Dossier 2n ESO A

7/22/2019 Dossier 2n ESO A

1/41

DEURES DESTIU

DOSSIER SETEMBRE MATRIA: TECNOLOGIES 2 ESO

3

UNITAT 1: ELECTRICITAT

1. EL CORRENT ELCTRIC

2. EL CIRCUIT ELCTRIC

3. LESQUEMA ELCTRIC

4. ELEMENTS DE CONTROL

5. GENERADORS/VOLTATGE

6. RECEPTORS

7. CONDUCTORS/INTENSITAT/RESISTNCIA

1. EL CORRENT ELCTRIC

ESTRUCTURA DE LTOM

Com ja saps totes les coses estan formades pertoms. Al centre de ltom, queanomenem nucli hi ha els protons (partcules de crrega positiva) i els neutrons(partcules sense crrega). Al voltant del nucli giren els electrons, partcules decrrega negativa que sn les responsables de la forma denergia que anomenem

electricitat.


2/41

DEURES DESTIU


4

CONDUCTORS I ALLANTS

En els materials conductors, com el coure dun cable elctric, alguns dels seuselectrons estan molt feblement units a ltom. Si sels aplica una fora exterior

(fora electromotriu) poden viatjar saltant dtom en tom. Lenergia associada almoviment daquests electrons s lenergia elctrica o electricitat.

CONDUCTORS: deixen passar lelectricitat,com el coure, el ferro, lalumini...

ALLANTS: no permeten el pas delelectricitat a travs seu, com la fusta, lacermica, el plstic...

CORRENT ELCTRIC

El corrent elctrics el moviment dels electrons a travs dun conductor.

QESTIONS

1. Les coses estan formades per: Electrons Protonstoms Neutrons

2. Les partcules que giren al voltant del nucli sn els:toms Neutrons Protons Electrons


3/41

DEURES DESTIU


5

3. Els electrons tenen crrega: Positiva Negativa No tenen crrega Noms tenen crrega quan circulen per un cable

4. Un conjunt delectrons que circulen per un conductor sanomena: Moviment elctric Cable elctric Fluxe elctric Corrent elctric

5. Els materials que deixen passar el corrent elctric sanomenen:

Allants

Conductors Semiconductors Elctrics

6. Els materials que no deixen passar el corrent sanomenen:Allants Conductors Semiconductors Elctrics

7. Qu s el corrent elctric?

8. Quina diferncia hi ha entre els materials conductors i els allants? Posa dosexemple de cadascun.


4/41

DEURES DESTIU


6

2. EL CIRCUIT ELCTRIC

Un circuit elctric s un cam tancat per on circulen electrons. Aquest cam est formatper cables i altres components elctrics, com, piles, bombetes, interruptors...

La finalitat dels circuits s fer que el correntelctric faci un treball til, com illuminar, moureun motor, fer funcionar un aparell de rdio...

En un circuit elctric es produeix unatransformaci denergies. Lenergia elctricadels electrons en moviment es transforma enenergia lluminosa, mecnica, sonora... depenentdel tipus de circuit.

Un dels circuits ms senzills s una bombetaconnectada a una pila. En aquest circuit lenergiaelctrica es transforma en energia lluminosa.

Cada famlia de components elctrics fa una funci diferent:

GENERADORS: Subministren corrent elctric al circuit. RECEPTORS: Transformen lenergia del corrent elctric en un treball til. CONDUCTORS: Permeten que circuli el corrent elctric. ELEMENTS DE CONTROL: Governen el circuit elctric.


5/41

DEURES DESTIU


7

El components elctrics es representen grficament amb un dibuix que sanomenasmbol.

QESTIONS1. Un circuit elctric s:

Un cam obert per on circulen electrons Un cam obert lliure delectrons Un cam tancat per on circulen electrons Un cam tancat per on circulen protons

2. La finalitat dels circuits elctrics s: Encendre bombetes

Moure motors Fer un treball til Cap de les anteriors

3. Hi ha quatre famlies de components elctrics, sn les segents: Reguladors, conductors, receptors i elements de control Generadors, conductors, receptors i elements de recepci Generadors, seguidors, receptors i elements de control Generadors, conductors, receptors i elements de control


6/41

DEURES DESTIU


8

4. Assenyala la resposta incorrecta: Els generadors subministren corrent elctric al circuit Els receptors controlen el funcionament del circuit Els conductors permeten que circuli el corrent Els elements de control governen el circuit

5. Aquests dibuixos sn: Dibuixos elctrics Esquemes elctrics Smbols elctrics La 1 i la 2 sn correctes

6. Qu s un circuit elctric? Per a quserveixen els circuits elctrics?

7. Quines famlies de components elctrics hi ha? Quina funci fa cadascuna?

8. Qu s un smbol elctric? Dibuixa el smbols de la bombeta, la pila , els cables ,linterruptor i el polsador.


7/41

DEURES DESTIU


9

3. LESQUEMA ELCTRIC

Els components elctrics es connecten per formar circuits elctrics. Hem vist que cadacomponent elctric t un smbol, que serveix per dibuixar-lo duna manera ms

simplificada i que tothom pugui entendre. El mateix passa amb un circuit sencer. A larepresentaci grfica dun circuit se lanomena esquema elctric del circuit i est formatpels smbols dels seus components units entre si.

Per exemple lesquema elctric del circuit senzill que hemvist abans, format nicament per una pila, una bombeta idos cables s el segent:

Si afegim algun element de control podem tenir els segents circuits:

CIRCUIT 1: BOMBETA CONTROLADA PER UN INTERRUPTOR

Quan premem linterruptor el circuit es tanca,aleshores el corrent pot circular i fer funcionar labombeta. Quan es torna a prmer linterruptor elcircuit sobre, el corrent deixa de circular i labombeta sapaga.

CIRCUIT 2: BOMBETA CONTROLADA PER UN POLSADOR

Quan premem el polsador el circuit es tanca,aleshores el corrent circula i fa funcionar labombeta. Quan es deixa de prmer el polsador elcircuit sobre, el corrent deixa de circular i labombeta deixa de fer llum.


8/41

DEURES DESTIU


10

CIRCUIT OBERT O TANCAT?

Quan tots els components dun circuit estan connectats entre s, i no hi ha capdiscontinutat, el corrent pot circular; es diu aleshores que el circuit est tancat. Si

existeix alguna discontinutat (com un cable trencat, en component desconnectat o uninterruptor obert, es diu que el circuit est obert.

TIPUS DE CORRENT

Quan connectem tots els elements dun circuit elctric, el generador produeix una foraanomenada fora electromotriu que indueix la formaci dun corrent delectrons. Elcorrent elctric pot ser de dos tipus:

Corrent continuo: quan el moviment dels electrons s sempre cap al mateixsentit: del pol - del generador cap al pol +. (aquest s el sentit real). Perper analitzar circuits, dissenyar mquines o fer clculs elctrics s considera elsentit contrari del pol + al pol - (aquest s el sentit convencional). La causa shistrica ja en els primers estudis es va considerar que era aix. El corrent

continu s el de les piles i bateries.

Corrent altern: els electrons canvien el sentit del seu moviment contnuament.Aix s degut a que la polaritat del generador canvia 50 vegades per segon. Elcorrent altern s el que hi ha en els circuits que estan alimentats per la xarxaelctrica dels habitatges.

QESTIONS

1. Qu volen dir les expressions circuit obert i circuit tancat?


9/41

DEURES DESTIU


11

2. Indica correctament els noms dels components elctrics que formen aquest circuit iel nom de la famlia a la que pertanyen (entre parntesi).

3. Indica al costat de cada circuit si s obert o tancat:

4. Qu s un esquema elctric? Posan un exemple.


10/41

DEURES DESTIU


12

5. Dibuixa un circuit que tingui un interruptor, una pila i una bombeta. Dibuixal amb labombeta encesa i amb la bombeta apagada i explican el funcionament.

6. Dibuixa un circuit que tingui un motor controlat per un polsador. Dibuixal amb elmotor en funcionament i amb el motor apagat i explican el funcionament.

7. Quins tipus de corrent hi ha? Quina diferncia hi ha?


11/41

DEURES DESTIU


13

4. GENERADORS

La famlia dels generadors engloba totsaquells components elctrics que tenen

com a funci subministrar correntelctric al circuit. Hi ha molts tipus degeneradors, com els utilitzats a lescentrals elctriques, la dinamo dunabicicleta, les cllules solars dalgunshabitatges, la bateria dun telfonmbil...Un dels tipus ms utilitzats, i elms adient per aprendre electricitat, snles piles.

TIPUS DE PILES

VOLTATGE (TENSI)

En les piles, com en tots els generadors, s molt important conixer quin voltatge tenen.El voltatge ens indica lenergia que tenen els electrons que surten dels generadors. Esmesura en volts (en honor del fsic itali Alessandro Volta, que va inventar la pila elctrica)i sabrevia amb la lletra V (majscula)

Com ms gran s el voltatge, el corrent elctric s ms gran. Per tant si una bombeta laconnectem a 4,5V o a 9V, far ms llum a 9V.


12/41

DEURES DESTIU


14

El voltatge en corrent altern (endolls) s de 220 V.

Les piles contenen substncies i elements que poden ser molt contaminants, com perexemple el mercuri. Per aix cal dipositar-les en recipients especials per al seutractament. Pots trobar llocs on dipositar les teves piles usades en contenidors dereciclatge, en alguns establiments delectrodomstics o rellotgeries i en les deixalleries delteu poble o ciutat.

Si fas servir moltes piles una bona idea s utilitzar piles recarregables. Necessitars uncarregador de piles. El preu es bastant ms alt, unes quatre vegades el duna pila norecarregable, per si les recarregues unes quantes vegades samortitzen rpidament i, ams, ajudars a tenir cura del medi ambient.

QESTIONS1. Els generadors:

Condueixen el corrent elctric del circuit Controlen el corrent elctric al circuit Subministren corrent elctric al circuit Cap de les anteriors

2. Una pila s: Un conductor Un element de control Un receptor Un generador


13/41

DEURES DESTIU


15

3. Les piles bot sutilitzen per: Joguines Telfons mbils Cmeres i rellotges Llanternes

4. El voltatge es mesura en:Ampers (A) Ohms () Watts (W) Volts (V)

5. El voltatge ens indica:

Lenergia que tenen els electrons

La quantitat delectrons que passen per un cable La potncia que t un circuit Cap de les anteriors

6. Les piles: Poden ser molt contaminants Mai contaminen Cal abocar-les en contenidors especials Les respostes 1 i 3 sn correctes

7. Un carregador de piles: Permet utilitzar moltes vegades una pila recarregable Serveix per qualsevol tipus de piles, com les alcalines s til si gastem moltes piles La 1 i la 3 sn correctes

8. Quina funci fan els generadors?

9. Quin s el smbol de la pila?


14/41

DEURES DESTIU


16

10. Quins dels segents components elctrics sn generadors? Sabries dir a quinafamlia pertanyen els components que no sn generadors?

Motor

dinamo de bicicleta

interruptor

cllula solar

pila

cable

polsador

bombeta

11. Quins sn els tipus de piles? Indica quin voltatge tenen i quines sn les sevesaplicacions.

12.Qu ens indica el voltatge? En quina unitat es mesura? Don prov el nomdaquesta unitat de mesura?

13. Les piles es poden llenar en qualsevol lloc? Per qu?


15/41

DEURES DESTIU


17

5. RECEPTORS

Com el seu nom indica, els receptors sn la famlia de components que reben el correntelctric i lutilitzen per fer un treball til, com illuminar, moure una mquina, avisar-

nos, reproduir msica...

Nosaltres estudiarem tres receptors: la bombeta, el motor elctric i el brunzidor, Nhiha molts ms com un altaveu, un electroimant, un fluorescent, una estufa elctrica, unardio, una televisi, etc. En realitat qualsevol aparell o electrodomstic que consumeixielectricitat s un receptor.

COMPTE AMB EL VOLTATGEUna de les coses ms importants a tenir en compte amb els receptors s el voltatge alque funcionen. Tots els aparells que funcionen amb electricitat tenen, una plaquetaanomenada placa de caracterstiques on sindiquen totes les caracterstiqueselctriques. En aquesta placa hi ha entre altres dades, el voltatge que necessita perfuncionar. Si posem un voltatge ms petit no funcionar correctament i si posem unvoltatge ms gran es pot fer malb.

LA BOMBETALa bombeta s el receptor que transforma lenergia elctrica en energia lluminosa, s adir, en llum. Hi ha molts tipus de bombetes, fins ara la ms comuna era la bombetadincandescncia, per ja sha iniciat la seva retirada i per tant la seva substituci peraltres tipus com les de baix consum.

Si comparem aquests dos tipus de bombetes:Bombeta incandescent: Es diu aix perqu lelement productor de llum s un filament (un fil metllic molt

prim, generalment de tungst) que es posa incandescent degut al pas delcorrent elctric.

Solament el 5-10% de lenergia consumida es converteix en llum la resta esperd en forma de calor.

Preu mitj: 0,60


16/41

DEURES DESTIU


18

Bombeta de baix consum El fsfor i el vapor de mercuri que cont reaccionen al

pas de lelectricitat emetent llum i molt poca escalfor. Preu: entre 2 i 10 La vida til duna bombeta de baix consum equival a 9

bombetes incandescents.

Per tant, per evitar les prdues denergia que es generen en lesbombetes incandescents, a partir del 1 de setembre de 2009 laindstria deixar de fabricar bombetes de 100 W o ms . Elsetembre del 2010 es deixaran de fabricar les de 75 W, alsetembre del 2011 les de 60 W i la retirada es tancar alsetembre del 2012 amb les de 25 a 40 W.

Aquest pla preveu un estalvi per llar dentre 50 i uns 160 .

EL MOTOR ELCTRIC

El motor elctric s el receptor que transformalenergia elctrica en energia mecnica derotaci. En aquestes fotografies pots veure dosmotors que funcionen entre 3 i 6 V utilitzats enaparells de poca potncia com joguines, raspallsde dents...

EL BRUNZIDOR

El brunzidor s un receptor que transforma lenergia elctrica en energia sonora, s adir en so. El trobem en molts aparells electrnics on fa la funci davisador acstic. Perexemple en videojocs (per indicar-nos moviments o accions), en rellotges (per despertar-nos), en forns (per dir-nos que ha acabat el temps de cocci)... Tamb el trobem en moltshabitatges fent funci de timbre. Es diferencia daquest en que fa servir per fer soroll una

membrana que vibra molt rpidament, mentre que el timbre fa xocar una pea metllica(el martell) contra una campana.


17/41

DEURES DESTIU


19

Brunzidor de petit tamany utilitzat enaparells electrnics porttils. Perqu elbrunzidor funcioni el cable vermell sha deconnectar al born + de la pila i el cable

negre al born -.

QESTIONS

1. Quin daquests components elctrics s un receptor? Cable Bombeta Polsador Pila

2. Quin daquests components elctrics no s un receptor: Bombeta Brunzidor Pila Motor

3. qualsevol electrodomstic que consumeix electricitat: s un receptor s un generador

s un element de control cap de les anteriors

4. Si connectem un receptor que funciona amb 3 V a una pila de 9 V: Mai li passar res Podria espatllar-se Funcionar millor Cap de les anteriors


18/41

DEURES DESTIU


20

5. Si connectem un receptor que funciona amb 9 V a una pila de 3 V: No funcionar correctament Funcionar correctament per durant menys temps Funcionar correctament i la pila durar ms Cap de les anteriors

6. Quina s la funci dels receptors?

7. Quin s el smbol elctric dels segents receptors: bombeta, motor, brunzidor.

8. Quina transformaci denergies fa la bombeta, i el motor?

9. Quines diferncies hi ha entre una bombeta dincandescncia i una bombeta debaix consum?

10. Per a qu serveix un brunzidor? En que es diferencia amb un timbre?


19/41

DEURES DESTIU


21

6. ELEMENTS DE CONTROL

INTERRUPTORS I POLSADORS

Com ja hem dit sn elements de control amb 2 terminals de connexi que serveixen perobrir i tancar circuits. Quan premem un interruptor es queda fixat i per tant el circuit sob reo es tanca fins que el tornem a prmer. En els polsadors la seva funci noms fa efectementre el mantenim polsat, al deixar de fer pressi el circuit deixa de funcionar.

Aquest polsador que hem utilitzat sanomena NO (normalment obert) perqu sin lestemprement no funciona. Hi ha un altre tipus de polsador que sanomena NT (normalmenttancat) sin lestem prement funciona, solament deixa de funcionar quan el premem.

COMMUTADOR

El commutador t tres terminals de connexi (un dentrada del corrent i dos de sortida)Externament s com un interruptor.


20/41

DEURES DESTIU


22

Si connectem un commutador en un circuit ens permetrcanviar la direcci del corrent que li arriba cap a unconductor o cap a laltre i aix farem funcionar una bombeta

o laltra.

Si connectem dos commutadors podrem obrir i tancar un llum des de dos llocsdiferents, per exemple des de lentrada de la teva habitaci i des del costat del llit.

QESTIONS

1. Quina s la funci dels elements de control?

2. Quins sn els elements de control ms utilitzats?

3. Quina diferncia hi ha entre un interruptor i un polsador? Quin s el smbol decadascun?

4. Dibuixa lesquema duna lmpada (encesa i apagada) accionada per un interruptor.


21/41

DEURES DESTIU


23

5. Dibuixa lesquema dun brunzidor (sonant i no sonant) accionat per un polsador.

6. Dibuixa un circuit amb un commutador en que en una posici acciona una lmpadai en laltra un motor.

7. Dibuixa un circuit en el qual puguem encendre i apagar un llum des de tres llocsdiferents.


22/41

DEURES DESTIU


24

7. CONDUCTORS

Els conductors sn tots aquells elements quepermeten que circuli el corrent elctric des

dels generadors cap als receptors i que torni denou cap als generadors. Els conductors mscomuns sn els cables. Estan formats per un odiversos fils dun material conductor(normalment coure) recobert per una capa deplsticque lalla de lexterior.

Els cables que noms tenen un fil sanomenenunifilars i els que tenen molts fils sanomenenmultifilars.

Segons el nmero de conductors protegits per una mateixa coberta, els cables poden ser:monopolar: t un sol conductor, bipolar(A): t dos conductors, tripolar: tres conductors,tetrapolar(B): quatre conductors. Si t molts conductors es diu multipolar. El cable C sun cable multipolar que t 25 conductors posats en parallel, sutilitza als ordinadors. Elcable D s un cable multipolar utilitzat en telefonia.

Per elegir adequadament els conductors que han de formar part dun circuit, cal tenir en

compte dos conceptes: la intensitat i la resistncia elctrica.

INTENSITAT

Els aparells elctrics funcionen grcies al moviment duna gran quantitat delectrons atravs dells. Aquesta circulaci sanomena corrent elctric.

La intensitat , s una magnitud que ens indica si el corrent s gran o petit. Es pot definircom la quantitat de crrega elctrica que passa per una secci de conductor per segon.La seva unitat s lamperi (A).

1 A = 6,241018 electrons per segon


23/41

DEURES DESTIU


25

Aqu podem veure dos cables per els que circula el corrent elctric. En el primer cable laintensitat s ms gran.

Com ms gran sigui la intensitat que necessita un aparell per funcionar, el consum serms gran i per tant la despesa econmica tamb ser ms gran. Per tant per raonseconmiques i ecolgiques, interessa que la intensitat que travessa qualsevol circuit siguiel ms petita possible.

RESISTNCIA

La resistncia s loposici que ofereixen els materials al pas del corrent elctric. La unita t

de mesura s lohm ().

Si fem una comparaci entre lelectricitat i laigua, en la segona canonada tindrem msresistncia perqu tenim una secci ms estreta. Laigua pot fluir per ho far en quantitatmenor. En un circuit un component amb molta resistncia redueix la quantitat de correntque hi circula.

Com ja vam veure, segons la resistncia els materials es classifiquen en:

CONDUCTORS: deixen passar lelectricitat, com el coure, el ferro lalumini...

ALLANTS: no permeten el pas de lelectricitat a travs seu, com la fusta, la

cermica, el plstic...

QESTIONS

1. Quina s la funci dels conductors?


24/41

DEURES DESTIU


26

2. Com est constitut un cable? Per quins materials?

3. Qu s un cable unifilar? I un cable multifilar?

4. Defineix: cable monopolar:

cable bipolar:

cable multipolar:

5. Qu s el corrent elctric?

6. Qu indica la intensitat del corrent elctric? Quina s la seva unitat i la sevaabreviatura?

7. La resistncia elctrica facilita o dificulta el pas del corrent elctric pels circuits?Quina s la seva unitat i la seva abreviatura?

8. Com es poden classificar els materials segons la seva resistncia:


25/41

DEURES DESTIU


27

UNITAT 2: ENERGIES

Qestions senzilles

Respon les qestions segents:

Qestions senzilles

Quins tipus denergia sutilitzen per a la producci denergia elctrica?

Classifica-les segon que sigin renovables o no renovables.

Anlisi

Omple el diagrama:


26/41

DEURES DESTIU


28

Qestions senzilles

Anota les parts dun central trmica

Qestions senzilles

Quina diferncia trobes entre les centrals trmiques convencionals i les nuclears?


27/41

DEURES DESTIU


29

Anlisi

Digues a quin tipus de central pertany el dibuix segent i anota les parts de la

central

Generador de vapor

Condensador

Alternador

Transformador

Turbina

Bomba

Reactor

Torre de transport

Parts dun reactor

Relaciona les parts dun reactor amb la seva funci


28/41

DEURES DESTIU


30

Centrals hidruliques

Explica el funcionament duna central hidrulica

Qestionari

De cadascuna de les segents qestions, digues quina s la resposta correcta :

1. La biomassa vegetal la constitueixen a) Residus agrcolas i forestalsb) Residus slids urbansc) Restes animals (rebutjos, fem, etc.)

2. En una central geotrmica es produeix energia elctrica a partir a) Del moviment de les mareesb) De lenergia potencial de laigua emmagatzemadac) Del vapor daigua

3. Els helistats sinstallen en les centrals solars a) Fotovoltaiquesb) De torre centralc) De collector distributs

4. La mquina que transforma un determinat tipus denergia en energia mecnica-cinticasanomena

a) Transformadorb) Turbinac) Alternador

5. Un grup turboalternador converteix energia a) Mecnica cintica en energia elctrica

b) Qumica en energia elctricac) Solar en energia elctrica


29/41

DEURES DESTIU


31

Energia solar

Observa la figura segent i explica el seu funcionament

Centrals solar de torre

Omple el diagrama


30/41

DEURES DESTIU


32

Laerogenerador

Relaciona les parts dun aerogenerador amb la seva funci

Centrals mareomotriu

Fes un esquema simplificat duna central mareomotriu i descri-ne el

funcionament


31/41

DEURES DESTIU


33

Biomassa


Relacciona

Relaciona les segents afirmacions amb el tipus de central que corresponen:


32/41

DEURES DESTIU


34

Energia geotrmica


Relacciona

Relaciona les fons denergia de la primera columna amb el la central en qu estransformen


33/41

DEURES DESTIU


35

UNITAT 6: ALIMENTACI

Anlisi

Fes una llista dels aliment que vas consumir ahir en els pats de lesmorzar, eldinar i el sopar, i omple la taula segent:


34/41

DEURES DESTIU


36

Additius

Associa les definiciosn amb el terme corresponent


35/41

DEURES DESTIU


37

Anlisi

Observa letiqueta del producte i omple la taula segent:


36/41

DEURES DESTIU


38


37/41

DEURES DESTIU


39

Anlisi

Identifica tota la informaci detiqueta de la fotografia.

Anlisi

Busca tres etiquetes daliments que tinguis a casa. Enganxa-les a la llibreta i

indican totes les parts.


38/41

DEURES DESTIU


40

Etiquetes

Etiquetatge

Agafa un aliment en conserva de casa teva, com per exemple mermelada, pa de

motle, formatge ratllat, etc., i completa les dades segents


39/41

DEURES DESTIU


41

UNITAT 7: HARDWARE

Qestions senzillesRespon les qestions segents:

Qestions senzilles



40/41

DEURES DESTIU


42

Qestions senzilles

Completa la taula segent:

1 Byte = bits

2 KB = Bytes

1 MB = KB3 GB = MB

Qestions senzilles


Qu s la figura segent?

Digues els dos elements que la formen i la seva

funci


41/41

DEURES DESTIU


Anlisi

Identifica els diferents elements de la figura segons les definicions:

Documents

Dossier 2n ESO A