Tema 1. La restauració. El moviment obrer (1875-1898)

La restauració comprèn des del 1875 (proclamació d’Alfons XII com a rei) fins al 1898 (tractat de parís) en sentit estricte. Es correspon (aprox.) al regnat d’Alfons XII (1875-1885) i la regencia de Maria Cristina; En sentit més ampli :-fins al 1923(cop d’estat Miguel Primo de Rivera) [dictadura militar]

-o bé fins 1931(inici segona república)Restauració: →Creació i consolidació(1875-1898)2 períodes →Fallida del sistema(1898-1931)

1.1 sistema polític de la restauració(1875-1898)A Espanya a finals del segle XIX , el major creixement és a Barcelona , Madrid ,Valencia(predomina la zona rural de creixement). Época de distribució de terres: Galícia(zona latifundis),Extremadura i Andalusia (grans propietats , en mans d’una sola persona)

1)Què és va restaurar?-Monarquia(1875) va ser proclamat rei Alfons XII, fill d’Isabel II.-Control de l’Estat per part de les classes altes, després del fracàs del sexenni democràtic; perquè no va aconseguir implantar un règim democràtic en un país agrari, on hi havia:

-Grans desigualtats socials.-Major part de població analfabeta.-Falta d’interés en la vida política.

2)Període d’estabilitat econòmica i política·Evolució paral·lela a la de Europa contemporània:

-Consolidació del capitalisme durant la segona revolució Industrial.-Pau entre grans potències(1871 fins a 1914)-Desenvolupament progressiu de les llibertats polítiques.

(extensió del sufragi universal masculí, implantat al Espanya al 1890 i sindicals)[LEGALITZACIÓ DE SINDICATS]

·Contrast amb la inestabilitat que havia viscut Espanya del 1808 al 1875.-Acabada la tercera guerra Carlina el 1876.-Desapareixen les guerres civils i els cops d’estats.

L’exèrcit no va tornar a intervenir en la vida política fins a la primera década del segle XX.

3)Instauració del nou sistema polític(basat en idees d’Antonio Cánovas del Castillo)-Constitució interna: teoria segons la qual la sobirania resideix en dos institucions històriques[Monarquia i les corts(negació, per tant de la sobirania nacional)]-Limitació de l’autoritat del monarca per la constitució.-Flexibilitat de la Constitució , que no defineix algunes qüestions fonamentals amb la intenció d’evitar canvis continus de la constitució del periode anterior.De fet aquesta constitució ha sigut la constitució espanyola vigent durant més temps.

IMPORTANT→-Bipartidismr i torn pacífic dels partits dinàstics, per evitar els cops d’estat i pronunciaments militars i la identificació d’un sol partir amb el monarca.(alternació dels partits cada cert temps).

-Inicialment, aquest sistema va donar estabilitat a la vida política, però el falsejament de les eleccions i el caciquisme, que van impedir la democratització progressiva del país, a diferència del que va passar en altres estats europeus(ex:França).

4)Constitució del 1876:-Ideologia conservadora-Monarquia constitucional(amb predomini del rei sobre les corts)-Divisió dels poders no reconeguda: el rei controla el poder executiu, compartia el legislatiu amb les corts i disposava del dret de vet.-Corts bicamerals (congrés i senat, amb atribucions semblants)-Lliertats polítiques reconegudes , però restringides per les lleis ordinàries.-Confessionalitat de l’Estat , encara que es permetia el culte privat d’altres religions.-Estat unitari centralitzat, dividit en províncies i municipis.

5)Els parits polítics:-Monopoli del Govern pels dos partits dinàstics: Partit conservador(Cànovas del Castillo) i Partit liberal (Sagasta), tenien diferències ideològiques . Tot i així , els liberals eren més reformistes i menys clericals que els conservadors.-Els conservadors representaven: interessos per les classes altes(noblesa,alta burguesia)de l’exèrcit i de l’Esglèsia; La base social dels liberals estava integrada per la burguesia mitjana de les ciutats(professionals liberals i comercials)-Alternança del govern(NO ELECCIONS) sinó que era el resultat de negociacions entre tots dos partits:

1.Primer, el monarca nomenava un nou govern.2.Aquest convocava eleccions i les guanyava sistemàticament manipulant eleccions.

De fet, el que feien els partits (conservador i liberal) eren organitzacions destinades als partits.-Els partits de l’oposició autèntica restaven totalment exclosos del sistema polític:

-Grups d’extrema dreta(integristes)-Carlins-Republicans-Nacionalistes Catalans i Vascos-Socialistes(1879: fundació del PSOE per Pablo Iglesias.-Anarquisme

No sempre el govern pot falsejar totalment les eleccions i surten votats alguns que estan exclosos del sistema.Exemple:Carlistes.

El carlisme era un moviment encara molt actiu al País Vasc i Navarra.-La no-democratització de la vida política va contribuir a que , a finals del segle XIX continuessin sense solució els grans problemes del país.

GRANS -Latifundisme (molt terreny , molts propietaris)PROBLEMES -Misèria dels jornalersDEL PAÍS -Males condicions de la vida de la classe obrera

-L’analfabetisme-El clericalisme(excesiva influència social i política de l’esglèsia)-El centralisme (que deixava sense representació a l’estat a les zones més industrialitzades , Catalunya i

el País Vasc)-Apropiació de l’Estat per les classes altes-El militarisme(intervenció en política de l’exèrcit)-El problema colonial(Cuba i Filipines)

6)El caciquisme: la clau del sistema polític de la Restauració.-El poder real a la societat Espanyola (en especial fora de les ciutats) no estava en mans de l’Estat o del Govern , sinó dels cacics(persones influents en un territori, grans propietats rurals, que creaven xarxes de control econòmic, social i polític, les quals determinaven la vida diària de la població : feina, tràmits administratius, plets judicials, sevei militar.-Els cacics dominaven el món rural a través del control que exercien sobre els personatges principals de cada població: l’alcalde, el rector, el jutge,el mestre, el Guardia Civil.-Funcionament del sistema: El nou Govern nomenar pel monarca elaborava les llistes dels diputats que havien de ser elegits per a les noves corts (l’encasellat o encasillado). El governador civil de cada província les feia arribar als cacics i aquests feien que votessin els candidats del govern.-El falsejament de les eleccions(tupinada o pucherazo):es realitzava a través de diversos mecanismes: composició de les meses electorals, compra de vots, coacció econòmica, violéncia física, manipulació del cens electoral o de les urnes, falsificació de les actes..

UNA LLEI ES PROMULGA, ES SANCIONA , ES DEROGA.

1.2.La crisi del 1898

1)El problema:-Inflexibilitat davant les reivindicacions autonomistes de Cuba i Filipines , a causa dels interesos de les empreses Espanyoles que dominaven l’economia d’amdues colònies.El 1895, els cuans iniciaven una nova guerra de guerrilles contra el domini espanyol.-Els rebels rebien el suport dels EUA, que seguía una política d’expansió imperialista.-Incapacitat militar per sufocar la revolta.-Aïllament internacional d’Espanya.INTERVENCIÓ AMERICANA:1)expansió d’amèrica;2)Campanya patriòtica bèl·lica;3)Voladura del ‘’maine’’.

2)La guerra hispanonord-americana(1898)El militar pretén separar la població per controlar-la millor.-Pel tractat de París(1898), Espanya va haver de cedir Cuba, Puerto Rico, les Filipines i l’illa de Guam als EUA.PÈRDUA DE LES COLÒNIES ESPANYOLES AL PACÍFIC (1898-1899)

3)Conseqüències:-Crisi general del sistema polític, incapaç de renovar-se.-Antimilitarisme creixent entre alguns sectors socials, especialment la classe obrera, els sindicats i els intel·lectuals.-Crispació creixent del nacionalisme espanyol, a causa del sentiment de frustació provocat per la derrota, i agressivitat antidemocràtica i anticatalanista de les seves institucions més representatives (exèrcit, administració pública, prensa conservadora...)-L’exèrcit va fer responsable de la derrota al Govern i manisestà una tendència creixent a intervenir en la vida política ; alhora, fomentà l’expansió colonial al Marroc, per tal de compensar el seu fracàs a Cuba i les Filipines.-Crítica generalitzada de la situació del país(regeneracionisme, Generació del 98 en literatura)[UNAMUNO]-Expansió dels nacionalistes basc i Català, A Catalunya, el fracàs colonial va afavorir que una part de les classes mitjanes , i finsi tot alguns membres de la burguesia industrial, abandonessin els partits dinàstics i donessin suport al catalanisme.

1.3.El moviment obrer del 1875 al 1898:anarquistes i socialistes

A Catalunya , els anys vuitanta van ser un període de ràpid creixement de la indústria (la febre d’or), pero la qual cosa va augmentar notablement el nombre d’obrers , en gran part immigrants de la resta d’Espanya.

Els primers anys de la restauració, el moviment obrer va patir una dura repressió i es va desenvolupar en la clandestinitat. Amb l’arrivada al poder del partit liberal(1881), els grups obrers es van moure amb un major grau de llibertat , fins que van ser legalitzats el 1887 (llei d’associacions).Tot això, sovint eren perseguits per les autoritats , sobretot a les zones rurals.

Hi havia , en aquest període , quatre tendències dins del moviment obrer organitzat. Per ordre d’importància (quant al nombre d’afeliats) eren:1-L’anarquisme2-El sindicalisme reformista( a Catalunya destacava les tres classes de vapor, el sindicat més important del tèxtil)3-El socialisme Marxista4-El sindicalisme catòlic

MARXISME→-El materialisme històric-Análisi de la societat capitalista-Revolució proletària-Dictadura del proletariat-Societat comunista

ANARQUISME→-Doctrina libertària -Revolució proletària -Destrucció de l’estat -Societat comunista

Els anarquistes (denominats també àcrates o llibertaris) eren majoritaris a Andalusia, Catalunya, el país Valencià , Múrcia i la Vall de l’Ebre.A diferència del socialistes marxistes, els anarquistes eren contraris a la enfrentació del obrers en la vida política , per la qual cosa s’oposaven a la creació de partits polítics obrers, a la participació en les eleccions, a la presència d’obrers dins les institucions de l’Estat. Partidaris de la destrucció de l’Estat, com a organització alternativa a la creació de federacions espontànies i lliures.

L’apotisme anarquista va representar un trencamen absolut dels grups obrers amb els partits d’esquerra, en contra de la pràctica habitual seguida en 1875.

L’Anarquisme està dividit en dues tendències: →L’anarcocomunisme o anarcocol·lectivisme →L’anarcosindicalisme

-L’anarcocomunisme o anarcocol·lectivisme+Tendència radical seguidora de les idees del rus Tropotkin.+Defensava una col·lectivització total de l’economia, és a dir, eliminació total de la propietat privada, tant dels

mitjans de producció (capital, fàbriques, terres, conreu, etc) com dels fruits del treball individual(habitatge, mobles)+Partidaris de l’acció directa , és a dir, de l’ús de la violencia terrorista contra la autoritat de l’Estat , la

burguesia i l’esglèsia. Per tant, s’organitzaven en petits grups autònoms, que treballaven a la clandestinitat.+Minoritaris dins de l’anarquisme , encara que molt influents.

-L’anarcosindicalisme+tendència més moderada inspirada en les doctrines del ideolec rus Bakunin.+Defensiva la col·lectivització dels mitjans de producció , però no dels fruits del treball individual.+Crítics amb el terrorisme i la lluita clandestina, propugnaven les accions de masses dels treballs organitzats en

sindicals revolucionaris. Aquests hivien de centrar la seva activitat de lluita amb la patronal mitjançant l’ús de la vaga i la creació de caixes de resistència.

+Molt sovint, eren partidaris més de l’enfrontament que de la negociació , per la qual cosa els conflictes liberals solien ser molt durs. També hi contribueixen la manca de flexibilitat de la patronal, la parcialitat de l’Estat a favor dels empresaris i el tractament de la qüestió obrera pels governs com un conflicte d’ordre públic.

+Majoritàris dins l’anarquisme , al final del segle XIX la major part dels anarcosndicalistes, organitzats amb una gran autonimia i pertanyer a la Federació de treballadors de la regió Espanyola(FTRE)

Durant les dècades del 1880 i el 1890 es van multiplicar els atemptats terroristes protagonitzats per anarcocomunistes (Ex: a Barcelona, bombas del Liceu(1893), processió del copas(1896).Això va provocar una repressió molt violenta per part de l’Estat sobre tots els anarquistes i , en general, van dificultar el naixement del moviment obrer.

INFLUÈNCIA DE L’ANARQUISME→-Okupas -Moviment antiglobalització -Grup nudista -Feminisme -Ecologisme -Moviment a favor de l’abortament -Moviments sexuals -Pacifisme -Antiimperialisme

2.El socialisme Marxista

Els socialistes marxistes seguien les idees de Karl Marx. Com els anarquistes eren partidaris de la revolució social, de la supressió de la propietat privada i de les classes socials(comunisme) , així com de l’organització dels obrers en sindicats de classe.

Es diferenciaven dels anarquistes sobretot perqué defensaven la intervenció dels obrers en la vida política, i per tant, la creació dels partits polítics obrers, la participació en les eleccions, la presència dels obrers dins les institucions de l’estat(parlaments, Govern, municipals, etc) També , a diferència dels anarquistes, tenien una organització interna gerarquitzada i disciplinada.

Eren partidaris d’assolir reformes immediates i progressives , tant de tipus laboral(reducció de les hores de treball, prohibició del treball infantil, etc) com polítiques (sufragi universal, llibertats democràtiques, etc)

El 1879 es va crear a Madrid el PSOE i el 1888 , a Barcelona, el sindicat socialista UGT(unió general de treballadors).Pablo Iglesias va ser el principal dirigent d’ambdues organitzacions.

+Encara que el programa del PSOE era revolucionari, en la pràctica , tant en partit com el sindicat (UGT) seguien una tàctica reformista socialdemocrata.

+La UGT era independent del PSOE, però en realitat hi havia un lligam estret entre 2 organitzacions. A diferència dels sindicats anarquistes , la UGT centrava la seva activitat a aconseguir millores laborals per als obrers; per això utilitzava la vaga, però només si era impossible la negació amb la patronal.

El PSOE i la UGT tenien escassa influència a Catalunya. La seva procedència era especialment importat de les conques mineres d’Asturies , Biscaia i Sierra Morena, i s Madrid com residien els seus òrgans directrius. En general, els militars d’ambdues organitzacions eren obreres de nivell econòmic, professional i cultural superior al dels obrers anarquistes.