Encarregat per Equip de dinamització - nouateneu.cat Procés... · AGRAIMENTS L’equip dinamitzador del procés #NouAteneu vol posar en valor i agrair el paper de diversos actors

Encarregat per Equip de dinamització

AGRAIMENTS

L’equip dinamitzador del procés #NouAteneu vol posar en valor i agrair el paper de diversos actors que hanfacilitat el bon desenvolupament de les activitats que han tingut lloc durant el procés.

Gràcies a l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat i a l’Associació Amics de l’Ateneu per confiar en la nostrafeina i experiència.

Gràcies i l’enhorabona a tots els participants per la feina feta durant les sessions programades.

Al David i la Berta per les gràfiques.

Gràcies a l’Alba, la Laia, el Javi, el Sergio, la Leti, la Mònica, la Clara...per l’acompanyament al llarg delstallers. Al Vicente i al Cysco per les paelles i les carns a la brasa.

Al Departament de Participació Ciutadana i Proximitat, especialment a l’Antoni Xavier Fernàndez, al “Guti” ila Manuela Herrera. A l’Òscar Muñoz del departament de Cultura, i al Juan Antonio Tamayo, tercer tinentd’alcalde titular de l’Àrea de Territori i Ciutadania.

Gràcies a l’Ale i al Sergio de la cooperativa WWB per la programació de l’eina web.

Gràcies al Natxo Medina per la realització del vídeo d’animació per donar a conèixer el procés participatiu.

A l’Anna Ortega i la Marina Porta per haver-nos cedit informació elaborada durant el seu Treball Final deCarrera d’arquitectura tècnica. “Rehabilitació de l’Ateneu Santboià i Canvi d’ús de la sala de ball d’hivern”.

Gràcies al Consell de Dones, al Xavier Pérez, l’Esplai Greska, i a l’Agrupament Escolta i Guia Sant Ramonpel temps que ens van dedicar durant les entrevistes.

A l’Oriol Barba de l’Associació Cultural Casa Orlandai (ACCO), al Lluís Vives de l’Ateneu Popular de NouBarris, a l’Oier Plaza d’Astra Gernika i a Fernando Carrera del Nodo, per haver-nos il·lustrat i animat amb elsseus projectes de gestió ciutadana.

El llistat potser es queda curt i no voldríem que ningú es sentís exclòs, de manera que gràcies a tots, sensevosaltres no hagués estat possible.

Índex del document

1. Introducció: el què, perquè i com del procés participatiu

2. Marc conceptual 2.1. Context

a) Situació

b) Antecedents

c) Diagrama d’actors del procés

2.2. Objectius 2.3. Metodologia

a) Plantejament metodològic

b) Tècniques utilitzades

c) Fases del procés

3. Desenvolupament del procés 3.1. Cronologia de les activitats del procés Nou Ateneu 3.2. Enumeració i explicació de les fases del procés en blocs

a) FASE 1

b) FASE 2

c) FASE 3

3.3. Anàlisi de la participació

4. Conclusions 4.1. Imaginari consensuat de l'Ateneu Santboià 4.2. Consideracions sobre el procés desenvolupat

a) Èxit limitat a l’hora d’aconseguir que s'involucressin cares noves

b) No aconseguir mobilitzar mitjans de comunicació més potents. Poca difusió

c) Aspectes millorables en el treball a tres bandes

d) Resultats de continuïtat amb el procés anterior

e) Prou participació per a ser plural i divers

f) Participants motivats amb la idea de autogestió i cooperació i en el futur del ‘Ateneu

g) Àmbit acadèmic a fer d'observadors

h) Veïns presència en el dia de portes obertes i molta afluència de ciutadans

i) Evidència que l’Ateneu és un punt d’atracció ciutadana. Diferents perfils d’usuaris

j) Un procés amb un debat de bon nivell

k) Transparència, devolució permanent dels resultats via web i mail

Nou Ateneu. Projecte de definició participativa del futur equipament santboià 1

4.3. Bones pràctiques i recomanacions de continuïtat a) Esborrany de Full de Ruta

b) Intervenció per fases segons prioritats

c) Definició del grup de treball. Estratègia participada

d) Augmentar la informació i difusió per a la fase de continuïtat

5. Una mirada de Futur

ANNEXOS DIGITALSAnnex 1. Documentació gràficaAnnex 2. Documentació dels TallersAnnex 3. Resums gràficsAnnex 4. Recull de comentaris a l'eina webAnnex 5. Presentació del taller de validacióAnnex 6. Recull de premsaAnnex 7. Estudis i documents referents a l'AteneuAnnex 8. Informació sobre altres equipaments de gestió ciutadana


1. Introducció: el què, perquè i com del procés participatiu

Es tracta d'una situació de treball que s'estén durant aproximadament sis mesos, oberta a tothom, en la

qual s'analitzen i debaten una gran varietat de qüestions sobre usos, millora dels espais i formes de gestió

del Ateneu Santboià.

Perquè?Malgrat que en els últims anys s'han succeït diverses propostes per a la recuperació i activació de

l'equipament, totes han acabat xocant amb una realitat complexa i fins a cert punt polaritzada. D'una

banda les propostes institucionals no han trobat un gran acolliment per part de l'opinió pública local, i per

una altra les propostes de les entitats que han treballat per una recuperació autogestionària del Ateneu

s'han vist limitades per la falta de finançament, els problemes amb el veïnat i certes mancances a l'hora de

comunicar les seves intencions a la resta de teixit social santboià.

És en aquest context que es planteja un procés participatiu en el que uns professionals externs dinamitzin

un desenvolupament de treball col·lectiu. Un procés que sigui sostingut en el temps, estructurat en els

seus components i que integri el màxim d�agents possibles. En aquestes condicions es produiria una

proposta amb prou fonament per a establir una estratègia validada i amb projecció a curt, mitjà i llarg

termini.

Des de l�equip dinamitzador s'ha entès la situació de partida d'aquest procés com una gran oportunitat per

a la Vila de Sant Boi. Això ho pensem per l'oportunitat urbana que en si mateix suposa l'equipament de

l'Ateneu, per la seva dimensió i per la seva història, però també perquè creiem que és molt saludable per a

una ciutat que diferents agents socials empenyin amb un objectiu comú, encara que sigui des de posicions

diverses i fins i tot de vegades conflictives, mitjançant el debat i el treball conjunt, i que això esdevingui en

un clima de horitzontalitat i de respecte mutu.

Com?No s'ha partit de zero, hi ha molta feina feta fins al moment, que s'ha revisat i tingut en compte, com per

exemple el Pla d�Usos que es va fer de forma participativa l�any 2010, els estudis estructurals de la sala de

ball i el bingo i també ens hem fixat en exemples comparables al cas de l�Ateneu. Casos en els que la

recuperació col·laborativa d'espais col·lectius han tingut com a conseqüència una millora en la cohesió

social entre els diversos agents implicats, a més d�una bona relació entre recursos emprats en cada cas i

resultats obtinguts, tant a nivell espacial-constructiu com a nivell programàtic.


A partir d�aquí s'ha dissenyat un procediment, s'ha aixecat uns canals de comunicació i s'ha programat

una varietat d�activitats obertes que s�expliquen en els següents punts d�aquest informe. Els eixos que

hem adoptat per a estructurar el procés han sigut: Usos, Espais i Gestió. A part d�aquests eixos principals

hi ha alguns aspectes que han creuat transversalment tot el procediment, com son la memòria històrica i la

oportunitat de millora urbana que en si mateix representa l�Ateneu, tant a nivell de xarxa d�espais socials i

culturals com a nivell d�espai públic.


2. Marc conceptual 2.1. Context

a) Situació

L'edifici de l'Ateneu santboià es troba situat al Nucli Antic de la vila. L'Ateneu queda inserit dins una trama

urbana antiga que confereix a l'àmbit un aire de poble. El Nucli Antic es troba en una de les àrees més

actives de la vila i és important destacar l'alta concentració de recursos i equipaments d'àmbit cultural a la

zona, la proximitat amb el riu Llobregat i la bona comunicació amb les xarxes de transports.

La parcel·la on es troba construït

l'Ateneu queda delimitada per

l'Avinguda Maria Girona, el

passatge d'Escanilla, les Termes

Romanes, i una munió d�habitatges

privats. La forma irregular de la

parcel·la compren una superfície de

7.455m2 en la que hi ha construïts

un total de 7.356m2 repartits en

edificacions diverses.

Conjunt edificat de l'Ateneu Santboià a vista d'ocell

Parcel·la urbana de l'Ateneu Santboià


b) Antecedents

Situem el context actual de l�Ateneu el 2010 a partir que l�Ajuntament de Sant Boi compra la finca de

l�Ateneu. Es culmina d�aquesta manera el difícil procés iniciat tretze anys enrere amb la subhasta de la

finca, la compra per part d�una constructora i la posterior mobilització popular per demanar-ne la

recuperació.

S�inicia aleshores el primer pas dels compromisos adoptats en la declaració institucional al Ple municipal:

La definició d�un Pla d�Usos, creant una comissió ciutadana per debatre i elaborar-lo. Aquesta comissió

estava formada per una representació d�entitats i institucions vinculades a la història de l�Ateneu Santboià,

al moment actual del teixit sociocultural local i per representants de l�Ajuntament de Sant Boi de Llobregat,

la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.

Es redacta el document Pla d'Usos de l'Ateneu Santboià. Document de conclusions de la comissió

ciutadana on els criteris, valors i desitjos plasmats en les conclusions fan èmfasi en:

Document de conclusions de la comissió ciutadana (2010)Caràcter públic de l'edifici. - Lligat a la ciutat i alhora com a referent comarcal

- Es tracta d'un lloc de trobada de la ciutadania, ja no es concep com a espai per a socis. La programació i gestió de les activitats i l'espai introduiria la implicació ciutadana.

Emplaçament - Caldria adequar el planejament urbanístic al projecte i hi hauria la possibilitat d'una reordenació urbana.

Valor històric i simbòlic - Fent èmfasi en usos culturals i activitats que es realitzaven anteriorment.

Innovador, complementarid'altres equipaments iespecialitzat

- Ús de noves tecnologies i noves vies de transmissió per a continguts culturals. Es recomana l'especialització en una disciplina cultural que exerceixi com a motor i referent.

Ús noves vies per a latransmissió cultural

- Es recomana l'especialització en una disciplina cultural que exerceixi com a motor i referent.

Usos - Culturals

Espais - Flexibles i polivalents - Donar oportunitat al sorgiment de noves oportunitats

Econòmicamentsostenible, segur iaccessible

- Gradualitat de la construcció i sostenibilitat econòmica del manteniment i l es activitats. - Oportunitat de connexió diferents espais públics de l'entorn.


Els objectius de la programació i els espais que es van consensuar, han de respondre als punts següents:

Formació

Producció

Exhibició

Dinamització

Participació

Sostenibilitat

Les necessitats d'espai i activitats consensuades van ser:

Sala de teatre Sala Polivalent CafetaA la italiana

600-800 persones

Concerts ball i espectacles + bar

1000 persones

Amb terrassa

Espai social de trobada

Espai exterior Locals d'assaig/Enregistrament Espai exposicionsTancat si no activitat

Escenari + ball + bar

Diferents disciplines

Incorporació noves tecnologies

Didàctic

Espai entitats i creadors Espais de formació AparcamentNo hotel d'entitats

Residències artístiques

Polivalència

Formació continuada

Aparcament FGC ampliat

No subterrani

A partir d�aquest punt, el següents passos del compromís establert proposava un concurs d�idees i

planejament urbanístic i fer-hi excavacions a les zones d�expectativa arqueològica.

Paral·lelament a aquest procés, l�assemblea d�Amics de l�Ateneu Santboià, entitat gestora de l�equipament

social autogestionat, veu clara la necessitat d�adaptar-se als canvis i comença a establir canals de

comunicació amb altres entitats i amb l�Ajuntament. Així mateix, entra a formar part de xarxes de cultures

independents, com la xarxa europea Trans Europe Halles1, a ser membre fundacional de l�estatal Red

Trans Ibérica i posteriorment a ser membres de la xarxa internacional, Arquitecturas Colectivas (AA.CC).

A finals del 2013 l�Ajuntament anuncia que durant l�any següent s�enderrocarà el teatre de l�Ateneu. Això

dóna lloc a la campanya �Salvem l�Ateneu Santboià: no a l�enderroc del teatre�. La intencionalitat de la

campanya portava implícita una doble intencionalitat. D'una banda aturar l�enderroc del teatre per construir

una plaça i per altra banda, assolir el compromís de l'Ajuntament per a vetllar per la protecció i

rehabilitació dels espais de l�Ateneu Santboià amb l'objectiu final de convertir-lo en un equipament cultural

i social de referència, gestionat per la ciutadania.

1 http://rpstccat.ateneusantboia.net


Es feia una proposta que es pot resumir en els punts següents:

No a l�enderroc del teatre de l�Ateneu Santboià.

Protecció del nostre patrimoni. Preservació i protecció dels espais del complex per evitar

desperfectes en l�estructura per inclemències del temps i actes vandàlics.

Rehabilitació progressiva i sostenible. Recuperació per fases dels diferents espais, començant

pels més fàcils de recuperar i acabant amb la inversió més gran: 1) Bingo, 2) Sala de Ball, 3)

Teatre.

Ateneu Santboià cultural i social. Els espais de l�Ateneu Santboià s�han de destinar a un ús

cultural i social, no volem una plaça.

Gestió ciutadana de la cultura com a fórmula de participació directa en la construcció de la vida

cultural i social de la ciutat.

Després de diverses converses amb l�Ajuntament es decideix convocar un procés participatiu obert a tota

la ciutadania amb el suport dels col·lectius Straddle3 i LaCol que faran de dinamitzadors.

Es partia d�un context de desconfiança entre tots els grups implicats, tot i que amb una voluntat de superar

aquesta desconfiança per gran part. En especial podem distingir l�Ajuntament, les persones que fan ús de

l�Ateneu Santboià, el veïnat de primera línia i la resta de ciutadania, que podem diferenciar entre la

implicada i la no implicada. Per això es va fer èmfasi en dotar el procés com un �espai neutral�, pertanyent

a tota la ciutadania. Tot i aquest esforç ens consta que gent no s�ha acostat a les activitats per veure-ho

com un projecte �de l�Ajuntament� o bé com un �dels Amics de l�Ateneu�.

També cal destacar que l�Ateneu Santboià ha estat objecte en els darrers anys de diversos estudis i

propostes programàtiques, fet que generava desconfiança de la validesa dels resultats d�aquest procés.

En especial molts dels participants tenien present el procés obert del 2010. El projecte actual ha utilitzat

les conclusions del procés anterior com a base sobre la qual hem definit més en detall les activitats que es

proposaven, i em incorporat els debats sobre la gestió i la definició dels espais, que no s�havien abordat

en els processos anteriors.

c) Diagrama d’actors del procés

El procés desenvolupat durant els darrers mesos ha acollit un total de 165 assistències durant els tallers

participatius, una seixantena d'assistents als cinefòrums i diversos centenars de veïns durant les jornades

de portes obertes. Degut al nombre de participants, cal pensar que no tots els actors han tingut el mateix

grau d�implicació, ni proximitat durant el procés.

A continuació s'ha elaborat un diagrama que reflecteix els participants del procés i el seu grau de

proximitat en el dia a dia de l'Ateneu santboià. Es tracta d'un gràfic circular de tres corones concèntriques.


Al centre del gràfic trobem el protagonista del projecte, l'Ateneu. Tot orbita al seu voltant. La corona més

pròxima a l'Ateneu inclou aquelles entitats participants del procés Nou Ateneu i que, a més a més,

desenvolupen activitats de manera regular dins els límits de l'Ateneu. La corona intermèdia esta

conformada per diverses entitats i veïns que actualment no desenvolupen activitats a l'Ateneu. Malgrat no

realitzar activitats a l'ateneu, en són usuàries i han format part activa del procés participatiu. Finalment, la

corona exterior acull als diversos col·lectius que durant el procés han format part e l'equip dinamitzador, o

bé han facilitat l'elaboració d'algun projecte a curt termini.

Diagrama d'actors implicats al llarg del procés


2.2. ObjectiusL'objectiu principal del projecte és la definició participativa de l'Ateneu Santboià.

Objectius específicsDonar a conèixer la situació actual de l�Ateneu a la ciutadania.

Incloure el màxim de persones possible, atenent específicament a aquelles que han mostrat

interès o preocupació, o bé ja han participat o promogut activitats a l�Ateneu, i a la vegada

fomentant la implicació dels sectors que fins ara no han mostrat interès en el tema (entitats i

veïnat d'altres parts de la vila, ja que s'entén que l'equipament vol tenir vocació de ciutat).

Revisar i actualitzar el Pla d�usos redactat l�any 2010.

Realitzar una anàlisi dels espais existents i de la seva necessitat de transformació per tal d�acollir

els usos proposats.

Explorar diferents formes possibles de gestió i començar a determinar la més adient per a la nova

fase de l�Ateneu.

Produir una proposta amb prou fonament per a establir una estratègia validada i amb projecció a

curt, mitjà i llarg termini.

Establir un grup capaç de fer un seguiment del procés de reforma i prou apoderat per mantenir

una representació veïnal en els mecanismes de decisió posteriors al procés.

2.3. Metodologia a) Plantejament metodològic

El procés per definir com ha de ser el futur Ateneu Santboià s�ha desenvolupat seguint una metodologia

participativa. El projecte s�ha obert a tota la ciutadania que ha volgut participar, amb el màxim de canals

possibles. Tot i que partim d�un procés delimitat, la seva definició i estructura han estat flexibles per tal

d�incorporar aquelles necessitats que es detectessin durant el transcurs del mateix. Els trets bàsics del

projecte han estat:

L�empoderament de la ciutadania, posant a disposició pública el màxim d�informació possible i

fent-ho, a més a més, de manera comprensible per a les persones no enteses.

L�obertura del projecte a persones i col·lectius no implicats fins ara en l�Ateneu Santboià.

La vinculació dels resultats, donant credibilitat i sentit al procés.

b) Tècniques utilitzades

EntrevistesLa primera aproximació als temes de treball s�ha dut a terme a través de tres entrevistes

semiestructurades. Aquestes van servir per ampliar els punts de vista més enllà dels ja coneguts

(Ajuntament i Amics de l�Ateneu Santboià) i aconseguir informació per preparar els debats.


TallersEls tallers es van plantejar com a peça central del procés. Han estat els espais principals

d�empoderament, de debat i de presa de decisions col·lectives. Es va decidir realitzar-los en diferents

casals de barri, com a forma de demostrar que era un debat de ciutat i no únicament del barri centre.

Aquesta decisió però va comportar un descens en la participació.

Segon taller d'usos desenvolupat a l'Ateneu Segon taller de gestió desenvolupat a l'Ateneu

Portes obertesUn dels grans temes de debat era l�estat de conservació dels edificis. A aquest fet cal sumar-hi el

desconeixement que molta gent té d�alguns espais, que no han tingut un ús públic en els darrers anys. És

per això que es va programar una jornada de portes obertes, coincidint amb la festivitat de la Capvuitada.

Aquesta activitat va ser un èxit, aplegant centenars de persones i demostrant l�interès i la voluntat de

recuperar l�Ateneu com a símbol de la vila.

Dos instants de les jornades de portes obertes

Activitats d’empoderamentS�han programat activitats específiques per aquells temes que es creia que calia un empoderament

especial. Així el procés va començar amb un cinefòrum sobre participació, per poder debatre sobre el

procés en si (importància de la participació, validesa, vinculació,...). També en el moment de parlar de

gestió diverses entitats amb reconeguda experiència van ser convidades a compartir els seus

coneixements.


Eines digitalsS�ha fet un ús intensiu de diferents mitjans digitals amb la voluntat d�ampliar les formes de participació i

per augmentar la difusió de les activitats. S�ha creat una web pròpia, http://nouateneu.cat on tot el material

generat durant el procés ha estat disponible després de cada activitat. En el mateix espai web s�ha

habilitat un espai per a la recollida de propostes on poder realitzar aportacions de les diferents temàtiques

de treball en qualsevol moment. També s�ha intentat difondre el debat a través del Twitter i el Facebook

amb la etiqueta #NouAteneu. Cal destacar que les fotografies històriques i de l�estat actual van generar

molts comentaris i una gran resposta al Facebook.

A més a més, els participants que han donat el seu consentiment han rebut un retorn de cada activitat a

través de correu electrònic.


Material gràfic de treballS�ha fet un especial èmfasi en la documentació gràfica per a realitzar els tallers i la generada a partir dels

debats i treball. Per una banda, les dinàmiques pensades per als tallers es recolzaven en documents de

treball gràfics com ara plànols, maquetes, organigrames o peces escalades a mode de trencaclosques.

Sempre que s�ha pogut s�ha intentat que els propis tallers generessin documents gràfics que després

ajudessin a facilitar la comprensió dels resultats. Per altra banda s�ha treballat amb el dibuix com a eina de

traspàs de coneixement. S�han fet relatogrames de les diferents sessions que posteriorment s�han penjat a

la web i durant les planaries finals de cada taller s�han general uns panells amb esquemes i gràfics dels

resultats.

c) Fases del procés

Fase 1Abans de realitzar cap treball de camp es va estudiar tota la informació rellevant, pas necessari per a

definir el projecte de la forma més acurada possible. També es va començar a preparar el material.

En aquesta primera fase es van realitzar les entrevistes per obtenir informació prèvia per definir la fase 2 i

Involucrar als agents clau del procés.

Fase 2El moment d�obertura per recollir totes les opinions en els diversos temes, generar debat, buscar acords o

descartar propostes.

Fase 3Tancament del procés per consensuar els resultats finals, validant els resultats anteriors, i realitzar un

retorn a les persones participants i la ciutadania en general, com a acte de transparència.

Diagrama de fases del procés Nou Ateneu


3. Desenvolupament del procés 3.1. Cronologia de les activitats del procés Nou Ateneu

30 novembre Assemblea general de la plataforma Salvem l�Ateneu a l�Ateneu Santboià.

12 desembre Reunió amb l�Alcalde Jaume Bosch, la Junta de Govern i els Amics de l�Ateneu

Santboià (AAS) a l'Ajuntament. Exposició de la campanya #SalvemAteneu i proposta de

procés participatiu.

8 gener Reunió amb Amics de l'Ateneu Santboià a LaCol. Desenvolupament del projecte.

10 gener Reunió amb el regidor Titular de l�Àrea de Territori i Ciutadania, Juan Antonio Tamayo

a LaCol. Definició del projecte.

14 gener Reunió amb AAS a Sant Boi. Proposta d�incorporar el debat de la gestió en el procés.

28 gener Enviem el projecte al Juan Antonio Tamayo.

3 febrer Visita de membres de l�Ajuntament de Sant boi al recinte de Can Batlló

12 febrer Reunió amb AAS a Sant Boi. S'acorda que es convocarà als signants del manifest per

informar-los de l'estat de la qüestió i fer-los partícips del procés.

10 març Reunió amb l�Alcalde Jaume Bosch i part de la Junta de Govern a l'Ajuntament.

Voluntat de tirar endavant el procés. Inici a l�abril.

10 març Reunió amb AAS a Sant Boi. S�acorda dia per fer presentació als signants del

manifest.

27 març Assemblea informativa del procés Nou Ateneu a entitats signants del manifest a

l�Ateneu Santboià.

02 abril Trobada amb la Blanca Gutierrez (sociòloga) a LaCol. Assessorament en les

entrevistes.

03 abril Trobada amb el Natxo Medina (comunicador audiovisual) a LaCol. Definició del guió

del vídeo presentació de la web, el format i el calendari d�entrega.

14 abril Trobada amb l�Ale (programador web). Definició de la web del procés i el calendari

d�entrega.

15 abril Trobada equip Participació de l�Ajuntament Antoni Xavier i Francesc Guitarrer a

Cal Ninyo. Concreció del projecte. Coordinació entre l�equip de participació de

l�Ajuntament i el dinamitzador.

25 abril Reunió equip gràfic. Definició de les tasques i criteris.

29 abril Entrevista amb Xavier Pérez.

2 maig Entrevista amb grups d'Esplais.

3 maig Acte presentació de Nou Ateneu a l�Ateneu Santboià. Dades informatives i visionat del

documental The Human Scale.

5 maig: Taller 1: Usos. A l'Ateneu Santboià.

7 maig: Reunió amb Cultura de l�Ajuntament post 1er taller al Núria. Modificació de calendari

per fer més difusió i apropar el veïnat de la primera corona i altres entitats.


13 maig Entrevista a grup de dones.

25 maig Jornada de portes obertes a l'Ateneu Santboià.

26 maig Taller 2: Usos. Al Casal de Camps Blancs.

5 juny Taller 3: Espais. A l'Ateneu Santboià.

16 juny Taller 4: Espais. Al Casal de Barri de Marianao.

26 juny Taller 5: Gestió. A Can Massallera.

12 juliol Inici del projecte La Terrasseta.

23 juliol Reunió amb tècnics de Cultura, Territori i Participació a l�Ajuntament. Primer anàlisi i

debat sobre viabilitat de les propostes sorgides en els tallers.

25 setembre Sessió Parlem sobre models de gestió. Convidats: Ateneu Popular de 9 barris, Casa

Orlandai, Astra Gernika i El Nodo.

2 octubre Taller 6: Gestió. A l'Ateneu Santboià

6 octubre Reunió seguiment amb l�Alcaldessa Lluïsa Moret, la Junta de Govern i AAS a

l�Ajuntament. Valoració del procés, resultats previs, propostes de continuïtat i definició

d�interlocutors.

27 novembre Taller 7: Validació de resultats. A l�Ateneu Santboià. Presentació de propostes i

resultats.

3.2. Enumeració i explicació de les fases del procés a) FASE 1

En un primer contacte per a la definició del projecte l�encàrrec original comprenia únicament les

temàtiques dels usos i l�espai. Durant el transcurs de les primeres reunions amb les diferents parts

implicades, es va fer evident la necessitat d'abordar aspectes relacionats amb el model de gestió. Hi va

haver consens en que era una qüestió que calia incorporar al procés. Tot i que temporalment el debat es

va situar al final del calendari, els dubtes sobre la gestió van ser presents des del primer dia, fet que

demostra l�encert d�haver inclòs la temàtica en el procés.

En aquesta fase es van dur a terme les diferents entrevistes a informants clau per preparar la segona fase.

Es va realitzar una entrevista individual a Xavier Pérez, que va acompanyar al grup de joves, Amics de

l'Ateneu, en la seva constitució en associació i en la seva participació en xarxes com Trans Europe Halles.

L�entrevista va tenir lloc a l�equipament de Can Massallera. Seguidament es van realitzar dues entrevistes

grupals. La primera amb membres de l�Agrupament Escolta i Guia Sant Ramon Nonat i de l�Esplai Greska,

a la plaça de l�Ajuntament. La segona amb col·lectius de dones, a través del Consell de Dones, a Can

Jordana.

De les entrevistes vam extreure�n la necessitat d�espais per a certs usos i usuàries, però sobretot la

necessitat d�espais gestionats de forma diferent als ja existents que complementin la oferta cultural de


Sant Boi. També la importància de que el procés de rehabilitació incorporés i tingués present l�activitat ja

existent, per no produir una discontinuïtat que posés en perill el teixit existent.

Paral·lelament es va començar a preparar el material facilitador i es va llençar la web www.nouateneu.cat.

Relatograma d'e l'entrevista a Xavier Pérez (29/04/2014)

b) FASE 2

El procés Nou Ateneu planteja com a eina principal els tallers participatius. Han estat l�espai on els

participants han pogut debatre i prendre decisions col·lectives envers tres grans eixos: els usos, l�espai i la

gestió de l�equipament. S�ha destinat dues sessions de taller per a cadascun i s�han complementat amb

altres sessions d�empoderament i visites a l�edifici. S�ha fet especial èmfasi en el treball gràfic usat en els

tallers, tant com a eina de treball com de comunicació i traspàs de la informació generada.

L'inici del procés se centra en la definició dels usos que caldria incorporar en l'equipament. És per això

que es destinen els dos primers tallers a parlar dels usos que és necessiten, els que es desitjarien i la

detecció de quins manquen.


Un dels punts comuns és el desig que l'Ateneu tingui un fort component cultural però sense oblidar la

vessant social i el seu caràcter ateneista. Es creu que hauria de ser un espai productiu no lligat al consum

amb caràcter obert i públic i on es poguessin desenvolupar activitats per a totes les franges d'edat. Es

considera molt important que hi hagi un espai de trobada tipus cafeta, tal i com hi havia antigament. Es

l'espai social, de relació entre persones, entitats i col·lectius i és el lloc d'oportunitat per teixir xarxes.

Respecte als usos concrets es voldrien mantenir les activitats que actualment estan en funcionament com

són els espais infantils i de joves que inclouen l'espai de criança i esplais, les activitats als jardins de

Bicibaix, els assajos de malabars i les assemblees. A més de la forta vessant musical, que actualment ja

es desenvolupa i que es voldria potenciar incorporant bucs d'assaig adequats, espai de gravació i una sala

de concerts interior.

Com a propostes i desitjos de nous usos es proposen espais expositius i de formació-creació d'arts

plàstiques i visuals, espai per a entitats però no en mode hotel d'entitats, i espai d'emmagatzematge de

material. Es reflexiona sobre si la inexistència de col·lectius es degut a la mancança d'espais adequats a

les seves necessitats o si no hi ha espais concrets perquè no existeixen entitats que en facin ús.

Ús del teatre o d�arts escèniques en general crea controvèrsia. S'apel·la més al sentiment històric de

l'espai que a una necessitat real. En tot cas s'entendria com a espai complementari d'altres espais

escènics del municipi però hauria de ser més polivalent i multifuncional.

Majoritàriament es creu que cal entendre l'acció social des de la cultura i no com assistència social i es per

això que es descarten usos proposats com magatzem per al banc d'aliments o un menjador social.

USOS CULTURALS USOS SOCIALSTEATRE I ARTS ESCÈNIQUESARTS PLÀSTIQUES I VISUALMÚSICACULTURA TRADICIONAL

ESPAI PER A ENTITATSESPAI PER A INFANTS, ADOLESCENTS IJOVESTROBADA I RELACIÓ

El següent bloc de treball del procés se centra en els espais de l'edifici de l'Ateneu Santboià. S'analitzen

des del punt de vista històric, funcional i d'estat de conservació. Es té en compte les necessitats dels usos

acordats en les sessions anteriors, les necessitats del veïns pròxims a la finca de l'Ateneu i les necessitats

estratègiques de la ciutat de Sant Boi.

Tot i no haver un consens clar sobre quines han de ser les fases d'actuació de les diferents peces,

la informació recollida durant els tallers, marca unes línies comuns a tenir en compte.


Diagrames de les fases d'actuació segons els tres grups participants dels tallers d'espai

Tot i el valor històric, els bons records que evoquen algunes de les peces no es pren aquest fet com a

premissa bàsica i imprescindible i l'estat de conservació lligat al cost de rehabilitació i l'adequació dels

espais a les noves funcions i usos marquen les línies d'actuació.

Hi ha tres blocs clars de peces edificades.

CLASSIFICACIÓ DE LES PECES EDIFICADESGRUP 1 GRUP 2 GRUP 3

CARACTERÍSTIQUESPeces petitesBon estat de conservacióMàxima funcionalitat

Peces GransEstat de conservació mitjàMàxima funcionalitat

Peces GransMal estat de conservacióNo funcionals

ESPAIS

Hall d'accésAntic espai del BingoJardins exteriorsPlaça d'accés

Sala de ball Teatre

Un tema destacable pel que fa a espais per a rehabilitar és el valor material i arqueològic de la finca. Es

troba en una zona d�alta expectativa arqueològica que conté restes des dels temps ibero-romans fins a la

masia de Ca l�Amigant que data del segle XVII situada sota la zona de l�antiga cafeta i que va ser escapça

per a la construcció de l�Ateneu del segle XIX. Es voldria que a l�hora de construir aquesta zona es tingués

en compte el fer prospeccions arqueològiques.

Les necessitats més immediates dels usuaris de l'ateneu es focalitzen a mostrar una major visibilitat,accessibilitat i reclam des del centre de la vila. Cal recuperar espais de relació, reunió i trobadainteriors que reuneixin les condicions de seguretat, confort tèrmic i acústic idonis per a desenvolupar les

activitats programades. I, en fases paral·leles i/o posteriors, anar recuperant la resta de dependències de

l'Ateneu.


A partir de la incorporació d�informació de pressupostos estimats per a la rehabilitació de l�edifici, sorgeix

la idea de l'autoconstrucció. Lògicament, no tot l'equipament podrà ser reconstruït mitjançant tècniques

autoconstructives, però es remarcable l'alt valor simbòlic i d'aprenentatge que enfortirà el lligam de

l'ateneu amb el poble i de retruc, serviria per reduir el pressupost general de l'obra.

Un dels consensos més remarcable va ser la idea que la música és una senya identitària de Sant Boi, per

això es va considerar imprescindible la rehabilitació de la sala de ball en les mateixes condicions físiques,

d'aforament i històriques. Aquesta rehabilitació (parcialment construïda per professionals i auto-

construïda), no només milloraria la problemàtica acústica amb els veïns de primera línia, sinó que a l'haver

participat activament en la reconstrucció de la sala de la mateixa manera que va passar durant la primera

meitat del segle XX, recuperaria l'amor i estima per l'Ateneu.

La recuperació de l'antic espai del bingo, associada a una millor accessibilitat dels jardins també va ser

molt ben acollida. Aquest espai es va considerar privilegiat per a les activitats infantils i juvenils.

L'espai social/bar/cafeteria va rebre un clam unànime, tothom veia amb molts bons ulls un bar obert,

autogestionat i amb una funció d'aglutinant. No es tracta necessàriament del motor de l'Ateneu, però si

seria un espai central de relacions socials.

La peça més controvertida va ser l'espai de l'antic teatre. Inicialment hi va haver una posició predominant

sobre la necessitat de mantenir el teatre en la posició i estat actual, al cap i a la fi, la mobilització ciutadana

es va promoure a partir del risc d'enderrocament del mateix. Malgrat tot, les posicions es van anar

modificant a la vista de diversos arguments de pes:

Part del teatre està afectat urbanísticament per l'ampliació del carrer Maria Girona.

Els requeriments tècnics i espacials d'un teatre actual no són compatibles amb la carcassa de

l'antic teatre.

En clau urbana, el teatre evita la comunicació entre el centre de la ciutat/parc agrari cap a la zona

de l'església.

Fruit d'aquestes reflexions, l'opinió majoritària va decantar-se cap a la possibilitat de prescindir de l'antic

espai del teatre, sempre i quan es complissin uns condicionants clars:

La recuperació d'un espai polivalent de dimensió intermèdia destinat a les arts escèniques

La recuperació de part de la memòria històrica de l'espai.


L�últim bloc de treball del procés es va centrar en la gestió de l�equipament. Per una banda, es va

identificar quins eren els actors amb els que ja comptàvem, i pensar en aquells que podrien aportar

finançament i mà d'obra voluntària per emprendre el viatge cap a l'autoconstrucció. Es té molt present que

aquest tipus de processos i projectes són només possibles si hi ha suficient massa crítica que hi participa

activament. Per això, es va proposar buscar finançament entre els empresaris locals i fer una crida a

escoles de formació professional per a que es vinculessin al projecte.

Per altra banda, es va iniciar el debat sobre quin model de gestió era el més adient per al Nou Ateneu. El

primer pas va ser el planteig d�una sessió expositiva a mode de marc teòric de coneixement. Es van

convidar a quatre experiències de gestió ciutadana provinent de diferents contextos socials, on totes

perseguien un objectiu comú: la gestió cultural des de la base.

Els convidats van ser:

L'Ateneu Popular de Nou Barris, un equipament fruit de la lluita veïnal amb 40 anys d'història.

L�Associació Cultural Casa Orlandai, un referent com aglutinant social del barri de Sarrià.

Astra Gernika, la recuperació d'una antiga fàbrica d'armes i reconversió a fàbrica de creació

autogestionada.

El Nodo una experiència de recuperació i revitalització d'uns terrenys ferroviaris que actuaven com

a límit entre dues parts d'una població a El Saltillo, Mèxic.

Dos instants de la sessió expositiva sobre equipaments de gestió ciutadana

El punt clau i més important és el fet que aquestes experiències conegudes actuen com a exemplificació

d'una realitat existent i es poden prendre com a referència de fils argumentals d'entesa entre

l'administració i la ciutadania.

A partir d�aquest punt es va iniciar el debat dels possibles escenaris organitzatius de l'ens que gestionaria

l'Ateneu, les fonts de finançament, i en menor mesura, quin hauria de ser el conveni de cessió de

l'equipament.


Diagrames de models de gestió segons els tres grups participants al taller

Malgrat que cada grup aporta matisos i particularitats, es té la convicció que el Nou Ateneu ha de ser de

titularitat municipal i gestionat des de la ciutadania. El fiançament de l'equipament ha de constar d'una

mescla de fons públics i fons propis mitjançant un conveni de cessió d'ús. S'acorda que el conveni ha de

tenir una durada suficientment llarga per garantir la seguretat del projecte, però a la vegada prou curta per

impedir el relaxament i l'excés de confiança de l'equip gestor.

En l'àmbit de gestió, l'esperit general gira entorn d'un òrgan principal, imprescindible i legítim que és

l'Assemblea General. Aquesta assemblea es reunirà amb una certa periodicitat, encara per definir. Haurà

de ser oberta a tots els socis i entitats i serà l'encarregada de traçar les línies d'actuació general de

l'Ateneu, independentment de qualsevol altra entitat individual o administració.

Aquesta assemblea general/organitzativa, es recolzarà en diferents grups de treball o comissions que

portaria un ritme de reunions més freqüent. Una d'aquestes comissions rebria el nom de comissió gestora

i estaria composta per un integrant de les altres comissions. La missió de la comissió gestora recau en el

dia a dia de l'equipament, atribuint-li la capacitat executiva per portar a terme les línies decidides per

l'Assemblea.

Malgrat haver adoptat aquest model com a model estratègic, es va considerar saludable dur a terme un

procés d'avaluació interna per comprovar la idoneïtat del model un cop l'any.

c) FASE 3

A partir de l�estudi i valoració de les propostes i conclusions extretes en els tallers, es va elaborar un

document síntesi per a la darrera sessió del procés participatiu, el taller de validació. Durant aquesta

sessió es van seguir recollint idees, matisos i apunts que feien èmfasi en aspectes que es considerava no

estaven prou detallats en el document. Es va poder acabar de consensuar i depurar quin havia de ser el

full de ruta per a la continuïtat del procés.


3.3. Anàlisi de la participacióEl balanç participatiu s'ha resolt de manera satisfactòria i esperançadora amb vistes al futur. Al llarg del

procés s'ha realitzat un total de 6 tallers participatius en els que la tònica final entre els participants ha

estat la paritat, sense predominances clares entre els diferents sectors socials. Un dels objectius del

procés estava centrat en donar a conèixer, al màxim nombre de santboians, el projecte del Nou Ateneu

Santboià. Per aquest motiu es va plantejar realitzar les sessions participatives de manera itinerant per

diferents espais i equipaments de la ciutat.

A la vista dels resultats estadístics recollits a les sessions, es pot afirmar que l'assistència mitjana ha estat

de 27 participants, oscil·lant entre els 20 i els 40 depenent de la sessió. Analitzant el gràfic Assistència als

Tallers adjunt, s'observa una davallada en l'assistència durant els tallers realitzats fora de la seu de

l'Ateneu, possiblement atribuïble a la llunyania entre equipaments. De cara a futures convocatòries caldrà

tenir en compte aquesta dada per poder establir els mecanismes oportuns per evitar el descens

d'assistència.

Sota criteris de gènere hi ha una lleugera predominança d'assistència masculina al llarg del procés. No

obstant, a la vista del gràfic d'àrees s'observa que es tracta d'una variació mínima, i es pot afirmar que la

qüestió de gènere no ha estat un aspecte destacable del procés.


Seguint amb l'assistència segons franges d'edat, aquesta també respon a la tendència de la paritat amb

alguns matisos. S'ha classificat als assistents als tallers en tres franges d'edat. Una primera franja de 0-35

anys, una segona de 35-65 anys i finalment els majors de 65 anys.

Comprovant les gràfiques hi ha hagut una tendència variable en l'assistència dels grups d'edats als tallers,

però cal remarcar dos fets importants. En primer lloc, sempre hi ha hagut representació dels tres grups a

tots els tallers. En segon lloc, la representativitat mitjana dels grups d'edat es reparteix en 40-40-20%.

A la vista dels resultats de participació, es pot aventurar que l'objecte del procés participatiu, l'Ateneu, és

una peça important dins l'imaginari col·lectiu de la societat santboiana. Així doncs, caldrà treballar les

propostes de continuïtat per dur a bon port les consideracions despreses del procés Nou Ateneu.


4. Conclusions 4.1. Imaginari consensuat del Nou Ateneu

A partir de la identificació de necessitats i demandes en relació a l�edifici de l�Ateneu es va poder treballar

en els debats i consensos entre les persones participants. Tant si hi ha temes que no han acabat de

quedar consensuats, el debat i el fet de compartir idees ha ha permès avançar cap a al definició del model

de Nou Ateneu desitjat i enriquir les propostes amb els altres punts de vista.

A continuació es fa un resum dels consensos agrupats per les temàtiques treballades:

Aspectes generalsL�Ateneu Santboià té un fort contingut emocional i identitari per als santboians.

Es vincula als record i vivències, pel que es creu que cal tenir en compte aquesta vessant

emotiva.

La cultura cal fer-la participativament.

Entendre l�acció social des de la cultura i no com assistència social.

UsosProgramació que contempli aspectes com la formació, la producció i la exhibició.

Ha de tenir caràcter cultural ateneista i vessant social.

Especialització musical.

Els usos i les activitats que es duen a terme en l�actualitat han de poder seguir desenvolupant-se

en les fases de transformació i reforma de l�edifici.

Usos consensuats al llarg del procés Nou Ateneu (2014)


EspaisEs vol conservar al màxim els edificis i l�estructura existent.

Es prioritza l�estat de conservació, els cost de la rehabilitació o l'adequació dels espais a les

noves funcions i usos envers el valor històric o els bons record que genera l�espai.

Rehabilitació per fases i amb possibilitat d'introduir l�autoconstrucció

Espai d�encontre tipus cafeta. Espai social i de reunió on fer xarxa.

Millorar la cara visible de l�edifici per a que sigui reclam des del centre de la vila.

Potenciar la vessant musical amb bucs d�assaig, espai de gravació i rehabilitar la sala de ball com

a sala de concerts interior.

Millorar la relació de l�espai de l�antic bingo amb els jardins.

Recuperació de la memòria històrica del teatre i recuperar un espai polivalent per a les arts

escèniques.

GestióEdifici de titularitat Municipal.

Gestió ciutadana amb conveni de cessió ús.

Buscar aliats entre entitats del territori i la ciutadania.

Finançament amb percentatges a concretar entre fons públics i fons propis de l�entitat.

Òrgan de funcionament: assemblea general oberta + comissions de treball + comissió gestora


4.2. Consideracions sobre el procés desenvolupat

a) Èxit limitat a l’hora d’aconseguir que s'involucressin cares noves

Un dels objectius de la proposta era ampliar al màxim l�espectre social que s�impliqués en els diferents

moments del procés. Si bé des d�un primer moment es va aconseguir arribar més enllà del cercle habitual

dels Amics de l�Ateneu, ampliant l�assistència a les sessions a persones provinents d�altres àmbits i

entitats, no s�ha aconseguit implicar a certs col·lectius que resultaven particularment interessants, com és

el cas dels veïns més propers, que només s�han apropat al procés en la Jornada de Portes Obertes, on

van assistir alguns d�ells a títol individual i on van expressar algunes de les seves inquietuds.

b) No aconseguir mobilitzar mitjans de comunicació més potents. Poca difusió

Encara que es van realitzar contactes amb mitjans massius convencionals (premsa, T.V i ràdio més enllà

del nivell comarcal) no es va aconseguir captar el seu interès pel procés. Val a dir que el moment actual

de canvi de fase i publicació dels resultats del procés participatiu representa una nova oportunitat per a

assolir aquesta fita i comunicar l�experiència més enllà del cercles locals.

c) Aspectes millorables en el treball a tres bandes

Des de l�equip dinamitzador hem trobat certes mancances en matèria de comunicació entre els agents

directament implicats en la coordinació del procés i cada una de les entitats més directament relacionades.

De cara a properes etapes seria convenient que es revisessin les vies de comunicació entre entitats

implicades i s'establissin protocols que assegurin que un missatge arriba a tots els seus destinataris i qui i

com s'encarrega de respondre.

d) Resultats de continuïtat amb el procés anterior

Valorem positivament que els dos tallers orientats al treball sobre els usos del futur Ateneu hagin

corroborat -i també matisat- les conclusions del procés de 2010. Va haver-hi, al principi del procés, qui va

manifestar els seus dubtes sobre la conveniència de tornar a posar sobre la taula la qüestió dels usos

quan ja s'havia tractat quatre anys abans. Des de l'equip dinamitzador creiem que aquesta era una part

fonamental del procés i la forma natural d'arrencar-ho, sobretot quan el procés anterior va ser limitat a

alguns actors escollits per l'ajuntament i est ha estat obert a tota la ciutadania. Entenem que el fet que els

resultats d'ambdues ocasions coincideixin en gran mesura és la millor validació que podem tenir sobre una

proposta d'usos per a l'equipament.

e) Prou participació per a ser plural i divers

Tot i que a les sessions celebrades en els emplaçaments més apartats de l�Ateneu (especialment la de

Camps Blancs) hi va haver menys assistència, les cotes de participació a la major part de les sessions van

ser prou satisfactòries. S�ha percebut una bona paritat entre gèneres, una bona distribució a nivell d�edats i


un elevat grau de �fidelitat� al procés per part de la majoria de les persones participants, així com moltes

ganes de intervenir i un clima generalitzat de respecte pels altres assistents i pels membres de l�equip

dinamitzador. Hi ha hagut diversitat d�entitats representades però ens quedem amb la sensació de que

aquest seria un aspecte millorable. En general -i encara més si comparem amb processos similars-, tenint

en compte la dificultat que implica per a molta gent la dedicació voluntària i continuada a un procés

d�aquest tipus, podem resumir que aquest aspecte ha sigut satisfactori i que reforça la validesa dels

resultats.

f) Participants motivats amb la idea de autogestió, cooperació i en el futur del ‘Ateneu

Continuant amb el que s�explica en el punt e), hem de destacar que les sessions celebrades després de la

pausa vacacional van ser especialment concorregudes i intenses. Tant la primera, dedicada a conèixer de

primera mà les experiències de gestió de centres comparables a l�Ateneu, com el segon taller de gestió i la

sessió final de validació, ens van deixar a tots els assistents una magnífica impressió. Les persones que

van participar van demostrar una il·lusió remarcable a l�hora de tractar els temes de gestió i de les

característiques organitzatives del futur equipament. Si contrastem aquest ambient de il·lusió amb la

tònica d�escepticisme que tenyia molts moments de les primeres trobades tenim un bon indicador de

l�evolució dels ànims a través del procés.

g) Àmbit acadèmic a fer d'observadors

Un fet a destacar és que en diferents sessions hem comptat amb la presència de persones provinents de

la universitat que han volgut viure el procés en primera persona. Serà interessant fer un cert seguiment de

com aquesta experiència pot quedar reflectida en treballs acadèmics.

h) Presència de veïns el dia de portes obertes i molta afluència de ciutadans

Tot i que ens hauria agradat que participessin en més activitats del procés, valorem molt positivament la

gran afluència de veïns i veïnes de Sant Boi, inclosos aquells que pertanyen a la anomenada �primera

línia�, a la Jornada de Portes Obertes, sobretot perquè es va tractar de visites interactives on la major part

dels participants van voler deixar constància verbal de les seves memòries, impressions i opinions,

provocant que les visites esdevenguessin veritables �sessions interactives�.

i) Evidència que l’Ateneu és un punt d’atracció ciutadana. Diferents perfils d’usuaris

Com hem començat a comentar en el primer punt d�aquest apartat, hem pogut comprovar que l�Ateneu

desperta interès a la ciutadania de Sant Boi, i que ho fa de maneres diverses en funció de diferents perfils

personals. Queda confirmat que, com a mínim, hi han algunes desenes de persones que treballaran i que

es mouran per l�Ateneu i que estan disposades a fer-ho una vegada i una altra. També queda confirmat

que les persones de la Vila que es mouran com a visitants i/o usuàries es podrien fàcilment comptar per

milers, si prenem com a base les aproximadament tres-centes persones que en un sol dia van fer cua per


a visitar l�equipament. Entenem que l�espectre entre mig és pot ampliar, i que a mida que es presentin

noves ocasions hi apareixeran nous perfils amb diferents graus de motivació i disponibilitat.

j) Un procés amb un debat de bon nivell:

Podem entendre tota l�experiència com un procés de coaprenentatge, els participants fan propostes i les

posen en comú mirant d�arribar a consensos. Indiscutiblement es tracta de formes de fer que promouen

l�empoderament de les persones. A més tot aquest treball s�ha port a terme en un clima de respecte que

ha resultat exemplar.

k) Transparència, devolució permanent dels resultats via web i mail:

Després de cada sessió s�han publicat els resultats en diferents formats, incloent les actes complertes i els

dibuixos i fotografies de les sessions, en un exercici de transparència màxima que a més fomentés el bon

seguiment de la seqüència de sessions.

4.3. Bones pràctiques i recomanacions de continuïtat a) Esborrany de Full de Ruta

Per a la bona continuïtat del procés de Nou Ateneu és fa molt important definir quins seran els agents

involucrats i les tasques de gestió assumides per cadascú. En aquesta línia es proposa la designació d�un

grup de treball amb membres de la nova assemblea Nou Ateneu i de l�Ajuntament, definint uns

interlocutors clars per ambdues parts. Les tasques primeres a desenvolupar serien:

Acord i consens d�un màster plan basat en les fases descrites en l�apartat posterior.

Es connecten les diferents actuacions d�adequació i reforma de l�espai en un grau superior que

defineix les línies generals i la totalitat de la intervenció.

Algunes claus consensuades per a la definició del màster plan són:

Conservació del conjunt arquitectònic al màxim possible.

Evitar el deteriorament dels edificis i espais. Treball complementari de consolidaciódel patrimoni.

Recuperació progressiva dels espais en forma de fases.

Calendaritzar de les diferents fases.

Definició participativa de com els espais han de ser rehabilitats.

Definició de les necessitats d�espai i tècniques de les activitats que es duen a termeen l�actualitat com a prioritat a l�hora de rehabilitar els espais.

Adequació d'espais o zones temporals per a les activitats que no puguin quedarsatisfetes amb les primeres fases d'intervenció.

La zona del teatre podria ser objecte d�un concurs d�idees que tractés temes com laconnectivitat entre Ateneu i zona del riu o plaça de l�Ajuntament i zona de l�església.


Treballar col·lectivament en les línies estratègiques del concurs arquitectònic.

Definició de l�estratègia arqueològica. Les prospeccions i feines que es desenvolupinno haurien d�aturar l�activitat de l�Ateneu.

Definició del conveni de cessió de l�espai.

Redacció de manera oberta i participada, definint de la durada, la transferència de la gestoria de

l�equipament...

Paral·lelament des de l�Assemblea Nou Ateneu caldria que seguissin treballant en:

Organigrama de funcionament i gestió.

Partint de la feina feta durant els tallers i fent tasca prèvia de reconeixement de nous agents i

entitats implicades.

Estatuts de l�entitat.

Redacció de manera oberta i participada, definint l�objecte, les activitats, els drets i deures...

Per a enfortir relacions basades en la confiança i el treball mutu cal fer palès que es necessari assumir les

tasques designades amb rigorositat i que la metodologia acceptada és una eina d�ajut per a la continuïtat,

per això caldria vetllar pel seu compliment. Es fa necessari garantir canals de comunicació oberts i

horitzontals on la informació generada i de treball estigui a l�abast de tothom. Cal definir sòlidament el

pacte i mode de treball per a que tothom se senti còmode en la nova situació i s�evitin aleshores,

malentesos i entrebancs.

b) Intervenció per fases segons prioritats

A partir dels tallers, la informació recopilada i la situació econòmica actual, es veu clar que la rehabilitació

dels diferents edificis de l�Ateneu s�ha de dur a terme per fases. Aquestes fases estaran estipulades

segons les prioritats de les activitats que es duen a terme actualment i les necessitats bàsiques que cal

adquirir per al seu bon desenvolupament.


FASE 1: DESCRIPCIÓESPAI FUNCIÓ NECESSITAT

Hall Espai de trobada

Sala de concerts

Insonorització

Climatització

Antigues oficines Sales de reunió Climatització

Construcció d�una escala per facilitar l�accés, en principi exterior, que

pot assumir el caràcter d�element representatiu de l�inici de la nova fase

de l�Ateneu

OBJECTIUS:- Garantir la continuïtat de les activitats principals que es desenvolupen a l�Ateneu, assemblees i concerts en un

espai interior per a no molestar al veïnat ni passar fred.

- Concentrar els recursos econòmics en les necessitats principals i urgents.

FACTORS A TENIR EN COMPTE: - Són unes intervencions urgents ja que és hivern.

GRÀFIC:

FASE 1.1: PROJECTE ESPAI LA TERRASETAOBJECTIUS:

Projecte d�autoconstrucció que comptarà amb el suport de col·lectius convidats. Es tracta d'un espai de trobada

exterior que millori la cara visible de l'Ateneu des del Centre Vila. Estarà llest de cara a la primavera.

FACTORS A TENIR EN COMPTE:

El fet que sigui autoconstrucció no és sinònim de precarietat econòmica o de desvinculació amb l�Ajuntament.

Es pot realitzar paral·lelament a la fase 1.



Antiga Cafeta Espai de trobada Ampliació de l�espai La Terrasseta com a espai de trobada

Possibilitat d�autoconstrucció

Possibilitat de fer servir una arquitectura lleugera recolzada

sobre una esplanada de sauló que protegeixi el possible substrat

arqueològic, com a opció viable i conseqüent amb el context.Sala de Ball Concerts

ActuacionsRehabilitació general. Prioritat absoluta de consolidar estructura i

coberta per tal d�evitar un major grau de degradació.Bingo Polivalent

Infants - jovesRehabilitació general

Obertura cap als jardins que faciliti el seu ús combinat.OBJECTIUS:

Reubicació d�activitats: els concerts es traslladen a la sala de ball i el hall passa ser un espai d�encontre que s�amplia

amb la construcció de la nova cafeta i es vincula amb l�espai La Terrasseta. El bingo podria assumir el paper de sala

polivalent on es fan les assemblees i altres activitats lligades als jardins. L�ampliació d�espais habitables fa possible

la incorporació de noves activitats i projectes.


Es podrien fer tallers participatius intensius per a la definició arquitectònica d�aquests nous espais.

GRÀFIC:



Teatre Arts escèniques Reordenació de l�espai tenint en compte el planejament vigent

Concurs d�idees per a desenvolupar el projecteJardins Descans

OBJECTIUS:

Millorar la connectivitat entre zona estació i zona església i connexió amb la zona del riu.


Si no s�actua prèviament en el teatre és possible que es deteriori i calgui enderrocar-lo.

Es podrien fer tallers participatius intensius per a la definició arquitectònica d�aquests nous espais.

GRÀFIC:


c) Definició del grup de treball. Estratègia participada

Per a aquesta nova etapa del Nou Ateneu es creu convenient la dualitat de la gestió de l�equipament. Per

un costat es proposa l�Assemblea gestora del dia a dia i per una altra l�Assemblea d�estratègia. Cada

assemblea gestora assumiria unes tasques diferenciades i els seus membres també serien diversos i

diferents.

Els Agents principals serien:

Assemblea Nou Ateneu: assemblea general i sobirana

L�Ajuntament: definició d�interlocutors o equip de treball.

Amics de l�Ateneu: definició d�interlocutors o equip de treball sobre una nova assemblea

ampliada amb els participants del procés i altres entitats.

Equip tècnic: definició d�equip d�assessorament

Diagrama explicatiu de la estratègia participada

De l�Assemblea general es designarien dues comissions de treball de gestió:

1 - ASSEMBLEA DEL DIA A DIA 2 - ASSEMBLEA ESTRATÈGICAINTEGRANTS TASQUES INTEGRANTS TASQUES

Ajuntament

Amics de l�Ateneu

Programació d�activitats

Horaris

Resolució de conflictes quotidians

Altres

Ajuntament

Amics de l�Ateneu

Equip tècnic

Definició de les fases de Rehab.

Control de pressupostos

Detecció de necessitats majors

Proposta de càpsules participatives


En el cas de detecció d�una problemàtica o necessitat major es faria la proposta de resolució via càpsula

participativa. Consistiria en primerament analitzar la problemàtica o necessitat, buscar estratègies de

resolució, per posteriorment consensuar unes propostes participativament amb tots els membres de

l�Assemblea general Nou Ateneu. Aquests processos es consideren intensius però la seva durada

dependria de la capacitat de resolució del tema a treballar.

Es voldria remarcar la idea que el procés participatiu Nou Ateneu ha estat fins al moment del tipus

gestionari. S'ha donat lloc als participants a incidir en el disseny i la realització del projecte del nou edifici,

recollint les seves idees i propostes durant sessions de treball en forma de tallers. El fet d'incorporar

membres dinamitzadors externs als procés, dissenyant els tallers i agafant les regnes de la situació, ha

donat lloc a una baixada d'intensitat dels Amics de l'Ateneu. Aquest fet ens fa pensar en la importància de

treballar conjuntament, en sumar esforços i forces amb un objectiu comú. El fet que la mateixa comunitat

detecti unes necessitats i busqui vies per treballar-les i trobar solucions de manera comunitària, fa créixer

el projecte i les persones que estan involucrades. Per aquest motiu que a aquest tipus de participació se

l�anomena d'empoderament.

Piràmide de nivell de participació

d) Augmentar la informació i difusió per a la fase de continuïtat

La garantia d�èxit d�un projecte d�aquest tipus és la participació activa de la ciutadania. Per aquest motiu

es necessari que es desenvolupi una campanya informativa de la situació actual de l�Ateneu als

santboians.


Informar sobre els resultats del procés Nou Ateneu, el nou projecte de continuïtat, els canals de

participació, les activitats programades, els espais rehabilitats, les propostes de fases acordades� Tota la

informació necessària per a donar a conèixer el projecte i involucrar a gent i entitats noves.

Així mateix constatem que hi ha una �segona corona� de ciutadania que té interès en el passat, el present i

el futur de l�Ateneu, però no ha participat en aquest procés, ni probablement mai no participarà en la

primera línia de la gestió o s�implicarà en la recuperació d�espais ni proposarà activitats. En canvi, van

visitar massivament l�equipament en la jornada de portes obertes, potser per tenir un perfil que és molt

més proper a l�usuari convencional que al perfil de usuari proactiu al que podríem assimilar a la major part

de les persones que han participat en aquest procés.

Entenem que per promoure la inclusió en un futur, convindria incentivar moments oberts a la participació

dels santboians i les santboianes que correspondrien a aquest perfil. Es podrien organitzar, per exemple,

diferents formats de jornades de portes obertes, que combinin sessions informatives amb situacions lúdic-

festives (jocs per a la mainada, berenars, espectacles, etcètera).


5. Una mirada de FuturArribem així al final d�aquest procés, ara s�obre una nova etapa plena de motivació i amb una base

consistent per a continuar la feina. En la jornada de validació va emergir, entre somriures, la idea de que el

#NouAteneu es troba en un moment de �Procés Constituent�, i no deixa de ser cert. Per això, toca a tots

els agents implicats posar-se mans a l'obra per redactar els documents que han de regir el futur de

l�equipament: organigrama de gestió, estatuts, conveni de cessió de l'espai, màster plan.

És un moment ple de possibilitats. Per tal de

facilitar-ho s�han recopilat i comentat força

exemples de documentació equivalent de

projectes afins.

Ja hi ha moltes visions de com es pot recuperar

l�espai, potser no totes han aparegut en el text, en

part perquè des de l�equip redactor no hem volgut

posar massa èmfasi en l�arquitectura, més aviat

hem volgut destacar allò que l�hauria d'inspirar.

Esperem haver trobat l�equilibri en aquest

aspecte, i quedem disponibles per comentar

aquests detalls quan sigui convenient.

És així també perquè l�Ateneu és molt més que els seus espais i les activitats que s�hi desenvolupen, és la

gent que el tira endavant i els vincles que teixeixen entre ells. És un focus per a la recuperació de la millor

tradició ateneista, a la vegada que representa una oportunitat per al foment de la cooperació i d�altres

valors socials, un espai per al desenvolupament cultural i social, arrelat al territori i ple de memòria

històrica.

No deixa de ser curiós que el debat sobre l�Ateneu, que arreplega gent de gairebé totes les edats i de

diferents extractes socials, sempre conté un lloc comú sobre la validesa dels usos que tradicionalment

s�han desplegat en el mateix espai, a la vegada que es valora molt positivament les preexistències

construïdes malgrat el seu estat. Aquests punts de trobada faciliten que el grup humà, progressivament

més ampli, que hi ha al darrera d�aquest projecte, esdevingui cada cop més ric i al mateix temps

cohesionat, consolidant la ja notable apropiació afectiva de l�espai, la seva memòria i el seu possible futur,

promovent un sentiment de identitat col·lectiva al voltant d�un projecte comú. És també una magnífica

oportunitat per a repensar i polir les relacions entre l�administració local i veïns organitzats en entitats i

xarxes ciutadanes.


ANNEXOS DIGITALSAnnex 1. Documentació gràficaAnnex 2. Documentació dels TallersAnnex 3. Resums gràficsAnnex 4. Recull de comentaris a l'eina webAnnex 5. Presentació del taller de validacióAnnex 6. Recull de premsaAnnex 7. Estudis i documents referents a l'AteneuAnnex 8. Informació sobre altres equipaments de gestió ciutadana


Documents

Encarregat per Equip de dinamització - nouateneu.cat Procés... · AGRAIMENTS L’equip dinamitzador del procés #NouAteneu vol posar en valor i agrair el paper de diversos actors