4.4. Anàlisi de pressions i impactes sobre l’estat de les masses d ...€¦ · ramaderes, els fertilitzants minerals i, en menor grau els fangs de depuradores. En particular, la

Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya

Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-10a

478

4.4. Anàlisi de pressions i impactes sobre l’estat de les masses d’aigua subterrània

4.4.1. Aspectes generals

La finalitat de l’anàlisi de pressions i impactes és identificar les masses d’aigua en risc de no

assolir els objectius fixats per la DMA, per tal d’evitar-ne el deteriorament, i invertir tota

tendència a l’augment significatiu o sostingut de la contaminació conseqüència de l’activitat

humana. Al mateix temps, ajuda a refinar la seva delimitació per tal d’evitar incloure en una

mateixa massa estats i/o criteris de gestió molt diferents.

La informació que s’ha utilitzat amb la finalitat valorar aquest risc ha estat:

pressions existents al medi derivades de l’activitat humana.

la vulnerabilitat intrínseca de les masses d’aigua a ser contaminades.

els principals paràmetres de control de l’estat químic, així com dels nivells i tendències

piezomètriques pel control de l’estat quantitatiu.

Si bé les dades de partida són bàsicament les mateixes que s’han emprat en l’estudi de les

masses d’aigua superficials (fonts de contaminació puntuals, difuses i recàrregues o

extraccions que provoquin canvis en els nivells piezomètrics) el seu tractament ha estat

lleugerament diferent atès que l’impacte resultant d’una pressió dependrà tant del tipus i

magnitud de la mateixa com de la vulnerabilitat de la massa d’aigua o de l’escala geogràfica i

temporal a la que es treballi. En aquest sentit, s’ha introduït el concepte d’impacte potencial per

considerar els efectes que una pressió pot produir considerant l’escala temporal i els buits

d’informació.

Per a valorar els impactes sobre les masses d’aigua subterrànies cal acotar la magnitud de

cada pressió significativa i estimar la pressió conjunta sobre la massa d’aigua.

A continuació (Figura 4.4.1.) es presenta un esquema que explica el criteri utilitzat per

l’avaluació del risc:



479

Activitat odriving force

Pressió qualitativa i quantitativa

Vulnerabilitat

Impacte comprovat

Avaluació dels risc

Impacte potencial

(estat dereferència)

(valoraciófutura)

Alt / Moderat / Baix

En Risc de noassolir objectius(Art. 4.1.b DMA)

No Risc

Recursos disponibles

Impacte comprovat Impacte potencial

(piezometria de referència)

(Índexd'explotació)

(segonsimpacte)

Figura 4.4.1 Protocol d’anàlisi de les pressions i impactes per les aigües subterrànies.

4.4.2. Identificació de les pressions significatives

Les pressions són el resultat de les activitats en el medi que afecten o poden afectar l’estat

químic o quantitatiu de l’aigua subterrània.

A la Taula 4.4.1. es presenten les activitats/pressions significatives sobre les aigües

subterrànies de Catalunya. Per la seva distribució espacial, i seguint els requeriments de la

Directiva, les pressions poden ser difuses o puntuals.

Taula 4.4.1. Pressions significatives considerades sobre les masses d’aigua subterrània

TIPUS FONT PRESSIONS IMPACTES Dejeccions ramaderes Nitrats d’origen ramader Adobat i tractaments fitosanitaris Plaguicides i nutrients

Aplicació de fangs de depuradora (biosòlids) Compostos de N

Agricultura i ramaderia

Retorns de reg Contaminants relacionats. Difuses

Claveguerams i col·lectors urbans i industrials

Escolament i fuites. Salinitat, matèria orgànica, contaminació microbiològica, altres contaminants.

Abocaments, lixiviats i fuites. Contaminants Annex VIII de la DMA Puntuals

Activitat industrial Sòls contaminats Contaminants específics (Annex VIII de

la DMA)



480

TIPUS FONT PRESSIONS IMPACTES

Gestió de residus Dipòsits de residus industrials, urbans i especials

Contaminants diversos

Dipòsits i tancs soterrats Pèrdues i fuites Hidrocarburs

Activitat minera Runams salins Salinització Estacions depuradores d’aigües residuals

Abocaments Amoni

Extraccions d’àrids

Afecció a la zona no saturada, rebliments incontrolats impermeabilització de la llera

Augment de la vulnerabilitat, metalls, VOC’s

Captació Extracció d’aigua Intrusió marina, fluxos induïts, minva de recursos.

4.4.3. Contaminacions de fonts difuses

4.4.3.1. Dejeccions ramaderes

Una de les afeccions difuses més acusades a la qualitat de les aigües subterrànies deriva de

l’adobat dels conreus. A Catalunya, les tres fonts principals de nitrogen són les dejeccions

ramaderes, els fertilitzants minerals i, en menor grau els fangs de depuradores. En particular,

la presència a les aigües subterrànies de nitrats d’origen agrari, deguda, en gran part a

l’aplicació de dejeccions ramaderes, és la primera causa de contaminació de les aigües

subterrànies. S’entén per dejeccions ramaderes els excrements i residus del bestiar, sols o

barrejats, encara que s’hagin transformat. L’aplicació d’aquestes substàncies a l’àmbit territorial

de Catalunya està regulada a partir de la directiva de nitrats (91/676/CEE) i per un conjunt

normatiu:

- Reial Decret 261/1996, de 16 de febrer, sobre la protecció de las aigües contra la

contaminació produïda pels nitrats procedents de fonts agràries (BOE núm. 61, d’11 de març

de 1996)

- Decret 283/1998, de 21 d’octubre, de designació de les zones vulnerables en relació amb la

contaminació de nitrats procedents de fons agràries (DOGC 2760, de 6.11.1998).

- Ordre de 22 d'octubre de 1998, per la qual s'aprova el Codi de bones pràctiques agràries en

relació amb el nitrogen (DOGC 2761, de 9.11.1998).



481

- Acord de Govern de 3 d'abril de 2000, pel qual s’aprova el Pla de Prevenció i correcció de la

contaminació per nitrats.

- Decret 167/2000, de 2 de maig, de mesures excepcionals en matèria de fonts d’abastament

públiques afectades per nitrats (DOGC 3141 de 17.5.2000).

- Decret 205/2000, de 13 de juny, pel qual s'aprova el programa de mesures agronòmiques

aplicables a les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de

fonts agràries (DOGC 3168 de 26.6.2000)

- Decret 119/2001, de 2 de maig, pel qual s'aproven les mesures ambientals de prevenció i

correcció de la contaminació de les aigües per nitrats (DOGC 3390 de 17.5.2000)

- Decret 220/2001, d'1 d'agost, de gestió de les dejeccions ramaderes

- Decret 476/2004, de 28 de desembre, pel qual es designen noves zones vulnerables en

relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries

Mitjançant les dades del cens ramader de la Subdirecció General de Ramaderia s’han estimat

les tones de nitrogen generades en funció del tipus de bestiar. Les equivalències de producció

emprades són:

- bestiar vaquí: 51,1 kg de N/any,

- bestiar porcí: 8,5 kg de N/any,

- bestiar oví: 4,5 kg de N/any,

- aviram: 0,5 kg de N/any,

- bestiar equí: 63,8 kg de N/any,

S’ha estimat que a Catalunya es produeixen unes 120.000 tones de nitrogen d’origen ramader.

El 43% d’aquesta producció de nitrogen prové de la ramaderia porcina, el sector boví genera el

30% i l’aviram suposa el 21% del total.

Al Mapa 4.4.1 es mostra aquesta càrrega de nitrogen generada. Es representa, per comarca, el

nitrogen total generat respecte les hectàrees totals de superfície de la comarca on es genera.

Al Pla d’Urgell és on aquesta relació mostra valors més elevats doncs s’estima que es generen

unes 5.300 tones de N. Altres comarques amb valors de producció notablement elevats són la

comarca d’Osona, el Pa de l’Estany i el Segrià.



482

Mapa 4.4.1. Relació entre la producció total de nitrogen i les hectàrees de cada comarca (Kg N/ha).

Per a avaluar la pressió que aquest N pot suposar a la qualitat de les aigües subterrànies s’ha

valorat la relació entre el nitrogen total d’origen ramader produït per comarca i les hectàrees de

superfície agrària útil (SAU), les quals són les susceptibles de rebre l’aplicació de les



483

dejeccions ramaderes (Mapa 4.4.2). Amb aquesta consideració es constata que les comarques

d’Osona i Pla de l’Estany és on aquesta pressió serà més notable, seguides pel Vallès Oriental.

Mapa 4.4.2. Relació entre la producció total de nitrogen i les hectàrees de superfície agrària útil (Kg N/ha).

Els programes d’actuació a les zones vulnerables exigeixen, d’acord amb la directiva nitrats,

que no s’apliquin més de 170 kg nitrogen procedents de dejeccions ramaderes, per ha i any

(els 4 primers anys d’aplicació del programa poden ser 210 kg per ha i any). Aquests límits han



484

estat els que s’han emprat per valorar la pressió de les dejeccions ramaderes sobre les masses

d’aigua subterrània.

Al Mapa 4.4.3 es representa la valoració d’aquesta pressió a nivell municipal. A partir de les

dades del nitrogen d’origen ramader total generat a cada municipi es calcula la quantitat que en

correspon a les zones susceptibles de rebre’n l’aplicació i així s’obtenen els kg de nitrogen per

hectàrea de cultiu. S’ha considerat que no hi ha pressió quan la quantitat aplicada és inferior a

100 kg nitrogen/ha any atès que és una quantitat capaç de ser extreta per la major part de

conreus de secà. Es considera com pressió baixa quan el nitrogen ramader generat per

hectàrea conreu és d’entre 100 i 170 kg de nitrogen, situació que s’ha detectat en 175 termes

municipals. La pressió moderada s’ha considerat quan els kg de nitrogen són d’entre 170 o 210

per hectàrea cultivable (succeeix a 42 municipis). Per sobre d’aquest valor s’ha considerat que

la producció de nitrogen exerceix una pressió alta sobre el medi.



485

Limit entre les CIC i CCE

Conques hidrogràfiques

Xarxa hidrogràfica

Pressió per N d'origen ramader

<100 KgN/Ha any

Entre 100-170 KgN/Ha any: Pressió baixa

Entre 170-210 KgN/Ha any: Pressió moderada

>210 kg/N/Ha any: Pressió alta0 50 kmN

Mapa 4.4.3. Pressió en funció de la producció de nitrogen per hectàrea de superfície agrària útil de municipi.

Com a resultat, la pressió que exerceix el nitrogen d’origen ramader generat a cada municipi es detalla a la Taula 4.4.2. i es representa al Mapa 4.4.4.



486

Taula 4.4.2. Magnitud de la pressió per dejeccions ramaderes (DJ) sobre les masses d’aigua subterrània.

MASSA PRESSIÓ DJ

1 Conca alta dels Freser Ter Moderada 2 Conca alta del Fluvià Moderada 3 Conca alta de la Muga Moderada 6 Empordà Alta 7 Paleògens Baix Ter Moderada 8 Banyoles Alta 9 Fluviovolcànic de la Garrotxa Alta 10 Plana de Vic - Collsacabra Alta 11 Al·luvials de la Depressió Central i aqüífers locals Alta 12 Prelitoral de Castellar del Vallès – La Garriga-Centelles i aqüífers locals Alta 13 Montseny - Guilleries Alta 14 La Selva Moderada 16 Al·luvials del Vallès Alta 17 Ventall al·luvial de Terrassa Baixa 18 Maresme Moderada 21 Detrític neogen Baix Penedès Alta 23 Garraf Baixa 24 Baix Francolí Baixa 25 Alt Camp Baixa 26 Baix Camp Baixa 28 Llaberia – Prades Meridional Baixa 29 Cardó - Vandellòs Baixa 32 Fluviodeltaic del Fluvià – Muga Moderada 33 Fluviodeltaic del Ter Moderada 34 Al·luvials de l’alta i mitja Tordera Baixa 35 Al·luvials de la baixa Tordera i delta Baixa 37 Cubeta d’Abrera Baixa

Con

ques

Inte

rnes

de

Cat

alun

ya

38 Cubeta Sant Andreu i Vall baixa del Llobregat Moderada 41 La Cerdanya Baixa 42 Alt Urgell Baixa 43 Tremp- Isona Moderada 44 Cadí – Port del Compte Baixa 45 Serres Marginals Catalanes Baixa 46 Al·luvial del Segre mig Alta 47 Al·luvial del baix Segre Alta 48 Al·luvial d’Urgell Moderada

Con

ques

In

terc

omun

itàrie

s

49 Calcàries de Tàrrega Baixa



487

1 2

43

5 632

733

108

9

15

1835

34

1617

39

38 36

3722

11

23

19

2120

24

25

26

27

28

29

30

31

12

13 14

40

4142

43 44

48 49

51

52

53

4645

47

50

Límit entre les CIC i Intercomunitàries

Pressió per dejeccions ramaderes (DJ)

Alta

Moderada

Baixa

Sobreposicions de masses

Xarxa fluvial0 50 km N

Mapa 4.4.4. Pressió de les dejeccions ramaderes (DJ) sobre les masses d’aigua subterrània.

4.4.3.2. Activitat agrícola intensiva

El principal tipus de conreu a Catalunya és el de secà. No obstant, es considera que són els

conreus de regadiu els que poden exercir una pressió de tipus difús sobre l’estat químic de

l’aigua subterrània i al mateix temps, sobre la quantitat (Taula 4.4.1). Al Mapa 4.4.5 es

representa la distribució d’aquests tipus de conreus. S’han diferenciat 6 tipus de cultius i els



488

que presenten una distribució areal més àmplia són els conreus herbacis extensius que ocupen

uns 2.000 km2. Aquests es concentren a les comarques de ponent (Segrià, Pla d’Urgell i el sud

de La Noguera), a la Garrotxa, Pla de l’Estany i Baix Empordà i prop de cursos fluvials

importants com l’Onyar, la Tordera o els rius del Pallars Sobirà, Alt Urgell i Pallars Jussà. Les

plantacions de fruiters (pomeres, presseguers, pereres i altres rosàcia són localment

importants, destaquen a la plana de Lleida (Segrià, Garrigues, Pla de l’Urgell) i amb menors

extensions al Montsià, Alt Camp, Maresme, i Alt i Baix Empordà sumant més de 1.200 km2. Els

conreus de cítrics en canvi, es concentren a les comarques del sud i ocupen només 125 km2. A

la zona del Maresme, al delta del Llobregat i al Baix Camp destaquen les plantacions

d’hortalisses les quals ocupen uns 125 km2. Els arrossars es localitzen bàsicament al delta de

l’Ebre i a l’Empordà (240 km2) i les plantacions de freatòfits (pollancres, plàtans i altres

planifolis) a les proximitats dels cursos fluvials sobretot de la meitat nord del principat (150 km2)

La pressió sobre la qualitat s’ha estimat en funció de la superfície que ocupen sobre una

determinada massa d’aigua subterrània i el tipus de cultiu. En aquest sentit, s’hi destaca els

cultius d’arrossar a l'Empordà. També s’ha tingut en compte que els cultius intensius poden

provocar retorns a l’aqüífer i aportar-hi certs contaminants. En general, s’ha considerat que el

retorn de reg és d’un 20% en el cas d’aqüífers de tipus al·luvial.



489

Mapa 4.4.5. Conreus de regadiu

Un altre factor que s’ha tingut en compte per a valorar la pressió que l’agricultura extensiva

exerceix sobre la qualitat ha estat l’aportació de nitrats. Per a valorar-lo s’avalua el balanç de

nitrogen en els camps i se n’estima l’excedent. A partir de les dades del Departament

d'Agricultura, Ramaderia i Pesca s’ha realitzat el balanç de nitrogen per a cada terme municipal

i el resultat s’ha repartit per les hectàrees de superfície agrària útil (SAU), tal i com es mostra al Mapa 4.4.6.



490

Es constata que les zones a les que es produeixen excedents més elevats corresponen al

Maresme, plana de Vic, plana de Lleida i la Garrotxa.

Limit entre les CIC i CCE

Conques hidrogràfiques

Excedents de N agricultura per SAU

[-34, 67]

[68, 168]

[169, 269]

[270, 370]

[371, 471]

[472, 572]

[573, 674]

[675, 775]

[776, 876]

[877, 977]

[978, 1078]

[1079, 1179]

[1180, 1281]

[1282, 1382]

[1383, 1483]

[1484, 1584]

0 50 kmN

Mapa 4.4.6. Excedents de N per superfície agrària útil (SAU) de cada municipi (Kg/ha).

Finalment, per estimar la magnitud de la pressió i valorar-la com a Alta, Moderada o Baixa,

s’han considerat 3 factors:



491

- L’extensió dels cultius de regadiu: percentatge que ocupen sobre la massa d’aigua. Es

valora amb un factor d’entre 0 i 5 (essent el 5 una massa coberta al 100% per conreus

de regadiu). En el cas de la pressió extractiva, el factor s’ha doblat en els que impliquen

majors consums d’aigua.

- El tipus de cultiu: es dóna un factor d’entre 1-3 per diferenciar les pràctiques agrícoles

que suposen l’aplicació d’un major nombre de substàncies contaminants

- Les zones on el balanç de N derivat de pràctiques agràries resulta en excedents

elevats. Aquest factor és resultat, en part, dels dos anteriors doncs considera un dels

impactes produïts pels cultius de regadiu. S’ha valorat aplicant un factor de 2 a les

masses on els excedents són superiors a la mitjana (76) més una desviació estàndard (123) (Mapa 4.4.7).

Mapa 4.4.7. Municipis en què els excedents de N de procedència agrària són superiors a la mitjana més una desviació estàndard



492

D’aquesta anàlisi en resulta el mapa de pressions per activitat agrícola sobre les masses d’aigua subterrània (Mapa 4.4.8 i Taula 4.4.3.).

1 2

43

5 632

733

108

9

15

1835

34

1617

39

38 36

3722

11

23

19

2120

24

25

26

27

28

29

30

31

12

13 14

40

4142

43 44

48 49

51

52

53

4645

47

50

Límit entre les CIC i Intercomunitàries

Pressió per agricultura intensiva (AG)

Alta

Moderada

Baixa

Xarxa fluvial0 50 kmN

Mapa 4.4.8. Pressió per agricultura intensiva sobre les masses d’aigua subterrània.



493

Taula 4.4.3. Magnitud de la pressió qualitativa per activitat agrícola intensiva de regadiu (AG). MASSA PRESSIÓ AG

4 Al·luvials de l’Albera – Cap de Creus Baixa 6 Empordà Moderada 7 Paleogens Baix Ter Moderada 8 Banyoles Moderada 9 Fluviovolcànic de la Garrotxa Alta 11 Al·luvials Depressió Central i aqïífers locals Alta 13 Montseny – Guilleries Baixa 14 La Selva Moderada 15 Al·luvials de la Baixa Costa Brava Alta 16 Al·luvials del Vallès Moderada 18 Maresme Alta 23 Garraf Baixa 24 Baix Francolí Moderada 25 Alt Camp Moderada 26 Baix Camp Moderada 30 Plana de la Galera – Montsià Moderada 31 Mesoozoic delsPorts i Montsià Baixa 32 Fluviodeltaic del Fluvià – Muga Alta 33 Fluviodeltaic del Ter Alta 34 Al·luvials de l’alta i mitja Tordera Moderada 35 Al·luvials de la baixa Tordera i delta Alta 37 Cubeta d’Abrera Baixa 38 Cubeta Sant Andreu i Vall Baixa del LLobregat Alta

Con

ques

Inte

rnes

de

Cat

alun

ya

39 Delta del LLobregat Alta 40 Massís Axial Pirenaic Baixa 42 Alt Urgell Moderada 43 Tremp-Isona Baixa 44 Cadí-Port del Comte Baixa 45 Serres Marginals Catalanes Baixa 46 Al·luvial del Segre Mig Alta 47 Al·luvial del Baix Segre Alta 48 Al·luvial d’Urgell Alta 51 Fossa de Móra Baixa 52 Al·luvial de Tortosa Alta

Con

ques

In

terc

omun

itàrie

s

53 Delta de l’Ebre Alta

4.4.3.3. Aplicació de biosòlids

L’any 2001 es generaren 431.000 tones de biosòlids de depuració, 7.553 de les quals eren de

tipus físico-químic i la resta biològics. El tant per cent de matèria seca en aquest fangs és

d’aproximadament un 19%. A través del programa de control Biosòlids (Seguiment-diagnòstic

de l’aplicació al sòl de biosòlids de depuració, 2000) es coneix la producció i destinació dels

biosòlids així com les seves característiques agronòmiques i els paràmetres de la seva

aplicació agrícola. Tant l’aplicació dels fangs en agricultura i jardineria com els destinats als

abocadors ha disminuït lleugerament en els darrers anys, un 2% (Agència, 2001). La destinació

prioritària dels fangs és l’agricultura (59%), mentre que els abocadors absorbeix un 32% dels

biosòlids. També ha minvat la quantitat de biosòlids produïts (1,4%) i la matèria seca derivada

(4,9%).



494

Les parcel·les disponibles per rebre biosòlids es troben principalment a les comarques de l’Alt i

Baix Empordà, Baix Camp, Gironès, la Noguera, l’Urgell, el Pallars Jussà, el Tarragonès i

l’Anoia. L’any 2001 s’inventariaren 3.137 parcel·les per a l’aplicació de biosòlids un 40% de les

quals tenen una extensió d’entre 2 i 5 hectàrees. La pressió s’ha valorat tenint en compte el

nombre d’hectàrees adobades i la dosi mitjana d’adobatge per municipi. No totes les parcel·les

disponibles són adobades tots els anys. La superfície adobada l’any 2001 sumà 823 ha mentre

que l’any 2000 varen ser 2.048 ha, atès que es comptabilitzaren les dels gestors de residus.

S’observa que el 2000 les dosis més elevades per hectàrea es localitzen majoritàriament a les

comarques del Tarragonès, Ripollès, Selva, Pallars Jussà, Noguera, Baix Camp i Baix Penedès (Mapa 4.4.9). La dosi d’adobatge és variable, però l’any 2001 va ser, de mitjana, de 1,7 tones

de matèria seca per ha, aproximadament la meitat de l’any precedent. Destacar que l’any 1996

aquesta dosi mitjana era de 7,5 tones.

Núm hectàrees disponibles adob

[0-13]

[14-27]

[28-40]

[41-54]

[55-68]

[69-81]

[82-95]

[96-109]

[110-122]

Conques Internes de Catalunya

Conques Intercomunitàries0 50 km N

DOSI (t matèria seca/ha)

[0-2]

[3-4]

[5-5]

[6-7]

[8-9]

[10-11]

[12-13]

[14-15]

[16-17]

[18-19]

[20-21]

Conques Internes de Catalunya

Conques Intercomunitàries0 50 kmN

Mapa 4.4.9. Aplicació de biosòlids l’any 2000. Esquerra: hectàrees per municipi. Dreta: dosi aplicada en tones de matèria seca per hectàrea.

Atès que s’ha observat una notable variabilitat entre els anys 2000 i 2001, per a valorar la

pressió de l’aplicació de biosòlids sobre les masses d’aigua subterrània, s’han considerat les

dades dels dos anys i valorat el pitjor dels casos. Per estimar la pressió s’ha calculat la dosi



495

total aplicada per municipi i repartit entre les hectàrees adobades. Quan el valor obtingut és

inferior a la mitjana s’ha considerat que suposa una pressió baixa sobre el municipi. El límit

entre la pressió moderada i alta s’ha situat a valors superiors a la mitjana més una desviació estàndard (Mapa 4.4.10):

- Pressió baixa: < 3,5 T de matèria seca/ha any

- Pressió moderada: 3,5-6,4 T de matèria seca/ha any .

- Pressió alta: > 6,4 T de matèria seca/ha any.

Aquesta magnitud considerada per municipi s’ha calculat després per a tota la massa d’aigua

comparant el percentatge de superfície de la massa afectat per les pressions estimades sobre els municipis (Mapa 4.4.11 i Taula 4.4.4.)

Mapa 4.4.10 Pressió per la aplicació de biosòlids per municipi (any 2000).



496

Taula 4.4.4.Magnitud de la pressió per aplicació de biosòlids (BI) sobre la massa d’aigua

MASSA PRESSIÓ BI

1 Conca alta dels Freser Ter Alta 2 Conca alta del Fluvià Moderada 6 Empordà Baixa 9 Fluviovolcànic de la Garrotxa Baixa 11 Al·luvials de la depressió Central i aqüífers locals Baixa 13 Montseny - Guilleries Baixa 14 La Selva Baixa 18 Maresme Baixa 19 Gaià - Anoia Alta 20 Bloc de Gaià – Sant Martí Sarroca-Bonastre Baixa 21 Detrític neogen del Baix Penedès Moderada 22 Al·luvials del Penedès i aqüífers locals Moderada 23 Garraf Moderada 24 Baix Francolí Moderada 25 Alt Camp Baixa 26 Baix Camp Moderada 29 Cardó - Vandellòs Baixa 30 Plana de la Galera – Montsià Baixa 31 Mesozoic dels Ports i Montsià Baixa 32 Fluviodeltaic del Fluvià – Muga Baixa 35 Al·luvials de la baixa Tordera i delta Moderada

Con

ques

Inte

rnes

de

Cat

alun

ya

37 Cubeta d’Abrera Moderada 40 Massís Axial Pirenaic Moderada 41 La Cerdanya Alta 42 Alt Urgell Moderada 43 Tremp-Isona Alta 45 Serres Marginals Catalanes Moderada 46 Al·luvial del Segre Mig Baixa 47 Al·luvial del baix Segre Baixa 48 Al·luvial d’Urgell Baixa 49 Calcàries de Tàrrega Alta 50 Priorat Baixa 52 Al·luvial de Tortosa Baixa C

onqu

es In

terc

omun

itàrie

s

53 Delta de l’Ebre Baixa



497

Mapa 4.4.11 Pressió per l’aplicació de biosòlids sobre les masses d’aigua subterrània.

4.4.3.4. Escolament i fuites de zones urbanes i industrials

Les zones urbanes i amb activitat industrial suposen una pressió sobre el medi hídric atès que

s’hi concentren un nombre elevat d’activitats amb filtracions i fugues a través de la xarxa de

clavegueram. S’han valorat dues pressions per separat donada la diferència de característiques

entre elles. Per una banda, s’ha valorat la pressió que el drenatge, l’escolament i fuites des de les zones urbanes i industrials (Mapa 4.4.12) exerceix sobre la massa d’aigua subterrània i per

l’altra banda s’ha considerat la pressió per infrastructures, majoritàriament lineals com els col·lectors d’aigües residuals, els col·lectors de salmorres i els oleoductes (Mapa 4.4.13). Les

infrastructures com depuradores i estacions de bombament es valoren com a pressió puntual.



498

Mapa 4.4.12. Distribució de les zones urbanes.



499

Mapa 4.4.13. Infrastructures relacionades amb activitats industrials i zones urbanes.

Les pressions associades a la distribució de les zones urbanes i industrials i que es valoren a la Taula 4.4.5. es relacionen amb processos bàsicament d’escolament. La magnitud de la pressió

(Mapa 4.4.14) que s’atribueix a cada massa d’aigua s’ha estimat en funció de l’àrea de massa

ocupada per sòl urbà i industrial segons els rangs següents:

- entre 10 – 25 %: pressió baixa

- entre 25- 75%: pressió moderada

- més de 75%: pressió alta



500

A les Conques Internes hi viu el 92% de tota la població catalana (Agència, 2002). Més

concretament, les majors pressions es constaten a la zona metropolitana de Barcelona atès

que on s’hi concentra el 69% de la població total (Idescat, 2004). Segmentant diferents zones,

s’observa que després de l’àmbit metropolità, les comarques gironines són les segones en

densitat de població (representen el 6% de tota Catalunya) i després, correlativament se situen

el camp de Tarragona (7%), les comarques centrals (6,5%), l’àmbit de ponent (4,5%), les terres

de l’Ebre (2,5%) i Alt Pirineu i Aran (1%).

En la valoració de les pressions per infraestructures de transport relacionades amb aquestes zones (Taula 4.4.6. i Mapa 4.4.15), en canvi, tenen en compte el tipus d’estructura i contemplen

pèrdues en la xarxa, abocaments, fuites i mals funcionaments en general de les mateixes.



501

Mapa 4.4.14. Pressió per filtracions i fuites de zones urbanes i industrials.



502

Taula 4.4.5. Magnitud de les pressions sobre les masses exercides per les zones urbanes i industrials (UI) MASSA PRESSIÓ UI

4 Al·luvials de l’Albera – Cap de Creus Baixa 6 Empordà Baixa 7 Paleògens del Baix Ter Baixa 9 Fluviovolcànic de la Garrotxa Moderada 10 Plana de Vic - Collsacabra Moderada 11 Al·luvials de la Depressió Central i aqüífers locals Moderada 12 Prelitoral de Castellar del Vallès –La Garriga- Centelles Baixa 14 La Selva Moderada 15 Al·luvials de Baixa Costa Brava Moderada 16 Al·luvials del Vallès Alta 17 Ventall al·luvial de Terrassa Alta 18 Maresme Alta 19 Gaià-Anoia Baixa 20 Bloc de Gaià – Sant Martí Sarroca-Bonastre Baixa 21 Detrític neogen del Baix Penedès Moderada 22 Al·luvials del Penedès i aqüífers locals Moderada 23 Garraf Moderada 24 Baix Francolí Moderada 25 Alt Camp Baixa 26 Baix Camp Baixa 29 Cardó - Vandellòs Baixa 32 Fluviodeltaic del Fluvià – Muga Moderada 33Fluviodeltaic del Ter Baixa 34 Al·luvials de l’alta i mitja Tordera Moderada 35 Al·luvials de la baixa Tordera i delta Moderada 36 Baix Besòs i Pla de Barcelona Alta 37 Cubeta d’Abrera Moderada 38 Cubeta de Sant Andreu i Vall Baixa del Llobregat Alta

Con

ques

Inte

rnes

de

Cat

alun

ya

39 Delta del LLobregat Alta 41 La Cerdanya Baixa 42 Alt Urgell Baixa 43 Tremp-Isona Baixa 46 Al·luvial del Segre Mig Baixa 47 Al·luvial del baix Segre Moderada 48 Al·luvial d’Urgell Baixa 49 Calcàries de Tàrrega Baixa 51 Fossa de Mora Baixa 52 Al·luvial de Tortosa Baixa

Con

ques

In

terc

omun

itàrie

s




503

Mapa 4.4.15. Pressió per infrastructures industrials lineals.



504

Taula 4.4.6. Magnitud de les pressions exercides per les infrastructures industrials lineals

MASSA PRESSIÓ II 6 Empordà Baixa 7 Paleògens del Baix Ter Baixa 9 Fluviovolcànic de la Garrotxa Baixa 10 Plana de Vic - Collsacabra Baixa 11 Al·luvials de la Depressió Central i aqïífers locals Alta 12 Prelitoral de Castellar – La Garriga-Centelles i aqïífers locals Baixa 13 Montseny - Guilleries Baixa 14 La Selva Moderada 15 Al·luvials de Baixa Costa Brava Moderada 16 Al·luvials del Vallès Alta 17 Ventall al·luvial de Terrassa Moderada 18 Maresme Baixa 19 Gaià - Anoia Baixa 20 Bloc de Gaià –Sant Martí Sarroca- Bonastre Moderada 21 Detrític neogen del Baix Penedès Moderada 22 Al·luvials del Penedès i aqüífers locals Alta 23 Garraf Baixa 24 Baix Francolí Alta 25 Alt Camp Moderada 26 Baix Camp Baixa 27 Prades – Alt Francolí Moderada 28 Llaberia – Prades Meridional Baixa 32 Fluviodeltaic del Fluvià – Muga Baixa 33 Fluviodeltaic del Ter Baixa 34 Al·luvials de l’alta i mitja Tordera Alta 36 Baix Besòs i Pla de Barcelona Alta 37 Cubeta d’Abrera Alta 38 Cubeta de Sant Andreu i Vall Baixa del Llobregat Alta

Con

ques

Inte

rnes

de

Cat

alun

ya

39 Delta del LLobregat Alta 41 La Cerdanya Baixa 42 Alt Urgell Baixa 47 Al·luvial del baix Segre Moderada 48 Al·luvial d’Urgell Baixa 49 Calcàries de Tàrrega Baixa 52 Al·luvial de Tortosa Baixa

Con

ques

In

terc

onità

ries


4.4.3.5. Silvicultura i vivers de plantes ornamentals

La producció de plantes ornamentals per a jardineria i paisatgisme són activitats agrícoles

intensives en les que habitualment s’utilitzen quantitats considerables d’aigua i fertilitzants. El

seu conreu s’ha vist notablement incrementat darrerament, per exemple a la província de

Girona la superfície de vivers supera les 1.300 ha amb més de 150 vivers registrats i a la

província de Barcelona superen les 600 ha (Marfà, 2004). Des de l’any 1989 fins al 2003 la

superfície destinada a aquest ús ha augmentat en un 36% (Idescat, 2004) (Mapa 4.4.5 i Mapa

4.4.16).



505

També s’ha produït una proliferació de plantacions de pollancres, les quals ocupen parts

significatives de terrasses al·luvials. L’extensió ocupada per aquestes plantes supera el 150

km2. Les zones al·luvials de les comarques gironines són les que registren una major

concentració d’aquestes plantacions. Per comarques, al Gironès i a l’Alt Empordà és on es

registren les majors superfícies de freatòfits seguides de la Noguera i Osona. Aquesta distribució espacial també es constata en observar la producció de fusta de pollancres (Figura

4.4.2).

Les espècies plantades consumeixen significatives quantitats d’aigua. Com a pressió, es

considera l’afecció quantitativa que poden provocar sobre la piezometria de referència bàsicament en aqüífers de tipus al·luvial soms i capçaleres (Mapa 4.4.17 i Taula 4.4.7.)

Producció de fusta de pollancresm3 d'escorça

Girona: 32 997

Lleida: 7 597

Tarragona: 0Barcelona:

10 508

Barcelona

Girona

Lleida

Tarragona

Figura 4.4.2. Producció de fusta procedent de pollancredes el 2003 (Idescat, 2004).



506

Mapa 4.4.16. Distribució de les plantacions de vivers i freatòfits



507

Mapa 4.4.17 Pressions per vivers i freatòfits a sobre les masses d’aigua subterrània (VF).



508

Taula 4.4.7. Magnitud de la pressió sobre la quantitat de recurs per vivers i freatòfits (VF)

MASSA PRESSIÓ VF 6 Empordà Moderada 8 Banyoles Baixa 9 Fluviovolcànics de la Garrotxa Moderada 11 Al·luvials de la Depressió Central i aqüífers locals Alta 13 Montseny – Guilleries Alta 14 La Selva Alta 15 Al·luvials de la Baixa Costa Brava Baixa 16 Al·luvials del Vallès Baixa 18 Maresme Alta 33 Fluviodeltaic del Ter Alta 34 Al·luvials de l’alta i mitja Tordera Alta

Con

ques

Inte

rnes

de

Cat

alun

ya

35 Al·luvials de la baixa Tordera i delta Baixa 43 Tremp – Isona Baixa 45 Serres Marginals Catalanes Baixa 46 Al·luvial del Segre mig Alta 47 Al·luvial del baix Segre Moderada C

onqu

es

Inte

rcom

uni

tàrie

s

48 Al·luvial d’Urgell Baixa

Documents

4.4. Anàlisi de pressions i impactes sobre l’estat de les masses d ...€¦ · ramaderes, els fertilitzants minerals i, en menor grau els fangs de depuradores. En particular, la