1

Membres de la CoP Mediació Penal JuvenilBarcelona, 25 d’octubre del 2013

Programa Compartim

Avís legalAquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se citi l’autoria del material i el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (Departament de Justícia). La llicència Reconeixement es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.

IV Jornada d’Assessorament Tècnic de Menors i VII Jornada de Mediació Penal Juvenil

Reflexions sobre la pràctica professional per a l’actualització del model de mediació penal juvenil

Completar la taulade mediació. Espai de resolució

2

Completar la taula de mediació

El marc jurídic de la llei del menor dificulta la participació de tots els actors i tercers implicats en el conflicte, i això fa que es tanqui l’expedient, però no que es resolgui el conflicte.

3

Dades

El límits jurídics de la intervenció es veuen com un problema en l’11,92 % dels casos.

I, com que són pocs casos, no hi ha prou dades. No es pot establir una relació entre el marc legal i la participació de tots els actors i tercers.

4

Reflexions

El professional no veuria el marc jurídic com un problema.

S’ha d’ampliar la visió sobre els casos: passar de treballar l’expedient a treballar el conflicte.

Fa poc temps que s’aplica el mapatge com a tècnica, i ens cal més expertesa.

5

Compleció de la taula 2

Quan els actors i tercers no tenen relacions prèvies i ha passat molt de temps entre els fets i l’inici de la intervenció, trobem més dificultats per constituir la taula de mediació.

6

Les dades

A més temps transcorregut, menys participació de les parts, tant si tenien relacions prèvies com si no.

Hi ha més participació si hi ha relacions prèvies.

Es perden subjectes com més temps ha transcorregut.

7

Les reflexions

Necessitat de donar resposta, intervenir, en un temps proper al fet delictiu.

Diferenciar entre el temps passat entre el fet i l’inici de la intervenció i el temps necessari per dur a terme el procés.

8

Espai de resolució

Perquè el professional vegi el procés com un espai de resolució, és necessari que detecti entre les parts empatia, confiança i legitimació.

9

Dades

Quan hi ha empatia, es veu més el procés com un espai de resolució (58,2 %).

Quan hi ha confiança, també es veu més el procés com un espai de resolució (69,4 %).

Quan hi ha legitimació, també es veu més com un espai de resolució (66,7 %).

10

Reflexions

El context judicial investeix de legitimitat el professional i el procés.

Aquesta legitimitat facilita la confiança i l’empatia.

11

Espai de resolució 2

Si hi ha objectius ocults, ni les parts ni el professional veuen el procés com un espai de resolució, però es pot arribar a acords formals i tancar l’expedient, sense resoldre el conflicte.

12

DadesEn el 90% dels casos no es detecten objectius ocults ni

en víctima ni en victimari.

Quan no es detecten objectius ocults es veu com espai de resolució (83%)per les parts i pel professional (80,4%).

En els 23 casos on es detecten els objectius ocults el 87% de les víctimes veuen el procés com espai de resolució.

En els 23 casos on es detecten objectius ocults el victimari veu el procés con espai de resolució en el 95,7% dels casos.

13

Reflexions

Els objectius ocults no interfereixen en que les parts vegin el procés com espai de resolució.

Detectem els objectius ocults?

Hem d’observar més aquest aspecte en la nostra pràctica, poder recollir més dades per profunditzar en l’anàlisi.