Les activitatseconòmiques

El sector terciari

El sector terciari

1. El sector terciari o de

serveis agrupa totes les

activitats econòmiques que no

produeixen béns materials i

serveixen per a millorar la

qualitat de vida de les persones.

1.2 El sector terciariCarcterístiques:

• Als països industrialitzats és el sector amb més ocupació i el que genera més riquesa.

• Presenta una gran diversitat d’activitats no productives

• Comporta el desenvolupament tècnic i científicSón terciaris: L’administració pública Els serveis financers El comerç El Transport i les comunicacions Les activitats culturals, d’esport i d’oci El turisme Els serveis sanitaris i educatius La Transmissió de la informació (ràdio, TV, premsa, ...) Les assessories (advocats, publicistes, consultors, etc.)

Classificació de les activitats terciàries actualment:1. sector terciari clàssic o banal:

- feines que exigeixen poca preparació acadèmica

- poc remunerades

- Ex: hosteleria, transports, serveis domèstics

2. sector terciari superior o quaternari :

- activitats més qualificades relacionades amb la tecnologia, la ciència i la gestió

- ben remunerades

- Ex: serveis relacionats amb els avenços cientifico - tecnològics (microelectrònica, informàtica, la bioindústria, biogenètica, ind. espacial, gestió de grans empreses, etc)

1.3 Els serveis i els canvis socials

Causes de l’expansió del sector terciari:

1. Augment de l’esperança de vida serveis d’atenció a persones dependents

2. Incorporació de la dona al món laboral creació d’escoles infantils i serveis que facilitin la feina domèstic (tintoreria, menjars precuinats, neteja...)

3. Reducció jornada laboral (8h) i les vacances activitats d’oci i temps lliure (sector turístic)

4. Canvis en els processos productius:

– La fragmentació dels processos productius (producció en sèrie)

– Els processos també donen importància al disseny, la publicitats, el màrqueting, els serveis postvenda,....

5. Globalització i internacionalització: Cal modernitzar constantment els equipaments i serveis

utilitzats per garantir la competitivitat.

La globalització és un canvi social basat en l'increment de la

interconnexió entre diferents societats. Es pot aplicar en molts contextos: globalització cultural,

industrial, econòmica

6. La societat del consum i benestar La millora de les condicions de treball dels obrers als països

desenvolupats fa augmentar la demanda de serveis (oci o turisme). El consumisme. “L’Estat de Benestar” consisteix en proveir de múltiples serveis i

equipaments a càrrec de l’administració pública com l’educació, la sanitat, la cultura, la seguretat, els transports, etc.

PIB per sectors

Distribució al món: • Països industrialitzats: 58% PIB• Països en vies de desenvolupament: 50% PIB• Països subdesenvolupats: 37% PIB

PIB (Producte Interior Brut): és el valor de tots els béns i serveis finals produïts a una economia en un període de temps determinat. El PIB és la mesura bàsica d’un país, serveix per saber què s’ha produït en un país en un any. Tanmateix, només suma el que passa pel mercat (el mercat negre queda fora, per exemple).

2. El sector terciari al món d’avui

2.1 Característiques activitats sector terciari:

– Heterogènies: diversitat serveis, qualificació personal, dimensions de les empreses

– Intangibles i immaterials

– Impossibles d’emmagatzemar (oferta i demanda es regula a través tecnologia de la informació)

– Situades a prop del consumidor

– Nivell de mecanització relativament baix

– Activitats en expansió

– Repartides de forma desigual (països indusrials, o en vies de desenvolupament)

2.2 Classificació activitats terciàries

– Serveis socials

– Serveis de distribució

– Serveis a les empreses

– Serveis al consumidor

1.-Els serveis socials

1. L’educació lligada amb el grau de desenvolupament d’un país.

l’ONU vol aconseguir un “ensenyament primari universal”.

2. La sanitat és un dret que recull la “Declaració dels drets humans” de l’ONU, i també és un indicador del nivell socioeconòmic d’un país.

3. També serien serveis socials les pensions, els subsidis, els serveis administratius, etc.

El benestar social agrupa les activitats que procuren qualitat de vida a les persones i cobrir les necessitats més bàsiques.

Als pp.dd són serveis de dret: l’educació, l’assistència sanitària, la seguretat pública, justícia,etc...

Una gran part dels serveis socials són públics (finançats per l'Estat) als països europeus

2.- Serveis de distribució

Agrupen les activitats relacionades amb la circulació de les persones, de béns i d’informació:

–Transports

–Telecomunicacions

–Comerç a l’engròs

3.- Serveis a les empreses

Serveis que oferten empreses del sector terciari a empreses agrícoles i industrials

–Publicitat

–Recerca

–Banca i finances

–Assegurances

–Assessorament jurídic i fiscal

–Control de qualitat

–Neteja d’instal·lacions

4.- Serveis al consumidor

Serveis adreçats directament al públic consumidor

– Hosteleria (bars i restaurants)

– Comerç al detall

– Lleure (viatges i turisme)

– Reparacions i instal·lacions

– Serveis individuals (perruqueria, servei domèstic…)

3. LA SANITATUn exemple de servei social bàsic

3.1 Millora de l’esperança de vida al s.XX

Causes:

1. Millor alimentació (progressos agrícoles, nous conreusm, millora de les tècniqus de treball)

2. Millores en la higiene (clavegueres, recollida escombraries, aigua corrent a les cases, ús sabó)

3. Avenç medicina (vacunes i antibiòtics per combatre epidèmies i malalties)

Conseqüències:

Mortalitat Natalitat

La sanitat és un servei social bàsic. Totes les persones tenen dret a rebre assistència mèdica, però aquest dret només s’exerceix en els PP.II.

El dret a la salut el garanteix l’Estat (impostos)

3.3. Salut i riquesa

El nivell econòmic d’un país determina la qualitat del servei sanitari

Països pobres Països rics•Manquen serveis sanitaris

•Pateixen malalties transmissibles o infeccioses (sida, tuberculosi, malària)

•No es poden permetres vacunes i medicaments

•Hi ha serveis sanitaris

•Sanitat compta amb mitjans científics i tecnològics per combatre malalties

•Malalties de l’estil de vida: (sedentarisme, tabaquisme, mala dieta)

4. El turisme

Història: A l’Edat antiga: Els grecs, que donaven gran importància a l’oci,

anaven cada 4 anys a la ciutat d’Olímpia a celebrar les Olimpíades, mentre que els romans que havien construït les grans vies de comunicació anaven a Caracalla (les termes) o fins a les zones costeres.

A l’Edat Mitjana: els viatges es limitaran als recorreguts de pelegrinatge cap a Santiago, Roma, Terra Santa i a la Meca.

A l’Edat Moderna: continuen les peregrinacions religioses i es posa de moda entre els joves nobles viatjar. (Marco Polo;1300) i el desig de conèixer nous móns; descobriment d’Amèrica)

A l’Edat Contemporània: a partir de la creació de la màquina de vapor i la revolució del transport, els viatges comencen a popularitzar-se: Creació del ferrocarril i dels vaixells de vapor. Al 1841 en Thomas Cook realitza en primer viatge organitzat i

crea la primera oficina de viatges. Entre 1950 y 1973 es quan es comença a parlar del boom

turístic.

4.1 Causes de l’augment del turisme: L’augment del temps lliure o oci (jornada laboral 5 dies

amb cap de setmana lliure i vacances pagades) Societat del benestar: cobreix i assegura necessitats

bàsiques com la invalidesa, la vellesa (jubilats) L’increment de les rendes. Millores en els transports: generalització de l’automòbil i

millora xarxa viària i dels transports (tren, avió...) Noves pautes de comportament, com la necessitat de

conéixer altres parts del món. La liberalització de la circulació de persones.

El turisme és una de les principals font d’ingressos i treball de molts països, i involucra moltes activitats econòmiques: hostaleria, transport , agències de viatge, restauració, etc.

L’Organització Mundial del Turisme (OMT) va ser creada en 1925 amb el propòsit de promoure el turisme. Vincula formalment a las Nacions Unides des de 1976 al transformar-se en una agència executiva del PNUD. En

1977 es signa un conveni que formalitza la col·laboració con las NU, essent un organisme especialitzat del sistema

de las Nacions Unides des de el 2003. Té la seva seu a Madrid, España i compta amb 153 estats membres.

El missatge: El turisme és riquesa per a la persona, per a la família, per a la comunitat, pel país i pel món sencer.

TIPUS DE TURISME:Segons el tipus d’activitat turística:

1. Cultural: motivat pel desig d’ampliar coneixement.2. Ecològic: per visitar espais poc afectats per l’acció

antròpica.3. El turisme Religiós: pelegrinatges.4. Rural: viatges per allunyar-se de la vida urbana5. De salut: per recuperar-se física o psíquicament

(balnearis)6. Esportiu: per practica esports tradicionals o

d’aventura.(turisme alta muntanya)7. De sol i platja: turisme a la costa8. De negocis: viatges efectuats amb motius

professionals.

Cultural: Precisa de recursos històric-artístics pel seu desenvolupament. És més exigent i menys estacional.

Urbà: vinculat a les grans ciutats amb Patrimoni de la Humanitat. Monumental: vinculat exclusivament a monuments històric-

artístics. Arqueològic: vinculat a llocs amb jaciments. Etnogràfic: vinculat als costums i tradicions dels pobles. Literari:vinculat a esdeveniments de caràcter bibliogràfic.

D’altres: De formació (idiomes), Científic, Gastronòmic, Enològic, Industrial, Itinerant

Ecològic: es realitza en espais naturals i està estretament relacionat amb el turisme rural o al voltant d’un parc natural.

Agroecoturisme: es aquell on el visitant s’allotja en una habitació, però participa de les feines agrícoles, conviu i consum els aliments amb la família que els acull.

D’altres: Ornitològic, Rural, Agroturisme, etc.

Segons la intensitat de l’activitat:

Es consideren activitats de turisme actiu (vinculat al Turisme Rural):

Senderisme Cicloturisme i Bicicleta Tot Terreny (BTT) Turisme Eqüestre Escalada Activitats desenvolupades en aigües braves (ex. rafting) Activitats subaquàtiques Rem i navegació (ex. kayak de mar) Activitats aèries (globus, paracaigudisme) Activitats de neu (exceptuant l’esquí nòrdic i alpí) Multiactivitat (ex. raids)

Segons les característiques dels turistes

1. Juvenil2. De la tercera Edat3. Familiar4. De grup5. De masses6. De minories

Al voltant del turisme s’ha generat tota una activitat comercial que organitza viatges i estades són els tour operadors.

4.2 Distribució del turisme al món

Els fluxos de turisme es produeixen preferentment als països més desenvolupats.

Centres emissors:

ciutats

Nuclis receptors(Segons la distància):

Nuclis turístics propers

(fins a 200 km de radi)

•Caps de setmana•Cotxe/tren

Nuclis turístics intermedis

(fins a 2000 km de radi)•Vacances•Cotxe/tren/avió•Centres prioritaris: platja i muntanya

Nuclis turístics llunyans

(a partir de 2000 km)•Vacances /feina•Avió•Centres prioritaris: països tropicals

Grans àrees de destinació:

– Europa: àrea Mediterrània (França, Espanya, Itàlia, Grècia)

– El Carib: la península del Yucatan, Les Antilles o Cuba

– Xina i el sud-est asiàtic: Xina, Tailàndia, Indonèsia, Singapur i les Filipines.

– Oceania i arxipèlags del pacífic i el nord d’Àfrica.

L’ESTAT ESPANYOL

1998: 2n lloc de destinació turística al món.

2000: va superar els 75 mill de visitants .

Centres emisors: França, Portugal, Gran Bretanya, Itàlia i visiten Nuclis receptors: Les Canàries, Catalunya i País Valencià.

Principals destinacions turístiques al món

1

2 3

4

Principals destinacions turístiques al món

Principals destinacions turístiques a Espanya

Principals destinacions turístiques a Europa

1

2

El turisme a Catalunya:

Catalunya rep una proporció molt elevada del turisme total peninsular, principalment visiten la Costa Brava, la Costa

Daurada, Barcelona i els Pirineus.

El turime a Catalunya

Efectes positius:1. Creixement del PIB dels països receptors: creació i expansió

d’empreses i serveis (agències viatge, companyies aèries, empreses constructores, empreses d’animació...)

2. Activació del mercat de treball, ja que genera molts llocs de treball (cambrers, guies, socorristes...)

3. Promoció internacional de productes locals, que amplien el seu mercat.

4. Noves possibilitats econòmiques per al medi rural.5. Dinamització d’altres sectors econòmics: construcció, transports,

comerç6. Contacte amb altres cultures i aprenentatge de llengües

5. Conseqüències del turisme

Efectes negatius:

• Impacte medi ambiental:A la zona litoral, pèrdua de flora i fauna, alteració dels ecosistemes marins i contaminació.A àrees de muntanya, pèrdua de boscos, degradació de les aigües, urbanització, destrucció de fauna i flora.

•Als països pobres els operadors turístics i empreses de transport internacionals amb seu als seus països controlen el turisme. De manera que dels beneficis generats pel turisme només una petita part es queda en el país receptor, la resta va al país on hi ha la seu del tour operador

•Augment dels preus i de l’especulació del sòl: S’enriqueixen les gran empreses

•Atur ja que la feina relacionada amb el turisme té un caràcter estacional. (accentuat per crisi, terrorisme, etc)

Conferència de Davos (Suïssa), 3 de març de 2007

• El transport és l’activitat per mitjà de la nqual una persona o una mercaderia és traslladada d’un lloc a un altre.

• A partir de la Revolució Industrial es dóna també la revolució del transport. L’augment de la producció i del consum ha provocat un increment en l’ intercanvi mundial de mercaderies.

• Actualment els sistemes de transports són una gran xarxa molt complexa que engloba:

1. Transport terrestre

2. Transport aeri

3. Transport marítim

El transport

4.2 FUNCIONS DEL TRANSPORT:

– Desplaçament quotidià de la població (vivenda-treball, oci).

Origina trànsit

– Desplaçament a llocs molt allunyats (vacances, migracions…)

– Distribució de béns i de serveis

foto

4.3 LA REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS

Causa: poder transportar quantitats més grans de persones i de càrrega, d’una manera més ràpida, segura i econòmica.

La revolució dels transports ha consistit en:

–Augment del tonatge

–Intermodalitat (combinar diversos transports integrats gràcies a l’ús de contenidors)

–Augment de la velocitat (ferrocarril, avió)

–Millora en la infraestructura viària

–Augment de la seguretat (menys accidents)

–Reducció preu del transport (gràcies a l’augment de la capacitat de càrrega i de passatgers.)

–Els avenços en telecomunicacions (Internet; millor coordinació)

5. XARXES I TRANSPORTS

Xarxa de transport: conjunt d’infraestructures per on puguin circular fàcilment els vehicles (carretera, vies fèrries…)

– denses (àrees econòmicament importants)

– poc denses (països pobres)

Xarxes estan formades per eixos o línies que uneixen 2 o més punts connectats en forma de malla o xarxa que s’estén per un territori de forma més o menys densa

Nusos de transport: llocs centrals dels eixos (grans ciutats en zones de entrada/sortida

Foto tipus de xarxes d trasport pàg 126)

5.2 Les xarxes de transport terrestre: Sistema de transport més utilitzat que ha anat formant

una densa xarxa de d’infraestructures arreu de forma no homogènia

Carretera: infraestructura més usada, estructurada i densa per a transportar persones i mercaderies. Hi ha diferències entre pp. industrialitats i pp. pobres

Inconvenient: contaminació i impacte mediambiental Ferrocarril: el transport per ferrocarril és òptim per a recórrer distàncies

mitjanes i llargues, tant per a persones com mercaderies. El tren és un mitjà ràpid, segur i econòmic.

Inconvenient: rigidesa de la infraestructura ferroviàriaque es divideix en diverses xarxes:

regionals: que uneixen punts de concentració industrial o humana. trens d’alta velocitat, que és l’últim avenç.(TAV) transcontinentals: són línies de grans recorregut que uneixen països o

continents (transsiberià) Urbanes: (metro) que uneixen punts de la mateixa ciutat o àrea

metropolitana. A Espanya està controlat per RENFE. Catalunya controla Ferrocarrils de la Generalitat.

6.1 Transport aeri: El més rendible és el transport de passatgers. Actualment ha

augmentat tant que alguns aeroports estan sobresaturats, i s’ha hagut de reestructurar i ampliar (com és el cas del l’aeroport del Prat).

El trànsit aeri mundial està dominat pels EUA, Nova York, Chicago, Dallas o Miami són les més transitats.

Els aeroports que canalitzen més fluxos turístic a Espanya són els de Madrid i Barcelona, i els de Palma de Mallorca, La Palmas, Tenerife Sud, Màlaga i Menorca.

A Catalunya, junt amb el del Prat, tenim el de Reus i el de Girona.

Principals aeroports del món

Principals aeroports a Espanya

3.Transport marítim: està més encarat al transport de mercaderies i combustibles, mentre que el de passatgers a quedat reduït a distàncies curtes i creuers de luxe. Tipus: Fluvial: que fa servir el rius i canals artificials. Marítim requereix de punts d’arribada especialitzats. Els

ports. A nivell estatal hi destaca el port l’Algesires, Bilbao,

València, Les Palmas, Gijon i a Coruña. A Catalunya hi ha el port de Barcelona amb dues

grans terminals, i el de Tarragona especialitzat en químics.

El transport

Principals ports a Espanya

Port fluvial de Basilea (Suïssa)

(SI) ve de la mà de la revolució tecnològica, amb la informàtica, l’electrònica i la telemàtica i és el nom que rep la forma d'organització majoritària al segle XXI. Alguns mitjans de comunicació:

1. Tradicionals: telèfon, fax, ràdio, TV, premsa, revistes2. Telemàtics: Internet, Teletext, caixer automàtic, etc.

Comunicació i Societat de la Informació

Fractura digital: és una qüestió d'abast polític i social que fa referència a la diferència socioeconòmica entre les comunitats que

disposen d'accés a les noves tecnologies i les que no.

El comerç: és el conjunt d’activitats que tenen com a objectiu intercanviar béns i serveis, i que posen en contacte el productor (oferta) i el consumidor (demanda).

Característiques del comerç actual: Concentració de la demanda en zones molt poblades i amb

recursos financers. Internacionalització de les activitats comercials. Desenvolupament de noves tècniques comercials ( centres

comercials, Internet, Màrqueting...). Concentració del comerç en gran companyies productores.

El comerç

Vocabulari: Mercat concret: els mercats físics, com els dels pobles. Mercat abstracte: la borsa o mercats internacionals de

cotó, cautxú o mercuri. Política autàrquica: política d’autosuficiència econòmica: IPC: representa el preu mitjà d’una cistella de béns i serveis.

Per calcular-lo cal haver decidit prèviament quins seran els béns i serveis que entraran a la cistella, per exemple al 2006 van entrar 461 béns i serveis. Aquesta informació la treu l’INE a partir de la consulta a 20000 famílies.

Inflació: és la taxa percentual d’increment del nivell de preus durant un període de temps determinat.

El comerç

Tipologia: Comerç Interior: és el que es desenvolupa dins de les

fronteres d’un estat, i pot ser local, comarcal, provincial o estatal. Té com a funció distribuir la producció i les importacions d’un país. Els productes segueixen in circuit de distribució:.

El comerç

Productor Intermediari

(Majorista)

Comerciant(Minorista)

Consumidor

Tipologia: Comerç Exterior o Internacional: és l’intercanvi de béns i

serveis entre diferents països del món. Es mesura tenint en compte dos indicadors: Balança comercial: exportacions – importacions = +/- Balança de pagaments: ingressos – pagaments= +/-

El comerç

• Les importacions es refereixen a les despeses que les persones, les empreses o el govern d’un país fan en béns i serveis que es produeixen en altres països i que es porten des d’aquests altres països.

•Les exportacions són els béns i serveis que es produeixen en el país i que se venen i envien a clientes d’altres països.

•balança de pagaments és un document comptable on s'enregistren de manera sistemàtica totes les transaccions amb la resta del món pels residents d'un país, i la dels residents de la resta del mon amb el país durant un període de temps. Els criteris han estat fixats pel Fons Monetari Internacional i la que elabora el govern espanyol.

Mecanismes de control: Institucions: L’Organització Mundial del Comerç (OMC) que

regula i organitza el comerç internacional.Es caracteritza per: Tenir un creixement constant. Creació de blocs comercials com:

Mercats comuns: o associacions que intenten posar en comú els recursos econòmics. Així eliminen aranzels o desenvolupen programes d’ajuda o de cooperació. Ex. Mercat Comú Europeu.

Agrupacions comercials: són associacions econòmiques per comerciar un sol producte (OPEP).

Àrees de lliure comerç: com la NAFTA (North American Free Trade Agreement) entre Canadà, USA i Mèxic), que només eliminen aranzels.

El comerç

NAFTA (North American Free Trade Agreement )

Comerç just? és un sistema comercial alternatiu que ofereix als productors del sud accés directe als mercats del nord, i unes condicions laborals i comercials justes i igualitàries.

El comerç just?

Pregunta d’examen

Pregunta d’examen