WDES PARAL·LE - Arxiu de Revistes Catalanes Antigues

S o p e r d e u e l t e m p s e n p r o v a t u r e s

c o s t o s e s i i n ú t i l s . L ' a i g u a d e l a f o n t

d e l B o u , d e C a l d e s d e B o h i , u s g a

r a n t e i x l a s a l u t i u n a l l a r g a v i d a

Despatx i a i p ò s i t :

P a s s e i g d e G r à c i a , 8 4 - l e l . 7 5 3 8 5

i a les f a r m à c i e s , d r o ç a e r i é s , eolmados

i magateems c t a i g ü e s minera ls ) E D I C I Ó D E L V E S P R E

FUNDACIÓ BERNAT M E T G E HA PUBLICAT SET VOtl'MS DE LES

W D E S P A R A L · L E LES DE P L U T A R C

THAi^tTS PER C A R L Í S R f B A rBOPMMS DE BMC i L* r . B. • . I A LA mnTEBSriAI DÏ BAICU-OHA

FUMBACIÓ BERNAT METOE.-OFICINES: VIA LABTAKA, 30

A n y X L I L - N . 0 \U\2 ***** Impremta : F · r l · n d l n · , ?, » i n TMMM « n i u m B a r c e l o n a : D i v e n d r e s , 2 2 d e g e n e r d e 1 9 3 2

A d m i n i s l r a o l ò : Rambla d* Sant Msap , 16. p r a l . 1 0 c è n t i m s

D A V A N T E L P E R I L L E l m o v i m e n t r e v o l u c i o n a r i que h a e sc l a t a t a I c s c o n q u e s de

l ' A l t L l o b r e g a t i d e l C a r d o n e r , i q u e h a t i n g u t e l s e u f o c u s m é s i n t e n s e n t r e M a n r e s a i B e r g a , i n d i c a b e n c l a r a m e n t a l s g o v e r n a n t s o n s ó n e l s v e r i t a b l e s e n e m i c s de l a R e p ú b l i c a . D i e s e n r e r a c r i d à v e m l ' a t e n c i ó ^ e n v e r s e l p e r i U que s i g n i f i c a v a pe r a l p a í s e l f e t que els g o v e r n s s ' e n t r e t i n g u e s s i n a c o m b a t r e e n e m i c s i m a g i n a r i s , m e n t r e semfe laven n e g l i g i r e l s ú n i c s que r e a l m e n t e x i s t e i x e n . L ' e n e r g i a i l a r a p i d e s a a m b q u è e l g o v e r n h a e x t i n g i t e l s focus r e v o l u c i o n a r i s d e l B c r g a d à , s e m b l a i n d i c a r q u e s ' h a a d o n a t , a l a f i , de l a g r a v e t a t de l a s i t u a c i ó . L a u n a n i m i t a t a m b q u è les C o r t s C o n s t i t u e n t s reacc i o n a r e n d a v a n t e l m o v i m e n t i d o n a r e n e l v o t de c o n f i a n ç a a l g o v e r n , p e r a r e s t a b l i r l ' o r d r e , d e m o s t r a i g u a l m e n t que l a C a m b r a dels d i p u t a t s t i n g u é p l e n a c o n s c i è n c i a de la g r a v e t a t de l ' h o r a . S o l a m e n t v o t a r e n e n c o n t r a q u a t r e d i p u t a t s , dos d ' e l l s , pe r a v e r g o n y a nost r a , e l e g i t s pe l s v o t s d e l cos e l e c t o r a l de B a r c e l o n a , e n les c a n d i d a t u r e s p r e s e n t a d e s o p a t r o c i n a d e s p e r l ' E s q u e r r a R e p u b l i c a n a .

N o c a l d i r q u e n o s a l t r e s , s e g u i n t u n a t r a d i c i ó c o n s t a n t e n e l n o s t r e d i a r i , e s t e m a l c o s t a t de l g o v e r n p e r a t o t a l l ò que s i g n i f i q u i e l r e s t a b l i m e n t d e l ' o r d r e , l ' i m p e r i de l a l l e i . N o ens c a n s a r e m m a i d e r e p e t i r q u e , sense e l c o m p l i m e n t i n e x o r a b l e de l a l l e i , p e r p a r t de t o t s , des de l g o v e r n f i n s a l m é s h u m i l c i u t a d à , n o s ó n pas poss i b l e s l a p a u , l a p r o s p e r i t a t i l a j u s t i c i a .

T o t i r e s e r v a n t - n o s , d o n c s , e l n o s t r e d r e t a l l l i u r e e x e r c i c i de k c r í t i c a e n e l m o m e n t o p o r t ú , ens h e m de posar a v u i a l cos t a t de l e s a u t o r i t a t s p e r a l a r e s t a u r a c i ó de l ' o r d r e .

I l a m e n t e m m o l t , c o m a c a t a l a n s , q u e n o p o g u e m c l o u r e aquestes r a t l l e s , sense p l à n y e r - n o s q u e , m e n t r e e l g o v e r n de M a d r i d a d o p t a u n a a c t i t u d i u n a d e c i s i ó q u e t e n d e i x a g u a n y a r - l i l a c o f t f U n ç * de l ' o p i n i ó p ú b l i c a c a t a l a n a , les l a m e n t a b l e s d e c l a r a c i o n s d e l P r e s i d e a t 'de l a G t n e r a l i t a t de C a t a l u n y a n o e s t i g u i n a l ' a l t u r a de les g r e u s c i r c u m s t à n c i e s p r e s e n t s , n i r e s p o n g u i n a la r e a l i t a t i n q u i e t a n t de l a s i t u a c i ó .

D ' A m è r i c a e s t a n t

CATALANS ALS ESTATS UNITS Potser l ' e m o c i ó m é s forta que hem |

sent i t els catalans d ' a c í recentment, fou l a d ' o i r c a n ç o n s de Nadal catalanes cantades per u n cor yankee en c a t a l à 1 escampades per la r à d i o . Cald r i a é s s e r poeta per a expressar la qua l i t a t d'aquesta e m o c i ó .

» • • D n a l t r e p ler m o l t jn-an (si plers po

d i n dlr-se emocions a i x í que t an afect en el cor de l ' emigra t ) fou u n reci ta l de m ú s i c a catalana donat l ' a l t re d ia par la Princesa T rube l zko l i t a m b é l l a n ç a t per la r à d i o a les ondes d'a-ques» i m m * n s continent. • • •

H a to rna t a esclatar a l i M M * York T i m e s » l a c o n t r o v è r s i a sobre la nacion a l i t a t de Colom. Quan el m i n i s t r e de Musso l in i , D i n o Grand i . e s t i g u é no f a gaire als Estats Uni ts , féu solemne remesa a l Smithsonien Ins l i tu t e d 'un l l i b r e seu defensant l a tesi i t a l i an l s ta . A m b m o t i u d ' a i x ò , el nostre compa-t r l c l de Nova York S e b a s t i à Cruset esc r i v í a l «Times» que feia poc s 'havien t roba t documents contundents que p rovaven que Colom era c a t a l à . Cont e s t à u n i t a l i à de Boston confonent innocen tment l a tesi castellana a m b la v e l l a farsa gallega. Dies d e s p r é s e l • T i m e s » p u b l i c à un extens a r t i c l e de Rica rd A r a m i l , «conegu t a r q u e ò l e g i bibliòfi l i t a l i à » , ] u n t amb u n f a c s í m i l de l a d e c l a r a c i ó del comte Joan Bor-romeo t robada a Milà , 1 l ' o p i n i ó que sembla d e i x a r ben establert que Col o m era c a t a l à , c a t a l à de Mal lo rca . Si els a l t res his tor iadors de Cata lunya pensen c o m el doctor R u b i ó i creuen que j a n o queda dubte que Colom era c a t a l à , ho haur ien de d i r de seguida p e r q u è el q u i som a l 'estranger puguem fer intensa propaganda d'aquest descobriment sobre e l descobridor, fet que en escampar-se dona r i a u n prest i g i enorme a Catalunya.

• » • Regna a q u í una g ran d e s o r i e n t a c i ó

pel ç u e passa amb l 'Es ta tu t ; i , si els representants de Cata lunya no fossis tan ignoran t s del que passa a fora, se n 'aprof i ta r ien . Això és p e r q u è , en proclamar-se la R e p ú b l i c a , tots els d iar is d'aquest p a í s , i tots els que donen noticies per la r à d i o , d igueren que Cata lunya havia guanyat la i n d e p e n d è n c i a . Després , i g u a l m e n t escampada per tot arreu, v i n g u é l a not i c i a que s 'havia dec id i t quedar-se d in t re d ' u n a c o n f e d e r a c i ó espanyola, 1 que el Govern de M a d r i d reconeixia a Cata lunya totes les l l iber ta t s que per tanyen a u n estat federal . I l a recepc ió a p o c a l í p t i c a feta per Barcelona a A l c a l à Zamora , era u n acte d ' a g r a ï ment per la so luc ió def in i t iva d í l plet secular. I aquesta és la i m p r e s s i ó actual sobre l ' assumpte: que e s t à completament resolt a s a t i s f a c c i ó dc Cata lunya . Quan d in t re d'algunes setmanes, o mesos, o anys ( n o m é s Déu omniscient sembla saber-ho) s ' a r r ib i a d i scu t i r l 'Estatut a l C o n g r é s i e! diar i s d ' a q u í p u b l i q u i n les i n s o l è n c i e s dels republicans b o r b ò n i c s , i l a r à d i o faci v i b r a r per a c í els cr i ts anti-cata-lans, la gen t q u e d a r à parada dient-se: «Pe rò , no havien donat l 'autonomia a Cata lunya fa m é s d ' u n a n y ? » Es tà c lar . l a gent d 'aci no sap que és m o l t m é s urgent donar Ics coses que n i n g ú no demanava : el d i v o r c i , e l sufragi f e m e n í , l a s e c u r a l l t z a c i ó de cementir is , e l canv i de bandera.. . L ' ú n i c a cosa a Espanya que era Intensament i u n à n i m e m e n t vo lguda por 1 ' a lunya . es l ' ú n i c a que s'ha de dei-j a r po r a l ' A n y de la P icor .

» • •

Aquests dies e s t à per a c í el nostre 8ran p i n t o r Sert, que si b é fa alguns any* ten ia m o l t a fama entre m i l i o naris , a r a la té en totes les classes, car el n o u Hote l Waldor f -As to r i s . per a l qua l v a fer uneb pin tures mura l s , t é una h o r a d i à r i a de r a d i o - c m l s s i ó i durant diverses setmanes l 'anunciador dol programa feia r e f e r è n c i e s quotidianes a les p iu tures d 'En Sert, que Ja fa temps han estat r e p r o d u ï d e s en nombrosos p e r i ò d i c s iUustruts . L ' a l t r e d ia el «New York T imes» publ icava en fo rmat enorme unes al t res p in tu res o r ig ina lmen t fetes per a l Duc d 'Alba l que ara tracta de v e n d r »

L a c o n f e r è n c i a d ' E n V e n t o s a

ac i . Ent re altres, n ' h i h a u n a que representa el Rei En Jaume en la conquesta de Mallorca, i u n a a l t r a de mon u m e n t a l de la barcelonina Santa Mar i a de Cervel ló , pa t rona dels navegants.

• • « El p in to r Segrelles t a m b é ha vis t

escampades a r reu del p a í s unes reproduccions en Colors de teles seves. In terpre ten g r à f i c a m e n t conegudes composicions musicals i les han publicades lots e l s ' d i a r i s que ' r eben el servei d o m i n i c a l de la casa Hoarat, és a d i r , potser m é s de c inquanta diaris.

• • • ••• • Un d i a r i de Pittsburgfa t a m b é ha

publ ica t en colors u n quadre del nostre Mompou t i t u l a t « O a n c l n g » , i que fo r tnà pa r t de l 'Expos i c ió Internacional del Camegie Museum d'enguany. E n aquesta Expos i c ió els catalans no guanyaren cap p r e m i , 1 a penes vengueren res. p e r q u è la s i t u a c i ó econòm i c a és t an dolenta. T a m b é degut a la d e p r e s s i ó i ndus t r i a l , s'ha decidit no celebrar E x p o s i c i ó l ' a n y que ve. E n la secc ió espanyola h i hav ien quadres de no catalans i de n o u no catal a n s : d i v u i t teles catalanes i setze de no catalanes. Això. si es té en compte que els catalans ( inc loent mal lor quins i valencians) s ó n uns quatre m i l i o n s . 1 els altres espanyols uns d inou mi l ions , resulta u n a prova estupenda dc la present super ior i ta t art í s t i c a dels catalans. Els catalans e ren : Andreu , C i t t ad in i . Gall-Fabra, Junyer, M i r , Mompou, P runa . Sunyer i Togores.

• • • E l pianista Iturbe. que com a valen

cià , i com a deixeble de l ' A c a d è m i a Malats de B v c e l o n a . b é podem classificar com a c a t a l à , e s t à obtenint èx i t s colossals. E l seu posat modest 1 s e r i ó s (com en el cas d 'En Casals) és m o l t comentat i p rodue ix excel·lent i m p r e s s i ó .

• • • Acaba d ' a r r iba r i de donar la p r i

m e r a - r e p r e s e n t a c i ó de l a temporada A n t ò n i a M e r c è (L 'Argent ina)—no s'arr i b a r à m a i a posar en clar s i é s catalana o n o : s e r à un a l t re m i s t e r i com el de Colom T—amb u n è x i t superior a l de l ' a n y passat, s i la cosa és concebible.

• • • El nostre estimat amic i bon ' com

pany En Pere Bach i Rita ha p u b l i cat l a seva tesi doctoral sobre el poeta c a t a l à de la Quinzena c e n t ú r i a E n Pere Torroel la , («The W o r k s o f Pere T o r r o e l l a » . Ins t i tu t© de las Espafias, Nova Y o r k , i m p r è s en a n g l è s a l a T i pografia O c c i t à n i a , dc Barcelona). E l t r eba l l f o u fot sota la gu ia del Professor H C Heaton, de l a New York Un ive r s i ty , que fa mol t s anys estudia domin icanament l a nost ra l i te ra tura medieva l . E l Ulbre, escrit en excel·lent a n g l è s , é s de m o l t agradable lectura, •ombinant l ' e r u d i c i ó amb n n suc d'hum a n i t a t 1 d ' i r o n i a que r a ramen t es troba c n aquesta mena dc treballs, que generalment pateixen d 'una pedanter ia Insuportable.

I . B . A L E M A N Y Pi t t sburgh . 29 desembre 1931.

BELLA TERRA

E l p a í s o n l a g e n t

n o e s m o r

Comuniquen de Carcassona & la premsa dc Paris, que a l a v i l a de Massac. p rop de la c iutat esmentada, v i l a que compta 82 habitants, os d ó n a el cas que en el decurs dels deu anys darrers no s'a registfat n i u n a sola d e f u n c i ó .

A Carcassona i als pobles dols vo l -tants el fet és objecte de mol t s comentar is i to thom, en pa r l a r del poble de Massac. l 'anomena «el pals on la gent no es m o r » .

Es comentaristes d iuen que sl els habi tants dc la p r iv i l eg iada v i l a van seguint a i x í , aviat no sabran ^ u è fer del esment i r i .

C o m e m a r i s d c p r e m s a

Malgra t el·l dies transcorreguts, cont inuen sis comaotaris de premsa sobre l a c o n f e r e n c » . do Joan Ventosa 1 Calve l l al Círcol de la Unió Merc a n t i l de Madr id . E n la imposs ib i l i -tat ma te r i a l de recoll i r-ne tots els retalls, en r e p r o d u ï m a c o n t i n u a c i ó alguns dels m é s expressius.

• E l Sol» , de M a d r i d , sota l 'epigraf • R c a l i d a d » , d i u :

« D e j a n d o aparto toda c o n s i d e r a c i ó n po l í t i c a , l i conferencia pronunciada por el seflor Ventosa en el Circulo de la U n i ó n Mercant i l , ha dado una nota que es mot ivo constante de comen-ta r io en nuestras columnas y que ex-presa. s i n duda a lguna, el sentir actua l de la n a c i ó n en todos los t m -bitos y en todss sus esferas sociales. La rea l idad e c o n ò m i c a de Espafia, coo sii« m ú l t i p l e s i erabrollados pro-blemas: la acentuada d e p r e s i ó n i n dus t r i a l , el estado general do los negocios. y la h u o l U penetrante que va dejando en la inmensa m a y o r l a de los bogares y en la m i s m a v i d a financiera del Estado, reclamen una a t o n c i ó n po l í t i c a m à s de p r i m e r plan o y menoe supeditada a l a turbulenta corr iento de abstracciones que l ó g i c a m e n t e h a dominadu el p e r í o d o const i tuc ional , pero que no puedo hs-cerse eterna sin eomprometor inov l -tablemente los propios intereses po-pulares que el nuevo r é g i m e n ha venido a serv i r y desenvolver.

No hemos do culpar , como ol seflor Ventosa, de la s i t u a c i ó n í n t e g r a m e n -te a los gobernantes que se ban sn-cedido desde el u do a b r i l . Si tué-ramos a puntual izar t a l extremo, n o sabr iamos me i orar las razonadas do-claraclones que ha hecho e l m i n i s t r o de Hacienda. seflor Carner, y que coinc iden con la tesis que hemos ven ido mantentendo de que l a depres i ó n mundial—por r a z ó n de varlas circunstancias que no es del caso repetir—, resulta una consocuencla fatal y directa de l a a r t i f i c i a l y fren è t i c a coyuntura U alza provocada en la p r o d u c c i ó n nac iona l por la Dic tadura , que m é s tardo so a g r a v ó con el camblo de r é g i m e n .

La exact i tud del d l a g n ó s t i c o nos in -teresa porque de él depende que lue-go los remedlos tengan o no eficàcia . Si l a s i t u a c i ó n de nuestra econom i a tuviese fundamental r o l a d ó n con los f e n ó m e n o s de d e p r e s i ó n m u n d i a l , d e b i é r a r a o s preocupamos mas de l a po l í t i c a in te rnac ional que de l a inter io r , para. t raer a l l v l o a nuestras eul-tas. St fueso eorolar to de la p o t M c a f c o n ó i m r a de la Dic tadora , babna que buscar stenoaciones en el sector de las obras p ú b l l c a s y raeignarso a aguan ta r los estragos que sean irre-mcdiables . Si fuese una cnes t i ón de conducta del Poder p ú b l l e o . bastaria con rectificar esa conducta .

E x c l u i d a la p r imera h i p ò t e s i s — l a exc luyan asimismo los sefiores Ventosa y Carner—puesto que es posi t iva que la f a l t a do u n p a t r ó n monetar io in te rnac iona l , sobre todo, t iene a Espafia s in aquella c o n e x i ó n financiera con el mundo, que es cauce de l a p e r t u r b a c i ó n p r i nc ipa l , quedan las stras dos. Y a nuestro j u i c i o son las dos, conjuntas e inseparables, las que expl ican racionalment? los hecho*. Ni el mi smo f o n ó m e n o p s i c o l ó g i c o de l a desconfianza ha sido producido to-talmente por actos sobrevenidos des-p u é s del camblo de r é g i m e n . ;Es que l a baja de co t i zac ión de l a peseta— salvo en u n corto p e r í o d o sostenido por l a po l í t i c a ostabil izadora del seflor Ventosa—y do l a general idad de . los valores b u r s é t i l e s . desde t iempo antes de caer l a Dic tadura , no era evidente signo de desconfianza? La t o n a l i d a d de, u n mercado financloro l a da l a perspectiva que se presenta en los negocios; y esta perspectiva puedo ser enturbiada por insegurida-des y amenazas pol i t lcas o sociales, pero t a m b i é n puedo serio po r fa l lar las circunstancias que engendren o sostienen ol cauce, y desde 1929 lo fúé po r patentizarse la impos ib i l i dad de seguir sosteniendo el a tuendo i n dus t r i a l que so h a b í a organizado con e l presupuesto ex t r ao rd ina r io y la pol í t i ca de obras p ú b l i c a s . Estamos cou-vencidos de que s in camblo de régimen bubiese sufr ido Espafia g ran parte do la d e p r e s i ó n que sufre aho-ra . y que hay u n problema general flaancicro y de coyun tura incubado y manifestado en la è p o c a dictator i a l , y que hubieso causado agltados desveles a los gobernantes y a l p a í s s l hobiese coni inuado r ig iendo la M o n a r q u i a los desUnos de Espafia. Y astamos t a m b i é n convencidos de que, quien quiera que hoy gobemase, tro-pezaria ruda y prolongadamente con ese problema.

Pero tampoco podemos dejar de re-conocer que d e s p u é s del camblo de r é g i m e n se ha agudizado en m à x i m o grado l a desconfianza; en parte, de-bldo a naturales repercusiones de u n cambio t an brusco en l a estructura

O O O O O O O O O O O O g

0 A V U I , D I V E N D R E S A A L E S D E U D E L V E S P R E ,

0 E L S E N Y O R

E N R I C M A Y N E S

I G A S P A R

P A R L A R À A L C E N T R E O P U L A R C A F A L A N I S í »

D E S A N T A N D R E U (SANT ANDREU. 14?)

S Q B t í B

Els problemes polítics del m n

Q ment actual O O O O O O Q O O C . o <

o r g à n i c a nacional—las cuales deben tenor sn c o m p e n s a c i ó n para el pais en una v i d a d e m o c r à t i c a ma= justa y do znayores posibles desarrollos-v. y on parte a precipitaciones doctr i-nales o inexperiencias do gobierno. Esa crisis aguda ú e confianza so presenta en el problema e c o n ó m l c o como u n a c u e s t i ó n urgente y p r è v i a . Lo venimos diclendo p e r i ó d i c a r a e n t c en e s t à s columnas. y no no* cansaremos de repettrlo—baclendo eco ahora a l seflor Ventós»—. L a s i t uac ión ha me-jo rado da n n t iempo a esta parte— tan p ron to como pudlmos observarto nos apresuraroos a registrar lo con al-borozo—; pero todo v ia DO so ha hecho m à s que comenzar. Para que presencieraos u n í r a n c o renacor do la conflanza, tendra que verso una cre-ciehte c o m p r e o s i ó n do l a . real idad e c o n ò m i c a y una s u b o r d i n a c i ó n de toda o t ra p o l í t i c a a las punzantes ouestlones que promueve esa real i dad. Cuando so bava afianzado de nuevo el respeto a insUtuclonos y us-tomas que t e n d r i n sus defoctos. pero do los que no se puedo prescindir por ahora . y se observo una o r i e n t a c l ò n do po l í t i c a e c o n ò m i c a cohorente y p r à c t i c a , y so vea poner a l frente de l a a c c i ó n governante la bandera de la c o n c i l l a c i ó n y el ideal de agrupar todas las fuanas sociales para actuar e n é r g i c a m e n t e sobre la canto v i v a nacional , b a r i su exp lo s ión de fe la potenclal idad productora de Espafia.»

• • • •Las P r o v í n c i a s » , de Va lènc ia , i n -

soraix l a c r ò n i c a s e g ü e n t del seu corresponsal a M a d r i d , «Aradiel», sota ois e p í g r a f s «A salto dc mala. — 1M campafla e c o n ò m i c a del seflor Vent o s a » :

«Es indudabla que el dlacurso pro-nunciado po r e l Sr. Ventosa en a l C í r cu lo Mercan t i l de Madr id ha producido gr&ndis i roa i n ip r c s iòn , porque h a puesto en descubierto toda la absurda obra realizarta por los prime-ros gobiomos de la R e p ú b l i c a , hasta « h o r a medie obscurecida por los ce-lajes de la p o l í t i c a .

Y el l lus t re c a t a l à n no vo a l i m i -tarse a l discursq pronunciado el u l t i m o s à b a d o , stao que f i rmo cn sus n ú m e r o s y en sus e s tud iós , sa pro-pone dar una serio de conferencias de c a r à c t e r e c o n ó m i c o en Va lenc i à , Sevi l la , BUbao. P a l m a de Mal lorca y Barcelona. En l a p r i m e r a h a h l a x à de M a problema* mone ta r io y banca-r i o ; en la sogunda, de l a c u e s t i ó n n g i a n a ; en la tercera, del momento po l í t i co actual , >• en la do Barcelona, de l a po l í t i c a catalana.

A l Sr. Ventosa n o lo duelen pren-das, y n o só lo so dispone a sostener todo lo que h a d icho en el Circulo Mencanti l y que lo v a l i ó e s t n i o n d l ï i -mas ovaciones, s i n ó a abondar m à s . para que el pa í s pueda capacltarse bien de la inraensidad de l a actual c a t à s t r o f e e c o n ò m i c a y disponerse a « m p r e n d e r una r à p i d a r ec t i f í cac ión .

E l documentado dlscurso del seflor Ventosa no h a guslado en a lgu-nas esferas del Gobierno, y el lo lo refleja el d i a r l u «Luz», sucesor da • E I Crlsol» . el cual , a fa l ta de otros argumentos, censura a l orador cat a l à n su Urmeza a l c r i t i c a r l a p o l í t i c a e c o n ò m i c a reallzada hasta a q u í . t a c h à n d o l e de pedanlo. Lo que sucede es que basta ahora no se hab í a hablado de estos osuntos con tan-t o conocimlento, n i nadlo h a b í a pre-sentado esa sorie de cifras aplastan-tes, con t ra las cuales no caben ha-bi l ldades , sino un examen de oa-c i è n c i a y una r e c t i f í c a c i ó n i n m e d i v t a de todos los errorcs d e r a a g ó g l c o s en que se han incur r tdo .

El Sr. Ventosa dice quo a ú n es t i empo do que u n a niteva po l í t i c a e c o n ò m i c a .--al- • a l • .us I esta nota op t imis ta , r.iàs su p r o p ò s l l o de que acudan todas las derechas a o r ien ta r ia , prescindlendo de ideales poi i t icos , c imentan su só l i do prestig io do serono gobemante y gran pat r io ta .»

• • « H o r a l d o de Aragón» , de Saragossa,

d i u , sota l 'epigraf «Un dlsourso i m -p o r t a n t e » :

•Don Juan Ventosa es con C a m b ò to m à s prestigioso del par t ido regional i s ta c a t a l à n y una figura eminente entro los flnancieros cspafloles

Po r ser todo eso se a c u d l ó a su exp e r i è n c i a y • su au tor ldad para que normallzase l a Hacienda p ú b l i c a desp u é s de l a dic tadura , y en circunstancias d i f ic lUslmas , cr lucas. cuando la l i q u l d a c i ó n del p e r í o d o dictat o r i a l arrastraba en descenso mor ta l nuest ra moneda.

Con patriotisrao y acierto notonos a c u d i ó Ventosa a c o m p l i r c l deber c iudadano de serv i r a la P à t r i a , y fué m i n i s t r o de Hacienda: el u l t i m o m i n i s t r o de Hacienda dc Ja Mon a r q u i a .

Aquel pac r io t i àmo y aquel acierto la han permll ido — s a t i s f a c c l ò n de coneiencia t r anqu i l a de haber obrado rectamento — compareccr en el Círcu lo Mercan t i l de > l a d r i d a rendi r cuenta a la o p l n i ó n de lo que h izo y a exponer lealmente lo que deoe h acer se en l a angustlosa s i t u a c i ó n M tual de Espafia.

Interesante, interesantisimo el dlscurso de Ventosa, v a rcproductdo i n tegro seguidamente para conocimlent o y examen de los lectores del tHe r a l d o » . Su v u l g a r i z a c l ó n es necesaria m é s que ronvenleme. Hay en él abu.v dante m a t è r i a para comentar io y co-piosa ensefianza documental .

Un pufiado de verdades claras v contundentes. dichas con la serer.'. dad del quo pisa flrme; u n a cxposl-c ión comparat iva de la Hacienda de sus d í a s minis ter ia les y dc la a c u ü . c lara , concreta, dosconsoladora; u a p rograma de rcol ldadcs. de lo que Espafia neceslta y qulere, con u r g - i -eia; un sen t ído poUUro rtel n . o m í n t o decielvo que v i v i m o » , y un l U i o a

U n a c o n f e r è n c i a d e l s e

n y o r V i d a l i G u a r d i o l a

El senyor V i ^ a l I Guardiola d o n a r à m o l t a v i a t una c o n f e r è n c i a a Granada a l 'Assoc iac ió de fills de comerciants 1 indus t r ia ls .

E l t ema que d e s c a b d e l l a r à el nostra d i s t i ng i t amic . es; «SenUt do les noves aportacions do Catalunya a l ' obra co rd i a l de la r e n o v a c i ó cul tur a l I e c o n ò m i c a d ' E s p a n y a » .

El d i a 10 del prop v inen t mes de febrer, el senyor V i d a l i Guardiola, d o n a r à una a l t ra c o n f e r è n c i a a B i l bao.

miento y una oferta de servicios rue las circunstancias fljaràn cuando ' t r . do ser ut i l izados.

Eso fué, en s í n t e s i s , el dtseurso del ex m i n l s ' r o Ventosa: La reeonanria de l acto, el é x l t o del orador, exiraor-d inar ios ; lo refleja expreslvameme la Prensa.

La gente quiere s incendad, d a r l -dad v temas do los que coDsiltuyen la p r è o c u p a c i ó n p ú b l i c a , aqaellos que t ienen alterada la n o r m a l i d a d nacion a l : c ó m o la vamos a recuperar y c ó m o so va a poder v í v l r y t rabejar on paz y en g r a d a de Dlos.

Y a os bastame olocuenie que m m Iras el Parlamento, dosmayado, pier-de el t iempo lastimosamente, resue-non fuera do é l las voces que tnte-resan a l a o p l n i ó n .

Un eco pol í t i co mereeodor do ser subrayado es el que h a tenido en las p à g i n a s de «A B C. o l dlscurso 40 Ventosa. Por la especial s ign i f l cac ión dol popu la r d l a r lo madr i l e f io r c s u l ' à n m u y expreslva* las s l g u í o n w s Uncas con que enesbera l a I n f o r m a e i ó n del acto del Circnlo M e r c a n t i l .

Dice as í «A B C»: « P o r pr imera vez desde a b r i l en

cuentran las amargures de Espai".a una o x p r c s l ó n flel y cabal, j u s t a y v a l iento, en la palabra de u n g ran po-l l ' l c o y do u n e x p e r t í s i m o gobemante, nno de aqiinllos que la r e v o l u c l ò n sustrajo a l s e rv ldo de su P a t r i s ent ro o d i ó s y d l f a m a c i o n · ' s . y que al reaparecer ahora no viene s luchar con t ra el r é g i m e n y tampooo s ser-v l r t o . s í n o a l a c h s r con t ra la ca tà s trofe y serv i r a l a n a c i ó n . A los nuevo mesos de proclamada l a Repúbl i ca n o puedo haber c u e s t i ó n de rògí-men. L a m s y o r desdlcha que .mede o c u r r i r l e a u n pais es entregarsc « los movlmien tos morbosos y convu".-slvos. a las contradtcciones e incon-gruencias subversivas, como las que

so b a n r t g i ^ r a d o a q u í desde ISIS. Los que cuenten con esta desdlchada p r o p e n s i ó n pars p r e c i p i t a r a sp í rac ' .o -nes j r soluciones que só lo se deben p e d l r a la madura r e í l e x i ó n y s Is expe r i ends reposada de los puebios n o cooslguen- m à s que prolongar y ag r sva r una crisis que «i do momento les aproveeba s l fin arrss t rs y hunde toda la ed i f l cac lón precipi tada . .

No es inopor tuno y debe resultar s leedonsdor el recuerdo de l a campafla d i f a m a t ò r i a , de falsedades In-jur iosss y affresiones mortlf icantes con que se a t a c ó a Ventosa por sn aeertsda g e s t l ó n y por aquella l'-pe-r a c i ó n de c réd i lo con M o r g a n BnjS a n u l a c i ó n tan cara p a g ó Espafla.

No fueron solo los disolventes <«íír-nos. los mismos que ahora disparen contra el socialista Pr ie to desde ias mlsmas encrudjadas; fueron voces de solistas tan destacados como la t 'e i jn r i sconsul to Bergamin que l levó a la p r imera r o i m i ó n que con aslsten-cla do Melquiades A l va r e t y Alba celebra ban los const i tuc lonal ls tas su p r o p ó s l t o ya exter ior izado en Is Prensa. de ejercer a c c i ó n contra el min is t r o de Hacienda: p r o p ó s l t o descabe-l lado que se f rus tó en un geslo do repulsa de Alba y en unes s ò b r i e s , nobles y Icvantadas frases de Melquiades Alvarez. dignas de su auster idad y do su fina sensibi l idad. Y al l í se acabaren los e ó n d a v e s const i tuclonallstas, sin quo la causa cierta iras-cendiese al p ú b l i c o .

En aquella campafla contra Ven-toss. la p a s i ó n po l í t i c a n u b l ò ol pa-t r i o t i s m o y I s i n c u l t u r a puso lo don i , , - en dafio de Espafla.

E l ex m i n i s t r o c a t a l à n . y otro*. m n-s a r í a n lo que cuesta se rv i r honrada-mente al pueblo y cuando P é r e z do Aya la se lamenlaba de que lo tacha-sen de enebufists s in que nadle lo defondiera. se d i r í a n : «Y en o c a s i ó n m à s i m p o r t a n t » para Espafia. ;qu len e s c u d ó el honor de l m i n i s t r o en cu-yas manos estaba la suerte de l a Uuc ionda espaflola?»

Po r haber sabldo su f r l r p a t r l ó t t c a -montc entoncos. Ventosa puedo volver hoy a Madr id a encararse con el pa-sado y s exh ib l r lo gal lardamente a Espafla, d l c i é n d o l a : «Aquel lo es lo q*:»! yo bice por t l y ved ahora lo PUO han hecho los que me s i g u i c r o n » .

Voz de rspafia dice «A B C» que f u * e l d lscurso do Ventosa. Eso queremos nosotros para que nos satisfaga cum-

O O O O O O O O O O O O O

Centre Popular Catalanista de X

Sant Andreu

C a r r e r de B a n t A n d r o n 1 4 8 i

L a c o m p l i c i t a t d e l ' o p t i m i s m e

L a reaütat d e l s f e t s c o n t i n u a i m p l a c a b l e m e n t a d v e r s a a les h i p ò t e s i s i t e o r i t z a c i o n s , c a d a v e g a d a m é s l í r i q u e s , d e l P a r t i t C a t a l a n i s t a R e p u b l i c à . E l s f racassos n o c o m p t e n p e r a l s d i r i g e n t s d ' a -q í K l l a p e n y a p o l f t i c a . N i c o m p t a t a m p o c r e s d e l q u e s ' e s d e v é a l p a í s e n aques t a h o r i d e d e s g a v e l l s g r a v í s s i m s .

P e r a i x ò , m e n t r e L a Publicilal, e n c o m e n t a r l a m e m o r a b l e c o n f e r è n c i a de l n o s t r e i U u s t r e a m i c J o a n V e n t o s a , a f i r m a a m b p a r a u l a v à c u a m e n t r e t ò r i c a i e n t r e e s f o r ç o s d ' o p t i m i s m e b a l d e r q u e l ' o r d r e i l ' a u t o r i t a t m a n t e n e n e n c a r a l l u r s p r e s t i g i s e s s e n c i a l s , l a r e a l i t a t c o m p a r e i x a d e s m e n t i r - l a d ' u n a m a n e r a i r r e f u t a b l e . A F í j i r o l s , a B e r g a , a S ú r i s . a t o t e l B c r g a d à , e n u n m o t , a l P l a d e B a g e s , i a B a r c e l o n a m a t e i x , n r a v e r g o n y o s a m e n t p e r t o r b a d a p e r u n c o n f l i c t e q u e h a c r e a t i h a e n v e r i n a t l ' a u t o r i t a t m u n i c i p a l , h i h a q u e l c o m m é s que u n s i m p l e m a l e s t a r . L ' a n a r q u i a s ' h a e n s e n y o r i t de p o b l e s s ence r s i e l c o n n n i s m e h a h i s s a t l e s seves b a n d e r e s . L a v a g a d e l r a m t è x t i l , d ' a l t r a b a n d a , es v a e s t e n e n t p e r C a t a l u n y a . L e s p r o p a g a n d e s m é s d i s s o l v e n t s i a b s u r d e s c r e i x e n e n m i g d e l a i m p u n i t a t . I c r e i x l a c r i s i i el d e s c r è d i t . I , e n c a r a , l ' e n d e m à de C a s t i l b l a n c o i A r n e d o i s i -m u l t à n i a n v n t a m b A l c a l à d c H e n a r e s . S a g u n t , V a l è n d a i B i l b a o , les C o r t s , sense p r e s s a p e r a r e s d e ! q u e c a l r e s o l d r e a m b u r g è n c i a , s ' e s m e r c e n c o n f i a d a m e n t a d i s c u t i r i a p r o v a r p r o j e r t e s de l l e i t a i l s e c t a r i s i d e s p l a ç a t s c o m a q u e s t de l a s e c u l a r i t z a c i ó d e l s c e m e n t i r i s . i Q u è e spe ren e l s s e n y o r s d e l P a r t i t C a t a l a n i s t a R e p u b l i c à pe r a o b r i r e l s u l l s ? E s p o s s i b l e q u e n o e s p e r i n r e s . S e m b l a m é s a v i a t q u e l l u r v o c a c i ó é s m o n o l o g a r a les f o sques .

H i h a o p i n i o n s q u e es p o d e n n o c o m p a r t i r , p e r ò q · e s ' h a n d e r e s p e c t a r . H i h a t a m b é d i v e r g è n c i e s p o l í t i q u e s q u e j u s t i f i q u e n i e n n o - , b l e i x e n l a l l u i t a . P e r ò h i h a fe ts d ' e v i d è n c i a q u e n o e » p o d e n n e g a r n i e s b i a i x a r sense c o n t r a u r e u n a e n o r m e r e s p o n s a b i l i t a t . Q u a n es n e g u e n é s s e m p r e p e r m e s q u i n e s a p o l í t i c a , o p e r l a n e c e s s i t a t d e m a n i o b r a r e q n í v o c a m e n t , l a q u a l cosa e q u i v a l a d i r a n t i s o c i a l m e n t . a n t i p a t r i ò t i c a m e n t .

I a ó n f e t s d ' e v i d è n c i a q u e l ' a u t o r i t a t i l ' o r d r e n o h a n m a n t i n g u t n i m a n t e n e n a q u e l l s p r e s t i g i s e s M u c i a l s d e q n è p a r l a . L a P u b l i c i t a t . S ' h a f e t massa d e m a g ò g i a a l P a r l a m e n t . Se n ' h a f e t m a s s a des d e l s c o n s i s t o r i s m u n i c i p a l s , des d e l p r o p i b a n c b l a u d e l G o v e r n d e M a d r i d i des d ' a q u e s t b a n c v e r m e l l d e l a G e n e r a l i t a t d e C a t a l u n y a . I l ' o r d r e p f i b l i c h a f a l l a t e s s e n c i a l m e n t i e n c a r a f a l l a i s ' h » s u b v e r t i t l ' o r d r e soc ia l i s ' h a relaxat e l respecte a l ' s u t o n t a t i a l a l l e i fins a u n s l í m i t s i n t o l e r a b l e s .

D a v a n t l a s i t u a c i ó g e n e r a l d e l p a í s , l a c o m p l i c i t a t d e l s i l e n c i é s r e p u g n a n t , p e r ò c a l d e l a t a r t a m b é l a c o m p l i c i t a t d e l ' o p t i m i s i n e . E n n o r a de C a t a l u n y a , e n n o m d ' E s p a n y a , e n n o m d e l a R e p ú b l i c a N o m é s aqu . 'Ha rectificació e n e l s p r o c e d i m e n t s de g o v e r n q o e p o s t u l a v a e n l ' a c t e d e M a d r i d e l s e n y o r V e n t o s a p o d r i a j u s t i f i c a r - l o . N o s a l t r e s e s p e r e m u r g e n t m e n t a q u e s t a rectificació. M e n t r e n o v i n g u i , p e r ò . o p t i m i s m e s c o m e l s d e L a Puhlieiial s ó n i se ran o p t i m i s m e s -funestos . E l s o p t k t r i s m e s d e l a c o m p l i c i t a t o e l s d e l a i n c o n s c i è n c i a r e s p o n s a b l e .

p l idamente: que sea voz espaflola. m u y espafiola. que suene a un idad nacional . la voz del prestigioso y ex-perto ex m i n i s t r o de Hacienda catal à n de qulen el mayor elogio se lo olmos al sefior Carner, el actual t i t u l a r do la cartera, muchos meses antes de ser min i s t ro , cuando s e g u r » -mente estabs m u y lejos. por «u v o l u n -tad. de serio.

—Vale mucho Ventosa — d e c í a Carner—, vale mocho; es uno de los ca-

exoc i ic ló do t rebal ls d 'ar t sota totes les formes, en els monuments pc-b l í c s , museus i a lca ld ies ; r e s t a u r a c i ó de l m o b i l i a r i nac iona l .

To ts aquests t rebal ls i d'altres hau r an de realllzar-se r à p i d a m e n t , eo-m e n ç a n t e n febrer i m a r ç . El ls permet r a n als diversos Indus t r ia l s afectats per la c r i s i , de t o m a r a o b r i r l l u r s tal lers i d 'admetre uns par t de l l u r personal.

E i president del Consell M u n i c i p a l talanes de m à s m é r i l o . y Catalufla, ha p r o m è s el seu concurs. T a m b é ha nosotros, cuando es té organizada. c o n t a r é con é l : l o necerita —

C n a l í d e d do los hombres do talon-to, como ol seflor Carner, es apreciar el m é r i t o ajeno.

Diumenge, dia 2 4 s les cinc de la t a rds :

A C T E I N A U G U R A L dc la secc ió femenina que a c t u a r à

sota el nom de

CULTURA SOCIAL DE LA DONA

H i pendrsn p a r t les conferen l i a n t s s e g ü e n t s :

A n n a B a l t a s a r

C a r m e S a l a

M a r i a B a l d ó d e T o r r e s

F r a n c e s c a B o n n e m a i s o n

v í d u a dc V e r d a g u e r i C a l l i s

Ò O O O O C K O O O C X D O Ó

Pues nosotros q u i s l é r a m o s que Ve iv t o u no fuese de Catalufla; fuese de Espafia.

Melquiades Alvarez ayer en k) doo-t r i n ^ l ; Ventosa h o y en lo econOmlco. ponen una nota de esperanza en el h o r i r o n i o de la p o l í t i c a espafiola. ra-q u í t i r a do hombres y seca de e n o r g í i creadora. .

P e r a r e s o l d r e !a c r i s i

e c o n ò m i c a m u n d i a l

L a f a b r i c a c i ó d e l ' o r

I n despatx de Par i s d i u que M Or deneau. Jutge d ' i n s t r u c c i ó , s'ha presentat a l'escola cent ra l amb l 'objec. te de v is i ta r la I n s t a U o c l ó de l ' cngt-yo r polac D u n i k o w s k i . el qual p reum

poder extreure Impor tan ts qnanUtats d 'o r de determinats minera ls .

EU deixa als experts designats op-.:-tunament la tasca d ' ap reda r l a va l o r db les e x p e r i è n d e s que persegueix M D u n i k o w s k i .

E l resultat d e f i n i t i u de les e x p c r l é n -d e s no s e r à pas conegut abans d 'un cert p e r í o d e de temps. Els experts desitgen obtenir tota mena de garant ies per a poder d i c t amina r a m b cone lxe imnf de causa sobre l a real i t a t de l a f a b r i c a c i ó de l 'or.

ELS SENSE-FEINA

L e s i n d ú s t r i e s d ' a r t d e

P a r í s a m e n a ç a d e s p e r

l a c r i s i

I.es i n d ú s t r i e s d 'art de P a r í s s ó n ac tua lment do les m é s afectades per l a c r i s i dol t rebal l .

A l ' hora present es compten de 120.000 a 150.00D obrers i empleats afectats por la vago fo rçosa , a m b les c i r c u m s t à n c i e s agreujants que aquests obrers r isquen de perdre una g r a n pa r t de l l u r habi l i ta t professional dc gut a l l u r i m m o b i l i t a t fo rçosa .

Per veure de posar remei a la s i -t u a c i ó s'ha c o n s t i t u ï t u n c o m i t è tntec-s indtca l que h a v i s i ta t el president del Consell M u n i c i p a l de Par is 1 el « p r é f e t . del Sona-

E l c o m i t è ha exposat els m i t j a n s s e g ü e n t s que poden atenuar l a c r i s i per l l a rg temps: Posar immedia ta m e n t s la d i s p o s i c i ó dels i ndus t r i a l s interessats c r è d i t s a l l a rg t e r m i n i ;

estat sol·licitat el concurs del m i n i s t r e de Finances l de l Govern.

U N A S O C I E T A T B E L G A

P e r a s o c ó r r e r e l s t r e

b a l l a d o r s i n t e l · l e c t u a l s

A B è l g i c a acaba de fundar-se una as s "Ciac iò denominada A. A i A. S. que té per objecte s o c ó r r e r els In tel· lectuals v í c t i m e s do l 'adversitat

Compta j a « m b m é s de dos cents membres' r e p i r í e n t a n t totes les professions l iberals i h a i n a u g u r a t el seu estatge social s Scbaerbeck-Brav selles.

L ' a s s o c i a c i ó t reba l la per ta l de rs-c n i r el capi ta l neoessart per • gar a n t i r ia n o r m a l destresa dels i re-b a l l à i ' o r s d d pet.sament. O r g a n u a r à nombroses festes a r t í s t i q u e s i de car i t a t i d 'al tres sdes Impor tan t s I de r u d i m e n t s .

R o b a t o r i d ' o b r e s d ' a r t

U n W a i t e a u d e s a p a r e i x

a N o v a Y o r k

C o m u n i q u e n de Novs Y o r k i l u premsa de Londres , que uns l ladres b a n robat quatre teles de mestres p in tors , de l a r e s i d è n c i a do M r . O d l u m . pres ident i » r · E l o r . r c B o u d C v à s Kores th i l . s prop de Novs Y o r k .

Aquestes quatre p i n u u e s s ó n evs->uades en la suma de tSS'OOO dOla-s.

Ent re t q t M S t M quatre teles r . i h a u n í escena campestre de W s t r t emi . LL-S al tres tn>s s ó n dos r e t r a t í I u n paisatge d f p i n t o r s anglesos di* renom.

A 2 . 6 4 5 m e t r e s

L a c a r r e t e r a m é s a l t a

d e l v e l i c o n t i n e n t

L'n c o m u n ú ' u t de Marrakech don-t la not ic ia 'fue han YSISI sesbats, « l 'At las , a l co l l de T iz l -Ougdzour , ets treballs de oous t ruedo de la carretera m é s a l ta del v e l l con t inen t .

Aquesta carretera, quo es t r o b a ' s la r e g i ó de T s r o u d s n t . passa s u n a a l t i t u d de metres l t a n sols u n a carre tera del n o u con t inen t , de X i l e . a !.870 n etres. é s m é s elevada que la que acaba de cons t ru i r so a la r e g i ó dc T a r o u d a n t .

Sembla qup aquesta nova 1 a l t n carre tera s e r à i n a u g u r a d a a v i a t .

f V J — D i v e n d r t j . 22 Je g e n e r <!« 193a C A V B Ü D B C A T A E D N Y »

t

v í d u a d e S a n s a l v a d o r

. 1 mori conforíada amb els Sanis Sagramenis i la Benedicció Apostòlica C A . 0. s.,

E l s s e u s a f l i g i t s f i l l a d o n y a D o l o r s , f i l l p o i f t i c d o n S a n t i a g o J u l i à , n é t , c o s i n s i p a r e n t s t o t s , i l a r a ó s o c i a l < H l j o s de Gabriel Julià*, en p a r t i c i p a r a l s a m i c s i c o n e g u t s t a n i r r e p a r a b l e p è r d u a , e l s p r e g u e n q u e l a t i n g u i n p r e s e n t e n l l u r s o r a c i o n s i s e s e r v e i x i n c o n c ó r r e r a l ' e n l e r r a m e n t q u e t i n d r à l l o c d e m à , d i s s a b t e , d i a 2 3 , a d o s q u a r t s d ' o n z e , d e s d e l a c a s a m o r t u ò r i a , C a s p , 3 5 , a l ' e s g l é s i a p a r r o q u i a l d e S a n t F r a n c e s c d e P a u l a i d ' a l i í a s a d a r r e r a e s t a d a , C e m e n t i r i d e S a n t ü e r v a s i .

NO ES OONVIOA P A R T I O U l . A H M E . i T

r

E m í l i a T u b a u i C u b e l l s m o r i en l a p a s del Senyor

o o n r o r U d a a m b s U S a n t i S a g r a m e a t i 1 u B e a t d l e o l ò A p o s t ò l i c a • 1 d i a 1 7 te gener de 1 9 3 2

<A. 0. 8.)

E l s e u e s p ò s M a n u e l A r m e n g o l I B a s , f i l l s F e r r a n , M a n u e l i M . ' M e r c è , f f l l s p o l í t i c s M a r i a d e ! C a r m e M i r í S e r v a t , I s a b e l P e d e m o n t e i A m i j a s i L l u f s B o n e t i Q a r i , n é t s , m a r e p o l í t i c a , g e r m a n s p o l í t i c s , n e b o t s , c o s i n s , p a r e n t s t o t s I l e s c a s e s « R O S E N D O M i R > i « T O S T A D E R O S R S U N I D O S , S . A . » , e n c o m u n i c a r t a n I r r e p a r a b l e p è r d u a , p r e g u e n a l s a m i c s i c o n e g u t s q u e v u l g u i n e n c o m a n a r a D é u l a s e v a à n i m a i a s s i s t i r a l ' O f i c i f u n e r a l 1 m i s s e s q u e t i n d r a n l l o c a l a P a r r o q u i a l B a s í l i c a d e S a n t a M a r i a d e l M a r , d ' a q u e s t a c i u t a t , d e m à , d i s s a b t e , d i a 2 3 , a d o s q u a r t s d ' o n z e d e l m a t í .

L ' E m t n . Senyor Cardena l Arquebisbe de T a r r a g o n a i els l l ims . S r s . Bisbes de Ba rce lona , Solsona I Seu d ' U r g e l l , han concedi t les indu l f j èncfes de consuetud .

N o t e s Observator i M e t e o r o l ò g i c de la D a t

v e r s l i a i de Ba rce lona — Dia i l de t, ner de 193Ï.

Hores d ' o b s e r v a c i ó : * la t set, a lea 1 r e t i a 1 a les d i v u i t .

B a r ò m e t r e a zero t a l n i v e l l del mar . M i l ü m e t r e s : 77l"7, 7731, TTS'S. v n m b a r s : 10802. 1030». 10S1'«.

T e r m ò m e t r e a 1"ombra Sec: V t , l l ' O . H u m i l : S'Ò. I O T 9 t .

i 1 a m i t a t ( c e n t è s l m e s de s a t u r a c i ó ) : ' -7. 65. 83.

Vent . D i r e c c i ó : K , S E., ca lma va-loc t t a t : 0. 2, 0.

Kstat del ce l : N e b u l ó s , dejcober t . Qasset de n ú v o l a : S i St-Cu.. Al -Cu ,

X b . —. Tempera tu res extremes a l ' ombra .

M à x i m a : 15 6. M í n i m a : 9'0. I d . p r o p d e l s ò l : TO.

O s c i U a c t ó t e r m o m è l r l c a : S'S. Temp e r a t u r a m i t j a n a : 12*3.

P r e c i p i t a c i ó aquosa: r e c o l l i t a les set hores . VT, a l«e d i v u i t hores de l a data . O'O.

Recor regut del v a m en Igua l per í o d e : 71 q u i l ò m e t r e s .

Observacions part iculars- , c a l i t j a L a i s a .

E l D i r e c t o r : E. A icob t .

-ParaigOes Cardés Sïïffí: D e m à , dissabte, a l estatge de l

CoUegl de Metges de Barce lona (Sant a A n n a . 28. p r i m e r ) , t i n d r à l l oc la J u n t a general r e g l a m e n t à r i a , del Col·legi O l i c l o l <la Llevadores de Barce lona 1 p r o v í n c i a , a les cinc de l a t a r d a de p r i m e r a c o n v o c a t ò r i a . 1 a dos quar t s de sis, de segona, d'aco rd a m b e l que disposa l ' a r t i c l e 34 dol Reglament I n t e r i o r .

L'estat de comptes e s t à a l a v i s ta pe r a l seu es tud i , a l quadre d 'anuncis de 1 estatge social .

Lloveras , t resorer; Inda lec I Fuset, comptador, t Vlcents Ferrer , Josep X i f r a , S e b a s t i à Sopena 1 M a n u e i Ma-ta r rodona , vocals .

Flmlss lma p e r a taula

A l 'Hosp l ta l -San i ta r t de l 'Esper i t Sant , de San t a C o l o m a de G r a m a o M . s 'ha rebut u n d o n a t i u , s igna t amb les i n i c i a l s M.» T . de B . L a Junta d e l d i t Sana tor i , en l a i m p o s s i b i l i t a t d'a* g r a i r l ' a l m o i n a persona lment , p e r l a f o r m a a n ò n i m a en q u è s 'ha fet, ap ro fita l ' hosp i t a l i t a t d'aquest p e r i ò d i c , pe r a donar-ne p ú b l l c m e n t les g r à cies m é s expressives.

— F o s f o - G l l c o - K o l a · L e c l U n a t . c u r a i n a p e t è n c l a . B . D o m è n e c h . Ronda d t San t Pau. 71.

E! p r ò x i m d i u m e n g e , a les onze del m a t í . t i n d r à l l o c , a l l oca l de !a Coopera t iva «La L e a l t a d » . car rer de Montseny , n ú m . 81 ( O r à c l a ) , u n acte d ' a f i r m a c i ó esperant ls ta . organi tza t pe r la Societat Esperant ls ta <Paco K a j A m o . (Pau 1 A m o r } .

—Per a comprar a bon p ren aneu n la J o i e r i a M a g r í f t i - T a l l e r » , 4 1

Joies veritable ocas ió L a Car i ta t C r i s t i a n a de Barcelona,

ha bocorrogat, d u r a n t l ' any 1931, S.tfM malal ts , dels q u a l s en m o r i r e n 128, havent-los s u b m i n i s t r a t 48,6<i6 bons d e g a l l i n a , V.TOi de ca rn . i 29.206 da Uet, i h a satisfet 3,000 pessetes pe r a l pagament d 'a l le tament . E n to ta l , i m p o r t a 77.969'13 pessetes.

A m é s es r e p a r t i r e n l l e n ç o l s , f lassades, fundes p e r a co ix in s , bolquers per a nou nats 1 a l t res peces d ' l i s I abr ic .

Pe r <i a tendre els mo l t s ma la l t s que d i à r i a m e n t sol·l ici ten socoisos, la Jun ta a g r a i r à les persones car l ta -Uvea que es d i g n i n a j u d a r i a a m b t tars a lmoines que poden d ipos l -i n r a l a c a i x a de l ' a l t a r de U l ' u r l s s l m u . de l ' e s g l ú s l a de Sant Jau-11.0. o b è subscr iure ' s p e r ' a l g u n i ip innUta t mensua l , passant avis a la casa dispensar i , ca r r e r de Sant Pau , n u m e r o 22, p i s tercer.

- M o s t A r n a u t e a per a ma la l t s l sans.

A TAssemblea g e n e r a l o t d i u à r l a . r>rada el d i a 12. a Nova Germa

n o r A r i b a u . t U . s 'e legl el s e g ü e n t Cousel) d i r e c t i u : R a m o n C e r m e í i " . p res ident ; Faus t i SAncbe/.. vice-pte-

,: R a m o n A l t r s . smrretar l ; Ba • » » Pra ts . viô-sccrGiarU A n t o n i

S 'ha r eua i t l a Jun ta d i r e c t i v a de l ' A s s o c i a c i ó d 'Eng inye r s de Monts , pe r a ad jud ica r els p remis d e l concu r s obert, a ls au to r s dels t r eba l l s presentats sobre les tmesures fao t l b les que p o d r i e n dictar-se p e l Poder p ú b l i c per a e s t i m u l a r l ' o b r a de l a r e s t a u r a c i ó forestal d 'Espanya*.

H a acordat conced i r u n p r e m i de l,50o pessetes a l t r e b a l l que os ten t i p e r l ema • E f i c à c i a . , de l q u a l é s a u t o r l ' eng inye r de M o n t s , senyor T o m à s dc V iUanueva i A l d a r , i t res p r e m i s de 1,000 pessetes, a cada u n d'aquests al tres: «El sant arbre da l a g u a r d o » , pel senyor J u l i Senador G ó mez, n o t a r i de P a m p l o n a ; « C a s t a n e -t u m ï , pel senyor I g n a s i Echever r l a Ba Unt in , eng inyer de Monts , 1 «Apl i quem-nos a m u l t i p l i c a r les riqueses natura ls . . . etc.>. pe l senyor U u í * F e r n à n d e z Alonso , eng inyer de Mont s .

M a d r i d . 16 de gener de 1932. — E l secretar i . A n t o n i Berned . — V. e . E l president, Joan A. P é r e z U r r u M .

A l 'Hosp i t a l C l í n i c h a m o r t Evarist B s c r l b à , el q u a l , gu ian t u n carro , fou a t rope l l a t pe r un t r a m v i a . " l ca r r e r d'e Ribes, cantonada a l ' do Navas de Tolosa.

V i d a r e l i g i o s a S A N T O R A L

Sants d a v u l . — Sant Vlcents d'aca.. i mr . ; Sant A tanas l mon jo l mr . , I e l Beat Francesc G i l de Frederic , m r . . f i l l de Tor tosa .

Sants de d e m à . — Sant B a m o n d e Penyafor t . domin ic , f i l l de Barcelona ; Els desposoris da Nostra Senyor a ; Sent I ldefons , b . 1 Santa Eme-renclana . v g . l m r .

Quaran ta hores .— A v u i i d e m à a San t Pere PueHes.

A d o r a c i ó n o c t u r n a . — D e m à . t o m de Sant A n t o n i dc P à d u a .

CULTES Dnsl l ica d é S n n l a M a r i a del M a r —

I.a P l a Assoc la ic ió de devots de San t Josep O r i o l , • c a n ò n i c a m e n t e r i g i d a en aquesta e s g l é s i a p a r r o q u i a l , p racU-c a r à d e m à a l a missa de dotze l a v i s i t a e s p i r i t u a l « 1 Sant, amb els exercicis de cos tum, a la qual p rend r à p a r t l ' e sco lan ia a m b e l cant dels Parenostres l Goigs .

L a missa s e r à a p l i c a d a en sufra,, '! del soci Freder ic B a d o l l i B o i g .

— P a r r ò q u i a de S t . Jaume,—Solemne noviMiflri ded ica t a l a S a n t í s s i m a T i i n l l n t . A les 6'30. e x p o s i c i ó il» Sa I i v ina Majestat , r o s a r i , t r i s ag l , e ï r i í -c lc ls de la Novena, s e r m ó pe l D r . A l fons M . R i b ó . canonge ; benedicc i ó , reserva 1 c a n t dels goigs a l a S a n t í s s i m a T r i n i t a t .

Dissabte, a dos q u a r t s de v u i t , es r e s a r à u n a pa r t d e l rosa r i . A dos qua r t s do dotze, l a Cor t d 'Honor do S c n j o r e s a l a Verge de l PUar honor a r à l a seva S a n t í s s i m a Mare a m b l a c e l e b r a c i ó d 'una missa a l seu p r o p i a l t a r ; es r e s a r à la v i s i t a i u n acte do desgreuges p e r a I m p l o r a r la seva i n t e r c e s s i ó p e r les necessitats de l ' E s g l é s i a i de l a nos t ra P à t r i a

T o t » els dies, acabades les f u n cions de l a tarda , es resa el rosar i

de l a C a r i t a t Cr i s t i ana a l ' a l t a r de l a Pur f s s ima .

—Obra dels Exerc ic i s Par roquia l s .— Properes tandes d 'Exerc ic is pe r a Se-glara d u r a n t e l mes de f eb re r : De l ' I a l 7 a la Santa Cova de M a n r e s a ; d e l 15 a l 21 a l a Casa de Sant I g n a s i de S a r r i à ; de l 29 de febrer a l 6 de m a r ç a l a Santa Cova de M a n r e s a ; d e l 29 de febrer a l 6 de m a r c & ' * Gasa de Sant I g n a s i de S a r r i à . Tandes pe r a reverends senyors sacerdots d u r a n t e l p roper febrer-. De l 27 de gener a l '. de febrer a l a Casa de Sant I g n a s i de S a r r i à . L locs d ' i n s c r i p c i ó : Bar ce lona : Casal de l 'Exe rc i t an t . L l ü -ria. 11; T e l è f o n 192S4; Organ i sme D i o c e s à , P a l a u Episcopa l , T e l è f o n 22904; Casa d 'Exerc ic i s de Sant I g n a s i de S a r r i à , T e l è f o n 70603, M a n r e s a : Santa Cova, A p a r t a t l í . Fo ra de Barcelona , a les Cases Kectorals .

A m b el fi de f ac i l i t a r la p ropagand a entre e l * fidels l recordar- los el c o m p l i m e n t de l ' o b l i g a c i ó d ' o f e r i r l l u r ò h o l a l ' E s g l é s i a , per a l sosten i m e n t d e tes c à r r e g u e s d e l cu l te 1 personal , es p r ega als rectore 1 encarregats de les e s g l é s i e s que f a c i n reco l l i r de les oficines de la J u n t a Diocesana d ' A c c i ó C a t ò l i c a ( P a l a u Episcopal ) , uns cartel ls a p r o p ò s i t pe r col· locar a les portes de les Esg l é s i e s .

—Cont inuen a l Semina r i ConclUar els ax&mens de sacerdots per a l a ren o v a c i ó de l l i c è n c i e s m i n i s t e r i a l s . E l s t r i b u n a l s estan c o n s t i t u ï t s pels seg ü e n t s senyors:

T r i b u n a l s genera l s : D r . Francesc Faura. l ec to ra l i prefecte d 'Es tudis de l S e m i n a r i ; Dr . C e b r i à Montse r rat , c a t e d r à t i c del S e m i n a r i ; D r . Joaqu im Sendra , canonge ; D r . V l cents Pafla. c a t e d r à t i c : D r . M i q u e l Pu jo l , rec tor d ' H o r t a ; A l fons M . R i bó. canonge ; D r . Gabrie l S o l à , ca-t e d r à d i c ; Dr . Joan L l o m b a r t . e c ò -n o m de Santa M a r i a de la M a r .

T r i b u n a l de P r e d i c a c i ó S a « r a d a : Doctors Josep P o r l o l w , canonge m a g i s t r a l ; Gabr ie l Auguet . canonge pen i t e n c i a r i , i Ssteve M n n e g a l . cated r à t i c d ' O r a t ò r i a Sairrada.

T r i b u n a l de R ú b r i q u e s : R n d f . D o l -í l Ribes , c a t e d r à t i c del S e m i n a r i ; Dan ie l S a l v a d ó , mestre de C e r i m ò nies de l a Catedral . 1 A g u s t í Mas , de l ' O r a t o r i de Sant Fel ip Mer i .

—Es t roba m o l t m i l l o r a t rte l a se-. v a m a l a l t i a el Rnd . Dr . Pere V a U é s . expedic ionar i d 'honors d'aqueste C ú r i a episcopal.

— E l senyor bisbe h a n o m e n a t membres de l a Junta d 'Obra de l a P a r r ò q u i a de Sant M i q u e l d ' O l è r d o l a dnn Josep J u l i à VendrcU 1 d o n I s i dre D u r a n R u b i ó .

— E l senyor bisbe ha n o m e n a t m e m bres de l a Jnn tn d 'Obra de l a Parr ò q u i a de Sant Pere de R u b í els se-nyors s e g ü e n t s : Josep Va l l s Caflellas, Sa lvador V i l a r r u b l a s Golzens, Pau So" brevia Grau I Jaume R o s é s Riba .

-De l a P a r r ò q u i a del Sant Esper i t de Terrassa, A g u s t í A n n e n g n l . Estanis-

l é u Palrt. A n t o n i Barata I Josen Ba-d r lnes , D a l a P o r r ò q u i a dc l a P u r í s -s ima C o n c e p c i ó { A s s u m p c i ó de Nost r a Senyora d'aquesta c iu ta t . Josep D o m è n e c h de Bcrgue. De Sant Pere de P r e m i à . Josep Fnxet N o n e l l i Joan Comas M a r t i . 1 membre del Pa t rona t • Mtiseu-Bibl ioteca de R u b í » , el Sr. Sa lvador V i l a r u b l a s Golzens.

N O T I C I A R I A l a p a r r ò q u i a dn B t i l o m ah i r es

c e l e b r à a m b diferents actes que va ren é s s e r m o l t concorreguts, el v l n t i -sls a n i v e r s a r i de l a i n s t a l · l a c ió a Barce lona de l 'A rx i · ·on f r a r i a de l a Santa Missa Repa rado ra

V a p r e d i c a r el doctor senyor Joaq u i m Masdexaxar t .

— E l r eve rend m o s s è n Francesc Fa r rer I G i r a l t Jia publ ica t un selecte recuU de n a r r a c i o n s mar i anes . L a t r i a é s fe ta a m b mol ta c u r a 1 o l l l i b r e é s presehtat d 'una m a n e r a elegant . Les i kua t r ac lons que c o n t é s ó n qa Modest de Casademum. £1 p r ò l e g és del canonge do Gi rona doctor Josep M . Carl>ó.

— Avià ' , es p u b l i c a r à el castel l de

les pe reg r inac ions a Lourdes que organ i t za l ' H o s p i t a l i t a t de C a t a l u n y a per a l s mesos de Juny I se tembre d ' enguany .

—A h o n o r de l Sant Crlst dc B a l a guer. — E l p r ò x i m diumenge, q u a r t de mes, a les v u i t , es c e l e b r a r à a l ' e s g l é s i a d e l Mones t i r de San t a Clara u n a missa de c o m u n i ó genera l a m b p l à t i c a p r e p a r a t ò r i a a c à r r e c de] doc to r J o a q u i m Masdexexa r t

D u r a n t l a missa s 'executaran a l ' o rgue d i fe ren t s composicions, i es can t a r an mote ls al·lusius, I s ' a o a b a r à a m b l ' h i m n e de Verdaguer «De l ce l b l a u p e r l a d r e c e r a » , corejat p e r l a c o n c u r r è n c i a .

Els devots d e l Sant Cr is t s 'esforcen a cada c o m u n i ó a fer m é s ostensl-Me l l u r afecte envers l a v e n e r a d a Ima tge . Concor ren a to ts els actes re l ig iosos que es celebren a l a seva l l ao r . 1 acuden a cercar p l l da les l l à n t i e s q u a n en tenen necessitat .

— H a s o r t i t u n nou v o l u m d e les obres de V à z q u e z de MeUa que ed i t a l a casa Sub i rana . T r a c t a de temes re lac ionats a m b l a s e p a r a c i ó de l 'Esg l é s i a l l ' E s t à t . i és , per t a n t , de p a l p i t a n t a c t u a l i t a t .

— A totes les p a r r ò q u i e s d 'aquest b isbat s e r à l l e g i d a en u n dels p r o pers dies fest ius l a d e c l a r a c i ó co l l ec t i -v a de l 'Ep i scopa t espanyol, sob re l a C o n s t i t u c i ó 1 els deures dels c a t ò l t e s en les presenta c i r c u m s t à n c i e s .

— Aoc ló P o p u l a r . — Curs d ' o r i e n t a c i ó soc ia l .

P r i m e r a p a r t . — L ' I n d i v i d u : (Exist è n c i a de D é u ; o r igen 1 f i de l ' h o m e ; Natura lesa d e l ' home; Deure I d r e t .

Segona p a r t . — La f a m í l i a : E I mat r i m o n i ; m a t r i m o n i n a t u r a l 1 c r i s t i à : la societat pa te rna ; enemics d e l a f a m í l i a ; a m o r l l i u r e , d i v o r c i .

Te rce ra p a r t — L a societat: O r i g e n de l a societat : teories de l con t rac te soc ia l 1 de l ' o rgan i sme n a t u r a l ; teoria c r i s t i a n a ; o r igen 1 na tu ra lesa de l ' au to r i t a t ; a l p rob l ema de l 'ensenyament ; les lUber t a t s m o r a l s : l a r i quesa: e l t r ebaU; contracte d e l t r e b a U ; el s a l a r i ; les associacions profess ionals ; e l c a p i t a l ; l a propie ta t ; social ism e i comuni sme .

—Aquesta setmana é s exposada a 1A Capal la E x p l a t ò r i a pe r a les A n i mes de l a b a r r i a d a de G r à c i a l a p r o d ig iosa i m a t g e de l a Mare de D é u de l a P e ó , que é s wn d e l i c a t t r e so r de pietat t r a d i c i o n a l i a r t an t i c .

Data de l segle X I V 1 f o u feta p e r a p res id i r l ' ex -por ta n o v a de les m n -ral les de Barcelona, a l l à o n é s l ' A r c de T r i o m f . D e s p r é s d 'esdeveniments diversos, aquesta Imatge f o u posada — d e s p r é s de 300 anys, en alxecar-se la Ciu tade l la — a l à f a ç a n a d e l carr e r de Tan ta ran tana , casa n ú m . 11. Al l à fou Invocada en els m a l s m o r a l s 1 e p i d è m i e s de l ' è p o c a , i f o u la Verge m l r a c l e r a de Barce lona .

A r a a m b u n a r e s t a u r a c i ó d igna , per v o l e r de Déu , rep e l seu c u l t e a l 'esmentada CapeUa de les A n i m e s , on es t roba Invocada p e r l a p ie ta t ba rce lon ina a m b u n a d e v o c i ó m o l t exquis ida. A m b m o ü u d ' u n a solemne Novena que se celebra c o m a prep a r a c i ó de l a seva g r a n festa de Uu-

menge v l n e n L cada d i a acut una m u U l t u d de fidels per a p r e g a r a l Cel l a p a u que t an t desit ja el nostre poble. Sorraona el doctor Pere Gino-bra , prpvere, i s ' in te rpre ten cants popu la r s m a r l a l s . D iumenge t i n d r à l l oc els besamans a la ima tge .

r —

Els conil ict&s socials

L e s d r o g u e r i e s t a n q u e n

e n p r o t e s t a c o n t r a e l s

f a r m a c è u t i c s .

Bas d l u e c de M a d r i d que, c o m p l i n t ordres preses en l a recent assemblea de l a F e d e r a c i ó de D r o g u e n d 'Espanya, acords secundat* per la d e p e n d è n c i a , h a c o m e n ç a t e l tancamen t i n d e f i n i t de les d rogue r i e s a to ta Espanya .

A les por tes dels esmentats estab l i m e n t s s 'han col·locat pasquins que d i u e n :

• L a F e d e r a c i ó M i x t a de D r o g u e n , en v i s t a de l a i n t r a n s i g è n c i a dels f a r m a c è u t i c s , que h a n aconseguit que es p r o h i b e i x i a les droguer ies Is v e n d a d ' e spec í f i c s — dre t que ten i e n de fe ia m é s de q u a r a n t a anys—, basata e n d ispos ic ions legals establertes a l T r i b u n a l S u p r e m , s'ha vis t ob l igada , b e n a desgra t seu. a l tancament dels seus es tab l iments a tota E e p a n y » . .

Aqueeta d e t e r m i n a c i ó e s t à recolzad a p e r los classes p a t r o n a l s mercant i l s de to ta Espanya 1 secundada per to ta l a d e p e n d è n c i a de d r o g u e r i a , a l 'objecte d 'aconsegui r les r e i v i n d i c a cions de l l u r s drets legals .

A Barce lona s 'han observat t a m b é diverses droguer ies secundant aquest m o v i m e n t . Unes a p a r e i x i e n tanradea del to t ; a l t res , a m b l a p o r t a t i r a d a

• f » e a m i g aire.

U n i n d i v i d u f a r e s i s

t è n c i a p e r q u è l i d o n i n

d i n a r d e t r a n c

Aquest m i g d i a , u n i n d i v i d u s 'ha presentat a l a Fonda Bonav l s t a , de la Ronda da San t A n t o n i , l h a demana t que 11 donessin d i n a r . C o m s i g u i que l ' a m o de r e s t a b l i m e n t n o h i era I el c a m b r e r n o lí h a v o l g u t s e r v i r el d i n a r g r a t u ï t , que demanava , h a p r o m o g u t aleshores u n g r a n avalo t , p r o n u n c i a n t paraules h i ju r loaes per a l c ambre r , bo i a l ç a n t l a m à per ag red i r - l o .

L ' i n d i v i d u ha estat t re t a l c a r r e r a empentee.

CONFERENCIA SOBRE E L CONTROL OBRER A L ' A T E N E U P O L Y T E O H -NICUM L 'Ateneu P o l y i e c h n i c u m , c r e i e m

que s ó n de g ran i n t e r è s i a c t u a l i t a t les p o l è m i q u e s a l ' e n t o r n de l Cont r o l Obrer, 1 essent enca ra c o n f ó s el seu possible desenvolupament 1 abast, ha o rgan i tza t u n c ic le do conf e r è n c i e s sobre l 'esmentat t ema. a les quals I n t e r v i n d r a n diversos elements in t e re s sau en e l c o n t r o l , c o m s ó n economistes, pa t rona l , t è c n i c s 1 obrers, els quals d o n a r a n l a eeva o p i n i ó referent a l p rob lema . L a p r i mera c o n f e r è n c i a a n i r à a c à r r e c d e l d i rec tor 'de l a M a q u i n i s t a Ter res t re l M a r í t i m a senyor J. Se r ra t i Bonastre , él qual la d e s e n r o t l l a r à sota e l pun t de v is ta t è c n i c , 1 es d o n a r à a v u i . a les v u l l d o l vespre, a l ' A t e n e u , A l t dc Sant Pere. 27, p r a l . L ' O R C A N I T Z A C I O OE L A PROPIE

T A T RÚSTICA A L A P R O V I N C I À DE TARRAGONA Prosseguint l ' I n s t i t u t A g r í c o l a Ca

t a l à do Sant I s id re l a tasca d 'orga-n i t z a i ' i ó a g r à r i a , p r epa ra r e u n i o n s de p rop ie ta r i s a g r í c o l e s a les cap i t a l s de p a r t i t j u d i c i a l de l a p r o v i n c i à de Tar ragona , d 'acord a m b els m é s c a racter i tzats ag r i cu l t o r s d 'aquel les comarques.

Diumenge , a les n o u d e l m a t í , t i n d r à l loc u n a r e u n i ó dels p r o p i e t a r i s de M o n t b l a n c h al l oca l d ) l a societat «La A r t e s a n a · de la d i t a p o b l a c i ó .

H i ha assenyalades les s e g ü e n t s reun ions : el 29 a Falset; el 30 a Gandesa; el 31 a Tortosa; el d i a 1 de febrer a Reus; el 2 a T a n a g o n u I c l 7 a VaUs.

Opor tunam' -n t s ' Ind icaran les hores I els locnls on t i n d r a n l l oc aquestes r eun ions .

T r i b u n a l s A S S E N Y A L A M E N T S PER A DEMA

A U D I È N C I A T E R R I T O R I A L Sala pr imera.—Pobresa. P ò s i t de

Pescadors c o n t r a À l v a r M i q u e l i Advocat de l U s í a t .

Sala segona. — No t é assenyalaments .

Sa la del C o n t e n c i ó s . — C o m p a n y i a de C a r r i l s Catalans c o n t r a A d m i n i s t r a c i ó .

A U D I È N C I A P R O V I N C I A L S e c c i ó p r i m e r a . — A u d i è n c i a . Un

ora l per lesions c o n t r a Josep Bara-barsa. . S e c c i ó segona. — Barce loneta . Un o r n í pe r f u r t c o n t r a Pere I t u f l o z .

S e c c i ó tercera .—Hospi ta l . U n o r a l pe r r o b a t o r i con t ra M i q e l Sentasu-sana.

S e c c i ó quarta.—Dos inc iden t s . T R I B U N A L I N D U S T R I A L

A n t e j u d l c l s a les d e u . - N ú m . 1 1 : pe r r e c l a m a c i ó de sa la r i s de l 'obrer F a b l o M o n t p e r t con t ra el p a t r ó T r u co, S. A .

Jud ic i s a dos q u a r t s d 'onze —Nf i -m e r o 1.335: per acc ident de l t r eba l l de l 'obrer August Oquendo c o n t r a e l p a t r ó S. A. M e t r o p o l i t a n a l Mútua Genera l .

A Ires qua r t s d ' o n z e . - N ú m . 1.338: par r e c l a m a c i ó de sa la r i s de l 'obrer Francesc G ó m e z I u n a l t r e c o n t r a el p a t r ó A n t o n i Reyna .

A les onze.—Nnm. 1.337: per rec l a m a c i ó de salaris de lobrer Satur-n l A m o r ó s contra el p a t r ó Josep Roca.

A u n qua r t de d o t z e . - ^ ú m . 1.093: per r e c l a m a c i ó de salar is de } o t > T e ^ J u l i à Arech lno lnza contra el p a t r ó Comiss ions l iqu idadores E x p o s i c i ó Barce lona .

A dos q u a r t s de dotze - N u m . 1.0B»: per reclamació de salar is de l 'obrer A n t o n i M u f l o r I a l t r e » contra el pat r ó Comiss ions l iqu idadores Exposic i ó Barce lona .

J u r a t s : Patrons, B a d ó , Serra 1 M a r t í ; obrers , D íaz , M o n t u l l l Pons.

-oc r>o

O b i t u a r i E N T E R R A M E N T S

M a r i a Au m er c lo . T o r r e n t dc les F lo r s , 13S-—A les onze.

Josepa C l a p é s . Sombrerers , 25.—A les t res .

C r i s t i n a R i b ó s . Clster . 52.—A les deu.

Joan Sagrera. Possatge T a s s ó , 5—A les deu .

E u g e n i Degol lada. C iu t a t . 7.—A les n o u .

Ben i t a T o r n é . C la r i s . 6.—A les onze. l a P i e t a t de Gi rona .

Joan L l a t a . Ma l lo rca , 320.—A les tres.

R a m o n Marco . S ò r i a . 118.—A lee deu.

À n g e l a L lovera . Pare Claret . 135.—A les t res .

V a l e r i à Ga l i . Pare Claret , 1S5.-A les dues.

Josepa Bafio. Wad-Ras, 180—A les nou ,

F U N E R A L S Josep M . C a r r e t ó Paule t . M o r i a l

22 de desembre. D e m à , a dos quar t s d 'onze, a San t J o r d i .

E m í l i a Tubau Cubeila . M o r í el 17 del co r ren t . D e m à , a dos qua r t s d 'onze, a San ta M a r i a de l Mar .

C a r m e D u c h M a r i m ó n . M o r í el 16 del c o r r e n t D e m à . a dos qua r t s d 'onze, a S a n t Vlcents d e P a ü l , l misses a l a c i u t a t de Cervera .

Ca rme Pedamonte Clara , v í d u a de Josep A d r i à S o l à . M o r t e l 3 de l corren t . D e m à , a dos quar t s d'onze, a l a Casa .de Car i ta t .

I sabel Romero M o r i a , v í d u a en p r i meres 1 segones noces, respectivament , dc Francesc S a l a r i c h i Anton i Ba lce l l s . M o r i e l d ia 9 de l corrent . D e m à . a les deu, e San t Josep O r i o l .

A N I V E R S A R I S Carme Llobe t M a r t o r e l l , v í d u a de

Josep V i l a r ó . M o r i e l 23 de gener de 1931. D e m à , misses a l a p a r r ò q u i a de Calel la , I funerals , a dos quar t s d 'onze, a l a C o n c e p c i ó .

.Àngel L l o r c d a G o u r é , v i d u de Ra-m o n a T o l i a P l ancha . D e m à , a dos

S o r s a o f i c i a l d e C o m e r ç M e r c a t L l i u r e . — C o l · l e g i d 'Agen t s

qua r t s d'onze, a Sant .vicentí, S a r r i à . d*

M a n a Teresa A m o r ó s POH„,. M o r í e l 23 de gener de 1931 misses d'onze a dotze, a les n.iiZT' ses E u c a r í s t i q u e s . "e"glo-

Josep Sales Pa lomera . Morí PI . , de gener de 1930. D e m à , m i , , ! ' « Pompe la . PP . J e s u ï t e s (carr»V Casp) , PP. CarmeUtes, Nostra i v ? ! d e l Sagrat Cor, P P . E s c o f a j u ^ r e r A m p l e ) , PP . Domin ic s , 1 J ^ f q u i a de Sant Francesc de P a u l T ï i m a t e i x d i a . a l a p r o v í n c i a d e s » tander , a les p a r r ò q u i e s de M a l Z 1 V a l d e d l l a i capeUa de ReUcin A d o r a t r l u s de Soleres (Santander? a J a é n , el « a 25, a l a santa ^ s i a Catedral , i a M a d r i d el d ia M les Escoles Pies de Sant Antoni 1" Ji 29, a l ' e s g l é s i a de les Calatrave.

R a m o n Geis H o m s . M o r í el 19 H gener de 1931. D i m a r t s , a lee deu, a

S e r v e i M e t e o r o l ò g i c

d e C a t a l u n y a

S i t u a c i ó general a t m o s f è r i c a d ' I u m . pa a let set hores de d ia 22 de •* ner de 193JI *

A tot e l con t inen t d 'Europa , des &• l a P e n í n s u l a I b è r i c a f ins als Paiso, Baixos i A l e m a n y a , con t inua estacion a r i e l r è g i m de boires 1 n ü b o l s bai-xos sota els efectes de l ' an t ic ic ló , ei centre de m à x i m a p r e s s i ó del o V i é s s i tua t a À u s t r i a .

Les baixes, pressions, amb la cor-responent zona de m a l temps, estan situades a l ' A t l à n t i c Nord . Estat del femp» a Cata lunya a 1.,

v u i t ho rea: A la R i b a g o r ç a , Conca de Tremp 1

curs i n f e r i o r del Segre, es registren mol t e s boires, A les comarques fe Baj-celona, cel n e b u l ó s i cal l t jós, 1 pe r G i r o n a 1 ros ta de Tar ragona , bon t emps a m b cel g a i r e b é s e r è .

Les tempernlures extremes registrades a les darreres 24 hores, han eswt les s e g ü e n t s : m à x i m a . 16 graus a Tortosa; m í n i m a , 8 g raus sota zero a l 'Estangerrt .

TANOA DE L A T A R D A n t e r i o r « % A. . . .

1 < • es'oo 78*90

• € • i • I « «

s f- . Katarx, 9 % m k .

« « u n . • * 1 M . • « 1 9 2 7 • » • asab 1BV> . S % 1SCS. » S » 1929 . . .

Bona O r 3 pe r 100. . . . . ISO'OO OMlgeotoas

V] un l a m e n t 1906 B . . < > 1 8 8 1 6 % . . . » 1 9 2 8 6 % . . . • B x p o e l c l ò . . . • Bona Reforsa*. ,

;a!sa d 'Emlastone. . . , c P r o v l n c l a l a » % . . . . . C r t d l t L o c a l S %. . . . . - èû l ea Argent inaa . , , , - .

> Coeta Rica . o r t p r i m e r a s è r i e ,

> aegona » • p r i o r i t a t , • P a m p l o n a . . > A l m a n s a * %• . • Especials 6 %• . • « > V a l e n c i a n a » 5 ft X • •

Alacant p r i m e r a h i p o t e c a . . > S è r i e C . . . . . B è r i a F . . . . . « S è r i e H . . « . • S è r i e L < • 1

Acda lueoa L * S è r i e 3 %. . . • í .» S è r i e 3 %. . .

T r a m v t e s IJB Ba rce lona f V F. C T r a n a · e r · a l 6 %. . C H . A . D . E. S %. . i Bons Cata lans Gas 6 a|0 . . Bons Energ ia E l è c t r i c a tí ef0. E l ec . i Gas L e b ó n 6 0|0 . . U n i ó E l è c t . de Ca t a lunya 6 0|o C o o p e r a t i v a de F i u ï d E lec . tí 0 | , ÜCSC C * Espanyo la P e t r o l i a 6 " i ,

Aoclene o o m p M F . - C . a g rans p e n d e n t » . . . F u n i c u l a r de Mon^ tdok . , ' T r a n s m e d l t o r r à n l a . • . « * S. A . G r o s T e l e f ó n i c a Nacional 7 «

> o r J i n à r i e s . P re f . C . · G r a l . del S u r o . . O r d . » » » » , P re f . 7 " i , , T r a m v i e s . . . . P re f . 6 0|0 Ca ta lana Gas . .

SS'GO

srso 88*50 90 W 7 7 7 5

as •00 89*90

erso 72'00 ecco 94 •oo 64'50 78'25 8 6 7 3 S4*0'J

59 ' ; 5 5J,50

• 1

OO'SO Ís9'75 51*35

|

69*25 •

80*75 19*00 18 30

ge'so tCO'SO

t 93*00

104'60

71*0) 92,50

D i n e r s s o b r e V a l o r s

espanyols cot l tzables . S 'ant icipa r à p i dament . I n t e r è s l ega l i per quant i ta t

major a la p i g n o r a c i ó co r r en t . Ressenyaran:

< CRED1TOS Y FINANZAS > Ronda Sant Pere. 37, p r a l . 2 . · : d'onze a una i de cinc a set. — B A R C E L O N A

M U S E U S D'Arqu l t ao ta ra . — A l segon pis dc

la Univers i ta t . Oe deu a una de la t a r d a .

M u n c i p a l A r q u e o l ò g i c 1 d 'Art Dec o r a t i u . — I n s t a l í a t a l Paro (Palau R e i a l ) .

M u n i c i p a l de Belles Arts . Pintura I Escu l t u r a Modernes. — Situat a l ' e squer ra del p is p r i n c i p a l del Pa-l a u de Belles Ar t s .

A q u e s t » tres Museus poden vlsl'.ir-se tots els dies des de les nou del m a t í flns a les set de l a t a r d a (ora e l » d i l l u n s no festius.

Poden é s s e r v i s i t a t s de nou » dotze de l m a t i 1 qua t r e a sis de la tarda, to ts els dies. f o r a els dilluns n o festius.

D ' H i s t ò r i a N a t u r a l . — A l 'Acadèmia de C i è n c i e s (Rambla dels Esudisi. V i s i b l e de tres a s t» d » la tards.

Z o o t è c n l c . — A l a S e c c i ó MarMtna del Pare .

P r o v i n c i a l d ' A n t i g u i t a t s . — PUç» del Ret. l loc que o c u p à l a Reial Cap e l l a de Santa À g a t a . Obert tots els dies de deu a u n a de la ta rda .

«AM

Canvis f a c H i t a t s p e r la Banca I V l a r s a n s . S. A .

P R E M I DE L'OR (Preua da compra)

223*00 % A l f e r r Isabel . 22S'0O U n c e » 1 m l t g e » uncaa . 223*00 Quart* d ' i i nça . , . . . 228*00 i m d ' t m ç a . , . , . 223*00 Franca. . . . . . . . 227X0 U l u r e e . . , . , . , 61*85 D ò l a r » . . , , , . 1170 Cubana • . OODO

Canvi* d ' i n f o r m a c i ó faci' H t a t s p e r l a C a s a Soler i T o r r a Q.*"

Bit l le t» F r a n e e · o · . . . . . 47*30 » A n g l a e o · . , . € * • 41*65 • I t a l i ana . . . . . 60*55 • Be lgue» . • . * < < 33*00 • SulMoa. , . . . . 234*n0 • P o r t o g o e » o a . . . 0*34 r A l e m . ' (Re icbemark) 2*82 • Aiastria ( S c h U l l n g ) . 1*10 > Txacoealovaos. . . > Holandesoa . . • > R ú s s i a { T x e r v o n a l » ) . • ü r eo» . . . < • • • Sueca 1 Norueea » D inamaroa . . « , a F i n l à n d i a . . . • R o m a n í * . , • B u l g à r i a . . • T u r q u i a . .

Es ta t» U n i t »

»

« •

• c

A r g e n t i n a . „ ( • . U r u g u a i à . , . , • X l l a m . . . . B r a a i l e n . . , , Bo l iv iana . . . 1 • * Colomoiana . , . , Peruana. < <*c P a r a g u a i à . , . V • Veoezuaia.

J a p o n e t ) » . . V ' < A l g è r i a * . V . Egipte. . , , « . H U p l n e a < . < <

i iongr ia 1

34,00 4*60

2*10 2*10 2*10

6 7 0 7*00 4*95

12'C2 S'IO 2*85 4*110 0*90 0*52 2*25 7*60

29*·25 0*10 1*25 3*50

tfOS 40'50

6'28 1*35

22 gener 193-

B O R S A D E B A R C E L O N A

MERCAT LLIURE- - COL·LEGI D'AGENTS

22 D E G E N E R D E 1932 VALORS A t E R M E :

S e s s i ó del M d l l d'onze d dos r i m r t s dc doUe. a l Casino M e r c a n t i l : € s a de Nords de óVZO a ói'90 I » -•i ' iO. I de tanca a j4 '20 ; Alacants a ae'iO. Co lon ia l de M'OO a 50'7ò, A s l a n d s a ;9'3ü i a 79'00, Explosius : ( n w a 108'30 I a 107'75, i Mines R u de €2'75 a 6300 I a 6275.

A p r è s del m u t l : Nords S i M , A l a c a n t s 36'10. C o l o n i a l 50-57; T r a m v i e s i6'üu ü a s SfloO, A i g ü e s l l u B c r c s Tl'OO. Exp los ius lüS'Jó, M i n e s R i f 63'00, Pe t ro l i s 510, Fords 19100. C.H.A.D.E. 45500 (nomins l f ·

S e s s i ó de la tarda , a Borsa.- S'ha í e l de N o r d » de Si'óO a 54'35 1 a 5515. Alacan t s de 3660 « T r a n s v e i s a l a ló'SO, T ramvie s a i f f 00 . " C r è d i t i Docks a IS 'S , C o l o n i a l de 51'25 a Sl'OO i a 51'50, AlgOf5 ' 15200 1 a :52'ó0. Explos ius de u e ' ó n a 109-70 i a 109'50, Mines B i t de 6 3 t 5 a « 0 0 i a 63-65. Fords a l » * -

A p r è s : Sords 5530, T ramvie s 47-25. C o l o n i a l 51-75. A i g ü e s W H . Explos ius IIO'OO, Hul le res 74-50. » ' nes R i f 6375. C .H.A.D.E. 458-00 ( n o m i n a l ) . F i l i p i n e s iasoo ( n o m i n a l ) . Pe t ro l i s VSO.

MONEDES ESTRANGERES I n f o r m a c í d t e canvis de monedes estrangeres f ac i l i t ada pel C. o . de C. de w., de M a d r i d . L l iu re s , 41'65; d ò l a r s . IS'O»; f rancs . t7T30: l i res , 60'55: marcs o r . 2'82 x ' 8 5 : s u ï s s o s , 234'60.· bflli<,,'!t'

: 6 7 ' « 0 ; florins holandesos, 4'837.'.; escuts portuguesos. 37-95; coropes txecoeslovaquus. 35'"5; pesos a rgem" 305 ; corones sueques, 2 X1; corones daneses. í-30.

Canv i» ae l m a t i . a L o n d r e s : L l iu res , 41-42; ( Jò l a r s . l i » ; f rancs . 46-70.

http://PARTIOUl.AHME.iT

DA VEÜ DE CATALUNYA «LA CIUTAT DE BARCELONA

I ELS POBLES AGREGATS» Conferència d'Amadeu Llopart

p i g . 5 . _ D ivendres , 3* de gener de 193-

A h i r . a les deu da l a u i t . a l 'Ateneu Obrer C a t a l à d e Sant M a r t i , el reg idor senyor A m a d e u L lopa r t , va donar , davant u n nombros iss im aud i t o r i , l a seva anunc i ada d i s s e r t a c i ó sobre el tema * I A c iu t a t de Barcelona 1 els pobles a g r e g a t s » .

Recordem haver v i s t entre ei pú b l i c els senyors Costa, Foz R., Ro»-sel l . Foz F., S a l l é s , Sa laur i , Fargas, Prat , Boada, Foz J., Sabadell, Su-n y o l . H a m , M a r i n é . per l ' en t i t a t o r gan l t zadora de l 'acte; M a r t í n e z 1 Bel-tú . pe r l 'Ateneu Catalanis ta del dist r i c t e 11; Sala, Ferrando, per l 'Ate-neu Regional is ta Verdaguer; Coral . Canyissa. V i l a l t a , pe r l 'Atenen ü e n n -c r W l c Regional is ta (Poble Nou); Barbeta, Alcover . Cucurel la . Parunelies, per l a L l i g a del G u i n a r d ó .

A l a p r e s i d è n c i a , j u n t m b el conferenciant , seien el president senyor Jaume de Riba. els regidors senyors Pel l icena. Fer ran de Segarra, Casals i el senyor Obradors.

I n i c l i l 'acte el senyor Jaume de Riba, el qua l d i g u é que l a c o m p l i c a c i ó de l ' a d m i n i s t r a c i ó consis tor ia l o b l i g a a posar-hi homes de diverses professions. A i i l l a L l i g a h a seguit sempre aquesta o r i e n t a c i ó presentant homes c a p a ç o s per a resoldre els diversos problemes que p u g u i n presentar-se. Per auto, a tenent el pro-b lema d ' ed i f i cac ió de l a c iuta t , l a L l i g a h a procura t Inc loure-h i u n arquitecte, hem vis desfilar per l ' A l u n -t a m e n t u n P u i g 1 Cadafalch, Bel lver . Busquets I ara el senyor L lopa r t , q u i , a m é s dels seus a l t í s s i m s coneixements professionals, h a demostrat t a m b é al t res grans m è r i t s pe r a desemmascarar , com féu en l a seva darre ra 1 b r i l l a n t i n t e r v e n c i ó a l Consls-Utrt, els seus en-mice. A d l '.ssolta-r em ^ seguida b'-.ise dubtar del pro-f ' que t r eu r e t . de les seves PAUU-

H o m aplaudeix en acabar «1 senyor Jaume de R i b a la seva pre-: ? n t a c l ó a l'ensems que en n l x í c n r - s e K p a r l w e l regidor senyor Llopart , e! qual d i u :

Amics de l 'Ateneu Obrer C a t a l à de s^n t M a r t i , no és a v u i el meu prop ò s i t donar-vos compte de l ' a c t u a c i ó a l Consistori dels di ferents sector* p o l í t i c s que l ' in tegren , j a que de Dur tasca, si b é no l a coneixeu, potser, e n c a r a en to t detal l f ins el moment present, j a altres companys , de l a m i n o r i a regional is ta u s n ' b a n assabentat opor tunament amb t an t encert i c laredat que, sens dubte, haveu pogu t dedu i r el r i t m e de l a m a r x a adm i n i s t r a t i v a de l 'A jun tamen t , la qua i . malauradament , no ha canviat , n i sembla canviar, com n o sia per agreujar-se.

L a meva conversa d ' a v u i t é per objecte contagiar-vos quelcom el meu op t imi sme respecte a l 'esdevenidor -le la nos t ra vo lguda c iu ta t , f r u i t seguramen t de l desig que s i a g r a n i bel l a com cap a l t ra del m ó n ó .

Per t a l que aquest deelg n o result i una u top ia , cal que tots h i contr i b u ï m a m b el nostre t rebal l t amb l a nos t r a vo lun ta t ; p e r ò ca l t a m b é noa l 'esforç- no s i g u i e s t è r i l , l per a i x ò hem de p rocu ra r saber com é s 1 c o m evoluciona l a c iuta t , per t a l de concebre les necessitats presents i d e l futur , 1 poder ap l i ca r * i b encert les so luc ions que ca lgu in .

C o m e n ç a r é , d ò n c s , pe r explicar-vos l a meva c o n c e p c i ó de l a c iuta t , I . per tant , les seves c a r a c t e r í s t i q u e s . Aquestes c a r a c t e r í s t i q u e s n o s ó n les de mo l tes c iuta ts americanes de f o r m a c i ó r à p i d a i quasi e s p o n t à n i a , n l les d ' a l t res c l u t a t í espanyoles de t ipus est à t i c , s i n ó les de les m é s Impor tan ts c iu ta t s europees, la v i d a de les quals es reflecteix pel c re ixement Intens i r à p i d de p o b l a c i ó I per l a t r a d i c i ó .

Aquests dos fets const i tueixen !a base per a assabentar-se de l'estruct u r a c i ó i funcionament de l a ciutat.

L ' a u g m e n t de p o b l a c i ó e sdevé amb l ' a f l u è n c i a a l a c a p i t a l de la poblac i ó r u r a l l amb l ' e v o l u c i ó creixent dels negocis.

Les causes que afavoreixen l 'a -f l u à n c i a de la p o b l a c i ó r u r a l s ó n : la f ac i l i t a t i l ' augment dels mi t j ans de c o m u n i c a c i ó i de t ransport , l a maj o r r e m u n e r a c i ó de l t reba l l , 1 el des ig de f r u i r de les comoditats i plaers de l a urbs.

Les faci l i ta ts I augment dels m i t jans de c o m u n i c a c i ó i t ranspor t en u n a c iu t a t com la nostra, es desenvo lupen per la terra , pe l m a r i per l ' a l r e .

Pe r l a te r ra hem de cercar aquells mi t jans a m b els vehicles a v i a f ixa 1 a v i a l l i u r e . En t ro els p r imers h i ha els t ramvies i els fe r rocar r i l s . Els t r amvies , avu i j a r e d u ï t s als de t r a c c i ó e l è c t r i c a s ó n urbans i suburbans 1 estan destinats al t ransport , t an sols. de passatgers. Els ferrocarr i l s , de vapor i e l è c t r i c s , s ó n t a m b é urbans i suburbans. 1 a m b d ó s serveixen per a l t ranspor t de passatgers 1 mercaderies .

E ls vehicles a v i a l l i u r e s ó n : eto a u t o m ò b i l s , els cotxes I els carros. E I n o m b r e d'aquests dos da r re r s m i n v a cada d i a 1 per a i x ò no s ó n factors i m p o r t a n t s del t r à f e c de 1« c i u t a t ; n o passa a i x í a m b els a u t o m ò b i l s , els quals s 'u t i l i tzen pe l t r anspor t de v ia tgers i de mercaderies, 1 poden serv i r els pr imers pe r als par t icu la rs 0 pe r a l t ransport en c o m ú .

L a v i a m a r í t i m a t é els va ixe l l s pel servei de viatgers 1 per les mercaderies.

L ' a i r e é s la v i a de t ranspor t m é s mode rna en la qual , m i t j a n ç a n t els d i r i g i b l e s , els aeroplans i els h idroavions; es poden t ranspor ta r , tamb é , v ia tgers 1 mercaderies.

L ' e s tud i d'aquests diferents mi t j ans de t ranspor t , de l l u r funcionament ordenat i de l l u r r e n d i m e n t 1 eficàc i a const i tue ix l a p o l í t i c a d e l t r à f i c u r b à .

L ' a p l i c a c i ó d'aquesta p o l í t i c a obl i ga es t ructurar l a c iu t a t a m b u n a xarx a de l í n i e s 1 d ' a r t è r i e s p r inc ipa l s 1 s e c u n d à r i e s . Les p r i n c i p a l s han d ' é s s e r les de p r i m e r a c o n s t r u c c i ó , les que necessiten u n a r ran jamen t m é s constant l acurat, i respecte les quals l ' u rban i s t a ha de preveure a m b temps el seu e m p l a ç a m e n t I d imensions per t a l de no deixar incomunica t s sectors Impor tan t s de la urbs 0 que la c o m u n i c a c i ó a m b aquests s'entreb a n q u i o es d i f i c u l t i .

L ' a l t r a causa que afavore ix l 'af l u è n c i a a la cap i t a l é s l a ma jo r re-n u m e r a c l ó del t r eba l l , p r i n c i p a l m e n t e l de la b u r o c r à c i a de l a i n d ú s t r i a , del c o m e r ç , del r a m d ' a l l m e n t a e l ó i d ' a l l o t j a m e n t

L a da r re ra causa de les esmentades era el desig de f r u i r de les comoditats i plaers de l a - ap l t a l , els quals deriven d* !» i n t e r n a c i o n a l i t z a c i ó que en

aquesta h l ha dels espectacles, de 1 « atraccions 1 esbargiments i dels esports .

Totes aquestes causes contr ibueixen a l ' a f l u è n c i a a la c iu ta t , l a qual j u n t a m b l ' evo luc ió cre ixent dels afers fomenten l 'augment de pob lac ió . E n l a nost ra ciutat aquests afers es -e-fereixen a l foment d ' ob re» urbanes, a l a i n d ú s t r i a i mi t j ans relacionats amb p r o v e ï m e n t s i a l lo t jament . 1 & l a c o n c e n t r a c i ó de l a v i d a comercial .

L a t r a d i c i ó é s l ' a l t r a c a r a c t e r í s t i c a fle Barcelona i p r o v é de l a consua-t u d , estesa pertot a r reu de la ciutat , l 'arqueologia concentrada en llocs preats de l a c iu ta t a n t i g a i en els museus, i per fi, les disposicions típiques l pintoresques, les quals es gaudeixen en el cor de la c iutat 1 en diferents Indrets del m i g cercle tancat per la mar .

Aquestes c a r a c t e r í s t i q u e s són els factors que han c o n t r i b u ï t a l 'agreg a c i ó dels pobles que voltaven l a ciutat . Aquests pobles agregats s ó n v u i t , sis varen é s e r agregats l ' ony 1897: Sant M a r t í , Sant Andreu . Orà-cla . Sant Gervasi, Les Corts i Sans; l ' a n y 1903, Horta 1 e l 1921, S a r r i à .

Els pobles que estaven en contacte amb la ciutat eren Sant M a r t í . Grà c i a Les Cons I Sans. D'aquests, el que m é s s'ha c o n f ó s amb l a capi tal é s G r à c i a i el que menys é s Sant M a r t í . L a causa s ó n le» vies de er-rocar r l l s , els quals han fet de gui l l o t i n a o barrera que ha Impedit la r à p i d a . I fàcil c o m u n i c a c i ó .

E l m é s gran d'aquests pobles 1 el que m é s ha c o n t r i b u ï t a la riquesa de Barcelona és Sant M a r t í , car é s el sector m é s extens, m é s poblat I m é s i ndus t r i a l . El seu creixement é s manifest; l ' any de l ' a g r e g a c i ó tenia 32,695 habitants 1 ?.*16 edificis, h n passa de 170,000 l t é aproximadament l ï .000 edificis.

Aques t e» dades just i f iquen que Sant M a r t í ba d ' é s s e r d 'una especial a t e n c i ó per l 'Ajun tament , el qual ha de procurar p r i m e r solucionar el pro-Mema dels passos a n i v e l l a que don i n l loc le» tres Hnlos da fer rocarr i l s de l a par t a l ta de Sant M a r t í , i el del pont de Sant Carles de la l í n i a de mar ina .

Segon. H a de p rocu ra r que el t r à f ic es descongestioni de les a r t è r i e s p r inc ipa ls , el que t a n sols pot aconseguir-se a r ran jan t noves entrades a la c iu ta t pe l ; indrets de M a t a r ó 1 da Ribes, i impulsan t la c o n s t r u c c i ó de fer rocarr i l s subterranis que f a c i l i t i n l a c o m u n i c a c i ó r à p i d a al centre de l a c iu ta t 1 a diferents sectors.

Tercer . Per l longar les grans vies de Corts Catalanes, del 14 d ' A b r i l I Mer ld i ana , resolent, no com e s t à proj e c t a t s i n ó en fo rma m é s racional l factible la p l a ç a de les Glòr ies Catalanes.

Quart . Estructurar I concentrar la zona Indus t r ia l que j a de fet existeix en aquest sector.

C i n q u è . Fomentar espais l l iures 1 a m b v e g e t a c i ó , els quals manquen quasi del tot.

S i s è . Fe r grups e s c o l a r » I escoles profesaionaU.

Vosaltres segurament pensareu qne t o t a i x ò é s la u topia de l a qual us par lava en c o m e n ç a r i Jo us be de d i r que sl bé no pot é s s e r u n a rea l i t a t amb el desgovem actual de !a ciutat , ha de restar en tots l'esperanç a que la c iutat té prou seny 1 fo r t l t ud per acabar amb aquest desg o v e m l per endegar una obra const ruc t i va .

ï a ra per acabar, permeteu-me un s í m i l relacionat a m b l a meva profess ió . Fa i? l a c o m p a r a n ç a de la nostra c iu ta t amb' nn edifici que s ' e s tà bast i n t , l a coberta del qual ég amb vol ta .

Els homes de l 'esquerra republ ican a són els obrers que el poble v!» elegir per a con t inua r la tasca de la c o n s t r u c c i ó de . l ' ed i f i c i , p e r ò aquests obrers estan asseguts damunt la vo l t a on à d h u c cr iden l es solelen. i fan fan sols de pes m o r t , innecessari l afortunadament accidental , a m b el p e r i l l d 'enrunar l edlf lol , p e r ò oportunament s'han a ixecat uns contraforts, representats per homes de seny i conscients de l l u r responsabilitat, els quals contraresten l 'empenta d ' i -quella c à r r e g a , a l 'ensems que. amb l l u r es forç i amb l ' a ju t dels bons ciutadans, fan m i n v a r cada d i a aquell p e r i l l , car Ja h a n aconseguit que s i g u i m é s feble la c à r r e g a i l ' e m p e n í a d 'aquells homes, ment re creix el nom-bre 1 l ' ed i f icàc la dels contraforts .

En acabar la sova b r i l l a n t 1 documentada d i s s e r l u r i ó , el regidor sen y o r L lopa r t fou l l a rgament aplaud i t l m o l t fel ici tat .

La dona i els llibres —•

L a p r i m e r a b i b l i o t e c a

í e m i n i s t a s o b r i r à

a P a r í s

L a g i t a c i ó p o l í t i c o ^ s o c i a l

Guàrdies civils a Saragossa. - Una bomba terrible a la capital d'Aragó - Manifest de la U. G. T. contra la vaga - Detencions a Barcelona - Tropes a Manresa i Berga - El ministre de la Governació diu que la vaga està escanyada

P r ò x i m a m e n t s ' o b r i r à a Paris una bibl io teca feminista. S e r à la pr imer a biblioteca oficial d'aquesta mena, i es deu a ta i n i c i a t i v a l a la generos i ta t de Mme. Marga r i t a Durand.

Aquesta b ib l i o t eca insta l · lada a l nou edif ici de l ' A l c a l d i a del c i n q u è d is t r ic te , ocupa u o a vasta sola de 40 metres ie l l a rgada .

L a fundadora de la b ib l io teca *•»» l a í n s t a U a c i ó de l a qual fa m é s d 'un any que treballa, h a d i t :

« l a biblioteca c o n t é una document a c i ó especial que enlloc no s a b r í e m t robar : Totes les obres que tracten de l ' a c t i v i t a t InteUectual de l a dona aparegudes en el decurs d'aquest segle; totes les tesis sostingudes per dones; l l ibres sobre l a c o n d i c i ó de l a dona a t r a v é s de le» edats; totes le» l le i» , proposicions do l le is 1 projectes de lleis relacionats a m b ta v i d a m o r a l í ma te r i a l de l a dona.

Les lectores i els lectors e» p o d ï n assabentar, consultant «dossiers» 1 fitxes, en quina obra 1 en q u i n a l t re a r x i u 0 biblioteca podran t robar • ! document que cerquen.

D'aquesta manera e» f ac i l i t a r à l a tasca de tots els q u i v u l g u i n trebal l a r per l ' expandlment de l ' Ideal femin i s t a , i el» qui neguen l a prod u c c i ó intel·lectual de la dona 0 la v a l o r de la seva act ivi ta t , l l eva t d'aquests d a r r e r » anys. t robaran l a b ibl io teca les proves de l l u r e r ror .

L a i n a u g u r a c i ó de la biblioteca femin i s t a t i n d r à l loc a la pr imavera

Hls guàrdies civils de Manresa foren agredi ts per quatre pistolers col·locats

en una cantonada A b l r vespre el governador d i g u é

que era necessari restablir ta veri tat en el s u c c é s de Manresa, del qua l resultaren ferits dos g u à r d i e s c iv i l s . Es féu c ó r r e r la v e r s i ó guo havia ostat a c o n s e q ü è n c i a d 'una col·lisió entre dos b à n d o l s , u n revolucionar i i u n altre ca tò l ic . Aquesta v e r s i ó es fomentava per ta l de cercar antagonismes.

E l senyor Moles, amb el fi de posar les coses en c lar , l l eg í als periodistes el telegrama que l i havia t r a m è s el c a p i t à de l a g u à r d i a c i v i l de Manresa, el q u a l é s com segueix.

• A les deu del m a t i fou agredit u n g r u p de l a f o r ç a que pa t ru l lava per l a pob lac ió per quatre i n d i v i d u » col·locats a una cantonoda, els quals feren quatre dispars que fe r i ren el sergent Pat r ic i G ó m e z 1 el g u à r d i a Clar indo S à n c h e z , tots dos menys g r e u » . Els agressors fug i ren sense poder é s s e r vistos n i repel·lir l 'agres. s i ó . £1» ferits han estat h o s p i t a l l l · zats I e» t roben en bon estat.•

El senyor Moles d i g u é que del text es desprenia c la rament que es tractava de quatre pistolers.

El governador parla dels reforços tramesos a Manresa i de les enèrgiques

decisions del Govern E l senyor Moles d i g u é ah i r vespre

que s'havia disposat l a tramesa a Manresa dels batallons do B a r b a í t r o 1 Girona. Ja es t robava novament a Manresa la company ia quo havia m a r x a t a Lleyda pe r a fer ta Jura de l a bandera. A Barcelona estan preparades per • so r t i r dues bateries de muntanya . A m é s , s'ha concent ra t g u à r d i a c i v i l per a repartir-se per totes les poblacions .

M uovernador féu constar que les ordres donades a le» forces do l'ex è r c i t s ó n t e rmlnan t s i concretes. Tots els soldats es consideraran en servei 63 sentinella i actuaran d'acord al que disposa aquest fur. E l general Molcro j a é s a Manresa per a fer una o p e r a c i ó global en cl momen t opo r tú I a m b tota a m p l i t u d .

Es refer i d e s p r é s a l vot de confianç a que el Par lament havia donat a l Govern 1 al» acords presos por aquest al Consell de Minis t re» .

—Es va. d i g u é , a restabl ir l 'ordre r à p i d a m e n t 1 »en»e sentlmenlftllsmes. H e s p r é s j a s ' e s t u d i a r à et que ca lgui fer. S! aquest m o v i m e n t s'ha fe l com a tantelg, la resposta t k pagada. He do fer constar que a q u í . en totes les lat i tuds, h l ha la mateixa tempera tura que a M a d r i d .

Un cop fetes aquestes manlfesfa-r lons , uns periodistes preguntaren a l governador si era cert que havia esta t requisat pel Govern ei vapor • Bueno . Aires», pe r anar a Bilbao, a fi de por tar els det inguts a Cai.A-rles l t a m b é el nombre de detencions que s'havien fot a l a nost ra r . l . m t

E l senyor Mol ;» d i g u é que no tenia n o t í c i a sobre cap de les ducs preguntes.

El que diu Albornoz sobre els successos de Bi'bao M a d r i d . 21. — E l m in i s t r e de Jusii-

eia con f i rmà a m i g d i a la r e l a c i ó dels successos de Berga i Manresa, que hav i a fet en sor t i r del consell el sen y o r Pr ie lo .

Referint-se als successos de Bilbao, v a d i r que havia rebut l ' inforrae del fiscal de l ' A u d i è n c i a , t ras l ladat a l de l a R e p ú b l i c a i que coincideix fins en els ssus nombrosos detalls, amb les manifestacions que f éu a l C o n g r é s e l senyor Fatras.

T a m b é diuen als informes que Inspeccionats els c a d à v e r s , n l a ells n l a cap dels g r u p » de l 'esquerra que foren registrats no es t r o b à cap a rma .

E I senyor Albornoz v a d i r que s'hav i a pres l 'acord de nomenar un Jutge especial, per a ac tuar en els successos po l í t i c s i socials. Que n o donava el n o m p e r q u è hav i a de consultar l 'Interessat, p e r ò que es t ractava d 'una persona de g ran ac t iv i t a t i r igor .

D i g u é que hav i a l l e g i t que el sen y o r Beunza lí t ivia d i t , en el discurs del F r o n t ó Euzka lduna , que al Gov e r n n o h i hav i a cap persona solvent l l eva t del senyor Carner . 1 en a lgun p e r i ò d i c , sens dubte per error , es d i u •decent» .

He demanat a Bi lbao , v a d i r . informes sobre el j a r t l c n l a r , p e r q u è no es pot to lerar que u n diputat , emparat per l a t r i buna , i n j u r i t el Govern.

A i x ò no ho pot consentir n i la d ign i t a t del Govern n i l a personal dels min is t res .

Jo, per la meva part . accepto qu? se 'm combati , p e r q u è sóc home de l l u i t a .

T e r m i n à dient que les dretes han a r r i b a t a termes d ' a c t u a c i ó que és p r e c í s r e p r i m i r amb tota energia, com ais de l ' ex t rema esquerra, m o l t m é s encara, quan cada d ia sembla m é s c la ra la c o n c o m i t à n c i a d'uns i altres, per entrebancar la v i d a de la Repúb l ica .

Les impressions de la Generalitat segons el que diu

Llubí M a d r i d . 21. — A dos quarts de set

de l a tarda el senyor L l u h í v a conferenciar t e l e f ò n i c a m e n t amb la Genera l i ta t de Ca ta lunya .

Acabada aquesta c o n f e r è n c i a v a d i r als i n fo rmadors qne l a i m p r e s s i ó que existia a la General i ta t respecte a l mov imen t de Manresa era que n o revestia l a I m p o r t à n c i a que des de M a d r i d se U a t r i b u ï a .

Sembla, no obstant, que e» t rac ta d ' u n moviment caò t i c sense pla preconcebut 1 que cs reali tzen acte» que ind iquen que el p l a que havien fet el» vaguistes era m o l t d o l e n t

Afegi que a Barcelona no h l havia novetat de cap mena. que la gent estava t ranquIUa i ajuda en aquests moments el governador c i v i l .

E l mov imen t és local i tzat a l » vo l tants de Manresa i sembla que no s ' e s t é n .

E l president de ta Generalitat va conferenciar du ran t la mat inada d'av u i amb el governador c i v i l i a m b d ó s estigueren completametu d'acord.

200 guàrdies civils a Saragossa

M a d r i d , SI . — Aquesta tords, a u n quart de quatre, en l ' exprés , han to r -t i t cap a Saragossa 200 g u à r d i e s c i v i l s a l comandament d uu c a p i t à i de d i v e n o e t i nen t» .

Aquests g u à r d i e s pertanyen 4 l a fo r ça que fou concentrada rescent-men t a M a d r i d .

En preguntar a l r a p de l ' e x p e d i c i ó si d i t a força anava destinada a Saragossa, s'ha negat a contestar.

FI min stre no té notfeies de nous incidents a Manresa i Berga.—Creu que el

moviment é« escanyat M a d r i d . 21. — De mat inada, el m i

n i s t re de l a G o v e r n a c i ó d i g u é als periodistes que le» noticies que "-e-n i ü de Barcelona no acusaven novos v io l ènc ia» .

Por b é que no tinc notich-a de l ' a r r ibada de t ropes—afeg í el senyor Casares Quiroga—cl governador ua radiat l ' a r r i b a d a i amb t f x ò s'ha dona t u n a s e n s a c i ó de conf i ança .

E l min i s t r e a c a b à dient que con-Mdcra que el mov imen t é s sufocat

EI canoner «Dato» a La Corunya.

L a Corufla. 21 — H a fondejat t o aquest port ei canoner «Daio».

Forces d ' Infanter ia custodien els Bancs.

L a g u à r d i a c i v i l \ i g l l a l 'ontrarta 1 la sortida dc iu |<"blai.'ió per t ' l d 'ev i tar coaccion-s.

Una bomba destroça les portes del Seminari de Saragossa.

Saragossa. 21. — A Ics onze de la n i t se senti una grau e x p l o s i ó p r o d u ï d a per u n a bomba que hav i a estat col· locada a ta porta dol Semin a r i de Sant Carles.

La bomba huvla estat col·locada a l a por ta í i ; c n l r a d a a l ' e sg lés ia , t an t aquesta com les l a te ra l» , queda ren d e s t r o ç a d e s , com t a m b é par t de la f a ç a n a .

Alguns trossos dc poi ta i a lguns altres de pedres foren l l a n ç a t s a l ' i n -t o r l o r de l ' èkf lés ia i d o s t r o ç a r e n a l g u n » bancs.

T o t » els vidres del Seminar i 1 ois do les coses dols vol tants han que-dats fets a miques

L a po l i c i a f a « s b r i n a m o a t s per t e l de descobrir els a u t o r » de l ' a t e m p t a t

Diversos convents han demanat a u x i l i o les autor i ta ts , car temen é s ser objecto d'atemptats.

Amb aquest m o t i u s'Jian mobi l i t za t diversos piquets de Seguretat per t o l de v i g i l a r els establiments religiosos

P r o c e d e n t » de M a d r i d , a r r iba ren 200 g u à r d i e s c iv i l s , sola les ordres d ' u n c a p i t à I diversos tinents.

S'ho repar t i t u n f u l l clondest( rora-m i n a n t les dones I nens p e r q u è els dies 23 i 26 n o s u r t i n de l lu r s cases sl volen veure's l l iures de les cons e q ü è n c i e s dels successos que, segons d i u el f u l l , es desenrotl laran.

al Paral·lel Nombroses detencions

A n i t passada la pol ic ia es presentà a l bar «La T r a n q u i l i d a d » del Paral·lel l p r a c t i c à trenta o quaran to detencions, entrn els que estoven prenent cafè a l loca l .

H o m d i d u é que els detinguts eren comunistes.

L o pol ic ia s ' a p o d e r à t a m b é d 'una mole to a m b papers referents a l 'org a n i t z a c i ó de la vaga.

Mentre estaven fent aquestes detencions, a r r i b à l 'auto n ú m . MJ36, de l qua l baixaren dos subjectes, els quals en veore que la po l i c i a pract icava detencions fug i ren Para l le l a v a l l i abandonaren el cotxe.

L a po l i c i a els p e r s e g u í , p e r ò semb l o que no els p o g u é agafar.

Aquesta corredlsso co inc id í a m b a r » trets que sonaren davant la Del e g a c i ó dol dis t r ic te de les Drassanes, engegats contra un qn lnzenar l que s 'havia fet e s c à p o l . Això m o t i v à una c o n f u s i ó que d e s p r é s fou a c l a r i d a

Manifest dels socialistes contra la vaga

M a d r i d . 81. — L o U n i ó General de Trebal ladors d 'Espanya ha d i r i g i t o les classes treballadores orgonitzades i o l ' o p i n i ó pub l ico el s e g ú e n t manifes t :

«E lemen to? cuyo s o l v è n c i a s ind ica l y po l í t i c a e s t à n .suflcenteraente des-c c r e i i i t a d a í . sc vlefien dedicando des-de hare alguuos dias a c rcu lor i o e s p è c i e de que e l d í o £5 del cor r ien-te se e m p e z a r í i en nuestro p a í s u n a bue lga general cuyos m ò v ' i c s son completamcnte dosconocldos.

Po r ello la c o m l s l ó n ejecutiva de ta l ' n i ò u General de Trabajadores. sole al paso do e s t a » m a n i o b r a » a f i n de evitar las organlzaclones 0 com-parteros que no tuv i e ron conoc lmlcn-t o de ello, puedan ser v í c t i m e s de estos manejos.

Nues t ro» organismos nacionoles t i a nen sufleientemente probado que nad lo les oventojo en l a defensa de los Intereses morales y raaterialos de las clases trabajodoras.

8 u his tor ia les da au tor idad m o r a l suflclente para d i r lg i r se en el inomcn-to actual a todos los trabajadores l a v i t à n d o l c s a que no secunden U s sospechosas invi taciones o l o hue l -go, que le v lenen hociendo.

l a huclgo en estos moraentos n o resuelve n l uno solo de los proble-m s s que pnedon i n t e r e s a m o » , y los compl ica todos

Con este mov lmlen to . cuyo f ln s in -d i co l se desconoce, se cont r ibuye a da r a l p a í s y a l mundo entero. la deplorable s e h s a d ó n de incapacidad del pueblo para v l v l r en un rég i -men de d e m o c r à c i a y se favorece o los tendenclas y deslgnlos do las derechas espaf io la» contra ei r é g i -men republicano.

E n su consecuencla I lamamos l o

. ^ n c í ó n a todos nueslras organiza-ctoues para que se mantengan den-t ro "1 ta mas u n à n i m e y serena disc ip l ina . N i n g ü n mov lmicn to que n o seo ordenado por l a U n l ó n General de Trabojodores debe secundan-e; n i n g ü n m o v l m l e n t o que no es té or-ganizado por los organismos responsables debe ser seguldo. Nueslras organlzaclones n o deben abandonar el trabajo, mlen t ras que los que han cumpl ido en los altos puestos y c u m -plen sus deberes en todo moment o. no lo d i spongan .

H a y que nega r i e e n é r g i c a m e n t e o las coacciones y no seguir m à s que a q u e l l a » causas que sean en bien de lo l iber lad y de la* rc lv lndlcaciones obreres quo s ó n las que han de ser para ellas beneficiosas.

Madrd , 51 de enero de 1932. — Po r la c o m i s l ó n e j e c u t i v a el secretario, tesorero. Vencselao C a r r i l l o . — Vls to Bueno, Manuel Cordem.

Mes detencions Segons hem sentit d i r . du ran t ta

n i t s'han practicat registres 1 detencions o domic i l i s de comunistes de s ign i f i cac ió , entre ells el ple de l 'or -g a n l t z a c l ó , que estava reun i t o i local de l Sindicat del Vestit, a lo Ram bla. torant cl teetro P r i n c i p a l .

H i ha det inguts a la D i r ecc ió de Pol ic ia , a mé» de l» comunistes Du-r u t l 1 Cono i l o compsnyo d'oquest. els coneguts s indical is tes Ascoso I Mufloz. aquest dar re r per tany a l r s i n dc la C o n s t r u c c i ó .

E l Sometent de Berga A Berga, d u r a n t la tarda d ' ah i r ,

h i h a g u é a l a rma . Hom t e m i a que t s con f i rmés :a nova segons ta qua l els minai res dfi F í g o l s 1 Gi rone i la ba ixar ien a 'a ciutat . A m é s . esclataren dos petards o la p l a ç a .

En cooseq- i í -nc la . fou avisat el Sometent p e r q u è fes servei de v i g i l à n cia I cooper.4» o la t a«ca de les t ro-p c que l i l sorie.n enviades de Manresa, l a p o b l a c i ó , deixant de banda la Inquie tud, presento un aspecte n o r m a l 1 tot el poble se sentio costat de! Sometent.

Precaucions Durant la n i t passada es prengue

ren precaucions especials o diversos l-arrls de la c iu ta t . Davan t d ' a lguna D e l e g a c i ó l e P o l i c i a el g u à r d l e » . onna t s do tercerola, demanaven 10 d o c u m e n t a c i ó a l » au to» que passaven.

Ordre governativa A h i r a la n i t e' governador va dic

tar ordre de s u s p e n s i ó de tota mena de reunions, fossin del c a r à c t e r que fossin.

Una reunió a la Generalitat A l a Genera l i t a t uh t r a la n i t . <»

van r eun i r ;»cr a fé r un canv i d ' i m pressions, el senyor M a c i à i els t i nents d'ali-alde.

L ' A J U N T A M E N T

Bl destí cultural de.l'Hospital de la Santa Creu—Els sense-feina.—Avisos

L'a lcoide senyor A g u o d é . j u n t j J n b els periodistes 1 els t è c n i c s de i ' \ -j uu tomeut. a m b el d i rec tor de i ' A r x i u senyor D u r a n 1 Sompere, estigueren a fer u n o v i s i t o 0 l ' ed i f lc l de l v e l l Hospi to l de l a Santa Creu.

Vis i to ren p r i m e r l ' ed i f i c i de ta Caso de C o n v a l e s c è n c i a , i d e s p r é s lo resto de lo p o r t g ò t i c a .

En uns p l à n o l s es va veure l ' op ro -fitament que es f a r à de tota l ' e d i f i -coc ló . l a par t del c ó r r e r de l 'Hosp l -to l s e r à dest inada a uso» m u n i c i p a l s , com per exemple l a t i n è n c i a d ' A l c a l d i a del d is t r ic te V , i l ' a l t r a d e cap a l carrer del Carme i del m i g de i ' IUa, e s t a r à ocupada per i n s i l t uc lons cul tura ls com l ' i n s t l t m d 'Estudis ca-talans 1 Bib l io teco de Cata lunya , t a l c o m a c o r d à lo m a j o r i a de l ' A j u n t a men t a u t o m à t i c .

Es m o l t interessant el que v a .-.or t i n t en le» obres d 'ac la r iment çue s'efectuen. H l ha pintures g ò t i q u e s sota les capes de ca l ç que opore ixen . 1 amb els em bans t i ra ts a t e r r a la bellesa de l ' a r q u l i e c l u r a es veu v n b io ta la seva esplendor.

Els senyors Florensa I D u r a n i Sompere han mostra t a ls v i s i t an ts projecte de r e s t a u r a c i ó del ve l l i m moble. Els periodistes han pogut adm i r a r les obres d 'ar t i les belleses arq u i t e c t ò n i q u e s de la immensa const r u c c i ó , i s 'han fet perfecta c à r r e c de l o grandiosi ta t i sumptuosl la t .|ue podran ten i r les d e p e n d è n c i e s de l >• f sol centenari quan seran reformades, decorades I adaptades o les necessitat» de nnflCmt i Bibl ioteca, que conver t i ran l ' ed i f lc l en un recer defin i t i u de lo nostre ol to c u l t u r a

Ja han com«mça t le» obre» d * netej a i a d a p t a c i ó , I els periodistes han pogut rons ta ior l o cura a m b q u è ài efectuades les tasques de m t í S * n i \ t x a -c ió de l e , i m m e n » e » sales, g r à c i e s o Ics q u « ' ? hem ob i lnd r í i admirables conjunts a r q u i t e c t ò n i c » i una p e r f j r -to a d a i i a r l ó oi» m ü l l i p l e s s e r v e i » cu l tu ra l s a q u è van destinades.

El» periodistes han s o r t i t m o l t 1 dablement impress ionats de ta v í ! 1 1 de l ' a c c e l e r a c i ó que p r e n d r a n n . i -media tament els susdits .«rebal i -reformo i a d a p t a c i ó .

• • • L'olca lde ha rebut la v i s i t a , d ' uc :»

c o m i s s i ó d 'obrers sense fe ina dels t o s reben el subsidi m u n i c i p a l o i s menja dors de l a Comissor io (An t i c H o s p i t a l de l a Santa Creu) , els qua l s l i b a n l l i u r a t una p e t i c i ó a m b la s f c i i a tn r a de m o l l s de l l u r s c o m p a n y » , dels quals h a n d i t que por taven la repres e n t a c i ó .

En aquesta p e t i c i ó demanen <iue cis roenjar» els s i g u i n i l i u r a t » c: i c r u per o poder coure' ls el ls a coso, que s igui estudiada la mane ra que no es facin men ja r s p icants per t a l qne r i s p u g u i n d o n a r als in fan t s : que t i c i i depurada l o l l i s to de l» obrers beneficiats, tota vegada que s t l h a n hor -reja t elements IndeMtJahlles: que « n s igu i l l i u r a t e l subsidi o les t ' u è n c i e s d 'A lco ld i a dc cado dis t r ic te , per t a l que no h a g i n de c a m i n a r t an t , 1 que cn lloc d ' u n a r a c i ó d i à r i a els en don i n a l m e n y s dues.

L 'o lca lde h a p r o m . - e s tud ia r l l u r demanda. I a m b aquest m o t i u ho '10 t r a m è s o la P o n è n c i a de Benefic-Mi-clo.

• • • Per to l que <il« interessats p u g u i n

fo rmu la r les reciamoclons que • reg u i n oportunes, du ran t el t e r m i n i de v i n t dies h à b i l s e&torà de mani fes t a l 'Oficina d ' I n f o r m a c i ó s i tuada ois b i t xos de l o Cosa de la Ciutat , l ' r xpe -d ient r e l a i t u a l o n u t d i f l r a c l ò de l í nies 1 f o r m a c i ó d 'una i l l a todus-t r l o l a l a zona l i m i t a d a pels carrers del re iegraf . A v i n g u d a de l o v ^ r g e de M o n t s e r r a t Igua l ta t 1 G r a n v i o de Ronda, i el de la mod i f i cac ió de i jutes del carrer que uneix el Passatge de l a Civada a m b els carrers de les Acàcies i Man igua .

E l d e s g a v e l l d e l s t a x i

A Manresa :: Arribada de tropes.

A dos quar ts d 'una dc la ma t ina da ha ar r iba t o Manresa ei b a t a l l ó de Girona. A l cap de 15 minu ts , les forec» que h l hav i a repoendes a aquel l a ciutat han sor t i t cap a Berga. Degu t a ten i r not ic ies que havia de fer e x p l o s i ó o i cop de poc un pont que h l ha prop de Berga, les tropes han e m p r è s l a v o l t o en d i r e c l ó -ap a Ar t é s I A v i n y ó .

A la mat inada ar r ibaren a Manresa dos camions d ' I n t e n d è n c i a amb forces de l a g u à r d i a r i v t l .

Aquest m a t í sor t i ren forces cap o Sallent I SUrla.

L a missió de l'exèrcit E l general B a t e t par lan t a m b els

periodistes, d i g u é que no s 'havio demana t l ' a u x i l i de l ' exè rc i t per a l manteniment de l 'ordre, p e r ò que »l so r t í» la tropa a l carrer a m b el d i t objecte, el» serveis que es pres t in seran sempre considerant al soldat en qual i ta t de sentinel la , I per tant , les o rd re» »ón p e r q u è no to le r i I n s u l t n i a m e n a ç a de cap classe: «ni de p a rau la ni d'obra, n i a m b lo m i r a d a » , afegí el general .

Preguntat s l so r t i r i en forces de Barcelona cap a l» llocs o n es desenrot l len els successos, d i g u é que d'aquesta g u a r n i c i ó no so r t i r i en t ro pes.

D e s p r é s el general Batet e x p o s à l ' a l t sentiment p a t r i ò t i c de l ' exè rc i t , disposat sempre a la defensa de l o l l e i . I fidel i n t è r p r e t de la m i s s i ó que I I é s confiada.

L a situació a Manresa A la m a t i n a d a ens d igueren que

la t ranqulHi ta t era ohsoluta i que l o ciutat es tà presa m i l i t a r m e n t .

A les deu de l a n i t a r r i b à de Barcelona, en dos o a m i o n » , forces de l a g u à r d i a c i v i l . p

A d o » quar t s d 'una a r r i b à e l bo-ta l ló dc C a ç a d o r s de Girona , a m b metral ladores.

A p a r t i r de l a una c o m e n ç a o r e n a prac ticar-se registres i detencions per lo p i à r d l a Civfl , Foren det inguts r u a t r » i n ' l ' v i d u s qne no s ó n de Man-r f t a i no han pogut Justificar el mot i u d.; l l u r p e r m a n è n c i a cn aquel la c iu ta t .

A dos quarts de dues de l o m a t i nada sor t i ren en qua t re a u t ò m n l b u s cent soldats de l regiment n ú m e r o 55 que e» d i r i g i e n o Berga. Com que es tenien r e f e r è n c l e » dc q u è el p o n t a l 'ontrada de Sal lent eslava m i n a t , es d i r i g i r e n per l o carretera d ' A r t è s per anar a Barga .

ASant Vicents de Castellet també s'ha declarat la

v i s a general L'a tur , d i jous , s ' e s t e n g u é a l poble

de Sant Vicents de Castellet, on fou declarada i g u a l m e n t la vaga gener a l dc tots els oficis.

Com es desenrotllaren els successos de Berga A les sis de la tarda u n subjecte,

des de Is finestra de casa s e v a s i tuada a l car rer c r u ï l l a amb la p l a ç a de la R e p ú b l i c a , l l a n ç à dos petards de

A C L A R I M E N T D E L GOVERNADOR A h i r vespre c l governador, refer int -

se a la vers ió donada pels d i a r i s de la contesta que d o n à al m i g d i a sobre U vaga de l» taxis , d i g u é que en declarar quo no se n 'ocupovo vol i a expressar que Ignoravo l'estat de l o q ü e s t i ó d l n » de l'esfera m u n l c l p o l .

En canvi , pod ia d i r que els cotxes D a v i d seguiren c l r fu l an t s i que prestaren m é s de 700 serve i» .

d i n a m i t a » o les forces de la g u à r d i o c i v i l , mentre e s t a v é n escorcollant u n i n d M d u •

L o d e t o n a c i ó es senti en tota la c i u t a t I c a t i í à ferides sense I m p o r t à n c ia a l c a p i t à Ferrer I un g u à r d i o anomenat Unir. .

A mé«, per efecte de ta d e t o n a c i ó , e» trencaren el» vidres de les cases v e ï n e s .

Els ve ïns d r Berga, donant p r o ves de r i u tadania . sor t i ren at carr e r al p r i m e r toc de sometent.

El miners de Fígols Els m i n a i r e » do F ígo l s , en n o m b r e

d'uns MO. des del p r i m e r moment es si tuaren a l a pa r t a l ta dc le» m i nes, coneguda pe l nom de •Sant Corne l i» , p r o v e ï t » a m b les armes del sometent.

Les forces de la g u à r d i a c i v i l i *él personal t è i n l c de les mines es t ro baven a la planto baixa o s ia at l loc denomina t « l a Conso lac ió» .

El transat'àntic «Ruenos Aires» sortirà amb desti

nació desconeguda Dijous a l m a t i ou t r a s l l ada t a l

m o l l de Ponen el vapor correu «Bue-nos Aires», dc la Companyia T rons -a t l f t n ü r a S'assegurava que estava preparat per so r t i r a les deu de l ma t i d ' avu i l s ' ignora on es d i r i g i r à .

Recrent o aquest extrem, es de ia que cn el moment de fer-se a la mar , c l c a p i t à del v a i x e l l havia rebut inst ruccions concretes.

Serà ajornat el llicenciament dels soldats?

Dijous c i r c u l à el r u m o r de s i fins que no quedi completament a c l a r i d a l o s i t u a c i ó ac tua l , no es p o r t a r à o cap el Uicencloment dels soldats que havien d ' é s s e r - h o aquests dies.

Religioses a'tropeüades pels sediciosos

Alguns d i a r i s del m a t í d i u e n que o S ú r i o d i jous , pels vol ts de Ics v u i t v u i t de lo n i t , encara h i hav i a o l 'edi f lc l de l ' A u n t a m e n t l a bandera ro j a hissada pels elements sedlfcio-sos.

Aquests, d u r a n t el d ia del d i jous , d 'aguai t pe r les carreteres. I m p e d í e u

A L ' A J U N T A M E N T No h i hav i a n o t í c i e s re lacionades

a m b l ' a tur dels t a x l t . I .a lca lde , pa r l an t a m b u n perio

dista, manifes to que la s o l u c i ó estava a mans del governador senyor Moles.

L o s i t u a c i ó con t inuava I g n o L Els taxistes vachieristes des de p r i

meres hores del m a t i feien cuo per o ten i r dret a en t r a r o la t r i b u n a publ ica.

ei t r à n s i t de tota classe de v e h i c l e » i obl igaven els ocupants o ba ixa r .

Lo t a r d a <iel d i j ous a r r i b à u n aut o b ú s procedent de Solsona, i c o m que es donava la c i r c u m s t à n c i a d e q u è entre e l» v ia tgers figuraven dues religioses, d e s p r é s d ' insul tor- les . les det ingueren, d ient que anaven o fu -seilar-Ies. J

Seguidament r o m e n ç a r e n o fer eta preparat ius per o l ' e x e c u c i ó que hor -ror i t zoren o les persones que presenciaven el et les quals in te rced i ren p rop dels que es proposaven cometre un acte ton c r i m i n a i . 1 aconseguiren, finalment, c o v e n r e l s de q u è no havien de fer res c o n t r a les I n f o n uuades monges.

Els r evo luc ionar i s accediren al prec dels viatgers, p e r ò a m b l o c o n d i c i ó de q u è les monges conv ie<» ln l l u r s h à b i t s pe r vestits seglars. cosa que pogueren rea l i tzar , g r à c i e s o is vest i ts que els f ac i l i t a ren en una coso de le» p r o x i m i t a t s a l Uoc del s u c c é s .

Sols d'aquesta manera els sediciosos les deixaren m a r x a r « m b l o resto dels possotgers de l ' a u t o b ú s .

£ L C A R N A V A L

E L B A L L • C U R E K A · Segueixen a m b g ran entusiasmo

els t rebal l s d ' o r g a n i t z a c i ó del g r a n bel l de disfresses denomina t del C i nema, que « E u r e k a » celebra d e m à , dissabte, a lo platea del Teat re del Bosc.

E L B A L L D E D I S F R E S S E S D E L ' A E R O C L U B DE C A T A L U N Y A

D e m à . dissabte, a les onze de l vespre l als salons dc la Cosa L l i b r e , t i n d r à l loc el ba l l de disfresses de l ' A e r i Club de Cota lunya . l ' o rgaa l t -zac ló del qua l ha estat aco l l l do nm • g ran s impat ia , com ho demostra el nombre crescut de tiquets j a ex-pesos.

Calendaris rebuts C i r i c i Germans. D i b u i x a colors.

S A L A B A R C 1 N O

V . G A R C I A S I M Ó N ( R a m b l a de Catalunya, 29)

E x p o s i c i ó d e P i n t u r e s

d c

J . M / V i d a l Q o a d r a s

Inauguració: Demà, dissabte, 23 de gener

M a r c s - G r a v a t s - M i r a l l s - M o t U u r e s

i v a r i a t s o b j e c t e s p e r a p r e s e n t

file:///iglla

/

E T T V B ü D B C X T W C U N T K

L e s C o r t s C o n s t i t u e n t s Es discutida la situació a Manresa i Berga — Discursos de Casares i d'A-zafia - Vot de confiança al Govern per 285 contra 4 . — Segueix e! debat

sobre els successos de Bilbao

P R E C S I P R E G U N T E S M a d r i d , Z l . — C o m e n ç a la s a s i ó a

les cinc mr-nys vfnt- i -c lac . Pres ide ix el senyor Bestelro. A l banc blau el m i n i s t r e d 'Ios-

m i c c i ó . Es l l eg ida 1 ap ro rada l acta de la

s e s s i ó an te r io r A U t r i b u n a ht l.a el (UI del Ral-

s u n i acomr- inya : d ' u n a l t r e moro. E I senyor J U S ' í demana que la

Cambra aoordi t r amet re una delegac i ó de diputats a M e n t o n . p e r q u è d l -p o s ü l u n a corona a Ja tomba de Blasc o Ibartcz, a m b m o t i u de l 'aniversari de l a seva m o r t . (Aplaudiments) .

E l PBESIDENT d i u que no creu que s i g u i necessari l ' a co rd e x p r é s de l a Cambra , pu ix que Sci tament es tà seg u r que s associa tota a aquest bo-me&tge i que, per tant . i n v i t a r à l e s respectives m i n o r i e s p e r q u è nomen i n u n representani que í o r m l pa r t d'aquesta d e l e g a c i ó .

E l M I N I S T R E D ' I N S T R U C C I Ó s'as-eooia a l prec.

F,l senyor GARCIA I GARCIA d l r l -«•«••ix un prec a l m i n i s t r e d'Obres P ú bliques, p e r q u è i m p e d e i x i a lguna a n o r m a l i t a t observada en l a construcc i ó d ' u n canal v a l e n c i à .

E l M I N I S T R E D'OBRES P Ü B L í -Ql -TS d i u que l ' expedient e s t à en t r a m i t a c i ó i que d ins d'unes bores q u e d a r é s i g r u t i resolt .

E l senyor GARCIA d ó n a les g r à cies.

E l senyor E L O L A es d i r i g e i x a l m i nis t re de la G o v e r n a c i ó , per a pro-les tar de la m u l t a imposada a l ' a l calde i al5 regidors del poble de Ta-boada (Ga l í c i a ) .

ELS SUCCESSOS DE MANRESA I BERGA. - EXPLICACIONS DEL M l -NISTRE DE LA GOVERNACIÓ E l senyor SEDILES es refereix als

'accessos ocorreguts a l a p r o v í n c i a do Barcelona, 1 prega a l Govern que exposi a la Cambra q u è ès e l que a l l í passa.

E l M I N I S T R E DE L A GOVERNACIÓ d i a que a l m a l l ha estat avisat que a l a Conca del Llobregat hav i a esclata t u n a vaga r e v o l u c l o n è r i a a diversos pobles, i que els r evo luc ionar i s s 'havien apoderat dels centres telef ò n i c s 1 de les armes del sometent.

Afegeix que el Govern ha t r a m è s forces suficients i que s u f o c a r à el mov i m e n t , com seran sufocats tots els mov imen t s que represent in torpedi-na r l a R e p ü b l i c a .

E l senyor SEDILES d i u que a l seu entendre els mo t iu s d'aquest m o v i -roent s ó n unes bases, incomplertes pe l» patrons.

E l MTNISTRE DE L A GOVERNACIÓ; No res de bases. (Rumors) .

E! senyor SEDILES protesta que el m i n i s t r e es d i r i g e i x i a e l l en aquesta f o r m a .

( M è s rumors ) .

DISCURS DEL OAP D E L GOVERN E l CAP DEL GOVERN fa us de l a

p a r a u l a I d i u que es congra tu l a que l a in te rpe l · l ac ió de l senyor Sediles 11 d o n i o c a s i ó per a fer unes declarac ions que )a tenia el p r o p ò s i t de fer a la Camb.a.

E l Govern, afegeix, cone ix ia por endavan t que es p reparava pe r al d i a í 5 u n complo t de c a r à c t e r extremista d 'esquerra, o rgan i tza t a l 'estranger a m b la c o m p l a e n ç a de les extremes dretes que rea l i tzen u n a propaganda ol lclosa fora de l a C o n s t i t u c i ó .

Els senyors S E D I L E S 1 B A L B O N T I N i n t e r r o m p e n i to ta l a Cambra protest a d'aquestes in t e r rupc ions .

E I PRESIDENT de l a Cambra adver te ix , a m b g r a n energia, que els d ipu ta t s que v u l g u i n c o n v e r t i r aquesta in te rpe l · lac ió en e s c à n d o l , seran I m media tament amonestats per la Pres i d è n c i a .

E l cap del Govern prosegueix d i en t que c l Govern no pot to le ra r que n l n -g ü es col·loqui fora de l a C o n s t i t u c i ó I que els que h o fac in seran tractats c o m a enemics p ú b l i s .

A i x o — d i u — és el que succeeix a r a a l a « p r o v i n c i à , de Barcelona i t o t a i x ò no és mes que l ' avor tament de l g r a n m o v i m e n t que es preparava a t o t Espanya i que el Govern coneixia i ha fet fracassar.

Unes bases incompletes de t reba l l com assegura e l senyor Sediles. n o donen m o t i u per a assaltar aj u n la menta, t a l l a r l í n i e s t e l e f ò n i q u e s , aixec a r vies f è r r i e s i apoderar-se de d i p ò s i t s d 'explosius .

(Grans aplaudiments a tota la Camb r a ) .

P e r ò el Govern — afegeix el senyor Azafla — e n t é n que el man ten imen t de l 'o rdre ha d'aconsegulr-se a tota costa 1 ha dona t immedia tament les ordres n e c e s s à r i e s p e r q u è e l m o v i ment quedi sufocat en hores i encara en m i n u t s .

E! senyor P É R E Z M A D R I G A L 'es g i r a vers els d ipu ta t s com; anys del senyor Sediles I els apostrofa v io lentament , i aquests l i contesten en igua l f o rma .

E l P R E S I D E N T prega la ca lma a tols .

Prossegueix par lan t el cap del Gove rn 1 Ins is ie lx que els revoltosos s ó n enemics p ú b l i c s I <lue com a tals seran tractats, p u i x que s'ha de m a n t e n i r el p r i n c i p i d ' a u t o r i t a t

N i n g ú — a f e g e i x — n o p o d r à ten i r per deb i l i t a t del Govern c l resne^to a Ja l l e i . p e r ò que n i n g ú no p r e n g u i aquest respecte a la l l e i per deb i l i t a t n i per por.

I quan es fa caure d a m u n t el col -l iable ei pes de Ja l l e i n o se l i preg u n t a quines idees professa.

E l Govern n o pnt en aquests mo-Oients actuar n l en p r o n l en con t ra de cap Ideologia

E l mate ix r i g o r que s ' a p l i c a r à a l a • p r o v f n c l a · de Farcelona, s ' a p l i c a r à t a m b é a les Uoscongades.

E I Govern h a nomena t u n governad o r general en aque l la zona, que qued a r à encarregat de p roporc iona r els informes necessaris, a fl que no pug u i n p r o d u í r-se fets c o m els ocorregu ts .

N o és que el Govern cregui que la R e p ú b l i c a p e r i l l a per a i x ò . p e r ò es creu en l ob ' . lgac ló dc sustentar el c r i t e r i que la R e p ü b l i c a h a d 'a l l ibe-rar-se de les Impu tac ions que se l i f a n , que va de bracet a m b els Que s ó n p a r t i d a r i s del desordre. (Gran o v a c i ó que d u r a l l a rga estona) r mm**

E i senyor S E D I L E S s 'aixeca per a recl i f toar ies p a r a u l a del cap del Govern .

E l CAP D i a . GOVERN \ o em d i r i -• e t x o » 6.. in'Ue d i r i g i t a les Cor 's t « I p a í s .

El senyor S E D I L E S d i u que cl m i nistre da la G o v e r n a c i ó no ha (et el que e l l ha fet en p ro de l a RepilL·Ilc--i. (Grans protestes que impedeixen o i r c l final del p a r à g r a f ) .

Ei senyor M A R I A L nega que l 'ao-i u a l m o v i m e n t de la « p r o v í n c i a , d o Barcelona t i n g u i res que veure a m b l a vaga dc q u è ha par la t el senyor Sediles, p m x que precisament l a zona on el mov imen t s'ha p r o d u ï t es aquel l a on els pat rons h a v i e n acordat acceptar les bases de t reba l l .

Es tracta, doncs — afegeix — d ' u n i vaga r e v o l u c i o n à r i a o rgan i tzada per l a F. A. I .

MAURA DEFENSA UNA PROPOSICIÓ DE CONFIANÇA A L QOVERH Ks d ó n a dsctura a u n a p r o p o s i c i ó

inc iden ta l a m b un v o t de conf l sn-a a l Gover.

E l senyor Maura l a defensa. D i u que les Corts h a n d'estar en

aquests moments unides com u n sol home a l costat del Govern.

Demana que les minor ies par ia-m e n t à r l e s man i fe s t in l l u r o p i n i ó perq u è o i pals s à p l g u l que el Govern en aquests moments és la c a m b r a sencera.

ELS CAPS DE M I N O R I A A L COSTAT DEL GOVERN

E l Sr. CORDERO, en n o m de l a m i n o r i a soclaUMa, es mos t ra i den t i ficat amb el que h a d i t e l senyor Maura .

E l Sr. M A R T Í N E Z BARRIOS, en n o m de la m i n o r i a rad ica l , t a m b é es mostra conforme a m b la propos i c i ó .

E l Sr. M A R T Í N E Z D E VELASCO, de la m i n o r i a a g r à r i a , s 'hi p ronunc i a Igualment a favor .

E l COMTE DE RODEZNO. t radic iona l i s ta , t a m b é s 'h i adhereix, entenent-se que ho fa en n o m de l 'or dre, no a favor del r è g i m .

E l Sr. BAEZA M E D I N A , pels radicals socialistes, expressa l ' a d h e s i ó d'aquestg

E l Sr. AGUIRRE:, nac iona l i s ta basc, expressa el disgust de l a seva m i n o r i a per l ' anunc i del cap del Gove rn que es van a nomena r delegats governat ius per als pobles de les bascongades.

— D i t a i x ò , afegeix, secundarem l a p r o p o s i c i ó .

E l Sr. B A L B O N T I N anuncia que p a r l a per l a seva p r ò p i a represent a c i ó .

D i u que l a R e p ú b l i c a e s t à en per i l l ( rumors) . A l m e n y s l a p a u de l a Reptlblica. afegeix.

Creo que tots els republ icans han d'estar un i t s en f r o n t dels e s f o r ç o s que reali tzen els reaccionaris .

Aquests són , d i u . el veri table per i l l per a l a R e p ú b l i c a .

Assegura que el p a r t i t a l qual pert a n y é s oposat a l a r e v o l u c i ó com u n i s t a , que a tots sembla desencer tada i consideren impossible .

Els successos de Manresa no posen en p e r i l l l a R e p ú b l i c a .

E n canvi , el p e r i l l e s t à en l a reacc i ó i a i x ò é s el que no voleu veure.

Protesta que no s'hagi compler t e l precepte cons t i tuc ional d ' e x p u l s i ó dels J e s u ï t e s .

Acaba dient que per a i x ò no pot vo ta r a favor de l a p r o p o s i c i ó presentada.

EI Sr. SANTACRUZ. del g r u p . A l servei de l a R e p ú b l i c a » , creu que el Govern ha de p roced i r con t ra tota els extremistes l en aquest sentit sec u n d a la p r o p o s i c i ó .

'El Sr. G Ó M E Z P A R A C H A t a m b é A 'h l suma.

E l Sr. HEI .LO. d ' A c c i ó Republicana , s 'adhereix i g u a l m e n t a l a prop o s i c i ó .

E l Sr. F R A N C H I , pels federals, fa e l mate ix .

E l Sr. J I M É N E Z fa seves les paraules del senyor B a l b o n t i n 1 afege ix que a Tou louse i a P e r p i n y à s 'han assabentat de reunions p res id i des pel general M a r t í n e z An ldo . on les quals es consp i rava con t ra l a R e p ú b l i c a .

D i u que v o l g u é pa r l a r a h i r dels fets de B i lbao p e r a referir-se als mane igs d 'un genera l que segura, men t l ' e s t à escoltant des d 'una t r i buna.

E l P R E S I D E N T d i u que pel ma te ix que a les t r i bunes no els e s t à perm è s d ' In t e r rompre els diputats , els d ipu ta t s n o h a n d 'a l · ludi r n i n g ú de l p ü b ü r .

El Sr. J I M É N E Z : Jo n o l ' h a u r i a nomenat , p e r ò e l l m ' h a u r i a e n t è s .

E l P R E S I D E N T : Cr ido l ' a t e n c i ó de S. S. sobre l a g r ^ u responsabi l i ta t que contreu u n d i p u t a t en demost r a r determinades idees.

E l senyor G I M É N E Z acaba d i en t que l ' o c o r r e g u t ' a Ri lbao 1 Manresa n o s ó n m é s que espumes del que es prepara a Tolosa i a P e r p i n y à .

D i u quo é s necessari que el G o v c n a c t i v i l a seva v i g i l à n c i a per ta l da man ten i r 1 v i g o r i t z a r l a R e p ú b l i c a , I acaba mani fes tan t que e l l no es'n conforme a m b l ' a c tua l « s t a t de coses.

El senyor SANCHEZ GUERRA, en una breu i n t e r v e n c i ó , ofereix l a sev a a d h e s i ó a l Govern per aquest cas concret, per t a l com defensar la Rep ú b l i c a é s a v u i defensar Espanya (Aplaudiments . )

El senyor COMPANYS, dc l'esquerr a catalana, d i u que sempre que pass i n successos com el que avu i es dis-enteix. e s t a r à a l costat de l Govern.

El senyor C A M P A L A N S , de l a U n i ó Socialista de ( a t a lunya , d i u que é s n a t u r a l que en u n cas com aquest e l l s donaran l l u r v o t a l Govern, encara que h a g i n d ' anar al costat dels elements de la d r e t a de la Cambra.

Tot el que passa, afegeix, é s conseq ü è n c i a de certes campanyes de tots conegudes.

Fa d e s p r é s u n a a U u s i ó al senyor Maura , a l qua l d i u que é s enemic del poble c a t a l à . (Rumors.)

El senyor M A U R A : Seria Jo ara u n covard sl e n t r é s en el debat a q u è v o l por tar-me el senyor Campalons.

A v u i sols es t rac ta que tots ens n n i m per a la R e p ú b l i c a I per a l a defensa d 'Espanya. 1 j a a r r i b a r à el d i a en q u è s ' e n t a u l a r à aquest debat a q u è m ' i n v i t a e l senyor Campa-lans.

E I senyor C A M P A L A N S : SI ; a r r t -b t r à .

E i senyor M A R T I E S T E V E d'Acc i ó Catalana, a n o n c i a en nom d'aquest pa r t i t , que v o l a r à sense cap reserva men ta l a f avo r del Govern.

El senyor S E D I L E S d i u que n o vot a r à la p r o p o s i c i ó p e r q u è n i ell n i e l

pals no estan conformes amb l'ac-l u a c i ò l e l Govern .

E l senyor A Z A N A fa cl resum del debat.

C o m e n ç a a m b l a m é s e n è r g i c a repulsa c o n t r a les paraules p ronunc ia des pa l senyor J i m é n e z contra un general que e x e r c t l x u n c à r r e c de la c o n f i a n ç a d e l Govern . (Bé.)

Censura d u r a m e n t les cr i t iques verbals a m b c a r à c t e r i n s i d i ó s de q u è s ó n objecte els q u i exorcelxeu u n a a c c i ó p ú b l i c a .

A ixò . afegeix, é s una manionra per a aconseguir el desprestigi do l ' auto r i t a t que té to t el c a r à c t e r d ' u n a p r o v o c a c i ó . (Aplaudiments . )

A g r a e i x l ' ao tUt id de l a Cambra, car el Govern j a sabia que tenia u n a maj o r i a r epubl icana , p e r ò es sent enrobus t i t pe r aquest vot quasi u n à n i m e que no é s personal al Govern, a l n ó a la R e p ú b l i c a .

Cal vo ta r a favor de la R e p ú b l i c a , p e r ò n o es po t admetre que sobre la R e p ú b l i c a h i hag i Espanya. Nt sobro n i sota. L a R e p ú b l i c a i Espanya s ó n una m a t e i x a cosa, l a v u i n o s t pot separar UD concepte de l ' a l t r e . (Grans ap laudiments . )

Aquest v o t ens re i tera el c o m p l i ment de l a m i s s i ó de res tabl i r l ' o r dre . L ' ag rae ixo i considero que signif ica el des ig que m a n t i n g u e n la R e p ü b l i c a fen el seu m à x i m n i v e l l è t t e

Pels d i p u t a t s republicans, per l a Cambra r epub l i cana , estem aquf i ens sent im enfo r t i t s amb la seva o p i n ió , i per l a nos t ra p à t r i a c o m p l i r e m a m b el deure de man lou l r - l a .

(Grans a p l a u d i m e n t s . E N m i n i s tres abandonen e l banc blau I començ a la v o t a c i ó . Ocupa l a p r e s i d è n c i a el senyor Cas t r i l lo . )

EL VOT D l CONFIANÇA A L GOVERN OBTE S8ó VOTS CONTRA 4

E l resultat de l a v o t a c i ó é s el seg ü e n t : 285 vots a favor de l a p ropos i c ió de c o n f i a n ç a i quatre en cont r a .

Els senyors que votaren en c o n t r a foren: B a l b o n t i n , J i m é n e z , Samblan-cat 1 Nico lau S a l m e r ó n . OONTINUAOIO D E L DEBAT SOBRE

ELS FETS DE B I L B A O E l P R E S I D E N T anunc ia quo s 'ha

esgotat el temps destinat a in te rpe i -loclons i proposa a la Cambra que es p r o r r o g u i pe r a donar l l oc a l a c o n t i n u a c i ó de l a i n t e r p e i l a e l ó de l senyor Fatras 1 a l x i s'acorda.

El senyor S A L M E R O N (don N i c o l a u , c o m e n ç a a p a r l a r en veu m o l t ba ixa .

El P R E S I D E N T l i ind ica fent - I l senyes, p u i x e l senyor Salmeron « sord, que passi a l s escons baixos perq u è e l p u g u i n o i r els t a q u í g r a f s .

Des de l a t r i b u n a no es sent res del seu d i scurs .

El senyor S a l m e r o n que ha p a r l a t en u n a f o r m a m o l t agitada i expressiv a d i r t^ in t -se constentment a m b gestos al Govern , acaba c l seu discurs .

El debat h a perdut i n t e r è s . L a Camb r a ha quedat quasi b u i d a 1 a l banc blau sols h i ha els min i s t res de la G o v e r n a c i ó . Mar ina , I n s t r u c c i ó , i Obres P ú b l i q u e s .

El senyor G A L A R Z A . a q u i correspon el t o m , concedeix la p a r a u l a a l senyor Le lza lo l a .

Aquest d i u que n o pot de ixa r « e pa r l a r en aquest debat tractant-se d'assumptes del pals basc.

Adver te ix que e l m í t i n g es v a celebrar a m b e l p e r m í s de l ' a u t o r i t u . I assenyala que en cap dels n o m b r o sos m í t i n g s que han celebrat en el ma te ix l loc abans i d e s p r é s de l a R e p ú b l i c a n o h a v i a ocorregut res.

Assegura que h a sentit d i r a B i lbao , que s 'havia d e c i d i t per a aquel l d i a l 'assalt del C i r c o l T rad ic iona l i s t a .

E l l per l a t eva pa r t a t r i bue ix aquest p r o p ò s i t a l a m a n i f e s t a c i ó que v a r e c ó r r e r els carrers amb banderes vermelles.

Fa un relat dels successo, desenrotl l a ' s i dels que d e s p r é s seguiren.

Assenyala que la protesta s ' e f e c t u à m i t j a n ç a n t l a vaca general, que f o u u n à n i m e , i a la q u a l s 'adheri ren t o u els elements.

D i u que no sap d 'on so r t i r en els pr imers trets i que no é i segur que fossin fets pels i n d i v i d u s del g r u p que eren a l a por ta del Ci rco l T r a d i cional is ta .

E l M I N I S T R E DE L A GOVERNAC I Ó : Les fogonades són a l a f a ç a n a .

E! senyor 1 E Y Z O L A con t inua acusant com a causants de to t l'esdev i n g u t als clements comunistes.

E l PRESIDENT fa av inent l a necessitat de r e d u i r t o l el possible els discursos, p u i x que ha estat supr i m i t l 'o rdre de l d ia per a poder acabar la in te rpe l · l ac ió en aquesta sess ió .

EI senyor L E Y Z A O L A cont inua el seu discurs .

(EI senyor G ó m e z Parrache ocupa la p r e s i d è n c i a ) .

L ' o r ado r p a r l a de l 'ocorregut a l poble de Santurce el qual , d i u . é s u n focus comunis ta .

Trac ta de l a fo rma com es p r o d u i r é els successos de l ' incendi de l ' e sg l é -sla de l 'esmentat poble.

Assegura que els trets que es feren f o r e n fets pels comunistes.

Es refere ix al d i t a h i r pel senyor Pr ie to que a la i m p r e m t a de l ' · E u z -k o d i í , es t i r é s u n p e r i ò d i c comunis ta .

Pa r l a d 'una protesta fo rmulada per diversos signif leats elements de B i l bao per a i m p e d i r la d e s a p a r i c i ó del p i s to le r i smo a Bi lbao .

E l senyor P R I E T O contesta a les manifes tacions del senyor Leyzaola l d i u que e s t à dec id i t u p rova r l 'exact i t u d de l a seva d e n ú n c i a que a l a i m p r e m t a de T 'EnzI sad i» f o u ed i ta t el p r i m e r p e r i ò d i c comuuis ta p u b l i c a t a Espanya a m b l l i cènc ia del bisbe da la d i ò c e s i .

Ins is te ix que e s t à disposat a provar -ho .

E l senyor Leyzaola , con t inua d i en t el senyor P r i e to , p r e t é n desv i r tua r la s i g n i f i c a c i ó comunis ta do «Las Not i c i a » que era el p e r i ò d i c quo s'editava a l 'esmentada impremta .

A q u e l l p e r i ò d i c era u n p e r i ò d i c de g ran vo lada que representava u n g r a n es forç e c o n ò m i c i en el qua l aparei x i e n anunc i s d'empreses m o l t poderoses 1 m o l t conegudes a la r e g i ó basca.

El senyor Leyzaola , d e c l a r à que e l l m a i n o h a v i a l l eg i t aquel l p e r i ò dic.

U n c o r r e l i g i o n a r i seu. el senyor Ga-l las tegui . ac tua l president de la Joventut Basca, e m va escriure sobre l 'assumpte.

Llegeix u n ar t ic le d 'aquet t en el

q u a l p a r l a de l a s ign i f i cac ió comunista de «Las Nottoias» 1 culpa els elem e n t » de T ' E u r U a d l * de la seva p-.i-b i i c a c l ó , t les autor i ta ts e c l e s i à s t i ques d 'haver- la p e r m è s .

Assegura d e s p r é s el senyor Gallas-tegul que l ' a p a r i c i ó d'aquest p e r i ò d i c responia a u n p la p remedi ta t que fou exposat a l que aleshores era bisbe de l a d i ò c e s i , el qua l d o n à l a seva a p r o v a c i ó , I a l mate ix temps v a absoldre els que donaren diners pe r a aquesta empresa. (Grans a p l a u d i ments) .

E l Sr . L E Y Z A O I - A remarca que e l nac iona l i sme basc n o tenia i n t e r è s de cap mena a sostenir aquel l periòdic.

D i u que. a m a l g r a t de tot. no po t creure el senyor Pr ie to .

InslsteLx que cl p a r t í ; nac ional i s ta n o h a t i n g u i t a p contacte a m b e l comun i sme , a l qual sempre h a combatut .

E l senyor ALDASORO es refereix a les e x p l l c a ç l o n s donades pels senyors l-'atras i ZuazugoiUa i vol fer p a t e n t la s i t u a c i ó en q u è es t roben els r epublicans i socialistes a Biscaia i i n sisteix en l a necessitat que s i g u i n d ic tades mesures do Govern que e v i t i n fets com els recentment ocorreguts .

C r i t i c a l ' a c t u a c i ó dels jutges a B i l bao, que considera facclosa per a l a R e p ú b l i c a .

P a r l a de ' » campanya fW» ela elements de le. dreta p e r q u è n o cs c o m p r i a i n d u s t r i a l s I comerc ian ts n i es d o n i t r eba l l a obrers que s i gu in de l 'esquerra.

S'ha de po r t a r a to t arreu l a sens a c i ó que ais que exerceixen c à r recs é s p e r q u è creuen que la R e p ú b l ica els ho r e c o n e i x e r à . (Graus ap laudiments . )

Les dretes h a n l l a n ç a t a l l í l a I n s í d i a que la f a m v a u n i d a a l a Rep ú b l i c a , q u a n el cert é s que l 'actua l s i t u a c i ó d 'Esponyo, en a l l ò qun t é de compromesa , é s causa d e l a d ic tadura , « n b l a qual co l · laborà el senyor Beunza '

E l senyor URQUIJO protesta v i o -l e n t a m e f í t . (Rumors.)

E l senyor ALDASORO: Doncs, for en els Jaumlns

E l senyor URQUIJO: P e r ò e l - sen y o r Beunza n o ho é s .

(El senyor Bestelro ocupa l a pres i d è n c i a . )

E l senyor ALDASORO. Tots v a n p e r t à n y e r a ta U n i ó P a t r i ò t i c a i q u a n c a i g u é l a d i c t adu ra , tots v a n t o m a r a l t r a vegada ai camp j a u n ü ( A p l a u diments . )

L a R e p ú b l i c a t é dre t a q u è es respecti el seu l e g í t i m or igen l n o ss pot d e i x a r que p e r i l l i per excessives eomplaenccs a m b els e lements que l a combaten .

Es d i r i g e i x a l Govern per a dema-nar - l l que qualsevol Intent d'aquests elements per torbadors s igu i a t a l l a t sense, contemplac ions . (Ap laud imen t s )

E l senyor G A L A R Z A mani fes ta que el F u l l O f l e U l va p u b l i c a r l ' a n n n c l de vaga com s i fos una a l t r a n o t í c ia qualsevol .

D i u que els elements; de l ' e x t r e m a dreta de l pals basc v é n e n a l Pa r lament quan els c o n v é 1 quan no , actuen a les seves espatlles.

Creu que aquests tenen una responsab i l i t a t m o r a l del que h a passat.

Assenyala el fet q ú e . havent-se apl ica t l a l l e i de defensa de l a Rep ú b l i c a g a i r e b é exc lus ivament a les dretes, cap de l l u r s representants a l a Cambra n o s 'h i h a g i a ixeca t per a p r e g u n t a r a l C o v e m per que s 'havia a p l i c a t

Es refereix a l complo t m o n à r q u i c descobert fa uns mesos 1 d i u que ten i a ramificacions a Bi lbao .

A m b aquest m o f i n s 'entaula u n v i u d i à l e g entre l ' o rador i el senyor O r e l a q u a l es d i u que eal alUberar-se de haver t l q g u t res a veure amb a q u e l l assumpte.'

L ' o r a d o r l l ege ix una carte d ' u n comandan t c o m p r o m è s a l complo t , en l a qual es d i u que cal l l i u ra r - se de l a co l la de bandi ts que gove rna i que T e x è r c l t basc ha d 'arrasar les organi tzacions s o c l à l l s l e s , respectant l ' e x è r c i t I l a g u à r d i a c i v i l , p e r ò pegant de fo r t e ls obrers.

Acaba d ient que aquests e lements n o h a n a ixecat u n e x è r c i t a B i s caia p e r q u è els temps han canv ia t , p e r ò que a r a s'acontenten a m b desacreditar la R e p ú b l i c a pe r m i t j à d ' I n sidies.

E l Sr. OREJA protesta b r e u m e n t de les asseveracions del s enyor Ga-larza respecto a l a seva persona.

(El Sr. B.VRNES ocupa la p res i d è n c i a . )

El Sr. M A R T I N DE A N T O N I O d i u que i n t e r v é p e r q u è c reu que aquesta in te rpe l · lac ió ha de derivar-se vers la g e s t i ó p o l í t i c a seguida pels governadors c iv i l s .

Condemna d u r a m e n t l ' a c t u a c i ó de mol l s d 'el ls du ran t l a R e p ú b l i c a , per creure que rea l i t zen u n a tasca mon à r q u i c a .

(La Cambra e s t à g a i r e b é buida . S ó n les 910 del vespre.)

El Sr. AGUIRRE rectifica I fa constar que els nacional is tes n o han ocasionat n l u n a sola v í c t i m a .

Agrae ix al senyor Galarza que hag i fet j u s t í c i a d i fe renc ian t els elements m o n à r q u i c s dels nacional is tes

E l Sr. URQUIJO p r e t é n par la r , po-r ò el president 11 d i u que no és possible.

E l M I N I S T R E DE L A GOVERNACIÓ d i u que la r e l a c i ó fç ta p e l Sr. F a t r à s s 'ejusta exactament a les dades que obren a l M i n i s t e r i de l a G o v e r n a c i ó .

Es exacte que un g r u p de x ico ts p a s s à j u n t a l F r o n t ó Euska lduna cantant l a In t e rnac iona l .

Es t a m b é r e r t que j u n t a l C i r co l T rad ic iona l i s t a es s e n t í u n visca no se sap sl a l re l o a Cr is t Re i . 1 que un x ico t c o n t e s t à a m b u n m o r i .

Immedia tamen t , sense cap cap a l t r a p r o v o c a c i ó , ol q u i h a v i a dona t el visca d i s p a r à sobre el x i co t i el m a t à .

L'agressor es d i u Santos Sanz I , quan anava a é s s e r de t ingut per un g u à r d i a , d i s p a r à sobre aquest.

Mentrestant d'altres I n d i v i d u s del g rup de concurrents a l m í t i n g disparaven amb g r a n p r o f u s i ó , I causaren altres mor t s 1 fer i t s .

T a m b é é s cer t que a l conven t de les Reparadores s'han t roba t senyals indubtables que permeten assegurar que des de l ' I n t e r i o r de l ' ed i f le i s'en. geearen t rels .

E I senyor O r e j a ha dona t a entendre que el Govern hav i a desemparat Bilbao aquel l dia , i a i x ò h o d i u q u a n hi ha nombrosos g u à r d i e s f e r i t s .

Sols puc d i r que el Govern n o e s t à disposat a q u è l ' au to r i t a t s i g u i u n a excusa, d a r r e r a la q u a l p u g u i n cometre's assassinats.

Remarca el doble joc que r ea l i t zen els elements drellstos de Bisca ia , els ouals v a n a l M i n i s t e r i b lasonant d 'amor a la R e p ú b l i c a i d e s p r é s la sabotegeu.

Diu que sl c l senyor Ore ja no hag u é s t i n g u t l a i m m u n i t a t p a r l a m c n -

L ' a c t u a l i t a t p o l í t i c a incident entre els diputats Galarza i Oreja- — Comentaris a la votació de la Cambra. - La labor de la Comissió d'Estatuts

Çoui /anys i Royo Villa-nova comenten ia votació

de la Cambr.t M a d r i d , 21. — E l senyor Companys ,

reforint-sc a i discurs del senyor Aza-da . v a d i r que 11 semblava m o l t bé , sobretot a l l ò que fa r e f e r è n c i a a l m a n t c n l m o n l de l 'o rdre .

S'ha de t e n i r en compte, a f e g í , que s'ha f e l u n a r e v o l u c i ó s e n » sang i a i x ò h a estat un bé i ha estat u n m a l . Un b é pel que tenia do bellesa i de serenitat l ' en t rada del r è g i m republ i cà 1 u n m a l p e r q u è el Govern no a n o r r e à les velles posicions. L ' o r dre s 'ha do m a n t e n i r abans que tot.

E l senyor Royo V l l l a n o v a , refer int -se a l 'assumpte ha man i f e s t a t :

E l s u c c e ï t a Manresa é s m é s g r eu que el quo h a passat a Bi lbao .

L ' a c t u a c i ó d 'a lguns pa r l amen ta r i s d 'ext rema esquerra, ha in t en ta t d ist reure l ' a t e n c i ó de la Cambra I à d huc de! pais , ocupant-se del debat sobro els successos de Bi lbao .

S'ha do t en i r en compte , a f e g í , que en la R e p ú b l i c a del 73 n o foren les dretes les causants de la sava desa p a r i c i ó . Totes les persones d 'o rdre hem d 'estar a m b el Govorn l . per l a n l , les paraules del p res iden t de! Consell h a n d ' é s s e r m o l t acatades, c o m t a m b é el vot de c o n l l a n ç a de la Cambra.

El ministre de la Gover-n ició diu que no hi hagué

censuri M a d r i d , 21 . — E l senyor Casares

Qu i r o g a e s t i g u é a l despatx de m i nistres d e l C o n g r é s , a m b e l sots-se-c r e l a r l de l M i n i s t e r i de la Governac i ó , fins d e s p r é s de les deu de la n i t .

Q u a n abandonava l a Cambra el senyor Casares Qu i ro g a d i g u é ais periodistes que no ten ia cap nova n o t i c i a de Manresa 1 que anava e l M i n i s t e r i per ta l de saber-ne.

Afegí que era un e r r o r la n o t i c i a pub l i cada per u n p e r i ò d i c que s'hag u é s es tabler t l a censura p r è v i a a l a premsa.

•El quo ha succe ï t , a f e g í , é s que e l p e r i ò d i c «El Día>, Uc P a l è n c i a , r e b é u n a o rd re confosa del Govern c i v i l de n o p u b l i c a r u n a n o t i c i a relac ionada a m b unes imatges .

A i x i que j o me 'n v a i g assabentar, s e g u í d ien t , v a i g o rdenar i m m e d i a tament que s ' a i x e q u é s l a p r o h i b i c i ó .

Tampoc no h l ha censura t e l e g r à fica, i n que ha passat é s que. c o m s igu i que els e lemenis revo luc ionar i s que s 'havien incan ta t de les Ins-ta l ' ac lons de la l í n i a de Manresa i d « Berga h a n c o m e n ç a t a t r ame t r e despatxos d i en t que s ' hav ia dec lara t a Espanya la r e v o l u c i ó social , h a ca lgut t a l l a r aquestes n o t í c i e s .

Maura diu que Campalans fou inoportú

M a d r i d . 21. — E l senyor M a u r a . en abandonar la Cambra d e s p r é s -.te

l à r l a Ja l ' h a u r i a t r a m è s a Fernando Poo.

E l Sr. URQUIJO: E I senyor Ore ja ha estat c r i da t en aquest m o m e n t pel President de !a Cambra.

E l Sr. P É R E Z M A D R I G A L : P e r ò no ha ana t a Fernando Poo!

E l M I N I S T R E DE L A GOVERNACIÓ c o n t i n u a d ient .que en el complo t de q u è h a pa r l a t el senyor Galarza , e l senyor Oreja n 'era un dels p r i n c i p a l s d i rec tors .

D i u que aquesta Cambra 11 ha dem a n a t que rec t i f iqués l a duresa del c à s t i g ap l ica t , p e r ò que s i des d ' a ra se I I d e m a n a u n a r e c t i f i c a c i ó , j u n t amb aquesta a n i r à la seva d i m i s s i ó tot seguit . (Gran ap laudiments . )

Afegeix que é s t à disposat a sa l ta r per d a m u n t de la I m m u n i t a t par la m e n t à r i a per a defensar l a R e p ú b l i ca. ( A p l a u d i m e n t » . )

E l Sr. U R Q U U O : Poso la m e v a i m m u n i t a t p a r l a m e n t à r i a a d isposi c ió do S S.

E l M I N I S T R E DE L A GOVERNAC I Ó : Con t r a S. S. no h l t i nc res. Si he h a g u t de ficar a la p r e s ó u n Ur-q u l j o . h o be fet.

Afegeix que no pot folcrar-sc que els elements que pred iquen que no s'ha de respectar l a C o n s t i t u c i ó s'hl e m p a r i n q u a n els c o n v i n g u i .

D i u que les campanyes que s 'han rea l i tza t aquests ú l t i m s dies a M a d r i d 1 a p r o v í n c i e s I I h a n fot rec o n è i x e r que s'ha equivocat en tractar a m b t o l e r à n c i a gents que no ho mere ix ien (Mol t b é ! , m o l t b é ! ) .

F x p l l c a les mesurc> que s 'han pres pels successos de B i l b a o .

S'ha empresonat l ' i n d i v i d u anomenat Santos Sanz.

E l Govern e s t à decidi t a ap l i c a r du ramen t la l lei dc defensa de la R e p ú b l i c a , n o sols a aquel l s c o n t r a o l i qua l s existeixen proves con tun dents, s i n ó t a m b é a aquells c o n t r a els qua l s ex is te ix in i nd i c i s d 'haver i n t e r v i n g u t a ls successos.

D ó n a compte de l a c l ausura del convent de les Reparadores 1 de l'ap l i c a c i ó d ' u n a m u l t a de 10 000 pessetes a l a super iora d'aquest.

Respecte als de t inguts a l C i r co l T rad i c iona l i s t a , no p o d r à aplicar-se la l l e i a a lguns d'ells, per exemple nls cambrers , p e r ò als qjie els foren trobades caTorze pis lolas , a aquests,

S ' e n l é n . na tura lment , que l 'apl icac i ó d'aquesta l l e i es re lc re ix ú n i c a ment a aquel ls que no c a i g u i n sota l ' aoc ió dels t r ibuna ls .

D ó n a compte t a m b é de la deten-' l u del senyor Josep M a r i a U r q u l -)o. que és el que va impi i l r - a r «ot nquest m i vi ment 1 ha ordenat t a m bé la d e t e n c i ó del senyor Z u b i r l i i i tols aquests rebran la' merescuda s a n c i ó .

Per ú l t i m es refereix a l noniena-ment d ' u n delegat del M l n i s l e r t per a la p r o v í n c i a de Biscaia .

T i n g u e u l a seguretat que, qualsevol que fes encara que fos so lament un gest con t ra a i x ò que t an t tre-reaL

El senyor FATRAS dftna les çr'-L-cles a l M i n i s t e r i per l a seva ener-g íu .

E l PRESIDENT demana a l a Cambra que protest i quo Ix I n v i t a Bilbao l i a g i estat escenari .1 . iq iu .s·s lamentables successos i que s'asso-c l l a| do lo r per ç o que h a pass t t a aquesta c iu ta t .

S'acorda a i x í i s 'aixeca la s e s s i ó a tres quar t s i c inc m i n u t * do deu ÜC la n i t

la seva I n t e r v e n c i ó a l s a l ó de sessions, cs d e t i n g u é uns moments amb els periodistes 1 els d i g i t ó :

—He t roba t be que les dretes coi:-sideressin que l ' o rd re p ú b l i c estava . per sobre de tot.

Com heu pogut veure, el senyor Campalans v o l i a du r -me a o n debi-t eu moments d f v i s ib le i nopor tun i t a t .

Conferència suspesa a Mndrid

M a d r i d . 21. — Per l?s c i r c u m s t à n cies del m o m e n t p o l í t i c , h a s u s p è s c l m l n i s l r e de la G o v e r n a o i ó la conf e r è n c i a de tenia anunc i ada pe r al p r ò x i m d iumenge ai teatre do la Com è d i a , el d ipu ta t i sacerdot senyor Garcia Gal lego.

Azana comenta el debat sobre els successos de Bilbao i la sessió deia Cambra

M a d r i d , 21. — E i Cap de l Govern comentava aquesta t a rda , davan t n i : g r u p d ' amics i do periodistes, e l debat sobre els successos dc B i l b a o .

D i g u é , r e f c r lnV«o a aquesta q ü e s t ió , que el debat esmentat h a v i a d'acabar aquesta ta rda . E n r ea l i t a t . Ja s'ha d i t t o t quant s 'havia de d i r sobre aquest afer.

Quan t a l s successos de Manresa, el senyor A z a ú a d i g u é que n o t en i a noticies de l ' a i r i b a d a de les tropes.

E n r e a l i t a t — a f e g í — e l cas no tè t an ta I m p o r t à n c i a com es deia .

E l G o v e r n estava assabentat da l ' i n t e n t i estava prepara t . Aquest tan sols h a t s to t un a v e n ç del mov i m e n t a n u n c i a ' per a l d i a 25. Sempre es fa el mateix, s ' anunc ia per a u n d ia i es fa a lguns dies abans. A i x ò é s e l que es fa sempre.

^ 'ha fet com en al t res indrets , ofir-m a n t que el cas era genera l i que j a a d 'a l t res llocs h a v i a passat c l ma te ix , p e r ò com que — repeteixo — e s t à v e m preparats , a ls per torbadors l ' i n t e n t n o els ha serv i t per a res.

E l cas de F í g o l s estava re lac ionat a m b a i x ò . é s a d i r , amb l ' anunc i de pertorbacloms generals. I a lguns de t inguts h a n most ra t l l u r estranyesa que no l . a g u é s passat res a Espanya .

—Ja heu hagut de « l l d i a r . a lguns • t o r o s » — d l g n é u n per iodis ta a l Cap del Govern—.

— I els que q u e d i n — c o n t e s t à en to h u m o r í s t i c •?! President del Consell—. Ja els hem v i s t i a lguns j a s ó n a l « t o r i K

—Alguns tenen les banyes m o l t grosses.

—Per aquests h i ha un procedimen t que n o fal la m a l — a c a b à d i en t el senyor Azafia—. el d'acostar-se.

Els socialistes i el governador d'Andalusi)

M a d r i d . 21. — La m i n o r i a social is ta c e l e b r à r e u n i ó 1 d e s p r é s d'escoltar els representants d 'Anda lus i a a c o r d à que u n d'aquests u n i t a u n representant de l a d i r e c t i v a del g rups s 'entrevist i a m b el m i n l s l r ^ de la G o v e r n a c i ó per a p reven i r - lo que de la persona que s i g u i e legida per a ocupar el govern reg iona l , d e p e n d r à e i que l 'o rgani tzac i ó es t igui o no satisfeta.

Cubinel'es a Madrid M a d r i d , 31. — C r ida t pel pres ident

de l Consell , a r r i b à a h i r a M a d r i d c l genera l de les forces m i l i t a r s de la nos t ra zona del Protec tora t a l M a r roc. -El genera l Cabanelles r e a l i t z à el v ia tge e n a v i ó .

L a seva v i n g u d a sembla que e s t à re lac ionada a m b les d i s c r e p à n c i e s existents entre l ' A l t Comissar i i el genera l Cabanelles respecte a la gest ió que rea l i tza e l nostre Protec tora t l ' A l t Comissar i , senyor L ó p e z Ferrer .

L'estudi de la Comissió d'Estatuts és gairebé finit

M a d r i d , 21. — La C o m i s s i ó que ent é n en el projecte d'Estatuts, h a to rna t a reunir-se en el d i a d ' a v u i 1 ha donat g r a n i m p u l s a l l u r labor, fins a l p u n t que pot dir-se que c l que cs refereix als seus t rebal ls , e s t à quasi acabat l 'es tudi que la c o m i s s i ó venia rea l i tzava .

Els tres per i t s t è c n i c s que ha nomenat el Govern p o r q u è I n f o r m i n a m b a l t res tres nomenats per la Genera l i t a t 1 que f o r m a r a n una p o n è n

c i a sobre l a q ü e s t i ó de Finances el quo es refereix a l 'Es ta tu t s ó n ei-senyors Vlfiuelas, d i rec tor del Tun" bre; Lara , director de Rendes, i r Z " denas, voca l del T r i b u n a l Adra ln i , t r a t l u Centra l .

López Dóriga ingressa al partit radical-sociaîsta M a d r i d , 21 — El d e g à de l a catedral

d'e Granada, ha ingressat en el partu radlcal-soclal ls ta .

Un dels d ipo ia l s de la m i n o r i a de l 'expressat par t i t , en l a r e u n i ó qui" es c e l e b r à questa t a rda , p r o p o s à i t n -g r è s do l 'esmentat d ipu ta t .

L a m i n o r i a a c o r d à admetre ' l sempre que precedeixi la d e c l a r a c i ó que accepta l a d i s c ip l ina de l par t i t .

EI d e g à d ipu ta t senyor López no-r i ga . hav i a acceptat j a aquesta dls. c i p l l n a des del p r i m e r moment .

Arranjament d'un incident entre Gaiarza i Oreja

M a l r i , 21. — Acabada la intervé.!-cii> del senyor Gularza en el delvit sobre els successos do Bi lbao, va ï o r l i r a l p a s s a d í s de la C u m l r a .

En trobar-se a m b e l senyor Oroia ou va d i r i g i r a e l l l U v a demanur expl icac ions sobre la iraae: cAixó és u n a i n s í d i a m a l è v o l a d i g n a únioa-men t de S. S .>.

E l senyor Galarza es v a d i r . g i r al senyor Ore ja a m b el p r o p ò s i t j ' a -g red i r - lo , i í ou subjectat per alguns d ipu ta t s que estaven p r ò x i m s .

Ç n aque l l moment va Intervenir en l ' i i i c lUent , per ta l de separar «I senyor Galarza i Oreja, o bé per u n i r la seva a c c i ó a la del senyor Oreja, u n senyor que cs Uuliava als passadissos del C o n g r é s .

Com que aquest senyor no ci conegut n l com a d i p u t a t n i cem J. po. l i l l c , els senyors C a m a r a i Muilo/. el v a n apar ta r a m b v i o l è n c i a i d van po r t a r a l despatx del President de l a Cambra.

E l senyor Bestelro, d e s p r é s j o prendre-U d e c l a r a c i ó , l l i u r a L'osmcu-to t i n d i v i d u al cap de l a g q à r t í l a civ i l de servei de la Cambra, por ml que p a s s é s el t an t de cu lpa a! ju t ja i de g u à r d i a .

Seguidament c l senyor BesUiro v,i c r i d a r a l seu despatx ois senyors Ore ja i Galarza, que a la puuJ eston a so r t i r en del despatx del presldet.i de l C o n g r é s .

T o t ha acabat a m b s a t i s f a c c i ó . •. i d i r el senyor Oreja, p e r q u è s'ha dem o s t r a t que jo n o v a i g intervemr gens en el con t raban d armes I per l a meva pa r t he declarat que n o he t i n g u t i n t e n c i ó d ' i n j u r i a r nl ofendre el senyor Galarza .

E l senyor Gelarza. que era present, v a d i r que h a v i e n quedat perfectament d 'acord 1 acabat l ' i nc ldem.

El que diu Besteiro de l'incident Galarza-Oreja

M a d r i d . 21. — Poc d e s p r é s de Viu-c ldent entre els senyors Galarza i Oreja , v a rebre el senyor BesteLo els periodistes als quals v a mani 'es-l a r que l ' inc iden t no havia t i n g u t i m p o r t à n c i a I que segons hav i a a u e l senyor Oreja, n o era cort que h a g u é s rebut cap a g r e i s i í . por par t de l senyor Galarza.

Quant a la persona que hav i a tracta t d ' i n t e rven i r en l ' inc iden t , v a d i r el senyor Bestelro que era un atme d o l comte dc Hodezno que era a l a t r i b u n a i que h a v i a baLxat als passadissos sense t en i r cap passi per c i r cu l a r .

E l senyor Besteiro v a ins i s t i r en la necessitat que els senyors d iputa ts n o i n t r o d u e i x i n a l a Cambra ca;i persone. que no t i n g u i m i s s i ó per c o m p l i r a la Cambra 1 per a i x ò ha re i te ra t les ordres m é s rigoroses als u ixers p e r q u è no p e r m e t i n l 'entrada a n l n g ü que no es t igu i degudament au tor i tza t .

E n r e l a c i ó als debats parlamentar is , v a d i r el senyor Bestelro als i n f o r m a d o r s :

D i a de m o l t , v i g í l i a de poc. Dè-m à no h i h a u r à interpeUacions.

H i h a u r à un t o r n breu de precs I preguntes i d e s p r é s es p a s s a r à seg u i d a m e n t a l 'o rdre del d ia , per tal de veure s i recuperem el temps perd u t en aquests da r re r s dies I sl acouseguini acabar la d i s c u s s i ó di ' l projecte d ' i n d ú s t r i e s m i l i t a r s

Les dones més belles d'Europa

L a b e l l e s a , l a m o J è s í i a

i e l m a t r i m o n i

El g r a n o r g i n l t z o d o r do concursos de belleses europees, M . Maur ice de Walef fe , h a fet als periodistes parisencs les s e g ü e n t s declaracions sobre bellesa, la m o d è s i l o 1 l 'esdevenidor de les elegides als concursos de bellesa.

— E l t r i o m f d 'una n o i a en u u concurs de bellesa, no té c o n s e q ü è n c i e s serioses per a ia seva m o d è s t i a ?

—Per a algunes elegides, s í . Jo Le v i s t belleses nacionals que s 'han torna t v a n i í o s e s . P e r ò com que l l u r r e i v l -m e é s sol» d 'un any, aquest enl luernament , per a l t r a pa r t ben excusable, s 'evaporu tot sol . D 'a l t res no canv ien pas. Es el cas de Ml le . de Souza. Miss Kranra , que é s l a m é s modesta d e totes les belleses que he conegut.

— Q u è esdevenen elles, en general? —Jo no b o sé pas. L ' e n d e m à del

concurs, j a no les v e i g m é s . Elles re tornen a l cercle de l l u r f a m í l i a . Un p remi dc bellesa no é s pas u n a carre ra per a u n a noia . c o m ho és per a un of ic ia l el fet d 'haver por ta t en u n a revista la bandera del seu ie-g l m e n l .

—tNo perden pas la I n c l i n a c i ó pel casament, per la v i d a f ami l i a r ?

—La i n c l i n a c i ó pel casament n o es perd en v u i t dies. o és que Ja no e l tenien. H o m es fa una Idea u n a m i c a exagerada d'aquest a n y de gen t i l , p e r ò modesta reialesa, que es redueix, sobretot, a u n a se tmana d u r a n t l a qua l les belleses europees presideixen dos o tres banqueta a m b Dura mam à s enganxades a l costat. Els resta u n bel l record de v ia tge 1 s'emporten u n a petita a u r è o l a que f l s permet, de vegades, u n m é s l i r l l l a . i t casament. A i x ò é s to t . I Ja é s p rou .

Com l ' a n y dar re r Miss B è l g i c a . Miss Dinamarca , Miss À u s t r i a , Miss Por-

t u g a l . Miss Brasi l , s 'han casat anii> Joves m i l i o n a r i s de l l u r pals. 1 quau ho he l l e g i t a!s d ia r i s , me n 'ho alegrat , per elles, ben sincerament.

N e c r o l ò g i c a A HaUorcB, ha m o r t l a virtuosa

d a m a senyora v í d u a de Jaume E ^ i -las i mare del nostre d i - i i n t t i t • "c F è l i x , conegut d i r ec to r del Banc L'r-q u i j o C a t a l à i ex-dlputa t de la Màu-c o m u n i t a t do Cata lunya.

L a m o r t de t an v i r t uosa dama !:•' causat p rofund sent iment a la u •»' " c iu t a t , on la í a m i l l a Escalas corapt* a m b extenses relacions I simpaViuS-

A m b t an t r is t m o t i u , r eb in el seu fill F è l i x 1 f amí l i a tota, el testimoni de l a nost ra sincera c o n d o l e n ç a per la p è r d u a que acaben de sofr ir .

A h i r a m i g d i a v a l l i u r a r la seva à n i m a a l Senyor, l a v i r t uosa dama F l o r l b u n d a Suflé S a l ó , ge rmana de nostre bon amic Josep Mar i a , a qu ' en aquests angoixoses moments t r ame tem l ' e x p r e s s i ó del nostre senil ' condol , feut-lo extens iu a l seu ge rmà Joan i f a m í l i a tota. .

E n pau descansi i que D é u s'ha? d igna t o b r i r - l l les portes del cel .

A la p a r r ò q u i a de Bet lem, es van celebrar a h i r funerals i misses en suf ragi do l ' à n i m a de la senyora Ant ò n i a A m a t l l e r l S í n i e s , v í d u a ( » Sostres. , ,

L ' o f i c i r e v e s t í g r a n solemnitat i llujment-, desfilaren per l ' ind ica t t>lo g r a n nombre de f amí l i e s conegudes a Barcelona. , .

S incerament re i t e rem l e s p r e w o del nostre condol als flUs. Al 's P011 t lcs 1 f a m i l i a r s do la v i r tuosa dama. especialment al nostre vo lgu t amic. el senyor E n r l r M a y n é s Gaspar, s*' o r o do l a finsda.

http://lirllla.it

B K V E U D B C X T ï C L · Ü N T A P à g . 5. _ D i v c n d r e a , aa d e g e n t r à t 193»

L E S A R T S 1 L A C U L T U R A

V I D A L I T E R À R I A

B R E V I A R I CRÍTIC S. l u « n À r b é . " L ' I n ú M l combat"

E M c i o r u P r o a

M i l U t t m

SI noefete amor . podem d i r que ha oascu; a l a l i t e r a t u r a a m b un eat l l rot f o r m a t . I l a p lena p o s s e s s i ó da r e s tU el revela en u n a 005a. radaptac ió , l ' a d e q u a c i ó perfecta de l l l en guatge a l'eetat d ' à n i m a dal seu personatge, suposat autor d'aquestes m e m ò r i e s a u t o b i o g r à f i q u e s . L a narr a c i ó as descabdella I n i n t e r r o m p u d a ment d i n t r e d'aquesta constant oor-l o s p o n d à n d a entre l a v i o l è n c i a car a c t e r í s t i c a <W « p a t h o s . d o m i n a n t i la v lo lèncr ia de l ' e x p r e s s i ó . Es t i l narr a t i u fet a batzegades, descompost en frases, o u r t e » 1 àg i l s , tal lades i z ig-zaguejeata, que, quan c o n v é , abandonen e l e a m l de l a c o r r e c c i ó a c a d è mica pe r Q a n ç a r - s e ga lopan t a l camp l l i u r e ober t del l lenguatge dels inst ints v i t a l s esclatant en t u m u l t u ó s deeordre. f encara una a l t r a qual i ta t n o Ja de l 'es t i l , s i n ó de la t è c n i c a n a r r a t i v a de Juan A r b ó , apresa seguramen t en la seva f a m i l i a r i t a t a m b els grans mestres russos: ens r e f e r i m a l a magn i f i ca l l i b e r t a t a m b q u è e l l sap m o u r e ' s d i n t r e r espai 1 el tamps. Ous en s o m de l l u n y , en • L ' I n ú t i l c o m b a t » , d'aquesta esclavi tud de la m a j o r i a dels nostres novel· l is tes a l rig o r ó s o rd re c r o n o l ò g i c dols fets, a la s u c c e s s i ó deia dies l les hores, a l a J u x t a p o s i c i ó de l e t cosea de l ' a m -hlect ! A m b q u i n a l l i b e r t a t 1 a g i l i t a t sal ta pe r d a m u n t de moments , d'hores 1 dies per ta l d e n l l a ç a r o r g à n l -caimiíM els dies, les hores l els mo-uisnts, de vcgade* fo r ça diatanciats, que c o i i u n e n l a m à x i m a s u b s t à n c i a v i t a l ! E l bon novaUlsta é s el que no os d e i x a esclavltaar pel temps n i per l 'espai; é s el q u i , c o m Juan A r b ó , pod r i a I sabr ia es r r lure m é s de cent nàg í i i a» sobra u n a sola hora de v i d a h u m a n a i ensems sap, q u a n a i x í con vé, a l ' e f o ï t a a r t í s t i c I a la v i s i ó de l conjunt , r enunc ia r a descr iure , 0 desc r iu re en quntre mola , ele fets de dies, mes rs 1 anys sencers de l a v i d a dels seus personantgos. Es t i l l t è c n i c a na r r a t i u s a ó n els del nostre au to r ca-racterl tzate per u n s u p e r l a t i u d ina misme 1 ner u n a p o t è n c i a ex t raord i n à r i a de s u g g e s t i ó I m a g i n a t i v a . No dub tem que aquesta capaci ta t d'ad a p t a c i ó do l 'es tu 1 de l a t è c n i c a oar-r a i i v ; i a l 'assnmpta, els d e m o s t r a r à J t icn A r b ó en qualsevol a l t r e assumpta de les se v e í futures produccions. Es t rac ta d ' u n a facul ta t I n n a t a 1 p m -t ' i n d a m e n t conreada en u n Intens exerc ic i .

I a r a p a r l e m dels defectes: defectes externs o d exr r i s s l ó I detectes in terns 0 de c o m p o s i c i ó . Ent re els segons, essenyalarem el de l a monoto-

• in . • L ' i n ú t i l combat , é s un l l i b r e <Uk duos centes t r e n t a v u i t p à g i o e e sobre u n sol estat d "fen.ma I n v a r i a ble. T o t a l ' o b r a é s u n a m a t i s a c i ó a '. i n f i n i t d ' u n m a t e i x sen t iment , el d 'un m a t e i x sent iment , el sen t iment da In r à b i a . H e m observat que a m b p r o u feines h l ha u n a p à g i n a en q u è no s n r t l aquesta pa rau la , sempre abundosament adject lvoda. H l h a ona r e p e t i c i ó exceialva de les mateixes e x p e r i è n c i e s v i ta ls , de l a m a t e i x a act i t u d fen t -nyament h o s t i l d a v a n t ri m ó « . « l i homes 1 el p r o p i Jo. A aque=t l l i b r e pndr lem ap ' l ea r exactam e n t aqueUes paraules que el p rotagonis ta d i u de l a seva ma te ixa v i da: i f a t i g a de monotonies, p e r q u è la h i s t ò r i a d ' u n m o m e n t descr i t é s la h l s t f r l a ds tots els moments" . No dubtem que nn Implacable t r eba l l de poda, sobretot en les dues p r imeres parts, h a u r i a resultat en benefici de l ' ob ra .

Els defectes externs els p o d r í e m r e s u m i r en un de sol : el de l a cruesa. Cruesa en la c o n c e p c i ó d ' a lguns passatges 1 cruesa en l ' e x p r e s s i ó ; 1. a l c ap l ava l l , cruesa I n ú t i l . Ja sabem que é s e l cor ren t d 'ara. Nosaltres, però , c o n t r a el cor ren t d o m i n a n t , seg u i m cre ien t que la d i g n i t a t human a é s 1 s e r à essent l a s u p r e m a l let e s t à t i c a ; I contra aquesta d i g n i t a t hum a n a atempten certes abominac ions veramemt Immundes, c o m aque l la escena del p r o s t í b u l de Praga , en la qua l l a bes t ia l i ta t h u m a n a Ja n o pot a r r i b a r a u n n i v e l l m é s b a i x de vl ie-s a Preve iem totes les r a o n » que l ' aut o r ens p o d r i a al· legar per t a l de Jus-l l f loa r semblant a b o m i n a c i ó , que e l l deu h a v e r cregut n e c e a s à r l a per a fer-nos veure l a p rofunda m i s è r i a mor a l que h a deshumani tza t al seu protagonis ta . P e r ò el qu i c o m Jo t é u n a c o n c e p c i ó Idealista de l ' o b r a d 'art , p o d r i a objectar- l l que to t e l t a len t de l ' a r t i s t a e s t à precisament en 'a facul ta t que e l l t é de fer-nos veure tota l ' a b o m i n a c i ó m o r a l d ' u n homs sense necessitat d ' acud i r a aquests mi t j ans d ' u n real isme g r o l l e r 1 repul s iu . A h , l l e g i u 1 r e l l e g i u els grecsl I una a l t r a a b o m i n a c i ó t e n i m el deute do censurar en aquest l l i b r e ; l a que es repete ix diverses v é g a d e s en els c a p í t o l s dedicats a l ' a d o l e s c è n c i a de l pro tagonis ta . L ' au to r h a cregut convenient sotmetre's a l a m o d a de l c in isme desc r ip t iu que r egna en aquesta t è r b o l a l i t e r a t u r a de conf idències sobre les pr imeres manlfes taoloc5 de l a puber ta t . i Q u è poden d i r de nou que Ja n o s 'hagi repe t i t cent VÏ -gades sobre aquest pun t en aqucs la morbosa l i t e r a t u r a confidencial? Bes de c a r a c t e r í s t i c , res de personal eas revela l ' a u t o r en el seu personatge, r epe t in t les abominac ions mate i xes que passen de l ' u n a l ' a l t r e d'aquests pretesos descobridors de l mi s te r i de l a pubertat . ALxí. doncs, u n a a b o m i n a c i ó vu lga r 1 sense objecte, consignada n o m é s per l a p r u ï j a d és-eer mode rn .

On ha descarr i la t g reumen t e l gran ta len t d 'escr iptor de Juan A r b ó é s en un a l t r e passatge que n o t é res a veure a m b les precedents consideracions. E n l a d a r r e r a a l l u c i n a c l ó que pateix el ce rve l l m a l a l t del seu pro tagonis ta en l a p l a ç a del K r e m l i n c l d i a de i ' a n lversar t de t r a s p à s de Lenfn, el sobt a u n a a p a r i ló meravel losa . A l l à en la l l u n y a n i a m u m l n a d a per « u n sol de posfa 1 de so r t ida a l h o r a » , domi nan t l a Immensa p l a ç a ro ja , es dra-ç a u n a g r a n figura g a i r e b é t r a n s l ú c ida ; é s l ' H o m e - D é u , é s el Crls t : i dels seus l l av i s b ro l l en les paraules eternes de les Benaventurances. I les m u l t i t u d s escolten à v i d a m o n t los d i v i nes promeses. No d u b t e m de l a noble i n t e n c i ó que h a g u i a t l ' a u t o r en •questa apoteosi. H e m de declarar .

p e r ò , que aqueeta a l i a n ç a . 0 m i l l o r d i t , aquesta mena da t r a n s f u s i ó de l 'esper i t delclda del g r an cabd i l l de la R ú s s i a ro ja en l a figura del nost re dolc lss lm Bedemptor. é s quelcom que ens giaâ de paOra les m é s ínt imes fibres del «or . Las benaventurances promeses per u n a c lv l l l txac ló que r ega l ima l ' o d i 1 l a b l a s f è m i a 1 que v i u enfangada en el m é s negre mater ia l i sme, sonen com u n a m ú s i c a i n f e r n a l l essencialment discordant a m b les promeses d 'un fe l ic i ta t etern a que l ' H o m e - D é u v a p r o n u n c i a r ta dos m i l anys en el S e r m ó de l a Mun-t n a y a Aquesta c o n c i l i a c i ó e s t à realmen t per d a m u n t de t o t el poder de fantasia del m é s gen ia l poeta. No h o creu a i x í l 'autor? No creu que aques t a c o n c i l i a c i ó significada en la seva apoteosi sols é s possible a t r a v é s de l a p e n i t è n c i a dels homes i del p e r d ó de Déu?

M . de M O N T O L I U

E L P R Ò X I M D I N A R D ' H O M E h i A l Q E A P R Ü -

D E N U B E R 7 R A N A Prudenc l Bertrana per tany a l a ge

n e r a c i ó d'escriptors catalane que ha; gueren de sof r i r u n ver i table ca lva r i per t a l de no abandonar el conreu de l a nos t ra l l i e r a t t a a . EU. com

tants d'altree, sense fer cas d ' u n benestar ma te r i a l que a m b tota seguretat h a u r i a t robat f ó r a de Ca t a lunya s a b é p o r t e r tots els sacr i f ic is a m b la Joia í n t i m a que d ó n a col · laborar a l ' en la i r ament de les l letres p à t r i e s .

A r a Prudencl Be r t r ana h a estat honora t amb el « P r e m i Creixel ls 1931». L a séVa nove l la • L ' H c r e u · , mereix aquesta al ta d i s t i n c i ó .

P e r ò , per a P rudenc l Ber t rana. cl P r e m i Creixells no s igni f ica u n a cons a g r a c i ó . Per a e l l l a c o n s a g r a c i ó é« l ' o b r a que presideix el seu n o m .

Per tan t . n o s e r à oeflebmr una c o n s a g r a c i ó ei d i n a r d 'homenatge a P rudenc l Ber t rana , que t i n d r à l loc d iumenge, l l a t i , a dos quarts de dues de l a tarda, a l Res taurant del Paro de la c iu tade l l a . E l d i n a r alg-n i f i c a r à i ' a d h c í i ó d e jCatoliVtya a u n dels sous homes IHustres.

Com que fc l t en pocs dies per a l 'homenatga a Prudenc l Ber t rana . recordem que els t iquets, al preu de setze pessetes, es poden a d q u i r i r a la L l i b r e r i a C a l a l ò n i a , Ronda de Sant Pere, 3; Casa V i l a r ó , F lva l l e r , U ; Ateneu C a r o e l o n è s 1 a l Bestaurant del Parc .

S ó n mol t s els que Ja s 'han Inscri t 1 l a C o m i s s i ó organi tzadora prega que n o r e t a rd in l a i n s c r i p c i ó aquells que pens in for-ho. H I g u a n y a r à la bona o r g a n i t z a c i ó de l 'acte.

AUTORS, L L I B R E S , PROJECTES

cObree Oompietes de M e r a a a H » . — L ' a p a r i c i ó dels v o l u m s fieu i onze de les «Obres Completes de M e r a g a l l » han donat ac tua l i t a t a dos aspectes de l a v i d a l i t e r à r i a d 'aquest poeta. E l v o l u m «EI derecho de h a b l a n , que c o n t é estudis l i t e r a r i s i e s tè t i cs , posa de relleu la c r í t i c a ponderada p e r ò sincera que Maraga l l v a real i t zar sobre aspectes dlferante de la l i t e r a t u r a i de les ar ts , du ran t to t el t ranscurs de l a seva v i d a

El v o l u m onze, amb l a t r a d u c c i ó d ' i E n r l c d ' O f t e r d i n g o n » . dota novamen t l a l i t e ra tu ra ca ta lana d u n a obra que va Y»rodulr g r an s e n s a c i ó , que aleshores fou r à p i d a m e n t exhaur i d a I de la qual n o es feren o o w s edicions. Manuel R a v e n t ó s , c r í t i c agut, ha prologat aquest v o l u m amb i m interessant estudi.

A m b l ' a p a r i c i ó d'aquests dos volums v a completant-se l a p u b l i c a c i ó de les obres de M a r a g a l l , ed ic ió def i n i t i v a d i r i g i d a per Joan Estelr ich, 1 edi tada per l a Sala P a r é s . E l con-

• j u n t de la col·lecció c o n s t a r à d'uns v i n t 0 vlnt-l-dos "volums.

• • • Anunc i a t el curs de c a t a l à «Com

eg p a r l a 1 s'oscriu el c a t a l à · , on v u i t l l i ç o n s , s ó n n o m b r o s í s s i m e s les insc r ipc ions que s'han rebut per ossis-t i r - h i .

N i n g ú no pot de ixa r en aquests moment s de c o n è i x e r correctament el c a t a l à 1 l 'avinentesa que es b r inda d ' u n c u r s per Pompeu Fabra , n o és pas dcsaprofltable.

Les l l i ç o n s seran els dies 6. 9, l í . 16. SO, 23 I 87 de febrer. 1 J de m a r ç .

El preu de la m a t r i c u l a é s de 10 pessetes. 1 les l l i çons seran a les set de l a t a rdh , a la sala de c o n f e r è n c i e s de la L l i b r e r i a C a t a l ò n i a , Ronda de Sant Pere, 3.

• • • La Societat de Oul tura L i t e r à r i a ,

Duran I Bas, 8 p r i n c i p a l , c e l e b r a r à dissabte, a dos quar ts de set de la tarda , la I n a u g u r a c i ó de l cicle de con-fer tnc les d 'enguany. E n l 'esmentat acte el «ec re t a r ! de l a societat en Francesc L l r ó n Fontanals , p a r l a r à de «Les escoles l l t e r à r l e s i .

REVISTA DE REVISTES H e u ' « aoi el m a g n í f i c s u m a r i de «La

R e v i s t a » , p r o d i g i de vo lun ta t degut a Joaep M . L ó p e z - P l c ó :

T e r r a 1 l l iber ta t , per R. Hucabado. — EI centenar i d 'Hegel , pe r T o m à s Carreres 1 A r t a u . — E. A. Kar l fe ld t . — L a culpable, per A d r i à Gual . — Contes per a Infants , pe r Jeroni Mo-r a g u é s . — A r t u r Shn i tz le r . — Quart l l i b r e do r l lmes , per A . Esclasans. — L a m ú s i c a .Uns l ' à n i m a per T o m à s R o i g 1 L l o p . — M o r a l i t a t s I pretextos, per J. M . L ó p e z - P l c ó . — A n t o n i L ó p e z . — Lauro de Bosls . — Guerau I Mar t a , per Alfons Maseres. — Tho-maa A l va Edison. — Claud i Planes. —Exeple, — Poemes, per Joan T e i x i dor . — Europa. — T u r m e n t , per A. Ros lch Catalan. — Ple t re Pa r i s . — l a n i t de Sant Joan, per Manue l V a l l -deperes. — Poemes, pe r J. M . Rov i r a Art igues . — Volves grises, per Ramon X u r l g u e r a . — Francesc A r m e n g o l . — F r i e d r l c h Gtmdolf . — A n o t a c i ó a m b m o t i u del tercer centenar i de Gu i l l en de Castro. — X.hp (Pomes), per P. Prat- G a b a l l í . — Aportacions: C r í t i c a i t a l i a n a ( t rad. d 'A. Esclasans). — Poe-

• mes, per Joan Pardel lans. — De l'e-p l s t o l a r l de HOlder l ln ' t r ad . d ' E l v i r a Augus ta L e w i ) . — E n l a m o r t de dos m ú s i c s : Vlneent d ' I n d y I Max Del-mas . — V í c t o r Berard . — De l 'eplsto-l a r i de R l l k e : Lletres a un Jove poet a f t r ad . d ' E l v i r a Augus ta I . e w l ) . — Kn el c i n q u è centenar i de l a naixenç a de F r a n ç o l s V l l o n . — Una p à g i n a del d i a r i í n t i m de M a i n e de B l r a n - -Josep M a s s ó V e n t ó s . — Crida . — Nota de l ' ed i to r . .

Dietar i Escènic L E S B S 7 R E N E S

ROM SA. — tHHrt 1 p a p a i i e n e » , ea-medla en t r t e aotet de Lambert

•F lo r s» , p e r q u è es tracta d ' u n jard i n e r e s t ú p i d que t é u n a filla guo-p a 1 f lor is ta . 1 « P a p a l l o n e s » , p e r q u è aquesta filla la poi jden tres pretendents. Oh, s a g a c l t à t ! 1 q u è passa? Com a passar no posea res. Es veu de seguida que c l q u i se'n d u r à ta n o i a s e r à o u x icot q/at t reballa a m b el Jardiner 1 no el pretendent — senyore t pass i vo lan t que s'ha enamor a t d ' e l l a a la Rambla de les Flors — n i tampoc ei senyor d'edat que ha c o m e n ç a t per fer la gars-gara a l bon Jardiner.

L a c o m è d i a o el sainet 0 la farsa — «Flo rg i papallones, no té ree de res. p a r l a n t s incerament —, assoleix les d imens ions usuals, degut a q u è n l in tervenen una p i l a de personatges.

Cada un d'aquests personatges té l ' o b l i g a c i ó de pendre la paraula, en en t r a r en escena, contar ona a n è c dota, d i r u n acud i t 0 executar a l g u n geet que faci riure.

L 'Escaler ha adoptat un procedim e n t nou 1 d ' a l l ò m é s engrescador 1 senzi l l pel que es refere ix a l a d i s t r i b u c i ó de la m a t è r i a que ha de correspondre a cada acte. Bla ha fat tots Iguals . Els personatges compareixen a m b el ma te ix o rd re I a m b lleugeres var ian ts d i u e n el ma ta ix 1 exa-cu ten les mateixes harjanades. Segons l a frase sagramenta l que °a p ropaganda h a inven ta t per a ponder a r aquesta mena de teatre, «les tres hores de r ia l les c o n t í n u e s , podr ien convertlr-se f à c i l m e n t en tres centes a m b ben poc e s fo rç .

La base d'aquesta r i a l l ada que no t é fi, s ó n e l» mots estrafets, els retrucs de paraules. les frases de segona I n t e n c i ó , els acudi ts preparats a m b temps a la mane ra dels autors castellans, les s i tuacions e ò m l q u a s agafades pels cabells, l a i n t e r v e n c i ó d 'una anglesa capriciosa que equivoca el s igni f ica t dels modismes a p u n t a t « en un carnet, com tota els anglesos " I m i t a c i ó que t repi tgen les taules, elc. P e r ò g a i r e b é sempre aquest mater ia l é s m a n i p u l a t amb poc enginy, l levat d 'a lguns l lampecs de g r à c i a .pie b ro l l en a l c o m e n ç a men t de l 'obra.

E l senyor Escaler fa com la maj o r i a dels qu i escriuen obres per en-riolar el p ú b l i c ; a mesura que la c o m è d i a a v a n ç a , v a n tomant-se m é s 1 m é s obtusas 1 en l l u r esgotament progress iu recorren a t rucs d 'una po-ca-solta magna .

El senyor Glmbernat oxceMí r n p r i m e r l loc In te rpre tan t un fo tòg ra f nerv i ó s 1 baliga-balaga. E l senyor D a v l féu u n paper ensopit , a l qua l s'ad a p t à l las t imosament , amb u n esperit de r e n ú n c i a de les seves facul tats de p r i m e r ac tor . Quelcom semb lan t p o d r í e m d i r de la senyora V i la , nascuda per a l a t r a g è d i a . E l senyor A y n w r i c h . que feia l a seva p r e s e n t a c i ó a Romen, fou rebut amb ap laud iments 1 f éu son paper amb U des imbol tura que ens t é acostumats. E l seu paper, no era pas g ran cbsa per u n home com e l l . I * resta dels artistes feren els possibles por a complaure l 'autor 1 el p ú b l i c .

P. B .

T E A T R E POLIORAMA — «B t t e hom-bre me gusta, d ' A n t o n i López Menis I Ramon Perta Es t rac ta d 'una farsa c ò m i c a en

tres actes, escrita sense a l t r a pret e n s i ó creiem — que l a de fer passar u n a estona agradosa. I els autors a b o l e i x e n l l u r finalitat.

Argument? Dos amics de l a gresca ( l ' un m i l i o n a r i , l ' a l t r e a r r u ï n a t ) , pretenen enamorar u n a v í d u a rica. Per t a l d'aconseguir el d e s e n l l a ç de l 'obra , els autors han escrit a lguns Joiosos episodis, que no resulten pas sempre — v a l a d l r -ho — massa natu ra l s . F ina lmen t , l ' enamora t m l l l o -n a r l pf casa amb l a v í d u a . 1 el seu c o m p a n y d 'aventures es casa a m b la m e c a n ò g r a f a de la susdita v í d u a .

El d i à l e g da l ' o b r a nove l la apareix • '«crit amb t;erta f ac i l i t a t I . a voltes, fins - imb g t à c i a .

L ' o b r a fou ben representada. E» d i s t i ng i r en , sobretot. Ics senyores E m p a r M a r t í de P l e r r à . Carme V . P a l è n c i a I els senyors Paco P l e r r à . Pau Mufioz I Josep M o r c l I I o .

A L N O V E T A T S L l u í s Calvo, el conegut home de

teatre, director i à n i m a de l a notable c o m p a n y i a l i r i c a que ac tua al teatre Novetats, ha a r r i ba t de M a d r i d , on a n à per a p a r l a r a m b celebrats autors l l ibre l i s tes 1 m ú s i c s .

L l u í s Calvo, h a t o m a t n Ba rce lona a m b els l l ibres 1 les pa r t i tu res de les m i l l o r s estrenes d 'ap laudi t s autors.

A p r i m e r s dc febrer , d e b u t a r à a Novetats, l ' eminen t b a r í t o n Marc Redondo, que e s t r e n a r à a Barcelona, l a sarsuela en tres actes, l l i b r e d 'Ar-d a v l n i . m ú s i c a de l Mt re . Alonso.

« L a C a r m a f i o l a » . T a m b é ha po r t a t L l u í s Calvo, de

M a d r i d , al tres estrenes, entre elles, l a sarsuela en dos actes, de Se ra f í 1 J o a q u i m Alvarez Quin te ro . m ú s i c a de l Mt re . Alonso. « P a l m a s y p l tos . .

L ' A s s o c i a c i ó Au tonomis t a Catalunya, ens assabenta per a l d i a M del r o r r e n t . l ' es t rena de l ' o b r a en tres actes, de v i b r a c i ó d r a m à t i c a , t i t u l a da . i C o n d e m n a t s t » , de l novel l autor Joan Soler Soler, de la qua l es tenen Immi l lo rab les r e f e r è n c i e s , I a l guns que coneixen l a d i t a o b r a >u-guren u n gran èx i t , ensems que u n d i a de g l ò r i a per ol teatre cat a l à .

A NOVETATS L empresa del teatre de Novetats,

on actua a m b g r a n è x i t l a notable company ia l í r i c a do L l u í s Calvo, prep a r a per a m o l t a v i a t grans esdeven iments , entre els quals figuren estrenes d'obres d ' ap laud i t s autors 1 el debut de famosos cantants. La repos i c i ó de sarsueles t an celebrades I aplaudides com «Bl asombro de Da-m a s c o » . «Los a f r l c a n l s t a s » l «La Granv la , aquesta a m b quadres nous a Barcelona, ha p roporc iona t grans l nous èx i t s als art istes.

F i g u r a t a m b é en aquests programes c ò m i c s , el sainet de Torres \ i l A l a m o 1 Asenjo, m ú s i c a del mestre Guerrero. «Mlss G u i n d a l e r a » , s à t i r a graciosa dels Innumerables concursos de bellesa que aquests dies tenen l a seva a n u a l i comentada m a n i f e s t a c i ó .

Pe r a d e m à i d iumenge , tarda 1 n i t , es preparen a Novetale interas. sants 1 suggestius programes compos-

M e m ò r i e s d u n v e l l l l o p d e m a r l V I D A A R T Í S T I C A

H I 1 úitím E p i t e d l t m a r l n t . — L'eirfantamont .

del « T i t à n l o t . - u n a peixateria en ple A t l àn t i c . — Altres reoerds.

Un breu p a r è n t e s i en el relat , AÍ v e l l l l o p de m a r l a ma te ixa conversa feia evooar-U noves recordances de la seva v i d a m a r i n a .

—Una m a t i n a d a n a v e g à v e m a Ics envistes de C a n à r i e s , a m b l·iapont. El vent i les ones ens havien arrasat, an te r iorment , l a coberta. 7 s n f « m els baixos força Inundats p u r q u è nu h l h a v i a manera de fer funcionar l«s bombes. Aleshores, a m b un cop de mar, l a c à r r e g a se'ns v a c ó r r e r • a'o-b r l a babord una v i a d 'aigua. Sense poss ib i l i ta t de tapar- la . et naufragi era segur. Vam apropar-nos a la costn lot el què era possible. E l te" i i )ora l en q ü e s t i ó , de m i t j a h o r a va ama i nar fo rça . E I va lxe f i s 'anava nfun-sant ara r à p i d a m e n t . Ja no h i havia a l t re remei que l l a n ç a r - n o s a l ' t U n a .

D ' u n velam e s q u i n ç a t que r o m a n i a d a m u n t coberta, c a d a s c ú se'n v a tal l a r un tros. Aquest tros de roba. l l i gat a u n a « p e r x a que tots ens v am preparar , havia de fer-nos de vela . I a t t f , tot aguan tan t aquest velam amb u n b i a ç 1 amb l ' a l t r e b r a ç nedant, a v a n ç à v e m cap a terra. Erem com una f lo ta da petites embarcacions. Es va sa lvar to thom. Val a dir , t a m b é , que cada un dels mar iners era un excel·lent nedador.

Iceberg» a les algues de Terranova —81 no esteu cansat — ens d i g u é —

us c o n t a r é altres fets qna Jo he vis-CUL

E l v a m pregar de cont inuar . —Una a l t r a vogada, | «1 fet que J«

us c o n t a r é t é cer ta r e l a c i ó a m b una g ran c a t à s t r o f e ma r ina , h a v í e m sort i t d ' A l i f a x , ds Nova E s c ò c i a , I ans d i r i g í e m cap a Espanya. E n ent rar a l a zona de les a i g ú e s blanques de Ter ranova , v a m veure u n a g ran boi ra i v a m c o m e n ç a r de sentir un g r a n fred, com n o era pas acostumat en aquelles algQes. A i x ò v a augmentar , flns a l pun t que tots v a m haver d posar-nos m é s roba d 'abr ic . H l va haver un m o m e n t que l ' a igua dc bord ens quedava g l a ç a d a . F o u alue-hores que en m i g de l a boi ra v a m poder descobrir tres muntanyes enormes de g l a ç , els Icebergs, que els corrents oqualor ia ls havien a t re t de l Po l .

V ó s n o sabeu el pe r i l l que v a m c ó r r e r . Quan ens en v a m adonar, no p o d í e m far s i n ó passar pel m i g l sor t l r -ne av ia t . H a u r i a bastat, é s c l a r u n a m i c a de v e n t con t r a r i o un cop de mar , p e r q u è aquel la massa i m m e n sa de g l aç ens h a n r i a aixafat , que us d i r é Jo, c o m u n a m à q u i n a d'engra-v a r pot a i x a f a r u n a pel l de banana. G r à c i e s a la nos t ra habi l i ta t , 1 potser sort, ens en v a m escapar.

Doncs b é , a l cap de poques hores aquells mateixos Icebergs feien nauf ragar al « T i t à n i c » .

Ens en v o m assabentar tot Just arr ibats a C a n à r i e s . Quatre baeallane per due« botellet

de vi Els vahrells que a n à v e m cap e:s

tos per sarsueles de g ran èxi t Prend r a n part en les dites funcions, tols els artistes de la company ia de U a i s Calvo.

A L ROMEA

L a darrera p r o d u c c i ó e s c è n i c a « Lamber t Escaler, estrenada d imar t s passat a Roraea. ha t i n g u t un g rau èx i t .

Per a d e m à « l a t a rda s 'anuncia u n a «doble», u n a d'aquestes dobles de tarda que es donen f a temps I m-plenen el teatre. Fo rmen aquest prog r a m a «El se tè C e l , i •L 'hostal de l « G l ò r i a .

C A R N E T

D E L ' E S T U D I A N T

UNA NOTA D E L A FEDERACIÓ CATALANA D ' E S T U D I A N T S CATÒL I C S

H e m rebut l a segQant nota de la F e d e r a c i ó Catalana d 'Estudiants Cat ò l i c s , sobre ela Incidents ocorreguts darrerament :

«La F . C, d 'E . C„ que ha v l n g * sempre b lasmant els procediments de v i o l è n c i a en les l lu i tes escolars d i n tre l a Univers i ta t , a ra h a de lamentar I condemnar u n a vegada m é s que

ports de l a costa o r i en t a l nord-amar i -cana. t e n í e m u n a pe ixa te r i a establerta en ple A t l à n t i c . Ja us ho c o n t a r é . Quan s o r t í e m de l 'Havana i ens d i r i g í e m cap a Enneapol is o A l i f a x , t r o b à v e m sempre pe l c a m í unes barques pesqueres que venien de T e r r a nova i anaven cap a Nova Y o r k . .Natu ra lmen t , com que venien de pes car . por taven sempre provis ions fresques d'aquesta mena . Això ens conv e n i a

Nosaltres p o r t à v e m , en canv i , u n a cosa que els agradava m o l t a aquel ls Ianquis . V i . E l v a i x e l l i t o l ens hau rien donat a c a n v i d'unes quantes boteilee, Par l a nost ra par t . t e n í e m sempre segur de t robar a lguna d'aquelles embarcacions: p e r ò ells, quan

en t robaven u n a de les nostres, se'ls e i xamp lava el p i t de s a t i s f a c c i ó .

E n l ' an ter ior v i a tge que us he «u lat . a quatre m i l l es de Nova Y o r k . v a m trobar-ne ona . H l anaven dos Janquis. Se'ns v a n acostar 1 f é r e m el canv i . Dues botelles de v i del P r i o r a t que p o r t à v e m , por quatre enormes baoallans. Que n'estaven de satlsfeis aquells doc homes) No v a n pas esperar gaire a destepar-les. Mentre s 'a l lunyaven, els v a m veure com a m b l a botel la als l l a v i s anaven gua i tan t el cel.

Un p i lo t neruto. . . Aleshores v i a t j à v e m amb u n va i

x e l l de tSO tones, na tu ra lmen t , const r u ï t a d . Era t an peti t , compara t amb les naus estrangeres que t r o b à v e m per aquests m o n t de Déu. que ens feien tota* mena do comparacions .

A u n a taverna d 'EnnnapoIls u n p i lo t noruec va d l r -me , lo t a d m i r a t : Es t a n pe t i t el vostre v a i x e l l , que sembla , a l costat da l meu, una a g u l l a ds cosir comparada amb el c iga r g M j o fumo.

Efect ivament, eH ten ia a l a boca nn c iga r d 'un p a m I m i g . 1 a l por t una n a n d 'uns quants m i l e r s de tones.

Ela per i l l s de la n a v e g a c i ó P e r q u è us f éu c à r r e c que els re

m i » que Jo us he fet veure que arriem no s ó n f a l ò r n l e s , us d i r é que deia quatre capitans que Jo he conegut v i a t j an t de p i l o t , dos h a n m o r t en neufragl . U n es deia Bar tomea F r a n . Va p e r i l l a r (naufragar) amh el •Ba l l e s t e r» a l Sud de C a n à r i e s . Es va perdre tot.

L ' a l t r e es de ia Jaume Roure, ua deia nostres capi tans m é s I n t r è p i d s . S ' e n f o n s à a m b el «Juanl to» . M a l n ' s no se n ' ha sabut ros. A m b aquest dar re r sa pol d i r que la n a v e g a c i ó oata lana de v a i x e l l * amb vela v a desa p a r è i x e r del to t .

Ja veieu, donoe, com eo ca l i a de v o c a c i ó I v a l o r t a m b é per a passar-se l a v i d a navegant , i p e r q u è s'acab é s , l a m a j o r i a d e les vegades, aquesta v ida en nn n a u f r a g i .

P e r ò era tan b o n i c . — Així el veH l l o p de m a r a c a b à e*

seu rstof. MODWT S A B A T É

Is l a c u l t n r a 1 l a I n t o l e r à n c i a h a g i n o r i g i n a t nous Incidents que agreugen l a Ja a n o r m a l s i t u a c i ó on q u è es t roba l a v i d a u n i v e r s i l à r i a . degut a l m o n o p o l i que de l a r e p r e s e n t a c i ó ee-co la r exerceix la F . U . E.

Pe r a i x ò hem de reprova i l 'acte a m b què l 'ex-president de l ' A . A . P . F. (F. U . E.) , s enyor Nlcol , va t rencar l a car te l lera de l a nostra Feder a c i ó , de l a m a t e i x a manera que censurem i condomnem el fet que u n a a l t r a pe r sona poc d i g n a de conv iure amb gent c iv i l i t zada . h « ^ l trossejat els vidres dels quadres d'an u n c i s de l a F . U . E.

Nosaltres precisament hom defensat sempre l a i g u a l t a t de dreta de totes les associacions escolars 1 el bandejament de to ta mena de v i o l è n c i e s en el s í de l a Univers i ta t . 1 per tent a ra demanem que es depu ' r l n les responsabi l i ta ts que d'aqnedts /asos ee d e r i v i n , i que per a ev i t a r l a r e p e t i c i ó d'aquestes mostres de r âda l l sme , h o m Jutgi l a q f i e a i ó e m b tota l a sever i ta t que preveuen els reglaments .

Pe r l a F e d e r a c i ó Cata lona d 'Estud iants C a t ò l i c s , l a Junta F e d e r a l . »

Els anuncis de La Veu de Catalunya són els més eficaços a causa de la gran difusió del nostre diari.

186 FuUXTÓ M LA VEU DE CATALUNYA

per la ma la l t i a , bé n« t i n d r à sort de sa filla, 1 sa mul ler , s i s ó n encara en aquest m ó n , 1 de l a Jspa que vos tè v o l t r eu re defora l que fa m é s de qua ran ta anys que e l serveix—. 1 s ' e i x u g à u n a l l à g r i m a a m b al r s v é i de sa m à .

—Vaja, fora sermons! Fe» la teva I ca l la . Compra costelles. Ja m ' e s t à b é : p e r ò n o em demanis quartes per c o m p r a r - l e » Que m e n g i n elles l o que men jo Jo. 1 «n paus—. I l i g i r à l 'esquena 1 b a i x à l 'escala x l a l e | an t una sardana d'en Pep. d l r ig in t - se a ca ' l seu a m i c l 'apotecari N l c a t l .

E r e n en ple e t t l u . de matinades 1 n i t s fresques, de dies l l a rgs 1 calorosos on els raigs del sol . reflecti ts p?ls c i n g l e » c a l c l n a l » , l l a n ç a v e n , sobre P e d r a l t i ses gar r igues assodegadea d ' e i x u t , alenades de foe. A l pic del d i a . els oerrers eren deserts: el sol h l que ia d'ap l o m ; no s 'h l ve la t ras te ja r n l una à n i m a ; sols a l gunes gal l ines cloquejants . seguides de l l u r s pollets, que esgarrapaven 1 esparp l l laven a m b ses potes els fems dels recons i bo l l s de les eres.

l a Lena anava cada d i a a missa m a t i n a l : a l torna r a judava »« mare a vestlr-se. A les v u l l . l a Jepa els pujava l a xoco la ta ; haven t e smena t , p r e n i e n l l u r l a bor , t r eba l l an t flns a m i g d i a . Desp rée de d i n a r , men t r e d o n y a Ju l iana feia u n c luc . sentada en sa cad i r a de b r a ç o s , l a Lena feia ses oracions. A l a t a r d a b a i x a v a a l p r i m e r p i s per a e n d r e ç a r , p legar o p l a n x a r l a roba b lanca 1 a l t res feines casolanes. A l a ca iguda del dia , donava la crossa l a 1 son b r a ç a sa m a r e . i ambdues baixaven a l ' ho r t a , r u i x a n t , cu ldan t l a Lena ses flors; donaven u n v o l t pels c a m í neta, 1 s'assentaven sota el p a r r a l a prendre l a fresca fins a les v u i t , h o r a de l sopar ; havent sopat resaven e l rosar i 1 se n ' a n a v e n a l l l i t . . . E x i s t è n c i a t r i s t a , m o n ò t o n a , de convent , de

J O A N S E R R A «fondalada. paisatge* ( P r e m i de r A j u n f a m e n t d e Ba rce lona 1

M O N T S E R R A T VIST P E L S P 1 N 1 0 R S C A T A L A N S

P A L A U DC CES ARTS DECORATIVES ( M o n t j u l c h )

I U £ 1 hom considera com u n paioatg-

l ' obra l l i u r a d a a l Concurs per A U n d Slsquolia, ca l subra t l l a r , sobretot el segon pla , oom a un bon exemple de p i n t u r a mont se r ra t ina . Les roques de slsquca s ó n t a m b é de les quo n o fa l l en . E l que i u h a é s que t an t Dau r a com Sisqucl la h a n ev i ta t on els seus temes de paisatge m o n t s e r r a t i Cl desordre g e o l ò g i c : t an t l ' u n oom l ' a l t r e d'aquests anis tas h a n t r i a t , per a p i l l a r , aquelles par t s da l a m u n t a n y a en las quals l ' h o r l t t o n t a l l t a t é s l a l l e i de l a f o r m a , c o n t r a t o n do l a banda de l a Cova. i c o n t r a f o r t d e l c a n t ó del Mones t i r . Ea p o l d i r que h a n ev i ta t els estranys mar ie ta dels c i m s 1 els trossos de m u n t a n y a massa abunyegada.

De l 'obra do Slsquel ln c a l d r à par-lor-na amb m é s d e t e n c i ó en el l loc adequat, p o r ò en refer i r -me a l pa i satge n o he v o l g u t de ixa r d'esse-nya la r - la . t a n t les obres de D a u r a com les de Sisquel la . tenen aque l l a qua l i t a t que M a n o l o exigeix als p i n tors de paisatges: es pot d i r . que s 'h l p o d r i a c a m i n a r pels co r r io l a da les seves teles.

Una a l t r a do les obres l l i u r ades s Concurs a l t ema « P a i s a t g e . , l a qua l h a estat j u s t amen t iremaroada. As • F o n d a l a d a » . de Joan Serra, SI aquesta p i n t u r a n o posseeix l ' I n t eg ra l l s -me p a i s a t g í s t i c d 'a l t res teles de l ' E x -p o e l c l ó , és , en c a n v i , l a m é s comple ta de les exhibides, quan t a l be l l t racte de la m a U i r i a p i c t ò r i c a . Es aquesta l a q u a l i t a t m è e r emarcab le de Serra-, l a de fer r e n d i r a l a past a to t al que p o t r end i r . S i en «Fond a l a d a » h o m enyora a lguns aspectes essencials de l ' a r t de l palsat-glsrae, h o m resta pagat, en c a n v i , a m b l a moneda de l a p u r a sensualitat .

H I ba, ec aqueeta te la de Serra , en gran quan t i t a t . l a v i r t u t q u a l i t a t iva de la m a t è r i a p a r ò Fexcel-j è n c l a d'aquest aspecte, n o assoleix des t ru i r la Idea d e l ritme que h o m por ta g ravada en el Judic i . C a l c u l par, so bona pa r t , el t ema d e >a manca d ' ap lom d'aquesta t e l a Seri a e sco l l í pe r a p i n t a r u n t r o s de m u n t a n y a o a t a s t r ò f l c -en el q u a l n o exis te ix n l un so l m a s s í s h a r m ò n i c ; on to t r i t m e é s trencat , I ol nos t re p in to r s ' é s a ca r a t amb el catacl isme g e o l ò g i c , sense subterfugis de cap mena . Se r ra h a estat va lent , ficat d i n t r e d'aquesta mena d ' I n f e r n , ens h a dona t l ' angun iosa s e n s a c i ó de q u è lee roques ans h a v i e n d ' a i x a f a r : s o n s a c l ó que donen « l l u n e s Teffnd»s ela m u r s c i c l ò p l c s de Mon t se r r a t quan es m i r e n de massa a la v o r a .

Els problemes construct ius en aquest palsa'.ge de Serra, s ó n m a jors que en el paisatge de D a u r a 1 en el de S isquel la . p e r ò d o n a t e l c a r à c t e r de Serra , potser h a u r i a estat m i l l o r 1e Mmitar-se a u n t e m a m é s ceny i t d ' es t ruc tura . Cal n o o b l i da r que Se r ra é s un sensual d e p r i mera qua l i t a t que negl ige ix pe r t e m - ' perament l a c l a reda t ob jec t iva : l a seva fuga el p o r t a d una m a n e r a esp o n t à n i a a l desordre. Perd , a lgunes vegades, el t e n t l m w i t del c o n j u n t , entrctcnint-se e n l a c a r í c i a f r agment à r i a de l a t a la , p u r a m e n t c a p r i ciosa.

Pe r a i x ò . Tes obres m é s c o m p l e t o » del p i n t o r Serra s ó n aquelles o n el m o t i u é s Ja de s l p r o u a l m p l e : «ón n~.)r'' B '"« i i i a l s l a eensua l l tn t

m é s rica t ' h a b u i d a t en u n a c o t i v m i c c i ó p l à s t i c a su f i c i en tmen t d u r a . Els bodegoas, ele paisatges de const r u c c i ó s e n i l U a - totes l e » p l n t u r e a de Serra en les quals l a s c e n d è n v t a de C è z a n n e u o é» negada — s ó n . o i meu «1 tendre, l e » obra t m i l l o r a d * -quest p i n t o r . Per a i x ò . a m b t o t i .es qua l i t a t s del paisatge l l i u r a t per Serr a a l Concurs « M o n t s e r r a t » — q u a l i tats que ma t n o s ó n desmentides e n cap tela d 'aquest a r t i s t a — « F o n d a l a d a » . per m a n c a de v a l o r s p l à s u c s . no es fa cons iderar entre le» p ; n u t r e » e x -oeUcnts que h a rea l i t za t aquest p i n t o r de r a ç a .

Rafael B E N E T

NOTICIARI La t d b h a t t a da la CcUecoió Hli»í<4

ba c o n s t i t u ï t u n è x i t de l a S a l a Pares. A v u i c o n t i n u a l a subhasta d ' an t igu i ta t s , en la q u a l seran cedidea a l m i l l o r postor obres de p i n t u r a espan y o l a i f l amenca , peces de m o b i l i a ri, c e r à m i c a , m i n i a t u r e s , v a n o s I p i n tu ra mode rna .

D e m à a des q u a r t t do deu del «ee -a l l oca l dels Amics ds les A r t s .

de Terrassa, t i n d r à l l oc u n sopar-homenatê *1 p i n t o r i n o v e l · l i s t a Joan Duch.

• • • A v u i , a fes deu de la n i t , t l n d r A

l loc a l local dc l ' A g r u p a c i ó E x c u r s i o n is ta T a g a m a n e n t l ' o b e r t u r a de la Segona E x p o s i c i ó de D i b u i x o s a !a ploma, del Concurs « M a s i a c a t a l a n a » .

• • • Dem*, a la Sala Barat na , tindrà.

l loc l a i n a u g u r a c i ó d 'una e x p o s i c i ó de p in tu re s do j . M V i d a l Quadres .

• • • A l Pa lau de iee Ar ts Dacera t ive t

de M o n t j u i c h , on h i b a i n s t a l l a d a l ' e x p o s i c i ó de les bores d e l Concurs •Montse r ra t v i s t pels p i n t o r s catalans» , se c e l e b r a r à el p r ò x i m d i u m e n ge, u n a a u d i c i ó e x t r a o r d i n à r i a de sardanes.

A l ma te ix t emps sa recorda a l p ú bl ic que s ' a d j u d i c a r à una p i n t u r a .v •al dels v l s i t an t a d ' a iues ta se tman | 1 de d iumenge v inen t , a m b la q u a l finalitat v a n numerades les entmde*. i el sor te ig s ' e f e c t u a r à el m a t e i x d ia M . a la t a r d a .

Cl» Amics de l ' A r t V e l l , que ami> tanta de cura v e t l l e n pe r l a conserv a c i ó dels nostres m o n u m e n t s arqueològ ics , s l i a d i r i g i t a l Pres ident de >a General i ta t i a l s governadors c i v i l s de Barcelona. T a r r a g o n a , G i r o n a t L leyda . pregant-los que v u l g u i n donar les ordres oportunes, encamina des a ev i t a r la d e s t r u c c i ó d e les restes a r t í s t i q u e s de l ' a n t i g u i t a t , p e r modestes que s e m b l i n ; l que en « la casog que p o m f s ex i s t i r a l g u n m o t i u que abon i la d e s t r u e d é , no s igu i aquesta r e a l i t z a d a sense el corren-ponent i n f o r m e t è c n i c d l m a n a t de 'a super io r i t a t .

• • • A la Sala Busquets s'ha i n a u g u r a t

una e x p o s i c i ó d e Josep C ' M \ . « i conegut a q u a r e l · l i s t a .

• • • Cl oonegut p i n t a r P l a n a s - M r l a ' n .

a u g u r a r à d e m à . dissabte, a l a grat» sala de l a Casa P a r é s , u n a e x p o s i c i ó de p i n t u r a . • • •

C u l n a r t , el notable p i n t o r d ' ap i e • I paisatges, obre d e m à . a les Galeries L a y e t a n e » . m a r e p o s i c i ó d a a seva obra .

LENA. MM CARUE BOSCH 01 u TBINTOUA 167

la qua l s 'haurien acontenta t 1 considerat fel ices sl n o haguess in estat els s o f r i m e n t f í s i c s 1 m o r a l s de l a pobra d o n y a Ju l i ana la sa lu t de l a qua l p í r i c l i t a v a cada d i a m é s , I les penes de cor de l a L e n a qua n i t 1 d i a pensava en son est imat L l u í s . O n areT Q u è s ' hav ia fet? E l l a res ne snbla ; 1. c o m fer pe r saber-ho? Q u a n . de cent en quaranta, v e n i a «1 carter , ent regava las cartes a don Francesc; de sa v i d a n ' hav i a c o m u n i c a d a cap p sa m u l l e r n i a sa filla.—Si, en L l u í s h a escr i t , c o m II per tocava fer-ho, pa r d o n a r a m o n para noves de la seva salut i r emerc ia r - lo ds l ' a c o l l i m e n t que h a rebut a easa nost ra , n 'es t ic A g u r a ; l ' a g r a ï m e n t l i ' n feia u n deure : m o n pa re sap on és I com ae t r o b a d e salut . Com fer-ho pe r d e m a n a r - F h i t Pe r saber-ho?—Es t o r t u r a v a l ' en ten imen t . 1 res n o t robava — 8 i l ' W de-mano, em repel · l i rà d ' u n ronc. No i m p o r t a : Jo h o p r o v a r é : sl em rembola . so f r i r* sos r enys p e r l ' a m o r d 'en L l u í s .

U n d i a que p l a n x a v a a l a taula de l a sala. I que son pa re es passejava, capficat, a m u n t 1 a v a l l , n a n s creuades da r re ra l 'esquena, aense d l r - l t u n a parau la , al ia 11 d i g u é :

—Pare, a q u í p l anxo , a m b l a roba de oaaa, dues camises que n o t ó n nos t res : por ten la m a r e a L . G. S?ns dubte pe r t anyen a d o n L l u í s G l r v é s . que se les ha deixades.

— I q u è T . . . Q u è m 'exp l iques? SI s ó n sevee, env l s r -les-hl.

— S i : mes I g n o r e m sa d i r e c c i ó . — S l no les rec lama, fes-ne ca r i t a t a u n pobre . — S i v o s t è , pare, a a b é s o n és se 11 p o d r i e n e n v i a r . —Te d lo do donar- les a u n pobre . N o v u l res d 'a

q u e l l e s t r a to l a r i . senta? .. A m é s que n o lea necessita. . . A v i a t l a camisa que os p o s a r à t e r à sense m à n e g u e s .

— Q u è v o l d i r . para?,

j j?- 6 — divendres, 23 dc gener de

D E

193* V E D D 8 C A T A r - D N Y «

L E S T E R R E S C A T A L A N E S

I A C O M A R C A D E V A L L S B s , sans dubte, o n p r o b l e m a b t e l c

1 u r g e n t ai que p l a n t e j a l a p ro jec ta d a d i v i s i ó t e r r i t o r i a l da C a t a l u n v a ramn-nos en l a c a t e g o r i a da l afar 1 em la s . v a t r a n s c e n d è n c i a en l ' o r d r e e s t r u c t u r a t l n ae t o t a l a v i d a cat a l a n a i se'Ds f a r à p a l è s .

A v u i é s g e n e r a l m e n t a d m è s qne l a d e l i m i t a c i ó t e r r i t o r i a l d ' un pa i s n o p o t teser u n a cosa c a p r i c i o s a o a r f l -flclal. L ' E s t a t n o crea les ent i ta ts n a t u r a l s a d m i n i s t r a t i v e s . Les c o m a ^ qnas , c o m a ent l ta ta s u p r a m u n i c i -p a l s , s ó n an t e r io r s a l m a t e i x Estat . Aques t h a d " l ü n i t a r - s a a l l u r rec o n e i x e m e n t i a g r u p a m e n t adequat , segons c r i t e r i l ò g i c i d ' a c o r d a laa e x i g è n c i e s 1 n a t u r a p r ò p i a de determ i n a t s serveis p ú b l i c s .

A C a t a l u n y a h l b a u n a t r a d i c i ó massa v i v a de respecte a les r ea l i t a t s n a t u r a l s per a t i m e r u n a de l i m i t a c i ó a r b i t r à r i a de l seu t e r r i t o r i . Això n o ser*, cer tament . E l p e r i l l e x i s t e i x pe r u n a l t r e c a n t ó . Els treb a l l s p r e p a r a t o r i s de l a P o n è n c i a que 1* c u r a de l ' a fe r , segons documents i r e f e r è n c i e s a u t è n t i q u e s , i n d i q u e n b a n c l a r a m e n t l ' e x i s t è n c i a d ' u n c r i t e r i f e d e r a t i u , n o pas u n i U u . Consid e r a que aquest f r a c c i o n a r i a excess i v a m e n t e i nostre t e r r i t o r i 1 res t r in g e i x e n l a d i v i s i ó a base de consider a r c o m a clements 1 1 rea l i ta t s m é s g e n è r i q u e s : t o p o g r à f i q u e s , geo lòg i ques, etc.

Nosaltre? no r ebu tgem en absolut el c r i t e r i federa t iu , p e r ò a f i r m e m l a necessitat de consagrar l a v i t a l i t a t de l a comarca i v i g o r i t z a r ei seu esper i t . S i es def ineixen ben b ó les com a r q u e s a m b l ' e s tud i c o n s c l e n c i ó s da totes l l u r s c a r a c t e r í s t i q u e s i pecu-lar ie ta t s , po t implan ta r - se u n a organ i t z a c i ó eficient que s 'adapt i a les rea l i ta t s na tu ra l s i represent i u n a h a r m o n i a de forces que assegur i l a m à x i m a v i t a l i t a t d e l pa is .

A i x ò é s e l que h ? m de v e t l l a r a m b a t e n c i ó preferent i a c t i va . S i g u i l a que s i g u i l a d i v i s i ó t e r r i t o r i a l general dol t e r r i t o r i c a t a l à , en les d i v i s i o n s especials pe r a serveis h o m h a u r à d 'atenlr-se a l ' e x i s t è n c i a de les comarques na tu ra l s . D a m u n t d'el les h a u r à de reposar l ' o r g a n i t z a c i ó t r i b u t à r i a l ' a d m i n l s t r a t l v a , l a Judic i a l i l ' e lec tora l ( m o l t p rob lab le -

m e n t ) com a m é e i m p o r t a n t s . I preg u n t o a r a : i P o t è s s e r - n o s i nd i f e r en t que h à g i m d ' é s s e r t r i b u t a r i s d ' u n a a l t r a cap i t a l pe r a l a defensa del nostres interessos m a t e r i a l s , per a l ' a d m i n i s t r a c i ó de l a J u s t í c i a o per a la r e p r e s e n t a c i ó p o l í t i c - en s l gove rn de l 'EstatT

L a d e l i m i t a c i ó p r è v i a de les com a r q u e s ba d ' i n f l u i r t a m b é d 'a l t res o rgan i t zac ions admin i s t r a t ives . A l x i en l ' o r d r e c u l t u r a l pe r a l 'es tabl i m e n t de la d i v i s i ó p o d r í e m d i r u n i v e r s i t à r i a ( Ins t i tu t s t è c n i c s . Escoles s u p e r i o r s ) ; en el m a t e r i a l (obres p t i -b l l q u e s ) ; en e l J u r í d i c ( c o n t e n c i ó s adm i n i s t r a t i u , n e t a r i a l , reg is t ra de <a p rop ie t a t ) ; r e l i g i ó s , etc... En tots aquests aspectes, las c a p i t a l * de comarques h a u r a n d 'estat jar organismes o ins t i tuc ions a les quals hau r a n d ' acudi r tots els c iu tadans com-presos en la d i v i s i ó .

Considerem un m o m e n t l a t ransc e n d è n c i a d aquert fet en l ' o r d r e econ ò m i c 1 per a l c o m e r ç especialment de los c iuta ts centre de comarques na tu ra l s . Com h e m d i t , é s u n p r o b l e m a ds c a r à i - t e r t à s i c i u r g e n t L e * ent i tats e c o n ò m i q u e s i representa t ives , especialment l a Cambra de C o m e r ç 1 el nostre A j u n t a m e n t , h a n d" emprendre i m m e d i a t a m e n t u n a c a m p a n y a en defensa de l a nos t ra u n i t a t oomaroal . Pe r d a m u n t de tot , c a l es tabl i r ben b é , t è c n i c a m e n t c i e n t í f i c a m e n t , l a nos t r a fesomia comarca l 1 l l u i t a r p e l seu reconeix e m e n t m é s abso lu t per p o r t del Govern de .a Genera l i t a t .

Pe r t a l d 'aconeeguir -bo . u t U i t s a -rera l a premsa 1 t o t a mena de p r o paganda . E ls nostres c o m p a t r i d s que in te rvenen en tasques p e r i o d í s t i ques (un M i a l e t , u n Blas i ) poden a judar -nos . J potser ser ia u n bon m i t j à o b r i r u n concurs (amb u n prem i i m p o r t a n t , d o n a t i u de les en t i ta ts s u a r a esmentades 1 a l g u n a Soc ie t a t i m p o r t a n t c o m el Banc de V a l l s , per exemple) de t rebal l s o estudis encaminats a fixar 1 demost r a r les c a r a c t e r í s t i q u e s especials que donen categoria independent 3 l a comarca de l ' A l t C a m p de T a r r a gona , de l a qua l é s centre Ind i scut ib le l a nost ra v o l g u d a c iu t a t de

Vans .

JOSEP M.» MANDOB1

T A R R A G O N A

M o v i m e n t del Por t Ent rades : Els vapor s «La G u a r d i a » ,

•.e Barcelona, a m b l l a s t ; «Eule r» , de Bremen , de t r à n s i t ; • C i u t a t de Tar -:agona . . de S è t e . a m b bocols bui ts ; • ' ibo C a r b o e i r o » , d ' A v i l é s , i «Jaum e B» . de Barcelona, a m b c à r r e g a genera l .

Sor t ides : E l vapor « C a b o Barboel-ro» , cap a Barcelona, amb c à r r e g a genera l .

Oonfer tne la p r o h i b i d a No h a estat a u t o r i t z a d a l a confe

r è n c i a que h a v i a de d o n a r el d i p u t a t a Corts senyor G i l Robles, el v i nen t d iumenge a i Tea t re M e t r o p o i .

E I governador h a d i t que les c i r c u m s t à n c i e s actuals precisen que s i g n i a jornada .

Coaccions « les obres del f e r r o c a r r i l de V a l de Zafan a San t Oarlas

H a estat presentada u n a d e n ú n c i a a l governador c i v i l , s ignada pe r l a quas i t o t a l i t a t de l s obrers empleats e n la c o n s t r u c c i ó de l f e r r o c a r r i l de V a l d e Zafan a San t Carles, en l a q u a l es d i u que e l l s v o l e n t r eba l l a r , p e r ò n o h o poden fer a causa de les coaccions de q u è s ó n objecte per uns quants .

D e m a n e n que els s i g n i g a r a n t i d a l a l l i b e r t a t de t r e b a l l .

E l governador h a d i t que c o m u n i c a r i a el fe t a l a d i r e c c i ó de l ' empre sa cons t ruc tora 1 e n v i a r i a l a g u à r d i a c i v i l que fos ind ispensable p e r q u è els obrers poguess in t r e b a l l a r sense é s s e r molestats .

O e n f e r è n o l a de Joan Reman i Aques ta n i t d o n a r à u n a c o n f e r è n c i a

a l l o c a l de l a L l i g a A u t o n o m i s t a Rep u b l i c a n a , el d i r e c t o r de l d i a r i «La V e u de T a r r a g o n a » , senyor Joan Ro m a n L

Altres noves E n el que va d 'any , s 'han despat

x a t 383 l l i c è n c i e s d e c a ç a i 11 d ' ú s d ' a r m a cur ta , pe r a les oficines d'aquest Govern c i v i l .

— E l senyor J o a q u i m de Quero l , Comte de Rius , d o n a r à d e m à , a quar ts de set de l a t a r d a u n a c o n f e r è n c i a a l ' I n s t i t u t Q u í m i c de S a r r i à ; dese n r o t l l a r à el t ema « L ' e n o l o g i a I l a t e m p e r a t u r a » .

H l a s s l t l r en nombrosos t a r r a g o n i n s a d m i r a d o r s de l ' i H u s t r e eng inye r In d u s t r i a l , l a c o m p e t è n c i a del qnal en

l ' a ssnmpte é s reconeguda pels InteJ-l igents .

— L a c o m i s s i ó o r g a n i t z a d o r a de l a c o n f e r è n c i a d e l s e n y o r G i l Robles ens prega que f e m p ú b l i c l ' a jo rna m e n t de l d i t acte, per t a l d ' ev i t a r m o l è s t i e s I d e s p l a ç a m e n t s dels centenars de v e ï n s dels pobles, a i x í d e la comarca c o m d 'a l t res l locs que h a v i e n anunc i a t l l u r v i n g u d a a T a r ragona i d emana t q u e els fossin reservades les i n v i t a c i o n s .

L L E Y D A

El Ciroo) M e r c a n t i l Segueixen a m b g r a n a c t i v i t a t les

obres d ' a m p l i a c i ó del loca l socia l del Cfrcol Mercan t i l 1 I n d u s t r i a l , les quals , u n cop llestes, d o n a r a n a l l o c a l de l a p r i m e r a Societat Comerc ia l L leyda tana , u n m a g n í f i c aspecte.

La F. A . I . A Cervera fou d e t i n g u t u n i n d i v i d u

que r epa r t i a fu l les de l a F e d e r a c i ó A n a r q u i s t a I b è r i c a .

A la easerna A h i r a l m a t í v a celebrar-se l 'acte de

l a promesa de fidelitat a l a bandera , p e r les tropes d 'aquesta cap i ta l .

Nou pres ident H a estat e legi t p res ident de la Coo

p e r a t i v a do Cases Barates per a per iodis tes . E n R a m o n Gimeno Egea.

G I R _ 0 N A

A m e n a ç a de p u j a r el pa L'na c o m i s s i ó de forners h a v i s i t a t

e l governador c i v i l pe r t a l de que i xar-se de l ' a u g m e n t que ha sofer t l a f a r ina i mani fes ta r - l i que, s i n o h l h a mane ra d 'evi tar -ho. es v e u r a n obl igats d ' apu j a r e l p r eu del pa. E l governador c i v i l h a c i ta t els f a r i n a I -ros per a veure s l h i h a mane ra d 'arranjar -ho en b é de tote.

• I t r à f e o de Sant Fe l iu a Girona T a m b é h a v i s i t a t el governador e l

gerent de l t r e n de S a n t F e l i u de Gu í xo l s a G i r o n a el q u a l l i h a posat de mani fes t la p r e c à r i a s i t u a c i ó que t r a vessa l a C o m p a n y i a a causa de l a c o m p e t è n c i a que 11 f an els c a m i o n s I a u t ò m n l b u s , a l g u n » (Telis sense est a r en cond ic ions legaif.

m F U U r r ó DC L A V B U DE C A T A L U N Y A

—Sl n o h o entens, v t e a e s t u d i ; 1 n o o m p r è g u n l i s s i n o v o l s que et r e g a n y i e l p i n y o l — . I l a defatà ficant-se en son e s tud i .

L a L e n a es q u e d à t o t a pensfvola . A c a b a t de p l a n x a r se 'n p u j à a l a c a m b r a de sa

m a r e , c o n t a n t - l i l a conversa que h a v i a t i n g u t a m b son pare . i l ' e n i g m a de l a camisa sense m à n e g u e s demanant-M l ' e x p l i c a c i ó .

• P o b r a L e n a I — p e n s à d o n y a Jul iana—, «n L l u í s deu h a v e r reca igut , 1 l a t a l c a m i s a deu v o l e r d i r u n a mort a l l a . V a l m é s que n o h o s à p i g a . »

— F i l l a Ja cone ixe* t o n p a r e ; sempre t é coses as-aanyes . C o m t o . Jo i g n o r o l o que v o l d i r . N o ins is -t e l x i f ; a b s t é n - t e de f e r - l i p reguntes si n o vo l s exposar-te a rebre m a l s reganys.

— P i r ò . m a r e . on é s en UufsT , —One sé Jo, pobre de m i ! — M a r » , al e s c r i v í s s i m a casa sevaT... — Q u i en t r a u r à s ? Ton pa re i n t e r c e p t a r à l a ri»-

posta. Ja saps que el c a r t e r t é o rd re d ' en t r ega r les cartes f o r a a e l l .

— D é u m e u . a i x ò és ben t r l r t í Fa p r o p de t res mesos que e n L l o ï s m a r x à de casa nost ra , i res h e m sabut d ' a l l — . I u n a l l à g r i m a h u m i t e j à sos u l l s .

—Lena . conf ia en l a d i v i n a P r o v i d è n c i a ; t o t el qne eDa t a é s pel nostre b é .

U n d i a v i n g u é l a Q u e l i n a a p o r t a r a l senyor a teo fo rma tges , o u » 1 a v i r a m .

L a L e n a l i d i g u é .-— Q u è saps d 'en Joanet i d e l a seva mare? —Esperen t o r n a r a l a C l u e l l a . segons l a p romesa

nqe M t e u el pare de v o s t è . Pe r a ra m a n e n u n m a set de pocs cabals, a l t e r m e de Banyoles . S i e l senyor « m o e\> poses a l a C lue l l a . mos potes l ' a j u d a r i e n . 1

G A L E T E S

P L A J A

E l governador h a demanat u n a noi a de tots els camions i a u t ò m n l b u s que c i r c u l e n pe r aquel la U n i a pe r t a l d 'esbrinar s l poden 0 no l ega lmen t por ta r c à r r e g a 0 passatgers i o b r a r en c o r j e q f i è n c í a .

Al t res neves Eo la Ju l i g a r ^ r a l celebrada p e l

Groml de Magatzemistes do G i r o n a es p r o c e d í a l a r e n o v a c i ó de l a J u n ta d i r e c t i v a . H a n estat elegits p é r a c l a m a c i ó els senyors Joaqu im T o r dera, p res iden t ; A g u s t í Coromines, v i c e - p r e s í d e n t ; Pera Pnjolras , tresorer, i V í c t o r Auguet , v o c a l

— Dimecres a la n i t t i n g u é l l oc a l Teat re P r i n c i p a l el concert 93 d e l ' A s s o c i a c i ó de M ú s i c a , a c à r r e c d e l Cor de Mestres de M o r à v i a . E l teatre, comple t amen t ple . p r e m i à els mestres que componen el co r a m b m o l t s ap l aud imen t s pe r l ' acurada i n t e r p r e t a c i ó de les obres que cantaren .

V I L A F R A N C A

Les excavacions a la n e o r è p o l l a ibèr ica En aquestes mate ixos p à g i n e s de

L A V E U D E C A T A L U N Y A es d o n è , recentment, l a n o t í c i a de la desco-b e n a d 'una n e c r ò p o l i s i b è r i c a a les parets ma te ixes de l a p o b l a c i ó de V i laf ranca , en o c a s i ó d ' u n a v i s i t a que, per a l t res objectes h i s t ò r i c s J a r t í s t ics, féu a c í e l c a t e d r à t i c doc to r Bosch i G impcra , e l q u a l a c l a r í , sn é s se r - l i mos t rades les -suposades sitges p r e h i s t ò r i q u e s , que r e a l m e n t es t rac tava d 'una extensa n e c r ò p o l i s I b è r i c a que p o d i a donar interessants elements i p o r t a r dades m o l t necess à r i e s per a l s estudis que es r ea l i t zen sobre l ' e s t ab l iment dels ibei? a Ca ta lunya i pe r a l coneixement preh i s t ò r i c de l P e n e d è s on es conserven t an notables 1 discut i ts vestigis .

S 'han excavat comple tamant dues sitges, i s 'ha r e c o l l i t interessant mat e r i a l , que presenta l a terr issa p i n tada, ton c a r a c t e r í s t i c a , d ' aqueJa è p o c a . S'ha r e c o n s t r u ï t u n a à m f o r a . 1 l ' a l t r e m a t e r í a J é s objecto de netej a i es tudi .

Les sitgoc pe r excavar s ó n n o m -brosissimes.

E l reverend P . G r i v é do S. F . , a m b u n estol d'entusiastes v i l a f r a u q u i n s , prossegueixen s m b to t de l i t l l u r tasca desinteressada i mer i t f s s ima .

Clausura d ' u n a e x p o s i c i ó d a r t Dimecres a l a ta rdo, t i n g u é l l oc l a

c lausura de l ' e x p o s i c i ó que, a ls salons de l Casal, t en i a oberta en Val e n C o r b e r ó , q u i t i n g u é l ' a r a o b i l i u t ò ' e x p l l c a r l a flnalitet de l ' esmentada e x p o s i c i ó , que n o f o u a l t r a que la d ' e s t imula r p e r q u è a i x í oi bon gus t a r t í s t i c i m p e r i no sols en les const rucc ions , c o m e r ç o s 1 l loos p ú b l i c s , s i no t a m b é en l a Uar . on l a d e c o r a c i ó 1 e l bon gus t h a n de donar u n a n o t a de r e f inamen t i n c l u s i u a l a U a r h u m i l .

P a r l a de l p r o b l e m a de l a decoració , t an ben resolt a ls p a ï s o s n ò r d i c s i a A l e m a n y a , i d i u c o m a P a r í s j » decau, i f a no ta r l 'estat ve r i t ab le m e n t l l a s t i m ó s en q u è es t roba a i a nos t r a p à t r i a .

E x a m i n a de t ingudamen t els olo-ments de d e c o r a c i ó i d ó n a a l g u n s exemples adequats per a r e s o l A e m o d e r n a m e n t aquest p rob lema .

Es tud ia Ics obres exposades, n ' x l l a p i n t u r a e l r epu ja t i ois esmalts , i exp l i ca to t el p r o c é s d'aquest d a r r e r : costostosim a r t . E n acabar les seves in teressants expl icac ions , t o l s els presento f e l i c i t a r en e l Sr. Corb e r ó .

Veredicte del oonours de pessebres U n è x i t r emarcab le b a t i n g u i e l

concurs pessebrista d 'enguany, organ i t za t pe r l a C o n g r e g a c i ó M a r i a n a , a l q u a l h a n a c u d i t q u a r a n t a dos concursants.

E ls p r emis p e l pessebre b í b l i c l ' h a n ob t ingu t A n t o n i Güe l l , p r i m e r p r e m i , 1 U n í s Pere M i r , l ' a c c è s s i t .

E l pessebre a r t í s t i c : p r e m í , Jo&n Compl loch ; a c c è s s i t , A n t o n i M à r t ò -rcKL

E l pessebre popular.- p r e m i , n o s 'adjudica; a c c è s s i t p r i m e r . Josep Montaner ; a c c è s s i t segon, escolans S a n t í s s i m a T r i n i t a t .

To ts els concursants t i n d r a n p r e m i , p e r ò p r o p o r c i o n a t a la p u n t u a c i ó obt inguda .

E l l l i u r a m e n t dels p r emis t « n d r a l loc a l s a l ó d'actes del CoHeg1 de Sant R a m o n , l a d iada de l a Conde-lera .

Nomenament H a estat nomenat , pel senyor bis

be, rector de Be t lem e l reverend Car

les L o Is, q u i h a estat fins a r a r ec to r de l a p a r r ò q u i a de l a S a n t í s s i m a T r l -r l t a t . i que t an t bones amistats deix a en t re nosal t res .

L i des i tgem que l 'estada a C l u l a t , cn l ' e x e r c i c i del sagra t m i n i s t e r i . Si s i g u i agradosa .

S A B A D E L L

L ' e x p o s i c i ó Planas D ó r l a H a desper ta t u n v i u i n t e r è s en t re

els a r t i s tes snbadellencs i els a m i c s de les belles ar ts , l ' e x p o s i c i ó que h a d ' i n a u g u r a r dissabte v i n e n t a c a n P a r é s , e l nos t re d i s t i ng i t c o m p a t r i c i Planas D ò r i a .

Aques ta e x p o s i c i ó es c o m p o n d r à de 57 obres.

Es de c reure que dissabte a l a n i t as t r o b a r a n a can P a r é s els sabade-Ilencs de m é s s i g n i f i c a c i ó en la nos t r a v i d a c u l t u r a l 1 a r t í s t i c a .

L 'homena tge a V i l a Olnoa H a t r a m è s l a seva a d h e s i ó a l ' H o

menatge V i l a Cinca , el P. Pere R i m -blas de les Escoles Pies.

E x p o s i c i ó de fotografies Segueix essent m o l t v is i tada als sa

lons de l Cent re Excurs ion is ta Sabade l l , l ' e x p o s i c i ó de fotografies organ i t zada pe r l ' A g r u p a c i ó Jntima de fotograf ia de les i n d ú s t r i e s Vi là .

Es t r ac ta d ' u n a e x p o s i c i ó de l m é s a l t i n t e r è s i que h a merescut els m é s c à l i d s e logis en é s s e r d a r r e r a m e n t presentada als salons de l ' A g r u p a c i ó F o t o g r à f i c a de Cata lunya.

Es cons iderable el p ú b l i c qu? desfila cons tan tment a m b m o t i u d 'aquesta e x p o s i c i ó pels salons del nostre p r i m e r Centre Excurs ionis ta .

L ' A l b u m monteerrat i H o m prega a tots aquells que t enen

fu l l s de l ' A l b u m Montse r ra t l entret inguts que p r o c u r i n ompl i r - lo s c o m m é s a v i o t m i l l o r i els r e t o r n i n j» l ' enoorregat de recoll ir- les a Sabade l l , o a n o m d'aquest, o l a conser-g e r l i de l a L l i g a Regional is ta .

I I l l i b r e del Pare Berenguer T a l c o m h e m d i t , el l l i b r e d e l P .

L l u í s Berenguer , que descriu l a f u n d a c i ó de l a Casa A s i l de les Germa-netes dels A v i s Desemparats, fe ta p e l sant sacerdot sabadellenc F e l i u Sard à i Sa lvany , po t adquir i r -se a! p r e u d 'una pesseta a l p r o p i A s i l .

Aquest l l i b r e no s 'ha posat a l a venda a cap a l t r e l loc . No ca l d i r que e l r ecomanem c o m u n dels m i l l o r s l l i b r e s entre els dedicats a e s t u d i a r l a figura de l g r a n apologetn.

I I senyor Pere Pascual i Saliohs JO\ t o r n a r a la secretaria de l ' A j u n t a ment E l senyor Pere Pascual 1 Sa l i chs ,

ex-candidat a d i p u t a t a Corts p e l Bloc Nac iona l i s ta en les eleccions que p re cedi ren l a D i c t a d u r a 1 d e s p r é s u n dels homes de r e l l eu de l a U n i ó Pat r i ò t i c a i encara redactor de l f a m ó s d i a r i «La T r i b u n a del Va l l è s» , v a 11-m i t i r , c o m é s Mibut , el c à r r e c de sec re ta r i d 'aquest M u n i c i p i t a n b o n p u n t f o u p r o c l a m a d a l a R e p ú b l i c a . A r a h a t r a m è s u n escri t a l ' A j u n t a m e n t en el q u a l fa constar que v a presentar aque l l a d i m i s s i ó a causa de coaccions i que pe r t a n t l a r e t i r a .

Aquest assumpte p r o m i d o n a r joc . Concurs de p remis a l t r eba l l de l Gre

m i de Fabr ican ts de Sabadel l . — ( I I I a n y de la f u n d a c i ó ) . Veredic te P r e m i I , d e 500 pessetes, es conce

de ix a F r a n c i s c à Abe l l an N a v a r r o , v í d u a , o b r e r a de l a casa J. Massaguer Casa joana

P r e m i H , de 300 pessetes, a Assumpc i ó S a n m a r t i V i d a l , obrera de l a casa E r m e n g o l M a r t í .

P r e m i I I I . de 500 pessetes, a Segi-m o n P lanas Tresserras. obrer de l a casa Successors de B . B r - ' u t .

P r e m i I V . de 500 pessetes a Caterina L l o r e n s Sorribas, obrera d e la casa J. l i o v e r Poch, S. en C.

P r e m i V , de 500 pessetes, a Josep R l d o l a y n a Harquet , obrer de l a casa Successors de B . B r u t a u .

Accèss i t , de 250 pessetes, a Gabr i e l Pe lg T a u l é , ob re r de l a cosa M a n u e l Corominas .

Accèss i t , de 250 pesseies, a Jaume CarpibeU P a g è s , obrer de !s --ntn E. Jenny 1 T u r u l l , S. L t d a .

P r e m i P r e m i V I , dc 500 pessetes, a Teresa Ol ivé T i n t ó , ob re rn de l a casa E rmengo l M a r t i . P r e m i V H , de 500 pessetes, es dec l a r a desert pe r no haver-se presemut cop s o U i c i l u d per acc ident de trebal ' . .

P r e m i V I I L de 400 pessetes, a Josepa D o m è n e c h P i c ó , v í d u a , obrera da l a cass B a y g u a l 1 L l o n c h , Successor.

P r e m i DC, de 200 pessetes, a F e l i u Bata l la VOUhonrat , obrer de l a casa I n d ú s t r i - ars Cosab lan- t s , " o · ciatat A n ò n i m a

P r e m i X. de 500 pessefes. I n s t i t n í t per l a cosa « G u i l l e r m o ::;UTÍ1ÍS, es d i s t r i bue ix , d ' scord a m b la proposta

LENA, n a C w u t B Boesa DE U T n i r a s B u 186

— M i s s a n y o r — b a r b o t e j à e l la-- , n o s ó n per m l . s ó n per donya Ju l i ana .

— A i , a l l . . . I q u i t ' h o b a manat? D ' o n has t ret eis qua r tos f . . . Sens dubte me ' l s h a u r à s p i s p a t » .

A l sent i r e ixa i n j ú r i a , e l l a a l ç à e l cap. i m i r a n t - l o de fit:-No. mis senyor , n o els h i he p i s p a t » ; i s l vost è , d e s p r é s de tants e n y s que el servesc, dub t a de m a honradesa, j a es p o t cercar servei qne l o que és Jo n l U n d i a m é s p a s s a r é en esta casa.

—Vajs . dona , n o te les peguis tan f o r t e s I . . . Bé h a i g de saber d 'on t reus els qus r tos . Ja que et dono el p r e c í s p » l a compra , i n o crec pas que e l carnisser h a g i b a i x a t el p r e u de l a c a r n .

—Eixos diners , p e r q u è h o s à p i g a , s ó n ben meus ; s ó n mos estalvis d e l a soldada, i els gasto com em d ó n a l a gana ; v o s t è no s ' h i ha de ficar; si a m i em p l a u de fer r o s t i r dues costelles pe r missenyora tan deb i l i t ada , f a i g e l que v o s t è h a u r i a de fe r .

—Bola , b o l a l . . . Jo crec que fins v o l d r à s p red i car -me I

—No, n o 11 v u l f e r cap p r è d i c a ; sols dec dir-11 que s l segueix apre tan t e l c l au , l o g r a r à son i n t e n t

— Q u i n és m o n I n t e n t , s l es po t saber? —Por t a r a l c lo t sa m u l l e r i sa filla... Ja ho logra

r à I . . . Ja s 'h i q u e d a r à so l . L o que és Jo, n o l i f a r é cop nosa.

—Quina mosca t ' h a p i c a t l a l l engua? . . . Q u i n atrev i m e n t ! . . . Qu ina m a n e r a de fa l tar-me a l respecte!.. . Ja t e ' n pots a n a r de casa q u a n v u l g u i s ! De fregots c o m t u , ne t r o b a r é t an t s que v o l d r é .

—No, n o m e n ' a n i r é , p e r q u è mes mestresses necess i t en de m o n c u i d a d o ; que s i n o fos pe r elles, n o m ' h o f a r i d i r dos cops. D é u 11 h a donat u n a sa lut de ferr o ; mes a m b els a n y s que por ta , n o c o m p t i poder conservar ia I l n r g t e m p s ; 1 q u a n e s t a r à sepul ta t a l l l i t

de l ' A - ds Fabr ican ts , en la f o r m a s e g ü e n t :

A l u m n e s de la S e c c i ó de Cosidores da Peces de l 'Escola I n d u s t r i a l :

P r e m i 1, de 150 pessetes, a Dolors Esteve i R o i g .

P r e m i I I , de 100 pessetes, a Ger t ru-dis Pascua l i P a d r ó s .

P r e m i U I . de 50 pessetes, a Ramona R e c o r d à i Carrasquer.

S e c c i ó de Passadores-Nuadores: P r e m i I . de 100 pessetes, a Rosa

Canudes 1 V l l à . P r e m i I I , j j e 30 pessetes, a M o r i a

A r l m o n i Soler. p r e m i I I I , de 50 pessetes, o E m p a r

N i c o l à s i S à n c h e z . E l r e p a r t i m e n t de p r e m i s t i n g u é

l loc d i m a r t s , a l 'Escola I n d u s t r i a l I d 'Ar i s 1 Ofic is .

Els r e s tan t s p r emis seran d i s t r i b u ï t s en el m a t e i x loca l del Gremi , el d ivendres v inent d ia 26.

Montseny P A L A Ü T O R D E B A . — H a m o r t , des

p r é s d ' h a v e r rebut els Sants Sagraments , m o s s è n Josep T a r r i d e s Vend r e l l , r ec to r d'oquesta v i l a . a l ' eda t de 82 anys . A l ' e n d e m à de la d e f u n c i ó es c e l e b r à u n so lemnis s im f u n e r a l canta t pe r l a clerecia de la comarca . Les f à b r i q u e s v a r í n d e i x a r e l t r eba l l abans de l m i g d i a . A i x í els obrers pogueren enca ra o i r la Missa de p e r d ó i assist i r o l ' en te r ramen t . D e s p r é s de l fune ra l es c e l e b r à t o l seguit l ' ac te de l ' e n t e r r a m e n t a m b Assistència dels a l umnes dels CoUegis de l a v i l a , de les associacions pa r roqu ia l s a m b l l u r s estendards endolats. de les au to r i t a t s m u n i c i p a l s 1 de nombrosos v e ï n s de la p o b l a c i ó . E n a r r i b a r a l c e m e n t i r i oi r e v e r e n d M a n u c l F o r n . a r x i p r e s t de Sant Ce lon i , f éu u n b reu p a r l a m e n t pe r d o n a r les g r à c i e s a ls assistents a l p i a d ó s acte ment re r e c o m a n a v a els bons exemples del d i f u n t i convidava a encomanar - lo a D é u .

L a v i l a de Pa lau to rde ra g u a r d a r à sempre u n record inesbor rab le de m o s s è n T a r r i d e s per h a v e r - l o v i s t e x e r c i r a m b ver tader zel e l seu Rectora t pe r espai de 33 anys .

S e g r i à PONS. — H a m o r t en aquesta v i l a .

a l s 32 anys d'edat, e l r e g i d o r Joan Ros M i t j a n a .

(A. C. S.) P e r t a n y i a el finat a l a m i n o r i a

i les campanyes que des de l ' opos i c i ó d e s e n r o t l l à a f avo r de l pob l e a m b l a seva incansable a c t i v i t a t s ó n ben patents per t o t h o m .

L 'ac te de l ' en t e r r amen t f o u u n a i m -posaiftt m a n i f e s t a c i ó de d o l c o m poques vegades s'ha presencia t a i » nos t ra v i l a L ' A j u n t a m e n t h l assist í en c o r p o r a c i ó . U n a a l t r a de les p r e s i d è n c i e s del d o l estava i n t eg rada pe r u n a c o m i s s i ó d e l p a r t i t de dretes a l q u a l e l f i n a t p e r t a n y i a . I l a gentada que a s s i s t í a l ' e n t e r r a m e n t f o n n o m b r o s í s s i m a .

E l s en t imen t pe l seu t r a s p à s h e estat u n d o l general pe r l a v i l a c o m n o p o d i a menys d ' é s s e r donades les qua l i t a t s que l ' ado rnaven .

R E U S

A s s o c i a c i ó de la Premsa L ' A s s o c i a c i ó de P r e m s a t i n g u é

r e í m i ó genera l o r d i n à r i a . F o u aprovada la M e m ò r i a a n y a l i l 'estat de comptes. F o r e n elegits per a c l a m a c i ó , per a ocupar els c à r r e c s de Jun ta que cessaren r e g l a m e n t à r i a m e n t els s e g ü e n t s senyors, s

A n t o n i P o r t a P a l l i s é , v ice-pres i -dent ; Francesc M a g r l n y à Soler , v o ca l ; A n t o n i R o d ó n R o d ó n , t resorer , reelegi t e l secretari ei senyor L l u í s Busquets.

Pe r a l a Jun ta d 'admiss ions , f o r e n elegits els senyors P a u c a m p s Pascua l , Joan M a g r i n y à Sans i Josep For t Sugranyes .

I per a f o r m a r el T r i b u n a l d ' honor els senyors Josep Caixes, A l e x a n d r e Tr ies i F e l i p Cabeza, pels socis fundadors-, els senyors C a v a l l é , Deu, Roc a i Busquets , pe r l a D i r e c t i v a .

Concert A l tea t re F o r t u n y , o rgan tze t per

La pavimentació dels carrers de Malgrat E l senyor Joan P a u de Gar r iga

d ' A n g l a d a d i r i g e i x a l bat l le de M a l g r a t l a s e g ü e n t l l e t r a oberta:

Senyor Francesc A r n a u Cor t ina . M a l g r a t

H o n o r a b l e senyor i a m i c : E n ma-uifestor-vos l a meva h u m i l o p i n i ó sobre l o mane ra de flxar les cont r i b u c i o n s especials per a l a pav i m e n t a c i ó dels ca r r e r s de Malg ra t , d i sc repan t de l a v o s t r a i don a n t - l i p u b l i c i t a t , n o us cregueu que obee ix i a cop m a n i o b r o po l í -l í t i ca , s i n ó que. c o m que es t r ac ta d ' u n a o b r a d ' i n t e r è s genera l , crec que el p ú b l i c l ' h a d o c o n è i x e r , per a Ju t ja r l o vost ra a c t u a c i ó .

Considero indispensable manifest a r que l o base d ' i m p o s i c i ó , que exp l i c à r e u en p ú b l i c e l d i a 8 d'aquest mes a la n i t , f e n t t r i b u t a r els p rop i e t a r i s pe i v a l o r t o t a l , m é s o menys a r b i t r a r i , d o n a t a les finques, é s m j u s i o .

I n d i c à v e u p ú b l i c a m e n t que a i x ò era m o t i v a t per a n o r m a de J u s t í c i a soc i a l , que els m é s ricS han de pagar m é s que els de p o s i c i ó hum i l , cosa jue cons idero e q u i t a i l v o ; p e r ò . en a p l i c a r la v o s t r a base da t r i b u l a c i ó , cis fets u s desmenten.

i N o us heu a d o n a t que l a g r a n m a j o r i a de p r o p i e t a r i s h u m i l s pag u e n m é s «tel que p a g a r i e n s i t r i bu tess in a r a ò de 10'50 pessetes per m e t r e q u a d r a t cor responent a '.a l í n i a f r o n t a l de l l u r s finques, m í s el r e c à r r e c n a t u r a l p e r despeses t è c niques, pe r i c i a l s l imprev is tos? Suposan t que aquestes despeses augmentess in 3-50 pessetes per met re q u a d r a t (que r e s u l t a r i a u n v a l o r tot a l de 14 pessetes pe r m e t r e quad r a t ) t r o b a r e m que u n a casa ' ie 8 m e t r e s d ' amplada , en u n ca r re r de 4 met res , so l amen t h a u r i a de pagar 84 pessetes.

S e g u r a m e n t p r e g u n t a r e u ; i Q u I -nek s ó n . doncs, les finques beneficiades?

N o m é s c a l que repasseu les I m pos ic ions corresponents a cada finca, p e r q u è us doneu compte que s ó n les finques extenses, les quals , en genera l , n o estan en poder de prop i e t a r i s pobres, i els so lars sense edif icar , que s ó n u n a p r o p i e t a t i m p r o d u c t i v a , l a q u a l . sl s ' e d i f i q u é s , c o n t r i b u i r i a de m o m e n t , a l a ao-l u c l ó d e l p r o b l e m a de l sense-fel-n a 1 d e s p r é s a l ' a b a r a t i m e n t dels l loguers .

H a c i r c u l a t l a n o t í c i a que quan a u s o l a r s ' e d i f i q u é s , se M carregaria u n i m p o r t per a n i v e l l a r les d i fer è n c i e s d e t r i b u t a c i ó per a l a p a v i m e n t a c i ó . A i x ò é s absurd , p e r q u è l ' i m p o s t p a g a t no s 'ha de t o r n a r a pagar , i p e r q u è v a c o n t r a aquel l que exfecufa la f u n c i ó socia l d ' ed l -flear.

S i e x a m i n e u I m p a r c i a l m e n t l 'apart a t b) de l ' a r t i c l e 332 de l 'Es ta tu t M i n í i c i p a l , observareu que l ' ob l iga c i ó que t enen els p r o p i e t a r i s de con-

l ' A s s o c l a c i ó de Concerts, d o n à u n concer t l a n b t a b l l í s s l m a a g r u p a c i ó O l o r de Mestres de M o r à v i a .

E I p a t i de butaques del teatre, est a v a m o l t concorregut .

Sardanes M o l t U u M a es v a veure l ' a u d i c i ó de

s a r d a n è i s que. o r g a n i t z a d a pe r l ' A g r u p a c i ó Cata lunya , v a celebrar-se a l a p l a ç a de P r i m , a c à r r e c de l a c o M a « C a t a l u n y a » .

Ba l l de disfresses E l p r ò x i m d i j o u s , d i a 28, a l p a t i

de butaques de l teat re B a r t r i n a , t i n d r à l l o c , u n l l u ï t ba l l de disfresses, o r g o n i t z a t per l a Soclefot de Cambrers 1 Cuiners , a benef ic i de l a seva c a i x a d ' A t u r F o r ç ó s .

L a C o m i s s i ó o rgan i t zadora ha reb u t nombrosos o b s e q u i s que han of rena t les cases de l r a m , els quals seran r i f a t s entre els dansaires . •

O e n f e r è n o l a DCrnà l ' a n u n c i a d a c o n f e r è n c i a e l

t r i b u i r , der iva de l que en resulten beneficiats, a m b l a q u a l cosa con. s tdero que t a m b é esteu en p u e n à a m b l ' esper i t de Ja l l e i . Una flnea h a de t r i b u t a r pe r l a m i l l o r a qua s 'ocasiona a l seu e m p l a ç a m e n t , perd no pe l seu ed i f ic i , Ja que a q A t t n o m i l l o r a pel fet que se l i fiCj u n a o b r o o l d o v o n t ; I r a parets le* teules, les portes... m a l no mi l íoren i sempre enve l l e ixen ; é s e l solar i l a seva s i t u a c i ó p e c u l i a r el que nu l l o r a . w "

A r a b é ; s l pe r a p rocedi r sense v u l n e r a r l 'esper i t de l a l l e i . é s prec í s fe r . per m i t j à de l personal fa. c u l t a t i u . u n a nova v a l o r a c i ó de les finques, solament pe r l l u r emplaçamen t , es p r o d u i r à a l t r a vegada un estat d ' o p i n i ó oposat per aquells que es consideressin perjudicats , par m é s j u s t í c i a que h l h a g u é s en ' » v a l o r a c i ó .

i Q u è ca l .'er. doncs? H i h a dues so luc ions :

P r i m e r a . - S e g u i r a l l ò i nd ica t conc re tament en les Ordenances Muni-c i j a l s de Barcelona, es tab l in t la bass de t r i b u t a c i ó a t a n t pe r metre quad r a t corresponent a les l í n i e s front a l s de les finques i amplada dels cor re rs . Pe r aquest sistema, j a tothora t é compta t e l que H costaria, 1 per t a n t no h i h a u r i a , c o m ara, sorpreses que i n d i g n e n , en veure qne a l » uns els resu l ta a 3 pessetes el m e t r e quadra t , men t r e que als altres els costo a m é s de 100 pessetes. Els p r o p i e t a r i s que fossin t o n pobres que n o poguessin pogar . podr ien és. ser e x i m i t s del p a g a m e n t i carregar-lo , a r a ó d ' u n 1 pe r 100 sobre els cent p rop ie ta r i s m é s rics, 1 t inc la certesa que cap n o s 'h i oposar ia

Segona.—Aquesta é s l a que cons idero m é s p r à c t i c a . S l en v i r t u t del que disposa l ' E s t a t u t M u n i c i p a l , l'A-Jun tamen t e s t à ob l iga t a pagar !a m e i t a t de l cost de l ' a s fa l t a t dels

ca r re r s , que n c es f ac i pagar res a cap p a r t i c u l a r , i l 'AJuntoment , amb recursos propis , que f ac i asfaltar la m e i t a t dels carrers , escol l in t els da m é s t r à n s i t ; que f ac i a r ran ja r els a l t res , i h a u r à desaparegut el prob l e m a de l ' ang . de l o higiene j ds l o c i r c u l o c l ó , i s ' e v i t a r à el nou prob l e m a que representa l 'augment ds c à r r e g a t r i b u t à r i a a l contribuent, ja massa carregat d ' impostos , que on ú l t i m te rme pesen m é s sobre la d|. f ícl l s i t u a c i ó ac tua l de l m é s humil.

A m b a i x ò , els A jun t amen t s poster i o r s v i n d r i e n ob l iga t s d'administrar com c a l els cabals d'el M u n i c i p i per a p o d e r p a v i m e n t a r els altres carrers, s l no va lguess in qne hom als a c u s é s de malversadors .

Us prego quo m e d i t e n b é ajpiestes p ropos ic ions , les qua l s crec que t r o b a r e u acceptables; p e r ò si persist i u en el vostre p r o p ò s i t , com a enem i c que sBc de t o t a in jus t íc ia , no es t ranyen que us fac i l ' opos ic tó més d e c i d i d a el vostre a m i c q. e. v. m.

1. P. D E GARRIGA

Centro R e p u b l i c à Autonomis ta , el jov e advoca t seny|or Joan M a g r i n y à Sans, sobre él t o m o « R e f o r m a social», F o u m o l t ap l aud i t .

Noves diverses L a v e ï n a v i l a de 'Castellvell, cela

b r à l a seva a n y a l festa rnajor. — A l G r u p F e m l n a l de l 'Agrupació

Ca ta lunya , v i s i t à e l Centre de Lect u r a .

— E l governador c i v i l a s s i s t í , acomp a n y a t de l a seva esposa, a l concert que es d o n à a l Tea t re Fortuny, pal Cor de Mestres de M o r à v i a .

— A l teatre B a r t r i n o h a actuat, amb g r a n èx i t , l a notable companyia do c o m è d i e s B a s s ó - N a v o r r o .

— L a U n i ó Cic l i s ta Reus. h a organ i t za t per a l p r ò x i m diumenge, uns e x c u r s i ó co l lec t iva o l o v e ï n a platj» de Cambr i l s .

—Per al p r ò x i m diumenge, io Pen y a Cicl is ta « A v a n t sempre , organ i t z a u n a e x c u r s i ó c u l t u r a l a Tarragona .

N o t í c i e s d e l ' E s t r a n g e r

E l G o v e r n b r i t à n i c a n u n c i a l a s u s p e n s i ó de l a C o n f e r è n c i a de R e p a r a c i o n s . - E l fill. de O a n d h i c o n d e m n a t

E l pagament del deute

(EL GOVERN ANGLES ANUNCIA QUE L A CONFERENCIA SERA AJORNADA P a r í s , M . — E l Govern b r i t à n i c

h a a n u n c i a t que l a C o n f e r è n c i a de Lausonne s e r à a jo rnada .

Aquesta d e c i s i ó h o estat adoptada de comple t aco rd a m b e l Govern f r a n c è s , t e n i n t eh compte que les conversacions p r e l i m i n a r s entre els Estats c redi tors d ' A l e m a y a n o po d r i e n estar acabades per a l d i a 25 de l ' a c t u a l . — Fabra .

Berna , 21. — E l m i n i s t r e de l a Gran B r e t a n y a h a anunc i a t a l Consell Fede ra l que l a c o n f e r è n c i a de Lausanne h a estat a jo rnada , sense prec i sa r nova data per a l a r e u n i ó . — Fabra .

ELS E S T A T S UNITS DIUEN QUE LA Q Ü E S T I Ó PERTANY A EUROPA W a s h i n g t o n , 21. — E l sots-secretarl

d 'Estat , senyor C a s ü e , h a dec lara t que l ' o j o rnamen t de l a c o n f e r è n c i a de Lausonne no concern ia els Estats U n i t s , pu ix que aquesta q ü e s t i ó h a d ' é s s e r reg lamentada so lament per les nacions d 'Europa . — F a b r a

PAGAMENTS QUE A L E M A N Y A REFUSA

B e r l í n . S l . — Una n o t í c i a oficiosa assenyala l a i m p o s s i b i l i t a t d 'Aleman y a d 'efectuar e l reemborsament de les anua l i t a t s cond ic iona l s ( m o r a t ò r i a p e l projecte Hoover) 1 i n c o n d i c ionals (que h a n d ' é s s e r pagades sota f o r m a d 'obl igacions emeses per l a Socie ta t de C a m i n s de Fe r ro alem a n y s ) .

A i x ò pe rme t suposar que e l Reich no d e m a n a solament en l ' a c t u a l i t a t veure 's l l i u r e de t o t pagamen t en l 'esdevenidor , s i n ó que c reu que ha d ' é s s e r re l l eva t dels compromisos de

reemborsament a q u è es c o m p r o m e t é a m b m o t i u de l a m o r a t ò r i a — F a b r a .

L a llibertat de l'Iodia

E L F I L L P E T I T OC G A H D H I CONDEMNAT

B a r d o l y , BL — Ramdas Gandhl . el fill p e t i t del m o h a t m a . h a estat condemnat a 18 mesos de p r e s ó — F a b r a .

Incideüts universitaris

A B E R L Í N

B e r l í n . 21. — A l o Un ive r s i t a t s 'han reg i s t ro t t inc idents entre estudiants racistes, socialistes i comunistes , a m b m o t i u de les eleccions per o e l e g i r e l c o m i t è d 'es tudiants .

L a p o l i c i a h a i n t e r v i n g u t per t a l de r e s t a b l i r l ' o rd re . — F a b r a

A BELQRAO

B e l g r a d , 31 . — A m b m o t i u de l o -t e r t u r a de curs. h i h a hagu t noves mani fes tac ions u n i v e r s i t à r i e s sense inc iden t s . — Fabra .

Gran Bretanya C A N V I DC P O L Í T I C A FISCAL

Londre s , 21. — C o m estava anuncia t , aquest ma t ( h a t i n g u t l l oc u n a r e u n i ó d e l Gabinet .

H o m c r e u saber que l ' i n f o r m e de l a C o m i s s i ó m i n i s t e r i a l encarregada d ' e s tud io r ;a b a l a n ç a comerc ia l an glesa, i que s e r à presentat a v i a t a l Govern , exposa l o necessitat d'efect u a r u n c a n v i c o m p l A en la po l í t i ca fiscal, 1, per aquesta rao, é s seg u r que el Govern f a r à un examen especia lment de ta l l a t d e l d i t in fo r

m e abans d 'adoptar cap r e s o l u c i ó . -Fabro .

Argentina C O N S T I T U C I Ó

DEL NOU P A R L A M E N T Euenos Aires . 81. — S 'ha consti

t u ï t e l n o u P a r l a m e n t . D e s p r è s d 'una d i s c u s s i ó mol t

lon to i ag i tada , e l senyer Costa w» estat e legi t p res iden t de l Senat 1 « senyor Casserata de l Congré s .

E i Senat h a a p r o v a t les eieccioa» senator ials l d e s p r é s han cortefC8 n o r m a l m e n t els debats.

E l Govern c o m p t a amb major ia Fabra .

»' * m

Notes polítiques P E R I Ò D I C S DCMUNCIATS I n g 0 0 '

L L I T S

m fiscal ha denunc i a t el . ^ ' ^ l i d a r i d a d Obre ra , i els Penòfl ic! . ,bi t . B a t a l l a , i «El I m c b a d o r » . P61-.iTufo-cor ar t ic les In ju r io sos per a

L o p o l i c i a p roced ia a l a recoUW* de les edicions.

La Ven de Catalunya p u ^ ca dues grans edicions diàries, una al matí i altra «» vespre i números extra^ dinaris dedicats a totes 1» activitats de la cultura 1 & la riquesa catalana.

E A V E O D E C A T A C Ü N Y A 7- — D i - e n í r e s , 22 dc gener dc 1032

A l ' l o c u c i ó p a s t o r a l l R i í a d e M a d r i d

S o b r e k c o o p e r a c i ó d e l s f i d e l s

a l ' O b r a d e l C u l t e i C l e r e c i a

Molt «imats Fills: L a supreòslò dol pressupost Eclesiàstic, acordada per IW Corts Constituents, ens coliga a .: i ip-r-nos a la vostra consciència de catòlics, per tal le recorJar-vus ei deure que teniu de soetanir el Culte i Clerecia, i excitar-vos al seu ,-omplinient amb la generositat que reclama la difícil situació econòmica creada a la nostra Mare. la santa Església, en la nostra Pàtria.

Es aquest un deure de religió i de justícia, que es troba consignat als llibres sagrats. Ja a la Llei Antiga, manà el Senyor als filla d'Israel que provelssln a les necessitats del Temple 1 els seus ministres, els imposà el tribut dels delmes i primícies, 1 exhortà a què no fossin peresosos en llurp pagaments. (Ex.. XXII, 28).

A la Llei Nova promulgà d Diví Mestre el dret que tenen els predicadors de l'Evangeli a ésser susten-:at8 pels fidels, dient: «El qui treballa mereix la seva recompensa» (Lluc, X. 7). I Sant Pau, referlnt-se a aquest dret, diu: «iPer ventura no tenim dret a ésser alimentats?... jQui .•s que jamaí milita a expenses seves? iQui és que planta una vinya 1 110 menja del seu fruit? iOul és que pastura un ramat i no s'alimenta do la seva llet? H, per ventura, lot això que dic és tan sols raonament humà? O no dtu la Llei això mateix?... S l nosaltres hem sembrat entre nosaltres béns espirituals, ;8orà gran cosa que recollim una mica dels nostre* béns materials?... iNo sabeu que Us que serveixen el temple, es mantenen d'allò que és del temple; i que els que serveixen l'altar partlc'pcn de les ofrenes? Així també deixà el Senyor ordenat que els qui prediquen l'Evangeli, visquin de VEvan-gell. (I Cor., IX. W í ) .

I com complien heroicament amb aquesta obligació els primers cris-lians, ho declaren els «Fets dels Apòstols» amb aquestes paraules; «No cs coneixia entre ells la indigència. Perquè tots els qui posseïen camps u cases, venent-los, portaven el preu de les coses que ells venien i el posaven als peus dels apòstols. Les distribuïa d un a un, segons era ia necessitat de codasoú» (Act. IV, 34, 36',. D'on es dedueix que, gràcies al desprendiment dels fervorosos cristians, no solament hi havia per a atendre les necessitats del Culte 1 els seus ministres, sinó per a ra-meiar tots en les necessitats.

Tots sabeu, pel Catecisme, que aquest és el cinquè manament de l'Església, el qual. en altre temps, compliren els nostres avantpassats amb una magnificència que no arri-nen a comprendre els tebis de 1 hora present. Aixecaven Catedrals i temples innombrables, fundaven beneficis i feien a l'Església quantloses donacions por als seus fins de religió, benefloencia i instrucció gratuïta dels filla del poble.

No és cert el que ara diuen el» irupiadosos. calumniant grollerament ! Església d'Espanya, alhora que Ia despullen dels seus béns, ço és, que l'fsgléala ha viscut de privilegis, del favor de l'Estat 1 no de 1» devoció del poble, 1 la comparen a aquest a plantes que viuen mée dels elements de l'atmosfera que de la saba dc la terra. Això no é s cert; perquè no és precís posseir grans coneixements històrics sobre la matèria pur a persuadir-se que ha estat el poble, e' poble catòMc, el que, conscient del seu deure sagrat 1 enamorat de la seva religió, li ha atorgot fervorosament els privilegis que li corresponen, com a l'única religió vertadera. De la terra humil del poble fidel, d'aquesta terra beneïda, que la Verge del Pilar, en trepitjar-la amb les seves plantes immaculades, féu íecunda per a les obres de Déu i es-lèril per a tota planta heretleal, han l'rallat totes les institucions catòliques, temples i ermitatges, gremis 1 confraries, fundacions piadoses... Foren els nostres pares el^ qui formaren ei ric patrimoul de l'Església, donant aixi a Déu quelcom del molt que Déu els donava, i ho donareu, pensant ensems en llurs fills, per tai que nosaltres no tingnésalm necessitat de sacriflcar-nos per a aquestes atencions justissimes. Mes heu s ncl que la impietat, amb la mà negra de la francmaçoneria ha despul-at l'Església d'aquest patrimoni, i fa reví'i e en nosaltres l'obligació de sos tenir el Culte i Clerecia i agreuja la injúria amb el dicteri insolent de imè «el qui vulgui religió que se la pagui».

Quina insolèncial Quina ironia tan cruell Però. iquantes voltes ha de pagar el poble espanyol la sova religió? • Encara que. parlant clar, no es tracta d'això, sinó de què el poble espanyol perdi la seva religió deixant d'ésser catòlic per tal de convertir-se en un poble jueu o pagà.

E l despullament de què hd estat víctima l'Església, no és un fet d'ordre purament econòmic, aínó també f'una gran transcendència religiosa. No és que es deixi da pagar 1 Església per no poder pagar-la, s inó per no voler-ho; és condemnada a la pobresa amb el desig i flesignl satànic de destruir-la. Per això sl hom diu: •Qui vulgui religió que se la pagui», és perquè es té l'esperança i fins la seguretat que a Espanya no hl ha oétòlics disposats a pagar-la, cape-Oòs de sacrificar els seus cabals. Oh! SJ sospitessin que podria trobar se cabals suficients per a sostenir el Culte I Clerecia, invocarien altra ar-mimentació o prendrien altres pre-i-audons per tal d'aconseguir llurs malignes propòsit». iQue no ho hem -entit? E n fer-se públic el resultat de ;es primeres col·lectes, posen el c í l l 1 cel l raonen d'altra guisa. «iPer

què, diuen, els sacerdots no recapten •iiners per als obrers en atur forçós^. Heus ací la impietat com canvia de rosició tothora i empra als mitjans més contradictdrts, mentre pu-sui amb això destruir el regne de Déu. Abans, quan l'Església posseïa béns donats voluntàriament pels fidels, ja es digué: «No convé quo ! Església sigui propietària, quo tln

béns i se'l» administri; que ens doni aquests béns; que tingui cura dels serveis espirituals i l'Estat ia s'encarregarà de mantenlr-la». Després ha pensat altrament: «La situa cló de privilegi en què està l'Esglé £ta ha de desaparèixer; l'Estat ha d'ésser laic; aquell qui vulgui reli-Rló que se la pagui». I . tot just ha comença» a sortir el diner de la generositat dels catòlics, que es TOI que aquest sigui per als obrers sense '''-na. «Quan serà que la Impietat deixarà «Tésser hipòcrita? Millor ca-• » « ; iquan serà que el» catòlics da-«aram d'ésssr nèciuipent càndids 1

confiats a la recerca dc bons iroia do l'arvrc dolent 1 prometent-nos coses pies de la impietat? iQuan serà que començarem a ésser prudents deis plans de perdició, 1 seguirem de prop els seus moviments tot prenem sàvies precaucions per tal de burlar '6* seves escomeses 1 posar-nos a la segura?

L a guerra és contra, Déu: cal des-truir-lo. La milícia de Déu Oamum la terra és l'Església: cai desfer-la Els caps d'aquesta milícia són eis sacerdots: cal assetjar-me per ia fam. Que 1 Estat no els doni res; després Js tindrem cura nosaltres, diuen que no hl hagi qui els ajudi, meiitre els desprestigiarem davant de totbcru amb tota mena de falsedats i cai in-ules. 1 sense Clerecia o bé moU reduïda, empobrida 1 sense preóUgi. j i no hi haurà catolicisme, i fEsalóeta desapareixerà amb els seus dogmes, el seu culte i el seu Déu. Es amiMt ol pla satànic. I vosaltres, catòlics, permetreu que això s'esdevingm? iVoldreu quedar-vos sense minlsircs sagrats que bategin els vostres fiil», sense confessors que us perdonin les faltes, sense sacerdots que beneeixin la unió dels esposos, sense Pares espirituals que aconsolin els moribunds 1 els fortifiquin amb el sant Viàtic? iConsentlrcu que s'esfondrin els temples quo un teraps aixecaren els vostres pares, que s'apagui la llàntia dol Sagrari, que no es celebri Missa, nl s'ensenyi la doctrino. ni es celebrin prlmore? comunions, nl hl hagi enterraments sagrats?.

Ja veieu qu?, en aquotsa qüestió, no solament hl ha interessada la glòria do Déu, sinó també la salvació de les vostres ànimes. E n advocar a íavor del Culte i Clerecia, mireu el vostre profit propi. Déu no té necessitat dels nostres homenatges, tot i ésser-ne mereixedor. 1 nosaltres no podem negar-los-hi. Nosaltres, però. tenim necessitat de Déu, car és cl nostre principi, centre 1 fl; tenim, por tant, necessitat del sacerdot que ens faci conèixer 1 estimar Déu per tal que El l ens doni llum 1 força per a arribar a la sova possessió "eterna.

Els temples són els palaus de Jesús, però Jesús no té necessitat d'aquests palaus dc fang, car posseeix el Palau de la glòria eterna, on 11 presten vassallatge legions sens fi de cortisans. Si ha volgut quedar-se al Sagrament, ha estat per a nosaltres, por tal d'ésser company en el nostre pelegrinatge aliment de les nostres ànimes, llum dins les tenebres, fortitud en els decaïments, consol en les penes. Per això és a nosaltres que ens convé de proveir-lo de temples on habiti, d'altars on sigui mlslicament sacrifica 1, d'ornaments, \-asos sagrats... iQuè seria del món sense l'Eucaristia?

No cal, doncs, allargar aquestes consideracions. Tenim un alt concepte de la vostra religiositat catòlica, 1 estem segurs que sabreu complir amb el vostre deure de fills ferventment amadors de l'Església, quo fareu tots els sacrificis que calgui per al sosteniment del Culte i Clerecia.

Aquests sacrificis seran més petits per a cadascú si tothom dóna quelcom, per poca cosa qus sigui. Convé que la quota sigui familiar, fins i tot individual, puix que són els individus els qui frueixen dels fruits de la Redempció, per mitjà del ministeri sacerdotal.

No fa molts dies que un senyor, que pertany a nobilísaim estament del magisteri nacional, es personà a cosa d'un Reverend Rector de la Diòcesi, al qual féu avinent que volia contribuir a l'Obra del Culte i Clerecia amb la quantitat anual de tres centes pessetes. «Vull, però, afegí, que siguin els meus cinc fills els qui li donin amb llurs mans aquesta quantitat; per tant, li prego que mensualment em trameti els cinc rebuts corresponents». Mostra admirable on és revelat el bon pare i ei perfecte educador catòlic.

E n determinar el vostre òbol, no mireu tan sols les necessitats de la vostra Parròquia; penseu que hi ha d'altres Parròquies, potser veïnes, que no es basten per elles mateixes 1 que tindran necessitat de l'auxili d'altri per a saldar llur pressupost. I encara heu do projectar més lluny el vostre esguard; cal que mireu d'altres diòcesis, singularment les '· > la nostra Província Eclasiàstica. Ics quals, no tan abundoses en recuros, sense cap dubto esperen do la generositat dels fidels do Barcelona per a suplir ço que els manqués. Es cosa també molt justa, per altra banda, qu? aquells qui tenen residència a Barcelona, oriünds d'altres diòcesis, es recordin d'aquestes l les anxlllïn, sigui directament, sigui per mitjà de la nostra Junta Diocesana.

Lluny de nosaltres la més mínima intenció d'enriquí r-nos a espatlles de la vostra generositat; ens acontentem amb això, amb l'Apòstol: que puguem menjar i vestir-nos (1.» Cor., 6, 8). I, si quelcom sobrés, gràcies a la voeslra generositat, destinarem les sobres a obres de b?ncflcèncla. a profit d'altres indigents, segons l'esperit dels preceptes dc l'Església en aquesta matèrio.

Volem acabar, tol exhoitantvos amb les paraules de Tobles (IV, 9-10): «Sl molt tinguessis, dóna abundosament; sl poc. cura de donar gustosament d'aquesta poca cosa que tinguessis. Car amb això falresorcs una gran recompensa per a aquell dia de treballs, de la mort»; també amb aquelles de Sant Pau als Corintis, amb motiu d'una col·lecta a favor dels cristians pobres de Jerusalem (2.» Cor., 9, 7): «Faci cadascú l'ofrena segon» allò que hagi resolt en el seu cor, no de mala gana o a la força; perquè Déu estima aquell qui dóna amb alegria».

I si vosaltres ho doneu amb semblant disposició, amb esperit do fe 1 veritable caritat, el Senyor us ho premiarà, tal com ho té promès.

Barcelona, 13 de gener de 1932. f EL BISBE DE BMICELO-N'À

E i S r . G a r r i g a M a s ó

a U n i ó C a t a l a n a

Premiat amb U M M pettetaa Núm. 3.3K, Madrid. Montilla, Sa

ragossa. Premiat amb 35.000 pemtet

Núm. 11,1(6, Baroelena, Ceuta. Vigo. Premiat amb J5.000 oetseln

Núm. 30,757, Madiia, Cala de Cino, Baroüona

Premiat amb 56.008 pesteto* Núm. 41.363. Madrid. San Scbas-

U*!!, Huelva Premiat amb 40.0CO Petsetei

Núm. .,,,715, Alacant, Madrid. Cabra.

Premlali amb 3.000 peMote* Núm. 21.413. Bareelona, Algeclras,

Saragossa. Núm. 4S,975, Palma de Mallorca.

Oviedo, Torr- Pacheco. Núm. 37,064, Barcelona, Girona. Núm. 31.550. Carooicna, Gijón. 81I

bao. Núm. 37,613. Madrid. Fuengirola. Núm. 37,688. Terrassa. Núm. 06,*!" Barcelona. Núm. 36,137, Badajoz. Núm. 13.101, La Corunya Madrid.

Sevilla. Núm. 18,876, Baroolona, Granada. Núm. 43,403, Granada, València, 1;.

tiva. Núm. 37, i0j, Baroolona, Vitòria. Núm. 34,487, Barcelona, León. Múr

cia. Núm. 39.321. Madrid, València, Saul

Feliu de Llobregat. Ndm. 14,333, Hilbao. Núm. 8,655, Baroolona, La Corunya Núm. 4,513, Algeciras. Madrid, Gi

jón. Núm. 4-1.565, San Sebastiàn, Girona,

LIcyda. Núm. 5,056. Andújar, Madrid, Se-

vla. Núm. 44.415. Bilbao.

Premiats amb 500 postote» OESCNS

03 31 41 66 67 90 CENTENA

149 187 215 218 359 377 293 336 373 418 «80 458 484 510 611 68* 691 698 TTO 747 760 798 831 843 815 871 880 909 909

MIL 082 144 157 164 295 299 339 349 BB 6 26 657 731 923 9(10 967

DOS MIL 022 049 099 119 356 367 372 384 605 651 677 083 924 965

TRES MIL 154 195 241 356 680 740 782 792

005 038 235 277 492 549 811 885

011 014 307 318 57S 803 769 853

002 097 570 034 96>J

QUATRE MIL 001 03il 102 140 21 í 215 218 249 2% 342 348 438 490 519 716 756 769 783 831 815 961

OINO MIL 015 117 125 132 191 218 350 436 441 462 498 507 a47 559 635 OH 657 099 711 719 733 860 863 880 892 929 .

SIS MIL 067 123 139 153 204 445 450 465 481 500 617 61S 646 652 654 730 819 821 822 842

014 032 340 365 sga uu 669 6S0 937

02S 062 384 387 667 699 814 844

182 210 238 373 413 444 760 785 820

126 '230 271 514 532 665 699 701 760

364 415 568 821 954 959

222 223 566 651

362 432 596 601 786 832

248 284 518 539 661 667 880 922

SET MIL 129 185 1*7 228 279 292 376 539 551 584 605 627 638 653 704 716 741 761 780 802 813 854 879 886 892 966 973 979

VUIT MIL 039 087 091 121 153 260 286 343 433 490 497 503 569 720 721 742 760 831 S63 872 879 889 928 948

NOU MIL 043 009 186 193 2M 361 264 267 281 308 314 342 350 357 489 531 559 57S 600 607 683 729 745 790 840 844 859 868 885 940 961

OEU MIL 046 076 081 166 205 256 268 285 324 346 365 413 430 5U 547 651 869 683 732 739 760 771 772 786 815 828 849 858 859 866 875 883 897 948 981

ONZE MIL 024 026 098 141 181 188 210 290 297 309 317 328 351 398 409 457 513 560 636650 662 669 679 760761771782 836 840 856 865 955 976

DOTZE MIL 017 051 081 160 187 237 242 275 284 332 337 361 446 453 467 522 534 564 587 569 641 7W 736 792 830 824 839 846 920 990

TRETZE MIL 103 107 109 119 126 141 180 206 352 256 262 282 285 322 419 441 463 497 521 545 T12 730 767 887 910 914 934 049 968

OATORZE MIL 101 122 157 170 217 231 280 313 400 460 464 181 499 506 514 518 520 525 008 610 621 662 721 736 778 788 79Ï

QUINZE MIL 024 060 068 105 135 141 16B 191 242 357 290 308 318 336 376 388 408 416 463 477 517 530 540 550 605 666 694 704 705 725 737 750 753 833 839 852 855 862 902 933 956 979

SETZE MIL OU 012 076 120 220 227 244 309 310 332 338 373 396 537 542 595 622 633 635 708 712 781 816 843 849 855 864 913 939 969 990

DISSET MIL 083 084 104 217 280 283 2S3 396

378 613

015 302 458 659 960

042 376 796

002 310 661

048 260 530 S6I

086 435 657 M

000 130 630 946

044 542 787 9H

011 266 392 530 698

053 181 513 897

018 1*6 338 563 752 935

001 313 4% 753

022 201 444 809

003 588 591 741 910

034 160 415 777 994

002 139 403 790

034 220 565 809

037 274 519 913

000 297 58 857

017 258 615 927

ou 311 504 678 988

011 2Í6 t a 710

006 231

381 383 463 493 493 522 5ÏS 567 621 789 854 855 891 926

OIVUIT MIL 0B4 045 081 106 107 125 135 160 367 307 327 304 423 438 440 444 470 476 481 483 539 569 636 645 7M 800 806 SIM 899 917 918 944

DINOU MIL 073 113 301 345 368 317 324 354 488 538 566 616 641 685 706 714 849 883 892 890 918 936

VINT MIL 065 090 122 165 i 89 206 222 236 312 314 358 402 518 557 5 » 605 736 731 743 878 896 902 954

VINT-I-UN MIL 055 059 080 084 201 239 241 251 280 292 315 319 325 421 446 474 552 567 593 679 721 784 797 855 875 924 947 Bi

VINT-I DOS MIL 150 169 238 382 332 361 395 416 459 490 514 526 542 568 647 650 669 695 703 767 832 853 869 903 981 974

VINT-I-TRES MIL 010 029 036 050 061 089 100 104 161 109 i«2 388 304 321 519 588 066 083 fíb 745 802 839 857 « 0 961

VINT-I-QUATfiC MIL 102 1Ó5 lli» 127 184 275 391 Í04 553 568 576 625 675 712 738 753 774 806 814 817 869 893 899 JOG 938 930 939

VINT-I-CIHC MIL 076 129 140 179 I8S 21» 226 236 369 289 3lf 345 360 363 375 377 403 436 410 445 457 462 512 .26 557 580 C2I 633 045 603 664 001 705 718 741 791 793 972

VINT-l-SlS MIL 082 097 102 130 145 15! 158 .74 319 364 301 445 ( 48 464 491 511 584 097 741 804 863 869 873 S80 906 965

VINT I SFT MIL 035 032 055 102 133 145 150 155 100 189 19* 317 t ' ü :'.06 313 329 363 418 44S 470 4»! 518 516 551 5W 575 fi?l 651 666 7»3 7?9 735 763 781 71* 791 W>5 83R 836 933 933 936 95: 982 99S

VINT-I-VUIT MIL 025 046 I0S 191 235 284 294 !II 314 383 :S£ 417 419 428 441 465 507 545 5Í3 599 631 610 675 704 763 836 M>; H83 886 901 916 924

VINT-I NOU MIL 039 065 070 077 087 167 194 195 265 373 203 312 325 339 307 425 445 519 574 600 647 714 718 765 851 999

TRCNTA MIL 080 099 107 1 41 172 178 227 239 301 339 354 357 381 393 402 57S 593 615 667 673 ii% 705 712 717 768 773 7«1 796 S57 883 878 S93 912 965 9Sí

TRENTA UN MIL 048 051 081 089 138 139 145 208 253 253 330 ;!60 376 391 437 454 49? 617 619 639 717 S40 853 898 930 93 4 952 97S 996

TRENTA DOS MIL 013 m 043 055 1163 078 096 151 205 m 312 317 318 355 405 429 474 509 565 603 741 8 » 848 vf.s gjg ggi

TRENTA TRES MIL 060 061 08?. 117 123 154 169 294 297 310 326 351 355 465 5S7 630 044 649 655 697 772 889 893 986

TRENTA QUATRE MIL 069 084 147 1 52 1 53 176 220 293 3»1 349 387 435 480 485 527 553 689 709 759 785 841 948 961 964 976 083

TRENTA OINC MIL 038 058 1 0 319 130 136 1«8 317 331 438 473 557 5 2 570 590 609 6 1 7 0 S06 811 817 897 899 95 972

TRENTA Slb MIL 021 086 087 145 171 190 223 318 325 327 383 440 505 5HV 627 840 654 774 795 866 886 942 946 957 962 971 982

TRENTA SET MIL 065 107 130 136 143 229 261 313 330 336 339 356 373 432 528 537 561 505 607 610 623 084 691 798 828 843 879 903 996

TRENTA VUIT MIL 064 100 170 204 210 220 254 318 321 402 403 406 420 445 509 595 616 642 647 618 657 757 759 765 771 632 994

TRENTA NOU MIL 018 042 051 137 141 174 199 325 330 891 348 394 438 467 521 611 62:; 714 799 818 830

882 925 992 QUARANTA MIL

026 029 043 044 046 058 098 124 148 140 152 156 188 251 252 236 314 333 378 417 423 437 449 453 508 509 538 543 552 558 576 627 652 692 700 701 711 732 736 740 793 796 816 842 879 986 990

QUARANTA UN MIL 000 041 118 I9S 202 204 225 236 254 301 336 345 355 360 380 3«l 4-20 499 520 560 579 SM) 608 639 690 701 706 709 724 734 788 846 872 874 885 886 892 898

QUARANTA 008 MIL «01 022 086 085 094 095 125 128 187 174 215 ífift 302 272 378 255 317 326 372 395 426 430 439 449 507 5Ï6 539 534 587 542 515 557 633 690 605 711 714 723 724 730 741 767 771 SOO 829 834 901 902 95S 974 988

147 399 751' 975

103 381 763

178 557 782

334 500 8S9

1 9 572 84

340 001 SW

2W 436 00G 910

2M 466

215 486 S78

140 293 487 043 715

248 -402 680 863

137 399 (55 «nfl ra wo

Avui, dlvedres, a dos quarts de vuit del vespre, donarà l'ex-senador senyor Joan Garrl'·a·Masó a Unió Catalana, una coníeréndtt sobre «Reforma Social. Obrerism.- i scclallsm*"»

Les invitacions per tal d'assistir a aquest acte poden recollir-se a . i t oficines d'Unió Catalana, Claris, 24, entresoL

L A L O T E R I A D E L A S O R T

d c M i q u e l V a l d é s , R a m b l a d e l e s F l o r s , 1 2

continua essent la més afortunada d'Espanya

E n el sorleig d'avui ha venut la primeia s è r i e del bitllet n ú m e r o 41.146, agraciat amb el

S E G O N P R E M I

d e p e s s e t e s 9 5 . 0 O O

les seves corresponenls aproximacions, el centenar complet del dit premi i a m é s a m é s cinquanta bitllets del centenar del Q U A R T P R E M I . T a m b é han estat vennis els bitllets n ú m e r o s 18.876 i 27.088, afavorits amb un premi de

3 . 0 0 0 pessetes cada un

Aquesta Admini s trac ió té a la venda un vairat assortit de bitllets per al sorteig extraordinari 11 de maig, el premi

major del qual é s de

7 . 5 0 0 . 0 0 0 P e s s e t e s

QUARANTA TRES MIL 043. 047 052 057 U68 075 106 IQB 112 1 1 141 143 161 166 178 184 313 SI4 307 369 336 330 841 346 350 385 387 402 404 436 445 504 507 516 51» 5B3 596 607 639 650 712 717 741 743 -PiS 768 779 801 806 833 865 919 923 941 943 957 Í69 9T7 983

QUARANTA QUATRE MIL 002 008 015 032 042 (SI 063 096 113 133 136 152 161 164 180 230 336 251 364 310 318 334 399 423 4Í8 433 449 461 485 495 510 530 548 571 588 608 611 613 641 649 080 700 721 739 "XS " X l 779 799 805 813 857 860 873 877 888 889 913 023 937 940 947

99 aproximacions do 500 pessetes. corresponenls als 99 números restant del centenar de! primer premi.

99 aproxlmacton» de 500 pessetes, corresponents als 99 púmeros restants dol ceneaar del segon premi.

09 aproximacions de 500 pessetes, corresponents als 99 núrouros restants drl centenar de', tercer premi.

99 aproximacions de 500 pessetes, corresponenls als 99 números restants del centenar dc. quart premi.

99 aproximacions de 300 pessetes, corresponents a!s 99 números restants del centenar de", cinquè premi.

3 aproximacions de 4.500 pessetes, corresponents als nümerta anterior i posterior del primer premi.

2 aproximacions de 3,750 pesseter corresponents als números anterior l posterior del segon preci.

2 aproximacions de 2.000 pessetes, corresponents als números anterior i posterior del tercer, premi.

2 aproximacions de 1.300 pessett. corresponents als números anterior I posterior del quart premi.

2 aproximacions de 750 posseio». corresponents als números anterior l posterior del ciuquò premi.

O O O •

A R o u e n

L ' E x p ( lOSICIO

d ' A r t r e l i g i ó s m o d e r n

E l vinent mes do març serà Inau-guruda, o Rouen. una important exposició d'art religiós modern.

Amb el concurs de la Societat do £ a m Joan, que agrupa la majoria dels artistes religiosos do la nostra època. M. Delounay. president de !a Societat dels Amics dels Monuments, reunirà a 'es sales del Museu de Rouen el resultat dels esforços dc molts anys per la renovació de l'art religió».

Participaran en aquenta exhibició Els Catòlics de les Belles Arts. Ha Tallers de i'Ah Sagrat, L'Arca, Els Artesatu-. El Taller de Natzaret. entre d'all res agiupaclons i nombrosos artistes, industrials 1 arquitectes.

Als centres artístics de Franca cs parla molt de la v&lua I la Importància de l'exposició d'art, modern que ha de celebrar-so a Rouen.

A l l a o r d e S a n t R a m o n

d e P e n v a t o n

Demà. dissabte, es celebraran a llaor do tan gloriós Sant i tan gran català, a la capella del seu sepulcre dc la nosira Catedral, una missa de Comunió a los vuit i oüci amb sermó, a dos quarts d'onze.

Uns quants devots organitzadors d'aquesta festa conviden als devots del Sant a aprofltar-la per a demanar la seva missatgeria al conseller dels que vnn fer gran Catalunya, quo ens doni el seny que va saber Infondre al.; del seu temps.

Dels afores C O L L - B L A N C

C R Ò N I C A M U S I C A L

Un acta S'inaugurà oflclalmeul un grup v-

jocísui on aquesta barriada. Amb aquest motiu s'organitzà un acte de propaganda a la sala d'espectacles del Reoés Cultural. L'espaiosa sala d'aquests entitat s'omplt d'una nombrosa concurrència, en la qual pro-domiaavea els joves.

Pnrlà primerament el seayor VlveL president del grup. el qual explica fa finalitat d'aquell acte i fèu una crida a tots els Joves do sentiments nobles perquè formessin en els rengles de la F . J. C

Després parlà ol senyor Marlet, redactor en cap de «Flama». Fóu una vibrant exposició de les múltiples activitats de ia F . J . C, per assolir la formació Integral del jove i convertir-lo en home d'ideals.

Seguidament féu ús de la paraula el senyor Melo, dn la secció de propagandistes. F é a una apologia del Jove audaç que sou lluitar sense defallir, en contraposició als tipus de jove apocat l derrotista que tant abunden.

E l doctor Tarrés, vlee-president de la F . J . C . que parlà a continuació, comunicà als oients el fervor quo ell sent per l'obra de la F . J . C Glossà únicament dos punts del decàleg fe)ool3la: l a dignificació do

l'amor, flns aj punt que el fejoelsta ba d'^sser U més ferm defensor de l'honor do la noia, i la noble ambició que ha dc sentir el fejoclsta per esdevenir el prime%eii totes les professions. Fou interromput sovint pel« aplaudiments. escoU;inl en acabar. Igual com els altres oradors, una forta ovació.

Finalment s'aixecà a parlar l'apòs-tol d'aquesta organització Dr. Bonet en mig d'apiaudlmenls, el qual dl guè que !a F. J. C. venia a crear una Joventut nova que sentis l'afany de conquesta 1 es preparés conscientment per a l'esdevenidor. Amb paraules càlides, comparà Catalunya a un tendre infantó, la sort del qual està en mans de la Joventut que ara puja. Catalunya serà ol que la joventut d'ara vulgui que sigui, i és deure de tots el proenrar que Catalunya s imi cristiana.

Fou ovacionat. Clogué l acta el senyor ecònor'. en

coratjant a tots que aquell entusiasme que demostraven cl traduïssin en fels, treballant Ja des d'aleshores per la cristianltzació d'aquella barriada tan punida per les propagandes més dissolvents. Anuncià la liumin·mt creació d'una biblioteca popular per a ús dc tots els fejoelstes. l acabà donant les gràcies als assistents.

C O N C E R T S

HOTEL MAJESTIO Institut d'Estudia Musloala

E l segon concert celebrat darrerament per aquest Institut es va veure extraordinàriament unimat, omplint-ec la sala totalment. Kl programa, ben interessant per la seva novetat, tou confiat als prestigiosos artistes Blai Net (piono). Toldrà (violi), i Trotla rvioloncel), els quals interpretaren amb gran perfecció els trios en «sol", de Mozart; en «sol menor», de Weber. t en «ml», de Joaquim Serra. El trio Weber. gairebé desconegut dols nostre? aficionats, és una obra bellisslma, d'un esperit romàntic quo corprèn per la seva íorta expressió. També agrada de manera extraordinària el trio d'En Sorra, un dels nostres Joves compositors mUlor dotats. Aquests obra mcrIUssIma que guanyà el premi en un dels concursos de la Fundació Concepció Rabell i CIbUs, deixà en ! auditori la millor Impressió. Es realment una obra clara, ben sentida i plena de vida, allunyada de Ics estridències de moda que malmeten tant de Jovent L'autor, alli present, fou objecte d'unn llarga ovació quo compartí amb els executant*, que feren lluir força l'ohra d'En Seria, així com els trios restants, rebul» amb grans aplaudimpnts. — S.

N O T I C I A R I

E L PROPER CONCERT TITTA RUFFO

En els concerts que, constituint on veritable esdeveniment artístic 1 mundà, ha donat darrerament a Amèrica l'eminent baríton Tltta Ruffo hi ha col·laborat la notabílisslma soprano americana Grazla Fisher.

En el concert que aquell portentós artista anuncia a Barcelona per s la setmana entrant hl prendrà part també l'esmentada cantatriu, la qual a Wasblngto, Xicago I Nova-York. a l'igual que a les grans cintats europees, ha compartit amb Tltta Ruffo els esclalanis triomf» que acompanyen sempre el gloriós artista Italià.

Dintre un parell de dies es farà pCblIc el programa del concert Tltta Ruffo al Palau de la Música Catalana.

RETORN DEL TRIO HONGARÈS Els notables artistes que Integren

el «Tercet hongarès», després del gran èxit assolit en el concert que aquest conjunt donà al Palau de la Música Catalana, per encàrrec de l'Associació de Música da Camera, tornaran aviat a Catalunya per a donar altres concerts a les Associacions de Música de SabadeU i Mataró.

SORTIDA DEL COR DE MORAVIA Amb el concert que donaren dime

cres a l,A»8oelació de Música de Figueres, quedà acabada la brillan» tournée que els mestres cantaires de Moràvla ban realitzat per les nostres entitats de concerts.

Totes les actimcions d'aquest nota-bilissim conjunt voc«l han estat coronades per l'èxit més falaguer, quo ha fel desitjar a tot arreu el pròxim retorn de tan eminents artistes a ca sa nostra.

Ahir mntf el cor sortí directament cap a Praga. AUDICIONS INTIMES DE L ASSO

CIACIÓ DE MUSICA , DA CAMERA» Audicions Intimes, secció de l'As

sociació de Música «da Camera», té anunciada per t dijous vinent, una Interessant sessió da quartets, entre els quals figora la primera audlc.0 del «Quaitet en re. del compositor català Amadeu Cuasoó, obra distingida amb el premi dels «Concursos Rabell. any 1923». Completen el programa els nragtkiflcs quartets mim. i \ . de Mozart, • ei de Scbubert que <é per toma principal la melodia «La mon I la donzella». l « interpretació d'aquestes obres està confiada al nostre exceilent «Quartet ibèric», o sigui que està .isscgurada una execució de la més alta qualitat.

Audicions íntimes prepara sessions dedicades a Darius Milhand. Aroold., schonberg Manuel de FaUa, amb assistència ifüouestes grans personi-lltats de l'art musical contemporani. I també altrss concerts dedicats a ia música clàssica, i per a llur inter-proacló compta amb excellents artistes nacionals i estrangers. TERCERA SESSIÓ DE MUSICA DEL

LYOEUM CLUB

Lyceum Club Im organitzat per avui, a les set de la torda. al Circol Artístic, un concert Si'hubert.

L'eminent rantatriu Pilar Rufi. cantarà els més cèlebres «lleder» l cl notable pianista Pere Vallrlbera tocarà una de les més belles obres per a plano, la «Sonata en la».

Abans tfei concert, l'escriptora música Maria Carratalà, dissertarà eobre la vida i l'obra de Schubcrt.

ORFEÓ CATALÀ La Junta directiva do l'Orfeó Cata

là recorda als seus senyors socis que diumenge, a Ics cine de la tarda, tindrà lloc la Junta seneral ordinària, i els recomnoa llur assistència.

DEL LI OEU Dissabte cs posarà en escena "n

tan Inspirada obra de Wagner. «Lo-hongrin». Seran els seus Intèrprets l'eminent tonor Josep Palet. Carme Bau Bonaplata, Concepció Callao, Maties Morro i Anlbal vela.

E L QUARTET ORPHEU8 Aquesta notable agrupació musical

executarà algunes de les més escollides obres de' seu repertori, avm. a les set de la tarda, al local del Gran Pessebre del Foment do les Arts Decoratives. Passeig do Grècia. 57. La dita sessió és dedicada als senyors socis de l'entitat. E l recital d«l tenor Joan Riba, pensionat per la Generalitat de Catalunya, enunciat nl Pe*5í?brc del Foment dí> íes Arts decoratives, tindrà lloc dissabte, a les set del ve«pre.

concert a base d'obres cslreji·iu' -per l'Orfei,- coucert Clavor. pre • t de conferència; concerts simfór'-orquestra i Orfeó; concert dc sanl.i-nes. Orfeó i cobla; concert bcnèii-. ofert a l'Ajuntament; diada de feonlsta. festa dedicada als can toll -. Excursions artístiques a Malb, Tarragona I Reus; visita i con-d'altres entitats cantaires al Ü. . . cienc; concen dedicat als Infauis rolars, rítmica i plàstica, cançons amb gestos, conts escolar-; sessió de rítmica i plàstica. .Sessió de teu t u Urlc i per la companyia Belluguei. Conferències apropiades, a càrrec d i figures rellevants; concerts i reclial-a càrrec do valuosos concertistes i agrupacions de Cambra: concen per la Banda Municipal I concerts intUns per elements orfeonistes.

Ultra l'esmentat programa, també serà celebrada una exposició gràflea, amb programes, impresos. revUles, fotografies, r tc, ele. tot relacionat omb l'Orfeó, I es publicarà un número extraordinari de la «Revista» del Gracienc. amb gravats I fofogra-«es. CONCERT BENÈFIC A L'HOSPITAL

DE SANT PAU Diumenge proppassat, l com un

dols actes organitzats per a la celebració de les seves noce« d armeni, l'Orfeó Montserrat, del Centre MDÏàJ Instructiu de Gràcia, visità els mà-lolts de l'Hospial de la Santa Crro i do San Pau. on donà un conc».; benèfic matinal.

Les composicions qu^ formaven el programa eren totes «Cançoneu-» d'Nadal •. Foren escoltades amb moUa atenció I recolliment pels malalts bospKallizats a les diverses sales c1 foren vbltades. els quals donaven mostres d'ngraiment als component* d'aquesta entitat per l'actc gpnerós dc portar consol i alegria als cors j'aquells que, oblidais de tothora, sofreixen amb rcsignaotó llurs pcaes.

i busquen en aquestes cases de uc-neflcència la curació de llurt mate

L a Junta directiva 4lp l'Orfe' Monl serrat dóna les gràcies mas c\i .re~ slvcs al reverend P.' Prior per^ .'a-mnble acollida dispensada & «que.;, i facilita d'aquesta .jaancra ia practica del sentiment d'amor I la virn t de la corltal. que tols navem «lo irocurar tenir per íilj nostres germans.

CONCERTS IHTIMS Concerts Íntims preseníaran diu

menge vinent, a les onze de» mati. a la Sala Mozart. dqs nous I valuosos artistes: lo planVsla Mana Tet»-sa Pelegrí 'amb obres molt per. oMU dt- PcailaMI. Bach-Qulntas. C i r . i Scott, Mompou i Raveir, l el violinista Rafael Ferrer, qui. ultra com-poslcions de Debnssy. Toldrà i Folla. Interpretarà l'importantissim conert rn «si», de MendelsshSn. i la Bo-mança en «soK de Beethoven.

IJ» sessió serà donada exclusivament per als socis de Concert» íntims. UN CONCERT DE L'ORFEO DE C£-

CUETES DE SANTA LLÚCIA Diumenge vinent, a les cinc dc U

tarda, tindrà lloc a In sala de festes del Centre Atrtonominta de Dependents del Comerç t dc la Indústria, un concert a càrtec de l'Orleó de ceguetes i de la Secció Insti mr.er.ial de la CaMi de Família per a cegues.

La Secció Permanent de Propaganda Autonomista, organitzadora del concert, es complau a pregar els su els del Centre que vulguin assistir LI amb llurs famílies, no solament { . c sentiment humanitari, sinó pel valor artístic que ba assolit aquest or feó. Per H molts serà desconegu;. pen") per ab que tingueren oí·esfó d'escoltar lo al Palau de la Música Catalana, calien Ja que cs t m - d im Orfeó que fa honor a la nnslra musica popular, i forma un conjunt admirable.

L'assistència al concert serií completament gratuïta per als sacls I llurs famílies.

UNA FESTA SELECTA - Al luxós estudi dc l'eminent dau-soriua Aurea de Sorrà va unir IUK. dissabte passat una festa d'art qui liaurà deixat agradabilissim record a tots els que hi assistiren. La concurrència era molt selecta; hl havia nombroses personalitats de la nostra societat del món de les arts i la cultura, entre elles, distingidissüucs dames. Coluribuiren a l'esplendor de la festa, la gran Ilederista Mercè Plar.-tada. qui va cantar amb cl seu cul exquisit diverses cançons d'Apeties Mestres i del mestre Falla: el notabl-líssim pianista «enyor Vallrlbera. amb execucions admirables de "verses obres, entre les quals e* van dT?-tinglr unes variacions de Scbubert Interpretades amb gran delicadesa l perfecció. Finalment. Aurea de Sarrft Interpretà el poema «Fedra». d' \m-brós Carrión: «Clrce, i «Somni d'e-mor: fou molt aplaudida i felicitada per la selecta concurrència.

M e r c a t d e c e r e a l s

N O T I C I A R I

LES NOCES D'AROENT DE L ORTEO QRACIENC L'Orfeó Gracienc es prepara por a

ccminemornr com cal. dintre de l'any que som. les noces d'argent que. de dret, corresponia celebrar-les ara fa tres anyi I que per estar aleshores en plena època dictatorial i l'Orfeó Intervingut governatlvament. varen Csser ajornades.

Heu's ad els actes projectats; Acte hirlói'ii·. inaugural; concert ui poble, a la pla' a do Bius i Taulel; concert dedicat a les entitats gradenques.

LLOTJA Dia 52 do gener

Mi lui una veritable alarma al aer-cal dc blats. Les noticies d'nlfines regions cereallstcs són completament alarmants; cl blat qne surt al mercat, a magrat del seu preu alt, s absorbit ràpidament per a la fabricació de farines local, amb la qual cosa es redueix considerablement l'oferta que arriba al mercat d'acl.

A diverses regions de Castella s'bsn pagat els blats candeals, entro iOoO i 51 pessetes.

Les noticies referents a la pròxima collita són pessimistes; s'ha sembrat menys 1 amb Ics pitjors condicions. Les dades sobre cl consum do supor-tosfats adduïdes per l'IUustre-ex-rai-nlstrc senyor Ventosa i Calvell. són aclaparadores. Si de la passada 'U.-tu resulta un dèficit considerable. què no serà de la vinent?. A mé*. el temps soc quo ha fet durant l'actual hivern, és del lot desfavorable ftb sembrat».

Ordi 1 civada, preus «tac ionats l poc negoci.

Garrofes del camp de Tairagom. en Mça, I no es cedeix a menys de 10'50 pessetes els 40 quilos alli.

Moresc Plata, preus fluixos, i es venen entre 36'75 l 37 pessetes els 100 quilos damunt carro al moll.

Arribadea de mercaderies por les i-ferents estacions en d dia d'alilnr;

Per la del Nord: 22 vagonb de blif. 4 de farina I 9 d'ordi.

Per· la de M. S. A.: U vagons do blat. 7 de furina. I de c'vada i i d'ordi.

Por U de F. C. C : 1 vagó de j * rlna.

file:///-asos

^ £ S. — Divendres, 22 Je gener de 193a C À V E Ü D B C A T A L U N S A

E c o n o m i a i F i n a n c e s

LES RELACIONS COMERCIALS A M B F R A N Ç A

El règim de contingents fou iosU-tuït a França pel decret ue i d'agost de l'any passat. Després, altres decrets en precisaren les modalitats d'aplicació. El sistema fon instituït com s defensa de la producció nacional, amenaçada fer una gran afluència d'importacions estraugerM. afavorides en oona part per la depreciació monetària Però. per inan-ca de control suficient i ràpiu. el sistema no donava els rejullats que 1? n'esperaven. 1 és per atxó iiue

ba estat estudiada uns novs • .·g!-i· meniació.

La Oournée Industrielle» tia exposat algunes de tes Imperfeccions del sistema Per exemple, les importacions de bestiar ne podien ésser conegudes fins al cap de deu o doUe dies, termini durant el qoaí. erfn excedits de bon tros els contingents assenyslats. Per al bestiar bovi, durant el darrer trimestre de l'any passat, l'excés del contingent fou tlel 66 per 100. Per al bestiar pnrqul s'aproximà al NO per 100. Los altres esma assenyalen també excessos importants.

L'ordenançs de 19 de novembre ja va procurar corregir els defectes, puix sotmetis les Importacions al règim de demandes prèvies. Però sols començà de funcionar a les darreries de l'any, quan galrel>é tots els contingents bavten estat excedits. En canvi, les restriccions tindran efecte sl primer trimestre de l'sny sctusl. Els contingents autoritzats foren flxsls en l'ordenança publicada el 19 de desembre. Al Ministeri d'A-irriculturs afluïren moltes domandes d'importació, la classificació de les quals motivà un treball enorme. S'ba pogut fer. no obstsnt. uns clssslfica-cl* d'Importadors, a malgrat d'és-«er molts els productes, els països expedidors i els importadors. Al Ministeri de Comerç, d'acord amb cl d'Agricnltnra. s'ba fet un repartiment per procedències, a fi d'evitar qualsevol complicació internacional.

Ara sembla que l'administració francesa ha trobat el procediment d'endegar d'una manera permanent i segura l'spllcació dels contingents. Segons sqiiea: procediment, cada país, dins el límit de's contingent que se li hagi assenyalat, tindrà cura ds repsrllr les qusntitats entre els productors. Molls països s'havien queixat del règim de contingents, sobretot pal que es refereix als productes sgricole?. Els governs de Bèlgica, Holsnds, Polònia, Txecoeslo-vàquls, Dinamarca, Suècia, Romania Hongria, lugoeslàrla I Itàlia, havien tramès delegats s Psrfs, per tsl de gestlonsr del govern francès uns major ductilitat en l'spllcaclA del sistema. Aquests països han acceptat la nova modalitat esmentada. \ l efecte. els contingents es fixaran per trimestres.

Cada país que exporti a França, farà el repartiment del contingent que II correspongui entre ele sens productors. Cada govern serà responsables, en relació al frnn;ès. del bon funclonsment del sistema. Haurà de vigilar, sobretot, que els contingents no siguin excedits. que les expedicions es facin d'una manera escaloada durant cada trimestre, 1 que siguin mantingude* les bones relacions romercials.

Tota expedició haurà d'anar acompanyada d'un certificat d'exportació, el qual indl.-arà la classe de la mercaderia, la nuantllai. el pes net biut, l'expedidor i el destinatari, I la duana francesa de frontera o de destinació encarregada del despatx. Del certificat en serà tramesa una còpia a la duana francesa el mateix dls de l'expedlrié per l'administració del país exportador. Tota expedició qoe no vagi acompanyada seguida dels dos documents, podrà ésser refusada per la duana francesa.

L'admlnlstrfeií, francesa creu que

amb aquest sistema, ultra tenir ta garantia que es compliran els contingents, obtindrà una selecció de productes 1 s'evitaran les aglomeracions resullantc d expedicions no escalonades.

No cul ponderar la transcendència que té aquesta reglamentació tan rigorosa, la qual obligarà d'adoptar-oe altres de semblants pels països que exporten a França, si és que realment volen assumir es íunctons I les responsabilitats que els assenyala l'administració francesa Aquesta reglamentació obligarà els proJuc tors de cada país a repartir-se les quantitats t a i els corresponguin exportar a França en virtut dels contingents. El ctmerç exterior, almenys per una temporada, perdrà la llibertat que tenia, tomant sis sistemes del segle XVIU.

Ara bé: el Covem francès, al ma teis temps tjue reglamenta la importació, desenrotlla una acció Intensa a favor de l'exportació. A cada moment són Manats nous acords amb diversos països, en els quals s'adopta un criteri semblant al que segueix amb la importació, o sigui que el Govern francès no defuig els contingents i los enteses respecte a preus.

El merest espanyol és objecte de constant atenció per part del ministeri de Comerg de França L'acord signat el mes d'octubre és sols un començament de les demandes que es faran al Govern espanyol.

La «Joumée Indostriellei. que respon a les orientacions del ministeri de Comerç, ha publicat en poc temps de diferència dos articles tramesos de Barcelona. En el primer es feia una relació, bastant incompleta de les censures que ací ha merescut l'acord comercial amb França, però l'articii. lista assegurava als seus conciutadans que la gran majoria de l'oplnio l'havia vist amb satisfacció. EI segon article tenia el titol següent: •Catalunya pot oferir un mercat Interessant als animals de carn de procedència francesa». L'articulista diu que el consum diari de Barcelona és de 500 vedells i de 100 bous, 1 creu que França podria proporcionar del 15 al 20 per 100 d'aquest consum, en millors condicions de carn i de transport que no pas els proveïdors de Galfcla. Afegeix que aquesta importació de bestiar francès geria possible si no fossin els obstacles administratius i sanitaris. Recorda que per a importar bestiar a Espanya, a més de complir la Inspecció sanitària í les formalitais prescrites en la llei sobro epizoòtiques de primer de maig de 19», cal una autorització especial del ministeri en vlrtal d'un decret do setembre de l'any passat. Datrerament s'han suspès aquests permisos.

Tol el quo dln l'artlculisu sobre el proveïment de carn és veritat, , c-rò per aquest article, com per tants d'altres. Catalunya ba de supeditar els seus interessos particulars ais generals de l'economia espanyola en rara que els assembleistes reunlis a Burgos, semblen no estar-ne assabe-i-lats.

Tenim, doncs, que, a més de l'acord comercial fet sense reciprocitat. Fiança ha alterat profundament el sistema de les iplacions comercials, de tal manera que el tractat de 19E és lletra morta. No obstant, el ministre d'Agricultura, Comerç 1 Indústria, senyor Domingo, ha declarat que no creia arribat el moment d'aplicar el decr?t sobre contingents. No és pas aquest el criteri dels productors espanyols. Creiem que les dades que el Registre d'Importacions oferirà al Ministeri no trigaran a convèncer-lo de la necessitat d'anar a una revisió total do les bases del tractat do comerç amb França, sobretot quan comenci de minvar l'exportació de taronja.

JiüMt CARRERA

dreno, de ia Cambra de Comerç de Bilbao; I LUarriturrl, do la de San Sebastlàn; de les gestions practicades prop do la Cambra de Comerç do Granada amb motiu de la noticia que es trsetava d'imposar en aquella població un arbitri municipal sobro l'entrada de mobles l -lo la comunicació dirigida al Ministeri d'Estat sobre la conveniència de practicar alguna gestió prop del Govem del Brasil amb motín do 1* revisió de l'aranzel de l'esmentada República pel que afecta els productes d'exportació espanyola.

També s'assabentà la Cambra que durant l'any passat, en compliment de los disposicions vigent', es cursaren a les respectives cascs interessades 5.022 avisos d'expedicions no retirades de les estacions ferroviàries pels destinataris.

Finalment s'aprovsren certlflca-cions demanades per diverses cases d'aquesta ciutat, als efectes del Registre de la Propietat Industrial.

Aixecada la sessió, una nodrida representació de la Cambra, com-posta de la seva Mesa 1 d'altres se-íiyors membres 1 vocals, anà a complimentar A governador civil, senyor Moles. Amb aquest motiu PS creuaren diverses frases de consideració l cortesia entro l'esmentat senyor i el President de la Cambra.

X OURSET O'KXPANSlO COMERCIAL

Demà, dissabte, dia 23. tindrà lloc el desè de la sèrie do cursets d'es-pansió comercial, organitzada pe! Centre Intcmacional d'Intercanvi.

I a dissertació anirà a càrrec dol director general de l'esmentada !ns titució. Sr. Joan F. Fàbregas, I versarà sobre el tema: «ds mercats de consum pels fruits espanyols».

L'acte se celebrarà a l'estatge de l'esmentada Institució (carrer Fonia-nella, 12. pral.) l començarà a Ics cinc de la tarda.

cLS PREUS AL COMERÇ D'EXPORTACIÓ

l a Cambra de Comerç i Xavegacló de Barcelona crida l'atenció dels productors i comerciants respecte a la conveniència d'examinar el projecte de taules de valors oficials que ban tingut les mercaderies importades i exportades cn els anys 192S, 1929 1 1930, formulat pel Negociat do Valoracions do la Direcció general de Comerç I Política Aranzelària.

L'esmentat projecte pot examinar-se al Servei Comercial de la Cambra qualsevol dia feiner, de deu a una 0 de quatre a sis, i les observacions a tal projecte, formulades per escrit 1 degudament justifleades, es rebran fins el dia 7 de febrer vinent.

L a T . S . F .

D i a a b t e U gener

SESSIÓ DE LA CAMBRA OFICIAL I DE COMERÇ I NAVEGACIÓ DE > BARCELONA En la sessió darrerament celebra

da per la Cambra de Comerç i Navegació d'aquesta ciutat, el seu president, senyor Josep Armenteras. donà la noticia que. por tal de prosseguir les gestions motivades per Ics dificultats amb què segueix topant la contractació de monedes estrangeres, lliurà ona comunicació al senyor Pere Coromines, en atenció a què forma part de la Junta Interventora del Canvi, per tal de cri-dar-ll l'atenció sobre la persistència d'aquestes dificultats i exposar-ii alguns aspectes concrets del problema, 1 que ha rebut una resposta do l'esmentat senyor, expressiva de 11a-terès que II mereixen aquestes qQOi-tions.

Saprovaren dictàmens de la Comissió d'Assumptes Moritíms relatius a la informació sobre les tarifes de màxima percepció de la Com-' psnyla Transatlàntica I a un escrit enviat per la Cambra de Comerç de Filipines sobre les comunicacions marítimes imb aquell arxipèlag, s'acordà douar coneixement a l'es- >

meutada Cambra de'.s estudis i gestions practicats per aquesta a favor del restabliment d'aquella línia.

S'acordà designar ol senyor Enric Freixas 1 Badia per al càrrec de vocal en propietat do la Junta Regional de Pesca I el senyor Agustí Guarro I Tarragó com a suplent, I ratiflear la designació de vocal representant de la Cambra en la Junta Administradora dels Drets obven-cionals de Duanes a favor del senyor Lluís G. Parés i RiudOr.

S'adoptaren acords relacionats amb l'informo que sol·licita la Direcció general de Comerç sobre un projecte de reglament del Col·legi de Subhastadors Públics, amb un projecte de llei d'assegurances forestal» en quant afecta le Importació de fustes i amb l'assistència a la solemnitat inaugural de la Fira d'Indústries Britàniques que Cs celebrarà a Londres.

La Cambra restà assabentada que. com a resultat de la votació efectuada entre les Cambres de Comerç per tal de designar dos represon-tamts en la Comissió Revisora de les Tarifes -'e Cabotatge, havien resultat elegits els senyors Satnz Me-

EL MES INTERESSANT Concert del Teatre Rlgall. (Pa

rís.)

L ' a c t u a l i t a t e s p o r t i v a

S o l e r i T o r r a 6 , B A N Q U E R S

Ran* i dais Eludís , 11 i 13 i BüMiiwés, 1 i 3

ans

Negociem els cupons venciment

l * de FEBRER

Cambra cuirassaia Caiies de llogua; per a guardar valors, dicj-nsils, joiai i tol objecls ds valor

Ü Ü MPARUMkiN I·S DK5 DE ü PESSETES ANUALS Es jo: visitar tots «Is ais» rainers de 9 • l i (ta 3 •/• • 6

MOVIMENT D E L PORT

Dia « . ENTRADES

Vapor «Rey Jaime D», de Màhó, amb 23 passatgers i càrrega dc drogues, calçat, espardenyes, teixits, marisc, mantega i altres efectes.

Motonan «Ciudad de Palma . de Palma, amb 85 passatgers, la correspondència i càrrega general que consisteix en vidre, llimones, peix fresc, porcs, ous i gàbies d'aviram.

Vapor •Betis>, do València, amb ? passatgers í càrrega d'arròs, cotó, paper de fumar, calçat, cartó, espart I 75 tones de taronges.

Pailebot «Estela., de Palma, amb efectes.

Vapor 'Sud», d'Avilés, amb carbó mineral.

Vapor suec iLunania», de Palma, amb fusta.

Vapor Italià .Conte Verde., dc Bue-nos Aires 1 escales, amb 89 passatgers per aquest port i 432 de trànsit. SORTIDES

Vapor •F.íKeia·, en llast, cap a Bilbao.

Vapor «Bitonos Alresi, en llast, cap a Canàries.

Motonau «Ciudad de Palma», amb passatge i càrrega general, cap a Palma.

Motonau «Ciudad de Mahón», amb passatge 1 càrrega general, cap a Mahó.

Pailebot .Pons Martí-, amb efectes, cap a Mahó.

Vapor suec «Isai, en llast, cap a València,

Vapor sec «Fredcn», en llast, cap a València.

Vapor francès «Saint Pierre». amb càrrepa general, cap a Eivissa.

Vapor -Mar Cantàbrico.. amb càrrega general, cap a València.

Vapor Italià «Conte Verde», de trànsit, cap a Villcfranche.

Vapor «Amprdan», amb càrrega general, cap a Roses.

Motonau «Cidad de Sevllln., amb passatge 1 càrrega, cap a Les Palmes.

N O T I C I E S A primeres hores d'aquest motí ha

entrat al nostre port.el qual ha amarrat al moll de Sont Bertran, el deslroler de l'esquadra espanyola «Churruca-, que ve directe de Cartagena en comissió oficial.

COMANDÀNCIA OC MARINA

CfílDA Por ia Secretaria d'aquesta Coman

dància de Marina s'interessa la presentació d'Antoni Borrego per a lliu-rar-Ii uns documents. O O C X I 5 0 0 0 0 0 0 0 > 0 0

(Aparells Western Elèctric)

D i ü M E N G L , 24 D E G E N E R

SESSIONS ESPECIALS DE CINE PER A NENS

Matinal, B les 11; tarda, a les 3*30 ,

• P e l · l í c u l e s c ò m i q u e s

• F i l m s culturals i d o c u m e n t a l s

Q » C i n t e s d 'avenlurcs x » A t r a c c i o n s i d i b u i x o s x s o n o r s

^ P R E U UN1C: UNA PESSETA Q

O O O C > O O O O C > 0 0 0 0

B A R C E L O N K—B&dio Barcelona (3i9). «La Palabra», diari pariat de Radio Barcelona. T30 a 8 matí: primera edició. 8 a 8'30 mati: segona edició. Ji'00: Campanades h.iràrti's do la Catedral. Servei meteorològic da Catalunya. Servei meteorològic radiotelegràflc per a les línies aèries. 13'00: Músics lleugera, en discos. 13'30: Concert pel Sextet. U'00: Informació teatral. Discos . selectes. Secció cinematogràfica. !4'20: Con fluuació del concert. U'30: Borsa' del Treball de EAJ.-1- 15'00: Sessió radiobenèflea en obsequi de les Institucions benèfiques. 1900; Concert pol Trio. 119'30: Cotitzacions de monedes. Cnrs elemental d'anglès. 20*00: Discos a petició de senyors subscriptors da Radio Barcelona.) 21: Campanades horàries de la Catedral. Servei meteorològic de Catalunya. Informació agrícola de la Borsa de Comerç de Barcelona. 21'05: Orquestra. 23'05: Retransmissió des do Unió Radio do Madrid.

Radio • Associaeló EAJ-15 (2511. — 12'00: Carilló. Emissió femenina. Sant del dia Indicacions astronòmiques. Les persones nsseudes avui. Full del dia. Conversa femenina. 12'0J : Curs de cuina pràctica. El plat de demà. I2'l5: Receptes de bollcsa. Recomanacions profitoses por a la llar. L'adagi d'avui. 12'20: La moda al dia Sessió de consultes. Preguntes i respostes sobre qualsevol toma lelaclonat amb la dona. Sessió de grafologia. Consultori grafològio. 1230: Borsa femenina del treball. Radiació do discos soUlcitats pels radlolents. 1£'45. El trio alternant amb discos. 1400: Carilló. Música. 1700: Carilló. Música. IT'OT: Curs radiat de gramàtica francesa. Discos. IS'OO: Hora exacta 18'05: Radiobené-flcència. Notes. 'Llisfcs dels donants per a les diferents Institucions benèfiques, hospitals, asils 1 cases de beneficència. 38*30; Música selecta. 1S'35: Lectura de narracions històriques. 18'15: AA illa Mlsteríosat. novel·la de Juli Vcrae. traduïda al català 18'55: Segon Concurs Infantil. 20'00: Carilló. Orquestra. 20'10: El disc del redlolent. Radiació de discos que els senyors rodiolents hagin sol·licitat per escrit. 20'15: Canvis de valors i monedes. Breu Inlorma-ció de Borsa. 20'ÏO: Música. Sl'OO: Reportatge mlcrofònic a càrrec del publicista Octavi Saltor. Sl'10: Música. 21'30: Canvis d'última hora de cafè. sucre, cacan. moresc. cautxú. Breu Informació del mercat. 21'35: Pronòstics deportlus dels actes que sé celebraran damà per Rosend Cal-vet. 21-45: Música. 2200: Hora exacta. Música selecta.

P E N Í N S U L A . - Madrid. Unió Radio. f24!. De 8 a 9: . L a Palabra. (Diari parlat d'Unió Radio). 1VO0: Concert pel Sextet. 1900: Cotitzacions de Borsa.- Programa de l'oient. (Aquest programa es com pondrà de discos sol·licitats pels socis de la Unió de Radlolents.) 21'30: Selecció de l'opereta «La casta Susana».

FRANÇA. - Parts. Ralio-Paris ('..724,1). U'OO: Retruflsraissló del concert donat al Teatre Pigalle. 30'45: Concert. 2115: Concert (discos).

B È L G I C A . — BruueUes {508,5). 12'15: Discos. 17'00: (Retransmissió del coticort donat per les orquestres de l'Hotel Atlants. 20'00: Concert, 21'0Ci: Sessió consagrada a la cançó valona.

S U Ï S S A . — Ginebra (JOS). 16'30: Noticies. ITSO: La setmana política internacional. 18'01: «El trovador», Verdi. 20'00: Concert popular. 21'15: Música de ball.

I T À L I A — Roma (441.:). 16'30: Recital de cant 16'45: Concert Instrumental. 19'00: Música (discos). 19'55: Transmissió d'una òpera des d'un teatre o un concert des de l'estudi.

G R A N B R E T A N Y A-Davcnírt/ (1.554.1'. Programa nacional. 1030: Senyals horàries. 1300: Concert. i n ò : Concert per l'octet 'Ernest Leg gett. iC'iS: Concert d'orgue. 19'30: Concert popular. 2i'40: Concert d«» plano. 2245: Música de ball.

G E R M A N I A.-. — Fiena (516J1. 16'10: Concert d'orquestra. IS'SO: Concert coral. lO'IS: «L'estudiant pobre-, opereta. 2:'30: Música de ball. — Hamburg (372,2'. 16'30: Programa variat. 1915: Vetllada alegre.

TXEC» lESLOVAQUIA—Prafja {4S6,2l 18'30: I A mitja hora popular. I8'50: Relransinissié dc Bru. 22'30: Infor-mfleions. Discos.

N o t ' d e s R a d i o f ò n i q u e s

ANTENES CONTRA L'ESVAIMENT Per a combatre cl lenòmen de

l'csvaimeut o <fading>, s'empren antenes verticals, l'alçària de les quals és igual a la meitat de la longitud de l'onda.

Lestació anglesa «North-National., té una d'aquestes antenes; hau posat dos pals de 160 metres d'alçària units per un cable que sosté verticalment el fil de l'antena.

A Nord-Amèrica s'usa un sol pal coüocat sobre isòludors do porcellana, que s'utilitza com a antena. En aquesta forma, l'emissora de WABt" de Nova Jersey, que radia amb 50 kw., I pertany a la «Colúmbia Broad-casting System»; té una antena de SI0 metres d'alçària. L'estació WAAB, de Squanfum (Massachusett), té una antena de 130 metres

Sl s'han arribat a construir aquestes antenes anlleconòmlques, és perquè durant dos anys s'ha estat fent experiments amb tm globus, dol qual penjaven els fils de l'antena, i s'ha arribat a la conclusió que aquesta forma és la més eficaç. PER LA PERSECUCIÓ DE CRIMI

NALS En conèixer la noticia que els in

dígenes de l'Austràlia Central, havien matat dos blancs, s'organitzà una expedició de policies per cercar 1 detenir ois culpables. Portaven una ins-taUacló receptora 1 emisiora, per ?. estar en contacte amb les ciutats, enca.u que es trobaren en país desert. Kl fluid elèctric necessari s'obtenia en una generetrin moguda amb el braç.

B o x a OOMUMICAT OFICIAL DE LA FEDE

RACIÓ ESPANYOLA DE BOXA El Consell Directiu de la Federació

Espanyola de Boxa en la seva sessió del dia 18 del corrent, entro altres acords, va prendre els següents:

Primer. — Començar els treballs preliminars per a l'organltzacíó lels campionats d'Espanya universitaris, i dirigir-se a les Federacions Regionals 1 Delegacions soUicitanl llur on-curs

Segon — Vist un escrit que ha dirigit don Ulplà Vega Coblellas, de La Havana, llançant la Idea d'organitzar un camnionat amSlc-'• hlspaoo-amerlrà. s'acordà adherir-se a tal proposició l cooperar amb tot entusiasme, l oferir cl nostre concurs en la part esportiva. , DE LA VETLLADA DEL CAMPIONAT

DE GIRONÈS NOACK Avui ha quedat arranjat el progra

ma que ha de completar la gran vetllada de campionat d'Europa.

Cn aquesta gran solré farà te seva segona sortida als nostres rings Mar-tinej: Fort, el pes lleuger que tan enorme èxit assolí en el seu reentre batent per K. O. a Merlnl, després dels quatre rounds de millor boxa que s'han presenciat dc molt temps a oquesta part a Barcelona.

Un altre combat serà el del debut als rings espanyols d'Ernest Lla_ no. jove boxador asturià, que sota el pseudònim de Batallng ha efectuat 34 combats a Amèria i ha obtingut 32 victòries.

El detall més intoresant del seu record és que un dels dos homes que l'ha vençut és Kld Tunero. als punts, a l'Hnvana. combat celebrat en l'Arena Polar.

El sou adversari serà Francesc Ros, avui pes mitjà, Ique després del descans que el va sotmetre Arter, demostrà cn el seu últim combat contra Ouir.coces a qui va batre en dos rounds, haver trobat novament la seva gran forma.

N a t a c i ó

que, tot i l'Indiscutible classe de les temibles «Mouettes», sabran replicar en tot moment do les lluites aferrissades que se'ls apropen amb el coratge necessari rer ta! de demostrar una vegada més la seva immillorable forma actual.

F u t b o l LA OOMP«TICIO DE LLIOA. - DO

NOSTIA - BARCELONA AL CAMP DE LES 00RT8 Corresponent al campionat nacio

nal de Lliga de la primera divisió, diumenge jugaran a Les Corts els equips del Donòstia (abans Reial Societat de San Sebastlàn), i del F. C. Barcelona.

Malgrat que l'equip guipuscoà fB prop d'un any que no s'ha trobat front a front amb el Barcelona, tenim d'aquell equip excel·lents referències. Un detall que justifica l'efl-càcla de la seva llala davantera és quo flns ara ha marcat, junt amb el Barcelona i el Raclng. méff^gols que els altres.

Segons les nostres notícies, el Donòstia presentarà diumenge cl so-gïlent equip: Beristain, Arana, Pérez. Amadoo, Ayestaran, Marculeta, m-sausti. Civero. Cholín. Blenzobas i Garmendia.

OONCURS D'HIVERN La quarta jornada d'aquest Inte

ressant concurs hivernal, del Club de Natació Barcelona, es celebrarà diumenge, dia 34. a les onze en pum del matí i correrà a càrrec dels equips A. i C. del grup A.

Mereix especial atenció aquesta ia-tinal per tal com figuren on els equips indicats, els més valuosos elements del Club quo dóna amb tal manifestació, una bella demostració dels progressos dols seus nedadors.

La composició dols equips, és com segueix:

Equip A. — Antoni Trigo, Àngel Sabata, Narcís Espiugues, Josep Maria Puig. Màrius Zwiller, Joan Gàmper, Ramon Borràs, Rodolf Schnlz, Carles üsandizaga i Josep Mata.

Equip C. — Josep Maria Suílol, Manuel Duran, Manuel Maló, Ricard Brull. Lluís Santacana, Rafael Jiménez, Josep Miguel. Valerià Ruiz Vilar, Francesc Ruiz Vilar i Salvador Parés.

EI Club do Natació prega als participants la màxima puntualitat.

rESTIVAL INTERNACIONAL El Club de Natació Barcelona pre

para amb força activitat la seva secció Femenina per als pròxims festivals Internacionals que amb la visi-la de l'equip femení de París «Les Mouettes». celebrarà a la piscina del moll nou..els dics 13 i 14 del proper mes de febrer.

Recordant les proeses realitzades per aquest equip en els festivals ,ue es celebraren l'any passat a la piscina de Montjuich. hom pensà tot seguit en Ics ondines del Club organitzador i. especialment, amb la confiança per llurs precedents actuacions

LES ONDES HERTZIANES i EL BON TEMPS Quan es presenten llargues ratxes

de mal temps, els descontents cerquen en qui descarregar la culpa, i freqüentment ho han fet sobro les ondes radioolèctriques, quan, per fortuna, els agents atmosfèrics no són més adversos que quan no hi havia radio.

El contrari, el professor Ledarp creu haver descobert que les ondes hertzianes «porten el bon temps».

L'EMISSORA DE RICA L'estació radiofònica de Rtga, qi'e

treballa amb 524,5 metres, es construí on 1925. En principi, tingué 2 kw. d'energia, que més tard s'elevà a 15, i així treballa en l'actuíilltat.

El nombre d'olonts a Lotònia era, ol dia l de gener de 1926, de 1,462, i cl dia 1 d'agost de 1931, de 49,000.

l.a radiodifusió a Lotònia és un monopoli de l'Estat, a càrrec del Ministeri de Comunicacions. EL PALAU DE LA T. 8. F. A ROMA

El Palau de la Radiodifusió, h Roma té vuit estudis subterranis; un d'ells té les dimensions d'una sala de teatre; s'emprarà únicament por a la radiació d'òperes. Les plnite« superiors al nivell del carrer, es destinen a oficines i cambres d'artistes.

LA T, S. F. A L'ESCOLA L'Ajnntameni d'Alger, seguint l'e

xemple de Paris, I,ió 1 Bordons, ha destinat 40,000 francs per a proveir de reeptors de radio 20 escoles, amb cl fi que aquestes aprofitin els cursos radials.

RETRANSMISSIONS DE RADIO BARCELONA

Seguint el cicle de conferències organitzat per «Lvceum Club», avui. divendres, a Ics 19 hores. Ràdio Barcelona retransmetrà des do l'Ateneu Enciclopèdic Popular la conferència que pronunciarà la illustre escriptora Maria Luz Morales, sota el tema «Teatre espanyol antic».

Amb aquest motiu queda suspesa remissió «Radiofèmina».

SUMARI DE «RADIO TÈCNICA» Grandiós pla dc la B. B. C. — Més

sobro' la ràdio rural. — De totes ports, pel Dr. z. — Vàlvules modernes. — Esquemes moderns per a les noves vàlvules 'Míniwau». — Pertorbacions radlotelefònlques. — Canvis de longitud d'onda. — La lUusló de la realitat a la pantalla, per Mc. Near Noticies. — Consultes. — Discos.

C A M P I O N A T D E L L I Q \ .' Diumenge, 4, a un quart de quatre

1 DONOSTIA F. C. F. C. BARCELONA LES CORTS » Entrada: 2'50 pies. Per aquest partit cal la presentació del tercer abonament parcial.

L'ASSEMBLEA DEL F. C. BARCELONA El Futbol Ciub Barcelona ha cele

brat, com a continuació de la començada el d ü 20 de desembre proppassat. Assemblea extraordinària de senyors Delegats a la Sala Capsir, el dia 15 del corrent, a la nit, sota la presidència del senyor Joan Coma, en la seva qualitat de president del Club.

Oberta la sessió, l'Assemblea ratificà l'acord dels socis cooperadors de crear bons rclntegrebles a satisfer en deu anys, d'import 10 pessetes cu-da termini amyal, el venciment del qual s'escaurà precisament el mes de gener.

S'acordà donar un vot de gràcies als senyors que integraven la Ponència que elaborà el projecte de reglament, que constitueix la base t'è la reforma d'Estatut.

La presidència, de conformitat amb els companys del Consell Directiu, donà compte de la reunió del Consell Consultiu que prèviament convocà est compliment de l'Estatut, davant del qual manifestà el projecte d'anar a la supressió do l'actual règim de delegats, de comú acord amb els senyors del Consell Directiu, de la qual supressió feia qüestió de gabineL En aquesta suposició es repartiria als socis el projecto imprès de la Ponència, tot conferint-los un termini de vint dies per a presentar esmesies per escrit davant do ja pròpia Ponència. Seguidament, es convocaria nna Assemblea oficial do socis por acordar en definitiva sobre la reforma, estatutnt la nova reglamentació del Club. Acabada aquesta tasca, ia presidència 1 creia saber lambé que els companys do Consell farien igualment, posaria per dellcadosa llur càrrec a disposició dels socis. Afegí el senyor Coma que el Consell Consultiu informà favorablement els propòsits de la presidència perquè permetrien sortir de l'ambient que envolta el règim actual. Sentides aquestes manlíeslaclons 1 després d'un debat, l'Assemblea, per aclamació, acordà reformar l'Estatut social en d sentit de suprimir els delegats, així com tota classe de delegacions, reintegrant als socis en els drets que tenien en el reglament anterior.

S'aprovà, també, a condició d'ésser refrendat pels socis en la primera reunió general que se celebri, un Reglament d'Assemblees.

També s'acordà, de conformitat amb aquest Reglament, quo els socis reunits en la propera Assemblea nomenin mesa de discussió.

Es concedí 3 la premsa el dret d'assistir a les reunions generals quo d'ací endavant celebri el Club, 1 s'acordà el nomenament d'una Comissió que restà fa designada, per a revisar l'actuació dels Consells Directius que han regit la vida del Club dos de l'any 1921 flns a la data, l dels socis de mèrit.

A t l è t i q u e s ANUL·LACIÓ DE PASSIS D'ENTRE

NAMENTS PER A L'ESTADI El Consell Federal de la Federació

Catalana d'Atletisme, en la seva ii rera reunió acordà anul·lar els n que fins aquesta data han estat «f'' gats. Els nous passis, tots els all que els necessitin, hauran d. S ü ? pol domicili de la Federació (SÜSí Dou. 10). que se'ls lliurarà. ^

Així mateix acordà que pel m(,t dia on què se celebri el CsaStaS d'Espanya de Cross Country m r*1 rà la segona quinzena del Sç mes de febrer, se celebrarà una r rera. de Cross Conntry, reserva/t. la categoria de neòfits sobre nn 11 corregut d'uns cinc quilòmetres

S'aprovaren els reglaments" XVI Campionat de Cataltuiva „ Cross Country que se celebiàrà dia 31 del corrent amb coHabom,,; amb el Club Deportin Espanyol

E x c u r s i o n i s m e

L'Agrupació d'Alumnes l ex-Alm, nes Abat Oliva efectuarà el prop.', diumenge els actes següents:

SeCCió Excursionista: Excursió Figaró, Tagamanent, Pla de la Lla cuna, Roques Roges, El Cortés som Pere de Vilamajor i Llinàs Sonid, per l'estació del Nord en el tren d. Ics 6'40, flns a Figaró. Retorn t t r l'estació de França al vespre.

A les cinc de la tarda, al local so clal, conferència a càrrec de Jown Barrilón, do la Secció d'Estudis del Club Excursonsta de Gràcia, sobre el tema •Excursionisme, font de co. nelxements».

La conferència serà il·lustrada amb projeccions. '

M o t o r

XVII PROVA PER EQUIPS

Es formalitza la inscripció per 3 aquesta prova que el Moto Clqb dj Catalunya organitza per al dia 31 del corrent, i dijous ho efectuaren els següents equips:

Equip groc: Pau Atserà, motocicleta A i <

500 c. c. ' Jesús Sabaf. motocicleta A j «

350 c. c. Alfred Virgili, side-car A. J. g.

500 c. c. Miquel Soler, automòbil Ford

3.000 c. c. Equip vermell: Artagnan, cotocicleta Nonon 350

c. c. Porthos, motocicleta Rudge 500 c c. Aramis, autocicle Austin 750 c. c, X. X. autocicle Amilcar 1.100 c. c El dia 25. data assenyalada per «1

tancament de la inscripció, es reunirà la Comissió de la prova composu pels senyors don Andreu Brcsca, dou Josep Forcada i don Josep M. Valén. els quals revisaran, junt amb els capitans dels equips, la composicié de l'equip, i determinaran en delinitífa els colors distintintius que s'han d'adoptar durant la prova.

No ps donarà la sortida al concursant que es presenti amb vestit v-adequat por a l'ercursló.

En ol trajecte rtel ter.t-e inunidml de Barcelona, i en els pobles de trtn-sit, ni es permetrà una velocitat u-tiregiamenlària.

El Moto Club de Catalunya es w-serva la facultat de suspendre e ajornar la prova, si circumstàncies excepcionals o de temps, ho fessin necessari, i es retornarà l'import da la inscripció en ol primor cas a tots els concursants. 1 en el segon, als qui no estiguin conformes amb la data adoptada.

En cas d'empat entre dos o més equips, es resoldrà a favor de l'equip que tingui major regularitat en cl pas pels controls secrets.

C i c l i s m e

li PROVA D'AMATEURS Per aquesta prova, que el vinent

diumenge celebrarà el Comitè Reglo-nol de Catalusya de la Unió Velod-pèdica Espanyola, s'han rebut més Inscripcions. 1 són les següents:

13. — Pere Marenda 14. — Josep Tixé. 15. —Vicents López. 16. — Francesc Bofill. 17. — Antoni Soteras. 18. —Joan Oliva 19. — Pere Artigas. 20. — Llorenç Capdevila. 21. —Josep Marquès. 22. —Antoni Obiols. 23. —Vicents Mengual. 24. — Jacint Larroya. • 25. — Ricard Escoda. 26. — Enric Srobins. 27. — Francesc VUarroya. 28. — Pere Nieto. 29. — Ferran Velílla. Els concursants Inscrits s'hauran

do presentar a la Secretaria de li Unió Veloclpèdíca Espanyola, demà, dissabte, do los quatre a les set de la tarda, per a rebre cl braçal 1 le* Inscrpcions complementaries que determina la Comissió Deportlva.

« 6

Què faríeu per a l'home que estimeu? > B H I L L A

E l cediríeu a una altra dona si això significava la sa-va felicitat i èxit? 3 3 U I L L A El! adorava la seva esposa. Estava boig pels seus fills 4 £ K I L L A

Una altra dona li oferí inspiració per aconseguir la glòria en la seva carreru 8 E M I L L A

f o r ç o s a m e n t havia de ilecidir-sc ;°er una de les dues

E K I L L A

P«r qufaa és decidí? i ^ IS Z L L A

:Sailli[PÍEIIlHBOÍi[ IIMOl·: John Boloa - Lola Wllaoc Sanev eve Tobln - Raymon Haokett Betle Davi. ZasaPitts - r ranoes uade

Sensacional estren» A V U I al

F é m i n a Es nna psl-don'a Univers»'

L. A V n U D E C A T A L U N Y A P à g . 9 . — D i v e n d r e s . « de gener d e Í 1 9 3 »

E L S P E S S E B R E S

EI d ia de 1B Candelera. a l Col·legi j e s a n t Ramon de Vi l a f r anca , es f a r à g] r epar t iment de premis a ls pessebristes p remia t s en el concurs celebrat per l a C o n g r e g a c i ó M a r i a n a d'a-quel l* p ' W a c l ó . EL P E S S E B R E ANTIC I MODERN

M u m e n g e que ve es c e l e b r a r à el segon dels concerts o rgan i tza t s amb mot iu del Pessebre A n ü c 1 M o d e r a exposat a l C l r c o l A r t l s ü c de San t L luc . Aquest concer t s e r à Interessantlsslm. iant per l ' a r t i s t a concer tant com per l ' i n s t r u m e n t a m b el qua l d o n a r à el concert. L ' a r t i s t a és el senyor Joan Gibert Camins , el qua l . a m b e l c l av i -c è m b a l e x e c u t a r à u n t r i a t p r o g r a m a de m ú s i c a an t iga . U n concert de cla-vicftmbal 6« u n a cosa m r a . 1 m o l t m é s tocat per u n a r t i s t a t e n prestigiós ç o m é s al senyor Giber t .

Opor tunamen t p u b l i c a r e m el pro-f r a m a . .

Les I n v i t a c i o n s pe r a aquest concert, c o m pe r als altres concerts, poden o b t a n l r - » e al m a t e i x C l r co l A r tístic de San t Lluc . a l 'Orfebrer ia Sunyer 1 a l a Sala P a r é s .

S A L A B A R C I N O

" (Rambla de Catalunya, 19) El no tab le p in to r J. M . V i d a l Qua

d ra t i n a u g u r a r à , dissabte, 23 del corrent, u n a interessant e x p o s i c i ó de pintures & l a Sala Barc loo .

Aquesta e x p o s i c i ó é s p lena d ' u n i n t e r è s m o l t remarcable per les caract e r í s t i q u e s personalfssimes de la paleta d 'aquest art ista, t a n est imat deis coBecclonlstes 1 del nostre p ú b l i c i n -teUigent. Pe r aquest m o t i u é s esperada a m b gran i n t e r è s aquesta expos ic ió .

Espectacles Gran Teatre del Liceu

D e m à . dissabte, a les n o u en p u n t 18 de prop ie ta t l sisena d ' abonamen t P r i m e r a r e p r e s e n t a c i ó de l ' ó p e r a en quatre actes de l ' i m m o r t a l mestre B ioa rd Wagner :

Lohengpin

pel c è l e b r e tenor JOSEP P A L E T I e h notables artistes Carme Bau Bona-Plata. Conxa Callao. Maites Morro 1 A n í b a l Ve la . —Diumenge, tarda a dos quar t s de cinc. P r i m e r a de • • G L I H Ü G O N O T T K per l ' e x i m í d i v o

HIPÒLIT L A Z A R O Es despatxa a comptadur ta .

Teatre Català Romea Ni t . a n n quar t d'onze. Quar ta re-

p r e s e n t a c i ó de l 'obra c ò m i c a de Lam-N>rt Escaler:

Flors i papallones El triomf de la r i a l l a .

L'obra que aoaba els mals de cap Es r iu del c o m e n ç a m e n t •> f j i a i

D e m à , dissabte, tarda, dos àx^ta en una sola sess ió : . E L SE1F. CEL» i « L ' H O S T A L DE L A GLÒRIA». NU: « F L O R S I P A P A L L O N E S . . - Diu-menge. p r i m e r a sess ió : . E l s PAS-

P A P A ^ O N Ï f ^ 1 " * , , · L 0 B S 1

Teatpe Novetats G r a n Companyia de L CALVO

Ni t . a les deu: «LOS « F R E S C A L E S - . ' L O S A F R I Ç A X I S T A S . . «LA GRANM A , i «MISS G U I N D A L E R A . . - Dem à , t a rda 1 n i t : «LA CORTE OE FA-EAON». «LA GRAN-V1A. 1 . L A S COR-S A R I A S i . — Diumenge, ta rda . 5 ac tes: «EL ASOMBRO DE DAMASCO. 1 ' D O N A FHANC1SOU1TA.. N i l ; . L A CORTE D E F A R A O N - . «LA OHAN-V 1 A . i . L A S CORSAHIAS. . D l i luns . estrena: .LOS SEMBRADORES. . « actes de Blanco i Lapona. M í s l c a del mestre Bolda.

Gran Teatre Espanyol A v u i , n i t . darrer assaig de «LA

REINA H A RELLISCAT. - D e m à . tarda: . L E S M I L D E L ' A L A . 1 . L A M A N E R A DE FER-HO.. N i t , a 1c» deu. Estrena del vodev l l l sonor d'A. Roure i J. M . Torrents .

La reina ha relliscat P r e s e n t a c i ó del tenor M a t h é u G C l

T A R T . Deu decoreu noo t . V e s t í s nous. G i r i s • RAY-BEL JAZZ BAND.

Teatre Poliorama Companyia de c o m è d i e s

A M P A R I T O M A R T I • PACO PÍE'àHA Nit . a u n quart d'onze: «EBTL HOM B R E M E GUSTA.. — D e m à . dlssa..-te, t a r d a i n i t « E S T E H O M B R E M E GUSTA»,

êetpe Victòria G r a n C o m p a n y i a t i t u l a r

d e s a r s u e l a i o p e r e t a N i t a les deu 1 totes les nits, ;a

s a n u e l a U as tnordlnar t . è a t

S i v a s a C a l a t a y u d

D e m à . dissabte, tarda , gran vermut . N i t :

Si vas a Calatayud c r e a c i ó del gran tenor R. Ba ld r i ch

Teatre Barcelona Companyia de c o m è d i a

M A R I A P A L O U A v u i . divendres, d i a t l IQL .,

un q u a r t d'onze. L a befla c o m è d i a « t ties actes de Fel ip Sassone; . A CAMPO THAV1ESA". creacions de Mar ia Pa lou . — D e m à , dissabte, tarda: . A CAMPO T R A V I E S A . . Nit: . L A S F L O R E S » .

O L T B f P I A Darre rs d!es de CIRC E Q Ü E S T R E .

A v u i . n i t , a u n qua r t d'onze. T^t^s les grans atraccions. C r o m t l ó s è x i t dels c l o w n s

Vineent i FUip l do to t el programa: Barrlates. t ra pezistes, eslatuaris. gossos comediants, clnllstes, malnbartstes. equil ibr is tes , etc.

D e m à . tarda: Darrera m&t loée "'o-pu la r . N i t : Grandiosa f u u c i ó . — D i u menge, tarda 1 n i t , c o m i a t de la Company ia de Circ E q ü e s t r e . — U i marte : «Cante Jondo». a- i b GAYETA. •NINO DE CABRA.. Ditnecre.v BOXA.

Teatre T a l l a C a t a l à T r i o m f de la C o m p a n y i a Ca 'a lana

del Teatre Novetats D e m à , tarda p o p u t a r i s à t m a iSENV

I A M O R - . «AMO I SENYOR, l . t L S TRES PRETENDENTS D'ANTONIA». Ni t : «ELS TRES PRETENDENTS D 'ANTÒNIA, i «QUI COMPRA MADUIXES», — Diumenge , tarda- «LA V E N T A F O C S » i . E L S TRES PRETENDENTS D ' A N T O N I A . . NU, c l mate ix p r o g r a m a de dissabte.

FRONTÓ NOVETATS A v u i . divendres. 22. N i t a les

lO'Jfc IRIGOYEN H I - G Ó M E Z cont r a RAMOS • UGALDE. Detalls per c u r t e l l t .

TeatreTriomfl Cine Marina T R I O M F I M A R I N A : «DRACUI.A.

( to ta lment p a r l a d a en espanyol per L u p l l a T o r a r I Carles V U l a r t a i ; «SALTIMBANQUIS , (sonora); «LA L E V SECA. (D ibu ixos sonors , . NOT I C I A R I FOX (sonor ) ; CVE.WV·ZA S A G R A D A . .

C O L I S E U M M t . a les deu: R E V I S T A P A R V

M O U N T (na r rada en espanyol) ; «EL l .NTREPIDO A L P I N I S T A . ( D d i u i x o ' ) 1 «FATALIDAU». P'-r Mar lcoe OIo-t r l c h i V í c t o r M a r l . n g l e n .

A v d a . p t a . de ! À n g e l , n i n • M e f . I45U

AATII. N I T . A L E S » * j REVISTA P A R A M O i r a -

GEOKGE O'BRIEN F.N E L SEU E X I T

M a r d e f o n d o GRANDIÓS T R I O M F DEL CELF BRE BARÍTON D B L'OPERA DF PARIS . ANDRE VAUGE EN E L S U P E R I I L M .

Al compàs de las horas p n r r ? : p n È r r n E N a x . l ' so.

1"-SPECLM~ O'SO. ES DESPATXA A LA GL1XETA

PER A LA S E S S I Ó NUMERADA DE DIUMENGE T A R D A . A LES SIS.

A v u i , n i t , a les deu: REVISTA PA-BAMOUNT; «ALMA G I T A N A . A t r a v c l ó : ; «ACERO» ( Ins t ruc t iva) . — GRAN E X I T de l 'opereta de g ran • s GRAN E X I T de l 'opereta de ffân pectacle en t e c n i c o l o r

( B é t a m c o t r a v c z ! per BERNICE C L A R I 1 W A L T E R PIDGEON.

Es despatxa a l a g i i lxe ta I a l Cent re de local i ta ts per a la s e s s i ó especia l numerada de diumenge tarda, a les sis.

S A L O N S C I N ^ S m O U . — A v u i . n i t : «M.. r e a l l t i a -

clr F r i t i L n n g : N o t l c l a i i l DlbuHop. ' F E M I N A . — A v u i , n i t : «GRAN GALA

T R A V E S T Í » , per U a n e H a i d , Ivaq, P e t r o w i c h ; N o t i c i a r i : A l r a c c i l i D i buixos ,

K Ç B S A Í L - A v u i . n i t : *LA F K L T A A M A R G A . ,e i i espanyol) , per Juan de Landa 1 V i r g í n i a F à b r e g a s ; So l i -c i a r l ; D i b u i x o s 1 C ò m i c a . Imerven-eló personal de Joan de L a n d a

C A P Í T O L . — A v u i : «CARBON.. rea-Ulzac íó G. W . Pals t ; N o t i c i a r i , D ' -buixos i C ' i l t ' t r a l .

C A T A L U N Y A . — A r u l : ^ L CODICO P E N A L , (en espanyol) , per Caries V I I l e r i s s * B a r r y N o r t o n : C ò m i c a 1 Cur ios i ta t s .

L I D O CINEMA. — A m i . «ARTEM». T 8. F . - : N o t i c i a r i I Dibu ixos .

P A T H E PALACE. - A v u i : . L \ L E Y D E L HAHEN» (en espanyol) , per Josep M o j l c a ; « M U J E R E S LIGERAS»; N o t i c l a r l ; D ibu ixos 1 C ò m i c a .

F.XCEI.SIOR. — N i t : . L A L E Y D E L l i A R E N . (en espanyol), per Josep M o Jlca; .FORASTEROS EN E S C O C U . ; N o t i c i a r i ; Dibu ixos ; C ò m i c a I Cu l tu r a l .

C O N C E R I S

Gran Cafè Espanyol M a r q u è s del Duero

tots els dies el eslcbra*

Q u i n t e t V i l a l t a DE 10 A U NIT

in te rpre ta un escol l i t p r o g r a m a A v u i , d ivendres , e x t r a o r d i n a r i con

cert. i . — . S e m i r a m i s » , Rosslni . í — . R a p s ò d i a U : L i t t .

« R o m a n ç a en fa », Beethoven.

(v io l í so l ) . 8 r . E M I L I V I L A L T A i . — . R a p s ò d i a VI». Lis tz . 5 — « C a n t s H e b r a i c í . . Maq-BrucU.

(v io lonce l sol) . Sr . J. T O R R E N T S M A I M I R .

n . - . R a p s ò d i a XI I» . LIsts . 7 . - . R a | > s ò d l a X I V . . Lis tz .

(p lano s o l ) . Sr. A L E X . V I L A L T A

G m Cafè Tostadero Placa Univcr s l l a t . 3.

Tots els dies el celebrat

Quartet M o n t a n e r fo rmat pels eminents concart is ' . ts GRACIA T A R R A G Ó . A L B E R T M L N -TANER. X A V I E R M A T E O . F R A N CESC B A E L L . in t e rp re ta on i s o o ü l t p r o g r a m a de deu a dotze ds ta D t i .

A m e r i c a n B a r Gran èxit de

r O R Q U E S T R A DURAN que actua cada dia

en aquest soló de sis a dos quarts de nou

i d'li'50 a 2'aO

M A I S O N D O R È E T O T S E L S DIES

è x i t d *

Jaume Planas i els eeus

DISCOS VIVENTS L a t o r m l d a b l e orquestra

D 'ART • R I T M I • F R I V O L I T A T Gran novetat de M U 8 I 0 A MODERNA

I R A N J A R Q Y A L SALON DORE

tots els dic*, 'te <ie" H m i t e ir l a m i

B L A I M i l T O L D R À T R O T T A

PROGRAMA PER A V U I CONCERT E X T R A O R D I N A R I

1,—«Oovotte», Oiuok. 1. —«Govotte*. Gluck . 2. — « T i l o en si b e m o l l » . Mozart .

a ) Al legro . b) Larghe t to . e) AUO-gret to .

S — « T r i o en sol m e n o r . O p . 110.. S c b u m a n n . a) Bewegt . d o c h n l g b t IU r a v . U . b ) Z i e m l i c h t angsam. r , H a K t i . d) K r a f l i g , m i t H u m o r .

ha creat nous models de

Faixes entailades p e r a m a r c a r l a c i n t u r a a l n ivel l r equer i t per U

m o d a

Senyora: L i preenem qua passi • v i s i t a r -nos pe r a poder - l l e a sen je r e ls nostres models da r r e r s .

MADAME X R b l a . C a t a l u n y a . 1 4

B A R C E L O N A

F O R A T E M P R E S A o N A C I O N A L

I N F O R n E S C O M E R C I A L S

-B A R C E L O N A

P la j«a .Co iAlu r>9%JS .

B I L B A O . SEVILLA Grarv. M a . 2. Alftxv» m 27. ' MADBlO VALENCIÀ

Fecrvaivncr.Se. ^ a i U M c o s t l L S .

G U I A B A R C E L O N I N A DE L A V E U D E C A T A L U N Y A A C A D È M I E S

A e s d è m l a Pràot loa. foataoeUa, i

ACADÈMIES D L MbSICA A c a d è m i a Roma, — C l a r i s , 19.

A D V O G A 1 8 AMlraa i Barber (8.). p. OrAeta, u ,

Bassoli ( E . ) , - D i p u t a c i ó . SOS. L - , I . *

laoarra (Blai) . M . Cataluuro tt, p l ,

BCRTRAN O A L M A 8 E S . Claris , C

Serrel l 1 Nicolau (F. ) , Aragó, 8B0. E,

Sulart í RlalD (AL) Baimes, W.

OrnaHs (B), Rbla. C a t a l u n y a U . L

O t g a U t é m cl-). Trafalgar, i», i«r, U,

Oelgar. T a m b é a l'estranger. Baltftn 11

n u n m I V a n * » * (U. ) . D o n a I B M , l

F à b r e g a s I Planat (J.), Corts. 513 L, H

Jansana Â.). Balmes, 93 pl. T . 71006

iaumandreu TA.). D iputac ió , B7S, s n t

U a m p a l l a s (NO. Trafalgar, st, lar L

Mathen (Josep). Ampla. nUm. to. W

( f b a t s r O. U.), DlputacW. m .

Puig de la BeUacasa (U) . Oarfa . M.

Hahoia i UaUnaa (P.). Trafa lgar U . l

l ^ a r r a (P. de), P L Catalunya, f i .

tmntmlvmúT (Antoni). 'Júrta , Tt, L

Trias de Bes a . £«.•, C as C e n t 391.

Valies | Pa]a l s (Joan). C o r U , 380- pL

A G R I C L U O R S Devora Oaotus T •• > • ^ A l ' T

A í i A U S l S C U M C S F a r m à c i a V . ' G e n o v * . • Rbla. P lors , 5

B A N C S I B A U Q Ü K B t Baaa Hipotecari d 'Espanya . P l a ç a da Catalunya, n ú m . I .

M u s a Lópéz-Bni . 8. A . -PortaKFrisss 3

B A S C L · L E S P I B E R N A T . - Parlament, 9

C A I X E S l A R Q V E S Tot ow, des de 180 Plee. Maliersa, « e

Caixes d ' o c a s i ó . — Abat Zafont , 9

C A P B L L E B I B S

i E N R 1 0 s i Tap lne r l a , n ú m . t7.

C E N T R E S D ' E S P E C Í F I C S

CASA S E G \ L A . R Plora U . T . 13.3M O E N T R A L O ' E S P B O I F I O * , Pelays . U

SARNA

COMPRA f VENDA DE riNQVES R a ó : K r a l w i n c k e l , n ü m . n . Estant

C O f í R £ 7 Ü E Ò Corrc lgc* P u i g — Sant Pau. SA

EFECTES UILIT.IHS • e d i a a . - R b l a . Cen t r e s t ó i l 17676.

B L B C T B t C I T A T

C. R O t E L U C a l à b n a 85. T . 30.6*4:

ENGINYSRS INDOSTBIAL8 t ) B o r r e l l MaolA. A n g i i . 36. T . 7*6Ti

R. Oampaians. Rambla C a t a l u n y a B5

F A B R I C A D E C A B L E S D ' A C E R

Ang lada . Brunet i C , S . ' c , A m p l a 13

/ 0 7 O C R A V A 7 5 Badal I Oamau, Par is , 301. T . 74071.

F O T O G R A V A T 8 H. G O U . S A U E T l Arctw. 7, islítf. 18.B64

f O T O Q R A V A T B T . P I fOMAS y iaarroe i , 7. r e i r - asr

r V B T S B I B a

i . J u l l n é s A m A U a tr i io. T . 13013.

F " S T E 5 FUI M. Ca ' t eUvt Ribas, I . T . S i .Wl .

I C l B B n S

Cabot (J.). P U t e r i a . 60.

L L E N C E R I E S P E R A 5 £ A K O / ? £ s / N E N E S

Montserra t Ribas. Rambla Flors ,

L L I B R E R / E S

U M O M U S I C A L E S P A N Y O L A D E B A R C E L O N ' A , S. A .

S e c c i ó L l i b r e r i a PasseiK de G r à c i a , 54 - T e l . Í3912

U L S T R E S P E R A L CALÇA! C . de Cen t . ! T e l è f o n 3 2 5 6 2 J. BalarliCros^0"1

M A G A T Z E M D E F E R R O S F . de Mique l M a t e u . — À n g e l s , 3, 5 17

M A Q U I N A R I A F. Os Miouef. Mateo. Aosete. S. 3 I 7.

M A Q U I N h S D E C O S I R Compro-veno. J. Costa (ab Ponent) , 30

M A Q L i S E S P E R A A D R E C E S A d r e x . F . . \ l o n l a n é · A v i n y d , 37-7.14310

N O V E T A T S P E R A SENYORA L l u í s C i v i t . V i a Layc tana , 65, prat . i , '

M E T G E S

Df . CAPELL-Espec ia l i s ta m a l a l l i e s A B C a - B E O T E

attoroaes - F i s t u l o s l ' isuree • P è r d u e s de sang

V a r l o a a - L l a g n e » Tractaments moderns

ïpcrjloris - N I l l O T M F . G r à c i a , 110 - D e 5 a 6

Uuta " - « o HIMS. MalaMaa *PiM •ÍSC- — Laye t a^s . 31 D * iraa i . c i n c .

MARINA — A P A R E L L S R . P é r e z T r e p a t . P . C o l o n i , 18. T . S5956

M O B L E S

Tal ler i inagatzeir 1882. Balmes, 70. T l . 71.654

G . H O M A R T Í K Í Í J ©

ÜílifilN T

ÒPTICA — APARELLÍ, R. P é r e z T r e p a t P . C o l o m , 12. T . 15656

OR. P L A U , D E N J A D L R E S Pago m é s que n i n e ú

P I . N U M E R O 1 3 , Q U I O S C

O R l E B R E R l E S Capo Varet (B.) . — Fe rnando V I I . 44

P A R A L L A M P S - N S T A L ' L A C I O N S R. P é r e z Trepat . P. Colom. l t . - T . 14*36

PINTORS • D E C O R A D O R S Armengo t ( V . ) . — M a n i o , m T . 3C894

PR0CTHM0O1I8 viiaregut iS.) , v a l è n d a . ' J M . T . 18364

P R O D U C T E S Q L / M i C S Osmpaayia AnCrfilma de PiatfMOtot Química . C o r U 839, praL Tetet. -tAM* A d d s purustms i comerclala i r em par a acumuladors.

Q L A D R O S

L a Pinacoteca. P . G r à c i a 34. E x p o t k i ò

T A R G E T E S P O S T A L S 1 / A R 7 E . A . · P r i n c · s a , 24 (abans A l t S. Pere , 4

1 I F O Q R A F I E S T I P E M P O R I C M , 8. A Fa r t eBaf— K l

iMl i ta de L A V E U M O A T A U M V A ,

demaneu eemtioleni prens a F A S '

mlnlstnwle del d i a n i Rambla Ba tat

Fters, a u « . A

A N U N C I S C L A S S I F I C A T S : O f e r i m e n í » i d e m a n d e s d e c o U

l o c a c i o n s . B o r s a d e l P r o p i e t a r i I

d e l L l o ( t a t e r # C o m p r a « v e n d a # e t e .

CASA D E C A R i m D E B A R C E L O N A

Servei p ú b l i c de pompes fúnebres D I R E C C I Ó I O F I S I N C S :

E D I P I C I D E L A C A S A D E C A R I T A T , carrer de Tor res Amat , n i í m e r o S. T e l è f o n s 10514-16525-16520

S n B O E N T B A L B :

S U C U R S A L S :

B A S A L O H A :

H O S P I T A L E T :

S A N T A C O L O M A D B O R A M A N E T ;

C a r r e r del C l o t . C a r r e r de C r e u Cober ta ,

C a r r e r de Sant Andreu , P l a ç a del Cent re (Sans) . Pesseig del I r iomf. C a r r e r de S a r r i à

C a r r e r Reial C a r r e r de Ferra; G a l S n (Sant A d r i à ) ,

C e n t r a l : L a u r e à M i r ó , S u c u r s à l s : P i i Marga l l , P r o g r é s , ( C o l l B i a n c h i

numero »

> »

> * i

» >

C a r r e r d 'Anse lm C l a v é .

71 91 —

221 — 4 —

17 — T l —

V.O -26

8ú -9.^ — 58 -

13 -

T e l è f o n »

> >

»

»

> »

=0461 33761

5105! 33471 42012 73632

87 B . 21-»

33 H . 3 ; 2 i 6 11227

C a t a r r o d e l s n o i s A n t i - c a t a r r a l B O R B O N E T & el ver i tab le específ ic

acreditat per a curar en pocs dies la Coqueluche, B r o n quitis i tota mena de tos de les cr ia tures . Hit n c i i c F a r m à c i a de l ' au tor , Carders . 44. D r , A n -U l p U S I l S . dreu, j j . Vi ladoraat . Rambla F lo ra , 14.

Fàbrica de Flors, Corones i Plantes T o t e l que aa n e c e a s i t » p s r a f o f l a s

A a ü s r a O a a a I . O O S X A J . P a l l a , U i 15 , p r a l

C o m p a n y i a T r a s a i l à n i i c a

Serveis del mes de gener de 1932

U N I A D E L C A N T À B R I C A C U B A - M È X I C EI vapor « H A B A H A »

e o r t h à de Bi lbao I Santander el i . de sener , de Gijón d 23 de Corunya d 24 cap a l 'Havana i V e r a c r u i , escalant Iôva Y o r k al r e g r é s .

P r ò x i m a sor t ida : E l dia 22 dc f e t r e r .

U N I A D E L M B D I T f c K H A N I A L B R A S I L - P L A T A El vapor AROEMTIMA

s o r t i r à <;e 1 prcelcns el «'ia í ("e gener, l ' A l n e r i a i M à l a g a e l fi i de C à d l i e l S cap a Santa C r u z •'e Tener i fe , Rio de Janeiro, .Vonle t ideo i Buenos Aires ,

P r t x i m a so r t i da : El dia 5 de febrer U N I A I L · L A t l H E h l A M A N O V A \ U R K C U B A

El vapor «MARQUES OE C O M I L L A S

s o r t i r à de t a r c e l o n a i l a r r a g o n a c l 7 ú e g e n e r . e e \ a l è n c i a e l 8 . Ü Alacant c l 6 . de M i l a c a d I C Je C à d i z el 12 i de Vigo e i 14 u p a wova ôrk havana Sant iago de Cnba <!ac.).

P r ò x i m a so i t ida : El dia 7 de febrer. L I N I \ D E L M t D l T l R K A N I A K h R I O R I C O . V E N E Z L E L A I C O L Ò M B I A

E l w p o c uMACALLAHESu s o r t i r à de Barcelona el /5 de gener, de V a l è n c i a el 28, de M à l a g a d 271 de CAÚM d 23. c a p a L a s Palmas. SanJuen de i u e r t o Rico , Santo D o m i n g o . La Ouayra Puer to C a b e l l o , Cnra .ao. P u e r t o C o l ò m b i a i C r i s t ò b a l .

P r ò x i m a sor t ida : El dia 26 de tebrer de i a32 .

Serve i Upus ü r a n Hò te l T . 8 . F.- Kadlo le le lon l s U p e ü a orques-

* Les c o m o d i t a t » i t racte de q u è a i s f r n u ei passatge es « n a n w a l'al-l u ra t r ad i c iona l de la C o m p a n y i a

f a m b e W estatiieria aquesta Conipan.vla una xarxa de » e r » e l s combinats caa als prir .eipals pons de l m ò n . se rvua per H u l e , r egu la r s .

P e r l n f o r n i O è • les Oficines de la Company ia : P l a ç a do Medinso"!. «. ai seu «ons i i t na tn r l - A. B i p o l . Via U y e t a n a . 3. BAH- E l ONA.

PRÉSTECS J O I E S

PAPERETES MONTEPIO

M à q u i n e s , a u t o m ò b i l s

Paguem alts preus

U N I O , 22 . P R I N C I P A L

V E N D E S Propietaris i

Constructors ta * CXJOMI o i i tona» ea»» bftr·tc· troteren l u l u , h«l xa*, anoma, retze*-. a<trt» objecte* kU frami magaUrwu LA PATORITa OrtcU. is. O 4* BMalnaico temo» S m m .

GRAMOLES D I S C O S • R A D I O

K A D I Ü - F O N G S R E P A R A C I O N S

;:0LER. - Avinyó, 1

Juasona

El m é s e f i c a ç , còmode , r à

pid, reservat i e c o n ò m i c

( a m b d ó s t e x e i )

Sanaa laTa t («s . ln]scctoQ< nt al>85 molp·tla·. I Korca qoe n l n t u «an'Adoal, '«Dartu n p l d a n · n i de 1» blonorràcl*, eonorrea 'feta nr.li « r \ c l M l -l l i . DroualitU. laucorrM. iflulxo* Manca »a laa •enyores^ 1 demís malulue^ de IM vlea «Jrnàr:»w au ambdós •axe·· peramieaai I rabaldx que »*• irulu. prenent durant u n » •e·manff.» quatre o olne CACHKTS COLLA ZO per dia. Calmra «li i i o l o n a l moment 1 evuen coranlleaelooa t rocal-Kiidas. Demaneu ootuclox c ra t i * a A. Oarcla AleaU. 8», Madrid. Hren: 10'XI pe

£ 1 r e d u c t i u h e r n i a l

P A T E S T A T

L ' ú n i c que es

pot donar a 30

diea p r o v a

par a l a oo raa lo l e s R E K H T B S

r a d i c a l d *

E s d m é s c ò mode , e f i c a ç i econiMr.ic que es

cone ix

Pe r 50 otes. po t l ' h è r n i a ! adqui r i r un deia m i l lo r s apa re l l s .

C o n s u l t e s i prospectes g r a t i s . Demaneu- los • don A g u s t í P. V i v e s . Rambla del Cent re , 12, p r a l . Ba rce lona .

VENC, COMPRO I CANVIO

a p a r e l l s f o t o g r à f i c s Discos i f o n ò g r a f c

S«nt Pao, 3 5 T e l è f o n 1 5 . 4 2 5

LLOGUERS Pianos "

'4 n l l rea la oreua. Uruel i aaoL C MKQKIt

U N I C DISPESF.R Làmparesde l u s t a l ^ ^ ; ^ ! ^ ^ ^ '

I <!• MQ LA KÏM. W U r o i e r i » . í3 ( · e a « u · U* l i s l » 31 4ç 1 a».

http://gener.ee

E A V E U D E C A T A L U N Y A

L ' A G I T A C I O P O L I T I C O - S O C I A L

El moviment sediciós anarco-sindicalista ha fracassat del tot

N o m é s q u e d a e l f o c u s d e C a r d o n a

A la Generalitat M A N I F E S T A C I O N S D E L S E N Y O R MA-

OIA. — CONDEMNA E L S F I T S I CONDEMNA T A M B É Q U I E L S O B R E R S NO S I G U I N A T I S O S I N t I S S E V E S J U S T E S D E M A N D E S . — D'ARA ENDAVANT I L S I N V O R MACIÀ INTERVINDRÀ P E R S O N A L . M E N T EN E L S A S S U M P T E S SOC I A L S I DIRA S E M P R E E L S QUI T E N E N RAO I E L S QUI T E N E N O U L P A I N OADA OAS Aqnesta t srda el senyor Ma na ba

rebut els periodtBlee al seu despaix de l a General i tat

H a dit que !a seva entrevista amb el governador v a tenir per ú n i c objecte canv iar impressions sobre els conflictes plantejats a l B e r g a d à i a l P l a de Bages. U a dit t a m b é que i es impressions recollides pel cap dels mossos de l 'Esquadra al Hoc dels suc-oessos i s do que aquests «dn mancats d 'organ i tzac ló -

D e s p r é s ha dit que « g o n s nottcins rebudes aquest m a t í . a les muntan y e s dels volts da Manresa hl h a hagut un nodrid tiroteig.

Referent a l a i n t e r v e n c i ó del senyor Campalans al C o n g r é s , en l a ûal aquell diputat h a a l lud l i el senyor Maura . ha dit el senyor M a c i à que amb l a fe ina que h a t ingui a v u i no h a pogut l legir els d iar is .

Quant a l s confUicteg que aquests dies s'han desenrotllat, b a dit «a constitueixen u n a d a s g r è c i a que s'arribi a aquestes situacions que els pertorbador* d'oftci plantegen valent se del mal estat del* obrers en algunes rsginns. S ó n conflictes lameulabl s, les c o n s e q ü è n c i e s dels quals els obrers i-ón els primare en pagar.

C a l dir , però . qna no s 'arr ibar ia a aquestes situacions si per part dels patrons fossin atesos els obrers quan tenen raó . H l h a fets mereixedors de le» m é s fortes censures.

Darrerament un industr ial volia t r -reti'lar u n a fàbr ica que h a n r i a pogut donar treball a m é s de 300 obrers. ' DQS altres fabricants van impedir i n e ho fes arrendant l a f à b r i c a a u n preu niés .nit. A r a tenen la f à b r i c a tancad a I els obrers que hi haur ien trobat treball estan en atur forçós . S ó n raoltf. els que cauen de ple en l a ü e l da defensa de la R e p u b l i c à . 1 tne n i n g ú no els ap l i ca l a s a n c i ó de la qual es fan mereixedors.

L'n altra fet que posa de manifest d a molts abusos que cometen els patrons, é » ell de que per part d'alguns no siguin reconeguts els contractes de trebac. l a qual cosa dAna l a s e n s a c i ó ais obrers que els P-i-trons no els é s apl icada l a l le i .

D e s p r é s s'ha referit a l a qòos t ió del port. I ha dit que segueix l a lliur a c o n t r a c t a c i ó de treballadors del Montepio de Sant P s e Pescador, . a qqal cosa motiva que alguns centen a r s d'aquests obrers es trobin fa a l gunes setmanes e n una s i t u a c i ó n -soslenlble, mentre d'altres tenen q u . tre I s i s jornals setmanals.

H i b a elements que en esclatar un conflicte com el que tenim actualment, a'esborronen. Avui . en canvi, no ens s o r p r è n , p e r q u è c o m e n ç o per estudiar el seu origen.

O ' a v u i endavant — h a seguit dient — estic decidit a par lar molt c lar 1 d ir p ú b l i c a m e n t davant de coda CDO-f l i c í e , qui é s cl qui té l a raó i qui é s el qui té culpa. A i x í . almenys, fo-p l m ó e s t a r à orientada.

H a dit encara, que t a m b é es pro-poea d iutervenir. en el successiu, c n totes les q ü e s t i o n s socials .

H a acabat dient que condemna e n è r g i c a m e n t els elements que porten els obrers a l a revolte, sempre c o n t r à r i a a l benestar de l'obrer, per ò que condemna t a m b é , i amb tot.i l a seva e n e r g i a e l que, en intlnliat d'ocasions no s iguin ateses les Jnstes asp irac ions de la classe obrera, que porta u n m a l e^tar que els agitadots aprofiten per a l a seva obra. revoluc i o n à r i a .

l ' n company b a preguntat a l sen y o r M a c i à s i é s que té a lguna orient a c i ó per a la i n t e r v e n c i ó que cg pro-pcSa tenir en el successiu en els 'on-flictes cosials. i el senyor M a c i à h a respoct qup la té j a fa temps.

EI governador dóna compte que a totes les poblacions s'han reposat les autoritats i que s'han restablert les comunicacions.

>quest m i g d i a e l goverrmdor c iv i l , s e n y o r Mols*, en rebre els p c r l o d V les . a ls d i g u é :

— A malgrat dels a a u n c i s que e« feien, segoss els quals a v u i esclal%-r la l a vaga general a Barce lona, ; a heu vlgt que la n o m a l l t a t no b'úa al terat en el m é s m i n i m .

A f e g í que a tota la conca del L l c -bregat 1 del Cardoner hnn estat te-posades Ics autoritats, s 'han tret Ics banderes roges r s 'han, h i s sat les to-i ubl lcanes.

L e s ú l t i m e s noticies que hav ia te-bnt uren que. a C a r d o n a , a l migdia h a v i a entrat l a c o l u m n a de trones, l a qual p r o c e d í a treure l a bandera r o j a . E n aquesta p o b l a c i ó s 'han con t o alguns excessos, entre ells l a c r e m a de l ' e s g l é s i a . Molts mtnai:es b a n fugit a ! a muntanya , en dlrcc-g ld a Solsona.

. A S ú r i a , la columna anava mana-te pel general Molera, a l qual foren m o r a d e s les armes. S ' h a acordat l a « i l^so luc ió del Sindicat , I, respecte eia nj lna irea , uns s 'han rendit I l l iura , l e s armes, mentre altres h a n fug:t

A F í g o l s j a no queda cap mlnal tu * s bocamma. H a n fugit cap a l a m u n t a n y a I sembla que es d i r i g m e n a G i r o n a H l h a g u é uu latent d'auo a u n » g u à r d i e s c iv i l s que custoUia-von l a central e l è c t r i c a , l es f éreu a l g u n s dispars . Acud iren forces i:e | e x è r c i t 1 els atacants fuglren.

A Sal lent , els revoltosos han 11.a-t a t les armes , i el poble ha demanat t o r n a r a l treball. E l governador b a donat ordre als patrons que obrin !<.s t à b riques.

A M a n r e s a h l b a tranqui l · l i ta t L ' a l -c a l d * h a publicat u n ban mvuar.t e l poble a reprendre el treball- 13 irfettà u n a c o m i s s i ó d'obrers que U tenanarep, com a c o n d i c i ó per a t >

prendre el treball, l a Uibenai dels uetinguts. L'alcalde els digu6 que no pedia paramsntar amb ells 1 que observessin u n a uctltud passiva, per-o u à d altra manera t a m b é seriea uetinguts.

A Berga, des d'una casa. es U a a -ç a r a n set bombes contru l a g u à r d i a c i v i l . E l c a p i t à d'aquesta força b a intimat els ocupants dc l a casa perq u è es rendissin, puix d'altra man e r a es faria fo-- contra ells. Per a evitar d e s g r à c i e s a Innocents, he ordenat que fossin desallotjades les cases v e ï n e s .

Preguntat el governador s i lü hav ien hagut d e s g r à c i e s , c o n t e s t à que no. Des de llocs apartats s h a v K n disparat trets contra l a força , però com que aquesta es d e s p l e g à cn guerri l les , no ora fàc i l fer blanc.

D i g u é el senyor Moles que b.auun quedat restablertes les comunicac i ó ris t e l e f ò n i q u e s 1 t e l egrà f iques . E s p r o c e d i r à r à p i d a m e n t a arranjat la v i a del tren de M a n r c c a a Berga.

A f e g í que a Barcelona s'havien fet moltes detencions, els uns compllcaia • n l a r e v o l u de l a conca dels r ius Lobregat i Cardoner. 1 els altres p é r considerar que intentaven provo:ar l a vaga general a aquesta ciutat.

U n periodista 11 p r e g u n t à q u è c s l a r í a dels detinguts, puix es p a r l i v a que serien deportats.

E l senyor Moles c o n t e s t à que es p r o c e d i r à a l a s e l e c c i ó dels detinguis, i . respecte a l a d e p o r t a c i ó , dig u é que sempre h i ha d iar i s que fan profedee, i s 'avancen als esdeveniments-

D i g u é tamb'' el governador que, uj-tra el creuer «Churruca». arrib*t ah i r , a v u i han arr ibat els desuv.c-tors « l o s é L u l s Dlax» 1 ' A l c a l à G&-Jlano».

S ' h a previngui els governadors de Girona i U e y d a de l a possible en<ra-de en territor: de l lur lurisdiesílA, dels minaires que h a n fugit de S ú ria, Cardona i F í g o l s .

Jutge especial E l magistrat de Barcelona senyor

L l u í s Pomares b a estat nomenat Jutge especial per a entendre en el relatiu als esdeveniments de les conques del Llobregat i Cardoner.

Visites al genera! cap de la Comandància

A l a u n a i vui t minuts, el general Marro , de 'a g u à r d i a c iv i l , e n t r à a veure el general Batet. amb el qual s o s t i n g u é una llarga c o n f e r è n c i a . j

T a m b é estigueren a l a C o m a n d à n c i a el general inspector de carrabiners, senyor Soler, i el general de brigada honorari senyor L a u c e r i c i , el vesconfte de Güel l 1 comte de Car a l l .

El general Batet rep els periodistes

'A primeres hores de l a tarda, e l genera! Batet rebé els periodistes, els quals l i preguntaran q u è podia dir-los. E l general els c o n t e s t à que no tenia res a dlr-los. que les noticies, les donarien a i Govern c iv i l . E s JÍ-m l i à a maaifestar. amb rostre «a-tlsfet, que iots els focus rebels hav ien estat dominats completament, n o m é s amb la p r e s è n c i a do les forces.

F o u preguntat s l sabia que a C a r dona havien pegat foc a l ' e s g l é s i a ! r e s p o n g u é afirmativament, i que s l foc s 'havia l imitat a les portes del temple i semblava que no havia ocasionat grans desperfectes.

Guàrdia civil que surt de Barcelona

A les dues de la tarda, per l'esta-( ' ò de M a ç ò r i a . sortiran u n a s e c c i ó de g u à r d i e s civi ls . De primer, l'equipatge hav ia estat dipositat a u n va g ó de mercaderies; d e s p r é s en fou tret i dut al mateix departament on eren els g u à r d i e s .

L'«Alcalà Gaüano» a Barcelona

Aquest mati ha arribat al port le Barcelona el vaixel l de g y a r r a «Alc a l à Gal iano».

Recollida de periòdics extremistes

L a policia de les estacions tia recol l i t tots els p e r i ò d i c a extremistes, incautant-se de los edicions, segons acord de les autontats-

Precaucions davant la possible vaga general A primeres hores del mat i es mun

t a r e n serveis extraordinaris de vigil à n c i a & les barriades extremes, l i -l r iques i tallers, davant el temor ue vega general. Aquestes forces e ï »e-t i i a r c n una vegada comprovat que tots c!s obrers entraren al treball normalment , sense cap incident.

Més detencions Durant l a passada matinada la po

l i d a c o n f i n u à pract l cnj detencions. E s detingueren, u l t r a els del bar <L<i T r a n q u i U í t a t » . m é s de sis individus que ban estat c o n d u ï t s a l a D i r e c c i ó dc p o l i c i a

A l mateix temps que s'efectuaven cs feia una s e l e c c i ó dels dotniguts, i es posava immediatament en l l i -I cr ia t aquells olemonts que no pertanyien n i a l a F . A. L n l a l comu-r.lsme.

E l cap de po l ic ia e s t i g u é a l seu despats fins a les vui t del mati. hata que es ret irà a descansar.

Grups dissolts a la Plaça de Catalunya

Aquest mati. a l a P l a ç a de Catalun y a , es congregaren nombrosos grups, els quals sembla que solament eren de e n r í o s o s que. davant l 'anunci de vaga d'avui, e'bavlen acumulat en aquell lloc.

De l a Direcc ió sortiren els g u à r d i e s d'assalt i diepersaren els grups desp r é s d'una violenta c à r r e g a .

P o c d e s p r é s de dos q u a n s d'una, c s t o m à a donar u n a nova c à r r e g a per a dispersar completament 1* g e n t

Interessant informació dels fets ocorreguts a la conca del Llobregat i del Cardoner - Vaga general a Màlaga - Uacti-tud de la U. G. T. - Suspensió de tots els actes polítics. La situació a Córdoba - Una altra bomba a Saragossa. Nombrosos incidents a Madrid - Es detingut el comitè de vaga - El senyor Macià diu que d'avui endavant intervindrà

en tots els conflictes de caràcter social

K o l i c i t t eomunicades per t e l è f o n p e l nostre redactor Sr . Uodest Sabater

L'aspecte de Manresa Bü arr ibar a Manresa, e s tac ió del

Nord. eae assabentem, pe! cap de l'estac ió , que el t r à f e c és normal a tota la Unia .

A les andanes de l ' es tac ió hi ha formada u n a bateria del regiment n ú mero 1 d'art i l leria de Muntanya.

L'aspecte de l a p o b l a c i ó és normal . A les places les venedores han fet parada oom sempre. Pels carrers, grups nombrosos comenten els fets d'aquests dies.

Davant l 'Ajuntamest hi ha diversos camions requisats i disposats per sor-Ür a m b tropes a l primer a v í s .

Dintre l 'Ajuntament, el secretari de l'alcalde ens informa que a tres quarts d'una de la tarda del dijous quatre camions carregats de soldats sortiren cap a Berga. E l mateix secretari ens diu que a Berga foren efectuades deu detencions 1 que els revolucionaris es feren forts a l ' interior d'una casa .

Sabem que a tres quarts de vuit del vespre del dijous sortiren de Manresa 16 camions amb forces del regiment n ú m . 2. de Girona , que anaven m a n a des pel comandant Molero i que es dirigiren a Sal lent .

Detalls de la sitnació a diverses poblacions

E n s diuen que a Cardona els m i n a i res s'apoderaren violentament de l a v i l a 1 que es passegen pels carrers amb arma l larga .

A tres quarts de nou forces de l'ex è r c i t surten cap a Cardona i S ú r i a on s í m b l a que l a s i t u a c i ó h a empitjorat des d'anit passada.

L e s forces en sortir de Manresa b a n hagut de prendre grans precaucions, p e r q u è per noticies, després confirmades, el pont conegut per Cantneus, situat a l q u i l ò m e t r e 19, era minat.

A F í g o l s , dos cents minaires , pistola a la m à . aconseguiren imposar-se a l a g u à r d i a c iv i l . L a s i t u a c i ó sembla dlíf-c i L

H a estat ordenada l a sortida cap a Berga de totes les forces disponibles.

Ahir . a Manresa, l a s i t u a c i ó era molt greu. L a ciutat passa moments de p à n i c extraordinari . Degut a l a falta absoluta de forces, Manresa estava a l a d i s p o s i c i ó del pr imer que h a g u é s volgut apoderar-se'n.

El cas d'un notari Un notari que havia d'anar a B e r g a

per protestar u n a lletra, davant els obstacles qui hi hav ia per c ircular v a presentar-se a l Sindicat i d e m a n à u n salvoconducte.

E l s sindicalistes accediren a donar-l i el «a l cóndu i demanat, però l i digueren que no responien de res quant l i p o d é s passar.

Un fet salvatge Un minyonst de U anys . que com

tots els dies anava a repartir pots de llet. per part dels vaguistes fou comminat a plegar. E l noiet r e s p o n g u é negativament. Aleshores, els s indicalistes 11 donaren una gran pal l i s sa fins a deixar-lo a terra sense sentits, ple de sang, i a m é s a m é s l i abocaren de sang. 1 a m é s a m é s l i abocaren a l damunt el contingut dels pota.

Els actes revolucionaris a Sallent

Per l a carretera que va a Sal lent velem moltes colles que van a prendre el sol.

Ac i l'aspecte é s d'absoluta normalitat.

E n arr ibar a l'entrada de! poble de Sal lent trobem uns obrers enfeinats apariant el tros de v i a que els ss-dlclosos d e s t r o ç a r e n .

P a r l e m amb el cap de l ' es tac ió Joaquim Lladó , i ens explica com succeiran els fets.

E n s diu que dijous al mat i es trobava a l ' e s t a c i ó amb u n c a p a t à s , el guarJaagul les i u n altre obrer.

De sobte es presentaren uns quinze

minaires de cPotasas Ibéricas», 1 ame-ç a n U l o s amb escopetes, els obligaren a l lu i rar les eines neces sàr i e s per a a ixecar els riells. No pogueren fer r e s i s t è n c i a .

Amb tot, el cap de l ' es tac ió de seguida d e m a n à auxi l i a l'alcalde de Sallent i aquest v a contestar que per m a n c a de forces no podia prestar cap aux i l i .

Seguidament els sediciosos v a r e n dirigir-se a les mines en c o n s t r u c c i ó de « P o t a s a s Ibéricas» on varen trobar el g u a r d i à tot sol i l ' intimaren a no fer r e s i s t è n c i a .

E l s que cometeren aquest acle no ponaven armes , p»ró una mica m é s e n l l à , a l c o m e n ç a m e n t del pendent de l a m u n t a n y a , h i havia u n centenar d'homes armats que vigilaven l'operació dels seus companys.

E l s sediciosos s'apoderaren de les claus dol p o l v o r í . Tot seguit uns quants es dirigiren al poble de S a llent i obl igaren un ve í que els deixés n n cava l l 1 u n carro. A m b a i x ò tornaren a l p o l v o r í , distant uns 300 metres de l a p o b l a c i ó , i s'emportaran 12 caixes de dinamita que pesen 25 quilos cada c a i x a .

T a m b é , a Sallent, els sediciosos es presentaren a cada uns de les cases dels sometenistes i els obligaren a l l iurar les armes .

E l s sometenistes desarmats eren uns 300.

E l s sediciosos assaltaren t a m b é l 'ar mer ia de Carles Comelles i s'apoderaren dà totes les armes.

Els sediciosos de Sallent es rendeixen

Aquest mat i , en tenir c iment els sediciosos que s'apropaven las forces de l 'exèrci t , establiren una v i g i l à n c i a a la c a r r e t e r a

E l s primers tenien l ' encàrrec de disparar a l'&iie a i x í que es veless in els primer soldats i els altres havien de fer successivament el m a t ? i z .

E n efecte, els sediciosos en veure arr ibar les tropes, eren les set del m a tí, o b e ï r e n a la consigna donada. E l s trets, naturaiment, ban sembrat el p à n i c altra vegada en c l poble de Sa llent.

E n arr ibar l e s forces, eomanades pel tinent coronel Camarassa , davant l ' es tac ió dels Ferrocarr i l s Cata lans , u e grup de sindicalistes, davant dels quals n'hi a n a p a u n que portava u n m ó c a d o r b lanc , b a fet "senyals de voler parlamentar. '

Posats en contacte els s indical istes i les forces de l ' exèrc i t , els sediciosos han marilfesfat que volien rendlr-se.

E l tinent coronel els h a contestat que els donava de temps fins a les « i s dc l a tarda i si é n aquella hora no bevien l l iura t totes les ermes , procediria amb l a m é s extrema energia.

Sembla que les armes s ó n amagades a la Casa del Poble.

Com va començar la sedició a Sallent

Hem parlat amb l 'alcalde de Sallent, el qual ens b a explicat que el mat i de dijous u n grup n o m b r ó s de gent forastera es p r e s e n t à a l 'Ajuntament amb la i n t e n c i ó d'apoderar-se'n.

Diu qus en aquell moment, a l'Ajuntament n o m é s h i hav ia ' el tinent d'alcalde senyor F l a q u a r , el qual , davant l a gravetat da l a s i t u a c i ó , a c o n s e l l à als sediciosos que parlamentessin a m b l'alcalde I aquells b l accediren- L'alcalde a c o n s e l l à a ls revolucionaris que evitessin vesaament de sang.

Actualment, a Sallent, hi ha u n a s e c c i ó de metralladores del regiment n ú m . 2, de Girona , i una companyia de fussllers.

E l poble h a passat moments de p à n lc extraordinari . E n aquestes hores, les tropes patrullen pals carrers .

La vaga continua Passem per Balsareny, on hi ba

vaga general 1 p ; i a r a no es veu l a s o l u c i ó .

A N a v à s t a m b é hi ha vaga general, però la « i l u a c i ó és tranquilla.

D e s p r é s passem per les c o l ò n i e s obreres de C a n Vidal . C a n M a r s à i Can Rosals . A tot arreu grups nombrosos situats a la carretera comenten els esdeveniments. L a vaga general é s estela arreu.

A Puigre ig t a m b é hl b a vaga, però l a s i tu^Pló és normal.

A Berga. — Els sediciosos, a l'interior d'una casa, es resisteixen i llancen bombes.

Arribem a B e r g a : E l c o m e r ç h a obert les portes i els carrers estan a n i m a d í s s i m s .

A l a p l a ç a del poble h i h a 10 ca mions que serviren per transportar tropes.

Anem a l 'Ajuntament 1 podem parlar amb el tinent coronel senyor C a marasa , que de seguida ens assabenta que s'ha procedit a la d e t e n c i ó ds nombrosos sediciosos.

T a m b é ens diu el t inent coronel senyor C a m a r a s a , que dijous a l a tarda, davant el moviment s o s p i t ó s d'alguns individus desconeguts a l a v i l a , s'extremà la v i g i l à n c i a .

E n el moment en q u è es v o l i a procedir a l a d e t e n c i ó d'alguns d'aquests individus, uns quants, sembla que eren deu. es van amagar a i 'm-tertor d 'una casa del passatge Clar i s , on es feren forts.

E n voler l a g u à a r d l a c iv i ! penetrar a l a c a s a on s'havien amagat els sediciosos, aquests respongueren l l a n ç a n t bombes d é s d'una finestra. R e s u l t à ferit un oapi tà de l a g u à r d i a c iv i l .

Aleshoree c o m e n ç à el setge. U n dels i n d i v i d ú s de l ' interior de l a casa , que in tentà fugir, fon detingut.

Poc desprta v a sortir un altre » -dividu a m b ? l s b r a ç o s en l 'aire 1 'OM t a m b é detingut.

D u r a n t tota la nit es c r e u à u n gran tiroteig entre les forces 1 els assetjats.

E l s que resistien en l'ioterior de l a casa l l a n ç a v e n moltes bombes.

Amenaça de volar una casa E n arr ibar les tropes manades pel

tinent coronel senyor Camarassa , aquest h a agafat un dels detinguts 1 l 'ha fet apropar a l a casa assetjada a m b l ' e n c à r r e c de dir als que eren a d i n s que tenien 30 minuta de temps per rendlr-se, i que en cas contrari , volaria l a casa.

Davant d'aquesta am&oaça , els que fins aleshores havien posat re s i s t èn c i a van sortir i es l l i u r a r e n sense condicions.

Les armes trobades .'A l ' interiar de la casa b a n estat

trobades set escopetes, dues pistoles, 30 bombes, s a forma de pots de llet, 25 amb formes de c a p ç a de p ó l v o r a , A bombes monumentals que fan ben bé dos p a m s de d i à m e t r e , cobertes amb ctmentt. 100 pistons i altres moltes municions .

Un ban de l'alcalde de Manresa

A Manresa, l'alcalde. L lu í s P r t m é s Japó , b a publicat nn ban comunicant a l a p o b l a c i ó qaB ei moviment revolucionari I a n t i - r a p u b l i c à h a fracassat totalment; que tothom es tà a l costat del Govern i que c a l que Manresa, tota. c o n t i n u í d ò n a c t les mostres dc civisme que h a donat fins a r a .

Malgrat l ' a ípac l e normal que presenta l a p o b l a c i ó de M à ú r e s a , als obrers, pèr ordre del S indicat , no han tornat a la fe ina

Els sindicalistes no volen reprendre el treball fins que els presos estiguin en llibertat.

E l s sindicalistes han dit que l a vaga no s e r à donada per finida fins que s iguin alliberate els presos detinguts

F I N S A F I B E M B S

L A C A S A

V D A . D E G O N Z A L O C O M E L L A

I O - C a r d e n a l C a s a & i a - I O

o f e r e i x e l 2 0 % d e s c o m p t e

en l a secc ió de g è n e r e s de noveta t

T o i m o d e l s d c l a p r e s e n t t e m p o r a d a

amb motiu de l 'actual moviment revolucionari .

Notícia desmentida Els atacs a la clerecia

H a estat desmentida l a not í c ia , segons l a qual unes monges havien estat a punt d ' é s ser afusellades- Respecte a l s atacs a l a clerecia, n o m é s es r e g i s t r à al cas d'un sacerdot que. a M a n r e s à . fou escorcollat en sortir rto d ir missa.

La bandera republicana A totes ics poblacions revoltades or.

Iian entrat les forces de l 'exàrclt , ha estat a r r i a d a l a bandera r o j a > hissada, altra vegada, l a bandera republicana.

A Fígols els sediciosos fugen A F í g o l s , els assetjats pels sedicio

sos han estat all iberats per les forces del regiment n ú m . ffi que hav ia sortit de Berga.

E l s revolucionaris que d'antuvi ba-r f r n aconseguit reduir la g u à r d i a civ i l , en arr ibar les forces de Vexèr -e í t s 'han dispersat, camps e t ravés , I per l a muntanya, s e m b l a que es dir igeixen a Vi lada .

A Cardona la situació encara és confosa

A Cardona, la s i t u a c i ó encara és dels rerolncionaris. E n s diuen que » # o e i t m a t í s'han apoderat del pol-vori de ÉÉ mines l que, encara, en diversos Docs. oneja l a bandera ve.--mclla.

Registre Berga incomunicada

A Berga, el Jutge b a efectuat nn « g i s t n » a l local del S indicat Unlc , l e ü preguntar-li els periodistes q u è hav ia trobat, s'ha negat rodonament a respondre.

Berga, t e l e f ò n i c a m e n t 1 te legràf icament, e s t à incomunicada a m b l a capital del Bages i l a c o m u n i c a c i ó amb Barce lona h a de fer-se per Ripol l .

Segona sembla, els sediciosos de C a r d o n a encara resisteixen p e r q u è Ignoren el fracàs del moviment a tot «TPCU.

Un ban a Cardona restablint el treball

L'Alca lde de Cardona p u b l i c a r à u n ban dient que a par t i r de dissabte tothom h a de reintegrar-se a l treball, com sl no h a g u é s passat res.

S ó n donades ordres p e r q u è tot aquell qut faci l a m é s m í n i m a coacc i ó atgui detingut i trasl ladat lot seguit a Barce lona, a d i s p o s i c i ó del governador c iv i l .

L'Aiuntament de Berga reunit en sessió permanent

L ' A juntament d'aquesta pob lac ió , e s t à reunit en s e s i ó permanent. Un dels darrers acords, b a estat deman a r a l a p o b l a c i ó que fac i l i t é s matalassos pels soldat.

Cardona incomunicada A l 'hora de tancar l ' ed ic ió , el nos

tre enviat especial ens comunica qua l a p o b l a c i ó de Cardona e s t à incomunicada, i que. per tant, les no t í c i e s que arr iben d'aquella p o b l a c i ó s ó n molt confoses.

Ban de l'alcalde de Berga L'alca lde de Berga ha publlicat un

ban en e qual prega que tothom reprengui el treball d e m à dissabte.

Més resistència? A B e r g a corre el rumor que a una

torre propera a l a p o b l a c i ó h i ha elements disposats a resistir.

L a gent relaciona tot a i x ò aiul» el fet que dijous, l a mestressa de la torre, que v ia sola, v a comprar dot-so porcs.

Detenció a Berga A c o n s e q ü è n c i a de! registre efectuat

a l S indicat Unic de Berga, s'ha procedit a l a d e t e n c i ó d'un element pr!n-c i p a l í s s i m del s indical isme d'aquella p o b l a c i ó , qui de seguida ha ingressat a la p r e s ó .

Manifestacions del ministre de la Governació. — La situació a Cardona. — Va-ag general a Màlaga. — L'eetat de Madrid.

Iifadríd, 22. — E l ministre de l a Gov e r n a c i ó h a dit a l m i g d i a que les tropes havien arribat a Cardona, ú n i c lloc on encara no havien entrat.

A tol a r r e u els elements sediciosos s'han rendit imediatament. Onica-meni a Berga hl h a catorze minaires en u n a casa i se'ls h a concedit nn termini p e r q u è l'abandonin. /

A Cardona anit passada incendiaren l ' e s g l é s i a .

A Barcelona. V a l è n c i a i SeviUa es treballa normalment.

A M à l a g a ba c o m e n ç a t !a vaga general .

E l s vaguistes p r o d u ï r e n una a v a r i a a una agulla, l a qual cosa per torbà de moment el servei a l'estaoi-, però d e s p r é s queda restaptert.

Tarnbé des d'una casa del barri del P e r c h e l foren uns dispars i feriren u n agent de v i g i l à n c i a i un g u à r d i a de seguretat.

L I he dit a l governador que a l'hora d'esmorzar h a v i a d'estar a l l ò acabat.

— I a Madrid? — preguntareu. —Uns petits incidents sense impor

t à n c i a . T o t e s tà relacionat amb ul moviment que per a l d i a 25 preparaven els sindicats, é s a dir, ela sln-dlcats no, s i n ó l a F . A. I . , p e r q u è jo no confonc els elements p r ò p i a m e n t s indicals amb aquells altres.

Ho tenia j a tot previvst i segueUo preparat.

Grans precaucions a Còrdova

Córdoba. 22. — S'han adoptat ext r a o r d i n à r i e s precaucions, encara qus l a p o b l a c i ó e s tà i r a n q u ü a .

Una altra bomba a Saragossa

Saragossa. 22. — D e s p r é s d'esclatar l a bomba a l a porta de l'esglési» de Sant Carles, prop de l a matina d a n ' e s c l a t à una a l tra , a l convent de monges de S a n t a L lúc ia , situat d» v a m l'Ajuntament.

O c a s i o n à grans deperfectes a l con. vent 1 a les cases properes, 1 fanals de l'enllumenat.

E l s v e í n s acudiren en auxili «u les monges que estaven alarmidiss». mes.

No hi hagueren desgràc i e s . E l govrenador es d i r i g í a l Hoc del succès. E l v e ï n a t qued' a larmat per haver-

se sentit l a d e t o n a c i ó a tota la ciutat.

Posteriorment a l ' e x p l o s i ó da :» bomba, es p o g u é comprovar qüj s 'havien robat 50 cartutxos de dinamita , i 50 deonants en les obres del ferrocarri l de C a m i n r e a l , prop de S a r a g o s s a

Incidents a Madrid Nombroses detencions

Madrid , 82. — Des de primeres ;io-res del mati. grups d'obrers començ a r e n a recórrer diverses obres de ta p o b l a c i ó , invitant a l'atur.

E n moltes obres se'ls h a atès 1 quan hi ben acudit els guàrd ies d'assalt, i n c l ú s molts dels obrers que ra les obres treballaven, s 'haa solidarlu z a l amb l'actitud dels coaccionadors.

L a noticia s'ha escampat per Madrid, 1 han c irculat pels carrers és Madrid grups, als quals !a força inv i tava a dissoldre's.

A l a ciutat u n i v e r s i l à r í a un grup d'uns cinquanta obrers s'estaciona davant-riel parc de l'Oest, font retorn a r diversos c » m i o n s que anaven carregats de materials .

L a g u à r d i a c i v i l h a aconíegui í agrupar els vagnlstes, i se'lg ha endut a i camp de l a Ciutat llBlversita-r i a . on d e s p r é s han arribat torcis d'assalt que han dissolt els manifestants.

E n aquests moments han arribat ordre? concretes dels directius rte la C a s a d e í Poble, p e r q u è els sens afiliats no a b a n d o n i ' í s l n el treball,

A Madrid , especialment al? seus volants, s'han registrat Incidents, enc a r a que no hi ha begut lesionats.

S e m l a que a Carabanchel Baix existia u n a cèPu la comunista, mw cele-brabn reunions clandestines en ona casa del carrer do Matilde Hornàn-dez.

E n aquestes reunions Sembla qne tnclus s'havia designat j a l'ajuntament de filiació comunista que harts d'actuar en el cas de q u è tiiomtés el moviment, i acordaren nomenar alcalde l 'amo de l a casa on celebraven la r e u n i ó .

Gairebé en totes les obres dels Quatre C a m i n s el treball fou abandonat

E n una obra en c o n s t r u c c i ó del w rer dn Corredera 53 obrers no atengueren les coaccions de q u è eren objecte i el torn de l a tarda entrà a treballar.

A les sis de la tarda e s t à anunciada l'asstmWea de ferroviaris al Tec-tre Barbier i .

A l carrer de l'Almendro, cantonada a l de San Andrés , l a policia detinguí dos individus per exercir coaccions.

E l s obrers de l'escorxador on es construeix u n a nau, tampoc acudiren al trebaU.

E n ona obra que per compte de l'Ajuntament per a la instal·lació de banys públ ics es real i t /a . entraren al treballs molt pors obrers.

A l torri de la farda n'entraren quatre mes.

'En el districte del Pa lau no s'hft treballat en cap obra de pavimentac i ó de les que fa u n a sotmana es realitzen.

A dos quarts d'onze, a l carrer d'EIoi Gonzalo d'un grup de nonibrusw obrers se'n detingueren nou A un s« li t robà una pistola.

A l a majoria dc les obres que e< realitzen a la barr iada d'Arguellis, pararen tots els obrers 1 també a !ei obres situades al carrer de Santa Cru* de Marsenado. 1 L a r i ó n Es lava , Bla*-co de G a r a y * Fernando el CatóIíC''

AI carrer tie Rios Rosas, • cantonad» al de Santa E n g r à c i a , foren detingui-quatic individus per exercir coaccions.

Un d'aquests es diu ignacl Casado i 11 fou ocupada una pistola.

A Cuatro Camlnos. a la sortida del Metro, foren detinguts altres individus per exercir coaccions.

A les obres de l'hospital general, el treball s l u interromput per imP*' d ir els g u à r d i e s d'assalt quo acudiss in a l l í els elements que Invitaven & l'altir.

A l carrer de Torr i jos , cantonsdí «1 de Don R a m ó n de la Cruz. foren t a m b é detlnguUi tres individus P«r

.exercir coaccions. S 'han donat ordres a totes les co

missaries per a impedir la formiiio deg rups als carrers 1 molt especi»'-ment davant del ministeri de » Guerra .

L ' a t u r no hs estat absolut nl roci menys, havant f r a c a s e a í l'intent « ' vaga per falta d'ambient.

Vaga a Vigo —A Vigo — d i g u é un periodista - -

t a m b é s 'ha declarat l a vaga p«r 1 ass e g u r a n ç a de maternitat.

- C o m p r e n d r e u - d i g u é el senjor L a r g o Caballero — que a ixò es " pretext, perquè els obrers estan 8 i « tats directament per aquesta U61-

Tot a i x ò és , com el que ha s i w • aquest mat í a Madrid , un 'ntent o moviment sense cap flnaMtai.

El Comitè de vaga és detingut

Madrid. 22. - A les dues cde !* 'tJ,. da el director general de ,fiS. en rebre els periodistes ha mani tat que havien estat detinguts q m ^ individus dels s i s que comP0"1, n c o m i t è de vaga. 1 que es P ^ » ^ . recerques per a l a d e t e n c i ó dei* *

lr£k Atenció l ' ^ c s t s «ndividu* portà a cap a u n a casa de l a b a i ï » de Quatre Camins-

Documents

WDES PARAL·LE - Arxiu de Revistes Catalanes Antigues