COMISSIÓ DIDÀCTICA

Manresa, octubre 2013

300 ANYS DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ

Activitats per a cicle mitjà de Primària

ContingutsCanvis i continuïtats en el temps

Activitats per acicle mitjà de Primària

• Ús de fonts d’informació històrica diverses per obtenir informació i evidenciar els canvis i continuïtats

al llarg del temps, d’aspectes de la vida quotidiana, de l’entorn proper.

• Ús d’unitats de mesura temporal i aplicació de les nocions de canvi i continuïtat en l’anàlisi de l’evolució

d’algun aspecte de la vida quotidiana al llarg del temps, comparant cultures allunyades en l’espai o el

temps.

• Descoberta i valoració del patrimoni comarcal natural i cultural i aplicació de nocions de canvi i con-

tinuïtat en els paisatges.

Continguts del currículum de Primària de Cicle Mitjà a què es podria fer referència:

Criteris d’avaluació

Aplicar nocions de canvi i continuïtat a alguns aspectes de la vida quotidiana de les societats humanes i

situar alguns fets històrics rellevants, d’acord amb els criteris de successió i duració temporals. Utilitzar

fonts documentals i patrimonials per justificar aquests canvis i continuïtats.

1.1. Com era Manresa el 1713?

1. Manresa fa 300 anys

Fa 300 anys Manresa era una ciutat emmurallada, amb uns 5.500 habitants que vivien repartits en 1.160

cases. Fora muralla hi havia els ravals de Valldaura, Sant Andreu i les Codines.

En aquella època les ciutats eren molt més petites que no pas ara perquè al món hi havia molta menys

població i la majoria de la gent treballava al camp.

Font: http://www.monestirs.cat/monst/bages/ba15capu.htm

Imatge antiga de Manresa

1.2. Quins oficis tenien els habitants de Manresa al 1713?

A la ciutat hi vivien artesans i també pagesos que

treballaven els camps del voltant. Una tercera part

dels habitants de Manresa feia de pagès.

Els artesans eren les persones que fabricaven tot

els objectes que es necessitaven per viure i treba-

llar i s’anomenaven artesans perquè el treball el

feien manualment, amb les seves eines, però sense

màquines. Els artesans formaven agrupacions

d’oficis anomenades gremis i, de vegades, els del

mateix ofici s’agrupaven en el mateix carrer.

Aquests eren els principals oficis artesanals a què

es dedicaven dels manresans de fa 300 anys:

Mira el dibuix de la Manresa antiga de la pàgina anterior i assenyala-hi:

a/ Les muralles b/ La Seu c/ El Carme

d/ El Pont Vell e/ El riu Cardener f/ El portal de Les Piques

activitats

Gremis d’artesans

fa 300 anys a Manresa

Teixidors de lli

Espardenyers i corders

Sabaters

Cotoners, tintorers i torcedors

Pagesos

Fusters

Mestres de cases

Sastres

Clavetaires

Blanquers

Ferrers

Traginers

Argenters

1. Mira el quadre “Gremis d’artesans fa 300 anys” i escriu aquí sota el nom dels oficis que tu

coneguis:

2. Poseu-vos en parelles i busqueu al diccionari el significat de quatre oficis dels que no cone-

gueu. Escriviu-los aquí sota:

3. Escriu, al costat de cada imatge, l’ofici a què es dedicava:

ferrer espardenyer teixidor sabater

clavetaire corder traginer sastre

activitats

2.1. Per què es va produir l’incendi?

A l’any 1700 hi va haver dos prínceps, un de francès

i un d’austríac, que volien ser reis d’Espanya. El

príncep francès es deia Felip d’Anjou i el príncep

austríac era l’arxiduc Carles d’Austria. Com que no

hi havia acord, es va declarar una guerra i Catalu-

nya es va posar al costat de l’arxiduc Carles perquè

aquest va prometre als catalans respectar les seves

llibertats.

Manresa fou una de les primeres ciutats catalanes

que va jurar obediència a l’arxiduc Carles. La ciutat

va col·laborar força amb el seu exèrcit, tant en sub-

ministrament de munició i de queviures com en

contribució d’homes per a la guerra.

A l’any 1713 la ciutat va resoldre afegir-se a la crida

de la Generalitat de Catalunya formant una coronela

(grup d’artesans armats i equipats per la ciutat) per

defensar-se. Aquest va ser el motiu que va empè-

nyer el Duc de Pòpuli -que era qui manava l’exèrcit

de Felip d’Anjou- a destinar el general Armendáriz a

Manresa amb ordres de cremar la ciutat.

2. L’incendi de Manresa

Felip d’Anjou Arxiduc Carles d’Austria

Fonts: http://www.madridtotal.es/

http://blog5emedi.blogspot.com.es/2011_02_01_archive.html

2.2. L’incendi

El 13 d’agost de 1713 un gran exèrcit borbònic de

4.000 homes, i comandat pel general José de Ar-

mendáriz, arribà a les envistes de Manresa. El ge-

neral Armendáriz, en un primer moment, no va vo-

ler cremar la ciutat, però el seu superior, el Duc de

Pòpuli, li envià tres vegades ordres d’incendiar-la.

Davant d’això, Armendáriz va ordenar cremar les

cases de les famílies que havien marxat de la ciu-

tat i, perquè l’incendi no es descontrolés, va orde-

nar als veïns que retiressin la pólvora de les seves

cases. Va posar guàrdies per tota la ciutat.

Van incendiar les cases indicades. Les flames van

créixer i es van escampar. La força del vent va fer

cremar també algunes cases distants i algunes

porcions de pólvora que els habitants, com a pro-

ductes de negoci, tenien guardades a casa o senzi-

llament se n’havien oblidat de feia temps. El foc va

créixer amb tanta força que els soldats, atemorits

dels crits dels ciutadans i dels perills que consi-

deraven propers, van desmuntar les guàrdies. Els

habitants s’apartaren del perill del foc, però abans

d’aconseguir-ho en quedaren alguns de sepultats

sota les ruïnes. Armendáriz va ordenar a les tropes

que intentessin apagar les flames i posar ordre a la

situació tan descontrolada.

Llegeix el text anterior i contesta:

- Quants soldats enemics arribaven a Manresa?

- Com es deia el general que els manava?

- Aquest general tenia ganes de cremar la ciutat? Per què ho va fer?

- Van calar foc a tota la ciutat? Què va passar?

activitats

2.3. Parts de la ciutat afectades

En total es van cremar 522 cases, que era quasi mitja ciutat d’aquell temps. Aquest incendi va calcinar la

major part de les cases del Raval de Sant Andreu, el carrer de Santa Llúcia, el carrer de Codinella, el carrer

de Sant Miquel, el carrer de Sobrerroca, el carrer d’en Serarols, la Plaça Major, el carrer de Galceran An-

dreu, la Baixada del Pòpul, el carrer d’en Rigolfes, el carrer del Carme, el carrer del Pedregar, el carrer d’en

Botí, i el carrer de Na Canaleta.

http://historiesmanresanes.blogspot.com.es/2011/03/muralles-amunt.html

Marca damunt el mapa, amb un punt vermell, els noms dels carrers on es van cremar moltes

cases:

Santa Llúcia Sant Miquel Sobrerroca Plaça Major

Galceran Andreu Carme Pedregar

activitats

Aquest material didàctic és fruit del treball d’un equip de professors de Primària i Se-

cundària que han elaborat uns llibres sobre la Guerra de Successió perquè puguin ser

treballats a les aules dels nostres centres. Es tracta de Francesc Comas Closas, Jaume

Serra Carné, Joan M. Serra Sala i Francesc Serra Sellarès.

Aquest document s’ofereix de forma virtual al professorat de totes les escoles i insti-

tuts amb l’objectiu que es treballi la Guerra de Successió, el Tricentenari de la qual es

commemora aquest curs.

Amb aquests materials (un per a cicle mitjà de primària, un altre per a cicle superior

de primària i un altre per a ESO) es vol apropar la realitat històrica als alumnes dels

centres escolars i assenyalar el paper destacat que va tenir el Bages en la Guerra de

Successió.

Amb l’objectiu de que cada centre determini els continguts que li interessa més treba-

llar, s’ofereix un ampli ventall d’activitats de tot el període a fi que els docents selec-

cionin aquells aspectes que creguin més interessants per al seu alumnat.

La iniciativa compta amb el suport i la col·laboració del Consell Comarcal del Bages

que està coordinant les diferents activitats que es duen a terme als municipis de la

comarca per celebrar el tricentenari del 1714.

A més, el Consell Comarcal compta amb la col·laboració del Geoparc de la Catalunya

Central, un organisme que fomenta el turisme, la cultura i el patrimoni del territori.