EL MONOPOLIMicroeconomía Avançada I

Montse Martinez Natalia Orozco

Professor:Xavier Martinez-Giralt http://pareto.uab.cat/xmg/

1. Monopoli

a) Definició

Situació d’un sector del mercat econòmic en la que un únic venedor/productor (monopolista) oferta el bé o servei que la demanda requereix per cubrir les seves necessitats d’aquest sector.

Extrem oposat de la competència perfecta.

b) Condicions necessàries per a l’aparició del monopoli 1) Control d’un recurs

indispensable per obtenir el producte. 

2) Disposar d’una tecnología específica que permeti a l’empresa produir, a preus raonables, tota la quantitat necessària per abastir el mercat; aquesta situació a vegades es denomina monopoli ‘natural’ .

3) Disposar del dret de desenvolupar una patent sobre un producte o procés productiu. 

4) Disfrutar d’una concessió otorgada per l’Estat que otorgui a l’empresa el dret en exclusiva per produir un be o servei.

c) Supòsits d’un monopoli

Els venedors són fixadors de preus;

Els venedors no actúen estratégicament;

L’entrada al mercat està totalment bloquejada;

Els compradors són preu acceptants.

d) Raons per a l’existència del monopoli Economíes d’escala i economíes d’amplitud.

Exemple→ serveis públics: gas, enèrgia elèctrica, aigua, servei telefònic…

Incentius per a la innovació. Sense protecció, un innovador no pot disfrutar dels beneficis de la innovació molt de temps, pel que debilita l’incentiu a innovar.

Barreres a l’entrada de noves empreses: legals o naturals.

2. Tipus de monopoli

Podem distingir entre monopolis naturals, trusts, càrtelsi fusions entre empreses, entre d’altres.

a) Monopoli natural Es dóna quan hi ha una única font d’oferta d’una matèria

prima o quan una empresa pot abastir tot el mercat a un preu més baix del que podríen fer-ho dos o més empreses.

El monopoli natural no pot controlar preus perqué es troba amb cinc límits:

▪ La competència potencial  ▪ El factor competitiu permanent  ▪ L’elasticitat de la demanda  ▪ Els substituts  ▪ La llei de rendiments decreixents 

És creat pel consumidor, que sempre té l’alternativa de triar un producte alternatiu.

b) Monopoli pur El monopoli pur —una única empresa en una

indústria— normalment no es dóna en la economia real, excepte quan es tracta d’una activitat duta a terme mitjançant una concesió pública.

Existeix un monopoli pur si només hi ha un únic venedor en un mercat ben definit amb molts compradors.

A la realitat, tots els productes tenen algún substitut més o menys bo, per això és més correcte parlar de poder de mercat.

c) Monopsoni

Quan hi ha un comprador i molts venedors.  

▪ Quan hi ha un únic comprador d’un insumo, diem que existeix un monopsoni.monopsoni.

▪ Si hi ha uns quants compradors diem que hi ha un oligopsoni.oligopsoni.

d) Trusts

Els productors intenten crear acords per obtenir poder monopolista sobre el mercat tot i que s’ofereixi la imatge de que impera la competència.

Aquests acords no tenen per qué ser il·legals, excepte quan s’adopten amb la finalitat de monopolitzar el comerç. 

e) Càrtels

És una organització de productors l’objectiu de la qual és guanyar quotes de mercat, controlar la producció i regular els preus.

La OPEP n’és un exemple clar.

f) Fusions

Intent d’organitzar la indústria amb la finalitat d’aconseguir un control monopolista del mercat.

Combinació d’empreses tendent a reduir la competència pot tenir un caràcter vertical, horitzontal o de conglomerat.

Qualsevol fusió que pretengui aconseguir un poder monopolista i actuar contra l’interés públic serà prohibida. 

g) Monopoli artificial

Neix com a conseqüència del mandato gubernamental, contrariant els desitjos del consumidor.

Poden ser públics (estatals) o privats.

Se’ls crea per raons estratégiques.

h) Oligopoli Es un mercat que es troba en una posició intermitja

entre el que es coneix com a competència perfecta i el monopolio, en el que només existeix un fabricant o distribuidor.

Els productors tenen incentius per colaborar fixant els preus o repartint-se els segments del mercat, la qual cosa provoca una situació semblant a la del monopoli.

Exemple el mercat de petroli i el dels detergents.

i) Competència monopolística És dóna quan les empreses, per tal d’augmentar el

seu poder de mercat, disminueixen la substituibilitat del seu producte: el diferencien d’altres productes ja sigui pel disseny, pels complements o per tècniques publicitàries.

Exemple: La empresa General Motors té el monopoli dels automòbils Opel. El seu producte ha de competir amb altres productes que a la vegada estàn monopolitzats per altres empreses.

3. Preu i nivell de producció

a) Qué succeeix amb la quantitat del monopoli? El nivell de producció que maximitza els beneficis ve

donat per aquella quantitat que permet fixar el màxim preu posible.

Només es maximitzaràn els beneficis quan la producció es trobi en el nivell en el que l’ingrés marginal de l’empresa sigui igual al seu cost marginal. 

El monopoli ofereix una quantitat menor que la competència perfecta.

b) Qué succeeix amb el preu del monopoli? Quan en un mercat hi ha una única empresa, és

probable que l’empresa pugui fixar lliurement els seus preus.

El preu que cobra per unitat es deriva directament de la corba de demanda del mercat. Projecta la quantitat que ha decidit produir sobre la corba de demanda, determinant així el preu al que el mercat li comprarà tota la seva oferta.

El monopoli estableix un preu major que la competència perfecta.

c) Gràfic del monopoli

d) Resultat

El productor monopolista té una gran influència i control sobre el preu del bé, ja que aporta i controla la quantitat total que s’ofereix al mercat.

Al maximitzar el seu benefici particular, es sitúa en un nivell d’activitat inferior a aquell que maximitzaría el benefici global de la societat.

* Efecte d’un impost sobre la producció

Un impost pot afectar de forma diferent al monopolista i a la indústria competitiva.

En el monopoli el preu pot pujar de vegades en una quantitat superior a la de l’impost.

4. Discriminació de preus

a) Definició Vendre el producte a diferent preu en funció del tipus de

consumidor.

Es requereix que les classes de consumidors siguin identificables i separables.

Es tracta de vendre el producte a un preu més elevat a aquell tipus de consumidor que valori més el bé, i de vendre’l a un preu més baix a qui el valori menys.

La revenda ha de resultar difícil.

D’aquesta manera s’augmenta el benefici.

b) Tipus de discriminació Discriminació de primer grau o perfecta

El venedor fixa preus diferents per a cada consumidor i per a cada unitat comprada per cada un d’ells, extraient tot l’excedent del consumidor.

No es dóna en el món real.

La pèrdua irrecuperable amb aquest tipus de discriminació es cero, és a dir, desde el punt de vista de l’eficiència en la assignació, un monopoli que practica aquesta discriminació aconsegueix el mateix resultat que la competència perfecta.

b) Tipus de discriminacióDiscriminació de primer grau o perfecta

▪ El benefici del monopolista és l‘àrea ADF (sense discriminació sería l’àrea BCDE ).

▪ L’excedent del consumidor és 0(sense discriminació sería el triangle ABC).

b) Tipus de discriminació Discriminació de segon grau o preu no linial

El preu unitari varía amb la quantitat adquirida però no amb la identitat del consumidor.

b) Tipus de discriminació Discriminació de tercer grau o (espacial)

El venedor distingueix als consumidors en grups diferents, fixant un preu diferent per a cada grup.

c) Per qué dóna un benefici major? Si posa un preu fixe elevat, perdrà les vendes d’aquells

compradors potencials que valorin menys el producte;

Si el preu fixat es baix, perdrà els ingresos adicionals d’aquells compradors potencials que estiguèssin disposats a pagar més per el mateix bé.

Si el monopoli pugués discriminar en preu, aconseguiría incrementar el seu benefici;

Quant més perfectament pugui el monopoli discriminar preus, més s’aproximarà el seu nivell de producció al nivell de producció competitiu.

5. Costos socials i ineficiència del monopoli

a) Cost social El poder del monopoli implica que el preu es superior

al cost marginal, per tant, això provoca un empitjorament del benestar dels consumidors i una millora de les empreses.

També existeix una pèrdua d’eficiència quan l’empresa monopolística ha de dedicar recursos a mantenir la seva posició de poder, desalentant possibles competidors, aconseguir franquicia legal, sobornar algún funcionari…

El cost social que porta el monopoli mou als governs a actuar per tractar d’eliminar-los.

b) Pèrdua social del excedent del consumidor en el monopoli

En el monopoli, el preu és més alt i els consumidors compren menys, per tant, els consumidors perden una quantitat d’excedent representada pel rectangle.

El productor, en canvi, guanya excedent.

*

b) Pèrdua social del excedent del consumidor en el monopoli

Restant la pèrdua d’excedent del consumidor del increment del excedent del productor, veiem una pèrdua neta d’excedent, que és la pèrdua pèrdua irrecuperable d’eficiència provocada pel poder del irrecuperable d’eficiència provocada pel poder del monopolimonopoli.

Es produeix una ineficiència perqué la producció és menor que en condicions competitives, per tant, el cost d’aquesta és la pèrdua irrecuperable d’eficiència.

6. Límits al poder monopolista

a) Víes contra el poder monopolista Les lleis antimonopoli impedeixen que les empreses

acumulin excessiu poder de monopoli degut al seu cost social.

Contràriament al mercat competitiu, la regulació de preus pot eliminar la pèrdua irrecuperable d’eficiència provocada pel poder del monopoli.

Hi ha diferents vies que el govern utilitza per tractar d’eliminar el poder dels monopolis:a) Regular-losb) Nacionalitzant-los c) Eliminant-los

a) Víes contra el poder monopolista Regulant-los

Regulant les condicions en les que poden actuar els monopolis, d’aquesta manera l’Estat tracta de protegir al consumidor.

Exemple: fixant tarifes, exigint un nivell de qualitat de serveis

a) Víes contra el poder monopolista Nacionalitzant-los

D’aquesta manera l’Estat es qui gestiona el monopoli, en condicions més favorables per als consumidors.

a) Víes contra el poder monopolista Eliminant-los

Trencar la situació de monopoli:

▪ Permetre l’accés al mercat de nous competidors;

▪ Obligant a les empreses monopolístiques a realitzar desinversions per a disminuir el seu control del mercat;

▪ Fixant límits màxims de quota de mercat que una empresa pot controlar;

▪ Prohibint determinades operacions de concentració empresarial.

b) Beneficis del poder monopolista Alguns monopolis ofereixen també una sèrie

d’avantatges, difonen certs efectes socials beneficiosos, per la qual cosa, són consentits i, fins i tot, promocionats i protegits pels governs.

La protecció legal de la monopolització de patents industrials és una manera d’estimular l’investigació i el progrés tecnològic.

Molts cops, el que desde un punt de vista local és un mercat monopolista, pot ser, en realitat, altament competitiu a nivell internacional.

* Per tant…

L’Estat més que prohibir l’existència de monopolis, tractarà d’intervenir mitjançant reglamentacions que promoguin els seus efectes beneficiosos i contrarestant els perjudicials.

7. Comparació amb la competència perfecta

a) Competència perfectaDefinició

Es dóna quan les empreses manquen de poder per manipular el preu en le mercat (preu-acceptants), i es dona una maximització del benestar.

Situació ideal del mercat de béns i serveis, en els que la interacció d’oferta i demanda determina el preu.

a) Competència perfecta Condicions

Un mercat és perfectament competitiu quan:

▪ Hi ha molts productors i consumidors.▪ Les empreses venen un producte homogeni.▪ La tecnología està a l’abast de totes les empreses.▪ Les empreses i els consumidors tenen informació completa i gratuita, sobre els preus i quantitats ofertades dels béns.▪ No hi ha problemes d’entrada o sortida al mercat, com tampoc de revenda.

Aquestes condicions són molt estrictes i pocs mercats les compleixen totes.

b) Monopoli i lliure competència La principal diferència entre una empresa

monopolista i una empresa competitiva és:

▪ L’empresa monopolista té una major llibertat per ajustar tant el preu com la quantitat produïda en el seu intent de maximitzar beneficis, tot i que aquest control sobre el preu no és absolut.

▪ Per tant, quan una empresa es monopolitza, el preu de venda serà major i el nivell de producció inferior.

b) Monopoli i lliure competència Demanda que enfronta l’empresa i l’ingrés marginal

Competència perfecta Monopoli

b) Monopoli i lliure competència Determinació del nivell de producció:

Competència perfecta Monopoli

b) Monopoli i lliure competència Beneficis econòmics:

Competència perfecta Monopoli

b) Monopoli i lliure competència Eficiència:

Competència perfecta Monopoli

b) Monopoli i lliure competència

A l’incrementar la quantitat produïda:

Lliure competència

Monopoli

Preus constants decreixents

Ingressos mitjans

ConstantsIguals al preu

DecreixentsIguals al preu

Ingressos marginals

ConstantsIguals al preu

DecreixentsMenors al preu

b) Monopoli i lliure competència

En el punt d’equilibri:

Lliure competència

Monopoli

Costos marginals = Ingressos mitjos = Ingressos Marginals

Costos mitjos = Preu Menors al preuBeneficis Normals Extraordinaris

Quantitat produïda

Màxima eficiència Inferior

Preu Màxima eficiència Superior

8. Exemple d’un monopoli

Telefónica Nacional de España

a) TelefónicaHistòria

En 1924, neix la companyía telefónica Nacional de España per unificar les diferents reds de telefonía que fins aleshores governaven a Espanya.

Però no va ser fins 1945 quan el Govern nacionalitza Telefónica adquirint les accions en poder de ITT i comença a operar com a monopoli estatal.

Desde llavors, el mercat de telecomunicacions s’ha desenvolupat molt. Desenvolupament marcat per la liberalització, l’imparable creixement de la telefonía mòbil, la irrupció d’Internet i, últimament, la veu sobre IP.

a) TelefónicaLiberalització

L’any 1994 Telefónica va rebre el primer 'avis' amb la liberalització de la telefonía mòbil, que es materialitza un any després amb la concessió de la licència GSM a Airtel Móviles (Vodafone), que comença a oferir servicios de telefonía mòbil en octubre de 1995.

A la vegada, Retevisión (Auna) aconsegueix l’any 1996 la licencia de segon operador de telefonía bàsica.

La Comisió Europea sol·licita al Govern espanyol la liberalització del sector de les comunicacions a partir de gener de 1998 i que s’otorguin les licencies als nous operadors.

L’1 de gener de 2001 es completa la liberalització de les telecomunicacions. Telefónica perd el monopoli d’un dels seus principals negocis: les trucades locals.

Ha de facilitar l’accés dels seus competidors al bucle local. A canvi, les operadores pagaràn un lloguer fixat pel Govern.

Aquestes noves empreses comencen desde cero contra Telefónica, que entra en al mercat lliure amb tots els clients i totes les infraestructures. Han d’invertir en reds o llogar-les al ex monopoli, junt a altres lastres com els prefixos que han d’utilizar els seus clients per utilitzar els seus serveis.

a) TelefónicaFi del monopoli

a) TelefónicaCompetència desigual

Mentre que en la telefonía mòbil existeix una competència "real", la liberalització de la telefonía fixa no ha complert totes les seves expectatives, lastrada per la inercia del fort monopoli.

Telefónica manté prop d’un 80% del mercat i només sobreviuen una decena de les més de 50 companyíes que van surgir per competir amb ella a l’àmbit nacional.

La telefonía fixa no ha crescut com s’esperava.

La situació segueix fortament marcada per la dependència de la red Telefónica.

9. Resum i conclusions

a) Resum Amb el monopoli hi ha un únic productor i l’entrada al mercat

d’altres proveïdors està bloquejat.

Un monopoli reconeix que la quantitat que ven influeix en el preu que rep per la seva producció. L’empresa es fixadora de preus.

Un monopolista produeix menys que una industria competitiva amb els mateixos costos. De fet, un monopolista produeix una quantitat massa petita, en el sentit de que l’excedent total augmentarà si l’empresa tinguesi que pujar la producció.

Un monopolista fixarà un preu més elevat que en competència perfecta.

a) Resum Un monopoli pot ser capaç d’obtenir més beneficis

practicant la discriminació de preus, és a dir, cobrant preus diferents a les diferents classes de compradors, sempre que pugui identificar als grups de consumidors amb diferent disposició a pagar.

El monopoli en relació amb la competencia perfecta, implica una pèrdua d’excedent del consumidor per als demandants. Es un senyal d’ineficiència de Pareto.

Els governs sovint opten per regular els monopolis naturals. El tipus de mecanismes reguladors adoptats poden influir en la conducta de l’empresa regulada

b) Conclusions

Tot i que en l’economía de molts països hi ha exemples de mercats que són sumament competitius o monopolístics, els mercats de la majoría de béns i serveis es situen en algún punt intermig entre aquests dos extrems.