200200

Un món desigual9

– Observa atentament la imatge i crea un titular i un peu explicatiu.

– Poseu en comú les vostres idees i valoreu quina és la que s’adapta millor a la imatge.

Rutina de pensamentTITULARS

Bombai (Índia).

Els éssers humans obtenen els recursos dels sectors primari, secundari i terciari per satisfer les seves neces-sitats bàsiques, com ara l’alimentació, la indumentària i l’educació. La distribució desigual d’aquests recursos al món genera grans desequilibris econòmics i socials.

» CONTINGUTS

1. Les desigualtats socioeconòmiques al món

2. Els països desenvolupats

3. Els països subdesenvolupats

4. Els països emergents

5. Les conseqüències de la globalització

6. Respostes a la globalització

Visió 360º La pobresa al món

Aprèn a Analitzar l’IDH

201

202

Les grans desigualtats socioeconòmiques divideixen el món en països desenvolupats i subdesenvolupats. En els últims anys han destacat, entre els subdesenvolupats, alguns països pel seu potencial econòmic.

1.1. El desenvolupament humà desigualAl món hi ha un desenvolupament humà desigual perquè hi ha un desequilibri entre la població i la distribució dels recur-sos. Els països que tenen més facilitats per obtenir recursos són els països desenvolupats. En canvi, els països en els quals els recursos no arriben a tota la població es coneixen com països subdesenvolupats.

Països desenvolupats del centre Els països desenvolupats del centre se situen a l’hemisferi nord. Reben aquest nom perquè controlen la riquesa i influei-xen en l’economia i la política mundials.

Aquests països tenen un baix creixement de la població i molts recursos, ja que, o bé els produeixen, o bé els compren o ex-ploten en altres països.

Entre aquests països es distingeixen tres centres de decisió: els Estats Units, la Unió Europea i el Japó, els quals exercei-xen un control econòmic i polític sobre les seves àrees d’influència (Amèrica, la resta de països europeus i l’Àsia oriental, respectiva-ment) i sobre els països subdesenvolupats de la perifèria.

Així mateix, destaca Rússia com a potència econòmica i polí-tica emergent. Austràlia i Nova Zelanda també es consideren països desenvolupats del centre per la seva economia, encara que geogràficament pertanyen a la perifèria.

Els països desenvolupats han globalitzat, o difós per tot el món, el seu model econòmic, polític, cultural i social, gràcies als avenços tecnològics, especialment Internet, que els permet estar connectats amb qualsevol lloc del planeta.

Països subdesenvolupats de la perifèria Els països subdesenvolupats de la perifèria se situen majoritària-ment a l’hemisferi sud. Reben aquest nom perquè presenten una economia subdesenvolupada o en vies de desenvolupament.

Tenen un elevat creixement de la població però pocs recur-sos, ja sigui perquè no els tenen i no els poden comprar fora, ja sigui perquè, encara que són rics en recursos, no disposen d’indústries pròpies per extreure’ls. Habitualment, aquests re-cursos solen ser explotats per empreses dels països desenvo-lupats en el seu propi benefici.

Entre aquests països, es diferencien de la resta el Brasil, la Xina, l’Índia i Sud-àfrica, ja que, gràcies a la seva població i al desenvolupament econòmic, s’han convertit en potències emergents que exerceixen la seva influència sobre les deci-sions econòmiques mundials.

Unitat 9

1. Les desigualtats socioeconòmiques al món

Recurs Qualsevol element que es pugui utilitzar per satisfer les necessitats humanes, com ara les matè-ries primeres alimentàries i energètiques.

La desigualtat al món Segons el Banc Mundial, el total d’éssers humans que viu en la pobresa més absoluta, amb un dòlar al dia o menys, ha crescut de 1 200 milions el 1987 a 1 500 en l’actualitat.

Com explica el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), «la pobresa no es defineix exclusivament en termes econòmics, també significa mal-nutrició, reducció de l’esperança de vida, falta d’accés a aigua potable i a condicions de salubritat, malalties, anal-fabetisme, impossibilitat d’accedir a l’escola, a la cultura, a l’assistència sanitària, al crèdit o a certs béns».

Estem davant d’una pobresa que coexisteix amb una ri-quesa en augment, de manera que, en els últims 40 anys —tal com assenyala el mateix informe del Banc Mundial—, s’han duplicat les diferències entre els 20 països més rics i els 20 més pobres del planeta.

És potser en les diferències en el consum on les desigual-tats apareixen amb més claredat: per cada unitat de peix que es consumeix en un país pobre, en un país ric se’n consumeixen 7; per a la carn la proporció és 1 a 11; per a l’energia, 1 a 17; per a les línies de telèfon, 1 a 49; per a l’ús del paper, 1 a 77; per a automòbils, 1 a 145.

Adaptat i traduït de: Reducción de la pobreza, a http://links.edebe.com/rdd6

Subministrament alimentari d’energia (2011)

PaïsosQuilocalories/persona/dia

Quilocalories/persona/dia

Països

Alemanya Equador

Bolívia Espanya

Burkina Faso Indonèsia

Congo Paraguai

Austràlia Eritrea

Brasil Índia

Cambodja Kenya

3 549 2 267

2 172 3 183

2 647 2 643

2 056 2 518

3 261 1 640

3 173 2 321

2 382 2 092

203

MAGRIB

Països emergents

Perifèria

Centres de decisió

Centre

Brasil

Xina

Índia

Sud-àfrica

Estats Units

Rússia

Unió Europea

Japó

AUSTRÀLIA I NOVA ZELANDA

OCEÀ PACÍFIC

OCEÀ ÍNDIC

OCEÀ ATLÀNTIC

AMÈRICA LLATINA I CARIB

ÀFRICA SUBSAHARIANA

ORIENT PRÒXIM I MITJÀ

SUBCONTINENT INDI

SUD-EST ASIÀTIC

NORD-EST D’ÀSIA

C E N T R E

PE

RI F

ÈR

I A

P E R I FÈR

I A

PERI FÈ

RIA

Un món desigual

CENTRE I PERIFÈRIA MUNDIAL

1. Elabora un esquema amb les característiques generals dels països desenvolupats i els subdesenvolupats.

2. Per què els països desenvolupats i els subdesenvolu­pats es coneixen també com països del centre i de la perifèria?

— Entre els països del centre, quins són els centres de decisió? Per què?

— Entre els països de la perifèria, quins són els països emergents? Per què es consideren així?

3. Llegeix el text sobre la desigualtat al món de la pàgina anterior, consulta la web del PNUD i respon:

— Què és el PNUD? Quina feina fa?

— Explica amb les teves paraules què significa «pobresa». Com defineix el PNUD la pobresa segons el text?

— Com ha augmentat la desigualtat al món en els últims anys?

— Per què diem que el desenvolupament humà és des­igual? http://links.edebe.com/y9

4. Observa la taula de subministrament alimentari d’ener­gia. Sabent que el consum adequat és de 2 400 a 2 700 quilocalories/persona/dia, agrupa els països se­gons que tinguin una alimentació escassa, adequada o excessiva.

— Localitza els països en el mapa amb l’ajuda de l’annex cartogràfic.

— En quines zones del món se situen els països que consumeixen menys calories? Coincideixen amb els països subdesenvolupats o de la perifèria? I els que consumeixen més calories, amb quins països coinci­deixen?

5. Observa l’animació http://links.edebe.com/nxr4 sobre la mida dels països segons la quantitat de dòlars amb què viuen les persones al dia.

— Explica com canvia el mapa. Fixa’t què passa a Àfri­ca i Àsia. I a Amèrica i Europa? Raona la teva res­posta.

— Al final de l’animació, per què creus que destaquen el Brasil, Sud­àfrica i la Xina?

Activitats

204

2. Els països desenvolupats Els països desenvolupats produeixen o controlen els recursos bàsics, la qual cosa els permet mantenir, en general, una socie-tat amb una elevada qualitat de vida.

2.1. Característiques demogràfiques i socials — Creixement natural baix. Es deu a una natalitat i una mor-

talitat baixes. Les necessitats alimentàries i sanitàries estan cobertes i moltes malalties han estat eradicades, per la qual cosa l’esperança de vida és elevada.

— Envelliment de la població. Es deu a l’elevada esperança de vida i a la natalitat baixa. El creixement del nombre de persones més grans de 65 anys, unit al descens de la po-blació activa, genera problemes amb les despeses socials per cobrir les necessitats i amb el finançament del sistema de pensions.

— Augment de la immigració. La població dels països menys desenvolupats es desplaça als països desenvolupats a la re-cerca de millores socials i econòmiques. Els immigrants són mà d’obra barata en aquests països, però la seva arribada pot generar problemes d’integració cultural i social.

— Urbanització de la societat. La majoria de la població viu en ciutats densament poblades i amb problemes com ara la contaminació, els transports i les infraestructures.

— Sistemes democràtics. La majoria d’aquests països tenen sistemes polítics democràtics i governs estables.

2.2. Característiques econòmiques — Economia terciarizada. Aquests països tenen un impor-

tant desenvolupament industrial tecnificat, però en les últi-mes dècades el sector terciari ha augmentat en detriment del sector secundari. Així, el comerç, les infraestructures, la tecnologia, el turisme, etc., donen feina a bona part de la població activa. El sector primari està tecnificat, per la qual cosa, amb menys mà d’obra, s’obté un gran rendiment.

— PIB per càpita elevat. L’alt desenvolupament de la produc-ció econòmica els permet tenir uns ingressos importants; per aquest motiu el PIB per habitant és elevat.

2.3. La societat del benestar Les característiques econòmiques i socials d’aquests països permeten que la seva població visqui en l’anomenada societat del benestar: aquella que té cobertes les necessitats bàsiques en alimentació, educació, sanitat, serveis socials, etc., i que té com a objectiu l’increment de la qualitat de vida de totes les persones.

Aquestes societats tenen un consumisme elevat, és a dir, es con-sumeixen béns sense moderació, incloses més calories de les necessàries. Tot i això, en alguns països la societat del benestar no arriba a tota la població, per la qual cosa es generen pobresa i marginació entre la ciutadania: és l’anomenat quart món.

Unitat 9

http://www.unesco.org/new/es

http://datos.bancomundial.org/

http://www.unicef.org/spanish/

http://unstats.un.org/unsd/mdg/home.aspx

Webs per consultar dades estadístiques sobre països.

Indústria automobilística tecnificada.

Hospital en un país desenvolupat.

Quart món Població que viu als països desenvolu-pats i que es troba marginada i desprotegida social-ment o econòmicament.

205Un món desigual

Vivim en una societat consumista?

Les societats desenvolupades formen part del que s’anomena societat de consum, on comprar i consumir són activitats quoti-dianes. El consum desenfrenat de béns i serveis es coneix com consumisme.

» Us influeix la publicitat a l’hora de triar els productes que vo-leu comprar? I la moda?

» Quins criteris de compra teniu? Sabeu qui i en quines condi-cions produeix el que consumiu?

» Quants dels productes que compreu són per divertir-vos? Quants són per cobrir necessitats bàsiques? Quins us ofe-reixen més qualitat de vida? De què podríeu prescindir?

» Creieu que la societat en què vivim és consumista? Raoneu totes les respostes i poseu-les en comú a classe.

Àgora

6. Elabora un esquema amb les característiques dels paï-sos desenvolupats.

7. Defineix els termes següents i explica la seva relació amb els països desenvolupats: envelliment de la pobla-ció, economia terciaritzada, urbanització de la societat, societat del benestar.

8. Observa la taula dels indicadors socioeconòmics i res-pon les preguntes:

— Segons les dades, es pot afirmar que tots els països de la taula se situen al centre mundial? Raona la teva resposta.

— Comprova la resposta anterior en el mapa del centre i la perifèria del primer apartat i justifica si hi ha alguna excepció geogràfica.

9. En grups, anoteu quins inconvenients té per a la societat l’envelliment de la seva població.

— Endarrerir l’edat de jubilació podria ser una solució? Quines altres solucions proposeu? Poseu les conclu-sions en comú amb la resta de la classe.

10. En grups, elaboreu un treball sobre els països d’Europa, amb l’ajuda de les webs de la pàgina anterior.

— Cada grup, escolliu cinc països, localitzeu-los en un mapa i anoteu-ne la superfície i la població.

— Busqueu dades sobre la seva economia, l’educació i la salut, i presenteu-los en forma de gràfiques i tau-les.

— Redacteu una conclusió justificant per què són països desenvolupats i si creieu que tenen una societat del benestar.

11. Explica el significat de l’afirmació següent:

«Per ser consumidors responsables, hem de tenir pre-sent que no sempre necessitem tot el que desitgem».

Activitats

+

+

Indicadors socioeconòmics (2012)

PaïsosTaxa de natalitat (‰)

Mortalitat infantil per sota dels 5 anys (‰)

Esperança de vida en néixer (anys)

Usuaris Internet (%)

PIB per càpita (dòlars)

Despesa pública en salut (% PIB)

Despesa pública en educació (% PIB)

8

13

10

13

8

4

5

4

8

3

81

82

82

79

83

84

82

72

81

79

42 597

67 442

28 274

51 749

46 731

9

6

7

8

7

5

5

5

5

4

Alemanya

Austràlia

Espanya

Estats Units

Japó

206 Unitat 9

3. Els països subdesenvolupats Al contrari que els països desenvolupats, la majoria dels països sub-desenvolupats, anomenats també del Tercer Món, presenten un impor-tant dèficit de recursos bàsics. De totes maneres, hi ha diferents graus de subdesenvolupament.

3.1. Característiques demogràfiques i socials — Creixement natural elevat. Es deu a l’alta natalitat i al descens de la

mortalitat, gràcies a les ajudes mèdiques rebudes dels països desen-volupats. Com a conseqüència, són països amb un elevat volum de població jove.

— Sanitat i educació insuficients. L’Estat no pot oferir uns serveis sani-taris i educatius dignes per falta de recursos econòmics (per a la cons-trucció d’hospitals i escoles) i humans (falta de metges, mestres…).

— Alimentació i malalties. L’alimentació és deficient pel fet que l’agri-cultura, base econòmica d’aquests països, és poc productiva. La gana, al costat de la falta d’aigua potable i la sanitat insuficient, fan que aquesta població, especialment els nens, sigui més vulnerable a les malalties, i per això, la mortalitat infantil és elevada.

— Creixement urbà. La majoria de la població és rural, però l’elevat creixement natural ha incrementat l’emigració a les ciutats. Aquestes han crescut i s’han convertit en megaciutats, però sense planificació i amb un gran dèficit en infraestructures.

— Governs febles i conflictes. Molts països estan governats per dic-tadures o governs inestables, i presenten nombrosos conflictes so-cials, ètnics, religiosos o polítics.

3.2. Característiques econòmiques — Economia de subsistència. La base de l’economia és el sector

primari. El rendiment agrícola és baix, ja que es tracta de petites explotacions que utilitzen tècniques agràries poc evolucionades. Les grans explotacions agrícoles tecnificades dediquen la seva produc-ció a l’exportació.

La indústria sol ser deficient i està poc tecnificada. Les indústries més desenvolupades pertanyen a les multinacionals, que es traslla-den a aquests països perquè hi troben matèries primeres, mà d’obra abundant (tenen molta població jove) i una legislació més permissi-va. El sector terciari està poc desenvolupat.

— Intercanvi desigual. Exporten matèries primeres a baix preu als paï-sos desenvolupats. Com que no tenen indústries adequades, com-pren als països rics els productes manufacturats, més cars. Aquest intercanvi desigual empitjora la seva economia i agreuja la seva de-pendència de l’exterior.

— Producte interior brut per càpita baix. La major part d’aquests paï-sos tenen un PIB per càpita molt baix. No obstant això, hi ha alguns països que són una excepció, perquè presenten un PIB per càpita elevat (per exemple, perquè tenen petroli, com ara l’Aràbia Saudita). En aquests casos el PIB sol estar repartit de manera molt desigual, per la qual cosa les seves característiques demogràfiques i socials segueixen sent pròpies de països en desenvolupament.

Hospital a la República Centreafricana.

Nens recol·lectant te (Madagascar). Els nens són una mà d’obra barata. Treballen per contribuir a l’economia familiar.

Origen del Tercer Món

Els països del Tercer Món o subdesenvolu-pats havien estat colònies europees. Entre 1945 i 1970, les metròpolis els van permetre independitzar-se a canvi de mantenir-hi els seus privilegis econòmics, i així continuar amb el control i l’explotació econòmica: és el neocolonialisme.

Els nous Estats van necessitar ajuda econò-mica i tècnica. Per aquest motiu, van rebre dels països desenvolupats préstecs que ha-vien de retornar amb interessos: és el deu-te extern, el qual impedeix el creixement dels països subdesenvolupats, ja que bona part de la riquesa que generen serveix per pagar-lo.

Com a conseqüència del neocolonialisme i el deute extern, aquests països depenen econòmicament dels països desenvolupats.

207Un món desigual

12. Elabora un esquema amb les característiques dels paï-sos subdesenvolupats. Compara’l amb el de l’activitat 6.

13. Defineix els termes següents i explica com afecten l’economia dels països subdesenvolupats: neocolonia-lisme, deute extern i intercanvi desigual.

14. Observa la taula d’indicadors socials i econòmics i justi-fica si aquests països pertanyen al Tercer Món.

— Quina relació pot tenir la dada dels usuaris d’Internet amb el desenvolupament d’un país?

— Compara les dades amb les dels països de l’apartat anterior. Quines diferències hi observes?

— On situaries els països de la taula, al centre o a la pe-rifèria mundial? Per què? Comprova la teva resposta en el mapa del primer apartat de la unitat.

15. Llegeix el text sobre Bangla Desh. Per què ha crescut la indústria tèxtil?

— Com són les condicions laborals? Quines conseqüèn-cies han tingut?

16. Organitzeu un debat sobre la necessitat de tenir feina:

— A les fàbriques de Bangla Desh, els treballadors s’hau rien de negar a treballar en aquestes condi-cions? Per què no ho fan?

— Si les multinacionals solucionen la falta de segure-tat, pujarà el preu del producte final que paguem els consumidors? Estaríem disposats a pagar més per aquests productes?

— Quines solucions proposeu en tots dos casos?

17. Per què és important que les empreses dels països des-envolupats inverteixin en els països en desenvolupa-ment? En quines condicions?

— Elabora un informe sobre possibles mesures per su-perar la pobresa en aquests països.

18. Dueu a terme un treball seguint les pautes de l’activitat 10 sobre països de l’Amèrica Llatina, del Magrib, d’Àsia i de l’Àfrica subsahariana.

— Redacteu una conclusió en la qual relacioneu subdes-envolupament, emigració, intercanvi desigual i pobresa.

Activitats

+

+

La indústria tèxtil a Bangla Desh

A Bangla Desh la indústria tèxtil ha crescut molt de pressa els darrers anys. Representa el 40% del sector industrial del país i produeix aproximadament el 80% de les exportacions. Aquest creixement es deu al fet que les grans multi-nacionals s’han instal·lat en aquell país perquè els salaris que es paguen estan entre els més baixos del món, la qual cosa abarateix el preu final del producte.

Un aspecte positiu d’això és que l’ocupació femenina en aquesta indústria ha permès a les dones obtenir petits ingressos, i per això en les darreres dècades s’ha produït un descens de l’elevada taxa de mortalitat infantil.

No obstant això, la falta de seguretat laboral dels treballadors ha provocat darrerament alguns accidents greus, com l’ocorregut l’abril del 2013, quan l’esfondrament d’un edifici de diverses plantes amb tallers tèxtils va causar la mort de més de 1 100 persones. Aquest accident va impressionar els con-sumidors de tot el món i les multinacionals que treballen al país, que han pres mesures per millorar la seguretat.

Indicadors socioeconòmics (2012)

PaïsosTaxa de natalitat (‰)

Mortalitat infantil per sota dels 5 anys (‰)

Esperança de vida en néixer (anys)

Usuaris Internet (%)

PIB per càpita (dòlars)

Despesa pública en salut (% PIB)

Despesa pública en educació (% PIB)

Deute extern (milions de dòlars)

Bangla Desh

Camerun

Txad

Haití

Nigèria

20

36

44

26

40

46

127

169

70

124

70

55

51

63

52

6

6

2

11

33

752

1 167

1 035

771

2 722

1

2

4

3

2

2

3

3

-

-

26 130

3 671

1 830

1 154

10 076

208 Unitat 9

4. Els països emergents En les últimes dècades, alguns dels països situats en la perifèria mun-dial han experimentat un creixement econòmic tal que estan canviant l’ordre internacional.

4.1. Quins són? Els països emergents són aquells que han assolit un important creixe-ment que els ha convertit en potències econòmiques en ascens a escala mundial. Entre ells destaquen els BRICS: el Brasil, Rússia, l’Índia, la Xina i Sud-àfrica. També són països emergents Mèxic, Tailàndia, Corea del Sud, Turquia i Indonèsia, entre d’altres.

Característiques econòmiques i socials Aquests països destaquen per la seva extensió territorial, els seus re-cursos naturals, el potencial demogràfic (que els converteix en grans consumidors i aporta mà d’obra per a la indústria), la seva industrialit-zació creixent, un comerç exterior en augment i un increment progres-siu del PIB, frenat en els últims anys per la crisi mundial.

El creixement urbà es basa en una incipient classe mitjana que segueix el model consumista dels països desenvolupats. No obstant això, bona part de la seva població continua amb un nivell de vida baix o es troba en el llindar de la pobresa, vivint del sector primari i amb uns serveis de sanitat, educació, infraestructures, etc., insuficients.

4.2. Els BRICS El Brasil, Rússia, l’Índia, la Xina i Sud-àfrica (BRICS), amb el 43% de la població mundial, el 25% del PIB i el 56% del creixement econòmic mundial, formen el grup més destacat de països emergents.

— Brasil. Té importants recursos naturals (ferro, alumini, petroli…), un gran potencial agrícola i una destacada indústria agroalimentària, tèxtil, aeronàutica i farmacèutica. El Brasil ha experimentat un con-siderable desenvolupament socioeconòmic en els últims anys, però encara té grans desigualtats socials.

— Rússia. Hereva de l’antiga Unió Soviètica, que va ser una superpo-tència mundial durant bona part del segle xx, en l’actualitat intenta mantenir l’estatus de potència destacada, sobretot gràcies als seus recursos energètics, com el petroli i el gas.

— Índia. És una potència agrícola mundial, amb un desenvolupament del sector industrial (tèxtil, químic…) i de serveis (noves tecnologies) que ha incrementat el comerç. L’Índia presenta un gran potencial demogràfic, però té importants desigualtats socials.

— Xina. Amb un territori molt extens, una gran capacitat militar i di-plomàtica, i més de 1 300 milions d’habitants, la Xina destaca per la fabricació de tot tipus de productes a baix preu, que exporta arreu del món, la qual cosa la converteix en líder mundial del comerç. Tam-bé realitza grans inversions a l’estranger en recursos naturals i ener-gètics, finances, infraestructures, tecnologia, etc.

— Sud-àfrica. Potència econòmica del continent africà per la seva ri-quesa mineral: or, platí, diamants, carbó… Destaquen la seva indús-tria de transformació i un sector de serveis en creixement.

Potencial demogràfic Capacitat de crei-xement demogràfic d’un país amb una gran quantitat de població jove.

Carrer comercial a Pequín (Xina).

Barri de Chaoyang, Pequín (Xina). Els països BRICS presenten desigualtats socials que s’observen a les grans ciutats, on conviuen zones comercials que segueixen el model dels països desenvolupats amb barris més pobres.

Origen del terme BRICS

El terme BRIC es va començar a usar el 2001 per referir-se a un grup de països emergents destacats en l’àmbit mundial: el Brasil, Rússia, l’Índia i la Xina (en anglès, China). El 2009 els BRIC van celebrar la seva primera cimera a Iekaterinburg (Rús-sia). El 2011 el grup es va ampliar en incor-porar-s’hi Sud-àfrica i va passar a denomi-nar-se BRICS.

209Un món desigual

El creixement dels BRICS Una de les novetats més grans en la primera dècada del segle xxi ha estat la progressiva importància assolida pel grup deno-minat BRICS. Els quatre països clàssics BRIC reuneixen dues cinquenes parts de la població mundial, posseeixen abundants matèries primeres i potencial energètic i han substituït les ve-lles potències industrials occidentals en la producció massiva de manufactures i serveis. El seu pes en la diplomàcia mundial és cada vegada més gran.

L’exemple de la Xina és el més espectacular, ja que des del final d’aquesta última dècada ha sobrepassat com a potència econò-mica el Japó i s’ha col·locat en el segon lloc mundial, just darrere dels Estats Units. La Xina representa un 20% de la població del planeta i aspira a aconseguir el mateix percentatge en altres in-dicadors, com ara el comerç mundial, el consum d’energia o la recerca científica.

Adaptat i traduït de: R. Villares i A. Bahamonde, El mundo contemporáneo. Del siglo xix al xxi. Taurus, 2013.

19. Explica què són els països emergents i elabora un esque-ma amb les seves característiques econòmiques i socials.

20. Analitza els indicadors socioeconòmics dels BRICS.

— És un grup de països amb unes dades homogènies o entre ells hi ha diferències? Quines?

— Quins països tenen un PIB per càpita més elevat? Quins són els indicadors socials més favorables? En quins casos coincideixen?

— Compara les dades amb les dels països desenvolu-pats i subdesenvolupats dels apartats anteriors. Qui-nes semblances i diferències hi observes?

21. Llegeix el text d’aquesta pàgina i explica qui són els BRICS. Per què es refereix als BRIC com els «quatre països clàssics»? Per què destaca aquest grup de paï-sos entre els emergents?

— Per què els autors diuen que el pes dels BRICS en la diplomàcia mundial és cada vegada més gran?

— Per què la Xina és un exemple espectacular? Quines són les seves característiques econòmiques? A què aspira aquest país?

— Observa la taula dels BRICS en xifres. Quin país des-taca sobre els altres? Raona, segons les dades, si l’afirmació que la Xina és un exemple espectacular és certa.

22. Analitza les dades del PIB i del PIB per càpita de les dues taules. Quina és la dada del PIB de la Xina? És el més elevat entre els països BRICS? Les dades de Rús-sia i de l’Índia són semblants entre si?

— Quina és la dada del PIB per càpita de la Xina? Segueix sent el país amb la dada més elevada? Quines dades presenten Rússia i l’Índia? Segueixen sent semblants?

— Per què es donen aquestes diferències entre el PIB i el PIB per càpita?

23. Reprèn la rutina de pensament Titulars. Després de l’estudi de les desigualtats socioeconòmiques del món, observa altre cop la imatge inicial de la unitat i escriu-ne un titular.

— Comparteix les anotacions inicials i les noves amb la resta de la classe i explica als teus companys com i per què ha canviat la teva manera de pensar.

Activitats

+

+

Indicadors socioeconòmics dels BRICS (2012)

PaïsosTaxa de natalitat (‰)

Mortalitat infantil per sota dels 5 anys (‰)

Esperança de vida en néixer (anys)

PIB per càpita (dòlars)

Despesa pública en salut (% PIB)

Despesa pública en educació (% PIB)

Usuaris Internet (%)

Brasil

Rússia

Índia

Xina

Sud-àfrica

15

12

22

12

21

16

12

61

15

47

74

68

66

75

56

50

53

13

42

41

11 340

14 037

1 503

6 091

7 352

4

3

1

3

4

6

4

3

-

6

Els BRICS en xifres (2013)

PaísMilions d’habitants

PIB (bilions de dòlars)

Potència econòmica mundial

Lloc en el rànking d’exportadors

Brasil

Rússia

Índia

Xina

Sud-àfrica

196

142

1 240

1 340

53

2,3

2

1,8

8,4

0,4

7a.

9a.

10a.

1a.

29a.

22

9

19

1

41

210 Unitat 9

5. Les conseqüències de la globalitzacióCom ja saps, la globalització consisteix principalment en la in-ternacionalització de la política i de les relacions econòmiques, comercials i financeres; però també té connotacions socials i culturals. Per tant, els diferents grups de països que has estu-diat estan interconnectats.

La valoració d’aquest fenomen és complexa. D’una banda, la glo-balització es considera positiva per al desenvolupament de les societats, especialment als països considerats motors de la glo-balització. D’altra banda, hi ha inconvenients que afecten sobre-tot els països de la perifèria i les capes socials menys afavorides.

5.1. Conseqüències positivesAlgunes de les principals conseqüències positives són:

— El creixement del comerç. La globalització ha permès el creixement dels intercanvis comercials i l’hegemonia defi-nitiva del lliure comerç. Aquest creixement ha originat un augment de la riquesa als països on s’ha generat, princi-palment les grans potències econòmiques (els motors de la globalització), i també a les potències regionals emergents, com ara la Xina o l’Índia.

— Noves formes de comercialització. Gràcies als avenços en la connectivitat humana (en el transport i les telecomuni-cacions) s’han desenvolupat noves formes de distribució i comercialització, més fàcils d’operar, com ara la compra de productes a través d’Internet.

— La deslocalització. La deslocalització beneficia sobretot les multinacionals, que poden dur a terme les seves activi-tats en diferents països, ja que estan connectades perma-nentment gràcies a les noves tecnologies. Això els permet retallar despeses en salaris i impostos, que solen ser més baixos als països poc industrialitzats; i per a aquests països pot ser un avantatge, ja que les multinacionals hi inverteixen i hi creen llocs de treball. Malgrat tot, això té una contra-partida negativa tant per a la població dels països rics, on augmenta l’atur perquè tanquen moltes indústries, com per a la població dels països on s’instal·len les multinacionals, ja que les condicions de treball acostumen a ser dolentes i no hi ha control de l’impacte sobre el medi ambient.

— Canvis en el món laboral. La globalització ha ajudat a la crea-ció de nous llocs de treball, com per exemple els relacionats amb les noves tecnologies, i ofereix noves oportunitats de tre-ballar en altres països (mobilitat laboral). També ha permès una nova manera de treballar, el teletreball o treball a distància, ja que hi ha moltes feines que es poden fer des de qualsevol lloc (per exemple, des de casa) mitjançant la connexió a Internet.

— Informació a l’instant. La informació es transmet a qual-sevol lloc del planeta ràpidament, gràcies als satèl·lits i In-ternet, i podem estar permanentment informats. A més, la informació a l’instant dels esdeveniments té una gran in-fluència en moltes decisions polítiques, econòmiques (per exemple, a la borsa), socials i culturals arreu del món.

L’enorme volum de contenidors als grans ports mundials reflecteix la importància dels intercanvis comercials internacionals.

A través d’Internet podem adquirir nombrosos productes i serveis i efectuar transaccions bancàries, entre d’altres operacions. El comerç a la xarxa és un dels sectors econòmics més puixants dels darrers anys.

211Un món desigual

24. Elabora un esquema amb els avantatges econò-mics, sociopolítics i culturals de la globalització.

25. Explica per què diem que els avantatges de la globalització són notoris especialment als paï-sos desenvolupats. Posa’n exemples.

— Creus que aquests avantatges incideixen en tots els grups socials dels països desenvolu-pats?

26. Explica com afecta la globalització en les formes de comercialització.

27. Assenyala quins són els avantatges d’obtenir la informació a l’instant.

28. Explica quins són els avantatges de la globalit-zació sociopolítica.

29. Llegeix el text del costat i respon les preguntes.

— Per què l’autor creu que la globalització cultu-ral és positiva per a les persones?

— Creus que tots els habitants del planeta tenen l’oportunitat de construir la seva pròpia iden-titat cultural, tal com afirma l’autor? Justifica la resposta.

— Creus que la globalització cultural hauria de tenir límits? Justifica la resposta.

— Fixa’t en la imatge que acompanya el text. Comenta-la tenint en compte el que has es-tudiat sobre les conseqüències de la globa-lització en l’àmbit cultural. Mira d’assenyalar alguns aspectes positius i d’altres que al teu parer poden ser negatius.

— Difusió cultural. La globalització proporciona la possibi-litat de conèixer altres cultures i pobles, fet que ajuda a l’enriquiment cultural de les persones i, per tant, a l’entesa entre poblacions i societats diverses.

En efecte, les noves tecnologies de la informació i la co-municació han contribuït a democratitzar l’accés als recur-sos culturals, que ara estan a l’abast de gairebé tothom, en qualsevol indret on hi hagi un equip informàtic o un telèfon intel·ligent amb connexió a Internet.

— Mundialització de valors sociopolítics. La globalització ha permès la difusió del sistema polític de la democràcia, ja que cada vegada hi ha més països del món que han adoptat aquest sistema. També ha permès la propagació del con-cepte de drets humans establert per la cultura occidental, de manera que cada cop més persones són conscients de la seva importància i en reclamen l’aplicació arreu del món.

Així mateix s’han globalitzat alguns valors socials positius, com la cura del medi ambient i la voluntat d’impulsar un desenvolupament sostenible.

+

Barreja d’elements occidentals i orientals en un carrer de Xangai (Xina).

Activitats

Avantatges culturals de la globalitzacióLa modernització fa desaparèixer moltes formes de vida tradicionals, però alhora obre oportunitats i constitueix, a grans trets, un gran pas endavant per al conjunt de la societat. [...]

Un dels grans avantatges de la globalització és que estén d’una manera ra-dical les possibilitats que cada ciutadà d’aquest planeta interconnectat –la pàtria de tothom– construeixi la seva pròpia identitat cultural, d’acord amb les seves preferèn-cies i motivacions ínti-mes i mitjançant accions voluntàriament decidi-des. Ja que, ara, ja no està obligat, com en el passat i encara en molts llocs en el present, a acatar la identitat que, recloent-lo en un camp de concen-tració del qual és impossible escapar, li imposen la llengua, la nació, l’Església, els costums, etcètera, del medi en què ha nascut. En aquest sentit, la globalització ha de ser benvinguda perquè amplia d’una ma-nera notable l’horitzó de la llibertat individual.

Les cultures necessiten viure en llibertat, exposades a la comparació contínua amb cultures diferents, gràcies a la qual cosa es renoven i s’enriqueixen, i evolucionen i s’adapten a la fluència contínua de la vida. [...] La globalització no farà desaparèixer les cultures locals, tot el que hi hagi en elles de valuós i digne de sobreviure trobarà en el marc de l’obertura mundial un terreny propici per germinar.

Traduït de: M. Vargas Llosa, «Las culturas y la globalización», a El País, 16 abril 2000.

212 Unitat 9

5.2. Conseqüències negativesAlgunes de les principals conseqüències negatives són:

— Augmenten les diferències econòmiques entre els estats i les persones. Les recessions econòmiques es contagien amb més facilitat pel fet d’estar interconnectades les eco-nomies mundials. Augmenten la inestabilitat, la precarietat laboral i les taxes d’atur, i apareixen fenòmens d’exclusió social als països desenvolupats. Les crisis econòmiques fan que augmenti la desigualtat.

— Creix l’intercanvi desigual. El comerç es fonamenta cada cop més en unes relacions asimètriques. És a dir, l’intercanvi desigual es produeix entre els països industrialitzats i els menys desenvolupats, ja que els primers fixen els preus de compra de les primeres matèries que adquireixen als segons.

— La concentració de la informació. Aquest fet impedeix que la informació sigui plural i contrastada. Per tenir informació immediata d’un esdeveniment des de qualsevol lloc del pla-neta es necessita una gran infraestructura. Per aquest mo-tiu, els grans grups de comunicació controlen els mitjans de comunicació de masses o mass media (premsa, ràdio, televisió i pàgines web), que arriben a milions de persones sobre les quals tenen una gran influència.

Aquests grups de comunicació decideixen quines notícies es retransmeten i com s’expliquen, i per això els ciutadans no poden contrastar-les i formar-se la seva pròpia visió de la realitat.

— La uniformització de la cultura. La difusió cultural té el perill que una cultura prengui, per influència o per imposició, les característiques d’una altra cultura, i les substitueixi per les seves pròpies. Així, pot aparèixer una cultura global, fet que comportaria la pèrdua de la diversitat cultural.

Avui dia es produeix un procés d’aculturació pel qual la cultura occidental, que domina en gran part els mitjans de comunicació de massa, difon les seves formes de vida i els seus valors arreu del planeta. Així, les societats més febles o minoritàries corren el risc de perdre la seva cultura sota el pes d’una altra més forta i majoritària. Així doncs, hi ha modes i comportaments occidentals que s’han uniformitzat i han esdevingut globals: s’escolta la mateixa música, es consumeix el mateix menjar o es vesteix de manera similar en molts llocs del món.

— La deslocalització. Als països desenvolupats, té la seva part negativa perquè el tancament de fàbriques i la reduc-ció de plantilles de treballadors generen atur i una dismi-nució dels salaris; i als països poc industrialitzats, perquè la seva economia passa a dependre pràcticament de les multinacionals, es genera més contaminació ambiental i es permeten unes dures condicions de treball (baixos salaris, jornades laborals llargues, etc.).

— La difusió de valors socials negatius, com l’etnocentrisme, l’individualisme i el consumisme. A més, de vegades hi ha individus o grups socials que rebutgen l’ordre social i polític mundial de manera violenta, a través d’accions terroristes.

Un nen treballant al camp a l’Índia. La globalització dels drets humans no ha arribat a molts llocs del món.

Influència cultural dels EUAEls Estats Units, amb [una desimboltura] admirable, po-blen els nostres somnis d’una onada d’herois mediàtics […]. Mentre que, per exemple, no compren a l’estranger més que l’1% de les pel·lícules que consumeixen, inunden el món amb produccions de Hollywood, telefilms, dibuixos animats, videoclips, còmics, etc. Per no parlar dels models de vestits, urbanístics o culinaris. […]

D’aquesta manera, convertit en l’amo dels símbols, l’imperi nord-americà es presenta ja davant nostre amb l’aparença seductora dels encantadors de sempre. Propo-sant- nos entreteniments a gogó, distraccions encadena-des, llaminadures per als ulls…, aquest nou hipnotitzador entra a l’assalt en el nostre pensament i li inocula idees que no són les nostres. No tracta d’obtenir la nostra submissió per la força, sinó per encantament, no per una ordre, sinó pel nostre propi consentiment.

Traduït de: I. Ramonet,«Un delicioso despotismo», Le Monde Diplomatique, maig 2000.

Aculturació Procés de canvi cultural pel qual deter-minades formes de vida o de cultura han estat intro-duïdes en una societat a través del seu contacte amb una altra societat diferent.

Exclusió social Situació de pobresa i desempara-ment en què es troben determinats grups socials o individus que no tenen accés a les possibilitats labo-rals, econòmiques, etc. de la majoria dels ciutadans.

213Un món desigual

6. Respostes a la globalització Com a reacció a les conseqüències negatives de la globalit­zació sorgeixen els anomenats moviments antiglobalització. Són mobilitzacions massives en què hi participen grups, associa­cions i persones diverses que protesten contra la globalització.

Els mitjans de comunicació s’hi refereixen amb aquest nom, però la majoria d’aquests moviments no estan en contra de la globa­lització, sinó a favor d’una globalització més humana i solidària.

— Denuncien que la globalització que coneixem en l’actualitat és insolidària i desigual.

•Insolidària, perquè les decisions econòmiques que s’im­posen mundialment les prenen uns quants països, or­ganismes internacionals o empreses multinacionals (els agents de la globalització), sense tenir en compte les ne­cessitats de tots els països i persones, especialment dels habitants del Tercer Món.

•Desigual, perquè no tothom disposa dels mateixos mi­tjans. Per exemple, el Tercer i el Quart Món no disposen dels mitjans de comunicació i tecnològics adequats per a accedir a la globalització.

— Reclamen que es globalitzin de la mateixa manera no tan sols l’economia sinó també la cultura i l’educació, l’ecologia, els drets humans i el benestar econòmic i social.

Manifestació de protesta antiglobalització (Seattle, EUA, desembre de 1999).

El moviment de resistència global

El formen diferents col·lectius de diversos països que tenen en comú el rebuig al model econòmic neoliberal. La primera gran mobilització de protesta contra la globalització va tenir lloc el 1999, en el marc de la cimera de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) a Seattle (EUA). Des de llavors, han simul-taniejat les accions de protesta —contra la cimera del G-8 a Gènova (2001), contra la guerra de l’Iraq (2003), «contracime-ra» a Rostock (2007)— amb l’elaboració de propostes alterna-tives, principalment a través del Fòrum Social Mundial (FSM), que es reuní a Porto Alegre (Brasil) el 2001 i aplega cada any representants de moviments socials d’arreu del món.

Sota el lema «Un altre món és possible», denuncien el fet que la globalització deixa al marge la ciutadania i critiquen el po-der dels països més rics, de les grans empreses multinacionals i de les organitzacions internacionals (FMI, Banc Mundial).

L’expansió d’Internet i les noves tecnologies ha afavorit el seu crei xement i l’impacte de les seves propostes: defensa dels drets humans y del medi ambient, contra la pobresa i a favor d’una millor distribució dels recursos, regulació dels fluxos in-ternacionals de capitals, condonació del deute extern als paï-sos menys desenvolupats, mesures contra la degradació del medi ambient i el tràfic d’armes, i a favor de l’eradicació del treball infantil i la internacionalització de la justícia. Concep-tes com l’economia solidària, el comerç just, la banca ètica i els microcrèdits tenen l’origen en aquests moviments.

30. Elabora un esquema amb els inconvenients de la globalització.

31. Explica què és l’intercanvi desigual i entre qui es produeix. A qui beneficia i a qui perjudica? Per què?

32. Explica amb paraules teves el significat d’uni­formització de la cultura i de cultura global. Qui­na és la cultura que s’està difonent en el món en l’actualitat? Per què?

33. Llegeix el text de la pàgina anterior i respon les preguntes.

— Quins aspectes de la cultura nord­americana s’estenen per altres cultures? Com ho fan?

— Com es produeix l’extensió d’aquesta cultu­ra, per imposició o per influència?

— Quins aspectes de la teva cultura creus que provenen de la cultura nord­americana? I d’altres cultures? Creus que això és positiu o negatiu? Justifica la resposta.

34. Explica els avantatges i els inconvenients de la deslocalització.

35. Què són els moviments antiglobalització? Com defineixen la globalització actual? Per què? Què reclamen?

— Creus que aquests moviments reben un nom adequat? Per què? Com creus que se’ls po­dria anomenar?

Activitats

214

214

N

0 2 000 4 000 km

< 5% Molt baix

5 a 14,9% Moderadament baix

15 a 24,9% Moderadament alt

25 a 34,9% Alt

35 o més. Molt alt

Sense dades

Visió 360º

La pobresa és la dificultat de les persones per accedir als béns i serveis essencials (alimentació, sanitat, educació, cultura…) que els garanteixin una qualitat de vida digna i un desenvolu-pament personal i social satisfactori.

La fam és l’escassetat d’aliments bàsics i de nutrients neces-saris per al creixement i la salut de les persones. La fam impe-deix treballar, estudiar o jugar, frena el creixement econòmic, provoca l’exclusió i, per tant, genera pobresa.

La pobresa al món

Unitat 9

El 23,3% de les famílies espanyoles amb un o dos fills viu en situació de pobresa

A Espanya, la crisi econòmica mundial ha afectat durament la població, fins al punt que l’any 2013 el 2,6% patia per falta d’aliments. El 27% de la població estava per sota del llindar de risc de pobresa i hi havia 943 000 llars amb nens en les quals tots els adults es trobaven sense feina. Les persones desprotegides socialment o econòmicament als països desenvolupats es coneixen com el quart món.

Part dels que passen gana al món són agricultors

1 990 > 1 015 milions de persones passaven gana al món. 2 013 > 842 milions de persones passaven gana, de les quals, 827

milions en països en desenvolupament o subdesenvo lupats: • 47 milions l’Amèrica Llatina i el Carib (7,9% de la població). • 223 milions a l’Àfrica subsahariana (24,8% de la població). • 552 milions a Àsia-Pacífic (13,5% de la població). • El 75% són petits agricultors. El 60% són dones.

La fam al món

215

Un món desigual 215

El quart món: infrahabitatges i amuntegament

Les persones marginades o desprotegides socialment i econòmicament a les grans ciutats dels països desenvolupats (immigrants sense papers, persones sense feina, famílies desnonades del seu domicili, etc.) de vegades han de compartir l’habitatge. Diverses famílies viuen en el mateix pis, i diverses persones comparteixen habitació.

Aquestes persones perden el dret a la privacitat.

Els nens veuen afectat el seu desenvolupament, dormen malament i no poden fer les feines de l’escola en un lloc tranquil, la qual cosa repercuteix en el seu rendiment.

El quart món: els sense sostre

Captaires que arrosseguen els seus estris en un carro, aturats de llarga durada sense recursos, immigrants sense papers, persones amb problemes d’alcoholisme o drogoaddicció… A tots ells els falta un lloc on allotjar-se, ja sigui de forma temporal o permanent.

A les ciutats del món desenvolupat hi ha serveis municipals per als sense sostre, com ara albergs de transeünts, xarxes d’inserció i orientació, etc. A més, diverses organitzacions d’ajuda ofereixen menjar a les persones que viuen al carrer, bé a través de menjadors, bé contactant amb elles als carrers, on passen la nit.

L’eina Checkthis permet crear miniwebs de manera senzilla.

http://www.checkthis.com

En primer lloc, has de recopilar la informació necessària sobre el tema en què treballaràs (entrevistes, textos, imatges, vídeos, enllaços...). Un cop tinguis tot el que necessites, has d’entrar a la web, prémer el botó «new post» » i se-leccionar l’opció «create a new post online».

A continuació, has de posar un títol a la teva pàgina web i completar les op-cions entre les quals pots triar: text, imatge, vídeo... Des de la barra lateral dreta de la pàgina podràs escollir el tipus de lletra i canviar el fons amb qual-sevol imatge. Quan acabis, prem «publish» i «no edit». Així ja hauràs creat la teva pàgina web.

» En grups, busqueu informació sobre el quart món a la vostra ciutat o en una localitat propera i elaboreu una miniweb sobre el tema. Per a això, po-deu consultar les webs de diverses ONG o bé entrevistar persones que hi treballen. Cada grup ha d’investigar sobre un tema (habitatge, educació, desnutrició…) i completar la miniweb.

Cre@ctivitat: Elaborar una miniweb

La fam al món:

http://links.edebe.com/5h2ns http://links.edebe.com/78r http://links.edebe.com/rdbyay

Per conèixer més bé els problemes del quart món:

http://www.caritas.es http://www.bancodealimentos.es/ http://www.cruzroja.es/

216

Aprèn a » Analitzar l’IDH

Unitat 9

Què és l’IDH? L’IDH, o Índex de Desenvolupament Humà, és un indi-cador elaborat per l’ONU que permet valorar la riquesa o la pobresa dels països del món. És un dels indicadors més utilitzats per analitzar el grau de desenvolupament dels països perquè combina indicadors socials (salut i educació) i econòmics (ingrés nacional brut).

Classificació de l’IDH

Els països es classifiquen, segons el valor de l’IDH, en-tre 0 i 1:

— Valor més proper a 1: desenvolupament humà més alt.

— Valor més proper a 0: desenvolupament humà més baix.

— Valor superior a 0,600: país amb un nivell de desen-volupament acceptable.

PPA (Paritat de Poder Adquisitiu) Indicador econòmic que permet comparar el poder de compra real dels ciuta-dans de diferents països i que pren en consideració factors com ara el valor de la moneda.

Indicador d’IDH Descripció InterpretacióSalut

Educació

Riquesa econòmica

Vida llarga i saludable

Coneixements

Nivell de vida digne

» Esperança de vida

» Anys de mitjana d’escolaritat

» Anys esperats d’escolaritat

» Ingrés Nacional Brut (INB) per càpita

» Mitjana d’anys que una persona pot esperar viure, calculada al mo-ment de néixer.

» Anys que han estat escolaritzades les persones més grans de 25 anys.

» Anys d’escolarització previstos per a nens i nenes en edat escolar.

» Valor produït per tots els sectors de l’activitat econòmica d’un país durant un any, inclòs el que ciuta-dans i empreses del país han pro-duït a l’estranger. L’INB per càpita és el resultat de dividir el valor de l’INB d’un país pel seu nombre d’habitants.

Una elevada esperança de vida indica alts nivells de salut i nutrició en la població.

Com més anys en tots dos casos, més elevats són l’índex d’educació i la taxa d’alfabetització del país. Si la mitjana prevista per a nens i nenes en edat escolar és més gran que la mitjana d’anys que van estar escolaritzats els més grans de 25 anys, l’educació en els últims anys ha millorat en aquest país.

Com més alt és el valor de la producció dels sectors d’un país, més gran és la seva riquesa econòmica.

Per càpita indica quina quantitat de riquesa correspondria a cada habitant si es repartís uniformement.

Es consideren països d’ingressos baixos aquells amb un INB per càpita de 1 035 dòlars o menys; països d’ingressos mit-jans, els que tenen un INB per càpita entre 1 036 i 12 616 dòlars; països d’ingressos alts, aquells que tenen un INB per càpita de més de 12 616 dòlars.

Índex de Desenvolupament Humà (2012)

Països IDHEsperança de vida (anys)

Anys de mitjana d’escolaritat

Anys esperats d’escolaritat

INB per càpita (PPA) en dòlars

Noruega

Canadà

Egipte

Hondures

Afganistan

Sierra Leone

0,955

0,911

0,662

0,632

0,374

0,359

81

81

74

73

49

48

12,6

12,3

6,4

6,5

3,1

3,3

17,5

15,1

12,1

11,4

8,1

7,3

48 688

35 369

5 401

3 426

1 000

881

217

Activitats

1

Un món desigual

Elabora una anàlisi de l’IDH dels països de la taula seguint els passos explicats.

— Indica quins països han aconseguit les tres dimen-sions del desenvolupa-ment humà que mesura l’IDH.

— Dedueix quins països són desenvolupats, quins es-tan en vies de desenvolu-pament o són emergents i quins són subdesenvolu-pats. Localitza’ls en el mapa del primer apartat de la uni-tat i conclou si la teva de-ducció ha estat encertada.

— La Xina s’ha convertit en una potència econòmica mundial. Per què el seu IDH és acceptable i no elevat?

Passos per analitzar l’IDHMètode Aplicació

Identificació i comparació de les dades

» Llegir les dades i com-parar-les entre si o amb un altre indicador de referència.

Interpretació de les dades

» Relacionar les dades i indicar les possibles causes per les quals es donen i les conseqüèn-cies que poden tenir.

Conclusió

» Deduir quin tipus de paï-sos són els analitzats.

Noruega i el Canadà tenen un IDH molt alt, superior al 0,900, en comparació amb l’Afganistan i Sierra Leone, amb un IDH molt baix, per sota de 0,400. Egipte i Hondures presenten un IDH acceptable per-què supera els 0,600. Les dades d’esperança de vida de Noruega i el Canadà i d’anys esperats d’escolaritat representen gairebé el doble que els de l’Afganistan i Sierra Leone, mentre que les dades de mitjana d’escolaritat i d’INB per càpita són quatre vegades superiors o més.Egipte i Hondures presenten unes dades intermèdies en tots els indicadors.Entre els anys de mitjana i els anys esperats d’escolaritat hi ha hagut un augment en tots els països.

L’esperança de vida elevada en els dos primers països assenyala una mortalitat baixa i un alt nivell de nutrició i salut, contràriament a l’Afganistan i Sierra Leone, països en què l’esperança de vida és molt baixa, cosa que indica una alta mortalitat a causa del dèficit sanitari i nutricional. Egipte i Hondures tenen una esperança de vida bastant elevada, i això indica que són països que han incorporat millores sanitàries i nutricionals. Tots els països han millorat els seus nivells d’educació en els últims anys. Els dos primers països par-teixen amb una mitjana elevada, els dos següents se situen en un terme mitjà, i els dos últims, malgrat l’augment de l’escolaritat, tenen un dèficit en educació, ja que les xifres segueixen sent molt baixes. L’INB per càpita indica una economia desenvolupada a Noruega i el Canadà, amb uns ingressos alts. D’aquí deduïm una despesa important en educació i salut. A Egipte i Hondures l’INB és mitjà. L’Afganistan i Sierra Leone presenten un INB baix, per tant, amb poca despesa en salut i educació.

Noruega i el Canadà són països desenvolupats i han aconseguit les tres dimensions del desenvolupa-ment humà: vida llarga i saludable, coneixements i nivell de vida digne. Egipte i Hondures es troben en desenvolupament. L’Afganistan i Sierra Leone són països subdesenvolupats.

Índex de Desenvolupament Humà (2012)

Països IDHEsperança de vida (anys)

Anys de mitjana d’escolaritat

Anys esperats d’escolaritat

INB per càpita (PPA) en dòlars

Països Baixos

Espanya

Xina

Paraguai

Malawi

Burundi

0,921

0,885

0,699

0,669

0,418

0,355

81

81

74

73

55

51

11,6

10,4

7,5

7,7

4,2

2,7

16,9

16,4

11,7

12,1

10,4

11,3

37 282

25 947

7 945

4 497

774

44

Com s’analitza l’IDH?A continuació analitzarem l’Índex de Desenvolupament Humà dels països de la taula de la pàgina anterior.

218218

•   Per resumir la unitat, completa l’esquema següent en el teu quadern. T’ajudarà a estudiar. 

SÍNTESI

Unitat 9

•  La riquesa al món es distribueix de forma des­igual. 

•  La globalització té conseqüències diverses, po­sitives i negatives, depenent dels països i de les capes socials de la població.

•  Els països desenvolupats  se  situen al  centre mundial. Es caracteritzen per una societat del benestar en  la qual  la població té cobertes  les necessitats  bàsiques  en  alimentació,  salut  i educació. Tenen un PIB per càpita alt. 

•  Els països subdesenvolupats  se  situen en  la perifèria mundial. La seva població no té cobertes les necessitats bàsiques. Tenen un PIB per càpita baix i molts d’ells arrosseguen un important deute extern a causa del neocolonialisme. 

•  Els països emergents se situen majoritàriament a la perifèria. Destaquen el Brasil, Rússia, l’Índia, la Xina i Sud­àfrica. Han experimentat un creixement econòmic, amb un PIB en augment, encara que la majoria de la seva població se situa en un nivell de vida baix, amb uns recursos insuficients. 

DADES CLAU

Països desenvolupats

• Estats Units• ..........................• Japó

• ......................• ......................• ......................• ......................• ......................

UN MÓN DESIGUAL

sorgeixen

format per

Països subdesenvolupats Països emergents

destaquen característiques

generals

• Controlen els recursos.

• Influeixen en l’economia i la política mundials.

característiques

generals

• Països pobres, sense recursos.

• Antigues colònies. • Conflictes violents pel

control dels recursos.

BRICS: • Brasil• ..........................• Índia• ..........................• ..........................

destaquencaracterístiques

generals

• Gran creixement econòmic

Característiques demogràfiques i socials

Característiques econòmiques

Característiques demogràfiques i socials

Característiques econòmiques

Característiques demogràfiques i socials

Característiques econòmiques

• ......................• ......................

• ......................• ......................• ......................• ......................• ......................

• ......................• ......................• ......................

• ......................• ......................• ......................• ......................• ......................

• ......................• ......................• ......................• ......................• ......................

219219

Activitats finals

Un món desigual

1. Compara les dades de població activa per sectors d’ocupació (2014) dels països següents i raona si són desenvolupats o subdesenvolupats.

2. Llegeix el text i explica quins recursos naturals la Xina extreu d’Àfrica. Quins altres països busquen recursos en aquest continent? Per què els obtenen amb facilitat?

— Per què la Xina, segons diu el text, té enormes ne-cessitats de matèries primeres?

— Què significa que la Xina està deixant una petjada ambiental a l’Àfrica? Actua de la mateixa manera en el seu propi territori?

— Debateu a classe: els països emergents tenen dret a explotar els recursos naturals sense tenir en compte el medi ambient, tal com van fer els països desen-volupats al seu moment? Es pot contaminar el medi ambient mentre no sigui el del propi país?

3. Aplica la destresa compara i contrasta a les dues imatges i completa l’esquema. Una de les conclusions a les quals heu d’arribar és a quin tipus de país per-tany cada imatge.

La fusta de Guinea Bissau o Moçambic; el petroli del Sudan, Angola i Guinea Equatorial; l’urani de Níger, el cobalt de la República Democràtica del Congo, el coure de Zàmbia, el peix de Mauritània i l’ivori de Tanzània, Kenya o el Camerun. Àfrica s’ha convertit en l’escenari principal d’una guerra a gran escala pels recursos naturals en la qual la Xina, un país de 1 300 milions d’habitants amb enormes necessitats de ma-tèries primeres, no deixa de guanyar batalles. I la voracitat del gegant asiàtic és tan gran com la petjada ambiental que està deixant al seu pas.

Ni més ni menys que el 30% de la coberta forestal d’Àfrica central està sota concessió xinesa per a la seva explotació. El més paradoxal de la qüestió és que les autoritats del país asiàtic mostren, al mateix temps, un gran interès a protegir els seus propis boscos, tot mantenint moratòries a la tala i aprovant una legislació cada vegada més restrictiva per a l’explotació de la fusta. No solament els xinesos; també altres països emergents com l’Índia, el Brasil, Corea del Sud o Rús-sia hi estan agafant posicions, però no hi ha dubte que el país més poblat del món està guanyant la batalla.

Les indústries extractives s’aprofiten de l’escassa regulació ambiental o de la feblesa d’alguns Estats africans per obtenir així un benefici més gran.

Adaptat i traduït de: «La multinacional china». El País, 22 juny 2014.

...................... ......................

...................... ......................

En què s’assemblen?

Imatge A Imatge B

En què es diferencien pel que fa a…?

Semblances i diferències més importants

• Infraestructura• Mobiliari• Material

......................

......................

......................

......................

......................

......................

Conclusió

...................... ......................

...................... ......................

Canadà

Cambodja

Colòmbia

Regne Unit

Uganda

2,2

71,3

17,7

1,2

67

Primari (%) Secundari (%) Terciari (%)

19,9

9,5

20,6

18,9

5,5

77,9

19,2

61,7

79,9

24,5

a

b

Països

220

Analitzar indicadors socioeconòmics

1. Observa i analitza els indicadors de la taula.

— Quins països o regions tenen un PIB per càpita més elevat? I més baix? Quins tenen una esperança de vida més alta? I més baixa? Quina relació creus que te-nen aquests dos indicadors?

— Fixa’t en les xifres d’educació. Quina relació tenen amb el PIB per càpita?

— Quins països o regions tenen una taxa de població urbana més alta? I més baixa?

— Coincideixen les regions amb menys població urbana amb les que tenen un PIB per càpita més baix? Són re-gions desenvolupades o subdesen-volupades?

— Les dades de la taula reflecteixen el desenvolupament humà desigual? Justifica la teva resposta.

Posa a prova les teves competències

Interpretar mapes i gràfiques i elaborar un informe

2. L’any 2000, 189 països van signar la Declaració del Mil·lenni de les Nacions Unides, segons la qual es comprometien a complir vuit objectius abans de l’any 2015 per eradicar la pobresa al món.

— Entra a la primera web i anota els vuit objectius.

— Amb l’ajuda d’un atles, anota els noms dels països de la riba del golf de Guinea.

— Analitza les dades dels objectius 1, 2, 3, 4 i 7 que els mapes i les gràfiques de la segona web ofereixen sobre aquests països. Per a això, fes clic en els subgrups i en els indicadors.

— Elabora un informe amb aquestes dades en el qual concloguis si els països de la riba del golf de Guinea pertanyen al món desenvolupat, al subdesenvolupat o bé estan en vies de desenvolupament. Raona si estan en condicions d’aconseguir els objectius del mil·lenni.

Aprenentatge basat en problemesPBL

3. L’ONG Educació i Futur vol posar en marxa una cam-panya per apropar les escoles i els mestres a nens i ne-nes de països amb dificultats en l’accés a l’educació.

El teu equip i tu sou responsables del disseny de la campanya. Us encarreguen dissenyar el programa d’intervenció a Etiòpia, Haití, Sierra Leone i el Txad. Per dissenyar el programa, heu d’analitzar dades di-verses: accés a Internet, nombre d’ordinadors per persona, població urbana i despesa en educació.

Amb totes les dades heu de redactar un informe amb les conclusions sobre el model d’escola neces-sari i el tipus d’intervenció que s’ha de desenvolupar.

Podeu consultar les webs següents:

http://links.edebe.com/25ahx

http://links.edebe.com/rp8242

http://links.edebe.com/2waxfn

Regions / Països

Esperança de vida (anys)

Població urbana (%)

PIB per càpita (dòlars)

Taxa finalització educació primària (%)

Indicadors socioeconòmics (2012)

http://links.edebe.com/q4 http://links.edebe.com/z3qa

Estats Units

Amèrica Llatina i Carib

Unió Europea

Europa i Àsia central

Àsia meridional

Àsia oriental i Pacífic

Orient Mitjà i Nord d’Àfrica

Àfrica subsahariana

79

75

81

72

67

74

71

56

83

79

74

60

31

54

60

37

51 749

9 575

32 954

6 889

1 397

5 187

4 897

1 648

102

102

98

99

88

92

91

99

221

Reflexiona— Què sabies sobre les diferències socials i econòmiques que hi ha entre els països?

— En el treball en equip, què has aportat al grup?

— Per les característiques socials i econòmiques del nostre país, diries que és un país desenvolupat, subdes-envolupat o emergent? I per la seva situació geogràfica, estaríem al centre o a la perifèria mundial?

Diari d’aprenentatge

L’Amina va néixer en un país de l’Àfrica subsahariana. Té 26 anys i sis fills. No va poder anar a escola perquè havia d’ajudar els seus pares en les feines del camp i anar a buscar aigua a la font, que estava a una hora de camí. Ara treballa en una fàbri-ca de calçat durant 10 hores diàries per un petit salari que li permet enviar tres dels seus fills a l’escola. A més, és mestressa de casa, prepara el menjar, renta la roba al riu, neteja la casa…

La Sara va néixer en un país europeu. Té 30 anys i un fill. Va estudiar una carrera universitària. Treballa en una empre-sa de comunicació durant 8 hores diàries i triga una hora a anar i tornar a casa seva. A les tardes té cura del seu fill i fa les tasques de la casa: netejar, preparar el menjar, rentar la roba, cuinar…

N

0 2 000 4 000 km

Desenvolupament humà molt alt

Desenvolupament humà alt

Desenvolupament humà mitjà

Desenvolupament humà baix

Desenvolupament humà molt baix

PaïsosEsperança de vida (anys)

IDH

201

2

Irlanda

Islàndia

Jordània

Birmània

Uganda

Zàmbia

81

82

73

66

55

49

18,3

18,3

12,7

9,4

11,1

8,5

Anys esperats d’escolaritat

Analitzar dades de l’IDH

1. Què és l’IDH? Quins indicadors mesura?

— Analitza el mapa. Quins països o regions tenen un IDH més alt? I més baix? Relaciona’ls amb els països desenvolupats, subdesenvolupats o emergents.

— A partir de les dades següents, dedueix si l’IDH d’aquests països és alt, mitjà o baix. En quines regions del mapa se situarien?

— En grups, comenteu quina incidència tindria la globalització en aquests països.

Debat sobre la vida laboral

2. Llegiu el text i debateu a classe sobre la vida laboral femenina en un país en desenvolupament i en un altre desenvolupat.

— Què tenen en comú aquestes dues persones? Què les diferencia?

— Quines diferències i similituds observeu en les tas-ques que realitza cadascuna?

— Creieu que les condicions laborals de l’Amina han mi-llorat des que era petita? En què podrien millorar més?

— La Sara té una bona feina? Quins problemes laborals creieu que pot tenir?