Embed Size (px)
Citation preview
8/16/2019 Atletisme 2n ESO
http://slidepdf.com/reader/full/atletisme-2n-eso 1/6
| JUAN VTE. MORENO HERNÁNDEZ
DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ FÍSICA
ATLETISME2n E.S.O.
8/16/2019 Atletisme 2n ESO
http://slidepdf.com/reader/full/atletisme-2n-eso 2/6
Departament d’Educació Física
L’ATLETISME
Estadi Olímpic (Atenes)
On el practiquem? LA PI STA
L’estadi està format per una pista ovalada de 400 metres de corda que s’utilitza per fer les curses.Té una zona reservada per els salts i els llançaments.
L’atletisme també es practica a la pista coberta o al camp i ciutats (marató, curses populars….)
H istòr ia (molt r esumida)
Des de la prehistòria l’ésser humà havia de fermarxes, curses, salts i llançaments per sobreviure, engravats a les piràmides ja es troben inscripcions queparlen de curses a peu.
A l’antiga Grècia es celebraven competicionsatlètiques en honor a algun déu o per commemorar fets.Les més importants es feien cada 4 anys a Olímpia (Jocs Olímpics) que es van celebrar per primera vegada al segleVIII aC, més tard els romans copien les competicionsatlètiques dels grecs.
L’atletisme modern s’inicia a mitjans del segle XIX
a les escoles i universitats d’Anglaterra.El francès Pierre de Fredy, baró de Coubertin, varestaurar els Jocs Olímpics celebrant a Atenes 1896 elsprimers Jocs Olímpics de l’era moderna. Des de llavors,l’atletisme és l’esport rei d’aquesta competició.
8/16/2019 Atletisme 2n ESO
http://slidepdf.com/reader/full/atletisme-2n-eso 3/6
Departament d’Educació Física
Disciplines
Curses
Velocitat
100
200
400
Mig fons
800
1500
Fons
5000
10000
marató
Obstacles
100 tanques
110 tanques
400 tanques
3000 obstacles
Relleus
4x100
4x400
Marxa
10 km
20 km
50 km
Concursos
Bots
llargada
triple salt
alçada
perxa
Llançaments
pes
disc
martell
javalina
Proves Combinades
Decatló Heptatló
8/16/2019 Atletisme 2n ESO
http://slidepdf.com/reader/full/atletisme-2n-eso 4/6
Departament d’Educació Física
Curses
Les curses són les proves clàssiques. Consisteixen en córrer (excepte en el cas de la marxa) una distànciadeterminada amb l'objectiu de completar-la amb el menor temps possible. Una sortida serà nul·la si un corredor ocorredora es posa en moviment abans que senti el tret de sortida. Les curses es classifiquen en:
Les carreres de velocitat són les carreres on la distància a recórrer són 400 metres o menys
Un cop es dóna el tret de sortida l'atleta s'impulsa amb el bloc de sortida i fa els 10 ò 20 primers metreslleugerament ajupit, per finalment posa l'esquena completament recta. Això permet una major obertura de cames.
Les carreres de mig-fons són aquelles compreses entre els 400 i els 800 metres. En aquestes proves no es començaamb blocs de sortida sinó de peu, i es col·loquen en una línia corba de la pista, sense carrer únic.
Les carreres de fons són totes les curses compreses entre 5.000, 10.000, marató (42.195 metres fora de pista), elcamp a través (fora de la pista)...
Les carreres de tanques són de 400 metres o inferiors en distància. L'atleta ha de superar un conjunt de 10 tanques,
de diferent alçada segons la categoria i el sexe. La distància entre les tanques és diferent segons la distància que esrecorri. Per passar les tanques correctament primer s'ha d'estendre una cama, passar la tanca (sense perdre el ritme)i posar-la ràpidament al terra, la segona cama passa doblegada perpendicularment al cos (de tal manera que quedaparal·lela al terra): la flexibilitat és un element clau en aquestes proves. Si un atleta no passa per sobre de lestanques serà desqualificat; el fet de tombar-les no el desqualifica ni impedeix d'establir un rècord.
Les carreres d'obstacles són semblants, la distància més comuna són els 3.000 metres, l'atleta ha de superarobstacles que no poden caure i cada volta han de superar una riera.
Les carreres de relleus hi participen 4 atletes del mateix equip. Aquests van recorrent una distància determinada ipassant un tub rígid anomenat testimoni al següent del seu equip, portant-lo sempre a la mà. El canvi s'ha de produiren una zona de transferència de 20 metres. Si durant la carrera a un atleta li cau el testimoni, aquest l'haurà derecollir i no un altre del seu equip. A més, a l'hora de recollir-lo no es pot entrar a un altre carril, si això pot interferira un atleta contrari. Serà motiu de desqualificació si l'entrega del testimoni es fa fora de la zona de transferència.
8/16/2019 Atletisme 2n ESO
http://slidepdf.com/reader/full/atletisme-2n-eso 5/6
Departament d’Educació Física
En la marxa els atletes han de tenir sempre un peu en contacte amb el terra, o aparentar-ho a simple vista, tot i quesovint no es compleixi completament aquesta norma, serveix per evitar que els atletes corrin. Només se sancionaràsi s'incompleix clarament, l'atleta que ho faci rebrà les targetes dels jutges.
El s Concur sos
Els concursos són aquelles proves de l'atletisme que no són ni curses ni combinades: els salts i els llançaments. Les
proves que conformen aquest gran grup són molt variades i diverses.
BOTS
En el salt d'alçada l'atleta ha de superar un llistó saltant-hi per sobre. La tècnica emprada actualment és la de fosbury (esquenes).
El salt amb perxa té aspectes comuns amb el salt d'alçada: l'objectiu es passar un llistó per sobre, en aquestcas, però, els atletes s'ajuden d'una barra flexible anomenada perxa.
El salt de llargada consisteix en fer el salt a major distància horitzontal del punt de batuda.
El triple salt és igual excepte que des del punt de batuda fins la fossa es poden fer 2 passes per acabar ambun salt (que seria com la tercera passa).
Fases comuns del bots
La cursa és el recorregut fins a la zona de salt. Augmenta progressivament fins el màxim excepte en el saltd’altura
La batuda és l’impuls per poder enlairar-se
El vol és la fase aèria on el cos efectua els moviments per superar el llistó o aconseguir una correcta posicióde caiguda
La caiguda és més important en els salts de llargada i triple salt, ja que s’intenta arribar el més llunypossible
LLANÇAMENTS
El llançament de pes consisteix en llançar un pes de 7,26kg el homes i 4kg les dones el més lluny possiblesense sortir d'un cercle de llançament. Hi han dues tècniques per a llançar el pes: una amb desplaçamentlineal i una amb desplaçament rotatori. El desplaçament es realitza per tal d’elevar la velocitat final del pes elmàxim possible i aproximar-se al contenidor que és la zona més pròxima a la zona de caiguda de l’artefacte.La forma lineal es realitza donant un salt en línea recta i la rotativa suposa fer una rotació sobre u mateix almateix temps que es desplaça.
El llançament de disc es molt semblant al llançament de pes amb desplaçament rotatori amb la diferència dela col·locació de l’artefacte, ja que el disc es du amb el braç completament estirat.
El llançament de martell consisteix, també, en llançar el més lluny possible un disc o un martellrespectivament, sense sortir del cercle de llançament. Aquest es realitza donant una sèrie de voltes sobre u
8/16/2019 Atletisme 2n ESO
http://slidepdf.com/reader/full/atletisme-2n-eso 6/6
Departament d’Educació Física
mateix per tal d’accelerar l’artefacte el màxim possible. El martell es porta amb els braços estirats i adiferència dels altres llançaments és l’únic que es realitza d’esquenes a la zona de llançament en la seva partfinal.
El llançament de javelina en comptes de desenvolupar-se en el cercle de llançament es fa en un passadís,també s'ha d'intentar llançar el més lluny possible la javelina. La tècnica del llançament consta d’una carreraprèvia com a desplaçament i el llançament final.
Fases dels llançaments
El conjunt de moviments que es fan amb intenció d’augmentar la velocitat del cos i de l’objecte a llançar repel nom de desplaçament.
L’aplicació de la tècnica específica donar el màxim impuls a l’objecte llançat és la fase de llançament
La fase final consta dels moviments de re-equilibri per evitar sortir de la zona de llançament
Proves Combinades
Es tracten de "conjunts" d'algunes de les proves esmentades anteriorment. Són el decatló i heptatló. En aquestescompeticions es compten els punts guanyats a cada prova, que varien segons la marca aconseguida.
Al decatló es realitzen les següents proves: (primer dia) 100m llisos, salt de llargada, llançament de pes, saltd'alçada, 400m llisos; (segon dia) 110m tanques, llançament de disc, salt amb perxa, llançament de javelina i1500m. Aquesta prova només és masculina.A l'heptatló es realitzen les següents proves: (primer dia) 100m tanques, salt d'alçada, llançament de pes,200m llisos; (segon dia) salt de llargada, llançament de javelina i 800 metres llisos. Aquesta prova només ésfemenina.
Breu reglament
CURSES
La sortida és nul·la si un corredor en posa en moviment abans del tret de sortida. L’atleta que fa
la sortida nul·la queda desqualificat.
A la de 100, 200 i 400 metres cal mantenir el carrer durant tota la prova.
El tronc marca l’ordre d’arribada.
Si es toquen les tanques de forma involuntària no hi ha penalització.
A les curses de relleus el testimoni s’ha de lliurar a la mà i dins de la zona de canvi. En cas
contrari l’equip queda desqualificat.
A la marxa atlètica un dels peus sempre ha de tocar a terra. Al tercer avís el marxador queda
desqualificat.
BOTS
• Al salt de llargada o triple no es pot trepitjar la línia límit de la zona de cursa. Cada saltador
disposa de 6 intents i només compta el millor.
• Al salt d’alçada o de perxa cada vegada que el saltador supera el llistó es puja. Es disposen de 3
intents per superar- lo abans de quedar eliminats. L’altura que compta és l’última superada.
LLANÇAMENTS
• Als llançaments l’objecte ha de caure dins la zona assenyalada. Els llançadors no poden
sobrepassar la línia límit. Disposen de 6 intents i només compta el millor.
