ELS CINC REGNES - blocs.xtec.cat .BIOLOGIA 1: tema 2 . ELS CINC REGNES resum te²ric. REGNE DE LES

  • View
    229

  • Download
    0

Embed Size (px)

Text of ELS CINC REGNES - blocs.xtec.cat .BIOLOGIA 1: tema 2 . ELS CINC REGNES resum te²ric. REGNE DE...

BIOLOGIA 1: tema 2 ELS CINC REGNES resum teric

ELS CINC REGNES

Comclassificarlavida?

Al llarg dels temps, els ssers vius shan anat adaptant al seu entorn, fet que ha generat multitud de formes diferents que formen la mera-vellosa diversitat que el planeta Terra encara ens ofereix avui i que ho seguir fent si en tenim cura.

Les adaptacions solen ser processos llargs que condueixen a levoluciilaformacidediferentsespcies.Avuidia,elscientficsnhancatalogadesfinsamsde3.000.000. I,ams,encaraenqueden moltes per descobrir.

Desprs de parlar dels ssers vius en el captol anterior, heu pogut comprovar que tots tenen un origen com i que, per tant, compar-teixen vries caracterstiques: tots estan formats per cllules i fan les tres funcions vitals de nutrici, relaci i reproducci.

Com heu vist, a partir duna cllula es pot formar un sser viu. Es diu que la cllula s la unitat mnima que pot formar vida.

Els ssers vius poden arribar a ser molt complexes segons el nivell dorganitzaci que adoptin. s a partir daquest punt que Carl von Linn, lany1753,vaproposarunaclassificacidelsssersviussegonselsseustretscomuns,ivaposarnomicognomamoltesespcies.Apartir daleshores,altrescientficshananatmillorantlaclassificacidelsssersviusfinsaformarunaclassificacien5gransgrups,elsfamososCINCREGNES.

LARBRE DE LA VIDA: ARBRE FILOGENTICSi juguem al joc de les diferncies i agrupem aquells ssers vius mssemblantsentresi,podemclassificar-losen5gransgrups:elscinc regnes. Tanmateix, si representem els 5 regnes segons el seu parentesc i el seu origen com (com una mena darbre de famlia) ensapareixunarbreenormequeanomenemarbrefilogentic.

1

BIOLOGIA 1: tema 2 ELS CINC REGNES resum teric

Onestellmitdelavida?

ELS VIRUSCom ja sha comentat, les condicions per ser sser viu estan ben clares. Doncs b, tenim un cas molt especial que no entra dins daquestaclassificaci, jaque,persimateixos,nopoden fer lestres funcions vitals i no estan formats per cllules. Aquests sn els virus.

Els virus necessiten cllules per poder fer les seves funcions vitals, i s per aix que nataquen daltres i causen malalties, sn parsits.

Els virus sn molt petits, medeixen al voltant de 100 nm, una dcima part dun bacteri. Per tant, els hem dobservar a travs del micros-copi electrnic.

Tamb presenten cids nucleics: DNA o RNA, que contenen la infor-maci gentica, necessria per infectar cllules i reproduir-se.

El cicle vital dunvirusconsisteixaarribar finsaunaclluladeforma passiva, a travs de la sang, laigua, laire, etc. i infectar-la un cop suneix a la seva membrana, injectant-li el seu material gentic.

Un cop dins, el DNA o RNA vric es comena a duplicar i forma nousvirus.Iaixescomencenareproduir.Com a conseqncia, la cllula normalment mor o queda molt debilitada. Per aix produeixen malalties!

MALALTIES CAUSADES PER VIRUSLa malaltia ms habitual causada pels virus sn els refredats comuns. Per tamb sn els responsables del xarampi, la rubola, lavaricella,larbia,laSIDAimoltesdaltres.

Com que sn molt petits i es posen dins les cllules, s molt difcil combatrels, i els frmacs davui dia gaireb no els afecten, sin que noms alleugen els smptomes que provoquen, com ara les febres altes.Elmtodemseficapercombatrelssnlesvacunes!

Les vacunes sn injeccions de virus inactius (que no us poden fer mal) per fer que el vostre sistema immunitari produeixi defenses i sen recordi quan el cos quedi infectat pels virus actius (els que fan mal) i els destrueixi abans que puguin entrar a les vostres cllules.

2

BIOLOGIA 1: tema 2 ELS CINC REGNES resum teric

REGNE DE LES MONERES: ELS BACTERIS

Els bacteris sn els primers ssers vius que van poblar la Terra, s a dir, els ms vells que coneixem! De fet, tots els que coneixem actualment provenen, per evoluci al llarg de molts i molts anys, daquests ssers vius tan diminuts.

Ams,sntanfortsquepodenviureenprcticamentqualsevolindret de la Terra, fins i tot en les pitjors condicions ambientals,com per exemple en rees amb temperatures extremes o en grans profunditats oceniques.

PARTS BSIQUES DELS BACTERISEls bacteris sn molt senzills, estan formats per 5 parts principals, fes clic als cartells per saber-ne ms de cadascuna:

Regi nuclear o fals nucli: s la zona que cont el material gentic i hereditari del bacteri, s a dir, el DNA, en forma danell. No hi ha una separaci clara amb el citoplasma; no est delimitat per una membrana nuclear com en els altres ssers vius.

Membrana cellular: s semblant a la membrana de les cllules eucariotes.

Citoplasma : s la part aquosa que omple el bacteri i que li dna volum. s el lloc on es produeixen totes les reaccions qumiques necessries.

Paret bacteriana: s lestructura ms o menys rgida que ofereix protecci al bacteri. De vegades suporta flagels senzills queserveixen per al desplaament.

Ribosoma : sn ms petits que els de les cllules eucariotes, per fan la mateixa funci: fabricar protenes.

3

BIOLOGIA 1: tema 2 ELS CINC REGNES resum teric

Tots els bacteris sn procariotes unicellulars. Com sabeu pel captol 1 daquest llibre, aix vol dir que no presenten nucli i que estan formats per una sola cllula que realitza totes les funcions vitals.

Encara que normalment sn molt i molt petits, 1 m, alguns dells poden arribar a mesurar 1.000 cops aquesta mida: 1 mm!

Sn de formes molt variables: des desferes (cocs) i bastonets (bacils), que es poden agrupar en diferents colnies, a corbats (vibris), ondulats (espirils), etc.

LA NUTRICI DELS BACTERISLa majoria de bacteris sn hetertrofs i, per tant, salimenten de la matria orgnica que fabriquen altres ssers vius. Tanmateix, podeu trobar bacteris auttrofs que fan la fotosntesi, com ara els cianobacteris, que fabriquen la matria orgnica a partir de loxigen i la llum com les plantes, o daltres bacteris que fan la nutrici auttrofa quimiosinttica.

Bacteris auttrofs: els cianobacterisEs creu que els cianobacteris van originar loxigen atmosfric fa uns 2.000 milions danys, i que van ser els primers ssers vius fotosinttics que van aparixer a la Terra.A ms, sn ssers que fa molt temps que habiten la Terra, ja que shihantrobatevidnciesfssilsdecianobacterisdefinsa3milionsdanys dantiguitat, els anomenats estromatlits.

Els cianobacteris poden tenir colors molt diferents, ja que tots sn auttrofs fotosinttics, i per captar la llum del sol utilitzen diferents tipus de pigments: verds (la famosa clorofilla), marrons, blaus,grocs, negres i vermells. Per exemple, la mar Roja rep aquest nom perqu els cianobacteris que la conformen utilitzen un pigment vermell.

4

BIOLOGIA 1: tema 2 ELS CINC REGNES resum teric

Bacteris hetertrofsDins els bacteris hetertrofs distingim diferents tipus de bacteris:Bacteris simbitics: viuen dins altres ssers vius, per no sn perjudicials, sin al contrari, els beneficien. En sn un exempleels bacteris que viuen al tub intestinal dels mamfers que ajuden a lelaboraci de la femta.

Bacteris descomponedors: sn molt importants, ja que permeten eliminar els residus descomponent les restes i els cadvers daltres ssers vius. Per tant, en retornen al sl la matria inorgnica, que pot ser agafada altre cop pels auttrofs.

Bacteris parsits: provoquen moltes malalties, tant en animals com en plantes. En els humans provoquen la tuberculosi, el clera, la pneumnia, el ttanus Us sona lltima malaltia? El bacteri causant, com el seu nom indica, s el Clostridium tetani.

BACTERIS I HUMANSMalalties causades per bacterisUna de les malalties que causen els bacteris s el ttanus, i el seu agent sanomenaClostridiumtetani.

El que fa s produir una toxina que afecta el nostre sistema nervis, fent que els msculs es posin rgids i que es tinguin espasmes musculars.Ams, pot causar febre i dificultat per empassar elsaliments.

La toxina s una substncia txica produda per un organisme animal, vegetal o bacteri.

Si us infecteu de Clostridium tetani, heu de netejar b la ferida i deixar-la destapada, perqu aquest bacteri mor en contacte amb loxigen. El ms recomanable per evitar el ttanus s vigilar molt amb els objectes oxidats que us poden punxar i vacunar-vos (la vacuna sha danar recordant cada 10 anys).

No entrarem ms en detall sobre les malalties que poden provocar els bacteris, ja que, com hem dit abans, en produeixen moltes, com ara la tuberculosi, la febre tifoide, la legionella, la pneumnia o el clera.Anemaveureelsbeneficisqueaportenalshumans.

BeneficisdelsbacterisInvestigacions cientfiquesEls bacteris han esdevingut una de les eines ms utilitzades en enginyeria gentica, sobretot lespcie anomenada Escherichiacoli, un bacteri intestinal.

5

BIOLOGIA 1: tema 2 ELS CINC REGNES resum teric

Simbiosi El vostre cos cont moltssims bacteris que us resulten benefi-ciosos i sense els quals no podreu viure. En teniu sobre la pell, protegint-vos dagents patgens, i en el tracte digestiu, des de la boca a lintest, on contribueixen a la digesti dels aliments i a la formaci de les femtes. A ms, eviten que shi installin altres orga-nismes patgens.

AlimentaciA ms, alguns bacteris i altres organismes, com ara els fongs, parti-cipen en la fabricaci del pa, la cervesa i el vi.

ClassificacidelsbacterisElsbacterisespodenclassificarsegonslasevacomposiciqumica,el lloc on viuen, el material gent, etc.

Tot cercant les semblances i les diferncies entre aquests factors, sha arribat a la conclusi que podem dividir els bacteris en dos grans grups:

Arqueobacteris :El seu nom sexplica per qu es pensa que sn els ms antics i els primers que van poblar la Terra. Es troben en molts ambients inhspits, com llacs daigua salada, fonts hidrotermals amb laigua bullint (com es veu a la imatge de fons), en llocs sense oxigen i on, a simple vista,