DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS · Web viewUtilització del llenguatge com a vehicle de comunicació en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Ús de diferents variants del discurs,

DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS

I.E.S. LLUÍS SIMARRO

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA

CURS 2012-13

1

Índex

1.- El Departament de Ciències Socials.....Pàg. 32.- Programacions.......................................Pàg. 43.- 1er d’E.S.O.............................................Pàg. 54.- 2on d’E.S.O............................................ Pàg. 375.- 3er d’E.S.O.............................................Pàg. 676.- 4rt d’E.S.O............................................. Pàg. 967.- Atenció Educativa (Assignatura de tercer curs d’E.S.O.)...................................Pàg. 1258.- Treball Monogràfic d’Investigació(Assignatura de quart curs d’E.S.O.)........Pàg. 1349.- Programa de Qualificació Professional Inicial. Àmbit sociolingüístic.................................. Pàg. 15110.- Història del Món Contemporani (Primer curs de Batxillerat)......................Pàg. 17211.- Història d’Espanya (Segon curs de Batxillerat)........................Pàg. 19412.- Geografia d’Espanya (Segon curs de Batxillerat)........................Pàg. 21113.-Història de l’Art (Segon curs de Batxillerat)........................Pàg. 233

2

3

1.- EL DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS

El departament de Ciències Socials de l’I.E.S. Lluís Simarro de Xàtiva està integrat pels següents professors:

- J. Manuel Cerdà Pérez, Cap de departament; professor d’àrea del 1er curs d’ESO A; professor d’Història d’Espanya dels 2ons cursos de batxillerat A i B; i professor de l’àmbit lingüístic del 2on curs del Programa de Qualificació Professional Inicial.

- Eduard Ibàñez Cardona, professor d’àrea del 3er d’ESO A; professor d’Atenció Educativa del 3er curs d’ESO B; professor d’àrea dels 4rts cursos d’ESO A, B i m; professor de Treball Monogràfic del 4rt curs d’ESO; i professor d’Àmbit Social del segon curs del Programa de Qualificació Professional Inicial.

- Inmaculada Navarro García, professora d’àrea dels 3ers cursos d’ESO C i P; professora de l’assignatura de Geografia i Història del País Valencià de 1er curs de Batxillerat A; professora d’Història de l’Art de 2on curs de batxillerat A; professora de l’assignatura de Geografia d’Espanya de 2on curs de Batxillerat A; i tutora del 2on curs de batxillerat A.

- Leonardo Ramos Villar, professor d’àrea dels 1ers cursos d’ESO B, C, i P; professor d’àrea dels 2ons cursos d’ESO, A, B, i P; i tutor del 2on curs d’ESO P.

- Antoni Ribelles Diego, professor d’àrea del 1er d’ESO B; Professor de Música dels 2ons cursos d’ESO A, B i C; i professor d’Història del Món Contemporani dels 1ers cursos de Batxillerat A i X.

- Tomàs Sanchis Cortés, professor d’àrea del 1er curs d’ESO C; professor d’àrea del 2on curs d’ESO M; tutor del 2on curs d’ESO M; i professor d’Àmbit Sociolingüístic dels 1ers cursos (Informàtica i Administratiu) del Programa de Qualificació Professional Inicial.

4

2.- PROGRAMACIONS

Per tal de facilitar la lectura i comprensió de les programacions de cada curs, el departament de Ciències Socials ha optat per oferir cadascuna de manera individualitzada. Per a això hem hagut de repetir en cadascuna aquells aspectes comuns, però com a conseqüència s’ha guanyat en claredat expositiva, de manera que cada programació de cada assignatura constitueix un tot tancat, evitant així haver d’anar saltironejant al llarg d’un llarguíssim document per tal de buscar els diferents apartats de cada curs, la qual cosa, moltes vegades, dificulta la utilització de les programacions com a eina de treball.

5

3.- PROGRAMACIÓ. CIÈNCIES SOCIALS. PRIMER CURS D’E.S.O.

ÍNDEX

Introducció.................................................................... Pàg. 6.Objectius generals d’etapa............................................ Pàg. 6.Objectius específics d’àrea........................................... Pàg. 8.Objectius específics del curs per a l’àrea de CCSS...... Pàg. 10.Competències bàsiques................................................. Pàg. 13.Continguts.....................................................................Pàg. 18.Distribució dels continguts al llarg del curs..................Pàg. 21.Metodologia i orientacions didàctiques........................ Pàg. 24.Activitats i estratègies d’ensenyament aprenentatge.... Pàg. 26.Criteris d’avaluació.......................................................Pàg. 29.Instruments d’avaluació................................................Pàg. 31.Criteris de qualificació..................................................Pàg. 31.Activitats de reforç i ampliació.....................................Pàg. 32.Avaluació del procés d’ensenyament-aprenentatge......Pàg. 33.Mesures d’atenció a l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu o amb necessitat de compensació educativa.............................................Pàg. 34.Foment de la lectura......................................................Pàg. 34.Utilització de les tecnologies d’informaciói comunicació................................................................Pàg. 35.Recursos didàctics i organitzatius.................................Pàg. 36.Activitats complementàries...........................................Pàg. 36.

6

Introducció Formalment, la present programació intenta adaptar-se a allò

establert per l’orde 45/2012 de 16 de juny de la Direcció Territorial d’Educació, que regula l’estructura de les programacions didàctiques de l’ensenyament bàsic.

Al llarg de l’ESO, l’activitat del departament de ciències socials s’estructura en l’assignatura, obligatòria al llarg dels 4 cursos de l’etapa, de “Ciències Socials. Geografia i Història”. Aquesta assignatura concedeix, cada any, un diferent protagonisme a cadascun d’eixos dos pilars de les Ciències Socials que són la Geografia i la Història.

La principal finalitat de la present programació és convertir-se en una eina de diàleg que encamine l’activitat docent del departament, oberta a la resta de sectors involucrats en l’activitat d’ensenyament-aprenentatge i en coordinació amb la resta de departaments del centre, cap a un major i millor grau d’assoliment dels objectius generals d’etapa establerts a l’article 4 del decret 112/2007 de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana, que regula el currículum per a l’ESO, així com també dels objectius específics d’àrea establerts pel mateix decret.

Objectius generals d’etapa Segons l’article 4 del decret 112/2007 de la Conselleria de Cultura

de la Generalitat Valenciana que regula el currículum per a l’ESO, els alumnes, en acabar aquesta etapa educativa, hauran de:

a) Conèixer, assumir responsablement els seus deures i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el diàleg, refermant els drets humans com a valors comuns d’una societat plural, oberta i democràtica, i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania democràtica.b) Adquirir, desenrotllar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a condició necessària per a una realització eficaç dels processos de l’aprenentatge i com a mitjà de desenrotllament personal.c) Fomentar actituds que afavorisquen la convivència en els àmbitsescolar, familiar i social.d) Valorar i respectar, com un principi essencial de la nostra Constitució, la igualtat de drets i oportunitats de totes les persones, amb independència del seu sexe, i rebutjar els estereotips i qualsevol discriminació.e) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seues relacions amb els altres, així com rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes.

7

f) Desenrotllar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per a adquirir, amb sentit crític, nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació.g) Concebre el coneixement científic com un saber integrat que s’estructura en distintes disciplines, així com conèixer i aplicar els mètodes per a identificar els problemes en els diversos camps del coneixement i de l’experiència.h) Desenrotllar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats, així com valorar l’esforç amb la finalitat de superar les dificultats.i) Comprendre i expressar amb correcció textos i missatges complexos, oralment i per escrit, en valencià i en castellà. Valorar les possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, així com les possibilitats comunicatives del castellà com a llengua comuna de totes les espanyoles i els espanyols i d’idioma internacional. Iniciar-se, així mateix, en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura d’ambdós llengües.j) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.k) Conèixer els aspectes fonamentals de la cultura, la geografia i la història de la Comunitat Valenciana, d’Espanya i del món; respectar el patrimoni artístic, cultural i lingüístic; conèixer la diversitat de cultures i societats a fi de poder valorar-les críticament i desenrotllar actituds de respecte per la cultura pròpia i per la dels altres.l) Conèixer i acceptar el funcionament del cos humà i respectar les diferències. Conèixer i apreciar els efectes beneficiosos per a la salut dels hàbits d’higiene, així com de l’exercici físic i de l’adequada alimentació, incorporant la pràctica de l’esport i l’educació física per a afavorir el desenrotllament personal i social. m) Analitzar els mecanismes i valors que regeixen el funcionament de les societats, en especial els relatius als drets, deures i llibertats de les ciutadanes i dels ciutadans, i adoptar judicis i actituds personals respecte a estos.n) Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum responsable, l’atenció dels sers vius i el medi ambient, i contribuir-ne així a la conservació i millora.o) Valorar i participar en la creació artística i comprendre el llenguatge de les distintes manifestacions artístiques, utilitzant diversos mitjans d’expressió i representació.

8

p) Analitzar i valorar, de manera crítica, els mitjans de comunicació escrita i audiovisual.

Objectius específics d’àrea Així mateix, segons l’article 4 del decret 112/2007 de la

Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana que regula el currículum per a l’ESO, i pel que fa a l’àrea específica de les Ciències Socials, els alumnes, en acabar aquesta etapa educativa, han de:

1. Identificar els processos i mecanismes que regeixen els fets socials i les interrelacions entre fets polítics, econòmics i culturals i utilitzar aquest coneixement per a comprendre la pluralitat de causes explicatives de l’evolució de les societats actuals, el paper que hòmens i dones exerceixen en elles i els seus problemes més rellevants.2. Identificar, localitzar i analitzar, a diferents escales, els elements bàsics que caracteritzen el medi físic, les interaccions donades entre ells i les que els grups humans estableixen a l’utilitzar l’espai i els seus recursos, i valorar les conseqüències de tipus econòmic, social, polític i mediambiental. Conèixer la problemàtica específica que planteja utilitzar els recursos de la Comunitat Valenciana.3. Comprendre el territori com el resultat de la interacció de les societats sobre el medi en què es desenrotllen i que organitzen.4. Conèixer, localitzar i comprendre les característiques bàsiques de la diversitat geogràfica del món i de les grans àrees socioeconòmiques, culturals i polítiques, així com els trets físics i humans d’Europa i Espanya, fent referència específica a la Comunitat Valenciana.5. Identificar i localitzar en el temps i en l’espai els processos i esdeveniments històrics rellevants de la història del món, d’Europa i d’Espanya per a adquirir una perspectiva global de l’evolució de la Humanitat amb un marc cronològic precís i elaborar-ne una interpretació que facilite la comprensió de la pluralitat de comunitats socials a què es pertany.6. Valorar la diversitat cultural manifestant actituds de respecte i tolerància cap a altres cultures i cap a opinions que no coincideixen amb les pròpies, sense renunciar per això a un parer sobre elles.7. Adquirir una visió històrica que permeta elaborar una interpretació personal del món, a través d’uns coneixements bàsics d’Història universal, europea, espanyola i de la Comunitat Autònoma Valenciana, amb respecte i valoració dels aspectes

9

comuns i els de caràcter divers, a fi de facilitar la comprensió de la possible pertinença simultània a més d’una identitat col·lectiva.8. Valorar i respectar el patrimoni natural, històric, lingüístic, cultural i artístic espanyol, i de manera particular, el de la Comunitat Valenciana, així com assumir les responsabilitats que suposa la seua conservació i millora.9. Conèixer i valorar les especials característiques de la identitat lingüística, cultural i històrica de la Comunitat Valenciana i la seua relació amb les altres comunitats autònomes de l’Estat Espanyol. 10. Comprendre els elements tècnics bàsics característics de les manifestacions artístiques en la seua realitat social i cultural per a valorar i respectar el patrimoni natural, històric, cultural i artístic, assumint la responsabilitat que suposa la seua conservació i apreciant-ho com a recurs per a l’enriquiment individual i col·lectiu.11. Adquirir i usar el vocabulari específic de les Ciències socials perquè en incorporar-lo al vocabulari habitual augmente la precisió en l’ús del llenguatge i millore la comunicació.12. Buscar, seleccionar, comprendre i relacionar informació verbal, gràfica, icònica, estadística i cartogràfica, procedent de fonts diverses, inclosa la proporcionada per l’entorn físic i social, els mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació, tractar-la d’acord amb el fi perseguit i comunicar-la als altres de manera organitzada i intel·ligible.13. Utilitzar les imatges i les representacions cartogràfiques per a identificar i localitzar objectes i fets geogràfics, i explicar la seua distribució a distintes escales, amb especial atenció al territori espanyol. Utilitzar, així mateix, fonts geogràfiques d’informació: textos escrits, sèries estadístiques, gràfics i imatges, i elaborar croquis i gràfics apropiats.14. Conèixer el funcionament de les societats democràtiques, apreciar els seus valors i bases fonamentals, així com els drets i llibertats com un èxit irrenunciable i una condició necessària per a la pau, denunciant actituds i situacions discriminatòries i injustes i mostrant-se solidari amb els pobles, grups socials i persones privats dels seus drets o dels recursos econòmics necessaris.15. Realitzar tasques en grup i participar en debats amb una

actitud constructiva, crítica i tolerant, fonamentant adequadament les opinions i valorant el diàleg com una via necessària per a solucionar els problemes humans i socials.

10

Objectius específics del primer curs d’ESO per a l’àrea de Ciències Socials

Els objectius del departament de Ciències Socials per al primer curs d’ESO s’han concretat a partir dels objectius d’etapa i àrea, atenent a:

- L’edat dels alumnes- La durada de l’etapa i el seu currículum general i d’àrea- Les possibilitats de coordinació amb els diferents departaments- Les característiques del medi físic i sociocultural de l’entorn. Són els següents:1.- Reconèixer els mecanismes essencials que regeixen el

funcionament dels fets socials i econòmics dins l’estructura de la nostra societat i, d’aquesta manera, comprendre i saber analitzar els problemes més urgents de les societats contemporànies.

2.- Conèixer les característiques de la Terra, del Sol i del Sistema Solar; explicar els moviments de rotació i de translació del nostre planeta i els factors que incideixen en l’alternança del dia i de la nit, i de les estacions.

3.- Explicar la distribució de les plaques i de les dorsals oceàniques de la Terra i identificar els agents interns i externs que intervenen en la formació del relleu.

4.- Conèixer la composició de les diferents parts que formen l’atmosfera i la funció que hi exerceix cadascuna.

5.- Analitzar la distribució de l’aigua al nostre planeta, els moviments de mars i els oceans i l’acció erosiva dels rius.

6.- Descriure el clima, la vegetació i la fauna dels diferents paisatges de la Terra (equatorial, tropical, desèrtic, mediterrani, etc.)

7.- Comparar l’estil de vida de les societats que habiten les diverses zones geogràfiques de la Terra (lapons, pastors del desert, pobles de la sabana africana, etc.

8.- Analitzar les interaccions que les societats humanes estableixen amb els seus territoris en la utilització de l’espai i en l’aprofitament dels recursos naturals, parant una atenció especial als recursos naturals de la Comunitat Valenciana i el seu aprofitament.

9.- Reconèixer els factors que determinen el temps i el clima d’un determinat territori i establir les característiques de les grans zones climàtiques de la terra.

10.- Conèixer el medi físic (relleu, clima, aigües, vegetació) de la Comunitat Valenciana, d’Espanya i d’Europa.

11.- Entendre el procés d’hominització i l’evolució cultural de la Humanitat des dels primers australopitecs fins a l’aparició de l’Homo sapiens sapiens.

11

12.- Conèixer l’estil de vida dels grups caçadors-recol·lectors de la Prehistòria i analitzar les restes materials de les seues activitats quotidianes (eines, guarniments, vestits, etc.) i les manifestacions artístiques principals.

13.- Explicar els orígens del Neolític, el desenvolupament de l’agricultura i de la ramaderia i el procés de sedentarització dels grups humans.

14.- Reconèixer la importància del desenvolupament de la metal·lúrgia, l’artesania i el comerç en l’evolució social i cultural de les societats prehistòriques.

15.- Analitzar les principals característiques de les civilitzacions egípcia i mesopotàmica (economia, societat, art, etc.) i localitzar els orígens de l’escriptura en el temps.

16.- Conèixer l’evolució històrica de la civilització grega des del naixement de la polis fins a la creació dels regnes hel·lenístics i reconèixer l’herència cultural dels grecs (art, filosofia, política, etc.), valorant-ne la contribució a la configuració de la cultura occidental.

17.- Conèixer l’evolució històrica de l’Imperi Romà, des de la fundació de Roma fins a la destitució de l’últim emperador d’Occident, i caracteritzar els trets distintius de l’organització social i econòmica, els costums, la religió i els aspectes de la vida quotidiana dels romans, ressaltant especialment les característiques de les ciutats romanes i les seues obres urbanístiques.

18.- Descriure el procés d’expansió del Cristianisme a través de l’Imperi Romà.

19.- Analitzar les causes de la crisi del segle III i de les invasions germàniques; ubicar cronològicament la fi de l’Imperi Romà d’Occident.

20.- Analitzar l’organització socioeconòmica, l’assentament i la distribució en el territori dels pobles preromans de la Península Ibèrica i, especialment, a les terres de la Comunitat Valenciana.

21.- Explicar els elements característics del procés de romanització de la Península Ibèrica i identificar els testimonis arqueològics principals de l’època romana al territori espanyol i a la Comunitat Valenciana.

22.- Conèixer l’evolució històrica i cultural de la Hispània visigoda i reconèixer les manifestacions artístiques i culturals principals dels visigots a la Península Ibèrica.

23.- Valorar la diversitat lingüística i cultural al món i al territori espanyol, i ser respectuosos i tolerants amb les actituds, les creences i les formes de vida de persones o grups que pertanyen a societats o cultures diferents de la pròpia.

24.- Entendre la relació entre els esdeveniments més significatius de la història de la Comunitat Valenciana, la història d’Espanya i la

12

Història Universal, respectant els aspectes comuns i els de caràcter divers, a fi de valorar la pertinença a diverses identitats col·lectives.

25.- Valorar la importància del patrimoni natural, lingüístic, artístic i històric d’Espanya i de la Comunitat Valenciana, assumir la responsabilitat de conservar-lo i millorar-lo, i apreciar-lo com a font de gaudi general i com a manifestació valuosa de la nostra memòria col·lectiva.

26.- Reflexionar sobre les repercussions de la intervenció humana en el medi físic tenint en compte els problemes ecològics que ens són més propers (contaminació atmosfèrica, consum d’aigua, etc.); actuar d’acord amb les possibilitats de cada individu per contribuir a la protecció i la millora del medi ambient.

27.- Valorar diferents manifestacions artístiques a partir del coneixement dels elements tècnics bàsics que les conformen i situant-les en el seu context històric.

28.- Adquirir i utilitzar el vocabulari específic de l’àrea amb precisió i rigor.

29.- Estudiar, comparar i contrastar la informació obtinguda a través de diferents fonts d’informació directa (enquestes, treballs de camp, etc.) i indirecta (vídeos, imatges, obres d’art, etc.)

30.- Utilitzar i interpretar correctament diferents instruments de treball geogràfic i històric, com les gràfiques, els mapes, les sèries estadístiques, etc.; saber interpretar l’escala gràfica i els signes convencionals que s’utilitzen en els diferents tipus de mapes (topogràfics, polítics, temàtics, etc.).

31.- realitzar petites investigacions de caràcter descriptiu, organitzant les dades i les idees; resoldre diversos problemes mitjançant l’aplicació de tècniques i procediments senzills de recerca i tractament de la informació propis de la Geografia i de la Història.

32.- Identificar i saber localitzar en el planisferi rius, oceans, mars i llacs, així com els elements més significatius del relleu de la Terra (muntanyes, planes, accidents geogràfics, etc.)

33.- reconèixer les actituds i les situacions discriminatòries que s’han produït al llarg de la història per motius de raça, sexe, religió o de qualsevol altra condició o circumstància personal o social; mostrar una actitud solidària amb els individus i els col·lectius que han estat objecte d’aquesta discriminació.

34.- Apreciar els drets i les llibertats de les persones com un èxit irrenunciable de la humanitat, denunciar les actituds discriminatòries i injustes i mostrar-se solidari amb els qui estiguen privats dels seus drets o dels recursos econòmics necessaris.

35.- Desenvolupar activitats en grup adoptant actituds col·laboratives constructives i respectuoses amb les opinions dels altres.

13

Competències bàsiquesEls anteriors objectius tenen una clara relació amb les

competències bàsiques, expressades i definides a l’annex I del Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre com els aprenentatges conceptuals i procedimentals que ha d’haver desenvolupat l’alumne en finalitzar l’ensenyament obligatori per tal d’assolir la seua realització personal, exercir una ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria i ser capaç de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida. El present apartat no pretén, doncs, ni parafrasejar el citat decret, ni resumir-lo, sinó tan sols subratllar breument les responsabilitats que els membres del departament entenem tenir en l’assoliment d’eixes competències bàsiques per part dels nostres alumnes, de manera que puga servir de diàleg amb la resta de la comunitat educativa. Tot i la nostra voluntat, entenem que aquestes responsabilitats poden ser discutibles i discutides, i, per tant, ens mostrem oberts al diàleg a fi d’un millor acompliment del nostres objectius:

1.- Competència social i ciutadanaL’àrea de les ciències socials té una gran responsabilitat, bé que no l’exclusivitat, en l’assoliment de la competència social i ciutadana. Així és manifesta en multitud d’objectius que unes vegades de manera transversal i altres de manera directament relacionada amb els continguts, apareixen en els diferents cursos. El coneixement teòric de les societats passades i presents té com a principal finalitat l’aplicació pràctica per part de l’alumnat, això és, el ple assoliment de la competència social i ciutadana que els permeta gaudir i assumir tots els drets i responsabilitats inherents a la seua condició de ciutadans. A més, el coneixement de diferents models socials ha de permetre a l’alumne una major capacitat per assumir, d’una manera conscient, els seus propis trets d’identitat, i contribuir a l’assumpció del diàleg com a principal eina per exposar i comunicar les voluntats pròpies, confrontar-les amb les dels demés i resoldre els conflictes que se’n puguen derivar. Així, l’assignatura de Ciències Socials de primer d’ESO ha de contribuir a l’assoliment de la competència social i ciutadana en aquests aspectes: o Comprensió de la realitat social, actual i històrica.o Coneixement sobre l’evolució i organització de les societats,

dels seus èxits i dels seus problemes.o Utilitzar el coneixement per desenvolupar-se socialment.

14

o Entendre els trets de les societats actuals i la seua pluralitat, així com els elements i interessos comuns de la societat en què es viu.

o Crear sentiments comuns que afavorisquen la convivència. o Adquisició d’habilitats socials com l’empatia, la valoració del

diàleg com via necessària per solucionat els conflictes, el respecte cap a persones d’opinions diferents i el treball col·laboratiu.

o Acostament a realitats socials diferents, actuals i històriques.o Valoració de l’aportació de diferents cultures.

2.- Competència en el coneixement i la interacció en el món físicPel que fa a l’assoliment de la competència en el coneixement i la interacció amb el medi físic, l’àrea de les Ciències Socials incideix de manera especial a través de la peculiar relació de la Geografia, afegint, a més, la visió diacrònica que aporta l’estudi històric. En eixe sentit, l’àrea de les Ciències Socials ha de dotar l’alumne d’una visió eminentment pràctica del món físic, preparant-lo així per a interactuar amb ell. Des de l’àrea de les ciències socials el medi físic és entès com l’espai on es desenvolupen les activitats humanes. Per tant, tant la Geografia com la Història incideixen en l’estudi del medi físic des d’una òptica diferent i complementària a l’oferta per les àrees dedicades a l’estudi del medi natural. L’estudi de les societats pretèrites i actuals, dels seus reeximents i dels seus fracassos, ha de contribuir a una millor percepció de l’espai físic i a un millor enteniment de les relacions existents entre ell i les societats que sostenen, i generar un grau de responsabilitat necessari en el manteniment de la seua sostenibilitat. L’assignatura de Ciències Socials en el primer curs de l’ESO ha de contribuir a l’assoliment de la competència en el coneixement i interacció en el món físic en els següents aspectes:o Coneixement i percepció de l’espai físic en què es

desenvolupa l’activitat humana.o Percepció i coneixement de la interacció entre espai físic,

activitats humanes i la resultant organització del territori. o Comprendre la dimensió espacial dels fets socials i la pròpia

vida.o Conèixer els procediments d’orientació, localització,

observació i interpretació dels espais i paisatges, reals o representats.

15

o Analitzar l’acció de l’ésser humà en la utilització de l’espai i dels seus recursos, dels problemes que genera i de les accions de protecció.

3.- Competència cultural i artísticaL’àrea de Ciències Socials té també una gran responsabilitat en l’assoliment de la competència cultural i artística. D’una banda com a components que són, les formacions culturals i artístiques, de les societats humanes, l’àrea ha de contribuir al seu coneixement des d’un vessant no solament històric, social i funcional, sinó també tècnic i estètic, familiaritzant a l’alumne en la lectura i gaudi de l’obra artística, i en la valoració i respecte del patrimoni cultural propi i universal. Respecte a aquesta competència l’assignatura de Ciències Socials en el primer curs de l’ESO ha de contribuir perquè els alumnes valoren les manifestacions artístiques i conesquen les obres d’art rellevants.

4.- Competència en el tractament de la informació i competència digitalLa contribució de l’àrea de les Ciències Socials a l’assoliment de la competència en el tractament de la informació i competència digital ve donada en primer lloc pel fet, ineludible, del fort impacte que les noves tecnologies estan tenint tant en les disciplines de l’àrea, la Geografia i la Història, com en els processos d’ensenyament-aprenentatge. En eixe sentit, una part de la contribució de l’àrea a aquesta competència es farà des l’àmbit de la metodologia que, per tant, serà explicada convinentment en l’apartat corresponent. També cal tenir en compte el fort component comunicatiu de les citades disciplines de geografia i Història, i la necessitat, gens nova, d’obtenció, tractament, anàlisi i transmissió de diferents tipus de dades per mitjans no textuals. L’assignatura de Ciències Socials en el primer curs de l’ESO ha de contribuir en aquesta competència en:o La recerca, obtenció i tractament de la informació.o L’assoliment de criteris de selecció de la informació amb

objectivitat, pertinença i rellevància.o Relacionar i comparar fonts, i integrar i analitzar la informació

de forma crítica.o Coneixement i interpretació de llenguatges icònics, simbòlics i

de representació.

5.- Competència en comunicació lingüística

16

A més de la utilització del llenguatge en el procés d’ensenyament-aprenentatge, l’àrea de les Ciències Socials, dotada d’un fort component informatiu, contribueix en l’assoliment per part de l’alumnat d’una sèrie d’habilitats per utilitzar diferents variants del discurs, en especial la descripció, la narració, la dissertació i l’argumentació. Altrament, també es col·labora en l’adquisició d’un vocabulari específic, tant el de caràcter bàsic, això és, aquell que hauria de formar part del llenguatge habitual de l’alumnat, com el de valor funcional en l’aprenentatge de la matèria pròpia de l’àrea. L’assignatura de Ciències Socials haurà de contribuir a l’assoliment d’aquesta competència en els següents aspectes:o Utilització del llenguatge com a vehicle de comunicació en el

procés d’ensenyament-aprenentatge.o Ús de diferents variants del discurs, concretament, la

descripció, la narració, la dissertació i l’argumentació.o Adquirir vocabulari específic que hauria de formar part del

llenguatge habitual de l’alumnat.

6.- Competència matemàticaEls objectius de l’àrea de les ciències socials també contribueixen a l’assoliment de la competència matemàtica. Tant la Geografia com la Història en fan un freqüent ús pràctic dels instruments i destreses matemàtiques com a mitjà per al registre, l’anàlisi i la comunicació dels diferents processos i fenòmens objecte d’estudi. Així, i per posar només uns exemples no exhaustius, les operacions amb nombres negatius per a la correcta ubicació temporal de les societats prehistòriques i antigues, registre i les destreses i dels de recolzar els objectius de l’assignatura, càlculs sexagesimals per a la localització geogràfica, i, en fi, càlculs de proporcions, percentatges i estadístics per aconseguir dades significatives en els estudis geogràfics i històrics. Cal afegir també que les aplicacions matemàtiques dins de l’àrea de les ciències socials, poden servir de contrapunt interessant als estudis facilitats per la pròpia assignatura de matemàtiques, pel seu caràcter eminentment pràctic orientat a uns objectius extremadament concrets. Així, l’assignatura de Ciències Socials en primer curs d’ESO ha de contribuir en l’assoliment d’aquesta competència en: o Adquisició dels sistemes bàsics de mesura quantitativa i

espacial de la realitat: operacions senzilles, magnituds, percentatges i proporcions, nocions d’estadística, ús d’escales numèriques i gràfiques, sistemes de referència i reconeixement

17

de formes geomètriques, criteris de mesura, codificació numèrica d’informació i la seua representació gràfica.

7.- Competència per aprendre a aprendreLa responsabilitat de l’àrea de les ciències socials en la competència per aprendre a aprendre, ve donada, a més de per prescripció curricular, per la ferma convicció de tots els membres del departament de què aquesta competència constitueix el paradigma de totes i és, per tant, el paradigma de tots els objectius. L’autonomia de l’individu, la lliure opció ciutadana, les habilitats necessàries per a assolir un paper actiu en la societat, suposen també la capacitat per aconseguir aquesta competència. És per això que el seu tractament en la nostra àrea ha tingut i té una forta influència en l’elecció de les metodologies utilitzades en el procés d’ensenyament-aprenentatge i, així, té el seu desenvolupament en els corresponents apartats metodològics. Així, en el primer curs d’ESO, l’assignatura de Ciències Socials ha de contribuir en l’assoliment d’aquesta competència bàsica en:o L’ús d’eines que faciliten l’aprenentatge.o Visió estratègica dels problemes.o Saber preveure i adaptar-se positivament als canvis que es

produeixen.o Buscar explicacions multicausals.o Predir efectes dels fenòmens socials.o Recollir i classificar informació obtinguda per diferents

mitjans i anàlisi d’aquesta.o Desenvolupament d’estratègies per pensar, per organitzar,

memoritzar i recuperar informació, com ara resums, esquemes o mapes conceptuals.

8.- Autonomia i iniciativa personalUn altre tant ocorre en l’assoliment de l’autonomia i iniciativa personal dels alumnes. Més que una qüestió inherent als continguts de l’àrea, és una qüestió metodològica que facilite el sorgiment i desenvolupament d’iniciatives individuals i de grup de cara a solucionar diferents problemes. Per tant, igual que el punt anterior, aquest tindrà el seu corresponent desenvolupament en el tractament de les metodologies a usar en el procés d’ensenyament-aprenentatge. En aquesta competència l’assignatura de Ciències Socials de primer d’ESO ha de contribuir en fomentar:

18

o Iniciatives de planificació i execució: idear, analitzar, planificar, actuar, revisar, comparar objectius previstos i assolits i extreure’n conclusions.

o Processos de presa de decisions en debats, treballs individuals o en grup.

ContingutsTant els continguts de l’assignatura de “Ciències Socials:

Geografia i Història” al llarg de tota l’etapa, com la seua distribució al llarg dels quatre cursos venen definits en el decret 112/2007 de la Conselleria de Cultura. Queden, per tant, en les nostres mans i pel que fa a la seua organització, només la seua distribució al llarg del curs, en funció d’una major operativitat i d’una millor relació amb els continguts de les demés assignatures.

Caldria fer, però, algunes observacions:En el moment de seleccionar i organitzar els continguts de la

nostra àrea pareix raonable tenir en compte algunes qüestions que dificulten l’aprenentatge dels alumnes i que, en general, estan relacionats amb el trànsit del pensament concret al pensament formal en aquestes edats. És per això que en Geografia s’han establert continguts més descriptius en el primer cicle (1er i 2on curs), mentre que en el segon (3er i 4rt curs) es passa a continguts explicatius de la problemàtica del món actual. Ara bé, en Història, resultaria excessivament complicat i segurament antipedagògic, trencar el característic i lògic discurs lineal d’aquesta disciplina, i així al llarg del 1er, 2on i quart curs contemplem un repàs a la llarga evolució històrica de la humanitat, des dels seus orígens fins als problemes del món actual. Això, unit a les grans transformacions cognitives que operen en els alumnes en aquestes edats, fa que s’haja d’afrontar l’estudi de les consecutives etapes de la Història des de pressupostos intel·lectuals molt diferents. Així, sembla encertat, i segurament ho és, seguir l’ordre lineal de l’evolució i estudiar en el curs final d’etapa, quan els alumnes mostren una major capacitat per a l’abstracció i per a la comprensió dels fenòmens multicausals, les fases finals de l’evolució històrica, tenint en compte la gran importància que aquests processos han tingut en la conformació del món actual i, en definitiva, de l’àmbit social. Ara bé, eixa mateixa divisió lineal relega l’estudi d’algunes fases de la història als cursos inicials de l’etapa i, per tant, a ser estudiades amb un nivell de concreció o, millor dit, d’esquematització, major. Això, que podria ser considerat un mal menor, assumible per l’ample conjunt de contingents que ha d’afrontar el programa educatiu, es mostra especialment dur en el cas de l’estudi d’algunes fases de la història rellevants per a la consciència col·lectiva

19

dels valencians, com ho és, per exemple, la seua etapa de formació i individualització com a formació socio-política. La consciència d’eixe problema no ens pot fer variar el currículum establert però sí assumir altres mesures que contribuisquen a pal·liar els seus efectes.

L’àrea de Ciències Socials, tal com prescriu el citat decret 112/2007, distribueix l’assignatura al llarg de l’ESO en dues parts diferenciades, dedicades respectivament a l’estudi de la Geografia i de la Història. En cadascun dels dos primers cursos que constitueixen el primer cicle, s’alterna l’estudi d’ambdues disciplines, mentre que durant el segon cicle es dedica el tercer curs a l’estudi de la Geografia, i el quart a l’estudi de la Història.

Pel que fa a la Geografia, el primer curs de l’E.S.O. se centra en l’estudi de la Terra i els mitjans naturals, amb especial atenció, com a nota específica d’aquesta disciplina, a la relació entre l’ésser humà i l’espai físic. Pel que fa a la Història, o estudi de les societats al llarg del temps, se centra en la seua evolució des dels orígens fins al final de l’edat antiga, amb una atenció diferenciada al paper i rellevància dels territoris peninsulars, de l’actual Comunitat Valenciana, i de l’entorn immediat a Xàtiva durant aquestes fases:

Bloc 1. Continguts Comuns- Objecte i especificitat de les Ciències Socials, de la Geografia i de la

Història en el conjunt del coneixement. Coneixement dels seus mètodes bàsics d’estudi.

- Lectura i interpretació d’imatges i mapes de diferents escales i característiques. Percepció de la realitat geogràfica per mitjà de l'observació directa o indirecta. Interpretació de gràfics i elaboració d'estos a partir de dades.

- Valoració de la diversitat de mitjans naturals de la Terra com a riquesa que cal conservar.

- Valoració de les fonts històriques per al coneixement del passat. Obtenció d’informació a través de fonts documentals, arqueològiques i d’obres d’art; classificació del tipus d’informació que proporcionen i elaboració escrita de la informació obtinguda. Utilitat de les tecnologies de la informació i la comunicació per a l’estudi de la Història.

- Coneixement del concepte de periodització en la Història: nocions elementals de temps històric. Cronologia i periodització. Localització en el temps i en el passat de períodes i esdeveniments històrics i identificació de processos d’evolució i canvi. Representació gràfica de seqüències temporals.

20

- Identificació de causes i conseqüències de fets i processos històrics; diferenciació d’aquestes segons la seua naturalesa.

- Interpretació dels elements bàsics que caracteritzen les manifestacions artístiques més rellevants en el seu context històric.

- Valoració de l’herència cultural i del patrimoni artístic com a riquesa que cal preservar.

Bloc 2. La Terra i els mitjans naturals- La Terra, un planeta del Sistema Solar

o Els moviments de la terra i els seus efectes. o La representació de la Terra. Aplicació de tècniques

d’orientació geogràfica.o La Terra: composició i estructura. Les plaques tectòniques:

distribució i dinàmica.o Caracterització i distribució en l’espai de continents, oceans,

mars, unitats del relleu i rius en el món, a Europa i a Espanya. El relleu dels fons oceànics.

o L’atmosfera i els fenòmens atmosfèrics.o El clima: elements, factors, característiques i distribució.

Aigües i formacions vegetals. Els riscos climàtics en la Comunitat Valenciana.

- Localització i caracterització dels principals mitjans naturals, amb especial atenció al territori espanyol i europeu.

o Parcs naturals i reserves marines de la Comunitat Valenciana. Observació i interpretació d’imatges representatives d’aquestos.

o Els grans espais naturals del món. Regions polars i subpolars, serralades alpines, espais tropicals, zona temperada.

o La varietat natural de l’espai europeu. La configuració del relleu, els climes i els paisatges vegetals, les xarxes hidrogràfiques. El medi físic espanyol en el context natural d’Europa, amb particular referència a la Comunitat Valenciana.

- Els grups humans i la utilització del medi: anàlisi de les seues interaccions.

o Riscos naturals, degradació i polítiques correctores.o Problemàtica de la Comunitat Valenciana.o Presa de consciència de les possibilitats que el medi ofereix i

disposició favorable per a contribuir al manteniment de la biodiversitat i a un desenvolupament sostenible.

21

Bloc 3.- Societats prehistòriques, primeres civilitzacions i Edat Antiga.

- El procés d’hominització. La Prehistòria: periodització i concepteo Caçadors i recol·lectorso Canvis produïts per la revolució neolítica. L’edat dels metalls.o Aspectes significatius de la Prehistòria a la Península Ibèrica.o La presència humana a la Península Ibèrica: Atapuerca i Cova

Negra.o L’art Prehistòric. L’art rupestre. Altamira i la Valltorta.

- Les primeres civilitzacions urbanes. Egipte i Mesopotàmia.- El món clàssic: Grècia i Roma

o Grècia: fonaments de la cultura europea.o La polis. La democràcia atenesa.o L’Hel·lenisme. Art i cultura: anàlisi de manifestacions

artístiques significatives.- La civilització romana: la unitat del món mediterrani

o La República i l’Imperi.o El cristianisme.o Els pobles germànics.o La fi de l’Imperi romà i fraccionament de la unitat

mediterrània.o Art i cultura: anàlisi de manifestacions artístiques

significatives.- Pobles preromans: la Cultura Ibèrica en el territori de l’actual

Comunitat Valenciana- La Hispània romana

o Conquesta i romanització.o La ciutat i la forma de vida urbana.o La romanització. La presència romana en terres valencianes.o Origen i expansió del cristianisme.o Les invasions germàniques i la fi de l’Imperi romà.o Art romà a Hispània: manifestacions artístiques significatives.o La Hispània visigoda. El regne visigot. L’art visigot: anàlisi de

manifestacions artístiques significatives.

Distribució dels continguts al llarg del curs. El llibre de text escollit pel Departament de Ciències Socials com

a recolzament de l’alumnat durant el primer curs de l’ESO és el corresponent del projecte ÀGORA de l’editorial Vicens Vives, el qual distribueix els continguts abans expressats en un total de 15 Unitats Didàctiques o Temes, els huit primers dedicats a l’estudi de la geografia i els set restants als de la Història. L’obligació de segmentar aquestes

22

unitats en tres parts per tal de adaptar el seu estudi al calendari escolar, dividit en tres avaluacions, comporta haver de dividir el bloc dedicat a l’estudi de la Geografia que, així, seria impartit durant la primera avaluació i durant una part de la segona, i, alhora, dividir els continguts impartits durant la segona avaluació, que comptaria amb unes unitats didàctiques de l’àrea de Geografia i unes altres de l’àrea d’Història. Qualsevol altra distribució no aconseguiria superar aquesta circumstància sense anar en detriment d’una d’elles.

Primera avaluació TEMA 1: LA TERRA, UN PLANETA DEL SISTEMA SOLAR1.- La Terra, un punt a l’univers.2.- El planeta Terra.3.- Rotació de la Terra: els dies i les nits4.- La Translació de la terra: les estacions de l’any

TEMA 2: LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA: ELS MAPES1.- La Latitud i la Longitud2.- La representació de la Terra3.- Els mapes. Les escales i els signes convencionals

TEMA 3: LES FORMES DE LA TERRA1.- La capa externa de la terra2.- Agents interns de formació del relleu3.- Agents externs de formació del relleu4.- Els continents5.- Un món de muntanyes i planes6.- Un món d’illes, penínsules i golfs7.- El relleu d’Europa8.- El relleu d’Espanya

TEMA 4: RIUS I MARS1.- L’aigua a la natura2.- El problema de l’aigua3.- Oceans, mars, rius i llacs de la Terra4.- La dinàmica oceànica5.- Rius d’Europa i de la Península Ibèrica

TEMA 5: EL TEMPS I EL CLIMA1.- L’atmosfera2.- La temperatura3.- La humitat de l’aire i les precipitacions

23

4.- La pressió atmosfèrica i el vent

Segona avaluacióTEMA 6: CLIMES I PAISATGES DE LA TERRA1.- Climes de la Terra.2.- Zona càlida: paisatge equatorial.3.- Zona càlida: paisatge tropical.4.- Zona càlida: paisatge desèrtic.5.- Zones temperades: paisatge oceànic.6.- Zones temperades: paisatge mediterrani.7.- Zones temperades: paisatge continental.8.- Zones fredes: paisatge polar i paisatge d’alta muntanya.

TEMA 7: CLIMES I PAISATGES D’EUROPA I ESPANYA1.- Climes i paisatges d’Europa.2.- Climes i paisatges d’Espanya.3.- El relleu i les aigües de la Comunitat Valenciana.

TEMA 8: SOCIETAT I MEDI AMBIENT1.- La terra és un ecosistema.2.- Riscos naturals.3.- Riscos provocats per l’acció humana.4.- El medi ambient urbà.5.- L’explotació dels recursos naturals i el desenvolupament sostenible.

TEMA 9: LA PREHISTÒRIA1.- Els primers éssers humans.2.- El Paleolític: la caça i la recol·lecció.3.- L’art de les cavernes.4.- El neolític: la producció d’aliments.5.- L’edat dels metalls.6.- La Prehistòria a la Península Ibèrica

TEMA 10: LES PRIMERES CIVILITZACIONS: MESOPOTÀMIA I EGIPTE1.- Mesopotàmia, terra entre dos rius.2.- L’art mesopotàmic.3.- Egipte, el Nil i el desert.4.- L’Egipte dels faraons.5.- La religió egípcia.6.- El temple, residència dels déus.

24

7.- Les tombes egípcies.

Tercera avaluacióTEMA 11: EL MÓN GREC1.- El naixement del món grec.2.- Les polis gregues.3.- Les colonitzacions gregues.4.- La democràcia atenesa.5.- L’esplendor d’Atenes.6.- La Grècia hel·lenística

TEMA 12: L’IMPERI ROMÀ1.- Els orígens de Roma.2.- La Roma republicana.3.- Roma a la conquesta de la Mediterrània.4.- Una societat urbana.5.- La prosperitat agrícola i comercial.6.- Orígens i difusió del cristianisme.7.- La crisi de l’Imperi romà.

TEMA 13: HISPÀNIA ROMANA1.- Invasions i colonitzacions2.- Els pobles preromans; ibers i celtes.3.- La conquesta romana d’Hispània.4.- Hispània, província romana.5.- El llegat de Roma.

TEMA 14: L’HERÈNCIA DE LA CULTURA CLÀSSICA1.- La religió grega i la romana.2.- La cultura clàssica.3.- L’arquitectura grega.4.- L’arquitectura romana.5.- L’escultura, la ceràmica i la pintura a Grècia.6.- L’escultura, la pintura i el mosaic a Roma.

TEMA 15: LA FRAGMENTACIÓ DEL MÓN ANTIC1.- Els regnes germànics2.- L’Imperi bizantí.3.- La Hispània visigòtica.4.- Carlemany.

Metodologia i orientacions didàctiques

25

En el marc de la Programació Docent, els centres han de precisar, en cada Curs, els objectius que garanteixen les competències bàsiques, segons el currículum, assumir-los com a objectius del centre i determinar la participació de cadascuna de les àrees del currículum en la consecució de les competències.

El caràcter multidisciplinari de moltes de les competències s’allunya de la concepció del currículum com un conjunt de compartiments estancs entre les diverses àrees i matèries i, per això, requereix una coordinació d’actuacions docents en les quals el treball en equip ha de ser una constant.

El desenvolupament de la Programació Docent de Centre requereix tant processos de formació i elaboració reflexiva i intel·lectual per part de l’equip docent, com diversos mètodes de treball cooperatiu. Aquests mètodes han de ser respectuosos amb la diversitat dels docents, però han de generar il·lusió per col·laborar en un projecte comú en el qual cadascú aportarà la seua millor experiència professional i aprendrà i compartirà coneixements amb altres companys.

El desenvolupament de competències va acompanyat d’una pràctica pedagògica exigent tant per a l’alumnat com per al professorat. Per a l’alumnat, perquè s’ha d’implicar en l’aprenentatge i ha d’adquirir les habilitats que li permetran construir els seus propis esquemes explicatius per comprendre el món on viu, construir la seua identitat personal, interactuar en situacions variades i continuar aprenent.

El docent haurà de buscar situacions pròximes als alumnes perquè aquests puguen aplicar, en diferents contextos, els continguts dels quatre sabers que conformen cadascuna de les competències (saber, saber fer, saber ser i saber estar). Així mateix, crearà contextos i situacions que representen reptes per als alumnes, que els conviden a qüestionar-se els seus sabers actuals, que els obliguen a ampliar la perspectiva i a contrastar les seues opinions amb les dels seus companys, a justificar i a interpretar amb rigor, etc.

Per treballar les competències bàsiques relacionades amb el domini emocional i les habilitats socials tindran un especial protagonisme les activitats de planificació i d’execució de tasques en grup que afavorisquen el diàleg, l’escolta, la cooperació i la confrontació d’opinions.

La forma d’avaluar el nivell de competència assolit serà a través de l’aplicació dels coneixements i les habilitats treballades. Ara bé, cal tenir en compte que les competències suposen un domini complet de l’activitat en qüestió; no són només habilitats, malgrat que aquestes sempre estiguen presents.

El departament de Ciències Socials de l’I.E.S. Lluís Simarro pretén tenir en compte en la seua activitat docent el caràcter constructiu

26

de l’aprenentatge cognitiu de l’alumnat sense menystenir la transmissió del conjunt de coneixements que caracteritza les Ciències Socials i, més concretament, les disciplines de la Geografia i la Història, davant la impossibilitat del seu descobriment autònom.

Així doncs, la metodologia proposta comporta l’anàlisi prèvia de la programació de cada unitat didàctica i el seu tractament amb la finalitat de sotjar les idees prèvies de l’alumnat sobra cadascuna per tal de constituir el punt de partida del procés d’ensenyament-aprenentatge. Sobre eixa mobilització dels coneixements previs, ens assegurarem que els alumnes construesquen aprenentages significatius mitjançant noves memoritzacions comprensives i possibilitant també la construcció d’altres per si mateixos. Les activitats propsades aniran encaminades a eixe objectiu principal i, paral·lelament a la introducció de ls alumnes amb els mètodes específics de l’historiador i el geògraf. Al final de cada unitat, la realització d’un mapa conceptual de la mateixa així com les corresponents proves d’avaluació haurien de permetre establir en cada cas el grau d’objetius assolits en cadascuna.

Activitats i estratègies d’ensenyament i aprenentatgeTema 1. La Terra, un planeta del sistema solar.Estudiarem en aquest tema la Terra i la seua situació en l'Univers

prestant especial atenció a les seues característiques físiques i al seu entorn més immediat, és a dir, el Sistema Solar.

Com a principal objectiu, tractarem d’establir les relacions existents entre les estacions i la successió del dia i la nit, d’una banda, i els moviments de rotació i translació de la Terra, per l’altra. Per assolir aquest objectiu serà fonamental la interpretació de diferents tipus de il·lustracions i gràfics.

Tema 2. La representació de la Terra: els mapes.En aquest tema ens centrarem en la representació de la Terra

mitjançant l'estudi de les coordenades geogràfiques, els mapes i l'aplicació de les noves tecnologies en aquestes representacions.

El tema té un doble vessant. Es tracta tant de conèixer els models bàsics de representació de la Terra com, al mateix temps, utilitzar un plànol i desenvolupar les capacitats d’orientació a l’espai físic.

Tema 3. Les formes de la Terra.Ens centrarem en aquest tema en la capa externa de la Terra

mitjançant l'estudi del relleu i els continents. Farem especial atenció a la identificació i descripció dels grans elements o parts estructurals de la Terra, principalment les capes que formen la Terra i els funcionament de les plaques de la litosfera. Després relacionarem aquests elements

27

estructurals amb els agents geològics, particularment amb els interns com els volcans o els terratrèmols.

Després identificarem les principals muntanyes, planes, illes i accidents costaneres del món. També analitzarem els relleus del nostre entorn: Europa i Espanya.

Tema 4. Rius i mars.Aquest tema es dedica a l'estudi de l'aigua en la naturalesa: els

oceans i les seues dinàmiques, mars, rius i llacs. Pararem esment al tema del consum i aprofitament de l'aigua i als rius i mars d'Europa i Espanya.

L’anàlisi de diferents il·lustracions i mapes serà clau per comprendre tants els fenòmens relacionats amb l’aigua, com la dinàmica oceànica o el cicle de l’aigua, i per conèixer la distribució de l’aigua dolça i salada al planeta.

Tema 5. Temps i Clima.Aquest tema se centra en l'estudi de l'atmosfera, el temps i el

clima. Estudiarem l'efecte hivernacle, la temperatura i pressió atmosfèriques, el vent, la humitat de l'aire i les precipitacions.

També ens centrarem en les representacions gràfiques de diferents aspectes relacionats amb el clima, com són els climogrames o els mapes climàtics.

Tema 6. Climes i paisatges de la Terra.Estudiarem en aquest tema els diferents climes i paisatges de la

Terra. El tema s’estructura en tres grans parts. Primer s’identifiquen els factors que incideixen en la configuració de zones climàtiques a la Terra.

En segon lloc s’identifiquen les zones climàtiques existents a la Terra. Finalment es caracteritzen, amb el recolzament de diferents documents gràfics, les característiques de cada zona climàtica de la Terra.

Tema 7. Climes i paisatges d’Europa i d’Espanya.Treballarem en aquest tema els climes i els paisatges d'Espanya i

Europa. Prestarem especial atenció al relleu, les aigües, els climes i els paisatges d'Espanya. Ens detindrem especialment en els paisatges humanitzats d'Espanya.

En relació a aquest darrer punt comentarem com interactuen l’ésser humà i el medi. L’entorn natural determina la forma de vida de la població d’un espai geogràfic determinat i, al mateix temps, els éssers humans modifiquen sempre el seu entorn.

Tema 8. Societat i medi ambient.L'eix central del tema és l'estudi de l'ecosistema terrestre prestant

especial atenció als perills que l’amenacen i la possibilitat d’adoptar nous models de desenvolupament econòmic i social molt menys agressius amb l’entorn.

28

Uns dels objectius prioritaris del tema és que l’alumnat prenga consciència de la seua responsabilitat envers el planeta i adopte conductes en favor d’un ús sostenible dels recursos naturals.

Pel que fa al medi físic de la Comunitat Valenciana, analitzarem els aspectes climàtics i l'entorn natural de la Comunitat Valenciana. Per a això estudiarem el relleu, el clima, la vegetació i la fauna de la nostra Comunitat. L’alumnat es familiaritzarà, a més a més, amb la interpretació de mapes temàtics i climogrames.

Finalment, a partir dels continguts estudiats al tema, insistirem en la necessitat de prendre consciència de la importància de valorar i tenir cura de l’entorn natural, tant el més pròxim com de la Comunitat en general, i de la vegetació i dels animals que formen part dels ecosistemes valencians.

Tema 9. La prehistòria.Treballarem com eren i vivien els primers pobladors. Per a això

estudiarem les etapes de la Prehistòria: el Paleolític, el Neolític i l'Edat dels Metalls. També analitzarem l'art rupestre i els megàlits.

Ens detindrem amb especial èmfasi a l’ordenació temporal dels esdeveniments històrics i les diferents formes de mesurar i establir una cronologia dels fets històrics. També ens aproparem a la vida quotidiana dels éssers humans a la Prehistòria amb l’ajuda d’il·lustracions que recreen aspectes de l’economia, la societat i els costums d’aquests períodes.

Tema 10. Les primeres civilitzacions: Mesopotàmia i Egipte.L'objecte d'estudi d'aquest tema són dues de les civilitzacions

antigues més importants: Egipte i Mesopotàmia. Estudiarem les ciutats, els imperis i l'art mesopotàmic, així com la situació geogràfica d'Egipte, la vida, la religió i l'art funerari en l'època dels faraons.

Juntament amb recreacions històriques representades a il·lustracions, ens aproparem a l’etapa històrica estudiada mitjançant l’anàlisi d’imatges de diferents restes arqueològiques i monumentals d’aquest període. També iniciarem l’alumnat en la interpretació de mapes històrics.

Tema 11. El món grec.En aquest tema estudiarem el món grec: els seus orígens i

expansió, la seua organització política, la seua vida i costums. Després tractarem també la figura d’Alexandre Magne.

L’anàlisi de mapes, restes arqueològiques o monumentals i diferents il·lustracions que recreen la vida quotidiana dels grecs seran claus per a comprendre la civilització hel·lenística.

Tema 12. Les terres valencianes en temps de les colonitzacions.

29

En aquest tema estudiarem les societats i cultura dels pobles preromans, els cartaginesos i la conquista de Roma. Finalment ens centrarem en la romanització de la Comunitat Valenciana.

Com a eix central del tema tractarem d’establir la importància que el posicionament geoestratègic de les terres valencianes va tenir al llarg de l’Edat Antiga.

Tema 13. L'Imperi Romà.Aquest tema gira entorn de Roma. Estudiarem la seua evolució

històrica: la monarquia, la República i l'Imperi. Ens fixarem en la seua expansió i el seu declivi així com la seua organització social i econòmica. Pararem esment també als orígens del cristianisme.

Ens ajudarem de recreacions històriques representades a il·lustracions i, també, ens aproparem a l’etapa històrica estudiada mitjançant l’anàlisi d’imatges de diferents restes arqueològiques i monumentals d’aquest període. També desenvoluparem la capacitat de l’alumnat per a interpretar mapes històrics.

Tema 14. L'herència de la cultura clàssica.L'objecte d'estudi d'aquest tema és l'herència que romans i grecs

van deixar. Estudiarem les seues religions, la seua filosofia, el seu dret, les seues arts i la seua arquitectura.

Ens detindrem de forma molt especial em la caracterització de diferents construccions gregues i romanes, assenyalant els seus principals elements constructius, així com als principals trets de l’escultura grega i romana. També ens assegurarem que l’alumnat és conscient de la vigència de la cultura grecorromana a la nostra civilització actual.

Tema 15. La Hispània romana.Aquest tema se centra en l'estudi de la presència romana a la

Península Ibèrica i l'herència cultural que aquesta presència va deixar. Ens assegurarem que l’alumnat coneix el patrimoni i el llegat

cultural que els romans van deixar tant a la Península Ibèrica com, en particular, a la Comunitat Valenciana.

Tema 16. La fragmentació del món antic.Estudiarem la fragmentació del món antic després de la caiguda de

l'Imperi romà. Ens detindrem en els regnes germànics, l'Imperi bizantí i la Hispània visigoda.

Prestarem especial atenció a la caracterització de les esglésies visigodes i a les altres manifestacions d’aquesta civilització, com l’orfebreria.

Criteris d’avaluació 1.- Conèixer el planeta Terra: forma, dimensions i condicions

essencials que fan possible la vida.

30

2.- Localitzar llocs o espais en un mapa utilitzant dades de coordenades geogràfiques i obtenir informació sobre l’espai representat a partir de la llegenda i la simbologia.

3.- Localitzar en un mapa els elements bàsics que configuren el medi físic de la Comunitat Valenciana, d’Espanya, d’Europa i del planeta (oceans i mars, continents, unitats de relleu, zones climàtiques i rius) i caracteritzar els trets que predominen en un espai concret.

4.- Comparar els trets físics que configuren els grans mitjans naturals del planeta, amb especial referència a Europa, Espanya i la Comunitat Valenciana, localitzant-los en l’espai i relacionant-los amb les possibilitats que ofereixen als grups humans.

5.- Identificar alguns casos en què l’acció humana provoca impactes sobre el medi natural reconeixent, a escala mundial, a Europa, a Espanya i a la Comunitat Valenciana, problemes rellevants relacionats amb el medi ambient, explicar les seues causes i efectes, i aportar propostes d’actuacions que poden contribuir a la seua millora.

6.- Utilitzar les unitats cronològiques i les nocions d’evolució i canvi, aplicar-les a fets i processos referits a la Prehistòria i Història Antiga del món i de la Península Ibèrica, amb especial referència a l’àmbit de l’actual Comunitat Valenciana.

7.- Comprendre el procés d’hominització i l’evolució cultural de la humanitat fins a l’aparició de l’escriptura. Conèixer i destacar el significat de l’art rupestre llevantí.

8.- Explicar els canvis que va suposar la revolució Neolítica en l’evolució de la humanitat i valorar la seua importància i les seues conseqüències en comparar-los amb els elements que van conformar les societats anteriors.

9.- Conèixer els trets que caracteritzen les primeres civilitzacions històriques, i destacar la seua importància cultural i artística.

10.- Analitzar els aspectes originals de la civilització grega, així com les seues aportacions a la civilització occidental.

11.- Caracteritzar els trets de la civilització romana. Distingir i situar en el temps i en l’espai les cultures que es van desenvolupar a la Península Ibèrica durant l’Antiguitat i valorar la transcendència de la romanització i les pervivències del seu llegat a Espanya, amb especial referència a l’àmbit de l’actual Comunitat Valenciana.

12.- Analitzar l’art clàssic i aplicar aquest coneixement a l’anàlisi d’algunes obres i autors representatius.

13.- Identificar els aspectes bàsics dels principals pobles, societats i cultures que es van desenvolupar en l’àmbit de l’actual Comunitat Valenciana durant la prehistòria, les colonitzacions mediterrànies i el període clàssic grecoromà.

31

14.- Adquirir una comprensió bàsica del període visigot com a pont entre la Hispània romana i l’Edat Mitjana.

15.- Obtenir i emprar informacions rellevants sobre els temes estudiats. Relacionar les informacions, valorar-les i combinar-les per explicar fets històrics i espacials. Consultar les diverses fonts disponibles i utilitzar les noves tecnologies de la informació.

16.- Conèixer les principals manifestacions artístiques i culturals per valorar el seu significat com a patrimoni històric, especialment les que es refereixen a l’àmbit de l’actual Comunitat Valenciana.

17.- Elaborar, individualment o en grup, treballs i exposicions orals sobre temes de la matèria, utilitzant el vocabulari pertinent i la correcció formal adequada.

18.- Utilitzar, interpretar i elaborar distints tipus de mapes, croquis, gràfics i taules estadístiques, i servir-se’n com a font d’informació i mitjà d’anàlisi i síntesi.

Instruments d’avaluacióAvaluació InicialEl test d’avaluació inicial serveix de recordatori dels conceptes i

procediments treballats en l’etapa anterior. A més, mitjançant el test d’avaluació inicial de cada tema pretenem conèixer el punt de partida de l’alumne a partir del qual ha de començar a construir i assolir les competències del present curs, valorant per a cadascun dels aspectes avaluables si els coneixements són suficients, si s’han de millorar o si es desconeixen per complet.

Avaluació Contínua Mitjançant el procés docent del dia a dia a l’aula anirem

descobrint el grau d’assoliment dels continguts, valorant si estan completament assolits, si no ho estan en absolut o quin tipus de dificultats es manifesten.

Avaluació Final: L’avaluació final s’entén com el conjunt de proves diagnòstiques del procés d’ensenyament-aprenentatge, mitjançant les quals es determina el grau d’assoliment de cada aprenentage: si s’ha assolit o no, o en quins aspectes necessita reforçar-se.

El quadern de classeEl quadern de classe és un instrument essencial per avaluar el grau

d’assoliment per part de l’alumne dels continguts de la matèria, dels conceptuals, però fonamentalment dels procedimentals i actitudinals. És també un element clau per tal d’avaluar el seguiment i el grau de compromís de l’alumne amb l’assignatura, i importantíssim per tal de diagnosticar i corregir possibles actituds que influisquen negativament en l’assoliment dels objectius.

Exercicis i exàmens

32

La importància dels exercicis i exàmens com a instruments d’avaluació rau en el seu caràcter no exclusiu. Serveixen per confirmar els criteris ja besllumats mitjançant la dinàmica docent del dia a dia o, en cas contrari, per detectar dificultats o capacitats que, altrament, poden romandre ocultes. Des del departament es recomana la realització del major nombre possible d’exercicis i proves, amb un mínim de dos exàmens per avaluació.

Criteris de qualificacióA més dels criteris d’avaluació, s’estableixen com a requisits

imprescindibles per a una avaluació positiva els següents:- La realització del quadern de treball i la seua presentació en els

terminis assenyalats. - La realització i presentació dels treballs específics que se li hagen

encomanat a l’alumne.- Realització de les proves escrites.

El departament ha cregut convinent quantificar el valor dels diferents instruments d’avaluació:

- Actitud i comportament de l’alumne front a l’assignatura, els materials didàctics, els companys i el professor: 10 %.- Quadern de treball i treballs específics (ortografia, estil, comprensió,

vocabulari, etc.) i pràctiques procedimentals: 40 % de la qualificació de l’avaluació trimestral o final.

- Proves i exercicis conceptuals orals o escrits: 50 % de la qualificació de l’avaluació trimestral o final.

Als alumnes amb Adaptació Curricular Individualitzada, se’ls variarà els percentatges exigibles quant als continguts, que quedaran de la següent manera:

- Continguts conceptuals: 30 % de la nota final.- Continguts procedimentals: 50 % de la nota final.- Continguts actitudinals: 20 % de la nota final.Aquests alumnes seguiran sempre el temari programat per a cada

nivell, però el nivell exigit variarà en funció de l’adaptació que, en tot cas, haurà d’estar especificada.

L’absentisme escolar, entès com a inassistència reiterada i injustificada a classe, es penalitzarà amb la pèrdua d’un 20 % de la nota d’avaluació en cada trimestre. Aquesta penalització s’aplicarà quan la inassistència supere el 20 % de les hores lectives.

Activitats de reforç i ampliacióTema 1: La Terra. Un planeta del Sistema Solar

33

Sistema Solar: activitats de reforç 4, 6 i 7 i activitat d’ampliació 2.Planeta Terra: Activitats de reforç 1 i 2. Paral·lels i meridians: Activitat de reforç 3.Fusos horaris: Activitat d’ampliació 1.L’efecte diferencial del sol en la Terra i en el curs anual: Activitat de reforç 5.Tema 2: La representació de la Terra. Els mapesCoordenades geogràfiques: Activitat de reforç 5.Localització geogràfica: Latitud i Longitud: Activitat d’ampliació 2.Les projeccions cartogràfiques: Activitat de reforç 3.Lectura i interpretació d’escales: Activitats de reforç 4 i 5.Reconeixement i lectura de mapes: Activitat de reforç 6, 7 i 8.Evolució històrica de la cartografia: Activitat de reforç 8.Tema 3: Les formes de la Terra: La constitució de la Terra: Activitat de reforç 1.La deriva continental: Activitat de reforç 2 i activitat d’ampliació 2.Volcans i terratrèmols: Activitat de reforç 3.Els mapes conceptuals: Activitat de reforç 5.Les formes de relleu: Activitat de reforç 4.Localització geogràfica dels continents: Activitat de reforç 6.Principals formes de relleu del món: Activitat de reforç 1 i 7.Principals formes de relleu peninsular: Activitat de reforç 4.Tema 4: Rius i mars Els Rius: Activitats de reforç 1 i 2.El cicle de l’aigua: Activitat d’ampliació 3.Oceans, mars i rius del planeta: Activitats de reforç 3 i 5.Els moviments dels mars i oceans: Activitats de reforç 1 i 4.Els rius peninsulars: Activitat de reforç 6.Tema 5: El temps i el climaL’atmosfera: Activitat de reforç 1.La capa d’ozó: Activitat d’ampliació 2.Factors del clima: Activitat de reforç 2.Taules de dades: Activitat d’ampliació 1.Les precipitacions: Activitat de reforç 3.Vents i pressió atmosfèrica: Activitats de reforç 4 i 5.Les zones climàtiques de la Terra: Activitat de reforç 1 i 2.Els climogrames: Activitat d’ampliació 1.El clima tropical: Activitat de reforç

Avaluació del procés d’ensenyament aprenentatge

34

El departament de Ciències Socials pretén analitzar tots els aspectes del procés educatiu de manera contínua, retroalimentant-lo mitjançant l’aportació d’informacions precises que permeten reestructurar l’activitat, bé en algun dels seus aspectes com en el seu conjunt. Per això, i davant la complexitat de la tasca el departament té previst, per al present curs, realitzar un protocol d’actuació que concrete el sistema d’avaluació del procés d’ensenyament-aprenentatge en una sèrie de mesures i un calendari d’actuació, de manera que siga practicable per al curs 2013-14.

Mesures d’atenció a l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu o amb necessitat de compensació educativa.


És de suma importància captar, com més prompte millor, els alumnes que requereixen necessitats específiques de suport educatiu. Per això l’avaluació inicial resulta una eina imprescindible, a partir de la qual i mitjançant l’observació directa a classe, hauríem de detectar durant el primer mes de classe l’alumnat implicat i que, en funció de les seues particularitats, podríem classificar en tres grups:

Alumnes amb necessitats educatives especials. Alumnes d’incorporació tardana al nostre sistema

educatiu. Alumnes amb altes capacitats intel·lectuals.

S’ha de tenir en compte que l’atenció a aquests tres grups no ha de desvirtuar la intenció fonamental del centre en general i el de cada curs en particular, que és l’educació integral de tots els alumnes, la qual s’hauria de palesar en la integració de tot l’alumnat. La resposta, en coordinació amb el Departament d’Orientació del Centre, es concretarà en l’establiment i seguiment de l’adaptació curricular pertinent i en la utilització dels recursos humans i materials establerts pel centre o institucionals en general.

Foment de la lecturaLa lectura és un factor primordial per al desenvolupament de les

competències bàsiques i la comprensió lectora un element imprescindible per a l’assoliment dels objectius de qualsevol matèria, i, per tant, també dels de la nostra àrea. Així, estímul de la lectura i augment de la comprensió lectura han de constituir dos dels nostres

35

objectius, però són alhora els mitjans per aconseguir la resta d’objectius específics de l’àrea.

A l’espera que estiga enllestit el Pla de Centre per al Foment de la Lectura, on es definisquen els objectius específics, la planificació i temporalització, i els recursos materials, humans i organitzatius, el departament de Ciències Socials ha adoptat una sèrie de mesures per tal de treballar en la nostra àrea la comprensió lectora de l’alumnat i estimular l’interès i l’hàbit de la lectura, tal com prescriu la Llei orgànica 2/2006 d’Educació. Aquestes mesures són:- En principi proposem reduir al màxim el nombre de lectures

obligades al llarg del curs, supeditant-les en tot cas a les propis necessitats de l’àrea. Açò que, aparentment, pot semblar una contradicció, no ho és: sovint, el nombre de lectures obligades que, al llarg d’un curs, ha de realitzar un alumne a causa de l’opinió generalitzada que cada àrea o assignatura ha d’imposar algun llibre de lectura per trimestre, és tan gran que impossibilita el seu compliment, obliga en molts casos a una lectura mecànica dels textos imposats, per tal d’eixir del pas, i, quasi sempre, fa que els alumnes es prenguen la lectura més com un deure feixuc que com un gaudi. Per tant, les lectures obligades, com a treball a realitzar en casa, es reduiran a aquelles imposades pels objectius propis de l’àrea. En tot cas, les lectures hauran de ser apropiades a l’edat i capacitats dels alumnes per tal d’aconseguir l’objectiu proposat des del currículum d’àrea i també la finalitat de crear l’hàbit de lectura en els alumnes.

- En cada unitat didàctica o tema s’inclourà un exercici de lectura i comprensió lectora que en servisca d’introducció. Es procurarà que el text treballat siga un fragment d’un obra literària o divulgativa relacionada amb el tema, però que, alhora, suscite en els alumnes l’interès per continuar la lectura. Per això haurem de procurar que les obres escollides estiguen a la disposició dels alumnes en la biblioteca del centre.

Utilització de les tecnologies d’informació i comunicacióA l’actualitat la generalització de l’ús de les Tecnologies de la

Informació i la Comunicació (TIC) fan necessari que els educands es familiaritzen amb aquesta nova realitat com a element essencial de la seua formació i com a una part del coneixement de l’entorn.

Per la pròpia característica de les TIC, presents en qualsevol àmbit de la vida quotidiana, eixa necessitat no pot ser contemplada com un objectiu d’una àrea docent determinada. En canvi la seua aplicació en les àrees no tecnològiques pot entropessar amb alguns entrebancs derivats, moltes vegades, de la pròpia velocitat de renovació de les TIC. És per això que cal, per poder donar una resposta adequada als alumnes, una

36

actitud activa per part del professorat per tal d’adaptar al procés educatiu l’ús de les TIC.

L’ús de les TIC com una eina docent ha de contribuir a l’assoliment per part de l’alumnat de les competències d’aprendre a aprendre i d’autonomia i iniciativa personal, en quant que els introdueix en un conjunt de possibilitats moltes vegades no contemplades per ells mateixos.

Però per poder donar resposta a eixa demanda dels nostres alumnes cal una voluntat, primer, d’adaptació als nous mitjans i, després, d’aplicació dels coneixements en la pràctica docent. El Departament de Ciències Socials es compromet públicament en l’assoliment d’aquesta voluntat per a:- Potenciar la familiarització de l’alumnat amb els entorns

comunicatius i socials que suposen les TIC en la seua més ampla accepció.

- Desenvolupar la pròpia tasca educativa a través de l’ús dels nous mitjans i eines que aporten les TIC.

Recursos didàctics i organitzatiusEl departament compta amb diferents recursos didàctics com són una col·lecció cartogràfica i de mapes històrics i conceptuals, un fons de recursos audiovisuals (pel·lícules, documentals, etc.). Tots aquests recursos estan pendents de catalogar. Així mateix el departament compta amb dues aules dotades de connexió a Internet i de canó projector d’imatges. Igualment hem aconseguit dotar algunes aules de grup amb aquest darrer recurs, i esperem aconseguir universalitzar-lo a totes les aules.

Activitats complementàries- Visita al BIOPARK, en València, durant el 1er trimestre, entre el 17

i el 20 de desembre.- Visita a la València històrica, durant el segon trimestre, entre el 25 i

el 27 de març.

37

4.- PROGRAMACIÓ. CIÈNCIES SOCIALS. SEGON CURS D’E.S.O.

INDEX

Introducció.................................................................... Pàg. 38Objectius generals d’etapa............................................ Pàg. 38.Objectius específics d’àrea........................................... Pàg. 40.Objectius específics del curs per a l’àrea de CCSS...... Pàg. 42.Competències bàsiques................................................. Pàg. 46.Continguts.....................................................................Pàg. 51Distribució dels continguts al llarg del curs..................Pàg. 57.Metodologia i orientacions didàctiques........................ Pàg. 58.Activitats i estratègies d’ensenyament aprenentatge.... Pàg. 60.Criteris d’avaluació.......................................................Pàg. 60.Instruments d’avaluació................................................Pàg. 61.Criteris de qualificació..................................................Pàg. 62.Activitats de reforç i ampliació.....................................Pàg. 63.Avaluació del procés d’ensenyament-aprenentatge......Pàg. 63.Mesures d’atenció a l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu o amb necessitat de compensació educativa.............................................Pàg. 63.Foment de la lectura......................................................Pàg. 64.Utilització de les tecnologies d’informaciói comunicació................................................................Pàg. 65.Recursos didàctics i organitzatius.................................Pàg. 65.Activitats complementàries...........................................Pàg. 66.

38








39


40





41



42

Objectius específics del curs per a l’àrea de Ciències Socials1.- Reconèixer els mecanismes essencials que regeixen el

funcionament dels fets socials i econòmics dins de l’estructura de la nostra societat i, així, comprendre i saber analitzar els problemes més importants de les societats contemporànies.


3.- Estudiar, comparar i contrastar la informació adquirida a través de diferents fonts d’informació directa (enquestes, treballs de camp, etc.) i indirecta (vídeos, imatges, obres d’art, etc.).

4.- Manejar i interpretar correctament diferents instruments de treball geogràfic i històric com les gràfiques, els mapes, les sèries estadístiques, etc.; saber interpretar l’escala gràfica i els signes convencionals que s’empren en els distints tipus de mapes (físics, polítics, històrics, etc.).

5.- Elaborar croquis, senzills gràfics, organigrames i mapes conceptuals per representar els fenòmens històrics i geogràfics treballats.

6.- Realitzar petites investigacions de caràcter descriptiu, organitzant les dades i les idees; i resoldre diversos problemes mitjançant l’aplicació de tècniques i procediments senzills de busca i tractaments de la informació propis de la Geografia i de la Història.

7.- Reconèixer les peculiaritats del coneixement científic sobre els assumptes socials, i valorar el rigor i l’objectivitat en la busca de dades i la investigació de tot tipus d’informacions sobre el medi natural i social.

8.- Comparar les característiques de les societats rurals, industrials i postindustrials.

9.- Classificar els distints tipus de ciutats existents segons els sistemes de producció i les activitats econòmiques que se’n practiquen.

10.- Descriure els índex de benestar d’Europa, d’Espanya i de la Comunitat Valenciana.

11.- Identificar el sistema urbà de les ciutats del món, Espanya i la Comunitat Valenciana.

12.- Identificar la distribució de la població en el planeta, Espanya i la Comunitat Valenciana; entendre el concepte de densitat de població i especificar els factors que condicionen la distribució.

13.- Diferenciar entre població rural i urbana en el món i a Espanya.

14.- Explicar les conseqüències del progressiu envelliment de la població mundial i valorar les possibles conseqüències dels desequilibris actuals i futurs.

43

15.- Conèixer les distintes fases de l’evolució de la població mundial, comparant els règims demogràfics dels països desenvolupats i dels països subdesenvolupats.

16.- Explicar el model de transició demogràfica i les conseqüències de l’actual envelliment de la població en els països desenvolupats, fent especial atenció en les sèries estadístiques de la Comunitat Valenciana i d’Espanya.

17.- Analitzar les característiques de la població de la Comunitat Valenciana i d’Espanya: índex de natalitat i fecunditat, taxa de mortalitat, creixement vegetatiu, esperança de vida, piràmides d’edat, distribució en el territori, etc.

18.- Descriure el model demogràfic dels països rics i pobres així com explicar les causes i les conseqüències de les seues dinàmiques.

19.- Realitzar activitats relacionades amb l’estudi demogràfic: elaborar i interpretar piràmides de població, realitzar càlculs de densitat de població, interpretar sèries estadístiques, etc.

20.- Entendre els conceptes de taxa de natalitat, taxa de mortalitat i taxa de creixement natural; saber-los calcular correctament i valorar la informació que ens aporten.

21.- Comprendre les causes dels moviments migratoris i classificar els distints tipus de migracions segons les causes que les motiven, el destí al que es dirigeixen, la seua forma i la seua durada.

22.- Identificar els fluxos migratoris en l’actualitat i analitzar l’evolució dels moviments migratoris a Espanya i la Comunitat Valenciana

23.- Reflexionar sobre les conseqüències que generen els moviments migratoris en els territoris emissors i receptors d’immigrants, valorant la necessitat d’adoptar polítiques migratòries que afavorisquen la integració i eviten els conflictes entre la societat emissora i receptora.

24.- Definir la població activa i establir la seua distribució per sectors econòmics en el planeta i Espanya.

25.- Valorar la incorporació de la dona al món laboral.26.- Comprendre els diversos indicadors del desenvolupament

econòmic i social, i establir les principals diferències entre les grans àrees desenvolupades de la terra i els Països del Tercer Món.

27.- Saber en què consisteix l’actual globalització dels mercats i dels processos productius, i descriure la nova divisió internacional del treball.

28.- Reconèixer la importància de l’evolució dels mitjans de transport i les noves tecnologies de la informació i la comunicació en el món de l’economia.

29.- Ordenar els esdeveniments històrics en eixos cronològics i localitzar-los en l’espai per tal d’adquirir una perspectiva global de

44

l’evolució històrica de la humanitat que tinga en compte els processos de canvi permanència.

30.- Conèixer els orígens de l’Islam, identificar els seus preceptes bàsics i analitzar les diferents fases de la seua expansió després de la mort de Mahoma.

31.- Saber com es va produir la conquesta àrab de la Península Ibèrica, indicant les batalles, les dates i els personatges més representatius d’aquest període.

32.- Localitzar en un eix cronològic les distintes etapes de la història d’Al-Andalus i comparar el sistema polític i l’organització estatal d’Al-Andalus des de l’època del l’Emirat Dependent fins als Regnes de Taifes.

33.- Conèixer l’evolució política, econòmica i cultural del regne de Granada.

34.- Reconèixer els distints grups que formaven la societat d’Al-Andalus i comprendre les causes de les conversions religioses.

35.- Analitzar les causes i l’evolució de la Reconquesta així com el procés de repoblament dels territoris ocupats, localitzant en el mapa les etapes més importants.

36.- Conèixer l’art i la cultura de les diferents comunitats que convivien a la Península: jueus, mossàrabs, mudèjars, etc.

37.- Conèixer la base econòmica d’Al-Andalus i identificar els cultius i les innovacions tècniques que els àrabs introduïren en la Península.

38.- Reconèixer els edificis i monuments més emblemàtics d’Al-Andalus.

39.- Enumerar les grans aportacions de la cultura musulmana al món occidental, així com els seus principals científics i filòsofs.

40.- Analitzar els elements que, des de la mort de Carlemany, propiciaren el naixement del feudalisme.

41.- Explicar la composició i els trets distintius dels distints estaments de la societat medieval: mode de vida, nivell de riquesa, activitats econòmiques, etc.

42.- Entendre els pactes de fidelitat i vassallatge que establien els distints grups socials que integraven el sistema feudal.

43.- Descriure distints edificis característics del món rural de l’Edat Mitjana: el castell, el monestir, els habitatges dels camperols, etc.

44.- Saber com estava organitzada l’Església en l’Edat Mitjana, quins eren els seus principals ordes, i valorar la importància d’aquesta institució en l’Europa cristiana.

45.- Explicar els trets distintius de l’art romànic a Europa i Espanya en les seues diverses manifestacions: arquitectura, escultura i pintura.

45

46.- Conèixer els orígens de la ciutat medieval, identificar els seus principals edificis i reconèixer les activitats econòmiques que se desenvolupaven en el seu interior, dedicant una especial atenció al funcionament dels gremis.

47.- Identificar i localitzar en el mapa les principals rutes comercials i centres mercantils de l’Edat Mitjana.

48.- Conèixer la composició i les formes de vida dels distints grups socials que habitaven la ciutat medieval, adonant-se de la nova classe social: la burgesia.

49.- Analitzar les causes del renaixement cultural de les ciutats en el segle XIII i valorar la funció cultural i ideològica de les Universitats a partir d’aquest moment.

50.- Comprendre les noves necessitats religioses de la vida urbana en l’Edat Mitjana i valorar la funció dels Ordes Mendicants en aquest període històric.

51.- Explicar els trets distintius de l’art gòtic a Europa, Espanya i la Comunitat Valenciana en les seues diverses manifestacions: arquitectura, escultura i pintura.

52.- Conèixer les causes de la crisis de la Baixa Edat Mitjana.53.- Identificar les característiques i l’evolució dels regnes

cristians des del segles XII fins als de l’Edat Mitjana.54.- Descriure la forma de govern i les institucions dels Estats

cristians des del segle XII fins a finals de l’Edat Mitjana.55.- Conèixer els orígens i l’evolució de la Corona de Castella i de

la Corona d’Aragó, adonant-se de l’expansió política i econòmica de la Corona d’Aragó en el Mediterrani occidental.

56.- Desenvolupar l’evolució històrica del Regne de València en l’Edat Mitjana.

57.- Comprendre els principis de l’Humanisme i del Renaixement, tant a Europa com a Espanya, així com explicar la renovació espiritual que va representar la reforma luterana i la Contrareforma catòlica.

58.- Establir les característiques estètiques del Renaixement així com observar i analitzar obres característiques d’aquest estil artístic en els seus diversos vessants europeus, amb especial atenció a les obres que trobem a Espanya.

59.- Reconèixer les bases ideològiques i l’estructuració social de la monarquia autoritària tant a Europa com a Espanya a través de l’exposició de l’articulació de la monarquia dels reis Catòlics a Espanya.

60.- Desenvolupar la política interior i exterior de la Monarquia dels Àustries, fent atenció al descobriment del Nou Món i observant especialment la història de la Comunitat Valenciana al llarg d’aquests anys.

46

61.- Analitzar les característiques i l’estètica del Barroc, amb especial atenció a les obres espanyoles.

62.- Entendre la relació entre els esdeveniments més significatius de la història de la Comunitat Valenciana, la història d’Espanya i la Història Universal, respectant els aspectes comuns i els de caràcter divers, a fi de valorar la pertinença a vàries identitats col·lectives.

63.- valorar la diversitat lingüística i cultural en el món i ser respectuosos i tolerants amb les actituds, creences i formes de vida de persones o grups que pertanyen a societats o cultures diferents a la pròpia.

64.- Reconèixer les actituds i situacions discriminatòries que han tingut lloc al llarg de la història per raó de raça, sexe, religió... o de qualsevol altra condició o circumstància personal o social, i mostrar una actitud solidària amb els individus i col·lectivitats que han sigut objecte d’aquesta discriminació.

65.- Mostrar-se solidari front els grans desequilibris demogràfics i econòmics dels països subdesenvolupats.

66.- Apreciar els drets i llibertats de les persones com un triomf irrenunciable de la humanitat, denunciar les actituds discriminatòries i injustes i mostrar-se solidari amb aquells que estan privats dels seus drets o dels recursos econòmics necessaris.


competències bàsiques, expressades i definides a l’annex I del Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre com els aprenentatges conceptuals i procedimentals que ha d’haver desenvolupat l’alumne en finalitzar l’ensenyament obligatori per tal d’assolir la seua realització personal, exercir una ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria i ser capaç de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida. El present apartat no pretén, doncs, ni parafrasejar el citat decret, ni resumir-lo, sinó tan sols subratllar breument les responsabilitats que els membres del departament entenem tenir en l’assoliment d’eixes competències bàsiques per part dels nostres alumnes, de manera que puga servir de diàleg amb la resta de la comunitat educativa. Tot i la nostra voluntat, entenem que aquestes responsabilitats poden ser discutibles i discutides, i, per tant, ens mostrem oberts al diàleg a fi d’un millor acompliment del nostres objectius:

1.- Competència social i ciutadanaL’àrea de les ciències socials té una gran responsabilitat, bé que no l’exclusivitat, en l’assoliment de la competència social i ciutadana.

47

Així és manifesta en multitud d’objectius que unes vegades de manera transversal i altres de manera directament relacionada amb els continguts, apareixen en els diferents cursos. El coneixement teòric de les societats passades i presents té com a principal finalitat l’aplicació pràctica per part de l’alumnat, això és, el ple assoliment de la competència social i ciutadana que els permeta gaudir i assumir tots els drets i responsabilitats inherents a la seua condició de ciutadans. A més, el coneixement de diferents models socials ha de permetre a l’alumne una major capacitat per assumir, d’una manera conscient, els seus propis trets d’identitat, i contribuir a l’assumpció del diàleg com a principal eina per exposar i comunicar les voluntats pròpies, confrontar-les amb les dels demés i resoldre els conflictes que se’n puguen derivar. Per a segon curs d’ESO, l’assignatura de Ciències Socials ha de contribuir en l’assoliment d’aquesta competència bàsica per part dels alumnes mitjançant:o La comprensió del concepte de temps històric.o Identificar la relació multicausal d’un fet històric i les seues

conseqüències.o Conèixer les grans etapes i els principals esdeveniments de

l’Edat Mitjana i l’Edat Moderna.o Comprendre el funcionament de les societats, el seu passat

històric, la seua evolució i transformacions.o Desenvolupar l’empatia mitjançant la comprensió de les

accions humanes del passat.o Expressar-se de manera assertiva i mostrar una actitud

favorable al diàleg i al treball cooperatiu.

2.- Competència en el coneixement i la interacció en el món físicPel que fa a l’assoliment de la competència en el coneixement i la interacció amb el medi físic, l’àrea de les Ciències Socials incideix de manera especial a través de la peculiar relació de la Geografia, afegint, a més, la visió diacrònica que aporta l’estudi històric. En eixe sentit, l’àrea de les Ciències Socials ha de dotar l’alumne d’una visió eminentment pràctica del món físic, preparant-lo així per a interactuar amb ell. Des de l’àrea de les ciències socials el medi físic és entès com l’espai on es desenvolupen les activitats humanes. Per tant, tant la Geografia com la Història incideixen en l’estudi del medi físic des d’una òptica diferent i complementària a l’oferta per les àrees dedicades a l’estudi del medi natural. L’estudi de les societats pretèrites i actuals, dels seus reeximents i dels seus fracassos, ha de contribuir a una millor percepció de

48

l’espai físic i a un millor enteniment de les relacions existents entre ell i les societats que sostenen, i generar un grau de responsabilitat necessari en el manteniment de la seua sostenibilitat. Així, l’assignatura de Ciències Socials en el segon curs de l’ESO contribueix a l’assoliment d’aquesta competència en preparar els alumnes per:o Identificar i localitzar els àmbits geopolítics, econòmics i

culturals en què s’emmarquen els esdeveniments de l’Edat Mitjana i l’Edat Moderna.

o Conèixer els diferents usos de l’espai i dels recursos que han fet les societats al llarg dels períodes històrics estudiats.

3.- Competència cultural i artísticaL’àrea de Ciències Socials té també una gran responsabilitat en l’assoliment de la competència cultural i artística. D’una banda com a components que són, les formacions culturals i artístiques, de les societats humanes, l’àrea ha de contribuir al seu coneixement des d’un vessant no solament històric, social i funcional, sinó també tècnic i estètic, familiaritzant a l’alumne en la lectura i gaudi de l’obra artística, i en la valoració i respecte del patrimoni cultural propi i universal. L’assignatura de Ciències Socials en segon curs d’ESO contribueix en que els alumnes assolisquen aquesta competència en: o Comprendre la funció que les arts han tingut i tenen en la vida

dels éssers humans.o Reconèixer els diferents estils de l’art medieval i modern i els

valors estètics que expressen.o Analitzar obres d’art de manera tècnica i identificar el context

històric que explica la seua aparició.o Desenvolupar una actitud activa en relació amb la conservació

i la protecció del patrimoni artístic.

4.- Competència en el tractament de la informació i competència digitalLa contribució de l’àrea de les Ciències Socials a l’assoliment de la competència en el tractament de la informació i competència digital ve donada en primer lloc pel fet, ineludible, del fort impacte que les noves tecnologies estan tenint tant en les disciplines de l’àrea, la Geografia i la Història, com en els processos d’ensenyament-aprenentatge. En eixe sentit, una part de la contribució de l’àrea a aquesta competència es farà des l’àmbit de la metodologia que, per tant, serà explicada convinentment en

49

l’apartat corresponent. També cal tenir en compte el fort component comunicatiu de les citades disciplines de geografia i Història, i la necessitat, gens nova, d’obtenció, tractament, anàlisi i transmissió de diferents tipus de dades per mitjans no textuals. La contribució de l’assignatura de Ciències Socials en segon curs per a l’assoliment d’aquesta competència permet a l’alumnat:o Relacionar i comparar la informació procedent de diferents

fonts: escrites, gràfiques, audiovisuals, etc.o Contrastar la informació obtinguda i desenvolupar u

pensament crític i creatiu.o Elaborar la informació transformant les dades recollides i

traduint-les a un altre format o llenguatge. o Emprar les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la

informació i la comunicació en la cerca i processament de la informació.

5.- Competència en comunicació lingüísticaA més de la utilització del llenguatge en el procés d’ensenyament-aprenentatge, l’àrea de les Ciències Socials, dotada d’un fort component informatiu, contribueix en l’assoliment per part de l’alumnat d’una sèrie d’habilitats per utilitzar diferents variants del discurs, en especial la descripció, la narració, la dissertació i l’argumentació. Altrament, també es col·labora en l’adquisició d’un vocabulari específic, tant el de caràcter bàsic, això és, aquell que hauria de formar part del llenguatge habitual de l’alumnat, com el de valor funcional en l’aprenentatge de la matèria pròpia de l’àrea. En el segon curs de l’ESO, l’assignatura de Ciències Socials contribueix en l’assoliment d’aquesta competència en:o Utilitzar adequadament el vocabulari propi de les ciències

socials per construir un discurs precís.o Desenvolupar l’empatia i interessar-se per conèixer i escoltar

opinions diferents de la pròpia.o Utilitzar diferents versions del discurs, en especial la

descripció i l’argumentació.o Llegir i interpretar textos de tipologia diversa, llenguatges

icònics, simbòlics i de representació.o Escoltar, analitzar i tenir en compte opinions diferents de la

pròpia amb sensibilitat i esperit crític.

6.- Competència matemàtica

50

Els objectius de l’àrea de les ciències socials també contribueixen a l’assoliment de la competència matemàtica. Tant la Geografia com la Història en fan un freqüent ús pràctic dels instruments i destreses matemàtiques com a mitjà per al registre, l’anàlisi i la comunicació dels diferents processos i fenòmens objecte d’estudi. Així, i per posar només uns exemples no exhaustius, les operacions amb nombres negatius per a la correcta ubicació temporal de les societats prehistòriques i antigues, registre i les destreses i dels de recolzar els objectius de l’assignatura, càlculs sexagesimals per a la localització geogràfica, i, en fi, càlculs de proporcions, percentatges i estadístics per aconseguir dades significatives en els estudis geogràfics i històrics. Cal afegir també que les aplicacions matemàtiques dins de l’àrea de les ciències socials, poden servir de contrapunt interessant als estudis facilitats per la pròpia assignatura de matemàtiques, pel seu caràcter eminentment pràctic orientat a uns objectius extremadament concrets. L’assignatura de Ciències Socials contribueix a l’assoliment d’aquesta competència en el segon curs de l’ESO en:o Elaborar i interpretar eixos cronològics.o Analitzar i comprendre les dades quantitatives recollides en

taules, gràfics i diagrames.o Fer càlculs matemàtics de nombres enters i percentatges per

arribar a conclusions quantitatives.

7.- Competència per aprendre a aprendreLa responsabilitat de l’àrea de les ciències socials en la competència per aprendre a aprendre, ve donada, a més de per prescripció curricular, per la ferma convicció de tots els membres del departament de què aquesta competència constitueix el paradigma de totes i és, per tant, el paradigma de tots els objectius. L’autonomia de l’individu, la lliure opció ciutadana, les habilitats necessàries per a assolir un paper actiu en la societat, suposen també la capacitat per aconseguir aquesta competència. És per això que el seu tractament en la nostra àrea ha tingut i té una forta influència en l’elecció de les metodologies utilitzades en el procés d’ensenyament-aprenentatge i, així, té el seu desenvolupament en els corresponents apartats metodològics. Així, l’assignatura de Ciències Socials en segon curs d’ESO contribueix a l’assoliment d’aquesta competència en:o Desenvolupar una visió estratègica dels problemes, anticipar

possibles escenaris i conseqüències futures de les accions individuals i socials.

51

o Cercar explicacions multicausals per comprendre els fenòmens socials i avaluar-ne les conseqüències.

o Utilitzar diferents estratègies per organitzar, memoritzar i recuperar la informació: esquemes, resums, etc.

o Participar en debats i contrastar les opinions personals amb les de la resta de companys.

o Desenvolupar el gust per l’aprenentatge continu i l’actualització permanent.

8.- Autonomia i iniciativa personalUn altre tant ocorre en l’assoliment de l’autonomia i iniciativa personal dels alumnes. Més que una qüestió inherent als continguts de l’àrea, és una qüestió metodològica que facilite el sorgiment i desenvolupament d’iniciatives individuals i de grup de cara a solucionar diferents problemes. Per tant, igual que el punt anterior, aquest tindrà el seu corresponent desenvolupament en el tractament de les metodologies a usar en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Amb tot, l’assignatura de Ciències Socials en segon curs de l’ESO haurà de contribuir a l’assoliment d’aquesta competència per part dels alumnes en: o L’assumpció de responsabilitats i presa de decisions respecte

al procés de resolució de les activitats presentades.o Interpretació adequada de les particularitats de cada situació i

de cada problema estudiat.o Saber argumentar de manera lògica i coherent les explicacions

dels conceptes i els fenòmens estudiats.o Autoregular l’aprenentatge propi, prendre consciència d’allò

que se sap i del que falta per aprendre, i realitzar autoavaluacions de la feina pròpia.




nostra àrea pareix raonable tenir en compte algunes qüestions que dificulten l’aprenentatge dels alumnes i que, en general, estan relacionats

52

amb el trànsit del pensament concret al pensament formal en aquestes edats. És per això que en Geografia s’han establert continguts més descriptius en el primer cicle (1er i 2on curs), mentre que en el segon (3er i 4rt curs) es passa a continguts explicatius de la problemàtica del món actual. Ara bé, en Història, resultaria excessivament complicat i segurament antipedagògic, trencar el característic i lògic discurs lineal d’aquesta disciplina, i així al llarg del 1er, 2on i quart curs contemplem un repàs a la llarga evolució històrica de la humanitat, des dels seus orígens fins als problemes del món actual. Això, unit a les grans transformacions cognitives que operen en els alumnes en aquestes edats, fa que s’haja d’afrontar l’estudi de les consecutives etapes de la Història des de pressupostos intel·lectuals molt diferents. Així, sembla encertat, i segurament ho és, seguir l’ordre lineal de l’evolució i estudiar en el curs final d’etapa, quan els alumnes mostren una major capacitat per a l’abstracció i per a la comprensió dels fenòmens multicausals, les fases finals de l’evolució històrica, tenint en compte la gran importància que aquests processos han tingut en la conformació del món actual i, en definitiva, de l’àmbit social. Ara bé, eixa mateixa divisió lineal relega l’estudi d’algunes fases de la història als cursos inicials de l’etapa i, per tant, a ser estudiades amb un nivell de concreció o, millor dit, d’esquematització, major. Això, que podria ser considerat un mal menor, assumible per l’ample conjunt de contingents que ha d’afrontar el programa educatiu, es mostra especialment dur en el cas de l’estudi d’algunes fases de la història rellevants per a la consciència col·lectiva dels valencians, com ho és, per exemple, la seua etapa de formació i individualització com a formació socio-política. La consciència d’eixe problema no ens pot fer variar el currículum establert però sí assumir altres mesures que contribuisquen a pal·liar els seus efectes.


Pel que fa a la Geografia, el segon curs se centra en els apartats de Geografia Humana en els seus vessants demogràfics i urbanístics, com una continuació natural a la Geografia física estudiada el curs anterior. Igualment, pel que fa a la Història, se segueix el discurs cronològic realitzat durant el curs anterior, amb l’estudi de la història medieval i moderna del món des d’un vessant occidental, parant una especial

53

atenció a Europa, la Península Ibèrica, la Comunitat Valenciana i l’entorn immediat a Xàtiva durant aquestes fases:

Bloc 1. Continguts comuns- Interpretació dels factors que expliquen les dinàmiques

demogràfiques al llarg del temps, la seua diversitat espacial, els contrastos estructurals i els processos d’integració sociocultural.

- Lectura i interpretació de dades i gràfics demogràfics; transformació d’informació estadística en informació gràfica.

- Localització en el temps i en l’espai de períodes i esdeveniments històrics. Identificació de nocions de simultaneïtat i evolució. Representació gràfica de seqüències temporals.

- Estudi de causes i conseqüències en els fets i processos històrics distingint la seua naturalesa. Identificació de la multiplicitat causal en els fets socials. Anàlisi del paper social dels hòmens i de les dones en la història.

- Obtenció d’informació de fonts documentals i iconogràfiques i elaboració escrita d’aquella.

- Coneixement d’elements bàsics que configuren els estils artístics i interpretació d’obres significatives.

- Valoració de l’herència cultural i del patrimoni artístic com a riquesa que cal preservar amb la col·laboració de tots.

- Busca de la relació entre processos històrics de l’època medieval o moderna i el temps present.

- La importància del patrimoni documental per a l’estudi de la Història: els grans arxius històrics nacionals.

Bloc 2. Població i societat- La població

o Creixement, règims demogràfics, moviments migratoris i distribució.

o Aplicació dels conceptes bàsics de demografia a la comprensió de les tendències actuals del creixement de la població. Anàlisi i valoració de les seues conseqüències en el món i a Espanya, amb referència específica a la Comunitat Valenciana.

o Les estructures demogràfiques. Diferències segons nivells i models de desenvolupament.

o La població espanyola. Evolució i distribució. Contrastos regionals. La població de la Comunitat Valenciana.

- Les societats actualso Estratificació social.

54

o La diversitat dels grups humans.o Processos de canvi i conflicte social.o Caracterització de la societat europea i espanyola, amb

especial referència a la Comunitat Valenciana.o Immigració i integració. Anàlisi i valoració de les diferències

culturals.- L’espai urbà

o Urbanització del territori en el món actual i jerarquia urbana.o Funcions i identificació espacial de l’estructura urbana.o Forma de vida i problemes urbans.o Les ciutats espanyoles: creixement demogràfic i

transformacions espacials. Anàlisi de les ciutats de València, Castelló i Xàtiva.

Bloc 3. Les societats preindustrials- Edat Mitjana

o Bizanci. L’Islam i l’expansió del món islàmic. L’Imperi de Carlemany. El naixement d’Europa. Art i cultura.

o La societat, l’economia i el poder en l’Europa feudal: senyors, clergues i llauradors. El ressorgir de la ciutat i de l’intercanvi comercial. Burgesia i organització gremial. El paper de l’Església.

o Europa del segle XI al XV. L’expansió (segles XI al XIII). La crisi (segles XIV al XV). El pensament medieval: monestirs i universitats. L’art romànic i l’art gòtic.

o La península Ibèrica en l’Edat Mitjana: Al-Andalus. Evolució política, econòmica i social: emirat, califat i regnes de taifes. Els regnes de taifes en l’àmbit de l’actual Comunitat Valenciana. Cultura i art. La forma de vida en les ciutats musulmanes.

o La Península Ibèrica en l’Edat Mitjana. La configuració dels regnes peninsulars: panoràmica general i evolució territorial. Reconquesta i repoblació. Les institucions polítiques. Jaume I i Jaume II. El Regne de València. L’art preromànic espanyol. Art romànic i art gòtic a Espanya. El gòtic valencià. La forma de vida en les ciutats cristianes. L’art mudèjar. Les tres cultures: cristiana, musulmana i jueva.

- Edat Modernao L’estat modern a Europa. L’enfortiment del poder reial.

Renaixement i Reforma. Humanisme i crisi religiosa.o Evolució política i econòmica en la Península Ibèrica. La

monarquia dels Reis Catòlics. El Regne de València en el

55

segle XV. L’expansió europea: les Illes Canàries. El descobriment i la colonització d’Amèrica i el seu impacte econòmic.

o L’Espanya del segle XVI. L’Europa de Carles V. La monarquia hispànica de felip II. Art i cultura en el segle XVI.

o La lluita per l’hegemonia i el relleu del poder polític: L’Europa del barroc. Transformacions polítiques i econòmiques. L’Europa de Westfalia. El Regne de València entre les Germanies i l’expulsió dels moriscos. La crisi de la monarquia dels Àustria. El segle d’Or: art i cultura.

o La colonització americana: organització territorial, transformacions econòmiques i socials. Art i cultura en l’Amèrica Hispana.


a recolzament de l’alumnat durant el segon curs de l’ESO és el corresponent del projecte ÀGORA de l’editorial Vicens Vives, el qual distribueix els continguts abans expressats en un total de 16 Unitats Didàctiques o Temes. Per tal de mantenir el major lligam possible amb el discurs lineal dels temes d’Història estudiats durant el curs anterior, hem cregut més adient començar la primera avaluació amb l’estudi d’aquesta matèria. Així mateix, de la mateixa manera com ocorria durant el curs anterior, l’obligació de segmentar aquestes setze unitats o temes en tres parts per tal de adaptar el seu estudi al calendari escolar, dividit en tres avaluacions, comporta haver d’afegir al període de la tercera avaluació, dedicat en la seua major part a l’estudi de la Geografia, l’últim tema d’Història. Qualsevol altra distribució no aconseguiria superar aquesta circumstància sense causar una gran asimetria en quant als temes inclosos en cadascuna de les tres avaluacions.

Primera AvaluacióTEMA 1: L’Islam i Al-Andalus1.- L’aparició de l’Islam.2.- L’Islam.3.- L’expansió de l’Islam4.- L’Islam a la Península Ibèrica: Al-Andalus.5.- Del Califat de Còrdova als regnes de Taifes.6.- L’economia i la societat andalusina.7.- La cultura i l’art islàmics.

TEMA 2: L’EUROPA FEUDAL1.- El naixement de l’Europa feudal.

56

2.- La noblesa feudal.3.- Els camperols al món feudal.4.- L’Església cristiana: els clergues.5.- Els monestirs medievals.6.- L’art romànic. L’arquitectura.7.- La pintura i l’escultura romàniques.

TEMA 3: LA CIUTAT MEDIEVAL1.- La recuperació de la vida urbana.2.- Les activitats urbanes: artesania i comerç.3.- La societat urbana.4.- La consolidació del poder reial. 5.- La crisi de la Baixa Edat Mitjana (segles XIV i XV)6.- L’art gòtic. L’arquitectura.7.- L’escultura i la pintura gòtiques.

TEMA 4: LA FORMACIÓ I L’EXPANSIÓ DELS REGNES PENINSULARS1.- L’origen dels regnes cantàbrics.2.- Els primers comtats i regnes pirinencs.3.- L’expansió territorial dels segles XI i XII.4.- El repoblament dels territoris conquistats.5.- La Península Ibèrica:trobada de cultures.6.- El romànic a la Península Ibèrica.

TEMA 5: ELS GRANS REGNES PENINSULARS1.- La consolidació dels regnes hispànics.2.- La gran expansió del segle XIII.3.- Les institucions de govern.4.- El Regne de Castella: economia i societat.5.- La Corona d’Aragó: economia i societat.6.- Els conflictes socials i polítics a la Baixa Edat Mitjana.7.- El gòtic a la Península Ibèrica.

TEMA 6: EL REGNE DE VALÈNCIA EN L’EDAT MITJANA1.- L’època musulmana (segles VIII-XII)2.- L’ocupació cristiana (segle XIII)3.- El Regne de València en la Corona d’Aragó.4.- La societat en el Regne de València.5.- L’expansió econòmica del regne de València.6.- L’art gòtic en el Regne de València.

Segona avaluació

57

TEMA 7: RENAIXEMENT I REFORMA1.- L’humanisme.2.- La Reforma religiosa.3.- La Contrareforma catòlica.4.- El nou esperit del Renaixement.5.- El Quattrocento.6.- El Cinquecento.7.- La difusió del Renaixement.

TEMA 8: LA MONARQUIA AUTORITÀRIA: ELS REIS CATÒLICS1.- l’Europa del segle XV.2.- La monarquia dels reis Catòlics.3.- L’articulació de la nova monarquia.4.- L’organització econòmica i social.5.- L’humanisme i el Renaixement a Espanya.6.- L’escultura i la pintura renaixentista a Espanya

TEMA 9: ELS GRANS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS1.- Els grans descobriments geogràfics.2.- Castella troba un nou continent.3.- Els pobles precolombins.4.- Conquesta i organització de l’imperi americà.5.- La colonització de l’Amèrica espanyola.

TEMA 10: L’IMPERI DELS ÀUSTRIES1.- L’imperi universal: Carles V.2.- L’imperi hispànic: Felip II.3.- Economia i societat hispànica en el segle XVI.4.- El segle XVII: el declivi de l’imperi.5.- La crisi social i econòmica del segle XVII.

TEMA 11: EL SEGLE DEL BARROC1.- La societat i l’economia durant el segle XVII.2.- L’Europa de l’absolutisme.3.- L’art del segle XVII: el Barroc.4.- L’arquitectura i l’escultura del Barroc europeu.5.- La pintura barroca europea.6.- L’arquitectura i l’escultura del Barroc espanyol.7.- El segle d’or de la pintura espanyola.

Tercera Avaluació

58

TEMA 12: EL REGNE DE VALÈNCIA EN L’EDAT MODERNA1.- Aspectes polítics dels segles XVI i XVII.2.- Població i economia en els segles XVI i XVII.3.- El Renaixement en el Regne de València.4.- El Barroc valencià del segle XVII.

TEMA 13: ELS HABITANTS DEL PLANETA1.- Els habitants del planeta i la seua distribució.2.- Evolució de la població mundial.3.- La dinàmica desigual de la població mundial.4.- La dinàmica de la població: les migracions.5.- La població i l’ocupació.

TEMA 14: LA POBLACIÓ D’ESPANYA I DE LA COMUNITAT VALENCIANA1.- Evolució de la població espanyola.2.- Característiques de la població espanyola.3.- Distribució de la població en el territori.4.- Poblament rural i poblament urbà.5.- La població i l’ocupació.6.- Espanya, un país d’emigrants en el passat.7.- Espanya, un país d’immigrants.8.- La població de la Comunitat Valenciana.

TEMA 15: LA CIUTAT I EL MÓN URBÀ1.- Una aproximació a la ciutat.2.- La morfologia de la ciutat.3.- El creixement urbà al llarg del temps.4.- Un món de grans ciutats.5.- Estructura del sistema urbà espanyol.6.- Les ciutats de la Comunitat Valenciana.

TEMA 16: LES SOCIETATS HUMANES1.- Organització de la societat humana.2.- Evolució de la societat humana.3.- La societat europea.4.- La societat espanyola i la valenciana.5.- Immigració i diversitat cultural.

Metodologia i orientacions didàctiquesEn el marc de la Programació Docent, els centres han de precisar,

en cada Curs, els objectius que garanteixen les competències bàsiques,

59

segons el currículum, assumir-los com a objectius del centre i determinar la participació de cadascuna de les àrees del currículum en la consecució de les competències.







El departament de Ciències Socials de l’I.E.S. Lluís Simarro pretén tenir en compte en la seua activitat docent el caràcter constructiu de l’aprenentatge cognitiu de l’alumnat sense menystenir la transmissió del conjunt de coneixements que caracteritza les Ciències Socials i, més

60

concretament, les disciplines de la Geografia i la Història, davant la impossibilitat del seu descobriment autònom.

Així doncs, la metodologia proposta comporta l’anàlisi prèvia de la programació de cada unitat didàctica i el seu tractament amb la finalitat de sotjar les idees prèvies de l’alumnat sobra cadascuna per tal de constituir el punt de partida del procés d’ensenyament-aprenentatge. Sobre eixa mobilització dels coneixements previs, ens assegurarem que els alumnes construisquen aprenentatges significatius mitjançant noves memoritzacions comprensives i possibilitant també la construcció d’altres per si mateixos. Les activitats proposades aniran encaminades a eixe objectiu principal i, paral·lelament a la introducció dels alumnes amb els mètodes específics de l’historiador i el geògraf. Al final de cada unitat, la realització d’un mapa conceptual de la mateixa així com les corresponents proves d’avaluació haurien de permetre establir en cada cas el grau d’objectius assolits en cadascuna.

Activitats i estratègies d’ensenyament-aprenentatge

Criteris d’avaluació 1.- Conèixer el planeta Terra: forma, dimensions i condicions

essencials que fan possible la vida.2.- Localitzar llocs o espais en un mapa utilitzant dades de

coordenades geogràfiques i obtenir informació sobre l’espai representat a partir de la llegenda i la simbologia.

3.- Localitzar en un mapa els elements bàsics que configuren el medi físic de la Comunitat Valenciana, d’Espanya, d’Europa i del planeta (oceans i mars, continents, unitats de relleu, zones climàtiques i rius) i caracteritzar els trets que predominen en un espai concret.

4.- Comparar els trets físics que configuren els grans mitjans naturals del planeta, amb especial referència a Europa, Espanya i la Comunitat Valenciana, localitzant-los en l’espai i relacionant-los amb les possibilitats que ofereixen als grups humans.

5.- Identificar alguns casos en què l’acció humana provoca impactes sobre el medi natural reconeixent, a escala mundial, a Europa, a Espanya i a la Comunitat Valenciana, problemes rellevants relacionats amb el medi ambient, explicar les seues causes i efectes, i aportar propostes d’actuacions que poden contribuir a la seua millora.

6.- Utilitzar les unitats cronològiques i les nocions d’evolució i canvi, aplicar-les a fets i processos referits a la Prehistòria i Història Antiga del món i de la Península Ibèrica, amb especial referència a l’àmbit de l’actual Comunitat Valenciana.

61

7.- Comprendre el procés d’hominització i l’evolució cultural de la humanitat fins a l’aparició de l’escriptura. Conèixer i destacar el significat de l’art rupestre llevantí.

8.- Explicar els canvis que va suposar la revolució Neolítica en l’evolució de la humanitat i valorar la seua importància i les seues conseqüències en comparar-los amb els elements que van conformar les societats anteriors.

9.- Conèixer els trets que caracteritzen les primeres civilitzacions històriques, i destacar la seua importància cultural i artística.

10.- Analitzar els aspectes originals de la civilització grega, així com les seues aportacions a la civilització occidental.

11.- Caracteritzar els trets de la civilització romana. Distingir i situar en el temps i en l’espai les cultures que es van desenvolupar a la Península Ibèrica durant l’Antiguitat i valorar la transcendència de la romanització i les pervivències del seu llegat a Espanya, amb especial referència a l’àmbit de l’actual Comunitat Valenciana.

12.- Analitzar l’art clàssic i aplicar aquest coneixement a l’anàlisi d’algunes obres i autors representatius.

13.- Identificar els aspectes bàsics dels principals pobles, societats i cultures que es van desenvolupar en l’àmbit de l’actual Comunitat Valenciana durant la prehistòria, les colonitzacions mediterrànies i el període clàssic grecoromà.

14.- Adquirir una comprensió bàsica del període visigot com a pont entre la Hispània romana i l’Edat Mitjana.

15.- Obtenir i emprar informacions rellevants sobre els temes estudiats. Relacionar les informacions, valorar-les i combinar-les per explicar fets històrics i espacials. Consultar les diverses fonts disponibles i utilitzar les noves tecnologies de la informació.

16.- Conèixer les principals manifestacions artístiques i culturals per valorar el seu significat com a patrimoni històric, especialment les que es refereixen a l’àmbit de l’actual Comunitat Valenciana.

17.- Elaborar, individualment o en grup, treballs i exposicions orals sobre temes de la matèria, utilitzant el vocabulari pertinent i la correcció formal adequada.

18.- Utilitzar, interpretar i elaborar distints tipus de mapes, croquis, gràfics i taules estadístiques, i servir-se’n com a font d’informació i mitjà d’anàlisi i síntesi.


procediments treballats en l’etapa anterior. A més, mitjançant el test d’avaluació inicial de cada tema pretenem conèixer el punt de partida de

62

l’alumne a partir del qual ha de començar a construir i assolir les competències del present curs, valorant per a cadascun dels aspectes avaluables si els coneixements són suficients, si s’han de millorar o si es desconeixen per complet.

Avaluació Contínua Mitjançant el procés docent anirem descobrint el grau

d’assoliment dels continguts, valorant si estan completament assolits, si no ho estan en absolut o quin tipus de dificultats es manifesten.

Avaluació Final: L’avaluació final s’entén com el conjunt de proves diagnòstiques del procés d’ensenyament-aprenentatge, mitjançant les quals es determina el grau d’assoliment de cada aprenentatge: si s’ha assolit o no, o en quins aspectes necessita reforçar-se.



Exercicis i exàmensLa importància dels exercicis i exàmens com a instruments

d’avaluació rau en el seu caràcter no exclusiu. Serveixen per confirmar els criteris ja besllumats mitjançant la dinàmica docent del dia a dia o, en cas contrari, per detectar dificultats o capacitats que, altrament, poden romandre ocultes. Des del departament es recomana la realització del major nombre possible d’exercicis i proves, amb un mínim de dos exàmens per avaluació.






- Actitud i comportament de l’alumne front a l’assignatura, els materials didàctics, els companys i el professor: 10 %.

63

- Quadern de treball i treballs específics (ortografia, estil, comprensió, vocabulari, etc.) i pràctiques procedimentals: 40 % de la qualificació de l’avaluació trimestral o final.

- Proves i exercicis procedimentals orals o escrits: 50 % de la qualificació de l’avaluació trimestral o final.





Activitats de reforç i ampliació

Avaluació del procés d’ensenyament aprenentatgeEl departament de Ciències Socials pretén analitzar tots els

aspectes del procés educatiu de manera contínua, retroalimentant-lo mitjançant l’aportació d’informacions precises que permeten reestructurar l’activitat, bé en algun dels seus aspectes com en el seu conjunt. Per això, i davant la complexitat de la tasca el departament té previst, per al present curs, realitzar un protocol d’actuació que concrete el sistema d’avaluació del procés d’ensenyament-aprenentatge en una sèrie de mesures i un calendari d’actuació, de manera que siga practicable per al curs 2013-14.



És de suma importància captar, com més prompte millor, els alumnes que requereixen necessitats específiques de suport educatiu. Per això l’avaluació inicial resulta una eina imprescindible, a partir de la qual i mitjançant l’observació directa a classe, hauríem de detectar

64

durant el primer mes de classe l’alumnat implicat i que, en funció de les seues particularitats, podríem classificar en tres grups:





competències bàsiques i la comprensió lectora un element imprescindible per a l’assoliment dels objectius de qualsevol matèria, i, per tant, també dels de la nostra àrea. Així, estímul de la lectura i augment de la comprensió lectura han de constituir dos dels nostres objectius, però són alhora els mitjans per aconseguir la resta d’objectius específics de l’àrea.


obligades al llarg del curs, supeditant-les en tot cas a les propis necessitats de l’àrea. Açò que, aparentment, pot semblar una contradicció, no ho és: sovint, el nombre de lectures obligades que, al llarg d’un curs, ha de realitzar un alumne a causa de l’opinió generalitzada que cada àrea o assignatura ha d’imposar algun llibre de lectura per trimestre, és tan gran que impossibilita el seu compliment, obliga en molts casos a una lectura mecànica dels textos imposats, per tal d’eixir del pas, i, quasi sempre, fa que els alumnes es prenguen la lectura més com un deure feixuc que com un gaudi. Per tant, les lectures obligades, com a treball a realitzar en casa, es reduiran a aquelles imposades pels objectius propis de l’àrea. En tot cas, les lectures hauran de ser apropiades a l’edat i capacitats dels

65

alumnes per tal d’aconseguir l’objectiu proposat des del currículum d’àrea i també la finalitat de crear l’hàbit de lectura en els alumnes.




Per la pròpia característica de les TIC, presents en qualsevol àmbit de la vida quotidiana, eixa necessitat no pot ser contemplada com un objectiu d’una àrea docent determinada. En canvi la seua aplicació en les àrees no tecnològiques pot entropessar amb alguns entrebancs derivats, moltes vegades, de la pròpia velocitat de renovació de les TIC. És per això que cal, per poder donar una resposta adequada als alumnes, una actitud activa per part del professorat per tal d’adaptar al procés educatiu l’ús de les TIC.





Recursos didàctics i organitzatiusEl departament compta amb diferents recursos didàctics com són una col·lecció cartogràfica i de mapes històrics i conceptuals, un fons de recursos audiovisuals (pel·lícules, documentals, etc.). Tots

66

aquests recursos estan pendents de catalogar. Així mateix el departament compta amb dues aules dotades de connexió a Internet i de canó projector d’imatges. Igualment hem aconseguit dotar algunes aules de grup amb aquest darrer recurs, i esperem aconseguir universalitzar-lo a totes les aules.

Activitats complementàries- Visita al BIOPARK, en València, durant el 1er trimestre, entre el 17

i el 20 de desembre.

67

5.- PROGRAMACIÓ. CIÈNCIES SOCIALS.TERCER CURS D’E.S.O.

INDEX


68







a) Conèixer, assumir responsablement els seus deures i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el diàleg, refermant els drets humans com a valors comuns d’una societat plural, oberta i democràtica, i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania democràtica.b) Adquirir, desenrotllar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a condició necessària per a una realització eficaç dels processos de l’aprenentatge i com a mitjà de desenrotllament personal.c) Fomentar actituds que afavoresquen la convivència en els àmbitsescolar, familiar i social.d) Valorar i respectar, com un principi essencial de la nostra Constitució, la igualtat de drets i oportunitats de totes les persones, amb independència del seu sexe, i rebutjar els estereotips i qualsevol discriminació.e) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seues relacions amb els altres, així com rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes.

69


70





71



72

Objectius específics del curs per a l’àrea de les Ciències Socials1.- Identificar els mecanismes essencials que regeixen el

funcionament dels fets socials i econòmics dins de l’estructura de la nostra societat i, d’aquesta manera, comprendre la pluralitat de causes que expliquen l’evolució de les societats actuals.

2.- Sensibilitzar-se amb els principals problemes del món actual (el desigual accés als recursos, els aspectes negatius de la globalització, etc.) entenent-los com una problemàtica en la qual tots estem submergits i de la qual tots som responsables.

3.- Reflexionar sobre les repercussions de la intervenció humana en el medi físic tenint en compte els problemes ecològics que ens són més propers (sobreexplotació dels recursos, desforestació, contaminació, etc.)

4.- Defensar les polítiques orientades a promoure el desenvolupament sostenible i actuar d’acord amb les possibilitats de cada individu per contribuir a la protecció i millora del medi ambient.

5.- identificar els agents i les institucions bàsiques que intervenen en l’economia de mercat, així com els factors necessaris per produir béns o serveis.

6.- Comprendre les característiques del mercat laboral i reflexionar sobre els canvis que s’han produït en l’organització del treball com a conseqüència de la globalització econòmica.

7.- Conèixer els diferents tipus d’agricultura que es practiquen en el món i els paisatges típics de cada zona mitjançant l’observació i l’anàlisi de croquis, mapes i fotografies.

8.- Conèixer les característiques dels diferents tipus de ramaderia i analitzar la distribució geogràfica amb l’ajuda de fonts cartogràfiques.

9.- Reconèixer les diferents tècniques de pesca que s’han utilitzat al llarg de la història, identificar les principals zones pesqueres del món i reflexionar sobre els problemes que passa el sector pesquer en l’actualitat.

10.- Localitzar els països productors de matèries primeres i de fonts d’energia, i analitzar les relacions d’intercanvi que s’estableixen entre ells segons el seu nivell de desenvolupament.

11.- Prendre consciència de la limitació dels recursos naturals i de la necessitat d’adoptar mesures d’estalvi energètic com l’ús dels recursos renovables.

12.- Conèixer els elements del procés industrial i la divisió tècnica del treball que té lloc en la indústria, dedicant una atenció especial als canvis que s’han produït recentment com a conseqüència de la globalització econòmica.

73

13.- Identificar els diferents tipus d’indústries i d’empreses industrials, i els factors que determinen la localització de la indústria en el món.

14.- Classificar les activitats terciàries, reconèixer les seues principals característiques i analitzar el desenvolupament que ha experimentat el sector terciari en l’actualitat.

15.- Explicar les causes del desenvolupament del turisme i analitzar la situació actual del turisme a Espanya, subratllant especialment les característiques del turisme del litoral mediterrani espanyol i els recursos patrimonials del nostre territori.

16.- Conèixer les característiques de les xàrcies de transport (terrestre, marítim i aeri) i establir la seua relació amb les activitats econòmiques i amb els centres de consum més importants per comprendre millor els desequilibris i els contrastos que hi ha entre unes regions i altres.

17.- Relacionar l’expansió del sector terciari amb l’accés a la societat del benestar i comparar els indicadors econòmics i socials dels països rics i dels països pobres.

18.- Identificar les diferents àrees geopolítiques, econòmiques i culturals del món; analitzar els fluxos comercials i els principals problemes de desequilibri socioeconòmic que hi ha entre ells.

19.- Conèixer els elements que intervenen en el comerç, els mecanismes que possibiliten el desenvolupament del comerç internacional i les característiques de les fronteres, destacant els factors que generen els desequilibris comercials.

20.- Identificar els principals sectors productius de l’economia valenciana i espanyola, analitzant-ne la interrelació i la distribució en el territori.

21.- Comprendre les causes i les conseqüències de la globalització econòmica.

22.- Valorar l’impacte de les noves tecnologies de la informació i la comunicació en l’accés a la informació, el flux de capitals i el comerç mundial.

23.- Comprendre els problemes derivats del desigual accés a la riquesa en el món (fam, baix nivell educatiu, desequilibris demogràfics, etc.), i reflexionar sobre l’actuació dels organismes que tracten de lluitar contra la pobresa.

24.- Conèixer la distribució de la població mundial en el territori, tenint en compte els factors geogràfics i històrics que expliques les diferències regionals.

25.- Reconèixer les diferents fases en l’evolució de la població espanyola des del segle XIX fins a l’actualitat, a partir de la interpretació de gràfiques i dades demogràfiques.

74

26.- Conèixer l’estructura de la població espanyola i la població valenciana, i analitzar els principals problemes de la nostra actual piràmide d’edats.

27.- Valorar les causes i les conseqüències del fenomen migratori, remarcant l’evolució històrica de les migracions a Espanya i a la Comunitat Valenciana.

28.- Conèixer les característiques de les diferents etapes de formació i creixement dels nuclis urbans i explicar el procés d’urbanització que ha tingut lloc a les darreres dècades, analitzant les diferències en funció del nivell de riquesa dels països.

29.- Distingir les diferents estructures urbanes existents al món i reconèixer les transformacions que han tingut lloc a les ciutats dels països occidentals com a conseqüència de la globalització de l’economia.

30.- Identificar els principals elements de la trama urbana i reconèixer l’especialització de l’ús del sòl a les ciutats actuals com a manifestació de la diferenciació de funcions i de la jerarquització social de l’espai urbà.

31.- Analitzar les formes de vida i els problemes de les grans ciutats (desigualtats socials, contaminació, gestió, etc.)

32.- Conèixer i comparar entre si diferents tipus de règims polítics, remarcant especialment les característiques dels estats democràtics.

33.- Identificar les transformacions que han experimentat l’estat tradicional com a conseqüència de la globalització de l’economia i l’ús de les noves tecnologies de la informació.

34.- valorar les relacions de cooperació internacional entre estats i reconèixer les funcions de les principals organitzacions supranacionals i de les organitzacions no governamentals.

35.- Conèixer les diferents fases en el procés de construcció de la Unió Europea i identificar la composició, les funcions i la capacitat de les seues institucions.

36.- Comprendre les bases de la política econòmica regional creada per la Unió Europea per corregir els desequilibris entre els països membres, i reflexionar sobre la repercussió d’aquestes polítiques en l’economia espanyola i l’economia valenciana.

37.- Conèixer la divisió politicoadministrativa del territori espanyol en Comunitat Autònomes, províncies i municipis.

38.- Explicar les funcions i la composició de les institucions que governen L’Estat espanyol i la Comunitat Valenciana, i analitzar els principis que s’estableixen en la Constitució i en l’Estatut d’Autonomia per guiar la política econòmica i social del país.

39.- Identificar els trets que defineixen la identitat lingüística i cultural de la Comunitat Valenciana i valorar la relació que manté amb la resta de comunitat autònomes de l’Estat espanyol.

75

40.- Conèixer els diferents mecanismes de participació dels ciutadans en l’exercici del poder estatal i autonòmic, i identificar els partits polítics més importants d’Espanya i de la Comunitat Valenciana.

41.- Reflexionar sobre les transformacions en les formes de treball i de la vida que ha experimentat la societat espanyola i la societat valenciana en les darreres dècades, remarcant la incorporació de la dona al món laboral.

42.- Valorar la diversitat cultural en el món, a Espanya i ser respectuosos amb les actituds, creences i formes de vida de persones o grups que pertanyen a societats o cultures diferents a la pròpia.

43.- Comunicar i argumentar les conclusions personals utilitzant el vocabulari específic de l’àrea amb precisió i rigor.

44.- Reconèixer les peculiaritats del coneixement científic sobre els assumptes socials, i valorar el rigor i l’objectivitat en la cerca d’informació, l’organització de les dades i la resolució de diversos problemes, i reflexionar sobre el propi procés d’aprenentatge.

45.- Utilitzar de manera creativa i responsable les noves tecnologies de la informació i la comunicació per a la cerca, la gestió i el tractament de la informació.

46.- Obtenir i relacionar informació de diferents tipus de fonts, i saber manejar i interpretar diversos instruments de treball geogràfic com les gràfiques, les representacions cartogràfiques, les sèries estadístiques, etc.

47.- Apreciar els drets i llibertats de les persones com una fita irrenunciable de la humanitat, identificar i rebutjar les situacions de desigualtat, injustícia i discriminació que afecten persones i col·lectius en el món actual.

48.- realitzar tasques en grup i participar en debats amb una actitud crítica i constructiva, respectant les normes que regeixen el diàleg i la intervenció en grup, i assumint els valors de la cultura de la pau.


competències bàsiques, expressades i definides a l’annex I del Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre com els aprenentatges conceptuals i procedimentals que ha d’haver desenvolupat l’alumne en finalitzar l’ensenyament obligatori per tal d’assolir la seua realització personal, exercir una ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria i ser capaç de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida. El present apartat no pretén, doncs, ni parafrasejar el citat decret, ni resumir-lo, sinó tan sols subratllar breument les responsabilitats que els membres del departament entenem tenir en l’assoliment d’eixes competències bàsiques per part dels nostres

76

alumnes, de manera que puga servir de diàleg amb la resta de la comunitat educativa. Tot i la nostra voluntat, entenem que aquestes responsabilitats poden ser discutibles i discutides, i, per tant, ens mostrem oberts al diàleg a fi d’un millor acompliment del nostres objectius:

1.- Competència social i ciutadanaL’àrea de les ciències socials té una gran responsabilitat, bé que no l’exclusivitat, en l’assoliment de la competència social i ciutadana. Així és manifesta en multitud d’objectius que unes vegades de manera transversal i altres de manera directament relacionada amb els continguts, apareixen en els diferents cursos. El coneixement teòric de les societats passades i presents té com a principal finalitat l’aplicació pràctica per part de l’alumnat, això és, el ple assoliment de la competència social i ciutadana que els permeta gaudir i assumir tots els drets i responsabilitats inherents a la seua condició de ciutadans. A més, el coneixement de diferents models socials ha de permetre a l’alumne una major capacitat per assumir, d’una manera conscient, els seus propis trets d’identitat, i contribuir a l’assumpció del diàleg com a principal eina per exposar i comunicar les voluntats pròpies, confrontar-les amb les dels demés i resoldre els conflictes que se’n puguen derivar. Per tot això, la contribució de l’assignatura de Ciències Socials de tercer curs d’ESO en l’assoliment d’aquesta competència es manifesta per part dels alumnes en: o Comprensió de la realitat social, actual i històrica.o Coneixement sobre l’evolució i organització de les societats,

dels seus èxits i dels seus problemes.o Utilitzar el coneixement per desenvolupar-se socialment.o Entendre els trets de les societats actuals, la seua pluralitat, i

dels elements i interessos comuns de la societat en què es viu.o Crear sentiments comuns que afavorisquen la convivència.o Adquisició d’habilitats socials: empatia o capacitat de posar-se

en el lloc dels altres, valoració i exercici del diàleg com a mitjà de solució dels conflictes, respecte a les persones d’opinions diferents, treball col·laboratiu, participar en debats expressant les pròpies idees i escoltant amb respecte al dels altres.

o Acostament a diferents realitats socials, actuals i històriques.o Valoració de les aportacions de diferents cultures.

2.- Competència en el coneixement i la interacció en el món físic

77

Pel que fa a l’assoliment de la competència en el coneixement i la interacció amb el medi físic, l’àrea de les Ciències Socials incideix de manera especial a través de la peculiar relació de la Geografia, afegint, a més, la visió diacrònica que aporta l’estudi històric. En eixe sentit, l’àrea de les Ciències Socials ha de dotar l’alumne d’una visió eminentment pràctica del món físic, preparant-lo així per a interactuar amb ell. Des de l’àrea de les ciències socials el medi físic és entès com l’espai on es desenvolupen les activitats humanes. Per tant, tant la Geografia com la Història incideixen en l’estudi del medi físic des d’una òptica diferent i complementària a l’oferta per les àrees dedicades a l’estudi del medi natural. L’estudi de les societats pretèrites i actuals, dels seus reeximents i dels seus fracassos, ha de contribuir a una millor percepció de l’espai físic i a un millor enteniment de les relacions existents entre ell i les societats que sostenen, i generar un grau de responsabilitat necessari en el manteniment de la seua sostenibilitat. Per tot això, la contribució de l’assignatura de Ciències Socials de tercer curs d’ESO en l’assoliment d’aquesta competència es manifesta per part dels alumnes en: o Percepció i coneixement de l’espai físic en què es desenvolupa

l’activitat humana.o Percepció i coneixement de la interacció entre espai físic,

activitat humana i la resultant organització del territori.o Comprendre la dimensió espacial dels fets socials i la pròpia

vida de l’alumne.o Adquisició de procediments d’orientació, localització,

observació i interpretació dels espais i paisatges, reasl i representats.

o Analitzar l’acció de l’ésser humà en la utilització dels recursos, els problemes que genera i les accions de protecció del medi ambient.

3.- Competència cultural i artísticaL’àrea de Ciències Socials té també una gran responsabilitat en l’assoliment de la competència cultural i artística. D’una banda com a components que són, les formacions culturals i artístiques, de les societats humanes, l’àrea ha de contribuir al seu coneixement des d’un vessant no solament històric, social i funcional, sinó també tècnic i estètic, familiaritzant a l’alumne en la lectura i gaudi de l’obra artística, i en la valoració i respecte del patrimoni cultural propi i universal. Per tot això, l’assignatura de Ciències Socials de tercer curs d’ESO contribueix en l’assoliment d’aquesta competència per part dels alumnes en:

78

o Valorar les manifestacions del fet artístic i conèixer les obres més rellevants.

4.- Competència en el tractament de la informació i competència digitalLa contribució de l’àrea de les Ciències Socials a l’assoliment de la competència en el tractament de la informació i competència digital ve donada en primer lloc pel fet, ineludible, del fort impacte que les noves tecnologies estan tenint tant en les disciplines de l’àrea, la Geografia i la Història, com en els processos d’ensenyament-aprenentatge. En eixe sentit, una part de la contribució de l’àrea a aquesta competència es farà des l’àmbit de la metodologia que, per tant, serà explicada convinentment en l’apartat corresponent. També cal tenir en compte el fort component comunicatiu de les citades disciplines de geografia i Història, i la necessitat, gens nova, d’obtenció, tractament, anàlisi i transmissió de diferents tipus de dades per mitjans no textuals. Així doncs, la contribució de l’assignatura de Cuiències Socials de tercer curs d’ESO en l’assoliment d’aquesta competència es manifesta per part dels alumnes en: o Recerca, obtenció i tractament de la informació per diferents

mitjans.o Aplicar criteris de selecció de la informació amb objectivitat,

pertinença i rellevància.o Relacionar i comparar fonts o integrar i analitzar la informació

de forma crítica.o Coneixement i interpretació de llenguatges icònics, simbòlics i

de representació.

5.- Competència en comunicació lingüísticaA més de la utilització del llenguatge en el procés d’ensenyament-aprenentatge, l’àrea de les Ciències Socials, dotada d’un fort component informatiu, contribueix en l’assoliment per part de l’alumnat d’una sèrie d’habilitats per utilitzar diferents variants del discurs, en especial la descripció, la narració, la dissertació i l’argumentació. Altrament, també es col·labora en l’adquisició d’un vocabulari específic, tant el de caràcter bàsic, això és, aquell que hauria de formar part del llenguatge habitual de l’alumnat, com el de valor funcional en l’aprenentatge de la matèria pròpia de l’àrea. Així, la contribució de l’assignatura de Ciències Socials de tercer curs d’ESO en l’assoliment d’aquesta competència es manifesta per part dels alumnes en:

79

o Ús del llenguatge com a vehicle de comunicació en el procés d’ensenyament aprenentatge.

o Ús de diferents variants del discurs, concretament, la descripció, la narració, la dissertació i l’argumentació.

o Adquirir vocabulari específic que hauria de formar part del llenguatge habitual de l’alumnat.

6.- Competència matemàticaEls objectius de l’àrea de les ciències socials també contribueixen a l’assoliment de la competència matemàtica. Tant la Geografia com la Història en fan un freqüent ús pràctic dels instruments i destreses matemàtiques com a mitjà per al registre, l’anàlisi i la comunicació dels diferents processos i fenòmens objecte d’estudi. Així, i per posar només uns exemples no exhaustius, les operacions amb nombres negatius per a la correcta ubicació temporal de les societats prehistòriques i antigues, registre i les destreses i dels de recolzar els objectius de l’assignatura, càlculs sexagesimals per a la localització geogràfica, i, en fi, càlculs de proporcions, percentatges i estadístics per aconseguir dades significatives en els estudis geogràfics i històrics. Cal afegir també que les aplicacions matemàtiques dins de l’àrea de les ciències socials, poden servir de contrapunt interessant als estudis facilitats per la pròpia assignatura de matemàtiques, pel seu caràcter eminentment pràctic orientat a uns objectius extremadament concrets. Per tot això, la contribució de l’assignatura de Ciències Socials de tercer curs d’ESO en l’assoliment d’aquesta competència es manifesta per part dels alumnes en: o Adquisició de mitjans d’aprehensió dels aspectes quantitatius i

espacials de la realitat: operacions senzilles, magnituds, percentatges i proporcions, nocions d’estadística bàsica, ús d’escales numèriques i gràfiques, sistemes de referència, reconeixement de formes geomètriques, criteris de mesurament, etc.

7.- Competència per aprendre a aprendreLa responsabilitat de l’àrea de les ciències socials en la competència per aprendre a aprendre, ve donada, a més de per prescripció curricular, per la ferma convicció de tots els membres del departament de què aquesta competència constitueix el paradigma de totes i és, per tant, el paradigma de tots els objectius. L’autonomia de l’individu, la lliure opció ciutadana, les habilitats

80

necessàries per a assolir un paper actiu en la societat, suposen també la capacitat per aconseguir aquesta competència. És per això que el seu tractament en la nostra àrea ha tingut i té una forta influència en l’elecció de les metodologies utilitzades en el procés d’ensenyament-aprenentatge i, així, té el seu desenvolupament en els corresponents apartats metodològics. Per tant, la contribució de l’assignatura de Ciències Socials de tercer curs d’ESO en l’assoliment d’aquesta competència es manifesta per part dels alumnes en: o Provisió d’eines que faciliten l’aprenentatge.o Visió estratègica dels problemes.o Saber preveure i adaptar-se positivament als canvis que es

produeixen.o Buscar explicacions multicausals i predir efectes dels

fenòmens socials.o Recollir, classificar i analitzar la informació obtinguda per

diversos mitjans.o Desenvolupar estratègies per pensar, per organitzar,

memoritzar i recuperar informació com ara resums, esquemes o mapes conceptuals.

8.- Autonomia i iniciativa personalUn altre tant ocorre en l’assoliment de l’autonomia i iniciativa personal dels alumnes. Més que una qüestió inherent als continguts de l’àrea, és una qüestió metodològica que facilite el sorgiment i desenvolupament d’iniciatives individuals i de grup de cara a solucionar diferents problemes. Per tant, igual que el punt anterior, aquest tindrà el seu corresponent desenvolupament en el tractament de les metodologies a usar en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Amb tot, la contribució de l’assignatura de Ciències Socials de tercer curs d’ESO en aquesta competència ha de manifestar-se per part dels alumnes en l’assoliment de: o Iniciatives de planificació i execució.o Processos de presa de decisions, en debats i treballs

individuals o de grup.


Geografia i Història” al llarg de tota l’etapa, com la seua distribució al llarg dels quatre cursos venen definits en el decret 112/2007 de la Conselleria de Cultura. Queden, per tant, en les nostres mans i pel que fa a la seua organització, només la seua distribució al llarg del curs, en

81

funció d’una major operativitat i d’una millor relació amb els continguts de les demés assignatures.


nostra àrea pareix raonable tenir en compte algunes qüestions que dificulten l’aprenentatge dels alumnes i que, en general, estan relacionats amb el trànsit del pensament concret al pensament formal en aquestes edats. És per això que en Geografia s’han establert continguts més descriptius en el primer cicle (1er i 2on curs), mentre que en el segon (3er i 4rt curs) es passa a continguts explicatius de la problemàtica del món actual. Ara bé, en Història, resultaria excessivament complicat i segurament antipedagògic, trencar el característic i lògic discurs lineal d’aquesta disciplina, i així al llarg del 1er, 2on i quart curs contemplem un repàs a la llarga evolució històrica de la humanitat, des dels seus orígens fins als problemes del món actual. Això, unit a les grans transformacions cognitives que operen en els alumnes en aquestes edats, fa que s’haja d’afrontar l’estudi de les consecutives etapes de la Història des de pressupostos intel·lectuals molt diferents. Així, sembla encertat, i segurament ho és, seguir l’ordre lineal de l’evolució i estudiar en el curs final d’etapa, quan els alumnes mostren una major capacitat per a l’abstracció i per a la comprensió dels fenòmens multicausals, les fases finals de l’evolució històrica, tenint en compte la gran importància que aquests processos han tingut en la conformació del món actual i, en definitiva, de l’àmbit social. Ara bé, eixa mateixa divisió lineal relega l’estudi d’algunes fases de la història als cursos inicials de l’etapa i, per tant, a ser estudiades amb un nivell de concreció o, millor dit, d’esquematització, major. Això, que podria ser considerat un mal menor, assumible per l’ample conjunt de contingents que ha d’afrontar el programa educatiu, es mostra especialment dur en el cas de l’estudi d’algunes fases de la història rellevants per a la consciència col·lectiva dels valencians, com ho és, per exemple, la seua etapa de formació i individualització com a formació socio-política. La consciència d’eixe problema no ens pot fer variar el currículum establert però sí assumir altres mesures que contribuisquen a pal·liar els seus efectes.


82

A diferència dels cursos anteriors, en el tercer curs l’àrea de les Ciències Socials se centra en l’estudi exclusiu de la Geografia, com una continuació natural de la matèria estudiada durant la segona part del curs anterior, aprofundint en els aspectes demogràfics i econòmics, en la seua realització en l’espai geogràfic, i en les causes de la seua desigual distribució en el món. Igualment s’estudien les activitats econòmiques, incidint en la seua evolució històrica, en els canvis recents i en els grans problemes que planteja el món actual, amb una especial incidència als que afecten Espanya i la Comunitat valenciana:

Bloc 1. Continguts comuns- Obtenció i processament d’informació, explícita i implícita, a partir

de l’observació de la realitat geogràfica i de documents visuals, cartogràfics i estadístics, inclosos els proporcionats per les tecnologies de la informació i de la comunicació. Comunicació oral o escrita de la informació obtinguda.

- Realització de debats, anàlisi de casos o resolució de problemes sobre alguna qüestió d’actualitat fonamentant les opinions, argumentant les propostes, respectant les dels altres i utilitzant el vocabulari geogràfic adequat.

- Elaboració de treballs de síntesi o d’indagació utilitzant informació de fonts variades i presentació correcta d’aquestos, combinant diferents formes d’expressió, incloses les possibilitats proporcionades per les tecnologies de la informació i la comunicació.

Bloc 2. Activitat econòmica i espai geogràfic- L’aprofitament econòmic del medi físic: relacions entre natura,

desenvolupament i societat.o L’activitat econòmica. Necessitats humanes i béns econòmics.o Conceptes i institucions bàsiques per comprendre el

funcionament de l’activitat econòmica en una economia de mercat i la seua repercussió en el desenvolupament econòmic i en les unitats familiars. Canvis en el món del treball.

- Les activitats agràries i les transformacions en el món rural. L’activitat pesquera i la utilització del mar.

- Les fonts d’energia i la importància de les energies renovables. L’activitat industrial i els espais industrials.

- Diversitat i importància creixent dels serveis en l’economia actual. Observació i identificació dels paisatges geogràfics resultants.

- Presa de consciència del caràcter limitat dels recursos, de la necessitat de racionalitzar el seu consum i de l’impacte de l’activitat econòmica en l’espai. El problema del canvi climàtic.

83

- Localització i caracterització de les principals zones i focus d’activitat econòmica, amb referència especial al territori espanyol i europeu. Agricultura, indústria i serveis en la Comunitat valenciana.

Bloc 3. Organització política i espai geogràfic- L’organització política de les societats.

o L’Estat com a entitat política i geogràfica.o Funcions i tipus de règims polítics. Identificació dels principis

i institucions dels règims democràtics.- Organitzacions supraestatals. El paper de l’Organització de les

Nacions Unides.- L’organització política i administrativa d’Espanya i de la Unió

Europea.o Funcionament de les institucions espanyoles i europees.o El model autonòmic espanyol. La Comunitat Valenciana.

Bloc 4. Transformacions i desequilibris en el món actual- El món contemporani

o Interdependència i globalització. Desenvolupament i subdesenvolupament.

o Desenvolupament humà desigual. Rebuig de les desigualtats entre les persones i els pobles del món. Polítiques de cooperació i solidaritat. Les grans àrees geopolítiques, geoeconòmiques i culturals del món. La comunitat iberoamericana. La situació d’Espanya en el món.

o Tendències i conseqüències del desplaçaments de població en el món actual. Les migracions contemporànies: migració econòmica i política.

o Riscos i problemes mediambientals. Mesures correctores i polítiques de sostenibilitat. Disposició favorable per contribuir, individualment i col·lectiva, a la racionalització en el consum i al desenvolupament humà de forma equitativa i sostenible.

- L’espai geogràfic europeu i espanyol.o L’espai geogràfic europeu. La Unió Europea en el món actual:

tendències demogràfiques, econòmiques i estratègies de desenvolupament.

o La diversitat geogràfica d’Espanya. Les activitats agràries i pesqueres a Espanya. El desenvolupament rural. La indústria i els espais industrials espanyols. La producció energètica i minera. La terciarització de l’economia espanyola: el comerç i el turisme. El desenvolupament de les noves tecnologies.

84

L’articulació del territori: infraestructures de transport i telecomunicacions. El procés d’urbanització i el sistema urbà espanyol. Els impactes de l’activitat humana en el medi físic. El problema de l’aigua. Els desequilibris regionals. Estudi geogràfic de la Comunitat Valenciana.


a recolzament de l’alumnat durant el tercer curs de l’ESO és el corresponent del projecte ÀGORA de l’editorial Vicens Vives. A diferència dels cursos anteriors, el tercer curs es dedica exclusivament a l’estudi de la Geografia, amb un total de 15 temes o unitats didàctiques que, al seu torn, es distribueixen en 4 blocs. La impossibilitat de dividir exactament els quatre blocs temàtics en els tres espais temporals corresponents a les tres avaluacions, obliga a no tenir-los en compte i seqüenciar l’assignatura a partir, exclusivament, de les unitats didàctiques. Així, el bloc II, “Activitat econòmica i espai geogràfic”, és impartit a cavall dels períodes corresponents a la primera i a la segona avaluació, mentre que el bloc III, “Organització política i espai geogràfic” ho és a cavall dels períodes corresponents a la segona i tercera.

Primera Avaluació

BLOC I: EL MARC FÍSIC

TEMA 1: EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES1.- Les grans unitats del relleu terrestre.2.- El relleu, els rius i les costes d’Europa.3.- Les unitats de relleu d’Espanya.4.- Costes i rius d’Espanya.5.- El relleu insular.

TEMA 2: ELS PAISATGES DE LA TERRA1.- Els paisatges de les zones climàtiques de la Terra.2.- Els paisatges d’Europa.3.- Els paisatges d’Espanya.4.- Els paisatges de l’Espanya mediterrània.5.- Els paisatges de l’Espanya interior.6.- Els paisatges d’alta muntanya.7.- Els paisatges de les Illes Canàries.

85

BLOC II: ACTIVITAT ECONÒMICA I ESPAI GEOGRÀFIC

TEMA 3: ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS1.- El funcionament de l’activitat econòmica.2.- Els factors de producció.3.- L’economia de mercat.4.- Els agents econòmics. 5.- El mercat laboral.

TEMA 4: L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCA1.- El sector primari. Les activitats agràries.2.- Els paisatges agraris.3.- L’agricultura de subsistència.4.- L’agricultura de mercat.5.- La ramaderia al món.6.- La pesca. Tipus de pesca.7.- On es pesca?8.- Els problemes de la pesca.

TEMA 5: LA INDÚSTRIA I L’ENERGIA1.- Les matèries primeres.2.- Les fonts d’energia renovables.3.- Localització de les fonts d’energia tradicionals.4.- Les fonts d’energia alternatives.5.- La indústria.6.- Classificació de les indústries. L’empresa industrial.7.- El procés i el treball industrial.8.- Localització de la indústria al món.

Segona avaluació TEMA 6: ELS SERVEIS. EL DESENVOLUPAMENT DEL TURISME1.- Les activitats terciàries.2.- El sector terciari al món actual.3.- Un exemple de servei bàsic: la sanitat.4.- El turisme5.- Els efectes del turisme

TEMA 7: EL COMERÇ I ELS TRANSPORTS1.- L’activitat comercial.2.- El comerç internacional actual.3.- Fluxos i blocs comercials.

86

4.- La funció dels transports.5.- Xàrcies i transports terrestres.6.- Transports aeri i marítim

TEMA 8: L’ECONOMIA ESPANYOLA1.- L’agricultura i la ramaderia a Espanya.2.- Els paisatges agraris a Espanya.3.- La pesca a Espanya.4.- Energia i mineria a Espanya.5.- Les activitats industrials a Espanya.6.- Comerç, transports i comunicacions a Espanya.7.- El turisme a Espanya.

BLOC III: ORGANITZACIÓ POLÍTICA I ESPAI GEOGRÀFICTEMA 9: L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS1.- L’Estat com a organització política de la societat.2.- l’exercici del poder. La democràcia.3.- estats democràtics i no democràtics.4.- Tractats, declaracions i organitzacions supranacionals.5.- Les organitzacions no governamentals (ONG)6.- Àmbits culturals al món.

TEMA 10: LA UNIÓ EUROPEA1.- El procés de creació de la Unió Europea.2.- La Unió Europea.3.- Les institucions de la Unió Europea.4.- La política agrària i pesquera de la Unió Europea.5.- Els grans eixos industrials de la Unió Europea.6.- Els serveis, el comerç i les comunicacions a la Unió Europea. 7.- L’estat espanyol a la Unió Europea.

Tercera avaluacióTEMA 11: ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI1.- Espanya: una monarquia parlamentària.2.- L’organització territorial d’Espanya.3.- L’Estat de les autonomies.4.- La societat espanyola.

BLOC IV: TRANSFORMACIONS I DESEQUILILBRIS AL MÓN ACTUAL

TEMA 12: LA GLOBALITZACIÓ: CAP A UN SISTEMA MUNDIAL

87

1.- Un sistema mundial.2.- la globalització pel que fa a la manera de viure.3.- Tecnologia, comunicació i globalització.4.- Globalització i desigualtat.5.- Causes de la desigualtat en un món globalitzat.

TEMA 13: LA GLOBALITZACIÓ: L’ORGANITZACIÓ DE L’ESPAI1.- La globalització i l’espai urbà.2.- Desigualtats territorials i socials.3.- La ciutat difusa.4.- Els nous espais de les àrees metropolitanes.5.- Els problemes ambientals.

TEMA 14: LA GLOBALITZACIÓ: ELS FENÒMENS MIGRATORIS1.- Les migracions en l’actualitat.2.- les rutes de les migracions.3.- Els efectes de les migracions.4.- les migracions a Espanya.5.- La immigració actual a Espanya i les seues conseqüències.

TEMA 15: NATURA I SOCIETAT: HARMONIES, CRISIS I IMPACTES1.- Les relacions entre natura i societat.2.- la disponibilitat desigual dels recursos del planeta.3.- Els impactes ambientals: l’aigua.4.- Els impactes ambientals: l’aire i la vegetació.5.- La gestió dels residus i el desenvolupament sostenible.


en cada Curs, els objectius que garanteixen les competències bàsiques, segons el currículum, assumir-los com a objectius del centre i determinar la participació de cadascuna de les àrees del currículum en la consecució de les competències.


El desenvolupament de la Programació Docent de Centre requereix tant processos de formació i elaboració reflexiva i intel·lectual

88

per part de l’equip docent, com diversos mètodes de treball cooperatiu. Aquests mètodes han de ser respectuosos amb la diversitat dels docents, però han de generar il·lusió per col·laborar en un projecte comú en el qual cadascú aportarà la seua millor experiència professional i aprendrà i compartirà coneixements amb altres companys.





El departament de Ciències Socials de l’I.E.S. Lluís Simarro pretén tenir en compte en la seua activitat docent el caràcter constructiu de l’aprenentatge cognitiu de l’alumnat sense menystenir la transmissió del conjunt de coneixements que caracteritza les Ciències Socials i, més concretament, les disciplines de la Geografia i la Història, davant la impossibilitat del seu descobriment autònom.

Així doncs, la metodologia proposta comporta l’anàlisi prèvia de la programació de cada unitat didàctica i el seu tractament amb la finalitat de sotjar les idees prèvies de l’alumnat sobra cadascuna per tal de constituir el punt de partida del procés d’ensenyament-aprenentatge. Sobre eixa mobilització dels coneixements previs, ens assegurarem que els alumnes construisquen aprenentages significatius mitjançant noves memoritzacions comprensives i possibilitant també la construcció d’altres per si mateixos. Les activitats proposades aniran encaminades a

89

eixe objectiu principal i, paral·lelament a la introducció dels alumnes amb els mètodes específics de l’historiador i el geògraf. Al final de cada unitat, la realització d’un mapa conceptual de la mateixa així com les corresponents proves d’avaluació haurien de permetre establir en cada cas el grau d’objectius assolits en cadascuna.

Activitats i estratègies d’ensenyament i aprenentatge

Criteris d’avaluació1.- Identificar els principals agents i institucions econòmiques així

com les funcions que exerceixen en el marc d’una economia cada vegada més interdependent, i aplicar aquest coneixement a l’anàlisi i valoració d’algunes realitats econòmiques actuals, amb referència específica a l’agricultura, la indústria i els serveis de la Comunitat Valenciana.

2.- Conèixer, identificar i valorar els aspectes geogràfics de l’entorn i de la Comunitat Valenciana, com a resultat de les interaccions entre el medi natural i l’activitat humana.

3.- Analitzar indicadors socioeconòmics de diferents països i utilitzar eixe coneixement per reconèixer els desequilibris espacials en la distribució de la riquesa; explicar els factors que originen les desigualtats en el món i les seues conseqüències.

4.- Valorar la importància dels desplaçaments migratoris contemporanis, analitzar les seues causes i els seus efectes.

5.- Identificar els trets característics de la societat espanyola actual i la seua estructura social, analitzar les desigualtats que li són pròpies.

6.- Identificar i localitzar, a través de la representació cartogràfica, els estats i les àrees geoeconòmiques i culturals del món. Conèixer l’organització politicoadministrativa de la Unió Europea i d’Espanya, amb referència específica a la Comunitat Valenciana.

7.- Distingir els principals tipus de recursos naturals i la seua distribució en el món. Valorar la seua importància social i comprendre la necessitat d’explotar-los racionalment. Percebre i descriure els efectes mediambientals de les activitats humanes, particularment a Europa i a Espanya, amb especial atenció a la Comunitat valenciana. Conèixer els plantejaments i les mesures en defensa del medi ambient, en els àmbits europeu, espanyol i de la Comunitat Valenciana, així com manifestar interès i respecte pel medi.

8.- identificar i localitzar les grans àrees geopolítiques, econòmiques i culturals del món, amb especial atenció a la Unió Europea i Iberoamèrica. Analitzar els efectes de la integració d’Espanya en la Unió Europea. Explicar la posició d’Espanya en el sistema de relacions internacionals.

90

9.- Caracteritzar els principals sistemes d’explotació agrària existents en el món, localitzar-ne alguns exemples representatius, i utilitzar eixa caracterització per analitzar alguns problemes de l’agricultura espanyola, i, en especial, de la Comunitat Valenciana.

10.- Conèixer les característiques que defineixen els espais industrials, comercials i turístics i la seua distribució geogràfica, i destacar la de la Comunitat Valenciana.

11.- Situar els principals eixos de transport i comunicacions i els fluxos d’intercanvi comercial, amb especial atenció a Europa, a Espanya i a la Comunitat Valenciana.

12.- Apreciar la magnitud dels impactes de l’acció humana sobre el medi ambient i valorar la importància de la sostenibilitat.

13.- Comparar els trets geogràfics comuns i diversos que caracteritzen Espanya, fent referència explícita a la geografia de la Comunitat Valenciana. Identificar i explicar l’organització politicoadministrativa de l’Estat espanyol i la diversitat de les comunitats autònomes, en especial, la de la Comunitat Valenciana. Analitzar els desequilibris territorials espanyols i les seues causes.

14.- Obtenir i utilitzar informacions rellevants sobre temes geogràfics de fonts variades progressivament més complexes. Relacionar les informacions, valorar-les i combinar-les per explicar fets socials i espacials. Adquirir autonomia per prendre notes, consultar fonts escrites i accedir a bases de dades aprofitant les possibilitats de les tecnologies de la informació.

15.- Realitzar, individualment o en grup, treballs i exposicions orals sobre temes de la matèria, utilitzant el vocabulari pertinent i la correcció formal adequada.

16.- Interpretar i elaborar distints tipus de mapes, croquis, gràfics i taules estadístiques, i utilitzar-los com a font d’informació i mitjans d’anàlisis i síntesi.



Avaluació Contínua

91

Mitjançant el procés docent anirem descobrint el grau d’assoliment dels continguts, valorant si estan completament assolits, si no ho estan en absolut o quin tipus de dificultats es manifesten.

Avaluació Final: L’avaluació final s’entén com el conjunt de proves diagnòstiques del procés d’ensenyament-aprenentatge, mitjançant les quals es determina el grau d’assoliment de cada aprenentage: si s’ha assolit o no, o en quins aspectes necessita reforçar-se.













92





Activitats de reforç i ampliacióAvaluació del procés d’ensenyament aprenentatgeEl departament de Ciències Socials pretén analitzar tots els







93





obligades al llarg del curs, supeditant-les en tot cas a les propis necessitats de l’àrea. Açò que, aparentment, pot semblar una contradicció, no ho és: sovint, el nombre de lectures obligades que, al llarg d’un curs, ha de realitzar un alumne a causa de l’opinió generalitzada que cada àrea o assignatura ha d’imposar algun llibre de lectura per trimestre, és tan gran que impossibilita el seu compliment, obliga en molts casos a una lectura mecànica dels textos imposats, per tal d’eixir del pas, i, quasi sempre, fa que els alumnes es prenguen la lectura més com un deure feixuc que com un gaudi. Per tant, les lectures obligades, com a treball a realitzar en casa, es reduiran a aquelles imposades pels objectius propis de l’àrea. En tot cas, les lectures hauran de ser apropiades a l’edat i capacitats dels alumnes per tal d’aconseguir l’objectiu proposat des del currículum d’àrea i també la finalitat de crear l’hàbit de lectura en els alumnes.

- En cada unitat didàctica o tema s’inclourà un exercici de lectura i comprensió lectora que en servisca d’introducció. Es procurarà que el text treballat siga un fragment d’un obra literària o divulgativa relacionada amb el tema, però que, alhora, suscite en els alumnes

94

l’interès per continuar la lectura. Per això haurem de procurar que les obres escollides estiguen a la disposició dels alumnes en la biblioteca del centre.









95

Activitats complementàries- Visita al Museu de la Ciència i a l’Oceanogràfic de valència, durant

el primer trimestre, entre el 17 i el 20 de desembre.- Visita a Xàtiva. L’activitat consistirà en la realització d’un estudi

urbanístic de la ciutat; amb l’ajuda d’un dossier, els alumnes hauran de contestar diferents qüestions relacionades amb la ciutat i la seua evolució històrica. S’inclou una visita a l’Arxiu Municipal, al Palau dels Alarcons (actual deu dels Jutjats), l’Església Col·legiata i al Museu de la Ciutat. L’activitat complementa una de les unitats didàctiques programades durant la segona avaluació: LA CIUTAT I L’ESPAI URBÀ. Els conceptes que s’hi desenvoluparan són: Ciutat, morfologia urbana, emplaçament, situació, tipus de plànols, tipus d’edificis i problemes mediambientals. L’Activitat es realitzarà entre el 25 i el 27 de març.

96

6.- PROGRAMACIÓ. CIÈNCIES SOCIALS. QUART CURS D’E.S.O.

INDEX


97







a) Conèixer, assumir responsablement els seus deures i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el diàleg, refermant els drets humans com a valors comuns d’una societat plural, oberta i democràtica, i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania democràtica.b) Adquirir, desenrotllar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a condició necessària per a una realització eficaç dels processos de l’aprenentatge i com a mitjà de desenrotllament personal.c) Fomentar actituds que afavoresquen la convivència en els àmbitsescolar, familiar i social.d) Valorar i respectar, com un principi essencial de la nostra Constitució, la igualtat de drets i oportunitats de totes les persones, amb independència del seu sexe, i rebutjar els estereotips i qualsevol discriminació.e) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seues relacions amb els altres, així com rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes.

98


99





100



101

Objectius específics del curs per a l’àrea de Ciències Socials1.- Reconèixer els mecanismes essencials que regeixen el

funcionament dels fets socials i econòmics dins de l’estructura de la nostra societat i, d’aquesta manera, comprendre i saber analitzar els problemes més urgents de les societats contemporànies (la immigració, la globalització, les desigualtats socioeconòmiques, etc.).


3.- Obtenir i relacionar informació de fonts de diversos tipus i saber manejar i interpretar correctament diversos instruments de treball geogràfic com les gràfiques, els mapes, les sèries estadístiques, etc.

4.- Utilitzar les noves tecnologies d’informació i de la comunicació per a la cerca, la gestió i el tractament de la informació.

5.- Analitzar l’Europa del Barroc: una població estancada, una economia de base agrària, una societat estamental, l’absolutisme monàrquic i l’art barroc.

6.- Reconèixer les causes de la Guerra de Successió, la configuració de les aliances d’ambdós bàndols i la configuració política que va comportar l’aprovació dels decrets de Nova Planta.

7.- Entendre el significat polític dels Borbons en l’Espanya del segle XVIII: les reformes de Felip V, Ferran VI i Carles III.

8.- Analitzar les particularitats artístiques, polítiques, econòmiques i socials de la Comunitat Valenciana del segle XVIII.

9.- Conèixer el pensament il·lustrat europeu en els seus vessants econòmics i polítics, i identificar els principals pensadors amb les seues aportacions analitzant la seua repercussió a Espanya i més concretament a la Comunitat Valenciana.

10.- Comprendre la ruptura històrica que va representar la Revolució Francesa analitzant les novetats polítiques que va aportar i reconèixer les causes i les idees que van conduir a la Restauració europea.

11.- Conèixer i diferenciar les revolucions liberals ocorregudes el segle XIX, identificant els conceptes de nacionalisme i liberalisme, i prestar especial atenció a la seua influència en els processos d’unificació alemany i italià.

12.- Conèixer les bases de la revolució industrial, les noves fonts d’energia, els sectors industrials, la revolució dels transports, l’organització del moviment obrer i les noves ideologies: marxisme, anarquisme i internacionalisme.

13.- Analitzar el desenvolupament polític d’Espanya en general i de la Comunitat Valenciana en particular durant el segle XIX: la crisi de l’Antic Règim, la restauració de l’absolutisme, la independència de les

102

colònies americanes, la revolució liberal, el Sexenni Democràtic i la restauració borbònica.

14.- Reconèixer les transformacions demogràfiques i agrícoles del segle XIX a Espanya prestant una atenció especial a la Comunitat Valenciana.

15.- Analitzar les particularitats artístiques, culturals, polítiques, econòmiques i socials de la Comunitat Valenciana.

16.- Explicar les causes de l’expansió colonial i de la Primera Guerra Mundial, així com les seues conseqüències a Europa.

17.- Conèixer els principals corrents artístics i culturals del segle XIX a Europa diferenciant els principals autors i les obres més significatives del període.

18.- Conèixer les característiques principals del període d’entreguerres: la Revolució russa, el crac del 29 i la gran depressió, el feixisme italià i el nazisme alemany.

19.- Conèixer la història espanyola des de la crisi de la Restauració, la II República i la Guerra Civil, prestant especial atenció a la Comunitat Valenciana.

20.- Explicar les causes i les conseqüències de la Segona Guerra Mundial.

21.- Identificar els aspectes més significatius del món bipolar i les característiques de cadascun dels blocs: el capitalista i el socialista.

22.- Conèixer les causes de la caiguda dels blocs i les característiques principals del món actual.

23.- Analitzar l’evolució dels aspectes econòmics, socials i polítics del règim franquista a Espanya, prestant especial atenció a la Comunitat Valenciana.

24.- Conèixer el procés de transició cap a la democràcia que es va iniciar amb la mort de Franco, prestant especial atenció a la Comunitat Valenciana.

25.- Conèixer el procés de formació de la Unió Europea, les institucions europees i la seua tasca, així com les conseqüències de l’annexió espanyola.

26.- Reconèixer els distints governs democràtics espanyols i les seues principals línies d’actuació des de la transició dins a l’actualitat, reflexionant sobre l’evolució política, econòmica i cultural en la Comunitat Valenciana.

27.- Identificar els principis que regeixen la Constitució espanyola del 1978 en la forma de govern de l’estat espanyol, la seua organització estatal i valorar-la com a garantia de les llibertats individuals i col·lectives.

28.- Explicar els distints mecanismes de participació de la ciutadania espanyola en l’exercici del poder a escala continental, estatal i

103

autonòmica, reconèixer la funció dels partits polítics i identificar els partits polítics més importants d’Espanya, tot fent referència a la Comunitat Valenciana.

29.- Identificar els principals corrents artístics del segle XX en el món prestant atenció a la contribució espanyola a les arts figuratives durant aquest segle, tant en pintura, escultura com arquitectura, prestant especial atenció a la Comunitat Valenciana.

30.- Explicar les raons de la globalització econòmica a escala planetària i conèixer els principals moviments socials que s’oposen al procés de globalització.

31.- Identificar les distintes àrees geopolítiques, econòmiques i culturals del món; analitzar els fluxos comercials i els principals problemes de desequilibri socioeconòmic entre elles.

32.- Sensibilitzar-se amb els principals problemes del món actual (el desigual accés als recursos, la globalització, els conflictes polítics, etc.), entenent-los com una problemàtica en la qual tots hi estem implicats i de la qual tots en som responsables.

33.- Valorar l’impacte de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en l’accés a la informació, el flux de capitals i el comerç mundial.

34.- Analitzar els problemes derivats del desigual accés a la riquesa en el món (fam, baix nivell educatiu, desequilibris demogràfics, etc.) i reflexionar sobre l’actuació dels organismes que tracten de lluitar contra la pobresa.

35.- Reconèixer les característiques singulars del patrimoni natural, històric i artístic de la Comunitat Valenciana i d’Espanya, assumint les responsabilitats que en suposa la protecció i la seua protecció i conservació.

36.- Valorar la diversitat cultural al món, a Espanya i a la Comunitat Valenciana, i ser respectuosos i tolerants amb les actituds, creences i formes de vida de persones o grups que pertanyen a societats o cultures diferents a la pròpia.

37.- Reconèixer les actituds i les situacions discriminatòries que han tingut lloc al llarg de la història per raons de raça, sexe, religió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social, i mostrar una actitud solidària amb els individus i les col·lectivitats que han estat objecte d’aquesta discriminació.


competències bàsiques, expressades i definides a l’annex I del Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre com els aprenentatges conceptuals i procedimentals que ha d’haver desenvolupat l’alumne en finalitzar

104

l’ensenyament obligatori per tal d’assolir la seua realització personal, exercir una ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria i ser capaç de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida. El present apartat no pretén, doncs, ni parafrasejar el citat decret, ni resumir-lo, sinó tan sols subratllar breument les responsabilitats que els membres del departament entenem tenir en l’assoliment d’eixes competències bàsiques per part dels nostres alumnes, de manera que puga servir de diàleg amb la resta de la comunitat educativa. Tot i la nostra voluntat, entenem que aquestes responsabilitats poden ser discutibles i discutides, i, per tant, ens mostrem oberts al diàleg a fi d’un millor acompliment del nostres objectius:

1.- Competència social i ciutadanaL’àrea de les ciències socials té una gran responsabilitat, bé que no l’exclusivitat, en l’assoliment de la competència social i ciutadana. Així és manifesta en multitud d’objectius que unes vegades de manera transversal i altres de manera directament relacionada amb els continguts, apareixen en els diferents cursos. El coneixement teòric de les societats passades i presents té com a principal finalitat l’aplicació pràctica per part de l’alumnat, això és, el ple assoliment de la competència social i ciutadana que els permeta gaudir i assumir tots els drets i responsabilitats inherents a la seua condició de ciutadans. A més, el coneixement de diferents models socials ha de permetre a l’alumne una major capacitat per assumir, d’una manera conscient, els seus propis trets d’identitat, i contribuir a l’assumpció del diàleg com a principal eina per exposar i comunicar les voluntats pròpies, confrontar-les amb les dels demés i resoldre els conflictes que se’n puguen derivar. Per tot això, la contribució de l’assignatura de Ciències Socials de quart curs d’ESO en l’assoliment d’aquesta competència es manifesta per part dels alumnes en: o Comprensió de la realitat social, actual i històrica.o Coneixement de l’evolució i organització de les societats, dels

seus èxits i dels seus problemes.o Utilitzar el coneixement per desenvolupar-se socialment.o Entendre els trets de les societats actuals, la seua pluralitat,

així com els elements i elements comuns de la societat en què es viu.

o Crear sentiments comuns que afavorisquen la convivència.o Adquisició d’habilitats socials: empatia o capacitat de posar-se

en el lloc d’altri, valoració i exercici del diàleg com a mitjà per solucionar els conflictes, respecte cap a les persones amb

105

opinions diferents, treball col·laboratiu, debats en què s’expressen les pròpies idees i s’escolte amb respecte les dels altres.

o Acostament a realitats socials diferents, actuals i històriques.o Valoració de les aportacions de les diferents cultures.

2.- Competència en el coneixement i la interacció en el món físicPel que fa a l’assoliment de la competència en el coneixement i la interacció amb el medi físic, l’àrea de les Ciències Socials incideix de manera especial a través de la peculiar relació de la Geografia, afegint, a més, la visió diacrònica que aporta l’estudi històric. En eixe sentit, l’àrea de les Ciències Socials ha de dotar l’alumne d’una visió eminentment pràctica del món físic, preparant-lo així per a interactuar amb ell. Des de l’àrea de les ciències socials el medi físic és entès com l’espai on es desenvolupen les activitats humanes. Per tant, tant la Geografia com la Història incideixen en l’estudi del medi físic des d’una òptica diferent i complementària a l’oferta per les àrees dedicades a l’estudi del medi natural. L’estudi de les societats pretèrites i actuals, dels seus reeximents i dels seus fracassos, ha de contribuir a una millor percepció de l’espai físic i a un millor enteniment de les relacions existents entre ell i les societats que sostenen, i generar un grau de responsabilitat necessari en el manteniment de la seua sostenibilitat. Per tot això, l’assignatura de Ciències Socials en el quart curs de l’ESO ha d’afavorir:o La percepció i coneixement de l’espai físic on es desenvolupa

l’activitat humana.o Percepció i coneixement de la interacció entre espai físic,

activitat humana i la resultant organització del territori.o Comprendre la dimensió espacial dels fets socials i de la

pròpia vida de l’alumne.o Adquirir procediments d’orientació, localització, observació i

interpretació dels espais i paisatges, reals o representats.o Analitzar l’acció de l’ésser humà en la utilització de l’espai i

dels seus recursos, dels problemes que genera i de les accions de protecció del medi ambient.

3.- Competència cultural i artísticaL’àrea de Ciències Socials té també una gran responsabilitat en l’assoliment de la competència cultural i artística. D’una banda com a components que són, les formacions culturals i artístiques, de les societats humanes, l’àrea ha de contribuir al seu

106

coneixement des d’un vessant no solament històric, social i funcional, sinó també tècnic i estètic, familiaritzant a l’alumne en la lectura i gaudi de l’obra artística, i en la valoració i respecte del patrimoni cultural propi i universal.

4.- Competència en el tractament de la informació i competència digitalLa contribució de l’àrea de les Ciències Socials a l’assoliment de la competència en el tractament de la informació i competència digital ve donada en primer lloc pel fet, ineludible, del fort impacte que les noves tecnologies estan tenint tant en les disciplines de l’àrea, la Geografia i la Història, com en els processos d’ensenyament-aprenentatge. En eixe sentit, una part de la contribució de l’àrea a aquesta competència es farà des l’àmbit de la metodologia que, per tant, serà explicada convinentment en l’apartat corresponent. També cal tenir en compte el fort component comunicatiu de les citades disciplines de geografia i Història, i la necessitat, gens nova, d’obtenció, tractament, anàlisi i transmissió de diferents tipus de dades per mitjans no textuals.

5.- Competència en comunicació lingüísticaA més de la utilització del llenguatge en el procés d’ensenyament-aprenentatge, l’àrea de les Ciències Socials, dotada d’un fort component informatiu, contribueix en l’assoliment per part de l’alumnat d’una sèrie d’habilitats per utilitzar diferents variants del discurs, en especial la descripció, la narració, la dissertació i l’argumentació. Altrament, també es col·labora en l’adquisició d’un vocabulari específic, tant el de caràcter bàsic, això és, aquell que hauria de formar part del llenguatge habitual de l’alumnat, com el de valor funcional en l’aprenentatge de la matèria pròpia de l’àrea. Per tot això, la contribució de l’assignatura de Ciències Socials de quart curs d’ESO en l’assoliment d’aquesta competència es manifesta per part dels alumnes en: o Utilització del llenguatge com a vehicle de comunicació del

procés d’ensenyament-aprenentatge.o Ús de diferents variants del discurs, concretament, la

descripció, la narració, la dissertació i l’argumentació.o Adquirir vocabulari específic que hauria de formar part del

llenguatge habitual de l’alumnat.

6.- Competència matemàticaEls objectius de l’àrea de les ciències socials també contribueixen a l’assoliment de la competència matemàtica. Tant la Geografia

107

com la Història en fan un freqüent ús pràctic dels instruments i destreses matemàtiques com a mitjà per al registre, l’anàlisi i la comunicació dels diferents processos i fenòmens objecte d’estudi. Així, i per posar només uns exemples no exhaustius, les operacions amb nombres negatius per a la correcta ubicació temporal de les societats prehistòriques i antigues, registre i les destreses i dels de recolzar els objectius de l’assignatura, càlculs sexagesimals per a la localització geogràfica, i, en fi, càlculs de proporcions, percentatges i estadístics per aconseguir dades significatives en els estudis geogràfics i històrics. Cal afegir també que les aplicacions matemàtiques dins de l’àrea de les ciències socials, poden servir de contrapunt interessant als estudis facilitats per la pròpia assignatura de matemàtiques, pel seu caràcter eminentment pràctic orientat a uns objectius extremadament concrets. Per tot això, la contribució de l’assignatura de Ciències Socials de quart curs d’ESO en l’assoliment d’aquesta competència es manifesta per part dels alumnes en: o Adquisició de mecanismes d’aprehensió dels aspectes

quantitatius i espacials de la realitat: operacions senzilles, magnituds, percentatges i proporcions, nocions d’estadística bàsica, ús d’escales numèriques i gràfiques, sistemes de referència, reconeixement de figures geomètriques, criteris de mesurament, codificació numèrica i la seua representació gràfica.

7.- Competència per aprendre a aprendreLa responsabilitat de l’àrea de les ciències socials en la competència per aprendre a aprendre, ve donada, a més de per prescripció curricular, per la ferma convicció de tots els membres del departament de què aquesta competència constitueix el paradigma de totes i és, per tant, el paradigma de tots els objectius. L’autonomia de l’individu, la lliure opció ciutadana, les habilitats necessàries per a assolir un paper actiu en la societat, suposen també la capacitat per aconseguir aquesta competència. És per això que el seu tractament en la nostra àrea ha tingut i té una forta influència en l’elecció de les metodologies utilitzades en el procés d’ensenyament-aprenentatge i, així, té el seu desenvolupament en els corresponents apartats metodològics. Per tot això, la contribució de l’assignatura de Ciències Socials de quart curs d’ESO en l’assoliment d’aquesta competència es manifesta per part dels alumnes en: o Adquisició d’eines que faciliten l’aprenentatge.

108

o Visió estratègica dels problemes.o Saber preveure i adaptar-se positivament als canvis que es

produeixen.o Buscar explicacions multicausals.o Predir els efectes dels fenòmens socials.o Recollir, classificar i analitzar informació obtinguda per

diversos mitjans.o Desenvolupar estratègies per pensar, i per organitzar,

memoritzar i recuperar informació, com ara resums, esquemes o mapes conceptuals.

8.- Autonomia i iniciativa personalUn altre tant ocorre en l’assoliment de l’autonomia i iniciativa personal dels alumnes. Més que una qüestió inherent als continguts de l’àrea, és una qüestió metodològica que facilite el sorgiment i desenvolupament d’iniciatives individuals i de grup de cara a solucionar diferents problemes. Per tant, igual que el punt anterior, aquest tindrà el seu corresponent desenvolupament en el tractament de les metodologies a usar en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Amb tot, l’assignatura de Ciències Socials de quart curs d’ESO ha de col·laborar en aquesta competència en fer que adopten iniciatives de planificació i execució i processos de presa de decisions en debats i treballs individuals o en grup.




nostra àrea pareix raonable tenir en compte algunes qüestions que dificulten l’aprenentatge dels alumnes i que, en general, estan relacionats amb el trànsit del pensament concret al pensament formal en aquestes edats. És per això que en Geografia s’han establert continguts més descriptius en el primer cicle (1er i 2on curs), mentre que en el segon (3er i 4rt curs) es passa a continguts explicatius de la problemàtica del món actual. Ara bé, en Història, resultaria excessivament complicat i segurament antipedagògic, trencar el característic i lògic discurs lineal d’aquesta disciplina, i així al llarg del 1er, 2on i quart curs contemplem

109

un repàs a la llarga evolució històrica de la humanitat, des dels seus orígens fins als problemes del món actual. Això, unit a les grans transformacions cognitives que operen en els alumnes en aquestes edats, fa que s’haja d’afrontar l’estudi de les consecutives etapes de la Història des de pressupostos intel·lectuals molt diferents. Així, sembla encertat, i segurament ho és, seguir l’ordre lineal de l’evolució i estudiar en el curs final d’etapa, quan els alumnes mostren una major capacitat per a l’abstracció i per a la comprensió dels fenòmens multicausals, les fases finals de l’evolució històrica, tenint en compte la gran importància que aquests processos han tingut en la conformació del món actual i, en definitiva, de l’àmbit social. Ara bé, eixa mateixa divisió lineal relega l’estudi d’algunes fases de la història als cursos inicials de l’etapa i, per tant, a ser estudiades amb un nivell de concreció o, millor dit, d’esquematització, major. Això, que podria ser considerat un mal menor, assumible per l’ample conjunt de contingents que ha d’afrontar el programa educatiu, es mostra especialment dur en el cas de l’estudi d’algunes fases de la història rellevants per a la consciència col·lectiva dels valencians, com ho és, per exemple, la seua etapa de formació i individualització com a formació socio-política. La consciència d’eixe problema no ens pot fer variar el currículum establert però sí assumir altres mesures que contribuisquen a pal·liar els seus efectes.


Durant el quart curs, l’àrea de les Ciències Socials se centra en les grans transformacions que han caracteritzat el món contemporani (canvis demogràfics, econòmics, socials i polítics). Es tracta de dotar als alumnes, de la suficient perspectiva per comprendre la magnitud de tals canvis i la multiplicitat de factors que intervenen en els processos històrics. L’estudi de la història immediata que és, en essència el programa de l’assignatura, no té altra finalitat que entendre la societat i el món en què vivim per tal de dotar als alumnes dels mitjans suficients que els permeten escollir el seu paper com a ciutadans portadors d’una sèrie de drets i deures, és a dir, capacitar-los per exercir una vida social i política activa:

Bloc 1. Continguts comuns

110

- Localització en el temps i en l’espai dels esdeveniments i processos històrics més rellevants. Identificació dels factors que intervenen en els processos de canvi històric, diferenciació de causes i conseqüències i valoració del paper dels hòmens i de les dones, individualment i col·lectiva, com a subjectes de la història.

- Identificació dels components econòmics, socials, polítics, culturals, que intervenen en els processos històrics i comprensió de les interrelacions que es donen entre elles.

- Busca i selecció d’informació de fonts escrites, diferenciant els fets de les opinions i les fonts primàries de les secundàries. Contrast d’informacions contradictòries o complementàries a propòsit d’un mateix fet o situació. Anàlisi i treball amb textos històrics d’especial rellevància; valorar la importància del patrimoni documental per a l’estudi de la Història i el significat dels grans arxius històrics.

- Anàlisi de fets o situacions rellevants de l’actualitat amb indagació dels seus antecedents històrics i de les circumstàncies que els condicionen.

- Valoració dels drets humans i rebuig de qualsevol manera de discriminació o de domini. Assumpció d’una visió crítica cap a les situacions injustes i estima del diàleg i la busca de la pau en la resolució dels conflictes.

- Reconeixement dels elements bàsics que configuren els principals estils o artistes rellevants de l’època contemporània, contextualitzant-los en la seua època i interpretació d’obres artístiques significatives. Aplicació d’aquest coneixement a l’anàlisi d’algunes obres rellevants.

Bloc 2. Bases històriques de la societat actual- L’Estat absolut

o Despotisme Il·lustrat i parlamentarisme anglès.o La Il·lustració. La Il·lustració valenciana.o La Guerra de Successió espanyola i el final del foralisme

valencià.o Reformisme borbònic a Espanya i Amèrica. o L’art del segle XVIII: el Barroc i el Neoclassicisme. L’art

barroc valencià.- Transformacions polítiques i econòmiques en l’Europa de l’Antic

Règim. o La independència d’EUA. o La Revolució Francesa.o Liberalisme i nacionalisme: Restauració i revolucions liberals.o L’emancipació de l’Amèrica hispana.

111

o L’auge de la revolució Industrial. o Transformacions econòmiques i tecnològiques. o L’expansió econòmica valenciana de finals del segle XIX.o La nova societat: velles i noves elits; les classes populars.

Formes de vida en la ciutat industrial. - Crisi de l’Antic Règim i construcció de l’Estat Liberal en l’Espanya

del segle XIX. o La Guerra de la Independència i la revolució de Cadis. o La construcció de l’Estat Liberal.o Art i cultura en l’Espanya del segle XIX.o El modernisme valencià i la pintura impressionista.

- L’època de l’imperialisme i l’expansió colonial del segle XIX.- Grans canvis i conflictes en la primera meitat del segle XX.

o La Gran Guerra i el nou mapa d’Europa. o La Revolució Russa. o El crack del 29 i la depressió econòmica. o L’ascens dels totalitarismes. o La Segona Guerra Mundial.

- Transformacions i crisi de l’Estat liberal a Espanya. o La restauració borbònica.o La crisi del 98 i el regnat d’Alfons XIII.o La Segona república. o La Guerra Civil i les seues conseqüències.

Bloc 3. El món actual- L’orde polític i econòmic mundial en la segona meitat del segle XX:

blocs de poder i models socioeconòmics.o La Guerra Freda i la descolonització.o Relacions entre països: el paper dels organismes

internacionals.- El franquisme a Espanya i la seua evolució. L’exili i l’oposició a la

dictadura.- La transició política a Espanya.

o La configuració de l’Estat democràtic.o La Constitució de 1978. o L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana.

- El procés de construcció de la Unió Europeao Les etapes de l’ampliació.o Espanya i la Unió Europea en l’actualitat.

- Canvis en les societats actualso El món occidental.

112

o La crisi del món comunista.o El paper de Xina.o El món islàmic.o Globalització i nous centres de poder.o Els nous moviments socialso Els mitjans de comunicació i la seua influència.o La societat de la informacióo Conflictes i focus de tensió en el món actual.o El desafiament del terrorisme.

- Art i cultura en el segle XX. La cultura en la Comunitat Valenciana en el segle XX.

Distribució dels continguts al llarg del curs. El llibre de text escollit pel Departament de Ciències Socials com a recolzament de l’alumnat durant el quart curs de l’ESO és el corresponent del projecte ÀGORA de l’editorial Vicens Vives. Aquest es dedica exclusivament a l’estudi de la Història, amb un total de 16 temes o unitats didàctiques, als qual s’ha d’afegir l’annex d’història dels territoris de l’actual Comunitat Valenciana que s’hauria d’anar impartint paral·lelament al mateix discurs lineal dels altres quinze. És aquest mateix discurs lineal i cronològic implícit en la pròpia temàtica històrica, el que se seguirà al llarg del curs, distribuint els quinze temes entre els tres trimestres, a raó de sis temes en el primer trimestre i cinc temes més per cadascun dels altres dos trimestres.

Primera AvaluacióTEMA 1: EL SEGLE XVIII. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM1.- L’Europa del segle XVIII.2.- La societat estamental.3.- El pensament il·lustrat.4.- La fallida de l’absolutisme.5.- La Revolució Americana6.- El segle XVIII a Espanya: els Borbons.

TEMA 2: LIBERALISME I NACIONALISME1.- L’esclat de la Revolució Francesa.2.- Les etapes de la revolució Francesa.3.- L’Imperi Napoleònic.4.- Restauració, liberalisme i nacionalisme.5.- Les revolucions liberals i nacionals.6.- Cap a una Europa de nacions.

113

TEMA 3: LA INDUSTRIALITZACIÓ DE LES SOCIETATS EUROPEES1.- Augment demogràfic i expansió agrícola.2.- L’era del maquinisme.3.- La Revolució dels transports.4.- El capitalisme industrial.5.- La segona fase de la industrialització.6.- La nova societat industrial.7.- Marxisme, anarquisme i internacionalisme.

TEMA 4: L’ESPANYA DEL SEGLE XIX: LA CONSTRUCCIÓ D’UN RÈGIM LIBERAL1.- La crisi de l’Antic Règim a Espanya (1808-1814).2.- L’enfrontament entre absolutisme i liberalisme.3.- Independència de les colònies americanes (1808-1826).4.- La revolució liberal (1833-1843).5.- L’etapa isabelina: el liberalisme doctrinari (1843-1868).6.- El sexenni democràtic. (1868-1874).7.- La restauració borbònica (1874-1898).

TEMA 5: INDUSTRIALITZACIÓ I SOCIETAT EN L’ESPANYA DEL SEGLE XIX1.- La població espanyola en el segle XIX.2.- Les transformacions en l’agricultura.3.- Els inicis de la industrialització.4.- Mineria i ferrocarril.5.- La indústria espanyola des de finals del segle XIX.6.- La societat espanyola del segle XIX.7.- Moviment obrer: anarquisme i marxisme.

TEMA 6: L’ÈPOCA DE L’IMPERIALISME1.- L’imperialisme i les seues causes.2.- Conquesta, organització i explotació de les colònies.3.- El repartiment del món.4.- Les conseqüències de la colonització.5.- Les causes de la Primera Guerra Mundial.6.- La Gran Guerra.7.- L’organització de la pau.

Segona AvaluacióTEMA 7: ART DEL SEGLE XIX1.- Els antecedents: el segle XVIII2.- El moviment romàntic.

114

3.- El Realisme.4.- Escultura i arquitectura del segle XIX.5.- Art i tècnica en el segle XIX.6.- L’art en el canvi de segle: l’Impressionisme.7.- El Modernisme.

TEMA 8: EL PERÍODE D’ENTREGUERRES (1919-1939)1.- La Revolució Russa.2.- La URSS de Stalin.3.- Els Estats Units: els feliços anys 20.4.- El “crac” del 29 i en New Deal.5.- El feixisme italià.6.- La instauració del nazisme a Alemanya.7.- El III Reich alemany.

TEMA 9: TEMPS DE CONFRONTACIÓ A ESPANYA (1902-1939)1.- El declivi del torn dinàstic (1898-1917).2.- Crisi de la Restauració i dictadura (1917-1931).3.- De la monarquia a la república.4.- El Bienni Reformista (1931-1933).5.- El Bienni Conservador i el Front Popular (1933-1936).6.- L’esclat de la Guerra Civil (1936-1939).7.- Les dues zones enfrontades.8.- L’evolució Bèl·lica.

TEMA 10: LA II GUERRA MUNDIAL I LES SEUES CONSEQÜÈNCIES1.- Causes i contendents de la Segona Guerra Mundial.2.- El desenvolupament del conflicte (1939-1945). 3.- Les conseqüències de la guerra.4.- La formació de blocs antagònics.5.- Guerra Freda i coexistència pacífica.6.- La fi dels imperis colonials.7.- Descolonització i Tercer Món.

TEMA 11: UN MÓN BIPOLAR1.- Els Estats Units, líder del món capitalista.2.- L’Europa Occidental.3.- El Japó, una potència asiàtica.4.- La Unió Soviètica, una gran potència.5.- L’expansió del comunisme.

115

6.- Crisi econòmica i política en els països industrialitzats.7.- Crisi i enfonsament del comunisme.

Tercera AvaluacióTEMA 12: ESPANYA DURANT EL FRANQUISME1.- El franquisme: una dictadura militar.2.- La postguerra: misèria i autarquia.3.- L’època del desenvolupament.4.- La modernització de la societat espanyola.5.- L’oposició al franquisme.6.- La fi del franquisme.

TEMA 13: ESPANYA EN DEMOCRÀCIA1.- La instauració de la democràcia.2.- L’Espanya de les autonomies.3.- La crisi del govern d’UCD.4.- L’etapa socialista (1982-1996).5.- Els governs del partit Popular (1996-2004)6.- La societat espanyola en el canvi de segle.

TEMA 14: LA UNIÓ EUROPEA1.- El procés de construcció: La CEE.2.- La creació de la Unió Europea.3.- Les institucions europees en l’actualitat4.- Les polítiques comunes de la Unió Europea.5.- Els reptes de futur de la Unió Europea.6.- La integració d’Espanya en la Comunitat Europea.7.- Espanya, un país de la Unió Europea.

TEMA 15: EL MÓN ACTUAL1.- El nou ordre internacional.2.- Conflictes en el món actual.3.- La globalització.4.- Un món desigual.5.- La societat del segle XXI.6.- La revolució tecnològica.7.- Els reptes del món actual.

TEMA 16: L’ART DEL SEGLE XX1.- La ruptura artística del segle XX.2.- la nova arquitectura.3.- Les primeres avantguardes del segle XX.

116

4.- Les tendències abstractes.5.- Les darreres tendències.6.- L’escultura.7.- Les avantguardes a Espanya.

ANNEX: LA COMUNITAT VALENCIANA EN L’EDAT CONTEMPORÀNIA1.- València: de regne a província. Els Borbó.2.- L’economia valenciana en el segle XVIII.3.- La societat i la cultura valencianes en el segle XVIII.4.- El segle XIX: la construcció del règim liberal.5.- El segle XIX: expansió econòmica i canvis socials.6.- Cultura i art valencians al segle XIX.7.- La Comunitat Valenciana fins al 1939.8.- La Comunitat Valenciana durant el franquisme.9.- La Comunitat Valenciana en democràcia.10.- Cultura i art contemporanis a la Comunitat valenciana.


en cada Curs, els objectius que garanteixen les competències bàsiques, segons el currículum, assumir-los com a objectius del centre i determinar la participació de cadascuna de les àrees del currículum en la consecució de les competències.




117


Per treballar les competències bàsiques relacionades amb el domini emocional i les habilitats socials tindran un especial protagonisme les activitats de planificació i d’execució de tasques en grup que afavoresquen el diàleg, l’escolta, la cooperació i la confrontació d’opinions.


El departament de Ciències Socials de l’I.E.S. Lluís Simarro pretén tenir en compte en la seua activitat docent el caràcter constructiu de l’aprenentatge cognitiu de l’alumnat sense menystenir la transmissió del conjunt de coneixements que caracteritza les Ciències Socials i, més concretament, les disciplines de la Geografia i la Història, davant la impossibilitat del seu descobriment autònom.

Així doncs, la metodologia proposta comporta l’anàlisi prèvia de la programació de cada unitat didàctica i el seu tractament amb la finalitat de sotjar les idees prèvies de l’alumnat sobra cadascuna per tal de constituir el punt de partida del procés d’ensenyament-aprenentatge. Sobre eixa mobilització dels coneixements previs, ens assegurarem que els alumnes construesquen aprenentages significatius mitjançant noves memoritzacions comprensives i possibilitant també la construcció d’altres per si mateixos. Les activitats propsades aniran encaminades a eixe objectiu principal i, paral·lelament a la introducció de ls alumnes amb els mètodes específics de l’historiador i el geògraf. Al final de cada unitat, la realització d’un mapa conceptual de la mateixa així com les corresponents proves d’avaluació haurien de permetre establir en cada cas el grau d’objetius assolits en cadascuna.

Activitats i estratègies d’ensenyament i aprenentatge

Criteris d’avaluació

118

1.- Analitzar les transformacions del segle XVIII, especialment les del reformisme borbònic a Espanya i Amèrica, amb referència explícita al final del foralisme valencià.

2.- Distingir els canvis polítics que condueixen a la crisi de l’Antic Règim i a les revolucions liberals, així com la seua repercussió a Espanya.

3.- Comprendre els trets fonamentals de les revolucions liberals burgeses i assenyalar, mitjançant exemples representatius, els grans processos de transformació que va experimentar el món occidental en el segle XIX.

4.- Identificar i caracteritzar les distintes etapes de l’evolució política i econòmica d’Espanya durant el segle XIX, amb especial referència a l’expansió econòmica valenciana de finals del segle XIX.

5.- Comprendre les transformacions socioeconòmiques de la revolució Industrial, així com els esdeveniments més rellevants que expliquen el protagonisme d’Europa durant l’època de l’imperialisme, les seues conseqüències i el seu declivi.

6.- Analitzar el procés de consolidació de l’Estat liberal i del sistema capitalista en el món, relacionar-ho amb l’expansió colonial i identificar les seues peculiaritats a Espanya.

7.- Assenyalar les connexions entre els principals esdeveniments mundials i conflictes de la primera meitat del segle XX.

8.- Identificar i caracteritzar les distintes etapes de l’evolució política i econòmica d’Espanya durant el segle XX, els avanços i retrocessos fons aconseguir la modernització econòmica, la consolidació del sistema democràtic i la pertinença a la Unió Europea.

9.- Caracteritzar i situar cronològicament i geogràfica les grans transformacions i conflictes mundials que han tingut lloc en la segona meitat del segle XX i aplicar aquest coneixement a la comprensió d’alguns dels problemes internacionals més destacats de l’actualitat.

10.- Conèixer les característiques essencials dels principals estils artístics des del segle XVIII al XX, amb particular atenció a Espanya. Conèixer les principals característiques de l’art barroc valencià, la il·lustració valenciana, el modernisme valencià i la pintura expressionista, així com les principals manifestacions culturals en la Comunitat Valenciana en el segle XX.

11.- Identificar les causes i conseqüències de fets i processos històrics significatius, establir connexions entre elles i reconèixer la causalitat múltiple que comporten els fets socials.

12.- Valorar el patrimoni documental d’Espanya, amb especial referència a la Comunitat Valenciana. Localitzar els principals arxius i destacar la seua projecció en la vida cultural espanyola i internacional.

119


14.- Interpretar i elaborar distints tipus de mapes, croquis, gràfics, i taules estadístiques, i utilitzar-los com a font d’informació i mitjans d’anàlisi i síntesi.

15.- Comentar i analitzar textos d’especial rellevància històrica, així com obres artístiques significatives.

A més d’aquests criteris d’avaluació, s’estableixen com a requisits imprescindibles per a una avaluació positiva els següents:

- El treball regular de les activitats plantejades, tant el realitzat a l’aula com a casa.

- La realització del quadern de treball i la seua presentació en els terminis assenyalats.

- La realització i presentació dels treballs específics que se li hagen encomanat a l’alumne.

- Realització de les proves escrites.El departament ha cregut convinent quantificar el valor dels

diferents instruments d’avaluació:- Actitud i observació del treball en l’aula: 10 % de la qualificació de

l’avaluació trimestral o final.- Quadern de treball i treballs específics (ortografia, estil, comprensió,

vocabulari, etc.): 30 % de la qualificació de l’avaluació trimestral o final.

- Proves i exercicis escrits: 60 % de la qualificació de l’avaluació trimestral o final.

Als alumnes amb Adaptació Curricular Individualitzada, se’ls Variarà els percentatges exigibles quant als continguts, que quedaran de la següent manera:




Instruments d’avaluació

120

Avaluació InicialEl test d’avaluació inicial serveix de recordatori dels conceptes i


Avaluació Contínua Mitjançant el procés docent del dia a dia a l’aula anirem

descobrint el grau d’assoliment dels continguts, valorant si estan completament assolits, si no ho estan en absolut o quin tipus de dificultats es manifesten.

Avaluació Final: L’avaluació final s’entén com el conjunt de proves diagnòstiques del procés d’ensenyament-aprenentatge, mitjançant les quals es determina el grau d’assoliment de cada aprenentatge: si s’ha assolit o no, o en quins aspectes necessita reforçar-se.









121









Activitats de reforç i ampliació

Avaluació del procés d’ensenyament aprenentatgeEl departament de Ciències Socials pretén analitzar tots els




122








obligades al llarg del curs, supeditant-les en tot cas a les propis necessitats de l’àrea. Açò que, aparentment, pot semblar una contradicció, no ho és: sovint, el nombre de lectures obligades que, al llarg d’un curs, ha de realitzar un alumne a causa de l’opinió generalitzada que cada àrea o assignatura ha d’imposar algun llibre de lectura per trimestre, és tan gran que impossibilita el seu compliment, obliga en molts casos a una lectura mecànica dels textos imposats, per tal d’eixir del pas, i, quasi sempre, fa que els alumnes

123

es prenguen la lectura més com un deure feixuc que com un gaudi. Per tant, les lectures obligades, com a treball a realitzar en casa, es reduiran a aquelles imposades pels objectius propis de l’àrea. En tot cas, les lectures hauran de ser apropiades a l’edat i capacitats dels alumnes per tal d’aconseguir l’objectiu proposat des del currículum d’àrea i també la finalitat de crear l’hàbit de lectura en els alumnes.









124


Activitats complementàries

125

3.- PROGRAMACIÓ. ATENCIÓ EDUCATIVA.

TERCER CURS D’E.S.O.

ÍNDEX

Legislació vigent en l’àmbit de la ComunitatValenciana en què es basa la programació.................. Pàg. 126.Objectius generals d’etapa............................................ Pàg. 126.Objectius específics de la matèria.................................Pàg. 128.Competències bàsiques i aspectes que es van a prioritzar en l’assignatura............................................. Pàg. 129.Criteris i instruments d’avaluació................................. Pàg. 130.Organització dels continguts i activitats....................... Pàg. 130.Continguts mínims........................................................Pàg. 131.Criteris específics d’avaluació...................................... Pàg. 132.Criteris de qualificació..................................................Pàg. 132.Sistema de recuperació................................................. Pàg. 132.Sistemes extraordinaris d’avaluació d’alumnes absentistes i/o convalescents....................... Pàg. 132 .Metodologia.................................................................. Pàg. 132.Materials i recursos didàctics........................................Pàg. 133.

126

Legislació vigent en l’àmbit de la Comunitat Valenciana en què es basa la programació

Referència legislativa del Decret 112/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual s’estableix el currículum de l'Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana (DOGV, 24 VII-2007). Disposició addicional segona. Ensenyaments de religió:

1.- L'ensenyament de la religió s'ajustarà al que estableix la disposició addicional segona de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació.

2.- La conselleria competent en matèria d'educació garantirà que, a l'inici de l'etapa, les mares i els pares o tutors puguen manifestar la voluntat que els seus fills rebin o no ensenyaments de religió. Aquesta decisió podrà ser modificada al principi de cada curs acadèmic. Així mateix, es garantirà que dites ensenyances s'impartisquen en horari lectiu i en condicions de no discriminació horària.

3.- Els centres docents, de conformitat amb els criteris que determini la conselleria competent en matèria d'educació, desenvoluparan mesures organitzatives perquè l'alumnat, les mares, pares o tutors no hagin optat pels ensenyaments de religió, rebi la deguda atenció educativa, de manera que l'elecció d'una o altra opció no suposi cap discriminació. Aquestes mesures s'han d'incloure en el projecte educatiu del centre perquè siguin conegudes per la comunitat educativa.



a) Conèixer, assumir responsablement els seus deures i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el diàleg, refermant els drets humans com a valors comuns d’una societat plural, oberta i democràtica, i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania democràtica.b) Adquirir, desenrotllar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a condició necessària per a una realització eficaç dels processos de l’aprenentatge i com a mitjà de desenrotllament personal.c) Fomentar actituds que afavorisquen la convivència en els àmbits

escolar, familiar i social.d) Valorar i respectar, com un principi essencial de la nostra Constitució, la igualtat de drets i oportunitats de totes les persones, amb independència del seu sexe, i rebutjar els estereotips i qualsevol discriminació.

127

e) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seues relacions amb els altres, així com rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes.f) Desenrotllar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per a adquirir, amb sentit crític, nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació.g) Concebre el coneixement científic com un saber integrat que s’estructura en distintes disciplines, així com conèixer i aplicar els mètodes per a identificar els problemes en els diversos camps del coneixement i de l’experiència.h) Desenrotllar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats, així com valorar l’esforç amb la finalitat de superar les dificultats.i) Comprendre i expressar amb correcció textos i missatges complexos, oralment i per escrit, en valencià i en castellà. Valorar les possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, així com les possibilitats comunicatives del castellà com a llengua comuna de totes les espanyoles i els espanyols i d’idioma internacional. Iniciar-se, així mateix, en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura d’ambdós llengües.j) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.k) Conèixer els aspectes fonamentals de la cultura, la geografia i la història de la Comunitat Valenciana, d’Espanya i del món; respectar el patrimoni artístic, cultural i lingüístic; conèixer la diversitat de cultures i societats a fi de poder valorar-les críticament i desenrotllar actituds de respecte per la cultura pròpia i per la dels altres.l) Conèixer i acceptar el funcionament del cos humà i respectar les diferències. Conèixer i apreciar els efectes beneficiosos per a la salut dels hàbits d’higiene, així com de l’exercici físic i de l’adequada alimentació, incorporant la pràctica de l’esport i l’educació física per a afavorir el desenrotllament personal i social. m) Analitzar els mecanismes i valors que regeixen el funcionament de les societats, en especial els relatius als drets, deures i llibertats de les ciutadanes i dels ciutadans, i adoptar judicis i actituds personals respecte a estos.

128

n) Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum responsable, l’atenció dels sers vius i el medi ambient, i contribuir-ne així a la conservació i millora.o) Valorar i participar en la creació artística i comprendre el llenguatge de les distintes manifestacions artístiques, utilitzant diversos mitjans d’expressió i representació.p) Analitzar i valorar, de manera crítica, els mitjans de comunicació escrita i audiovisual.

Objectius específics de la matèria 1.- Ser capaç d'utilitzar, amb sentit crític, diferents tipus de textos, entre ells els produïts pels mitjans de comunicació.2.- Produir diferents tipus de textos en castellà i valencià, cuidant l'ortografia, la gramàtica i la sintaxi.3.- Conèixer obres i textos, incorporant la lectura com a forma de plaer i enriquiment personal.4.- Aprendre a utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació.5.- Utilitzar adequadament el procediment dialògic i el debat com a instruments essencials per estimular la capacitat argumentativa.6.- Participar de manera racional i constructiva en les activitats de classe, respectant les opinions dels altres.7.- Adquirir curiositat pel saber i pels productes de l'activitat teorico-pràctica de l'ésser humà.8.- Reflexionar sobre la realitat moral, econòmica, social, artística i cultural de la nostra societat.9.- Desenvolupar actituds respectuoses i solidàries cap a les diferents societats.10.- Desenvolupar el pensament crític i autònom.11.- Desenvolupar els trets personals implicats en el propi aprenentatge: millorar la concentració i la planificació per a la consecució de les metes proposades.12.- Ser capaç d'aplicar els aprenentatges adquirits.13.- Complir tasques pròpies de cada funció.14.- Localitzar i seleccionar informació en diferents mitjans.15.- Realitzar raonament lògics i matemàtics d'acord amb el seu nivell competencial.16.- Relacionar el grau de consecució dels objectius amb el nivell d'organització del treball.

129

Competències bàsiques i aspectes que es van a prioritzar en l’assignatura

A) Comunicació Lingüísticaa. Comprensió de missatges orals i escrits.b. Producció de textos, prestant especial atenció a la seva

estructura lògica i l'ortografia.c. Foment de la capacitat de comunicació oral i escrita.

B) Coneixement i interacció amb el món física. Conscienciació per a la conservació i millora del

patrimoni natural, l'ús responsable dels recursos, la cura del medi ambient, el consum racional i la protecció de la salut individual i col·lectiva.

C) Competència social i ciutadanaa. Comprendre la realitat social del món, preparant així per

a la convivència en una societat plural i contribuir a millorar. Això implica formar les persones per a l'assumpció i pràctica d'una ciutadania democràtica mitjançant el diàleg, el respecte i la participació social.

b. Responsabilitzant-se de les decisions adoptades.D) Competència per aprendre a aprendre

a. Contribució a que l'alumnat puga continuar el seu aprenentatge de manera autònoma, prenent consciència de les pròpies capacitats intel·lectuals, de les estratègies adequades per desenvolupar-les i del propi procés d’aprenentatge. Es fomentarà, en aquest sentit, la motivació, la confiança de l’alumnat en si mateix, l'autoavaluació, la cooperació, etc.

E) Competència Matemàticaa. Raonament lògic. Interpretació de la informació.

F) Competència en el tractament de la informació i competència digital

a. Foment d'estratègies per a l'obtenció crítica d'informació utilitzantdiferents estratègies i suports, la seva transformació en coneixement i la seva adequada transmissió als altres.

G) Competència cultural i artísticaa. Desenvolupament de les destreses necessàries per a

l'expressió d'idees, experiències o sentiments de forma creativa.

H) Autonomia i iniciativa personala. S'incidirà en què l'alumnat prenga decisions amb criteri i

desenvolupe l’opció triada assumint les conseqüències, adquirisca habilitats personals com l'autonomia,

130

creativitat, autoestima, autocrítica, iniciativa, el control emocional..., de manera que puga afrontar l'adopció de solucions diferents davant nous contextos.

b. Per altra, es fomentarà que l'alumnat desenvolupe la facultat d'aprendre dels errors.

Criteris i instruments d’avaluacióEncara que aquesta matèria, d'acord amb la legislació vigent, no

serà objecte de qualificació de manera oficial, tindrem en compte els següents criteris,com indicadors del progrés del treball de l'alumnat i del desenvolupament de les activitats programades:

- Interès per la matèria, actitud i comportament a classe.- Participació i col·laboració a l'aula.- Realització de les tasques en el termini estipulat.- Adequació del treball realitzat amb les pautes establertes.- Assistència a classe.- Responsabilitat davant les tasques encomanades.- Desenvolupament de la capacitat de treball i esforç personal com a mitjà per assolir els objectius fixats.

Organització dels continguts i activitatsPRIMERA AVALUACIÓ- Unitat 1Durant aquesta unitat es treballaran els següents aspectes:

- Afectivitats i sentiments- Estratègies bàsiques de treball intel·lectual

o Resumo Esquemao Subratllato Valoració crítica.

- Interpretació de la informació- Pautes de presentació de treballs escrits- Pautes d'exposició oral- Activitats Ensenyament/Aprenentatge i d’avaluació- Activitats d'aplicació- Activitats d'anàlisi- Activitats de síntesi- Activitats d'ampliació- Activitats de reforç

- Unitat 2Durant aquesta unitat es treballaran els següents aspectes:

- El valor de la llibertat.

131

- Llibertat, igualtat, justícia.

SEGONA AVALUACIÓ- Unitat 3Durant aquesta unitat es treballaran els següents aspectes:

- La pau.- Odis desactivats.- L'esperança.- Interpretació de la informació.- Tècniques bàsiques per aprendre a aprendre.

o Recerca d’informació i utilització de fonts i recursos.o Tractament de textos (lectura, comprensió i selecció

de conceptes bàsics).- Unitat 4Durant aquesta unitat es treballaran els següents aspectes:

- El valor de l’individu en la societat a través de la lectura.- Interpretació de la informació.- Comprensió i expressió escrita de textos adequats al seu

nivell competencial.

SEGONA AVALUACIÓ- Unitat 5Durant aquesta unitat es treballaran els següents aspectes:

- El valor de la comunicació a través de la lectura.- Estratègies bàsiques de treball intel·lectual: resum,

esquema, subratllat, valoració crítica.

- Unitat 6Durant aquesta unitat es treballaran els següents aspectes:

- El valor de l'experiència a través de la lectura valor de la comunicació a través de la lectura.

- Estratègies bàsiques de treball intel·lectual: resum, esquema, subratllat, valoració crítica.

- Interpretació de la informació.

Continguts mínims Tenint en compte els objectius previstos es considera

procediments i actituds mínimes: - Responsabilitat davant les tasques encomanades.- Respecte a companys i professors.- Organització bàsica d'arxius i llibretes.- Actitud receptiva davant els aprenentatges.- Disposició bàsica per afrontar les tasques i treballs.

132

- Domini de tècniques bàsiques per aprendre a aprendre: recerca d'informació i utilització de fonts i recursos, tractament de textos (lectura, comprensió i selecció de conceptes bàsics).

- Participació en la dinàmica de classe.

Criteris específics d’avaluació1.- Que l'alumne hagi complert amb les responsabilitats i tasques

assumides davant els companys i davant del grup.2.- Actitud de contribuir i assumir la funció que li ha tocat fer.3.- No presentar incidències en el tracte a companys i professors.4.- Presentar els treballs i quaderns tenint en compte normes bàsiques d'arxiu de la informació abordades.5.- Presentar interès bàsic per superar les seves dificultats: preguntar, participar, realitzar tasques.6.- Grau satisfactori de compliment i presentació d'activitats encomanades.7.- Utilització de diccionaris, Internet, etc., per realitzar els treballs.8.- Llegir lectures adequades al nivell competencial i comprendre les lectures realitzades, extreure conceptes fonamentals del text i és capaç de seleccionar, per exemple, subratllant les idees.

Criteris de qualificacióNo se’n fixen, ja que, d'acord amb la legislació vigent, l'Atenció

Educativa no serà avaluable ni qualificable

Sistema de recuperacióNo se’n fixen, ja que, d'acord amb la legislació vigent, l'Atenció

Educativa no serà avaluable ni qualificable

Sistemes extraordinaris d’avaluació d’alumnes absentistes i/o convalescents

No se’n fixen, ja que, d'acord amb la legislació vigent, l'Atenció Educativa no serà avaluable ni qualificable

Metodologia Seguirem una metodologia activa i participativa per part de

l'alumnat, buscant partir de les concepcions prèvies dels alumnes sobre els temes estudiats, per aconseguir així un aprenentatge significatiu dels continguts abordats. La nostra metodologia posa les condicions de possibilitat per al treball en grup, mètode de treball que assegura el

133

desenvolupament de certes capacitats que habiliten l'alumne a conviure, dialogar raonadament, actuar de forma responsable, i, en definitiva, a madurar personal, social i moralment. El treball individual i en grup s'orienta al treball de recerca, per facilitar així el desenvolupament de les capacitats expressades en els objectius de la matèria i l'etapa. Així mateix, el desenvolupament dels continguts tractarà de connectar a cada moment amb els interessos fonamentals de l'alumnat.

D'acord amb això, la metodologia a seguir s'ajusta bàsicament a l'exposició de continguts bàsics per part del professor, realització d'activitats a l'aula, debat per refermar el valor del consens i el pes de l'argumentació correcta, i proves per comprovar el grau de comprensió dels continguts de cada unitat temàtica, incidint especialment en els continguts de caràcter procedimental.

Materials i recursos didàctics- Materials elaborats pel professor (textos, activitats, fragments de

la premsa diària per els temes d'actualitat, etc.).- Altres materials audiovisuals (documents gràfics, imatges,

documentals, pel·lícules, etc.) seleccionats en funció de la seva idoneïtat respecte als continguts tractats i les capacitats dels alumnes.

134

8.- PROGRAMACIÓ.TREBALL MONOGRÀFIC

D’INVESTIGACIÓ.QUART CURS D’E.S.O.

ÍNDEX

Introducció.................................................................... Pàg. 135.Objectius generals d’etapa............................................ Pàg. 135Objectius específics d’àrea........................................... Pàg. 137Objectius específics de l’assignatura............................ Pàg. 139Objectius mínims.......................................................... Pàg. 140Continguts.....................................................................Pàg. 141Criteris i instruments d’avaluació................................. Pàg. 144

135








136


137





138



139

Objectius específics de l’assignaturaEl desenvolupament d’aquesta matèria contribuirà a fer que l’alumnat adquirisca les capacitats següents:1.- Conèixer i portar a cap els procediments i les tècniques relacionades amb la recerca d’informació i la seua posterior elaboració en un document de creació pròpia, en base a l’anàlisi, el contrast , la capacitat de síntesi i la complementació de les dades obtingudes.2.- Comprendre i interrelacionar els principals processos que donen lloc a l’elaboració de textos propis, en base a unes idees determinades que han de desenvolupar-se posteriorment.3.- Adquirir una visió econòmica global del món contemporani en general i d’Espanya en particular que, conjugant la dimensió interna i internacional en l’explicació dels processos, facilite l’anàlisi de les situacions i problemes del present, considerant en aquests tant els antecedents històrics com les relacions d’interdependència.4.- Usar amb propietat els conceptes bàsics i específics de l’economia, en realitzar activitats d’indagació i síntesi en què s’analitzen, contrasten i integren informacions diverses, valorant el paper de les fonts i el treball de l’investigador.5.- Desenvolupar la sensibilitat i el sentit de la responsabilitat davant dels problemes econòmics i socials, en especial els que afecten conjunt dels espanyols, adoptant actituds responsables i solidàries i adquirint independència de criteri i hàbits de rigor intel·lectual.6.- Defendre raonadament les pròpies idees sobre la societat i revisar-les de forma crítica tenint en compte noves informacions, corregint estereotips i prejudicis s i entenent l’anàlisi econòmica com un procés en constant reconstrucció.7.- Comprendre l’economia com una ciència oberta a la informació i relacionada directament amb els canvis que brinden les noves tecnologies.8.- Entendre l’economia com una part de la vida que afecta molt directament a tots i cadascun de nosaltres, en funció de les decisions acadèmiques i professionals que es puguen anar prenent successivament en la vida.

140

Objectius mínims Aquesta assignatura es basarà en l’elaboració d’un treball

d’investigació sobre un únic tema, del qual aniran desenvolupant-se diferents aspectes en funció d’una sèrie de punts que donarà el professor juntament amb el títol del mateix.

El treball anirà fent-se a classe, a partir de la informació que s’haja obtingut anteriorment a casa, i que haurà d’aportar-se en cada classe de l’assignatura, bé en forma de fulls, fotocòpies o llibres (enciclopèdies, atles geogràfics i econòmics, diccionaris especialitzats, llibres monogràfics, etc). Es recomana no centrar-se en una única font d’informació per completar adequadament el treball.

En les dates finals de cada avaluació (primera i segona), que el professor concretarà amb temps suficient, s’haurà d’entregar la part del treball que s’haja fet a classe, i s’avaluarà la quantitat i sobretot la qualitat del treball realitzat.

Abans de la finalització del curs, en una data que el professor així mateix concretarà, s’entregarà el treball complet, sent avaluat en el seu conjunt i tornat als alumnes amb les indicacions oportunes.

El professor orientarà i supervisarà als alumnes en la realització del treball durant el transcurs de les classes i en cap cas s’acceptaran treballs realitzats total o parcialment a casa. L’única feina que es pot fer en l`àmbit domèstic és la de la recerca acurada de la informació. Una vegada s’obtinga aquesta, la realització del treball s’ha de fer a l’aula les hores que es corresponguen a l assignatura.

El treball ha de tenir una extensió mínima de vint fulls, tot i que el fet d’acomplir aquest requisit no presuposa que el treball i l’assignatura estiguen aprovats, doncs el que es tindrà en compte sobretot és la recerca adequada de la informació i el treball d’elaboració, reflexió i redacció respecte a aquesta.

Òbviament el treball és individual, tot i que en classe es podrà compartir part de la informació amb el permís previ del professor. Es podran fer totes les consultes i preguntar tots els dubtes que es consideren a aquest, sempre a partir de la informació de què es dispose.

141

ContingutsL’ECONOMIA D’ESPANYATreball que es desenvoluparà a partir de l’Elaboració d’un informe

centrat en els següents punts:- Nivell de vida, renda per càpita i desenvolupament econòmic i

humà. Cerca d’informació i definició dels conceptes de la

manera més extensa possible i amb exemples. Elaboració d’un text a partir de la informació que

l’alumne puga obtenir, on s’indique quina és la situació actual en Espanya pel que fa als tres conceptes que donen títol al punt, i comparar amb dades i amb gràfiques la renda per càpita amb la dels tres grups de països següents (almenys amb dos països de cada grup):

Països més desenvolupats de la UE (per exemple, Alemanya o Gran Bretanya), els EEUU o el Japó.

Països en vies de desenvolupament com els d’Amèrica Llatina (Bolívia o Colòmbia per exemple), d’Europa de l’est (com Romania o Bulgària).

Països del Tercer Món de l’Àfrica subsahariana (com Ruanda, Etiòpia o Tanzània), o del sud-est asiàtic (com Sri Lanka o Cambotja).

A partir de les comparacions establertes anteriorment, s’haurà d’indicar en quin grup de països es troba Espanya i indicar per què. Indicar també si la renda per càpita permet visualitzar les diferències de riquesa entre els ciutadans de diferents països i indicar el per què o si es podria aplicar algun altre indicador.

ELS SECTORS ECONÒMICS: SECTORS PRIMARI (agricultura, ramaderia i pesca), SECUNDARI (indústria, mineria i construcció) I TERCIARI (sector serveis).- Cercar informació i redactar un text on s’explique l’evolució

històrica (al segle XX i fins avui en dia) i quina és la situació actual de cadascun dels tres sectors econòmics en Espanya, argumentant les afirmacions en base a les dades que es puguen obtenir en cada sector (població ocupada, aportació al P.I.B, índexs de productivitat, taxes d’atur en cada cas, etc.): Es recomanable la realització pròpia (no val tallar i pegar) de gràfiques i quadres comparatius per aclarir millor la informació.

142

- A partir del text anterior, s’han d’extraure les conclusions oportunes sobre quin és el sector que més ajuda a la creació de riquesa i al desenvolupament actual en Espanya, i argumentar, a ser possible interpretant les dades de les que es disposa per què és així segons el punt de vista de l’alumne.

- Explicar així mateix que és el que es creu que cal millorar en els sectors econòmics més endarrerits i que cal mantenir o millorar en el sector més avançat per conservar i augmentar el desenvolupament econòmic d’Espanya.

INDICADORS DE LA SITUACIÓ ECONÒMICA D’ESPANYA- Cercar informació i definir de forma extensa i amb exemples els

següents conceptes: o P.I.B.o P.N.B.o Balança comercial.o Fonts d’energia.o Productivitat.o I+D+Io Taxa d’atur.

- Cercar informació sobre els indicadors anteriors referits a Espanya en els darrers anys, i, a partir de la informació obtinguda, elaborar un text en el que s’argumente quins són els problemes econòmics d’Espanya, i si es pot, aportar alguna solució per millorar la situació econòmica de l’Estat espanyol.

ORGANISMES I INSTITUCIONS QUE INFLUEIXEN EN EL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC ESPANYOL.- Cercar informació i definir de la forma més clara possible les

següents organitzacions de caràcter nacional (les tres primeres) i internacionals (la resta):

o Ministeri d’Economia i Hisendao Ministeri de Treball i Afers socialso Ministeri d’Obres Públiques i infraestructureso Unió Europeao Banc central europeuo O.P.E.P. (Organització de països exportadors de petroli)o O.M.C. (organització mundial del comerç)o G8o Fòrum de Davoso F.M.I. (Fons Monetari Internacional)o BM (Banc Mundial)

143

- A partir de la informació obtinguda anteriorment i la reflexió que es puga fer en cada cas, elaborar un comentari en el que s’indique com influeix cadascun d’aquests organismes en l’economia espanyola, indicant si, des de el punt de vista de l’alumne, l’actuació en cada cas és positiva o negativa per al desenvolupament econòmic espanyol i argumentant el per què.

L’ECONOMIA I L’ALUMNE- Cercar informació sobre totes les possibilitats professionals i per tant

econòmiques que l’alumne tindrà quan acabe l’ensenyament Secundari Obligatori: Tipus de feines a les que es pot accedir directament amb el títol de graduat o sense (programes de garantía social o d’iniciació professional) i característiques generals d’aquestes, tipus d’estudis que es poden fer a partir del títol de graduat (Batxillerat i carrera universitària, diversos tipus i nivells de cicles formatius), duració i continguts d’aquests estudis, eixides professionals dels mateixos.

- En base a la informació obtinguda anteriorment, elaboració d’un text en el que s’explique quin va a ser el recorregut acadèmic propi i professional, incloent el que es pensa estudiar o en què es va a treballar directament; en que es vol titolar-se i en quin sector s’hauran d’ocupar; les dificultats que s’hi preveuen durant i desprès dels estudis o en la feina; els anys que es preveu que tardaran en consolidar-se en la feina o en acabar els estudis; el nivell econòmic que es pensa assolir i si es creu que es podrà fer front a totes les despeses que es pensa tenir i com; i explicar per què va a ser aquest el camí professional propi i no un altre.

- A partir de l’estudi anterior, esbrinar en quin tipus de professional s’haurien de classificar:

o Assalariato Autònomo Empresario Funcionari.

- Cercar la definició de cadascun d’aquests conceptes. En el primer cas indicar i explicar breument els tipus de contractes laborals que tenen els assalariats hui en dia en Espanya. En el segon i tercer explicar quins són els passos legals a seguir per constituir un negoci per donar-se treball a si mateix (autònoms) o per crear una empresa que done treball a més persones (empresaris), i en el darrer cas explicar com es pot accedir a aquesta condició (la de funcionari) i quines característiques generals presenta aquesta.

- En funció del treball escollit pel dia de demà i de la hipotètica futura situació econòmica (del que es pensa guanyar), cercar informació

144

extensa sobre els següents conceptes i indicar com es pensa fer front a aquestes despeses i quin percentatge del hipotètic futur sou es creu que es destinarà a cadascuna d’aquestes i per tant quin serà el propi nivell econòmic general en funció del que es guanya, les despeses que es tindran i el que es puga estalviar:

o Hipoteca o Crèdits al consum (cotxes,electrodomèstics, viatges, etc)o Impostos directes, impostos indirectes, cotitzacions a la

Seguretat Social, taxes i contribucions.o Despeses quotidianes (menjar, roba, gasolina, oci, etc.)

Criteris i instruments d’avaluacióEls criteris d’avaluació han de ser els següents:- Explicar els canvis i permanències més importants de l’economia

mitjançant la investigació pròpia.- Identificar, analitzar i interrelacionar els mecanismes, factors i

característiques bàsics del sistema econòmic espanyol.- Aquest criteri pretén avaluar la capacitat per a establir relacions

entre els distints factors o variables dels processos de canvi recents més importants. Pretén comprovar si els estudiants analitzen les transformacions interrelacionant els elements en una explicació multifactorial, si consideren la importància de les intencions dels subjectes econòmics i comprenen els motius de les accions, individuals o col·lectives, en una explicació intencional.

Es tracta de saber si els estudiants comprenen i identifiquen les característiques bàsiques, i les transformacions profundes als darrers anys de l’organització productiva. Així mateix s’ha de comprovar si els estudiants són capaços de diferenciar els elements més dinàmics, aquells que pateixen una major acceleració, de les continuïtats, aquells elements persistents o resistents al canvi, en processos de llarga o curta duració; si són capaços de reconèixer les influències i repercussions dels elements canviants respecte a altres variables a fi d’explicar que els factors econòmics interactuen amb diferent intensitat, modificant-se i creant una nova situació econòmica fins arribar a l’actualitat.

- Identificar les transformacions més rellevants que han donat pas a la situació econòmica actual en l’Estat espanyol, tant pel que fa als sectors de producció, com als indicadors econòmics més rellevants. Aquest criteri pretén comprovar la capacitat de sintetitzar els canvis més importants que succeeixen en l’època i de valorar la seua repercussió en el distanciament de les formes de vida de les distintes àrees segons el grau de penetració d’aquells canvis. Es tracta d’avaluar, també, la comprensió dels aspectes més importants del fet econòmic i les seues conseqüències.

145

- Situar les causes dels esdeveniments i processos econòmics rellevants de la història d’Espanya en el segle XX fins arribar a l’actualitat i analitzar la seua vinculació amb determinats fets i circumstàncies internacionals, abordant la relació existent entre l’economia espanyola i la internacional. Es pretén avaluar la capacitat per a situar en el temps fets econòmics significatius del segle XX (esdeveniments). Així mateix, seran capaços d’analitzar algun d’eixos fets, atenent la interrelació, en el context de l’època, de l’acció individual i les mentalitats i comportaments col·lectius.

- Identificar els problemes bàsics de l’economia espanyola actual, explicar els períodes de crisi i els diferents projectes de resolució dels problemes econòmics i la seua repercussió. Amb aquest criteri es tracta de constatar si els estudiants expliquen i valoren críticament els projectes de resolució de les crisis, en relació amb els interessos i supòsits ideològics de les alternatives. Es tracta d’avaluar si són capaços d’establir relacions entre els problemes existents i les mesures preses per a solucionar-los, i entre les accions mampreses i els fets succeïts. Es pretén, per tant, avaluar si els estudiants comprenen els diferents problemes que conflueixen en situacions conflictives en un procés de crisi i comprovar si estableixen relacions pertinents entre els diferents factors d’un problema, si són capaços d’identificar les contradiccions que expliquen una situació de crisi. En un segon grau de consecució de l’objectiu a què fa referència el criteri, es tracta de comprovar si els estudiants diferencien la incidència dels elements estructurals i la dels esdeveniments immediats, és a dir les conseqüències de les crisis a curt i a llarg termini.

-Identificar les normes i interessos que regulen en el segle XX les relacions econòmiques en Espanya, , analitzant les causes de les crisis i dels períodes de creixement. i els principals mecanismes arbitrats al llarg del segle per a fer possible el creixement econòmic en Espanya.

- Identificar i analitzar, en un procés complex, els principis que inspiren l’organització i institucions dels sistemes econòmics, els factors que han influït en el seu desenrotllament progressiu i aquells que han fets possible, en determinades circumstàncies històriques, la fallida del sistema econòmic, així com la seua posterior recuperació. Aquest criteri ha de servir per saber si l’alumnat és capaç de fer una anàlisi comparativa de les Institucions més representatives de l’economia en l’àmbit nacional i internacional, de la formulació dels drets i deures fonamentals i dels nivells d’igualtat social, relacionant aquestes realitats amb les distintes ideologies i interessos. En un primer grau, l’alumnat assenyalarà les diferències entre les articulacions del poder econòmic.

-Situar cronològicament i distingir les característiques dels períodes d’expansió i recessió que ha experimentat l’economia mundial

146

contemporània. Determinar, a través d’un cas significatiu, les implicacions que els períodes de l’un i l’altre signe tenen en les relacions socials, en els formes de vida, en el consum i en l’ocupació, i en la política internacional. Aquest criteri pretén avaluar si els estudiants reconeixen els factors que intervenen en el desencadenament dels processos de prosperitat i de crisi econòmica i el seu mecanisme de difusió. En un primer grau, hauran d’identificar els elements que configuren un procés de naturalesa econòmica. En un segon grau, analitzaran les implicacions que les crisis més importants i etapes de desenvolupament han tingut en les mentalitats, en l’agudització o suavització dels conflictes socials i en les relacions internacionals. Finalment, els estudiants al relacionar el desenrotllament econòmic amb les diverses fases de la crisi i retrocés, hauran de qüestionar i valorar la validesa de la visió lineal del procés.

- Analitzar l’actual configuració de la Unió Europea, valorant-ne la significació i presència en el món, i sintetitzar l’evolució històrica posterior a la Segona Guerra Mundial d’algun dels principals estats actuals de la Unió. Es tracta de comprovar si els estudiants coneixen els elements o factors que impulsaren la creació de la Unió Europea, així com la seua estructura actual i el seu funcionament. En un primer grau, els estudiants identificaran aquells factors que impulsaren el desenrotllament de les institucions comunitàries. En un segon grau, posaran en relació el procés de configuració de la Unió Europea amb aquells problemes econòmics i d’altre tipus a què pretén oferir una resposta; i per a això, reconeixeran alguns fets rellevants del procés, situant-los cronològicament, i identificaran les institucions bàsiques i el funcionament de la Unió Europea. En un tercer grau, els estudiants valoraran en quina mesura s’han enfrontat o superat estos problemes a què s’ha fet referència, analitzant el paper de la Unió Europea en el panorama continental i mundial així com la seua significació en relació amb els processos d’internacionalització de l’economia i de la cultura. Així mateix, hauran de tindre una visió global de l’evolució política i econòmica recent d’alguns dels estats que, per població, extensió, o significació històrica, es consideren més rellevants de l’Europa Comunitària.

- Explicar i comprendre els conflictes socials, valorant críticament els interessos dels grups i la seua incidència en els fets estudiats. Es tracta de comprovar si els estudiants identifiquen, en les diferents etapes, les desigualtats econòmiques i culturals, i les consegüents divisions socials. Cal saber si expliquen els distints interessos i aspiracions dels grups socials relacionant, d’una banda, les reivindicacions plantejades respecte a la situació històrica i, d’una altra, les accions i projectes dels

147

grups socials respecte als conflictes sorgits, a fi de comprendre un factor explicatiu bàsic en l’actualitat.

- Analitzar algun problema econòmic o qüestió d’actualitat, de dimensió nacional o internacional, a partir de la informació procedent de distints mitjans de comunicació social, valorant críticament la disparitat d’enfocaments i prenent en consideració els antecedents històrics del tema. Aquest criteri crida l’atenció sobre la necessitat que els estudiants relacionen les situacions i problemes més importants del present amb els antecedents històrics que ajuden a comprendre’ls, ha de ser una anàlisi que, al seu torn, afavorisca una reflexió més rigorosa sobre el present, ressaltant ne els components econòmics. Pretén també comprovar l’interès de l’alumnat pels problemes de hui i valorar la seua capacitat crítica davant de la interpretació de les accions dels subjectes econòmics, així com a l’hora d’interpretar els missatges dels mitjans de comunicació. Els estudiants hauran de valorar la necessitat d’indagar abans d’emetre un juí estereotipat sobre actuacions, personatges o problemes actuals. També hauran de considerar les dades econòmiques a l’hora d’analitzar algun conflicte o qüestió d’actualitat, evitant relacions mecàniques. Finalment establiran, a l’analitzar processos econòmics, analogies, comparacions o diferències amb els fets del present. És a dir, constataran que l’investigador parteix del present per a analitzar aquells processos que el configuren.

- Comprendre els trets més destacats dels processos i manifestacions econòmiques del món contemporani, establint relacions pertinents amb altres aspectes de la realitat. Per mitjà d’aquest criteri es tracta de comprovar si els estudiants analitzen les manifestacions econòmiques des de coordenades àmplies establint relacions entre distints factors.

- Utilitzar els conceptes bàsics de l’economia, comprenent i assumint les especials característiques de la conceptualització econòmica i reconèixer la possibilitat de diferents interpretacions sobre un mateix fet i la necessitat de sotmetre-les a una anàlisi crítica. Es tracta de saber si els estudiants utilitzen els conceptes amb propietat, si són capaços d’aplicar-los en temps diferents i de constatar la variabilitat de les seues característiques. En primer grau hauran de definir el concepte en presència de l’esdeveniment, i relacionaran de forma correcta les necessàries generalitzacions conceptuals amb fets concrets. En un segon grau, els estudiants hauran d’assumir d’una manera positiva que poden existir diferents interpretacions d’un fet o una dada econòmica; és a dir, des de l’anàlisi crítica i argumentant, admetent que el fonament del coneixement parteix bàsicament de l’explicació en què la informació de les fonts només resulta fructífera davant de preguntes o problemes encertadament plantejades per l’investigador.

148

- Identificar i utilitzar els procediments i tècniques bàsiques d’aprenentatge comprenent i valorant l’anàlisi econòmica com un procés en constant reelaboració. Obtenir de fonts diverses informació rellevant per a explicar els processos econòmics i estudiar-los. Amb aquest criteri es tracta d’avaluar la capacitat dels estudiants per a desenrotllar un estadi concret continuant una metodologia d’aprenentatge. Per a això, els estudiants definiran i analitzaran problemes, formularan hipòtesis i realitzaran dissenys de treball per a contrastar-les. També hauran de comunicar correctament les seues conclusions per mitjà de l’elaboració d’un informe coherent amb els estudis i investigacions realitzats. argumentant i contrastant els seus coneixements per mitjà de dades rellevants obtingudes de diverses fonts d’informació. Constataran que les dades poden ser interpretats de diverses formes d’acord amb els interrogants que es plantege l’investigador. En un grau de major complexitat i profunditat de l’aprenentatge els estudiants reconeixeran el camí seguit en l’aprenentatge, exposant les diverses accions metodològiques i els motius que han guiat les decisions per a dur-les a terme a fi d’ampliar el seu propi coneixement. També valoraran el procés seguit i sotmetran els seus propis coneixements a la reflexió, acceptant la crítica i superant estereotips. I, finalment, assumiran la necessitat d’investigar abans d’emetre un juí sobre actuacions, personatges o problemes actuals docent, establir uns principis mínims que possibiliten una avaluació formativa i que faciliten la coherència de les decisions. Els punts que s’han acordat són els següents:

- L’objectiu de l’avaluació es aconseguir dades per tal de millorar el procés d’ensenyament i aprenentatge. No es pot entendre aquesta ni com un objectiu per ella mateixa, és a dir, un sistema de classificació de l’alumnat, ni com un intent de control o manteniment de l’ordre. L’avaluació és part fonamental del procés d’ensenyament i aprenentatge en tant que avaluació reflexiva, que serveix per a avaluar els procediments seguits, tant per l’alumne en el seu treball com pel professor en el seu.

Per tant, entenem que l’avaluació ha de ser variada en la seua concepció i àgil en el procés d’aplicació. Cal recórrer a múltiples i variats instruments d’avaluació, però en aquest cas és obvi que el treball individual realitzat a classe, a partir de la informació recollida i l’elaboració posterior d’un text que responga als continguts demanats van a conformar el 80 % de la nota de cada avaluació i de la nota final. Un15% de la nota es correspondrà amb la informació aportada i l’esforç a l’aula, així com a i les contestacions a les preguntes i observacions que puga formular el professor durant el transcurs de les classes mentre està fent-se el treball. L’altre 5% de la nota final es relacionarà amb una

149

actitud de respecte cap als companys i el professor i la voluntat de treballar el millor possible..

Així mateix cal tenir en compte que l’avaluació del treball es farà en base a:

- El grau de complexitat i elaboració de les explicacions aportades.- Emissió d’hipòtesis.- Contextualització dels processos econòmics analitzats.- Nivell d’elaboració i utilització dels conceptes econòmics.- Organització de la informació rebuda i comunicació correcta del seu contingut.- Crítica de les fonts.- Utilització de vocabulari específic.- Correcció ortogràfica i sintàctica

- La quantitat i la qualitat de la informació aportada denota així mateix l’interès i l’esforç de l’alumne per fer el treball de la forma més adequada possible i per això seran també avaluades. Aquesta informació s’haurà d’obtenir de fonts diverses com ara llibres, atles, enciclopèdies, notícies de periòdics, informació de pàgines web o blocs d’Internet, etc. Els textos hauran de tractar-se amb l’ajuda i orientació del professor de la manera més completa possible.

- El Departament considera interessant la pràctica de l’autoavaluació. Proposem iniciar-la amb la correcció col·lectiva dels treballs , i mitjançant el contrast i la comparació entre les respostes que es consideren més encertades i les de la resta de la classe. Es pretén així fomentar la capacitat crítica dels alumnes i la comprovació dels criteris de qualificació.

- No considerem l’avaluació com una qualificació, i no obstant hem de traduir-la a una escala concreta. La traducció a números enters que s’exigeix no es realitzarà sobre un criteri numèric estricte, sinó que l’arrodoniment serà decidit en cada cas pel professor o la junta d’avaluació.

- Tenint en compte que, com exigeix la legislació i com, de fet, creiem que s’ha de realitzar, treballem amb una avaluació contínua, l’avaluació final serà la nota mitjana de totes les avaluacions, criteri corregit per la millora o alternativament l’empitjorament dels resultats.

- Tots els criteris d’avaluació i qualificació es comunicaran obligatòriament als alumnes. Igualment es comunicaran els objectius mínims acordats pel Departament.

- Pel que fa a la qualitat del treball cal tenir en compte que també s’han d’avaluar els següents aspectes:

- L’organització del material.- La claredat i neteja en el treball.

150

- La qualitat, quantitat d’informació i arguments presentats.- La detecció i correcció d’errors i omissions.

- L’actitud de l’alumnat en l’aula en particular i en el centre en general. Tant la valoració com la seua posterior concreció en una nota determinada comporta un cert grau de subjectivisme. Dins d’aquest apartat, tindrem en compte, la participació dels alumnes i el seu comportament.

En l’apartat de participació, es considerarà:- L’interès pel treball desenvolupat en l’aula.- La col·laboració en el treball individual i de grup.- La realització amb regularitat del treball diari.

En relació amb el comportament, valorarem:- El respecte entre companys i companyes.- La correcta utilització del material.- La correcció durant la permanència en l’aula.

En l’avaluació de l’alumnat per tant, hauran de ser valorats tots els criteris esmentats, a partir del treball diari a classe, i de la presentació del treball monogràfic d’investigació en la data assenyalada pel professor.

151

9.- PROGRAMACIÓ PROGRAMA DE QUALIFICACIÓ

PROFESSIONAL INICIALÀMBIT SOCIOLINGÜÍSTIC

ÍNDEX

Introducció.................................................................... Pàg. 152.Objectius generals del programa...................................Pàg. 152.Primer curs....................................................................Pàg. 153.Objectius específics del mòdul sociolingüístic.............Pàg. 153.Objectius concrets per a l’àrea lingüística.................... Pàg. 153.Objectius concrets per a l’àrea de lesCiències Socials.............................................................Pàg. 155.Continguts de l’àrea lingüística.................................... Pàg. 156.Criteris d’avaluació de l’àrea lingüística.......................Pàg. 158.Metodologia i orientacions didàctiques........................ Pàg. 159.El mòdul de Formació i orientació laboral................... Pàg. 159.Continguts del mòdul de FOL...................................... Pàg. 160.Metodologia del mòdul de FOL....................................Pàg. 161.Segon curs.....................................................................Pàg. 162.Àmbit de les Ciències Socials.......................................Pàg. 162.Objectius de l’àmbit de les Ciències Socials................ Pàg. 162.Continguts de l’àmbit de les Ciències Socials.............. Pàg. 163.Criteris d’avaluació.......................................................Pàg. 170.

152

Introducció La Constitució espanyola assenyala en l’article 9.2 que correspon

als poders públics promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en què s’integra siguen reals i efectives; remoure els obstacles que impedisquen o dificulten la seua plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política econòmica, cultural i social. Així mateix, en l’article 27.1 estableix el dret que tots els ciutadans tenen a l’educació i, en l’article 40, que els poders públics fomentaran una política que garantisca la formació i la readaptació professionals com a instrument d’essencial importància per a fer realitat, junt amb altres elements econòmics i normatius, el dret al treball. De la mateixa manera, la qualificació professional en tots els seus nivells contribueix a l’elevació i millora en la qualitat de vida de les persones i al foment de l’ocupació.

En l’àmbit de la Comunitat Valenciana la referència és el Decret 112/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual s’estableix el currículum de l'Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana (DOGV, 24 VII-2007).

Objectius generals del programaEls objectius generals dels programes de qualificació professional

inicial són els següents:1.- Desenvolupar capacitats i destreses suficients perquè l’alumnat

aconseguisca les competències professionals pròpies d’una qualificació de nivell 1 d’acord amb el catàleg nacional de Qualificacions Professionals i tinguen la possibilitat d’una inserció sociolaboral satisfactòria d’acord amb les seues possibilitats i expectatives personals.

2.- Refermar la seua maduresa personal i el seu nivell d’ocupabilitat per mitjà de l’adquisició d’hàbits i capacitats que els permeten desenvolupar un projecte de vida personal, social i professional satisfactori, així com escometre la busca activa d’ocupació i la promoció personal per mitjà d’un aprenentatge autònom.

3.- Aconseguir que els alumnes es reconeguen a ells mateixos com a persones valuoses capaces d’aprendre i treballar amb els altres.

4.- Possibilitar la seua experiència i formació en centres de treball com a persones responsables, posseïdores d’actituds i hàbits, tant de seguretat laboral com de respecte al medi ambient, en l’exercici real de la seua qualificació professional.

5.- Refermar les competències pròpies de la formació bàsica de l’educació secundària obligatòria, amb l’objecte de facilitar als alumnes la seua transició des del sistema educatiu al món laboral i, si és procedent, proporcionar-los la possibilitat d’obtenir el títol corresponent, fomentant, en tot cas, una bona disposició en ells cap a la formació

153

permanent i la prossecució d’estudis per les vies previstes en la legislació vigent.

PRIMER CURS

Objectius específics del mòdul sociolingüísticL’àmbit sociolingüístic planteja de forma globalitzada continguts

propis de diverses àrees -la de llengua i literatura: valencià i castellà, així com la de ciències socials: geografia i història- que si bé en altres nivells educatius es diferencien, en els programes de qualificació professional inicial requereixen ser abordats de manera integrada.

L’àrea de ciències socials té com a objecte d’aprenentatge el coneixement de la dimensió social dels éssers humans, centrat en la comprensió i explicació de fets geogràfics i històrics, mentre que en l’àrea de comunicació l’objecte és l’aprenentatge de les habilitats lingüístiques, comunicatives i el domini efectiu del llenguatge en diferents contextos i amb fins diversos.

La unió d’ambdues àrees en un mateix mòdul es veu justificada per un objectiu comú: aprendre de forma globalitzada els diferents continguts, contextualitzant les realitats socials més importants mitjançant les adequades habilitats lingüístiques i comunicatius.

Objectius concrets per a l’àrea lingüística Els objectius concrets per a l’àrea lingüística són:- Desenvolupar un nivell de comprensió i expressió oral i

escrita en llengua castellana i en valencià adequat per a comunicar-se, desenvolupant-se socialment, exercir l’ofici i accedir a la informació que necessita en la seua vida quotidiana.

- Expressar-se amb fluïdesa, seguretat i de forma comprensible, per a comunicar pensaments, intencions, sentiments, accions i aprenentatges.

- Comprendre i produir textos d’ús habitual en l’àmbit personal, laboral i social, utilitzant el vocabulari adequat per a denominar allò que es tracta, realitza, aprèn i sent.

- Desenvolupar la capacitat d’observació i pensament crític.- Aprendre a treballar per objectius i projectes, així com

assumir i col·laborar en el treball en grup com un mitjà d’aprendre per mitjà de la confrontació i el debat

154

d’opinions.- Utilitzar fonts i tecnologies de la informació i la

comunicació per a informar-se, comunicar-se, aprendre i ajudar-se en el treball.

- Explicar distintes realitats socials valorant els diversos elements socials i ambientals que influeixen en el seu origen.

- Estudiar, a partir del coneixement de distints personatges històrics, la seua importància en el transcurs de la història.

- Conèixer les característiques fonamentals del seu medi físic, social i cultural, i les possibilitats d’acció en el mateix.

- Aplicar en les explicacions de processos espacials i històrics conceptes com distribució, localització, interacció, duració, canvi o continuïtat.

- Identificar els aspectes bàsics de la situació sociolingüística espanyola, i en particular, de la Comunitat Valenciana.

- Descriure verbalment i de forma escrita la informació continguda en taules, estadístiques, gràfiques i mapes.

- Interpretar mapes temàtics i gràfiques dels diferents processos socials sotmesos a estudi.

- Produir textos de gèneres diferents per a comunicar-se de forma escrita o oral, el coneixement adquirir, per a relacionar-se amb institucions de l’entorn escolar i amb intencionalitat expressiva i literària.

- Utilitzar la lectura com a font de gaudi, informació i com a ferramenta d’aprenentatge, alhora que com a perfeccionament i enriquiment lingüística, cultural i personal.

- Participar en situacions de comunicació col·lectives utilitzant el llenguatge com a mitjà de resolució de conflictes interpersonals i de garantir una comunicació fluida.

- Valorar i gaudir de forma individual i col·lectiva obres literàries, artístiques, arquitectòniques, musical...com una forma de plaer i d’accés al coneixement de l’experiència humana.

- Mostrar una actitud oberta cap al coneixement, com quelcom que es construeix socialment a partir de successius plantejaments de problemes i interrogants.

- Mostrar actituds crítiques cap a actuacions i situacions discriminatòries i injustes que produeixen o agreugen les

155

desigualtats socials en diversos àmbits de la vida social.- Fomentar l’autoestima i la resolució de conflictes dins de

l’aula i del centre.- Aprendre a treballar en equip desenvolupant actituds de

respecte, diàleg, cooperació, tolerància i solidaritat.

Objectius concrets per a l’àrea de les Ciències SocialsPer a l’àrea de les ciències socials els objectius del primer curs,

organitzats per blocs, són:Bloc I: El nostre món i el nostre entorn- Les característiques de l’espai físic i les relacions èsser

humà-medi.- Vocabulari bàsic i essencial relacionat amb la geografia

física i política.- Observació i interpretació de mapes: llegendes,

coordenades geogràfiques, escales, mapes del temps.- Observació i interpretació de gràfics: lineals, de barres i

sectorials simples, relacionats amb diferents i variats aspectes de la geografia (climogrames, població, taxes de natalitat, etc.).

- Anàlisi i descripció d’un paisatge, així com de fotografies de contingut geogràfic i d’esdeveniments o fenòmens relacionats amb el medi físic.

Bloc II: Societat i cultura a través del temps- Nocions temporals bàsiques: any, dècada, segle, mil·lenni.- Coneixement i establiment de relacions entre els distints

períodes de la història: prehistòria, les grans civilitzacions de l’antiguitat, Grècia i Roma, els estats i imperis moderns, l’edat contemporània.

- Ubicació en línia del temps en successió correcta dels fets més rellevants de la història, des de la prehistòria a l’actualitat.

- La població: la seua distribució i creixement: Moviments migratoris.

Bloc III: La creació artística- Establiment de relacions entre moviments que

constitueixen referents claus en la història de l’art i de la música, així com dels elements més destacats del context social i històric en què van aparèixer, valorant les obres més rellevants com a patrimoni universal cultural.

- Anàlisi i interpretació d’obres rellevants de l’art i de la música com a exemples de la creació artística i de patrimoni cultural, distingint la intenció i funcions que

156

acompleixen, amb l’objectiu d’apreciar-les i de relacionar-les amb els propis gustos estètics i culturals propis i temporals.

- Desenvolupament d’una actitud crítica i de gaudi enfront les creacions culturals i artístiques, enteses com a formes de comunicació i d’expressió cultural i històrica.

Bloc IV: Pensament social- Discernir entre causes i conseqüències.- Foment de la participació de manera deliberada i crítica en

l’espai de diferents institucions: polítiques, socials, culturals...fent ús dels drets del ciutadà.

- Realització de tasques en grup i participació en discussions i debats amb una clara actitud crítica i tolerant, de manera que es fonamenten les opinions i propostes, sent conseqüència inequívoca valorar la discrepància i el diàleg com a vies necessàries per a la solució de problemes humans i socials.

- Identificar més d’una causa i/o conseqüència per a explicar un fenomen o resolució de problemes, de forma individual i col·lectiva, referits a fets socials.

- Coneixement dels mecanismes i valors que regeixen el funcionament de les societats, en especial els referents a drets i deures que regulen la participació política, econòmica i cultural dels ciutadans.

ContingutsÀREA LINGÜÍSTICA: VALENCIÀ I CASTELLÀBloc I: Comunicació oral: usos i formes1.- La llengua oral com a font d’informació, plaer, coneixement,

manipulació,etc: reconeixement de les diferents intencions comunicatives en textos diversos: cartes, avisos, notícies...

2.- Reconeixement de la situació de comunicació que envolta al fet oral i els seus elements de la comunicació: emissor, missatge, receptor, codi, canal, context.

3.- Diferenciació i interpretació dels trets distintius de la llengua oral: fonètics, paralingüístics, prosòdics, etc.

4.- Comprensió de textos orals d’elaboració pròpia que reflectisquen situacions de relació social propis de la vida diària i de l’àmbit laboral.

5.- Ús de tipus i formes propis de la llengua oral: conversació, col·loqui, debat, entrevista, etc.

6.- Distinció, ús i reconeixement d’argots i llenguatges professionals.

157

7.- Valoració de la diversitat lingüística i varietats dialectals de la llengua oral, ressaltant la varietat multilingüe i multicultural d’Espanya, els fenòmens de contacte entre distintes llengües i l’ús i difusió del valencià i del castellà dins i fora d’Espanya.

Bloc II: Comunicació escrita: usos i formes1.- La llengua escrita com a font d’informació, plaer, coneixement,

manipulació, etc. Reconeixement de les diferents intencions comunicatives en textos diversos: cartes, avisos, notícies...

2.- Ús de tipus i formes propis de la llengua escrita: narració, descripció, exposició, argumentació, etc.

3.- Utilització de la llengua escrita per a fins específics com la memòria, el resum, l’informe, etc.

4.- Ús d’elements gràfics i paratextuals (il·lustracions, taules, gràfics, imatges, tipografia) en les pròpies creacions escrites.

5.- Comprensió de textos escrits d’elaboració pròpia que reflectisquen situacions de relació social propis de la vida diària i de l’àmbit laboral.

6.- Interès per l’atenció i presentació dels textos escrits i adequació a les normes ortogràfiques pròpies de la llengua utilitzada, reconeixent el seu valor per a la comunicació.

7.- Valoració de la diversitat lingüística i varietats dialectals de la llengua escrita, ressaltant la varietat multilingüe i multicultural d’Espanya, els fenòmens de contacte entre distintes llengües i l’ús i difusió del valencià i del castellà dins i fora d’Espanya.

Bloc III: La llengua i la seua reflexió com a objecte de coneixement

1.- Reconeixement i utilització de categories: determinants, substantius, adjectius, verbs, pronoms, conjuncions, preposicions i adverbis.

2.- Reconeixement de relacions entre paraules per la seua forma (famílies lèxiques, segles, derivació, etc.) i pel seu significat (sinonímia, antonímia, polisèmia, frases fetes, sexismes, modismes,etc.).

3.- Reconeixement i distinció entre oració simple i oració composta, classificació dels tipus d’oracions i la seua funció: enunciativa, interrogativa, apel·lativa, etc.

4.- Ús d’enllaços entre paraules i oracions, així com la concordança nominal i verbal, amb la finalitat d’expressar finalitat, causa i conseqüència a l’hora de produir textos propis.

5.- Coneixement de la intenció comunicativa dels parlants per mitjà del coneixement de les modalitats de l’oració del verb.

6.- Utilització i reconeixement d’estructures de diferent tipologia textual. Narrativa, descriptiva, instructiva, explicativa i argumentativa per a produir i comprendre textos.

158

7.- Ús i coneixement de les normes ortogràfiques bàsiques.Bloc IV: La literatura1.- Comprensió del fet literari com a producte lingüístic i estètic.2.- Coneixement de les principals obres i autors, així com la seua

inclusió dins del període històric a què correspon, propis de la llengua castellana i del valencià.

3.- Reconeixement i distinció dels gèneres literaris: l’èpica, la lírica, el dramàtic, l’assaig.

4.- Reconeixement i distinció en un text de les principals figures estilístiques: anàfora, comparació, metàfora, hipèrbole, paral·lelisme, etc.

5.- Creació de textos literaris propis, buscant un estil propi d’expressió.

Criteris d’avaluació de l’àrea lingüística1.- Captar el sentit i intencions de textos orals i escrits, de

diferents tipus, nivell i propòsit.2.- Saber integrar en un text de creació pròpia informacions de

diferents textos sobre un mateix tema, on es reflectisca tant el punt de vista propi com els oposats.

3.- Exposar i elaborar de forma clara i ordenada, tant oral com escrita, les idees i pensaments propis com els dels altres.

4.- Exposar de forma oral un tema seguint unes pautes lògiques i ordenades, adequant el llenguatge i vocabulari al contingut i a la situació comunicativa, alhora que s’aconsegueix l’atenció del receptor.

5.- Produir textos escrits que responguen a determinades estructures (narratives, descriptives, etc.) respectant criteris ortogràfics i adequant el text a la situació de comunicació.

6.- Aplicar en les seues produccions la reflexió de la llengua respecte a normes, utilització d’enllaços, connectors, etc., amb la finalitat de transmetre adequadament els seus pensaments, idees, conclusions, o el de tercers.

7.- Identificar i descriure la realitat multilingüe d’Espanya, així com els fenòmens de contacte entre llengües i les conseqüències que es deriven.

8.- Valorar la lectura, tant individual com col·lectiva, com a font d’informació, aprenentatge i de gaudi.

9.- Identificar el gènere a què pertany un text literari reconeixent les seues característiques pròpies i principals recursos estilístics.

10.- Establir i conèixer relacions entre les principals obres, autors i moviments.

159

Metodologia i orientacions didàctiquesDonada la naturalesa de l’àmbit sociolingüístic, aquest haurà

d’entendre’s com una àrea integradora i necessàriament interdisciplinar. Es buscarà, per tant, un tipus de proposta que tinga en compte la qualificació o les qualificacions professionals del programa així com les possibles aportacions audiovisuals i informàtiques i l’aprenentatge per descobriment, que afavorisca les tècniques de treball autònom i en equip, que desenvolupe el pensament divergent i es complemente amb tallers (periodisme, teatre, etc.).

D’altra banda és fonamental proporcionar als alumnes els mitjans necessaris perquè s’acostumen a assumir actituds crítiques, creatives i solidàries, raó per la qual ha d’existir una interacció permanent entre professor i alumne i entre els propis alumnes, és a dir, un treball en equip que es traduisca en debats, treballs d’investigació, interpretació de textos, elaboració d’articles i/o entrevistes, etc.

Resultarà fonamental l’atenció a la diversitat, de forma individual o en grup, ja que és necessari donar resposta a les necessitats educatives de tots els alumnes, entenent la dita atenció a la diversitat com una característica de la pràctica docent ordinària, oferint respostes diferenciades en funció de la diversitat de l’alumnat. Així, doncs, serà d’especial importància la forma d’ensenyar i organitzar l’aula, així com la capacitat d’ajustar l’actuació del professor al que són capaços d’aprendre els seus alumnes, sense renunciar als objectius didàctics de la unitat treballada. Per a això, el professor proposarà activitats d’aprenentatge variades, materials didàctics de la unitat treballada així com diverses formes d’agrupació dels alumnes.

El mòdul de Formació i Orientació LaboralEl mòdul de Formació i Orientació laboral té com a finalitat

familiaritzar l’alumnat amb el conjunt de normes que regulen les condicions de treball dins del seu àmbit professional, així com desenvolupar en ell les habilitats socials necessàries que completen la seua qualificació professional i l’ajuden en busca d’ocupació.

Els seus continguts i activitats, per tant, han d’afavorir el desenvolupament de destreses i hàbits generadors d’autonomia personal i social en els alumnes de tal manera que, amb l’acompanyament i l’orientació tutorial necessaris, siguen capaços d’elaborar el seu propi projecte personal d’inserció laboral o reincorporació al sistema educatiu.

Objectius generals:1.- Definir i avaluar la situació de partida de cada alumne o

alumna a nivell formatiu i professional i concretar el seu possible itinerari tenint en compte les seues capacitats, motivació, expectatives i desitjos.

160

2.- Identificar i enumerar l’oferta formativa i demanda laboral relacionada amb els seus interessos.

3.- Adquirir coneixements precisos sobre l’oferta i el procés de recerca d’ocupació i els sistemes de selecció de personal, així com dels organismes i entitats que informen o ajuden per a la inserció sociolaboral.

4.- Aplicar correctament les tècniques i instruments més adequats en la busca de treball.

5.- Sensibilitzar i fomentar actituds positives i emprenedores en relació amb el futur professional potenciant activitats i contactes en tots els àmbits sociolaborals.

6.- Identificar i comprendre els drets i obligacions laborals bàsics i les conseqüències del no acompliment d’aquestes.

7.- Precisar les principals modalitats de contractació laboral així com les prestacions de la Seguretat Social.

8.- Distingir els òrgans de representació dels treballadors i els processos de negociació col·lectiva

9.- Demostrar un comportament responsable i positiu en el lloc de treball i participar en les tasques de grup.

Continguts del Mòdul de Formació i orientació laboralBloc I: Recursos d’autoorientació i adaptació professional.- El potencial professional.- El projecte professional.- Recursos d’autoorientació i adaptació laboral.Bloc II: La inserció laboral- El mercat laboral.- El procés de recerca d’ocupació.- Orientacions i recursos per a l’autoocupació.Bloc III: El marc legal de les relacions laborals- El dret del treball.- Drets i obligacions en una relació laboral.- La seguretat social i les prestacions en casos de malaltia,

accident, desocupació.- Sindicats i convenis.Criteris d’avaluació1.- Classificar les experiències personals amb valor professionalitzador, identificant competències i actituds.2.- Elaborar llistes d’expectatives i d’interessos personals amb enfocament professional.3.- Localitzar les possibilitats de formació futura i perspectiva d’ocupació dins del propi itinerari professional.

161

4.- Participar de forma activa en les simulacions sobre la recerca d’ocupació i relacions sociolaborals.5.- Practicar tècniques i recerca d’ocupació participant en simulacions6.- Omplir la documentació necessària en el procés de recerca d’ocupació.7.- Identificar els documents associats a les relacions laborals.8.- Participar de forma activa en les distintes visites a empreses i entitats sociolaborals.9.- Identificar les característiques bàsiques del sector i perfil professional.10.- Identificar els drets i obligacions elementals derivats de les relacions laborals.11.- Reflexionar sobre les condicions del mercat laboral i extraure conclusions sobre el seu futur personal i professional.12.- Elaborar un projecte personal d’inserció laboral o de reincorporació al sistema educatiu.

Metodologia del mòdul de F.O.L.El procés d’ensenyament i aprenentatge s’organitzarà entorn d’un

pla personalitzat de formació, adaptat a les necessitat i interessos de cada alumne i dissenyat a partir de les necessitats bàsiques que presente a l’inici del programa. Serà dirigit pel departament d’orientació o per qui exercisca les seues funcions, redactat pel tutor o tutora o proposta de l’equip educatiu, a partir de les dades reflectides en l’informe psicopedagògic i de les proporcionades pel mateix alumne, la seua família o, si es el cas, tutors legals.

El pla contindrà almenys:a) Les competències bàsiques que necessita desenvolupar cada alumne prioritàriament per a obtenir el certificat corresponent, en relació amb les previstes en els mòduls formatius obligatoris del programa.b) Orientacions per a la millora de la seua ocupabilitat i formació en centres de treball.

La metodologia emprada en els programes de qualificació professional inicial respondrà als principis següents:

a) Individualització. Suposa la personalització dels aprenentatges d’acord amb el pla abans citat.b) Diversificació. Permet la consideració de nivells, estils d’aprenentatge i interessos de l’alumnat a fi que s’implique activament en el seu propi procés formatiu. Per a això s’afavoriran activitats diferenciades que permeten el treball autònom, així com

162

els agrupaments flexibles on s’estimule la col·laboració, l’ajuda mútua i l’aprenentatge cooperatiu.c) Globalització. L’ensenyament i aprenentatge dels mòduls formatius generals tindrà un caràcter globalitzador. Els seus continguts s’estructuraran progressivament, des del més instrumental i senzill cap al més tècnic i complicat, i sempre en estreta relació amb els mòduls específics que constituiran l’eix integrador i motivador de tot el procés.d) Confiança i participació. La finalitat madurativa dels programes, en qualsevol de les seues modalitats, pretén promoure el desenvolupament positiu dels jóvens. Per a això, l’equip docent afavorirà un clima de confiança i ajuda en què cada alumne o alumna, partint de la seua situació real, puga, com a fruit d’una decisió i compromís personal, formular un projecte de millora. La participació de l’alumnat en tot el procés es decisiva i comença amb el seu compromís d’iniciar voluntàriament el programa, i s’ha de mantenir estimulant-lo a assumir metes concretes al llarg del curs.Aquests principis pedagògics poden concretar-se en els citats

projectes integrats de treball com a estratègia metodològica, l’eix central dels quals és la resolució de problemes vinculats a la qualificació o qualificacions triades, i que requereixen per a la seua resolució, la intervenció conjunta de la resta de mòduls.

En els mòduls del segon nivell s’emprarà una metodologia semblant, adaptada als continguts i aprenentatges corresponents.

SEGON CURS

Àmbit de les Ciències SocialsObjectius- Localització en el temps i en l'espai dels esdeveniments i

processos històrics més rellevants. Identificació dels factors que intervenen en els processos de canvi històric, diferenciació de causes i conseqüències i valoració del paper dels hòmens i de les dones, individual i col·lectivament, com a subjectes de la història.

- Identificació dels components econòmics, socials, polítics, culturals, que intervenen en els processos històrics i comprensió de les interrelacions que es donen entre ells.

163

- Busca i selecció d'informació de fonts escrites, diferenciant els fets de les opinions i les fonts primàries de les secundàries. Contrast d’informacions contradictòries o complementàries a propòsit d'un mateix fet o situació. Anàlisi i treball amb textos històrics d'especial rellevància; valorar la importància del patrimoni documental per a l'estudi de la Història i el significat dels grans arxius històrics.

- Anàlisi de fets o situacions rellevants de l'actualitat amb indagació dels seus antecedents històrics i de les circumstàncies que els condicionen.

- Valoració dels drets humans i rebuig de qualsevol manera de discriminació o de domini. Assumpció d'una visió critica cap a les situacions injustes i estima del diàleg i la busca de la pau en la resolució dels conflictes.

- Reconeixement dels elements bàsics que configuren els principals estils o artistes rellevants de l'època contemporània, contextualitzant-los en la seua època i interpretació d'obres artístiques significatives.

- Aplicació d'aquest coneixement a l'anàlisi d'algunes obres rellevants.

ContingutsLes Ciències Socials com a conjunt interdisciplinar de sabers

agrupa diversos àmbits d'aprenentatge amb mètodes i procediments específics. Aquests són:

a) L'estudi dels valors i actituds en la vida social.L'estudi de l'espai i del temps, com a reflex dels interessos dels

grups socials que el van estructurant i organitzant, permet l'anàlisi de valors i actituds de la vida en societat, així com de les normes que s'estableixen per consensuar els interessos contraposats, bé entre col·lectius socials bé entre interessos antròpics i altres concernents al medi natural.

Es tracta de continguts i aprenentatges bàsicament actitudinals dels quals, específicament i amb el suport de la resta dels continguts de l'àrea, s’han de desprendre accions positives. Així, l'anàlisi de conceptes que afecten la vida en societat (democràcia, superpoblació, proletariat, marginació...) determina una valoració tant en l'actitud de definir millor una situació com en el reflex de les estratègies socials que són determinades per estos conceptes (xenofòbia, sexisme, ecologisme, autoritarisme...).

Igual que en els altres continguts de l'àrea, es pretén partir de les idees i dels esquemes de comprensió dels alumnes i de les alumnes sobre les actituds i els valors individuals i socials, a fi de corregir estereotips i fonamentar noves posicions, ja que, moltes vegades, els dits valors i

164

actituds procedeixen d'assumpcions irreflexives, resultat de l'acceptació del pensament social dominant.

De la mateixa manera és necessari afavorir el reconeixement i l'adopció d'actituds positives davant de l'aprenentatge.

b) L'estudi de la relació entre societats i territoris.El títol de societats i territoris expressa les relacions que

s'estableixen entre els grups socials i els seus projectes d'organització territorial però, al mateix temps, es dóna compte de les condicions mediambientals que limiten i condicionen les diferents estratègies d'ordenació.

L'estudi d'estes qüestions és difícil, perquè pressuposa una anàlisi dels diferents interessos dels grups socials, alhora que defineix els factors i elements que configuren el medi ecogeogràfic.

Per això, l'explicació de l'organització territorial s'ha de realitzar partint de l'estudi de les percepcions subjectives del propi espai quotidià. En aquest és possible conceptualitzar les interaccions que es produeixen entre l'acció humana interessada i les respostes d'un medi ecogeogràfic en constant evolució, amb un major grau d'estabilitat o bé de ruptura i de degradació de l'equilibri ecosistèmic.

En conseqüència, d’una banda s'analitzaran els elements que componen els grups socials i els seus projectes espacials, com ara algunes formes concretes d'organització (ciutats, paisatges agraris, regions...). D’altra banda, es donarà compte dels factors que fan possible l'explicació i la comprensió dels paisatges i llocs geogràfics, els quals formen una realitat perceptible sensorial, però de dificultat creixent en les seues interrelacions causals.

Els noms de llocs, que es corresponen amb fets significatius de la informació geogràfica, s'hauran d’utilitzar sempre al servici de l'anterior explicació. De la mateixa manera, el tractament estadístic o la representació cartogràfica seran tècniques que facilitaran la comprovació d'hipòtesis emeses per a poder explicar els paisatges i llocs.

c) El coneixement de les societats i processos històrics del passat.L'anàlisi de les societats del passat presenta dificultats

d'aprenentatge importants derivades de la naturalesa de la matèria, fonamentalment les que es refereixen a la conceptualització i explicació històriques.

Són ben conegudes les dificultats de la conceptualització històrica i, no obstant això, el maneig de conceptes és necessari per a un correcte acostament a la realitat que s'estudia, a fi que aquesta no quede relegada a un conjunt de dades i informacions, i prenga formes que siguen explicables i aprehensibles.

Els problemes que la dita conceptualització presenta es refereixen fonamentalment a:

165

- La necessitat d'aconseguir l'equilibri entre dades i conceptes. Les informacions i les dades no han de ser sacrificades davant de la necessitat de generalitzacions facilitadores. Cal tenir en compte, especialment, que els conceptes històrics es mouen en el temps i això planteja dificultats especials.

- L’important grau de relativisme i la gran complexitat de variables en joc que cal considerar.

La consideració del fet que el subjecte que construeix, observa i aprèn història posseeix les mateixes característiques que l'objecte estudiat: les pròpies del ser humà i de les seues formacions socials.

Per tot això, el coneixement històric posseeix, inclús dins de la seua complexitat, un enorme potencial intel·lectual i formatiu.

Així, l'estudi de societats del passat posarà en relació continguts de diferents característiques i tindrà en compte estes consideracions, encara que es presenten separats.

d) L'estudi de les societats actuals.L'estudi de les societats actuals comprèn l'anàlisi del segle XX, en

els moments més pròxims al temps present. Inclou tant les societats actuals constituïdes des del món del desenrotllament com les societats menys desenrotllades o inclús les primitives actuals, insistint en les relacions entre eixos diferents mons, quan hi haja relacions.

L'estudi de les societats actuals, com a tals formacions complexes, té semblança amb el de les societats del passat i també algunes diferències metodològiques importants que és necessari atendre en estos blocs.

El món actual i la seua societat han d'haver sigut punts de referència i de contrast constant en els estudis de les societats històriques. No obstant, no és el mateix que el món actual servisca de referència, en diàleg amb l'anàlisi històrica, com que es constituisca, per si mateix, en objecte complex de coneixement.

Sobre els continguts de les societats actuals caldria tenir en compte les següents consideracions:

- Es tracta de processos socials el desenrotllament dels quals, en molts casos, no s'ha completat. Això es tradueix en una major dificultat en la tasca d'interpretació i reconstrucció del coneixement en l'escola que, necessàriament, ha de recolzar sobre aquesta anàlisi. La capacitat de matisació i de relativisme que suposa l'Estat de la investigació en alguns casos, fa pensar que aquesta anàlisi necessita una major maduresa de l'estudiant per a acceptar la seua provisionalitat. No obstant, el potencial educatiu i intel·lectual que suposa reflexionar de forma adequada sobre la societat en què es viu i les seues arrels

166

més pròximes, fa necessari i útil aquest estudi, inclús amb la necessària prudència, ja que en aquest intervé un tercer element.

- El fet que l'estudiant se sent totalment involucrat amb el seu temps per mitjà de sentiments, emocions i valors de gran força (moltes vegades de manera inconscient), on es veuen mesclats esquemes previs i estereotips, sobre els quals és necessari reflexionar. Estereotips morals, socials, religiosos, científics i també sobre l'aprenentatge històric, sobretot un de fonamental: que sobre «el seu» món pot opinar perquè «el coneix», ja que viu en ell, fent cas omís de la necessitat de mètodes d'anàlisi científica.

No obstant, això té una contrapartida positiva i és l’interés i la motivació que poden despertar situacions o processos en què l'estudiant se sent immers, «informat» pels eficaços mitjans de comunicació actuals.

e) La utilització adequada de mètodes i procediments de les Ciències Socials. Juntament amb aquest conjunt d'aprenentatges convé tenir en compte els mètodes i procediments específics que corresponen a cada un d'ells.

En primer lloc, es presenta la necessitat de tenir en compte les idees que els alumnes i les alumnes aporten des de la seua pròpia experiència del coneixement del fenomen social, com a components que són d'una societat determinada: els esquemes de comprensió dels estudiants sobre els diferents territoris, els recursos, el desenvolupament temporal dels fets socials i la importància dels individus i els grups en la seua explicació, així com idees puntuals sobre conceptes substantius d'aquestes ciències, sobre aquests i la seua forma d'aprenentatge, configuren un conjunt de coneixements quotidians, dels quals convé partir per a la construcció del coneixement escolar.

Per a això, i en segon lloc, és necessari establir els procediments que permeten als estudiants, des del seu punt de partida, construir el coneixement dels conceptes propis de la geografia, la història i les ciències socials i que són els següents:

- Percepció de l'espai: percepció subjectiva dels espais privats i públics. Percepció avaluativa de l'entorn local i de llocs llunyans.

- Estudi i tabulació de les opinions personals i col·lectives sobre l'espai (formes, funcions, activitats).

- Anàlisi de les informacions que sobre llocs apareixen en els mitjans de comunicació (imatges, estadístiques, documents cartogràfics o textos literaris).

- L'escala. Delimitació territorial del problema seleccionat, perquè l'escala d'anàlisi siga la correcta.

167

- Ús dels mapes.- Expressió dels resultats de l'anàlisi social i territorial. La

simbolització cartogràfica. El rigor de les mesures i l'ordenació estadística de les dades.

- El mètode de reconstrucció històrica: la seua necessitat i validesa. Paper que compleix en aquest procés l'aportació interpretativa de l’historiador. Paper i ús de les fonts.

- Resolució de problemes concrets: obtenció de la informació necessària. Formulació d'hipòtesis i exposició de conclusions en treballs de síntesi; informes orals o escrits.

- Diacronia històrica:o Coneixement de les diferents duracions temporals i dels

processos de canvi i ritmes de desenrotllament diferents.o Importància dels canvis i la seua relació amb els

elements que queden més estables o inalterats, identificant diferents processos històrics.

o Les tècniques de mesurament temporal al servici de la comprensió del temps: eixos cronològics, diagrames temporals.

- Incidència dels factors individuals i de grup en l'explicació dels fets històrics.

- El coneixement de les fonts i les seues característiques: utilitat i limitacions.

- Maneig de tècniques d'interpretació (orals, icòniques, escrites, gràfiques, estadístiques, etc.), sense separar la tècnica com una cosa generalitzable fora del context concret del seu ús en la interpretació d'un fet històric determinat.

- Anàlisi de les característiques específiques de les fonts d'informació actuals, com són els mitjans de comunicació.

- El treball en grup. Els debats en grup xicotet i gran. Les posades en comú. Característiques i utilitat en relació amb el treball i la reflexió individual.

Els continguts proposats, estructurats en blocs, són:Bloc I: L’època de les revolucions.- El segle XVIII : La crisi de L’Antic Règim.- L’Europa del segle XVIII.- La societat estamental.- La fallida de l’absolutisme.- Despotisme Il·lustrat i parlamentarisme anglès.

168

- La Il·lustració. La Il·lustració valenciana.- Reformisme borbònic a Espanya i Amèrica.- Liberalisme i nacionalisme. - La Revolució americana.- La Revolució Francesa.- Transformacions polítiques i socioeconòmiques en el segle XIX.- Restauració i revolucions liberals.- L'emancipació de l'Amèrica Hispana.- La industrialització de les societats europees.- L’auge de la Revolució industrial. Transformacions econòmiques

i tecnològiques.- La Segona Revolució Industrial i les seues conseqüències.- El Moviment obrer: el marxisme, l’anarquisme i

l’internacionalisme. - La nova societat: velles i noves elits; les classes populars.

Formes de vida en la ciutat industrial.- L’Espanya del segle XIX: La construcció d’un Règim Liberal.- La crisi de l’Antic Règim a Espanya: La guerra de la

Independència (1808-1814).- L’enfrontament entre absolutisme i liberalisme.- La Independència de les colònies americanes(1808-1826).- La Revolució Liberal (1833-1843).- L’etapa Isabelina (1843-1868).- El sexenni democràtic (1868-1874). - La Restauració monàrquica (1874-1898).- Industrialització, economia i societat en l’Espanya del segle

XIX: Transformacions agrícoles, els inicis de la industrialització, la mineria i el ferrocarril.

- La indústria espanyola des de la darreria del segle XIX.- El moviment obrer a Espanya.Bloc II: Les grans tensions internacionals de finals del segle XIX i

primeres dècades del segle XX- L’època de l’Imperialisme.- El repartiment del món.- Les conseqüències de la colonització.- Causes de la I Guerra Mundial.- La I Guerra Mundial i les seues conseqüències (1914-1918).- L’art del segle XIX: Goya, el romanticisme i el realisme. L’art i

la tècnica al segle XIX.- El període d’entreguerres (1919-1939).- La Revolució Russa: la creació de la URSS.- Els Estats Units: els feliços anys vint.- El crac del 29 i el «New Deal».

169

- El feixisme italià.- El Nazisme alemany i la creació del Tercer «Reich».- Temps de confrontació a Espanya: el declivi del torn dinàstic i la

Guerra del Marroc (1898-1917).- La crisi de la Restauració i la dictadura de Primo de Rivera. - De la monarquia a la República.- El bienni Reformista (1931-1933). - El bienni Conservador i el Front Popular (1933-1936). - L’esclat de la Guerra Civil i l’evolució bèl·lica del conflicte

(1936-1939)- Les dues zones enfrontades. Bloc III: El món després de la Segona Guerra Mundial- L’Europa dels anys trenta: els precedents de La II Guerra

Mundial.- Causes i contendents del conflicte (1939-1945).- Conseqüències immediates i profundes.- L’Holocaust.- La formació de blocs antagònics.- Guerra Freda i coexistència pacífica.- La fi dels imperis colonials.- Descolonització i Tercer Món.- Un món bipolar.- Els Estats Units d’Amèrica, líder del món capitalista.- L’Europa occidental (1945-1973).- La Unió Soviètica, una gran potència del comunisme.- L’expansió del comunisme.- La Revolució Xinesa.- Crisi econòmica i política als països industrialitzats.- Crisi i enfonsament del comunisme.- Espanya durant el franquisme. De la misèria i el racionament de

la postguerra a l’època del «desarrollismo» (1959-1973).- La modernització de la societat espanyola i l’oposició al

franquisme.- La caiguda del franquisme.Bloc IV: Cap a un nou mil·lenni- Espanya en democràcia.- L’Espanya de les autonomies.- La crisi del govern de la UCD.- L’etapa socialista (1982-1996).- L´etapa del PP (1996-2004).- La societat espanyola en el canvi de segle.- La dona a l’Espanya actual.- La Unió Europea. Procés de creació, institucions i polítiques.

170

- Els reptes de futur de la Unió Europea.- La integració d’Espanya a la CEE i situació actual dins de la UE.- El Món actual : el nou paper de l’ONU i altres organismes

internacionals.- Conflictes al món actual.- La globalització.- Un món desigual.- La societat del segle XXI.- La revolució tecnològica.- Els reptes del món actual.- L’art del segle XX: el trencament amb les tradicions i l’eclosió

de les avantguardes.

Criteris d’avaluació1.- Analitzar les transformacions del segle XVIII, especialment les

del reformisme borbònic a Espanya i Amèrica, amb referència explícita al final del foralisme valencià.

2.- Distingir els canvis polítics que condueixen a la crisi de l'Antic Règim i a les revolucions liberals, així com la seua repercussió a Espanya.

3.- Comprendre els trets fonamentals de les revolucions liberals burgeses i assenyalar, a través d'exemples representatius, els grans processos de transformació que va experimentar el món occidental en el segle XIX.

4.- Identificar i caracteritzar les distintes etapes de l'evolució política i econòmica d'Espanya durant el segle XIX, amb especial referència a l'expansió econòmica valenciana de finals del segle XIX.

5.- Comprendre les transformacions socioeconòmiques de la Revolució industrial, així com els esdeveniments més rellevants que expliquen el protagonisme d'Europa durant l'època de l’imperialisme, les seues conseqüències i el seu declivi.

6.- Analitzar el procés de consolidació de l'Estat liberal i del sistema capitalista en el món, relacionant-ho amb l'expansió colonial i identificar les seues peculiaritats a Espanya.

7.- Assenyalar les connexions entre els principals esdeveniments mundials i conflictes de la primera meitat del segle XX.

8.- Identificar i caracteritzar les distintes etapes de l'evolució política i econòmica d'Espanya durant el segle XX, els avanços i retrocessos fins a aconseguir la modernització econòmica, la consolidació del sistema democràtic i la pertinença a la Unió Europea.

9.- Caracteritzar i situar cronològicament i geogràficament les grans transformacions i conflictes mundials que han tingut lloc en la

171

segona mitat del segle XX i aplicar aquest coneixement a la comprensió d'alguns dels problemes internacionals més destacats de l'actualitat.

10.- Conèixer les característiques essencials dels principals estils artístics des del segle XVIII al XX, amb particular atenció a Espanya. Conèixer les principals característiques de l'art barroc valencià, la il·lustració valenciana, el modernisme valencià i la pintura expressionista, així com les principals manifestacions culturals en la Comunitat Valenciana en el segle XX.

11.- Identificar les causes i conseqüències de fets i processos històrics significatius, establir connexions entre elles i reconèixer la causalitat múltiple que comporten els fets socials.

12.- Valorar el patrimoni documental d'Espanya, amb especial referència a la Comunitat Valenciana. Localitzar els principals arxius, i destacar la seua projecció en la vida cultural espanyola i internacional.


14.- Interpretar i elaborar distints tipus de mapes, croquis, gràfics i taules estadístiques, i utilitzar-los com a font d'informació i mitjans d'anàlisi i síntesi.

15.- Comentar i analitzar textos d'especial rellevància històrica, així com obres artístiques significatives.

172

10.- PROGRAMACIÓ. HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI.

PRIMER CURS DE BATXILLERAT

ÍNDEX

Objectius....................................................................... Pàg. 173.Continguts.....................................................................Pàg. 174.Seqüenciació i objectius didàctics dels continguts........Pàg. 176.Metodologia i orientacions didàctiques........................ Pàg. 184.Recursos didàctics.........................................................Pàg. 185.Utilització de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)............................... Pàg. 185.Competències bàsiques................................................. Pàg. 186.Criteris d’avaluació.......................................................Pàg. 187.Instruments d’avaluació................................................Pàg. 189.Criteris de qualificació..................................................Pàg. 190.Procediments de recuperació d’avaluacions pendents..Pàg. 191.Procediments i activitats d’avaluació per als alumnes que perden el dret a l’avaluació contínua....... Pàg. 192.Prova extraordinària de juny.........................................Pàg. 192.Criteris d’avaluació d’alumnes pendents......................Pàg. 192.Activitats complementàries...........................................Pàg. 192.

173

Objectius 1.- Conèixer i analitzar, situant-los adequadament en el temps i

l’espai, fets i esdeveniments rellevants de la història del món contemporani, valorant la seua significació històrica i les seues repercussions en el present.

2.- Comprendre i interrelacionar els principals processos econòmics, socials, polítics, tecnològics i culturals que configuren la història recent, identificant els seus trets més significatius i analitzant els factors que els han conformat.

3.- Conèixer les coordenades internacionals a escala europea i mundial en els segles XIX i XX per a entendre les relacions entre els estats durant eixa època i les implicacions que van comportar.

4.- Adquirir una visió global del món contemporani que, conjugant la dimensió interna i internacional en l’explicació dels processos, facilite l’anàlisi de les situacions i els problemes del present, considerant-hi tant els seus antecedents històrics com les seues relacions d’interdependència.

5.- Emprar amb propietat els conceptes bàsics i específics de la història contemporània i realitzar activitats d’indagació i síntesi en què s’analitzen, contrasten i integren informacions diverses, valorant el paper de les fonts i el treball de l’historiador.

6.- Planificar i elaborar breus treballs d’indagació, síntesi o iniciació a la investigació històrica, en grup o individualment, en els quals s’analitzen, contrasten i integren informacions diverses, valorant el paper de les fonts i els distints enfocaments utilitzats pels historiadors, comunicant el coneixement històric adquirit de manera raonada, adquirint amb això hàbits de rigor intel·lectual.

7.- Desenvolupar la sensibilitat i el sentit de la responsabilitat davant dels problemes socials, en especial els que afecten els drets humans i la pau, adoptant actituds democràtiques i adquirint independència de criteri i hàbits de rigor intel·lectual.

8.- Buscar, seleccionar, interpretar i relacionar informació procedent de fonts diverses, –realitat, fonts històriques, mitjans de comunicació o proporcionada per les tecnologies de la informació–, tractar-la de manera convenient segons els instruments propis de la Història, obtenint hipòtesis explicatives dels processos històrics estudiats i comunicar-la amb un llenguatge correcte que utilitze la terminologia històrica adequada.

9.- Defendre raonadament les pròpies idees sobre la societat i revisar-les de forma crítica tenint en compte noves informacions, corregint estereotips i prejudicis i entenent l’anàlisi històrica com un procés en constant reconstrucció.

174

10.- Comprendre la Història com una ciència oberta a la informació i als canvis que brinden les noves tecnologies.

Continguts- La crisi de l’Antic Règim; social, política, econòmica i cultural- Les revolucions econòmiques

o La revolució agrària.o La revolució dels transports.o El trànsit al regim demogràfic modern.o La revolució industrial, la fàbrica i la nova organització

del treball. o La difusió de la Revolució Industrial: el model anglès.

- Liberalisme, nacionalisme i romanticisme. L’origen dels estats contemporanis

o La independència de les colònies americanes. El naixement dels Estats Units.

o La Revolució Francesa: etapes. L’Imperi napoleònic.o El sistema de la Restauració: el Congrés de Viena.o Les revolucions liberals: 1830 i 1848.o El nacionalisme. Les unificacions d’Itàlia i Alemanya.o L’Europa romàntica.

- Canvis i moviments socialso Els problemes socials de la industrialització. Els

contrastos socials.o La nova societat de classes.o L’origen i desenvolupament del moviment obrero Els moviments socials. Sindicalisme, socialisme i

anarquisme.o La Primera i Segona Internacional Obrera.

- Les grans potències europeeso L’Anglaterra Victoriana.o La França del II Imperi i la III república.o L’Alemanya de Bismarck.o L’Impero austro-hongarès i l’Imperi Rus.o Les relacions internacionals en el darrer terç del segle

XIX.- La dominació europea del món

o La segona revolució industrial i el gran capitalisme.o L’imperialisme i la carrera armamentística.o Les formes de presència europea: emigració, expedicions

i colonialisme.

175

o L’expansió colonial de les potències industrials. El repartiment d’Àfrica.

o Les grans potències extraeuropees: estats Units i Japó.o Conflictes i canvis en la primera meitat del segle XX.

- La I Guerra Mundial i l’organització de la pauo El camí cap a la guerra. La política d’aliances.o L’esclat i el desenvolupament del conflicte.o La Pau de París. El nou mapa europeu. Les

conseqüències de la guerra.o La Societat de Nacions i les relacions internacionals en

el període d’entreguerres.- Les revolucions russes de 1917

o Antecedents. La revolució de 1905.o El desenvolupament de les revolucions de 1917.o Les repercussions internacionals de la revolució russa.o La construcció de l’URSS.

- L’economia en el període d’entreguerreso Els anys 20o El crack del 29.o La Gran depressió i les seues conseqüències.o Les respostes a la crisi: El “New Deal”.

- La crisi de les democràcies i les dictadures totalitàries en els anys trenta

o Avanç i crisi de la democràcia.o La república de Weimar.o Els totalitarismes: el feixisme i el nacional-socialisme.o El camí cap a la guerra

- La II Guerra Mundial i les seues conseqüèncieso Esclat, desenvolupament i generalització del conflicte.o Les conseqüències de la guerra.o L’antisemitisme: la singularitat del genocidi jueu.o L’organització de la pau: el disseny del nou orde

mundial. L’ONU. El món en la segina meitat del segle XX.

- L’enfrontament de les ideologies. Aparició, desenvolupament i final dels blocs

o La formació dels dos blocs.o La guerra freda.o Conflictes, crisis i coexistència.o La carrera d’armaments.

176

o De l’estancament de l’URSS a la caiguda del mur de Berlín.

- Velles i noves nacions. Descolonització i No alineació.o La rebel·lió d’Àsiao La independència d’Àfrica.o Moviments revolucionaris en Amèrica Llatina.o La qüestió de l’Orient Pròxim. La creació de l’Estat

d’Israel.o El món islàmic.o El moviment dels no alineats.

- La Unió Europeao El procés de construcció de la Unió Europea.o Objectius i institucions.o Canvis en l’organització política europea.

- L’era del desenvolupament desigualo Diferències entre sistemes econòmics i entre països i

regions del món.o Iberoamèrica en el segle XIX.o Institucions i moviments supranacionals.

- El món actualo Els centres de poder mundial i al configuració

geopolítica del món.o Focus de conflicte i situacions d’injustícia i

discriminació.o Terrorisme.o La cooperació i el diàleg com a formes pacífiques de

resolució de conflictes.o L’Estat del benestar i la seua desigual distribució.o L’impacte científic i tecnològic.o Influència dels mitjans de comunicació.o Els nous reptes de l’era de la globalització.

Seqüenciació i objectius didàctics dels continguts La presentació dels continguts, com exigeix la normativa vigent,

s’ordena en Unitats Didàctiques, estructurades al seu torn en blocs, que es distribueixen al llarg del curs:

PRIMERA AVALUACIÓBLOC I: ELS ORÍGENS DEL MÓN CONTEMPORANIUnitat Didàctica 1: L’Europa de l’Antic Règim- Objectius didàctics

177

o Reconèixer les principals característiques polítiques , econòmiques i culturals de l’Antic Règim.

o Identificar les principals repercussions polítiques del pensament il·lustrat: Les revolucions del segle XVIII.

- Contingutso L’economia i societat de l’Antic Règim.o L’Absolutisme: característiques i ideòlegs fonamentals.o La crisi de l’Antic Règim.

Unitat Didàctica 2: La revolució Industrial- Objectius didàctics

o Conèixer les raons de l’inici del procés d’industrialització en Europa: la revolució demogràfica, agrària i dels transports.

o Identificar a Anglaterra com l’origen de la revolució i possible model d’industrialització.

o Descriure el desenvolupament del procés en Europa i Estats Units durant el segle XIX, així com les seues conseqüències socials.

o Definir els canvis tecnològics, econòmics i socials de la segona revolució industrial com el punt d’inici de la indústria del segle XX.

- Contingutso Transformacions agràries i creixement demogràfic.o Els inicis de la revolució industrial.o El liberalisme econòmic i el capitalisme.o Canvis socials:la nova societat industrial.

Unitat Didàctica 3: Liberalisme i nacionalisme (1789-1870)- Objectius didàctics

o Analitzar les causes i l’evolució política de la revolució Francesa de 1789.

o Explicar la trajectòria de l’Imperi Napoleònic i l’extensió de les idees revolucionàries en Europa.

o Comprendre la contraposició existent entre els principis reaccionaris de la restauració i la ideologia liberal, manifesta en les revolucions de 1820, 1830 i 1848.

o Explicar l’aparició de règims constitucionals en Europa i la construcció dels estats liberals contemporanis.

o Analitzar l’origen de les diferents nacions en Sudamèrica i centreamèrica després del procés d’emancipació d’Espanya i Portugal.

178

- Contingutso La revolució Francesa (1789-1799)o L’Europa napoleònica.o L’Europa de la restauracióo Les revolucions liberals i el nacionalismeo La construcció dels estats nacionals: les unificacions

d’Itàlia i Alemanya.

Unitat Didàctica 4: El moviment obrer- Objectius didàctics

o Conèixer les condicions socials i laborals durant el procés d’industrialització i comprendre el sorgiment de les primeres formes d’organització obrera.

o Caracteritzar les diferents ideologies obreres i conèixer als seus principals autors.

o Valorar la importància dels moviments obrers internacionalistes i la seua confrontació amb els moviments nacionalistes emergents.

- Contingutso L’origen del moviment obrer en Europa i de les

organitzacions sindicals en la primera meitat del segle XIX.

o Socialisme utòpic i marxisme.o El moviment obrer desenvolupat: el socialisme i

l’anarquisme. La I Internacional Obrera (AIT).o Sindicats de masses i partits obrers fins a 1914: La II

Internacional Obrera.

Unitat Didàctica 5: L’era de l’imperialisme (1870-1914)- Objectius didàctics

o Explicar les diferents teories de la nova expansió colonial per part de les nacions europees.

o Conèixer les característiques de la Segona revolució Industrial i la seua repercussió sobre l’imperialisme.

o Analitzar el repartiment d’Àfrica i Àsia per part de les potències colonials des de la Conferència de Berlín fins a l’esclat de la I Guerra Mundial.

o Valorar les conseqüències de l’imperialisme colonial tant en les metròpolis com en els pobles colonitzats.

- Contingutso La Segona revolució Industrial.o Les causes i teories sobre l’imperialisme.

179

o El repartiment del món: Àfrica i Àsia.o Les noves potències imperialistes.o L’administració dels imperis colonials

SEGONA AVALUACIÓBLOC II: TENSIONS I CONFLICTES EN LA PRIMERA

MEITAT DEL SEGLE XXUnitat Didàctica 6: Les relacions internacionals fins a 1919: La I

Guerra Mundial i el declivi europeu.- Objectius didàctics

o Comprendre les relacions internacionals en Europa a principis del segle XX: l’herència bismarckiana i les crisis balcàniques.

o Assenyalar les distintes polítiques d’aliances i la creació dels dos blocs confrontats en la Gran Guerra.

o Analitzar l’extensió geogràfica i diferenciar les fases de la Guerra en l’àmbit estratègic i polític.

o Valorar les conseqüències polítiques, econòmiques, socials i culturals del conflicte.

o Conèixer els principals tractats de la Pau de París i avaluar-ne les conseqüències.

- Contingutso Les grans potències europees i les relacions

internacionals.o Les causes de la guerra.o El desenvolupament del conflicte.o La Pau de parís i les seues repercussions polítiques.o Les conseqüències socials i econòmiques.

Unitat Didàctica 7: La revolució soviètica i la URSS fins a 1941. - Objectius didàctics

o Identificar els trets teocràtics de la Rússia tsarista i les principals característiques polítiques, socials i econòmiques.

o Assenyalar els principals antecedents revolucionaris en Rússia i els distints grups polítics.

o Comprendre les causes que van provocar la revolució d’octubre de 1917 i els seus fonaments ideològics.

o Precisar les conseqüències de l’establiment del règim comunista en la nova URSS fins a 1941 en l’aspecte polític, econòmic i social.

- Continguts

180

o La Rússia dels tsars.o La revolució de febrer de 1917.o La revolució soviètica d’octubre de 1917.o De Lenin a Stalin.o La política stalinista.

Unitat Didàctica 8: L’economia en el període d’entreguerres (1918-1939)

- Objectius didàcticso Valorar l’herència política i econòmica negativa de la

Pau de París de 1919.o Comprendre l’origen real de la crisi de 1929 i les seues

repercussions en els diferents països i a nivell mundial.o Analitzar les dificultats dels estats democràtics europeus

en la dècada de 1930.o Conèixer les diferents mesures econòmiques preses per

superar la crisi de 1929. El New Deal.- Continguts

o Els problemes econòmics derivats de la Pau de 1919.o Els “feliços anys 20”.o La Gran Depressió i la seua expansió internacional.o Els camins de la recuperació econòmica: Roosevelt i el

New deal.

Unitat Didàctica 9: Democràcies i totalitarismes- Objectius didàctics

o Analitzar i comprendre les relacions internacionals en el període d’entreguerres i el paper de la Societat de Nacions.

o Distingir els trets característics de la ideologia feixista: Mussolini i Hitler.

o Contrastar la política bel·licista dels feixismes i de Japó amb la política d’apaivagament de les democràcies europees i l’aïllacionisme dels estats Units.

- Contingutso La crisi dels estats democràtics europeus.o La ideologia feixista.o La Itàlia feixista.o La república de Weimar i l’ascens de Hitler.o L’Alemanya nazi entre 1933 i 1939.

181

Unitat Didàctica 10: La Segona Guerra Mundial- Objectius didàctics

o Comprendre l’origen de la Segona Guerra Mundial en el context de la política internacional d’entreguerres.

o Estudiar els diferents fronts i fases del conflicte i les seues conseqüències sobre la població civil, amb una especial sensibilització cap a l’holocaust jueu.

o Relacionar les principals conseqüències polítiques de la II Guerra Mundial amb la conformació del nou orde mundial.

- Contingutso Les causes de la Segona Guerra Mundial.o El desenvolupament de la guerra en cadascun dels seus

fronts.o Europa sota el domini nazi: l’holocaust jueu.o Les conseqüències de la guerra a nivell polític, econòmic

i social.

BLOC III: UN MÓN BIPOLARUnitat Didàctica 11: La Guerra Freda i la política de blocs- Objectius didàctics

o Contextualitzar l’origen de la Guerra Freda i analitzar el distanciament dins del bloc vencedor entre la URSS i les democràcies occidentals després de les conferències de Yalta i Postdam.

o Interpretar la base ideològica de la doctrina Truman.o Explicar la creació del “Teló d’acer” en Europa, amb

especial atenció a la qüestió alemanya.o Identificar les principals fases i conflictes que van tenir

lloc al llarg de la Guerra Freda.- Continguts

o La formació dels blocs.o Les fases de la Guerra Freda.o La coexistència pacífica.o Desenvolupament intern dels blocs.

TERCERA AVALUACIÓUnitat Didàctica 12: Descolonització i Tercer Món- Objectius didàctics

o Caracteritzar el context històric internacional en què es produeix la descolonització d’Àsia i Àfrica.

182

o Determinar els condicionants interns en què es produeixen els processos d’independència d’aquestes àrees.

o Especificar les successives fases del procés de descolonització i les reaccions de les metròpolis en cada cas.

o Conèixer el desenvolupament dels processos d’independència dels països més importants, així com als seus principals protagonistes i les conseqüències en les metròpolis.

o Prendre consciència del problema del subdesenvolupament i esbrinar-ne les causes.

- Contingutso Les causes de la descolonització.o Les fases de la descolonització en Àsia i Àfrica.o El naixement de la Xina comunista.o La descolonització en el món àrab i les seues

conseqüències: el problema d’Israel.o La conferència de Bandung i el Tercer Món.

Unitat Didàctica 13: El món dividit en blocs (1945-1991)- Objectius didàctics

o Localitzar geogràficament els països pertanyents al bloc capitalista després de la II Guerra Mundial, així com les seues zones d’influència.

o Comprendre el funcionament polític dels països comunistes i les bases de l’economia planificada, tant en el model soviètic com en els altres models de comunisme del món.

o Localitzar les diferents àrees d’expansió del comunisme en el món i les estratègies de control polític en el marc de la Guerra Freda.

o Conèixer els efectes de l’anomenat estat del benestar sobre el nivell de vida de la població d’Europa occidental i els estats Units.

- Contingutso El món capitalista i l’hegemonia dels estats Units.o Crisi i transformació del capitalisme en Occident: l’estat

del benestar. o El món socialista i la supremacia soviètica.o La desaparició de la URSS i la fi dels blocs de la Guerra

Freda.

183

PRIMERA AVALUACIÓBLOC IV: EL MÓN ACTUALUnitat Didàctica 14: La formació de la Unió Europea- Objectius didàctics

o Comprendre el procés de reconstrucció física i econòmica d’Europa i l’interès dels estats Units per finançar-lo.

o Analitzar les bases ideològiques del procés d’unitat europea i els primers passos efectuats amb eixa finalitat.

- Contingutso El moviment europeista.o La construcció de la Unió Europea.o Els grans eixos econòmics.o La Unió Europea en el món.

Unitat Didàctica 15: Geopolítica del món actualo Examinar la nova situació política internacional en la

dècada dels noranta i debatre les teories neoliberals sobre la fi de la història després de la desaparició del comunisme soviètic.

o Analitzar els processos polítics i els nous conflictes produïts en les diferents regions del món, amb especial atenció a la nova Unió Europea i al món musulmà.

- Contingutso El nou orde internacional.o Conflictes i guerres en el nou segle.o Els sistemes democràtics i els estats dictatorials.o Els drets humans.

Unitat Didàctica 16: Desenvolupament tecnològic, globalització i canvi social.

- Objectius didàcticso Conèixer les principals pautes que marquen el

desenvolupament econòmic actual en el món, amb especial atenció al model de globalització neoliberal i als principals blocs econòmics existents.

o Comprendre els objectius dels principals moviments socials actuals, i el seu interès per superar les desigualtats del món desenvolupat i el tercer Món.

o Destacar la gran importància que ha tingut el progrés científic i tecnològic per a la conformació de l’actual

184

societat desenvolupada i la creació de la societat de la informació.

o Analitzar el fenomen migratori en el món i els efectes de la interculturalitat, amb especial atenció al cas espanyol.

- Contingutso El desenvolupament científic i tecnològic.o El món globalitzat.o El nou escenari econòmic mundial.o Contrastos i desigualtats en el món d’avui.o La societat del segle XXI i les noves alternatives.

Unitat Didàctica 17: Iberoamèrica en el segle XX- Objectius didàctics

o Conèixer les principals característiques polítiques, socials i econòmiques dels països de Llatinoamèrica en el primer terç del segle XX.

o Valorar la importància de l’escenari llatinoamericà dins de la Guerra Freda i les seues repercussions en la política interior de cada estat.

o Comprendre la importància de les dictadures militars i analitzar els distints camins cap a la democràcia en Sud-americà.

- Contingutso Iberoamèrica en el primer terç del segle XX.o Amèrica Llatina en el context de la Guerra Freda.o Militarisme i dictadures.o Iberoamèrica en un món globalitzat.

Metodologia i orientacions didàctiquesLa practica docent partirà del nivell de desenvolupament de

l’alumne, la qual cosa implica conèixer el nivell inicial de coneixements i de capacitats dels alumnes. Això es realitzarà mitjançant les activitats d’identificació de coneixements previs i, sobre ells, s’adequaran les estratègies necessàries perquè assolisquen els objectius del curs.

Igualment es pretén desenvolupar la capacitat d’aprendre a aprendre, això és, aconseguir els objectius d’aprenentatge per part dels alumnes mitjançant el treball personal i responsable, un principi bàsic en l’educació degut a la creixent pèrdua de valoració de conceptes tals com l’esforç i el treball.

També es pretén la construcció d’aprenentatges significatius, o, amb altres paraules, d’aprenentatges útils i funcionals per a l’alumne per

185

tal de resoldre problemes diferents tant en les tasques acadèmiques com en la vida diària.

A més, també es pretén fomentar actituds i valors positius en l’alumnat, per tal de superar la falta de motivació que, més tard, té un clar reflex en la societat.

Tots aquests principis han de ser treballats des de la nostra assignatura amb un enfocament interdisciplinar, mitjançant una actitud de cooperació entre els diferents departaments i professors del centre. Aquesta tasca conjunta ha de recollir no solament l’elaboració de conceptes o tècniques de treball comuns a vàries assignatures, sinó que, a més, ha de mostrar interès per desenvolupar els elements comuns del currículum (educació en valors, lectura, i expressió oral i coneixement de les noves tecnologies de la informació i la comunicació). Finalment també s’ha de concretar en una acció tutorial conjunta i amb objectius comuns per a la consecució dels fins educatius establerts.

Per una altra banda, cal també cuidar les relacions intradisciplinars, de manera que es remarquen els trets específics de la nostra assignatura sense aïllar-los de la resta. Això s’aconsegueix mitjançant els blocs de contingut, que proporcionen la coherència interna necessària en la nostra disciplina gràcies als elements com,uns, i creen una articulació interna adequada tant des del punt de vista epistemològic com actitudinal.

Per últim, hem de senyalar que per a l’obtenció d’aprenentatges significatius per part dels alumnes cal prèviament potenciar en ells actituds de participació activa en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Per aconseguir-ho, es deuen establir les eines necessàries per assolir uan estimulació emocional, intel·lectual i social, de manera que els alumnes puguen dur a cap amb èxit els processos necessaris per a la seua educació.

En els processos d’ensenyament-aprenentatge establirem com a canal fonamental les estratègies d’exposició i d’indagació, mitjançant les quals s’establirà una relació fluida entre el professor i els alumnes. Així, els ja mencionats principis d’intervenció educativa es desenvoluparan mitjançant tècniques bàsiques per a un adequat procés educatiu. Aquestes tècniques es refereixen d’una banda a la identificació de coneixements previs dels alumnes, i per una altra, al tractament adequat dels nous continguts.

Recursos didàctics Llibre de text: Història del Món Contemporani, de l’editorial

Vicens Vives.Documentació de caràcter historiogràfic com, per exemple, textos

o mapes històrics, que serviran per complementar els materials inclosos

186

en el llibre de etxt i mitjançant els quals els alumnes podran aplicar les habilitats bàsiques de l’assignatura, fixant els continguts i permetent obrir noves vies d’aprenentatge.

Diccionaris i atles específics d’història, vàlids tant per aquesta assignatura com per a la resta de disciplines històriques, que faciliten la comprensió de conceptes propis de la ciència històrica i introdueixen als alumnes en el maneig de materials específics.

Materials complementaris. N’existeix un ample ventall de publicacions especialitzades en la temàtica de la nostra assignatura que serviran tant per a la preparació de les classes per part del docent, com per als possibles treballs d’indagació i investigació dels alumnes.

Utilització de les noves tecnologies de la informació i comunicació (TIC)

En aquest epígraf desenvoluparem breument els recursos materials audiovisuals i informàtics, denominats genèricament com noves tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC). Aquestos recursos són cada vegada més usats en l’ensenyament per la seua gran capacitat per motivar als alumnes, de manera que es converteixen no solament en una finalitat com a transmissors de continguts propis de l’assignatura sinó que, a més, es transformen en un instrument per al tractament directe d’informació per part del professor i dels alumnes. No és per això d’estranyar que el domini d’aquests instruments per part dels alumnes s’haja convertit en un dels elements comuns del currículum i que haja d’estar present en cadascuna de les etapes i cursos del sistema educatiu. Així, en la nostra programació hem de remarcar la importància del treball adequat dels continguts de l’assignatura a través dels recursos disponibles, per tal que tinguen l’oportunitat de treballar directament amb unes eines que cada dia estan més presents en la vida diària. Per això, no solament valorarem el treballa en funció de la consecució dels objectius de la nostra assignatura, sinó que, a més, estarem permetent als nostres alumnes l’adquisició d’una sèrie d’habilitats i destreses necessàries per a al vida diària, tal i com es recull en la legislació vigent.

Per tot això, el treball amb aquests recursos haurà de planificar-se en les diferents unitats didàctiques, essent a més necessari que en les primeres sessions del curs el professor oriente als alumnes sobre les principals eines, sobretot les de caràcter informàtic, que els van a servir de recolzament per a la busca i tractament de la informació relacionada amb l’assignatura.

En general, els recursos de què estem parlant serien: - Materials audiovisuals, molt útils com a mitjà per captar

l’atenció dels alumnes, i dels quals disposem en el centre d’una gran varietat dins dels continguts relacionats amb aquesta

187

assignatura, tant en edicions videodocumentals com en CD’s interactius.

- Pàgines web de continguts històrics, de les quals es disposa d’una ampla gamma sobre aquest període concret que permeten introduir l’alumne en les qüestions pròpies de l’assignatura i augmentar el seu ús de les noves tecnologies. En tot cas, per a aquesta tasca caldria comptar amb aules dotades de recursos informàtics suficients per a tots els alumnes.

- Pàgines web de les diferents editorials on es poden trobar materials educatius molt atractius per als alumnes.

Competències bàsiquesLes competències són capacitats relacionades, de manera

prioritària, amb el saber fer; la consideració de funcionalitat i practicitat de la competència no la redueix a un caràcter merament mecànic; el saber fer posseeix, també, una dimensió de caràcter teoric-comprensiu (components, claus, tasques, formes de resolució) i, també, una dimensió de caràcter actitudinal (que permet disposar del bagatge de coneixements, la seua mobilització i la valoració de les opcions.

El Reial decret que estableix els ensenyaments mínims de batxillerat no afronta la seua inclusió de manera explícita. No obstant això, el seu desenvolupament és necessari per complir allò identificat en la LOE (concepte de currículum) i allò determinat en les disposicions del parlament Europeu de desembre de 2006, que identifiquen les competències clau per a l’aprenentatge permanent.

En qualsevol cas, entenem que les competències bàsiques (fonamentals o clau com es reconeixen en les recomanacions del parlament i del Consell Europeu) identifiquen huit àmbits de coneixement que tindran un caràcter funcional, però que, a més, han de cuidar el rigor en la concreció dels continguts que la nostra matèria exigeix. En l’Estat espanyol, les competències proposades pels organismes europeus s’han materialitzat de la següent forma:

- Comunicació lingüística- Matemàtica- Coneixement i interacció amb el món físic- Tractament de la informació i competència digital- Social i ciutadana- Cultural i artística- Aprendre a aprendre- Autonomia i iniciativa personal

Atenent a aquestes competències, dedicarem tres de les quatre classes setmanals a desenvolupar coneixements teòrics i una a exercicis

188

pràctics (comentaris de text històric, interpretació de la imatge, la estadística, la gràfica, etc.). Aquests exercicis seran avaluables ja que formen part del procés d’aprenentatge i són un reflex del grau d’assimilació conceptual i procedimental.

Criteris d’avaluació 1.- Comprendre les causes de la caiguda de l’Antic Règim i

explicar-les en funció de factors polítics, econòmics, socials i culturals.2.- Analitzar el fenomen de les revolucions liberals de finals del

segle XVIII i primera meitat del XIX, i relacionar-lo amb l’aparició de les ideologies nacionalistes tant en Europa com en Amèrica.

3.- Aprofundir en les causes i efectes de la revolució Industrial durant el segle XIX, amb especial atenció a les transformacions econòmiques i tecnològiques i al sorgiment dels moviments socials proletaris en Europa.

4.- Ser capaços d’elaborar treballs d’investigació històrica mitjançant els mètodes propis de la ciència històrica, utilitzant tant fonts tradicionals (bibliografia, arxius, etc.) com tecnològiques (TIC).

5.- Conèixer els principals processos històrics del segle XIX i la seua continuació en les primeres dècades del XX, amb especial atenció a la formació dels nous estats europeus, al fenomen de l’Imperialisme i al desenvolupament de les relacions internacionals, i relacionant finalment aquests processos amb la I Guerra Mundial i les seues conseqüències.

6.- Analitzar els principals esdeveniments ocorreguts en el període d’entreguerres i les causes de la II Guerra Mundial, incidint especialment en les conseqüències de la revolució Soviètica, la crisi de 1929 i el desenvolupament dels estats feixistes.

7.- Demostrar interès i prendre una posició activa i tolerant cap a les demés opinions en els debats de classe en relació amb els diferents processos històrics estudiats durant el curs, en especial amb aquells que tinguen una relació directa amb processos actuals tan importants com la globalització, l’explosió demogràfica, la revolució científico-tecnològica, el tercer Món, etc.

8.- Valorar l’actual procés de construcció europea dins del context històric del segle XX, marcat per les dues guerres mundials i ressaltar la seua importància per assentar fermament els valor democràtics i solidaris en cadascun dels estat membres.

9.- Comprendre els orígens dels desequilibris actuals entre les diferents regions del món i la problemàtica que suposa l’existència d’un gran nombre de països que no han aconseguit establir sistemes democràtics ni economies industrialitzades de caràcter modern, valorant al seu torn la responsabilitat del món desenvolupat en la resolució d’aquestes desigualtats.

189

10.- Comprendre les causes de la desaparició del comunisme soviètic i la desintegració del bloc de l’est en Europa en la última dècada del segle XX, i estudiar les seues conseqüències tant en l’interior d’aquests països com en el marc de les relacions internacionals, amb l’establiment d’un nou orde mundial en els inicis del nou mil·lenni.

11.- Entendre les contínues transformacions de la societat actual des del punt de vista social, demogràfic i cultural, i valorar la importància del fenomen de la immigració, comparant-la amb fenòmens semblants de l’era contemporània. Establir aquest debat com a mitjà per enfortir els valors democràtics, solidaris i tolerants, fonamentals per a la formació dels alumnes com ciutadans responsables dins d’un sistema democràtic.

Instruments d’avaluació Entenem l’avaluació com un procés integral que contempla

diversos vessants i dimensions: anàlisi del procés d’aprenentatge dels alumnes, anàlisi del procés d’ensenyament i de la pràctica docent, i anàlisi del propi projecte curricular. Així, l’avaluació es concep com:

- Individualitzada: centrada en l’evolució de cada alumne i en la seua situació inicial i particularitats.

- Integradora: contempla l’existència de diferents grups i situacions, i la flexibilitat en l’aplicació dels criteris d’avaluació.

- Qualitativa: en la mesura que s’aprecien tots els aspectes que incideixen en cada situació particular, avaluant-se de forma equilibrada els diferents nivells de desenvolupament de l’alumne, no solament els de caràcter cognitiu.

- Orientadora: ja que aporta a l’alumne la informació precisa per millorar el seu aprenentatge i adquirir estratègies apropiades.

- Contínua: ja que atén a l’aprenentatge com a procés, contrastant els diferents moments o fases.

Així, es contemplen tres instruments d’avaluació:- Avaluació inicial: proporciona dades sobre el punt de partida

de cada alumne, proporcionant una primera font d’informació sobre els coneixements previs i característiques personals, que permeten una atenció a les diferències i una metodologia adequada. Es realitza mitjançant preguntes. Es poden demanar respostes orals o escrites i individualitzades o col·lectives, segons convinga. Les respostes de tipus oral plantejades al grup de manera col·lectiva poden proporcionar informació general i

190

prospectiva. En canvi, les respostes individuals i escrites permeten un primer diagnòstic de cada alumne.

- Avaluació formativa: concedeix importància a l’evolució al llarg del procés, conferint una visió de les dificultats i progressos de cada cas. Es duu a cap mitjançant la realització i correcció dels diferents tipus de tasques i activitats que es proposen.

- Avaluació sumativa: Estableix els resultats al final del procés total d’aprenentatge en cada període formatiu i la consecució dels objectius. Es realitza mitjançant proves i exàmens amb qüestions semblants a les tasques i activitats desenvolupades durant el desenvolupament de cada unitat.

Per a què l’avaluació siga realment contínua, el professor haurà d’utilitzar instruments adequats i variats en la valoració del procés i del rendiment dels alumnes en un període de temps determinat, i garantir així un major grau d’objectivitat en la valoració final (el registre sistemàtic d’observacions directes, quadern de treball de l’alumne, informes o treballs, proves, entrevistes, etc.). Això no resulta sempre fàcil per la diversitat de tasques que s’han de desenvolupar dins i fora de l’aula, i perquè hi ha processos i capacitats difícilment quantificables. Essent realistes, i tractant d’aproximar-nos a allò que entenem per avaluació contínua (valorar el treball d’aprenentatge), la qualificació de l’alumne serà un resum dels resultats, tant de les proves específiques com de les activitats i treballs en l’aula, de manera que s’aconseguisca un equilibri entre les capacitats dels alumnes, l’interès i l’hàbit de treball. En eixe sentit, les proves o exàmens seran coherents amb el treball desenvolupat en l’aula. Consegüentment, els instruments d’avaluació que s’utilitzaran són: - Proves pràctiques: comentaris de text setmanals o exàmens que

es realitzaran depenent de la dificultat i tenint en compte la diversitat de coneixements i capacitats.

- Quadern de l’alumne: per a la seua valoració s’efectuaran revisions periòdiques per obtenir informació sobre el treball diari dels alumnes.

- Actitud positiva o negativa dels alumnes: faltes d’assistència, puntualitat, atenció, esforç, participació... L’observació directa ens pot proporcionar informació aproximada sobre actituds, hàbits, errors més comuns, quantitat i qualitat de l’interès dels alumnes, etc.

- Activitats i treballs individuals o en equip. - Expressió oral i escrita: es fomentaran les redaccions, parant

especial atenció en l’ortografia, la sintaxi, la cal·ligrafia, la

191

presentació, la claredat i l’originalitat, així com també les exposicions orals a classe.

Criteris de qualificacióL’avaluació es defineix com el procés de recollida d’informació i

de presa de decisions, adreçat a adequar l’acció educativa a les necessitats dels alumnes.

Els principis i el caràcter que determinen l’avaluació en els actuals currículums educatius venen determinats per la normativa vigent. Per quantificar i qualificar els anteriors criteris d’avaluació se seguiran els següents criteris de qualificació:

- Proves escrites: el seu nombre màxim vindrà determinat pels acords de la Comissió de Coordinació Pedagògica. Hi haurà, això sí, un examen principal per avaluació, a realitzar durant la setmana prèviament establerta per a eixa finalitat, la nota del qual mai serà inferior al 60 % del valor concedit al total de les proves escrites. El total de les proves escrites tindrà un valor del 80 % de la nota d’avaluació. Aquestes proves constaran de dues parts: una primera, de caràcter teòric, on es tractarà d’avaluar l’assimilació dels continguts conceptuals, la capacitat de relacionar, comparar o sintetitzar; i una segona, de caràcter pràctic, on es tractarà de qualificar, sobretot, els continguts procedimentals, i consistiran en l’anàlisi de diferents fonts d’informació, textos, mapes, gràfics, diapositives, articles de premsa, etc.

- Treballs de classe, individuals o en grup, que seran valorats amb un 10 % de la nota d’avaluació. Es considerarà especialment la correcció ortogràfica. Aquesta consideració especial implica penalitzacions, en la qualificació d’un exercici, de l’orde de 0,25 punts per error fins a un màxim de tres punts.

- L’actitud front al treball i al desenvolupament de les classes: es considera que l’alumne ha de participar i col·laborar en la bona marxa de la classe i mostrar hàbits de treball. Aquests aspectes seran valorats amb un 10 % del total de la nota d’avaluació.

Amb l’aplicació d’aquest barem l’alumne ha de superar els cinc punts per considerar que la seua avaluació ha sigut positiva.

Per a la superació de les avaluacions pendents es realitzaran exàmens de recuperació. No obstant això, es realitzarà una prova final per aquells alumnes que no hagen superat alguna part de l’assignatura; aquesta prova tindrà com a base els criteris d’avaluació i qualificació abans assenyalats.

192

La nota final tindrà en compte no solament les notes trimestrals, sinó també l’evolució positiva, el progrés i l’interès de l’alumne.

Procediments de recuperació d’avaluacions pendentsPer a la recuperació d’avaluacions pendents, els alumnes hauran de realitzar diferents activitats i proves de recuperació tendents a assolir els objectius i continguts no superats. Cal senyalar que certs conceptes i, sobretot, certs procediments, es van veient al llarg del curs, i això fa que siga possible reprendre’ls, tornar a explicar-los, exercitar-los i tornar a avaluar-los. En el cas que l’alumne no haja assolit els continguts mínims i els criteris de promoció previstos, es realitzarà una prova parcial o global al final del curs per tal de valorar més objectivament el grau d’assimilació.

Procediments i activitats d’avaluació per als alumnes que perden el dret a l’avaluació contínua

Aquells alumnes que perden el dret a l’avaluació contínua, realitzaran una prova escrita que suposarà el 100 % de la qualificació.

Prova extraordinària de junyTal i com estableix la legislació vigent, es realitzarà una prova

extraordinària global en el mes de juny per aquells alumnes que durant el curs no hagen superat els objectius i continguts previstos. En el moment de realitzar la prova, els alumnes hauran d’entregar un dossier amb les activitats, resums, mapes, etc. prèviament indicats pel professor, realitzades durant l’estiu i que suposaran un percentatge de la nota final de la dita prova.

Criteris d’avaluació d’alumnes pendentsPer aquells alumnes de segon de batxillerat amb l’assignatura

d’Història del Món Contemporani pendent, s’ha dividit l’assignatura en dos parcials que se realitzaran, aproximadament, en les següents dates:

- Primera part: finals del primer trimestre. Comprendrà del tema 1 al 7.

- Segona part: Principis del tercer trimestre. Comprendrà del tema 8 al 17.

Així mateix, els alumnes hauran d’entregar, en aquestes dates, els esquemes de cadascun dels temes objecte d’examen. La realització d’aquests treballs serà valorat positivament en la qualificació global.

Els alumnes que no superen l’assignatura en la forma anteriorment descrita hauran de realitzar un examen de tota la matèria en el mes d’abril.

193

Activitats complementàries Visita a l’Arxiu Municipal de Xàtiva. A realitzar del dia 17 al 20

de desembre. Visita al Museu Municipal de Xàtiva. A realitzar del dia 25 al 27

de març.

194

11.- PROGRAMACIÓ. HISTÒRIA D’ESPANYA

SEGON CURS DE BATXILLERAT

INDEX

Introducció.................................................................... Pàg. 195. Objectius generals d’etapa............................................ Pàg. 195.Objectius específics d’àrea i d’assignatura...................Pàg. 197.Continguts.....................................................................Pàg. 198.Distribució dels continguts al llarg del curs..................Pàg. 200.Metodologia i orientacions didàctiques........................ Pàg. 201.Activitats i estratègies d’ensenyament i aprenentatge. Criteris i instruments d’avaluació...........Pàg. 202.Avaluació del procés d’ensenyament aprenentatge...... Pàg. 207.Foment de la lectura......................................................Pàg. 208.Utilització de les tecnologies d’informació i comunicació ................................................................. Pàg. 209.Recursos didàctics i organitzatius............................. Pàg. 209.Activitats complementàries........................................ Pàg. 209.

195

IntroduccióL’estudi de la Història proporciona un coneixement essencial del

passat que contribueix a la comprensió del present. Així mateix, desenvolupa una sèrie de capacitats i tècniques intel·lectuals pròpies del pensament abstracte i formal, com l’observació, l’anàlisi, la interpretació, la capacitat de comprensió i el sentit crític. El caràcter vertebrador de la Història, dins del conjunt de les ciències socials, la converteix en eix ordinador del pensament i en fonament de comprensió per a totes les disciplines vinclades a l’activitat humana. Per això, dins de l’àmbit de la nostra civilització occidental, l’ensenyament de la Història ha ocupat sempre un lloc preferent en l’educació dels jóvens.

Aquestes idees estan presents en la comunitat científica i educativa quan reclamen major presència de la Història en els plans d’estudi, conscients de l’alt valor formatiu d’aquesta disciplina, i davant els profunds canvis, accelerats per les noves tecnologies, que pareixen afeblir els valors de l’Humanisme. En eixe sentit, la Història contribueix decisivament a la formació de ciutadans responsables, conscients de llurs drets i de llurs obligacions.

El programa d’Història de segon curs de Batxillerat se centra en Espanya, que constitueix el seu punt de referència essencial, sense oblidar per això la seua pluralitat interna ni la seua pertinença a àmbits històrics més amplis, com són l’europeu i l’iberoamericà. En eixe sentit, l’ensenyament d’aquesta matèria haurà de contemplar tant els aspectes compartits com els diferencials, dins de l’anàlisi del procés històric. Concebuda com matèria comuna per a totes les modalitats d’aquest tram educatiu, ofereix al ciutadà que ingressa en la Universitat i arriba a la vida adulta la possibilitat de conèixer la història de l’Estat espanyol, tractada de manera contínua i sistemàtica, atenent als elements comuns i als diversos.

Objectius generals d’etapaEls objectius per al Batxillerat venen definits al decret 102/2008,

d’11 de juliol del Consell (DOCV de 15 de juliol de 2008), on s’estableixen els següents objectius generals:

a) Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable, inspirada pels valors de la Constitució Espanyola així com pels drets humans, que fomente la corresponsabilitat en la construcció d’una societat justa i equitativa i afavorisca la sostenibilitat.

b) Consolidar una maduresa personal i social que els permeta actuar de forma responsable i autònoma i desenrotllar el seu esperit crític. Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.

196

c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i les oportunitats entre hòmens i dones, analitzar i valorar críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no discriminació de les persones amb discapacitat.

d) Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a l’eficaç aprofitament de l’aprenentatge, i com a mitjà de desenrotllament personal.

e) Dominar, tant en la seua expressió oral com escrita, el castellà i el valencià, i conèixer les obres literàries més representatives escrites en ambdós llengües fomentant el coneixement i l’estima del valencià; així com la diversitat lingüística i cultural com a un dret i un valor dels pobles i de les persones.

f) Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres objecte d’estudi.

g) Utilitzar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunicació.

h) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat triada; així com els seus mètodes i tècniques.

i) Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents històrics i els principals factors de la seua evolució. Participar, de forma solidària, el desenrotllament i millora del seu entorn social.

j) Comprendre els elements i els procediments fonamentals de la investigació i dels mètodes científics. Conèixer i valorar de forma crítica la contribució de la ciència i la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com refermar la sensibilitat i el respecte cap al medi ambient.

k) Refermar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en equip, confiança en un mateix i sentit crític.

l) Desenrotllar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts de formació i enriquiment cultural.

m) Utilitzar l’educació física i l’esport per a afavorir el desenrotllament personal i social.

n) Refermar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat viària i de la salut laboral.

o) Conèixer, valorar i respectar el patrimoni natural, cultural i històric de la Comunitat Valenciana i la resta de les comunitats autònomes d’Espanya i contribuir a la seua conservació i millora.

p) Participar de forma activa i solidària en el desenvolupament i millora de l’entorn social i natural, orientant la sensibilitat cap a les diverses formes de voluntariat, especialment el desenrotllat pels jóvens.

197

Objectius específics d’àrea i d’assignaturaEls objectius de les matèries pròpies del departament de Ciències

Socials són diversos en funció de cadascuna de les assignatures. Així, l’assignatura d’Història d’Espanya de segon de Batxillerat té com a objectius la contribució a l’adquisició, per part de l’alumnat, de les capacitats següents:

1.- Identificar, analitzar i explicar, situant-los adequadament en el temps i l’espai, fets, personatges, problemes, etapes i processos més rellevants de l’evolució històrica d’Espanya i les nacionalitats i regions que la integren, amb especial referència a la Comunitat Valenciana valorant la seua significació històrica i les seues repercussions en el present.

2.- Conèixer i comprendre els principals processos econòmics, socials, polítics i culturals que configuren la història espanyola contemporània, identificant els seus trets més significatius i analitzant en processos amplis, el naixement dels problemes, els seus intents de solució i la seua pervivència en la realitat d’avui.

3.- Comprendre tant la multiplicitat de l’evolució interna com la dimensió internacional de la història espanyola, adquirint una visió global i solidària dels problemes i projectes col·lectius en el context d’Europa i del món.

4.- Expressar raonadament les pròpies idees sobre aspectes bàsics de l’evolució històrica d’Espanya i revisar-les de manera crítica tenint en compte noves informacions, corregint estereotips i prejudicis i entenent l’anàlisi històrica com un procés en constant reconstrucció.

5.- Emprar amb propietat els conceptes bàsics i específics de la història d’Espanya i realitzar activitats d’indagació i síntesi en què s’analitzen, contrasten i integren informacions diverses, valorant el paper de les fonts i el treball de l’historiador.

6.- Conèixer les normes bàsiques que regulen el nostre ordenament constitucional i mostrar sensibilitat davant dels problemes socials, en especial els que afecten els drets humans i la pau, adoptant actituds responsables i democràtiques i manifestant independència de criteri i hàbits de rigor intel·lectual.

7.- Fomentar una visió integradora de la història d’Espanya consolidant actituds i hàbits de tolerància i solidaritat entre els diversos pobles d’Espanya, respectant i valorant positivament els aspectes comuns i les diferències, tenint en compte la possibilitat de pertànyer de manera simultània a més d’una identitat col·lectiva.

198

ContingutsBloc I: LES ARRELS HISTÒRIQUES DE L’ESPANYA CONTEMPORÀNIA1.- Les arrels històriques d’Espanya

- La prehistòria peninsular. - El llegat romà.- El regne visigot (507-711).- Al-Andalus (S. VIII-XV). - La formació dels primers regnes cristians (S. VIII-

XII).- Expansió i crisi dels regnes cristians (S. XIII-XV).

2.- Dels Reis Catòlics als Habsburg (segles XV-XVII)- La creació de l’Estat modern: Els Reis Catòlics.- Conquesta, colonització i explotació d’Amèrica. - Els Habsburg del segle XVI: Carles I i Felip II. - L’expansió imperial durant el segle XVI.- L’economia i la societat hispàniques en el segle XVI.- El segle XVII: la decadència de l’Imperi.

3.- L’Espanya del segle XVIII- La monarquia absoluta dels Borbó.- Societat i economia de l’Antic Règim.- El reformisme borbònic: Carles III.- Els efectes del reformisme: pervivències i canvis.- El projecte de Reforma Agrària.

Bloc II: LIBERALISME I INDUSTRIALITZACIÓ EN EL SEGLE XIX4.- La crisi de l’Antic Règim (1788-1833).

- La crisi del regnat de Carles IV (1788-1808). - La Guerra de la Independència (1808-1814).- Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812. - El regnat de Ferran VII (1814-1833).- La independència de l’Amèrica hispànica.

5.- La construcció de l’Estat Liberal (1833-1868).- La primera guerra carlina (1833-1840).- El procés de revolució liberal (1833-1843).- Les diferents opcions del liberalisme.- La Dècada Moderada (1844-1854).- El Bienni Progressista (1854-1856).- La descomposició del sistema isabelí (1856-1868).

6.- El Sexenni Democràtic (1868-1874)- Les causes de la revolució.- La revolució de setembre del 1868.

199

- Les forces polítiques: l’auge del republicanisme.- El regnat d’Amadeu de Savoia (1871-1873).- La Primera República Espanyola (1873-1874).

7.- Transformacions agràries i expansió industrial en el segle XIX- Les transformacions de l’agricultura.- L’evolució demogràfica.- Els inicis de la industrialització.- El ferrocarril i el mercat.- Hisenda, banca i diners.

8.- Societat i moviments socials en el segle XIX- De la societat estamental a la societat de classes.- Els nous grups dirigents.- Les classes populars.- Comportaments socials en l’Espanya liberal.- Els primers moviments socials- L’arribada de l’internacionalisme (1868-1874).

9.- La restauració monàrquica (1875-1898)- El sistema polític de la Restauració.- La vida política i l’alternança en el poder.- Les forces polítiques marginades del sistema.- El sorgiment de nacionalismes i regionalismes.- La guerra d’ultramar.- Les conseqüències del desastre del 98.

Bloc III. PODER I CONFLICTE EN EL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX. 10.- Transformacions econòmiques i socials en el primer terç del segle XX.

- L’evolució demogràfica.- Endarreriment agrari i conflictivitat camperola.- Els progressos de la indústria.- L’evolució de l’economia.- Els canvis socials.

11.- La crisi del sistema de la restauració (1898-1931)- El reformisme dinàstic.- Les forces de l’oposició.- De la Setmana Tràgica a la vaga revolucionària

(1909-1917).- La descomposició del sistema (1917-1923).- La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930).

12.- La Segona República espanyola (1931-1936)- La proclamació de la República i el període

constituent.

200

- Les reformes del bienni d’esquerres (1931-1933).- Els problemes de la coalició republicanosocialista.- El Bienni Conservador (1933-1935).- El triomf del front Popular.

13.- La Guerra Civil (1936-1939)- L’esclat de la Guerra Civil.- La zona republicana: la revolució continguda.- La zona insurrecta: la creació d’un estat totalitari.- Les operacions militars.- Els efectes de la guerra.

Bloc IV: FRANQUISME I DEMOCRÀCIA14.- El Franquisme: la construcció d’una dictadura (1939-1959)

- Un règim dictatorial.- Una repressió institucionalitzada.- Relacions internacionals i evolució del règim.- L’estructura del nou Estat.- Autarquia i racionament.- L’oposició: exili i resistència.

15.- El Franquisme: creixement econòmic i immobilisme polític (1959-1975)

- La virada de l’economia espanyola.- Els anys del creixement econòmic.- Creixement demogràfic i canvi social.- Reformisme franquista i immobilisme.- Conflictivitat social i oposició política.- La crisi de la dictadura.

16.- Transició i democràcia- Els inicis de la transició (1975-1978).- Crisi econòmica, consens social i actituds violentes.- La consolidació democràtica (1978-1982).- Els governs de la democràcia (1982-2008).- Desenvolupament econòmic i canvis socials.

Distribució dels continguts al llarg del cursEl tractament dels continguts de l’assignatura està molt

condicionat per les Proves d’Accés a la Universitat a què s’han d’afrontar la major part dels alumnes al finalitzar el curs i a les diferents directrius d’aquestes respecte als objectius de l’assignatura. La transcendència de les PAU per al futur dels alumnes impossibilita la seua desatenció al llarg del curs, i imposa un intent d’equilibri entre les seues directrius i els continguts de l’assignatura, almenys en aquells aspectes en què divergeixen. Així, l’esforç al llarg del curs se centrarà en l’estudi

201

de la història contemporània espanyola, això és, en la construcció del nou model econòmic, social i polític que suposa l’Estat liberal. Per això, partirem de l’estudi de l’Espanya del segle XVIII, com a punt de partida de les transformacions que van a caracteritzar la contemporaneïtat.

Però això no suposaria cap intent d’equilibri, sinó una adaptació total al programa i directrius de les PAU. Per tant, i com a mostra d’eixe intent d’equilibri, el curs s’iniciarà amb un repàs de l’evolució històrica peninsular des de la Prehistòria fins al citat segle XVII; un repàs ràpid com per permetre centrar-nos ja en la història contemporània, però suficient com per assolir les característiques que condicionen i expliquen la ulterior evolució.

Amb aquestes premisses la distribució de continguts al llarg del curs serà la següent:

Primera Avaluació:- Resum de la història peninsular, des de la Prehistòria

fins a la guerra de Successió. - L’Espanya del segle XVIII.- La crisi de l’Antic Règim (1788-1833).- La construcció de l’Estat Liberal (1833-1868).- El Sexenni Democràtic (1868-1874).

Segona Avaluació:- Transformacions agràries i expansió industrial en el

segle XIX.- Societat i moviments socials en el segle XIX.- La Restauració monàrquica (1875-1898)- Transformacions econòmiques i socials en el primer

terç del segle XX.- La crisi del sistema de la restauració (1898-1931).

Tercera Avaluació:- La Segona república espanyola (1931-1936).- La Guerra Civil (1936-1939).- El Franquisme: la construcció d’una dictadura (1939-

1959).- El Franquisme: creixement econòmic i immobilisme

polític (1959-1975).- Transició i democràcia.

Metodologia i orientacions didàctiques La metodologia i l’orientació didàctica utilitzada ve molt

condicionada per l’existència de les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) a què s’han d’enfrontar els alumnes només acabar el curs. Efectivament, l’obligació, exigida si més no pels propis alumnes, de preparar-los per afrontar satisfactòriament eixa prova ens obliga a no

202

perdre-la de vista al llarg del curs. De fet, les reunions informatives que organitza la universitat per tal de transmetre al professorat les característiques de la prova són seguides amb gran expectació, i no s’entén que, a final de curs, en una d’eixes reunions, es puguen canviar les directrius. Ara bé, eixe condicionament no resulta gens negatiu ja que les característiques de la PAU en la matèria d’Història d’Espanya, en girar al voltant dels documents i les fonts històriques, permeten un tractament de l’assignatura plenament d’acord amb el disseny curricular del batxillerat, en anar més enllà dels aspectes merament memorístics i incidir, per contra, en l’establiment de relacions multicausals i diacròniques, en els canvis i permanències que caracteritzen cada moment o fenomen de la història contemporània espanyola.

Per tot açò anteriorment dit, en el tractament de l’assignatura es procurarà deixar de banda el caràcter expositiu en la funció del professor, mantenint-la, això sí, a requeriment de l’alumnat per explicar determinats aspectes en què crega necessitar ajuda, i es procurarà desenvolupar i potenciar la seua autonomia davant la interpretació dels fets històrics a través de les fonts.

La comprensió de les problemàtiques i fenòmens històrics s’anirà fent mitjançant l’estudi i tractament de les fonts, i, només posteriorment, els alumnes realitzaran un treball de síntesi de cada període, mitjançant el qual es pretén reforçar l’assimilació dels aspectes més importants i característics, i la seua conceptualització a fi d’incorporar-los al seu bagatge intel·lectual de manera que puguen fer-los servir en endavant amb plena normalitat.

Activitats i estratègies d’ensenyament-aprenentatge. Criteris i instruments d’avaluació

Els comentaris de les fonts, adaptats a la PAU, les activitats de síntesi i la elaboració d’un vocabulari personal de conceptes relatius a l’assignatura seran les principals eines de treball, i també serviran com instruments d’avaluació, comptabilitzant un 10 % del total de cada avaluació.

Per acord de la Comissió de Coordinació Pedagògica del Centre (COCOPE) els exàmens s’hauran de concentrar en quatre dies pròximament anteriors a cada sessió d’avaluació trimestral. En la nostra assignatura eixe examen s’adaptarà en la forma i criteris als realitzats en la PAU, i les notes obtingudes en ella comptabilitzaran un 80 % de la nota d’avaluació. Igualment, també per acord de la COCOPE, les assignatures comunes, entre les quals es troba la nostra, només podran realitzar una prova més per trimestre, a realitzar durant una hora lectiva. En aquesta prova s’intentarà reforçar la preparació a aquells aspectes de

203

l’examen de la PAU que es consideren poc assolits, i comptabilitzarà un 10 % de la nota d’avaluació.

Els criteris d’avaluació per temes, exigibles en la prova, en els exercicis i en l’examen final d’avaluació són els següents:

TEMA 3: L’ESPANYA DEL SEGLE XVIII1.- Localitzar en l’espai i en el temps les principals fites de

l’Espanya del segle XVIII, i també de la política interior i exterior dels Borbó.

2.- Descriure els trets del despotisme il·lustrat i les principals mesures reformistes desenvolupades per la monarquia borbònica.

3.- Identificar els assoliments de la Il·lustració espanyola i les resistències que va haver d’afrontar.

4.- Sintetitzar els trets de la població, de la societat i de l’economia de l’Espanya del segle XVIII.

5.- Enumerar les principals mesures de la política americana adoptades per la monarquia borbònica.

6.- Interpretar i analitzar històricament informació procedent de diverses fonts, referides al segle XVIII a Espanya.

7.- Apreciar la importància de les aportacions de la Il·lustració espanyola al benestar i progrés dels ciutadans espanyols.

TEMA 4: LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788-1833)1.- Distingir els períodes i els principals esdeveniments de la crisi

de l’antic règim.2.- Descriure els motius, el desenvolupament i les repercussions de

la guerra del Francés, com també les característiques essencials del regnat de Josep I.

3.- Explicar la importància de l’obra constituent i legislativa de les Corts de Cadis.

4.- Caracteritzar els diversos períodes del regnat de Ferran VII.5.- Identificar les característiques del procés d’independència de

l’Amèrica hispana.6.- Utilitzar adequadament la terminologia pròpia de la unitat i

elaborar informes, resums i esquemes referits a la crisi de l’antic règim a Espanya.

7.- Apreciar la contribució del liberalisme al progrés dels pobles d’Espanya.

TEMA 5 i 6: LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL (1833-1868). EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874)

1.- Situar cronològicament les fases polítiques i els fets més rellevants de l’Espanya entre 1833 i 1874.

204

2.- Sintetitzar els trets principals de les diferents fases de la construcció de l’estat liberal.

3.- Identificar les característiques essencials de les Constitucions promulgades a Espanya entre 1833 i 1874.

4.- Descriure la problemàtica politicosocial del regnat d’Isabel II.5.- Enumerar les característiques principals del Sexenni

Democràtic i de la Primera República.6.- Interpretar i transmetre informacions de procedència diversa

referida al període històric de la unitat didàctica.7.- Valorar la importància dels canvis polítics en l’Espanya del

segle XIX com a etapes en la consecució d’un marc de vida democràtica per al nostre país.

TEMA 7 I 8: TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL EN EL SEGLE XIX. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS EN EL SEGLE XIX

1.- Localitzar en el temps les principals transformacions socioeconòmiques experimentades per Espanya al llarg del segle XIX.

2.- Descriure la transició demogràfica i les peculiaritats que defineixen el cas espanyol.

3.- Explicar els trets del sector agropecuari espanyol del segle XIX, distingint les novetats i permanències històriques.

4.- Reconèixer els assoliments i les limitacions de la industrialització espanyola, i els problemes socials generats en l’època.

5.- Utilitzar adequadament el vocabulari històric bàsic propi de la unitat.

6.- Obtenir, assimilar i transmetre informació gràfica procedent de textos, gràfics, imatges, quadres estadístics i TIC referits a la unitat didàctica.

7.- Manifestar interès per conèixer els canvis econòmics i socials del XIX com a part del progrés dels pobles d’Espanya.

8.- Conèixer i descriure els principals moviments socials, polítics i sindicals que es desenvolupen en la segona meitat del s. XIX.

TEMA 9: LA RESTAURACIÓ MONÀRQUICA (1875-1898)1.- Distingir els trets de les diferents fases de l’Espanya de la

Restauració i localitzar en el temps els principals esdeveniments polítics, socials i econòmics.

2.- Descriure les característiques i fonaments del sistema de la Restauració i la seua dinàmica política.

3.- Explicar les diferents opcions polítiques i socials que hi havia en l’Espanya de la Restauració.

205

4.- Identificar les causes, el desenvolupament i les conseqüències de la crisi del 98.

TEMA 10: TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS EN EL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XIX

1.- Enumerar els principals canvis socioeconòmics d’Espanya durant el primer terç del segle XX.

2.- Explicar les relacions socials i econòmiques d’Espanya amb la resta d’Europa i hispanoamèrica.

3.- Relacionar la incidència de les transformacions socials i econòmiques del primer terç del segle XX amb l’evolució i les tendències polítiques.

4.- Interpretar, analitzar i relacionar històricament informació procedent de diverses fonts, referida a l’Espanya del primer terç del segle XX.

TEMA 11: LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)

1.- Enumerar i situar cronològicament els diferents intents de regeneració política del sistema de la Restauració.

2.- Explicar els problemes del sistema de la Restauració i la incidència d’aquests en la crisi del règim.

3.- Relacionar els problemes polítics, socials i econòmics del sistema de la restauració durant el segle XX, amb el context europeu.

4.- Descriure la incidència dels diferents corrents d’opinió i pensament amb la crisi de la Restauració.

5.- Explicar les causes que van incidir en l’adveniment de la dictadura de Primo de Rivera.

6.- Descriure el procés de deteriorament del regim polític de la restauració.

TEMA 12: LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA (1931-1936)

1.- Diferenciar els períodes i esdeveniments més destacats de la Segona República.

2.- Explicar les causes i el procés d’instauració de la Segona República, i la seua importància històrica.

3.- Descriure els principis i trets principals de la Constitució de 1931.

4.- Identificar les conquestes politicosocials de la República, i els problemes que es van generar en aquest període.

5.- Obtenir i transmetre informacions de diversa procedència referida al període republicà.

206

6.- Valorar positivament el respecte a la pluralitat d’ideologies i creences, com a fonament de la convivència entre els pobles de l’Estat espanyol.

TEMA 13: LA GUERRA CIVIL (1936-39)1.- Descriure els motius i els orígens de l’enfrontament civil viscut

a Espanya entre 1936 i 1939.2.- Diferenciar les fases principals i els esdeveniments més

rellevants de la Guerra Civil.3.- Explicar la internacionalització del conflicte i els suports

internacionals que van rebre els bàndols rebel i republicà, respectivament.

4.- Sintetitzar l’evolució política, social i econòmica de les zones nacional i republicana.

5.- Descriure el final de la guerra i les conseqüències negatives que va tenir per a Espanya.

6.- Obtenir, assimilar i transmetre informació textual i gràfica diversa, referida a la Guerra Civil, tant en l’expressió oral i escrita com mitjançant les TIC.

7.- Manifestar actituds de rebuig envers la intolerància i la guerra com a mitjans per a resoldre diferències.

TEMA 14.- EL FRANQUISME: LA CONSTRUCCIÓ D’UNA DICTADURA (1939-1959)

1.- Distingir i localitzar en el temps les principals etapes i els fets més significats del període de l’autarquia.

2.- Descriure els trets i principis fonamentals de la dictadura de Franco.

3.- Explicar la repressió exercida per la dictadura feixista, les seues conseqüències, i l’activitat de l’oposició durant aquest primer franquisme.

4.- Enumerar les característiques de l’economia franquista durant l’autarquia i les seues repercussions sobre la població.

5.- Descriure els plantejaments de la política exterior del franquisme i els canvis que s’hi van produir.

6.- Explicar les condicions de vida de la població espanyola durant el període de l’autarquia i les principals manifestacions culturals del moment.

7.- Obtenir, interpretar i expressar adequadament informacions diverses sobre el primer franquisme.

TEMA 15: EL FRANQUISME: CREIXEMENT ECONÒMIC I IMMOBILISME POLÍTIC (1959-1975)

207

1.- Caracteritzar els diversos períodes de l’Espanya franquista, i localitzar en el temps els esdeveniments més rellevants.

2.- Descriure les causes, característiques i conseqüències del creixement econòmic de l’Espanya de Franco.

3.- Reconèixer els canvis polítics i les permanències de la dictadura, com també la lluita de l’oposició per introduir la democràcia a Espanya.

4.- Reconèixer les causes que van provocar el final del franquisme i descriure les circumstàncies de la seua desaparició.

5.- Identificar els canvis experimentats per la societat espanyola en l’últim franquisme i les seues principals expressions culturals i artístiques.

6.- Obtenir, processar i transmetre informació textual i gràfica de diversa naturalesa referida a la unitat didàctica, utilitzant adequadament la terminologia històrica i les tecnologies de la comunicació.

7.- Demostrar interès per conèixer el període franquista i valorar el final de la dictadura i la restauració democràtica com un assoliment irrenunciable de la societat espanyola.

TEMA 16: TRANSICIÓ I DEMOCRÀCIA1.- Descriure les causes i els protagonistes principals de la

Transició democràtica.2.- Explicar els trets i esdeveniments més rellevants de la

Transició política espanyola.3.- Descriure les característiques de la Constitució de 1978 i els

trets essencials de l’actual estat de les autonomies.4.- Caracteritzar les principals etapes polítiques d’Espanya al llarg

de la Transició política fins 1996.5.- Analitzar informacions textuals i gràfiques referides a la

Transició, utilitzant el vocabulari bàsic històric i les tecnologies de la comunicació.

6.- Valorar les llibertats democràtiques i els drets ciutadans com una conquesta irrenunciable de la societat espanyola.

Avaluació del procés d’ensenyament aprenentatgeEl departament de Ciències Socials pretén analitzar tots els aspectes del procés educatiu de manera contínua, retroalimentant-lo mitjançant l’aportació d’informacions precises que permeten reestructurar l’activitat, bé en algun dels seus aspectes com en el seu conjunt. Per això, i davant la complexitat de la tasca el departament té previst, per al present curs, realitzar un protocol d’actuació que concrete el sistema d’avaluació del procés d’ensenyament-aprenentatge en una sèrie de mesures i un

208

calendari d’actuació, de manera que siga practicable per al curs 2013-14.



A l’espera que estiga enllestit el Pla de Centre per al Foment de la Lectura, on es definisquen els objectius específics, la planificació i temporalització, i els recursos materials, humans i organitzatius, el departament de Ciències Socials ha adoptat una sèrie de mesures per tal de treballar en la nostra àrea la comprensió lectora de l’alumnat i estimular l’interès i l’hàbit de la lectura, tal com prescriu la Llei orgànica 2/2006 d’Educació. Aquestes mesures s’apliquen al conjunt d’assignatures de la nostra àrea incloses en l’ESO i en el primer curs de batxillerat. Ara bé, en segon de Batxillerat, l’assignatura d’Història d’Espanya, com ja hem indicat més amunt, està estructurada al voltant de les fonts, històriques i historiogràfiques, i per tant fa de la lectura la principal eina de treball i de l’augment de la capacitat de comprensió lectora un dels seus principals objectius.

D’una altra banda, l’amplitud del temari d’aquesta assignatura i la sobrecàrrega de tasques a què deuen enfrontar-se els alumnes de segon curs, desaconsella la imposició de llibres de lectura, que és substituïda per la recomanació de les següents obres amb la finalitat que els alumnes puguen anar copsant com van anar vivint els fets històrics que estudiem els seus contemporanis:

- Dietari de Manuel Miquel, cirurgià de la Pobla del Duc (1767-1803). MANUEL MIQUEL. Ed. Tívoli. Gandia, 2011. En aquest dietari van apareixent, de manera natural, alguns dels problemes que van afectar Espanya durant el darrer terç del segle XIX: bandolerisme, pujada de preus... A més d’oferir un exemple molt proper a nosaltres d’una font directa com és un dietari.

- Un hivern a Mallorca . GEORGE SAND. Editorial Proa. Barcelona, 1992. Ens ofereix un punt de vista molt crític sobre els costums mallorquins i, per extensió, dels espanyols, de l’època de les revolucions liberals i de les guerres carlines.

209

- Quan érem capitans, quan érem refugiats . TERESA PÀMIES. Editoria Proa. Barcelona 2002. Ens ofereix el relat autobiogràfic en el context de la guerra civil, per una persona que va viure directament els enfrontaments que va haver en el si de la II República.

- Sense la terra promesa . ENRIC VALOR. Edicions Tàndem. València, 1991. Un excel·lent novel·la que ambienta en la nostra terra totes les tensions socials i polítiques característiques del primer terç del segle XX.

Utilització de les tecnologies d’informació i comunicació A l’actualitat la generalització de l’ús de les Tecnologies de la







Recursos didàctics i organitzatiusActivitats complementàries

210

Per enguany no es té programada cap activitat complementària per a l’assignatura d’Història d’Espanya de segon de Batxillerat.

211

3.- PROGRAMACIÓ. GEOGRAFIA D’ESPANYA.

SEGON CURS DE BATXILLERAT.

ÍNDEX

Introducció.................................................................... Pàg. 212.Objectius ...................................................................... Pàg. 212.Continguts.....................................................................Pàg. 213.Procediments.................................................................Pàg. 216.Actituds i valors............................................................ Pàg. 217.Temporalització............................................................ Pàg. 219.Metodologia didàctica...................................................Pàg. 221.Materials, textos i recursos didàctics............................ Pàg. 223.Adquisició de les competències bàsiques..................... Pàg. 224.Criteris d’avaluació.......................................................Pàg. 225.Procediments i instruments d’avaluació....................... Pàg. 229.Criteris de qualificació..................................................Pàg. 230.Procediments de recuperació d’avaluacions pendents..Pàg. 230.Procediments i activitats d’avaluació per als alumnes que perden el dret a l’avaluació contínua. ....................Pàg. 230.Prova extraordinària de juny.........................................Pàg. 230.Mesures ordinàries d’atenció a la diversitat................. Pàg. 230.Adaptacions curriculars per a alumnes amb necessitats especials de recolzament educatiu................................ Pàg. 231.

212

Introducció D’acord amb el que estableix el Reial Decret 1779/1992, de 2

d’octubre, l’assignatura de Geografia es configura com a matèria pròpia de modalitat en el Batxillerat de Ciències Socials i s’impartirà en el segon curs.

El seu camp d’estudi és l’espai i els fets socials que s’hi desenvolupen, la seua interrelació i les seues conseqüències espacials i mediambientals, referits a la societat espanyola. Així, es pretén que l’alumnat assolisca una visió sistemàtica. De la realitat que li permeta explicar-la i respondre als problemes que planteja el seu entorn.

Per una altra banda, cal tenir en compte que el coneixement de la realitat espanyola exigeix situar-se en el marc dels conjunts espacials amb els quals es relaciona. Espanya no és un fet aïllat, sinó integrat en el context europeu i mundial, de la interrelació amb el qual van a dependre, en gran part, aspectes no solament polítics sinó també socials.

L’alumnat de segon de batxillerat ja posseeix uns coneixements geogràfics generals i bàsics obtinguts en l’etapa de l’Educació Secundària Obligatòria, coneixements dels quals hem de partir. Ara però, els alumnes es troben en un moment especial del seu procés formatiu ja que han assolit un desenvolupament del pensament lògic i formal superior, i van integrant-se en la societat, participant activament en les institucions i processos democràtics. De tot això se’n deriva que poden assolir un nivell d’abstracció i conceptualització que els capacita per aprofundir en el coneixement geogràfic, reprendre i relacionar la multicausalitat en l’organització social, etc.

Per una altra part, els alumnes es preparen per accedir a estudis superiors, siguen professionals o universitaris. A través dels distints continguts, a més d’ampliar la seua formació general, hauran d’adquirir una base conceptual i metodològica que els servirà tant per superar les distintes proves d’accés a la universitat com per iniciar sòlidament els posteriors estudis que emprenguen.

ObjectiusTenint en compte els objectius generals del Batxillerat, els

objectius generals de Geografia han de contribuir a desenvolupar en l’alumnat les següents capacitats:

1.- Identificar i comprendre els elements bàsics de l’organització territorial, utilitzant conceptes, procediments i destreses específicament geogràfics, per explicar l’espai com una realitat dinàmica, diversa i complexa, en la qual intervenen múltiples factors.

2.- Comprendre i explicar la realitat geogràfica d’Espanya com un espai dinàmic, resultat de la interacció de processos socials, econòmics, tecnològics i culturals que han actuat en un marc natural i històric.

213

3.- Conèixer i comprendre la diversitat i la pluralitat de l’espai geogràfic espanyol, caracteritzat pels grans contrastos i per la complexitat territorial, derivats dels distints factors naturals, històrics i d’organització espacial que han anat modelant la societat, la cultura i el territori de forma independent.

4.- Explicar la posició d’Espanya en un món cada vegada més interrelacionat, on coexisteixen, a la vegada, processos d’uniformització de l’economia i de desigualtat socioeconòmica, d’homogeneïtzació cultural i de creixent valoració de les singularitats, prestant una atenció especial a la Unió Europea, a les seues característiques geogràfiques i a les conseqüències de la integració espanyola.

5.- Valorar la funció del medi natural, dels recursos naturals i de les activitats productives en la configuració de l’espai geogràfic espanyol, reconèixer la seua relació mútua amb la societat i percebre la condició de l’ésser humà com agent d’actuació més poderós i ràpid sobre el medi.

Entendre la població com el recurs essencial, les característiques quantitatives i qualitatives del qual intervenen de forma eminent en la configuració i el dinamisme dels processos que defineixen l’espai.

7.- Comprendre la interdependència de tots els territoris que integren Espanya, així com la Unió Europea i altres àmbits geogràfics mundials, per desenvolupar actituds de coneixement, respecte, estima i cooperació cap als espais pròxims i llunyans a l’hàbitat de l’alumnat, i prestar especial atenció a la comprensió dels diferents nivells de desenvolupament.

8.- Adquirir consciència espacial per participar de forma activa i responsable en les decisions que afecten a l’ordenació del territori, i reconèixer la necessitat de potenciar l’equilibri natural i l’equitat social.

ContingutsEls continguts procedimentals i actitudinals tenen un caràcter

transversal en aquesta matèria i s’han de treballar amb els de natura conceptual elaborats a propòsit de l’anàlisi de les diferents realitat geogràfiques.

Els conceptes que inclou la proposta didàctica de Geografia d’Espanya s’atenen als establerts en el currículum oficial. Es distribueixen en dotze unitats didàctiques, que s’agrupen en quatre blocs temàtics, precedits d’un bloc introductori, que incorporen els conceptes geogràfics següents:

- Unitat 0: Introducció al coneixement geogràfic. Aquest bloc introductori consisteix en una primera aproximació al coneixement geogràfic:

214

o Estudia el concepte de la ciència geogràfica, la seua evolució i les seues tendències actuals, així com les característiques de l’espai geogràfic que constitueix el seu objecte d’estudi.

o Presenta les metodologies utilitzades per a la construcció del coneixement geogràfic. Amb això es pretén emfatitzar la concepció de la geografia com un mode de coneixement que usa unes formes d’operar i raonar com, per exemple, l’obtenció i processament d’informació provinent de diverses fonts, l’anàlisi de les diferents variables que intervenen en l’organització territorial, el plantejament i la resolució de problemes, la formulació d’hipòtesis o l’elaboració d’explicacions geogràfiques.

o Aporta pautes per treballar els procediments geogràfics més habituals, com l’elaboració, la lectura i la interpretació de mapes de diversa tipologia, dades estadístiques, gràfics, imàgens i textos.

La inclusió d’aquest bloc respon, per una banda, a les exigències del currículum oficial que senyala que l’alumnat ha d’utilitzar conceptes, procediments i destreses específicament geogràfics per explicar l’espai, i obtenir, utilitzar i classificar informacions de contingut geogràfic procedent de fonts diverses. Per una altra part, el bloc pretén mostrar a l’alumnat que, de la mateixa manera que l’estudi eficaç de conceptes teòrics exigeix una metodologia (lectura comprensiva, subratllat, esquema, síntesi...), el comentari correcte de fonts geogràfiques requereix un mètode adequat. Ja que aquesta tasca es va a realitzar al llarg de tot el curs, les pautes per als comentaris es pressenten al principi, de manera que l’alumnat sàpiga fàcilment on pot acudir per obtenir una orientació de la metodologia que es va a seguir.

Bloc I: NATURA I MEDI AMBIENT EN ESPANYA- Unitat 1: L’espai geogràfic espanyol: diversitat

geomorfològica.- Unitat 2: La diversitat climàtica d’Espanya.- Unitat 3: La diversitat hídrica i biogeogràfica d’Espanya.- Unitat 4: Els paisatges naturals i les interrelacions natura-

societat.El Bloc I presenta l’espai geogràfic espanyol com un territori de caràcters comuns i diversos, i se centra en l’estudi del medi físic. Aquest s’estructura en quatre unitats didàctiques destinades a

215

mostrar la diversitat geomorfològica, climàtica, hídrica i biogeogràfica d’Espanya, que es tradueix en l’existència de variats paisatges naturals, les condicions mediambientals dels quals afecten les activitats humanes i, alhora, es veuen modificades i configurades per les actuacions i els interessos dels grups humans. Per tant, no es tracta d’una simple descripció d’elements humans, sinó d’explicar les seues interrelacions i les que mantenen amb l’acció humana.

Bloc II: L’ESPAI GEOGRÀFIC I LES ACTIVITATS ECONÒMICS- Unitat 5: Els espais del sector primari.- Unitat 6: Els espais industrials.- Unitat 7: Els espais de serveis.El Bloc II es dedica a les activitats econòmiques desenvolupades per l’ésser humà sobre el medi, agrupades per sectors: primari, secundari i terciari. Per una part, s’analitza com l’heterogeneïtat del medi físic provoca el desigual repartiment de recursos en l’espai i genera una diferent utilització d’aquest, ja siga agrària, industrial o terciària. Per una altra part, s’estudia com aquests diversos usos i els canvis que experimenten com a resultat del desenvolupament de les societats humanes, exerceixen destacades repercussions i transformacions mediambientals que accentuen la diversitat de l’espai geogràfic espanyol.

Bloc III: POBLACIÓ, ESPAI URBÀ I ORGANITZACIÓ TERRITORIAL- Unitat 8: La població espanyola.- Unitat 9: L’espai urbà.- Unitat 10: L’organització territorial i els desequilibris

regionals.El Bloc III, sobre les bases anteriors, analitza la distribució de la població en l’espai i les característiques del seu comportament geodemogràfic; el creixent procés d’urbanització i les recents transformacions en l’espai urbà, així com la organització político-administrativa del territori i les disparitats regionals resultants de les desigualtats naturals, econòmiques i demogràfiques, que es tradueixen en diferències en la distribució de la riquesa i en els nivells de benestar i qualitat de vida. Les actuals polítiques per pal·liar aquests desequilibris i ordenar el territori de manera sostenible n’ocupen un lloc destacat.

Bloc IV: ESPANYA EN EL MÓN I EN EUROPA

216

- Espanya en el sistema mundial.- Espanya en Europa.El Bloc IV analitza l’espai espanyol en el context internacional. En primer lloc, planteja la seua posició en el sistema mundial, caracteritzat per una creixent globalització dels processos econòmics, socials, polítics i culturals i per l’existència de profundes desigualtats socioeconòmiques entre espais rics i pobres. En segon lloc, s’estudia la integració d’Espanya en la Unió Europea i les diverses repercussions d’aquest fet en relació amb el territori estatal i regional.

Procediments- Obtenció, tractament i comunicació de la informació

geogràfica. - Aquests procediments desenvolupen les capacitats relatives a la

recollida i el registre de dades (verbals, icòniques, estadístiques, cartogràfiques i aquelles procedents de les noves tecnologies de la informació), l’anàlisi crític de les informacions i la síntesi interpretativa.

o Entre els procediments relatius a l’obtenció d’informació, destaquem les d’adquisició directa (observació, disseny i realització d’enquestes, qüestionaris i entrevistes), indirecta (busca de documents cartogràfics com plànols, mapes, fotografies aèries...), gràfics estadístics (procedents d’anuaris, bases de dades, mitjans de comunicació, Internet, documents científics, literaris i periodístics.

o Entre els procediments relatius al tractament de la informació, senyalem l’aplicació de mètodes sistemàtics i crítics en l’anàlisi i la interpretació de fets i processos geogràfics: la comparació de dades geogràfiques de procedència diversa (bibliogràfics, mitjans de comunicació...), la comparació de dades geogràfiques representades en diferents medis (gràfics, cartogràfics, estadístics), el càlcul de valors estadístics d’ús geogràfic a partir de sèries de dades, la interrelació de diverses variables en l’anàlisi de fenòmens geogràfics, i la deducció de les relacions que s’estableixen entre les diverses variables geogràfiques perceptibles en un paisatge.

o Entre els procediments plantejats per a la comunicació de conclusions sobre lectures, indagacions o treballs de camp, destaquem l’expressió oral (en exposicions

217

individuals o col·lectives, debats...), i l’expressió escrita (informes, resums, esquemes), utilitzant en ambdós casos el vocabulari geogràfic apropiat, i també l’expressió gràfica (elaboració de mapes, quadres estadístics, presentacions informàtiques o audiovisuals), la formulació d’opinions i judicis propis sobre els fenòmens de caràcter geogràfic, la formulació d’aproximacions prospectives i de propostes d’intervenció per a la resolució de problemes amb incidència espacial.

o Explicació multicausal. Es tracta d’un procediment que abasta la comprensió i l’anàlisi dels nombrosos factors causals que intervenen en els fenòmens geogràfics, i el reconeixement de les interaccions del medi natural amb l’activitat humana. Aquest procediment s’ha d’aplicar tant en el tractament de la informació com en les tasques d’indagació i investigació.

o Indagació i investigació. Aquest exercici implica la identificació i la formulació de problemes geogràfics: establiment d’hipòtesis, observació i racollida de dades, confrontació de les hipòtesis, interpretació i conclusions. Els treballs de camp que es plantegen en el llibre de l’alumne resulten especialment indicats per treballar aquest procediment en batxillerat.

La utilització de tots aquests procediments permet complir un doble objectiu:

- Incrementar la competència intel·lectual i l’autonomia d’aprenentatge de l’alumnat, ja que fomenten capacitats com l’anàlisi, l’explicació, la crítica o l’averiguació.

- Capacitar i orientar a l’alumnat sobre les característiques i exigències dels estudis superiors relacionats amb la geografia i amb les seues eixides professionals, això és, permeten mostrar com treballen els geògrafs i els seus àmbits d’actuació.

Actituds i valorsLa geografia permet fomentar en l’alumnat actituds positives

referides a continguts relacionats amb el treball científic, el procés d’aprenentatge i l’avaluació dels fenòmens de caràcter geogràfic, així com valors de socialització que contribueixen a la seua formació i maduresa i fomenten la seua participació activa, responsable i solidària en el seu entorn social i espacial.

- Actituds referides al treball científic, el procés d’aprenentatge i l’avaluació de fenòmens de caràcter geogràfic.

218

o Curiositat científica i capacitat d’observació de la realitat, i rigor crític en la preparació i obtenció d’informació, tant pel caràcter opinable de molts dels fets geogràfics objecte d’estudi com per la importància que en la matèria adquireixen l’anàlisi i l’avaluació crítica de la informació.

o Rigor en el coneixement i ús del vocabulari geogràfic específic.

o Desenvolupament de comportaments de cooperació en la realització de treballs en equip i de respecte cap a les opinions diferents.

o Valoració de la complexitat dels fenòmens geogràfics: multicausalitat, caràcter dinàmic, diversitat i variabilitat segons l’escala utilitzada.

o Curiositat cap a l’entorn paisatgístic i interès per buscar explicacions a les seues característiques, valorant les relacions entre fenòmens geogràfics, la realitat socioeconòmica i les estructures de poder econòmic i polític.

o Sensibilitat cap als problemes mediambientals i cap a les accions correctores d’aquests.

o Desenvolupament de sentiments de pertinença, integració i participació en la pròpia comunitat autònoma i en l’àmbit europeu.

- Valors de socialització. Aquests continguts actitudinals, presents ja en l’E.S.O., s’aborden ara des d’altres nivells de coneixements i anàlisi, i impregnen tota la matèria de Geografia, sense que siguen tractats com temes aïllats o separats, sinó com a part intrínseca i contingut central de la disciplina. Per tant, l’educació en valors s’incorpora als objectius, als continguts conceptuals i procedimentals que més contribueixen a desenvolupar-los (comentaris de text, projecció de vídeos, debats, diapositives), a la metodologia (que utilitzarà estratègies encaminades a afavorir la formació dels estudiants com persones autònomes, crítiques i participatives, a través d’activitats que fomenten la interacció d’iguals, la cooperació, la participació i la responsabilitat), i als criteris d’avaluació (participació i realització de les activitats proposades). Entre els valors que col·laboren a la socialització positiva de l’alumnat destaquem els següents:

o Educació moral i cívica: actituds de respecte, solidaritat, valoració del pluralisme i de la diversitat cultural

219

d’Europa i d’Espanya, de les distintes posicions i opinions sobre l’organització territorial i política, i tolerància cap als sentiments de pertinença i integració territorial i les idees i opinions d’altres persones i societats.

o Educació per a la igualtat entre ambdós sexes: reconeixement de les situacions de desigualtat entre ambdós sexes i plantejament d’actuacions d’acord amb valors igualitaris.

o Educació mediambiental: identificació i anàlisi de problemes mediambientals, interès per trobar solucions i desenvolupar comportaments compatibles amb la preservació de l’equilibri ecològic.

o Estima del patrimoni geogràfic (paisatgístic, ambiental i cultural) d’Espanya i de l’entorn com recurs i element important de la qualitat de vida.

o Educació per al desenvolupament: estima dels valors de justícia i igualtat, i de les actuacions d’equilibri social i territorial, així com de solidaritat amb persones o espais desafavorits.

o Educació per a la interculturalitat, la convivència i els drets humans.

o Educació per al consum i el oci: responsabilitat com a consumidor i actitud crítica i selectiva front a la publicitat i als mitjans de comunicació de masses.

o Educació en els mitjans de comunicació: lectura i treball amb els mitjans de comunicació i actitud crítica front a la informació.

En el llibre de l’alumne els continguts actitudinals es treballen principalment a través de la realització d’activitats que exigeixen la reflexió i la pràctica dels diversos tipus d’actituds assenyalades.

TemporalitzacióPRIMER TRIMESTRE- Bloc introductori

o Unitat 0: Introducció al Coneixement de la Geografia Evolució i tendències actuals de la Geografia L’espai geogràfic Els procediments geogràfics

- Bloc I: Natura i medi ambient en Espanya

220

o Unitat 1: L’espai geogràfic espanyol: diversitat geomorfològica

L’espai geogràfic espanyol El relleu peninsular El relleu insular

o Unitat 2: La diversitat climàtica d’Espanya Els factors del clima Els elements del clima Tipus de temps atmosfèric en Espanya Tipus de clima

o Unitat 3: La diversitat hídrica i biogeogràfica d’Espanya La diversitat hídrica Les formacions vegetals El sòl

o Unitat 4: Els paisatges naturals i les interrelacions natura-societat

Els grans paisatges naturals La influència del medi en l’activitat humana La influència de l’activitat humana en el medi

SEGON TRIMESTRE- Bloc II: L’espai geogràfic i les activitats econòmiques

o Unitat 5: Els espais del sector primari Els espais rurals Els espais de l’activitat pesquera

o Unitat 6: Els espais industrials Les matèries primeres Les fonts d’energia La indústria espanyola entre 1855 i 1975 La crisi i la reestructuració industrial: 1975-1985 La indústria espanyola en l’actualitat

o Unitat 7: Els espais de serveis La terciarització de l’economia espanyola Heterogeneïtat i desigualtat territorial El sistema de transport i les comunicacions Els espais turístics El comerç interior i exterior

- Bloc III: Població, espai urbà i organització territorialo Unitat 8: La població espanyola

Les fonts demogràfiques La distribució de la població El moviment natural de la població

221

Els moviments migratoris El creixement real de la població L’estructura de la població espanyola El futur de la població espanyola

TERCER TRIMESTREo Unitat 9: L’espai urbà

El concepte de ciutat: un fenomen complex El procés d’urbanització La morfologia urbana L’estructura urbana Problemes de la ciutat espanyola La producció i ordenació de l’espai urbà El sistema urbà espanyol

o Unitat 10: L’organització territorial i els desequilibris regionals

L’organització territorial d’Espanya Els desequilibris territorials Les polítiques territorials

- Bloc IV: Espanya en el Món i en Europao Unitat 11: Espanya el sistema mundial

Mundialització i desigualtats territorials Les àrees geoeconòmiques Els moviments antiglobalització Posició d’espanya en el món

o Unitat 12: Espanya en Europa La construcció i futur de la U.E. Estructura institucional de la Unió Europea Natura i medi ambient en la U.E. Trets socioeconòmics de la U.E. Disparitats i política regional de la U.E. La posició d’Espanya en la U.E.

Metodologia didàcticaEntenem que el procés d’ensenyament-aprenentatge ha de complir

els següents requisits:- Partir del nivell de desenvolupament de l’alumnat i dels seus

aprenentatges previs.- Assegurar la construcció d’aprenentatges significatius a través

de la mobilització dels seus coneixements previs i de la memorització comprensiva.

- Possibilitar que els alumnes realitzen aprenentatges significatius per si sols

222

- Afavorir situacions en què l’alumnat haja d’actualitzar els seus coneixements.

- Proporcionar situacions d’aprenentatge que tinguen sentit per a l’alumnat, a fi que resulten motivadores.

En coherència amb tot açò, els principis que orienten la nostra pràctica educativa són els següents:

- Metodologia activa: suposa atendre a aspectes referits al clima de participació i integració de l’alumnat en el procés d’aprenentatge.

- Motivació: Considerem fonamental arbitrar dinàmiques que fomenten el treball individual i en grup. Aspecte relacionat amb l’anterior, ja que suposa promoure interessos en relació amb el desenvolupament personal i amb la seua integració social.

- Atenció a la diversitat de l’alumnat: la nostra intervenció educativa assumeix com un dels principis bàsics tenir en compte els diferents ritmes d’aprenentatge, així com els distints interessos i expectatives.

- Avaluació del procés educatiu: l’avaluació es concep d’una forma holística, això és, analitza tots els aspectes del procés educatiu i permet la retroalimentació, l’aportació d’informacions precises que possibiliten reestructurar l’activitat en el seu conjunt.

- La selecció de materials i recursos: els criteris de selecció dels materials curriculars han de seguir un conjunt de criteris homogenis que proporciones resposta efectiva als plantejaments generals d’intervenció educativa i al model didàctic anteriorment proposat. Així, s’estableixen huit criteris o directrius generals:

o Adequació al context educatiu del centre.o Correspondència dels objectius promoguts amb els

enunciats en el projecte curricular.o Coherència dels continguts proposats amb els objectius,

presència dels diferents tipus de continguts i inclusió dels temes transversals.

o L’encertada progressió dels continguts i objectius, la seua correspondència amb el nivell i la fidelitat a la lògica interna de cada matèria.

o La varietat de les activitats, diferent tipologia i la seua potencialitat per a l’atenció a les diferències individuals.

o La claredat i amenitat gràfica i expositiva.

223

o La utilització d’altres recursos que faciliten l’activitat educativa.

Per tal d’aconseguir les finalitats i objectius proposem una metodologia que integra un conjunt d’elements encaminats a facilitar la comprensió i l’anàlisi dels continguts de cada tema així com promoure una major autonomia per part de l’alumnat.

Aquesta metodologia es concreta en:- Fomentar al màxim la participació dels alumnes en l’aula,

tenint en compte el contingut de l’assignatura que intenta explicar fenòmens i processos actuals, per tal d’assolir els objectius i continguts tant a través de les explicacions del professor com de llur propi treball sobre diversos materials i amb distints procediments.

- Organitzar prèviament els continguts mitjançant una síntesi inicial: el professor presentarà cada unitat, els seus conceptes bàsics, el material sobre el que hauran de treballar els alumnes i el pla d’activitats obligatòries o lliures, individuals o col·lectives, que els permeten assolir els continguts corresponents, fent especial esment en la precisió en la definició de conceptes i en l’anàlisi i comentari de mapes, gràfiques i dades estadístiques.

- Seleccionar els continguts i un mètode de desenvolupament de la informació rigorós, clar, coherent i degudament seqüenciat.

- Seleccionar documents (textos, gràfics, mapes, imatges, sèries estadístiques, etc.) que faciliten l’anàlisi i la reflexió sobre les situacions que es desenvolupen de forma expositiva i que aproximen l’alumne al mètode de treball de la geografia.

- Realitzar una síntesi final que contribuïsca a afiançar els coneixements adquirits.

Materials, textos i recursos didàcticsEl material bàsic de treball de l’alumne serà el llibre de text de

l’editorial Anaya: GEOGRAFIA. Considerem que l’alumne hi trobarà els conceptes, material gràfic i estadístic suficient per assolir els objectius proposats.

A més del treball sobre el llibre de text, es fomentarà l’activitat tant individual com en grup, mitjançant distints recursos didàctics:

- Busca de dades en llibres, periòdics, revistes, etc. Per això disposem en la biblioteca del centre amb la Geografía General de España de l’editorial Anaya. També està disponible l’Atlas Nacional de España, de l’editorial del Ministeri de Foment, i anuaris estadístics de

224

l’editorial Difusora Internacional, així com altres atles i llibres de geografia d’Espanya.

Considerem que la lectura de premsa serà de gran ajuda per a l’actuaolització de les dades, així com la busca en Internet.

- Comentari de diapositives i fotografies de paisatges diversos.- Realització de debats sobre temes d’actualitat o motivats pel

visionat d’algun reportatge o programa de televisió relatiu a problemes que plantegen en l’actualitat o per al futur l’evolució de distints processos.

- Observació directa d’alguns fenòmens i processos més relacionats amb l’entorn de l’alumne.

- Comentaris de text.- Projecció de vídeos.- Mapes, gràfics, taules estadístiques.- Presentacions per ordenador.- Blocs d’Internet.- Activitats extraescolars.

Adquisició de les competències bàsiquesEs poden definir les competències bàsiques com un component

essencial del currículum que suposa la seua consideració com referent per organitzar els processos d’ensenyament-aprenentatge i llur avaluació. Les competències són capacitats relacionades, de manera prioritària, amb el saber fer; la consideració de funcionalitat i practicitat de la competència no la redueix a un caràcter merament mecànic; el saber fer posseeix, també, una dimensió de caràcter teorico-comprensiu (components, claus, tasques, formes de ressolució) i, també, una dimensió de caràcter actitudinal (que permet disposar el bagatge de coneixements, la seua mobilització i la valoració de les opcions).

El reial Decret que estableix els ensenyaments mínims de batxillerat no aborda la seua inclusió de manera explícita. Tot i això, el seu desenvolupament és necessari per complir allò identificat en la LOE (concepte de currículum) i allò determinat en les disposicions del Parlament Europeu de desembre de 2006, que identifiquen les competències clau per a l’aprenentatge permanent.

En qualsevol, cas, entenem que les competències bàsiques (fonamentals o clau com es reconeixen en les recomanacions del Parlament i del Consell Europeu) identifiquen huit àmbits de coneixement que tenen un caràcter funcional, però que, a més, s’han de cuidar amb rigor en la concreció dels continguts que la nostra matèria exigeix. En Espanya, les competències proposades pels òrgans europeus s’han materialitzat de la següent forma:

- Comunicació lingüística

225

- Matemàtica- Coneixement i interacció amb el món físic- Tractament de la informació i competència digital- Social i ciutadana- Cultural i artística- Aprendre a aprendre- Autonomia i iniciativa personalUna programació de batxillerat ha d’aportar coherència i

continuïtat al marc determinat en l’etapa anterior i, en el seu cas, en l’etapa formativa posterior. Sabem que l’accés a estudis superiors va a exigir als nostres alumnes saber relacionar-se, comunicar de forma eficaç (oralment i per escrit), buscar i seleccionar informació en diferents fonts, i actuar de manera autònoma, reflexiva i crítica en els àmbits socials, acadèmics i professionals on s’haja de relacionar. En el currículum oficial i en la nostra programació tots els elements estan relacionats amb els objectius, els continguts, els recursos i els criteris d’avaluació, tal i com s’aniran desenvolupant en cadascuna de les unitats didàctiques de la present programació.

Criteris d’avaluacióEls criteris d’avaluació defineixen amb precisió el tipus

d’aprenentatge i el grau o nivell d’exigència amb què s’han d’assolir. El seu referent són els objectius i els continguts (conceptes, procediments i actituds). Així, al finalitzar el curs s’avaluarà si l’alumnat ha adquirit les següents capacitats:

- Obtenir, utilitzar i classificar informacions de contingut geogràfic procedents de fonts variades: cartogràfiques, estadístiques, textuals i imatges diverses per localitzar i interpretar els fenòmens espacials i llurs interrelacions. Amb aquest criteri es pretén avaluar la capacitat de l’alumnat per reconèixer i analitzar informació geogràfica seleccionada total o parcialment per ell, amb particular atenció a la necessitat de localitzar en l’espai l’objecte dels fenòmens geogràfics des d’una perspectiva d’anàlisi multicausal. Resultarà necessari que l’alumnat siga conscient de les implicacions que se’n deriven, per a l’anàlisi geogràfic, d’utilitzar o no determinats criteris de selecció de les fonts, a més de fer ús i analitzar els avantatges que en les diferents tasques aporten les tecnologies de la informació i la comunicació.

- Elaborar mapes, gràfics, taules estadístiques i informes, i usar un vocabulari específic i us procediments correctes per explicar fets i processos geogràfics. Mitjançant aquest criteri es pretén avaluar la destresa de l’alumnat per elaborar per si mateix instruments bàsics d’anàlisi geogràfic, a partir de la informació obtinguda per si mateix o

226

procedent d’altres fonts. L’alumnat haurà d’usar un vocabulari adequat i rigorós per a la transmissió dels coneixements adquirits.

- Preparar i realitzar treballs de camp i excursions geogràfiques orientats al reconeixement directe de fets i processos geogràfics. A través d’aquest criteri s’avaluarà la capacitat de l’alumne per organitzar experiències de reconeixement del territori geogràfic pròxim. Amb motiu d’aquestes experiències, ha de ser capaç de reconèixer la capacitat creixent de l’ésser humà per intervenir en el territori i modificar les seues característiques naturals, i sospesar els avantatges derivades de la planificació, la col·laboració interdisciplinar i el treball en equip.

- Identificar i analitzar les característiques del sistema mundial i els trets essencials de la Unió Europea per comprendre els factors que expliquen la situació d’Espanya i de la Comunitat Valenciana en un àrea geoeconòmica determinada, i les seues conseqüències espacials. Amb aquest criteri es pretén constatar la capacitat de l’alumnat per reconèixer la interdependència creixent de les àrees geoeconòmiques mundials, i les implicacions que aquestes relacions tenen per als territoris i els pobles compresos en cadascuna d’elles. Per això, ha de ser capaç de consultar fonts primàries i secundàries, principalment la premsa i les bases de dades d’Internet, i reconèixer i avaluar elements de subjectivitat en textos i en la selecció de dades estadístiques recollides per a ser objecte d’anàlisi. A més, l’alumnat haurà d’estar en condicions de reconèixer la dificultat i la imperfecció de qualsevol anàlisi geogràfic socioeconòmic regional que no assumisca la perspectiva del fenomen de la globalització.

- Conèixer els trets generals del medi natural europeu, espanyol i de la Comunitat Valenciana, així com la diversitat dels seus conjunts naturals. Identificar els seus elements, la seua dinàmica i les seues interaccions, atenent especialment a la incidència de l’acció humana en el medi ambient i en el territori. Amb aquest criteri es pretén avaluar la capacitat del l’alumne per percebre la diversitat del medi natural europeu, espanyol i autonòmic, des d’una perspectiva dinàmica que considere l’existència d’un complex entramat de factors, entre els quals destaca l’ésser humà per la seua capacitat transformadora al llarg de la història.

- Reconèixer, descriure i analitzar l’estat del medi ambient i dels recursos naturals en Espanya i en la Comunitat Valenciana, relacionant-lo amb l’organització social, i avaluar el nivell de desenvolupament econòmic de les nostres societats, per comprendre i valorar els avantatges presents i futures derivades d’una actitud de respecte cap al medi ambient, especialment cap a l’ús racional dels recursos naturals, a partir d’una actitud compromesa i activa per a la seua conservació. Amb aquest criteri es pretén avaluar el coneixement de l’alumnat sobre l’actual situació mediambiental i d’explotació dels recursos naturals en

227

Espanya i en la Comunitat Valenciana, l’anàlisi crític i el plantejament d’intervencions alternatives, partint d’una visió realista que conjugue la conservació de l’espai natural i el desenvolupament humà.

- Classificar, descriure i analitzar les característiques dels espais productius espanyols: rurals, industrials, de producció energètica i de serveis, així com conèixer la seua dinàmica recent per identificar i explicar, segons procedisca en cada cas, els factors de localització, la distribució territorial, les tipologies espacials resultants i les tendències actuals de les activitats productives en relació amb l’espai geogràfic, així com conèixer les activitats econòmiques de la Comunitat Valenciana i la seua importància en el conjunt de l’economia espanyola. Aquest criteri pretén avaluar la capacitat de l’alumnat de distingir els trets bàsics de cadascun dels sectors econòmics d’Espanya i de la Comunitat Valenciana, i analitzar-los com a manifestacions plurals i complexes en el temps i en l’espai, i com una de les manifestacions més evidents de la capacitat de l’ésser humà per a transformar el territori. També pretén avaluar el seu coneixement sobre les possibilitats de futur derivades de la recuperació de territoris negativament afectats o transformats per aquestes activitats humanes.

- Identificar i interpretar l’evolució, la dinàmica natural i migratòria, l’estructura i la distribució espacial de la població espanyola, identificant les seues característiques demogràfiques actuals, les seues diferències territorials i les perspectives de futur. Mitjançant aquest criteri es pretén constatar el domini adquirit per l’alumnat en el coneixement dels conceptes i les eines bàsiques empleats en el treball demogràfic aplicat a Espanya i a la Comunitat Valenciana, amb rigor científic i sentit crític.

- Interpretar el procés d’urbanització, amb particular atenció al cas espanyol, per explicar la configuració del sistema urbà actual i la transformació del medi, així com la dinàmica de l’estructura interna de les ciutats i el seu estat actual, comprometent-se amb polítiques de benestar social. Amb quest criteri es pretén avaluar la capacitat de l’alumnat per reconèixer i explicar el fenomen urbà, des d’un plantejament dinàmic que atenga aspectes qualitatius i a l’evolució històrica, i d’aplicar aquests continguts generals a models urbanístics concrets de l’entorn, adquirint una perspectiva crítica que li permeta assumir postures de compromís per millorar la situació dels col·lectius urbans desafavorits.

- Descriure l’organització territorial espanyola en comunitats autònomes i identificar els seus trets geogràfics més característics, per comprendre i analitzar la pluralitat històrica, cultural, socioeconòmica i espacial de l’Estat espanyol. Mitjançant aquest criteri es pretén avaluar si l’alumnat es capaç de comprendre l’organització territorial de l’Estat

228

espanyol com a resultat polític de l’addició de territoris i identitats diversos que comparteixen certs objectius comuns, i si és capaç de mostrar actituds de respecte cap a les distintes posicions i opinions sobre l’organització territorial i cap als sentiments de pertinença i integració territorial.

- Identificar les principals estructures i sistemes territorials que contribueixen a cohesionar l’Estat espanyol i els contrastos territorials, tant entre comunitats autònomes com els interns en alguna d’elles, per analitzar els desequilibris territorials existents; conèixer les polítiques territorials desenvolupades i les polítiques europees de convergència econòmica i de desenvolupament regional, mostrant actituds solidàries cap als espais desafavorits. Aquest criteri pretén avaluar la capacitat de l’alumnat de conèixer els trets geogràfics bàsics de la Comunitat Valenciana, de reconèixer i explicar l’existència de desequilibris territorials, d’adoptar una actitud solidària amb els espais més desafavorits i d’avaluar les actuacions encaminades a pal·liar les disparitats regionals.

Aquests criteris d’avaluació s’especifiquen i concreten en la programació de cada unitat didàctica, així com els criteris d’avaluació de continguts mínims.

Amb aquesta finalitat dedicarem tres de les quatre classes setmanals a desenvolupar coneixements teòrics, i una a exercicis pràctics, procediments propis de la Geografia, elaboració i interpretació, comentaris de text, interpretació d’imatges, estadístiques, gràfiques, etc. Aquests exercicis seran avaluables ja que formen part del procés d’aprenentatge i són un reflex del grau d’assimilació de l’aprenentatge conceptual i procedimental.

Procediments i instruments d’avaluacióEntenem l’avaluació com un procés integral que contempla

diversos vessants o dimensions: anàlisi del procés d’aprenentatge dels alumnes, anàlisi del procés d’ensenyament i de la pràctica docent, i anàlisi del propi projecte curricular.

L’avaluació es concep i practica de la següent manera:- Individualitzada: centrada en l’evolució de cada alumne i en la

seua situació inicial i particularitats.- Integradora: contempla l’existència de diferents grups i

situacions, i la flexibilitat en l’aplicació dels criteris d’avaluació que se seleccionen.

- Qualitativa: en la mesura que aprecia tots els aspectes que incideixen en cada situació particular, i avalua de forma equilibrada els diversos nivells de desenvolupament de l’alumne, no solament els de caràcter cognitiu.

229

- Orientadora: ja que aporta a l’alumne la informació precisa per millorar el seu aprenentatge i adquirir estratègies apropiades.

- Contínua: ja que concep l’aprenentatge com un procés, contrastant els diversos moments o fases.

Es contemplen tres modalitats:- Avaluació inicial: permet conèixer el nivell de partida de

l’alumne i així adaptar les mesures pedagògiques oportunes per tal d’assolir millor els objectius proposats.

- Avaluació formativa: concedeix importància a l’evolució al llarg del procés, conferint una visió de les dificultats i progressos de cada cas.

- Avaluació sumativa: estableix els resultats al termini del procés total d’aprenentatge en cada període formatiu, i la consecució dels objectius.

Els instruments d’avaluació seran: - Proves i exàmens.- L’actitud positiva o negativa dels alumnes: faltes d’assistència,

puntualitat, atenció, esforç, participació...- La realització de les activitats i treballs individuals o en equip.- La valoració de l’expressió oral i escrita: ortografia, sintaxis,

presentació, claredat i originalitat, tant en les proves escrites com en les presentacions orals.

Criteris de qualificacióPer quantificar i qualificar els anteriors criteris d’avaluació se

seguiran els següents criteris de qualificació:- Proves escrites: hi haurà un examen final per avaluació, el

valor del qual no serà inferior al 60 % de la nota d’avaluació trimestral. El nombre màxim de les altres proves escrites que es realitzaran en cada trimestre serà fixat per la Comissió de Coordinació pedagògica del centre. Cadascuna d’aquestes altres proves, exclòs l’examen final trimestral, s’haurà de cenyir en la seua durada a una classe lectiva. El valor total del conjunt de proves escrites no serà mai superior al 80 % de la nota d’avaluació trimestral. Les proves escrites tindran dos apartats:

o Teòric: tractarà de qualificar l’assimilació dels continguts conceptuals, la seua capacitat de relacionar, comparar o sintetitzar.

o Pràctic: qualificarà sobretot els continguts procedimentals, i consistirà en l’anàlisi de textos, mapes, gràfics, diapositives, articles de premsa, etc.

230

- Treball de l’alumne: serà valorat amb el 20 % de la nota global de l’avaluació trimestral i final. Es plasmarà en un quadern de classe on s’anirà reunint els esquemes, resums, comentaris, exercicis, etc., i en un fitxer de conceptes geogràfics. A més, en funció de la marxa de la classe es podrà encarregar la realització de treballs individuals o en grup que desenvolupen algun aspecte del temari.

- Les faltes d’ortografia se sancionaran amb 0,25 punts a partir de la tercera, fins un màxim de tres punts.

Es posarà especial interès en l’anàlisi rigorós de les dades, en la seua actualització i en la interrelació dels distints aspectes físics i humans, així com en la incidència de l’activitat humana sobre el medi natural d’Espanya.

Es considera que un alumne de batxillerat ha de participar i col·laborar en la bona marxa de la classe i mostrar hàbits de treball. Cas contrari, una actitud negativa podrà ser sancionada amb un màxim d’un punt, tot i que açò comporte el suspens de l’alumne. La realització de les proves i l’aplicació d’aquest barem ha de donar com a resultat que l’alumne supere els cinc punts per considerar que la seua avaluació ha estat positiva. La nota final serà la mitjana entre les notes corresponents als tres blocs temàtics de Geografia física, humana i econòmica, sempre que la nota de tots els blocs estiga per damunt de tres. En cas contrari, quan la nota d’un bloc siga inferior a tres, no es traurà la mitjana i es considerarà l’avaluació negativa.

Procediments de recuperació d’avaluacions pendentsPer a la recuperació de les avaluacions pendents es realitzaran

exàmens parcials de cada trimestre. No obstant això, es realitzarà una prova final, que tindrà com a base els criteris d’avaluació i qualificació abans assenyalats, per a aquells alumnes que no hagen superat alguna part de l’assignatura i, per tant, no hagen assolit suficientment els continguts i objectius fixats.

Procediments i activitats d’avaluació per als alumnes que perden el dret a l’avaluació contínua

Aquells alumnes que perden el dret a l’avaluació contínua realitzaran una prova escrita que suposarà el 100 % de la qualificació.

Prova extraordinària de junyAixí com estableix la legislació vigent, es realitzarà una prova

extraordinària global en el mes de juny, per a aquells alumnes que durant el curs no hagen superat els objectius i continguts previstos, que suposarà el 100 % de la qualificació.

231

Mesures ordinàries d’atenció a la diversitatL’atenció a la diversitat es planteja en Batxillerat de manera

diferents a com s’estableix en l’E.S.O., tenint en compte el seu caràcter no obligatori i d’orientació, tot i que no exclusiva, cap a la universitat.

No obstant això, també en aquesta etapa cal establir un cert grau de flexibilitat. Els tres tipus de continguts de geografia d’Espanya (conceptes, procediments i actituds) poden tractar-se amb un distint grau de dificultat i exigència, des d’un nivell més elemental, que correspondria als continguts mínims, fins a un major aprofundiment i ampliació.

En el llibre de l’alumne, els conceptes, alhora que es tracten amb un nivell d’aprofundiment important, propi d’un segon curs de Batxillerat, s’organitzen de manera clara i estructurada, per tal que siga possible la seua lectura a distints nivells i resulten fàcilment esquematitzables.

Els procediments es treballen mitjançant activitats distintes i amb un diferent grau de dificultat; unes elementals, altres més complexes, i algunes d’ampliació, que permeten també atendre a la diversitat “per dalt”.

Adaptacions curriculars per a alumnes amb necessitats especials de recolzament educatiu

La LOE, en el seu títol II, capítol I, estableix les característiques bàsiques de l’atenció educativa diferent a l’ordinària, i, en el seu article 71, estableix com principi per a l’atenció d’aquests alumnes la provisió de recursos necessaris, per part de les administracions educatives, per al desenvolupament màxim de llurs capacitats personals i dels objectius establerts amb caràcter general per a tots els alumnes. Per a aquesta finalitat, les administracions educatives disposaran d’una sèrie de recursos com mitjans i materials precisos per a l’adequada atenció a aquests alumnes, organització escolar amb respostes puntuals i adaptacions curriculars precises, col·laboració amb altres administracions o associacions amb competències establertes sobre els col·lectius afectats...

Així, i ja des de l’àmbit normatiu, es tracta d’establir les possibles solucions per tal d’assegurar el principi d’atenció a la diversitat, adreçat especialment a una sèrie de sectors que, en el cas de no comptar amb un recolzament específic, podria veure’s limitat en el seu accés a una educació amb garanties.

Com a conclusió a aquest punt cal dir que en qualsevol cas d’alumnes amb necessitats educatives especials és necessària la col·laboració entre els distints integrants del sistema educatiu, incloent

232

els recursos disponibles per part de l’administració autonòmica (serveis socials) i d’altres recursos administratius (beques, etc.). Així, es podrà realitzar un seguiment de cada cas per part dels docents, que comptaran amb l’ajuda especialitzada del Departament d’Orientació del Centre. Seran aquest departament qui dictaminarà les necessitats de cada alumne, a partir de les quals es podran realitzar les adaptacions curriculars individuals, que podran, a més, precisar d’adaptacions en els criteris d’avaluació d’algunes assignatures.

Des del Departament de Geografia i Història i en col·laboració amb el departament d’Orientació, es realitzaran les Adaptacions Curriculars Individuals Significatives (ACIS) en funció de les característiques i necessitats de l’alumne, tenint en compte aspectes tals com la metodologia, els recursos, activitats i materials de l’aula.

El departament guardarà una còpia de cadascuna de les adaptacions realitzades, per tal de dur un control i seguiment dels alumnes als quals se’ls realitza.

233

3.- PROGRAMACIÓ. HISTÒRIA DE L’ART.

SEGON CURS DE BATXILLERAT

ÍNDEX

Objectius generals d’etapa............................................ Pàg. 234.Objectius específics de l’assignatura............................ Pàg. 234.Continguts i temporalització.........................................Pàg. 235.Criteris d’avaluació.......................................................Pàg. 237.Desenvolupament dels continguts i contingutsMínims.......................................................................... Pàg. 237.Metodologia, recursos didàctics i activitats Extraescolars.................................................................Pàg. 242.Criteris d’avaluació.......................................................Pàg. 243.

234

Objectius generals d’etapa1.- Dominar la llengua castellana i la valenciana, desenvolupant la competència lingüística necessària per comprendre i produir missatges orals i escrits, adequats a diferents contextos, amb propietat, autonomia i creativitat.2.- Expressar-se amb fluïdesa en una llengua estrangera.3.- Analitzar i jutjar críticament les realitats del món contemporani, els antecedents i els factors que hi influeixen.4.- Comprendre els elements fonamentals de la investigació i del mètode científic, utilitzant-los amb rigor en l’estudi de les diferents disciplines i en situacions relacionades amb l’experiència quotidiana, personal i social.5.- Possibilitar i consolidar una maduresa personal, social i moral que permeta actuar responsablement i autònoma, valorant l’esforç i la capacitat d’iniciativa.6.- Participar de forma solidària en el desenvolupament i la millora de l’entorn social dels alumnes. 7.- Dominar els coneixement científics i tecnològics fonamentals i les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat escollida, així com les seues aplicacions i incidència en el medi físic natural i social.Desenvolupar la sensibilitat artística i literària com a font de formació i enriquiment cultural. 9.- Desenvolupar hàbits de vida saludables, comprenent i analitzant la incidència que tenen diferents actes i decisions personals en la salut individual i col·lectiva.10.- Utilitzar la educació física i l’esport per afavorir el desenvolupament personal.11.- Analitzar els mecanismes bàsics que regeixen el funcionament del medi físic i natural, estudiant les repercussions que sobre ell tenen les activitats humanes, i participar de forma solidària en el desenvolupament, defensa, conservació i millora del mitjà socionatural.12.- Conèixer i valorar el patrimoni cultural, natural i històric, contribuint a la seua conservació i millora. 13.- Entendre la diversitat lingüística i cultural com un dret i un valor dels pobles i dels individus

Objectius específics de l’assignatura1.- Comprendre i valorar els canvis en la concepció de l’art i l’evolució de les seues funcions socials al llarg de la història.2.- Entendre les obres d’art en la seua globalitat, com exponents de la creativitat humana, susceptibles de ser gaudides per si mateix i

235

de ser valorades com a document testimonial d’una època i cultura.3.- Utilitzar un mètode d’anàlisi que permeta conèixer amb rigor les obres d’art, desenvolupant alhora la sensibilitat i la imaginació.4.- Reconèixer i diferenciar les manifestacions artístiques més rellevants dels principals estils de l’art occidental, situant-los en el temps i en l’espai, i valorant la seua pervivència en etapes posteriors.5.- Conèixer, gaudir i valorar el patrimoni artístic, contribuint de forma activa a la seua conservació i rebutjant els comportaments que el deterioren. 6.- Conèixer i apreciar el patrimoni artístic de la Comunitat Valenciana com un component de la nostra memòria col·lectiva i de les nostres tradicions estètic i culturals.7.- Contribuir a la formació del gust personal, la capacitat de gaudi estètic i el sentit crític, i aprendre a expressar sentiments propis davant la contemplació de l’obra artística.8.- Realitzar activitats de documentació i indagació en què s’analitzen, contrasten i interpreten informacions diverses sobre aspectes de la història de l’art.9.- Conèixer el llenguatge artístic de cadascuna de les arts visuals, i adquirir una terminologia específica.

Continguts i temporalitzacióEl desenvolupament de l’assignatura consistirà en una

aproximació a l’anàlisi de l’obra de l’art, entenent-lo com expressió humana en el temps i en l’espai. S’estudiarà l’evolució artística dels diferents estils artístics i la diversitat espacial allà on es desenvolupen, prestant especial atenció a l’actualitat del fet artístic i a les pervivències i canvis en l’art contemporani. Respecte a aquesta qüestió cal assenyalar que per raons òbvies de temps i nivell de partida de l’alumnat, cal circumscriure’s a l’art occidental i a aquell que n’haja influït.

En l’estudi de cada obra d’art es buscarà un anàlisi tècnic (sobre formes i mètodes d’elaboració), simbòlic i sociològic, des d’una perspectiva crítica i utilitzant un llenguatge científic. Es pretén que els alumnes siguen rigorosos en llurs anàlisis, respecten i valoren el patrimoni heretat per tal de conservar-lo, i, descartant tant prejudicis com valoracions estètiques personals, donen la mateixa importància a totes les manifestacions artístiques, siga quina siga la seua consideració social.

Es farà un estudi de la funció social de l’art, dels artistes i del mercat de l’art, així com dels museus i el món de la conservació i de la restauració.

236

El temari que s’impartirà al llarg del curs, així com la seua seqüenciació serà el següent:

- Concepte de l’Art i de la Història de l’Art. Patrimoni artístic i la seua conservació. Aquestes qüestions es desenvoluparan de manera paral·lela i simultània a cadascun dels següents temes que respectaran un ordre cronològic:PRIMERA AVALUACIÓ- L’art grec: Ordes. El temple. L’escultura arcaica i clàssica.

L’hel·lenisme. L’art ibèric. - Art romà: Ciutat i arquitectura. El retrat i el relleu.- Art paleocristià i bizantí: Catacumbes i pintura. La basílica

cristiana. Arquitectura bizantina. La cúpula. Decoració musivària.

- Art hispano-musulmà: Arquitectura precalifal i califal. L’art de les taifes, l’art almohad i l’art nazarí.

SEGONA AVALUACIÓ- Art Romànic: Arquitectura; les esglésies de pelegrinatge i els

monestirs. Escultura i pintura.- Art Gòtic i Mudèjar: Arquitectura civil i religiosa. Escultura i

pintura. L’art Mudèjar.- El renaixement i el Manierisme: Quattrocento i Cinquecento.

El Renaixement en Espanya.- Art Barroc: Arquitectura en Itàlia, França i espanya. Escultura

italiana i espanyola. Pintura italiana, flamenca i espanyola- L’art Neoclàssic: L’Academicisme. Arquitectura espanyola,

escultura italiana, pintura francesa. Goya.

TERCERA AVALUACIÓ- Art del segle XIX: Romanticisme i Realisme. Historicismes.

Ferro i vidre. El Modernisme.- L’art del segle XX: Racionalisme i organicisme arquitectònics.

Escultura. Les avantguardes pictòriques: Fauvisme, Cubisme, expressionisme, Surrealisme, Abstracció.

Degut a la desigualtat existent entre els diferents temes, la durada del procés d’ensenyament-aprenentatge de cadascun no serà igual per a tots.

El nombre de sessions lectives és de quatre a la setmana, de les quals, almenys tres es dedicaran a la projecció de diapositives en l’aula habilitada per a eixe tasca.

La temporalització podrà variar segons les circumstàncies, avançant o posposant alguns aspectes del programa sempre que la

237

dinàmica de les classes així ho requerisca. En qualsevol cas, el referent que sempre estarà present és el desenvolupament de les proves de selectivitat i les directrius bàsiques de la Comissió Interuniversitària Valenciana, així com el DOGV, que concreta els continguts del currículum de l’assignatura.

Criteris d’avaluació1.- Analitzar i comparar els canvis produïts en la concepció de

l’art i les seues funcions en distints moments històrics i en diverses societats.

2.- relacionar les manifestacions artístiques amb el seu context històric i cultural, i valorar la diversitat de corrents i models estètics que poden desenvolupar-se en una mateixa època.

3.- Interpretar obres d’art amb un mètode que integre la valoració objectiva de les obres d’art i la creativitat personal de l’alumne, expressant-la amb la deguda claredat.

4.- Identificar i situar cronològicament obres d’art representatives d’un moment històric, senyalant-ne els trets característics més rellevants que permeten la seua classificació en un estil artístic.

5.- Contrastar i comparar concepcions estètiques i trets estilístics per tal d’apreciar les permanències i els canvis.

6.- identificar i analitzar obres significatives d’artistes rellevants, amb especial atenció a la dels artistes espanyols i, singularment, a la dels territoris de l’actual Comunitat valenciana, distingint-ne els trets diferenciadors del seu estil.

7.- Valorar obres d’art significatives del nostre patrimoni cultural en el seu context, en museus i exposicions, integrant la valoració objectiva amb la realitat de l’alumnat.

8.- Planificar itineraris històric-artístic, assenyalant les obres d’art que s’han de visitar, recollint i elaborant la informació pertinent.

9.- Observar i analitzar monuments històrics i obres d’art en museus i exposicions.

Aquests criteris s’observaran en tots i cadascun dels temes de l’assignatura de cara a la seua superació. Sempre s’exigirà conèixer els principals obres d’art, els seus autors i cronologia, i, en tot cas, aquelles que en el llibre de text apareixen i que s’han pogut veure en diapositives, enciclopèdies i llibres mostrats pel professor.

Desenvolupament dels continguts i continguts mínimsART GREC- Introducció: Els ordes arquitectònics.- El temple grec: el Partenó.

238

- L’escultura: els grans mestres dels segles Vi i IV a. C.: Políclet i Fídies, Lisip, Praxitel·les i Scopas.

- El període hel·lenístic- L’escultura ibèrica.- Continguts mínims: els ordes clàssics, l’escala humana,

l’harmonia visual i refinaments òptics. Diferents exemples dels mateixos en l’arquitectura religiosa. El Partenó arquitectònic i escultòric. La fi del frontalisme escultòric en Plíclet i l’aplicació del seu cànon. Escultures profanes i estàtues de culte. Fídies i el quid divinum. Pratitel·les (la gràcia àtica i la corba). Scopas i el pathos dramàtic. Lisip com a resum de les tendències. L’hel·lenisme com la secularització i difusió de l’art grec en arquitectura i escultura: principals escoles i, almenys, un parell d’obres de cadascuna. Comparació de l’art grec amb l’art renaixentista i barroc. L’equilibri i la raó. Iconografia ibèrica. Tipus, temes i llocs.

ART ROMÀ- Arquitectura i ciutat.- Escultura: el retrat i el relleu històric.- Continguts mínims: Parts de la ciutat romana; construccions i

tipologies més rellevants. La concepció axial en fors i termes. La cúpula com a eix de simetria vertical. Fornícules i absis, la volta de canó i la façana de superposició d’ordes. Monuments commemoratius i relleu històric; l’Ara Pacis i la Columna Trajana. El retrat; els seus tipus i tendències. Obres públiques i urbanisme en Hispània.

ART PALEOCRISTIÀ I BIZANTÍ- La nova iconografia: la pintura de les catacumbes. La

cristianització de la basílica.- Els edificis bizantins i la cúpula: Santa Sofia.- La decoració musivària.- Continguts mínims: La influència de l’edicte de Milà en l’art

paleocristià. La iconoclàstia i l’art bizantí. Les catacumbes i les seues pintures. La basílica i el seu origen pagà. Cúpules sobre petxines en Bizanci. Santa Sòfia. Empentes i contraforts (del Panteó a Constantinoble). La planta central i l’espai interior. Tècnica i temàtica del mosaic a Bizanci.

ART HISPANO-MUSULMÀ- Art i Islam.

239

- Arquitectura de l’Art Califal: la mesquita de Còrdova; arquitectura i decoració. La ciutat palatina de Medina Az-Ahra

- Art Almohad. Art Nazarí: L’Alhambra.- Continguts mínims: La influència de la societat àrab en el seu

art. L’Art Islàmic en les seues dimensions no religioses. La mesquita: origen, parts i tipus; la mesquita de Còrdova. Medina Az-Ahra. Caràcter anicònic de l’art islàmic. Ornamentació epigràfica i geomètrica. L’atauric.

ART ROMÀNIC- Introducció al Romànic.- Arquitectura: elements formals i solucions constructives.

L’església de pelegrinatge i el monestir.- Escultura i pintura.- Continguts mínims: Relació de l’art romànic amb el feudalisme

i els pelegrinatges. El Camí de Santiago. Varietats nacionals de l’art romànic: Espanya, França, Itàlia, Europa Central.

- Pedagogia escultòrica de claustres i portalades. Parts de les catedrals, esglésies i monestirs.

- Els timpans i llur relació amb la Grècia clàssica. La rigidesa escultòrica. La pintura mural i sobre taula.

ART GÒTIC- Característiques generals de l’arquitectura gòtica. La ciutat: la

catedral i els edificis civils.- El mudejarisme en l’arquitectura de la Península Ibèrica.- L’escultura: portalades i retaules.- La pintura italiana del Trecento: Florència i Siena.- Els primitius flamencs del segle XIV: els germans Van Eyck.- Continguts mínims: Canvis socioeconòmics front al romànic.

Estudi de les catedrals espanyoles i franceses; la seua estructura, característiques i contrast amb les romàniques. L’art mudèjar com a fenomen hispà i la seua influència en el romànic i el gòtic: principals exemples. Façanes i retaules gòtics: llur pedagogia i llurs parts. Giotto i la pintura florentina del Trecento. Simone Martini i la pintura sienesa del Trecento. Tècniques d e l’art flamenc. Els germans Van Eyck. Influències italo-flamenques en la Península Ibèrica i en el Regne de València.

ART RENAIXENTISTA I MANIERISTA- Introducció al renaixement.

240

- El Quattrocento italià. Arquitectura: brinelleschi i Alberti. Escultura: Donatello i Ghiberti. Pintura: Fra Angelico, Masaccio, Piero della Francesca i Botticelli.

- El Cinquecento i la crisi del Manierisme en Itàlia. Arquitectura: Bramante, Miquel Àngel i Palladio. Escultura: Miquel Àngel. Pintura: Leonardo, Rafael i Miquel Àngel. L’escola veneciana.

- El Renaixement en la Península Ibèrica. Arquitectura: del Plateresc a l’Escorial. Escultura: els primers imaginers: Berruguete i Juny. Pintura: El Greco.

- Continguts mínims: Significat i origen. Diferenciació entre Quattrocento i Cinquecento. Influència posterior. L’Humanisme i l’antropocentrisme. Impressions òptiques i estructura interior. Teoria de les proporcions, perspectiva i anatomia. El segle XV italià: l’arquitectura i el seu precedent clàssic. Brunelleschi en Florència. Alberti en Màntua. Els relleus de Ghiberti en Florència. Donatello. L’escultura eqüestre. Fra Angelico: l’intimisme religiós, la perspectiva lineal, el sentit del dibuix i el color. Masaccio: la seua gravetat psicològica i plasticitat. Piero della Francesca i la llum. Botticelli i el dibuix nerviós i ondulant. El segle XVI italià: la bellesa en l’equilibri entre efectes òptics i estructures, i entre la influència clàssica i la cristiana. L’equívoc manierista. Les composicions piramidals i les proporcions. El nervi compositiu i les imatges turbulentes i allargades. La figura serpentinata. Els edificis de Bramante, Miquel Àngel i Palladio. Obres escultòriques i pictòriques de Miquel Àngel. Diferències pictòriques entre l’escola romana i la veneciana. Tizià. Espanya: el plateresc, el Purisme i l’Herrerianisme. Imatgineria de Berruguete, Juny i Damià Forment. El Greco.

ART BARROC- Introducció.- L’arquitectura barroca en Itàlia i França. Les plantes

dinàmiques de Bernini i Borromini. El palau classicista francès: Versalles.

- L’escultura barroca en Itàlia: Bernini.- La pintura en Itàlia: el naturalisme i els problemes de la llum:

Caravaggio. El classicisme en els frescos dels germans Carracci.

- La pintura en Flandes: Rubens i Rembrandt.- L’arquitectura barroca espanyola.- La gran imatgineria: Castella, Andalusia i la Comunitat

Valenciana. Salzillo.

241

- La pintura barroca espanyola: El naturalisme tenebrista: Ribera i Zurbarán. El Realisme barroc: Velázquez i Murillo.

- Continguts mínims: L’art barroc com a resultat del concili de Trento, les monarquies absolutes i la riquesa comercial. El menyspreu pel barroc fins al segle XX. Dinamisme, efectes teatrals i jocs de llums. Joc sensorial i interioritat espiritual. L’espontaneïtat i el control. El dinamisme de l’arquitectura de Bernini i Borromini. Versalles. L’escultura de Bernini. El naturalisme de Caravaggio i el classicisme dels germans Carracci. El dibuix i el color. El tenebrisme i el clarobscur de caravaggio. Flandes: Rubens i el catolicisme. Holanda: Rembrandt i el protestantisme burgés. El casticisme arquitectònic espanyol. La planta de caixó. Revestiments i teatralitat hispana. Els retaules esculpits a les portalades. Les places majors. Retaules de fusta i passos processionals. Valladolid i Gregorio Fernández. Sevilla i Martínez Montanyés. Juan de Mesa, Alonso Cano y Salzillo. Diferències entre les escoles. El naturalisme tenebrista hispà (Ribera i Zurbarán) i el realisme barroc (Velázquez i Murillo).

ART NEOCLÀSSIC- Característiques generals del neoclassicisme. Les acadèmies.- Arquitectura: Juan de Villanueva. Escultura: Canova. Pintura.

David.- La personalitat lliure i independent de Francisco de Goya.- Continguts mínims: El retorn al classicisme per cansament.

Fluxos i refluxos en la història de l’art entre el món clàssic i el Barroc. França i la revolució com a patrons neoclàssics. La Il·lustració i les Acadèmies. Juan de Villanueva. Canova. David i el compromís polític. Goya: vida i obra.

ART DEL SEGLE XX- Introducció: Romanticisme i Realisme.- Arquitectura: Els historicismes. Edificis de ferro i vidre. El

Modernisme.- Impressionisme: Monet, Renoir, Gaughin i Van Gogh.- Continguts mínims: Sentit del canvi artístic en els segles XIX i

XX. Canvi social i art. Romanticisme i realisme davant la política i la lluita obrera. Els estils historicistes. L’eclecticisme. El Congrés de Madrid i la basílica de Covadonga. El Modernisme: culte naturalista i tecnologia del ferro. Horta i Gaudí. Llum i color en els impressionistes: Monet, Degas i Renoir. Rodin i l’escultura. La fotografia. Innovació i ruptura.

242

Postimpressionisme i autors. Cézanne i el cubisme. Van Gogh i l’expressionisme. Gaughin, el Fauvisme, ingenuïsme i primitivisme.

ART DEL SEGLE XX- L’arquitectura del Moviment Modern. Racionalisme: Le

Corbusier. Organicisme: Frank Lloyd Wright.- Escultura: Innovacions en matèries i tècniques.- La pintura. Les avantguardes històriques: fauvisme, Cubisme,

expressionisme alemany, Surrealisme i abstracció. Innovació i ruptura.

- Continguts mínims: l’arquitectura com art indispensable. Europa i el racionalisme (Le Corbussier i la Bauhaus). Estats Units i l’Organicisme (Frank Lloyd Wright). El buit i el centisme escultòrics. Els “ismes”: Matisse i el Fauvisme, Kandinsky i l’expressionisme alemany, Picasso i el Cubisme, dalí i el Surrealisme, Pollock i l’Abstracció.

Metodologia, recursos didàctics i activitats extraescolarsA diferència de l’educació secundària oblligatòria, la

postobligarietat d’aquesta i el seu caràcter direccional cap a nivells superiors permeten un nivell de conceptualització i abstracció substancialment majors, la qual cosa permet aprofundir o introduir nous aspectes en cada cas.

En el cas de la Història de l’Art, durant el quart curs no es van donar gaires conceptes bàsics, i això, dins d’un context major, la qual cosa suposa per als alumnes que és una assignatura que, quasi en la totalitat parteix ex novo.

La metodologia complementa l’explicació de conceptes amb la postura activa de l’alumnat. El llibre de text serà el manual de l’editorial Vicens Vives. Així mateix es rebrà informació complementària de llibres i també apunts.

L’alumne ha de buscar les relacions existents entre els diferents períodes i estils artístics, analitzant les influències recíproques i destacant els condicionants culturals de cada època i lloc històric. L’ús de diapositives, làmines, vídeos i llibres especialitzats és una pràctica constant, ja que la fixació visual dels continguts es considera de la màxima prioritat. Per tant, el suport audiovisual és imprescindible i exigeix un aula específica que reunisca les condicions necessàries per a la pràctica docent d’aquesta matèria.

Com a activitat extraescolar es realitzarà un viatge d’estudis al Museu del Prado durant el mes de gener. No queda exclosa la realització de visites per conèixer el patrimoni artístic proper.

243

Criteris d’avaluacióEs tindrà en compte l’apartat sobre criteris d’avaluació amb

caràcter general, i de continguts mínims exigibles que apareixen en aquesta programació, així com les directrius que, amb caràcter general, es troben vigents en el Departament de Ciències Socials del centre, a les quals directrius ens remetrem per a aquells aspectes no detallats o que poguessen quedar poc clars, si bé tenint sempre en compte l’especificitat pròpia de cada assignatura i els condicionants de la mateixa.

En cada prova es podrà descomptar 0,25 punts per falta d’ortografia.

En cada avaluació els continguts procedimentals comptabilitzaran un 40 % de la nota final, els continguts actitudinals un 10 %, i els conceptuals el 50 % restant.

La qualificació dels continguts procedimentals es farà a partir de proves orals i l’observació del quadern de treball i apunts, anàlisis d’imatges i realització de treballs, qüestionaris o qualsevol altra activitat, així com també pels aspectes procedimentals presents en els exàmens.

Hi haurà un examen principal per avaluació, a celebrar durant la setmana establerta pel centre a tal efecte. Aquest examen seguirà, en el format i criteris d’avaluació, els criteris i recomanacions de la comissió de Selectivitat, i tindrà una valoració no inferior al 60 % de la nota global de l’avaluació. Llevat d’aquest examen, el nombre de proves escrites a realitzar per cada trimestre serà establert per la Comissió de Coordinació Pedagògica del centre.

Cada avaluació no superada inclourà activitats de reforç, la puntuació de les quals se sumarà a la nota, de forma semblant a allò exposat per a cada avaluació. Posteriorment es realitzarà una prova objectiva, en data a determinar pel professor, que servirà d’examen de recuperació, segons el mateix barem utilitzat per als exàmens trimestrals.

Per als alumnes que hagen perdut el dret a l’avaluació contínua per absentisme escolar, el departament els realitzarà una prova escrita al final de cada avaluació, en la que deuran resoldre les qüestions relacionades amb els continguts treballats en el corresponent trimestre, i hauran de presentar els treballs corresponents.

244

Documents

DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS · Web viewUtilització del llenguatge com a vehicle de comunicació en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Ús de diferents variants del discurs,