n o h a v i e n s o f e r t t a n t d e t r e b a l l s i n t e r n s , de p o l è m i q u e s i n t e s t i n e s 1 de p u n t s de v i s t a c o n t r a ­d i c t o r i s i s i n g u l a r s .

LLIGA CATALANA

H O M E N A T G E A L D O C T O R J O A Q L I M l ' U I G I G R A U

El Centre C a t a l à d ' H o r t a i San­t a Eulà l ia , j u n t amb l ' A c a d è m i a de Sani L l u í s G o n ç a g a . c e l e b r a r à d i u -mesga v inent , uns actes d'homenat­ge al doctor Joaquim Puig i G r a u , qu i fou candidat catalanista a les eleccions munic ipals de 1909, amb m o t i u de les noces d'or amb la pro­fessió

L 'ordre dels actes és a ix í -M a t i , a les deu: Of ic i solemne a

l ' esglés ia parroquia l , en el qual l 'Orfeó Montse r ra t l c a n t a r à la «Missa P a t r i a r c h a l i s » , de Perossi i el Credo de la «Missa del Papa Marce l» , de Palestrina.

A ies dotze: Lonx d 'honor, amb a s i i s t è u c i a de p c r ü a n a l i t a t s .

Tarda, a les cinc e n p u n t : Vet­llada, que se c e l e b r a r à sota el se­g ü e n t o rdre :

L O r f e ó Montse r ra t l i n t e r p r e t a r à les s e g ü e n t s composicions, sota la d i recc ió del seu mestre, senyor Jo­sep M . R o m a :

t E l can t de la S e n y e r a » . M l l l e t ; «La l o n t de l 'Albera», M o r e r a ; «Els tres T a m b o r s » , Laxnbert; « C a n ç ó de dances» . Dacondray; «La B a l a n -gue ra» . Vives; « N a d a l e n c a » , Roma.

Recital a piano, en el qual l a se-senyoreta E s p e r a n ç a Toboso Inter­p r e t a r à «Mando l ine» , de T . Tome, 1 la senyoreta Mar i a Teresa Pal j l « C a n t del gondoler v e n e c i à » , de Mendelsshon.

El quadre escènic de l ' A c a d è m i a de Sant L l u í s G o n ç a g a , p o s a r à en escena e l s a ine t « P a r l a n t . . . l a gent s ' embol ica» .

Recita! de plano, a carnec <ie 1c senyoreta M a r i a Teresa Pa i l l .

La can ta t r tu Teresa Busquets c a n t a r à , acompanyada a l p lano pel mestre Josep Forns, escollits l íde r s .

L'elenc a r t í s t i c del Centre Cata­là , sots la d i recc ió del senyor Jo­sep C la r amun t , p o s a r à en escena la joguina c ò m i c a «El m a r i t de la d i f u n t a » .

N i l . a les deu : Aud ic ió de sarda­nes, a c à r r e c de la cobla 1A P r i n ­cipal del Llobregat .

S A L V I V A L E N T Í A SANS

A l local de l a L l i g a Regionalis ta del Dis t r i c t e VTt d o n à una confe­r è n c i a el propagandista Sa lv i Va­l e n t !

El tema e r a : « L ' o r g a n i t z a c i ó mo­

de rna de les joventuts pol í t iques» . Ona nombrosa c o n c u r r è n c i a as­

sist í a l 'acte, la qual a p l a u d í e.i p a r à g r a f s m é s interessants de la d i s s e r t ac ió .

LES FESTES DE V I L A S S A R DE D A L T

H o m r e c o r d a r à que degut a les pressions que els esquerrans de Sant Genis de Vilassar teren a certs personatges de la s i t u a c i ó actual, la s i m p à t i c u v i l a de la Maresma es veié p r ivada de celebrar l a seva t rad ic iona l Festa Ma jo r , a honor dels Sants M à r t i r s , els dies 29 i 30 del proppassat a b r i l E n els ind.cats dies, solament es celebraren les fes­tes religioses, les quals es veieren m é s concorregudes que ma i , i no es pogueren celebrar les profanes p e r q u è , com abans d e i x à v e m veure, per ordre de la superioitLat, es í é u desmuntar l 'envelat, que j a hav i a estat aixecat a l a p l a ç a del poble.

E ls catalanistes de Sant Genis de Vilassar no han volgut deixar passar que l 'c lement jove del poble no p o g u é s f r u i r dels espectacles i bal ls que, com de consuetud, es ce-U-bren d u r a n t els dies de la Pesta Major , i per a i x ò van organitzar , per als passats dies 26 i 27, l lu ï t s balls i concerts, que es celebraren a l ' en t i t a t Centre V i i a s sanès .

El d ipu ta t senyor A n t o n i M i r a ­cle, acompanyat de l ' ex-d ipu ta t de l a Mancomuni t a t , senyor Rosseud Pic, i d 'a lguns amics, assistiren al p r imer bal l . Foren rebuts per l ' A l ­calde, senyor Salvador Galceran , 1 pels regidors que componen l a ma­j o r i a mun ic ipa l , senyors Comes, Rafane l l , Art igas , Mas, Bosc, Cu-quet i Lloberas; pel President de la U m ó Catalana, senyor Genis Llobera . I pels senyors J u l i à , Bassa, R o l d ó s , Saborit , Valls, Serra, Pons, Pradera, Nonel l , Masriera, G e n o v é i d'altres.

T o t seguit passaren a la Sala de festes del Centre V i l a s s a n è s , on se celebrava H ball . L'aspecte del s a l ó era tsp 'endjd. S'hi t robaven to­tes les s i m p à t i q u e s i boniques se­nyoretes vilassanenques, 1 n o cal d i r que l ' a n i m a c i ó i el bu l l i c i d u r à f ins m o l t ent rada la ma t inada . El senyor M i r a c l e i els seus acompa-ayan ts foren olwequiats a m b bo­nics ramel ls de flors per unes sim­p à t i q u e s senyoretes.

En un in te rmedi , la J u n t a de la U n i ó Cata lana o b s e q u i à a m b m; lonx el senyor Miracle , Au to r i t a t s i acompanyants , i el d lp ; i t r . t apro­f i t à l 'avinentesa per a t e n i r u n

canv i d'impressions respecte als moments que passa l a po l í t i ca ca­ta lana, i els e n c o r a t j à a scgtLr t reba l l an t per Cata lunya i els p r i n ­c ip is propugnats per L l i g a Cata­lana.

Ja era entrada la m a t i n a d a quan el senyor Mi rac le e m p r e n g u é el re­t o r n cap a Barcelona. Fou objecte d 'un entusiasta comiat per pa r t dels molts amies que L l i g a Cata­lana compta a ? t Genis de V i ­lassar.

C O N F E R E N C I A DE P E R E C A I R O A B A D A L O N A

Va obtenir un g r a n è x i t la con­f e r è n c i a donada a la Joventu t del Cent re Regionalista de Badalona, pel senyor Pere C a i r ó Codina, sota el t ema « A d m i n i s t r a c i ó Miu i i c ipa l» . El tenia clarament exposat pf ! se­nyor Ca i ró , fou prou evident :.)pr a donar a c o n è i x e r a tots els -ïs-sistents, 1 especialment a la joven­t u t , les moltes coses que ca l co­n è i x e r per anar a reg i r els destins de l 'A jun tamen t . A l f i n a l de l a seva b r i l l an t d i s s e r t a c i ó fou l larga­men t ap laudi t pel selecte aud i t o r i que l 'escoltava.

L a Junta Di rec t iva del mate ix Cent re va acordar a d r e ç a r a l se­nyor Francesc C a m b ó u n telegra­m a que d i u a i x í : « C e n t r e Regiona­l is ta de Badalona us a d r e ç a en tu­siasta fe l ic i tació b r i l l a n t par la­men t Oortó R e p ú b l i c a . — A r t u r Bo-tey. p r e s i d e n t . »

P A U L I N A P I DE L A SERRA A S A N T A N D R E U

L a c o n f e r è n c i a que Pau l ina P i do la Serra d o n à d iumenge a l a S e c c i ó Femenina de l Centre Popu­l a r Catalanis ta de San t Andreu , sobre « C a t a l u n y a . P o l í t i c a l Femi ­n i t a t » , a t r e g u é una nombrosissima r e p r e s e n t a c i ó de l 'e lement f e m e n í d 'aquella barr iada .

L a c i r c u m s t à n c i a d 'haver pas­sat la senyora PI de la Serra els anys de la seva a d o l e s c è n c i a a San t Andreu , féu que es ve lés rodejada de totes les seves amigues d 'a l t re temps, les quals acud i ren a escol­t a r l a notable oradora de L l i g a Catalana, daleroses d 'apreciar per elles mateixes la f a m a que. t é gua­nyada entre les m u l t i t u d s catala­nistes.

L a c o n f e r è n c i a n o d e f r a u d à l'ex­p e c t a c i ó que havia despertat. E n acabar la senyora P i de l a Serra l a seva d i s se r t ac ió , f o u objecte d 'un ho! i?r-?.t0e emocionant d 'amis ta t i

i OÍL: ' . I ÍO pe r pa r t de les seves an-

^ Desconeix el senyor Pi i Sunyer les respon­sabilitats a les quals el porta el Sr. Vàchier?

A m o una i n g e n u ï t a t reveladora, deia el senyor P i i Sur.ycr, en e l transcurs de l dar re r P l j consisto­r i a l , que el sorprenia cl fet que els debats ce .. . nvolupaven norma l ­m e n t f ins que es t rac taven q ü e s ­t ions relatives a C i r c u l a c i ó i Pol i ­cia Urbana. I a i x ò ho a t r i b u ï a , amb una munca de l ò g i c a absoluta, a una c a p i i t ï o s a a c t i t u d dels adver­saris. E l senyor D Í i r a n I Ventosa, m o l t cpar tunament , feia remarcar que aquesta o b s e r v a c i ó de l cep tíe ta m a j o r i a de la coa l ic ió era la üe-m o s t r a c i ó m é s e loqüent , que s ó n constants les anormal i t a t s que ca­racter i tzen els assumptes que pro­venen de C i r c u l a c i ó i Policia Ur ->u>na, p e r q u è si l 'oposició és sempre la mate ixa , la v a r i a c i ó del to dels debats cal a t r i b u l r - l a a la n s t u r a -lesa dols mot ius que la de te rmi ­nen. N o podem fer a la m t e l i i g è n c i n de! senyor P i i Sunyer el greuge de dub ta r que a ix í mate ix h o veu el l .

Es na tu ra l que a i x ò succeeixi. L a g e s t i ó del senyor V à c h i e r é s t o n a r b i t r à r i a i provoca tants cont l ic ies a m b la seva irrespectuosilat davan t la l l e i , davant els replmnents f da­van t els drets l e g í t i m s adqui r i t s , que revolta i ind igna que pugu in és se r comeses aquestes mons t ru iv si tats per unes gents que a ^ada pas s'esqumeen les vestidures, d ien t -se de/ensors de l a d e m o c r à c i a i de l p r o g r é s . La m i n o r i a de L l iga Cata­lana, atenta sempre a la miss ió que 11 correspon d 'oposic ió f iscal . t-zadora, si n o pot fer-ho d'una ma- ' nera c o U a b o r a c i o n i s t à , p e r q u è ho impedeix l ' a c t i t ud de la ma jo r i a de coal ic ió , no deixa, per a ixò , de protestar davan t els atropel laments i excentr ic i ta ts que dist ingeixen l'ac-oió munic ipa l del conseller de Ci r ­c u l a c i ó i Policia Urbana .

E n el darrer Ple consistorial, les infraccions 1 i r regu la r i t a t s que el senyor Segarra posava de manifes t ea el que es refereix a la provis ió del c à r r e c de d i rec tor de C i r cu l ac ió i Pol ic ia Urbana, a m b la i m p r o v i ­s a c i ó d 'una acta, 1 a m b ei ridícul c ient i f ic is ine de q u è hom p r e t é n v o l t a r el c à r r e c , per a l qual . m a l ­g r a t t o t no s'exigeix s inó el t í t o l de xofer, de cinc anys enrera, e i v ) proves ben paleses de la Inconcebi­ble manca de serietat 1 d ' è t i c a ami) q u è e s t à regida la Conselleria de C i r c u l a c i ó i Pol ic ia Urbana .

I é s Inú t i l que e l senyor Pi 1 Sunyer s'enutgi amb l 'oposició, q u a n aquesta compleix l 'e lemental deure de combatre t a n t a e n o m i i i a t i t a n t a d e s c o n s i d e r a c i ó per a l pres­t i g i de la c iu ta t . E l m a l h u m o r que d e m o s t r à davant l 'oposició, é s des­p l a ç a t , a ix í com e l dramat isme a l qua l t a n f à c i l m e n t deriva. L'ade­quat é s que els moviments de la seva susceptibi l i tat es m a n i f e s t i n en contra dels q u i l 'obl iguen a de­fensar coses indefensables i a fer-se sol idar i de fets que estan en ober ta pugna am-ls les paraules Qi.e constantment, p r o m z i c i a a favor de prest igiar la v i d a del M u n i c i n i i de salvar-lo de l boix n i v e l l en q u è l 'ha t robat , per culpa dels m a ­teixos esquerristes.

Aquel la c o i n c i d è n c i a que sorpre­n i a a l senyor Pi i Sunyer: que sem­pre que es t r a c t e n q ü e s t i o n s rela­t ives a C i r c u l a c i ó i Pol ic ia Urbana p rengu in els debats un caire de­plorable I ingra t , h a de por ta r a l convenciment del Conseller en Cap que cal que d i n t r e del Govern m u ­n i c i p a l es faci el necessari per t a l que a i x ò no hagi de succeir. I no h i h a dubte que el que a i x í es faci o no, d e p è n precisament del cap de la major ia , com a suprem responsable.

Els advert iments , ben Uelals í prudents, que feia e l senyor D u r a n i Ventosa, h a u r i a ae tenir- los m o l t presents el senyor P I l Sunyer. N o es t r ac ta d ' intrascendents a n è c d o t e s p o l í t i q u e s , s i n ó dels interessos 1 del bon nom de l a c iu t a t de Bar­celona. Posposar aquests a l ' a rb i t ra ­r i e t a t caciquista d'unes c o n v e n i è n ­cies de p a r t i t , é s m o l t greu per a l ' o r g a n i t z a c i ó p o l í t i c a que ho em­pa ra , p e r ò ho é s m o t m é s encara p e r als q u i tenen l a responsabili­t a t d'evitar-ho i n o h o fan .

t lgues amigues. L a resta del p ú ­b l ic , que o m p l i a de gom a gom la sala de conferenetes. s 'associ í» a l 'homenatge.

Pàg. 14. — L a Veu de Catalunya Divendres, 1 juny 1934

N O T I C I E S D E L A P E N Í N S U L A L a s e s s i ó d e C o r t s

Comença la discussió del pressupost de Marina

E I diputat de Lliga Catalana, senyor So­là Canizares, demana que l*execució deis serveis de radiodifusió passin al Govern

de la Generalitat

DISPOSICIONS D E L A G A S E T A

Són declarats nois uns de la Rifa números

M A D R I D . 3 1 — A les Quatre 1 deu a u n u l s cl senyor AUML oar l la aes-MÚ. A l baac b l au c l min i s t r e de fÀarií\a Poc pUUllC i pOCS d í p U l a l a

Apcoroda l acta es passa a l 'or d rc del d ia .

Bs d i scu toK e i dtcuuueo de f r e aMrtH-iH sobre r e r i s io dfds veredsc-tes dels t r ibunals d'honor. Els a r u « t e s p r i m e r i qua r t hacr ustat re dac t s t s de BOU, d'acord a m b Un indicacions que es feren a l a Cam­bra.

Ki 3 r R O D R Í G U E Z DE V K Ï U R ! t a algunes abwi^ac tons sobre la re­d a c c i ó que ei sen.wr A L V A R S Z R O B L E S (de la comiss ió i . contesta. A m ' x t ó e d ipu ta t s dwloeuen bona estona sobre els e x t r e m i del dic­tamen.

EL, s o c i í d i s t e s demanen v o t a c i ó n o m i n a l p r r q u ^ \ 8uen que h i na e s c à s nombre de diputats .

E l Sr. A U 3 A : U n poc de t o l e r à n ­c i a p e r q u è pucu i m a r x a r e l r t e l m

N o obstant, l a v o t a c i ó as oeicbra i ois a ü a a l i s t e s s'absenl-en p e r q u è no h i hagi nombre . Així ocorre, puix sols h i ha h a « u t 83 vots c o n t r a 1 S ' h a u r à de rapeUr la v o t a c i ó ooa-í o n n e al re f lament . >a que n o s l i s n « o o o s a g u i t els cen t vols necessaris.

Aquest pressupost i m p o r t a pes­setes 100.644 0 9 4 % . de les quals 72 935 585'4fl corresponen a la M n -r i n a de cuerra . i 27 709.409'SO a la m a r i n a c lvf l .

Consum t o l u n t o r n e l senyor S O L É D E SOJO ( L l i g a Ca ta l ana ) . ( E n t r e n ei m i n i s t r e d ' A g r i c o l t u t a i comunicacions.)

E l senyor S O L E tonnu l a docu-t n e ï f t a d t i . obaervauioi-Ui sobre 1c--nosires com .L·icacions mar i t i tnes .

Consumeix un to rn el senyor M A N G L A N O ( t rad ic iona l i s t a ) . Pro­testa de les baixes que . . . -xen. en l a c o n s i g n a c i ó pur a m u n i ­cions i a r m a m e n t 1 de la s u p r e s s i ó dc les prunes a la c o n s t r u c c i ó na­v a l La prunera m p o r t a 228.000 pessotes i l a segona 519.000.

(Preeideix él senyor Casanucva. > E l senyor M A N G L A W O censura

els augments dc- despeses n la Sots-secretans de M a r i n a C i v i l i es re­fere ix a l S a n a t o r i per a t t tborculo-sos de la M a r i n a que ha de passar B B e n e f i c è n c i a C i v i l .

E l senyor C A K R A N Ü A (de Reno­v a c i ó n Espa&ohO consumeix u n »I-t r e t o m . Des de IP? t r ibunes , h o n . n o el si-nt. Les seves frases or tg í -ner. a l t - tma a la Cambra. H i h a m o l t pocs d iputa ts . 1 la d i s c u s s i ó p r en un caire faml ia r , a m b inter­rupcions b e n è v o l e s i de cortesia.

El senyor B I L B A O (soclal ls tav en ona d'elles, pa r la d'uns empleus c o n c c l l ' s sense TncrttK a radicals .

El M I N I S T R E D E M A R I N A con-!•- •. • r twr-^ris o m r w r i .

De l ' s i i v passat B aquest, el pres- ; supost de M a r i n a h a d i s m i n u ï t de t r e n t a mi l ions .

E l senyor C H A P A P R I E T A : 6Ha inc lòs S. S. els quaranta m i l i ons pe r a construccions navals?

EI M T N I S T O E : Això n o snnclou a l Pri-isupost. Es uruí despesa ex­t r a o r d i n à r i a solament pe r a dos « n y s .

Exp l i ca les seves iducs sobre els subalterns de T A m m o a . Declara que pa cs p e r m e i r i í . • l ' A r m a d a , que es nifraqul a !n d i sc ip l ina amlj cl prvCnet de p · T t í m y e r a associa-ctans o poütiqTjrs. A l ' A r m a ­da t o l l - m d e p è n de l ' a u t o r i t a t de r a l m i r t i n .

El s»-!--..ïr a O L A W O S faoclal la ta) . Els s ' « h H l i « n i s de l 'Armada angle­sa '•- •. --

Fl WINiSTlCTí : D o n c í Jo d ic que. •e! t w i t u í · n . ·òmer suxft a l 'Enquadra. )n « i M f i l » 1« stt.u x ·ó B i t r a n -q n ' » » - . - i r idr .n a donar-ne comp

ïy··mr. 'm que es re^tr tngetxl wnr: mk-A el • lUinic lonnmp·i t de l'Es-nsiuirv. i ^-xposa If-s par t ides que e. r » ! - - • . r · ' . a v e s t u n r í . a l x l com •1 se<j •..rxpósil que h i h a g i imha ' . do j j r n - w í c ^ c l a entre tota rtn m a r i ­ners. i V d a r a que és c o n t r a r i que

l a M a n n à o v U c o n t n u í a l seu M i -• M a t t ,

(S 'anmia l a Cambra.) Protesta o s les n r p u i o c i o o s que

abans feu e l senyor Bi lbao . ( H i ha u u l leuger avalot, i Es posa en d a r que els ais r a d t d ü s qne hem al·ludeix, s ó n sis potters. Oom que e l senyor B i lbao insisteix, ct min is ­t r e s ·euu t j » t d t u que sa e ü es po­s é s a t r e u r e o o m p w w o í w n a no sis, s i n ó m o l l s sociallsies... ( G r a n e scàndo l . )

Rec t i f iquen els scayors M A N O L A -NO 1 C A R R A N 2 A i es passa a dis­c u t i r l ' a r t i cu l a t .

E l senyor L O Z A N O isociaBt ta) . denuncia que al cap í to l p r imer h l h a í i t s e s poStlques sobre els auxi-l i n i s .

E l M t N I S T r . B l i contesta. D iu que h a d o n a t recompenses als ma­r ine r s republicans, 1 a f i r m a que és fals que el Cos Oenen i l de l ' A n n a -da t i n g u i c a r à c t e r a r i s t o c r à t i c .

D e s p r é s d ' n d n x t r e ' · una esmena de l senyor S O L K D B S O í O . sobre subvencions a obres i e l r a m dc l a M a r i n a m i ü l a r . a l capi te l tercer, el senyor B O L A S O S (social ista) , « s dingeuc a l min i s t r e dc M a r i n a .

Aquest d i u que no e n t é n de Con­venis en p laus in te rnac ionals d'Es­panya. A i x ò . d i u . per a m l . è s grec.

(La senyora Nelken r i u ) . El M I N I S T R E : Ja he sen t i t l a

r i a l l a i m p e r t i n e n t que acostuma « n t l r - s e . (Aplaudiments . I * se-senyora Nelken í a ganyoU'S als d ipu ta t s oue aplaudeixen i .

Expl ica el M I N I S T R E que Es­panya m a n t é , sense desigs de guerra , l a s e v » pos ic ió dçXensiva. Declara que a les p r ò x i m e s m a ­niobres navals podran ocudi r -h i u n bon nombre de d ipu ta t s . Ex­p l i c a a l t r a vegada, que els em-pleus que abans aUudi. s ó n posats d ' o r d e n a n ç a , per als quals no és n e c e s s à r i a capac i ta t especial. D ó ­na altres explicacions d'aquest t i ­pus.

E l M I N I S T R E D ' I N D Ú S T R I A llegeix u n pro jec te d e l l e i . Rect i ­f i ca el senyor B O L A N O S i t a m b é i n t e r v é e l senyor R O D R Í G U E Z P É R E Z ( independent d'esquerra), qui es refereix a u n a I l c l de 1932. relativa a la l i q u i d a c i ó en l a Com­pany ia T r a n s a t l à n t i c a .

Man i f e s t a que l 'expedient ha seguit els seus t r à m i t s , i que a pr imers d'aquest any. I n f o r m à el Consell d 'Es ta t en el sen t i t d'una l i q u i d a c i ó amb saldo favorable a i 'Estst . L 'expedient no s 'ha resolt, p e r ò . davan t l a s i t u a c i ó creada, n o m é s h l cap que l a Company ia aboni e l saldo d'aquesta l iquida­c i ó 1. en cas negathi . qnc l 'Estat estengui cert i f icacions pe r a co­brar-se de l ' a c t l u de l a Compa­n y i a , la q u a l té tres vaixel ls nous j que f o n d servei t r a n s a t l à n t i c . I

EI M I N I S T R E D E M A R I N A l i contesta. Jus t i f icant l a seva tar- i d a n ç a a despatxar aquest expe­d ien t , que p i n t a tantes complica­cions, que el Consell a·Enürt h i h a i n v e r t i t sis mesos. Dec la ra la se­va o p e n i c i ó de resoldre d 'acord a m b l 'esmentat Consell, concedint a la Company ia u n t e r m i n i senya­l a t pels per i ts mercan t i l s , l la­men ta m o h que interessos respec­tables dels obligaciontstes puguin scnttr-ae lesionats.

E l senyor R O D R Í G U E Z P É R E Z rectlficri 1 ei M I N I S T R E declara fjne e l t e r m i n i per a l d i c t amen s e r à breu. A v i a t p o r t a r à * l a Cambra c l p ro jec te per e la so luc ió defini­t i v a . Sense m é s d i s c u s s i ó s'aprova <•! p r · · s s n p o s t

Es posa a debat el d ic tamen de la C o m i s s i ó dc comunicacions sobre el projecte de T.ei que reorgani tza el servei dc r a d i o d i f u s t ó a Espanya.

H i ha un vot p a r t i c u l a r del se­nyor S O L A C A N I Z A R E S ( L l i g a Ca-t c l a n a ) . Aqui-st d i c t amen organi tza c l servei dc r r d i o d i f u s i é . c o m a fun ­ció eswnckia t ' r l 'Estat L ' e x p l o t a c i ó de les emissores c o r r e s p o n d r à a la D i r e c c i ó O e n e r i l de Telecomunlca-rkms . L a confecc ió de programes, s e r à o r i en t ada por una Jun ta Na-

robats a Barcelona U A D K I D 31, — Ln Cniscta publ i ­

co, sutre altres, les stfgUenis U^po-cdr íonj .

Dtversca M m de Mana*, entre eUrs uu tc laUves al porsanul d f tor-ueis de ' 'AniMula i el ous de L'iiQoe.

L l e i d ' O b r a Pú t l iqucK upro^ant fBUCBMnt 'te les tur t íe» fCTTOTlirte».

Decret d 'Agr tcu t tu r» p r o r r o g · m durant el me» de Juny d d corrent any, : decret de 84 d'octubre de ? ï33 , pelatta nl comerç de olat*. OmprAH d'un prc. ' imtwl SiMUricatlu ú 'Miuesca CttpoBlcui. m «Uu que des dei i .er de Jui.v ftus v i 30 uel ma­teix mes. el m e n a t aacloual bliult-r en desen ToTupej* amb c a r à c t e r obl l -salur i amu-c deU preus de SX a ÓB disse t»» i>er caou cant ijullo» úei d i t cèrcol .

Oï t t i c d'Hisenda d ic tan t nonnep per al compUment del deeiet de la HiestcAnas que regui» la importa­ció de p r u n e r a maMrte» de sedes.

Ordre de la Direcció geuoral del Tresor declarnut la nuUl t a t dol» n ü -n . ros 2S ICfe al 3S.110: 23.081 al 28 720: 29 901 al 33.741) 1 33.761 1 5 i que h a s estat tur ta ta de l 'Adminis­t r ac ió de Loteries m i m 27. dr Bar-eclona. r f ï r respotwnta % l a t e i e e i » • é r t e del sorteig c> d e m à .

Si cüun oaclal del Min i s t e r i de la Guerra publ ica ima c i rcular per la qual es resol que on In Uel d'Aran is-t la estan compresos to ts el» delic­te» de deserció, adbu i deserolrt d»>-vant l'enemic,

c iona l , en les emissores centrals. E n les a l t res estacions, func ionaran Juntes regionals, per a en ran t i r ta neu t r a l i t a t ideo lògica del servei.

E l vot del senyor C A N I Z A R E S demana que sigui confiada a la Ge­n e r a l i t a t l ' execuc ió d'aquest servei a Ca ta lunya , en lloc de la Junta re­g iona l que esmenta ei projecte, a m b representants d'organismes i corpo­racions a r t í s t i q u e s , l i t e r à r i e s 1 cien­t í f iques , l a Premsa 1 els radioieots .

E l senyor T O M À S I P I E R A (Es­querra Catalana: consumeix un t o r n en contra de! d ic tamen. D i u que t a n t la C o n s t i t u c i ó com l'Esta­t u t concedeixen a ta r e g i ó a u t ò n o ­m a l ' execuc ió de les l le is que es re­fereixen a ta r a d i o d l í o s l ó . 3 l ara es declara p r i v a t i u de l 'Estat aquest se rva , es fa indubtab lement una s n r l n o i ó on ta C o n s t i t u c i ó . D o c t a r » que la Genera l i t a t vol v iure dins de l a legal i ta t , i per a i x ò e l l . ara. l a av inen t a les Cort* el per i l l en q u è es troba aquest debat. Proposa que desaparegui del d ic tamen la f ra ­se « func ió essencial i p r i v a t i v a de l ' E s t a t » . 1 ofereix r e t i r a r les se­ves esmenes al projecte.

H senyor S O L A C A N I Z A R E S ( U i g a Cata lana) defensa e l sea vot. Pa referència a l 'Es t a tu t de Cata­lunya , que és una de les lleis de la R e p u b l i c à Nega que es vagi a d i scn t l r ta possess ió d 'una ona r s d i o f ò n i c a a ScvlGa.

E x h i b e i x el t ex t d e l ' a r t ic le 15 de te C o n s t i t u c i ó i d i u que el seu c o m p l i m e n t és el que l ' interessa, car no creo que s igui problema pa r l amen ta r ! e l de t 'ons. E l que interessa a la seva m i n o r i a és que en l a lloï consti la d e c l a r a c i ó de r e s p e c t » als dr<?ts de les regions au­t ò n o m e s . D t u al G o v e r n que ela regionalistes U donen t lurs vots ' t enen dre t « esperar 1» mateixa l l e i a l t a t .

(Demana la parau la el senyor Royo v n h m o v a . )

P W m u l a altres objeccions a l pro­jecte, per ta l com suposa un aug­m e n t de despeses de dos mi l ions du ran t deu anys 1 u n augment de personal, sens que pe r a i x ò m i l l o r i el servei. D i a que ac í no governa él Govern n l els d ipu ta t s , s i n ó els cos de T e l è g r a f s

E l senyor M O N T E S (popular a g r a r i ) : Nosaltres no estem coac-d o n a t e per r r ingü.

E I M I N I S T R E D E C O M U N I C A ­C I O N S S. S. h a u r à d 'explicar a i x ò . s l s 'atreveix a fer-ho.

E I senyor S O L A a f i r m a que h l h a d ipu t a t* telsgrafistee que estan coaccdoi . r .nt el Govern .

E I projecte suposa un monopol i per a i ca- de T e l è g r a f s , de manera que c o n s t i t u i r à no g reu per i l l pe r a l 'Estat , que podr ia veure fracassat d servei , quan els telegraBstes es t tadaressln e n vaga. (Grans r u ­mors . )

C o n s e l l d e G a b i n e t

E l Govern ha estudiat Vavantprojecte éc llei municipal que pròximament sera sotmcí

a les Corts

Més declaracions sobre les mesures per, a evitar la vaga de camperols

M A O I U D , 31. — Aquest m a t i , a les deu. es r e u n i r e n els minis t res en Consr t l a ta P r e s i d è n c i a , i s 'han dedicat g a i r e b é exclusivament a l 'estudi de l 'avantprojecte de l l w !iu.: .u·ip:u ; . a i per la Comis s ió destgnitda per ordre d e l a Presi­d è n c i a de 31 de gener del corrent, i que avia t s ' e l e v a r à a iee Corts.

E i nums t r e <ie ta G o v e r n a c i ó do­n à oumpte als seus companys dc l 'excel ient conducta observada per les au tor i ta t s i v e ï n a t dc Liposthey (P ranç -a ) , amb m o t i u de VacOdent Butoraobiliswc que c j s t à la v ida a t re tse excursionistes espanyols.

E l Govern a c o r d à donar o t a M -m e n t les g r à c i e s a l G o v e r n f r an ­cès , i coca u prova de del icat i ex­pressiu reconeixement ai poble à c L ip i s thcy . a torgar a l 'alcalde del d i t poble una c o n d e c o r a c i ó oficial.

b a l l en to t el que a fec t i l a duraa^ d « la Jornada, c o n t r a c t a c i ó d'obn r t ipus de Jornals, u t i i i U a c i ó de ma niiinferia.

Mentres tant , e l min i s t r e dol à Go. y e m a d ó v e t l l a r à per l 'ordre púl·ii; i m a n t i n d r à el respecte absolut 'ü p r m d p l ò e diseipUna social.

A la una de la t a r d a ha acabm e l Consell de Min i s t r e s celebra; . l a P r e s i d è n c i a

E n sort ir , el min i s t r e d'Obres bliques ha manls fe ta t :

— T i n c e x c e ü e i i t s impressions bre de la possible so luc ió de la vaga de metal · lúrgics . A h i r a l Ju. r a t M i x t a c o r d à l a jornada de tr*-. ba l l de 44 hores a to t Espany: sobre a i x ò h i h a una solució IIUE h a r m o n i t z i les t e n d è n c i e s fins an disperses de patrons I obrers

A p r o p ò s i t d ' a i x ò — h a afegit S'aprovaren dos decrets d'Ins- he de d i r que les obres de I'KHÍ.

t rucc io Publica, l ' n admetent ta d i ­m i s s i ó del càrr-A. de vocal del Pa­t r o n a t de ta Un ive r s i t a t de Barce­lona, que t é presentada doo Ame-rico Cas t ro i Quesada, i uu a l t re a feg in t a les condicions assenyala­des per l ' a r t ic le 5, a p a r t a t C. del decret de 5 de Juny dc I9S3. per • prendre pa r t en Ics oposicions a l ces d'arxiverfi-tabltotecarts. te d'estar en possess ió del títol d ' a rx i ­ver i Wbl io tccar i expedi t p a te Fa­cu l t a t de PUosola i Uet res de la Univers i ta t de M a d r i d

El Consell ha rebut ta visi ta ae la representació p a r t a m m l à r i a de M ú r c i a , l a qual U f o r m u l à un prec encaminat a a l leujar ta c r i t i ca si­t u a c i ó dc les hortes d'aquella pro­v í n c i a a m b m o t i u de les ú l t i m e s pedregades. E l minis t res quedaren de fer. per te seva p a r t t o t el que fos possible, previs els informes i estudis que es creguin oportuns.

El min i s t r e de T r e b a l l h a dona t compte de les peticions formulades per ta F e d e r a c i ó d 'Obrers Campe­rols.

E l Consell h a en les que les me­sures adoptades per a impedi r >H d e c l a r a c i ó de caga n o s ó n incom­patible., amb el fe t de seguir les gestions pe r p a r t del m i n i s t e r i de T r e b a l l oouduents a l desenrot­l l a m e n t I a m p l i a c i ó dc Ics normes de t r eba l l establertes en termes que cons t i tue ix in una ga ran t i a dc pau i de j u s t í c i a per a obrers i pa t rons E I Govern no e s t à disposat a con­sent i r excessos que pe r jud iqu in les tasques normals de replega de ta col l i ta , p e r ò t ampos no e o n s e n t l r à qne els pat rons tacorrin eu infrac­cions de les bases de trebal l dels obrers als quals es disposa empa­r a r a m b to ta energia contra qua l ­sevol classe d eroismet. l.-nmo.lcratB o r e p r e s à l i e s per mot ius socials o po l í t i c s d'aquells pat rons que no s'avinguta a compl i r l lars denres.

E l m in i s t e r i de Treba l l h a que­da t f o c n h a t pel Consell per a pros­seguir les esmentades gestions, vet­l l a r pe l compl imen t de les normes establertes I oiupliar- les a m b d 'a l ­tres mesures c o m p l e m e n t à r i e s que g a r a n t l t x l n els furs l eg í t ims del t re -

so Zuano no poden cont inuar Totes son a base d ' a r m a ç o n s de ler í ro i es portaren a efecte per a con ' j u r a r l ' a tur fo rçós . Per aquesta cauJ sa i p e r q u è a m é s constitueix mi per i l l , no poden cont inuar oturau els treballs. A l x l . doncs, el Gover a d o p t a r à una d e t e r m i n a c i ó .

— S ' i n c a u t a r à . doncs, el G o v ; de les o b r e s ? — p r e g u n t à u a p dis ta .

—Es possible. T a m b é pot que el G o v e r n c r i d i els r - ' - n n pe' a i n t en ta r que aquests de ix in ac t i t ud p e r q u è , repeteixo n " p x i o n con t inuar parades.

P a r l à d e s p r é s el senyor G n rr de! R ío de l ' anunciada vaga gi r o l de camperols 1 d i g u é qui . F e d e r a c i ó de Trebal ladors à r T.-rrn havia presentat nn escrr e? qu r j feia c o n s t k í • f c a ' · e v e s -t imes peticions.

—L 'e sc r i t - e egu l d i e n t — e s t à : dactat en termes raonables. Tan;! que d'haver fot els socialistes ai les peticions a r r a n de ta d e m de la l lei de termes uuintdpak! res no haur ia ocorregut, perqti ' ; s 'hauria evi ta t . Aquestes pet ir s ó n atendibles en sa majoria, r cepte en aquella pa r t del toi çós que no ens sembla adm

—Doncs els camperols--diR. f in fo rmador — f o n capect oi en aquest e x t r e m

—SI P e r ò reconec que els patró: : tenen r a ó de combatre d t o r n ' çóe, j a que en les feines del c no es pot admetre un paleta a barber, etc.

El ls el que pretenen é s qw h hagi l l i b e r t a t de t rebal l I e! r> pecte a la l eg i s l ac ió social Werta , p e r q u è temen que .estar: derogada la Uel de termes, els i»' t rons poden prendre repres-i d i g u i n : t T u ets socialista, no t r eba l l e s» . I a ixò . na lu ra l i ' s h a a ev i ta r .

A c a b à d i è n t el minis t re d PiiMiques que d e m à , en compm, del d l n d ú s t r i a . m a r x a r à a Bars; ten v e r aosÉstir a ta inaugursc dels e n l l a ç o s fer roviar is de Barnj lona .

E l P R E S I D E N T s u s p è n ta dis­c u s s i ó en aquest m o m e n t p e r q u è s ó n les nou en p u n t . B senyor S o t t p r o s s e g u i r à d e m à el seu discurs.

S'aixeca la sess ió

Ha estat aprovada la set­mana de 44 hores en d

ram metal·lúrgic M A D R I D , 8! — E l Ple de l Ju ra t

M i x t de metaUurgia h a aprovat per c' vot du president. Ja que tai havia empat, la i i n p l a n t a o ó de ta Jorna­da de 44 hores, am1» e l sou de 48 pessetes en la i n d ú s t r i a madr i l enya , lt . c e l e b r a c i ó d 'una p r ò x i m a confe­r è n c i a amb c a r à c t e r nawtanal que en tau l i e l problema de la u n i f i c a c i ó d » ta Jornada a Espanya. 1 ta dis­c u s s i ó del cont rac te en el t e r m i n i de dos o tres mesos.

E ls patrons " a n a recórrer c o n t i s aquests acordo.

E l Sr. Alcalà Zamor i M A D R I D . 31.—Aquest m a t i n *

x à en a u t o m ò b i l amb direcció Priego e l President de ta RepObC' e l qual p a s s a r à a l l ! diversos fi

Esclata una bomba a '• taller metal·lúrgic, P'•(, duint gran estralls

terials M A D R I D , 31. — Aquest mat i . '

t a l l e r de puMr del carrer de Josep. 5. p rop ie ta t d'Eusebi P » ^ f é u oxploss ló una bombo.

L 'ar tefacte c a u s à grans « s ^ a l local i l a trencadissa dels vi1"! d r les cases Immediates. Un *| vidres p r o d u í lesions de pron^ ' reservat a Ànge l Salcedo Redon 1 tres anys. quan dormia , a l bresS eu una casa p r ò x i m a .

Divendres, 1 juny 1934 L a Veu de Catalunya. — Pàg. JS

E l p r o b l e m a

e l a r a d i o d i f u s i ó

Una nota del senyor Ventosa i Calvell I fines declaracions dels senyors Tomàs

i Piera i Cid

per J

luraii Obrer, b nu l l a u , , 1 Púl·i. • i lu t

aca.v I br.

nora

Irecci0

toa d i »

a a u1

Is n»8

t nut.-• de 5-•b-, I

B est^ tels

On * pren»1--

Redi"'-, 1 bres

•

M A U R I D , 31, — Acabat el Con­sell de ministres, es reun i ren en el despatx del cup del Govern amb el senyor SannH* d mui i - - ; : . Cc-municacions 1 els diputats catalans scnyor.s Ventosa, de la L l iga , i To-

Piom, de l'Esquerra í * r e u n i ó d u r à una hora , 1 en

acabar, e l president del Consell ma­n i fe s t à tït periodistes que anava m o l t ce pr . ,a, p e r q u è estava i n ­v i t a t a d ina r arnb e! senyor Ler-roux, i iiue a la tarda, a la Cambra, parlaria amb els periodistes sobre i» rpuii io que s'acabava de cele­brar.

Com que els ptriodlste.s insis t ien, e" senyor Samper es l imi tà a ma­nifestar que s'havia discut i t à m ­pliament el projecte de R à d i o d i -fnsló.

..S'h par la t de la d imis s ió del minis t re de Comunicacions?—Pre­g u n t à u . periodista.

- No ' ros d ' a ixò . No h i h a g u é d i ­miss ió del senyor Cid. p e r q u è e s t à compenetrar amb ci Oovern i el Govern mtab e l l . t an t en aquest com en tots els problemes i . per tant , no havia de presentar la d imiss ió del Beu cà r r ec

?! senyor Ventosa d o n à la se-í e r è n c i a de l 'entrevis ta :

.a par la t un poc del problema d*- la Hàdiodi fuMó El minis t re de Comunicai ions a iu que e s t à d'acord p. respectar to t el que afecta l'Es­ta tut , pern han sorgit algunes dis-creponcee d ' a p r e c i a c i ó en els acord-. d< la Co::

I Que t o i LS c o n c r e t a r à en la « I ó que susciti aquesta t a rda

a: sa ló de sessions la d e c l a r a c i ó del ^ n soore 1 assumpte.

•' ha a r r iba t a una c o i n c i d è n c i a que estableixen els articles 15

d' < Cons l i l uo ló i 5 dc l 'Estatut. es d í í '.aaces s ó n en el

qu estA f de la llei . Per tan t . b- ha acoi ' , i-n la i n t e r p r e t a c i ó de IP l le i , p a q u è el Govern respecta i v s t t b l e r l en aquests dos E s t a t u t s , »

pregui • ·à al senyor Ventosa I» seva o p i n i ó sobre aquestes dls-crepances. i c o n t e s t à que e l l n o te-n.a facultats n i personalitat per a contestar en nom de la General i ­tat, i potser el senyor T o m à s I · le ra p o i r l a ésser m é s explíci t . ^^^^Hfr T o m à s Piera, d igué

.r. content de l ' ac t i tu t del se­nyor C id per la defensa que ha fe', dels drets e s u i t u t à r l s 1 t inc fe en q u è aquesta t a r d a h i h a u r à un ac - rd al sai-i de sessions.

els punts essencials, com ha d i t el senyor Ventosa, l 'act i tud d-M qual ea aquest assumpte h a estat sols la d'un . ta t c a t a l à I ha dona t s u g g e r è n c i c s , h i ha b a g m acord- L a d i f e r è n c i a essencial e s t à eu e! traspa- de serveis per si la Genera l i t a t h a g u é s publicat el dic­t amen de la Comiss ió m i x t a de trr.spasos, pu ix han de recordar que els acords d. la d i t a comiss ió són de dues ela. 'os: l 'un . proposicions e n r d a c i d à m i í valoracions, que s ó n modificables l a l t re , acords execu­t ius sobre e!,s que no caben mod i ­ficació, i « i aquest cas es t r a c t a d 'un acord executiu. En aquest cas h a u r a n d 'éseer publicades s l m u l t à -raent per la O.. - ta : cl B u t l l e t í oficial de la General i tat , sense que la Genera l i ta t t i n g u i d'eaperar l 'a­co rd executi : publicat a la Ga-• e t à ,

••esta r ni6 ha estat convo­cada pel sei yor Samper amb assis­t è n c i a dels senvors Cid, Ventosa 1 Jo. com a c o n s e q ü è n c i a d'una con­versa que tü i i iué amb c l min i s t r e de Comunic :,>ns el d ipu ta t senyor Soià 1 Can í :

n n p e n c , i h a pregunta t al ilstre de C->:nunicaclon8:

— P e r ò h i h T ie acord concret? —Nd, p S q u è cl que es discut ia

era si la L·llita Regioim-'lsta havl i de re t i ra r •-; vot par t icular que t é presentat, 1 com que n l eels n i rosa l t res et , :cm d'acti tud, aques­t a t a rda es • .scut i rà l'assumpte al s a l ó de M s l o n s .

—Ha pr . to t la d imis s ió del seu c à r r e c ?

—No, per>: r el govern sos té en aquest assu: .;;te eí mate ix c r i t e r i que jo .

El que diu el senyor Sani per

. un flunl;

UAD ) R I 0 . -v pr imera hora de la tarda r r i b à a l C o n g r é s el

Sr. Samper. In te r roga t pels perio­distes. 1 referint-se a la q ü e s t i ó p lantejada per l a minor i a cata lana sobre el projecte de l l e i de radio­difusió, d igué que aquest projecte estableix el r e la t iu als serveis que h a n d 'ésser objecte de disposicions del poder central , i que i ' execuc ló . referent a Catalunya, depengui dc la General i ta t . Així es comple ix el p a r à g r a f 11 de l 'ar t icle 5 de l'Es­ta tu t ,

Hom l i pregunta en q u è consis­t i en les d i s c r e p à n c i e s dels d ipu ta t s catalans i c o n t e s t à :

— L a c o m i s s i ó m i x t a que e n t é n en el t r a s p à s de serveis, havia e m è s dic tamen, segons cl qual la radio­difusió n o es servei de comunica­cions. Posteriorment la L l i g a pre­s e n t à al projecte de l l e i un vot par­t icular , en e l qual demanava que f i ­g u r é s al projecte que, per b é que és m a t è r i a exclusiva del Puder cen­t r a l t o t el referent a la l eg i s lac ió sobre comunicacions, s'havia de fer constar que seria així , sense perju­dic i de Ics concessions que estableix l 'ar t icle 5 de l 'Estatut c a t a l à . E l se­nyor C id d igué que. per la seva part, no h i havia inconvenient , sem pre que es fes constar la facu l ta t del Govern per a coordinar els ser­veis de comunicacions, i , com que es d ó n a el cas. segons he d i t abans, — d igué ei senyor Samper — que la comiss ió m i x t a creu que la rad iod i ­fusió no é s de servei de comunica-rton>. l'assumpte, en a r r iba r aqu í , p r e n g u é un aspecte m o l t d i f i cu l tós , per t a l com nosaltres n o podem permetre que s'arrabassin a l oder central facultats que l i s ó n recone­gudes, à d h u c o l 'Estatut.

Acabà d i e m el senyor Samper que havu . assistit a un banquet que els d ipu ta t s per M ú r c m dona­ven a honor del senyor Ler roux . i que h i havien assistit els min i s t res dc la Guerra . Finances i Obres Pu­bliques i el sots-secretari de Sani­tat .

Dos morts i onze ferits a Tomelioso

T O M E L L O S O , 31. — Aquest ma­t i , a dos quar ts d'onze, en so r t i r al ba l có de l 'A jun tament el vencedor d'una cursa ciclista per a corres­pondre a les aclamacions del p ú b l i c , es d e s p r e n g u é la balnstrada 1 cai­g u é a la p l a ç a la qual estava plena de públ ic . A c o n s e q ü è n c i a de l 'acci­dent resultaren mor t s J u l i à Soriano, ú é 2 6 anys, n a t u r o l d 'Abemojar, d'a­questa p r o v í n c i a , i A n t o n i Poveda Salinas, de set, na tu ra l i vei de Tomelloso, Resultaren amb ferides de p r o n ò s t i c reservat E u s è b í a C o bos Moreno, Manue l Munoz G o n z à -lez, AqulHi Zaf ra Perales. E m l l i à Vil lena, Ascens ió Carretero Ben i to 1 A n V m l Grande. 1 lleus cinc a l ­tres persones.

El j u t j a t es c o n s t i t u í immedia ta ­ment 1 o r d e n à l 'aixecament dels ca­dàver s .

Els ferits foren traslladats a la casa de socors i a la Creu Roja . on foren convenientment assistits.

La tasca de la Comissió de Pressupostos

M A D R I D , 31. — En una s e c c i ó del C o n g r é s es r e u n í la C o m i s s i ó de Pressupostos. E n acabar, el se­nyor Vi l lanueva, qu i l 'havia presi­dida, d i g u é :

—Hem dedicat tota la r e u n i ó a l'estudi del pressupost d'Obres Pu­bliques, en el qual hem i n t r o d u ï t lleugeres modificacions, especial­ment a les partides que es referei­xen a personal, 1 r e s t à Aprovada, en pr inc ip i - D e m à t o m a r e m a re­unir-nos, a m b l ' a ss i s tènc ia del se­nyor Guer ra del Rio, e l qua l v o l saber com queda c l pressupost del seu Depar tament 1 informar , s l h i h a lloc, sobre ei d i t pressupost.

U n periodista 11 p r e g u n t à s l f a l ­tava m o l t per acabar l 'estudi del projecte de Pressupostos.

E l senyor Vil lanueva c o n t e s t à : — Ú n i c a m e n t manquen els d ' A ­

gr icu l tu ra . Treba l l I I n s t r u c c i ó P ú ­blica, p e r ò espero que la C o m i s s i ó a c a b a r à l a seva tasca abans del d ia 15 del v inen t mes dej imy.

El programa parlamentari d'avui

M A D R I D . 31. — U n cop acabada la s e s s ió de l a tarda , el President de la Cambra a n u n c i à el s e g ü e n t p rograma per a la s e s s ió de d o m à :

A p runera hora , el discurs del senyor Fernando de los R í o s sobre la t o t a l i t a t de l projecte dels j u t ­ges municipals . T o l seguit el pro­jecte de ràd lod l fus ló , assumpte que ha despertat u n gran I n t e r è s , 1 f i ­n a l m e n t el pressupost de Comun i ­cacions, que suposo que t i n d r à poca d i scuss ió .

S 'han Incorporat • l 'Ordre del D i a : un d ic tamen de Finances so­bre el projecte de Uel e x i m i n t de dre t i impos t d ' i m p o r t a c i ó a C a n à ­ries el sucre per a ú s m d u s t r i a l .

Defensa de les s e g ü e n t s propo­sicions de l l e i : la dol senyor A l a r ­c ó n sobre impos ic ió d 'un r e c à r r e c aranzelar i de 10 pessetes or per qu in ta r m è t r i c de cigrons impor­tats. U n a a l t r a del senyor Orosco p r o h i b i n t als A jun lamen ta i D i p u ­tacions la Imposic ió als f r u i t » de C a n à r i e s d 'a rb i t r i s o drets m é s ele­vats que els corresponents a la p r o d u c c i ó nacional .

El senyor Tomàs i Piera vol fer una provatura

M A D R I D . 31. — S e r à presentada a la Cambra la s e g ü e n t p ro i . . ld m d i c i d e n t a l :

«Los dlputados que suscriben, d e s p u é s de escucliar la expos ic ión hecba po r el senor Calvo So tdo para l legar a una l ü v e l a c l ó n pre-supuestaria y las opimones y argu-

.mcnios contra toda la obra de la Dic tadura , expresados por las d i -ferentes minorias , t lenen e l honor de someter a la a p r o b a c i ó n Ae la C à m a r a la siguientc propotuciou inc iden ta l : «La C à m a r a acuerda condenar la ges t ión de la Dic tadu­ra, en el orden poli t leo. social y e c o n ó m i c o , y proclamar que las esendas llberales y d e m ó c r a t a s ma-nifestadas en la R e p ú b l i c a y en él r é g i m e n purlarr .entario. son las ún l -cas que pueden l levar a la n a c t ó n por cauces de grande/a y prosperi-d a d » , T o m à s y Piera. R o d r í g u e z P é ­rez. M i g u e l Maura . Lara . Ler roux , Barc ia . Ol ivar , Careaga. Mangra -n é . Ferrer , M a r i a l 1 Sefial.»

El senyor T o m à s I Piera, Interes­sa les signatures de d ipu ta t s que per tanyen a minories diferents d'a­quelles a les quals per tanyen els qui subscriuen. Ent re ells, h a de­m a n a t la dels socialistes, els quals l i digueren que ho consul tar ien amb la seva mino r i a .

El trasllat de les des­pulles de les víctimes

de Lipostey M A D R I D , 31. — A tres quarts

de dues a r r i b à a l Cemen t i r i de Sant L l o r e n ç una camioneta de la g u à r d i a d v l l , que portava les des­pulles de les v í c t i m e s de la ca­t à s t r o f e de Lipostey. Les derpulles estan (Uspositades en quatre fère­tres grans I u n de pet i t . To ts os­tenten el c ruc i f ix 1 estan coberts de flors I corones. Els f è r e t r e s fo-l e n col·locats en el d i p ò s i t del Ce­m e n t i r i , en e l qual havia u n gran c ruc i f ix i moltes corones. L a i n -h u m a n a c l ó s ' e f e c t u a r à demV

Fent els gegants L U G O , 31. — Uno o r g a n i t z a c i ó

de camperols de Ribas de S i l , pre­s e n t à l ' o l l c l de vaga. Sembla que es t r ac ta d 'un grupet de pagesos que obein t ordres de l ' o r g a n t t e a c i ó socialista de M a d r i d ha estat sor­p rè s en la seva bona fe. p u i x que a aquesta p r o v í n c i a l a vaga n o t é ambient per estar m o l t d i s t r i b u ï d a la propie ta t .

El Governador ha d e s t i t u ï t l ' a l ­calde de Ribas de S i l per Incom­p l i m e n t d'ordres governatives.

U n d i s c u r s d e G i l R o b l e s

Entre altres coses, propugna una redacció en el tipus d'interès

P R I M E R E S COMUNIONS

Recordatoris a t o t luxe p in ta t s s m à : nous models de tots preus

i classea Devocionaris senzills i de luxe

L L I B R E R I A C A S U L L E R A S

15, Carrer Claris. 15

B A D A J O Z . 31. — A m b g ran b r i ­l l a n t o r s'ha celebrat el m í t i n g en el qua l ha pres pa r t el senyor G i l Robles. H a n v ingu t representacions d 'Acc ió Popular de t o t a la p rov ín ­cia . Havien estat adoptades algu­nes precaucions, les quals no foren neces sà r i e s . La P l a ç a presentava u n aspecte m a g n í f i c 1. en a p a r è i ­xer el senyor G i l Robles, fou re­but amb una xardorosa ovac ió . L 'acompanyaven el President del C o m i t è Provincia l , senyor López Ayala, i els d iputa ts H e r m l d a . J i ­m é n e z F e m à n d e z i Saranda. Co­m e n ç à l 'acte amb la lectura dels noms dels m à r t i r s d 'Acc ió Popular. El púb l i c , dempeus, responia u n à ­n imement , a cada n o m : Present,

Els senyors López de Aya la i Her-m i d a pronunciaren breus discursos. E n aixecar-se a pa r l a r el senyor GU Robles, fou ap laudi t c n t u s l à s -Ucament i es sent i ren visques a l pol í t ic honra t 1 a Espanya ca tò l i ca .

El senyor G i l Robles c o m e n ç à re­cordant la su spens ió , fa tres anys, d 'un acte que vo lgué celebrar a Badajoz. 1 a t a c à du ramen t el Go­ve rn social-azaryista, que els impe­dia la di fus ió de l lu r s Ideas.

A r a podme preguntar : Senyor Azafia. senyor Casares, on s ó n aquelles J a c t à n c l e s ? > O v a c l ó ) . E n s presentem davant de vosaltres per a dir-vos que som els mateixos, p e r q u è n i n g ú no p o d r à demostrar que no compl im el que p r o m e t é ­rem. P e r q u è , doncs, aquesta per­secuc ió sanuda dels que n o sabe­ren c o m p l i r els seus compromisos? Jo compellxo el meu deure amb la meva consc i ènc ia , p e r q u è ocu­par-me de la censura dels meus enemics n i dels elogis dels meus correl igionaris?

Jo us p a r l a r é del nostre esdeve­n ido r i no puc menys de fer-vos esment de quelcom que és prego­n a m e n t s ignif ica t iu . D u r a n t dos anys hem estat vexats i perseguits pel Govern soc ía l -ozan ia t a . D u r a n t aquella vergonyosa etapa, es dicta­r en lleis a r b i t r à r i e s , que nosaltres v à r e m combatre. L a l l e i de Termes munic ipa l s no la c o m b a t é r e m per anar contra l 'obrcrisme, s i n ó per no consentir a passar per les for­ques caudines de les Cases del Po­ble i de Uurs mangoneadors i , g r à ­cies a l nostre es forç , ha estat de­rogada. Ha estat derogada per és­ser una Uel socialisin M é s no cre­gueu que amb a i x ò t o r n a r a n els temps de la po l í t i ca de r e p r e s à l i e s n l aquella dels Jornals de fam.

A m b l a f am 1 amb el dolor no és l íc i t fer cap fo r tuna . Practicar c l que a f i rmo, solament é s prac­t icar la doc t r ina que es por ta als l lavis , p e r ò que cal po r t a r t a m b é arrelada a l m i g del cor. (Ovació , ) Jo pregaria u les nostres organi t zacions que procedissin a expulsai implacablement els pat rons que hom s à p i g a que no compleixen Uurs deures envers els obrers; per' ' el ma te ix que dic als patrons, tam­bé ho dic ais obrers, els quals te­nen el deure de compl i r Uurs obli­gacions donant e l ' r end imen t q u -cal donar. Per a ixò, honradament , no puc con t r ibu i r a certs movi­ments que, sota la capa de re iv in ­dicacions pol í t iques , solament ocul­ten funestos designis po l í t i c s . Con­t ra aquesta vaga, t o t el pes de Is U e l . (Ovació . )

E x a m i n e m ara el nostre progra­ma. Es d i u que som u n p a r t i t ex­clusivament professional. Certa­ment, ho som. p e r q u è ens atenem a la rea l i ta t d'Espanya A l'adve­n i m e n t del nou r è g i m , els governs sectaris que detentaven e l Poder, declararen el l a ï c i s m e de l 'Estat I sup r imi ren seixanta m i l i o n s de pes­setes per a la c o n s i g n a c i ó de cul te | 1 clerecia. C o n s e q ü è n c i a d ' a i x ò ha estat que, relaxats els vincles re l i ­giosos 1 els frens morals 1, per t an t l 'ordre j u r í d i c . Aquests seixanta mi l i ons usurpats a l a clerecia s 'han t r a d u ï t en vu i t an ta m i l i o n s d'aug­men t per a la força p ú b l i c a . Això en l'aspecte moral . E n c l p r à c t i c , considerem que cal anar a un des­a r m a m e n t t o t a l 1 implacable , àd­huc Incautant-se de les f à b r i q u e s d'armes. A l x l s ' a c o n s e g u i r à acabar amb l'espectacle d 'un poble que desunctx les seves d i f e r è n c i e s per m i t j a n s que sols poden compren­dre's entre salvatges.

Es t a m b é imprescindible l a ino-d l ü c a c l ó rad ica l dels Ju ra t s Mix tos . (Veus: Ca l t reure els socialistes.) Tercer : E n l'aapecte e c o n ò m i c s ó n imprescindibles les economies a m b amb un esporgament sever. U n go­vern ha de frenar les seves des-

| peses t s l no pot fer-ho que se'n

vagi 1 de ix i passar els qui som c a p a ç o s de fer-ho. (Grandiosa ova­ció.) E l nostre programa pressu­postar i é s augmenta r les despeees productives. Som c a t e g ò r i c s . Coordi ­na r u n p la d'obres que acabi a m b l ' a t u r obrer.

Es p r e c í s fer to t a l l ò que no volgueren fer els Governs que ea deien defensors de la classe t re ­bal ladora E l d ine r per al pla d o -bres es t r e u r à d 'on sigui . Els pa­ny a que h a d i l a p i d a t 500 ó 600 mi l ions en b u r o c r à c i a , no l ia do t e n i r d iner per a donar de men­j a r els treballadors? ( G r a n ova­c i ó ) . Cal i n t r o d u i r t a m b é una re­f o r m a en els procediments credl -t ie is rebaixant l ' i n t e r è s dels p r é s ­tecs. S é que a i x ò ha de p rodu i r disgust als banquers, p e r ò j o no par lo per als banquers (els vis­ques a G i l Robles s ó n a t rona-dors) . Nosaltres no recaptem ex­clus ivament la g l ò r i a de la rea l i t ­z a c i ó d'aquest programa. E s t à a la d i spos ic ió de tota els que vu lgu in l pugu in real i tzar- lo . A l a seva d i spos ic ió estan els 117 vots de la nost ra m i n o r i a

No volem que se'ns recompensi a m b carteres, n l a m b Direccions generals, n i t an sols amb un mo-dset Govern c iv i l . Donem els nos­tres vots, l ens sacrifiquem per u n Govern al qual mol t s que es t i t u l e n els seus amics els h l refusen. E l nostre programa es r e a l l t z a i à per­q u è t en im fe en D é u . fe en nosal-trse I fc en Espanya. Alguns par­l en de la d i s so luc ió de les Corts. , que t i n g u i n m o l l a cura. p e r q u è és m o l t fàcil que en unes noves elec­cions els 117 d ipu ta t s es conver­t issin e n 399 o 400. L l u i t e m pels ideals honradament l si el nostre enemic vol la l lu i ta en els com!c!s, en els comicis ens t r o b a r à . 1 " i l a v o l en el carrer, en el carrer esta­r e m . E n una pa rau l a . No res de rec t i f icac ió .

L a ma jo r alegria que em podreu donar d e s p r è s d'aquest acte és que d ' a q u í a un any em digueu: H e m m a n t i n g u t els nostres ideals i hem salvat Espanya. (L 'ovac ió que acul l G i l Robles és xardorosa, i es donen visques a la C. E. D . A.. a A. P., a Espanya ca tò l i ca , a l po l í t ic hon­ra t , etc., etc.)

E l senyor G i l Robles fou obse­quia t , aquesta n i t . a m b un à p a t organi tza t per la Secc ió local d 'Ac-c! ó P o p u l a r . a l qual h a n concorre­gu t m é s de m i l aflUats.

El comte de Romanones opina sobre el conflicte

del camp M A D R I D , 31. — El comte de Ro­

manones. pa r l an t a m b un perio­dista respecte al confl icte social i m m i n e n t , ha d i t : L a meva pos ic ió és resol tament a l costat del Go­vern . L a p è r d u a de l ' ac tua l co l l i t a seria una c a t à s t r o f e , j a que, des de ( a mol t s anys, no hem t i n g u t u n a co l l i t a t an e s p l è n d i d a . I entenc que tots els espanyols hem d'estar al costat del Govern. Respecte a la d e c l a r a c i ó del servei p ú b l i c ha d i t que és l ' express ió de la ver i ta t , 1 que no s'ha de regatejar a cap Go­ve rn l ' u t i l i t za r els ressorts que cre­gui necessaris davant els confl ictes que se U p lantegin .

T o t s a i x ò em fa suposar que aquests homes, a l contacte de la real i ta t , pensaran que h a n estat i n ­jus t quan combat ien els procedi­ments emprats pels Governs de l ' an t ic r è g i m . "ïl q u ; cap é s ex i ­g i r responsabUltat «a p o s t e r i o r i » s l aquests mi t j ans h a n estat empra ts indegudament. D i g u é per ú l t i m que la seva posició é s la de sempre, p e r q u è cada vegada els fets 11 do­nen la r a ó amb major convenci­ment .

E l ministre d'Agricultu­ra diu que demà es trac­tarà de la solució de la

vaga de camperols M A D R I D . 31. — E l m in i s t r e

d ' A g r i c u l t u r a m a n i f e s t à ala perio­distes que el Consell de Minis t res de d e m à es d e d i c a r à especialment a estudiar les solucions per a la vaga de camperols, sobre la qual m a n i f e s t à el senyor De l R io q ü e t en i a impressions optimistes. Res­ponent a preguntes dels periodis­tes, d i g u é que no h i haur ia me­sures d 'Agr icu l tu ra , p e r q u è aquesta q ü e s t i ó afecta Í n t e g r a m e n t els M i ­nister is de Treba l l i G o v e r n a c i ó .

8

P ò g . 16. — L a V e u d e C a t a l u n y a Divendres, 1 juny 1934

L a s e s s i ó n o c t u r n a d e C o r t s

5«rfl nomenada una Comissió per a esbri­nar el qae ha passat en el problema del

moresc i Varros D e s p r é s q ü e e l s e n y o r M a n g r a n é h a f e t

r i u r e m é s d e l q u e l i c o n v é , h a c o n t i n u a t

e l d e b a t f i n a n c e r a m b u n a b o n a i n t e r ­

v e n c i ó d e l s e n y o r V i l l a l o n g a

M A D R I D . 31. — A les 10.30, co­m e n ç à l a s e s s ió noc iurna . Ets es­cons estaven m o l l desanimats. A l blanc b l au ei Cop del Govern 1 et M i n i s t r e d l n d ú s t r i a

Es l legeix u n a p ropos i c ió dels socialistes p e r q u è es n o m e n i u n a c o m i s s i ó p a r l a m e n t à r i a que acla­r e i x i el s u c c e ï t e n el contracte per a canviar moresc per a r r ò s .

E l delensa e l senyor R U I Z D E L ORO, c l qua l recorda paraules del Cap del G o v e r n c o n d e m n a t ò r i e s de l cont rac te acordat Utegalment. B a u passat 20 dics sense que s'ha­g i c o n s t i t u ï t l a comiss ió par la ­m e n t à r i a que a n u n c i à e l senyor Samper.

( E n t r a e l M i n i s t r e d 'Hisenda; . Creu que a m b aquesta proposi­

c i ó es t r a c t a de prestar u n g r a n servei a la R c p ú D l i c a , pu ix que es barregen noms de persones que ocupen a l t s c à r r e c s . Demana que es nomeni aquesta ma te ixa n i t l a oocnlsstó investiRaUora.

E l C A P D E L G O V E R N s o s t é que et con t rac te era iUegal i d i u que l a no t i c i a 11 p r o d u í i n d i g n a ­ció. A f i r m a que creia que e l go­vernador de l Banc Exter ior p e c à per desconeixement. Pou su f i c i en t u n a ent revis ta amb e l l per a co­n è i x e r que h a v i a fa l t a t per i m ­p r u d è n c i a t e m e r à r i a .

D iu que no proposà eaponianiu-ment la f o r m a c i ó d'una conibwió p a r l a m e n t à r i a a l n ó que no feu al­t r a coaa que reconè ixe r la Wea com aocoplalile. D i u a lee minories que apolcn el Govbru que donin els seus vots a la propos ic ió a Q que la oo-mlaeló es nomeni Immediatament i a c t u í amb tota rapidesa. (Aplaud i ­ments en la n :n i n . .

EI senvor R t n Z DEL TORO rec t i ­fica breument 1 soslc qae fou m l -ctallvn del Oap del Oovern. La Cam­bri l p-, .--u en < .-•fu·.ic. i . i ió la piopo-stetò.

El P R B 8 I D S N T D E L A C A M B R A pregunta si s ó n suficients 31 d i p u ­ta ts per a f o r m a r la C o m i s s i ó .

E l senyor O ' S H E A fa n o t a r que a Gal ic iB fa f a l t a ungentroent «I moresc.

Es acceptat el nombre de 21 d i ­puta ts per a c o n s t i t u i r l a C o m i s s i ó .

ES senyor M A N G R A N É (Esquer­ra) defensa u n a p ropos i c ió r e l a t i v a a l ma te ix contracte . L a seva i n ­t e r v e n c i ó o r ig ina grans r i a l l e s en tots els sectors de l a Cambra .

Demana t a m b é el nomenament d 'una c o m i s s i ó p a r l a m e n t à r i a De­nuncia e l í per judicis causats a l'e­conomia nac iona l per la i m p o r t a ­c ió claudesUna d 'o l i de c a l m a . ( E n t r e n els minis ' .res de M a r i n a I Treba l l .»

E l senyar O R E J A insis te ix en l a necessitat d l m por ta r r à p i d a m e n t moresc.

El M I N I S T R E D ' I N D U S T R I A d i u que la p r o p o s i c i ó de l senyor M a n g r a n é é s aliena a l 'assumpte que es discuteix, i d e n a n a % l a Cambra que l a r e fus i D i u que. s i en u n t e r m i n i breu no s I m p o r t a moresc, es causaran grans pe r jud i ­cis a 1 economia nac ional I que. de In m a i ^ i x a manera , s i l ' e x p o r t a c i ó d ' a r r ò s n o es f a abans de setembre, p e r d e r à to ta la seva e f i c à c i a .

K! senyor M A N G R A N É t n t e r r o m p i d i u que els arrossers de T o r t o s a se sen t i r an per judicats .

Els d ipu ta t s de l a m a j o r i a p ro­testen 1 cs produeix u n l leuger ava­lot. ( E n t r a e l min i s t r e de l a Go­v e r n a c i ó » . D i u que si no s 'exporta a r r o ç . h a u r à dc consumlr-sc 'n a Es­panya una q u a n t i t a t fabulosa. A f i r ­m a que el problema de l ' o l i I n ­quieta a l G o v e r n i c reu necessari o r ien ta r la p o l í t i c a o t ivarera so­bre bones fermes

El senyor O R I O L (Popula r agra­r i ) creu que la i m p o r t a c i ó d ' o l i de C a l i f ò r n i a resul ta p e r j u d i c i a l per a l consumidor .

E l senyor M A N G R A N É d i u que la seva p r o p o s i c i ó no t ende ix s i n ó a a n a r a buscar la defensa de l'eco-n u m i a nac iona l . Demana que els senyors G i l Robles. C a m b ó . M a r t l -

òv Velasco i IgMr iM^ que com­ponen el D i r e c t o r i del gove rn ac­t u a l , exposin l l u r c r i t e r i asbre aquest punt . A f i r m a que si les c .marques u r u u n t * coses contraries » 1 i n t e r è s

rTEspanya. n o h a n d ' é s s e r escolta­des. (Ap laud imen t s a la ma jor ia . )

E l P R E S I D E N T : i R e t l r a 8. S. l a p ropos i c ió?

E i Sr. M A N G R A N É ; Retirar-la? Jo la m a t l n c acl f ins e l d i a del Judici f i n a l . Grans rialles.) Dema­na que es v o t í nomina lment .

Bs l legeix de nou per t a l que la conegui b é la Cambra.

E l CAP D E L G O V E R N creu que e i : l a p r o p o s i c i ó h l ha u n a cen­sura per al Govern , i demana als d iputa ts que e l secunden que l a re­fusin.

E l Sr. T O M À S 1 P I K R A . cup de la m i n o r i a d efEsquerra. demana al senyor M a n g r a n é que r e t i r i l a propos ic ió , p e r ò anuncia que l a re­c o l z a r à si d senyor M a n g r a n é i n ­sisteix a man ten i r - l a .

a w m y o r G A R C I A G U I J A R R O prega t a m b é a i senyor M a n g r a n é | que r e t i r i l a seva proiiosiciu. Aquest | demana que es v o t i n per separat les jMirts de q u è consta.

El senyor O R I O L a f i r m a que, a m b w t i estar d 'acord a m b a l ­gunes pet icions del senyor Man­g r a n é , n o vot votar-la, per l a cen­sura que enclou per a l Gove rh .

E n igua ls termes s'expressa el senyor P U I G D E L A B E L L A G A S A . j en r e p r e s e n t a c i ó de la L l i g a .

E l senyor A L B A d i u que. supr i - I m i d a l ' ú l t i m a par . , l a p r o p o s i c i ó es po t votar.

E l senyor T O M À S I P I K R A , en nora de l 'Esquerra, es mos t r a d'a­cord.

EI debat econòmic B PRESIDENT anuncia que con-

u i i u a la d lacuas ló aobre la propoei-olc Uel senyor Oalvo Soteio 1 con­cs d e u la paraula al senyor V I L L A ­LONGA (popular agrar i ) . Aquest fa notur .. K ... U fr \o. m luona ao!.-ment J! tnterema la par t del debat i c l a t lva a l'estat actual de la situa­ció financlriH I ela remeis prupo-sa'.s per a reaold.-e-la. La goatid de governs passats no I I ofereix esp in t e rè s , car la minor ia popular agrà­r ia no ha t i n g u t contacte amb ells. D iu que, havent quedat per als pres-supostOB vinents les reduccions pen­sades, la q ü e s t i ó perd I m p o r t à n c i a .

K l senyor P B I E l ' O i T i n d r à la que vu lgu in donar-U les minories que recolzen e l Gavom.

E l senyor V I L L A L O N G A : Sap el senyor P r i e t o a m b quan ta tossu­der ia h a n defensat els popuJjrs agrar is a r e u d l c c i ó de despeses? P e r ò n o é s suficient a i x ò , si no va acompanya t d ' u n e f i c a ç t re ­ba l l de govern .

El senyor P R I E T O : Exacte. E I senyor V I L L A L O N G A d i u

que el t r e b a l l del Govern n o e s t à present e n l a confecc ió dels pres­supostos. Creu que l a f ó r m u l a de plens poders «I G o v e r n é s perfec­t a m e n t cons t i tuc iona l , p u i x que no és s i n ó una d e l e g a c i ó de po­ders de l Par lament . Algunes de­m o c r à c i e s amb P r a n ç a l ' b a n ac­ceptat . Es necessari podar e l pres­supost i aquest t r eba l l no pot rea­li tzar-se s i no és per u n poder a m b plnees facultats .

E I senyor R U B I O : Podeu, aug­m e n t a n t els havers de l a clerecia i a u g m e n t a l a g u à r d i a c ivU.

E l senyor V I L L A L O N G A : Si lots els havers s'haguessin r e d u ï t com els de la c l e rec i a t i n d r í e m u n g ran s u p e r à v i t . ( M o l t bé.)

D i u que l ' op ln iò de l a seva mino­ria e s t à expressada en l a tosca de la C o m i s s i ó , que no h a aconseguit el t r i o m f a la Cambra , p e r ò que pensen seguir en la m a t e i x a ac­t u a c i ó , p e r q u è creuen que a i x í ser­veixen Espanyo. (Ap laud imen t s cn eLi populars agraris.)

E l senyor T O M À S I P I E R A es­t i m a que donar plens poders cs repe t i r l a m a r x a soble E l Escorial.

E l senyor V I L L A L O N G A . A l s Es­tats U n i t s i a F r a n ç a no h i ha E -cur ia l . A i x ò n o c o n v e n ç n l la ga­l e r i a

U N S O C I A L I S T A : Voleu lo dic­t adura per a vosaltres.

E l senyor T O M À S I P I E R A d i u que f ó r a convenient u n pressupost e x t r a o r d i n a r i per o I n s t r u c c i ó r u ­b icó , a f l de subs t i tu i r l 'ensenya­m e n t confessional. Aquest pressu­post seria remunerador . p c · q u · es

f o r m a r i e n c iutadans a m b es sènc i e s l iberals. D i u que la D i c t a d u r a n o s a b é f o r m a r s i n ó un S o m e t é n n d i -col ment res que lo R e p ú b l i c a , a Barcelona, ho ha fe t admirable­ment .

E l senyor P E R N A N D E Z H E R E ­D I A : C o m a Oabua Viejas .

Es produeix un lleuger avalot . £3 senyor M E N E N D E Z d i u que

j a es d i s c u t i r à , det ingudament , a l lò de «a la ba r rga* .

E l senyor T O M À S I P I E R A cüu que l a D i c t a d u r a r e a l i t T à algunes obres l el p rop i senyor Pruno de R ive ra c o n f e s s à que el duc de Te-t u à n t i n g u é p a r t i c i p a c i ó en a lgu­n a d'aquestes empreses.

E l senyor C A L V O S O T E L O : Es In to lerable ofendre l a m i n o r i a d 'un | mor t .

El senyor P R I M O D E R I V E R A : A i x ò cal provar-ho.

El senyor M E N E N D E Z protesta 1 d i u que els homes de la D ic t adu ra no t enen au to r i t a t m o r a l per a p ro lcsu i r . (Es p romou u n gran avalot.) I n v i t a els oradors a que cs c o m p o r t i n amb t o t respecte i prega que reba t in los seves afir­macions.

E l senyor T O M À S I P I E R A d i u que el g e r e r o í P runo de Rivera a s s e g u r à en una no ta que el duc de T e t u a u d e i x à als seus hereus dos m i l i o n s en accions alliberades dels Sal ts de l Duero.

E l C O M T E D E VAL·LELLANO d i u que aquestes af i rmacions cal provar-Ies degudament.

E l senyor T O M À S I P I K R A se­gueix d ient que es subvencionaren d u r a n t la Dic tadura nombroses j obres en males condicions per a l 'Estat.

D i u que els retrets del senyor Calvo So te lo sobre els excessos de l a r e v o l u c i ó s ó n exagerats. EI ma­te ix s e r y o r Calvo Sotelo ha pogut l l eg i r els successos en els pe r iòd i c s espanyols I n o en p e r i ò d i c s estran­gers subvencionats, com passava als republ icans du ran t l a Dic tadura A f i r m a que x l í l e i x e x e c é s de buro­c r à c i a , p e r ò que els augments en classes passives es deuen als havers de la d e r e d o .

B l President d i u que s ó n tres quar t s d 'una i aixeca la sessió.

E l s c o a i i g a t s

e s c a n d a l i t z e n a

L a G a r r i g a

E l d i a 2 de ma ig , l ' A j u n t a m e n t de L a G a r r i g a c e l e b r à s e s s ió o r d i ­n à r i a l a qua l s ' h a g u é de suspendre deu m i n u t s d e s p r é s de c o m e n ç a d a , p e r q u è d p ú b l i c e s q u e r r à va ovo-lotar , de manera es t r ident . Insu l ­t a n t els regidors de l a ma jo r ia ca­ta lan is ta t negant-se, els m é s c r i ­daners, o abandonar d local , quan e' senyor Alcalde va ordenar l l u r e x p u l s i ó .

Per ta l d 'ev i tar que es repetis­s in els fets. d senyor Alcalde va creure opor tuna l a p r e s è n c i a de l a fo r ça p ú b l i c a a la sala de sessions, i a t a l e/ecte f éu les oportunes ges­t ions p e r q u è dos mossos d'esqua­d r a s'estiguessin a la por t a de la sala. D 'aquasU mane ra hom acon­s e g u í que cs p o g u é s celebrar t r a n -qulUaicent la sess ió de l d ia 15 i lo del d i a 16, c o n t i n u a c i ó de l 'ante­r ior , a m b m o t i u d d s pressupostos.

E n f i na l i t z a r lo susdi ta sess ió , et cap de la m i n o r i a esquerrana, senyor C o m è r e , p r o t e s t à e n è r g i c a ­m e n t ( totes les seves protestes s ó n e n è r g i q u e s ) de l a p r e s è n c i a de lo f o r ç a p ú b l i c a , p e r q u è c re ia que e . i una coacc ió . E l senyor Alcalde 1! c o n t e s t à que. ment re n o t i n g u é s l a seguretat que el p ú b l i c s 'havia de compor ta r correctament , no creia o p o r t ú fer r e t i r a r les forces de l locaL

Es veu que a l senyor C o m è r e no 1' ven ia de gust que e l p t ib l i c uo e* p o g u é s expansionar i n s u l t a n t 1 c r idan t , i en l a s e s s ió de d imar t s passat, veient que n o h l hav i a ma­nera de moure aldaruQ. sl no era a m b u n cop de geni . d e c l a r à so-le rnnla lment que es t r e i a la fo r ça d d local o m a r x a r i e n ells. L ' A l c a l ­de 11 c o n t e s t à que man ten ia d dec lara t en la sess ió anter ior . Des­p r é s de mani fes ta r u n regidor de 1 m i n o r i a esquerrana que si d s mossos s'amagaven en un recam-b r ó que d ó n a a lo salo ee donar ien per satisfets 1 p e r no coocclonats. I com foe que d senyor Alcalde , per fer respecUr d p r i n c i p i d ' au tor i -tn t , n o acudis a r e t i r a r d s mossos, d s qua t r e regidors esquerrans, a les ordres del cap de la minor i a , abandonaren la s a l a A m b aquest m o d u es p r o d u í u n ^ r a n e s c à n d o l Br d i s t ing i ren uns quants esquer­rans, que ogred l r -n alguns senyors del púb l i c . I n s u l t a r e n a m b paraules grolleres d s regidors I la gent cor­recte.

E ls agents de l's i t o r l t a t feren

L e s p r o c e s s o n s d e l C o r p u s

Per tot el territori de la República - llevat de Catalunya - han estat celebrades

magníficament A Toledo

T O L E D O , 31. — D e s p r é s de tres anys d ' i n t e r r u p c i ó , s'ha celebrat la solemni ta t d d Corpus. A l a proces­só h i a s s i s t í t o t el poble amb u n entusiasme indescript ible .

T o t » d s carrers d d t r à n s i t esta­ven arnats , i t an plens de gent que to p roces só amb prou feines es po­d i a o b r i r pas.

Des de p r i m e r a hora volaven so­bre la d u t a t alguns avions.

A l pas de la C u s t ò d i a , sort ia de to ts els balcons del trajecte una p l u j a de flors.

A l Zocodover. u n a c o m i s s i ó del « T o l e d o de Oh io» p r e s e n c i à d pus de l o p rocessó . Aquesta c o m i s s i ó v i s i t à d e t p r é s d senyor Goma. a l qua l IHurarcn u n missatge d d bis-l « de Toledo ( O h i o ) .

A Granada G R A N A D A 31. — D e s p r é s de tres

anys d ' i n t e r r u p c i ó , h a to rna t o re­c ó r r e r d s carrers de Granada l a famusissuua p roces só d d Corpus, i e , pot assegurar que l 'emusiasme o'aquest any h a superat el d'ante­r iors , a m b lo t é i s e r aquell m o l t g r a n .

L o d u t a t estava, des de p r imera hora . animadissima, i les coses per on havia de passar l a p r o c e s s ó ri­cament ornades.

Als edificis of icials h i havia a i x í ma te ix domassos I onejava la ban­dera t r icolor .

Ela pobles de la comarca, aquest any seguiren l a t r a d i c i ó que e's imposaren els R d s C a t ò l i c s , de con­t r i b u i r amb entusiasme a oncot i far els carrers que recorre la processó , tasca en q u è s 'han ocupat nombro­sos Joves c a t ò l i c a

A l pas dc lo C u s t ò d i a h l hav i a una p l u j a de flors que es t i r ava e n g rau q u a n t i t a t des dels balcons.

E n a r r iba r el S a n t í s s i m a l a Ca­tedra l , e l p ú b l i c , que havia man­t i n g u t un gran silenci d u r a n t to ta la p rocessó , e s c l a t à en una xar­dorós a salvo d 'aplaudiments 1 vis­ques, que no es pogueren ounien i r n i a la Catedral , que es t robava completament p l ena de fidels.

T o t a la gentada h a entonat l ' h i m ­ne e n c a r i s ü c , men t r e el Prela t do­nava l o b e n e d i c c i ó a m b la C u s t ò ­dia .

E l Prela t bo hagu t de sor t i r a l b a l c ó del seu Pa lau per a corres­pondre a l 'entusiasme del p ú b l i c , que l 'aclamava constantment . E n resum, h a estat u n a festa d 'un g ran esplendor.

A Madrid M A D R I D , 31 . — L a fest ivi tat del

Corpus C h r i s t l s'ha celebrat a m b e x t r a o r d i n à r i a devoc ió . L ' a s s i s t è n ­cia de fidels d u r a n t d m o t í a ls temptes bo estat enorme. E I co­m e r ç h o t anca t a la tarda , cosa que h a c o n t r i b u ï t o l 'esplendor de l a festa. A la Ca tedra l , pr inr tpaJ-men t . d fervor d d s fldds h a a r r i ­bat a t r i b u t a r u n a o v a c i ó a l senyor Bisbe quan sor t i a d 'oficiar lo missa de deu.

E n d s altres temples, els cul tes h a n presentat t a m b é gran solem­n i t a t E n d temple del Salvador I San Nloolàs feren la p r imera co­m u n i ó cent n e n a Nombrosos fidels h a n acudit d u r a n t t o t d d ia o i Cer ro de las A nedes. De p r o v l n -des rebem n o t í c i e s dTiaver-se ede-

b ra t la festa amb el mate ix fervor | 1 devoció .

A Màlaga M À L A G A , 31. — L a fest ivi tat dnl

d i a s'ha celebrat solemnement, K , temples s 'han v i s t euitlHO de Udols |

A Càdiz C A D I Z . 31. — Per pr imera v». i

gada des de 1931 ha sor t i t la p . t e s s ó del Corpus a m b la magnlfia. I c u s t ò d i a i el pas de lo Verge de i i Roser que fou aolamadiaeima du. f r an t to t el trajecte. Presidi d Bis-1 be i h l a s s i s t í el d ipu ta t senyor t P e m à n . H I ha u n a enorme concar \ r è n c i a de forasters.

A. Talavera T A L A V E R A , 31. — S'ha cdebra-.í

l a p roces só d d Corpus, per prim», r a vegada des de la v inguda d R e p ú b l i c a , amb m o l t gran a iümacia

Obr i en d pas dos vehicles q u i l l a n ç a v e n flors. E l púb l ic s'agem va. respectuosament, oi pas *• S a n t í s s i m . A lo t a rda , es féu a to t a r reu menys en les oflein.; p ú b l l q u e a

A Guadalajara G U A D A L A J A R A , 3 1 . — A m b gr^

a n i m a c i ó i entusiasme s'ha edebra: l a fes t iv i ta t d d Corpus. L a proj cesso ha sor t i t i ha fe t u n reco r gu t dc dos q u i l ò m e t r e s . Bs Ha ;, r en n i d t e s flors a l pas d d Bar,}

A Segòvia S E G Ò V I A , 31. — L a festí

d d Corpus h a revest i t g r an eaplecf dor. .La p rocessó , a la qual P t i r en m é s de qua t re m i l persa. ^ fou presidida pe] Bisbe. j

A Avíla À V I L A . 31. — S'ha celebrat n m ^ H

to ta so lemni ta t la p roces só del ' ( pus. Als edificis h a estat h l . _ la bandera t r i c o l o r i a les o f i m - . J H n o s'ho t r e b a l l a t t a m p o c no s't , publ icat la premsa. Solament ' i t rebal la t en les obres 1 contv, • de l ' A j u n t a m e n t .

A Sevilla S E V I L L A , S l . — t a íest ivIUu -

Corpus s'ha celebrat amb i il o r d i n à r i a so l emn i t a t E l con. • les oficines h a n t a n c a t 1 fins j u n t a m e n t h a dona t p e r m í s al. empleats per abandonar d tret o m i g m a t i . T o t a Sevilla s'ha ' ç a t a l carrer i l a c iu ta t e s t à beC m e n t guarn ida . D e s p r é s d d sol'' n iss im pon t i f i c a l h a estat orgi zada la m a g n í f i c a p rocessó , a qual h a n concorregut 87 Conf ries a m b m é s de 300 eetendt-m banderes. L a desfilada ha <>'' m é s de ducs horea. A la catecr s'han congregat m é s de 30.000 sones. E n passar l a c u s t ò d i a dels p ro r romp ien en visques g r o n a i tus lasme I l l a n ç a v e n q u a n t i t a t de f lors . E l carde: Ü u n d a l n fou constantment ac'·1^ pel p ú b l i c I h a g u é de sor t i r B' c ó d d Palau per n donar lo W1 d l c d ó .

m a r x a r els avalotadors de la s a l a i l a sess ió c o n t i n u à entre un con­cert de c r i t s i Insul ts , que des d d carrer proferien d s esquerrans.

E n sor t i r el senyor C o m è r e de l a salo. d i g u é m o l t seriosament que anava o telefonar oi Conseller de G o v e r n a c i ó , per a d o n a r - ü n o t i c i a

d'aquests fets, i assegut à que at d 'un mes v i n d r à u n a ordre m i n a n t de d e s t l t u d d de l'A,'--ment popular , I que es nomo-una c o m i s s i ó gestora, de Is d l seria p r e s iden t

i . 'Alcalde ha e d a t fd id t . ' ' . l a seva energia i serenitat.

O S S E G Ü R E Ü - M O S fl

LAPUESERVATRICE

• L a Veu de Catalunya. — Pàg. 17,

N O T I C I E S D E L ' E S T R A N G E R A l a L l i g a d e N a c i o n s

\iormment del ple de la Conferència Desarmament ha facilitat la reunió

de diversos Comitès C H K K B R A , 31. — L · a j o m a m e n t

« n a » i lcmí. de l a r e u n i ó de la ^ ^ K l ó general de la C o n f e r è n c i a ^ ^ ^ K e a r m a m c n t , h a p e r m è s que

ee rtínísln avu i diversos C o m i t è s del OfenseU de l a Societat de Na­cions

E l C o m i t è dels assirls ha celebrat , Jeunlons sota la p r e s i d è n c i a

del st&yctT L ó p e z O l lvo i i , qu i t a m b é s'ha re i !t, amb els senyors Aloysi 1 C f t m l l o , per t a l de seguir Testu-d l de to qües t ió del Sarre.

l i s i r c o l s de l a Societat de Na­cions l ' op in ió dominan t era bat t a n t opt imista en í l que es refereix a aquesta <•;.• 1

Oc»n.:tc dels Tres, per a to q ü e s t i ó del Chaco (Mèxic-TxeooeS-l o v è q u l a - K s p a n y a ) , s'ha reun i t per a examinar la pe t i c ió ía rn- .u lada per Bol ív ia , que s 'apliqui Vorticie 18 del P

séòyrvr Madarlaga ass i s t í a la re iu i ló celebrada aquesta t a r d a per les De l ea^ lons dels pa ï sos neu­t ra ls , « m c l'objecte de f i x a r u u r ac­t i t u d a la C o n f e r è n c i a del Deaar-mnment .

el u ia d 'avui l ' a t enc ió s'ha • a r a t a l ' ac t iv i ta t desenrotlla­

da peta representants dels p a ï s o s n e u t r a í a , D i n a m a r c a , Espanya. S u è ­cia. S u ï s s a Noruega 1 P a ï s o s B a i ­xos.

Segons- sembla, en agunes reu-celebrades per aquestes De­

legacions, s'ha estudiat la possibi­l i t a t d ' a r r ibar a un Conveni de l i ­m i t a c i ó d - irmaments. sense sacri­f icar les garanties de seguretat a que es refereix e m e m o r à n d u m t ra ­m è s p r fes susdites po tènc i e s , a to Comiss ió , ei d ia 14 ci'íihrll prop­passat.

A la r e u m ó celebrada a l 'Ho te l R ichmond . a la qual ass i s t í e l se­nyor MadarLi^a , s ' a c o r d à que de­m à el m in i s t r e d'Afers, de SuècA», senyor Sandler. exposi els pun t s de v i s ta dels Sis p a ï s o s neutrals d a v a n t 1» ComlsHÍSfceneral de la C o n f e r è n ­cia del Deser-'-amenl.—Pnbra

L A COM1BSIO D E L S A K R E N O P O T P R E M . N T A R L ' I N F O B M F Q l ' E U B A N T A E S T A T BWCAK-H K i A T , P E U NO T K V f « - L O EN-

C A B A E N L L E S T I T

G I N E B R A í l . — E n to s e s s ió eclebrado a b i r pel Consell de la l l i g a de NK IIS s ' a c o r d à t r amet re u n telegrad ú. als p a ï s o s que no b a n con tq t ta t encara a la comu-n l c s c i ó refer.-i i t a l ' anbargament de les arme. i mate r ia l de guerra def t tnat a Bol ív ia 1 Paraguai.

El b a r ó A! isy not if icà al Con­sell que el C o m i t è dels Tres ' I t à -ha, Espanya ! Argent ina) no podia presentar l^nforme sobre e l Barre p e r q u è les ;pe«oc lac ion« encara no h a n acaba t

De totes maneres, aquesta q ü e s ­t i ó s e r à examinada abans de dis­sabte.

L a r e u n i ó e x t r a o r d i n à r i a del Consell « sBg .c presidida pe l re­presentant d Por tuga l : 1 en el la Espanya esb u é representada pel •enyor L ó p e ?

E L O G I 8 A L M E M O R À N D U M D E I E S P O T E N C I E S N E U T R A L S

G I N E B R A a h i r a l a tf.: brada POT h la ConfcrèT ' els senyors t l i ren , sobre •-mes m o l t e!( «han presen eles neutra ;

Es probab m m i ó de i Bada so la mcjjii 'Kluïn

31. — En in te rven i r da en l a sess ió cele-C o m l s s l ó general de

a de l Desarmament, mon 1 Baxthou aUu-t el pr imer , en ter-glooos, ei m e m o r à n -t per les d n c p o t è n -entre elles Espanya, que en uns p r ò x i m a

Confe rènc ia . 1 t a l ve-'avul , l 'esmentat me-çul defensat per u n

-laudi Biern i Clota A D V O C A T

Procmv ei» Tr ibonato trasi laf r el seu estatge i

fcapatx a l - r re r de Girona , 122, Te lè fon 79960

dels representants de les d i tes po­t è n c i e s — Pabra.

E L •ÍBOEK Z E I T C N G » R E P L I C A A L D I S C O S D E M . B A R T H O L

B E R L Í N , 81. — Comentan t el discurs de M Bar thou 1 els esde­veniments d 'ahir , el «Boer Ze l -tung> escriu que totes les desiHu-sions relat ives al desarmament h a n d 'ésser impugnades a F r a n ç a . Bar­thou a s s e n y a l à Alemanya com un pals apassiona' per les armes, que t rac ta d ' imposar la seva vo lun ta t a to t el m ó n . P e r ò ha de saber M . B a r t h o u que tota Alemanya v i u inspirada per u n mateix esperit, massa pur per especular en una borsa d accions de c a n í humana . — Pabra

L A « C O R R E S P O N D È N C I A P O L Í ­T I C A I D I P L O M À T I C A » C O M E N ­T A E L DISCURS DE L I T r i N O P

B E R L Í N . 31. — Comentant el discurs p ronunc ia t pe! senyor L l t -v inoff a Ginebra, la « C o r r e s p o n ­d è n c i a P o l í t i c a y D i p l o m à t i c a » d i u que tots els qui par t ic iparen en to d iscuss ió s ' e s f o r ç a r e n a posar de relleu que obraven en defensa dels interessos de to Human i t a t , men­tre que l l u r s .'llis egoistes es t ro­baven vetots per l lurs paraules m é s o menys transparents.

A í lhuc e l senyor Henderson par­l à «pro d o m o » , t o m a n t a plante­j a r to q ü e s t i ó de la f a b r i c a c i ó I c o m e r ç d'armes vanament discut i ­da du ran t anys davant di ferents Comissions. — Pabra.

C O N T I N U E N ELS E L O G I S A L A I N T E R V E N C I Ó D E M . B A R T H O U

G I N E B R A , 31. — E l discurs pro­nuncia t ah i r pe l senyor B a r t h o u p r o d u í g r an sensac ió , a desgrat que h a g u é d ' é s se r improv isa t de­gut a to necessitat de t e n i r en compte les detoraclons fetes a dar­rera hora pel SIr John S i m ó n .

E l senyor B a r t h o u h a g u é de do­nar un to especial a to seva i n ­te rvenc ió , Ja que Si r John S i m ó n féu un discurs e n g a n y ó s i i n jus t per a l Govern f rancès , passant I n ­tencionadament en s i lenci els plans francesos dipositats a G i n e ­bra i les notes canviades entre U p d r e s i P a r í s .

E l discurs del senyor B a r t h o u r e s p o n g u é als sent iments de la major par t dels amics de F r a n ç a que, en comentarc-lo a to n i t , ex­pressaven l ' o p i n i ó que l a s i t u a c i ó obligava evidentment els france­sos a d i r algunes veri ta ts als seus amics d 'Anglaterra . — Fabra.

E L . M I N I S T R E D'A. E. D E F R A N ­Ç A C O N F E R E N C I A A M B E L P R E ­S I D E N T D E 1 \ C O M K K E N C I A

D E I , D L A R M A M E N T

G I N E B R A . 31. — E l m in i s t r e f r a n c è s d'Afers estrangers, senyor Bar thou . aquest m a t í ha estat con­ferenciant a m b cl President de to C o n f e r è n c i a del Desarmament, se­nyor Henderson, car aquest desit­j ava par lar amb el minis t re f r an ­cès , sobre les c o n s e q ü è n c i e s que po­dien derivar-te dels debats entau­lats en l 'acteuHtat davant la Co­miss ió general de la Conferencia.

— Fabra

E L C O N S E L L S'OCUPA D E L C O N ­F L I C T E D ' E L C H A C O 1 H O M

PROPOSA U N A R B I T R A T G E G I N E B R A , 31. — E n la s e s s ió

públ lcu ce lebradi aquest m a t i pel Consell de la L l i g a de Nacions, h a estat examinada la q ü e s t i ó d ' E l ü h a c o .

E l representant de Bo l ív ia en el Consell ha acceptat Jes conclusions d*- I l n f o r m e presentat per la Oo-misaió O cnqueste de to LHga de Nacions, que I n t e r v é en aquest as­sumpte.

E n 1 I n f o r m e as c o m p r è n l a soln-d ó del oonfllete per m l t l à de l 'ar­bitratge.

Pel oon t ran , d representant del Paraguai féu reserves e x p l í c i t e s del susdit Informe, 1 en r i s t a d ' a i x ò «d delegat de Boi ív ia soUicl tà q u è s ' apüqu l Var t ío le 16 del Pacte, que concedeix a l Consell e l dret a i n ­tervenir en el confhcte. — Fabra.

L ' A C C I D E N T

A U T O M O B I L Í S T I C

D E L I P O S T H E Y

H a n s o r t i t c a p a M a ­

d r i d l e s r e s t e s d e l e s

v í c t i m e s

L I P O S T H E Y , 31. — A h i r se se-l e b r à el t ras l la t dels cossos de les v í c t i m e s de l 'accident d 'autocar ocorregut diumenge parsaj*

Una d e l e g a c i ó d'obrers espanyols de l a r e g i ó s ' assoc ià a l do l .

Els cossos foren diposi ta ts en d n c t a ü r s , que l o r en exposats a l 'Alca ld ia .

L ' A m b a i x a d a d'Espanya ha t ra ­m è s u n telegrama agra in t to i n ­t e r v e n c i ó de les persones que acu­d i ren a s o c ó r r e r les v í c t i m e s .

E l rector de la loca l i ta t d igué un respons a p r e s è n c i a del gover­nador c i v i l de G u i p ú s c o a , senyor Muga, de les autor i ta ts locals 1 de nombrosos habi tants de l a r e g i ó que assistiren a la c e r i m ò n i a .

E l Govern espanyol havia t ra ­m è s u n f u r g ó d ' a m b u l à n c i a per a l t ras l la t dels t a ü t s , e l qual , un cop Onlda la c o r i m ò n l a , s o r t í en d i ­recció a E«!panya. — Pabra.

P Ò S T U M H O M E N A T G E A LES V Í C T I M E S E N PASSAR PER

B A I O N A

B A I O N A , 31. — En passar per aquesta p o b l a c i ó el f u r g ó que con­d u ï a les restes de les v í c t i m e s de l 'accident ocorregut a o n autocar espanyol p rop de Llposthey. l ' A l ­calde, senyor Lafourcade, vo l ta t de tots els membres del Consell, d i ­pos i t à una corona de flors na tura l s sobre els f è re t r e s .

A l 'Alca ld ia onejaven Ic-s bande­res francesa 1 espanyola a m i g pal .

Es f o r m à u n seguici p res id i t pel eo t s -P re f ec ï e senyor An te lme ; reté honors to pol icia munic ipa l . Ent re les personali tats que fo rmaven pa r t de l 'esmentat seguici figuraven el president de to Cambra de C o m e r ç de Buyona , senyor Eramona . 1 e l coronel Comerbeau. qui represen­tava el comandant m i l i t a r de la 38 d iv is ió .

Ass i s t í a la oe remòi i i a m o l t de púb l i c . — Fabra.

E S T A T S U N I T S

Els aviadors Codes i Rossi han estat re­buts pel president

Roosevelt W A S H I N G T O N . 31.—Els aviadors

francesos Codos i Rossi h a n mani ­festat que estan ver i tablement en­cantats de l 'acollida afectuosa que els d i s p e n s à ah i r el President Roo-eevedt, en la visi ta que 11 feren a to Casa Blanca —Fabra.

En uns aldarulls es­devinguts a t'Estat de Texas resulten dos

morts i sis ferits R I O G R A N D E (Texas), 31. — E n

una r e u n i ó ü e protesta con t ra l ' A d ­m i n i s t r a c i ó d'Impostos h a n resul ta t dos mor t s 1 sis ferits.—Fabra.

Noves vagues gene­rals en perspectiva

W A S H I N G T O N . 81. — L a Fede­r a c i ó d'Obrers del Ferro, Cer 1 Es­tany anunc ia to vaga general a t o t el p a í s , per negar-se els pa t rons a r e c o n è i x e r el dret als obrers d'esco-Uir-se l lu r s representants sindicals p les empreses.—Fabra.

• • • W A S H I N G T O N , 31. — S'anuncia

per a l d i l l uns v inent la d e c l a r a c i ó de vaga de 400.000 treballadors de la i n d ú s t r i a t è x t i l .

E l general Johnson, a fl d'evi­t a r una vaga que causaria grans perjudicis, ha convingut celebrar una r e u n i ó amb els directors de la U n i ó Amer icana del T r e b a l l i les autorl ta te de la i n d ü s t r l a de! co tó . — Fabra.

R O O S E V E L T B E V I S T A B A A V U I LES U N I T A T S N A V A L S E N A I G Ü E S D E N O V A T O R K

N O V A - Y O R K ^ l — El President

L ' a c t u a l i t a t a F r a n ç a

La Cambra refusa la discussió immediata d'un projecte de reforma electoral

P A R I S , 31. — I A Cambra de D i ­pu ta t s U n i a de pronundar-ee aquesta t a rda sobre la demanda de d i scus s ió Immedia ta de to pro­pos ic ió del socialista senyor Pras-sard. I demanar que s ' Inv i t é s la C o m i s s i ó del sufragi universal a es tabl i r u n projecte de re forma e lectora l sobre la base de la re­p r e s e n t a c i ó proporc ional , en e l quadro de les regions.

D e s p r é s d 'una e x p o s i c i ó f e t» pel senyor Prossard, i n t e r v i n g u é breu­men t d senyor Doumergue, el qua l d e s p r é s de fer constar que to Cambra t è absolut dre t a mo­d i f i ca r l a l l e i e lectoral , d e c l a r à que creia que era n e c e s s à r i a 1 à d h u c indl.spen.^able la reforma de l 'Estat, si es volen ev i t a r d i f i ­cul ta ts I descartar pe r i l l s incon­venients i abusos i to c o n f u s i ó de poders.

En t r e els ap laudiments dels d i ­pu ta t s de dreta i cen t re i à d h u c d 'alguns d'esquerra, el senyor Doumergue d i g u é que estava con­v e n ç u t que l a grau m a j o r i a del pals desi t ja una reforma sem­blan t .

Es a l p a í s — c o n t i n u à d i en t — a l qua l ú n i c a m e n t en l a nost ra d e m o c r à c i a , c o r r e s p o n d r à en l'ho­r a opor tuna p ronunc ia r les pa­raules declsslves en aquesta ma­t è r i a .

F ina lmen t , d e s p r é s d 'una dis­c u s s i ó bas tant an imada , l a Cam­bra refusa l a p e t i c i ó de d i s c u s s i ó i m m e d i a t a de to p r o p o s i c i ó del se­nyor Prossard. per 288 vots con­t r a 277 — Fabra.

Els ministres, unàni­mement, han apro­vat els punts de vis­ta exposats per M. Barthou a la Confe­

rència del Desar­mament

P A R I S , 31. — Aquest m a t i s'ha celebrat Consell de G a b i n e t

El min i s t r e de M a r i n a , M . Ple-t r i . qu i ha tornat de Ginebra , do­n à compte dels debats de to Co­miss ió general del desarmament l de 1 acc ió de to De l egac ió francesa.

El Consell a p r o v à u n à n l m a m e n t l ' a c t i t u d del min i s t r e d 'Afers Es­t rangers M . B a r t h o u u Ginebra 1 p r e g à a M . Doumergue que m a n i ­fest i a M . B a r t h o u que el seu dis­curs d ' ah i r expressa fidelment el pun t de vista del Govern f r a n c è s

l é s una prova mos de la c o n t i n u ï ­tat de l a po l i t i cu de F r a n ç a .

E l Consell p a s s à d e s p r é s a exa­m i n a r el problema de l b la t 1 l a s i t u a c i ó agricoia. A p r o v à les decla­racions que el m in i s t r e d A g r i c u l ­t u r a M Queuil le pensa fer d a v a n t to Cambra.

E l Consell a p r o v à en p r i n c i p i uns projectes de l l e i el tex t dels quals s e r à s o t m è s a l Consell de min i s t res que se c e l e b r a r à d i m a r t s . — Fabra .

S E M B L A Q U E E G O V E R N V O L P R E N D R E R E P R E S À L I E S V E R S

ELS M A L P A G A D O R S

P A R I S , 31. — Sembla que e l G o v e r n p r e n d r à en c o n s i d e r a c i ó la p r o p o s i c i ó d ' impobar u n sobre p reu als productes procedents dels p a ï s o s als quals F ranyu f éu e m ­p r è s t i t s i que ac tua lment no pa­guen els interessos als p o s s e ï d o r s de bons emesos. H o m suposa que en t r e aquests bons s ó n compresos els de to c i u t a t de Toqulo . — Pa­b ra .

S ' H A N R E C U P E R A T N O M B R O ­SOS D O C U M E N T S R O B A T S A L ' A R X I U D E L A D I R E C C I Ó D E L E S ESCOLES FRANCESES D E L

S A R R E

E S T R A S B U R G . 31. — L a p o l i ­c ia ha extre t avu i de les a i g ü e s de l Sarre, entre Sarreguemlnes 1 ( Blledersdorf, tres cants quilos de d o c i m e n t s procedenst dels a rx ius d e l a D i r e c c i ó de les Escoles f r a n ­ceses del Sarre. a rx ius en els quids com es r e c o r d a r à , s 'hi va cometre u n fur . fa alguns dies. — Fabra.

E L M I N I S T R E DE L A G U E R R A D O N A E X P I I C A C I O N S SOBRE L E S DEFENSES O R G A N I T Z A ­

DES A L E S F R O N T E R E S

P A R I S . 31. — E l m in i s t r e de la Guer ra , mar l s r a l Petain , d o n à ex­pl icacions detallades davan t l a C o m i s s i ó d 'Hisenda de la Cambra sobre l ' o r g a n i t z a c i ó defensiva de les fronteres, l especialment sobro l a p r o p o r c i ó en q u è h a n estat re­baixats alguns c r è d i t s .

Remarca les d i f l cu l i a t s impres-v í s s ib les a m b q u è s'ha t roba t per a la r e a l i t z a c i ó d 'alguns treballs , especialment per l a naturalesa de l s u o s ò l

L a Comis s ió s'ha adher i t sense d i f i cu l t a t s a l p u n t de v i s ta de l Mar i sca l , e l qual h a a f i r m a t l a necessitat de perfeccionar e l ma­t e r i a l per a economitzar les vides dels homes.

senyor Roosevelt ha a r r i b a t aquest m a t í a aquesta cap i ta l , procedent de Getysburg.

D e t b é p a s s a r à revista a les u n i ­tats de la M a r i n a nord-anvalcana , a dues m i l l os a l ' a l t u r a de Nova-Y o r i t i d u r a n t tot el temps que d u r i to revista 1 l a desfilada de les on i ta t s navals, el t r à f i c queda­r à completament s u s p è s a l por t . — Pabra.

A N G L A T E R R A

Greu accident a un avió de la línia París - Londres

L O N D R E S . 31.—Un a v i ó postal f r a n c è s que havia s o r t i t de Croy-don aquest m a t í poc d e s p r é s de les d n c . topà contra u n p a l t e l e g r à ­f ic a Foresters Dr ive , n o l l u n y de l ' a e r ò d r o m . Ets dos ocupants de l ' av ió resul taren mor t s a Tacte.— Pabra.

PERÚ

Es vol sol·licitar un Premi Nobel per al senyor Mello Franco

L I M A . 31.—EU p e r i ò d i c « C r ò n i c a » demana que el govern p e r u à es po­s i d 'acord amb e l de C o l ò m b i a per

a soUicitar que el P remi Nobel de to pau sigui a to rga t a l senyor M e ­l l o Franco.—Pabra.

A R À B I A

Sembla aclarir-se la situació al Yemen

L O N D R E S . 31. — Comuniquen d ' E l Cai re a l ' A g è n c i a Reuter que ei pe r i l l d 'una represa de les hos t i ­l i t a t s entre les tropes do l l m a n de l Yemen l les d ' I bn Saud sembla que s'ha e sva ï t .

E I canv i de l a s i t u a c i ó , sembla degut a q u è el p r í n c e p hereu del Yemen, que s'oposava a lee condi­cions de pau d ' I b n Saud, les h a acceptat.—Pabra.

P A R A G U A I

L a tercera divisió boliviana experimen­ta una nova desfeta

a E l Chaco A s s u m p c i ó , 31.—El m in i s t r e d e i a

G u e r r a declara que a l sector de C a n a d à Stronger h a es tat total­m e n t derrotada la tercera divMW boil- . iona. que en aquests uitUo* dies hav i a I n t e n t a t u n a ofensiva. L 'enemic h a de ixa t nombrosos p n -soners, mol ta c a d à v e r s i mate r ia l de guer ra en a b u n d à n c i a . — F a o r a .

P à g . 1 8 . — L a V e u d e C a t a l u n y a D i v e n d r e s , 1 j u n y 1 9 ^

MÈXIC

U n a e x p l o s i ó c a u s a

n o m b r o s e s v í c t i m e s a

l a c i u t a t d e M è x i c

M È X I C . 31. — E n una ferre ter ia alemanya s i tuada en un dels bar­r i s populars d'aquesta capi ta l , s'ha p r o d u ï t una exploss ió , que ha oca­sionat grans danys mater ia ls .

H a n resu l ta t quatre persones mortes l deu de ferides.

Segons els p r imers resul tats de l enquesta ober ta per la policia, sembla que es t r a c t a d 'un a terupta t dc c a r à c t e r x e n ò f o b — P a b r a .

INUIA

U n v i o l e n t c i c l ó c a u ­

s a g r a n s e s t r a l l s a

d i v e r s e s c o n t r a d e s

d e T l n d i a

B O M B A I , 3 1 — ü n violent olcló que ha o r i g i n a t terribles incendis, ha causal danys enormes a les pro­vínc ies de Bengala , Madras . Hyde-rabac i Decean.

Son a mi le r s les persones que han quedat sense alberg, pa r t i cu la r -m e n l a Madras . on els efectes del c ic ló han estat m é s violents.—Pa bra.

P e r a l s n e n s m a l a l t s

d e l ' H o s p i t a l d e l a

S t a . C r e u i S t . P a u

L 'any 1925, quan s ' in ic iava el i r as l l a t de l ' an t ic Hosp i t a l de la Santa Creu a l seu actual e m p l a ç a ­men t al costat de l 'Hosp i t a l de San t Pau, g r à c i e s a la generositat de la f a m í l i a G i r o n a Llagostera i de la senyora vidua de Barbey, po­gué construir-se un pe t i t p a v e l l ó , anomenat de Santa V ic tò r i a , desti­na t a a l l o t j a r els i n f an t s ma la l t s dc l a C l í n i c a M è d i c a de la I n i à n -cla. D u r a n t u n gran temps les dife-r è n U seccions d'aquesta C l í n i c a res­taren separades, car men t r e pas­saren a l nou Hospi ta l les nenes ma­laltes, el depar tament dc nens I el Dispensar i a d j u n t a l servei cont i ­nuaren a San ta Creu. l o t esperant que fos possible la c o n s t r u c c i ó de la sala que els havia d ' é s se r desti­nada. B e n av ia t . p e r ò . es veié que per a la bona marxa dels serveis, era Impossible perl longar aque l l» s e p a r a c i ó , i ma lg ra t totes les d i l l -cnl ta ts 1 def ic iènc ies , no b i bague a l t r a s o l u c i ó que t ras l ladar els ma­lal ts que r e s t aven .a l P a v e l l ó cons­t r u ï t exclus ivament per a nenes. D o n a U la capaci ta t 1 la d e s t i n a c i ó que s 'havien donat a aquel l Pave­lló no h l h a g u é a l t re remei que aprof i tar els soterranis de l 'edi­fici, esperant que l 'acabament del t r a ' U a l t o t a l de l 'Hosp i t a l 1 u n

n l lpu jamen t en les c à r r e g u e s e c o n ò ­miques que t o t plegat pressuposa­va per a la Il·lustre A d m i n i s t r a c i ó , fessin possible la c o n s t r u c c i ó d 'un edif ici que allotges els nens en con­dicions adequades d'espai i salu­b r i t a t

F'ou aleshores que l ' A d m i n i s t r a c i ó de l 'Hosp i t a l de la San ta Creu l San t Pau f éu una cr ida a la ca r i t a t púb l i ca , assenyalant l a u r g è n c i a d 'aquella s o l u c i ó I l a necessitat de IQ col· laboració c iu tadana per a la gnva r e a l i t z a c i ó . Ja que l 'Hosp i t a l es t robava absolutament impossibi­l i t i n de resoldre pels seus propis m i t j a n s aquella necessitat que no era ú n l r a . s i n ó una de tantes , 1 de les m é s angoixoses, en t re l 'abnega­da tasca de l ' o r g a n l U a c l ó d ' u n Hos­p i t a l que, a desgrat de tots els es-forçoe i de tols els sacrificis, j c aeixla insuf ic ient per a atendre, si m é s no, en l a p r o p o r c i ó que l i cor-ïBaponia , a una p o b l a c i ó s o í r e n t t o m la que proporcions la nost ra Mula t .

I M g u t a aUeó, el que s 'havia cre-gn t m a l t r a n s i t o r i , d lTicul ta t pas­satgera, encara dura. I Ja h a n pas­sat v u i t anys !

D u r a n t aquest temps, els nens m a ü u u ai loviats en els soterranis del Pave l l ó de Ban ta V i c t ò r i a no ban pogut f r u i r de les condicions h i g i è n i q u e s desitjades en u n servei hosp i ta la r i modern. Els e s fo rços i l ' a b n e g a c i ó del personal m é s direc­t a m e n t o i i i i r r e g n l de la seva assu»-t è n e i a han d i s a i l n u í t . d i n t r e de les seves iwsslbi l l t f . t s . de f i c i ènc ie s i de-feclets p e r ò no és possible fer des­a p a r è i x e r les males condic ions d 'un depa r tn ' ncn t subter rani que no ha­v i a estat des t ina t pet a hospi ta l l t -

isar m a l a l t s t a n delicats com els que h l h a a r a : males condicions que d i f i cu l t en unes vegades 1 Im-possibii i ten en absolut unes altres, una bona a s s i s t è n c i a m è d i c a , rea-UUoda e n m i g d'unes condicions h i ­g i è n i q u e s indispensables.

No i s possible, o almenys no hau­r i a d ' é s s e r - h o , con t inua r d'aquesta manera. L ' a f l u è n c i a d ' i n fan t s ma­la l t s als nostres Hospi ta ls é s mol t superior als llocs disponibles. Es ter r ib le haver de negar l ' i ng ré s a un pobre i n f a n t m a l a l t que s 'extin­geix sense l a deguda a s s i s t è n c i a per manca absoluta de l l i t hosp i ta la r i . P e r ò m é s e n l l à d'aquests casos, con­t r a la f r e q ü è n c i a dels quals es l l u i ­ta abnegadaraent per tots els in te ­ressats en l ' A d m i n i s t r a c i ó de 1 Hos­p i t a l , quedo encara la ma l a impres­sió, l a t r is tesa que produeix veure un i a l t r e d i a que a mo l t s dels ma­la l t s Ingressats no se'ls pot ofer i r , fa que no una estada i a s s i s t è n c i a ideals, u n a l lo t jament a m b l 'aire i el sol t a n imprescindible , especial­m e n t en u n a C l í n i c a I n f a n t i l .

L a v is in quot id iana d'aquest estat de coses, el convenciment de la Ineludible necessitar de oor reg í r - i e s . h a n dec id i t la Il·lustre Admin i s ­t r a c i ó dc l 'Hospi ta l dc l a Santa Oreu i S a n t Pau a la seva imme­d i a t a r e so luc ió . La so luc ió m é s via­ble, m é s possible e c o n ò m i c a m e n t , h a semblat que era r enunc ia r a la c o n s t r u c c i ó d 'un nou P a v e l l ó per a nens. 1 en canvi , ed i f l ra r sobre l'ac­tual un nou depar tament a m b les galeries d 'aireig i el s o l à r i u m indis­pensable, i l a capacitat m í n i m a ne­c e s s à r i a pe r a a l l o t j a r els nens ac­t u a l m e n t s i tua ts en uns soterranis deficients des de molts punts de visla .

P e r ò aquesta decis ió , per > rca-Utzar-se n o m é s compta a m b un fons inacabable : la ca r i t a t dels que s 'hi h a n dec id i t 1 la fe que els an i ­ma. E n n o m d'ella es d tnee ixe t i als c iutadans barcelonins, els assenya­len l a necessitat h o s p i t a l à r i a i els demanen el seu a jut g e n e r ó s per a resoldre-la.

L a c a r i t a t intel·l igent d'algunes f a m í l i e s h a respost Ja, i s'ha acon­seguit u n pe t i t nuc l i a m b el qual es poden in ic ia r les obres acorda­des. P e r ò encara manca m o l t per a poder r ea l i t za r la re forma neces­s à r i a , m a l g r a t la seva m o d è s t i a . Es po» a lxo que v o l d r í e m fer a r r iba r el nostre prec a tots aquells que sa­beu comprendre aquests angoixosos i urgents problemes de car i t a t , per demanar- los l l u r ajut , s igu i el que s igui , segons la mesura que 11 sigui permesa, p e r q u è l 'obra que hem as­senyalat sigui possible a m b la pressa que la seva u t i l i t a t demana

Déu v u l g u i que aquesta cr ida s i ­gu i fecunda i que la ca r i t a t dels nostres conciutadans a j u d i aquesta obra a f avo r de l a salut dels nens. E n n o m d'aquesta sagrada obliga­ció, sostinguts per la noblesa 1 la u t i l i t a t de l 'obra que comencem, de­m a n e m a t o t h o m l ' a ju t m é s ef icaç l u rgent .

D r P. M A R T Í N E Z G A R C I A Direc tor de la « C l í n i c a M è ­d i ca de la I n f à n c i a » de l 'Hospi ta l de l a San ta Creu 1 Sant Pau.

E l j u t j a t d e G r a n o ­

l l e r s , q u e i n s t r u e i x l e s

d i l i g è n c i e s p e l s u p o ­

s a t a t e m p t a t a l s s e ­

n y o r s G r a u J a s s a n s i

S a n c h o , m a n a s u s p e n ­

d r e l e s a c t u a c i o n s a l

d e B a r c e l o n a

E3 J u t j a t de Grano l le r s ha t r a ­m é s un exhor t t e legràf ic a l de Bar­celona, encarregat de rebre decla­racions als senyors G r a u Jiissans i S à n c h o . a i x í com efectuar les d i ­l i g è n c i e s anunciades, o rdenant que suspengui totes lef actuacions que se 11 hav ien donat per exhor t ante­r ior .

E L D I A A C A S A

L A C I U T A T

Corpus

TRIBUNALS

A S S E N Y A L A M E N T S PER A A V U I

A U D I E N C 1 T E R R I T O R I A L

Sala p r imera . — D i v o r c i : P i la r Vela c o n t r a J- B e m a d e l l . Menor q u a n t i a : Enr ique ta Glsbe r t V i d a l c o n t r a Hereus tTAdrobau Menor q u a n t i a : Ignas i M a r i a Esteban I t u r -re c o n t r a Potapeu G a l i n d o i un al t re .

Sala segona — Execu t iu : Joan Ci rn jeda con t ra Jaume Pedres M a ­t i , D i v o r c i : M a r i a Pasto Caudlna con t ra F e l i p L ó p e z Sa lamanca 1 m i ­n i s te r i Fiscal . Tr.cldent: R. S a g u é c o n t r a P . Blasi

A V U I H A N V A C A T T O T E S LES SALES

E n Ics dis t intes sales de l 'Aud ièn­cia n o s'ha celebrat cap vista per­q u è n o es feren assenyalaments per a l d ia d 'avui .

W S I T E S D E L N O I ! P R E S I D E N T A L ' A l ' n i E N C T A

E l president de l ' A u d i è n c i a Ter-t i t o r i a l don L l u í s Emperador , es­t i g u é aquest m a t i fen t les visites de protocol , umb m o t i u de l a presa de possess ió del c à r r e c .

L a solemnitat del d ia ha Wta< una a l t r a d e m o s t r a c i ó del d ivorc i en t re l 'A jun t amen t i l a c iu ta t .

El centre de la c a p í t a i estava an i -madfssim, i als balcons h i havia do­massos. La Casa de la C i u t a t i a l ­tres centres oficials, estaven sense prendre pa r t en la Joia popular.

Els consellers de L l i g a Catalana, r e p r e s e n t a c i ó a u t è n t i c a de ta c iu­ta t , que no deuen l l u r e lecció a cè­dules falses, certificats il·legals d'al­caldes de b a r r i 1 a t rope l lament ma te r i a l dels electors que no eren coallgats, es feren i n t è r p r e t s de la Barce lona dels segles passats i de l 'actuaL

A n a r e n als Oficis i a la processo de la Catedral , ocupant el seu lloc representa t iu els senyors Blanc . Roda 1 Ventura , Soler i Janer. Ven­d r e l l l Saltor , 1 l l u r p r e s è n c i a era acol l ida amb esclats de Joia pels c iutadans.

C o m que es feia l a commemora­ció del Corpus de 1640, les au tor i ­ta ts vacil·laren, com aquell centre coulignt que ha refusat de sumar-se a la m a n i f e s t a c i ó p e r q u è h l ha­v ia la paraula Corpus I p e r q u è Pau Clar i s era canonge. No obs tan t « KÚUlm, previs els deguts assessora­ments , l 'alcalde, senyor Pi l Sunyer, p o r t à un r a m de flors a l m o n u m e n t a Pau Clar is president que fou de la p r imera R e p ú b l i c a catalana.

D e s p r é s . l 'alcalde, a l 'A jun t amen t , on h i havia oficines com si res. ha l e b u t la vis i ta , entre al tres, de l'es­c r i p t o r senyor Josep Camer , qu i es t roba a Barce lona

T a m b é e s t i gué , acompanyat de diversos consellers, a vis i tar les obres d 'e ixamplament que s'efec­t u e n a l c i rcu i t de M o n t j u ï c .

C o m que qu i mana a l ' A j u n t a ­m e n t és el senyor V à c h i e r . per a donar la s e n s a c i ó que per als sec­ta r i s no era Corpus d i a de festa, n o podia mancar la seva nota 90-bre el desgavell de l a c i r c u l a c i ó . D i u a ix í el document :

« E n v i r t u t d'haver ocorregut un i n c i d e n t de c a r à c t e r greu. la n i t de d imar t s passat, m o t i v a t per u n ser­vei t e l e f ò n i c c l a n d e s t í . Incident en el qua l els Inspectors de l Departa­m e n t de C i r c u l a c i ó l Policia Urba ­na fo ren agredits I insul tats es fa . . ' .nent per aquesta n o t a que a t o t t ax is ta que realltel u n servei tele­fòn ic en c o n t r a p o s i c i ó al que fixen les Ordenances, t a n t si é s l 'amo del vehicle com si é s el dependent, 11 s e r à re t i rada i anu l · lada la lllcòiv-c la m u n i c i p a l del vehicle, 1 a l con­

duc to r I I s e r à r e t i n g u t per un temps Indef in i t el carnet de conduc­t o r d 'auto-taxi . Els agents d 'aquell depar tament tenen ordres t e r m i -nantn de procedir a m b energia, per t a l d 'evi tar la c o n t i n u a c i ó d'aquesta abusos, que t a n t desprestigien- !a

i classe t a x i s t a . »

O P O S I C I O N S A A G R E G A T S A L A D I R E C C I Ó D E C I R C r L A C l O

L a Consuilerta de C i r c u l a c i ó i Pol ic ia Urbana fa p ú b l i c que el « B u t l l e t í Oficial» de la Gene /a l i t a t de Cata lunya, de da ta 29 do m a i g . pub l ica V a n u n d 1 p r > r r a m a convo­can t oposicions ^ l 'objecte de pro­veir ducs p lace» d'agregats de l a D i r e c c i ó Genera l de C i r c u l a c i ó 1 Policia Urbana .

C O N S T I T U C I Ó D E L A J U N T A I N S P E C T O R A D E L ' E X ' f R A C C I O

D E SORRES D E L FONS D E L M A R

E n c o m p l i m e n t de l disposat en 1 a r t i c l e s i sè del Decre t del M i n i s ­t e r i de M a r i n a , del 28 de m a r ç dar­rer , concedint a u t o r i t z a c i ó a l Con-

E L D I A A L A

G E N E R A L I T A T

La festa del Corpus El President a Arbú­cies. - Els premis de pintura i d'escultura

La ics com sempre, ,a (esta de l Corpus n o ha estat colebrncla a l a General i ta t . L a P l a ç a m e presentava l'aspecte de d ia de festa, p e r q u è ga i r ' -bé Lots ris bal­cons l l u ï en domassos L ' excepc ió la c o n s t i t u ï e n la Genera l i t a t i els a l t res centres oficials. El d ivorc i dels homes que governen amb el poble s'ha posat una vegada m é s dc manifest i d 'una manera ben ostensible. A les oficines h i ha ha­gut despatx, encara que han estat mol t s els empleats que no h i h a n comparegut. D ' a l t r a banda, l l u r p r e s è n c i a no ha estat pas precisa, p e r q u è no h i h a a n a t n i n g ú .

El senyor Companys ha anat a por ta r un r am de flors al m o n u ­ment a Pau Clar i s i d e s p r é s ha m a r x a t cap a Arbúc ie s , en compa­n y i a d » les senyores D u r a n 1 Bar -ga l ló , figures a l t ament representa­tives de l 'element f e m e n í de l'Es­querra. A A r b ú c i e s el President h a p ronunc ia t un discurs en descobrir-se u n a llosa que d o n a r à el nora de Francesc M a c i à a u n dels car­rers de la poblac ió .

T a m b é , a m b aquella e l o q ü è n c i a que U és c a r a c t e r í s t i c a , s'ha cons­t i t u ï t el Ju ra t que ha de concedir enguany i per p r i m e r a vegada els dos premis de p i n t u r a l escultura recentment creats. Aquest J u r a t é s compost dels senyors P i i Sunyer , D u r a n . Polch 1 Torres , C l a r à , Pu ig i Ferreter. M a r t í n . V i l a , M a l l o l 1 H u g u é . Aquest J u r a t es reunirà de­m à al s a ló d ' A r t M o d e r n de Mont^ J u ï c .

Q u a n eren els periodistes, a p r i ­mera hora de l a t a rda , a la pre­s i d è n c i a , c l senyor Companya no havia t o rna t encara de la seva ex­c u r s i ó i n i n g ú no ha sabut d i r -los res de res.

SARDANES

D a r r e r a h o r

Diumenge v i n e n t a l m a t i . a la t a rda 1 a la n i t . t i n d r à l loc e l d e s è Aplec L l e v a n t í , o rgan i tza t per l a Joven tu t Sardanis ta de Ca le l l a

E n aquesta festa h l collaboraras les cobles oficials de la Genera l i ta t , Barcelona i P r inc ipa l de L a BisbaU i . a m é s , la va luosa cobla Els M o n t -grins, les quals desgranaran u n ex­tens i selecte p rograma amb u n t o ­ta l de t renta-nou sardanes or ig ina ls dels m é s prestigiosos autors

U t i l i t z a n t els t rens que surten de Barcelona, de l ' e s t ac ió de M . 8. A . a les 5 1 a u n qua r t de nou del ma­t i , s ' a r r i b a r à a m b to ta opor tun i t a t .

I n a u g u r a c i ó d e l a

F i r a d e B a r c e l o n a

« L a n ú v i a v e n u d a

d e S m e t a n a , a l T i

v o l i , p r e s e n t a d a pe

J ú n i o r F . C .

E l g rup d ' c u n u t t e u r s » del « J u i v P C.» ob t ingu i ï a h i r a la n i t J c x l t complet a m b l a presenu,. d í le de l ï cosa ò p e r a còmícu Q m e a t n Frederic Smetana. TtaJ t a n t - M d'una r e p r e s e n t a c i ó de gej no professional, no pot arribar , creiem, a u n a majo r perfecció els conjunts i en els detalls.

Cal esmentar els noms de les nyoretes Strobel , G u i t a r t , Camp many i Bragu la t i els dels Draper, T o m é . Lobo, Chopltea ... car t 1 E s p i n ó s . M o l t b é els cors m o l t b é el cos de bal l . Els deo r 1 vestits de B a r t o m e u Llongut-r . una veri table exquisida de color d ' e s t i l i t zac ió . L'orquesta i el j u n t de l 'obra d i r i g i t pel mestr. j sep Sabater, dignes dels tne'oi elogis.

E l T l v o l i presentava uu as;*.: b r i l l an t i s s im i es t robava reun.: e l l to t el bo 1 m i l l o r del món b celonl.

Pa r la rem amb m é s ex tens ió d questa notable i exemplar rei* s e n t a c i ó .

E l J u t j a t e s t u d i a e

p r o c e d i m e n t empra , p e r a r e t o r n a r l'in «

p o r t d ' u n v e s t i t , , \

u n e s t a b l i m e n t ^ i

c a r r e r F i v a l l e v !

;

E n vista dej resultat de la i . t 3 m e c i ó que e f e c t u à la policia n . del sastre del carrer de Pivai;. r | que t a m b é feia vesUte ml t j a i , ! .? una c o m b i n a c i ó de tiquets, el J d'aouesta A u d i è n c i a d e m a n à la i^H f" n í o m i a c l ó 1 l a t r ame té

>erquè obris el correepor sumar i per veure s i el que : l 'aPudit sastre c o n s t i t u ï a ni,-dellcte. c

El Ju t j a t n ú m e r o sis, que >:- I I que esta encarregat dc l'afer \ í c i ta t a declarar el propietar i d e l

-sastreria, que s'anomena- OBrrtr % el qual sembla que ha expl: forma de venda 1 dc les con.b cions que f a per a t o m a r el un cop ei vestit confeccionat

L a c o m b i n a c i ó , segons n o t i c f l que hem a dqu i r i t , é s que cada t i t o Mquet per a confecci< el qua t r lp l i ca i encara que Ics c inquanta pessetes resta . > queden pel vest i t cent cinc -.v I pessetes.

Per pa r t ded Ju t j a t h ; na i p pòsi t de fixar a l 'esmentat un t e r m i n i m à x i m ner a cOnfec a na r els vesti ts quan els Uque'--g l n estat adqui r i t s , car *\ h i haur ia persona que or el vestit des i t ja t fins dues iem .a

r n c o m » m r Pei a l m i u • aaBeawra

Ji- í ja» o r d e n a r à u n a inspecC' 2 la sastreria deis l l ibres que : i i saber si estan »n regla.

T a m b é c i t a r à a declarar &'Sà per i t que s e r à qu i d o n a r à el J tamen 1 alguns dels qu i possee' / t iquets.

D m à , a les cinc dc l a t a rda , t i n ­d r à l loc l a I n a u g u r a c i ó of ic ia l dc la f i r a , amb a s s i s t è n c i a del m in i s t r e d'Obres P ú b l i q u e s , dels president de la Genera l i t a t de Cata lunya, l ' A ­j u n t a m e n t de Barcelona l represen­tacions consulars I corporatives.

Per t o l d 'evi tar c l deslluTment de l'acte, tots els expositors h a u r a n t e r m i n a t els s tands a e m à a l m i g d i a i de seguida els guardes dels palaus | reco l l i ran els estris i mercaderies que t rob in .

Queden mun ta t s els serveis de banca, t e l èg ra f , postal , dispensari, expeneduria de t a b a c res taurant , ets. Per a qu ia dels vis i tants s'ha edi tat t m C a t à l e g popular a m b I n ­dex en tres idiomes, dest inant u n a p a r t de l t i r a tge a propaganda del nostre merca t a l 'estranger.

so re i de la Z o n a Franca do Bar­celona per a ex t reure sorra del fons del mar , ha quedat const i­t u ï d a , sota la p r e s i d è n c i a de l ' A l ­calde, la J u n t a que aquella dispo­s i c ió p r e c o p t ú a , amb l a denomina­ció de f J u n t a Inspectora dc n f i t -i r a c c i ó de sorres del fons del m a r » , la qual t i n d r à les seves oficines en el local d'aquella ent i ta t . Pas­seig de C l c u m v a l a c l ó , 1. baixos.

N e n g r e u m e n t f e r ^

a l ' e s t a c i ó M u n t a m *

d e l s F e r r o c a r r i l s (

C a t a l u n y a i

E n l ' e s t ac ió dc Muntane r c Companyia dels Ferrocarri ls dí t o l u n y a c a i g u é el n e n d 'onM Manue l Saladrigues Larron p r o d u í lesions greus.

F o u t rasl ladat a l 'Hospital C

M e r c a t n o u

a B e n i s s a n e t

Per oi dia 33 de j u n y . * '* d» la tarda, e s l i anunoiads « J n i n a n e t la I n a u g u r a c i ó d d ^ d* truites, verdures l s r i ram

La OomüMlú e s t à daaer.r^ ,' u n » Intensa propaganda I b» ^ | a c u n d s d n l 'autaMnclv dc noc soa compradors.

Els liortolF-ns estan ent'i* • per la comoditat q u » »Uò f ' f p r a n c t a r à , car ae·tal·r tar·r- ' portar l lur» productes a •""vi algunes d'elles Ona d» SO Q11' i tres, 1 podran aplicar v . i " ' que fn : tVen a caàe, compr-

I lu ràa COM». Especialment els dlatabtl - *

culn un minl re de cent carr | que prerton aquest «eivoi

D i v e n d r e s , 1 j u n y 1 Ï ~ 4 L a Veu de Catalunya. — Pà^. 1 9

• ' A C T U A L I T A T E S P O R T I V A • L O H i . C I A . 31. — M i t i a bora

j j ^ ^ ^ B e c o m e n ç a r el p a r t i t l ü ü i a -Es'panyK, per a decidir els quar ts

^ ^ ^ ^ H del Campionat del M ó n . l'E.^-.adi Ber ta e s t à ubarrotat cle p ú b l i c '. I que sembla, h i ha m é s de quar .'.la n ü l espectadors.

t w In p r e s è n c i a d'uns quante esponyc H l a t r i b u n a — aproxi -inadami l'.t una cinquantena—. F a n v o M n r iianderetes. H I ha una ex­pec tac ió enorme.

\ UÉ 18*34 sur t l 'equip espanyol p. Moments desp rés , sur ten

^ ^ ^ ^ A n s . . i m b t t ' i•! i ; * -entretenen xu ­

t a n t a 'col. Sembla qüe estan u n a mica OPI .asos.

A les ..rdres ue l'àrbitre belga BCPIB, A - wi '.ips í'arr'-ns·lerCTi així:

t a i i a : Comtoi, Monzeglio. A l l e -manOi, Pizziolo, Mont) . Castellazzi, Gua i to , Mi-azza. Schiavlo. Perraris 1 OrsL

Espanya: Zamora. Ciriaco, Q u i n -coens. OTourren. Muiruerza, P e d » . Taftientej I r a m p o i r i . Làngara, Re-peuiro i aoroi ' - i—i

Actuen de Jutges de Unia un hon­g a r è s l un txecoslovac.

"Is fo tògra f s tenen pressa per a t r e u ó uns cl ixés . Kbs c a p i t a i r d ' a m b d ó s equips s'ofrenen uns ban-derins

C m n e n ç a cl pa r t i t H les l e í S . ttíUlft tan guanyat l'escollir camp.

Espanya c o m e n ç a el Joc amb una combinacU de L à n g a r a . Iraragor-r i l 'Oarostl /F. . que ta l la M o n z e g ü o . T o m a a la p i lo ta a I r a ragor r i . qu i passa a Rr - 'i-:ro Aquest la d ó n a a Gorosttea. Ta l l a In defensa i ta l ia ­n a amb u i i aclar iment l l a rg que intercepta Pede. t i r a n t a fora.

Gua i t a passa a Meazza, i n t e r v é Mugucraa, que passa a Gorosttea, 1 u n m i g i t a l i à l i pren la p i lo ta .

H i ha unes pas.«»des entre el ter­cet davanter i te im. C u r n a inter­vé , amb eí cap. p e r ò rep un cop a la boca 1 sagna. L ' à r b l t r e a t u n i el joc.

Zamora torna a posar la id io ta en joc, i l a recul l L à n g a r a , q u i cau. Recull l a fuen te . que s ' Interna. Rosetta inUi-cep'-a. I r a r a g o r r i l i pren la p i lo t i i i xu ta a fora.

C o m U Q a n ç a la pi lota cap al

Itàlia i Espanya empaten en el partit de futbol per al Campionat

del Món

Alemanya, Txecoslovàquia i Àustria semifinalistes

centre. Recul l Gua l t a l Reguelro 11 pren. passant a Qttincoces, qu i t i r o a fora.

D na a l t r a escapada dels I t a l i ans és in te r rompuda per Quinooccs. qu i cedeix a Cl laur ren , q id passa ais seus davanters

Als nou m i n u t s s'assenyala u n fnut contra Espanya.

Desp ré s d'uns moments de supe­r i o r i t a t espanyola, els I ta l ians s'a­poderen de la p i lo ta . Z a m o r a te ocasions de lluir-se.

Als quinze minuts , í a u t con t ra lu .ha . que aclareix Zamora,

Els davanters espanyols, aprofi­t an t u n l l a r g domin i del seu equip, efectuen magnifiques combinacions.

Als 19 minu t s es ü r a u n f au t contra Espanyiu

Als 29 minu t s es produeix l a Ju­gada de la qua l su r t el p r imer gol per a Espanya. A c o n s e q ü è n c i a d"un faut contra els i ta l ians , per haver t i r a t a te r ra indegudament I r a ragor r i , aquest passa la p i l o t a a L à n g a r a . L à n g a r a a Reguelro. qui d'uns deu metres xu ta f o r t a l 'angle esquerra, 1 bat Combl

L'equip i t a l i à reacciona, d e s p r é s d'uns minu t s de d e s m o r a l i l a a c i ó , duran t els quals él púb l ic els h a x i u l a t Juguen coratjosament, i as­soleixen diverses «còrners» , als "?1. 3B, 36 i m i g , 38. 36 1 mig . S7. 39. 40 l 43 minuts .

Als 44, a c o n s e q ü è n c i a d 'un en­renou davan t la por ta de Zamora , Perraris aconsegueix el gol de l 'em­pat mentre Meazza és a terra, le­sionat.

Desd* 480 kilos hasta 18 toneladas d« carga total

L O S C A M I I O N E S

N A U L T CHASSIS y M O T O R E S de G A S O L I N A o de A C E I T E S P E S A -D O S , cuyas ca l idades de robusU-z. de e c o n o m i a , de r e g u l a r l -d a d . c o m p r . i i . i i , . , , • h a c e aftos y consagradas p o r r e f e r e n -elas AQieaB. h a n 3ldo t o d a v l a me jo radas . L a C a m a m à s r a c i o n a l m e n t e e s t a n d a r d i z a d a , m à s c o m p l e t a , m t e e i t u f l l a d a . o í r e c l e n d o a l a s ex lgenc ias m à s d e p u r a d a s u n m a t e r i a l a i r o p i a d o de c a l l d a d I n d i s c u t i b l e . C A H R O C E R I A S d e g r a n ser le , especlales p a r a c a d a p r o í e s l ó n , p r o v i s t a s de c a b l n a s c o n d u c c l ó n I n t e r i o r m u y c l a ra s . a n c h a s y c o n í o r t a b i e s .

P e r f e c c í o n a m i e n t o s , a l g u n o s d e los cuales c o n s t l t u y e n p r o -gresos dec i s ives en la t è c n i c a d e los camlones .

S e r v o - i n e c a n is m o de f r e n a j e . — F u e n t e s t r a se -n » c o n ejes Hbres y de doble d e n u i l t i p l i c a c l ó n . B a n r t e s aiiKÍIiar<-K componsadores . - C a r d a n s a n t o - e n g r a s a d o r r s . — U l r c c c i o n e s con dedo sobre fOdCios. — M o t o r e s con v à l v u l a s en cabeza es­

peclales p a r a camlones U n a r c l e r e n c í a ú n i c a : E n P a r i s . 2,500 au tobuses R E N A U L T e f e c t ú a n d l a r i a m e n t e u n r c c o r r l d o t o t a l que r ep re sen t a sels

veces la v u e l t a a l m u n d o

R E N A U L T Córcega, 293 - '2Q5 Av. 14 Abril. 405

H l h a uns moments de nervloal-ta t entre el públ ic , p e r q u è h o m diu que el gol no és vàlid. P e r ò l 'àrbl­tre, d e s p r é s de consultar amb els Jutges de Unia. el d ó n a per và l id . Es deia que no h o podia é s s e r per­què s 'havia c o m è s fa l ta uns mo­ments abans del gol.

I j a no passa res m é s d'Impor­t an t per ara. D e s p r é s d 'una estona de p l lo te lg sense I m p o r t à n c i a l d 'un parel l d'escapades Infructuoses dels espanyols, s'acaba l a p r imera par t amb el resultat d 'empai a un gol.

E n to rnar n sor t i r al camp MS equipa, e l p ú b l i c aplaudeix forta­men t els espanyols. L ' e x p e c t a c i ó i la nerv ios i ta t són majors encara que no en e l p r imer temps del par­t i t . H o m preveu una segona p o r t m o l t disputada.

C o m e n ç a el Joc a les 16'46 amo una escapada dels i ta l ians , que é s ta l lada per Muguerza. Es f an amb la p i lo ta els davanters espanyols Aquest equip domina vis iblement .

H i h a una escapada d ' O m que és t a l l ada per Quincoces.

Als dos minu t s de joc h i ha una fa l ta de C i l au r ren . 1 als quatre unes mans d'Oral.

L a ü r a L à n g a r a . in tercepten els mit jos I ta l ians , que In ten ten pas­sar a Orz i , p e r ò Cl laur ren ü i t e r c e p -ta 1 cau a terra . • A l c i n q u è m i n u t , « c ò r n e r » con­t r a Espanya, d e s p r é s d'una sortida de Zamora , que resulta fa l lada per Interceptar un defensa.

T i r a la « c ò r n e r » Gua l t a I Schia vio r ema ta a fora.

H I ha uns minuts de superior i ta t I tal iana, p e r ò la r a t l l a m i t j a n a es­panyola, especialment Pede. juguen mol t bé .

Es Gorostiza qu i s'encarreg.i de por ta r e l pe r i l l a la por ta i t a l i ana , p e r ò la jugada acaba a «klk».

Als nou minu ts , una escapada de Meazza l a ta l la Muguerza.

Es produeix un enrenou p rop de la por t a espanyola. 1 Quincoc-s cau a terra a cons<.-qüència d 'un cop de peu de Meazza. S'atura el joc i el p ú b l i c x i u l a a Meazza.

R e p r è n el joc Qulncoces. H l n t una breus moments de p e r i l l a ) t porta de Zamora. Els I ta l ians Ju­guen a m b una empenta formidable i amb duresa. Ta l len algunes Ju­gades Muguerza l Pede.

Als onze minu ts , es t i r a u n cop franc c o n t r a I t à l i a per mana d'Or-sL I u n m i n u t d e s p r é s , Combi atu­ra d i f í c i l m e n t un x u t d l r a r a g o r n .

Als catorze, veiem u n x u t f o r t í é L à n g a r a , que in tercepta Rosetta, ce d l n t « c ò r n e r » , el pr imer que es t i r a contra I t à l i a . Cent ra la « c ò r n e r » Lafuente, baix. xu ta I r a r a g o r r i i aclareix Al lemandL

Orsi x u t a bé i Zamora es veu obligat de fer una bona parada. Una jugada semblant es toma a produir pocs moments d e s p r é s .

Als v u i t m i n ' ts. cop franc con­t r a I t à l i a , per mans d'Orsl. No pas­sa res. A l con t ra r i , s'escapen els I ta l ians als 23 minu t s Zamora h a d In t e rven i r . Poc desp rés , cop franc contra Espanya, per mans de Q u l n ­coces. pocs c e n t í m e t r e s fora de l 'à­rea de penal .

Els davanters espanyols s'escapen i als 34 minu t s és Combl. el por ter I ta l ià , qu i h a d In t e rven i r .

Poc d e s p r é s , en una arrencada dels I ta l ians , Meazza cau 1 es oom-moclona. Es s u s p è n el joc. Es r e f à Meazza i és aplaudi t .

L a defensa espanyola s'ha d 'em­p ra r a fons. Els i t a l i ans con t i ­nuen d o m i n a n t , p e r ò es produeix una escapada dels espanyols, que fa In te rven i r Combl.

Anotem de seguida un x u t bo de L à n g a r a , que la defensa I t a l i a ­n a p rova d 'a turar I n ú t i l m e n t . L a p i lo t a toca a l pa l i va a fora .

El p ú b l i c e s t à nervlosls lm, I ela Jugadors t a m b é . Els espanyols Ju­guen m o l t bé . ara.

Lafuente x u t a a gol , p e r ò l ' à r ­bltre assenyala «off-síde».

L ' à r b l t r e assenyala fa l ta oer

una entrada de Bchiaro a Quln ­coces

Als 34 minuts , Z a m o r a , acorra­la t , env i a la p i lo ta a «cò rne r» . Es t i r a sense resultat .

Als 39 minuts , « c ò r n e r » contra I t à l i a , que t i r a Lafuente, sense resul tat .

A n o t e m un g ran x u t d 'Ors l , que t a l l a Muguerza L ' e x t r e m I t a l i à e s t à j u g a n t a m b to ta 1 à n i m a , pe­r ò les b r i l l an t s Intervencions de mi t jos l defenses espanyols i m ­pedeixen r acabamen l efectiu. El púb l ic e s t à electr i tzat .

A r a és L à n g a r a qu i a r r iba fins a la por t r lea . U n (o r t x u t d'ell resulta i n ú t i l , p e r q u è l i h a n do­na t una empenta

V a a acabar-se la segona par t . U n defensa I t a l i à salva miraculo­sament un gol segur, ment re Com­b l é s per terra .

S'acaba « temps reg lamentar i , amb empa t a un gol . d e s p r é s d'u­nes quantes jugades í i l t e m e s , 1 en mig del nervioslsme de jugadors I p ú b l i c

Temps de pròrroga A tres quarts de sis menys m i ­

nu t s c o m e n ç a el p r imer temps de 15 minu ts , acordats per a in t en ta r desfer l 'empat d ' l a 1 assolit en el temps normal de Joc.

Sur t Espanya L a p i lo t a va d 'un ex t rem a l 'nltxe del camp. Es nota u n n a t u r a l nervioslsme en a m b d ó s equips A l dos minu t s Cir iaco ce­deix c ò r n e r , que t i r a l ' ex t r em dret I t a l i à , sense resultat pos i t iu .

Es lesiona el davanter-centre I ta­l ià , per bé que sembla que ha estat c o m è d i a

H l ha un moment de p e r i l l per a la por ta d'Espanya. E l Joc es fa cada vegada m é s violent . Zamora rep un cop de peu a la cara, que I I p r o p m a el jugador i t a l i à darre­r amen t esmentat.

S'accentua ol Joc violent I es pro­dueix un moment de g ran emoc ió . E l p ú b l i c i t a l i à ha t i n g u t uns se­gons l ' à n i m a penjada d ' u n SL

Pa 10 minu t s que es Juga la p ròr ­roga i no s'ha pogut encara desfer l 'empat.

Zamora es veu o b l l ç a t d l n t e r v e -n i r sovint , malgra t el t r eba l l dels defenses d'Espanya.

H l ha uns moments de predomi­n i I t a l i à . H o m nota un descens de les ac t iv i ta ts . Qns a ra ex t raord i ­n à r i e s , en a m b d ó s equips.

El p ú b l i c es considera defraudat

CHEVROLET S I S L L E U G E R

D ' e n ç à que General Moto r s In t ro-t r o d u l en el mercat la v e n t i l a c i ó contra aire, cap cotxe sense aques­ta c a r a c t e r í s t i c a no mere ix el nom de modern. L a v e n t i l a c i ó con t ra l 'aire é s u n factor m o l t interessant per a la p ro t ecc ió de l a aalut de l ' au tomobi l i s t a . R e s p i r a r à sempre aire net p e r ò a l ' abr ic dels cor­rents perillosos.

DEMANEU UNA PROVAI Visi teu l 'Expesicio Penuanen t dc General Motors . Av . 14 A L r a l . U *

GENER A l MOTORS FENINSULAR, S. A. BAtCElONA

per l ' a c t u a c i ó de r · s q n a d r a azur-r a » . H a n passat els pr imers qu in ­ze minu t s de p r ò r r o g a i sembla que l ' à r b i t r e no en faci cas... S'ha Jugat un m i n u t m é s dels 15 pre­vistos.

Es descansa un m i n u t i es re-p r è » - tí Joc. que con t inua violent .

L 'equip representat iu d'Espanya e s t à rea l i tzant u n p a r t i t excel·lent. L a «fúr iu e s p a n y o l a » ha t i n g u t aquesta t a rda una nova 1 magni ­fica m a n i f e s t a c i ó .

E l púb l ic no s 'aguanta els cr: ts d ' f l t à l l a » . « I t à l i a » , que sensenyo-re lxen de l 'espai; t o t h o m crida. L'entusiasnie és ex t r ao rd 'nan . Els jugadors i ta l ians t roben m i g ran a j u t amb els c r i t s de l lurs compa­tr iotes .

H o m nota un cer t p a r c a lisme per part de l ' à r b l t r e , qu i deixa embru ta r el joc lamentablement .

M o m e n t de pe r i l l per a I t à l i a . Reguslro t i r a un x u t que toca un dels pals del g o l C ò r n e r que l i r a Espanya sense resultat efectiu. C i ­l au r r en 1 L à n g a r a no es cansen. Els defenses desenrotl len u n a la­bor magis t ra l , fo rmidable . El ner­vioslsme és indescript .ble . L a ten­sió es fa cada vegada m é s forta .

Zamora fa una parada magis­t r a l ; aconsegueix blocar una pi lo­t a xu tada a poca d i s t à n c i a del gol .

Fa l t en cinc minu t s per arVoar la p r ò r r o g a i persisteix l 'empat.

C ò r n e r contra Espanya. Res de nou. Pal ta d ' I t à l i a que t : ra Zamo­ra PouW de L à n g a r a . I r a r ago r r i cau se ruc semiis . E l Joc es d e l é uns moments .

R e p r è s aquest, I t à l i a p:essiona. X u t sense resultat. L ' In t e r io r espa­nyo l con t inua accidentat.

Com en el p r i m e r temps d'a­quest spplement de joc, l ' à r b l t r e sembla no ten i r en compte el re­llotge.

C ò m e r contra Espanya als 16 minu t s . Gorostiza ocupa e! lloc de I r a r a g o r r i ; aquest va al loc del p r imer

Es t i r e n pilotes a fora . Als 17 minu ts , es d ó n a per aca­

bat el temps dc p r ò r r o g a i subsis­te ix el resultat d ' l a 1 aconseguit d u r a n t el temps de joc reglamen­t a r i .

E l p a r t i t c a ! d - à rcpet l r -k) .

Impressió després del partit

F L O R È N C I A , 31. — A l m a t x j u ­gat avu i entre els equips d ' I t à l i a 1 Espanya han concorregut m é s de qua ran ta m i l persones. Ics quals, en to t moment , donaren mostres d 'una g ran emoció , pa r t i cu la rment en ela dos quarts d 'hora suplementaris .

E n els medis esportius hom creu que el p a r t i t ha demostrat f ins a q t ü n pun t la p r e p a r a c i ó dels espa­nyols era perfecta. 1. na tura lment , m o l t superior a la que hom pensa­va, generalment.

E ls espanyols s 'imposaren per la seva fo r ça mentre que els i t a l i ans donaven mostres d 'una gran pre­c is ió de Joc.

El f i n a l de la m i t j a hora suple­m e n t à r i a fou aco l l i t a m b un sen­t i m e n t g a i r e b é d o l o r ó s pels espor­tistes Italians.

El t r iomfador de la j o rnada n a estat Zamora, el guardameta espa­nyol , qui fou m o l l ben secundat per les defenses.

Muguerza 1 I r a r a g o r r i foren els veritables animadors del pa r t i t .

Pel que es refereix a l 'equip i t a ­l i à , es d i s t ing i ren Ors i , M o n ü , G u a l t a i Meazza. — Fabra.

Avui es jugarà nova­ment el matx ai mateix

estadi de Florència F L O R È N C I A . 31. — E l nou p a r t i t

que s'ha de Jugar en t re els equips d'Espanya i I t à l i a per a decidir qu i h a d ' é s s e r con t r incan t d 'Aust r ia en l a semif inal , t i n d r à l loc d e m à Fabra .

Sembla que hi haurà modificacions en els

equips Per noves p a r t i c u l a r » que re­

ben des <U F l o r è n c i a per t e l è fon , sembla que a l i davantera de l'e­qu ip d'Espanya j u g a r a n avui Cha-cho 1 V e n t o l r à .

T a m b é l ' eq . l p d ' I t í u m s o m h | variacions L ' a c t u a c i ó d'alguns dels components de l ' í S q u a d r a Azzur-

a» n o ha pas satisfet els dlrec-ÍIUS del fu tbo l nacional .

I 8

• Pàg. 20. — L a Veu de Catalunya Divendres, 1 juny 1934

Alemanya venç Suècia per 2 a 1

A l 'Estadi ú e San t Siro, de M i l à , la p r imera p a r t acaba 0 a 0. E l joc ha estat de bona qua l i t a t per p a r t d ' a m b d ó s equips A la sejfona pa r t , ia comba t iv i t a t h a augmentat , t a ls 19 minu t s , els aleinan>s. que b a n demostra t u n a m i l l o r t è c n i c a , han marca t el pnraer gol , d'un x u t de K o n e n .

Tres m i n u t s m é s t a r d . H o f m a n n marcava el segon goi dels ale­manys.

Als v i n H - c i n c m i n u t s de joc d'a­questa segona p a r t . el n u g suec E, Auderson, en una topada a m b u n seu company d'equip, s'ha le ­s ionat 1 ha estat fo rça t de r e i i r a r -se. L 'equip suec ha quedat a m b deu homes. M a l g r a t to t . h a n reac­c ionat 1, v u i t n u í i u t s abans de l 'a­cabament, h a n ob t ingu t el gol de l 'honor , per m i t j à de Dunker .

F m s a i 'acabament h a n c o n t i ­n u a t d o m i n a n t els suecs, als quals born veia unes ganes enormes d 'ar­r i b a r a l 'empat , per, no h a n pogut va r i a r i d resul ta t de 3 a 1.

H a quedat, doncs, e l i m i n a t l 'e­q u i p de S u è c i a .

Àustria bat Hongria per 2 a 1

A h i r a la tarda , a l 'Estadi O i t -tor iale . de B o l ò n i a , ha t i n g u t Doc el p a r t i t de q u a r t de l i n a ! i s à Campiona t del m ó n , entre els equips d 'Aus t r i a 1 d 'Hongria .

A m b d ó s equips han Jugat a m b duresa ext remada, especialment els a u s t r í a c s .

L a p r i m e r a p a r t ha acabat a m b el resuitat de 1 a 0 a favor de l Wunder team, E l gol ha estat m a r ­ca t al d e s è m i n u t , per Sindelar .

A la segona par t . les caigudes 1 les topades h a n estat í r e q u e n t i s s i -mes. En u n a d'aquestes, el davan­ter h o n g a r è s T o l d i ha resul ta t le­sionat, i . en reprendre's e l j o c coixejava.

A l s i sè m i n u t , el mateix Sludelar , ap ro f i t an t u n a passada del mig centre M i s t i k , s 'apunta el segon go! per a l seu equip, a m b u n x u t des de 16 metres, que el por ter no po t parar .

Això desmoral i tza els hongare­sos, p e r ò a l q u i n z è m i n u t , a con­s e q ü è n c i a d'unes mans d'uns de­fensa a u s t r í a c , q u a n el gol sembla­va inevi table , obtenen uu p e n a l Teleky el t r a n a í o r m a en gol .

EI joc conver te ix en u n a oa-r a l l a que l ' à r b i t r e pot e smor te i r n o m é s l leugerament .

A l s disset m i n u t s , l ' ex t rem d r e t a h o n g a r è s M a r k o s ée expulsat de l camp, per Joc Incorrecte. Poc des­p r é s , T o l d i , a c o n s e q f l è n c i a d 'una topada, éa o b l i g a t a sor t i r del ter­reny de Joc.

Sense d i s m i n u i r la duresa del joc 1 a desgrat dels e s fo rços dels h o n ­gareses que Juguen n o m é s a m b n o u homes, el r e su l t a t no varia .

I s'acaba el p a r t i t a m b l ' e l lm l -n a c i ó d 'Hongr ia .

L'equip de Suïssa és eliminat pel de

Txecoeslovàquia A l 'estadi Musso l ln l , de T o r í , a m b

a s s i s t è n c i a d 'uns t r e n t a m i l espec­tadors, h a estat j u g a t el p a r t i t T x e c o c s l o v à q u l a — S u ï s s a , per a l campiona t del m ó n .

L a p r i m e r a p a r t ha estat de do­m i n i a l t e r n . El Joc s 'anivellava re­pet idament , 1 a i x ò h a p r o d u ï t u n resu l ta t an ive l l a t . No s 'han vist Ju­gades remarcables.

C o m e n ç a la segona p o r t -amb u n p redomin i txec. A ! qua r t m i n u t . So-Bí i t ka , e m p a l m a n t u n passi de Camba l i enganyan t e l por ter , e l qunl h a efectuat una falsa s o r t i à a , d 'un x u t f o r t 1 ran o b t é el segon gol per als txecs.

H i ha uns moments de r e a c c i ó dels su ï s sos , els quals dominen . Als T i n t m inu t s empaten per m i t j à d 'Abcgglen m .

Als t r e n ta- trec minu ta , l 'equip s u í s perd u n a o c a s i ó magnif ica, e n x u t a r als n ú v o l s quan el por te r es t robava fora de la po r t a .

A l s trentA-sis minu ts , els txecos­lovacs, que j u g u e n desesperadament per apuntar-se un gol, l 'obtenen per ml t j f t de Ne jcd ly , qu i ha recoUlt un centre de P ;c ' e x t r e m es­q u e r r a ) .

Aoaba el p a r t i t a m b un re su i t a t de t ros a dos a favor dete t x r c s : els s u ï s s o s queden e l imina ts .

D h m m i g e . a Mi là , Jugaren l'e­q u i p d 'Aus t r la c o n t r a el d l t à l i a o b é f i d Espanya • cal que es d e d -tírixí en el p a r t i t que encara s 'ha à * j u g a r ) . I B R o m a . Jugaran T x » -coelovftqula I A lemanya .

El Torneig de Basket-Ball en pista coberta ha tingut un epíleg

brillantíssim

Barcelona, Espanyol i Patrie vencedors dels partits celebrats en la vetllada del repartiment de premis

L a sala de l ' I r i s Partc r e g i s t r à , dimecres a la n i t , u n nou p l e que v i n g u é a demoet ra r l l n t e r è s que el nostre p ú b l i c sent pel haaquel-ball . i n t e r è s que a m b l ' o r g a n i t z a c i ó del passat t o rne ig ce L A V E U D E L VESPRE, h a estat desvetl lat I aug­m e n t a t considerablement.

Els encontres anunciats p o s s e ï e n d i v e r £ 0 6 a ü l c i e u t s , pels quals hom els endevinava disputndlsslms.

Barcelona, 33; Joves, 13 El Barcelona, ben disposat, com

hom d i t , a t reure l 'aspror de les seves pr imeres actuacions, es pre­s e n t à a l a p i s ta amb «1 f e r m pro­pòsi t de mi l lo ra r - l es 1 ho aconse­g u í a bastament , tot ell ple d 'entu­siasme, l s 'imposa ne tament e una U n i ó Cr i s t i ana que no d e m o s t r à pas aquella c o m p e n e t r a c i ó de q u è havia te t ga la en altres ocasions.

E l p a r t i t n o fou d 'una g r a n vis­tosi tat , 1 e n alguns moment s de­c a i g u é l ' i n t e r è s , degut a l n o m b r ó s ceecores que s 'anotaren els barce­lonistes i que j a preveia d l l l c l l una r e c u p e r a c i ó dels joves, a m b to t I què aquests breguessin a m b e l m é s gran entusiasme.

L a tasca de T o m à s a l Barcelo­na f o u m o l t profitosa; I m o l t vo-luntar tosa l a de Bayraguet , dels joves

A r b i t r à L ó p e z , i a les seves or­dres els equips to rmaren a i x í :

Barce lona : V i l a , B o r a r u l l , Galle­go <7). T o m à s (17), H e m à n d e z (7) i M a l l a r t (2).

U . C. de Joves: Qulles, Querol (3 ) , Bayrague t (8), Pellissa. G i m é ­nez (2).

Espanyol, 38; Laietà, 25 E l p a r t i t en t re aquests dos equips

fou u n a emocionant l l u i t a 1 una de les pugnes m é s disputades en basket. I l a Igua l ta t dels equips t an manifesta , que. d e s p r é s de finir l a pa r t ida a m b igualada, c a l g u é al lar­gar-la cinc m i n u t s m é s ; 1 t a m b é , en acabar-se. l a p r o l o n g a c i ó el mar­cador assenyalava un empat , l fins d e s p r è s d ' u n a l t r e p e r í o d e de cinc m i n u t s no fou possible esca t i r el vencedor d'aquest g r an m a t x .

Aquesta p a r t i d a o fe r í caires ben d i s t i n t s e n els di ferents p e r í o d e s del seu t ranscurs . A la p r i m e r a pa r t el L a i e t à j u g à a g r a n t r e n 1 d o m i n à e l seu adversar i : a l f i ­na l d'aquest p r imer temps por tava u n avan ta tge de One p u n t s (17 a 12) sobre l 'Espanyol . Aquest es m a n t i n g u é en bona p o s i c i ó i a n à a g u a n t a n t l ' empenta de l L a i e t à . P e r ò a l a segona pa r t els espa­nyolis tes m i l l o r a r e n e l resul tat . C o l l . qu i J u g à u n a bona par t ida , a c o n s e g u í dos b à s q u e t s seguits que encora t j a ren els seus companys. Es p r o d u í u n a g ran r e a c c i ó en e l Joc per pa r t s dels dos equips 1 es j u g à a u n t r e n formidable , enco­ra t ja t s a r a els jugadors per l lurs c ls tes» . A m b aquest estat d'apas­sionament s 'arr iba a l Snal del par­t i t assenyalant el marcador u n em­pat a 38 punts .

D e s p r é s d ' u n c u r t descans, es pro­longa el p a r t i t per cinc m i n u t s , I

en aqut's espai de temps h a n mar­cat u n b à s q u e t a m b d ó s equips, 1 resten novament empatats.

Es a l l a rga t novament e l p a r t i t cluc m i n u t s m é s , l en aquest pe­ríode s 'arr iba a l resultat de f in i t i u del p a r t i t . L 'Espanyol , M I u n for-mldabic recobrament, aconsegueix marca r 13 punt.s m é s 1 s 'apunta ni seu favor aquesta memorable par­t ida .

A m b d ó s equips ac tua ren a m b en­cert 1 marca t entusiasme, si b é l 'Espanyol d e m o s t r à t e n i r m é s fons que el L a i e t à .

L ' a rb i t r a t ge fou rtiücilíssim. p e r ò el seu senyor Pons s o r t í a l r ò s de ta seva comesa.

E l L a i e t à p r o t e s t à l 'acta del par­t i t per considerar que s 'havia d'a-nt iHar u n b à s q u e t marca t quan e l l demanava temps a l ' à r b l t r e .

E n aquest p a r t i t es d isputa una oopa o fe r t a per la c s a Esteve Rie­ra , que a e r i l l iu rada a l 'Espanyol t a n av ia t com el C o m i t è de Com­p e t i c i ó resolgui sobre la protesta del L a i e t à .

Els equips s 'arrengleraren a i x í : Espanyol : ago (5). R o d r í g u e z ,

López , Co l l (19). P n r r é (10), Sier­ra (2) i Bro tons 12).

L a i e t à : M a r t í n e z . A l a r c ó n ( i ) , Musca t (3 i . Creus (7) 1 G u i x (11).

Patrie, 37; Juventus, 33 E l da r r e r p a r t i t de l a vetl lada

B c à r r e c del vencedor del Torne ig , la S o c í é t é Patrie, i e i Juventus, c a m p i ó de Cata lunya, hav i a des­ve t l l a t g r an i n t e r è s per veure f ac­t u a c i ó dels sabadellencs en la pista i constatar si esdevenien t a n peri­llosos com en el t o n e n y l l iu re .

I n i c i a t el joc, el Patr ie , per m i t ­j à del seu g ran Jugador M i t c b e l l —que h a esdevingut l 'home mes a d m i r a t a la pista, pel SCSI encert en les t i rades a la cistel la—, acon­segueix marca r g a i r e b é segui is 10 punts , ment re el Juventus sols as­solia u n b à s q u e t . D u r a n t aquest p r imer temps fou ben palesa la su­perior1 ta t del Patrie. B i s sabade­llencs semblaven u n x ic Impressio­nats per la novetat de l parquet, que possiblement els i m p e d í de des­plegar el seu hab i tua l joc de pas­sades llargues. En acabar la p r i ­mera pa r t por tava avanta tge el Pa t r ie : 13 a 10.

L a segona pa r t t o u doblement interessant , puix que a poc a poc anava desapareixent la superior i ­t a t dels francesos. 1 els minyons de l V a l l è s assoliren an ive l l a r ei joc.

E l Juventus , a m b to t i l a d ie ta a q u è h a estat obl igat d u r a n t el pre­sent campiona t de Ca ta lunya , de­mos t ra no have.- abandonat del t o t l ' en t renament , 1 s 'apunta la com un d igne r i v a l del P n t r í e . Es succeei­x e n Jugades de g r a n p e r i l l per un i a l t r e tauler , I quan manquen uns cinc m i n u t s per acabar l 'enoontre a r r i b a u n moment en q u è el Pa­t r i e t a n sols por t a un p u n t d'avan­tatge a l Juventus. Es aleshores que e? preveu u n a v i c tò r i a dels de Sa­badell . I el joc recobra m a j o r i n t e n ­si ta t . P e r ò , f i na lmen t , el Patr ie , en un da r r e r es forç , aconsegueix mar­car els p u n t s que 11 d ó n a la de f in i ­t i v a v i c t ò r i a I el f an mereixedor de l a copa del senyor Ànge l T n i f t ó .

La XXII Volta ciclista a Itàlia

A N C O N A , 21. ( C o n f e r è n c i a per te­lè fon a les 1T30) H a n s o r t i t avu i 63 corredors. S ó n

« fo r fa i t» els germans M a r a . C o m e n ç a l a cursa, p l a l ava l l :

condueix e! p i l o t Guerra . D e s p r é s e l t e r reny es fa accidentat . Aques­t a c i r c u m s t à n c i a fa que « igu ln Trueba I D e m u y s è r e els que ara p o r t i n el comanament . Es daval la , prosseguint c a m í , cap a Asool l , on es ptissa e n compacte r t rup a les 1114

M e i m g u a n y a u n a p r u n a da 2.000 l ires.

Croce-casale é s l 'unica costa sa-riosa ds la diada. I la pugnen «n grups nombrosos els pa r t i c ipan t s . J a cap a l c t o . Trueba 1 B a r r a l « • destaqui 'n.

Nova daval lada fins A n c o n a l l ' a r r ibada es real i tza a l ' e sp r in t» .

L a c lass i f i cac ió é s a i x í : 1- Guer ra , en 6 h 43 m 2. O l m o . 3. Camusso. 4. SuochlnL B. Piamontesl . fi M e l r L 7. CazzulftDi. 8. l i o g o r a . B. O e m u y s ò r · . 10 i els restants ex-equo. 10

segons. D e m à descansaran ela pa r t i c i ­

pan t s a l cgl ro» a l a p o b l a c i ó d ' A n -oona. Passat d e m à es c o r r e r à la V I etapa, 307 q u i l ò m e t r e s que se-p a r e n Ancona da R i m i rai

A r b i t r à encer tadament M a n e n t , 1 els equips foren fo rma t s a i x í :

Juventus : M a s s a g u é , Novas. Stop, A r m e n g o l , S a n ç r e s .

Pa t r i e : Coderc, M a u n i e r , Font , M i t c h e l i , A r m a n d .

Repartiment de Premis A la l l o t j a pres idencial , finit el

Ies t ival , els nostres amics senyors M a n u e l de M o n t o l i u 1 Josep Ehes Juncosa, en nom de L A V E U D E L VESPRE, acompanyat dels senyors Cases Homs 1 L l u í s D u p r é , fe r en l l i u r a m e n t dels p r emis 1 meda­lles uls equips que h a n porUcipat «••i el Torne ig .

E n m i g de g r a n entusiasme, feren l l i u ra t s els premis, pei" aquest or­dre ;

S o c i e t è Pa t r ie : Copa d'argent del senyor Ànge l T ru f tó . president de b- F e d e r a c i ó Ca ta lana de basket-baH, l medalles del senyor J . P.. 1 set suetere de la caea Vi l a rde l l .

Segona Comandi, nc-a d l n t e n d è n -c l a : Copa d'argent de Xocolates AmatUer , i set medalles dsl senyor D a m i à Canyelles, president de l a F e d e r a c i ó Espanyola de Basket-B a l l .

L a i e t à S. C : Copa Magatzems Jorba i set medalles de L A V E U D E L VESPRE.

U n i ó Cr i s t i ana de Joves: Copa de l senyor F ide l B r i ca l l . I set me­dalles de! senyor Joan Boix .

At las C l u b : Set medalies de l se­nyor Rafae l Castejon.

A t l è t i c B C : Set medalles de L A V E O D E L V E S P R E .

C. D . Espanyol: Set í d e m . Penya Coratge. Set Ideïn. F. C. Barcelona: Set í d e m . C. A . D . C. L : Se. í d e m . B . B . Mon t se r r a t : Set Ídem

• • • A la ressenya passada d è i e m que

el Col·legi d 'Arbi t res s'havia opo­sat a l ' a rb i t ra tge dol nostre com­pany M a n e n t ; da r re rament ens hem assabentat que f o u p e r q u è l a demanda dels clubs a r r iba amb re­t a rd . — Y O G U I .

E X C U R S I O N I S M E

VIII Aplec Excursionista de les terres tarragonines

Ha causat excoHon* i m p r e s s i ó l ' anunc i del V I I I aplec excuralonis-t * de les comarques tarragonines. S'espera amb m o l t d 'entusiasme el diumenge, d ia 10 de j u n y . per assis­tí.* a aquest acte de germanor ta r ­r agon ina que enguany s e r à celebrat a l bell poblet mun tanyenc de Vu-llespinasa.

Els actes a celebrar s ó n els se­g ü e n t s :

A les d : u ; Cursa excursionista de parelles mixtes .

A les onze: Sardanes per la co­bla Tar ragona , a l t e r ruuH amb ba­l le ts de l 'Esbart Folk- lore de Reus, a m b els s e g ü e n t s programes:

Sardanes: « R i a l l e s d ' a m o r » , F . V a l l m a j ó ; «Les noies de Ca le l l a» . A S u b l r à ; « G u a d a l u p e J . Llenas.

Ba l l e t s : « B o l a n g e r a » , Pon ad é s ; «Bal l E n r o l a t » , Cas te l lc lu ta t ; «Ba l l del vano 1 del r a m » . San t Cugat V a l l è s ; « D a n s e s de V i l a n o v a » , V i ­lanova i G e l t r ú .

A les dotze: Par laments que ver­sa ran sobre excursionisme 1 Catala­nisme, a c à r r e c de prestigiosos ora­dors.

T a r d a , a les tres : Sardanes 1 bar l le ts pels susdits elements:

Sardanes «R ' a l l ee d ' i n f a n t » , P. M o l i n s ; « P r i m a v e r a » . J . Gols; «La festa de Santa OeclUa», R. RoseU.

Ba l l e t s : « D a n s a del Rose r» , U l l ­demol ins ; «L ' e ix ida» , T à r r e g a : «Ball de San t F a r r t o l » . Sant Par-rtol «El c o n t r a p è s » . A h n y à .

Concurs de ramel l s bosquetans, reservat per a lenyoretes.

A les c inc: Concurs de salts de corda, per a senyoretes.

A les sis: R e p a r t i m e n t de pre­mis als guanyadors de l a cursa I salts de corda, com a flnal de festa.

D u r a n t la festa queda obert u n concurs fo togrà f ic .

Notes : Els que desi tgin o i r missa se'n d i r à a les deu. a l 'esglésln del poble.

Les ent i ta ts organitzadores t i n ­d r a n cont rac ta t u n servei d ' a u t o ò m -nlbus amb sor t ida de « a d a un de

N O T I C I A R I A M I C S D E L S ESPORTS ina . j .

gura la B»va temporada de banys diumenge vinent , d i a 3 de juny, amb una excur s ió en autocar 9 L lo re t de Mar,

El preu del t i cke t é s de 9'SO pes­setes. Pot passar a recollir-se qual. sevol vespre, de set a nou. per b Secretaria.

D I N À M I C C L U B . — Comunlc i ois seus associats i amics que des;», g i n assistir a l ' excurs ió en autociu que prepara per a l d ia 17 do l'ac­tual a les G i l l c r i c s 1 Olot. qi ? passin a inscriure's a S e c r e t a n (Comta l . 9, p ra l . ) . t a n avia t com ela sigui possible.

T O R N E I G D'ESCACS. — Avui c o m e n ç a r à l ' anunc ia t to rne ig social d'escacs de l ' en t i t a t «Amics delí E s p o r t s » , i hom preveu, davaui l 'entuslnsme dels socis 1 la vàlua dels premis, un dels èx i t s m é s fa-laguers.

Els resultats es donaran setma­na lmen t per la premsa.

Ü N I O E X C U R S I O N I S T A DE C A T A L U N Y A . — A l'estaWe d v questu en t i t a t (Riego. 2, pral.) tin­d r à lloc avui , divendres, a les deu de la vet l la , una sess ió de cinema amateur a c à r r e c d'Eusebi Fenv i

membre de l 'Associació del C inema Amateu r de Barcelona.

F U T B O L

A Les Corts A h i r a la tarda , a l camp de i

Corts, Jugaren u n p a r t i t amistós e l Granol le rs 1 el BarccJona,

L a prunera p a r t . que ha esiut m o l t disputada, h a acabat amb e :» pa t a zero.

A l a aeyma p o r t , el B a r t c k ha marca t quatre crols: tres o^n de TruJtUo 1 un de Morera .

Els e í r i l p s e ren : Barcelona: P r a n c à s , Sa ló , 8afa,

Santos, M u n d í n a , Lecouna. Pedrol, T r u j l l k ) . Ramon, More ra 1 Cabi­nes.

Grana i l e r s : Colomer. Sai ' ' R l f é . V i l a . Torres, O a r i . Costa, C>É ses. GaJvany 1 L l u c h

MOTOR

Inscripcions per al Gran Premi

V a n a r r i ban t toscripoionfl p*r a l a l 'esdeveniment tulamobll is : i Penya R i n prepara per a l 11 de j u n y v i n e n t a l C i r cu i t de Mont­

j u ï c . Lee negociacions a m b el nord-

rtcà W h i t n e y S t r a l g h t han t a t oloees favorablement .

S t r a l g h t é s un jove corredor qu«, h a rea l i t za t u n a b r i l l a n t campanya o A m è r i c a 1 que e n ei seu debut i Europa va ob ten i r d mi l lo r ! de l record absolut de la o à r r m de M o n t Ventoux . Aquest -b r i l l a t com a g ran conduc1 G r a n s Premis de Monte -Cork» . Tri-p o l l 1 Casablanca, 1, sobre to l a cursa de r « I n t e r n a t l o n a l Tro-ó p h y » , orgnnlteada pe l J ú n i o r Car| Club 1 correguda a Brook lan ' l

T a m b é ha estat formalitzada | i i n sc r ipc ió dels das pilots espanyoi í ' Palaclo 1 V i l l apad le rna que, cooill Ja é s sabut, h a n adqu i r i t dos co- , xes Masera t i del mode! r e c o n t i i ^ (235 quilometres hores gar; amb els quals f a r an l l u r debut «f Barcelona.

l lu r s pobles estant. Per a utUlt lo, c a l d r à avisar a m b anUcip les places que es vu lgu in prentlr

De Reus s ' r t x i r à a dos quarta set. El l loc de r e u n i ó és a l Ct de Lec tu ra ; de Tarragona, a quar t s de set, 1 l a r e i f t ; 1 a l doci dels organitzadors, I de Valls, a set. des de la p l a ç a de la Repi c* ( P a t í ) .

Es prega a les en t i t a t s que a'· t e i x l n a l'apiec de deixar no ta • c o m i s s i ó del nombre que les rel s f n t i n

Els ind iv idus de l a comiss ió n: d r a n tota consulta que seTs fac', l a t l v a a la festa.

No s'admet cap rosponsabi! sobre e! que pugui esde-cnir.

IN

Divendres, 1 juny 1934 L a Veu de Catalunya. — Pòy. 21

Fotografia i Cinematografia amateur

i i iun lanyeuc dc la comarca d 'Olut i f roecdtanrut Transport de Bromol i ) Claudi r a r b o n e i l

£1 Cinema Amateur a Catalunya

L 'obra del armènia amateur, a casa nostra, e s t à prenent, a hores d'ara, una volada 1 saa I H H Í — W eia Insospu

Ja no és >:>- sola ent i ta t la que cs preocupi, iel desenvolupament del c inematamateur , i a i x ò ens h a de plaure, ix-rquè representa, d m é s no . una i m p o r t à n c i a ma jo i que si estigui .s en unes soies mans Cadasci . d l i : del seu cami , p o l treteUlar per la nost ra obra, p e r ò cal reconèix i .. a la Secc ió de Cinema del Centre Excursionista tíe CataJun> li cap l 'honor d'éss» !' capdavantera d'aquest desvetlla­m e n t del ru s i re amateunsme c l -ne í s t a .

El Tercer Concurs C a t a l à de C i ­

nema amateur que s ' e s tà celebrant és una prova m é s del que t reba­l l a aquesta enb l a t , 1 de l ' èx i t de la seva obra sols cal donar unes quantes dades i en veurem e l re­s u l t a t

S'han presentat a aquest Tercer Concurs del Centre 24 fUms de 9 i amb u n t o t a l de 32 bollnes, I en format de 16 m o v . 44 f i lms a m b un t o t a l de 60 bollnes, que s u m t n en conjunt 68 f i lms amb 82 boiines. que equivalen a uns 9.800 m e t r e » de pel·lícules.

i Voleu u n resul ta t m é s esplendo­r ó s del Centre? Parlem-ne. Aqufist any l ' a p o r t a c i ó estrangera h a es­tat també de major i m p o r t à n c i a , puix que h i h a n pres p o r t l ï l m s d 'Anglaterra, de F r a n ç a d 'Hongr i a 1 d 'Austr ia . Això Indica la r e l a c i ó que h a sabut crear l a S e c c i ó de Cinema del Centre a m b l 'amateu-risme in ternac ional Degut a aques­ta r e l a c i ó i a haver pres pa r t m o l t

TALLERS FOTOGRÀFICS E S P E C I A L I T A T EN T R E B A L L S

PER A I N D U S T R I A L S I A F I C I O N A T S

S . C O S T A Carrer del Pi, 14

T E L È F O N U d i

BARCELONA

í

El Rotllo Film de Qualitat Fantàstica

L A B O R A T O R I S FOTO-MECAN1C8 haveu les fotos amb eclors naturals, nau procediment

« B R O M U L I N A »

Central Fotogràfica J b t a det Centre, 11 ( tocant al carrer de Fernando)

A R T I C L E S F O T O G R À F I C S . C I N E M A T O G R À F I C S , T e l è f o n R A D I O , G R A M O L E S , Ò P T I C A I M U S I C A 17 688

d ignament al Concurs In te rnac io ­nal celebrat d u r a n t el da r r e r mes de desembre a Paris, l a Secc ió de Cinema del Centre ha estat encar­regada d 'organi tzar la c e l e b r a c i ó del I V Concurs I n t e rnac iona l a la nost ra d u t a t , per a l v i n e n t mes d 'abr i l . Heus a d la Impor tanc ia que en Ixes anye h a guanyat l'o­bra de l c inema amateur .

Q u i n dubte h i h a que si anal i t ­zem en de t a l l el que és encara el f i l m amateur h i t robarem moltes tares. P e r ò hem de r e c o n è i x e r que aquest desvetl lament ens h a donat m o t i u per a crear 1 descobrir uns quants amateurs que j a s ó n de p r i ­mera ta l la , i que l lurs f i lma tenen u n caire i una i m p o r t à n c i a pecu­l i a r on l 'enginy, la t è c n i c a 1 d bon gust s ó n l a guia d'aquests autora novells que avui cal comi>-t a r en p r i m e r rengle.

Q u i n dubte h l h a que en t e n i m una bona par t que encara no es­tan formats , m é s ben d i t , que en­cara no saben p r o u d que ée d -nema. p e r ò aquest con jun t d'ama­teurs no els podem rebut jar , car si no du a d m r t l e m als concursos, e x c l o u r í e m la possibil i tat dc mi l l o ­rar-los. E n els concursos de foto­grama h i pren p a r t t o t h o m ; d que passa és que en fer les exposldons queden e l imina t s els que no en sa­ben prou, 1 sols ens presenten els bons.

P e r ò aquesta teoria no podia en­cara emprar-se rad ica lment en tractar-se del cinema, p e r q u è ente­nem que ca l veure el bo i d do­l en t d 'uns i al tres per a apendre d'ambdues aoses. pu ix que moltes ve­gades s ' a p r è n m o l t v d e n t els dis­barats dels altres, car s ó n un avis per a n o caure en d s mateixos defectes.

Cal , p e r ò . d 'ara endavant, é s se r m é s exigents. 1, en d meu enten­dre, fer dos i f icac ió t e m à t i c a , per tal de f o r ç a r a ix í l ' enginy de l cl-ne Ista i potser d : m i n a r a lgun te­nia que. de t a n t que se n 'ha abu­sat (com els viatges de tur i sme) , ja l 'hem avorrit . 1 ha fet, algunes ve­gades, a v o r r i r d J u r a t dels con­cursos. P e r ò no és ara l ' hora d'ex­posar d s nous punts de les Bases d d Concurs de l 'any vinent—temps t i nd rem de par lar -ne—i d'exposar el nostre parer, p e r ò cal fer present que no podem p r iva r l'espontaneT-tat de ) « a m a t e u r » . car é s un periH que ens b a m r i a potser el c a m í .

ü n a l t r e pun t que demostra pa­lesament la i m p o r t à n c i a del Cine­ma ama teu r és l a eri t .ca que avu i en fa la pren-sa i . especialment, la ca ta lana; g a i r e b é tots e!s d i a r i s setmanaris par ien d d Cinema amateur. 1 els hem d 'agra i r que hag in sabut donar aquesta impor­t à n c i a que j a t é a r reu d d m ó n . p e r ò . en alguns casos, puiser la e n u c a é s massa severa o exagera­da i , f ins 1 tot . a lguna vegada sem­bla sospitosa -niant a l 'obra del Cinema amateur . H e m de respectar lots els papers, p e r ò Jo em perme­t o de d i r que potser é s u n a mica desproporcionada 1 per a i x ò m'a­treveixo a fer una c o m p a r a c i ó a m b la profesional , que a l g ú la t r o b a r à atrevida. H o m d i t que d t o t a l de f i lms presentats a l H I Concurs d d Centre é s de 68 I . sense fer de c r í ­tics, podem assegurar que h l ha una dotzena de f i lms bons entre tota d s presentats. I a r a p r egun to : / .Quin b a t per cen t de f i lms bons velem a les sales d'espectacle? El púbUc 1 els c r í t i c s tenen la parau­la, que a l cap 1 a ta fl representen d J u r a t qualif icador, 1 estic segur que n o p a s s a r à d d 10 per 100. Si t en im en compte que a Barcelo­na cada any ee projecten u n pro-medl de 500 f i lms, ens c o s t a r à de t robar 50 f i l m s bons per a a r r i ba r al 10 per 100 que d è i e m .

He vo lgu t fer aquesta compara­ció per a demostrar que el nostre « a m a t e u r l s m e » fa la seva v ia l que no podem exIgir-H m é s d d que devem. L ' « a m a t e u r i s m e » . pe r t a l d ' a l l l ç o n a r - l o cap a l c a m í de ta

Medal la d'or • ) V I I Concurs dc Fotograf ia dc M u n t a n y a Autor , A u r d l G r a

seva per fecc ió , en lloc de dcnHusio-nar lo , cal eodegar-lo a m b u n a c r i ­t i ca c o n t r à r i a a la negat iva.

Treba l l em tota en aquest sent i t i preparem els « a m a t e u r s » catalans i de terres d l b è r i a per a produi r , d u r a n t aquest any, uns bons f i l m s que f ac in honor a la nos t ra te r ra i que pugu in presentar-se digna­men t a l a l l u i t a en d I V Concurs In t e rnac iona l de C inema A m a t e u r que. com j a hem d i t , se c e l e b r a r à d mes d ' ab r i l « Barcelona i que la Secc ió de Cinema d d Cent re Ex­curs ionis ta de Ca ta lunya t é l 'honor d 'organi tzar , per acord de les Fe-d e i n t ó ó n s in te rna r lona l s Amateurs .

JOAN S A L A T

L'acció social i cultu­ral de la fotografia

Es evident que la fotografia exer­ceix damunt del cos social u n » I n f l u è n c i a pos i t iva estimable com a fac tor ag lu t inan t 1 element de c u l t u r a 1 e d u c a c i ó i é s aquest jus­t a m e n t u n aspecte que ha pamat quasi desapercebut o b é h a estat poc examina t f ins ara. A l v o l t a n t d d va lor a r t í s t i c de l a fo tograf ia h a n sorgi t progressivament en els da r re r s temps, a mesura que h a n adqu i r i t c o n s l s t è n d a , Innombra-

Aparells fotogràfics P r i s m à t i c ? , Discos

F o n ó g r a f s . Cinenien. Pel·lícules

P a l h é - B a b y

V E R I T A B L E S O C A ­

SIONS E N J O I E S

Compra, Canvi i Venda

El Regalo A Q U E S T A CASA N O T E S U C U R S A L

Carrer de Sant Pau, 35 Te lè fon 15425

P L A Q U E S P E L · L Í C U L E S

P R O D U C T E S F O T O - Q Ü I M I C S

I N L I S C U T I B L E M E N T L A M A R C A D E Q U A L I T A T D E V E N D A S O L A M E N T E N LES BONES CASES D E L R A M Concessionari pe r a l a venda a revenedors:

J . G A S C A P E R I S A p a r t a t de Correns, 882. — R . t C C K L O N A . — T e l è f o n «3240

Boada i Campanya TALLERS, 17 Material complet per a Fotografia m i Cinematografia

TELÈFON 19 7 2 5 pw cada treball de laboratori ragalem una ampliació postal eren

1 1

Pàg. 22. — L a Veu de Catalunya Divendres, 1 juny

r k'

I •

n

b k ü judic is , favorables els uns, desfavorables els altres, que h a n t i n g u t l ' e f i c à c i a de s i tuar el t ema ò i n s del c a m p de la p o l è m i c a , on s'apleguen totes aquelles q ü e s t i o n s que tenen p r o u s u b s t à n c i a per a t reure l ' a t e n c i ó 1 mob i l i t za r el pensament de pa r t i da r i s 1 objecta-dors. E l va lo r de la fotograf ia , com f m i t j à d ' e s p r e s s l ó a r t í s t i c a , é s ce r t ament e l m o t i u fonamenta l rte d i s c u s s i ó , el concepte bàs ic a l vol­t a n t del qua l s 'havia de descab­de l l a r la c o n t r o v è r s i a , p e r ò t a m ­b é t é la fotograf ia u n a l t r e va lor social, potser d'ordre secun­d a r i , p e r i p rou remarcable pe r la seva i n f l u è n c i a en el camp de les relacions socials, o n exerceix u n a cer ta a c c i ó harmoni t ju idora , com

. I

ica, S. A. P E I . A Y O . 9. — B A R C E L O N A

A R T I C L E S F O T O G R À F I C S I { l . V K M A T O G R A F I C S D E L E S M X L L O K S M A R Q U E S . — G R A N I . A B O R A T O R I M O D E R N P E R A T B E B A L L S D ' A F I C I O N A T S

I I N D U S T R I A L S C O M P L E T A S S O R T I T D E M A T E R I A L « A G F A »

t a m b é per l i \ seva u t i l i t a t cu l t u r a l d ' u n doble efecte I n s t r u c t i u i de f o r m a c i ó i d e p u r a c i ó del sent i t es­t è t i c de cada executant.

Totes les a í l c l o n s . que en defi­n i t i v a t enen l l u r or igen en un de­t e r m i n a t impu l s sensible dels qui les cu l t i ven , agrupen els homes per c o i n c i d è n c i a d ' i nc l i nac ió , de gust o oe sent iment , I salvant les barre­res diferencials que per tantes c i r ­c u m s t à n c i e s es fo rmen d ins de la Societat , s ' aproximen i apleguen al vo l t an t d ' u n a a f i c ió persones pro­cedents de totes les classes socials; a l x i veiem com la fo tograf ia , ac­t u a n t d ' ag lu t inan t , aplega i fa conviure en un ma te ix cercle el t reba l lador m a n u a l i l 'home de c i è n c i a , el p a t r ó i l 'obrer, el mo­des i el p o d e r ó s , i els classifica, no pas segons l l u r categoria, s i nó e x c l i u i v a m e n l pel va lor de l'obra f o t o g r à f i c a que real i tzen, i esta­bleix a m b una completa inttepen-d è n c i a les graduacions d ins de ca­d a cercle, segons les ap t i tuds foto­g r à f i q u e s dels seus membres i sub­verteix, per tan t . en mol t s casos altres ordres de s u b o r d i n a c i ó so­c ia lmen t establerts.

Es, doncs, aquesta, una apreciable propie ta t de l a fo tograf ia , que pos­seeix u n a cer ta capaci ta t de neu­t r a l i t z a r a l seu vo l tan t , per la se­va a c c i ó agermaaadora 1 anivel la­dora de gradacions socials, tantes causes de d i s g r e g a c i ó que sofreix el cos social ; sl a l t r e m è r i t no p o g u é s exh ib i r , aquest sol t i t o l l i h a u r i a de valer el reconeixe­m e n t d 'una u t i l i t a t palesa l opor­t u n a

L a fo togra f ia t é , a mes a m é s . ,Ma v i r t u a l l t a t c u l t u r a l evident ,

per t a l com r.-.trodueix d ins d?l c a m p c i e n t í f i c els q u i la prac t i ­quen, ce r t ament no per a sado-l lnr- los de s u b s t à n c i a c i en t í f i c a , p e r ò sí . a lmenys, per a n o d r i r de coneixements superf icials l 'esperit de mo l t s que la p r a c ü q u e n i que.

E l bon cineista treballa amb M O T O C A M B R A I P E L - L I C U L A

EUMIG G E V A E R T Lloguer de prUicules i L a b o r a t o r i de l l i m s 9,5 i 16 m m .

CINEMATOGRAFIA AMATEUR Balmes. 12 T e l è f o n 21470

Aficionats a Fotografia... Demaneu nostre catàleg, on trobareu

els últims models: ZEISS, KODAK, WOIGLANDER, L E I C A

i R E F L E X

Aparells cinema Kodak, Bolex, Pathé-Baby, Eumíg

Nou Model Cinema Víctor amb objectius L E I T Z

C a s a J . S à b a t

F o n f a n e l l a f 18 B A R C E L O N A

V - ^ . - . · . - . - . - . - ^ . - . - . - ^ . - . - . - . - ^ J · . - . · . · ^ - . - . - . - . - . - . - . - . - . - . - . - . - . - . V

El Teatre BARCELONA

«El casto don José», obra en tres actes de Carles

Arniches L a respectable cltót,.- dels bo t i ­

guers m é s o menys in fe l i ços sembla te t r l r les p r e f e r è n c i e s t iel senyor Arn iches en t r ac t a r d'escriure una de les seves farses. c E l casto don J o s é » és u n m é s dels escollits. E l qua l i f i c a t i u de i c a s t o » Ja indica, a bastament, de qu ina mena d'ho-m t es t rac ta . « D o n J o s é » es un fa­b r i c a n t de xocolata que no ha t i n ­gu t H f m p s d'estimar 1 es m a n t é pu r com el dia que va n é i x e r . P e r ò Arn iches no fa ú s d'aquesta c i r ­c u m s t à n c i a s i n ó Ind i rec tament , quan d ' a l t ra manera h a u r i a pogut donar-nos un sainet de bona mar ­ca. L ' i n t e r è s de l 'obra es desvia del c a m í que sembla assenyalar el t i ­t o l .

Resta acaparat per l a l l u i t a en­tau lada , per t a l d 'here tar el d ine r de «D. José» , en t re u u nebot del protagonis ta . Jove capverd i face-ciós . i un dependent hii··òcrita a l i a t a m b l a seva mare que fa de m i ­n y o n a a la casa

E l nebot Inventa u n d r a m a de fa-

per l a seva c o n d i c i ó m o d v t a , no h a v i e n t i n g u t abans la poss ibi l i ta t d"lnlciar-ae t an sols en mat/vies de c u l t u r a superior. Aquest cons­t a n t exercici d ' a s s i m i l a c i ó t è c n i c a que les p r à c t i q u e s f o t o g r à f i q u e s imposen als af icionats , presenta en aquest cas -iua ma jo r e f i càc i a , per t a l c o m en lloc de respondre freda­men t a un impu l s de la sola vo­l u n t a t d'apendre. t r o b a l ' e s t imul d 'una a f i c ió sentida, que fa mes ef ic ient i agradable e l t r eba l l de p e n e t r a c i ó en el camp de la t è c n i c a f o t o g r à f i c a : i per t a l d 'obtenir aquests coneixements necessaris per a l ' e x e c u c i ó i constant m i l l o r a m e n t de les seves obres, l ' a f ic ionat se sent esperonat a esbrinar successivament noves f ó r m u l e s , l le is i regles de la q u í m i c a , l ' òp t i ca i Mitres especia­l i t a t s que no a r r i b u r à per aquest sol c a m í a ap ro fund i r : p e r ò sí acon­s e g u i r à assimilar-se les n e c e s s è r l e s nocions superficials d ' a p l i c a c i ó fo­t o g r à f i c a : nocions, p e r ò . que sen­se l ' e s t imulan t de la seva a f i c i ó probablement no h a u r i a sent i t m a l l a cur ios i t a t d ' a r r iba r a c o n è i x e r . C o n v é t a m b é fer ressaltar que per a ree ixi r en les tasques fo togrà f i ­ques, cal usar de l'ènyUQr, que per­m e t descobrir recursos aptes w r a resoldre les nombroses petites d i ­f i cu l t a t s d 'ordre p r à c t i c que t roba l 'executant a l seu c a m í . i re­sul ta , doncs, d'aquest constant en-t r e n a m s u t de l ' enginy, un a l t r e efecte complementa r i de l a func ió inteUectual que la fotograf ia i m ­posa als seus conreadors.

T o t a aquesta labor i n s t r u c t i v a que reali taa la folot trafla é s m o l t m é s estimable quan es produeix d a m u n t d ' Individus d'escassa pre­p a r a c i ó cu l t u r a l , que t roben dins el c a m p de l a seva ac t iv i t a t fo togrà ­fica el m i t j à de fer a r t . c u l t u r a ' d i v e r s i ó a lhora.

F i n a l m e n t . e>. f« p r e c í s encara senyalar l ' acc ió d ' e d u c a c i ó 1 depu­r a c i ó del gust personal de cada afi­c ionat per l 'estreta c o n n e x i ó i n e to ta classe de procediments a r t í s ­t ics h a n de m a n t e n i r a m b les nor­mes I p r i nc ip i s de l ' e s t è t i ca i del bon gust. Per t a l ciwn toto func ió crea 1 desenrotlla el seu ò r g a n apro­p i a t , t a m b é l 'exerclcl f r e q ü e n t rle i · a p l a c l ó dels mo t iu* de l·i ^ r ò n l a I n s p i r a c i ó l l a con t inuada visió I e«tur t ! de l 'obra dels n l t res serveix oer augmentar successivament les facu l ta t s de p r o d u c c i ó 1 mi l l o r a ­m e n t de l 'obra a r t í s t i c a Ind iv idua l

Com n resum es pot rtoncs. a f i r ­m a r que la fotoerafla renresenta u n ver i tab le factor de cu l tu ra I e d u c n c l ó social, de m a j o r transcen d è n c l a quan actua d a m u n t de sec­tors c u l t u r a l m e n t poc prepara ts : pe r t an t . no és so lament un m i t j à d ' e x p r e s s i ó a r t í s t i c a , s i n ó . a m é s , t n m b é un element de p r o g r é s I m t l l o m m e n t social.

C laud i C A R B O N E L L

AFICIONATS A L A FOTO Acudiu a COSMOS FOTOGRAFÍCO FERNANDEZ, S. A.

R A M B L A D E C A N A L E T E S , 1

i veureu les -darreres novetats en cameres fotogràfiques

AVUI, SOLEMNE E S T R E N A

a a t i s T O P H S R

BEAN

JOSf G.ONZAL

P B O G R A IViA DE V E R I T A -

m i l l a . E l l i l a seva promesa l u n a t i a d'aquesta u l t i m a , h a n de refu­giar-se a l a botiga de « D J o s é » , perseguits pel furor d 'un home i n ­d igna t , que vol matar- los a trets , al· legant , no recordem qu in paren-t i u a m b les domes, i u n desig de v e n j a n ç a con t ra e l v i l seductor.

D i u que s ' ins ta l · l a rà sn un bar d 'enf ront de l a bot iga. 1 e n g e g a r à l u p is to la sobre el p r imer que s u r t i . Això obliga les senyores a estat jar-st- a casa de l 'adroguer. «D. J o s é » , afalagat per elles, d e s p r é s de refu-aar-les a m b hor ro r , fineix enamo­rant-se de la de m é s edat, com u n babau. Així el nebot h a pogut con­t rares tar la i n f l u è n c i a del depen­dent 1 de la seva mare , aconsella-ds per un senyor sugristanesc, que sembla que vu lgu i , a esto­nes, s imbol i tzar l 'obscurantisme r amp lnya i r e comba tu t per l ' amor 1 l 'alegria. U n casament doble, com és de consuetud. posa fi a la fa­cèc ia .

L ' eng iny a 'Amtches 1 els acudi t s que l i han donat t a n t a fama. a c í eU t robem ben repartidets. a do­sis no pas desmesurades, mol t dis­cre tament . Els t i pus no ofereixen res de c a r a c t e r í s t i c . Serveixen per a condui r la i n t r i g a a l l à on l ' au tor desitja, 1 prou. L ' ú n i c que de bon p r i n c i p i sembla que havia d ' inte-ressar-nos és el de «D. José» , p e r ò de seguida ll isca vers un grotesc convencional . De l 'Arn lches accep­table, en resta l ' ag i l i t a t de combi ­n a c i ó d'escenes 1 d'efectes h i l a -r an t s : de l 'Arn lches excel·lent, gai­r e b é unes ben comptades frases I estirabots que. s l m a l no n ' h a g u é s fet d'altres de mi l l o r s , encara ma­re j a r i a en e l p è l a c de la medio­c r i t a t

L a companyia del teatre M a r i a Isabel de M a d r i d i n t e r p r e t à l a far­sa m o l t bé. Tots els artistes que prengueren pa r t eu la representa­c ió entengueren perfectament el t i ­pus 1 es caracter i tzaren a m b g ran encert .

Bas ta d i r que n o reconeguerem el senyor Tude la en «Don F lo ren -cio». De l general elogi que es me­reixen tots. ca l destacar, p e r ò . l a senyora M a r i a B r u i Ragael L ó ­pez. — P. B .

I :n festival al Còmic per a avui

A v u i . divendres, a l vespre, t i n ­d r à l loc un g r a n d i ó s fest ival , orga­n i t za t pel C o m i t è d ' A s s i s t è n c i a M u ­n ic ipa l del d i s t r i c t e segon, a prof i t de les f a m í l i e s necessitades d'a­quest distr icte. E l programa se r t In tegra t per l a revis ta «i A l Pue-b l o ! ; A l P u e b l o ! » , per tota la com­panyia del Teat re Romea. de M a ­d r i d , que ac tua en aquell teatre, i seguidament t i n d r à Üoc u n fl de festa, en el qua l p rendran pa r t eminentissims ar t i s tes : el b a l l a r í fantasis ta de la O r a n Orquestra Roya l ty H a l l - a - w a l ; l a ba l l a r ina de la companyia que actua en aquest teatre Issbeleta H e m à n d c z : In p r i -m e r í a s i m a super-vedetette de la re­v is ta I p r imera figura de la com­panyia que ac tua en aquest teat re L a u r a P in l l l o s ; l a t l p l e cantant , ele­g ida «Miss Tea t re 1934» en aquest escenari, g a l a n t m e n t cedida per l 'empresa del Tea t re Novetats. M a ­t i lde V à z q u e z . que c a n t a r à l a ro ­m a n ç a de «Los c la ve les» , del mestre Serrano. I els g r a c i ó s i s s i m s actors c ò m i c s d'aquesta companyia A l a d v l Lepe. que Jun t a m b el g r an Josep Santpere.

EI Cinema P A N T A L L A

Més del contingent A. U a r l i n e z F e r r g ha pubu,,:

la revista " E l C i n e " t in úocun,-l a t ar t ic le e n t o r n la l l e i del c, t ingen t . E n u n dels p a r à g r a f s ^ interessanU d'aguesl t rebal l diu

"Et cines e$tranger n o per/u.?,, la p r o d u c c i ó nacional , s i n ó g m : r i e m m é s b é que l 'empara. QI; totes le» produccions naciur'-, s'han estrenat amb iguals fconò i a preus no infer iors a les : grans produccions estrangeres, i , , p r é s , cada pel·lícula espanyedu > seguit u n a r u t a diferent, i unes han p r o d u ï t beneficis ;. t ivs , a l t res no h a n t i n g u t la met­x a sort. E l favor governanfenta! • pot canviar res en tot a; al p ú b l i c l i agrada, a c u d i r à ah. nemes, i si e l productor Ita sou uu error, el p a g a r à car, per nttf f ranquicia que les lleis protec. • vu lgu in donar - l i . E l públ ic , qt-qu i en aquest cas t é la paraula que desit ja é s que l i serveixin be espectacles que " v a l g u i n " el du-que ell ha a n a t de ixant a la ~ zeta ."

N o c o m p a r t i m del tot tuptes, o p i n i ó . P e r ò conceptuem que to: que es d igu i en aquests mo> -amb refr-rència a l c o m e r ç del f ib . la seva possible reglamentaci -p a r t i c u l a r m e n t interessant. Cal u po l i t ica d ' o r i e n t a c i ó i , sobretot, l l i u r e p o l è m i c a .

L ' A C T U A L I T A T D E L C I N E M A

ELS E L E M E N T S D ' · S T U D l & F I M » . han acabat l a filmació d pel·lícula cur ta , a rgumen t i dlrec: de G u i l l e m G a b a l d ó n , que pon per t í to l « I n v e n t o r per u m o n

E n l 'assumpte. de gran aove per cert, es desenrotl len les esi nes en un a m b i e n t còmic i n i g u ú fins ara en la p r o d u c c i ó n a t : » .

La bella i graciosa U n a Orat: protagonista d'aquest film, prlis que realitza, d e s p r é s dc consclc sos estudis en l ' a r t de la pau .; s'ha revelat com u n a de les .: nues. amb q u è pot comptar la r tra, c inematografia, g r à c i e s p r e p a r a c i ó que 11 ha dona t c! : p r imer actor I mestre en l ' a r t dt panta l la , senyar G a b a l d ó n .

T a m b é , salvats per la m a t v i p r e p a r a c i ó , h a n sor t i t extraori. : . r l amen t airosos e n l lu r s resp»"' papers c ò m i c s , en el de galar. j . el senyor De l Val le . I Rafael CA en el c a r a c t e r í s t i c .

La presa de vistes ha anai , c à r r e c del conegut operador AU i Jor ro . qui h a fe t o s t e n t a c i ó seus reconeguts m è r i t s en totoPi

C A R N E T D E L

RADIOIENT 4 les 31 R A D I O A . D S CM-]

T A L U N Y A : Reci ta l de ca*! çon» gallegues.

A les 22. R A D I O BARCELÓ N A : Rec i ta l de c a n ç o n s f \ tenor.

A Ics 19'45. R A D I O PARU-i S u g w d . ò p e r a (Reyer ) .

A les 16. P R A G A ; E l Quar*; Ondricek.

A les aO'35, P K A O A : Quint íj de vent.

A les 18"25. H U I Z E N : Conc*'] per la Societat Hozar t .

A les I9'10. P O S T E P A R í S l M \ Programa Liszt .

A les 19'30. E S T O C O L M : C<f\ orgue i campanes.

A les Ifl^O. ESTRASBURG] M ú s i c a i t a l i ana .

A les 19T0. V A R S Ò V I A : M"*] oa polonesa.

A les 20X16. H A M B U R O : 0 l \ hora de valsos.

•

Divendres, 1 juny 1934 L a Veu de Catalunya. — Pàg. 23

Espectacles

T E A T R E S

T e # t p e t t u m e a Telèfon -

Comoanvia «ERHEBO-BAKDEM

A I w 5"30 1 a les I V l i : «LA MAIiliftiESONA·, de QUENTERO t GUIL·Ll > l'obra que porta m é s w m i i · ec els o t r i e t l de Burce-!onft. BKH ladtstcrtpUble. Creticló d'aqucs'u Companyia. — D e m à

[ ^ ^ ^ K . diumenge i seu. Ics 6"30 1 10'15 d A MAUyUK-SONA».

T e a t r e Novetat* Oms Oomoanjla ur tes

B UUOIB OALVQ A r u r a t a i d n . • les 4*80: «NO

FALTA NAIUl t* l èxit formida­ble dc

^MULAPONA B u l a q u » des dc 2 peaEctcs. — NU. s les 10: «NO FALTA N A I -DK> t

per Piaoas. (lodayol. Vila . elr.— Dem*, tar j . i r « l A CHt.'LAPONA». N. t : KepoíJció d« «LA PRINCESA DEL DOI.i • " : - Avia t : Eetre-ns de «LA "HAJADA KN FE-UOBOS.

T f c A Í N O U gXl'l CRKIXENT de I» Compa-

n j i » de Oma* Espectacles

R A M B A L Avui . a iuo, tarda:

E L A R A B E O n a èxi t Puetuaea p r e s c n t a c l é . Ni t , a les 10 15;

MIGUEL bTROGOFF

E L C O R R E O D:L ZAR L'èzl t de la wmponida l

D e m à i i i m , t j - ò a . «WKIUFI s m o o o r r » N i t : «CLAUSTRO Y M'JNDO testrena).

F E A T R t CÒMIC KL MES FFSSC DE BARCELONA,

f RBV1STBS

A ^ . tarda. « les 515. Buta­ques, I pesseta; general, oo c è n ­t i m » : «LAS TENTAClONES». — Ni t . a les 10 15: GRANDIÓS FES-TTVAL organitzat pel C o m i t è d'ABsteféncia Munic ipa l del Dis­t r i c t e I I , • bencQci de les f amí ­lies n«!e»iv ,Kí · ' s del distr icte:

[Al P l M b ' o ' ;A Pueblo! i SELECTE DE FESTA per HAM-A-WAL. 1^ • • • NANDEZ. ALAUY, LETE, JOSEP SANTPERK, M A T I L D E VAZQUEZ 1 LAURA P i : i diumenge, ' " r d n 1 n i t : «AL PÜKBLO! Al 1 UEBLO!»

P r i n c i p a l P a l a c e . Palau de irgapectaola

Oompanjia de Re vigies de

Merguerida Carbajsl Dlr-wtor Gerent: Liuls O a n p ú a .

Avu i divendres, deUnliivament. a les 10'15 de la n i t :

K S O E V B i l U K N T ARTÍSTIC! loauvunutlb de la temporada: Sstrena a Espanya de la rv vista

Las m u j e t e s del Zodiaco le R. V A U ARCEL i S. RBAN'JO ' A D O L A . mús i ca de BKNLcOC

BITBBA: per la super-vclotte

Margueiicia Carbajai CARLES GAliDrC.A. CONXA 11BÏ

. ' n S t BAltCSLO, PAQTTT.A

CAMPOS. , ; s L r r o aouez, ^ ^ ^ ^ ^ p U D E L A . PACO OA-LLBOD. aiAPY CORTES. JOSEP "A'-^STiaE, UARB ge DAUBON,

« ^ ^ • f c l K G O 1 AUADA ALF-GRE 4· ' ; .- Otrls! F A a r c o a L ^ i M A i sEseari A C i o Mestre dc Doll: L lu í s BoDe tu

Decorat. Morales i Atenc ^ ^ ^ B e t t o s . A- Làpcs .

Es dc^oalit-n locslttass par u Ics

^ ^ ^ ^ ^ L · l u m e n g e , tarda t '11-i U I X Z l I l l I A C O

G R A N I E A T R E E S P A N Y O L

Compantls de lOSEF aANTFEHfc 81 no heu vist aquests obra, ve­geu-la! Després no h l sereu a temps... Es l 'ú l t ima •cuosoa.!

ÉL Rtl FA [RfcBALLS FORÇATS

Cada paraula és una r ial lada. Tots la m ú s i c a és ovació onda

Dóna-Il tres copctsl! Kl hon i-aca-lorll

La lllxnrama de l'amor. LTH nutdDlxes!!

Porten prop de cent representa-cloos. repetlnt-se.

Avu i divendres, n i t , a los 10:

t l K e i t a t r e b a l l » l o r ç a l s Es despatxa a tots els Centres dc Local i ta ts

De ma, tarda, a Ics 4: n i t , a Ien aeu: No bt sereu a temps t

El Rei l a I r e b a l l s lorçats Dilluns, dia 4. Comiat de la

Companyia I grsndi&s festival a be&e:ici do la prlraeru ne tnu B o ÜMa ITcrnàeK. G r a ï u sorpreses'

Teatre Ba ice iona Companyia de Comèdia del MARIA ISABEL DR MADRID

Avui divendres, t a rd» , s dos quarts dc sis: DARRERA REPRE­SENTACIÓ dc l'èxit de LI .UIB DE VARGAS.

Mi abuellía la pobre Ni t , a dos quarts d'onze: FOR­

MIDABLE K X I T DE RIURE amb la comèdia d'ARNICHEfi,

El casfo Don José Demà dlsEabte, tarda: «EX

CASTO DON JOSÉ». N i t : «HAY QUE SER MODERN OS*. d 'Honori Maura. - - Av ia t : «LA B, M . £ . . . dc Pere Mofioc S«ca.

Teafre Poliorama Gran Companyia Dramà t i ca

X I R G U - B O R R À S Avui diveudtcs, tnrda:

El alcalde de Za'amea de Ca lde rón ) .

N i t : Estrena de

LA SIRENA VARADA d'Alexandre Casona; premi Lopc de Vega. de l 'Ajuntament cle Ma­drid 1 obra coiisiderada com a l 'csdevenlmjnl teatral de l 'any.

Demà dissabte, tarda 1 n i t :

LA SIRENA VARADA

C i r c C a r l H a g e n b e c k (cantonada Urgell - Diagonal >

Carrer de Boenas Aire* A V U I , ducs fundons ' tarda, a les cinc 1 deu n i t en pun t :

rrevocablement els últims tires dies

20 n ú m e r o s sensacionals, entre ells

ELS 14 FORMOSOS TIGRES DE 9ENGALA amb Rudolt MattbJes, l'astre ' n tornacionalment reconegut ontru

lots els domtdors ALFRED P K T O L B T n . el Ben-Hur modern; Zebres I Oamells. LUL0 GAUTTER. el clàssic de

l 'alts escola e te . ete.

Porteu els vostres (ills a la funció de la farda

Despatx de bit l lets sense recar roc , i In Papereria Vl l lun . Rambla dc Canaletet. 6. telèfon 12983 als Centres de Revenda l a tai (tuueta del Circ. teléfoo 83644 des de les deu en endavant. En tractes s 2. 3. 6. 8, 10 I 12 pesse les Llotja amb 4 entrades, 60 pessetes (Impostos a càrrec d r ; públic)-

EXHIBICIÓ DE FERES O i à n a m e n t , de deu ma t i a ais de ia tarda, AUucntacio ae ferc?. i les ansa del m a t i Entrada, u n » ueMCt». n us. cinquanta c è o u m »

D e s p r è s de cada funció, s e r v i especial d ' a i i t o ò m r d b u s 1 t r a m ­

vies.

C I N E M E S

S a l ó V i c t ò r i a . n l ènc i a ZSB a t e lMoa 729.ir.

C I N E M A SONOR

A v u i i coda dia, tarda -«'30 i n i t , s dos quarts de deu:

KCLAIB JOUKNAL A L H E D t U U R M A l KOPt·LIS

ALFOHBBA M A U U * I A KMISORA FANTASMA

per Rulp Forbes 1 Vlviene Os­borne, I

a ZARtWlTSCH ciellr-»da opereta sentimental; verslè alemanya. Müalca de F. Lehar. Magna crene'.', de la gen­t i l e s t raUà Mar ta Et-serth i de Bans Sohnkcr i Ueorge Alexaa-der.

* . N(Jh barquer: del Uuen,

V í i a m a n *D MTeactM K l è c t n t

rf l ieian idiOf

Avttt i cada d ia , tar

da, a les 4. 1 10 a l t :

El rey

X1LE-C1NEMA P o s s e ï t de Sao* l o a » eaoteaadx » KosseM

ApareS W w t e r i , Klccàrlr

r e l è t o D 53868

A v u i i tota els dies, tarda , a les 4 30, t n i t , a les 930:

Revista i Dibuixos sonors Bajo la sembra

de Ic iuell es

, L a mera re l lo sa p r o d u c c i ó

j FELIPE D E R B L A Y l selecte complement.

los Kofeler. per Bet ty Dama

i l a s u p e r p r o d u c c i ó nacional en espanyol

Mgua en el sueio per J u l i Pefia

A m é s . a la t a rda :

Se necesita u n rival

Cinema Sarce'ona Empres» Mareè

CINEMA SONOR AVUI ! cada dia. des de les »

O n g r a n d i ó s programa

El hijo improvi>ado S A N T A

El ginete Huracan i

Revista i Dibuixos

Teatre G o y a Smttresa " ' r e t de cftjeray-.·

vonori

Empresa Marcè Programa que es p ro j ec t a r à

del 28 de maig n: 3 de iuny . o sigui del rtiii·iif «i d l u m e n ç e . La m i l l o r p roducc ió espanyola dc l'any

El agua en el suelo pei Maruebl Freana Lluís Peft» i Itloolàa Navarro.

La novia universitària •wr Buster Crabbe 1 Mary Car-:isle

Dime quién ere> tú tior L l l l an Ba ld ; I ÍEVI8TA. DIBUIXOS 1 d'altres.

P E M I N A A v u i . I tots els dics;

Triangulo de !uego una peUtcuta sensac lon 'ü .

r .Mrttba.v I HIOH»

Cinea.es Teatre Tnon f Marina

Avui , escollit programa. Sosso cont inua des de dos quar ts de quatre, tarda:

La bonica comèdia d m n à U c £ , parlada en espanyol,

s u ULTIMA PELEA per Doiuilas Palrbunks. SO; «HA-CIRNDO DE LAS SOYAS>, pels «sos del r l m e B u m Laurel i O l i ­ver Hardy: «EL GRAN JK.-' .iJ-per Jo l in GÜOerl, I RKViHTA P A R A M O U H l .

Avu i . tarda. I p i t 10: Grau èxi t d H A R R Y B A D R en el l l i m d l n -t n g a «LA C A B E 2 A DE ON 1 l O M B R E » . amb I N K 1 J I N O P F

C l m e m a i r i s - P a r k Carrci dc Vvieuost

( r a i r « ArlOa» U u o i a n e r i RMPRf.S» MARC»

El hii< jo improvisació per Plorcl lel Pernand Grawey

S A N T A « L O S T R E S G 0 A P O S D E L BA­T A L L O N » ; Revista i Dibuixos .

Cineme» Diorama i Majèstic

r'iacs aei úonaucce* a

Araso. I7« i " U f

A v u i . colossals programes:

MAJ ESTIC «LA MKLOOIA PROHIBIDA»,

en espanyol, per Josep Mojlca: «ÀLIAS LA CONDESA*. d ive r t i ­da p roducc ió per Al «cm Sktp-w o r t h : «LA PROMETIDA DE M I MARIDO», per R e n é Le ícv re ; 1 DIBUIXOS.

ÚIORAMA «CABALGATA». en espanyol,

«MUCHACIIA CARA O CRDZf. «EL REY DE LA PISTA» 1 D I ­BUIXOS,

v i Portal dr l ' A u , Telèfon UÍM4

Avui . tanda, a tes 4'30 n i t a les 9'46: REVISTA; T r i o m f de Florclle en

i as sorpresas del cocbecama

Gran èxit de Guslav Prohl lch en

Ifi m siiüiiafl las m m Diumenge, mat inoI a Ves IÓ'M.

Diumenge, tarda, con t inua ds 3 a 9, — Di l luns v inen t : Carme Bo n i ea

No seas celosa I L l l l a n rf-vrrey ec

Yo soy Su?ana

C € ) i J S E t D R B A v u i , tarda, u les 4: a l t . 10:

SLYISTA PAEAMOUNT «LA NOVIA DEL LUCHADOR» ( c ò m i c a ) . DIBUIXOS I

PcSCADA EN LA CALLE per Sllvya Sidney I Ocorgs Raft Són ftlms Paramount.

P Ü B L i - C i H E M A P de O r t c l a . TJ .—Telè fon 796K1

Reportatges Viatges

Documentals

• M prop CBiici I>i«roD 306SB

Borrell

REVISTA — DIBUIXOS

L Interessant p roducc ió

T O D O L O C O N D E N A per Edmund Lowe I V. Mac La-glen: i Ralmu ec la divert ida s à ­t i r a

C a r l o m a g n o A m é s a Is tarda: «TITÀNIC»,

SALON LÍN/tb CAPÍTOL. — 4 tarda 1 9'45 n i t :

sEl- HEKtiE SE BINDE» I «81-MONfa ES AfU». per l i e n r y Uarat .

CATALUNYA. — 4 tarda I 10 a u . «AVES SUS RUMUO». en «n-^ i m y o l per I i u s i a . i-'ugazot I Oemare COmlca i Oocumeuial.

RURSAAL — 4 tarda 1 8'30 n i t : «CUPIDO DE UNIFORME» ludlcameut a la tardat : «EL NE­GOCIO ANTE TODO» I «EL DIA-

.o SE OlVIERTE». en espanyol. KTT Víctor Jcry.

PATHE PALACE. — Cont inua 4 tarda- «EL DEMOLADOR», «SO RECOMPENSA»; «ESCA N D ALO EN BUDAPEST», per Franzlska Gen!, ! no t ic ia r i .

KXCEL8IOB. — 4 tarda. 1 «"JO a l t : «S. M . SL AMORr (única­men t a la t a r d i ) : «SU RECOM­PENSA» 1 «ESCAND/»LO EN BU­DAPEST», per Frons la lu Ga.J.

C O N C E R T S

G R A N J A R O Y A L HALO I X M U

Ue le» deu • les . « ae ia a l t

Sexie l lo'drà DARRERA SETMANA

AVUI DIVENDRES «PeaUvol R u s » :

l Sctierso (MoucsorgtJcy). 3 Sun Cnucuslana: l . En el des-

niadero; ï i . E n l 'Aouie: m. En la Mewjul la ; IV Cor­tejo del Sarda r ( I v a u o w i .

3 C a n ç ó dels remers del Volga (Veamger) .

4 Scheherc-xade (Korsalcow). 6 Les estepes do l'Asl» Cen­

t r a l (Borodina) . 0 Kbovancbtcblna (Mouòsorga-

fcy). Als tes i sortides de T e a f c a c t u a c i ó de la formidable or­questra

Els 10 Gracy Boy«

D I V E R S I O N S P A R T I C U L A R S

Frontó Novetat» A v u i divendres, tarda, a les 4 :

CHIQUITO B I L B A O - QUINTA­NA U I contra FERNANDEZ - V I -LLARO. — Ni t , : les 1015. SO-LOZABAL - QUINTANA IT OOU-t ra ARAQUISTAIN - PASAY.

Detalla per eartella. .

F r o m ó P r i n c i p a l P a l a c e

Avui dlvendios, tarda. 4 15: MolUganiy - Moud lzàba l contra Rcculde I I - Antna . — N i t , a Ics lOHB: Larruskaln - Celaya I contra Onruceaga - O u t l é r r e x .

M ú n lliliilta PROFESSOR OE L 'ESCOLA

• N E L L t S C H O O L s

Classes dc Solfei* i Plano

Cars t l emeo la l . superior l

perfecciona men i

COU&EOA. 211. segon, segona T E L È F O N l l f M

12

Pàg. 24. — L a Veu de Catalunya Divendres, 1 juny 191

P E R A EDIFICAR trobareu portes, fines­tres, reixes, reixats i (ot el necessari en fusta i en

ferro, ais

Grans Magatzems. — Tallers de

fusteria «La Favorita» d'E. POMES CASAS

llrerell. del 47 al 51 i Sepúlveda. 135 i 137 - Telèfon 34465

Visiten aquesta casaj

que us interessa

C o m p a n y i a T r a n s a t l à n t i c a

Serveis del me> de juny de 1934

L Í N I A DEI- C A N Í A B R I C A C U B A i M È X I C

Bi vapor . . C R I S T O B A L f O L O N » s o r t i m , sl no t u ba v-ariacio, de Bilbao i Santander , el 35 de j u n y , de G i j ó n , el W i at ia Corunva ei 21 cap a L 'Havana i Veracruz En t o m a r l a ra escaiií H Nova'VorK

Propera sort ida, si no tu Ua v a r i a c i ó , e l d ia 2S de Jul iol .

L Í N I A DEL M E D I T E R R A N I A H U E R T O R I C O . V E N E Z U E L A I U O I O M B I A

El vapor i - I U A N S E B A S T I À V E L C A N O » s o r t i r à , sl no tu na v a r i a c i ó , de Barcelona, el 20 de j u n y , de V a l è n c i a ' I v a . ) el 21. de MAIoga i t n í t el 22. de C à d i z el 24 cap a Las Palmas. San Juan de Puer to ttico. Santo Domingo i f v a » . Le O u a y r a Puerto Cabello «fva. i . Curn-ç a o ' t v a i Puerto C o l ò m b i a i Cns tooa l

P r ò x i m a sort ida si no b i ha v a r i a c i ó , el 20 da t u l l o l .

E X T E N S I Ó A L M E D I T E R R A N I D E L A L Í N I A D E L C A N T À B R I C « C U B A i M È X I C

El vnpol . i C R I S T O B A L C O l . O N .

s o i t l r è de Barcelona, sl no h i ba v a n a c l ó . el d ia 16 de j u n y . cap a Ta r ragona « iv« . i v a l e n c i à Alacam <lva.) Mat.iga. C a o i / i Biloao. d'on s o r t i r à el 26 dei mateix mes cap a L 'Havana Veracruz, l escales i n t e r m è d i e s

L·INIA DEL M E D 1 T E K H A N 1 A N O V A - V O R K C U B A I C E N T R E A M E R I C A

d vapo i « M A O A L l . A N E S »

s o r t i r à , si no b i ha v a r i a c i ó , de Barcelona i Tarragona i fva . ) el d ia 18 oe Jul iol , de Pa lma de M a l l o r c a ( í v a ) el 17. de V a l è n c i a I A l a c a n t (va.) e l 18, de M à l a g a el 19, de O à d i z el 20. de Lisboa ( Iva . ) el 21. de Vigo t fva- i el 22 cap a N o v o - y o r k . Havana. Puerto Bar r ios <fva.) . Puerto L i m ó n (fva.) I Crls-t ó b a l

Propera sort ida si no h l ha v a r i a c i ó , el 16 de setembre.

Servei t ipub G r a n M u t ï i 1 S f>. C inema sonoi U m u a i a r h etc Les comodi ta ts i t r ac te de q u è gaudeix el oassatger es mantenen n

r a l t u r u craaiciunai Oe ta d ^ n p o n y i H iHinoe te estaoierta aqwesui Comoanyia una xarxa de servei» com Dina u.

pei - i> or<oci(iHb oorts del mon oei 'Viles regulsre Per a informes i d e « i » t > de oaasntgee: A R i p m C u a « < n a ( a n Via

Laie tana n u m i baixos

O R T O P È D I A M O D E R N A

F i l l d e B . C a r c a s s o n a r A L L B H 1 DESPATX:

E S C Ü D E L L E R S B L A N C S , 8 - T e l è f o n 1 0 9 1 6

B r a g u e r s r e g u l a d o r s •er a la r e t e n c i ó a b s o l u t a .ie la t r encadura Fa ixes le »o' s me­

nes - Paine cot i l l a a b l o m i n i l • Pa ixes 3er a gua r i r es tomaca i r onvons caiguts • M o d e l a nrn lerns

Cotilles oriopediques 5 e ^ & 3 M é » d e 5 0 a n y s d e p r à c t i c a » 6 n l a m i l l o r g a r a n t i a

Casa f u n d a d a e n 1 8 7 5

r

CEREBRINO MANDR»

V e r l l a b l f esvecillc tfaï do lor ne rv ió s u rrucat Ur desape-

reU pet rebel gur sigui

a r a el mai Be cap

ncuruIglR» (PascUts.

I n l c r c o s b U » -4* r o n y o n » OiAUcal I les moUtt irt per t^dlquet pro-

ple> d* U

P R E ^ N T I U I CURATIU DE LA GRIP

NO PERJUDICA MAI

TÒNIC MANDRI A VOTI VALRCENTS, N K U I I O -

A S T K N i r ü ANEMICR I D E B I L I T A T S

Resultà ulit't·h molls casVèí p>«><»t;ir atepçip. al; (Joe-tffti un

i v i a l i df periòdic

C a l l i c i d a W o k e y e r U N I C QUfc E X T l K K A L A K K E L

KL M I L L O R D K L MUN

Eermanent SOI.RI/ . t fenac maquinu n i electricitat, SOI.RIZA ao castiga ela caoeils del icat» l evi­

ta molès t ies I perills SOI.KIZA M la PERMANENT nment als VOB-

tre> cabells i que neu CexlEtr SUI.RIZA >c atoltec imluic i · ins CKIKIU D ca­

da puquet la m;\rra SOI K l / A . M>l KI/ .A l 'Aplica • la pnrroduerta LAILLA 1

CARLCW iPelayo EO' I ollrca oer-ruaue r l e» esteclalltzades

Producte de i .noi; vi oms H U . I M N K T

P» <tr 8»nl Jiinn. ISSI Tel 7f.(!4S Annrtat. ï (SarrlA) Barrr lona

Fàbrica de Plori, Corones i Plonles l o t el ui'•* npri··isMS OOÍ « ler-lot

• o t lea Casa T COST AS Pa l l a " l i i r a

Una formidable elasticitat

R O B A I N T E R I O R

D U X D E V E N D A A LES BONES CAMISERIES I

- • ^ B t ifcfENTS DF CFNERES DE PUNT

D r C A P E L L especialista

malsltle* «no 'ecte M O ü B N B S Fístules-Pèrdues d» sang V a n c e s - L l a g u e s

ITnctaaioots moderns No aperatorto No doloraao· PAUaBiU Ob URAU1A HO O*

3 a 6 de lu tarda.

Compra de tota mena d'edificis per a enderrocar

G a r c i a i V i d a l

Clot, 1 al 9 - Tel. 54998

Clínica GALLEGO * Imporènc la Oef r r t r t Beaualf

u r i R iu c Nou de la Raonbla lo Oon. 11 - 1 M - g

H E R N I A T S La vostra ú n i c a so luc ió è» l ' t e del

Reductiu Hernial Vives o un bon d r o r c f à

El R E D U C T I U H É R N I A L V I V E S ee el t r ac t amen t m é s E F I C A Ç . C Ò M O D E 1 E C O N O M I C fins a ra conegu t PER 60 PESSETES podeu adqui r l r -ne un dels M I L L O R S a m o la m à x i m a ga ran t i a de 30 dies p r o v a C l Urna c r e a c i ó de la CASA V I V E S . R a m b l a del Cen­tre. 12. p r i n c i p a l TeL 22618 Barcelona,

Demaneu oposcle aoe s'envia c r a l l f

V e n d e s

LA FABRICA OE N t V t H E S

«GLACIAL. Veo b a r e t i u n i i

• in , , i . m coniunildur immeos assortit no su­periors ne.eres per a tots els usos. des deia preua mes Inftms. I t e m í n i m a despesa dlftrla de no]: dot de 10 c t « Benet i Mercadé 28. prop l 'Estació QrAela t

Teatre Bosc

MOHLES A Nsvarru rallar mas (dat o IBSTi nul mes 70

Vegeu nous models

MAGICSON R A D I O

de 4, 5, 6, 7 i 8 làmpares. Oe 160 fins a 1.200 ptes,

C A S A PEIX Boqueria, 47

-

P r é s t e c s

V e n c . {."empro > canvio

J o i e s i'ocasió ' iDare"s o t o g r ; i t i c s

• A ' l KAL', 35 TelAton 1843,'

TOTES P a p e r e i e s M o n t e p i o

Màquines Automòbils Paguem a l t t nrens

OIJ IÒ . 2 2 . onncipa Merca, u'ocasions l'onipre Venda Canvi

de m u n í » ; tota classe d'ubiectes

T O I '>-<K:A8IO jont, « ! • Fcl· loo tOOB

ADMINISTRACIÓ de finques al 2 vl

amo t o l * nena de * vels inexoa 1 eramltaclft d» aesuuaameota com­

pletament x m t u i t a

Préstecs sobre liosuers UNIO FINANCERA

CXJHT». S91 pral re l* ton 11400

D i v e r s o s

ELS SASTKES que son OUMSBC'lANTa

cota compren r i I A R B I O A • B O R I A 4

Telèfon 2S368

rerros i Maquinària FILLdeMIQUELMATEU

Àngels S

MORTIIEMlPÜIIIOOn

T o t a ciasse de m e l a l l t per a tendes i

despa txos

ï. B A S T A R D

l'un Alta. 1 1 U . gg

ACADÈMIAGATALONIA OnmptabUltat - Cà lcu l • f r a n c è s - Anglès - I t a l i à .

PELAYO 34.

CLÍNICA

6UERAU O ARELLANO, Rambla Centra, 15

(davant carrer Un D1ATERM1A

RAIGS X BLEOTROTKRAK

Vies irinàries - Pell Pròstata - Esperma j1 lorrea - Impotènc;̂

Vigor sexual ràp id 1 sens peiil

APLICACIÓ SW • 911Í D e p u r a c i ó ràp ida segura de la sans

CONSULTA de 10' 1 de 4 a B; tesi. de 10 a 1. Tracis ments eapeclals per s | j {

FORASTBHa

ClS- I f

ESSÈNCIES

. 1» ,1

•rr d. ' « 01

punaaime* da tota* J I M ••a per B l l c o n . ( a r a p l onnterla su> tfertaatrfi

especialitat en let ift jlaatee niglènlquea 1 ' u

I l e t o t » conceotracie u 1 etaoorar Colònia» 411

no<» extioct* lOrK,

•4briC3 a'Essf.n e v A i

Vnaaouiai. l l t t 1 • * tr TEIJiFON 3SU1 m

5

te Serp

Llangard

. 1 "

I-

v.amaieo y, Cocodril SI

meitat de pr

12 a

o

Perruqueria del

tioiei tomi Servei acarat.

Preua mòdics llunys amb ro1»

1 eabO « 3 pessí ·* Jo 8 mat i a B I I 0.1

Corts, 542,1.' (entre P, O r i c i

Olarlsl

Ocas ió li tsuterla. >• , | calla, a r t ic le» a ía l ta ' , 5 matlor, Novetats. ^ 1 gràf lquea . Fulles, ' , r < a l'ensTús, Oanoíi»-