AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DE LA ...castellarribera.ddl.net/fotos/castellarribera...Aquesta zona esta formada per les edificacions ramaderes i agrícoles de la finca, per la

Equip redactor Joan Garriga Torres: Enginyer Agrònom Cristina Barrera Toro: Ambientòloga i Enginyera Tècnica Agrícola

Enginyeria i Integració Ambiental, SLP Plaça Major núm. 2, 3r, 2a - 25280 Solsona

Tel./ Fax 973481231 www.engiambi.com - [email protected]

Gener del 2016

AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL

DE CASTELLAR DE LA RIBERA

Ajuntament Castellar de la Ribera

Avaluació Ambiental Estratègica Ordinària de Modificació puntual del POUM de Castellar de la Ribera (Solsonès)

2

ÍNDEX

0 ANTECEDENTS

1. OBJECTIUS PRINCIPALS DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL POUM I RELACIONS AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES PERTINENTS

1.1 Àmbit territorial

1.2 Antecedents de planejament

1.3 Objecte de la modificació

1.4 Relacions amb altres plans i programes

2. ASPECTES RELLEVANTS DE LA SITUACIÓ ACTUAL DEL MEDI AMBIENT I LA SEVA EVOLUCIÓ EN EL CAS DE LA NO APLICACIÓ DEL PLA

2.1 Atmosfera

2.2 Geologia

2.3 Usos del sòl

2.4 Hidrografia

2.5 Vegetació i fauna

2.5.1 Vegetació 2.5.2 Fauna

2.6 Paisatge

2.7 Espais Naturals

2.8 Patrimoni Cultural

3 LES CARACTERÍSTIQUES MEDIAMBIENTALS DE LES ZONES QUE PUGUIN VEURE’S AFECTADES DE MANERA SIGNIFICATIVA I LA SEVA EVOLUCIÓ TENINT EN COMPTE EL CANVI CLIMÀTIC ESPERAT EN EL PLAÇ DE VIGÈNCIA DEL PLA

4 QUALSEVOL PROBLEMA MEDIAMBIENTAL EXISTENT QUE SIGUI RELLEVANT PEL PLA, INCLOENT EN PARTICULAR ELS PROBLEMES RELACIONATS AMB QUALSEVOL ZONA D’ESPECIAL IMPORTANCIA MEDIAMBIENTAL


3

5 ELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS EN EL MEDI AMBIENT

6 MESURES PREVISTES PER PREVENIR, REDUIR I COMPESAR QUALSEVOL EFECTE NEGATIU IMPORTANT

7 ALTERNATIVES CONSIDERADES

7.1 Alternatives viables estudiades

7.2 Anàlisis de les alternatives

7.2.1 Efectes de l’alternativa 0



7.2.3.1 Alternativa 2.1


7.3 Alternativa escollida

7.3.1 Alternativa 0

7.3.2 Alternativa 1

7.3.3 Alternativa 2



8. PROGRAMA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL

9. EQUIP REDACTOR

ANNEX

Autorització ambiental del projecte d’ampliació de l’explotació Marmí

Declaració d’Impacte Ambiental del projecte de l’explotació Marmí

Registre inici tràmit de sol·licitud de rompuda forestal

Fotos


4

Plànols

1. Situació. Topogràfic 1: 50.000

2. Plànol urbanístic- situació actual. Topogràfic 1: 2.000

3. Plànol urbanístic- proposta de canvi. Topogràfic 1: 2.000

4. Plànol urbanístic- situació futura. Topogràfic 1: 2.000

5. Plànol ortofotomapa 1: 1.000

6. Mesura compensatòria. Plantació d’espècies autòctones.

Ortofotomapa 1:1.000

7. PEIN i Xarxa Natura 2000. Topogràfic 1: 100.000

8. Àrees d’interès faunístic i florístic. Topogràfic 1: 100.000

9. Plànol d’Hàbitat d’Interès Comunitari. Ortofotomapa 1:5.000

10. Plànol vegetació. Ortofotomapa 1: 5.000

11. Delimitació de la finca Llort. Plànol Urbanístic 1: 5.000

12. Delimitació de la finca Llort. Plànol PTCC 1:5.000

13. Aixecament topogràfic de la zona a edificar les naus ramaderes


5

0 ANTECEDENTS

En data 9 de juny de 2015 va tenir entrada als Serveis Territorials a la Catalunya Central, la sol·licitud d’informe ambiental corresponent a l’aprovació inicial de la Modificació Puntal del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Castellar de la Ribera en l’àmbit de la finca Marmí.

En data 10 de juny de 2015, un cop analitzada la documentació, els Serveis Territorials a la Catalunya Central van notificar a l’Ajuntament de Castellar de la Ribera, que l’esmentada Modificació era objecte d’Avaluació Ambiental Estratègica Simplificada.

En data 7 de juliol de 2015, va tenir entrada al Registre dels Serveis Territorials a la Catalunya Central, la sol·licitud d’inici del tràmit d’Avaluació Ambiental Estratègica Simplificada, juntament amb el document estratègic.

L’informe emès pel tècnic d’avaluació ambiental, de 9 de novembre de 2015, proposa la subjecció a avaluació ambiental estratègica ordinària, un cop examinada la documentació aportada i tenint en compte les consultes efectuades i els criteris que defineix a l’annex 2 de la Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes.

En data 13 de novembre de 2015 s’emet la Resolució de l’informe ambiental estratègic de la citada modificació, on es resol que s’ha de sotmetre a avaluació ambiental estratègica ordinària, atès que estableix el marc per a la futura autorització de projectes legalment sotmesos a avaluació d’impacte ambiental. I que s’haurà de plantejar una alternativa d’ubicació de les naus previstes per a l’ampliació porcina únicament en sòls de protecció preventiva, incorporar mesures de restauració dels àmbits actualment afectats qualificats com a Forestal de Valor i Clau E2/B.

1. OBJECTIUS PRINCIPALS DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL POUM I RELACIONS AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES PERTINENTS

1.1 Àmbit territorial

L’àmbit objecte de modificació es situa en el sud del municipi de Castellar de la Ribera. Es tracta d’una zona enclotada que limita amb el Serrat dels Pastors i el Serrat dels Apòstols, on en les planes, com el Pla de les Fontentes, el Pla del Perer i el Pla de la Creueta, es situen els camps de conreu. Es troba en el polígon cadastral núm. 6 parcel·les 45,92, 93, 94 i 95.


6

Es tracta de la finca Marmí, on actualment està formada per l’habitatge i per les edificacions vinculades a l’explotació agrícola i ramadera: 3 naus ramaderes, 2 dipòsits de purins i 8 magatzems i coberts agrícoles.

1.4 Antecedents de planejament

El municipi de Castellar de la Ribera es regeix pel Pla d’ordenació Urbanística Municipal de Castellar de la Ribera aprovat definitivament per la Comissió territorial d’Urbanisme en sessió de 16 de maig de 2012.

La zona a modificar actualment es troba qualificada com sòl no urbanitzable Forestal de Valor (Clau B), que l’article 84 de les Normes del POUM el defineix com “Sòls que per les seves característiques tenen un especial valor forestal. Es preserven perquè no s’incorporin al creixement urbà, i per mantenir les seves condicions d’elements naturals, de reserves per la conservació de la flora i fauna, d’esbargiment i d’activitat econòmica. L’ús global és el forestal. S’admet la possibilitat de pastura per ramaderia extensiva i activitats extractives.”

1.5 Objecte de la modificació

L’objecte és la modificació de la qualificació urbanística de la masia i explotació ramadera existent Marmí i el seu entorn immediat, per tal de que estigui en consonància amb la normativa urbanística i pugui desenvolupar l’activitat rural de la finca.

Es vol modificar una petita zona de 1,55 Ha qualificada com a sòl no urbanitzable Forestal de valor (clau B) a agrícola de valor (Clau A), donat que es tracta d’un error de qualificació.

La zona objecte al canvi està formada per la Masia Marmí i per les edificacions vinculades a l’explotació agrícola i ramadera: 3 naus ramaderes, 2 dipòsits de purins i 8 magatzems i coberts agrícoles. També es vol modificar l’entorn de les edificacions porcines i agrícoles existents, per tal de que les activitats rurals de la finca es puguin desenvolupar i créixer per garantir la seva viabilitat i persistència dels llocs de treballs generats i futurs, i així poder donar continuïtat a l’activitat agropecuària.

1.4 Relacions amb altres plans i programes

Pla Territorial de les Comarques Centrals (PTCC)

La zona objecte a realitzar la modificació, es troba classificada com a Sòl de Protecció Preventiva que l’Article 2.10 de les Normes de PTCC ho defineix com “sòls classificats com a no urbanitzables en el planejament urbanístic que no hagin estat considerats de protecció especial o de protecció territorial. El Pla considera que cal protegir preventivament aquest sòl, sense perjudici que


7

mitjançant el planejament d’ordenació urbanística municipal, i en el marc que les estratègies que el Pla estableix per a cada assentament, es puguin delimitar àrees per ésser urbanitzades i edificades, si escau." Aquest sòl està subjecte a les limitacions que la legislació urbanística estableix per al règim de sòl no urbanitzable i que s’assenyalen bàsicament a l’article 47 del Text refós de la Llei d’Urbanisme. Segons l’article 47.6 del Text refós de la Llei d'Urbanisme “En el sòl no urbanitzable, ..., només es poden admetre com a noves construccions, respectant sempre les incompatibilitats i les determinacions de la normativa urbanística i sectorial aplicable”: punt a) “Les construccions i les dependències pròpies d’una activitat agrícola, ramadera, d’explotació de recurs naturals o, en general, rústica.” Aquesta zona esta formada per les edificacions ramaderes i agrícoles de la finca, per la zona erma i vegetació esclarissada que es troba a l’entorn de l’explotació ramadera.

Part de la zona objecte a modificar, un total de 0,32 Ha de superfície que representa el 20% del total de superfície a canviar, es troba dins de Sòl de Protecció Especial que l’article 2.6 de les Normes del PTCC defineix aquest sòl com “sòl que pels seus valors naturals o per la seva localització en el territori, el Pla considera que és el més adequat per a integrar una xarxa permanent i continua d’espais oberts que ha de garantir la biodiversitat i vertebrar el conjunt d’espais oberts del territori amb els seus diferents caràcters i funcions.” Segons l'apartat 5 de l’Article 2.7 d’aquestes normes, “Les edificacions motivades per formes intensives d’explotacions agrícoles o ramaderes, com també totes aquelles altres edificacions i activitats autoritzables en determinades circumstàncies en el sòl no urbanitzable a l’empara de l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme, requeriran, per ser autoritzades, la incorporació a l’estudi d’impacte i integració paisatgística, que és preceptiu d’acord amb el que disposa l’article 6.4 per tractar- se d’edificacions aïllades, d’un capítol que analitzi els efectes de la inserció de l’edificació en l’entorn territorial i que demostri la seva compatibilitat amb la preservació dels valors que motiven la protecció especial d’aquest sòl, sense perjudici del que s’assenyala a l’apartat 8. En tot cas, no s’autoritzaran aquestes edificacions i activitats en sòl de protecció especial si hi ha alternatives raonables d’ubicació en sòls de protecció preventiva o territorial. Tampoc no s’autoritzaran noves edificacions en sòl de protecció especial si existeixen alternatives de reutilització d’edificacions existents en desús.” Aquesta zona esta formada per zona erma i vegetació esclarissada que es troba a l’entorn de l’explotació ramadera.

Pla Especial d’Interès Natural

La zona objecte al canvi no es troba dins de cap PEIN ni dins del límits de Xarxa Natura 2000.


8

2. ASPECTES RELLEVANTS DE LA SITUACIÓ ACTUAL DEL MEDI AMBIENT I LA SEVA EVOLUCIÓ EN EL CAS DE LA NO APLICACIÓ DEL PLA

Es tracta d’una zona formada per la Masia Marmí i per les edificacions vinculades a l’explotació agrícola i ramadera. També per l’entorn immediat de les edificacions, que es tracta d’una zona majoritàriament erma amb zones de vegetació esclarissada formada principalment per peus de pinassa de diàmetre petit i algun roure, sense cap valor ecològic, adjacent a les edificacions ramaderes i agrícoles de la finca. En les zones ermes actualment el propietari de les instal·lacions de la finca aprofita per deixar-hi la maquinària agrícola (veure plànol ortofotomapa).

2.1 Atmosfera

L’activitat que hi predomina a la zona és l’agrícola i forestal amb assentaments de granges aïllats. Així doncs, el medi circumdant es pot considerar lliure de contaminacions atmosfèriques i acústiques, pel fet de tractar-se d’un medi rural. La no aplicació de la modificació del pla no aportarà cap canvi ni evolució a l’atmosfera.

2.2 Geologia

Segons el mapa geològic de l’ICC (Institut Cartogràfic de Catalunya) es tracta de perfils d’ambient fluvial, era Cenozoic i època Oligocè: Limolites calcàries i lutites vermelles amb intercalacions de capes de gresos i conglomerats. Inclou materials de la formació "molassa de Solsona".

La no aplicació de la modificació del pla no aportarà cap canvi ni evolució a la geologia de la zona.

2.3 Usos del sòl

L’ús de la zona objecte a modificació és Forestal, tot i que dins d’aquesta àrea hi ha l’explotació ramadera Marmí i edificacions agrícoles existents de la finca Marmí. Segons les Normes del POUM de Castellar de la Ribera “l’ús global és el forestal. S’admet la possibilitat de pastura per ramaderia extensiva i activitats extractives”. Per tant, la qualificació urbanística del sòl no s’adequa a les activitats rurals que es desenvolupen en la finca.

La no aplicació de la modificació del pla no permetrà el desenvolupament de les activitats rurals de la finca ni realitzar cap modificació en les edificacions


9

existents agrícoles i ramaderes. Tampoc permetrà incrementar el valor afegit de l’explotació ni garantir la viabilitat i persistència dels llocs de treballs actuals, no es podrà generar llocs de treballs nous per les generacions joves de la finca, per tal de donar continuïtat a l’activitat agropecuària, donat a que no es pot ampliar l’explotació porcina. Per tant, suposarà un risc d’abandonament de les activitats rurals que es duen a terme en finca Marmí.

2.4 Hidrografia

La zona objecte de modificació es troba dins la conca Hidrogràfica del Segre. La hidrologia de l’àmbit d’estudi es troba condicionada per l’orografia de la zona, l’agua dels torrents i rases que drenen per les cotes més marcades. El curs d’aigua més proper són el barranc dels Apòstols a més 80 m de les naus però a una cota de 20 m superior, i a 110 m la rasa de les Fontetes.

La no aplicació de la modificació del pla no aportarà cap canvi ni evolució a la Hidrografia de la zona.

2.5 Vegetació i fauna

2.5.1 Vegetació

La zona està poblada per un bosc submediterrani de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) amb roure (Quercus cerrioides) típic dels substrats calcaris de les valls interiors dels Prepirineus, l'Altiplà Central i les Serralades Catalanídiques meridionals. Per tant, es tracta d'una tipologia de bosc ben representada a nivell de Catalunya i encara més a nivell de la comarca del Solsonès.

La densitat de la massa en general és elevada, entre 800 i 1.000 peus/ha, tot i que puntualment hi ha alguna clariana. Els peus de pinassa pertanyen a les classes diamètriques de la 5 a la 30 cm i els de roure, de la 5 a la 20 cm. Per la pinassa, el diàmetre mig és de 20 cm i l’alçada mitja és d’uns 12 m i pel roure, el diàmetre mig és de 10 cm i l’alçada mitja és d'uns 8 m.

La no aplicació de la modificació del pla, a llarg termini i sense la intervenció de l'home, el bosc de pinassa amb roure (Ass. Lonicero xylostei-Pinetum salzmannii) s'aniria envellint i el major desenvolupament dels arbres dominants provocaria la mortalitat natural per competència dels peus dominats. Finalment, els arbres envellits de l'estrat dominant també s'anirien morint per causes naturals originant petites clarianes dintre del bosc.

Atès que la pinassa no regenera bé sota coberta, a sota de l'estrat dominant de pinassa s'aniria desenvolupant un estrat inferior de roure que sí que es pot desenvolupar bé sota la coberta d'una altra espècie. A poc a poc, el roure aniria ocupant les clarianes deixades pels peus de pinassa morts i es passaria d'una


10

massa pura de pinassa, a un bosc mixt de pinassa i roure en vol i en subvol. Finalment, desapareixerien tots els peus de pinassa i el bosc mixt passaria a ser una roureda pura (Ass. Violo wilkommii-quercetum faginae).

Així, es produiria una evolució natural de la vegetació des del bosc de pinassa submediterrani cap a la roureda seca de roure cerrioides que es la vegetació climàcica de la zona, és a dir, la vegetació més ben adaptada a la qualitat d'estació de la zona.

Aquesta successió vegetal genera una elevada quantitat de fusta morta en descomposició i la continuïtat vertical dels estrats de vegetació. L'augment de combustible i la seva continuïtat provocaria, en cas d'incendi forestal, una major virulència i velocitat de propagació d'aquest.

2.5.2 Fauna

Pel que fa a la fauna, el porc senglar (Sus scrofa) és l’espècie cinegètica més comuna d’aquesta zona. Pel que fa a l’ordre dels carnívors hi ha la marta (martes martes), la fagina (Martes foina), el gat fer (Felis sylvestris), la mostela (Mustela erminea), el teixó (Meles meles), la guineu (Vulpes vulpes), geneta (Genetta geneta). Altres mamífers presents són l’esquirol (Sciurus vulgaris), la llebre (Lepus europaeus) i el conill (Oryctolagus cuniculus). En quant a fauna ornitològica algunes de les espècies més abundants són el tudó (Columba livia), la tórtora (Streptopelia turtur), la gralla (Pyrrhocorax sp.), el xoriguer (Falco tinnunculus), l’aligot (Buteo buteo), el mussol (Athene noctua), la perdiu (Alectoris rufa), la guatlla (Coturnix coturnix), l’estornell (Sturnus unicolor), el pit-roig (Eritachus rubecula), etc. Però també hi són presents l’àguila daurada (Aquila chrysaetos), el falcó pelegrí (Falco peregrinus) i l’àguila marcenca (Circaetus gallicus), entre d’altres. La no aplicació de la modificació del pla no aportarà cap canvi en l’evolució de la fauna. 2.6 Paisatge

Es tracta d’un paisatge agroforestal format per camps de conreu, explotacions i habitatges aïllats que es situen en les zones més planeres que s’alternen amb masses forestals que es troben en les serres.

La no aplicació de la modificació del pla no aportarà cap canvi ni evolució del Paisatge de la zona.

2.7 Espais Naturals

El PEIN més propers és “Serra d’Aubenç i Roc de Cogul” a 9,5 km, aquest espai també es troba dins dels límits de la Xarxa Natura 2000, i la Xarxa Natura


11

2000 “Obagues de la riera Madrona” i “Ribera Salada” es troben a 1,1 km de distància.

La no aplicació de la modificació del pla no aportarà cap canvi ni evolució en els espais naturals de la zona, donat a la distància a la que es troben.

2.8 Patrimoni Cultural

Referent als bens materials inclosos al patrimoni arqueològic i arquitectònic no hi ha cap a la zona. Referent a jaciment arqueològic, a uns 100 m hi ha la Necròpolis de Llor que es tracta d’un cementiri amb 5.550 anys d’antiguitat on hi queden set tombes i un menhir.

La no aplicació de la modificació del pla no aportarà cap canvi ni evolució del Patrimoni Cultural de la zona.

3. LES CARACTERÍSTIQUES MEDIAMBIENTALS DE LES ZONES QUE PUGUIN VEURE’S AFECTADES DE MANERA SIGNIFICATIVA I LA SEVA EVOLUCIÓ TENINT EN COMPTE EL CANVI CLIMÀTIC ESPERAT EN EL PLAÇ DE VIGÈNCIA DEL PLA

Donat a al petit abast del pla i a les seves característiques, no tindrà efectes significatius sobre l’evolució del canvi climàtic.

4. QUALSEVOL PROBLEMA MEDIAMBIENTAL EXISTENT QUE SIGUI RELLEVANT PEL PLA, INCLOENT EN PARTICULAR ELS PROBLEMES RELACIONATS AMB QUALSEVOL ZONA D’ESPECIAL IMPORTANCIA MEDIAMBIENTAL

La zona objecte a la modificació Puntual no es troba dins de cap Espai Xarxa Natura 2000, ni Àrees d’Interès Faunístic i Florístic (AIFF), ni PEIN, ni zones humides ni cap espai d’Interès Geològic.

Cal dir que una part de la zona objecte a la modificació es troba dins de l’Hàbitat d’Interès Comunitari (HIC) de Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii), però donat a que aquest bosc es troba adjacent a l’explotació ramadera ha estat molt intervingut i modificat per l'home des de fa temps i actualment no presenta cap valor ecològic especial.

En aquesta àrea hi apareix la pinassa, el roure i l'alzina amb una densitat i un recobriment molt baixos. Els arbres pertanyen a les classes diamètriques petites i mitjanes i tenen ports dolents, amb capçades desplegades i troncs torts i cònics.

L'estrat arbustiu és el típic del bosc submediterrani format per boix, ginebre, garric, esbarzer, romaní, argelaga, farigola, etc. Està poc desenvolupat i també presenta un recobriment molt baix.


12

S'ha sol·licitat l’informe emès per l’Ajuntament de Castellar de la Ribera sobre la compatibilitat urbanística de la realització d'una rompuda en aquesta zona de la finca El Llort, per tal d’iniciar el tràmit de la sol·licitud d’autorització de rompuda de terreny forestal amb finalitat agropecuària al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.

5. ELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS EN EL MEDI AMBIENT

La modificació puntual del POUM de Castellar de la Ribera implica els següents canvis que suposen efectes sobre el medi ambient:

En la zona on es troben ubicades les edificacions ramaderes i agrícoles de la finca Marmí i el seu entorn, es canviarà de qualificació urbanística i suposarà una petita reducció del sòl Forestal Clau B que passarà a Agrícola clau A.

La zona objecte a modificació urbanística afectarà a una petita zona qualificada pel PTCC com Sòl de Protecció Especial (0,32 Ha) i a una petita àrea d’Hàbitat d’Interès Comunitari.

El sòl objecte de canvi, comporta també canvi en les condicions

d’ús. L’efecte més significatiu és el produït pel canvi de qualificació del tipus de sòl, donat que comporta canvi en les condicions d’ús ja que en sòls que es troben en la clau B, Forestal de valor “l’ús global és el forestal” i en la clau A, Agrícola de valor “L’ús global és l’agrícola i ramader. Es considera compatible en aquest sòl la construcció de magatzems agrícoles, granges, sitges, vivers i hivernacles i altres directament relacionats amb l’activitat agrícola o ramadera.” Per tant, en aquesta àrea objecte de canvi es podran construir edificacions agrícoles i ramaderes. Tanmateix, l’impacte ambiental potencial i important és el possible increment de les naus porcines de l’explotació Marmí que es volen edificar en la petita àrea de adjunta a les naus ramaderes existents. En el quadre següent es realitza una síntesi dels possibles efectes que pot generar l’ampliació de la granja porcina existent:


13

Taula: Possibles efectes que pot generar una explotació porcina.

CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA GENERACIÓ DE POLS I SÒLIDS PEL TRANSPORT EMISSIÓ DE GASOS

EFECTES SOBRE LA GEOLOGIA MOVIMENT DE TERRES

USOS DEL SÒL CONSTRUCCIÓ D’EDIFICACIONS AGRÍCOLES I RAMADERES

GENERACIÓ DE RESIDUS

INCREMENT DE PURINS I FEMS INCREMENT ANIMALS MORTS INCREMENT ENVASOS DE MEDICAMENTS INCREMENT ENVASOS PRODUCTES NETEJA I DESINFECTANTS INCREMENT RESTES ORGÀNIQUES

EFECTES SOBRE LA FAUNA I FLORA

SOBRE LA FAUNA NO HI HAURÀ EFECTES SIGNIFICATIUS. EFECTES SOBRE UNA PETITA ZONA DE PINEDES DE PINASSA DE BAIXA DENSISTAT I POC DESENVOLUPADA

CONTAMINACIÓ LUMÍNICA AUGMENT DELS NIVELLS DE LLUM PER LA IL·LUMINACIÓ EXTERIOR DE LES NAUS

CONTAMINACIÓ HÍDRICA

INCREMENT GENERACIÓ D’AIGUA RESIDUAL CONTAMINACIÓ DEL CURS D’AIGUA O MASSES D’AIGUA RELACIONAT PER LES DEJECCIONS RAMADERES

CONTAMINACIÓ ACÚSTICA GENERACIÓ DE SOROLL PELS CRITS DELS ANIMALS, ELS EQUIPS ACCIONATS PER MOTORS I CAMIONS

IMPACTE SOBRE MEDI NATURAL RISC D’INCENDIS CONTAMINACIÓ DEL SÒL RELACIONAT PER LES DEJECCIONS RAMADERES

CONTAMINACIÓ ODORÍFERA GENERACIÓ D’OLORS EN PROVINENT DE L’ACTIVITAT RAMADERA

IMPACTE PAISATGÍSTIC CANVIS EN EL PAISATGE PRODUÏTS PER L’EDIFICACIÓ DE NOUS VOLUMS

EFECTES SOBRE PATRIMONI ARQUEOLÒGIC

NO HI HA CAP EFECTE

EFECTES SOBRE ACTIVITAT ECONÒMICA

EFECTE POSITIU. CREARÀ LLOCS DE TREBALL. MILLORA PRODUCTIVA

Cal dir, que l’objecte d’aquesta modificació puntal és esmenar l’error de qualificació que es va realitzar en el moment de la redacció del POUM donat que es van qualificar edificacions ramaderes i agrícoles existents com a Clau Forestal i es vol també fer el canvi en l’entorn immediat per tal de que la finca pugui desenvolupar l’activitat rural. La zona de l’entorn de les edificacions està formada per zones ermes i una petita zona boscosa sense valor ecològic.


14

6. MESURES PREVISTES PER PREVENIR, REDUIR I COMPESAR QUALSEVOL EFECTE NEGATIU IMPORTANT

Com s’ha comentat en anteriors punts, l’objectiu d’aquesta modificació puntual del POUM de Castellar és esmenar un error de qualificació urbanística del sòl de la zona on s’ubica la masia i explotació ramadera existent Marmí i el seu entorn immediat, per tal de que estigui en consonància amb la normativa urbanística i pugui desenvolupar l’activitat rural de la finca.

En el desenvolupament de la modificació del pla s’han aplicat mesures preventives per minimitzar al màxim els possibles efectes sobre el medi.

S’ha delimitat la zona objecte al canvi de qualificació urbanística, de sòl forestal a agrícola, aquella zona formada per edificacions ramaderes i agrícoles existents de la finca Marmí i una petita zona de l’entorn d’aquestes edificacions, formada per erms i alguna vegetació boscosa per tal de que es pugui desenvolupar l’activitat rural.

La zona objecte al canvi s’ha delimitat afectant la mínima superfície de sòl de Protecció Especial establert pel PTCC i la mínima superfície de vegetació boscosa considerada Habitat d’Interès Comunitari.

Les futures naus ramaderes que s’han projectat per ampliar l’explotació porcina existent, per donar viabilitat econòmica i continuïtat a la finca, s’han situat afectant mínimament la zona forestal i el sòl qualificat com Especial per PTCC.

També s’aplicaran mesures compensatòries, que es refereixen als impactes inevitables que no admeten una correcció, però sí una compensació mitjançant altres efectes de signe positiu:

Donat que la modificació afectarà a una petita zona boscosa considerada com HIC, es plantarà en una àrea erma qualificada com Sòl de Protecció Especial i inclosa en els límits de HIC en l’entorn de les edificacions ramaderes de 1.181,31m2 de superfície amb espècies autòctones com pinassa (Pinus nigra subsp. Salzmannii), roures (Quercus cerrioides) i alzina (Quercus ilex subsp. ballota).

En el bosc de la finca que envolta les edificacions es realitzarà l'obertura d'una línia de defensa per tal de dificultar la propagació del foc en cas d'incendi forestal millorant la qualitat de la massa forestal.

En aquesta franja es realitzarà l'aclarida de millora, l'estassada de matoll, la poda i el tractament de les restes.


15

L’aclarida de millora es realitzarà de forma selectiva per tal de fomentar el creixement individual dels millors arbres mitjançant l’eliminació dels seus competidors. Afavorint el roure i l'alzina per sobre de la pinassa, es prioritzarà la tallada dels arbres morts, malalts, torts, sense guia, bifurcats, brancuts, dominats i algun de codominant fins a assolir la densitat i l’àrea basal proposades en el model de gestió.

Es realitzarà l’estassada arreu o selectiva sobre l’estrat arbustiu per tal de millorar el creixement de l’estrat arbori, fer més transitable el bosc i dificultar la propagació del foc en cas d’un incendi forestal.

També es realitzarà la poda baixa fins a dos metres d’alçada o fins a un terç de l’alçada de l’arbre per tal de millorar la qualitat de la fusta, fer més transitable el bosc, i dificultar la propagació del foc en cas d’un incendi forestal.

L’eliminació de restes consistirà, en funció de la zona, en la trituració mecànica, la crema, la retirada o el trossejat de les restes vegetals de les actuacions forestals.

Com s’ha comentat en l’anterior punt, l’efecte més significatiu és el produït per la possibilitat d’ampliar l’explotació porcina existent, donat al canvi en les condicions d’ús del sòl.

Els efectes ambientals identificats significatius s’han relacionat amb els diferents vectors ambientals d’anàlisi. Degut a la magnitud i característiques dels efectes detectats, en el present document s’avalua si els impactes són positius o negatius, directes o indirectes, permanents o temporals, a curt, mig o llarg termini, acumulatius o sinèrgics;

Efecte positiu: Aquell admès com a tal, tant per la comunitat tècnica i científica com per la població en general, dins del context d’una anàlisi completa, dels costos i beneficis genèrics i de les externalitats de l’actuació completa.

Efecte negatiu: Aquell que es tradueix en una pèrdua de valor naturalísitic, cultural, paisatgístic, de productivitat ecològica, o en un increment dels perjudicis derivats de la contaminació, erosió i altres riscos ambientals.

Efecte directe: Aquell que té una incidència immediata en algun aspecte ambiental.

Efecte indirecte o secundari: Aquell que suposa una incidència immediata respecte a la relació d’un sector ambiental amb un altre.


16

Efecte permanent: Suposa una alteració indefinida al temps. Que no desapareix amb el temps.

Efecte temporal: Suposa una alteració no permanent al temps, amb un termini temporal de manifestació que pot ser estimat o determinat.

A curt termini: Es manifesta abans d’un any.

A mig termini: Es manifesta abans dels 5 anys.

A llarg termini: Es manifesta després dels 5 anys.

Efecte acumulatiu: Aquell que quan es propaga l’acció de l’agent inductor, incrementa progressivament la seva gravetat, ja que no existeixen mecanismes d’eliminació amb efectivitat temporal similar a la de l’increment de l’agent causant del mal.

Efecte sinèrgic: Aquell que es produeix quan l’afecte conjunt de la presència simultània de diversos agents, suposa la incidència ambiental major que l’efecte suma de les incidències individuals contemplades aïlladament. Així mateix, s’inclou dins d’aquest tipus aquell efecte, el mode d’acció del qual, indueix a l’aparició d’altres nous.

Pel que fa a l’avaluació, es cataloguen els impactes segons la seva importància i la seva magnitud en:

Compatible: Aquell impacte, la recuperació del qual, és immediata una vegada ha acabat l’activitat que ho produeix i no precisa de pràctiques protectores o correctores. S’aplica així mateix als impactes positius.

Moderat: Aquell impacte, la recuperació del qual no precisa de

pràctiques protectores o correctores intensives i on la recuperació de les condicions ambientals inicials requereix cert temps.

Sever: Aquell on la recuperació de les condicions del medi exigeix l’adequació de mesures correctores o protectores, i on, inclòs amb aquestes mesures, la recuperació requereix un període de temps dilatat.

Crític: Aquell impacte amb una magnitud superior al llindar acceptable. Amb aquest impacte es produeix una pèrdua permanent de la qualitat de les condicions ambientals, sense cap possibilitat de recuperació, tot i l’aplicació de mesures corrector.

Les mesures correctores poden classificar-se en:

Mesures preventives: eviten l’impacte modificant algun dels elements o processos del projecte. Evita l’impacte abans de corregir-ho.


17

Mesures correctores: s’orienten a l’eliminació, reducció o modificació de l’efecte.

Mesures compensatòries: es refereixen als impactes inevitables que no admeten una correcció, però sí una compensació mitjançant altres efectes de signe positiu.

A continuació es presenta amb una taula resum l’avaluació dels efectes sobre el medi i les mesures que s’establiran. Es valorarà els efectes directes de la modificació puntual del POUM de Castellar de la Ribera com els efectes produïts per l’ampliació ramadera.

Factors Efectes Caracterització Avaluació Mesures preventives, correctores o compensatòries Modificació puntual del POUM

Usos del sòl - Reducció del sòl de qualificació forestal, clau B

Indirecte, llarg termini,

Compatible - La superfície objecte al canvi de qualificació s’ha delimitat només aquella zona formada per les edificacions ramaderes i agrícoles existents i una petita zona, principalment erma, on s’hi vol ampliar l’activitat rural.

- Afectació de sòl de protecció Especial (PTCC) i HIC

Negatiu, Indirecte, llarg termini,

Compatible - La zona objecte al canvi s’ha delimitat afectant la mínima superfície de sòl de Protecció Especial pel PTCC i la mínima superfície de vegetació boscosa qualificada com HIC.

- Canvi en les condicions d’ús; es compatible la construcció d’edificacions directament relacionades amb l’activitat agrícola o ramadera

Directe, llarg termini, sinèrgic

Moderat - Les activitats rurals existents en la finca es desenvoluparan i ampliaran, afectant mínimament l’entorn. - Per tal de compensar la zona boscosa afectada per les futures edificacions; es realitzarà una reforestació amb espècies autòctones en l’entorn de les edificacions qualificat com a sòl de Protecció Especial. - En el bosc de l’entorn de la masia es realitzarà l'obertura d'una línia de defensa per a la prevenció d’incendis on, a més, es millorarà el valor ecològic del bosc i el valor paisatgístic de la zona.

Ampliació activitat ramadera de la finca Marmí

Medi hídric -Abocament de substàncies contaminants -Mala utilització de les dejeccions ramaderes

F. construcció: Negatiu, directe, permanent, acumulatiu F. funcionament: Negatiu, directe, permanent, acumulatiu

Compatible Compatible

-Vigilar i prendre mesures perquè no hi hagin abocaments -Adequar les dosis necessàries pel conreu i bona gestió - Assegurar l’estanquitat dels sistemes d’emmagatzematge dels residus i dejeccions


19

Sòl -Modificació en la superfície edàfica -Abocament de substàncies -Mala utilització de les dejeccions ramaderes

F. construcció: negatiu, directe, permanent F. construcció: Negatiu, directe, permanent, acumulatiu F. funcionament: Negatiu, directe, permanent, acumulatiu

Compatible Compatible Compatible

- Ocupar el sòl necessari. Mínim moviments de terres - Vigilar i prendre mesures perquè no hi hagin abocaments - Adequar les dosis necessàries pel conreu i bona gestió - Assegurar l’estanquitat dels sistemes d’emmagatzematge dels residus i dejeccions

Medi atmosfèric -Emissió de partícules. Generació de pols - Olors - Soroll/ vibracions - Llum

F. Construcció: Negatiu, directe, curt termini, localitzat F. Funcionament: negatiu, directe, curt termini, localitzat F. Construcció: Negatiu, directe, curt termini, localitzat F. Funcionament: negatiu, directe, curt termini, localitzat F. Funcionament: negatiu, directe,

Compatible Compatible Compatible Compatible Compatible

-Regar el camí un parell de cops a la setmana amb cuba d'aigua - Orientació de les naus, fora de la trajectòria del vent dominant. - Treball diürn i fer ús adequat de la maquinària - Operacions de l’activitat porcina es realitzarà en horari diürn. - Treball diürn. S’instal·laran làmpades preferentment de vapor de sodi d’alta pressió i el flux d’hemisferi superior serà com a


20

curt termini, localitzat

màxim de l’1%.

Vegetació -Alteració coberta vegetal -Afectació Habitat d’Interès Comunitari - Risc d’incendi forestal

F. Construcció: directe, permanent F. Construcció: Negatiu, directe, permanent F. Funcionament: Negatiu, directe, permanent

Compatible Compatible Compatible

-Es demanarà sol·licitud de rompuda a Medi Natural. - Es plantarà una zona erma per tal de compensar la zona afectada - Neteja de sotabosc, aclarides selectives. Aplicar mesures relatives a la prevenció d’incendis forestals.

Fauna No influeix No afectació -No mesures Paisatge -Presència de parc de

maquinària -Presència de nous volums

F. Construcció: Negatiu, curt termini, directe F. Funcionament: Permanent, directe

Compatible Compatible

-Mesures preventives i correctores per una bona integració -Mesures preventives i correctores per una bona integració

Socioeconòmic -Creació de llocs de feina

F. Construcció: positiu, directe, curt termini F. Funcionament: positiu, directe, llarg termini

Favorable Favorable

-No mesures - No mesures

Bens materials i patrimoni cultural

-No afectació No afectació - Seguiment arqueològic durant els treballs de moviments de terres que es facin

Clima -No afectació No afectació No mesures

Cal dir que en data en data 8 de gener del 2016 el Departament de Territori i Sostenibilitat van atorgar l’Autorització Ambiental pel projecte d’ampliació de les naus porcines projectades en la finca Marmí, atesa a la Proposta de Resolució Definitiva de la Directora General de Qualitat Ambiental. En data 6 d’octubre de 2015 es tramet la Declaració D’Impacte Ambiental (DIA) de l’ampliació de l’explotació porcina Marmí, amb caràcter favorable, en aquesta DIA es considera que “l’alternativa escollida pel promotor pel que fa a l’emplaçament del projecte es manifesta com una modificació de l’entorn, dels recursos naturals i/o dels seus processos fonamentals de funcionament que no produeix repercussions significatives en ells mateixos.” I que els impactes sobre el Medi atmosfèric, l’Hídric, Medi edàfic i paisatgístic, Medi Natural i el medi cultural són Compatibles si es compleix amb les mesures establertes en el document d’Estudi d’Impacte Ambiental presentat i amb les mesures correctores proposades.

S’aporta annex a aquest document còpia de l’autorització atorgada i la Declaració d’Impacte Ambiental.


22

7. ALTERNATIVES CONSIDERADES

Com s’ha descrit en els anteriors punts l’objectiu de la modificació puntual del POUM de Castellar de la Ribera, és esmenar l’error de qualificació de la zona on es situen les edificacions ramaderes, agrícoles i la Masia de la finca Marmí i el seu entorn, per tal de que estigui en consonància amb la normativa urbanística i pugui desenvolupar l’activitat rural de la finca.

7.1 Alternatives viables estudiades

Es tracta d’una modificació especialment concreta i reduïda que obeeix a unes necessitats molt clares, donat que es vol canviar de qualificació del sòl de la zona de les edificacions ramaderes i agrícoles de la finca Marmí i el seu entorn perquè estigui en consonància amb la normativa urbanística i es pugui desenvolupar les activitats rurals existents.

Alternativa 0: No realitzar modificació de qualificació del sòl ni projectar futura ampliació de l’activitat ramadera existent.

Il·lustració 1: Plànol urbanístic del POUM de Castellar de la Ribera zona finca Marmi.


23

Alternativa 1: No realitzar la modificació de qualificació del sòl i ubicar l’ampliació de l’activitat ramadera existent en clau Agrícola i de sòl de Protecció Preventiva segons el PTCC.

Il·lustració 2: Plànol urbanístic del POUM de Castellar de la Ribera zona finca Marmi i zones d’ubicació de les noves naus en clau Agrícola i Sòl de Protecció Preventiva (PTCC).

Alternativa 2: Realitzar la modificació de qualificació del sòl, de sòl Forestal Clau B a sòl Agrícola de valor Clau A en la zona de les edificacions existents de la finca Marmí i l’entorn molt immediat, conformat per una plataforma contigua a les edificacions existents on es vol dur a terme l’ampliació de l’explotació ramadera existent.

Alternativa 2.1: Ubicació de les noves naus porcines projectades al sud- oest de les edificacions existents de la finca, sobre una plataforma planera. La zona de canvi afecta a més superfície qualificada com a Forestal i a Sòl de Protecció Especial segons PTCC.

Zona 1 Zona 2

Zona 3


24

Il·lustració 3: Plànol urbanístic del POUM de Castellar de la Ribera zona finca Marmi, zona objecte al canvi de qualificació i ubicació de les naus projectades.

Alternativa 2.2: Reducció de la delimitació a modificar, reubicant lleugerament les noves naus porcines projectades més al nord- est respecte a la ubicació de l’alternativa 2.1, i a menys distàncies de les edificacions existents de la finca. La zona de canvi afecta a menys superfície qualificada com a Forestal i a Sòl de Protecció Especial segons PTCC. Aquesta ubicació es planteja desprès de realitzar un aixecament topogràfic per tal d’obtenir la ubicació que impliqui menor moviment de terres afectant la menor superfície de sòl Especial.

Il·lustració 4: Plànol urbanístic del POUM de Castellar de la Ribera zona finca Marmi, zona objecte al canvi de qualificació i ubicació de les naus projectades.


25

7.2 Anàlisis de les alternatives


No realització de la modificació de qualificació de sòl, no comportaria canvis en la condicions d’ús d’aquesta zona on l’ús global és el forestal, sense crear cap impacte ambiental. Conseqüentment, no es podrà garantir la continuïtat de l’activitat agropecuària ni la persistència de llocs de treball. A més, no es podria fer cap modificació ni ampliació en les edificacions existents.


Si no es realitzes la modificació de qualificació de clau forestal a agrícola, no es podria realitzar cap modificació de les edificacions agrícoles i ramaderes existents, ni cap ampliació d’aquestes donat que en aquest tipus de sòl només s’admet l’ús forestal.

Pel que fa a la ubicació de les naus projectades per l’ampliació de l’activitat ramadera existent, es situarien sobre camps de conreu on no hi hauria impacte sobre la vegetació boscosa de la zona, tot i que s’haurien d’ubicar a més distància de les naus existents i creant molta més dispersió, complicant el maneig del bestiar i la circulació del personal. No afectarien al Sòl de Protecció Especial.



La zona objecte a modificar de qualificació tindria una superfície total de 2,33 Ha i afectaria a una àrea de 0,93 Ha de sòl de Protecció Especial segons el PTCC. La ubicació on es vol realitzar l’ampliació de l’explotació ramadera afectarà a vegetació boscosa qualificada com a Hàbitat d’Interès Comunitari.


26

Il·lustració 5: Ortofotomapa zona finca Marmi, zona objecte al canvi de qualificació i ubicació de les naus projectades.


La zona objecte a modificar de qualificació tindria una superfície total de 1,55 Ha i afectaria a una àrea de 0,32 Ha de sòl de Protecció Especial segons el PTCC. Les naus projectades per la realització de l’ampliació de l’explotació ramadera existent, afectarien a una petita massa àrea de vegetació arbòria, qualificada com a Hàbitat d’Interès Comunitari.

Il·lustració 6: Ortofotomapa zona finca Marmi, zona objecte al canvi de qualificació i ubicació de les naus projectades.


27

7.3 Alternativa escollida

Per tal d’escollir l’alternativa més adequada a les necessitats del municipi i que sigui compatible amb els diferents factors de l’entorn, es va realitzar un estudi complet i consultes a diferents òrgans de l’administració.

7.3.1 Alternativa 0

Es va descartar donat que es vol donar continuïtat a les activitats rurals existents de la finca Marmí.

7.3.2 Alternativa 1

Aquesta alternativa es va descartar pels següents motius;

- Donat que sinó s’esmena l’error en la qualificació de la zona de les edificacions existents agrícoles i ramaderes de la finca Marmí, no es podria realitzar cap modificació ni ampliació d’aquests volums en un futur, conseqüentment no podria desenvolupar correctament les activitats existents.

- L’alternativa d’edificar les noves naus en sòl qualificat com a Sòl de protecció preventiva pel PTCC més proper a les edificacions existents es troba dins de la finca Marmí, que són els camps del Pla del Perer i els propers a La Sort del Llord (zones 2 i 3 de la il·lustració 2), però no es disposa d’autorització del propietari per edificar en aquesta finca. Per tant, l’alternativa d’edificar en sòl de protecció preventiva i propera a les edificacions existents es descartada ja que només té autorització del propietari de la finca Llort per construir. (Veure plànol nº11 i 12). D’altra banda la zona 2 és molt enclotada i propera al Barranc de les Fontetes, quedant molt despenjades de les edificacions existents. Relatiu a la zona 3, el mateix passa a la seva part sud, i mentre que a la seva part nord tindria molta incidència visual en relació a la Masia i a altres, i s’aproparia als equipaments municipals de la zona esportiva i al local social del poble.

- L’alternativa d’edificar en sòl qualificat com de Protecció Preventiva

per PTCC que es troba dins dels límits de la finca Llort, també es descarta donat a la distància a la que es troba de les edificacions porcines existents, (a més de 250 m) i a més hi ha la discontinuïtat natural del curs d’aigua del Barranc dels Apòstols (zona 1 de la il·lustració 2). No es pot concebre construir tant lluny i amb una discontinuïtat natural tan gran de la resta de l’explotació. I així complir amb les condicions d’ubicació del Decret 40/2014 descrites en l’Annex 3 apartat D. Condicions d’Ubicació punt d, on estableix que


28

“Es poden autoritzar ampliacions a les explotacions porcines existents abans de l’entrada en vigor del Decret, sense que els siguin d’aplicació les condicions d’ubicació, sempre que les noves instal·lacions ampliades estiguin construïdes i incloses com més a prop millor del conjunt de les edificacions d’allotjament del bestiar de l’explotació”. (Veure plànol nº11 i 12).

7.3.3 Alternativa 2

En aquesta alternativa planteja esmenar l’error de qualificació de la zona d’edificacions existents de la finca Marmí, donat que es troben en Clau B forestal i no s’adequa a la definició d’aquest sòl. També es projecta, per tal de donar viabilitat econòmica a la finca, la modificació d’una petita zona en l’entorn de les edificacions ramaderes existents.

Per aquesta alternativa es proposa dos propostes d’ubicació de les naus ramaderes projectades per l’ampliació de l’explotació porcina existent.


Aquesta alternativa es descarta, donat que la zona on es projecten les naus per realitzar l’ampliació afecta a major superfície de sòl qualificat com a Clau B pel POUM i sòl de protecció Especial segons PTCC. A més, afecta a una major superfície de de vegetació boscosa qualificada com a Hàbitat d’Interès Comunitari. Conseqüentment, l’àrea a modificar de clau B (forestal) a clau A (Agrícola) serà major.


Aquesta alternativa és l’escollida, donat que la ubicació de les naus projectades afecta a menor superfície de sòl qualificat com a sòl de Protecció Especial i només afectarà a dos petites zones amb vegetació arbòria qualificada com a Habitat d’Interès Comunitari. Conseqüentment, la superfície objecte a la modificació de qualificació de clau B a Clau A serà menor.


29

8. PROGRAMA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL

Aquest pla de seguiment i control té com a finalitat comprovar la severitat i la distribució dels impactes negatius predits, i especialment, dels no predits quan es produeixin, per assegurar l’eficàcia de les mesures correctores o compensacions allí on siguin necessàries. El Programa de Vigilància per a aquesta modificació puntual del POUM de Castellar pretén arribar a els següents objectius: - Per assegurar la capacitat tècnica i objectivitat d’aquesta figura de seguiment, es considera necessari que el director sigui un tècnic extern qualificat o, en el cas que sigui un treballador del propi Ajuntament, que el seu informe sigui validat per un professional qualificat extern abans de ser presentat a l’òrgan ambiental. - La tasca de supervisió s’adaptarà a les necessitats del pla. Si en el marc de les tasques de supervisió s’adverteix la desviació o l'incompliment de les determinacions ambientals incorporades en el pla, o apareixen efectes adversos addicionals no previstos, es poden convocar comissions paritàries entre el promotor i l’òrgan ambiental per a determinar les actuacions que s’han de dur a terme. - El tècnic a d’assegurar que es duen a terme les mesures correctores i compensatòries descrites en l’Avaluació Ambiental Estratègica;

Superfície objecte al canvi de qualificació s’ha delimitat només aquella zona formada per les edificacions ramaderes i agrícoles existents i la zona on s’hi vol ampliar l’explotació ramadera existent.

Que la delimitació objecte al canvi afecti la mínima superfície del sòl de Protecció Especial i la mínima de vegetació qualificada com a HIC.

Que es realitzi la plantació d’espècies autòctones a l’entorn de les edificacions existents.

En el bosc de l’entorn de la masia es realitzaran actuacions per prevenció d’incendis i per millorar els valors ecològics d’aquest.

Cal dir que per l’edificació de les naus projectades també cal realitzar un Programa de Vigilància Ambiental; - Comprovar que al llarg de l’execució del projecte les dades constructives amb més repercussió sobre els impactes ambientals del mateix, responen als descrits prèviament.


30

- Comprovar que, tant en la fase de construcció com en la d’ús, les mesures preventives i correctores descrites en l’Avaluació Ambiental Estratègica són efectivament implantades. - Definir els paràmetres significatius del procés que serà necessari registrar i controlar. - Proporcionar advertiments immediats pels paràmetres ambientals preseleccionats, respecte als nivells crítics preestablerts. - Proporcionar informació que podria ser utilitzada en la verificació dels impactes predits, i millorar així les tècniques de predicció d’impactes. Els impactes a considerar en el programa de vigilància ambiental en la fase de construcció són: -Els vessaments accidentals dólis i carburants. -Líntroducció délements estranys al paisatge: materials déxcavació sobrers, i la presència de les instal·lacions. -Les pols provinents del transport de materials. A la fase de funcionament: -Maneig dels purins dins la instal·lació evitant els vessaments puntuals. -Correcta aplicació dels purins als conreus seguint el Codi de bones pràctiques agrícoles i complint amb el decret 136/2009 de zones vulnerables. Els objectius principals del programa de vigilància són: -Manteniment de la qualitat del sòl ja sigui de lócupat físicament per les instal·lacions, com els terrenys de conreu que sáportaran per adobar amb els purins generats. -Manteniment de la qualitat del medi perceptual. El Pla de Vigilància Ambiental Inclou: -Un calendari déxecució de les mesures previstes per eliminar, reduir o compensar els efectes ambientals significatius. -Un programa de seguiment i control dels vectors ambientals afectats.


31

Referent a la programació temporal de les mesures previstes per eliminar, reduir o compensar els efectes ambientals significatius: -Visita dínspecció setmanal per part de la Direcció dóbra, controlant ocularment si es veuen productes indesitjables dins o prop dels terrenys on es treballa. En el cas poc probable que aquests siguin dólis o carburants, i es tractés dún vessament dúna certa importància, es comunicarà a lÁutoritat ambiental competent i es procedirà al procés de descontaminació i regeneració del sòl afectat. Si es tracta de restes de material de construcció, aquest es valoritzarà dins de lóbra, o es procedirà a portar-lo a lábocador de runes de construcció més proper. -Visita dínspecció setmanal de la Direcció dóbra, constatant i demanant comprovants del regatge de la pista dáccés a la finca dos cops per setmana en els períodes climàtics secs. -Visita dínspecció setmanal per part també de la Direcció dóbra, comprovant que es respecten els paràmetres tipologia, volums i mides definits al projecte de referència. -Visita final dóbra per part del projectista i director dóbra, per tal de comprovar la perfecta impermeabilització de les fosses, canonades i dipòsits de purins abans díniciar láctivitat. -Nomenament entre els treballadors dún Responsable de la correcta gestió dels purins. -Control setmanal per part del Responsable de gestió dels purins dins de léxplotació ramadera, dels nivells de purins de les fosses i dipòsits, per tal dévitar vessaments. -Control per part del Responsable de gestió de purins, de la càrrega de purins i la seva expedició i valorització adequada dins de les terres de la finca, seguint els paràmetres del Decret 136/2009.


32

9. EQUIP REDACTOR

• Joan Garriga Torres; Enginyer Agrònom Col.443. Màster en Gestió del Medi Ambient. • Cristina Barrera Toro; Ambientòloga. Col.1008. CAT. Postgrau en Intervenció i Gestió en el Paisatge per l’ordenació del territori i el medi ambient. Enginyera tècnica agrícola. Col 4546.


33

ANNEX


34

Autorització ambiental a STOP, SCP per a l’ampliació de l’activitat ramadera de porcí d’engreix situada al polígon 6, parcel·les 45 i 94, del terme municipal de Castellar de la Ribera. Expedient L1AAI140156

Generalitat de Catalunya Departament de Territori i Sostenibilitat

1

RESOLUCIÓ

TES/ /2015, relativa a l’atorgament de l’autorització ambiental a STOP, SCP per a l’ampliació de l’activitat ramadera de porcí d’engreix situada al polígon 6, parcel·les 45 i 94, del terme municipal de Castellar de la Ribera. Expedient L1AAI140156. Dades de l’expedient Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU): Lleida Data d’inici de l’expedient: 16 d’abril de 2014 Núm. de sol·licitud: L1AAI140156 Tipus d'expedient: Autorització ambiental integrada Annex: I.1 Apartat: 11 Subapartat: 1.b.ii IDQA: - Classificació DEI: 9.3.b Descripció de l’activitat: Instal·lacions ramaderes destinades a la cria intensiva de porcs d’engreix amb un nombre de places superior a 2.500. Ubicació: Polígon 6, parcel·les 45 i 94 al terme municipal de Castellar de la Ribera Coordenades UTM x: 368.165; y: 4.650.633 (Fus 31N Datum ETRS89) Marca Oficial: 1960BK

Atesa la Proposta de resolució definitiva de la directora general de Qualitat Ambiental que s’adjunta a l’annex, i atesos els article 29 i 30 de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, Resolc: -1 Atorgar l’autorització ambiental a STOP, SCP per a l’ampliació de l’activitat ramadera de porcí d’engreix situada al polígon 6, parcel·les 45 i 94, del terme municipal de Castellar de la Ribera. La descripció de l’activitat, les prescripcions tècniques i les actuacions de seguiment són les que detalla la Proposta de resolució annexa. -2 Notificar aquesta Resolució a les persones interessades, de conformitat amb l’article 30.1 de l’esmentada Llei 20/2009, del 4 de desembre.

Generalitat de Catalunya Departament de Territori i Sostenibilitat

2

-3 Ordenar la publicació de la part dispositiva d’aquesta Resolució al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. El text íntegre es pot consultar al web del Departament de Territori i Sostenibilitat www.gencat.cat/territori, seguint els apartats: Medi ambient i sostenibilitat > Empresa i producció sostenible > Prevenció i control d'activitats > Autoritzacions ambientals. Document signat electrònicament per, Josep Enric Llebot i Rabagliati Secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat p. d. (Resolució TES/104/2012, de 31 de gener, DOGC núm. 6060, de 6.2.2012)

1

Proposta de resolució provisional de 6 d’octubre de 2015 relativa a l’atorgament de l’autorització ambiental a STOP, SCP per a l’ampliació de l’activitat ramadera de porcí d’engreix situada al polígon 6, parcel·les 45 i 94, del terme municipal de Castellar de la Ribera. Expedient L1AAI140156. Antecedents L’empresa STOP SCP, amb CIF J25399668 i adreça a Casa Marmí S/N de Castellar de la Ribera (25289) ha sol·licitat autorització ambiental per a l’ampliació de l’activitat ramadera de porcí d’engreix situada al polígon 6, parcel·les 45 i 94, del terme municipal de Castellar de la Ribera. Expedient L1AAI140156. Dades de l’expedient Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU): Lleida Data d’inici de l’expedient: 16 d’abril de 2014 Núm. de sol·licitud: L1AAI140156 Tipus d'expedient: Autorització ambiental integrada Annex: I.1 Apartat: 11 Subapartat: 1.b.ii IDQA: - Classificació DEI: 9.3.b Descripció de l’activitat: Instal·lacions ramaderes destinades a la cria intensiva de porcs d’engreix amb un nombre de places superior a 2.500. Ubicació: Polígon 6, parcel·les 45 i 94 al terme municipal de Castellar de la Ribera Coordenades UTM x: 368.165; y: 4.650.633 (Fus 31N Datum ETRS89) Marca Oficial: 1960BK L’expedient s’ha sotmès als tràmits següents: - Verificació formal i suficiència. - L’Ajuntament de Castellar de la Ribera emet, el 26 de maig de 2014, informe urbanístic que indica que l’ampliació prevista al polígon 6, parcel·les 45 i 94, del seu municipi és compatible urbanísticament amb la normativa vigent al municipi. - Informació pública mitjançant publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 10 de desembre de 2014, sense al·legacions. - L’Ajuntament de Castellar de la Ribera emet un certificat de data 25 de març de 2015, mitjançant el qual s’indica que transcorregut els terminis d’exposició pública i audiència veïnal no s’ha presentat cap reclamació. - Informe favorable del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) sobre el pla de gestió de els dejeccions ramaderes, de data 12 de setembre de 2014, i informe favorable de la Secció de Biodiversitat i Activitats Cinegètiques dels SSTT DAAM a Barcelona de data 10 d’abril de 2015. - Declaració d’impacte ambiental amb caràcter favorable formulada per la Ponència Ambiental el 6 d’octubre de 2015. - Proposta de resolució provisional de 6 d’octubre de 2015 i notificació a les persones interessades. - Tràmit d’audiència sense al·legacions.

2

Fonaments de dret Primer: La documentació que acompanya la sol·licitud compleix els requisits establerts en

la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats i a la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i controls integrats de la contaminació, modificada per la Llei 5/2013, d’11 de juny.

Segon: La sol·licitud s’ha sotmès als tràmits previstos en la Llei 20/2009, de 4 de

desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats. Tercer: El contingut de l’autorització ambiental s’ajusta al que s’estableix a l’article 29 de

la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, i l’article 22 de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació modificada per la Llei 5/2013, d’11 de juny.

Quart: El seguiment del compliment de les condicions fixades en l’autorització ambiental

s’ajusta a les prescripcions de: - L’article 68.2 de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control

ambiental de les activitats, pel que refereix als controls sectorials preceptius. - L’article 29 de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la

contaminació, modificada per la Llei 5/2013, d’11 de juny, i l’article 12 del Reial decret 815/2013, de 18 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament d’Emissions Industrials i de desenvolupament de la Llei 16/2002, pel que refereix a les inspeccions ambientals integrades.

- L’article 8.3 de la Llei 16/2002, pel que fa a la notificació anual de les dades sobre les emissions.

PROPOSO, Atorgar l’autorització ambiental a l’empresa STOP, SCP per a l’ampliació de l’activitat ramadera de porcí amb marca oficial 1960BK, situada al polígon 6, parcel·les 45 i 94, del terme municipal de Castellar de la Ribera. La descripció de l’activitat, les prescripcions tècniques i les actuacions de seguiment del compliment de les condicions fixades, són les que s’assenyalen a continuació: 1. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE El projecte tècnic elaborat per l’enginyer agrònom amb número de col·legiat 443, al gener de 2014, i la resta de documentació complementària que acompanya la sol·licitud d’autorització ambiental, descriuen el següent: 1.1. Dades establiment Dades de l’establiment Titular: STOP, SCP CIF: J25399668 Nom de l’establiment: Marmí Adreça: polígon 6, parcel·les 45 i 94, del terme municipal de Castellar de la Ribera (Solsonès) Marca Oficial: 1960BK Dades de l’emplaçament UTMx: 368.165 (ETRS89, fus 31N) UTMy: 4.650.633 (ETRS89, fus 31N) Superfície finca: 10,06 ha

3

Dades de l’establiment Distància a nucli urbà: a més de 2.000 del nucli urbà més proper Sant Climenç Distància a altres explotacions ramaderes: a 860 m d’explotació ovina Distància a indústries càrnies: > 1000 m Distància a indústries d’aprofitament de subproductes o de gestió de residus d’origen animal: > 1000 m Distància a infrastructures i equipaments: - Distància a cursos d’aigua superficials: a més de 80m en línea recta d’un afluent del barranc dels Apòstols Distància a cursos d’aigua subterrànies: - Distància a captacions d'aigües de consum humà: > 500 m Distància a captacions d'aigües superficials i subterrànies: > 500 m Es troba dins un Espai d’Interès Natural? No

1.2. Descripció de les instal·lacions i equipaments El projecte descriu la construcció de tres naus noves al costat de les edificacions existents. Aquestes naus es projecte al polígon 6, parcel·la 94 del terme municipal de Castellar de la Ribera. També preveu la reforma interna de la nau 1 ubicada a la parcel·la 45, del polígon 9, del mateix terme municipal. Els accessos existents a la finca on hi ha l’activitat no es modificaran. 1.2.1. Capacitat productiva El projecte descriu una capacitat de bestiar prevista de 4.000 places de porcí d’engreix (de 20 a 100 kg de pes viu). 1.2.2. Descripció de les instal·lacions

Identificació de l'edificació Ús Superfície construïda (m2)

Instal·lacions existents Nau 1 Allotjament porcí d’engreix 420,61 Nau 2 Allotjament porcí d’engreix 396,27 Nau 3 Allotjament porcí d’engreix 396,27 Instal·lacions a construir

Nau 4 Allotjament porcí d’engreix 863,78 Nau 5 Allotjament porcí d’engreix 863,78 Nau 6 Allotjament porcí d’engreix 863,78 La superfície edificada després de l’ampliació serà de 3.804,50 m². 1.2.3. Descripció de les instal·lacions de gestió de dejeccions Tipus Característiques Capacitat emmagatzematge (m³)

Instal·lacions existents

Fosses internes nau 1 Impermeabilitzades amb formigó i

cobertes amb slat 283,24





Bassa de purins 1 Impermeabilitzades amb formigó, i

coberta flotant 470

Bassa de purins 2 Impermeabilitzades amb formigó, i

coberta flotant 141,15

4

Tipus Característiques Capacitat emmagatzematge (m³)

Instal·lacions a construir


cobertes amb slat 744





La documentació tècnica descriu que, una vegada realitzades les obres previstes, l’explotació disposarà d’una capacitat d’emmagatzematge per les dejeccions ramaderes (purins) de 3.705 m3. 1.3. Consums estimats Dades d’abastament d’aigües

Volum total abastat m3/any Procedència(1)

7.200 Xarxa municipal

Aigües superficials, recirculació interna, xarxa, pou, cisterna

Relació d’energies que utilitza la instal·lació Tipus d'energia (2)

Procedència

Potència

Combustible i emmagatzematge

Consum

Fonts externes Xarxa de distribució d’energia elèctrica

6,6 kW. - -

(2) Energia elèctrica o combustibles utilitzats (gas natural, antracita, biomassa, fuel BIA, etc.)

1.4. Emissions generades: descripció, tractament i mesures correctores 1.4.1. Abocament aigües La neteja de les naus es realitza amb aigua a alta pressió. Les aigües brutes van a parar a les fosses de purins internes de les naus. No s’aboquen aigües residuals al domini públic hidràulic. 1.4.2. Producció i gestió de dejeccions ramaderes i de residus - Dejeccions ramaderes

Tipus de dejeccions ramaderes

Producció kg Nitrogen/any (1)

Tipus emmagatzematge

Capacitat emmagatzematge

prevista

Tipus de gestió

(1)

Purins 7.900 m³/any

23.780 kg N/any (es

declara una reducció del

18% del N per alimentació

aplicant el nivell 3a)

Fosses a l’interior de les naus i basses de

purins

3.7054 m3 En el marc agrari

(1) Segons el Pla de gestió LP01343 informat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, el 12 de setembre de 2014.

- Residus

5

Tipus de residu/codi Classe Producció

Tipus d’emmagatzematge

Capacitat d’emmagatzematge prevista

Tipus de gestió en origen (4)

Tipus de gestió externa (5)

Residus agroquímics i zoosanitaris / 020108 - P 120 l/any Contenidor - - Gestor

autoritzat

Animals morts / 020102 - NP 35,2 m3/any Contenidor - - Gestor autoritzat

(4)(5) vies de tractament i valorització segons els catàleg de residus de Catalunya

Per a la gestió dels cadàvers, es disposa d’una pòlissa agro-ramadera per la gestió dels cadàvers dels animals morts amb un gestor autoritzat. D’acord amb la documentació presentada, per a la gestió dels residus perillosos (agroquímics, zoosanitaris, etc.), es preveu disposar de contracte amb un gestor autoritzat per a la recollida dels mateixos i d’un contenidor per l’emmagatzematge d’aquests residus. 1.4.3. Altres emissions

Emissions Ubicació del focus Gestió actual Nivell d'emissió

Olors i gasos Emmagatzematge dels purins

Ventilació de les naus, neteja periòdica dels allotjaments dels animals i desinfecció de les naus.

Emissions mínimes i

difuses 1.5. Millors tècniques disponibles (MTD) i mesures d’eficiència energètica En base a la documentació presentada, la instal·lació ramadera i els seus processos productius incorporen les següents millors tècniques disponibles (MTD) descrites al BREF sobre les MTD aplicables a la ramaderia intensiva, adoptat per la Comissió Europea en el DOUE, sèrie C, número 170 de 19 de juliol de 2003:

- Disposa d’un programa de manteniment i control de les instal·lacions, de la maquinària, dels estris, dels consums i de les fuites

- Pel que fa a la reducció del nitrogen, l’activitat preveu fer una alimentació en els porcs d’engreix del nivell 3a

- Aplica mesures per evitar pèrdues i vessaments en els abeuradors

- Realitza la neteja de les instal·lacions periòdicament amb aigua a pressió. 1.6. Il·luminació exterior La documentació preveu la disposició de punts de llum exteriors als molls de càrrega on s’instal·laran làmpades preferentment de vapor de sodi d’alta pressió i el flux d’hemisferi superior serà com a màxim de l’1%. Només funcionaran ocasionalment en horari de vespre quan sigui necessari: en el moment de la càrrega o descàrrega dels animals, ja que l’activitat es realitza de dia i per tant no es pot considerar que hi ha funcionament de vespre més que esporàdicament. No funcionarà mai en horari de nit excepte en cas de força major. L’accionament de la il·luminació es fa de forma manual. Es disposarà de programa de manteniment. 2. GESTIÓ DE LES DEJECCIONS RAMADERES El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) emet, el 12 de setembre de 2014, l’informe tècnic sobre el Pla de gestió número LP01343. En aquest informe de caràcter favorable es determinen les següents consideracions:

6

- La capacitat de bestiar considerada per l’explotació és de:

Tipus de bestiar Capacitat de bestiar final Volum de purins (m3/any)

Porcs d’enceball (20-100 kg) 4.000 7.900

* S’ha considerat 1,65 m³/plaça i any, en els porcs d’engreix que s’allotjaran en les noves naus (3000 porcs d’engreix) per donar-se les circumstàncies descrites a l’annex 2 del Decret 136/2009, d’1 de setembre

- Aquest pla de gestió no afecta zones vulnerables. - La generació anual prevista de nitrogen en les dejeccions generades pel bestiar que

consta al Pla de gestió a partir dels coeficients estàndards és de 29.000 kg. Atès que es preveu fer una alimentació en els porcs d’engreix del nivell 3a, d’acord amb la sol·licitud presentada per l’empresa de pinsos Esporc, SA, reduint un 18% el nitrogen generat, la generació anual prevista de nitrogen en les dejeccions és de 23.780 kg. Aquesta empresa subministradora de pinso, s’ajusta a les següents quantitats de pinso subministrat per fases, amb les següents composicions:

Nom del pinso Contingut màxim de PB en el pinso (%)

Consum indicatiu de pinso (kg/plaça i cicle)

Pinso-1 17,5 10

Pinso-2 17,4 24

Pinso-3 16,4 105

Pinso-4 14,3 100

Consum indicatiu total [239]

- Es preveu que 23.780 kg de nitrogen es gestionaran en el marc agrari, per a la qual

cosa al Pla de gestió s’aporten 121,1 ha en zona no vulnerable (segons els Decrets 283/1998 i 476/2004 i l’acord de Govern 128/2009).

- La capacitat d’emmagatzematge impermeable de dejeccions prevista al Pla de gestió

és de 3.705 m3 per als purins, mentre que la capacitat necessària per les dejeccions generades per la totalitat del bestiar és de 3.550 m3 per als purins.

Els criteris per a la mesura de la capacitat d’emmagatzematge són els que figuren a la instrucció tècnica IT-210 (“Criteris per a la mesura de capacitat d’emmagatzematge de dejeccions en una explotació ramadera”), disponible a la pàgina web: www.gencat.cat > Departament de Territori i Sostenibilitat > Medi Ambient i Sostenibilitat > Empresa i producció sostenible > Prevenció i control d'activitats > Oficina d'Acreditació d'Entitats Col·laboradores > Criteris tècnics d'actuació de les entitats col·laboradores

3. PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES I NIVELLS D’EMISSIÓ La capacitat de bestiar de l’explotació autoritzada serà de 4.000 places de porcs d’engreix (20 a 100 kg). 3.1. MESURES CORRECTORES ESTABLERTES EN LA DECLARACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL a) Mesures relatives a la protecció del medi natural i la biodiversitat

7

- Limitar l’afectació del terreny a la mínima superfície necessària. En la fase d’execució de l’obre s’ha tenir en compte les superfícies d’ocupació temporal d’obres en aquells espais de menys valor i restablir les seves condicions inicials. - Les actuacions contingudes en el projecte que impliquin la tallada de peus d’espècies arbòries (construcció de les tres noves naus, i altres actuacions que se’n puguin derivar, com l’obertura de nous vials, o l’arranjament de preexistents) i canvi d’ús del terreny forestal a ús agropecuari, requereixen del corresponent permís de rompuda que el promotor haurà de sol·licitar a l’inici de l’actuació als Serveis Territorials del Departament d’Agricultura i Medi Natural de la Catalunya Central. b) Mesures relatives a la prevenció d’incendis forestals � En el cas d’existir edificacions complementàries a la granja, es tindrà en compte a més

de les mesures que seguit es proposa, el que disposa el Reglament RD 2267/2004, de 3 de desembre, contra incendis en els establiments industrials per activitats properes a la superfície forestal, addicionalment a les mesures i controls específics que pugui establir la Llei 3/2010, de 18 de febrer, de prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis.

� L’activitat disposarà en els extrems de l’edificació i en el llindar més proper a la massa forestal de dos boques de 25 mm, i de mànega de 25 mm suficient, que permeti cobrir el perímetre de la granja.

� L’activitat disposarà una franja de protecció de 25 m d’amplada amb la vegetació forestal tractada segons disposa el Decret 123/2005, de 14 de juny.

� S’alertarà del risc d'incendi forestal amb la col·locació de cartells informatius en les zones més properes a la massa forestal.

� Caldrà donar compliment al Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen les mesures de prevenció d’incendis forestals.

c) Prevenció de la contaminació acústica Els nivells de la immissió sonora generats per l’activitat no superaran els valors límit d’immissió diürns, vespertins i nocturns corresponents a la zona de sensibilitat acústica de les edificacions d’ús sensible al soroll de l’entorn de l’activitat establerts en el mapa de capacitat acústica del municipi o en el seu defecte els que corresponen a les zones de sensibilitat acústica determinades d’acord amb els criteris establerts en la disposició final primera del Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, i se n’adapten els annexos. d) Prevenció de la contaminació lluminosa Els nous punts de llum d’il·luminació exterior associats a l’ampliació de l’activitat han de complir que el nivell màxim d’il·luminació intrusa fora del recinte de l’activitat ha de ser de 5 lux. e) Patrimoni arqueològic Caldrà dur a terme un control arqueològic dels moviments de terres que s’haurà de realitzar sota la direcció d’un tècnic arqueòleg i amb la corresponent autorització del Departament de cultura, d’acord amb allò que estableix el Decret 78/2002, de 5 de març, del reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. En cas de descobriment de restes arqueològiques i/o paleontològiques s’estarà al que disposa la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català i el Decret

8

78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic. 3.2. MESURES RELATIVES A LA GESTIÓ DE LES AIGÜES - No s'autoritza cap abocament d'aigües residuals. - Les aigües pluvials no hauran d'entrar en contacte amb elements contaminats

(dejeccions, fems, pinsos, deixalles, etc.). - La neteja de les instal·lacions es realitzarà de tal manera que la quantitat d'aigua

utilitzada i la freqüència permetin reduir la quantitat d'aigües brutes generades. - Les aigües brutes originades en àrees descobertes associades a l'activitat, les aigües

de neteja de les instal·lacions i les aigües residuals sanitàries, es gestionaran juntament amb les dejeccions ramaderes. En cas contrari caldrà disposar d’una depuradora d’aigües residuals adient i presentar la documentació descrita en l’apartat de tramitació d’autoritzacions d’abocament de la pàgina web de l’Agència Catalana de l’Aigua.

- S’hauran d’adoptar les mesures de seguretat adients per tal d’evitar vessaments accidentals durant les operacions d’extracció de les dejeccions i de les aigües residuals dels sistemes d’emmagatzematge.

3.3. MESURES RELATIVES A LA PROTECCIÓ DEL SÒL I LES AIGÜES SUBTERRÀNIES - El sistema d’emmagatzematge de les dejeccions, així com les fosses dels allotjaments,

han d’estar construïts amb materials i formes que garanteixin l’estanquitat, evitin la lixiviació, la percolació o l’escolament, sense produir cap mena d’afectació al domini públic hidràulic o als sòls, i que minimitzin els riscos d’esquerdes i fissures.

- Les conduccions de les dejeccions fins als punts d’emmagatzematge han de ser estanques, fent especial atenció als punts febles com poden ser les vàlvules, els colzes, etc.

- L’estructura del sistema d’emmagatzematge ha de ser l’adequada per evitar esquerdes, i les juntes i els angles, si n’hi ha, han d’estar reforçats i, si escau, segellats amb material elàstic per evitar fissures en cas de moviments.

- La superfície de les parets del sistema d’emmagatzematge ha de ser llisa, sense destorbs al desplaçament del producte contingut.

- Cal emprar material de recobriment interior impermeable. Quan pugui haver dubtes sobre la impermeabilitat del material caldrà demostrar que la permeabilitat del material en l’aigua és inferior a 1x10-7 m/s en un gruix d’almenys 100 cm. En cas que es tracti de làmina plàstica, s’ha de vigilar el període de garantia i durada del material i evitar les agressions mecàniques.

- Cal preveure i implantar les mesures adients de control i manteniment per garantir-ne el bon estat de funcionament.

- El sistema d’emmagatzematge de dejeccions ha d’estar construït de tal manera que no hi puguin entrar aigües d’escolaments superficials.

- El sistema de recollida de les aigües pluvials no ha d’estar connectat a cap element del sistema d’emmagatzematge de les dejeccions.

- Les parets han de ser resistents a les pressions laterals del producte emmagatzemat, i en cas de dipòsits soterrats també a la pressió exterior del terra i de les aigües d’infiltració.

- En el cas que l’activitat disposi d’instal·lacions d’emmagatzematge de combustible líquid soterrades o aèries, cal donar compliment a la Instrucció Tècnica Complementària MI-

9

IP03: Instal·lacions d’emmagatzematge per a consum propi (Reial decret 1523/1999, d’1 d’octubre).

3.4. MESURES RELATIVES ALS RESIDUS I A LES DEJECCIONS RAMADERES 3.4.1 Prevenció i gestió de residus D’acord amb l’article 22 de la Llei 16/2002, el titular de la instal·lació actuarà en els seus processos per tal de prioritzar la prevenció en la generació de residus, així com la preparació per a la reutilització i reciclatge. Caldrà que tingui en compte l'ordre de prioritats establert a l'article 8.1 de la Ley 22/2011, de residus i sòls contaminats: prevenció, preparació per la reutilització, reciclatge, altra valorització inclosa la valorització energètica i finalment eliminació.

3.4.2 Per als residus perillosos (agroquímics, zoosanitaris, etc.) - La gestió d’aquests residus zoosanitaris es realitzarà mitjançant gestors de residus

autoritzats o bé, per la seva recollida, es podran utilitzar els serveis d’associacions o de distribuïdors de productes zoosanitaris.

- L’emmagatzematge d’aquests residus s’efectuarà en recipients tancats. - Que les condicions i mesures de prevenció de les zones d’emmagatzematge de residus

zoosanitaris són les previstes i estan en bon estat d’ús. - El correcte estat de manteniment i ordre de les zones d’emmagatzematge de residus. 3.4.3 Per als animals morts Cal disposar d’una pòlissa d’assegurança agro-ramadera vigent que cobreixi, en tot moment, la totalitat dels animal existents a l’explotació.

La gestió s’efectuarà mitjançant un gestor autoritzat, tenint en compte les següents condicions:

- al produir-se una baixa, caldrà avisar al servei de recollida amb la màxima brevetat possible.

- el contenidor haurà d’estar tapat i s’haurà de situar en una zona de fàcil accés pels vehicles de recollida;

- el contenidor i el seu entorn s’haurà de mantenir en bones condicions de neteja i desinfecció;

- les condicions i mesures de prevenció de les zones d’emmagatzematge de residus d’animals morts són les previstes i estan en bon estat d’ús.

- el correcte estat de manteniment i ordre de les zones d’emmagatzematge d’animals morts.

3.4.4 Per a les dejeccions ramaderes � Capacitat d’emmagatzematge L’explotació ha de disposar de la capacitat d’emmagatzematge necessària, com a mínim de 3.550 m³ per als purins. Les noves naus han de disposar de l’abeurador incorporat a la menjadora, la neteja de les naus s’ha de fer amb un grup d’alta pressió (>100 atmosferes) i baix cabal (<25 litres/minut) i s’ha de disposar de comptador volumètric que permet conèixer els volums d’aigua consumits. Els sistemes d’emmagatzematge hauran d’estar construïts, mantinguts i explotats de manera que s’eviti qualsevol fuita ja sigui per lixiviació, percolació o sobreeiximent.

10

� L’aplicació agrícola de les dejeccions es farà d’acord amb els següents punts: En les zones no designades com a vulnerables pel Decret 283/1998, el Decret 476/2004 o l’Acord de Govern 128/2009, la quantitat màxima de nitrogen procedent dels fems i altres materials orgànics a aplicar és la que s’estableix a l’article 24 del Decret 136/2009. L’aplicació agrícola de les dejeccions ramaderes en aquelles zones que no es van designar vulnerables pel Decret 283/1998, el Decret 476/2004 o l’Acord de Govern 128/2009 es farà respectant al màxim les recomanacions del Codi de bones pràctiques agràries en relació amb el nitrogen (Ordre de 22 d’octubre de 1998).

El mètode d’aplicació dels fertilitzants nitrogenats, tant en zona vulnerable com fora de les zones vulnerables, es farà d’acord amb l’article 8 del Decret 136, tenint en compte el que es disposa als articles 9 i 10 de l’esmentat Decret, sobre l’aplicació dels fertilitzants en terrenys de fort pendent i l’aplicació en terrenys entollats, inundables, gelats o nevats.

En l’aplicació agrícola dels fertilitzants caldrà respectar les distàncies i terminis màxims d’incorporació de fertilitzants al sòl fixats a la Secció 2 del Decret 136/2009. També caldrà tenir en compte les possibles restriccions en l’aplicació de fertilitzants a l’entorn de captacions d’aigua subterrània destinada a consum humà derivades de l’article 32 del mateix Decret.

� El titular de l’explotació ramadera ha d’entregar, anualment, una còpia informatitzada

del contingut del Llibre de gestió al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

� El titular adoptarà totes aquelles mesures addicionals que siguin necessàries per a la

correcta gestió de les dejeccions ramaderes, especialment davant situacions imprevistes o excepcionals.

� En cas de produir-se canvis en la gestió de les dejeccions caldrà atenir-se al que es

disposa als apartats 6, 7 i 8 de l’article 21 del Decret 136/2009. � Atès que es realitza una alimentació que dóna lloc a reduccions de nitrogen excretat

del bestiar porcí respecte a l’estàndard establert al Decret 136/2009, la persona titular de l’explotació ramadera ha de conservar, durant un període de 3 anys, els comprovants de la persona subministradora que garanteixin la composició i quantitats d’aliments subministrats als animals. Així mateix, a través de l’examen de la documentació de l’explotació s’ha de poder deduir el nombre d’animals engreixats, el pes mitjà de sortida cap a l’escorxador, les quantitats de pinso consumides en cada fase productiva, d’acord amb el que s’estableix a l’article 5 de l’Ordre AAR/506/2010, de 2 de novembre.

� El titular de l’explotació ha de portar un registre (anotació) de les quantitats

consumides dels diferents tipus de pinso en cada engreixada, així com l’anotació del nombre d’animals engreixats en cada cicle (nombre d’animals entrats i sortits).

� Atès que l’explotació realitza reducció de nitrogen per alimentació d’acord amb l’Annex

2 del Decret 136/2009, cal comprovar, en les actuacions de seguiment, el següent: o Que el titular disposa de les factures dels pinsos adquirits, que garanteixin la seva

composició.

11

o Que no se sobrepassen els percentatges de proteïna bruta corresponents al nivell de reducció aprovat.

o Que, per a cada un dels pinsos, la quantitat consumida no supera el consum indicatiu corresponent al nivell d’alimentació aprovat, amb una tolerància màxima del 15%.

o Que la quantitat total de pinso consumida per porc no supera el consum indicatiu total corresponent al nivell d’alimentació aprovat, amb una tolerància màxima del 5 %.

o En el cas d’explotacions ramaderes integrades, si no hi ha factures/albarans individualitzats per a l’explotació objecte de control, es poden acceptar certificats anuals signats pel tècnic en nutrició o gerent de l’empresa subministradora del pinso en aquesta explotació, que certifiquin per a cada any el consum dels diferents pinsos establerts a la dieta amb la qual s’aconsegueix la reducció de nitrogen acceptada. En aquests certificats hi ha de figurar el nom de l’explotació (i la marca oficial) objecte de control, així com el contingut de proteïna bruta dels diferents pinsos consumits.

3.5. MESURES RELATIVES A LA PREVENCIÓ DE LA CONTAMINACIÓ LLUMINOSA L’activitat està situada en una zona de protecció alta (E2) d’acord amb el Mapa de la protecció envers la contaminació lluminosa. Atesa la vulnerabilitat de la zona i per garantir la protecció del medi nocturn, els nous punts de llum d’ il·luminació exterior associats a l’ampliació han de complir les prescripcions següents: a) Tipus de fonts de llum: - L’eficàcia de les làmpades ha de ser superior a 65 lm/W, a excepció de les destinades a il·luminació de seguretat i rètols que serà superior a 45 lm/W. - La temperatura de color de les làmpades ha de ser igual o inferior a 3.300 K, sempre que això no suposi contravenir la normativa en matèria de seguretat. industrial o seguretat en el treball. En el cas que, per les exigències funcionals de la instal·lació s’hagin d’utilitzar làmpades diferents a les anteriors, s’han de tenir en compte les millors tecnologies disponibles en eficiència energètica i d’acord amb l’art.9.d) de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn, han d’emetre preferentment en la zona de l’espectre visible de longitud d’ona llarga. b) El percentatge màxim del flux d’hemisferi superior instal·lat dels pàmpols ha de ser del 5%. 3.6. MESURES ADDICIONALS L’activitat està inclosa en l’annex 1 del Reial decret 508/2007, de 20 d’abril, pel qual es regula el subministrament d’informació sobre emissions del Reglament E-PRTR i de les autoritzacions ambientals integrades. Per tant, aquest establiment haurà de notificar les dades sobre emissions del Reglament E-PRTR i ho pot fer a través de l'eina informàtica de notificació en línia PRTR-CAT. S'adoptaran les mesures necessàries per a minimitzar les olors en el cas que l'activitat generi molèsties als veïns.

12

3.7. INCIDENTS I ACCIDENTS En cas d’accident o incident que afecti de forma significativa al medi ambient, el titular de la instal·lació informarà immediatament la Direcció General de Qualitat Ambiental o a les unitats dels serveis territorials que en depenen funcionalment (OGAU/OMA), i prendrà d’immediat les mesures per a limitar les conseqüències mediambientals i evitar altres possibles incidents o accidents, informant de les mesures adoptades a la Direcció General de Qualitat Ambiental o a les unitats dels serveis territorials que en depenen funcionalment (OGAU/OMA). L’òrgan competent avaluarà les mesures adoptades i, si escau, exigirà al titular que prengui les mesures complementàries que siguin necessàries per a aquesta finalitat, sens perjudici de la Llei 26/2007, de 23 d’octubre de responsabilitat mediambiental. 3.8. INCOMPLIMENT DE L’AUTORITZACIÓ En cas d’incompliment de les prescripcions establertes a l’autorització, el titular de la instal·lació informarà immediatament la Direcció General de Qualitat Ambiental, o a les unitats dels serveis territorials que en depenen funcionalment (OGAU/OMA), i prendrà d’immediat les mesures necessàries per a tornar a assegurar el compliment en el termini més breu possible, informant de les mesures adoptades a la Direcció General de Qualitat Ambiental o a les unitats dels serveis territorials que en depenen funcionalment (OGAU/OMA). L’òrgan competent avaluarà les mesures adoptades i, si escau, exigirà al titular que prengui les mesures complementàries que siguin necessàries per a aquesta finalitat. En cas que la infracció de les prescripcions de l’autorització suposi un perill imminent per a la salut humana, o amenaci amb causar un efecte nociu significatiu immediat en el medi ambient, s’ha de suspendre l’explotació de les instal·lacions, o de la part que correspongui, fins que no es pugui tornar a assegurar el compliment de les prescripcions establertes a l’autorització. 3.9. TANCAMENT DE LA INSTAL·LACIÓ En cas de tancament total o parcial de la instal·lació, el titular ha de comunicar a la Direcció General de Qualitat Ambiental o a les unitats dels serveis territorials que en depenen funcionalment (OGAU/OMA), el cessament de l'activitat , informant de la data prevista per al tancament. L'esmentada comunicació ha de venir acompanyada d'una memòria en la qual s'especifiquin les actuacions que el titular hagi portat a terme per evitar qualsevol risc de contaminació en relació amb el cessament, total o parcial, de l'activitat, i més concretament en relació amb la protecció del sòl i de les aigües subterrànies.

En qualsevol cas s'estarà al que disposen els articles 66 de la Llei 20/2009 de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, i l'article 22 bis de la Llei estatal 16/2002 , d'1 de juliol , de prevenció i control integrats de la contaminació.

4. ACTUACIONS DE SEGUIMENT D’acord amb l’article 68.2 de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats i els articles 8.3 i 29 de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació, modificada per la Llei 5/2013, d’11 de juny, i l’article

13

12 del Reial decret 815/2013, de 18 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament d’Emissions Industrials i de desenvolupament de la Llei 16/2002, l’establiment s’haurà de sotmetre a: 4.1. Controls sectorials 4.1.1. Gestió de les dejeccions ramaderes Anualment s’entregarà al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural una còpia informatitzada del contingut del Llibre de gestió de les dejeccions ramaderes. 4.2. Inspeccions ambientals integrades

El titular disposa d’un termini de 4 anys per iniciar l’ampliació de l’activitat.

La instal·lació no podrà iniciar l’ampliació de l’activitat autoritzada sense que el titular presenti una declaració responsable, de conformitat amb l'article 71 bis de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del procediment administratiu comú, indicant la data d'inici i el compliment de les condicions fixades en l'autorització.

A partir de la data d’inici, l’establiment quedarà incorporat en el Pla d’Inspecció Ambiental Integrada de Catalunya i l’òrgan competent programarà una primera inspecció ambiental integrada de l’establiment, a executar en el termini màxim d’un any. Del resultat d’aquesta primera inspecció ambiental integrada i de l’avaluació periòdica dels riscos ambientals de l’establiment, segons la metodologia establerta anualment en el Programa d’Inspecció Ambiental Integrada de Catalunya, l’òrgan competent determinarà la freqüència en què es programaran les inspeccions ambientals integrades de l’establiment.

Les inspeccions ambientals integrades tindran per objecte comprovar el compliment de les prescripcions especifiques de l’autorització ambiental, així com els requeriments legals ambientals aplicables. En aquestes inspeccions també es comprovarà si s’han realitzat els controls sectorials establerts en l’apartat anterior, d’acord amb la metodologia i la freqüència que sigui aplicable, i que els seus resultats garanteixen el compliment dels valors límit d’emissió fixats.

Les actuacions materials d’inspecció que formin part de les inspeccions ambientals integrades seran realitzades per entitats col·laboradores de l’administració, degudament habilitades com a Entitats Ambientals de Control (EAC), o si s’escau, per altres entitats designades per l’òrgan competent en matèria d’inspecció ambiental integrada, d’acord amb l’article 29.1 de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació modificada per la Llei 5/2013, d’11 de juny, d’acord amb el protocol establert per la Direcció General de Qualitat Ambiental.

4.3 Notificació anual de les emissions

Anualment, el titular de la instal·lació notificarà a l’òrgan que atorga l’autorització ambiental la informació referida a l’article 22.1.i) de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació, modificada per la Llei 5/2013,d’11 de juny.

Aquesta informació s’haurà de presentar com a informació complementària a la informació subministrada al Registre PRTR-CAT, d’acord amb l’article 3.2 del Reial decret 508/2007,

14

de 20 d’abril, pel qual es regula el subministrament d’informació sobre emissions del Reglament E-PRTR i de les autoritzacions ambientals.

5. REVISIÓ DE L’AUTORITZACIÓ AMBIENTAL D’acord amb l’art. 62.1 de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, la Direcció General de Qualitat Ambiental revisarà d’ofici l’autorització ambiental, d’acord amb el procediment regulat a l’art. 63 de la Llei 20/2009 i l’art. 25 de la Llei 16/2002, d’1 de juliol. Aquesta revisió també es pot iniciar a instància de part. Per altra part, la Direcció General de Qualitat Ambiental revisarà anticipadament l’autorització ambiental d’acord amb els supòsits contemplats a l’apartat 4 de l’art. 62 de la Llei 20/2009, de 4 de desembre o d’acord amb la norma sectorial ambiental que així ho disposi, si escau revisar les autoritzacions sectorials ambientals que estan integrades en l’autorització ambiental. Document signat electrònicament per Assumpta Farran i Poca Directora general de Qualitat Ambiental


35

Declaració d’Impacte Ambiental del Projecte de l’activitat ramadera de porcí “Marmí”


36

Registre inici tràmit de sol·licitud de rompuda forestal


37

FOTOS


38

PLÀNOLS

Documents

AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DE LA ...castellarribera.ddl.net/fotos/castellarribera...Aquesta zona esta formada per les edificacions ramaderes i agrícoles de la finca, per la