El mode d'acció verbal com a categoria oracional-MartínezL_i_DelaTorre-1988

8/14/2019 El mode d'acci verbal com a categoria oracional-MartnezL_i_DelaTorre-1988

1/12

ACTDSDDLUITD()L.L(INTDRNACI(DDIDNGUAI TITDRATUCATATAND

Tolosaelenluadoc,12-17eetembiee988v tc0t-.Lo0utt{rERt{Act0iAtOElt{El ITMRAruRAATAI.'{ES

UNIVERSTATETOULOUSELE MIBAILTOLOSADELLENGUADOC1 2 - I 7 D E S E T E M B R ED E 1 9 APublicacionse'AbadiaeN lontserrat


2/12

EL MODE D'ACCI VERBAI COM A CATEC'ORIAORACIONAL:FACTORSQIJEINTERVENENEN LA SEUA CONFIGURACI

0. En aquesta bteu comunicaci pretenem repassar les difetn-cies entre els conceptesde , cortesponent aIterme , com a categoria verbal, enfront d'altres de-nominacions proposades, perqu s la que compta amb ms tadi-ci a l')mbit de la filologia omiica.l. Entte les nocions de


3/12

202 a. . {Arr{Ez LA{EZ ^. DB rrr roRRBPer a estblir aquestadelimitaci cal teir en compte que el

concepted'es refereix a la forma en qu el padant pre-senta una situaci e relaci al temps flsic o defctic, sempequela llengua oferescauna forma sistemltica d'exxessar a tria d'uadetermada presentaci.Quant aI conceptede


4/12

EL ODE D'ACCI VEIBAL(3) a. Joandibuixab. Joanesternuda- procs tlicf procs atlh (del grec tlos "fi", "acabament")segonsa denominacide Comrie (L976), s a dir, limitat/nolimitat, amb tendnciaa una culninaci lgica/sense edlnciaa una culminaci lbgica, Exemple:(4) a. Joan dibuixa un mapab. Joan dibuixa

A partir d'aquestesoposicions, segons es jeratquitzacionsdetrets estableftes ntre els difeents ipus, sorgeixen istintesdas-sidcacions, eduiblesa la dassificacide Vendler (19671en estats,actiuitats, calitucios (


5/12

204 A. M. MARTNEZ LAfNEz - A. DE LA ToRREcificats>en termesde (icanvi), (+durada), (-l-culrninaci), s adir, podentenir un .


6/12

EL uoDE D'AccI VERBAL 20'Els substantius abstractes referits a perlodes de temps pareixenaportaf sempre un matls duratiu:(7) *La infantesa de Joan ens alegri 3Els substantius continus sembla que tamb donen un caie dura-tiu al verb:

(8) a. La pluja caigu durant tota la nitb. El projectil caigu durant tota la itEls substantius discontinus inanmats eliminen el caire dinmicdels no-estatius; per aixd Plazack (1979) considea aquests casoscom un tipus especialde situacions dinmiques


7/12

206 a. M. Ax.rNEzLAvEz A. DE LA To.R3( 10) a. El coredo arib a l meta (*dutant dues

hotes)b. Els corredots anibarcn a la meta durantdues hoeson obsevemqug un vetb d'assoliment admet locucions adverbialsde duaci si el subjecte sun plural indefnit, com va observatVerkuyl (1972), el qual don) comptede I'Aspecte (no duratiu-duratiu) de I'oraci segonsque aquesta inga un sintagmanominalsubiecte especificato no.

Aixl, com indica Verkuyl (1972:L02), en les oracionssegents;( 11) a. *Un pacientd'aclva morit dutant mesosb, *El pacientva modr dutat mesosc. *Aqrrests dos pacients va morit dutantmesosd. Alguns pacientsvan moi dutant mesos

la di{ernciano rot ser atribuda al verb, que s el mateix en totesles otacions. El factor rellevant pateix ser la difernciaen Ia cons-tituci dels SSNN subjectes. ls exemples '11 que van amb 'as-teisc els subjectes es refereixen a quantitats especificadesdepacients, er aixbno podenserduratius;a l'exemple 11)4 el sub-iectefa refernciaa una quatrtitat no especificada. al a dir, perquel mode d'acci puga ser no duatiu es requeteix un subiectedequantitat especificada.Si la quantitat del SN subjecteno esti es-pecificada, 'Aspecte resultat serl dutatiu:(12) Els pacients moriren durat hores

Per retre compte de la difencia entre EspEcrFrcAT No Es.pEcrFrcArqueutilitza Verkuyl (1972),Platzack 79791itrodueixel tet a/._ DrvrsrBLE+/- ) om a rcfomulacide4. Verkuyl distigeix Jpedrd', tpecte otu 1ond, eqvaleot aquest dar-rer a all que oslte cnteneo per Mode d'Acci.


8/12

BL UODE D'ACCI VERAL 207I'oposici courtenE / xo corpraBt.B; I'esmetat tret difereix decorrrt,rnr,r / No corrprBl,Epd fet de ser semintic i no sintictic,i perqu s'apca tant a sintagmesnominals (SN) com a oacios.Es diu que un SN t el tet -orvro si fa eferncia a una formafixa o a uns llmits temporals espacials recisos.En aquestsentit,cinc pomess -prvm mente que pomess { nwro. A ms, els { /-owrn es pot mmbinar tant amb + PLURL com amb- PLURAL. es oacionsmarcadespel tret + DrvrD an refernciaa processos[imitats, mentre que les oracions-rvr fan refe-rncia a processos imitats. Les oacions iteratives s'interpretencom oracionsmatcadesamb ILURAL , per tant, pden ser + Dr-vm (per exemple; foan ua anar txoltes aegadesa Londres\ o-ntvm (loar ua tnar a londres dues oegades).Val a dir que les constuccions SN * SV admeten el moded'accino duratiu(puntualo terminatiu)si el SNt el tret +EspE-crFrcaT,sa dir, -nrvro.Quanel subjecte s rsprcrc,tt (sa dir, *rvo) no s'amerd I'Aspecte no duratiu; l'Aspecte resultant s sempreduratiu:

., I durant reshorest r', JunDaren onvloaF I *en treshoresHeE vist que,en absncia 'altrcs constituentsotacionals, a noespecifcacide la quantitat del sintagmanominal subjectepot re-lacionat-seamb el car)cter duratiu. Sols el carcter especificatdelsubiectepot admetre l'Aspecte no duratiu, tot i que pot admeueel duratiu amb els verbs que compoten idea de moviment conti-nuat (o d'iteraci).

5. Els verbs uansitius formen amb I'obiecte directe una unitatsintlctico-semlntica, les propietatsde la qual s'escampen er tot efpredicat. Agb constitueix una a ms per a no parlar de moded'aca del oerb, ja que,si en parllssem, a1sexemplesdel tipus:( 14) . Lluisa i Gongal meniarenduant hoesb. *Lluisa i Gongal meniaren un entrep du.rant hores


9/12

208 A. M. MARTNEZ LAfNEz - ^. DE LA ToRREcaldriadistingit-hi ente un verb meniar uratirs tn vetb meniatno duratiu, a qual cosano pareix enh massarellat.Per tant, el mode d'acci oacionales veu afectat ambpelSN ObjecteDirecte,com s'obseva n (15), on l'exemplea esrefe-teix a una realitzaciprocsduratiu tlic), perb passa set dcti-vitat (procsatc)en on l'OD s un nom continu:

( 15) a. Joanva menjat, , . , 1 t " . " " , t . . ,b. Joanva menjarpa

en cinc minuts*durant cinc minuts"en cinc minutsdurant cinc minuts

De la mateixa maneta, si el SN objecte diecte s un plural inde-finit, I'otaci esdev durativa, amb qualsevol tipus de verb, talcom s'esdevamb el SN subjecte:(1) a. Lluisa tob) u bolet a les tesb. Lluisa tob) bolets durant tres hores

En el cas que el SN objecte directe siga un nom continu, el cac-ter esultant pot se tant 'assoliment (aconseguimentde carlcterpuntual) com d' actiuitati.. ,. f aizua ) I en dueshorest 1 / , l l u t s a r o D a - ) { .I gent , ( durant dues hores

Molts verbs poden construir-seamb un objecte directe o ambcomplement preposicional.Aquestes construccions ndiquen sovintdiferet mode d'acci, com aa a:(18) a. Jordi va escriure a cartab. Jordi va escriue en la catta(19) a. Jordi va menjar una pomab. Jordi va menjar d'una poma


10/12

BL MODE D'ACCI VERBAL 209on les oracionsamb OD esrefereixen a plocessosimitats i el com-plementpreposicionaldna com a resultat oracions cferides a pro-cessos llimitats .El problemaestd en la determinacide la rdaci sintcticacn-ue el verb i el complementntoduit amb la preposici.Aquestscomplementsno sn ppiament circumstancials,segonsque ar-ma Plazack (1979), i^ que la preposicique els innodueix depndel verb, la qual cosa mpcaun graude cohesimaior ente aquesti el tipus de complements lsqualsensreferim.Platzack onsideraque aquestscomplementshaurien de se considetatsf orvm, d'onel caicte de procs illimitat resultant quan s'afegeixen aI verb.Per donar compte de I'efecte dels sintagmesnominals sobte elmode d'acci6 oracional, cal tenir en consideraci amb, com sub-radla Carlson (1981:53), les funcions semlntiques(o )dels arguments del verb.Es plantejaaixl la qestide la difenciaentte obiecte


11/12

2IO L rt. xARTfr{BZLA{EZ. . DB LA mRRsmoded'acci, a que en ambdscasosels sintagmesverbalspasseoa indica activitas de duraci atIicao accions epetides.fgual com ocotre a l'OD si I'Objecte Inditecte Do apareixspe-cicatpel que fa a la quantitat, s a dir, & f orvm, nomsspos.sible la interpretaci durativa o itetatira. Per e*emple:

(21) Entregi el regal a molts riquets duat tresnores6. Podem concloure, d'acord amb allb que hem vist sobre a in-fluncia del subiecte, 'objecte diiecte i l'idiecte en la contgura-ci del mode d'acci otacional, que pet tal que es produeica unmode d'acci otacional duatiu es requeteix que alar-nys un delselements de nudi nominal (b un SN subiecte o un SN indb6en el S Pred) siga u la seuaquantitat,s a dir,+DrvrD. Aquesta conclusi, cal matisar.la amb l'estudi d'alueselements oacionalsque influeixen en el Mode d'Acti, cosaqueno s'abordaen aquestapresentacidel tema.

Ae M. MnrfNrz Ltft'tszANroNr L ToRE

BIBLIOGR,{FIAB*rNsrro, P, M, (1981), Il caattee el procetto (aAktioasab) in ita-liaro. Ptopotte, intatticmete ,notit)at. pel lnd tipologia dcl lessico'urbale, as Div. Autors, Teapo oerbale, ttr4ttule qsantilicatc in ot-,nd logic (Fitenze, Accademia della Cusca), plgs, 11-90.B 6co, Edud (1982), Errtorn els tep oetbals i els cotceptes d' i aettadib en catall,


12/12

EL UODE D,ACCI VERBAT 2 t lPt rz^8' . On ,Tbc Seatt tic in .rpctatiott d Aspca axd Ahtiorsat.A s*ty ol intern.l t,t rctetatcc in Sadisb(Fois Publicrtiooa,Dor4Echt),Vnror,rr, Z. (l%i7r, Iitgtstict b Pbitotopbt (Itbc, Goell Uivcsityhc. ).Vanw, H. I. On2r, On tbc cottrposiottdrats. ol spectsRci.dd,Dodcct).- (1980),O tbe propet cla.ssifuarion l cocstt dtt oe pbrascs,

Documents

El mode d'acció verbal com a categoria oracional-MartínezL_i_DelaTorre-1988