Embed Size (px)
Citation preview
Comprensió lectora
1. Llegeix atentament els dos textos i respon les preguntes.
COMPRENSIÓ LECTORA• Llegiré i comprendré un fragment de prosa poètica.
EXPRESSIÓ ESCRITA1. La publicitat
• Els textos publicitaris tenen característiques lingüístiques pròpies.• Distingiré els tipus de publicitat.
2. La cohesió• Què dóna cohesió a un text?
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA [MORFOLOGIA I SINTAXI]Els complements verbals (I)1. El complement directe (CD). No el confonguem amb el subjecte.2. El complement directe (CD). Com el substituiré per un pronom feble?3. El complement indirecte (CI). No el confonguem amb el CD.4. El complement indirecte (CI). Com el substituiré per un pronom feble?5. Complements del predicat verbal: el CD i el CI.
De nit pronuncio el teu nom, Oriya, la meva dona, i vosaltres, Samira, Jamila, Ali, els meus fills estimats.He començat pel teu nom i acabo amb el teu nom, Oriya, esposa meva, perquè ets el que més estimo en el món. Quan me’n vaig anar de Tata, fa tres anys, quan vaig deixar tot el que estimava, el que coneixia des del naixement, la casa del meu pare i de la meva mare, no tenia res per emportar-me. Érem tan pobres que calia que me n’anés. Em vaig endur allò més valuós que tenia, els vostres noms. Sobretot el teu nom, Oriya. És molt dolç, el repeteixo cada dia, cada nit. El teu nom em dóna la força, em fa treballar, és la meva salvació.Oriya, el teu nom m’emociona i m’omple de benestar quan el pronuncio. És al fons de mi, ha entrat al centre del meu cos, de vegades em sembla que el porto des del meu naixement. Cada dia, quan torno cansat de treballar a l’obra de Guiglione, entro a la meva habitació del carrer d’Itàlia que comparteixo amb el tunisià Malik i m’estiro damunt del matalàs.
J. M. G. Le Clézio, Et recordo, Oriya. (adaptat)
Per tu amuntego els maons de 20, buido el formigó a les bigues de metall rovellat, ajusto els cargols a les bigues del sostre, aplano el guix dels envans. Em dic Abdelhak, el nom del meu pare és Rebbo, i el de la meva mare Khadidja. L’amo Guiglione no pot, o no vol, recordar el meu nom. Em diu Ahmed. Tots els paletes es diuen Ahmed. Quina importància té? Per tu aixeco la pala, per tu tiro el ciment, aixeco parets de maons.
J. M. G. Le Clézio, Et recordo, Oriya. (adaptat)
A
B
28
Ed
itoria
l Cas
als •
Mat
eria
l fot
ocop
iab
le •
Lle
ngua
cat
alan
a i l
itera
tura
3Unitat 3 • Llengua
TEXT A
a Com es diuen els fills del protagonista de la narració?
________________________________________________________________________________________________
b En quina persona (1a persona, 3a persona) està escrit el text? Escriu tres verbs que ho demostrin.
________________________________________________________________________________________________
c De quina població africana va marxar el protagonista? Quant de temps fa?
________________________________________________________________________________________________
d Quantes vegades apareix la paraula nom en tot aquest text? Per què creus que succeeix?
________________________________________________________________________________________________
e Indica la paraula exacta que ens diu que el protagonista treballa de paleta: __________________________
TEXT B
f Completa els espais buits del text que parla del segon fragment.
Al segon fragment de la narració , es descriuen les dures condicions laborals que sofreix aquest personatge que
treballa lluny del seu país. Hi ha tot un seguit de verbs que indiquen les accions que fa cada dia ( _______________,
_____________, ______________, ______________, i, més endavant, ______________ −dues vegades−, ______________).
g Escriu els substantius que són propis del món de la construcció.
h Com es diu el protagonista? Com li diuen, però? Comenta: «Tots els paletes es diuen Ahmed.»
________________________________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________________________
i Tots dos textos estan escrits en prosa poètica, és a dir, que l’autor busca la bellesa i ho redacta de ma-nera que s’assembla més a una poesia, expressant les emocions. Copia dos exemples.
________________________________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________________________
29
Unitat 3 • Llengua
Ed
itoria
l Cas
als •
Mat
eria
l fot
ocop
iab
le •
Lle
ngua
cat
alan
a i l
itera
tura
3
materials ________________ , ________________ , ________________ , ________________
________________ , ________________ , ________________
________________ , ________________ , ________________
elements
superfícies
Expressió escrita
1. La publicitat
1. Relaciona cada característica dels textos publicitaris amb la seva explicació.
a Rimes 1 És una forma directa de parlar al receptor.b Ús de l’article definit (el, la, els, les) 2 L’ordre dels mots de les oracions és igual.c Predomini dels adjectius 3 Els objectes fan coses pròpies de persones.d Utilització de l’imperatiu 4 Donen les característiques del producte.e Hi ha paraules tècniques 5 Es repeteixen lletres, com en un poema.f Oracions amb paral·lelisme 6 Es diu que el producte és el millor del món.g Ús d’exageracions 7 Dóna prestigi i seriositat.h Presència de personificacions 8 Com si només n’hi hagués un.
2. Digues ara quina característica té cadascun dels eslògans publicitaris següents.
a El millor cotxe de l’any, la millor decisió del dia. 1 Rimesb Fiat Punto. Prova’l i l’entendràs. 2 Ús de l’article definit c Per què tothom fuma Gold Coast? 3 Predomini dels adjectiusd Nescafé, el cafè. 4 Utilització de l’imperatiue Viverins! Que bons! Que fins! 5 Hi ha paraules tècniquesf La crema que pensa en les teves mans. 6 Oracions amb paral·lelismeg Kalia Vanish. oxi Action 7 Ús d’exageracionsh El matalàs més natural i avançat del mercat. 8 Presència de personificacions
3. El text següent tracta dels eslògans publicitaris. Omple els espais amb els mots que hi falten: competèn-cia, original, recordables, objectiu, mitjans, eslògans, significat, breu.
La principal característica dels _____________ publicitaris és que han de ser fàcilment _____________, és a dir, fàcils
de memoritzar. Molt relacionat amb això està el fet que l’eslògan acostuma a ser una oració _____________ ja que el
missatge s’ha de resumir en poques paraules.
Si mirem ara el _______________ de l’eslògan, cal que expressi les característiques bones del producte o, en alguns
casos, si es diuen les coses dolentes de la _____________ també aconseguirem el mateix _____________. Com que
cada vegada hi ha més presència de la publicitat per tots els _____________ de comunicació, un bon eslògan pu-
blicitari ha de ser _____________, innovador, perquè així sobresortirà sobre la resta.
30
Unitat 3 • LlenguaE
dito
rial C
asal
s •
Mat
eria
l fot
ocop
iab
le •
Lle
ngua
cat
alan
a i l
itera
tura
3
4. Classifica els eslògans següents.
5. Relaciona les dues columnes i obtindràs eslògans reals.
6. Inventa, ara tu, eslògans dels productes següents.
a un telèfon mòbil d’última generació _______________________________________________
b una beguda refrescant _______________________________________________
c un desodorant que dura moltes hores _______________________________________________
d unes bombetes de baix consum _______________________________________________
31
Unitat 3 • Llengua
Ed
itoria
l Cas
als •
Mat
eria
l fot
ocop
iab
le •
Lle
ngua
cat
alan
a i l
itera
tura
3
comercial
Es venen productes o ser-veis.
institucional
Es diu als ciutadans allò que afavoreix el benestar de tots.
corporativa
Es difon una imatge favo-rable d’una empresa.
política (propaganda)
Es busca que els electors votin una ideologia deter-minada.
REPSOL, inventemel futur
PERQUÈ TOTSSOM LLORET!(Eleccions municipals 2011)
publicitat ________________
publicitat ________________
publicitat ________________
publicitat ________________
publicitat ________________
publicitat ________________
publicitat ________________
publicitat ________________
COMENÇA ELCANVI(Eleccions ParlamentCatalunya 2010)
CONDUIR + ALCOHOL oDROGUES: EL PITJORVIATGE(Direcció General Trànsit)
ATO, el nostre saborde sempre
CUÉTARA.Les autèntiques
L’ESPORT MOUCATALUNYA(Secretaria general del’esport)
CATALUNYA RÀDIO,la ràdio que us escolta
a Duracell...
b Catalunya,
c Xocolates Valor,
d Veri,
e Movistar:
f Sense Smint
1 denominació d’origen.
2 plaer adult.
3 i duren, i duren, i duren....
4 no hi ha petó.
5 l’aigua del Pirineu.
6 compartida, la vida és més.
1. Llegeix atentament el text següent i omple els espais buits del quadre inferior.
PERQUÈ UN TEXT TINGUI COHESIÓ:
2. Escriu, ara tu, un petit text amb cohesió sobre el tema que vulguis. Subratlla la paraula clau tantes vega-des com surti i no oblidis posar altres mots (sinònims, pronoms...) per no repetir-la massa.
________________________________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________________________
32
Unitat 3 • LlenguaE
dito
rial C
asal
s •
Mat
eria
l fot
ocop
iab
le •
Lle
ngua
cat
alan
a i l
itera
tura
3
2. La cohesió
a Hi ha d’haver una paraula o expressió que es repeteixi i que és el tema del qual estem parlant...
c A vegades s’utilitza un mot o expressió més general que la paraula clau, amb un significat més ampli...
d Uns pronoms que es refereixin a la paraula clau també ens ajudaran a no repetir-la...
e Finalment, trobarem una sèrie de mots relacionats di-rectament amb el significat de la paraula clau (ja siguin noms o verbs)...
b Per no repetir massa els mots, també hi haurà sinònims...
_________________ _________________ (línies 1 i 3)
_________________ _____________ _________________
(També inclou les bicicletes, motocicletes...)
_________________ _________________
noms: _________________ __________________________________ _________________verbs: _________________ _________________
_________________ _________________
Durant la primera dècada del segle xxi van aparèixer amb força al mercat els cotxes elèctrics, és a dir, els que no utilitzen la gasolina com a principal font d’energia per als seus motors. Aquesta classe d’automòbils circulen per les nostres carreteres sense contaminar l’aire. Els cotxes elèctrics tenen la mateixa forma externa que els del segle passat però la tecnologia innovadora es troba sota el capó d’aquests vehicles. Es tracta, doncs, d’un mitjà de locomoció que té un gran futur per davant i necessita, encara, uns anys de proves abans que els fabricants els venguin de manera generalitzada i els habitants del nostre planeta no puguin passar sense ells.
Coneixement de la llengua [morfologia i sintaxi]
1. El complement directe (CD). No el confonguem amb el subjecte.
1. Relaciona les oracions amb l’expressió que indica el nombre del verb i del CD.
a La cambrera farà els llits ràpidament. 1 verb en plural, complement directe en plural
b Els alumnes contesten la pregunta. 2 verb en singular, complement directe en singular
c Les metgesses receptaven pastilles. 3 verb en plural, complement directe en singular
d El fuster ha acabat el moble. 4 verb en singular, complement directe en plural
2. Torna a escriure les oracions canviant el sintagma subratllat pel que va entre parèntesis.
a Durant la guerra queien bombes. (una bomba) __________________________________________________
b A vegades renyen els seus fills. (el seu fill) __________________________________________________
c No li agraden gens les traïcions. (l’engany) __________________________________________________
d Va arribar un tren d’alta velocitat. (trens veloços) _________________________________________________
e Encomanares la malaltia a tothom. (les malalties) ________________________________________________
3. A l’activitat anterior, has hagut de canviar els verbs de les oracions _______ , _______ i _______. Això vol
dir que els sintagmes nominals que van immediatament darrere del verb són els _________________ de
les oracions i no pas els __________________ ______________.
4. El sintagma nominal subratllat a les oracions següents, és subjecte o CD? Marca-ho amb una creu.
33
Unitat 3 • Llengua
Ed
itoria
l Cas
als •
Mat
eria
l fot
ocop
iab
le •
Lle
ngua
cat
alan
a i l
itera
tura
3
subj. CD subj. CD
a Finalment s’allunyà la tempesta. d Va venir un client molt exigent.
b No insultis mai les persones!
c Sí que ens agrada aquesta música!
e No facis tantes bestieses!
f La fam entristeix els governants.
1. Encercla el pronom feble que substitueix el CD subratllat de cada oració.
a La gent necessita recomanacions. em et ens us el la els les en ho
b La gent necessita a nosaltres. em et ens us el la els les en ho
c La gent necessita les entrades. em et ens us el la els les en ho
d La gent necessita a tu. em et ens us el la els les en ho
e La gent necessita això. em et ens us el la els les en ho
f La gent necessita el compàs. em et ens us el la els les en ho
g La gent necessita allò. em et ens us el la els les en ho
h La gent necessita a mi. em et ens us el la els les en ho
i La gent necessita que tots col·laborem. em et ens us el la els les en ho
2. Omple els espais buits de les oracions amb un pronom feble per no repetir el CD subratllat.
a La majoria de persones mira els anuncis publicitaris però després no _______ recorda.
b Encara que em va dir que no oblidés allò, jo _______ vaig deixar damunt de la tauleta.
c Els gossos ensinistrats obeeixen el seu amo i també _______ respecten moltíssim.
d Mira que et vaig repetir que no vinguessis: tu _______ vas oblidar, vas venir i no hi havia ningú.
e Tothom desitja consol quan està trist: oi que tu també _______ voldries?
f Quan arriba el vespre, el meu germà ja té gana i jo també _______ tinc.
g Era molt important que arreglés això però jo no _______ vaig saber fer.
34
Unitat 3 • LlenguaE
dito
rial C
asal
s •
Mat
eria
l fot
ocop
iab
le •
Lle
ngua
cat
alan
a i l
itera
tura
3
2. El complement directe (CD). Com el substituiré per un pronom feble?
1a i 2a persones del singular i del plural
quan hi ha un article definit o demostratiu (el, la, els, les, aquest, aquesta...)
quan no hi ha determinant o no és article definit o demostratiu
quan hi ha això, allò o una oració sencera
Em descriu.
El descriu.
Descriu persones. = En descriu.
Descriu això/allò. = Ho descriu.
Et descriu.
La descriu.
Ens descriu.
Els descriu.
Descriu moltes coses. = En descriu (moltes).
Descriu que ella és bonica. = Ho descriu.
Us descriu.
Les descriu.
1. Relaciona les columnes i escriu les oracions transitives amb CD i CI al costat mateix.
La pintora regala una multa al malalt. __________________________________________
El metge recepta els apunts als amics. __________________________________________
El guàrdia posa quadres als companys. __________________________________________
L’alumna deixa medicaments al conductor. __________________________________________
El jugador passa explicacions al porter. __________________________________________
La guia fa llibres als turistes. __________________________________________
L’autora firma la pilota als lectors. __________________________________________
2. Marca amb una creu si el sintagma subratllat és CD o CI de les oracions següents.
3. Tradueix les oracions del castellà al català i converteix-les després en oracions passives.
El niño imita a su padre. __________________________________ __________________________________
El perro busca a su amo. __________________________________ __________________________________
Yo no odio a mi enemigo. __________________________________ __________________________________
Él saludaba a su abuela. __________________________________ __________________________________
35
Unitat 3 • Llengua
Ed
itoria
l Cas
als •
Mat
eria
l fot
ocop
iab
le •
Lle
ngua
cat
alan
a i l
itera
tura
3
3. El complement indirecte (CI). No el confonguem amb el complement directe.
a Sempre escoltava les altres persones.
c Hauries d’explicar-nos acudits.
b Pregunta allò a les altres persones.
d El cirurgià ha operat un pacient.
CD CI
e Faré un bon regal al meu germà.
g Admirava la gent valenta.
f Si puc, ajudaré la meva germana.
h Ho portarem als necessitats.
CD CI
1. Escriu al costat de cada oració només el verb i el pronom feble que substitueix el CD o el CI.
2. Omple els espais buits de les oracions amb un pronom feble per no repetir el CI subratllat.
a La professora tornarà les redaccions als alumnes i __________ comentarà els encerts i errors.
b Diré la veritat a la noia encara que s’ho prengui malament: en el fons, això __________ agradarà.
c Has explicat una bonica història a les teves filles perquè __________ havies promès que ho faries.
d La dependenta embolicava el regal per al client i __________ posava un llaç molt bonic.
e Respecto la decisió que han pres a les esportistes i __________ donaré suport d’ara endavant.
3. Torna a escriure les oracions senceres corregint el que no està bé. Només una quedarà igual.
a Lis van dir allò però elles no s’ho van creure. ____________________________________________________
b No enganyis les nenes: les has de dir la veritat. __________________________________________________
c Ella ja és prou gran per saber el que li agrada. __________________________________________________
36
Unitat 3 • LlenguaE
dito
rial C
asal
s •
Mat
eria
l fot
ocop
iab
le •
Lle
ngua
cat
alan
a i l
itera
tura
3
4. El complement indirecte (CI). Com el substituiré per un pronom feble?
1a i 2a persones del singular i del plural
3a persona del singular (a ell, a ella)
3a persona del plural (a ells, a elles)
Em diu la veritat.
Explica la història a ell. Li explica la història. Ha dit una bestiesa a ella. Li ha dit una bestiesa.
Porta el plànol a ells. Els porta el plànol. Ensenya el mapa a elles. Els ensenya el mapa.
Et diu la veritat. Ens diu la veritat. Us diu la veritat.
3a persona masculí singular
CD
CI
Portava el llibre de català a la motxilla.
Portava els bolígrafs a l’estoig de roba.
Portava el paquet al fill de la veïna.
Portava un regal als fills de la veïna.
Portava la llibreta nova a la motxilla.
Portava les carpetes sota el braç dret.
Portava la carta a la filla de la veïna.
Portava un regal a les filles de la veïna.
3a persona masculí singular
3a persona masculí plural
3a persona masculí plural
3a persona femení singular
3a persona femení singular
3a persona femení plural
3a persona femení plural
37
Unitat 3 • Llengua
Ed
itoria
l Cas
als •
Mat
eria
l fot
ocop
iab
le •
Lle
ngua
cat
alan
a i l
itera
tura
3
5. Complements del predicat verbal: el CD i el CI.
1. Ordena les paraules per formar oracions amb un verb intransitiu, només amb CI.
a trucaren, l’, seu, nens, pare, des, escola, Els, al, de _______________________________________________
b hort, més, a, Aquest, home, pertanyia, ric, l’: _____________________________________________________
c classe, Cada, a, nen, bata, correspon, de, un, la: _________________________________________________
d gelats, a, A, els, agraden, l’, tothom, estiu: ________________________________________________________
2. Omple el quadre amb els subjectes i els complements indirectes de l’activitat anterior.
3. Llegeix atentament les oracions i digues si el sintagma subratllat és CD o CI.
subjecte subjecteCI CI
a Us admiràvem profundament.
c Els renyen si no es porten bé.
b Us portarem caramels ben aviat.
d Els acompanyen a l’escola.
CD CI
e Els agradava la fruita per postres.
g Et diria allò però està prohibit!
f El metge els curarà amb pastilles.
h Et buscaré pels passadissos.
CD CI
38
Unitat 3 • Llengua
Activitats finals
1. Llegeix atentament el text següent i fes les activitats.
a Classifica els sintagmes subratllats i escriu-los al quadre adequat.
b Al text hi ha una oració impersonal i dues oracions amb subjecte el·líptic. Busca-les i escriu-les.
→ oració impersonal: ________________________________________________________________________ .
→ SV amb subjecte el·líptic: 1 _______________________________________________________________ .
2 _______________________________________________________________ .
c Canvia el nombre de l’oració els professors van fer una proposta concreta als alumnes, el que està en singular passa-ho al plural i el que està en plural passa-ho al singular. Què observes pel que fa al subjecte i al CD?
______________________________________________________________________________________________
______________________________________________________________________________________________
______________________________________________________________________________________________
2. Encercla el tipus de sintagma que són els mots subratllats de cada oració.
Ed
itoria
l Cas
als •
Mat
eria
l fot
ocop
iab
le •
Lle
ngua
cat
alan
a i l
itera
tura
3
Hi havia una reunió important a l’escola: els alumnes decidirien les dates del viatge de fi de curs. Primer els delegats van demanar la paraula al director i van fer una exposició molt detallada als seus companys. Al cap d’una estona els professors van fer una proposta concreta als alumnes i votaren.
1 3
sintagmes que són els subjectes de les oracions 2
1 3
sintagmes que fan de CI de les oracions 2
2 5
sintagmes que fan de CD de les oracions 3
1 4
d Sisplau, vigila les nenes!
e Dono berenar a les nenes.
f Les nenes juguen al parc.
1 SN 2 SPrep
1 SN 2 SPrep
1 SN 2 SPrep
a Ho explicà als veïns. 1 SN 2 SPrep
b No ofenguis els amics. 1 SN 2 SPrep
c Vas trobar la mare? 1 SN 2 SPrep
39
Unitat 3 • Llengua
3. Els sintagmes subratllats són: subjecte, CD o CI? Escriu-ho al costat mateix.
4. Omple els espais buits del text que treu conclusions de les oracions de l’activitat anterior.
5. Relaciona cada oració amb les característiques que s’indiquen a la columna de la dreta.
a Tenen bastants possibilitats. 1 oració amb subjecte el·líptic i det. exclamatiu al CDb Ma germana arribarà demà. 2 oració amb verb intransitiu i det. indefinit al subjectec Ho direm a tres persones. 3 oració amb verb transitiu i det. quantitatiu al CDd Quina sort que vaig tenir! 4 oració amb verb intransitiu i det. possessiu al subjecte e Van aparèixer algunes taques. 5 oració amb verb transitiu i det. demostratiu al CDf A quins nois vas dir allò? 6 oració amb verb transitiu i det. numeral al CIg Ell va enviar-ho a aquella noia. 7 oració amb verb intransitiu amb det. article al subj. i CIh La metgessa trucarà a la pacient. 8 oració amb subjecte el·líptic i det. interrogatiu al CI
6. Escriu, ara tu, oracions que compleixin les característiques indicades.
a oració amb perífrasi verbal i CD ________________________________________________
b oració amb verb en forma simple, amb CD i CI ________________________________________________
c oració impersonal amb verb en forma composta ________________________________________________
d oració amb verb en forma perifràstica, amb CD ________________________________________________
e oració amb verb en forma composta, amb CI ________________________________________________
f oració amb perífrasi verbal amb CD i CI ________________________________________________
g oració amb subjecte el·líptic i CD (pronom feble) ________________________________________________
h oració amb verb en forma simple i CI (pr. feble) ________________________________________________
Ed
itoria
l Cas
als •
Mat
eria
l fot
ocop
iab
le •
Lle
ngua
cat
alan
a i l
itera
tura
3
Els sintagmes que són els subjectes de les seves oracions (i que corresponen a les lletres ____ i ____ ) sempre
són _________ (és a dir, formats per un _________________ i un _________________ ). Els sintagmes que fan de CD
de les oracions (lletres ____ , ____ , ____ i ____ ) també són, com en el cas del subjecte, _________________ perquè,
en català, el CD no porta preposició encara que sigui una persona. Els sintagmes que fan de CI de les oracions
(lletres ____ , ____ , ____ i ____ ), en canvi, són _________________.
a Ho explicà als veïns.
b No ofenguis els amics.
d Allò pertany a la mare.
c Vas trobar la mare?
e Els veïns m’han animat.
f Sisplau, vigila les nenes!
g Dono berenar a les nenes.
i No suporto els mentiders!
h Les nenes juguen al parc.
j Envio correus als amics.
Comprensió lectora
1. Llegeix atentament els dos textos i respon les preguntes.
COMPRENSIÓ LECTORA• Llegiré i comprendré un fragment d’un conte d’un autor contemporani.
EXPRESSIÓ ESCRITA1. L’opinió als mitjans de comunicació
• Què és una carta al director?• En què consisteix un editorial d’un mitjà de comunicació?
2. Els connectors de causa i de conseqüència• Com puc expressar causa i conseqüència?
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA [MORFOLOGIA I SINTAXI]1. El complement circumstancial (CC). N’hi ha de molts tipus.2. El complement de règim verbal (CRV). No el confonguem amb el complement circumstancial.3. Com substituiré el CC o el CRV per pronoms febles?4. El complement agent (CAg).5. Ara ja conec tots els complements verbals: repassem-los!
En el moment de seure davant de l’ordinador tinc la intenció d’escriure la història d’una batalla sense que es noti a favor de quin dels bàndols estic. Si puc, explicaré els fets allunyant-me de la idea –no gaire original, ja ho sé– que les guerres són absurdes. Quan hagi de descriure la destrucció provocada per les bombes llançades damunt d’una trinxera no explicaré els detalls terribles de l’escena. Començo a escriure, doncs, amb voluntat de ser imparcial. Tres hores més tard, quan ja he situat l’acció en un camp de batalla qualsevol, em pregunto a què treu cap aquest desig d’igualtat que no deu ser, en el fons, una altra cosa que una mena de por: la por de manifestar allò que realment vull dir. [...] Un cop ja he explicat que les bombes han caigut i que gairebé tots els soldats són morts, sento una veu interior que em xiuxiueja: «Digue’n alguna cosa més.» La temptació d’incomplir les lleis que jo mateix m’he imposat és forta: em moro de ganes d’acostar-me al sergent que, molt malferit, agonitza. Si em resisteixo és perquè m’havia proposat no parlar de cap personatge en particular i contemplar el dolor com una suma de bestialitats. La veu interior, però, insisteix: «Hauries d’agenollar-te i escoltar què diu.» Ho faig, doncs, conscient que és un símptoma de debilitat i, sospito, d’envelliment. Descobreixo que el sergent parla en rus. Malgrat que no en sé gens ni mica, em sembla que he de comunicar aquestes últimes paraules com si tingués la responsabilitat de memoritzar-les per transmetre-les als seus fills, a una vídua inconsolable o a les generacions futures. [...] M’acosto als llavis del ferit i paro l’orella, disposat a traduir el lament a un català potser no tan prestigiat com l’anglès, l’alemany, el castellà o el francès, però igualment eficaç. M’adono que no diu res digne de passar a la posteritat: diu paraulotes. En rus, és cert, però el renec en rus d’un moribund en una trinxera és equivalent en totes les llengües i a totes les trinxeres i és, en conseqüència, universal.
Sergi Pàmies, «La nostra guerra» (fragment adaptat)
52
Ed
itoria
l Cas
als •
Mat
eria
l fot
ocop
iab
le •
Lle
ngua
cat
alan
a i l
itera
tura
3Unitat 5 • Llengua
a En quina persona (1a persona, 3a persona) està escrit el text? Escriu els tres primers verbs que aparei-xen al text i ens ho demostren.
________________________________________________________________________________________________
b Per què es pot dir, en certa manera, que aquesta narració és autobiogràfica?
________________________________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________________________
c L’autor del conte, Sergi Pàmies, no amaga la idea bàsica que vol transmetre al lector. Quina és? És la primera persona que la manifesta? Copia les sis paraules exactes que ho diuen.
________________________________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________________________
d El títol de la narració és «la nostra guerra». Marca amb una creu les paraules que només poden aparèi-xer en textos que parlin d’aquest tema.
________________________________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________________________
e Completa l’oració del text on es diuen els dos motius que fan que, finalment, s’acosti al soldat moribund i escolti què xiuxiueja. Omple després el quadre inferior amb altres substantius i adjectius.
Ho faig, doncs, conscient que és un símptoma de __________________ i, sospito, d’___________________.
f El soldat que agonitza parla en rus. Copia l’oració exacta on es parla d’altres llengües europees i és una clara defensa del català com a llengua de comunicació.
________________________________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________________________
53
Unitat 5 • Llengua
Ed
itoria
l Cas
als •
Mat
eria
l fot
ocop
iab
le •
Lle
ngua
cat
alan
a i l
itera
tura
3
ordinador
batalla bàndol
fets bombes
por trinxera
detalls escena
soldats
substantiu
fortalesa
substantiu
alegria
adjectiu
dèbil
vell
jove
adjectiu
tímid
igual
inquiet
Expressió escrita
1. L’opinió als mitjans de comunicació
1. Omple els espais buits del quadre que explica les característiques d’una carta al director: primera, anònima, tema, títol, sinceritat, breu, solucions, arguments.
a Tota carta al director ha de tenir un ____________________ que atregui l’atenció dels lectors.
b Cal centrar-se en un sol ____________________ (i si és actual molt millor).
c El text ha de ser ____________________ i ha de dir les coses clares i precises.
d La persona que escriu la carta al director la redactarà en ____________________ persona.
e Les opinions manifestades a la carta han d’estar justificades amb ____________________.
f Si convé, es pot adoptar un to crític però donant ____________________ al problema.
g La ____________________ de la persona que escriu farà que la carta al director convenci els lectors.
h No pot ser ____________________, cal que la carta inclogui les dades personals de qui l’escriu.
2. Respon les preguntes sobre les característiques d’aquesta carta al director real.
a Copia el títol de la carta al director.
b El tema és:
c Hi ha _____ paràgrafs.
d L’únic verb en 1a persona és:
e L’argument del segon paràgraf és:
f Quina solució es dedueix?
g La persona que escriu la carta està:
molesta
indignada
resignada
h Com es diu aquesta persona?
54
Unitat 5 • LlenguaE
dito
rial C
asal
s •
Mat
eria
l fot
ocop
iab
le •
Lle
ngua
cat
alan
a i l
itera
tura
3
Obres interminables
L’any 2002 es va iniciar la canalització del carrer de les Termes de Cala Montgó per evitar les inundacions. Aquest carrer és el límit entre el municipi de L’Escala i el de Torroella de Montgrí.El mal estat d’aquestes obres provoca un gran desnivell que fa impossible l’entrada dels cotxes als garatges.Després de l’estiu d’enguany, és a dir, al cap de 8 anys, encara tenim el carrer principal de la cala sense acabar i construït a una alçada de 85 centímetres, que no permet entrar els cotxes als ga-ratges. A més, el ciment utilitzat és dolent i està ple de clots. Algú pot arribar a entendre que Cala Montgó depèn dels dos ajunta-ments i que cap d’ells no sigui capaç d’acabar aquestes obres?
Carles Font i Planella, Cala Montgó(La Vanguardia, 12-09-2010).
3. Llegeix l’editorial del diari La Vanguardia del dia en què va aparèixer la seva primera edició en català (3 de maig de 2011) i respon les preguntes.
4. Escriu les paraules CERT / FALS a les caselles buides, quan calgui.
55
Unitat 5 • Llengua
Ed
itoria
l Cas
als •
Mat
eria
l fot
ocop
iab
le •
Lle
ngua
cat
alan
a i l
itera
tura
3
a Escriu la data de l’atemptat i les perso-nes que va afectar.
_____________________________________
_____________________________________
b Què vol dir l’oració La memòria sempre és selectiva?
_____________________________________
_____________________________________
c Tenint en compte que l’equador és una línia imaginària que separa la Terra en dues meitats, digues d’una altra manera l’oració un cop superat l’equador del seu mandat.
_____________________________________
_____________________________________
d Segons l’autor de l’editorial, quina cosa succeirà després de la mort de Bin La-den?
______________________________________
______________________________________
Una gran victòria d’Obama
Missió complerta. Aquestes paraules del president Barack Obama, una hora després que es va saber amb certesa que una unitat d’elit dels Estats Units havia matat Ossama bin Laden al Pakistan, posen punt final al malson que han vis-cut els Estats Units, i per extensió Occident, des d’aquell 11 de setembre del 2001, en què una organització pràcticament desconeguda aleshores pel gran públic, com era Al-Qaida, va assassinar unes tres mil persones i va ferir-ne prop de sis mil. La memòria sempre és selectiva, però si el segle XXI es va iniciar amb el gran atemptat contra les torres del World Tra-de Center de Nova York, quan falten pocs mesos perquè es compleixin deu anys d’aquell atac, els Estats Units tanquen un capítol tràgic de la seva història. I ho fan en un moment clau, quan en diferents punts del planeta estan en joc massa conflictes bèl·lics: a les monarquies del golf Pèrsic els permet agafar aire; al nord d’Àfrica, sempre conflictiu, hi envia un mis-satge que el lideratge militar dels EUA no serà tou, i a països com el Iemen la seva veu s’haurà de tenir més en compte que fins ara, quan reclamava sense èxit que el Govern posés fi a la repressió. I a l’Afganistan? La retirada de tropes dels EUA podrà precipitar-se depenent de si la lectura que es fa de la mort de Bin Laden és la d’una derrota irreversible d’Al-Qaida o no. El president Obama, un cop ha superat l’equador del mandat, troba el primer èxit militar important, que allunya de cop les acusacions dels republicans de ser un president tou. Segurament veurem en poc temps com es consolida com a candidat únic dels demòcrates en les pròximes presidencials, i al sarró hi portarà un comodí que pot acabar esdevenint un bitllet per a un nou mandat a la Casa Blanca.
editorial carta al director
a Inclou les dades personals de l’autor del text.
c Està redactat en primera persona del singular.
b Expressa opinió als mitjans de comunicació.
d S’hi veu la ideologia del mitjà de comunicació.
1. Indica per a cada oració composta (és a dir amb dos verbs) la relació que hi ha entre les dues formes verbals. Subratlla la part de l’oració composta on hi ha el connector.
a Com que ella ja és major d’edat, podrà anar a votar.
b Va córrer tanta estona seguida que li costava respirar.
c Ella podrà anar a votar perquè ja és major d’edat.
d Va córrer massa estona; per tant, li costava respirar.
e Ella podrà anar a votar ja que és major d’edat.
f Els nois van insistir tant que al final els van fer cas.
2. Escriu altres oracions que expressen causa, segons el model indicat: Se’n pot anar perquè ha acabat. → Se’n pot anar ja que ha acabat. → Com que ha acabat, se’n pot anar.
a Comprà el pis perquè va heretar. b Sé allò perquè ho vaig buscar.
3. La causa i la conseqüència són les dues cares d’una mateixa moneda: allà on hi ha el connector indi-carà si expressem una cosa o l’altra. Fes els canvis oportuns per a passar de causa a conseqüència.
a El terra es mullarà perquè està plovent. →
b Guanyà la votació ja que va rebre tants vots. →
c Com que s’ha engreixat, no es pot cordar la camisa. →
d No passis per aquí perquè acabo de fregar. →
4. La causa i la conseqüència són les dues cares d’una mateixa moneda: allà on hi ha el connector indi-carà si expressem una cosa o l’altra. Fes els canvis oportuns per a passar de conseqüència a causa.
a Va estirar tan fort que la corda es va trencar. →
b Ja has jugat molta estona; per tant, apaga la maquineta! →
c Teniu tota la raó; per tant, no cal parlar-ne més. →
d Es movia tant que no podíem atrapar-lo. →
56
Unitat 5 • LlenguaE
dito
rial C
asal
s •
Mat
eria
l fot
ocop
iab
le •
Lle
ngua
cat
alan
a i l
itera
tura
3
2. Els connectors de causa i conseqüència
CAUSA
CONSEQÜÈNCIA
Coneixement de la llengua [morfologia i sintaxi]
1. El complement circumstancial (CC). N’hi ha de molts tipus.
1. Relaciona els complements subratllats amb el tipus de complement circumstancial.
a A la tarda et vas comportar molt malament. 1 complement circumstancial de llocb A la tarda et vas comportar molt malament. 2 complement circumstancial de tempsc Vaig molt al cinema amb els amics. 3 complement circumstancial de moded Vaig molt al cinema amb els amics. 4 complement circumstancial de quantitate Vaig bastant al cinema amb els amics. 5 complement circumstancial d’instrumentf El pintor retoca el quadre amb un pinzellet. 6 complement circumstancial de companyia
2. Els complements circumstancials poden aparèixer en qualsevol lloc de l’oració, davant o darrere del verb. Demostra-ho escrivint el complement circumstancial als llocs que s’indiquen.
3. Els complements circumstancials formen part de predicats nominals i de predicats verbals. Això vol dir que poden acompanyar verbs copulatius, transitius o intransitius. Marca amb una creu el tipus de verb i digues quin complement circumstancial és.
a Arribaran demà amb tota la família.b Les tisores són al calaix de dalt.c L’estudiant estarà un mes a l’estranger.d Els pares enyoraven molt els seus fills.e La planta va créixer gradualment.f Fes les sumes amb el llapis, per si de cas...
Unitat 5 • Llengua
Ed
itoria
l Cas
als •
Mat
eria
l fot
ocop
iab
le •
Lle
ngua
cat
alan
a i l
itera
tura
3
lloc(CCL)
temps(CCT)
mode(CCM)
quantitat(CCQ)
instrument(CCI)
companyia(CCCia)
57
v. cop. v. trans. v. intrans. tipus de circumstancial
A finals d’estiu
a ________________________________ els estiuejants tornaran cap a casa seva.
c Els estiuejants tornaran ________________________________ cap a casa seva.
b Els estiuejants ________________________________ tornaran cap a casa seva.
d Els estiuejants tornaran cap a casa seva ________________________________.
1. Encercla la preposició adequada per a cada complement de règim verbal.
a Les persones haurien de confiar més (a, de, en, amb, per) els seus amics de sempre.
b Aquells nois maleducats es burlaven (a, de, en, amb, per ) la majoria dels assistents.
c Des de ben petit es va interessar (a, de, en, amb, per) les ciències naturals.
d Al pati de l’escola molts alumnes juguen (a, de, en, amb, per) futbol cada dia.
e No guanyaràs res si et baralles (a, de, en, amb, per) ella per una bestiesa així!
f Es va negar tres vegades (a, de, en, amb, per) les meves justes demandes.
g Tenia una memòria prodigiosa: es recordava absolutament (a, de, en, amb, per) tot!
h Era una persona molt previsora: pensava absolutament (a, de, en, amb, per) tot!
2. El sintagma subratllat a les oracions següents, és CC o CRV? Marca-ho amb una creu.
3. Completa els quadres amb els infinitius i els tipus de circumstancials de les oracions anteriors.
58
Unitat 5 • LlenguaE
dito
rial C
asal
s •
Mat
eria
l fot
ocop
iab
le •
Lle
ngua
cat
alan
a i l
itera
tura
3
2. El complement de règim verbal (CRV). No el confonguem amb el complement circumstancial.
Jo sempre em fixo en els detalls.El meu cosí s’ha casat amb la seva xicota.
b _________________ f _________________c _________________ g _________________ i _________________
a Ell creu en algun tipus de divinitat.
c Vivia amb un company de facultat.
b El tren va arribar amb retard.
d Jo no em conformo amb tan poc!
CC CRV
e Per tant, aspiro a una cosa millor!
f Aquest any anirem a la muntanya.
h S’ha enamorat d’un bon home.
g L’any passat vam anar a la platja.
i T’has esforçat poc i no va anar bé.
CC CRV
j Si vas al pis, pregunta per ella.
__________________ en
__________________ -se de
__________________ -se amb __________________ a
__________________ perCRV
1. Torna a escriure les oracions substituint els CC subratllats per pronoms febles.
a Posarem l’estoig i les llibretes a la motxilla. _________________________________________________
b Passejava tranquil·lament per la vorera. _________________________________________________
c Portaren un quilo de préssecs de la botiga. _________________________________________________
d Vas treure molta porqueria del pou. _________________________________________________
2. Substitueix ara per pronoms febles els complements de règim verbal subratllats.
a Renunciarà al càrrec per motius de salut. _____________________________________
b El nen desconfia dels desconeguts. _____________________________________
c Creia en la bondat de la majoria de persones. _____________________________________
d El resultat depèn de la prova final. _____________________________________
3. Com que els mateixos pronoms febles substitueixen el CC i el CRV, sabrem si és l’un o l’altre pel verb de l’oració: si aquest necessita una preposició quan el posem en infinitiu serà CRV, en cas contrari serà CC.
59
Unitat 5 • Llengua
Ed
itoria
l Cas
als •
Mat
eria
l fot
ocop
iab
le •
Lle
ngua
cat
alan
a i l
itera
tura
3
3. Com substituiré el CC o el CRV per pronoms febles?
Substitució del complement circumstancial per pronoms febles:
Substitució del complement de règim verbal per pronoms febles:
• Si hi ha qualsevol altra preposició o no n’hi ha, el pro-nom feble és HI.
• Si la primera paraula és la preposició DE, el pronom feble és EN.
• Si hi ha qualsevol altra preposició, el pronom feble és HI.
• Si la primera paraula és la preposició DE, el pronom feble és EN.
Vindràs de l’hort o no en vindràs?
Aniràs a la ciutat o no hi aniràs?
Parlava d’esports contínuament: en parlava.
Pensava en ell nit i dia: hi pensava.
a Si t’agraden els escacs, jugueu-hi!
c Encara viu en un pis o ja no hi viu?
b A la mare, s’hi assembla més ara.
d Parla molt fort: sí que hi parla!
CRV
e De l’escola, en venia carregat!
g No en dubtis, de la seva paraula!
f Del material, en disposo quan vull.
h En vas treure tot allò, del pou?
CC CC CRV
1. Converteix les oracions actives en passives i subratlla-hi els complements agents.
a L’escriptor acabarà la novel·la l’any que ve. _______________________________________________
b Molt sovint els fusters envernissen els mobles. _______________________________________________
c L’entrenadora ha renyat dues jugadores. _______________________________________________
d Les hostesses tranquil·litzaven el passatger. _______________________________________________
e Finalment jo vaig trobar les claus perdudes. _______________________________________________
2. Com s’ha dit, el CAg sempre porta la preposició per però altres complements també poden portar-la. Relaciona les oracions amb el tipus de complement verbal que està subratllat.
a L’ordinador fou revisat a fons per l’informàtic. 1 complement circumstancial de mode
b La infermera es preocupa per la salut dels malalts. 2 complement circumstancial de lloc
c Passejàvem molt per la Rambla de Tarragona. 3 complement agent (en plural)
d Elles han estat pentinades per les perruqueres. 4 complement de règim verbal
e És veritat que t’ho va dir per telèfon? 5 complement circumstancial de temps
f Sí, per Nadal m’agafaré uns dies de vacances. 6 complement agent (en singular)
60
Unitat 5 • LlenguaE
dito
rial C
asal
s •
Mat
eria
l fot
ocop
iab
le •
Lle
ngua
cat
alan
a i l
itera
tura
3
4. El complement agent (CAg)
oració activa El jugador (subjecte) ha marcat dos gols (CD).
oració passiva Dos gols (subjecte) han estat marcats pel jugador (CAg).
———————————————>
––—>
<———————————————
61
Unitat 5 • Llengua
Ed
itoria
l Cas
als •
Mat
eria
l fot
ocop
iab
le •
Lle
ngua
cat
alan
a i l
itera
tura
3
5. Ara ja conec tots els complements verbals: repassem-los!
1. Marca amb una creu si el sintagma subratllat és CD o CI de les oracions següents.
2. Relaciona cada oració amb les seves característiques.
a Durant molts anys va viure sola. 1 oració amb atribut (verb copulatiu estar)
b A la platja estava sola moltes tardes. 2 oració amb complement de règim verbal
c A la platja estava sola moltes tardes. 3 oració amb complement circumstancial de temps
d Durant molts anys va viure sola. 4 oració amb predicatiu que es refereix al subjecte
e Ell es va negar a la meva proposta. 5 oració amb complement circumstancial de lloc
f Allò em sembla ridícul. 6 oració amb atribut (verb copulatiu semblar)
a Escoltaré el conferenciant.
c Sí, donarem ajuda a totes elles.
b No penses ajudar aquelles persones?
d Farem preguntes al conferenciant.
CD CI
e La solució ha agradat als mestres.
g Imitava els seus pares en tot.
f Els saludaré amb un cop de cap.
h Els donaré la raó quan la tinguin.
CD CI
Activitats finals
1. Fixa’t bé en el cartell d’aquesta campanya publicitària (pàgina 110 del llibre de text) i respon les pregun-tes que hi fan referència.
2. Relaciona cada complement verbal amb la seva característica específica.
a complement directe (CD) 1 té el mateix gènere i nombre que el subjecte / CD
b complement indirecte (CI) 2 només apareix amb verbs transitius
c atribut (Atr) 3 sintagma preposicional (a, de, en, amb, per)
d predicatiu (Pred) 4 apareix en tota classe de verbs
e complement circumstancial (CC) 5 sintagma preposicional (per)
f complement de règim verbal (CRV) 6 només apareix amb verbs copulatius
g complement agent (CAg) 7 sintagma preposicional (a, per a)
3. Escriu, ara tu, eslògans sobre temes esportius que compleixin les condicions donades.
a oració amb verb transitiu i CD _________________________________________________
b oració amb dos CC diferents _________________________________________________
c oració amb verb copulatiu i CC _________________________________________________
d oració amb verb transitiu, CD i CI _________________________________________________
e oració amb verb intransitiu i CRV _________________________________________________
62
Unitat 5 • LlenguaE
dito
rial C
asal
s •
Mat
eria
l fot
ocop
iab
le •
Lle
ngua
cat
alan
a i l
itera
tura
3
Cuineu la vedella. =
______________________
Cuineu les verdures. =
______________________
Cuineu els llegums. =
______________________
Cuineu el porc. =
______________________
a L’eslògan diu Consumiu peix amb seguretat: digues de quin tipus són els dos complements verbals que hi ha.
________________________________________________________________
b El primer consell és: «Netegeu bé el peix i traieu-ne les vísceres al més aviat possible.»: Quines paraules substitueix el pronom feble -NE?
________________________________________________________________
c El segon consell és: «Congeleu el peix de consum en cru.» Què seria el mot subratllat a l’oració els japonesos mengen el peix cru?
________________________________________________________________
d El tercer consell és: «Cuineu-lo correctament.» Substitueix els mots subratllats per pronoms febles si canviem el peix per altres aliments:
63
Unitat 5 • Llengua
4. Encercla l’opció correcta de les dues possibilitats que es proposen.
a Encara no t’has assabentat d’aquella gran notícia? CC CRV
b La corredora arribà primera a la línia de meta. Pred. CC
c Ens ha agradat molt el teu esforç dels últims dies. subjecte CD
d Els meus nebots són a la piscina municipal. Atr. CC
e Havíem recomanat aquelles persones per al càrrec. CD CI
f Aquella gran notícia fou comunicada pel portaveu. CRV CAg
g Congeleu el peix de consum en cru. CC CRV
5. Quin és el pronom feble adequat a cada complement subratllat? Subratlla’l.
a Tindrem les feines acabades. em et ens us el la els les en ho hi li
b Tothom esperava que digués allò. em et ens us el la els les en ho hi li
c Vivia als afores de la ciutat. em et ens us el la els les en ho hi li
d Deu diners a la veïna. em et ens us el la els les en ho hi li
e Deu diners a la veïna. em et ens us el la els les en ho hi li
f Ella va saludar a nosaltres. em et ens us el la els les en ho hi li
g Dirà el resultat als participants. em et ens us el la els les en ho hi li
h Dirà el resultat als participants. em et ens us el la els les en ho hi li
i Tindrem la feina acabada. em et ens us el la els les en ho hi li
j Ella va saludar a vosaltres. em et ens us el la els les en ho hi li
6. Digues la funció sintàctica dels mots subratllats.E
dito
rial C
asal
s •
Mat
eria
l fot
ocop
iab
le •
Lle
ngua
cat
alan
a i l
itera
tura
3
a Si us plau, no et barallis amb ella.
c Hi havia moltes possibilitats d’èxit.
e Dibuixava els plànols amb el regle gros.
g Malauradament es va produir un accident.
i Aviat es va penedir dels seus errors.
b L’avia va morir envoltada dels néts.
d Dóna les gràcies a la teva família.
f Les plantes foren regades pel jardiner.
h Afortunadament l’accident no va ser greu.
subj. CD CI atribut CCpred. CRV CAg
