COMENTARI DE TEXT: Cançoneta lleu i plana

1. CONTEXT

Al llegir aquest poema de Guillem de Berguedà em fa situar-me en un

context històric o una època determinada: l’Edat Mitjana. Si ens fixem en la

paraula “Marquès” trobem la clau; parla clarament de la noblesa i ens fa

pensar en aquella societat de classes que era present en aquella època. La

societat estava dividida en tres classes estamentals: la classe alta (noblesa,

clergat), la classe mitjana (militars, professors) i la classe baixa ( obrers,

pagesos). A més, exisitia el feudalisme, que consistia en que els nobles

(que tenien moltes terres) contractessin a vassalls per a que cuidessin una

part de les seves terres, ja que eren incapaços d’encarregar-se de totes

elles. I per últim, m’agradaria destacar que a l’Edat mitjana la religió era

molt important i fins i tot, els centres religiosos actuaren com a focus de

cultura.

En la literatura medieval hi podem destacar diversos gèneres. Per una

banda, trobem la literautra èpica que es basa en la creació de cançons

llargues, cantades posteriorment pels joglars i els trobadors. D’altra banda,

podem destacar la lírica que lloa l’amor cortès en composicions fetes pels

trobadors; els herois miren de conquerir una dama amb la bellessa dels

seus versos i els seus modals refinats. I per últim, i no per això menys

important, la lírica popular, considerada si més no un dels gèneres més rics.

Les composicions són breus i poden parlar de molts temes: de partença de

l'ésser estimat, de goig per una cita, de sàtira dels poderosos, de cant a la

natura, baralles o insults entre nobles o gent important (sirventès; el

poema que comento és precisament d’aquest tipus i ho podem apreciar en

aquests versos: traïdor de Mataplana ,tant farcit d'engany i obès.(versos 4 i

5))... I també caldria dir que la prosa culta, molt destacada també, tocaba

temes religiosos o científics i la seva funció didàctica i el respecte a la fe

cristiana són els trets principals.

El poema de Cançoneta lleu i plana està escrit per Guillem de Berguedà

(...1138-1192...), fill gran del vescomte de Berguedà. Es diu que era

homosexual i es sap que posseïa el títol de vescomte de Berguedà i senyor

de Madrona i Puigreig. No era, doncs, un trobador professional, sinó un

noble que utilitzava la poesia com a arma política i al servei dels propis

interessos. Lluità contra Ramon Folc de Cardona, al qual donà mort, i va

anar a viure a terres occitanes, on va conèixer el trobador Bertran de Born i

la figura del rei Ricard Cor de Lleó. Tal com diu la seva vida, «va fer bons

sirventesos on deia mal dels uns i bé dels altres, i es vantava de les dones

que sofrien d'amor per ell. Li esdevingueren moltes aventures d'armes i de

dones, i grans desventures». Com a senyor feudal del Berguedà, va

enfrontar-se al mateix rei Alfons I el Cast o el Trobador. Conservem trenta-

una composicions poètiques del trobador, entre les quals destaquen tres

cicles de sirventesos adreçats, respectivament, a Pere de Berga, Arnau de

Preixens, bisbe d'Urgell, i el noble Ponç de Mataplana (home a qui va dirigit

el poema que estic comentant). Utilitza el sarcasme i l'insult per atacar tant

l'aspecte físic com el comportament moral dels seus adversaris. La música

que acompanya aquestes peces líriques acostuma a ser manllevada d'altres

cançons conegudes a l'època, com és habitual en el gènere.

2. TEMÀTICA

Com he dit anteriorment La cansoneta lleu e plana, com a gènere, és un

sirventès, doncs, adreçat a Ponç de Mataplana, amb la intenció clara de

criticar aquest noble. Ho fa donant la volta a les qualitats que defineixen la

cavalleria: l'honor, la lleialtat, la força física, la valentia en la lluita, la

cortesia amb les dames. Ho podem veure a tot el poema, però posaré uns

versos d’exemple per a que no hi hagi cap dubte:

El braç no us val una figa,

sembla un cabiró de biga

i el porteu molt mal estès;

caldrien fregues d'ortiga

que el nervi us deixessin tes.

Aquests versos són els cinc primers de la tercera estrofa del poema i ens

fan veure clarament la intenció de l’autor, que és la de deixar en ridícul al

noble Ponç de Mataplana, persona a qui va dirigit aquest interessant poema.

Aquest senyor, en una certa ocasió va caure i va perdre tres dents i el

famós Guillem de Berguedà va pensar que era la ocasió perfecta per mofar-

se del seu físic i de la seva persona. Veiem la crítica d’aquesta caiguda a la

segona estrofa del poema:

Benhagen, Marquès, les pedres

de Melgur, proa de Someiras,

on perdéreu de dents, tres;

no en sofriren les primeres

i no s’hi coneix pas res.

…

3. FORMA

S'estructura en estrofes o cobles -perquè posseeixen més d'una rima-

formades per quintets heptasíl.labs (art menor i rima aabab), seguits d'un

apariat que rima amb el darrer amb forma de refrany, ja que es repeteix a

cada cobla. L’estructura del poema L'estructura rítmica, doncs, conforma

una composició que conté un refrany, de manera que rimen entre sí els

versos femenins i masculins (FFMFM MM).

Tambè podem observar l’aparició d’un mot-refrany, una paraula que es

repeteix en cada estrofa al mateix vers i, en aquest poema, trobem el mot

de Mataplana coma mot-refrany i apareix al quart vers de totes les estrofes.

He de dir que el vocabulari del poema és bastant comprensible, encara que

hi ha paraules amb un significat complexe. Per tant, penso que aquest

poema és un trobar lleu, ja que no és complicat però sí que podem trobar

algun tipus de dificultat.

Alguns dels recursos literaris que hi torbem són:

-Hipérbaton : no és de fill cristiana un costum tan poc cortès

-Sinestèsia : Cançoneta lleu i plana

-Comparació : El braç no us val una figa, sembla un cabiró de biga

-Encavalcament : Benhage, Marqués, les pedres

de Melgur, prop de Someiras

-Metáfora : El braç no us val una figa, sembla un cabiró de figa