fdgsdfbgsdfg

L’any 1915, ara fa cent anys, Josep Salvany i Blanch realitzà sis fotografies del castell d’Alaró. Aquell fou, també, l’any que morí l’arxiduc Lluís Salvador, autor del Die Balearen i d’un llibre sobre els castells roquers de Mallorca. Dues efemèrides que aprofitam per observar com ha canviat o s’ha conservat el castell d’Alaró i el seu entorn durant aquesta darrera centúria.

EL CASTELL D'ALARÓDe l'arxiduc als nostres dies

3Segurament és la fotografia del conjunt que mostra més pocs canvis, a part de la vegetació. S'observen en primer terme els feixos de llenya del bosc. Al buc del Constipador, es pot reconèixer la dovella clara de l'arc ogival, així com també la espitllera de l'esquerra. Certament, el perfil superior esquerre no és exactament igual. L’horitzó d’aquest costat ens mostra el coll llunyà entre la serra d'Alfàbia (a la dreta) i el massís del Teix (a l'esquerra). En primer terme, el puig de Can Llenderina.

2El més evident d’aquesta segona imatge és la porta de fusta amb portelló d'entrada, desapareguda a l’actualitat. Però segurament el més sorprenent, és el fet que a la imatge de 1915 no hi ha la petita construcció de la dreta del portal on s'hi ubica actualment la potada del rei En Jaume. També es pot veure com l'acabat del llenç de la murada sobre el portal ha perdut les pedres més petites que marcaven un acabat en línia molt regular.

4La primera diferència, gairebé obligada, és la del vell lledoner que va matar un llamp l'any 1935. El sembrat en el seu lloc n’és un digne successor. L'espai entre el porxo i el fotògraf és ocupat a l'actualitat per un til·ler ben esponerós. En el conjunt arquitectònic ara tapat pel fullam no s'hi aprecien diferències rellevants. Destacar només, que han desaparegut les darreres estacions de l’antic Via Crucis i se n’ha posat un de nou. El terra també es trobava empedrat però amb les juntes envaïdes per la vegetació.

6La imatge està presa des del punt més alt del cim. En primer terme, apareix la punta del pla dels aljubs. Abaix, es veu el camí vell d'Orient que passava per sa Font Figuera i Solleric. Per damunt d’aquest camí, els espadats de migjorn d'Alcadena. Els dos pobles que es poden reconèixer a la foto de Salvany són Lloseta en primer terme i, just rere el penyal Gros de Biniamar, Inca. El darrer relleu que s'endevina a la foto centenària és el puig de Santa Magdalena.

Aquest dibuix del Die Balearen ens sorprèn més de 130 anys després pel seu realisme. Es reconeixen bé, a la cova, les llenques de l’esquerra i l’alzina sobre el crui de la dreta. Del paisatge llunyà, veiem en primer terme les cases d’Alcadena, davant el Puig de Son Grau, ben verd. Rere aquest puig, apareixen els estreps meridionals del Penyal Gros de Biniamar. Al dibuix no es pot veure el nucli antic de Lloseta, ben present a la foto. Per darrere, més vermellenca, la muntanya de Santa Magdalena amb unes cases grans que es poden identificar com la ciutat d’Inca.

5El retaule de Salvany mostra les dues pintures de Cabrit i Bassa de 1722 que tapaven les originals de 1622. A l'actualitat s'han separat i posat a les rebranques de l'arc per poder contemplar també les originals. El 1981 fou malmesa la imatge i robada la corona original de 1622 que apareix a la foto de Salvany (tot i que fou retrobada). La corona actual seria de finals del s. XIX. La valuosa creu de Terra Santa que hi ha recolzada sota l'altar, fou sostreta a principis del segle XXI. El vidre protector de la imatge fou col·locat a finals del 2009.

Aquesta primera imatge està presa més amunt de les cases de Son Penyaflor, poc abans de travessar el torrent. Tot i que el lloc ha estat envaït pel pinar, hem pogut comparar algunes parts significatives de la imatge original. En primer lloc es pot veure com la Presó dels Moros ha perdut un pis d’alçada en el segon cos. És increïble constatar que la soca de l'olivera, així com el seu brancam, gairebé no ha canviat en cent anys. Pel que fa al gran bloc de pedra xapat, sembla que la meteorització n’ha desfet alguns bocins. En canvi, la majoria de pedres del marge del torrent es poden reconèixer perfectament.

Textos: Andreu Mateu Sastre, Josep Lluís Pol i LlompartFotografies de 1915: Josep Salvany i Blanch (Biblioteca de Catalunya. Barcelona)Reproduccions del Die Balearen: Jaume Gual Carbonell a partir d’un original de la Biblioteca Bartolomé March Servera.Fotografies de 2015: Josep Lluís Pol i Llompart i Jaume Gual Carbonell (Cova de Sant Antoni)Revisió lingüística: Margalida Palou Pascual

1