Avaluacio Projecte Filosofia 3/18

7/25/2019 Avaluacio Projecte Filosofia 3/18

1/65

Avaluaci del

desenvolupamentdel projecteFilosofia 3/18

Documents20


2/65


3/65


4/65

Avaluaci del desenvolupament del projecte Filosofia 3/18

Grup de treball:Francesc Martnez-Olmo (Institut de Cincies de lEducaci - Universitat de Barcelona).CoordinadorPaquita Gran (Consell Superior dAvaluaci del Sistema Educatiu de Catalunya)Irene de Puig (GrupIREF, Innovaci i Recerca per a lEnsenyament de la Filosofia)Eduard Casserras (Catedrtic d'Ensenyaments Secundaris. Filosofia)

Consell Superior dAvaluaci del Sistema EducatiuDepartament dEnsenyamentGeneralitat de Catalunya

Barcelona, maig de 2012


5/65

Consell Superior dAvaluaci Avaluaci del desenvolupament de projecte Filosofia 3/18

3

NDEX

Presentaci.........................................................................................................................5

1. Introducci.....................................................................................................................6

1.1. Breu presentaci del projecte Filosofia 3/18.................................................................61.2. Objectiu de lestudi .......................................................................................................7

2. Mtode de treball...........................................................................................................92.1. Fonts dinformaci. .......................................................................................................92.2. Tcniques dobtenci dinformaci .............................................................................10

3. Resultats ......................................................................................................................113.1.Opini dels experts......................................................................................................113.2. Opini dels docents i dels equips directius.................................................................20

3.2.1. Dades descriptives de la mostra.........................................................................20

a) Motius per aplicar el projecte i compliment dexpectatives.....................................21b) Efectes de laplicaci del projecte en lalumnat......................................................22Millores respecte a la manera de pensarMillores respecte a la comprensi i lexpressi oralMillores respecte a lautonomia intellectualMillores respecte a la conscincia democrticaMillores respecte a la responsabilitatMillores respecte a les destreses de convivncia

c) Contribucions generals a leducaci........................................................................25d) Avaluaci proposada pel projecte Filosofia 3/18.....................................................26e) Formaci i efectes del projecte en el professorat...................................................26

Formaci rebuda pel professoratEfectes de laplicaci del projecte en el professorat

f) Condicions que afecten laplicaci del projecte.......................................................283.3. Opini dels centres educatius de referncia...............................................................29

4. Conclusions.................................................................................................................394.1. Potencial educatiu del projecte Filosofia 3/18.............................................................394.2. Potencial innovador del projecte.................................................................................404.3. Aplicabilitat a la realitat educativa catalana.................................................................414.4. Caracterstiques del material curricular del projecte...................................................414.5. Desenvolupament docent del professorat...................................................................424.6. Circumstncies que limiten els efectes del projecte....................................................43

5. Recomanacions per a la millora del projecte............................................................445.1. Sobre el disseny i el contingut del projecte.................................................................445.2. Sobre la formaci docent............................................................................................455.3. Respecte a les institucions educatives........................................................................46

6. Bibliografia...................................................................................................................47


6/65


4

Annexos. ..........................................................................................................................48Annex 1. Gui dentrevista per als experts.........................................................................48Annex 2. Qestionari per als docents................................................................................50

Annex 3. Qestionari per als equips directius....................................................................58Annex 4. Carta dinvitaci a participar. ..............................................................................62Annex 5. Gui dentrevista per als centres educatius referents.........................................63


7/65


5

PRESENTACI

El Consell Superior dAvaluaci del Sistema Educatiu va rebre lencrrec de la Conselleria

dEnsenyament davaluar el desenvolupament del projecte Filosofia 3/18, que fa ms devint-i-cinc anys que es va aplicant a diversos centres de Catalunya, en diferents etapeseducatives.

Em plau presentar ara el resultat daquesta avaluaci. En aquest document hi trobareuinformaci sobre qu s el projecte Filosofia 3/18, que va nixer i ha crescut grcies a laimplicaci i entusiasme de moltes persones, sota el paraigua del GrupIREF. I tamb hitrobareu informaci sobre lavaluaci del desenvolupament del projecte, duta a terme apartir dun treball de camp rigors.

Lavaluaci del desenvolupament del projecte Filosofia 3/18 s un exemple de les

capacitats transformadores que tenen aquestes iniciatives: molts dels centres que shihan implicat expliquen com laplicaci del projecte ha transformat el comportament delalumnat, ms enll de laula de filosofia. El projecte estimula les capacitats de raonar,dargumentar, de respectar lopini dels altres i dafrontar situacions diverses en elsnostres estudiants, i ben segur que pot contribuir a preparar persones capaces deconviure en societat raonant i pensant per si mateixes des duna perspectiva democrtica.El projecte Filosofia 3/18, doncs, mostra la seva pertinena per ser implantat des de lesclasses de filosofia i des de lassignatura deducaci per la ciutadania i drets humans.

La capacitat transformadora del projecte va ms enll de la incidncia que t en lalumnat,ja que hi ha docents dels que han estat entrevistats per a lavaluaci que manifesten, ambsatisfacci, que la participaci en el projecte els ha influt positivament com a persones,els ha fet modificar la relaci amb lalumnat de laula, per tamb les seves prctiqueseducatives. Sn els docents, per, els que posen en evidncia els topalls que tenenaquests projectes si no compten amb prou suport de ladministraci educativa. Elsdocents i els equips directius entrevistats afirmen que la mobilitat de les plantilles s uninconvenient greu per aplicar el projecte en condicions, que s imprescindible la formacidels docents per fer un bon s del material i de les estratgies que proporciona el projecteFilosofia 3/18. Alguns aposten per incorporar el projecte en els plans de formaci inicialde mestres i professorat. A la vista del que es pot llegir en aquest volum, potser shauriade treballar en aquest sentit i en trobar noves estratgies per fer evident la vinculaci del

projecte Filosofia 3/18 amb el currculum de leducaci primria i de leducaci secundriaobligatria.

Joan Mateo

President del Consell Superior dAvaluaci del Sistema Educatiu


8/65


6

1. INTRODUCCI

1.1. Breu presentaci del projecte Filosofia 3/18

FILOSOFIA 3/18 s una proposta educativa per a leducaci infantil, primria i secundria

que pretn desenvolupar les habilitats de pensament dels estudiants, ajudar-los acomprendre les matries destudi, a ser ms conscients de la riquesa del bagatgeintellectual heretat i a preparar-se per participar en un mn democrtic (GrupIREF, 2006).

FILOSOFIA 3/18 ha adaptat al catal quatre programes del projecte conegutinternacionalment amb el nom de Philosophy for Children.Els altres han estat creats pelGrupIREF,1de manera que avui podem parlar dun currculum ampli i sistemtic que tcom a objectiu reforar les habilitats de pensament i les actituds tant morals comintellectuals, partint de la filosofia com a disciplina fonamental. Es tracta dun projecteque concreta el desig general densenyar a pensar i senquadra dins de la tradicianglosaxona del pensament crtic.

La filosofia, la disciplina humanstica ms adequada, ns el mitj i la finalitat, perqu atravs del seu contingut i del seu mtode permet a lestudiant reflexionar sobre aquellstemes que, latents en totes les matries, no sn tractats de manera especfica a lescola.

La tradici filosfica ha treballat sempre un cos especfic de conceptes que han estatconsiderats importants per a la vida humana o rellevants per al coneixement hum.Exemples daquests conceptes poden ser: justcia, veritat, bondat, bellesa, mn, identitatpersonal, temps, amistat, llibertat i comunitat. (Lipman, 1995).

Una idea que regula aquest projecte s que la raonabilitat s potser la caracterstica msimportant de la persona educada. Les democrcies necessiten potenciar aquesta actitudperqu funcionen amb dificultats quan els ciutadans es decanten cap a la irracionalitat.

Alhora, alguns educadors apellen a aquesta actitud perqu condueix al desenvolupamentde lautonomia de lsser racional. Dacord amb aquests educadors, la gent educada nos simplement la que ha estat instruda, sin la que pensa b. La finalitat no s convertirels infants en petits o grans filsofs, sin convertir-los en individus que tinguin elementsper prendre decisions, que prevegin les conseqncies de les seves accions, i procurarque siguin ms reflexius, considerats i raonables; s a dir, es tracta de millorar lacci.

El rerefons conceptual del projecte FILOSOFIA 3/18 s la mateixa histria de la filosofia,s a dir, les qestions i els temes que han format part i que encara avui formen part de lareflexi filosfica: qu s la justcia, com es prepara un bon argument, com se sap queuna afirmaci s certa, qu significa ser bell, com he dactuar, etc.

Una de les finalitats del projecte s ajudar lalumne/a a estar ms atent al discurs, a serms reflexiu i ms raonable, tot proporcionant-li les eines perqu pugui millorar lacapacitat de judici. Ensenyar a pensar serveix perqu els joves siguin autnoms, perqu

1 El GrupIREF s una associaci sense nim de lucre que promou el projecte Filosofia 3/18. El GrupIREF sha ocupat

de la traducci i adaptaci del currculum i de la creaci de nous programes, aix com de la divulgaci del projecte i dela formaci dels ensenyants per aplicar-lo. En aquests moments formen part del GrupIREF un ampli collectiu

densenyants format per professorat deducaci infantil, primria, secundria i duniversitat.


9/65


7

pensin per ells mateixos, perqu explorin alternatives diferents dels seus punts de vista, iperqu descobreixin els propis prejudicis i trobin raons per a les seves creences.

A Catalunya hi ha experincies educatives en el marc daquest projecte des de lany1987. Shan dut a terme diversos estudis avaluatius a partir de lopini dels docents i dels

estudiants (De Puig, 2011), els quals han aportat evidncies per millorar laplicaci delprojecte. Sha considerat, per, que calia un estudi ampli i institucional que recolls lopinitant dexperts en el tema com dels docents, i tamb la visi dels equips directius delscentres on saplica el projecte. Per aquest motiu, lany 2011 sha iniciat aquest estudiavaluatiu a fi de cobrir aquesta necessitat i permetre oferir recomanacions de millora adiversos nivells.

1.2. Objectiu de lestudi

Lobjectiu daquest estudi s lavaluaci del desenvolupament del projecte Filosofia 3/18 a

diferents centres educatius de Catalunya.

Per tal dobtenir informaci rellevant sobre laplicaci del projecte shan tingut en compteels temes centrals que es detallen a continuaci.

Potencial educatiu del projecte Filosofia 3/18. Com a projecte que incideix a lesaules i ajuda linfant o jove a ser autnom, a ser capa de justificar les seves opinions ocreences, a ser ms reflexiu, ms prudent i ms receptiu a les idees dels altres.

Potencial innovador del projecte. La filosofia no havia arribat a les aules deducaciprimria o infantil. Ha calgut esperar quasi al segle XXI per introduir una matria que fa delalumnat el protagonista del seu propi aprenentatge.

Aplicabilitat a la realitat educativa catalana. Ladaptaci dels materials internacionalsi laportaci del GrupIREF, especialment en lampliaci del currculum i en la propostaesttica complementria, sha fet per tal que el projecte sigui perfectament aplicable.

Caracterstiques del material curricular del projecte. El material bsic t un suporten les arts (relat, pintura, msica, cinema) que disposen duns manuals o dossiersdocumentats i adequats als nivells educatius i a les temtiques a tractar.

Motius per aplicar el projecte i compliment dexpectatives. Poden haver-hi diversosmotius: la manca de reflexi dels infants i dels joves, la manca datenci i deresponsabilitat, la convivncia, la prevenci de la violncia, ladquisici duna millorraonabilitat, el fet de fer ms dialogants als joves, que spiguen argumentar, etc.

Efectes de laplicaci del projecte en lalumnat. Sespera que laplicaci del projectea les aules tingui conseqncies observables tant pel que fa a la transferncia en altresmatries com a la vida personal (pati, famlia, etc.) de lalumnat.

Formaci i efectes del projecte en el professorat. Es tracta de veure tamb en quha canviat la prctica docent com a conseqncia de laplicaci del projecte: els infants i

joves parlen menys, escolten ms, fan ms preguntes que afirmacions, etc. Els esforos


10/65


8

del GrupIREF en aquest sentit sn diversos: cursos de formaci inicial, daprofundiment,monogrfics, seminaris, assessoraments, conferncies i un butllet peridic.

Contribucions generals a leducaci. Den que es va comenar aquest projecte aCatalunya, aviat far 25 anys, les lleis educatives i les propostes pedaggiques han anat

a favor del projecte: habilitats socials, mediacions, prevenci de la violncia, intellignciaemocional, competncies, afavorir les estratgies bsiques (escoltar, parlar, llegir iescriure, la literatura com a forma de coneixement, etc.).

Avaluaci proposada pel mateix projecte. En el projecte Filosofia 3/18 es proposendistintes formes avaluatives. La ms nova s la que sanomena figuroanalgica,que esbasa en el pensament analgic i que s creativa i altament ldica.

Condicions que afecten laplicaci del projecte. De vegades els espais, de vegadesel temps i de vegades les condicions escolars: canvis sovintejats de les plantilles, mancade formaci, nivell dinformaci dalgunes instncies educatives, com ara la Inspecci, elsserveis educatius, etc.. El suport poltic per fer una difusi efectiva del projecte i donar lespossibilitats duna formaci slida, tamb sn factors clau en laplicaci del projecte.


11/65


9

2. MTODE DE TREBALL

El mtode principal daquest estudi ha estat la recerca avaluativa per enquesta, ex postfacto, shan combinat estratgies quantitatives i qualitatives (qestionaris i entrevistes) ishan triangulat les fonts i les estratgies dobtenci dinformaci, tal com es detalla en els

subapartats segents. Lavaluaci sha centrat en diversos aspectes del disseny, delprocs daplicaci i dels resultats del projecte Filosofia 3/18.

2.1. Fonts dinformaci

Un cop revisats els estudis existents que tracten lavaluaci en el marc del projecteFilosofia 3/18 (De Puig, 2011; Lipman, 1995; Terricabras, 1995), sha considerat oportaprofundir en els coneixements i les opinions que poden aportar els agents segents:

Experts. En lmbit de la filosofia i la pedagogia, a Catalunya trobem professionals iacadmics que han treballat, des de diverses perspectives, alguns dels temes centrals

daquest estudi. La seva visi, alhora propera a la filosofia i amb una certa distncia delaplicaci del projecte, es valora com una aportaci que permetr reflexionar msprofundament sobre les dades obtingudes en lestudi.2

Docents.Lopini dels principals agents impulsors i aplicadors del projecte s clau perconixer lestat en qu es troba levoluci del projecte a Catalunya. Actualment es tconstncia de quasi 700 mestres i professors que estan implicats en el projecte;cadascun dells t una vivncia sobre el projecte que conv conixer en detall.

Equips directius.El projecte Filosofia 3/18 est pensat de tal manera que alguns delsseus efectes shan de reflectir ms enll dels alumnes i de les aules. Per altra banda, ssabut que lxit en laplicaci del projecte Filosofia 3/18 est condicionat pel suport delsequips directius. Per aquests motius, tamb s primordial tenir present lopini de lespersones que tenen una visi institucional i organitzativa del centre educatiu.

Centres educatius de referncia.Laplicaci del projecte no s un procs automatitzat,calen esforos diversos que sovint no sacaben dencaixar fins que passa un tempsprudencial. Per aix, sha considerat pertinent obtenir informaci daquells centreseducatius que sn un referent en laplicaci del projecte, a fi de conixer certesparticularitats que els han portat a tenir ms xit i que podrien ser transferibles a daltrescentres.

Alumnat.Lopini del principal destinatari del projecte, lalumnat, tamb s fonamental enlavaluaci del projecte. Ats, per, que aquesta informaci ja ha estat tractada en unestudi previ (De Puig, 2011), sha optat per centrar la recollida dinformaci en la restadagents implicats i sha aprofitat les conclusions de lestudi citat.

2 Les persones escollides, que complien els criteris dadequaci al perfil indicat dexperts, van ser: CarlaCarreras, Josep M. Terricabras, Jordi Nomen, Josep M. Puig i Merc Serrat.


12/65


10

2.2. Tcniques dobtenci dinformaci

Lobtenci dinformaci per a lestudi es va dividir en diverses fases.

En primer lloc, es va preparar un gui dentrevista per als experts (annex 1). Les

entrevistes, aplicades de manera presencial, van ser enregistrades i de cadascuna,posteriorment, sen va elaborar una sntesi que va ser revisada i validada pelsentrevistats. El treball de camp es va dur a terme al mes de juliol de 2011, excepte en uncas, que es va haver de fer al mes de novembre.

En segon lloc, es van dissenyar dos qestionaris ad hoc per recollir les opinions delsdocents i dels equips directius (annexos 2 i 3). Abans denviar els qestionaris es va ferarribar als destinataris una carta en qu sexplicava lestudi i sels convidava a participar-hi (annex 4). El treball de camp, aplicat per via telemtica, es va dur a terme la segonaquinzena del mes doctubre pel que fa als docents i la segona setmana del mes denovembre pel que fa als equips directius. La poblaci de docents i centres que apliquen el

projecte Filosofia 3/18 ha estat determinada pel registre que duu el GrupIREF.

En tercer i darrer lloc, es va elaborar un gui dentrevista per als centres educatiusreferents, focalitzat en els temes centrals de lestudi tenint en compte els resultatsobtinguts en les fases anteriors. Aquesta fase es va dur a terme els mesos de novembre idesembre de 2011.

Taula 1 Mostra de lestudi

Poblaci total de docents de lestudi 692Poblaci vlida de docents 651*

Mostra definitiva de docents 177 (27% de la poblacivlida)

Risc alfa considerat 0,05Marge derror dels resultats globals dels docents 6 %

Poblaci total de centres educatius de lestudi 201Poblaci vlida de centres educatius 201Mostra definitiva dequips directius 76Risc alfa considerat 0,05Marge derror dels resultats globals dels equips directius 9 %

* En 41 casos no sha proporcionat una adrea de correu electrnica vlida on enviar elqestionari.


13/65


11

3. RESULTATS

3.1. Opini dels experts

Experts que hi intervenen:

Josep M. Puig (JMP), professor del Departament de Teoria i Histria de lEducaci.Universitat de Barcelona. Jordi Nomen (JN), professor de Filosofia deducaci secundria. Escola Sadako.Barcelona. Josep M. Terricabras (JMT), filsof, traductor dels textos del projecte Filosofia 3/18.Universitat de Girona. Carla Carreras (CC), professora de Didctica de la Filosofia. Universitat de Girona. Merc Serrat (MS), inspectora. Departament dEnsenyament.

Dacord amb els vostres coneixements previs i el material adjunt, en quin grauconeixeu el currculum de Filosofia 3/18?

JMP diu que coneix fora el currculum, tot i que no completament. MS diu que el coneix,per de fa molts anys. JN i JMT manifesten que coneixen el currculum amb tot detall iprofundament. CC afegeix: No treballo directament amb els materials a laula i peraquesta ra no sescau afirmar, per part meva, un coneixement amb el mateix nivell deprofunditat que poden tenir els mestres i professors aplicadors del projecte. Tanmateix, elconec al detall, especialment a nivell teric (fonaments i propsits).

Quin nivell educatiu del currculum de Filosofia 3/18 coneixeu millor?

JMP: El conjunt del currculum el conec, per no completament. El programa en qu en elseu moment vaig aprofundir amb molt ms detall fou Lisa.

MS: Conec principalment el de primria i els materials dels primers anys.

JN: Fonamentalment, els programes de secundria perqu els uso a laula, per com aformador els conec tots.

JMT: Els programes que provenen de P4C els conec transversalment tots perqu vaigtraduir els llibres dels alumnes i els manuals i fins i tot hi he fet aportacions. Els nousprogrames, en canvi, els conec menys.

CC: Els conec prcticament tots de la mateixa manera. Forma part del contingut de lamatria Didctica de la Filosofia.

Qu remarcareu del currculum F3/18 com a projecte educatiu?

Pel que fa al seu potencial educatiu:


14/65


12

JMT: Hi ha moltes coses a remarcar-ne, per us confesso que a mi el que ms em vacaptivar fou la descoberta de la intuci bsica segent: pensar s fixar-se en all que esdiu. El potencial educatiu s que els alumnes llegeixen i parlen, i a partir daqureflexionen. La reflexi no s una operaci abstracta, terica i estranya. s undesplegament del pensament.

CC: Al meu parer, recull molt b una determinada manera dentendre la filosofia quepersonalment comparteixo. La filosofia sha de fer. La filosofia s dileg, coneixementcompartit, una construcci conjunta del coneixement. Des daquesta concepci,lorientaci del currculum s molt encertada perqu cerca per damunt de tot quelalumnat reflexioni b. Desvetllar el pensament i millorar el raonament sn competnciesbsiques que es treballen transversalment al llarg del projecte.

JN: El currculum incideix en conceptes que no sempre saborden en altres matries. Aix,ens permet parlar a laula de la bellesa, la veritat, lamor, la mort, la frustraci,labandonament, etc. La metodologia s tamb fonamental. Lopci dialgica i el fet que

els temes a debatre no sn imposats sn aspectes molt importants. El tractament no smai dogmtic i el mtode fora a escoltar la diversitat dopinions. Les normes defuncionament del grup sn consensuades. La comunitat de recerca demana treballar demanera cooperativa. Quan es desencadena el debat, tothom explora i aix facilita unanova manera dentendre la professi. Aprenem a escoltar i tamb a respectar el silenci.Un altre aspecte s limpuls de la creativitat, la traducci i l's de llenguatges diversos(artstic, cinematogrfic, teatral, etc.). Afavoreix la gesti de les emocions, a ms de leshabilitats de pensament.

JMP: Deliberar en grup sobre qestions tiques i filosfiques s la seva fora ms gran. Apartir daqu de ben segur que arrossega altres avantatges, per, per a mi, aquest s elseu nucli dur.

JN: Voldria tamb destacar el valor del respecte. El respecte s, de fet, la condici deldebat i els nois i noies aviat entenen que perqu hi hagi dileg cal tenir cura de laltre ambel respecte per la seva opini.

Pel que t dinnovador (destaqueu els aspectes que considereu innovadors enrelaci amb la metodologia dE/A, els recursos de suport, els productes finalselaborats per lalumnat, lavaluaci, lorganitzaci, etc.):

CC: El projecte descansa en la pedagogia activa constructivista, i si b no s nou perqut ms de 20 anys, continua sent innovador. El seu carcter innovador rau en comestimula el desenvolupament de les habilitats de pensament dels infants a laula. Aquestametodologia est estretament vinculada a una manera molt fresca i original dentendrelactivitat filosfica.

JMT: Quan va nixer el projecte, ara fa 24 anys, en tenia molt, dinnovador, especialmenten assenyalar lalumne com a eix central. El professor noms repartia joc. En aquestsentit recordo, per exemple, la dificultat de posar els alumnes en cercle en algunes auleson les taules encara estaven enganxades a terra. Els recursos de suport eren importants i

les guies per al professorat eren molt abundants i riques en recursos, qestions isuggeriments de treball.


15/65


13

MS: Als seus inicis don moltes eines per treballar els continguts actitudinals iprocedimentals. Actualment, el seu potencial educatiu el vincularia ms a lassoliment deles competncies bsiques i particularment a lautonomia de lalumne.

JN: Avui la web del GrupIREF ofereix un munt de recursos innovadors i multidisciplinaris:cinema, poesia, msica. Aquesta varietat facilita que puguem apropar-nos a un tema desde distintes perspectives. Els productes finals elaborats pels alumnes solen ser treballscreatius. Pensem, si ms no, en els treballs danuncis que contenen fallcies o tamb elsde les fotografies filosfiques. La planificaci de campanyes de tema social (droga,gnere, etc.) susciten molts temes interessants i empenyen els alumnes a generar criterisi a tenir en compte mitjans i conseqncies.

JMP: A parer meu, deliberar en grup sobre qestions tiques encara continua sentinnovador.

MS: El carcter innovador es va fer pals sobretot al comenament de la implantaci delprojecte i especialment pel seu enfocament global.

JN: Lavaluaci s cabdal i es planteja en clau formadora. Es consensua amb lalumnat iel resultat s molt ms ric, perqu si b el professor se centra ms en all que ha fetlalumne, aquest sap qu no ha fet que hauria dhaver fet. Un altre tret caracterstic delavaluaci dins del projecte s el seu carcter analgic. Ls dimatges, gestos, objectes,etc. permet emprar criteris diferents. Per acabar aquest apartat, voldria destacar la llibretade classe personal. Reflecteix lassumpci personal dels continguts desenvolupats i contuna varietat important dexercicis, fotografies i recursos. Cada llibreta s diferent, ja queexpressa all que lalumnat sha fet seu.

Pel que t daplicable a la realitat educativa catalana:

MS: Al meu parer s del tot aplicable a la nostra realitat.

JN: Tot s aplicable perqu aquest projecte ens ajuda a fer persones que spiguenraonar (donar arguments i raons) i que siguin ms responsables, crtiques i creatives.Lalumnat aviat sadona que es tracta de classes de valors perqu no es fan exmens. Noles viuen com una classe ms. La classe es construeix des de les experincies personals

que els mateixos alumnes aporten en les discussions. Per aquesta ra em vaig sentir moltsatisfet laltre dia quan una alumna em va dir: Aquesta llibreta no la cremar per SantJoan!. Tamb voldria fer esment de les potencialitats que t lambient amable de lacomunitat de recerca per acollir lalumnat nouvingut i fins i tot per ajudar alumnat adoptata verbalitzar el seu nou vincle familiar. En aquests mbits hem viscut a classe momentsmolt especials, difcils doblidar.

JMT: Aplicable ho s en el sentit que els materials ja es van donar amb aquesta intenci ique el model s flexible per voluntat expressa de Lipman i Sharp. La generositat delsautors dels textos tamb ens ajud a adaptar-los a casa nostra.

CC: En el context actual de major pluralitat, multiculturalisme i complexitat, el projecteencara t ms sentit. Als EUA ja era aix, i aqu cada vegada ens apropem ms a la seva


16/65


14

heterogenetat. Una nova situaci que exigeix respecte i tolerncia i que el programaajuda a desenvolupar. Valors, aquests, que esdevenen fins i tot ms necessaris que fauns anys. Aix doncs, el projecte s ara mateix molt ms que un recurs per apropar lafilosofia als infants.

JMP: s evident que el conjunt del projecte s aplicable duna manera o altra. Del que noestic tan segur s si tanta filosofia per a nens s excessiva. No hi ha un sentit desaturaci? Potser seria partidari de ms variaci. Altrament, no posar tots els ous almateix cistell. Probablement tindria ms difusi si fos ms concentrat i shi afegissinaltres aspectes no tan repetits.

Quant al material curricular, digueu en quin grau considereu que t lescaracterstiques segents: rellevncia, pertinncia, presentaci clara,sistematitzaci efica, facilita la planificaci, facilita lavaluaci

JMT: Sistematitzaci, en tant que es renuncia a labsoluta sistematitzaci perquleducaci s finalment un misteri. La planificacino s fcil perqu s difcil per a unensenyant preveure-ho tot. El mestre ha destar ms al cas que en una classeconvencional. El projecte facilita lavaluaci en la mesura que facilita moltlautoavaluaci. Moltes sn activitats en les quals es condueix lalumne a refer elrecorregut dut a terme. Es va fer una avaluaci clssica (amb grup control i grupexperimental). Es refereix als EUA, i es va demostrar i es pot continuar demostrant, queels alumnes que han treballat en el projecte Philosophy for Childrenestan ms capacitatsper a laprenentatge i sn millors en llengua i matemtiques.

CC: Les quatre primeres caracterstiques sn per a mi evidents. Pel que fa a laplanificaci, cal tenir present que no es pot entendre a la manera clssica perqu a laprctica s molt difcil de preveure qu sortir o lestona que durar una activitat. Enrelaci amb lavaluaci, hem dadmetre que si lentenem com una mera avaluaciestndard acadmica potser no la facilita i fins i tot la complica enormement sipretengussim noms posar notes. En canvi, si parlem davaluaci en termesdautoavaluaci i autoconeixement, hem de dir que el projecte la facilita, i molt.Especialment per a la construcci del coneixement i la detecci de les competncies amillorar.

JMP: Pel que fa a la planificaci i avaluaci no ho s. La rellevncia i pertinncia s

altssima. La presentaci s millorable.MS: Les quatre primeres diria que bastant,per la planificaci directament acceptaria quemolt. Pel que fa a lavaluaci, cal dir que en general als centres els costa el disseny delavaluaci, particularment lavaluaci de les competncies transversals i lmbit delsvalors.

JN: Pel que fa a la planificaci subratllaria que el projecte demana treballar perseqncies i a partir de llenguatges diferents. Propicia que la planificaci sigui compartidaamb lalumne. Els dilemes propers i els canvis de rol, amb un treball dempatia,constitueixen baules molt fecundes.


17/65


15

Qu penseu sobre el fet de provocar la reflexi a travs de la narrativa?

CC: En Lipman ho justifica molt b. En el context dels nivells educatius que tractem, lsde la narrativa com a punt de partida s la millor manera per ajudar els infants i joves areflexionar sobre temes de certa complexitat, com ara la llibertat. Lexposici de

situacions concretes provoca moltes possibilitats de discussi, s excusa per iniciar eldileg i a ms afavoreix un treball conjunt de les diferents habilitats de pensament.

JMT: Penso que est molt b. Bsicament perqu quan la reflexi sintenta a travs de lareflexi dun altre, acostuma a ser una disputa dopinions; en canvi, la reflexi a travsdels fets i de la narraci de fets acostuma a ser una clarificaci de la realitat perqu esdebaten ms les circumstncies. Les discussions abstractes al marge dels fets no portenenlloc.

MS: Em sembla un bon mtode per situar lalumne davant els continguts que planteja elprojecte i per desvetllar-li la curiositat i linters.

JMP: Jo penso que aquest s un aspecte fonamental. Alt nivell. Hem de dir que des de fa25 anys tot hi ha anat a favor.

JN: Crec que s essencial el recurs narratiu com un mitj per arribar a luniversal a travsdel concret. Als nois i noies de secundria els continuen agradant molt les histries. Nopodem oblidar que en les narracions que utilitzem a classe els protagonistes sn nens dela seva edat que parlen. Aquesta situaci tan propera els permet amb molta facilitatidentificar-s'hi o oposar-s'hi.

Quina opini us mereixen els relats del currculum?

JMP: Bona. Tot i que no en tinc una opini molt clara perqu els he usat poc. A vegadestinc la impressi que els relats sn encarcarats. Potser perqu volem que surtin massaquantitat de qestions per discutir. Segurament, tenen menys de novella que de relatamanualat.

JMT: Els relats, en lnies generals, em semblen bons relats, i el fet s que els alumnesshi enganxen. Potser ara alguns resulten antiquats. Algunes de les temtiques eren moltavanades en la seva poca i ara potser shaurien de revisar. En tot cas, el pas del temps

no posa en qesti el relat mateix i la idea del projecte de partir del relat.CC: Valoro especialment la combinaci de narrativa i rerefons filosfic. La tesi doctoralem permet estudiar els pressupsits filosfics del currculum i vaig constatar que erenmolt rics. Hi ha moltssima filosofia sense que sexpliciti. La combinaci de recursosnarratius i coneixement teric est molt ben feta.

JN: Fantstica. Els relats cal saber-los treballar, atesa la densitat de conceptes quecontenen. No es demana una mera comprensi lectora, sin que es tracta danar msenll de la lletra del text, en una lectura profunda que incorpora el context i lametacognici al text. Ac la percia del professorat s clau per plantejar preguntes

pertinents que moguin el relat concret de nens que parlen vers una discussi centrada enles inquietuds dels alumnes que llegeixen el relat.


18/65


16

Quina opini us mereixen les guies per al professorat?

JMP: Molt millor. Magraden ms les guies que els relats. Estan molt b, tot i que pensoque la presentaci podria ser ms clara i shauria de trobar un format ms manejable.

JMT: Com a traductor es fa incmode respondre, per modestament crec que snbones... A ledici catalana les hem millorat. Nosaltres vam considerar que els mestresdaqu no tenien suficient formaci filosfica i, per tant, amplirem molt les explicacions iens veirem en la necessitat daclarir temtiques i molts conceptes clau.

CC: Imprescindibles com a guies. Sn podrem dir una bona defensa per alprofessorat. No constitueixen un solucionari, per esdevenen propostes de molt ajut.

JN: Fantstica, per costen de manegar. Les guies proposen un ventall de recursosnotable, per fer la bona selecci s essencial perqu el grup dalumnes evoluciona al

llarg del curs i cada grup s diferent. La guia s molt completa per requereix experincia,ja que no s ds mecnic o estndard.

Considereu que el manual s un instrument til per al docent per afavorir el dilegentre els alumnes?

JMP: Diria que s tot recordant-vos que jo no lhe usat com a docent. s important, per,usar-lo com a suport, evitant academitzar ls del manual.

JMT: Qui ho ha de dir s el docent i jo no tinc la prctica a laula, per penso queafavoreix clarament el dileg. Hi ha docents ms capaos destimular els alumnes imobilitzar les discussions que no daltres. En aquest sentit, les guies donen moltes pistes,molts suggeriments i estmuls.

JN: S. Una de les coses que aprens grcies a lajut del manual s a conduir un dileg, iaquest s sempre obert. No es pot preveure per endavant tot el que suscita un bon relat.

CC: El manual ofereix molts recursos diferents, amb la indicaci expressa de no utilitzar-los tots perqu sn molt exhaustius. Jo els entenc com rocs a la faixa per guiar b eldileg. Penso que en aquest sentit s molt til conixer i fins i tot usar ms dun manual.

Quines millores escolars (acadmiques, transversals, de competncies, etc.) podenobtenir els estudiants a partir de ls dels materials?

JMT: La millora ms important per als estudiants s que descobreixen que ells sn elsprotagonistes de laprenentatge i de laula, i per tant han de ser elements moltparticipatius del procs. s una manera de fer ms que un conjunt de continguts. Elscontinguts van venint. Accents del projecte, com la necessitat descoltar els altres o haverdargumentar b, els donen una bona colla de competncies bsiques. El projecteafavoreix lautoestima de lalumne. La metodologia condueix els alumnes a aportar a la

discussi del grup all que saben, all que els preocupa i les experincies que tenen.


19/65


17

JMP: El bloc de millores clares hauria de ser a lentorn del raonament i el dileg delsalumnes. T efectes institucionals en les altres matries. s a dir, sadquireixencompetncies que desprs shaurien de reflectir en les diferents rees daprenentatge.

CC: Els estudis duts a terme als EUA en el seu moment evidenciaren que el projecte

incidia en la millora del pensament en totes les rees. La millora s interdisciplinria.Quan es fa filosofia millora el rendiment a lrea de matemtiques, llengua, socialsperqu milloren les capacitats de raonament.

JN: Nosaltres ja les detectem a lescola. Els estudiants sn ms crtics. I aquesta millorade vegades pot ser modesta, per s laposta de lescola. Tamb esdevenen mscreatius. El treball amb art dins el projecte s molt important. Fa que els alumnes esplantin davant la realitat amb una mirada ms artstica. Es tracta dun tret substancial delqual som ms conscients quan comparem lactitud dels nostres alumnes amb la daltresnens daltres escoles. Les visites de museus posen de manifest la capacitat dels nostresalumnes per sorprendres i interrogar les obres dart. Les millores van molt vinculades a

aspectes molt competencials: saber parlar, escoltar, dialogar, donar importncia a allque en t i no donar-ne a all que no en t. Aprendre a fer bones preguntes i fer crixerconeixement. Argumentar i valorar els arguments.

CC: Els alumnes savesen a preguntar els perqus malgrat que a voltes pugui resultarincmode. La millora de lestructuraci del pensament a travs de les habilitats lgiqueses transfereix a totes les rees i a la vida quotidiana.

JN: Els alumnes tamb aprenen a respectar les minories. Tots aquests beneficis delprojecte sevidencien quan establim una comparaci amb els nous alumnes. Per aaquests, sempre hem de disposar dun perode dadaptaci.

MS: Per a mi, la principal contribuci crec que s la dajudar lalumne a pensar millor. Ara,sortosament, els currculums ja han anat incorporant la importncia de fer pensar. Enaquest sentit, els materials que posa a disposici el projecte esdevenen molt adequatsper treballar el pensament crtic i la millora del raonament.

Quines capacitats i competncies de lmbit personal i de la convivncia es podendesenvolupar a partir de ls dels materials?

JMP: Si els alumnes aprenguessin que val la pena escoltar els altres i pensar una micaabans de parlar i fer, podrem donar-nos per satisfets.

JMT: Els alumnes aprenen a llegir i a escoltar. Aquest aspecte s ja un valor en ellmateix. Aprenen a escoltar en un doble sentit. Per participar han dhaver escoltat i ningpot monopolitzar el dileg. A laula saprn que el mestre impulsa molt, per que tambcalla i escolta molt. Per a la convivncia s fonamental saber que una cosa es pot veuredes de distints punts de vista, encara que no tots sn igualment consistents. Si el projectefunciona, tindrem ciutadans ms dialogants i tolerants.

CC: El respecte, la tolerncia, saber escoltar, treure conclusions, problematitzar, donar

exemples, contraexemples. Valors i capacitats que milloren lautoestima de lalumne i lacohesi del grup.


20/65


18

JN: Fonamentalment, les vinculades a leducaci per la ciutadania. La prctica condueixal rigor i la responsabilitat amb les normes que sautoimposen. Es treballen molt elsmbits de la convivncia i el civisme. No podem oblidar que la dinmica de la comunitatde recerca demana ser cooperatiu en tot moment, construir sobre les idees dels altres.

Els alumnes aprenen a posar el tema o la idea sobre la taula esperant que la resta delgrup els repensaran i faran crixer. Els estudiants diuen sovint: Hem comenat parlantde... i hem arribat a..... Sadonen, per tant, que es pot arribar lluny mitjanant laconstrucci conjunta del coneixement. Un altre aspecte molt important s el treball de lagenerositat. Es promou la idea que tots hem daportar alguna cosa a la discussi, i quanho fem ajudem els altres. Ser geners i collaborar sn valors que intentem viure en totesles sessions.

JMT: El projecte advoca per una tica formal molt interessant. Lavantatge que t s queper a tots es garanteix leducaci formal, s a dir, el rigor, largumentaci i el dileg.Desprs cadasc, des de la prpia comunitat moral, aporta el contingut en

largumentaci. Els nens no ho aprenen tot a lescola. Sc del parer que lescola ha deproposar una tica formal, que de fet sigui tan forta formalment que ja t molt decontingut. En tica sha de donar una certa objectivitat, la qual cosa vol dirintersubjectivitat. El que val per a mi val per als altres. Una bona expressi la trobem enles clebres regles dor: no vulguis per als altres el que no vols per a tu. O en parauleskantianes: tracta laltre com un fi i no noms com un mitj, que s una de les millorsmaneres de preservar la dignitat humana. Es tracta dun tipus de formalitat tica queexclou moltes injustcies (manipulaci, tortura, etc.) i alhora s la millor acceptaci delcarcter plural de les nostres societats i de la relativa neutralitat ideolgica que haurien deprocurar els estats.

Quina informaci creieu que s ms rellevant recollir per veure si el programasaplica amb xit?

JMT: Pel que fa a opinions, caldria preguntar: Ha anat b aix?. I esperar el judici delsalumnes i el dels docents. Tamb haureu de recollir-ne el grau de satisfacci.

JMP: Les preguntes que podreu fer als mestres que treballen en el projecte podrien serdel tipus: Tho passes b?, Sho passen b?. Penso, daltra banda, que s mspertinent el disseny duna avaluaci sobre el procs que sobre els resultats.

JN: Jo preguntaria sobre competncies. Per exemple: Aquest programa tensenya apensar millor? Aquest programa tensenya a parlar millor? Aquest programa tensenya atenir ms criteri personal? Aquest programa tensenya a tenir ms cura dels altres?Aquest programa tensenya a ser ms creatiu? Quin s el teu grau de satisfacci?

MS: Crec que seria interessant esbrinar fins a quin punt els resultats i objectius delprojecte han sortit de les classes de filosofia per formar part dels objectius educatius decentre i ser incorporats ales activitats quotidianes densenyament-aprenentatge.

CC: Jo preguntaria a les escoles les dues darreres qestions que heu formulat: Quines

millores escolars (acadmiques, transversals, de competncies, etc.) poden obtenir elsestudiants a partir de ls dels materials? Quines capacitats i competncies de lmbit


21/65


19

personal i de la convivncia es poden desenvolupar a partir de ls dels materials? Calrecollir les millores acadmiques i tamb les actitudinals i dimpacte en la convivncia. Apartir daquestes, sortir la resta. Tamb s important atendre els resultats de procs.Comparar resultats dinici i fi de curs pot aportar informaci molt valuosa.

JN: Els destinataris serien els alumnes, lescola i fins i tot els pares i mares. Us asseguroque les discussions i els exercicis denigmes arriben a les famlies. En algunes ocasions,a la classe sobren temtiques delicades que es perllonguen amb preguntes a casa.

JMP: Finalment, considero que seria interessant recollir les transferncies possibles iesbrinar limpacte en el clima institucional. A vegades sens ha fet la crtica que leducacien valors que proposvem incidia poc en el clima institucional i en les conductesconcretes. Seria molt important recollir dades que ens permetessin valorar limpacte delesmentada educaci en els aspectes ordinaris de la convivncia escolar.

JMT: Tamb caldria preguntar si fent classe de filosofia el grup ha millorat en capacitat

dargumentaci, respecte, participaci, etc., i aquestes capacitats caldria evidenciar-les entotes les classes; no noms en aquelles en qu es desenvolupaven les sessions delprograma.

Altres observacions sobre el que vulgueu explicar del currculum F3/18 que no hagiquedat reflectit en les preguntes anteriors

JMT: Sospito que els mestres que treballen en el projecte reben bon suport extern perpart del GrupIREF, per em pregunto si entre els mateixos docents del centre queparticipen en el projecte hi ha suficient transferncia de coneixements i experincies. Almeu parer, avanar en el mutu suport dels docents pot enriquir molt el desenvolupamentdel projecte.

JN: No voldria acabar sense dir-vos el que el projecte mha aportat personalment. Al meuparer, el projecte transforma lensenyant en el seu vessant personal. Una de les cosesms boniques que mha donat el projecte s una major conscincia de la creaci prpiade criteris i la millora dhabilitats de pensament. El pensament personal esdev msrigors, afinat, matisat. Tamb voldria subratllar de manera especial la descoberta de lacreativitat i lobligaci moral de compartir-la. Mha obert, certament, noves perspectivespersonals i professionals.

CC: Pel valor afegit que aporta en la millora de les competncies personals i de laconvivncia, penso que des de la universitat haurem dexplicar molt ms el currculum amagisteri i pedagogia. De totes maneres, la universitat continua molt refractria a lespropostes que provenen de lmbit de la filosofia. Els nous plans docents, fins i tot elsrelacionats amb lensenyament, continuen descuidant aquest mbit i repetint la vellaparcellaci del saber en compartiments estancs.

MS: Cal tenir present que quan sinicia el projecte les escoles en general tenen molt clarla seva importncia i en centren el seguiment i avaluaci. Ms endavant, quan sincorporaen lactivitat ordinria del centre, es perd el tractament especfic i sen dissolen els

efectes en el conjunt de les actuacions. s aleshores quan la tria dels factors dxitescolar o cohesi social no sn fcils dallar i analitzar. Finalment, subratllaria que el


22/65


20

projecte ha esdevingut detonant i suport daltres iniciatives: treball dhabilitats socials,PNL, treball per projectes, etc.

JMP: Haig de dir que per a mi el projecte va ser molt inspirador. En diverses coses va seruna font de reafirmaci dintucions poc clares. En Lipman i lIREF vau mostrar-nos que

calia canviar la manera dimpartir la filosofia. Aix, en el programa est molt treballada lanecessitat darticular la classe entorn de la deliberaci i el dileg. Un altre element nou adestacar fou la importncia que el programa confereix a la narraci. Ara est ms demoda, per en aquell moment va ser de gran ajut. Amb avantatges i inconvenients. I nose macut res ms sin agrair-vos tot el treball que heu estat fent durant aquests 25 anys.

3.2. Opini dels docents i dels equips directius

3.2.1. Dades descriptives de la mostra

La mitjana danys que els docents han estat implementant personalment el projecteFilosofia 3/18 s de quatre. Un 37% dels docents tenen una experincia amb el projecteinferior a quatre anys i un 30% en tenen una experincia de set anys o ms. Dacord amblopini dels equips directius, la mitjana danys durant els quals els centres han aplicat elprojecte s de cinc (hi ha un 26% dels casos amb una experincia inferior a quatre anys iun 42% dels casos amb set anys o ms).

La majoria de docents aplica el projecte al nivell deducaci infantil o primria (vegeu-neels detalls a la taula segent).

Taula 2 Nivells educatius en qu saplica el projecte Filosofia 3/18

Nombre dedocents

Percentatge

A tota leducaci infantil 42 24

A tota leducaci primria 11 6

A tota leducaci infantil i primria 22 12

Noms en algun curs o cicle deducaci infantil o

primria

85 48

Noms en algun curs de lESO 5 3

Altres (NS/NC) 12 7

Total 177 100

Lmplia majoria dels docents (91%) afirma que el projecte Filosofia 3/18 est integrat enel Projecte Educatiu de Centre (PEC); els equips directius ho corroboren en un 73% delscentres que han respost. Si sanalitza aquesta dada en funci del nivell educatiu,sobserva que s quan saplica noms a tota leducaci primria o en algun curs de lESO


23/65


21

quan en el 100% dels casos est integrat en el PEC; en canvi, quan saplica noms aleducaci infantil aquest percentatge baixa fins al 88%en la resta de casos estintegrat en el 91%.

a) Motius per aplicar el projecte i compliment dexpectatives

Els principals motius que saddueixen per aplicar el projecte sn, per ordre delecci,

La manca de reflexi/raonament (el 75% dels docents i el 82% dels equips directius hiestan dacord o totalment dacord)

Les dificultats dexpressi oral (57% dels docents i 54% dels equips directius).

Els problemes de convivncia (al voltant duna tercera part del docents i un 47% delsequips directius).

Per altra banda, no shan considerat majoritriament motius dactitud tals com la mancadatenci a les aules (el 26% hi est dacord o totalment dacord, tant de docents comdequips directius) i menys encara la falta de respecte entre lalumnat o el professorat(14% dels docents i 23% dels equips directius).

Altres motius expressats especficament pels docents (en lapartat per respondre demanera oberta la pregunta del qestionari) giren a lentorn de les opinions segents:

Utilitzar una eina perqu lalumnat pensi i reflexioni de manera autnoma: el 23% dels

docents (D) i el14% dels equips directius (ED).Dur a terme un projecte que sajusti a la lnia de lescola (15% D i 4 %ED).

Estar sensibilitzat per la formaci rebuda sobre el projecte (9% D i 1% ED).

Fomentar entre lalumnat lesperit crtic envers el mn que lenvolta (7% D i 9 %ED).

Fomentar el dileg entre lalumnat (7% D i 7% ED).

Utilitzar una eina perqu lalumnat respecti les opinions dels altres (7% D i 1 %ED).

Propiciar que lalumnat aprengui a argumentar (6% D i 1 %ED).

Tenir un espai curricular de reflexi (5% D i 9% ED).

Fomentar diverses capacitats de lalumnat (4% D i 1% ED).

Tenir la necessitat que lalumnat adquireixi habilitats socials (3% D i 1% ED).

Incorporar noves metodologies que incideixin en altres rees curriculars (3% D i 1%

ED).


24/65


22

Treballar la creativitat (4% ED).

Treballar les emocions (3% ED).

Pel que fa al compliment de les expectatives inicials respecte del projecte, un 92% dels

docents i un 87% dels equips directius manifesten que hi estan dacord o totalmentdacord. Noms un 1% diu que hi est en desacord i la resta (un 7% dels docents i un12% dels equips directius) se situa en un punt intermedi (ni dacord ni en desacord). Lesraons addudes per no estar-hi dacord sn la incapacitat de donar continutat al projecteper inestabilitat de plantilles, les dificultats vinculades al tipus dalumnat del centre, lanecessitat de garantir la formaci i la motivaci del professorat, la dificultat a lhoradutilitzar el llibre de suport i els canvis en els horaris escolars (prdua de la sisena hora).

b) Efectes de laplicaci del projecte en lalumnat

En termes generals, tant els docents com els equips directius opinen que el major efecte

que ha tingut el projecte sobre lalumnat s que pensa millor. Lopini sobre altres efectessobre els que sha preguntat es pot consultar a la taula segent. Lopini dels equipsdirectius no difereix significativament de la dels docents.

Taula 3 Efectes del projecte Filosofia 3/18 en lalumnat segons lopini delsdocents

Totalment endesacord /

En desacord

Ni dacord nien desacord

Dacord /Totalmentdacord

Pensar millor 0% 8% 92%

Tenir ms conscincia democrtica 0% 14% 86%

Millorar respecte a la comprensi ilexpressi oral

1% 10% 89%

Millorar respecte a les destreses deconvivncia

1% 14% 85%

Tenir ms autonomia intellectual 1% 16% 83%

Ser ms responsable 2% 31% 66%

Tenir menys agressivitat a lescola/institut 8% 46% 46%

En lapartat obert en qu els docents i els equips directius han pogut especificar altresefectes, shan esmentat els segents:

Ha fomentat entre lalumnat el respecte per les opinions dels altres, encara quedifereixin de les prpies (8% dels docents i 3% dels equips directius).


25/65


23

Ha ajudat a establir lligams i empatia entre lalumnat (5% D i 3% ED).

Ha ajudat a la reflexi i estructuraci del pensament de lalumnat (4% D i 1% ED).

Ha potenciat lautoestima de lalumnat en veure que les seves aportacions sn

interessants i ben rebudes (4% D).

Ha donat habilitats a lalumnat per expressar-se millor (3% D).

Ha desenvolupat la conscincia esttica, valorant les disciplines artstiques (3% ED).

Ha propiciat que lalumnat demani torns de paraula i sigui ms pacient (1% D i 1% ED).

Ha fomentat lesperit crtic entre lalumnat (1% D i 1% ED).

Ha afavorit que lalumnat tingui curiositat, que es pregunti coses, que adquireixi el gustper la lectura (1% ED).

Millores respecte a la manera de pensar

En concret, respecte a les millores sobre la manera de pensar de lalumnat, els docentshan opinat majoritriament que estan dacord o totalment dacord en els aspectessegents, per ordre dintensitat:

Ser ms capa de trobar raons a les seves opinions (94%).

Mostrar ms respecte per les idees dels altres (92%).

Participar de manera ms constructiva, creativa i curosa (92%).

Ser ms flexible en les seves opinions (87%).

Millores respecte a la comprensi i lexpressi oral

Les millores, en detall, sobre la comprensi i lexpressi oral es concreten en les

segents:

Analitzar ms el significat dels conceptes (72%).

Fer un s ms matisat del vocabulari (60%).

Tenir ms cura en ls de la llengua (58%).


26/65


24

Millores respecte a lautonomia intellectual

Les millores especfiques sobre lautonomia intellectual de lalumnat sordenen de lamanera segent en funci del percentatge de docents que hi estan dacord o totalment

dacord:

Argumentar millor (90%).

Aplicar criteris ms sovint (73%).

Donar ms exemples i contraexemples (67%).

Millores respecte a la conscincia democrtica

Respecte a la conscincia democrtica, les millores especfiques sn:

Escoltar-se i parlar ms entre si (87%).

Ser ms capa davanar en un dileg (86%).

Millores respecte a la responsabilitat

Pel que fa a la responsabilitat de lalumnat, les millores especfiques sn:

Entrellaar ms les intervencions construint coneixement a partir de les aportacionsanteriors (79%).

Reafirmar o rectificar ms sovint les prpies opinions (77%).

Veure ms els errors i recollir o buscar noves alternatives (72%).

Millores respecte a les destreses de convivncia

Les millores especfiques respecte a les destreses de convivncia, ordenades pel nombrede docents que hi estan dacord o totalment dacord, sn:

Ser ms tolerant amb les opinions dels altres (88%).

Participar millor de manera activa (85%).

Dialogar i investigar duna manera ms collaborativa i cooperativa (82%).

Ser ms observador/a (82%).

Ajudar-se i cooperar mtuament ms sovint (81%).


27/65


25

Respectar els companys ms que abans (78%).

Pensar ms les intervencions abans de demanar la paraula (78%).

Tenir ms autoestima (78%).

c) Contribucions generals a leducaci

Sha recollit lopini sobre els efectes que ha pogut tenir el projecte Filosofia 3/18 sobreun seguit dobjectius general de leducaci. Pel que fa als docents, aquests efectes,ordenats en funci del nombre de professorat que hi est dacord o totalment dacord,sn:

Fer lalumnat ms raonable (94%).

Contribuir a la construcci de la personalitat de lalumnat (88%).

Educar sentimentalment lalumnat (85%).

Contribuir a leducaci de la ciutadania i la democrcia (82%).

Tenir present la diversitat (en els continguts, en les estratgies) (79%).

A ms a ms, cal destacar lelevat nombre, tant de docents com dequips directius, que

estan dacord o totalment dacord que laplicaci del projecte F3/18 a laula t un carcterglobalitzador o transversal (95% dels docents i 90% dels equips directius) i que el projectes aplicable en situacions de la vida quotidiana (96% dels docents i 97% dels equipsdirectius).

En lapartat per respondre de manera oberta a aquest tema, els docents han fet constarcomentaris al voltant de les idees segents:

El projecte ha fomentat el creixement de lalumnat com a persones crtiques,democrtiques i autnomes (3%).

No ha transcorregut prou temps per valorar els efectes del projecte (1%).

Els efectes depenen del tipus dalumnat que participa en el projecte (1%).

Lalumnat coneix la importncia de respectar les normes (1%).

Lalumnat ha aprs a demanar el torn de paraula i a ser ms pacient (1%).

El projecte ha proporcionat ajuda emocional a lalumnat (1%).

En lapartat dobservacions generals del qestionari aplicat als docents, shan manifestatles opinions segents:


28/65


26

El projecte incentiva a pensar, raonar i reflexionar (3%).

Ha contribut al creixement personal de lalumnat i del professorat (3%).

Ha perms introduir canvis metodolgics ms enll de lassignatura de filosofia (3%).

s difcil valorar els efectes del projecte a leducaci infantil (2%).

Fa que lalumne sigui ms competent (1%).

Ajuda a millorar latenci i la participaci de lalumnat (1%).

En lapartat per respondre de manera oberta, un 4% dels equips directius ha manifestatque est molt satisfet amb el projecte.

d) Avaluaci proposada pel projecte Filosofia 3/18

El mateix projecte Filosofia 3/18 considera diversos aspectes relacionats amb lavaluaci.A la taula segent es resumeix lopini dels docents en aquest aspecte.

Taula 4 Opini dels docents sobre lavaluaci en el marc del projecte Filosofia3/18

Totalment en

desacord /En desacord

Ni dacord ni

en desacord

Dacord /

Totalmentdacord

Lavaluaci resulta til per millorar 3% 18% 79%

Resulta fcil seguir les orientacions delprojecte F3/18 per avaluar les sessions

8% 28% 64%

Saplica lavaluaci figuroanalgica 12% 26% 61%

Lalumnat sautoavalua amb ms rigor 6% 33% 61%

Resulta fcil seguir les orientacions delprojecte F3/18 per avaluar lalumnat

8% 35% 57%

e) Formaci i efectes del projecte en el professorat

Formaci rebuda pel professorat

Consultats sobre si la formaci que han rebut els docents sobre el projecte Filosofia 3/18

ha estat ladequada, un 87% tant dels mateixos docents com dels equips directius


29/65


27

afirma estar-hi dacord o totalment dacord, mentre que al voltant dun 3% afirma estar-hien desacord o totalment en desacord.

En lapartat dobservacions generals del qestionari, dos docents han manifestat quecaldrien ms sessions de formaci, i dos casos ms destaquen positivament el suport i la

capacitat motivadora dels formadors. A ms a ms, cinc docents opinen que el projecteha contribut al creixement personal del professorat. Pel que fa als equips directius, enlapartat per respondre de manera oberta al qestionari shan expressat les opinionssegents: la inestabilitat en la composici del claustre fa que hi hagi docents que noconeguin el projecte (5% dels casos), la formaci s necessria perqu cal una baseterica i molta reflexi sobre la prctica (1%), cal ms formaci: cursets, seminaris oassessoraments (3%).

Efectes de laplicaci del projecte en el professorat

Davant les preguntes que shan fet als docents sobre els efectes que ha tingut laplicaci

del projecte Filosofia 3/18 sobre ells mateixos, la seva opini majoritria es resumeix a lataula segent.

Taula 5 Efectes de laplicaci del projecte Filosofia 3/18 en el professorat

Dacord / Totalment dacord

Docents Equips directius

Han incorporat canvis metodolgics alaula

89% 66%

Reflexionen ms sobre la seva prcticadocent

87% 72%

Escolten ms lalumnat 87% 72%

A ms a ms, en lapartat per respondre de manera oberta sobre aquest tema, elsdocents i els equips directius han esmentat les opinions segents:

El projecte fomenta el creixement personal del professorat: 2% docents (D).

Ha introdut canvis en les metodologies daula, no noms a lassignatura de filosofia: 2%D i 3% equips directius (ED).

Les classes sn ms participatives (2% D i 3% ED).

Manca formaci per avaluar el programa (1% D).

No ha transcorregut prou temps per valorar els efectes del projecte (1% D).

Ajuda a conixer les capacitats de cada alumne/a (1% D).


30/65


28

El professorat interv de manera diferent davant dels conflictes, fa pensar als alumnes iintrodueix la negociaci (1% ED).

El professorat valora el grup com a comunitat de discussi dialogant (1% ED).

El professorat coneix millor el seu alumnat (1% ED).

f) Condicions que afecten laplicaci del projecte

Davant la possibilitat que lxit del projecte estigus condicionat per alguns factors externsal procs densenyament-aprenentatge, els docents van identificar en primer lloc elnombre excessiu dalumnat3 i la inestabilitat dels claustres docents; amb menor graudacord, per encara amb una tercera part dacord, la manca dun espai curricularespecfic i problemes dhoraris. La taula segent mostra els detalls daquesta opini.

Taula 6 Opini dels docents sobre aspectes que han condicionat lxit delprojecte Filosofia 3/18

Totalment endesacord /

En desacord

Ni dacord nien desacord

Dacord /Totalmentdacord

Nombre excessiu dalumnat 38% 24% 38%*

Inestabilitat dels claustres docents 46% 16% 38%

Manca dun espai curricular especfic 46% 22% 31%

Problemes dhoraris 54% 14% 32%

Manca despais fsics adequats 52% 22% 26%

* En els casos dels docents que apliquen el projecte a tota leducaci infantil, aquest percentatgeseleva fins al 52%.

Els equips directius han identificat com a principals inconvenients a lhora daplicar el

projecte els segents:

La inestabilitat dels claustres docents (68%).

La manca dun espai curricular especfic (48%).

Els problemes dhoraris (39%).

El nombre excessiu dalumnat (33%).

3 Tot i que depn en gran mesura de cada context on saplica el projecte Filosofia 3/18, el nombre recomanable

dalumnes per grup est en un marge flexible entre 12 i 25.


31/65


29

La manca despais fsics adequats (20%).

A ms a ms, en lapartat dobservacions generals del qestionari, tres docents hanmanifestat que falta material didctic de suport. Tamb shan rebut algunes observacionsespecfiques per part dels docents que fan referncia a la dificultat de dur a terme el

projecte atesa lelevada mobilitat del professorat i la manca dun horari lectiu ms extens.Els equips directius, per la seva banda, han manifestat les opinions segents:

La manca formaci del professorat (3%).

El projecte F3/18 no saplica completament perqu el PEC incorpora aspectes dediversos projectes educaci emocional, competncia social, educaci per a laconvivncia (1%).

Amb leliminaci de la sisena hora hi ha dificultats dhorari (1%).

Manca habilitat per implicar-hi tot el claustre (1%).

Caldria aplicar el projecte de manera transversal a totes les rees daprenentatge (1%).

3.3. Opini dels centres educatius de referncia

Els centres que hi intervenen sn:

Can Puig (Banyoles Pla de lEstany), escola pblica en procs de creixement que va

passant duna lnia a dues. Fa vint anys va introduir en el projecte descola el currculumde Filosofia per a nens.

LEstelada (Cnoves i Samals Valls Oriental), escola pblica situada al mig delMontseny, va iniciar laplicaci del projecte Filosofia 3/18 fa tres cursos.

Mestre Morera (Nou Barris, Barcelona Barcelons), s una escola multicultural i, pertant, multilinge. Aquest s el set curs que fa Filosofia 3/18, que sha anat implantantprogressivament a lescola.

Sant Ramon Nonat (Les Corts, Barcelona Barcelons), escola del collectiu de la

Fundaci Escoles Parroquials, de doble lnia de P3 fins a 4t dESO; fa quatre anys que haintegrat el projecte F3/18.

ZER Vall de lArany (LAlbags, Castelldans, El Cogul i Aspa Les Garrigues), estcomposta per quatre escoles ben diverses i duen a terme el projecte des del curs 2007-2008.

En quins nivells educatius i amb quina dedicaci horria setmanal treballeu elprojecte F3/18?

Can Puig (CP): Treballem de primer a sis tres quarts dhora a la setmana, perqu ho fema la tarda i noms tenim una hora i mitja. Per acord comarcal es va decidir que a les


32/65


30

tardes plegvem a dos quarts de cinc, per amb els cinquens, que ho fem al mat,treballem una hora sencera.

LEstelada (LE): Es fa filosofia una hora a la setmana en tots els nivells de primriaexcepte a sis, que sha de veure com enquibir-hi el projecte. A infantil sest preparant el

material per poder iniciar-lo el curs vinent.

Mestre Morera (MM): A tota lescola, dinfantil a sis. Fem una sessi setmanal. Devegades s duna hora, de vegades de tres quarts, cada any depn de com podemquadrar els horaris.

St. Ramon Nonat (SRN): Treballem a nivell de tota lescola. A educaci infantil fem unahora setmanal. A primria s una activitat complementria setmanal, una sessi a lasetmana. A lESO s una optativa: a 1r dESO amb dues hores, a 2n dESO amb treshores, a 3r dESO ho fem a ciutadania, una hora setmanal, i a 4t dESO encara no hemcomenat per la idea s comenar amb tica i filosofia. Loptativa vol dir que tots els

nens passen un trimestre per filosofia.

ZER Vall de lArany (ZVA): Aquest curs el fem una hora a la setmana per a tots elsnivells educatius, des dinfantil fins al superior. Hem previst que aquest any quan es facifilosofia hi hagi dues persones a laula; si hi ha alguna persona novella en el projecte,per, alguna mestra del claustre que t ms dexperincia lajuda.

Sha notat alguna influncia de la prctica de la filosofia a l'escola?

CP: Els nens sn ms receptius amb la majoria de les coses. Es tenen respecte. A lhorade pensar hi ha un treball previ de filosofia que traspua a les altres classes. El raonament,el pensament, deixar parlar, pensar el que es vol dir, no ser impetuosos, etc. Hem notatque s conseqncia del projecte F3/18 perqu a filosofia es donen unes pautes iexperincies que generalment no estan presents a les altres aules i, per tant, quan esdonen s que les han assimilat a filosofia i les passen a les altres aules. Tamb es nota anivell descola, de pati.

LE: S que sha notat una millora en lalumnat, especialment en el respecte, la participacii la convivncia. En altres rees, en altres competncies, tamb, per aquestes sn lesque potser sn ms evidents. Pel que fa a les capacitats dargumentaci, ho noten ms

en els tutors quan fan les exposicions orals en lrea de medi. En els nivells que shaimplementat, sest fent una bona feina.

MM: S, precisament ens preguntem com s que, si en aquesta escola sha pogutaconseguir un bon dileg filosfic ms que acceptable, per qu costa tant generalitzar-lo.Si el pogussim fer extensiu, no hi hauria fracs escolar.

Sha notat alguna millora en l'alumnat?

CP: s molt clar. Per exemple, en les competncies lingstiques, totalment: expressar-

se, comunicar-se... Quant a argumentar, clarament: no responen mai sense donar lesraons, dir el perqu. Pel que fa al respecte: no riures dels altres, escoltar, respecte a


33/65


31

lhora de parlar i tamb pel que fa a les opinions. Quan treballem les escultures es veumolt clar a Can Puig, fa anys, una de les activitats que hem incls a filosofia s unrecorregut de descoberta de les escultures de la ciutat i de dileg amb les obres. Totesles opinions sn vlides, no nhi ha de millors ni de pitjors... i ho extrapolen. Laparticipaci est assegurada, tot i que depn de laula; sha destirar, per sempre

acabem fent una roda. I a ms fem una autoavaluaci a final de cada trimestre. All devegades expliquen per qu no participen: perqu tenen vergonya o sn tmids, per acada trimestre fan una passa endavant; expliquen com es veuen i com se senten i podenveure ells mateixos com han anat canviant. Hi ha millores transversals: la feina que es faa filosofia lusen a laula ordinria; no funcionen per assaig i error; sn ms conscients.Lambient que es crea a filosofia impregna el grup i aix es nota en la convivncia diria.

MM: Es nota a nivell de competncies desenvolupades, de capacitats dargumentaci, derespecte, de participaci, de millores transversals, a nivell acadmic i a nivell personal ide convivncia, tamb en millores transversals. Del setembre al juny s un crescendo.Costa davaluar qu s primer, s com la fermentaci, tot puja, hi ha una millora

progressiva. Sabem que s a causa del projecte F3/18 perqu nosaltres tamb aprenemdel projecte. Els nens i nenes milloren perqu nosaltres, els mestres, ens amarem delprojecte. Quan et deixes enamorar pel mtode no pots sin practicar-lo. El cert s que hiha un abans i un desprs.

SRN: El que valorem molt positivament s la qesti de la competncia comunicativa.Volem el dileg, el moment en qu ells parlen, construeixen i es comuniquen. La qestidexpressar la realitat dins dun dileg. Al mateix temps, treballem lautonomia, lainiciativa, el fet daprendre. Un punt important en laprenentatge s impulsar latransversalitat del coneixement, i aix en filosofia s un pas molt important, a nivell de totsels aprenentatges. Aquesta escola fa projectes dintelligncia mltiples i hem trobat ques una eina poderosa que desenvolupa, a part de la intelligncia interpersonal, sobretotla intelligncia intrapersonal. Aix ho sabem a travs del dileg que fan entre ells, peraquest dileg, el que comporta s, primer, pensar quina pregunta vols fer o quinaexposici vols intentar transmetre a tots els companys, i aix ajuda molt. s una eina moltpoderosa per al desenvolupament de la intelligncia intrapersonal. Es desenvolupa elpensament crtic, el fet de saber donar la teva opini, per acceptant laltra i, a vegades,establint un dileg en qu cadasc mostra una manera de pensar diferent. El projecte suna eina, una pauta i ens va molt b que estigui molt pautat, s una ajuda per alaprenentatge, per a la formaci personal, emocional i de coneixement de lalumnat.Nosaltres encara no nhem fet lavaluaci perqu no fa gaire que hem iniciat el projecte,

per veiem que els nens ja tenen molt clar qu sn una srie de paraules: les normes,lempatia, el dileg, el parlar...

ZVA: Els companys sobretot mhan dit que han notat millores en lalumnat a nivell derespecte i participaci. Tamb en la capacitat dargumentar, especialment els nens inenes del cicle superior, que sn els grans i que fa ms temps que fan filosofia. Sngrups dun tarann bastant impulsiu i el fet de fer el projecte de filosofia els ajuda a frenar-se i a repensar el que diuen i com ho diuen. Sn petites cosetes que al llarg del temps ja fa uns tres cursos que ho fem es van notant... sn danar fent de mica en mica.


34/65


32

Els estudiants sho passen b? Tenen inters? Nestan satisfets?

CP: Al mat, en obrir les portes, no hi ha dia que, sobretot els de primer i segon, nopreguntin: avui tenim filosofia? Fins i tot els pares ho pregunten.

LE: S, s, sho passen molt b, ho esperen amb ganes, ho esperen amb illusi i ambganes.

MM: Sho passen molt b. Tant si ho expressen com si no; noms cal saber-los llegir lacara.

SRN: S. A lestona de filosofia fem un trencament, canviem la classe, sovint sortim de laclasse i anem a un altre espai diferent de lescola. Ells ho esperen, sho passen b, sdivertit... En algun cas puntual, de forma experimental, en algun curs de segon dESO elque hem fet s que en lloc de dialogar oralment ho hem fet a travs dels ordinadors, han

fet xats ho hem pogut provar perqu a segon shi destinen tres hores i es poden fercoses diferents.ZVA: Els nens participen, els agrada molt participar. De retruc, tamb han millorat a nivellacadmic, personal i de convivncia. Com a mnim tenim ms recursos, tant els alumnescom els professors. I tamb sho passen b perqu demostren linters i no els agradadeixar de fer filosofia. s una estona que a ells els agrada poder participar, poder parlar ianar fent.

Sha notat alguna millora en el professorat?

CP: Quan el professorat hi va entrant, nest satisfet. Veuen els infants des daltresperspectives i els coneixen ms i poden veure la relaci que sestableix.

LE: Sempre tens gent que est molt animada i gent a qui li costa una miqueta tirar delcarro. Per en general estan contents. Especialment perqu veuen que els alumnes shopassen b i ells tamb. I quan veuen el resultat, quan veuen que lalumne ha gaudit, queha participat, aix actua com una motivaci tamb per al professorat. A ms a ms,sanimen a fer coses noves. Per exemple, la setmana passada una mestra va fer unaaudici i li va anar molt b, tenia una mica de por perqu no lhavia fet mai i estava unamica a lexpectativa, i quan va acabar estava molt contenta perqu els nens sho havien

passar molt b.MM: Els qui fan filosofia s que shi impliquen, i quan fas filosofia, millores. El fet que esfaci filosofia fa que lescola es contagi en un 90%. La veritat s que ens ha canviat lamanera de fer dels mestres: quan vam conixer el projecte vam respirar; tenem laintuci que calia alguna cosa aix, trobar-lo va ser un goig. Veure que es podia estirar allengua, a cincies, a lart... El mtode s tan gran que se supera a ell mateix. saplicable a tota la vida escolar i personal. Si els nens i nenes tenen loportunitat de seguiruna colla de cursos de filosofia pensaran la seva vida de manera diferent.

SRN: Nosaltres com a equip directiu creiem que s, malgrat que a vegades al professorat

li costa ser sistemtic. Creuen que s ms tutoria o educaci en valors. Cal recordar que


35/65


33

a filosofia shan de treballar unes habilitats de pensament, sha de treballar tot all que hiha als programes.

ZVA: A nivell de professorat comenten que hi ha una transferncia en relaci amb lesaltres assignatures. s a dir, inconscientment sutilitzen estratgies per fer preguntes ms

obertes i dargumentaci. Ajuda; s a dir, el mateix sistema de fer les preguntes a filosofiales acabes fent a les altres assignatures i, per tant, la dinmica de la classe canvia.

Com es valoren el grau dinnovaci en matria pedaggica, els recursos i elsmtodes didctics emprats?

CP: Per a lescola s innovaci, tot i que pensem que ho hauria de deixar de ser iconvertir-se en una prctica habitual i generalitzada.

LE: Ha anat b perqu, dalguna manera, quan reflexiones sobre la teva prctica

educativa, sempre tenriqueixes i tobliguen a buscar nous recursos, especialment en eltema de lavaluaci, a interrogar-te sobre com savalua.

MM: s el projecte que hem trobat ms innovador pedaggicament, didcticament i coma metodologia. s un projecte davantguarda, clarssim.

SRN: Nosaltres pensem que les habilitats de pensament sn avui dia, ms que mai,fonamentals per crear ments creatives, innovadores, emprenedores. Un pensamentordenat, net, clar, ajuda al que ara cada vegada es demana ms. O sigui, creiem que sms actual que mai.

ZVA: El grau dinnovaci s bo perqu utilitzes diferents tcniques: els audiovisuals, lamsica, els contes, tens un ventall molt ampli de recursos... No depn tant del materialsin de la dinmica que sestableix. El material pot ser divers, per en el fons el queimporta s la dinmica, i el fet que es puguin utilitzar diferents materials et dna aquestaopci.

Hi ha algun tipus de transferncia entre el professorat?

CP: Costa ms. Amb segons quins s, per hi ha gent ms af i altres que no ho senten

tan seu, com ara els especialistes.LE: Hi ha hagut tamb una mica de transferncia amb latenci a la diversitat; ens hemplantejat canvis metodolgics en lavaluaci amb determinats nens perqu veiem que noestaven per estar en educaci especial per que suspenien, i aleshores ens ha fetplantejar coses en la manera de fer, a nivell de tota lescola. Potser no ha estat demanera conscient, per s que inconscientment hem arribat a aquest punt.

MM: El tutor i qui fa la filosofia es comuniquen, es parlen, comparen les actituds dels nensdins i fora de laula de filosofia, que no sempre s la mateixa.


36/65


34

SRN: Des que vam fer el curs diniciaci tenim material, en concret el de lavaluacifiguroanalgica, elaborat per professors i professores que no estan directament a laula.Tots ells estan assabentats de la tasca que es fa a les classes de filosofia.

ZVA: El professorat de nova incorporaci b t dubtes i necessita dalg que el pugui

acompanyar, sobretot en les primeres sessions. Per aix hem intentat que a les escolesunitries hi hagus una persona que ja fa ms temps que hi s i que coneix ms elprojecte per poder acompanyar els tutors de les escoles. El problema que tenim s que siet canvien els mestres, cada any has de fer lacolliment i cada any has de ferlacompanyament. Si fssim una plantilla ms fixa o lacompanyament fos duna personaen lloc de tres o quatre veurem ms els resultats, per ara com a centre i com a escolahem tingut poc temps (tres cursos), necessitem ms temps per poder-ho fer.

La formaci que ha rebut el professorat s l'adequada? En qu es podria millorar?

CP: Fa molt temps que vam fer el curs, per anem seguint la web. Per fora bo que alescola tothom fes formaci encara que no lapliqus a laula, perqu la filosofia a lescolano s noms una hora setmanal, s una manera dactuar, de treballar, de viure.

LE: El que hem estat fent fins ara ha estat adequat. El que passa s que fer filosofia no sfcil: implica un canvi de mentalitat, de dinmica, de forma dentendre les coses i el mn. Ien aquest sentit necessitem tots plegats una miqueta ms dacompanyament. Perqu amesura que avances es van plantejant altres qestions, i s un camp desconegut pelmestre. Nosaltres no hem estat formats a ensenyar daquesta manera; llavors, com msendavant vas, ms interrogants set presenten i a vegades tens la sensaci que ests unamica sola. Una mica ms dacompanyament estaria b. Una cosa que falla de curs encurs s que hi ha gent nova i aquesta gent nova no ha fet la formaci. Una condici peranar a lescola hauria de ser fer el curs diniciaci perqu si no, sesgavella tot. Nosaltresno som els formadors; ja amb prou feines podem fer el que fem; lassessorament shauriade fer cada any a lescola.

MM: Quan es fa la formaci s. La diversitat de gent que tenim i els canvis de cada cursfan que hi hagi gent del claustre que estigui desinformada. Caldria fer constantment laposada a punt, posar en com el que es fa a les aules de filosofia. Fer una valoraci enveu alta per a tot el claustre seria una manera dintercanviar experincies, maneres defer, etc. Per ser coherents amb el mtode, caldria fer trobades, almenys trimestrals, per

posar-se al dia i avaluar la marxa del procs.SRN: Nosaltres vam fer un curs diniciaci en qu va participar tot el claustre, per tant, voldir que tothom t els coneixements bsics sobre el projecte. Lany segent vam fer unassessorament i aquesta activitat va permetre, per una banda, que la gent que aplicava elprojecte a laula adquirs ms coneixements prctics i metodolgics (la formadoraobservava les/els mestres i en feia la devoluci) i ms seguretat. I de laltra, tot el claustreva rebre ms fonamentaci terica. Pel que fa a la millora en la formaci, nosaltres tenimprevist demanar un altre assessorament, perqu tal com es preveu en el pla de formacide centre, creiem que aquest s un projecte que necessita ser refrescat de tant en tant,s a dir, a mesura que es porta a la prctica necessites posar-te al dia.


37/65


35

Heu notat alguna millora al vostre centre com a instituci educativa?

CP: El projecte educatiu de centre i Filosofia 3/18 van nixer amb lescola. El curs 1989-90, quan a les escoles encara es cursava lEGB, havem doferir tica o religi. Vampensar que una alternativa a aquest immens espai que sanomena tica podria ser la

nova visi de filosofia que ens oferia el GrupIREF.

MM: S que hi ha millora al centre. Quan surts de lescola i ho expliques, tothom et felicita,per no noms ens ho diuen a nosaltres, s que la gent de fora ho reconeix. I no ho diemperqu s: lany passat vam guanyar el IV premi Conviure a Catalunya per un treball derecerca a lentorn de la immigraci per eradicar les actituds racistes entre els alumnes.El projecte Filosofia 3/18 s la columna vertebral de lescola. s lnima que articula tot elque fem a lescola. Ajuda a pensar-ho tot, a reflexionar. s com la medulla que no esveu, per que ho connecta i relaciona tot.

SRN: S, sense cap dubte, que hem notat una millora. Com que la nostra escola t tamb

el projecte dintelligncies mltiples, hem pogut aprofitar el projecte Filosofia 3/18 perdesenvolupar les dues intelligncies que es troben en lmbit emocional. Per una part, hiha la intelligncia interpersonal que es manifesta en els dilegs de reflexi i pensamentque es fan entre lalumnat i, per laltra, de manera molt especial, la intellignciaintrapersonal, que neix de la reflexi i el pensament que es fa el mateix alumne.

Creieu que hi ha les condicions necessries (per exemple, espais fsics adequats)per al desenvolupament del projecte?

CP: En aquest moment som uns privilegiats, perqu lescola, que era duna lnia, ha estatampliada i sest convertint en una de dues, per la segona va pujant i, per tant, encaratenim espai, aix que tenim laula de filosofia. s una classe especial equipada amb elmaterial necessari i a la qual els nens acudeixen. A fora tenim posat el rtol deFILOSOFIA. A part daquest aspecte fsic, tamb hem incorporat a lescola un taller decinema en qu passem les pellcules que recomana el GrupIREF a Cinema per pensari les treballem amb les fitxes que es proposen. Aix podem estirar un xic ms les classesde filosofia i complementar les sessions.

LE: Estem una miqueta malament perqu despais buits grans, prou grans i adequats perpoder fer aquesta activitat, no en tenim o estan ocupats. Els mestres han sabut suplir

aquesta mancana i, encara que la majoria de classes es fan a la mateixa aula, separenles taules, posen una catifa a terra, s a dir, busquen recursos perqu es cre un espaims ntim i una mica diferent de la dinmica habitual de la classe per poder fer la sessi.

MM: Nosaltres s. Tenim una aula de filosofia que convida, disposa, ajuda a concentrar-se. Per si no la tingussim, tamb ho farem.

SRN: Quan vam iniciar laplicaci del projecte, la classe de filosofia es feia a la mateixaaula de totes les altres assignatures, per, a partir de lassessorament, vam veure quecalia una aula especial i aix s el que vam fer, buscar un espai clid on poder portar aterme una activitat tan especial com la de pensar i parlar.


38/65


36

Heu rebut algun tipus de comentari de les famlies sobre el projecte F3/18?

CP: Les famlies dels petits, que sacaben dincorporar al projecte aquest curs, estanentusiasmades i les dels grans, que ja el coneixen, no podrien concebre lescola sensefilosofia. Alguns pares ens diuen: de lescola noms ens explica el que feu a filosofia.

LE: Comentaris explcits, no. El que passa s que nosaltres, quan fem les reunions aprincipi de curs, expliquem que fem filosofia i fem o intentem fer una minisessi prctica.Llavors, els pares veue