Dibuix artístic

El dibuix:

El dibuix

El dibuix és un art visual en el que s’utilitza la linea o la taca (sola o convinada) per convinar algo en un medi bidimensional.

La linea i la taca són tècniques gràfiques manuals i el llapis òptic o el ratolí per l’imatge analògica.

Els dibuixos que fem, interpreten els nostres sentiments, coses que no podem expressar detalladament amb paraules.

Dibuix, en molts idiomes, vol dir “escritura”.

Esquema del traç

Suport: encara que qualsevol superfície plana és bona per el dibuix i qualsevol element que marqui línies sobre ella, el temps ha anat seleccionant certs materials com més adequats, sobre tot el paper. Abans de l’aparició del paper, la gent pintava en taules, fusta, fulls de pergamí… pero hi ha teories que no es consideren dibuix sinó s’ha pintat en un paper.

Tècnica: sobre aquests suports, l’imatge es pot marcar amb puntes afilades o estilets.

Temps d’execució: el dibuix està en relació amb el seu temps d’execució, com transcripció immediata i, per tant, no susceptible a canvis posteriors.

Dimensions: donada la seva rapidesa d’execució determina unes dimensions reduides, quedant els dibuixos de gran format com més raro i escàs.

Classificació dels dibuixos

Els dibuixos es classifiquen com a línea, taca i grafisme. La primera expressió gràfica va ser el punt i la línea. El grafisme juga un paper fundamental entre el cap i la mà.

Hi ha dos tipus de dibuix: Dibuixo objectiu: és aquell que té una part informativa funcional,

la línea és freda i mecànica exacte. Ex. dibuix d’un edifici. Dibuix subjectiu: és aquell que estan involucrades les emocions

de l’artiste, la línea és gestual i rítmica, i normalment es fa en taca.

Abans del paper:

Abans del paper

Abans d’aparèixer el paper, hi havia manifestacions artístiques (coves d’altamira), ells no ho feien en plà de decorar, sinò que “es pensa” que dibuixaven els cavalls per tenir més bona caça. Volien atraure els animals amb els dibuixos. Aquests bruixots, tenien molta originalitat, feien servir les terres que hi havia pel voltant (pigments + grases d’animals) per enganxar els pigments a la paret, per fer els dibuixos.

S’han conservat tant ja que no era una zona visitada, és a dir, la gent no ho tocava. Però actualment, per culpa de l’aire que despendien, al visitar la cova, s’anava desfen la pintura, i per això ara ja no és un lloc públic.

A Egipte A Egipte, pintaven les sales (càmeres funeràries)

explicant l’història dels seus personatges.

Tenien un cànon de bellesa, feien una quadrícula, i deien on estava situat el cos (les proporcions del cos). Tots els personatges estàven de perfil, excepte el pit que estava de cara.

Els pigments ja són més rics que al principi. Ja elaboraven el verd (verd de Verona), el vermell (òxid de ferro)…

Pintura al temple: diluent d’aigua + la cola (aglutinat)

A Grècia

Els grecs, dibuixaven en els temples (exemple. Partenó).

Una cosa que feien els grecs, era que el constructor dibuixava el que havien de pintar els pintors en unes caixes que després es destruien, i per això, ara no es troben on estàven els dibuixos.

Organitzaven i adaptaven el dibuix en el lloc que havien de pinar.

Totes les escultures són ideals de bellesa.

Diferents ciutats

Pompeya:Els dibuixos es feien en tonalitats de grisosHi ha un intent de naturalisme

Bizancio:Mantenen una cultura, i utilitzen un concepte,

no un cànon.Feien mosaics, feien rajoles pintades.

Còdex miniats

Els còdexs són un conjunt de fulls rectangulars de pergamí que es dobleguen formant quadernets per escriure.

A l’edat mitjana, a Europa, van desaparèixer les ciutats.

A les ciutats religioses, hi havia persones que copiaven els llibres antics, i els traduíen sobre pergamí. Problemes d’escriure sobre pergamí: No es podia esciure en les dues cares Les pàgines eren molt grans La pell-pergamí, sel’s menjaven els bitxos

Per descriure l’infern i els passatges de la bíblia, costava molt, i per això feien dibuixos per definir-ho.

Pintura medieval, al s. XII

Dante Alligeri, escriu la divina comèdia en italià, de que Déu havia fet aquest món per que es disfrutés.

San Francisco de Asis, diu que s’ha de disfrutar de la vida

Yotto, pinta escenes de la vida de Jesús (pinta al fresc), i començava a fixar gestos que veia.

El paper:

Cronologia del paper

105: a Xina 600: al Japó 750: a Samar Cauda, Nepal 793: a Bagdad, Iraq 1000: al Cairo, Egipte 1144: a Xatvia, Espanya 1276: Fabriano produeix el paper a Italia

El paper arriba a Espanya

50 anys després de que arribés, Espanya està plena de molins de fer paper.

El paper bo està fet de draps de cotó

El paper té 2 sentits: El fil La contra

Es pot saber, tallant-lo, el fil es queda recta.

Com tallar el paper?

1 raima = 500 fulls 500 fulls = 2 mans 10 raimes = 1 bala 1 mà = 5 quaderns 1 quadern = 5 fulls

Procés de fabricació del paper

Les fibres necessàries es mesclen i formen una pasta aquosa, aquesta es fica sobre una tela mòvil on es produeix l’encreuament de fibres. A mesura que la tela avança, l’aigua de la pasta marxa, i queda una película de fibres humides que constitueixen el paper. A continuació, el full de paper passa per prenses que l’apreten i després passa per uns cilindres secadors calentats per vapor, que acaben de secar-la.

El pes o el gramatge pot augmentar possant més quantitat de fibres a la pasta.