COMENTARIS 1 AVAL 11_12. MODEL 2

8/3/2019 COMENTARIS 1 AVAL 11_12. MODEL 2

1/9

Oscar Ripoll Osuna 2n.Batx.

TOT ESPERIT

EST BASTANT B, MIRA AQUELLES FALTES QUE NO PRESTES ATENCI. TENVIE UN

AUTOCORRECTIU PER SI ET FALTA ALGUNA COSA QUE NO HAS OBSERVAT.........

1) MBa) El tema del text es podria resumir a: La vida fantasmal. La introducci consta de la lnia 1 fins a las lnia 2: Vaig...noia. Ens conta la visita de

dos inspectors a un fantasma. El desenvolupament consta de la lnia 3 fins a la lnia

21:Els va...de dur-me. En aquesta part podem veure com els inspectors tracten de

dir-li que ja est mort i que es un fantasma. Tamb sinclou un dileg en el qual els

inspectors li fan veure que la seua vida es imaginria, i amb una actitud molt amistosa

li diuen que no te que no ha de preocupar-se per res, perqu almenys no es no s unvampir. I finalment la conclusi consta de la lnia 21 fins a la lnia 22: Per de...de dit.

En aquesta part, el fantasma comprova si de veritat es un fantasma, i es don compte

de que de qu si ho s.

b) MB El text tracta sobre la vida dun fantasma, el qual es pensa que encara esta viu. Un dia,

va rebre la visita de dos inspectors, els quals li fan veure que no es un hum i que ja

est mort. Li diuen que la seua vida es imaginria i duna manera molt amistosa

tracten de dir-li que almenys ha tingut sort, ja que no s un vampir. Finalment

lhome comprov si de veritat es un fantasma i ficant-se la m a la pitrera, va veure

que hi havia un espai buit entre el seu cos i la camisa.

c)

En el text sobserven una srie de recursos tipogrfics que anem a analitzar acontinuaci. Sobserva ls de guionets per afegir una circumstncia complementria al

text, per exemple: , . Tamb sobserven una

srie de parntesis explicatius amb la finalitat dampliar la informaci, per exemple:

(, em digueren ells), (el que pot laprensi!), (ficant -me la m a la

pitrera). I per ltim, el text utilitza una metonmia entre la vida real i la vida fantasmal.

EXPLICA LA METONMIARespecte a les veus del discurs, lautor real es Pere Calders, el qual transmet el text a

partir dun locutor que parla en primera persona i viu la histria. En aquest cas, els

enunciadors implcits SN linspector i la inspectora que parlen duna manera directa.

I per ltim, el lector real del text son SOM els alumnes que fan la prova daccs a la

universitat.

d)

Es tracta dun texT narratiu, ja que tracta (NO REITERAR VOCABULARI RECURRIR ASINNIMS , ENS PARLA sobre accions imaginries o irreals com expressa el text arrel


2/9

de la vida dun fantasma. Sobserva un registre formal, concretament estndard i propi

de texts narratius com novelles, contes, etc.

3)

a)

La prdua de la guerra comport l'extinci absoluta de les institucions republicanes il'eliminaci sistemtica de tots els organismes culturals. Una volta eliminades les

institucions democrtiques, declarats illegals els partits poltics i anullats els sindicats,

sense llibertat dassociaci, de premsa, de pensament ni d'expressi, la misria

intellectual de la postguerra fou catastrfica. La cultura valenciana sofr un procs

d'espanyolitzaci castellanitzant.

Molts escriptors sofriren deportacions, penes de pres, etc. La dictadura del general

Franco tall l'activitat dels escriptors que havien comenat abans de la Guerra Civil, i

els que comenaren a escriure a partir de 1939 es trobaren amb un panorama

desolador, sense referncies.

La falta d'escriptors, d'editors i de pblic lector, van fer que la producci narrativa

valenciana coetnia es mantinguera fidel als gneres ms tradicionals i desfasats

respecte a les tcniques modernes. Als anys seixanta, com a conseqncia de la

recuperaci econmica, saccentu la represa cultural// salvant una quantitat enorme

dobstacles. El franquisme, pressionat per loposici i per la poltica internacional,

hagu dacceptar una lleugera liberalitzaci en alguns mbits de la vida pblica i

cultural.c) MB Al cinema es poden encontrar una gran varietat de pellcules dmbit fantasmal o

terrorfic com s el cas de the ghost rider, que vol dir el motorista fantasma. Aquesta

pellcula est dirigida per Mark Steven Johnson I protagonitzada per Nicolas Cage, Eva

Mendes I Peter Fonda. Largument principal de la pellcula es pot resumir EN La

histria dun jove pilot de motos que tracta de salvar al seu pare duna mort segura, ja

que est morint-se de cncer de pulm. El jove pilot cridat Johnny pacta un tracte amb

el dimoni , el qual diu: jo curar el cncer del teu pare a canvi de la teua anim.

Johnny accept el tracte i el seu pare viu, per acab morint-se dun accident de trfic.

Aleshores Johnny ho perd tot i es converteix en un pilot dacrobcies mundialment

reconegut, cada nit lnima de Johnny era controla pel dimoni, //i aquest lutilitza per

ha eliminar lnima de les persones, fins qu un dia Johnny intenta lluitar contra el

dimoni i amb lajuda de la seva novia aconsegueixen matar-LO i tot torna a la realitat.

TEMA 2


COMPLETA AMB LAUTOCORRECTIU PER FAVOR, AMPLIA EL POSSIBLE I TOT ALL QUE DIUS

HAS DE JUSTIFICAR, NO ENTENC EL APARTAT C) I D)


3/9

Lobra dEnric Valor

1)

a) El tema del text es podria resumir a Lofici de tallador.-L1-L6(rem en...de tallador):Introducci. En la introducci Enric Valor ens conta com sde dur el treball treballar en ple hivern i el patiment que sofr.

-L7-L21(Aquell...parets):Desenvolupament. En aquesta part explica com s el lloc on

treballa i ressalt el soroll que produren les mquines. En davant descriu com s el seu

ofici i com es el seu patr de treball.

-L22-L31(Sentiments...sol mot):Conclusi. Finalment express els seus sentiments de

desolaci en front al seu treball i per altra part la bona sensaci que tenia al assegurar el

pa de cada dia a la seua famlia.

b)El text conta la histria i lexperincia en primera persona de lofici de tallador. En ple

hivern aquest treball era molt dur, ja que les mans sencontravenLES TENIA completamentcongelades, per lo que sofr molt de patiment LA QUAL COSA LI CUASA SOFRIMENT. Ell

treballava en una fbrica on sencarregava de fer tiretes de xarol. El seu treball era inexpert,

tot el que feia passava per mas LES MANS O MILLOR I MS ADEQUAT PER LA COMPROVACI

de l encarregat que governava la DE secci. Finalment Enric Valor fa referncia als seus

sentiments, els quals sn contradictoris. T un sentiment de desolaci per conseqncia del

seu treball, per per altra part posseeix un sentiment desfor i alegria per poder assegurar el

pa de cada dia a la seua famlia.

c)Es tracta dun text narratiu descriptiu. Est descrivint com s lofici de tallador. El temps

es duratiu, t adverbis de lloc i manera i una gran quantitat dadjectius. La informaci estjerarquitzada, ja que la histria va de ms general a ms concret.

d)En el text sobserven :

Adjectius valoratius: enfredorits, gelats, senzills, durssim, sorolloses, eixut, hostil,efica, decent...

Adverbis: materialment, obertament, ordenadament... Substantius valoratius: claredat, sentiments, desolaci, sensaci, tranquillitat,

sacrifici...

Refranys i frases fetes: el pa de cada dia de la famlia Derivaci: a) Augmentatius pejoratius: eixut, gruixuts. b) Superlatius: durssim,

complicadssim.

Element pragmtic; exclamaci retrica: Ajudava, per f!

3)


4/9

a) Nascut a Castalla, lAlcoi, el 1911, durant els anys de la dictadura franquista la vocacinarrativa de Valor va quedar en un segon terme, ja que es va dedicar preferentment a

difondre la gramtica normativa al Pas Valenci, amb obres com Millorem el

llenguatge i La flexi verbal. Durant aquests anys la vocaci literria dEnric Valor es va

materialitzar amb laparici duna novella la, Lambici dAleix, i de les Rondalles

valencianes. La dedicaci de Enric Valor a les rondalles respon a la passi de contar i a

la voluntat de difondre el coneixement del pas, del paisatge i de la llengua. Des que es

va publicar la seua primera novella, Valor es va mantenir fidel al model tradicional de

la narrativa realista, que va matisar i aprofundir al llarg de la seua vida literria; el

resultat s la creaci dun mn literari fascinant. En les seues// novelles Valor apareix

molt vinculat al mn rural don procedeix, concretament la Foia de Castalla o qualsevol

altre poble del rodal de lAitana o de Mariola. En aquest mn narratiu, la natura hi t

una funci ben important.

2)

b) Som en ple hivern, i nosaltres tenem els nostres peus que no sabem de qui eren:enfredorits, gelats materialment, penjant de lalta banqueta on siemdavant dunes

de tantes taules de la secci de tallat disposades en quatre rengleres paral.leles, a

propsit per a tallar-hi cuiros adobats i fi per a fer sabates. Tamb ens feien mal els

dits tot agafant maldestrament les petites i esmolades ganivetes sense mnecs i els

senzills patrons de cartons durssims que ens corresponien com a aprenents dun bon

ofici en la divisi del treball: el de talladors.

TEMA 3


Merc Rodoreda

1)

a) El tema del text es podria resumir a La desorientaci duna jove dins dun ambient defesta

El text es divideix en dos parts:- L1-L10(La Julieta...dor).Introducci. En el primer pargraf ens conten els fets

previs a larribada de la nit i de la revetlla. Els preparatius de la festa, la roba i

els complements. Ens dona a conixer dades sobre la situaci personal i

anmica de la protagonista, la qual es dependent duna pastisseria, i no tenia

ganes danar a lafesta per finalment shi deix arrossegar per Jlia.

- L11-L25(Quan...ballem?).Desenvolupament. En el segon pargraf laprotagonista i Jlia arriben a la plaa on es fa la festa. Descriu la plaa

adornada i el malestar que sent la protagonista malgrat lambient de diversi,

fins que de sobte sent que alg li demana ballar.


5/9

Podrem dir que la invitaci a cau dorella podria ser la conclusi del fragment

que ens han proposat per comentar

b) El text conta la histria duna jove i de la seua amiga Jlia, les qua ls tenien una festaper la nit i decidiren anar. La xica jove no tenia moltes ganes danar per finalment

gracies a Jlia accept. Desprs de decidir q es posaren, van sortir cap a la plaa on es

feia la festa. Una volta all, la xica jove sent malestar malgrat lambient de diversi, fins

que de sobte una persona li demana ballar.

c) Es tracta dun registre formal literari, el text reprodueix la manera dexpressi de laprotagonista amb un recurs proper al monleg interior. Hi ha un grau alt delaboraci

formal del llenguatge; especialment per mitj de les descripcions(dobjectes i detalls

concrets i dambients); els parallelismes(la descripci de la plaa i de la roba de la

protagonista, lopressi que sent la jove a causa del vestit i el seu estat anmic);

ellipsi(sintrodueix un personatge nou noms amb la pregunta que quest

digu:ballem?.

d) s un text narratiu descriptiu perqu a la volta que en conta fets o acciones que hanocorregut, ens informa sobre lestat de les coses. Per exemple, la descripci que laprotagonista fa de Julieta i de la plaa, s objectiva, narra el que veu i no expressa els

seus sentiments. Al text es poden veure elements propis de la descripci com adjectius

especificatius preciosesl.2, blanquesl.2, vermelll.16 o adjectius i oracions

explicatives com de pasta blancal.9 o que era dhule l.10.

3)

a) S, Merc Rodoreda s una de les escriptores ms importants de la literatura catalana del

segle XX. Es va donar a conixer en el temps de la Segona Repblica i va participar activament

en la modernitzaci i normalitzaci de la cultura catalana. Es casa amb el seu oncle matern, i el

naixement del seu fill, es converteix, per a lautora en una experincia traumtica. s a partir

daquests fets que, a inicis dels anys trenta, Merc tria la literatura com una alternativa

devasi daquell entorn clos i decebedor que ha patit. Quan es va imposar la dictadura, es va

exiliar forosament i , amb la ferma vocaci i comproms cultural, va contribuir a la

reconstrucci cultural de la primera postguerra. Aquesta escriptora t una valorada producci

de poesia, teatre, assaig per destaca sobretot en la novella i en el conte amb la seua

profunda sensibilitat i psicologia. Les seues novelles tenen //una temtica constant, relacions

afectives quasi sempre insatisfactries en qu la dona semporta la pitjor part, la donamarginada, la primera relaci dels protagonistes que marcar la seua vida, la guerra, la soletat,

la incomunicaci humana i per ltim lesperana, que configura un final obert en

largumentaci.

b)

Fa poc vaig veure una pellcula amb una situaci pareguda a la del text. La protagonista era

una xica que se nanava a viure a un altre pas per motius de treball. El dia que havia danar-

sen era prou calors, va agarrar la maleta plena de roba dhivern i va eixir de sa casa. Quan va

eixir ,va cridar un taxi per ning parava i amb tota el calor i arrossegant la maleta va caminar

fins aplegar a la parada del metro. Li quedaven dues hores perqu sortir i cada vegada estava


6/9

ms nerviosa. Per fi va aplegar a laeroport, corrent perqu perdia el vol, va mirar el panell i

havia danar la porta 1, hi havia una cua tremenda, observ aquell lloc, era un espai gris, amb

molta gent corrent amb les maletes de dalt a baix, gent acomiadant-se de la famlia i altres

contents per retrobar-se amb la // seua gent, i ella all sense ning que lacompanyara. Quan li

toca el seu torn, comena a buscar els bitllets, estava segura que els havia guardat a la bossa,

per no, no els trobava i el vol estava a punt deixir. Per una part estava contenta de lliurar-se

daquell terrible vol que lhavia tingut mal tot el dia per per altra perdria eixe treball tan

important. Al final, en lltim segon sadona que els bitllets els t al pantal i aix comena el

seu viatge.

mb

TEMA 4

Oscar Ripoll Osuna 2n.Batx

Text Joan F. Mira

a)El tema del text es podria resumir a: Records i reflexions de Roderic de Borja sobre

el dia que va ser coronat papa amb el nom dAlexandre VI. mb

En aquest fragment es poden identificar dues parts bsiques:

- L1-L13(El vint-i-sis...no pluja).Introducci. El protagonista, Roderic de Borja, conta quefa 15 dies que va ser coronat com a papa de Roma i reflexiona sobre tot el que li ha

succet daleshores en.

- L13-L24(Un papa...ovelles).Desenvolupament. El papa Borja reflexiona sobre lesresponsabilitats que t en lactualitat i com ha de governar; es refereix dunamanera ms clara a les conseqncies que per a ell ha tingut aquella pontificaci i a les

responsabilitats econmiques, socials, poltiques i militars que comporta.

Al tractar-se dun fragment queda oberta la conclusi

b) El dia 26 dagost de 1492 el papa Borja fou pontificat. Feia molta calor i pens que tamb en

feia els dies que foren coronats altres successors del seu oncle Calixt, que havien mort en poc

de temps. Pensa tamb que a partir dara, en qualsevol situaci que es trobe, s el papa, i que

si vol ser considerat un bon cap de lEsglsia ha de demostrar les seues qualitats des del

principi. Al mateix temps, ha de saber governar la cria pontifcia i guanyar-se lestima, el

respecte i lobedincia del seu poble.

c) En aquest text lautor real s Joan Francesc Mira, que narra en primera persona les

reflexions i els pensaments del seu personatge, el papa Borja. El locutor o emissor s el

papa Borja, que expressa els seus pensaments i les seues experincies com mostren els

exemples segents: em van coronar papa, afegir-me a la llista dels quatre successors

del meu oncle Calixt, qui sap sijo ser el sis, em va trobar en camisa Els receptors reals

del missatge els lectors que estan fent la proba de accs a la universitat.


7/9

d) Bon pastor s una metfora que t el sentit de guia o governant. Els gossos de guarda sn

una metfora per a designar els membres de la cria romana. Finalment, les ovelles sn la

metfora del poble cristi en contraposici amb els eclesistics, que en sn els pastors.

3)

a. Els novellistes que donaren a conixer al comenament dels setanta compartien laconscincia general de la crisi dels models novellstics, cosa que els va fer decantar

per lexperimentalisme narratiu. Moltes de les novellesdaquesta generaci tenen un

carcter de crnica generacional i se centren en el tema de la fugida com a reacci

contra la situaci claustrofbica que es vivia en lentorn familiar i en l'entorn

sociopoltic de la dictadura franquista. Des de la primeria dels huitanta la novella de

gnere la novella policaca, lertica, la de cincia-ficci i la histrica ha estat molt

practicada pels escriptors, que lhan considerada un mitj per a arribar a un pblic ms

ampli. Una altra lnia important de la narrativa actual est representada per Quim

Monz i altres autors; amb tocs d'humor que no amaguen un cert sentit trgic de

l'existncia, han produt una literatura que mostra// la desorientaci ideolgicade la nova societat postfranquista.

b. Lentreteniment, potser, all que un jove valora ms en la literatura. De tota manera,com que la joventut s una etapa en qu ladolescent va definint la seua personalitat,

hi ha alguns temes i gneres literaris que el poden atraure ms o menys. Un altre

factor important que cal tenir en compte en la narrativa per a joves s la senzillesa de

lestructura i el llenguatge planer. Els lectors joves volen que lentreteniment i linters

que els puga despertar un llibre siguen immediats, i encara ms en una poca en qu

la literatura t tants competidors, des dels videojocs fins al cinema.

TEMA 5


Text de LHome

1)

a) El tema del text es podria resumir a Quina indecisi-Al text es poden diferenciar dues part:

L1-L2(Lhome...lase). Per un part trobem la introducci on es presenta al personatgeprincipal del text, el qual est arreglant-se per a una cita.

L3 L25(Dubta...brutal). Per altra part, trobem el argument o desenvolupament, on

lhome protagonista dubta de la seua forma de vestir. Es a dir, no sap com anar vestit

per a la cita amb la noia. Ell dubta de les peces de roba, dels seus colors, fins i tot del

estampat, llisa, de ratlles, de quadres.... A ms, el personatge tamb dubta de si la

roba, que finalment portar, combinar amb la de la seua acompanyant.

Queda obert, per amb el dubte de com anir la seua amiga...... no sabem que passa

b)El text ens parla dun home, molt indecs, que ha quedat amb una xica per a tindre una

cita. Lautor ens fa veure que lhome no sap com vestir -se per quedar ms afavorit, i


8/9

entra en un dubte permanent en cadascuna de les peces de roba . Lhome dubta entre

anar formal amb una camisa negra i uns pantalons grisos o ms desport amb una

camisa blanca i pantalons negres. Ms avant dubta entre posar-sen corbata o no, i per

ltim dubta entre dur lamericana arrugada o la de quadres verdosos. Finalment,

acaba fent-se una srie de preguntes retriques sobre la vestimenta que podria dur la

xica, i sobre que li afavoreix ms, si una opci o laltra.

c)El text de Quim Monz est molt modalitzat, perqu narra lestat dnim dun

personatge ple de dubtes a lhora de vestir-se duna manera o altra. Hi ha molts verbs

valoratius, com ara: pensar, dubtar, semblar, agradarLhome no sap qu fer i aix:

Dubta qu posar-se. Com que dubta, pensa(lnia 3); li sembla (lnia 5); li agrada

especialment (lnia 7); latreu el tacte (lnia 8); decideix per una daquestes (lnia

11) El mateix es pot dir del lxic, amb substantius i adjectius, com ara: Amb una m

sagafa el petit mixeln; (lnies 1-2); el color blanc el fa gras (lnia 8); adverbis: potser

ser millor (lnia 5); especialment (lnies 7 i 8) massa (lnia 24). Finalment, cal ressaltarles preguntes i les interrogacions que el narrador pronuncia al llarg del text i que

remarquen lestatdangoixa i les vacillacions del personatge: Es posar corbata o no?

Amb la m, aparta les camises i treu el penjacorbates. Quina shi posar? Llisa, de

ratlles, de quadres?.

d) Es tracta dun text narratiu que pertany a lmbit ds literari. s narratiu, perquconta el que fa un personatge en un temps i en un espai. Per a narrar els fets, lautor fa

servir el present, que s el que marca la situaci de parla, el temps dctic: Dubta qu

posar-se. Com que dubta, pensa que avanar feina si es posa la samarreta i els eslips.

En busca uns de blancs, amb ratlletes blaves. Mira que no tinguin cap forat. Sels posa.

Per tamb podem trobar-hi temps anafrics que es refereixen a temps anteriors oposteriors a la situaci de parla, com ara: Si a la fi es decideix per una daquestes dues

camises, podria posar-se els pantalons grisos.

3)

a. Els contes de Quim Monz es basen en una idea inicial i nica, de vegades unasorpresa final, que produeix un gag, una situaci cmica, irreverent i absurda, en els

primers llibres, ms realista i custica en els darrers. Desprs del seu primer recull de

contes Uf, va dir ell, shi fa perceptible una evoluci envers la mxima elisidelements superflus, tant pel que fa a la ficci com al model de llengua literria. Els

motius centrals de la narrativa de Monz van des de la solitud existencial fins a la

reflexi irnica sobre lescriptura. En el segon llibre de contes, Olivetti, Moulinex,

Chaffoteaux et Mauri (1980), encara s present una certa atmosfera onrica, per en

Lilla de Maians (1985) preval la reflexi sobre el llenguatge i lacte de lescriptura, i

tamb la denncia de les vanitats del mn literari. Els personatges de Monz,

lambient en qu viuen, les// formes habituals de relaci, etc., tenen una relaci molt

directa amb els estils de vida urbana.

b. Actualment, tal com estan les coses, en aquesta societat de la informaci que emetmissatges cada dos per tres i a tot arreu, la literatura ho t molt difcil a lhora decompetir amb altres productes dentreteniment que es venen cada vegada amb ms


9/9

intensitat i amb ms atractiu. El futbol, per exemple, que ja no s noms un simple

esport: s tot un espectacle que mou molts diners. s un producte comercial. I aix,

podem parlar del cinema, dels videojocsI la literatura no pot competir amb aquests

productes, perqu necessita lesfor que demana sempre la lectura. I si fem de la

literatura un simple producte dentreteniment, correm el risc de convertir els

escriptors en venedors de productes comercials, per sense cap contingut ni trellat.

Daltra banda, des de lescola moltes vegades es relaciona la lectura amb lestudi, i

aix, s incompatible amb lentreteniment i el plaer.

mb

Documents

COMENTARIS 1 AVAL 11_12. MODEL 2