16
EL NOU HORT ESCOLAR REVISTA ÍTACA REVISTA ÍTACA ANY IX. NÚM.26. ABRIL 2011. REVISTA DE L’INSTITUT ÍTACA DE SANT BOI DE LLOBREGAT: UNA PUBLICACIÓ TRIMESTRAL GRATUÏTA I OBERTA A TOTHOM. EDITORIAL Acaba un trimestre especial, potser l’únic a les nostres vides on hem gaudit d’una Set- mana blanca, una me- na de pausa que a al- tres comunitats autòno- mes o a diversos països europeus s’aplica amb normalitat per raciona- litzar el calendari esco- lar. Sembla que amb els canvis polítics aquest parèntesi no es tornarà a repetir. Opi- nions de tota mena cir- culen per la nostra so- cietat: qui la defensa argumenta que cal op- timitzar el calendari i distribuir les vacances millor; qui no està d’acord expressa els problemes de concilia- ció entre família i tre- ball. Sigui com sigui, i escoltada la nova Con- sellera d’Ensenya - ment, podem dir: “Adéu, Setmana blan- ca, adéu”. Podeu llegir la nostra revista en aquesta adreça. Proveu-la! http://issuu.com/ revistaitaca/docs Desitgem que us agradi “fullejar digitalment” i a tot color la nostra revista. EL PUNT: UN BON SERVEI

Curs 10-11 2n trimestre

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Revista Ítaca

Citation preview

Page 1: Curs 10-11 2n trimestre

EL NOU HORT ESCOLAR

REVISTA ÍTACAREVISTA ÍTACA

A N Y I X . N Ú M . 2 6 . A B R I L 2 0 1 1 .

REVISTA DE L’INSTITUT ÍTACA DE SANT BOI DE LLOBREGAT:

UNA PUBLICACIÓ TRIMESTRAL GRATUÏTA I OBERTA A TOTHOM.

EDITORIAL

Acaba un trimestre

especial, potser l’únic a

les nostres vides on

hem gaudit d’una Set-

mana blanca, una me-

na de pausa que a al-

tres comunitats autòno-

mes o a diversos països

europeus s’aplica amb

normalitat per raciona-

litzar el calendari esco-

lar. Sembla que amb

els canvis polítics

aquest parèntesi no es

tornarà a repetir. Opi-

nions de tota mena cir-

culen per la nostra so-

cietat: qui la defensa

argumenta que cal op-

timitzar el calendari i

distribuir les vacances

millor; qui no està

d’acord expressa els

problemes de concilia-

ció entre família i tre-

ball. Sigui com sigui, i

escoltada la nova Con-

sellera d’Ensenya-

ment, podem dir:

“Adéu, Setmana blan-

ca, adéu”.

Podeu llegir la nostra

revista en aquesta

adreça. Proveu-la!

http://issuu.com/

revistaitaca/docs

Desitgem que us agradi

“fullejar digitalment” i a

tot color la nostra revista.

EL PUNT: UN BON SERVEI

Page 2: Curs 10-11 2n trimestre

Ítaca. Pàg. 2

Índex La nostra Direcció 3

El nostre centre 4

Les nostres sortides 5

Reportatges 6

Les nostres idees 7

El racó literari 8

Rincón de la literatura 9

El racó del professorat 10

Parla l’AMPA i Entrevista 11

El nostre món 12

Esports i Cultura 13

Humor 14 Passatemps, suggeriments 15

Notícies breus 16

Qui ha fet la revista? Alumnat: Víctor Belmonte 3r ESO Judith García 1r Batx M.A. Velázquez 4t ESO

Nuria Blanco 2n Batx Cristina Reviejo 4t ESO David da Silva 1r Batx

María García 1r ESO Luis Perea 2n Batx Laura Joglar 1r ESO

Javi Simón 2n Batx Toni Pino 1r ESO Andrea Molero 3r ESO

Sandra Sánchez 1r Batx.

Professorat: Ana Martínez, Mª Pilar Pérez, Cati Arenas (El Punt), Carme Plaza,

Jordi Piany, Graciela Rodríguez, Mercè Granados, José Luis Vilaplana.

AMPA: Neus Sánchez, Luis Perea (Entrenador).

Revisió tècnica: Departament de Català.

Coordinador: José Luis Vilaplana.

El semàfor mediambiental indica a cada classe com estan fent el reciclatge del paper. De tant en tant, es passa per les classes i es mira el contenidor de recollida selectiva del paper i s’enganxa un semàfor a la pissarra:

El verd indica que ho estant fent molt bé. Aquí tenim les classes de 1C, 3A, 3C, 3D, 4A, 4B i l’Aula d’Acollida. Continueu així! Groc, quan hi ha entre 1 i 3 objectes que no són paper (bolígrafs, plàstics, mocadors de paper usats...). Aquí es troben les classes de 1A, 2A, 2B, 2C, 3B, 4C, 4D i 2A Batx. Cal posar-hi una mica més d’atenció!

Vermell, quan hi ha més de 3 objectes que no són paper. Indica que no estan fent bé la recollida del paper i que han de millorar bastant. Aquí estan els grups de 1B, 1A Batx, 1B Batx i 2B Batx.

Pilar Pérez Coordinadora Mediambiental

EL SEMÀFOR MEDIAMBIENTAL

El nostre entorn 2 La nostra Direcció 3

El nostre centre 4

Les nostres sortides 5

Entrevista 6

Les nostres idees 7

El racó literari 8

Rincón de la literatura 9

En llengua anglesa 10

Parla l’AMPA 11

Esports i El Punt 12

Orientació 13

Cartells de Sant Jordi 14 Passatemps 15

Notícies breus 16

El nostre entorn

Page 3: Curs 10-11 2n trimestre

Ítaca. Pàg. 3

ALLÒ QUE DESITJARÍEM REBRE I ALLÒ QUE ENS AGRADARIA ESCRIURE

M’agradaria rebre una carta així:

M’agradaria respondre el següent:

Estic segura que podria fer respostes com aquesta sobre el nostre alumnat i aquest és el motiu de la meva il·lusió per seguir tirant endavant el nostre projecte.

Bon descans per a tothom.

Ana Martínez Directora de l’Institut Ítaca

La nostra Direcció

Benvolguda Sra. Directora de l’Institut Ítaca de Sant Boi de Llobregat,

Amb la finalitat de cursar la carrera de Ciències Biològiques a la Universitat de Califòrnia, la senyoreta Mònica E. R., que acaba de cursar el 2n de Batxillerat al seu centre, ha sol·licitat una de les beques anuals que concedeix la nostra fundació.

Hem valorat el seu expedient acadèmic i creiem que té possibilitats d’obtenir-la. Ens seria de gran utilitat un breu informe sobre el perfil humà i intel·lectual de la sol·licitant per considerar-lo en cas de desempat.

Mostrant l’agraïment per endavant, s’acomiada de vostè August F. O.

Benvolgut Sr. August F. O., president de la Fundació H. H., Pel que m’han comentat els professors i les professores de la Mònica E. R., tant

en les proves de control realitzades, en els treballs presentats o en les intervencions a classe, aquesta alumna ha demostrat sempre posseir una gran capacitat mental. La sol·licitant està perfectament preparada per a fer el primer cicle de carrera a l’es-mentada universitat nord-americana i no hi ha cap mena de dubte que en traurà profit del seu ensenyament. A l’institut, va mostrar gran interès per les assignatures de l’àrea de ciències naturals i en l’elaboració i exposició del seu treball de recerca va confirmar la seva competència en el camp de la genètica, a la qual espera dedicar-se en un futur.

El seu tutor de segon de batxillerat opina que està motivada per a realitzar ple-nament aquesta carrera en el lloc que ha escollit, i que, si demana la beca, no és per limitacions econòmiques, sinó per la satisfacció personal de veure’s mereixedora d’u-na dotació reservada als bons estudiants. En les entrevistes que va mantenir amb ella sobre la seva orientació universitària, el tutor va poder perfectament percebre la seva sòlida actitud i la seva tenaç perseverança davant del que desitjava aconseguir.

Penso, senyor F. O., que la maduresa emocional de persones com la Mònica M. E. garanteix que ajuts econòmics com els que concedeix justament la seva fundació siguin efectivament aprofitats. Per això, com a directora del centre, demano que es va-lori positivament la petició de la nostra exalumna.

Atentament, Ana Martínez

Page 4: Curs 10-11 2n trimestre

Ítaca. Pàg. 4

El nostre centre

EL NOSTRE HORT ESCOLAR Al llarg d’aquest curs escolar 2010-11 hem tornat a iniciar el projecte de l’hort escolar amb una subvenció atorgada des de l’Ajuntament de Sant Boi. L’hort anterior estava situat a continuació de l’edifici del gimnàs,

però va quedar destruït amb el pas dels camions que portaven el material per a la construcció del Centre de

Recursos del Departament d’Ensenyament que ocupa part del pati del nostre centre. L’hort nou es troba just

a l’altre costat, a continuació de l’edifici de les classes.

El terreny s’ha repartit en 4 parcel·les d’uns 12 m2 dedicades a la sembra de patates, cebes, tomàquets,

enciams i pastanagues i dues parcel·les més petites amb plantes aromàtiques. Les parcel·les dels vegetals les cultiven durant aquest curs els grups de 3rD i 4tB d’ESO i 2nB de Batxillerat.

Hem comptat amb l’ajut i orientació d’un avi de 82 anys que ens ha ensenyat com havíem de plantar les

patates, a remoure la terra, a treure les herbes sense fer forats,... Si algun familiar més s’anima a ajudar-nos serà molt ben rebut.

Els delegats i delegades mediambientals de cada grup han plantat una planta aromàtica (romaní, farigola,

sàlvia o espígol) en representació de la seva classe; la planta porta un cartellet amb el nom del grup. Està resultant una bona experiència, ja que la majoria de l’alumnat no havia treballat mai amb una aixada, ni

havia treballat la terra ni cultivat verdures ni plantes. Semblen uns i unes altres treballant a l’hort, amb ganes

de fer-ho bé i d’aprendre! Pilar Pérez. Professora del Departament de Ciències Naturals.

Amb el suport de l’Ajuntament de Sant Boi

2nB Batx 3D d’ESO 4tB d’ESO

Parcel·lació Avi ensenyant a plantar patates

Page 5: Curs 10-11 2n trimestre

Ítaca. Pàg. 5

Les nostres sortides

SORTIDA A LA FUNDACIÓ PUIGVERT

El passat 18 de gener, com es fa cada curs, un grup d’alumnes de 1r de batxillerat, dins de la programació de les

assignatures de Biologia i Ciències per al món contemporani, vam anar de visita a la fundació Puigvert, ubicada a l’hospital de San Pau a Barcelona.

La nostra visita va tenir dues etapes. Les primeres hores, dos metges per separat, un era el coordinador de

trasplantaments de l’Hospital de Sant Pau, ens van parlar sobre la donació i els trasplantaments d’òrgans, el ronyó i

sobre estils de vida saludables o no.

La segona part de la nostra visita, la que

més em va agradar, va ser quan vam

visitar la unitat de diàlisi on eren les

persones malaltes del ronyó mentre hi

anaven fent la diàlisi. Va ser una

experiència enriquidora des del punt de vista acadèmic però, sobretot, humà. És un

privilegi que una persona t’expliqui en

primera persona com va començar la seva

malaltia, quin tractament rep, com es

troba, com se sent...

És una activitat que recomanaria a tot

l’alumnat que tingués l’oportunitat d’anar-

hi.

Sandra Sánchez Pérez 1r Batx B

TEATRE ANGLÈS A L’ÍTACA

El dia 21 de Febrer de 2011, va venir un home al nostre institut per a representar una obra de teatre en anglès als nois

i noies de 3r. Era un home que feia moltes tonteries i parlava en anglès, intentant que nosaltres ens ho passéssim molt

bé. Ho va fer tan bé, que nosaltres no paràvem de riure.

L’home va agafar un noi que es diu Victor i li va fer posar-se una jaqueta d’ell i li va dir que digués coses. Va treure

un noi que es deia Sergio, i va fer-lo parlar en anglès i ballar. El noi es començava a riure, cada vegada que tots ens

rèiem. Després va agafar una noia que es diu Esther i li va dir que ella era la Julieta i ella va haver d’actuar. També va agafar a un noi que es diu Edgar, que estava molt nerviós i li feia molta vergonya.

Al final, va seleccionar una amiga que es diu Laura, uns nois que es diuen Dani i Pau i també em va agafar a mi. Jo

estava molt nerviosa i no parava de riure i mirava a la Laura i ella començava a riure. El Dani no estava gaire nerviós

però jo començava a riure quan veia que feia alguna ximpleria.

Després de fer i dir les coses que ens deia l’home, vam anar a el nostre lloc i l’home va fer i dir coses i va acabar

l’obra. Ens va agradar molt l’obra i ens agradaria fer-ne una altra d’igual. També vam aprendre que amb poques co-

ses, es pot fer riure la gent.

Andrea Molero 3r ESO.

Page 6: Curs 10-11 2n trimestre

Entrevista

Ítaca. Pàg. 6

ENTREVISTA

A CATI ARENAS

DE EL PUNT.

Cati Arenas és

l’assessora de El Punt ,

que va per tots els

instituts de Sant Boi,

donant informacions

actualitzades de temes

d’estudis, voluntariat,

vagues, lleure,

oportunitats laborals,

etc. Amb la seva simpatia habitual

contesta tots els dijous

les preguntes de

l’alumnat del nostre

Institut. Avui ens respon

amablement les preguntes d’aquesta entrevista.

Quins dies véns a l’institut Ítaca?

Dijous a l’hora del pati, de 10 a 12. Ve més gent d’11 a

11:30h.

On treballes habitualment?

A Can Massallera en el servei d’informació juvenil “El

Punt”. Projecte PIDCES.

Quina és la teva especialitat?

Estudis i temes d’estudis.

Per quins temes et pregunta més la gent?

Sortides laborals i estudis superiors. Un estudi

interessant que em pregunten és la criminologia.

Especialment els nois? I les noies?

Molt semblant. Els nois pregunten més sobre

criminologia. Les noies preguntes sobre estudis a

l’estranger.

T’has trobat gaires casos de preguntes de sida?

Doncs un, però era manca d’informació (sexualitat).

T’has trobat alguns casos, de noies que s’hagin

quedat embarassades i no saben què fer? Tu què els

has dit?

No, però sí que he tingut moltes preguntes sobre la

demanda de preservatius. La gent està mentalitzada

sobre l’ús del preservatiu.

Quins són els tipus de llibres pels quals t’han

preguntat més?

M’han preguntat més per música. Aquí a l’ institut han

preguntat sobre la ciència-ficció.

Quan vas començar a fer aquest treball? T’ha

costat molt?

L’any passat. Em va costar una mica sobre el

voluntariat. Al principi em va resultar molt difícil.

Quan fa que treballes a l’ Institut Itaca?

Des de l’any passat.

Quina és la pregunta més difícil que t’han fet?

Fan preguntes sobre bioquímica o disseny o quin treball

és millor. Em resulta una mica difícil respondre aquest

tipus de preguntes.

Quina és la pregunta més divertida que t’han fet?

Les més divertides van ser les personals (com si estic

casada o tinc fills). També em van preguntar que si era

voluntària la meva feina, si no cobrava diners i si per

fer això no s’havia d’estudiar...( em va fer gràcia). O

també si per a la carrera de professorat de nens petits

no s’havia de estudiar tant.

Qui pregunta més nois o noies?

Noies, en tots els centres.

Moltes gràcies per la teva atenció i les teves

informacions de cada dijous.

Andrea Molero, Víctor Belmonte. 3r ESO A.

Page 7: Curs 10-11 2n trimestre

Ítaca. Pàg. 7

LA SETMANA BLANCA

La setmana blanca és per primera vegada una

setmana de vacances abans de la Setmana Santa. La

petita diferència és que la Setmana Santa és per a tots, però la setmana blanca és excepcionalment per

alumnes i professors.

Hem entrevistat unes quantes persones. Les

preguntes han estat realitzades a tres alumnes de

l’institut, un alumne del col·legi Parellada i a una educadora infantil de l’escola bressol i els resultats

no són com esperàvem:

P.-Què és per a tu la setmana blanca? Un miracle, com un àngel caigut del cel.

Doncs una setmana que no té cap finalitat per a

l’alumnat. Una setmana de descans.

Doncs és una setmana per descansar del teu

treball habitual. Diversió sense classe.

P.-T’agradaria que n’hi hagués més? Per què?

Sí, m’agradaria perquè no hi ha col·legi i no he

de matinar. No, perquè no podem conciliar la vida familiar

amb la laboral.

Sí, perquè els professors ens fan treballar molt i no som Einsteins.

Sí, perquè així puc descansar més.

Sí, perquè així ens divertim amb els nostres

amics.

P.-Què passaria si l’any vinent no tinguéssim

setmana blanca?

Doncs, em moriria, prefereixo que no l’eliminin, també hem de descansar.

Perquè s’haurien adonat que és un error i

haurien de prendre mesures coherents eliminant-la. Totes les famílies no tenen festa.

No passaria res, només que els nens i les

mares es queixarien i farien tot el possible

perquè hi hagués setmana blanca. Doncs estaríem més estressats sense les

setmanes de vacances que ens donen.

Ens avorriríem a classe.

P.-Si fossis el president, on posaries tu la setmana

blanca?

No la mouria, està bé on està.

No posaria cap setmana blanca. La setmana anterior d’on és ara.

M’agrada on és.

No ho sé.

P.-Què és el millor de la setmana blanca?

Que no cal anar a classe.

No veig res de bo en la setmana blanca.

Que pots fer tot el que vulguis i no hi ha deures.

Que et diverteixes.

Doncs que estem lliures d’anar a classe.

Com podem veure, els alumnes són els que més

gaudeixen de la setmana. Malauradament, la setmana blanca només serà aquest any i no n’hi haurà més.

ADÉU SETMANA BLANCA!!!!!

Laura Joglar Bernabé i Toni Pino de la Torre. 1r

ESO.

Les nostres idees

Page 8: Curs 10-11 2n trimestre

Ítaca. Pág. 8

El racó literari: Sant Jordi

L’AMISTAT

Saps què?

M’han dit que t’has creuat amb l’amor...

I aquest estava plorant.

Perquè a ell, que pensava que eera correspost, i era tan feliç,

Li han dit la veritat.

Quina veritat ?

Que no era correspost… Ell sense adonar-se’n…

S’ha fet una esquerda molt grossa I se n’ha anat plorant.

Però m’ha trobat a mi.

Que al seu costat he estat.

Però tu, qui ets?

L’amistat.

Judith García Reina 1r BATX A

COMPRAR, PER LLANÇAR, PER TORNAR A COMPRAR

La setmana passada em vaig adonar que el meu telèfon mòbil no s'encenia de cap de les maneres. Al cap d'uns dies vaig decidir portar-lo a la botiga i el tècnic, sense mirar-se'l massa i donat que feia poc que s’havia acabat la garantia, em va recomanar comprar-me un altre. Em va dir que la reparació no baixaria dels 50 euros i, en ser un mòbil de tres anys, no em sortiria gaire rentable.

Encara que a vegades mirem cap a una altra banda, no podem negar que aquestes situacions es donen rutinàriament a la nostra vida: se'ns espatlla la rentadora o la nevera quan només tenen 6 anys, la consola de videojocs deixa de funcionar de sobte, la nostra impressora, tot d'una, té una peça que falla... Totes aquestes situacions no es donen per casualitat, sinó que, els fabricants, alhora de dissenyar el producte, n'inclouen un xip que permet controlar la seva vida útil: per exemple, les consoles de videojocs deixen de funcionar poc temps després d'haver-ne sortit el nou model al

mercat, i les impressores tenen predisposat un número màxim d'impressions que, quan es supera, la màquina deixa de funcionar. El fet de planificar el que serà la durada d'un producte mentre s'està dissenyant, s'anomena obsolescència programada, i és molt freqüent a la societat actual. L'economia no hauria sobreviscut fins ara si no fos per aquesta programació, que fa fallar els productes quan ha passat un determinat període de temps, fent que les persones ens veiem obligades a tornar a comprar un producte nou, beneficiant a

aquelles que ens el van vendre sabent que s'espatllaria al poc temps. Aquest atemptat contra el consumidor va aparèixer per primera vegada al voltat de l'any 1920, quan la producció en massa va començar a crear un nou model de mercat. Fins llavors, els dissenyadors havien treballat per produir productes més resistents i barats, però es van veure forçats a tornar a dissenyar-los o construir-los amb materials menys resistents per tal que la gent continués comprant, perquè si la gent no comprava, l'economia mai creixeria.

L'any 1901 es va fabricar una bombeta que ha estat treballant sense interrupció fins avui dia (més de 100 anys). Aquesta bombeta és un clar exemple del que és la fabricació d'un producte amb l'objectiu que duri, amb l'objectiu de satisfer les necessitats del consumidor

per sobre de les del fabricant. No obstant, la fórmula que feia que el filament de la bombeta fos tan resistent no s'ha conservat. Les bombetes van ser les primeres víctimes, però, de l'obsolescència programada: l'any 1924 es va decidir que s'havia de controlar la

producció de bombetes i, sobretot, controlar que els consumidors no deixessin de comprar-les, per la qual cosa el fet que duressin molt de temps era perjudicial per l'economia. Per aconseguir la compra regular, es va crear una normativa que exposava que la vida útil de les bombetes, que fins llavors havia anat en augment fins arribar a les 2.500 hores, no havia de superar les 1.000 hores, i si els fabricants no acomplien la norma, eren multats severament. D'altra banda, és preocupant el fet que cada cop les modes ens

dominin més, és a dir, amb el pas del temps hem pogut veure com els monitors d'ordinador s'han anat substituint per pantalles planes, o com, fa uns quatre anys, les noies vàrem deixar de portar pantalons de campana (moda que havia patit el mateix cicle als anys 60) per portar-los ajustats. Així doncs, podem veure com l'obsolescència programada, que pretenia obligar al consumidor a comprar productes nous, s'ha transformat en consumisme, és a dir, els aquests productes pretenen seduir-nos perquè els comprem sense

necessitar-los. L'objectiu d'això és crear un consumidor insatisfet amb tot allò que compra, per tal que continuï adquirint productes més nous, bonics i moderns que el tornaran a decepcionar al cap de poc temps. Encara que, quan es va crear l'obsolescència programada, era impensable que els recursos fossin limitats, les nostres accions han acabat derivant en una contaminació ambiental de gran magnitud. El constant rebuig de productes que ja no serveixen, sobretot

tecnològics, que acaben barats sobre terrenys del tercer món, esta convertint aquests països en abocadors de brossa insostenibles, que contaminen l'aire i l'aigua del nostre planeta, el qual sembla que no sap què més fer perquè ens assabentem que estem acabant amb ell. Tots els productes que construïm no es poden fer desaparèixer sense cap conseqüència però, malgrat això, continuem construint productes més moderns que no necessitem però que comprem perquè se'ns han espatllat els vells o simplement perquè ens agraden més.

Així doncs, la meva opinió referent a l'economia basada en el consumisme que ens domina avui dia i que, a llarg termini pot arribar a emplenar la Terra de residus, causant la fi de la vida tal i com la coneixem, no és gaire favorable. Però també em pregunto: és viable una economia sense obsolescència programada? Si la gent continua comprant productes, les fàbriques continuaran produint i hi haurà treball per a molta gent (dissenyadors, arquitectes que preparen la construcció d'un centre comercial, treballadors de les

botigues, netejadors, guàrdies de seguretat...). Però... Com podem saber si aquesta programació de la vida útil dels productes és un mitjà per produir llocs de treball o només és un mitjà per satisfer la voluntat que tenen aquells que controlen l'economia, de créixer per créixer? Crec fermament que hem arribat a una situació en la que hauríem de reduir la sobreproducció i el sobreconsum, ja que cada vegada en depenem més i l'economia de creixement actual està destinada a

topar contra un mur. Aquest fet és innegable, perquè la producció d'objectes de vida curta genera residus excessius, i el planeta no podrà aguantar aquesta situació eternament. A més a més, hi ha enquestes que demostren que consumim 20 vegades més que fa 150 anys, però no som pas 20 vegades més feliços. Així doncs, hauríem de fer un gir a les nostres vides i no dependre del consum constant, aferrant-nos a valors com l'amistat, l'amor i el coneixement per ser feliços sense necessitat de convertir

el nostre planeta en un producte de vida curta.

Nuria Blanco Nevado. 2nB de Batxillerat

Page 9: Curs 10-11 2n trimestre

Ítaca. Pàg. 9

EL PAYASO DEL CIRCO Siempre entretiene a la gente, siempre está de buen humor. Siempre te mira de frente su sonrisa de color. La narizota que tiene

es un pimiento morrón, y los pantalones verdes los lleva sin cinturón, por eso se le caen siempre, pues son como un flotador que nada contracorriente función detrás de función.

Cuando le preguntan, miente, porque esa es su misión. No sabe cómo se siente: ha de estar de buen humor, poner contenta a la gente haga frío, nieve o calor. Los zapatones que tiene

hacen reír: jo jo jo... y su melena de siempre parece una coliflor. No sé cómo es tan valiente, porque parece un pom pom. Tiene que sentirse alegre

aunque no sea su intención, y, cuando lo ponen verde, se ríe sin compasión. A veces no le apetece ver a los niños (¡qué horror!), pero tiene que caerse y subirse el pantalón.

Su cara, un nabo parece; su culo, un calabazón; y, si por la esquina viene, se pegará un gran morrón... Una, dos, tres, cuatro... trece... no cuentes, no, por favor; esas son todas las veces

que le dirán “tontorrón”,

para que todos los meses

pueda hacer oír su voz,

continúe hincando el diente,

pueda vivir con honor,

y siga mostrando, alegre,

su sonrisa de color.

Víctor Belmonte. 3r ESO.

Rincón de la literatura: Sant Jordi

NO POR MUCHO MADRUGAR AMANECE MÁS TEMPRANO

En un pueblo pequeñito vivía Juan Tomás, un peculiar personaje. Dicen que quien mal anda mal acaba, y eso era especialmente cierto en el caso de Juan Tomás, puesto que era cojo, deforme y no muy espabilado. Y como en todos los pueblos hay un tonto, pues eso es lo que era Juan Tomás: el tonto del pueblo. Dicen que quien canta su mal espanta, y por ello Juan Tomás se

pasaba el día cantando. Pero como el mal cantar la lluvia atrae, en el pueblo siempre llovía. Por eso la gente del pueblo tenía rabia a Juan Tomás, y no lo querían ver. Juan Tomás lo notaba, ya que a buen entendedor pocas palabras bastan, y por eso siempre estaba solo,

pues opinaba que más vale estar solo que mal acompañado, y que dos son multitud.... Así estaban las cosas, hasta que un día llegó al pueblo una caravana de circo. El primero en verla fue Juan Tomás, que se levantaba muy

pronto por las mañanas porque a quien madruga Dios le ayuda... Y Dios le ayudó porque, al acercarse a la caravana, vio practicando sobre un trapecio al ser más maravilloso que había visto en su vida. Era una muchacha ágil como una sirena, bella como un ángel. Y, como los polos opuestos se atraen, y todos los tontos tienen suerte, pues la chica también se fijó en él.(...)

Víctor Belmonte. 3r ESO A

Page 10: Curs 10-11 2n trimestre

BAD HUMANS Who are we?

We are nothing. Time does whatever he wants with us,

treat us as it pleases, he kissed us and then he kills us.

But we believe we can control him, that we will beat our enemy without a cheat,

that we can spend our time without paying a price.

Why do we think we know everything? This question is very simple:

Because we are human.

We like to think that everything is ours and we can do whatever we want with other lives,

with other things, with other wishes...

But if somebody is aware of that error,

he cannot say anything, he cannot speak,

he cannot try to fix things, he can only pray that humans use their reason

and reflect about their innate wickedness, leave aside his honor

and decide to change.

Because if he tries to explain them what they really are: animals, bad animals,

they would begin to hate him because that is what humans do.

Nuria Blanco. 2n Batx.

David da Silva 1r Batx.

Sant Jordi en llengua anglesa

Ítaca. Pàg. 10

Storm season

1939, England

Once upon a time, a girl called Daisy lived with her

family in a village in northern England. Her father was

the owner of the village field, so they were the richest

family of the place.

Daisy was a beautiful girl. She had blonde wavy hair, her

skin was pale and her eyes were bright grey. She had no

siblings, and she didn’t go to school because her parents

could afford a better teacher than the one who was

teaching in the village. So she felt alone, far away from

the kids of her age.

In 1939, Daisy was eighteen years old and she had no

friends. Excepting her own family, she only knew the servants of the house, especially the maid, called Rose.

One day, Rose proposed Daisy to go dancing at the

village festival, which took place every summer. Daisy

hesitated - because she didn’t know anyone, but at least

she accepted Rose’s proposal.

It was a sunny day. The whole village prepared the party

enthusiastically. Everyone was nervous that day. They

were poor and they needed some happiness in order to

forget their problems for one night.

Daisy’s house was a bit more far away from the other

houses. Because of that, Daisy and Rose took a carriage

to go to the party. Daisy was dressed up with one of her best dresses, and she let one to Rose, who had never been

dressed this way before.

When they arrived to the centre of the village, the priest

began his speech which was going to start the party.

Daisy and Rose sat down and listened to him. When the

priest finished, the band began to play its most famous

songs.

Everyone in the village started dancing traditional songs,

having fun in this special day. But Daisy, who didn’t

know anyone, was seeing the party away from the

dancing people. Rose, who had been with her all the time,

met some friends and went dancing with them, leaving Daisy alone by chance.

Daisy was bored, she realised that Rose wouldn’t come

with her and she was thinking about leaving the party.

But suddenly, a boy from the party saw her and left the

group. He approached to Daisy and asked her politely

what her name was. (...)

Luis Perea, 2n Batx.

Page 11: Curs 10-11 2n trimestre

Ítaca. Pàg. 11

Parla l’AMPA

SANT JORDI 1938

Avui la Pepeta i el seu grup de companys de

la residència s’hi troben amb en Manel, el

terapeuta ocupacional, al parc de la

Ciutadella. Al seu davant queda la gran font

ornamentada i el llac central que s´estén a mà

dreta. Un cop tots situats, en Manel, com a

cada dia, es disposa a començar amb la sessió

d’estimulació, però avui és un dia especial;

Manel : “ Quin dia som avui?”

Joan:” Som a l’abril “

Catalina: “Avui és Sant Jordi”

Pepeta: “El dia de la rosa i el llibre”

Teresa: “ Va!, això son bajanades”

Manel: Per tant avui som 23 d’abril, de quin

any?

Joan: “Doncs de l’any 11, 2011”

Però la Pepeta no s’hi troba a l’any 2011, i

com si de la Rous de Titànic es tractés, el seu

rostre envellit, que es reflecteix en un petit

mirall que sempre du al “bolso”, es

transforma en el semblant d’una noieta de

cutis perfecte i ulls foscos arrodonits i

alegres. La Pepeta està molt nerviosa, és un

23 d’abril de 1938, porta un llibre a les mans,

ha arribat al parc de la Ciutadella des del

carrer Princesa, un grapat de sensacions

recorren el seu cos adolescent; incertesa,

plaer, plenitud, pudor. És la seva primera cita

amb en Joan.

De sobte tot el paisatge que l’envolta

desapareix dels seus ulls i de la seva ment, un

noi molt ben plantat, d’ulls blaus i bigotis

despuntant, amb una rosa a la mà se li apropa.

La Pepeta reviu aquell moment; la calor

d’aquell dia de primavera, l’olor de llibres i

de roses, la brisa suau del vent, les olors

d’herba i d’aigua, però sobretot el gust

d’aquell petó que en Joan li va fer, els seus

llavis només es van acaronar, però aquell va

ser el petó més dolç i més esperat que mai

havia rebut. Aquella va ser una tarda

inoblidable i irrepetible; van agafar una

barqueta, es van

menjar un

entrepà, es van fer

fotos, una de molt

especial; en Joan i

la Pepeta

entrellaçant mans

i llavis davant el

gran mamut de

pedra.

Però aquell dia va

acabar i el 12 de

novembre

d’aquell mateix

any, la Pepeta era a casa els pares , quan van

trucar a la porta, en obrir-la, va veure un noi

vestit de militar molt deixat i amb un rostre

afamat, portava a les seves mans una

fotografia plena de pols, i molt atrotinada,

però en la qual encara es podien reconéixer

els que hi eren; en Joan havia mort a Mora de

l´Ebre amb una fotografia a les mans,

pregant-li al seu company de combat que li

fes arribar a la Pepeta, tot dient-li:” jo no he

pogut ser el teu San Jordi però me´n vaig

sabent que tu per a mi sí has estat la més

bonica de les roses”

Manel: “ Pepeta què tens…estàs be…

T´havies adormit…”

La Pepeta es desperta, mira la llunyania i veu

les torres bessones del Port Olímpic i a la

dreta el famós hotel Arts Ritz Carlton, que la

situen l´any 2011.

Pepeta: “ Sembla mentida fill, la vida ens

dóna el millor i ens treu el millor.. Però hem

d’estar agraïts i buscar sempre moments de

goig, de plaer, de felicitat…No podem

permetre que el nostre ressentiment per allò

que ens ha estat negat i que desitjàvem amb

tota l’ànima ens privi de poder ser feliços…

Jo n’he tingut altres dies de Sant Jordi des

d’aquell de l’any 1938”

Neus Sánchez Andrés.

Page 12: Curs 10-11 2n trimestre

Ítaca. Pàg. 12

BA-LON-CES-TO

Un año más, en la Asociación Deportiva, se ha aposta-

do por el deporte escolar, en la sección de baloncesto.

Este año, tenemos un equipo en la categoría de Cade-

te, aunque formado en un 50% por jugadores de cate-goría infantil, con lo que la gran mayoría de los en-

cuentros celebrados hasta la fecha, han sido un poco

desigualados, al encontrarnos colegios donde los ju-

gadores eran en su totalidad de categoría cadete y ya

se sabe que a estas edades, la diferencia incluso de 6

meses, puede suponer estar en inferioridad tanto física

como mental, porque a medida que transcurre el parti-

do, humanamente el equipo se viene abajo.

A pesar de lo contado, en la primera parte del campeo-

nato, jugamos una liguilla y nos clasificamos en se-

gundo lugar, con lo que un año más, estamos clasifi-cados para la final a 4 de la comarca del Baix Llobre-

gat, que se va a celebrar en Hospitalet de Llobregat ,

el próximo Sábado 7 de mayo. Aún estando en infe-

rioridad, iremos para allá con la ilusión intacta, para

ver si somos capaces

por lo menos de ganar

1 de los 2 partidos, ya

que somos conscien-tes, que nuestro año

bueno como cadetes,

llegará el año que

viene, donde nos en-

contraremos en la

situación en la que

están los colegios a

los que nos enfrenta-

mos este año.

El baloncesto, a partir de la categoría de

Cadete, es un deporte fundamentalmente intenso y de

contacto. Esperemos que aprendamos entre todos a

educarnos en estos valores para poder crecer todos

juntos y si se puede, pasarlo todavía más bien de lo

que lo estamos haciendo. Felices vacaciones.

¡ÁNIMO MARC!

Luis Perea. Monitor de Baloncesto, Institut Ítaca.

“El Punt” informa

ASSESSORIA JURÍDICA

LABORAL PER A JOVES

L’Assessoria

jurídica laboral

per a joves és un

nou recurs del

Servei

d’Informació

Juvenil El PUNT de l’Ajuntament

de Sant Boi, que

començarà el

dijous 10 de febrer de 2011.

Aquesta assessoria ofereix informació i orientació

sobre qualsevol qüestió legal que afecti els i les joves

de Sant Boi , intentant resoldre dubtes en relació als

drets i deures civils, administratius, laborals,... de

forma personalitzada, confidencial i gratuïta.

Ofereix assessorament sobre:

Contractació laboral, nòmines, acomiadaments,

subsidis , tots els drets i deures que es deriven

d’una relació laboral remunerada.

Interpretació de textos legals, tràmits i sancions

administratives.

Permisos de residència i treball, així com

qualsevol tràmit vinculat a la llei d’estrangeria.

Tramitació sobre ajuts, subvencions i beques

d’interès per a la població juvenil.

Contractes de lloguer i compra-venda d’un

habitatge, préstecs hipotecaris, ajuts i tràmits

vinculats a l’habitatge

Aquesta assessoria està adreçada a persones joves

de 16 a 35 anys. L’horari serà tots els dijous de 16 a

20 h. Per demanar cita prèvia es pot trucar al tel.

936529843 o per email a l’adreça [email protected]

o bé passar-se pel Servei d’Informació Juvenil El

PUNT, ubicat a la Factoria Jove de Can Massallera,

carrer Mallorca, 30. Aquesta assessoria no realitzarà

informes, ni tràmits, ni acompanyaments a judicis. Ofereix informació, orientació i assessorament per tal

de resoldre les dificultats legals que poden tenir els i

les joves de Sant Boi.

Cati Arenas. El Punt.

Esports

Page 13: Curs 10-11 2n trimestre

Ítaca. Pàg. 13

Orientació formativa

Jornada d’Orientació a l’Institut Ítaca

El 23 de març va tenir lloc la Jornada d’Orientació per alumnat de batxillerat. Una desena d’exalumnes del nostre

centre, que actualment cursen estudis universitaris o cicles

formatius de grau superior, van explicar detalladament les

característiques de la seva formació als nostres alumnes de

2n de batxillerat. Aquestes indicacions van ser molt útils als

futurs estudiants, donat que van explicar les dificultats i els

aspectes positius del seu present. Les explicacions van ser

seguides amb molta atenció pel nostre alumnat, evidentment,

molt interessat en el seu futur professional.

Agraïm a tots i totes els/les exalumnes la seva col·laboració i

desitgem al nostre alumnat que les xerrades hagin estat

profitoses. El nostre objectiu és que tot l’alumnat tingui la

màxima informació dels estudis posteriors al batxillerat, per

tal que la seva decisió estigui fonamentada en dades reals i

actualitzades de les diferents carreres universitàries i opcions

de formació.

José Luis Vilaplana. Coordinador de Batxillerat.

VISITA DE L’ALUMNAT

DE 2n BATXILLERAT

A LA UNIVERSITAT

DE BARCELONA (UB)

El nostre futur acadèmic ens és proper i per aquesta

raó alguns alumnes de 2º de batxillerat vam assistir

a les portes obertes de la Universitat de Barcelona

per conèixer una mica la facultat.

L’accés a la facultat és increïblement eficaç ja que

agafant l’autobús L79 només vam trigar 20 minuts.

En el meu cas, vaig anar a la facultat d’economia i

empresa i altres alumnes van anar a altres facultats.

Un cop a la facultat vam anar a l’aula magna per a

escoltar la xerrada d’orientació de la universitat. Pel

camí vam anar veient les instal·lacions de la UB

com la cafeteria o la biblioteca, i també vam poder

veure alguns alumnes fent classe tot i que no vam

poder entrar per no molestar.

La xerrada va tractar de diversos temes com, per

exemple, les carreres que ofertava la facultat així

com les places disponibles per al proper curs

2011/12 i les notes de tall que demanaven. També

van tractar d’altres temes com per exemple la possi-

bilitat que ofereix la universitat de fer classes ínte-

grament en anglès o els programes que té per a cur-

sar estudis a l’estranger.

Quan va concloure la xerrada, vam tornar a fer un

tomb per la Universitat i posteriorment ens vam

tornar cap a Sant Boi amb la satisfacció de saber

que tenim a prop una bona facultat.

Javi Simón Pérez 2 Batx. A

Page 14: Curs 10-11 2n trimestre

Ítaca. Pàg. 14

Cartells de Sant Jordi

Page 15: Curs 10-11 2n trimestre

Ítaca. Pàg. 15

Passatemps

.

Saps fer “sudokus”? Intenta completar el següent sense mirar la solució.

Miguel Ángel Velázquez. 4t ESO B

Quants autors o autores de la literatura catalana

pots trovar en aquesta sopa de lletres?

Cristina Reviejo. 4t ESO B.

S G M A R A G A L L X E

P T J B I F X S A K Y W

L U P E D R O L O P Ñ L

A H E R V E S P R I U L

T O D G Q X A F Y L K U

E C I T Y F Q H J W R L

D O G K R E Ñ G B Q T L

R F P C R U S I Ñ O L K

8 5 7 2

2 4

9 8

2 6 1 4

1 7 5 2

4 8 1 9

9 6

5 7

7 3 9 6

Page 16: Curs 10-11 2n trimestre

Notícies breus

Després de la inversió en els nous equipaments informàtics (servidor nou, xarxa...), podem dir que han

estat resolts els problemes de connectivitat detectats al primer trimestre. Els nostres coordinadors informàtics

han treballat -i treballen cada dia- intensament per tal que els ordinadors de l’alumnat disposin d’una bona connexió per accedir als llibres digitals i a tota la informació educativa d’Internet.

La Jornada de portes obertes per alumnat

d’ESO va tenir lloc el passat 19 de gener. L’afluència

de pares, mares i futurs alumnes va ser nombrosa i les explicacions donades van ser rebudes amb satisfacció

pels assistents. Les preinscripcions van ser rebudes

entre el 14 i 25 de febrer. Les llistes definitives

sortiran el 2 de maig i la matriculació tindrà lloc entre

el 6 i el 10 de juny.

El dimecres 2 de febrer van tenir lloc les

exposicions orals del treball de recerca de 2n de

batxillerat. Després de mesos d’investigacions i

d’escriure laborioses memòries, cada estudiant va haver d’exposar les seves recerques als diferents tribunals de

professorat mitjançant el suport de les noves tecnologies. El treball de recerca (un 10% de la nota del

batxillerat) té una important funció de preparar l’alumnat per afrontar nous reptes d’investigació en el seu futur

educatiu. Per altra banda, ja han estat assignats els nous treballs de recerca per alumnat de 1r de batxillerat. El

cicle continua.

El Bus de la Prevenció ens va visitar el passat 28 de febrer. Els nostres alumnes de 4t d’ESO van poder

rebre informacions importants dels riscos laborals.

Dins del pla d’orientació d’estudis, el passat 9 de febrer el nostre alumnat de 2n de batxillerat va fer una

visita a la Universitat Autònoma de Barcelona, ubicada a Bellaterra. Cada estudiant va assistir a dues

xerrades informatives, segons les seves preferències, i va rebre informació actualitzada de l’oferta de formació

universitària.

L’alumnat de 4t d’ESO i 2n de Batxillerat va fer una visita al Saló de l’Ensenyament el divendres 25 de

març. L’objectiu va ser aconseguir informacions de primera mà sobre els seus futurs estudis i la formació

necessària. Com cada any, els diversos estands van

donar respostes a les importants preguntes que planteja

el futur formatiu.

Ja tenim en funcionament el nou hort escolar. El

nou espai, diferent a l’anterior ubicació, permet

mantenir diferents cultius en un annex del pati molt

ben condicionat. Gràcies a l’empenta del Departament

de Ciències Naturals i a l’interès del nostre alumnat, ja

és possible observar en directe el creixement dels

vegetals comestibles. Enhorabona!

El proper 4 de maig tindrà lloc la Jornada de

Portes Obertes del Batxillerat. Un cop més, el nostre

centre mostrarà les seves dependències i el seu projecte

educatiu a les persones interessades a estudiar el batxillerat a l’Institut Ítaca.

Viatge de fi d’estudis de l’alumnat de 4t d’ESO. Gairebé com cada any, els nostres estudiants han triat

Itàlia com a destí del seu viatge. Entre els dies 25 i 30 d’abril, faran un recorregut per les principals ciutats

italianes. Bon viatge i que tingueu molts bons records per explicar!

INSTITUT ÍTACA.

C/Bonaventura Calopa s/n. 08830 Sant Boi de Llobregat

Telèfon: 93 6303584. Correu electrònic:

[email protected]

No em llencis a la paperera,

RECICLA’M!

INSTITUT ÍTACA, ESCOLA VERDA !

Ítaca. Pàg. 16 8 4 3 5 7 2 6 9 1

1 2 9 6 8 3 7 4 5

7 6 5 9 4 1 2 3 8

5 9 2 3 6 7 1 8 4

6 1 7 4 9 8 5 2 3

4 3 8 2 1 5 9 6 7

9 7 4 8 5 6 3 1 2

3 5 6 1 2 4 8 7 9

2 8 1 7 3 9 4 5 6