ESBORRANY D’ACTA ÒRGANS Comissió informativa de l’àrea ... fileACTA DEL PLE 2/2007, DE 14 DE FEBRER DE 2007 . 1 ESBORRANY D’ACTA ÒRGANS • Comissió informativa de l’àrea

ACTA DEL PLE 2/2007, DE 14 DE FEBRER DE 2007 . 1

ESBORRANY D’ACTA ÒRGANS • Comissió informativa de l’àrea especial de comptes • Comissió informativa de l’àrea municipal • Comissió informativa de serveis a les persones • Ple municipal IDENTIFICACIÓ DE LES SESSIONS COMISSIÓ INFORMATIVA DE L’ÀREA ESPECIAL DE COMPTES Data: 8 de febrer del 2007 Número: 2007/2 Caràcter: Ordinari Convocatòria: Primera Temps de celebració: Constitució: 19.00 h. Aixecament: 19.11 h. RELACIÓ DE MEMBRES CORPORATIUS Assistents - Ramon Camps i Roca (PSC) - Lurdes Bover i Pujals (PSC) - Andreu Escobet i Gendrau )PSC) - Josep Xoy i Soler (ERC) Absents amb justificació - Josep M. Badia i Pons (CIU) - M. Àngels Guitart i Guixer (CIU) - Ramir Ribera i Caball (PP) Absents sense justificació Cap Secretari Óscar González i Ballesteros, secretari municipal. COMISSIÓ INFORMATIVA DE L’ÀREA MUNICIPAL Data: 8 de febrer de 2007 Número: 2007/2 Caràcter: Ordinari Convocatòria: Primera


Temps de celebració: Constitució: 19.11 h. Aixecament: 19.19 h. RELACIÓ DE MEMBRES CORPORATIUS Assistents - Ramon Camps i Roca (PSC) - Lurdes Bover i Pujals (PSC) - Andreu Escobet i Gendrau )PSC) - Rafael Llamas i Goñi (ERC) - Juli Gendrau i Farguell (CiU) - Ramon Bajona i Riu (CIU) Absents amb justificació - Ramir Ribera i Caball (PP) Absents sense justificació Cap Secretari Óscar González i Ballesteros, secretari municipal. COMISSIÓ INFORMATIVA DE L’ÀREA DE SERVEIS A LES PERSONES Data: 8 de febrer de 2007 Número: 2007/2 Caràcter: Ordinari Convocatòria: Segona Temps de celebració: Constitució: 20.20 h. Aixecament: 20.21 h. RELACIÓ DE MEMBRES CORPORATIUS Assistents - Ramon Camps i Roca (PSC) - Josep M. Companyó i Pagerols (ERC) - Ramon Bajona i Riu (CIU) Absents amb justificació - Encarna Sánchez i Cea (PSC) - M. Antònia Carrasco i Ribera (PSC) - M. Carme Barniol i Minoves (CIU)


- Ramir Ribera i Caball (PP) Absents sense justificació Cap Secretari Óscar González i Ballesteros, secretari municipal. ÒRGAN • Ple municipal IDENTIFICACIÓ DE LA SESSIÓ Data: 14 de febrer de 2007 Número: 2007/2 Caràcter: Ordinari Temps de celebració:

Constitució: 20.30 hores Aixecament: 22.10 hores

Assistents - Ramon Camps i Roca (PSC) - Josep Xoy i Soler (ERC) - Encarna Sánchez i Cea (PSC) - Rafael Llamas i Goñi (ERC) - Óscar Fernández-Pola i Garrido (PSC) - Lurdes Bover i Pujals (PSC) - Andreu Escobet i Gendrau (PSC) - Maria Antònia Carrasco i Ribera (PSC) - Josep Maria Companyó i Pagerols (ERC) - Jaume Vima i Bofarull (CIU) - Maria Àngels Guitart i Guixé (CIU) - Juli Gendrau i Farguell (CIU) - Ramon Bajona i Riu (CIU) Absents amb justificació - Josep Ramon López i Asencio (PSC) - Josep Maria Badia i Pons (CIU) - Maria Carme Barniol i Minoves (CIU) Absents sense justificació - Ramiro Ribera i Caball (PP) President Ramon Camps i Roca, alcalde - president.


Secretari Óscar González i Ballesteros, secretari municipal. Interventor Florenci Torrents i Gonfaus, interventor municipal. QUÒRUM Es verifica afirmativament el quòrum d’assistència a l’inici de la sessió i es manté durant el seu transcurs. CONVOCATÒRIA Primera El senyor alcalde excusa l’assistència del senyor López i el senyor Gendrau excusa l’assistència del senyor Badia i la senyora Barniol. El senyor Gendrau desitja que el senyor López es recuperi i torni a assistir a l’Ajuntament. ASSUMPTES CONEGUTS A. ACTES A.1. Aprovació dels esborranys de les actes de les sessions del ple municipal núm. 2006/14, de 15 de novembre de 2006 i núm. 2006/15, de 4 de desembre de 2006. Esmenes d’errors: No se’n produeixen. Votació: Sotmesos a votació els esborranys de les actes de les sessions del ple municipal núm. 2006/14, de 15 de novembre de 2006, i núm. 2006/15, de 4 de desembre de 2006, s’aproven per unanimitat dels membres consistorials presents sense cap esmena.

B. SECCIÓ DISPOSITIVA B.2. Modificació i rectificació d'errors del POUM. Dictamen que la comissió informativa de l’àrea especial de comptes eleva al ple: PROCEDIMENT

Proposta a JGL i Ple - Informe i certificat 2007/7

RECTIFICACIÓ D'ERRORS MATERIALS I MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIAPL DE BERGA.


MOTIVACIÓ 1. La Comissió territorial d’urbanisme de Barcelona, en sessió celebrada el dia 15 de desembre de 2004, va aprovar definitivament el text refós del Pla d’ordenació urbanística municipal de Berga, el qual va ser publicat en el Diari oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 4341, de 13 de març de 2005. 2. L’article 105.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú disposa que aquestes podran en qualsevol moment els errors materials o de fet que existeixin en el seus actes. 3. L’article 94 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme disposa que la modificació d’una figura de planejament urbanístic requereix els mateixos tràmits que regeixen per a la seva formació. L’article 83 de la mateixa norma regula la tramitació del plans d’ordenació urbanística municipal. DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda: Primer.- Aprovar inicialment la rectificació d’errors materials del Pla d’ordenació urbanística municipal de Berga, de conformitat amb la memòria redactada pel serveis tècnics municipals de gener de 2007. Segon.- Aprovar inicialment la modificació puntual del Pla d’ordenació urbanística municipal de Berga, de conformitat amb el projecte redactat pels serveis tècnics municipals en data de gener de 2007. Tercer.- Sotmetre l’expedient a informació pública pel termini d’1 mes, amb inserció d’anuncis en el Butlletí oficial de la província de Barcelona, el Periódico de Cataluña i al tauler d’anuncis de l’Ajuntament. Quart.- Sol·licitar als organismes afectats l’emissió d’informe al respecte a raó de les seves competències, en el termini d’1 mes. Cinquè.- Atorgar un termini d’audiència de quinze dies als Ajuntaments limítrofs amb Berga, a fi que puguin al·legar el que creguin convenient en defensa dels seus interessos. Deliberacions: El senyor alcalde comenta que es tracten de diverses modificacions menors. Hi ha errors ortogràfics. Algunes modificacions es volen fer per canvis legislatius. També s’hi han de corregir errors. Hi ha 17 modificacions petites. N’explica algunes. Una s’ha de fer pels problemes de la topografia antiga. Una altra tracta de la correcció de l’alienació. Introdueix una esmena en aquest assumpte i explica en què consisteix. Tracta de l’obertura dels llocs d’esbarjo nocturn. Es tracta d’una modificació més que no està prevista en l’expedient. El senyor secretari demana al senyor alcalde que ajorni la introducció de l’esmena d’acord amb el que preveu l’article 92.2 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre. El senyor alcalde no té en compte aquest requeriment. El senyor Gendrau diu que el seu grup s’abstindrà en aquest assumpte. No s’ha tingut en compte la petició de CIU sobre el sòl industrial. Confia que amb les esmenes se


solucioni això. Es refereix a un problema concret transmès pels veïns afectats en concret de l’únic solar per construir del c. Onze de setembre, d’alienació de façanes i edificabilitat i demana que l’equip de govern el tingui present. Tracta del problema del casino. Si no es pot solucionar a través del POUM, demana que es busqui la solució necessària. Demana que tiri endavant la via ferrata. El senyor alcalde li contesta que els errors s’han de rectificar detalladament. L’equip redactor del POUM era de fora. Els errors no es van analitzar en el seu moment perquè estava malalt l’arquitecte municipal. Diverses vegades l’assumpte ha quedat sobre la mesa per la seva complexitat. El senyor Xoy parla de la via ferrata. Estava prevista en les modificacions del POUM. En virtut d’això, es prohibia les vies ferrates en el sector que cita. S’han de parlar d’altres coses. L’impediment d’ús quedarà solucionat. Pel cas del casino, s’ha arribat a un acord amb el senyor Xavier Tristany. No sap si el senyor gerent li ha passat el document de l’acord. Explica bàsicament el seu contingut. El conveni vigirà fins al 2008 perquè es pugui dur a terme l’activitat. De les modificacions del POUM, ha parlat amb el senyor alcalde i demana que quedi clar el cas d’alienació del carrer del camp de futbol. La finalitat del seu eixamplament és que tingui continuïtat cap a la xarxa viària. Un estrangulació no tindria raó de ser. Veu bé l’eixamplament per l’altra banda. Votacions: Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova amb el resultat següent: Vots afirmatius: 9 (PSC, ERC) Vots negatius: cap Abstencions: 4 (CIU) Annex Informes del secretari B.3. Aprovació del Compte General del Pressupost dels anys 2004-05. Sotmesa a votació la ratificació de la inclusió d’aquest assumpte en l’ordre del dia, s’aprova per unanimitat dels membres consistorials presents. Proposició que l’alcalde eleva al ple: PROCEDIMENT

PROPOSTA A JGL I PLE - INFORME I CERTIFICAT 2006/711

APROVACIÓ DEL COMPTE GENERAL DEL PRESSUPOST DELS ANYS 2004-2005 DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda: Únic.- L’aprovació del Compte General del Pressupost dels anys 2004-2005. Deliberacions: El senyor alcalde exposa que és un assumpte molt tècnic. S’ha tramitat correctament. Hi ha una desviació el 2004 que queda compensada amb la del 2005. Reconeix que la situació no és l’òptima. Els documents de l’expedient posen de manifest l’evolució de la situació financera. Els serveis municipals s’han incrementat a causa del creixement de la població de Berga. S’han generat més despeses i ingressos. En línies generals està bé.


La senyora Guitart comenta que la liquidació posa de manifest com han anat les coses. No és una qüestió secundària. Reflecteix, entre altres factors, l’execució de les inversions. Les despeses de personal s’incrementen més que les previsions del pressupost, el qual ja les incrementava a la seva vegada. Parla dels increments de les despeses del personal d’oficina i de la policia. Cita les xifres de l’increment de les despeses de personal. En parla d’altres aspectes d’aquestes despeses. El pressupost d’inversions s’ha executat en un 73% i una part important d’aquesta execució és de la piscina municipal, que s’inicià amb el govern de CIU. Cita altres xifres concretes. El serveis haurien de ser molt millors. L’increment de les despeses de personal és de 300.000 euros. Es refereix a l’avantprojecte de la casa de la Patum. Exposa altres qüestions de l’execució del pressupost de 2004. Cita l’increment del dèficit amb el pressupost de 2004 respecte al de 2003 que va aprovar CIU. El 2005 s’ha reduït el dèficit, però està pitjor que el que hi havia el 2003. No s’ha fet res per a solucionar la situació. Parla dels proveïdors. L’endeutament s’ha incrementat i n’explica les conseqüències. L’Ajuntament està gastant molts més diners ara que abans. S’haurien de revisar les tarifes de les taxes i els tipus dels impostos, com ara el de construccions, instal.lacions i obres. No s’ha tingut en compte la seva repercussió en els ciutadans i demana que es baixin. Es refereix a les despeses de neteja i enllumenat públic, i al seu consum. En esports i en piscines s’ha gastat força. En conclusió, s’està gastant molt a mantenir Berga i no es veu cap estratègia en cap sentit. Parla del sòl industrial i de la exteriorització de certes activitats. Seria bo que es replantegés la línia d’estratègia i que aquest canvi es reflectís en els pressupostos. El senyor alcalde reconeix que el personal creix i, per tant, que creix la plantilla. A la policia local s’hi han creat places noves. Les baixes no hi havien estat cobertes i estava per sota de la ràtio. Molts dies no es poden cobrir els serveis. Pot cridar l’atenció les despeses incrementades de la policia local. Les despeses de personal de serveis adreçats a polítiques finalistes s’han incrementat. Ara s’estan fet moltes coses amb personal nou, la despesa del qual és finançat amb ajuts externs, tal com reconeix indirectament la senyora Guitart. Els regidors han fet molts esforços per a obtenir finançament extern. Es gasta molt més ara en el capítol 2, com l’enllumenat. Estava molt deixat i s’ha de millorar les instal.lacions d’aquest i d’altres serveis similars, com el manteniment dels carrers. Això comporta més despesa. Es modernitza la xarxa d’enllumenat i es fa bona feina. No creu que s’hagi de criticar això. El 100 per 100 de l’avantprojecte està finançat per la Diputació de Barcelona. Ara es vol contractar el seu projecte bàsic. Es van a buscar moltes subvencions. En el mercat municipal s’han frenat les inversions per a esperar l’actuació de la Llei de barris. L’obra del pavelló vell està adjudicada a una empresa de Berga i deu estar a punt de començar-se a fer, i el seu termini d’execució serà d’uns quatre mesos. S’ha demanat un crèdit molt similar al d’abans. La llei impedeix a l’Ajuntament endeutar-se més. El dèficit ha baixat. Reconeix un problema amb alguns proveïdors, però no creu que sigui una situació complicada. Ja era hora que es potenciés la cultura com a valor important. Destaca la necessitat d’incrementar les despeses de governació perquè Berga creix. Cita petites despeses que s’havien de fer. S’han fet moltes coses que comporten molta feina i despeses, però que s’havien de dur a terme. Els serveis socials estan millor dotats ara, malgrat que no són del serveis que s’ha incrementat més. No s’ha fet una obra que cita. Diu quan s’adjudicarà i es farà. En cita altres. Es refereix a la rasa dels Molins. Es va acabar la piscina coberta el 2004. L’espai de la sala de reserva està acabat. Les obres d’Emcofa es van pagant. Les instal·lacions de la ràdio es van fer. Es van adquirir les carpes per a les fires. S’han fet despeses per l’estudi del RACC. Les despeses dels 40 pilans es van pagar. Es va trobar un altre propietari en la part central de la rasa dels Molins i s’ha d’executar el conveni d’execució d’una sentència, la qual cosa ha impedit iniciar les obres d’urbanització d’allà. La sala d’exposicions de Sant Francesc era una inversió petita però s’ha fet. Es va arranjar el pou de gel. S’ha fet la coberta del gimnàs


del CEIP de Santa Eulàlia. S’ha fet una pista de tenis nova. Al museu s’ha fet una inversió de 260.000 euros. S’han executat diverses fases de la climatització de l’Ajuntament i només falta la planta de l’alcaldia i la sala de Plens. Es van adquirir més carpes i cledes per a la fira de Santa Tecla. S’ha fet una despesa en informàtica. Del balanç dels comptes es dedueix que l’equip de govern compleix amb els seus compromisos. La senyora Guitart s’alegra que ho expliqui. No es té la sensació el que el senyor alcalde dóna a entendre. Es percep una altra cosa. No sap per què. Es demana quin canvi de rumb hi ha hagut. L’increment de les hores per serveis extraordinaris en seguretat no hi hauria de ser. Amb CIU ja hi havia un servei d’ocupació, que l’ha canviat l’equip de govern actual. El fet que es vulgui gastar 60.000 euros per un avantprojecte i un projecte bàsic, encara que estiguin subvencionats, és molt car. Reconeix la importància de la Casa de la Patum. Demana que expliqui bé les coses al senyor alcalde perquè cal. El senyor alcalde es refereix al cas de la persona que era cap de premsa a l’alcaldia i que va plegar. La seva plaça no s’ha cobert. Ha citat les coses que s’han fet. Si no s’hagués ampliat la plantilla amb policia local, hi hagués hagut mancances greus. Parla del cas dels aspirants que superen les proves i que han de fer els cursos. Per això la plantilla no està completa. Si no s’hagués fet l’ampliació, s’hauria hagut de fer després més gran. De la Casa de la Patum, reconeix que hi ha molta despesa. No es pot començar immediatament. Ha de ser una obra important. L’avantprojecte va agradar molt quan es va presentar. Es continuarà en aquesta línia. Ha de ser compartit aquest projecte per tothom. S’ha fet un esforç per reduir-lo, si bé tot i això es va a uns 6 o 7 milions d’euros de despesa. És un projecte ambiciós perquè s’hi gastaran molts diners. S’han anat a buscar 400.000 euros per a fer el projecte bàsic i s’han aconseguit. De referències la Generalitat de Catalunya reconeixia la qualitat de l’avantprojecte. La Patum ha de ser un referent i el contingut i el continent del seu museu ha ser molt bo. El senyor Gendrau reconeix que cal un projecte ambiciós. No es pot esperar ara i ensenyar una maqueta. S‘han de mostrar coses tangibles. Li pot fer un llistat de coses que no s’han fet. El vot del seu grup serà negatiu. Moltes coses no són gestionades bé per l’Ajuntament. El senyor alcalde li respon que la intervenció en el casc antic ascendeix a 13 milions d’euros i s’ha començat a executar. La capacitat d’inversió té límits. La rasa dels Molins té una feina prèvia. S’ha aprovat el seu Pla de Millora Urbana i s’està fent la seva reparcel·lació. En cita altres aspectes. Fins que no estigui fet l’edifici de serveis no es podrà construir el museu de la Patum. Abans s’han de fer els fonaments. Està encarregat el projecte d’urbanització de la rasa dels Molins. El procés d’urbanització és previ al museu per força. Aquests calendaris vinculen. El senyor Xoy comenta que la senyora Guitart deia que no es veia un projecte de ciutat. Sí que es veu. CIU havia de fer un examen cada quatre anys. Es disfressaven els projectes. Hi ha projectes que s’han de fer més enllà dels 4 anys. S’ha de treballar molt a mig i llarg termini. S’han d’aprofitar sinèrgies en la rasa dels Molins amb el museu de la Patum. No és la manera d’ERC d’entendre la política el fet que els projectes només siguin per a fer-los en 4 anys. Posa un exemple concret pel cas de les inversions mitjançant una comparació. Amb la casa de la Patum es vol fer un edifici de primera categoria que afavorirà Berga. Quan es planifica ja s’estan fent les coses. S’ha de treballar seriosament. Hi ha una aposta seriosa en projectes importants. S’han de fer en més de 4 anys. Es refereix a les comparses i l’exposició permanent de la Patum. S’estan plantejant alguns projectes que es poden presentar en uns terminis més raonables. Cal explicar els passos que s’estan fent i demana paciència. Si es treballa bé, es poden tibar endavant. El senyor Gendrau diu que CIU quan governava també tenia projectes a llarg termini. El senyor Xoy li contesta que CIU es penja medalles.


Votacions: Sotmesa a votació la proposició dalt transcrita, s’aprova amb el resultat següent: Vots afirmatius: 9 (PSC, ERC) Vots negatius: 4 (CIU) Abstencions: cap B.4. Conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Berga i la Fundació privada Abadia de Montserrat 2025. Deliberacions: El senyor alcalde demana que quedi sobre la mesa aquest assumpte. Amb el conveni es vol atorgar un ajut. El senyor secretari li ha dit que s’ha de rectificar. Votacions: Per unanimitat dels membres consistorials presents, s’acorda deixar aquest assumpte sobre la mesa. B.5. Reglamentació documentació necessària i aspectes procedimentals de les llicències d'activitats no classificades. Sotmesa a votació la ratificació de la inclusió d’aquest assumpte en l’ordre del dia, s’aprova per unanimitat dels membres consistorials presents. Proposició que l’alcalde eleva al ple: PROCEDIMENT


REGLAMENTACIÓ REFERENT A DOCUMENTACIÓ NECESSÀRIA I ASPECTES PROCEDIMENTALS PER LES LLICÈNCIES D'ACTIVITATS NO CLASSIFICADES DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda: Primer.- Aprovar inicialment la Reglamentació referent a documentació necessària i aspectes procedimentals per a les llicències d’activitats no classificades pel municipi de Berga. Segon.- Sotmetre a informació pública l’esmentat reglament per un termini de 30 dies hàbils, amb inserció d’edictes en el Butlletí oficial de la província de Barcelona, al diari Regió 7 i al tauler d’edictes de l’Ajuntament. Tercer.- Disposar que en cas que durant el termini d’informació pública no es presentin al·legacions la Reglamentació referent a documentació necessària i aspectes procedimentals per a les llicències d’activitats no classificades pel municipi de Berga esdevindrà aprovada definitivament. En aquest supòsit es publicarà íntegrament la Reglamentació en el Butlletí oficial de la província de Barcelona. Deliberacions: El senyor alcalde diu que és un assumpte tècnic. El senyor Gendrau exposa que CIU hi votarà a favor. Reconeix que per a alguns comerços s’exigeix molta documentació.


El senyor alcalde li respon que no sap si ha de ser així tècnicament. Ho parlarà amb els tècnics municipals. Votacions: Sotmesa a votació la proposició dalt transcrita, s’aprova per unanimitat dels membres consistorials presents. B.6. Modificació dels estatuts del Patronat de la Patum. Dictamen que la comissió informativa de l’àrea especial de comptes eleva al ple: PROCEDIMENT


MODIFICACIÓ DELS ESTATUTS DEL PATRONAT DE LA PATUM MOTIVACIÓ La Junta del Patronat Municipal de La Patum va aprovar la proposta de modificació d’Estatuts. Aquesta proposta de modificació d’Estatuts ha de ser sotmesa a l’aprovació per part de l’òrgan competent, que és el Ple Municipal. Per tant correspondrà al Ple de la Corporació l’aprovació inicial de la modificació dels Estatuts; L’article 201 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals regula el procediment a seguir per a la constitució i aprovació dels estatuts, procediment que ha de ser també el de la modificació dels mateixos; DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda: Primer.- Aprovar inicialment la modificació dels Estatuts del Patronat de La Patum, següent:

“...” ESTATUTS DEL PATRONAT MUNICIPAL DE LA PATUM

Article 1.- Amb la finalitat d’administrar, conservar i coordinar el desenvolupament de la festa de La Patum declarada Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la UNESCO; totes les activitats derivades i relacionades estrictament amb les comparses de la festa, les seves actuacions i els seus integrants; vetllar per la bona utilització del nom i la imatge de la celebració; així com tot allò relacionat amb la seva imatge corporativa, publicitària i de difusió i tot allò que, de forma general o específica, inclogui el nom Patum o hi faci referència, es crea el Patronat Municipal de La Patum, com a organisme autònom local. Article 2.- El patrimoni actual que s’adscriu a l’Entitat és el següent: • Casa de La Patum (ubicada a l’edifici de l’Hospital Vell). • La totalitat de la comparseria i vestuari en ús de La Patum. • El patrimoni històric patumaire heretat de temps pretèrits. • Tot aquell patrimoni que des de la seva creació el Patronat pugui adquirir. El Patronat presentarà el seu pressupost, anualment, que s’aprovarà conjuntament i de forma consolidada amb el pressupost de l’Ajuntament i els dels seus altres Patronats. Article 3.- El Patronat tindrà la seva seu social a Berga, Plaça del Doctor Saló núm. 10, o aquella altra que designi la Junta General d’aquest.


Article 4.- Els Òrgans de Govern i Administració del Patronat són: • La Junta General. • La Comissió Executiva. • El President. • El Gerent. Tots els càrrecs són gratuïts. Article 5.- La Junta General és l’encarregada de vetllar pel fidel compliment dels objectius de l’organisme i estarà composada pels següents membres: - President: • Alcalde de la ciutat de Berga. - Vicepresident primer: • Regidor de Festes. - Vicepresident segon: • Regidor de Cultura. - Vocals: • Un regidor de cadascun dels partits polítics locals amb representació municipal, nomenats pel Ple de

l’Ajuntament. • Quatre caps de colla de La Patum, que estiguin en actiu, proposats prèvia reunió de tots els caps de

colla i el regidor delegat de La Patum, i nomenats pel Ple de l’Ajuntament. • Cinc patumaires retirats o en actiu (entenent-se per “patumaires”, qualsevol persona que tingui part

activa en la Festa, en sentit ampli i general), nomenats pel Ple de l’Ajuntament, tres proposats pels caps de colla de La Patum i els altres dos pel regidor delegat, prèvia reunió de tots els caps de colla i el regidor delegat.

En el cas que en el futur el número de partits polítics amb representació a l’Ajuntament s’incrementés o disminuís, s’augmentaria o disminuiria en un patumaire per cada partit que obtingués o no la representació consistorial. • Un historiador o coneixedor de la festa amb profunditat, considerat capacitat per opinar amb

conseqüència sobre el tema, proposat pel president, els vicepresidents i els vocals esmentats anteriorment, i nomenat pel Ple de l’Ajuntament.

- Gerent, amb veu però sense vot. Entre els quatre caps de colla i els cinc patumaires sempre hi haurà d’haver un representant de la comparsa dels vestidors de Plens i Maces, un representant de la comparsa dels Gegants, un representant de la comparsa de les Guites (alternant-se aquesta representació a cada renovació entre la Guita Grossa i la Guita Xica), un representat de les comparses dels Turcs i Cavallets, Nans Vells i Nans Nous i un representat de les comparses del Tabal, els Àngels i l’Àliga. Aquests representants tant poden ser caps de colla com patumaires en actiu en les esmentades comparses com patumaires retirats de les esmentades comparses com ciutadans en general que les esmentades comparses creguin que els poden representar. Tots aquests càrrecs són personals i intransferibles i no poden ser delegats en cap cas. La Secretaria General de l’Organisme correspon al secretari de l’Ajuntament, que podrà delegar en un funcionari municipal. L’interventor de cabals de l’Ajuntament de Berga actuarà com a interventor; també podrà delegar. Article 6. –Són competències de la Junta General:

a) Organitzar i administrar, de la forma que els seus membres considerin més convenient per La Patum, el pressupost anual rebut de l’Ajuntament i les subvencions i/o ajudes rebudes d’altres institucions.

b) Acceptar o rebutjar les donacions i llegats que es facin a favor del Patronat i sol·licitar i acceptar subvencions dels diferents organismes públics o de particulars.

c) Mantenir, cuidar i conservar de la millor manera possible el patrimoni històric de la festa, contractant els serveis que calguin en aquest sentit.

d) Discutir i aprovar les contractacions de les orquestres de La Patum així com l’adquisició de tot aquell material que es consideri necessari.


e) Discutir i proposar els noms de les persones sobre les que ha de recaure el càrrec d’Administrador de la festa entre la terna designada per l’Ajuntament, que seran aprovats pel Ple de la Corporació.

f) Discutir i proposar els noms de les persones sobre les que ha de recaure el títol de patumaire i patumaire d’honor entre els noms escollits en una reunió prèvia dels caps de colla, que seran aprovats pel Ple de la Corporació.

g) Discutir, proposar o aprovar aquelles propostes i peticions presentades per les diferents comparses de La Patum de manera singular, tenint en compte que els temes considerats menors es resoldran entre el regidor delegat i el cap de colla corresponent.

h) Proposar al Ple la variació del nombre de membres de la Junta si es creu convenient. i) Citar de forma puntual persones competents en temes concrets quan es consideri necessari. j) Fomentar activitats encaminades a la potenciació i millor coneixement de la festa. k) Formular els pressupostos d’ingressos i despeses anuals. l) Fiscalitzar el rendiment de comptes corresponent a cada pressupost. m) Proposar al president la persona designada com a gerent. n) Contractar personal i sol·licitar personal a l’Ajuntament per desenvolupar les tasques que es

considerin convenients i necessàries. o) Qualsevol altra que tingui una relació i incidència directa o indirecta amb la Festa de La

Patum, el seu nom i la seva imatge corporativa, publicitària i de difusió. Article 7.- La Junta General es reunirà en sessió ordinària cada dos mesos com a mínim, prèvia convocatòria feta pel president i cursada pel secretari amb un mínim de vuit dies d’antelació. La primera de les reunions se celebrarà un màxim de trenta dies naturals, a partir del darrer dia de celebració de La Patum i la darrera un mínim de quinze dies abans de la celebració del Ple de l’Ascensió. A aquestes dues reunions hi assistiran també els caps de colla de La Patum que no formin part de la Junta General amb veu però sense vot. Cada vegada que es convoqui el Patronat Municipal de La Patum, els caps de colla que no formen part d’aquest ens, rebran l’ordre del dia de la convocatòria i l’esborrany de les actes que s’hi presentaran per ser aprovades pels membres que de dret formen el Patronat Municipal de La Patum. Se celebrarà sessió extraordinària quan ho cregui necessari el president o a petició de la majoria absoluta de membres de la Junta General. En casos d’urgència, el president podrà convocar la Junta General amb vint-i-quatre hores d’antelació. La Junta General quedarà vàlidament constituïda quan hi assisteixin la majoria absoluta dels seus membres. Els acords es prendran per majoria dels membres presents, excepte en els casos que legalment s’exigeixi un quòrum especial. En cas d’empat, decidirà el vot del president. Si es creu convenient es podran prendre acords per votació, i aquests seran considerats ferms, no tornant-se a presentar els temes votats davant la Junta General si no ho demana prèviament la meitat més un dels membres que de dret formen el Patronat Municipal de La Patum. Article 8.- Són funcions del president: • La representació legal de la Junta davant de tota mena d’autoritats i d’organismes. • Convocar, presidir, suspendre i aixecar les sessions, dirigir les deliberacions i dirimir els empats en

vot de qualitat. • Vetllar pel compliment dels acords de la Junta. • Controlar l’elaboració i l’execució dels pressupostos. • Nomenar el gerent, a proposta de la Junta General. • Resoldre els temes de caràcter menor de comú acord amb el gerent i els membres de la Comissió

Executiva, a fi i efecte d’agilitar el funcionament del Patronat. • Donar compte de les resolucions preses a la següent reunió de la Junta General. Són funcions del vice-president primer. • Substituir al President en totes les seves funcions en cas d’absència, malaltia i/o delegació. Article 9.- Els membres de la Junta General que ho siguin per raó dels seus càrrecs, cessaran en cessar d’aquests. En renovar-se els ajuntaments, es nomenaran els regidors que hagin d’ésser els membres de la Junta General. Els restants membres seran renovats per la meitat cada quatre anys (sis anys de manera extraordinària la meitat dels escollits la primera vegada) essent possible la seva reelecció un màxim d’una vegada. Després haurà de passar un mínim de 4 anys abans no puguin tornar a formar-ne part. Aquests membres podran


cessar a petició pròpia o bé per aprovació de les ¾ parts de la totalitat dels membres de la Junta. La renovació d’aquests membres es farà efectiva d’acord amb els extrems i terminis següents:

- En un termini no superior als 15 dies des del diumenge de Patum es reunirà la Junta General per a la valoració de La Patum i als efectes de cessament dels membres indicats.

- En la mateixa Junta General es donarà a conèixer els nous membres que passaran a formar-ne part en els terminis i la forma que s’indica en el present article, prèvia proposta dels corresponents col·lectius i nomenament de l’òrgan competent.

- La nova Junta es reunirà en un termini no superior als 15 dies naturals comptats a partir del nomenament dels nous membres.

En el cas que un cap de colla cessi d’aquest càrrec durant l’ostentació d’una de les vocalies de la Junta General el seu lloc serà cobert de forma directa pel seu substitut, i el temps que el primer hagi ocupat la vocalia no repercutirà sobre el temps que el nou membre pugui formar part del Patronat, que serà igualment d’un màxim de vuit anys. Els càrrecs de la Junta General seran gratuïts. Article 10.- La representació del Patronat correspon al president, que la podrà delegar al vice-president primer o a qualsevol altre regidor. Article 11.- La Comissió Executiva estarà composta pel president del Patronat, que la presidirà, el regidor de Festes, tres membres de la Junta General escollits per la mateixa Junta i el gerent, aquest últim amb veu però sense vot. Els tres membres de la Junta general seran sempre un cap de colla i un patumaire i el tercer membre no podrà ser cap persona que formi part de la Junta General com a representant de cap partit polític. En el cas que algun dels membres de la Comissió Executiva cessi com a membre de la Junta General el seu lloc serà cobert per un altre membre de la Junta General escollit per la mateixa Junta. La Presidència de la Comissió Executiva podrà ésser delegada en el regidor de Festes o en un altre membre de la Junta General que tingui la condició de regidor municipal. Article 12.- Són atribucions de la Comissió Executiva:

a) Preparar, estudiar i fixar les qüestions que hagi de debatre la Junta General. b) Citar a aquelles persones que, en circumstàncies determinades, es considerin necessàries per

resoldre i/o informar d’alguna qüestió puntual. c) Assessorar al president en la presa de decisions sobre temes de caràcter menor.

Les reunions de la Comissió executiva seran mensuals. Article 13.- Són funcions del gerent: • Executar i fer complir els acords de la Junta General i la Comissió Executiva. • Gestionar, dirigir de manera immediata i inspeccionar el compliment d’aquests estatuts. Article 14.- Els fons de l’Entitat estaran constituïts per: • Patrimoni que s’assigna al Patronat en el moment de la seva constitució (El Patronat serà dipositari

de totes les comparses i patrimoni de La Patum de forma totalment inalienable). • El pressupost que aprovi anualment el Ple Municipal. • Subvencions d’entitats públiques. • Donacions de particulars. • Altres. Article 15.- El personal del Patronat s’adaptarà, amb independència del que estableix el reglament de Règim Interior, a algunes de les següents formes:

a) Personal funcionari (de qualsevol organisme públic) adscrit en comissió de serveis al Patronat.

b) Personal contractat en règim laboral pel Patronat, que ho podrà ser a temps parcial o per jornades senceres.

c) Personal col·laborador. És aquell que presta els seus serveis al Patronat, adscrit a la mateixa, sense règim de contractació laboral, si bé pot rebre alguna quantitat en concepte d’indemnització o de dietes.


Article 16.- Aquests estatuts podran ser modificats a proposta de dos terços dels membres que de dret formen la Junta General del Patronat. Així mateix, hauran de ser aprovats definitivament pel Ple de l’Ajuntament. Article 17.- En tot el que no és previst en els presents estatuts, s’estarà al que disposa la legislació vigent en matèria de Règim Local. Article 18.- Els caps de colla de La Patum es regiran per un reglament intern i s’aixecarà acta de les seves reunions, les quals, un cop aprovades, seran passades als membres del Patronat Municipal de La Patum. Article 19.- En cas de dissolució del Patronat, el patrimoni existent passaria a l’Ajuntament de la Ciutat de Berga.

“...” Segon.- Sotmetre a informació pública per un termini no inferior als trenta dies, mitjançant la publicació de l’aprovació inicial en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona per a l’examen i presentació d’al·legacions i suggeriments, disposant que si transcorregut el termini indicat no s’han presentat al·legacions i suggeriments, la modificació dels Estatuts s’entendrà definitivament aprovada. Tercer. Inscriure una vegada aprovada definitivament la modificació dels Estatuts en el Registre d’ens locals que porta el Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya. Deliberacions: El senyor alcalde destaca que no són modificacions importants. Es torna a modificar la composició del Patronat. Molts caps de colla hi quedaven fora. Es vol preveure dues reunions anuals dels caps de colla. Votacions: Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per unanimitat dels membres consistorials presents. B.7. Imposició i ordenació de contribucions especials sobre el projecte denominat "Projecte d'urbanització dels carrers Castellar del Riu i Pinsania". Sotmesa a votació la ratificació de la inclusió d’aquest assumpte en l’ordre del dia, s’aprova per unanimitat dels membres consistorials presents. Proposició que l’alcalde eleva al ple: PROCEDIMENT


Aprovació definitiva per la Imposició i ordenació de contribucions especials per l’execució del projecte d’urbanització dels carrers Castellar del Riu i Pinsania. MOTIVACIÓ Les contribucions especials son tributs potestatius que graven l’obtenció pels subjectes passius d’un augment de valor dels seu béns per a la realització d’obres públiques o establiment o ampliació de serveis públics. La Legislació aplicable es la següent:

• Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals.


• Llei 7/1985, de 2 d’abril, de Bases de Règim local. • Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària. • Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el reglament

d’organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals. • Ordenança Fiscal núm. 6 “Contribucions especials”, vigent de l’Ajuntament de

Berga. • Pla d’ordenació urbanística de Berga, POUM, aprovat definitivament.

L’article 34 del RDL 2/2004 de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, estableix que els acords d’imposició i ordenació precisa la prèvia adopció de l’acord d’imposició en concret. L’acord relatiu a la realització d’una obra o a l’establiment o ampliació d’un servei que es suporti per mitjà de contribucions especials no podrà executar-se fins que s’hagi aprovat l’ordenació concreta d’aquestes. L’acord d’ordenació serà d’inexcusable adopció i contindrà la determinació del cost previst de les obres i serveis, la quantitat a repartir entre els beneficiaris i del criteris de repartiment. Una vegada adoptat l’acord concret d’ordenació de contribucions especials, i determinades les quotes a satisfer, aquestes seran notificades individualment a cada subjecte passiu si aquest o el seu domicili fossin coneguts i, en el seu defecte, per edictes. Els interessats podran formular recurs de reposició davant l’Ajuntament, que podrà tractar sobre la procedència de les contribucions especials, el percentatge del cost que hagin de satisfer les persones especialment beneficiades o les quotes assignades. L’aplicació de contribucions especials es potestativa i discrecional, dins els límits normatius, de les administracions. Pel que fa a la determinació del percentatge a suportar pels beneficiaris en el present expedient es considera en just terme una vegada contrastat el benefici general per a la col·lectivitat i el benefici especial de determinades persones i els seus bens. El ple de la corporació, en sessió ordinària celebra el 11 d’octubre de 2006 de va aprovar l’acord d’aprovació inicial en el que es disposava la imposició de contribucions especials pel finançament de l’execució del projecte d’urbanització dels carrers Castellar del Riu i Pinsania, la determinació i ordenació del tribut amb el cost previst de l’obra, la quantitat a repartir entre els beneficiaris, mòdul de repartiments, coeficients correctors aplicables, la relació de subjectes beneficiats per l’execució del projecte, l’exposició publica de l’acord provisional en el taulell d’anuncis, BOP i un diari de màxima difusió provincial durant trenta dies per tal de que els interessats podessin examinar l’expedient dies i la notificació individual als interessats titulars de bens efectes en els domicilis que consten en l’expedient amb les quotes a satisfer. En compliment de l’acord inicial es van publicar anuncis oficials en:

1. Al diari “El Periódico de Catalunya”, en data 26 d’octubre de 2006. 2. Al Butlletí Oficial de la Província (BOP), núm. 261 de data 1 de novembre de

2006. Notificats individualment als interessats titulars de bens efectes en els domicilis que consten en l’expedient, no es va poder practicar la notificació als interessats següents:

- Josep Elias Font - Plaça Sant Pere 6 de 08600 Berga - Roser Claveria Tubau - Carrer Verge Montserrat 681 de 08024 Barcelona - Berkeley noventa y ocho, S.L. - Carrer Londres 23 de 08029 Barcelona - Antònia Fernández Amigo - Carrer Castellar del Riu 26 de 08600 Berga


- José Manuel Soler Páramo - Carrer Primavera 32, 4-2 de 08912 Badalona - Josep M. Gil Martínez – Carrer Castellar del Riu 9 de 08600 Berga - Ramon Riba Bullich – Carrer Castellar del Riu 7 de 08600 Berga - Fernando Raja Hernández - Carrer Castellar del Riu 5 2a. de 08600 Berga - Néstor César González - Carrer Castellar del Riu 5 3a. de 08600 Berga

D’acord amb la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, es publica el present edicte al BOP (Article 59.2.), amb la transcripció íntegre de l’acord d’aprovació inicial de la Imposició i ordenació de contribucions especials del “Projecte d’urbanització dels carrers Castellar del Riu i Pinsania”. L’edicte es publica en el BOP núm. 12 de data 13 de gener de 2007. A la vegada es va trametre aquest edicte, per a la seva exposició en taulell d’anuncis oficials, als ajuntaments respectius on consten els domicilis dels interessats així com la seva exposició al taulell d’anuncis oficials de l’Ajuntament de Berga. Consten a l’expedient documentació acreditativa d’aquesta exposicions. En el període d’exposició pública de l’acord d’aprovació inicial, es van presentar les següents al·legacions:

1. Josep Cara Garzón, amb domicili al carrer Castellar del Riu, 12 en el seu nom i signat per 25 persones més, veïns dels carrers afectats.

2. Josep M. Claret Sala, amb domicili a la Casa el Pla de Coforb de Capolat, com copropietari de la finca del carrer Castellar del Riu núm., 1.

3. Josep M. Sancliments i Torres, amb domicili al carrer Castellar del Riu núm., 1 en qualitat de Rector de la Parròquia de Santa Eulàlia.

Analitzades les al·legacions presentades és procedent denegar l’al·legació número 1, presentada pel Sr. Cara i 25 persones més, sobre la base dels informes i propostes que consten en l’expedient. Així mateix, és procedent estimar íntegrament les al·legacions 2 i 3. DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda: Primer. Desestimar l’al·legació presentada per Josep Cara Garzón i signada per 25 persones, d’acord amb l’informa que consta a l’expedient. Segon. Estimar les al·legacions presentades per Josep M. Claret Sala i per Josep M. Sanclimens i Torres en nom de la Parròquia de Santa Eulàlia de Berga, d’acord amb l’informa que consta a l’expedient. Tercer. Imposar contribucions especials per al finançament de l’execució de l’obra de projecte d’urbanització dels carrers Castellar del Riu i Pinsania, el fet imposable de la qual està constituït per l’obtenció d’un benefici o augment de valor dels béns afectes pel projecte d’urbanització dels carrers Castellar del Riu i Pinsania de Berga. Quart. Procedir a la determinació i ordenació del Tribut concret d’acord amb el següent: - El cost previst de l’obra es fixa en 493.385,73 euros i el cost suportat per l'Ajuntament en 246.692,87 euros. - Fixar la quantitat a repartir entre els beneficiaris en 74.007,86 euros, equivalent al 33,333% del cost suportat. El cost total pressupostat 493.385,73 euros tindrà caràcter


de mera previsió. Si el cost real fos major o menor que el previst, s’utilitzarà el cost previst als efectes del càlcul de les quotes corresponents. - Aplicar com a mòdul de repartiment:

1. Metres lineals de façana de d’immoble: 100 %. En els edificis catalogats com a Bens Culturals d’Interès Local, se’ls aplica pel càlcul dels metres lineals de façana un coeficient corrector de 0,50. Cinquè. Aprovar definitivament la relació dels subjectes que es veuen beneficiats per projecte d’urbanització dels carrers Castellar del Riu i Pinsania, i establir la quantitat que aquests hauran d’abonar a aquesta Entitat en dos terminis, que apareixen a l’expedient com document 2.2 de l’annex II.

Sisè. Publicar aquest acord íntegre al tauler d’anuncis de l'Ajuntament de Berga i al Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de màxima difusió de la província, respectivament. Setè. Notificar individualment als interessats titulars de bens efectes en els domicilis que consten en l’expedient, les quotes a satisfer pel projecte d’urbanització dels carrers Castellar del Riu i Pinsania. Deliberacions: El senyor alcalde diu que hi ha tres al·legacions presentades. Una es vol rebutjar i les altres dues es volen acceptar. Una d’aquestes darreres és del Bisbat de Solsona, que exposa que no se li poden aplicar contribucions especials pels acords amb la Santa Seu. Té raó. N’explica les altres. Una, la que es vol rebutjar, no té fonament jurídic. Si s’aproven les contribucions, llavors la setmana que ve es farà una reunió amb els veïns per a començar les obres. El senyor Gendrau assenyala que CIU mantindrà la postura que ja va mantenir en el seu moment. No li sembla una decisió bona la imposició i l’ordenació de contribucions especials degut al fet que CIU no està d’acord amb la manera amb la qual s’administren els recursos actualment a l’Ajuntament, tot i que no està en desacord amb l’aplicació de contribucions especials en determinades zones de la ciutat. El senyor Xoy reconeix que s’ha d’estimar l’al·legació del bisbat. La part que havia de pagar l’assumeix l’Ajuntament. Es refereix a la necessitat de la modificació del concordat. El percentatge del 15 % és raonable. Seria injust que un ciutadà que no viu al barri vell pagués una obra que és d’aquest. Votacions: Sotmesa a votació la proposició dalt transcrita, s’aprova amb el resultat següent: Vots afirmatius: 8 (PSC,ERC), amb l’abstenció del senyor Escobet. Vots negatius: cap Abstencions: 4 (CIU) B.8. Imposició i ordenació de contribucions especials sobre el projecte denominat "Projecte per l’arranjament del paviment i serveis del carrer Pau Claris ". Sotmesa a votació la ratificació de la inclusió d’aquest assumpte en l’ordre del dia, s’aprova per unanimitat dels membres consistorials presents. Proposició que l’alcalde eleva al ple:


PROCEDIMENT


Aprovació definitiva per la Imposició i ordenació de contribucions especials per l’execució del projecte per l’arranjament del paviment i serveis del carrer Pau Claris. MOTIVACIÓ Les contribucions especials son tributs potestatius que graven l’obtenció pels subjectes passius d’un augment de valor dels seu béns per a la realització d’obres públiques o establiment o ampliació de serveis públics. La Legislació aplicable es la següent:

• Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals.

• Llei 7/1985, de 2 d’abril, de Bases de Règim local. • Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària. • Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el reglament

d’organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals. • Ordenança Fiscal núm. 6 “Contribucions especials”, vigent de l’Ajuntament de

Berga. • Pla d’ordenació urbanística de Berga, POUM, aprovat definitivament.

L’article 34 del RDL 2/2004 de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, estableix que els acords d’imposició i ordenació precisa la prèvia adopció de l’acord d’imposició en concret. L’acord relatiu a la realització d’una obra o a l’establiment o ampliació d’un servei que es suporti per mitjà de contribucions especials no podrà executar-se fins que s’hagi aprovat l’ordenació concreta d’aquestes. L’acord d’ordenació serà d’inexcusable adopció i contindrà la determinació del cost previst de les obres i serveis, la quantitat a repartir entre els beneficiaris i del criteris de repartiment. Una vegada adoptat l’acord concret d’ordenació de contribucions especials, i determinades les quotes a satisfer, aquestes seran notificades individualment a cada subjecte passiu si aquest o el seu domicili fossin coneguts i, en el seu defecte, per edictes. Els interessats podran formular recurs de reposició davant l’Ajuntament, que podrà tractar sobre la procedència de les contribucions especials, el percentatge del cost que hagin de satisfer les persones especialment beneficiades o les quotes assignades. L’aplicació de contribucions especials es potestativa i discrecional, dins els límits normatius, de les administracions. Pel que fa a la determinació del percentatge a suportar pels beneficiaris en el present expedient es considera en just terme una vegada contrastat el benefici general per a la col·lectivitat i el benefici especial de determinades persones i els seus bens. El ple de la corporació, en sessió ordinària celebra el 11 d’octubre de 2006 de va aprovar l’acord d’aprovació inicial en el que es disposava la imposició de contribucions especials pel finançament de l’execució del projecte per l’arranjament del paviment i serveis del carrer Pau Claris, la determinació i ordenació del tribut amb el cost previst de l’obra, la quantitat a repartir entre els beneficiaris, mòdul de repartiments, coeficients correctors aplicables, la relació de subjectes beneficiats per l’execució del projecte, l’exposició publica de l’acord provisional en el taulell d’anuncis, BOP i un diari


de màxima difusió provincial durant trenta dies per tal de que els interessats podessin examinar l’expedient dies i la notificació individual als interessats titulars de bens efectes en els domicilis que consten en l’expedient amb les quotes a satisfer. En compliment de l’acord inicial es van publicar anuncis oficials en:

1. Al diari “El Periódico de Catalunya”, en data 26 d’octubre de 2006. 2. Al Butlletí Oficial de la Província (BOP), núm. 261 de data 1 de novembre de

2006. Notificats individualment als interessats titulars de bens efectes en els domicilis que consten en l’expedient, no es va poder practicar la notificació als interessats següents:

- Carlos Bertran Ribera - Carrer Calatrava núm., 70, 3er 2ª. 08017 Barcelona - Jaume Garrós, S.L. - Carrer Buxadé núm., 4. 08600 Berga - Montjuich Park, S.L. - Carrer Alpens núm., 8. 08600 Berga. - Fco. Javier Rios Gallardo - Avgda. Generalitat núm., 230 3er. 7é. 08921 Sta. Coloma Gramanet - Manuel Ruiz Campanya - Carrer Dr. Giné i Partagas núm., 38. 3er 4art. 08003 Barcelona - Enric Giner Preusse - Carrer Londres núm., 23. 5é 2ª. 08029 Barcelona.

D’acord amb la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, es publica el present edicte al BOP (Article 59.2.), amb la transcripció íntegre de l’acord d’aprovació inicial de la Imposició i ordenació de contribucions especials del “Projecte per l’arranjament del paviment i serveis del carrer Pau Claris.”. L’edicte es publica en el BOP núm. 12 de data 13 de gener de 2007. A la vegada es va trametre aquest edicte, per a la seva exposició en taulell d’anuncis oficials, als ajuntaments respectius on consten els domicilis dels interessats així com la seva exposició al taulell d’anuncis oficials de l’Ajuntament de Berga. Consten a l’expedient documentació acreditativa d’aquesta exposicions. En el període d’exposició pública de l’acord d’aprovació inicial no es van presentar cap escrit d’al·legacions DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda: Primer. Imposar contribucions especials per al finançament de l’execució de l’obra del projecte per l’arranjament del paviment i serveis del carrer Pau Claris, el fet imposable de la qual està constituït per l’obtenció d’un benefici o augment de valor dels béns afectes pel projecte per l’arranjament del paviment i serveis del carrer Pau Claris de Berga. Segon. Procedir a la determinació i ordenació del Tribut concret d’acord amb el següent: - El cost previst de l’obra es fixa en 75.797,24 euros i el cost suportat per l'Ajuntament en 34.108,76 euros. - Fixar la quantitat a repartir entre els beneficiaris en 11.369,47 euros, equivalent al 33,333% del cost suportat. El cost total pressupostat 75.797,24 euros tindrà caràcter de mera previsió. Si el cost real fos major o menor que el previst, s’utilitzarà el cost previst als efectes del càlcul de les quotes corresponents. - Aplicar com a mòdul de repartiment:

1. Metres lineals de façana de d’immoble: 100 %.


En els edificis catalogats com a Bens Culturals d’Interès Local, se’ls aplica pel càlcul dels metres lineals de façana un coeficient corrector de 0,50. Tercer. Aprovar definitivament la relació dels subjectes que es veuen beneficiats per projecte per l’arranjament del paviment i serveis del carrer Pau Claris, i establir la quantitat que aquests hauran d’abonar a aquesta Entitat en dos terminis, que apareixen a l’expedient com document 2.2 de l’annex II.

Quart. Publicar aquest acord íntegre al tauler d’anuncis de l'Ajuntament de Berga i al Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de màxima difusió de la província, respectivament. Cinquè. Notificar individualment als interessats titulars de bens efectes en els domicilis que consten en l’expedient, les quotes a satisfer pel projecte per l’arranjament del paviment i serveis del carrer Pau Claris. Deliberacions: El senyor alcalde explica que l’assumpte present és similar a l’anterior. El senyor Xoy destaca l’abstenció del senyor Escobet. Cal que es faci un vol de vista de tota la ciutat. Cal la seva visió global. Li agradaria que s’expliqués el senyor Escobet. El senyor Escobet no vol donar explicacions. El senyor Xoy creu que s’ha de mirar la ciutat globalment i no pas cada barri individualment. Creu que un regidor ha de tenir aquesta visió. Li sap greu la postura del senyor Escobet i la respecta. El senyor Escobet explica el motiu de la seva postura. Ell mateix està al mig. No ha dit que no s’hagin de cobrar contribucions especials. Creu que no s’ha explicat a la gent per què s’han de cobrar. Es refereix a les obres d’un carrer concret per les quals no es van aplicar contribucions especials. El senyor Xoy entén la posició del senyor Escobet, però creu que el pal del veler s’ha d’aguantar entre tots. Les coses s’han de repartir equitativament. Insisteix en el caràcter raonable del 15 % del cost de les obres. Les coses s’estan fent bé. Votacions: Sotmesa a votació la proposició dalt transcrita, s’aprova amb el resultat següent: Vots afirmatius: 8 (PSC,ERC), amb l’abstenció del senyor Escobet. Vots negatius: cap Abstencions: 4 (CIU) B.9. Execució urbanística d'acord amb la modificació del Pla General d'Ordenació Urbanística de la zona sud-est de la Valldan, sector 1.3, aprovada definitivament per la CUB el 18 de juny de 2002, mitjançant el sistema de compensació. Dictamen que la comissió informativa de l’àrea especial de comptes eleva al ple: PROCEDIMENT


EXECUCIÓ URBANÍSTICA D'ACORD AMB LA MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA DE LA ZONA SUD-EST DE LA VALLDAN, SECTOR 1.3, APROVADA DEFINITIVAMENT PER LA CUB EL 18 DE JUNY DE 2002, MITJANÇANT EL SISTEMA DE COMPENSACIÓ.


MOTIVACIÓ 1.-L’advocat de la interessada, el senyor Joan Sánchez i Gómez, va presentar el 20 d’octubre de 2006 pel registre de la Unitat de Conciliació de Manresa del Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya full de preu just de la finca que és objecte de l’expropiació de la senyora Carme Prada García. Aquesta entrada té el número 4673. La documentació d’aquest full de preu just va entrar pel registre de l’Ajuntament de Berga el 25 d’octubre de 2006 amb el número 4877. 2.-El ple de l’Ajuntament, en la seva sessió ordinària feta el 20 de desembre de 2006, va acordar, entre altres qüestions, rebutjar aquest full de preu just, donar trasllat a la senyora Prada de l’informe de l’arquitecte municipal Pere Claret i Boixader (que es remet a la valoració feta per l’arquitecte Antoni Mas i Comas) i informar-la que dins el termini de deu dies hàbils podia acceptar aquest informe o rebutjar-lo, de forma que en aquest darrer cas tindria dret a fer al·legacions i aportar-hi proves. 3.-El senyor Sánchez va presentar pel registre de la Unitat de Conciliació de Manresa del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya l’escrit de rebuig del full de preu just proposat per l’Ajuntament i d’al·legacions el 16 de gener de 2007 i amb el número 228. La presentació va ser feta en temps i forma. Aquest escrit va ser entrar a l’Ajuntament pel seu registre d’entrada el 23 d’enguany amb el número 389. 4.-L’objecte d’aquest acord és donar una resposta jurídica motivada a les al·legacions de l’escrit identificat en el punt anterior i resoldre sobre les seves peticions, a l’empara del que disposen els articles 89 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJPAC), 31 de la Llei de 16 de desembre de 1954 d’expropiació forçosa (LEF), 3 (apartat 1), 9 (apartats 1 i 2) i disposició transitòria primera de la Llei 9/2005, de 7 de juliol, del Jurat d’Expropiació de Catalunya (LJEC), i 8 del Reglament del Jurat d’Expropiació de Catalunya, aprovat pel Decret 202/2000, de 13 de juny (RJEC). 5.-Respecte a la primera al·legació, cal informar a la senyora Prada i al senyor Sánchez que l’Ajuntament va fer totes les gestions oportunes perquè es cursés la notificació de l’acord del ple de 20 de desembre de 2006 junt amb còpia compulsada degudament de l’informe de l’arquitecte municipal Pere Claret i Boixader, d’acord amb els articles 58 i 59 de la LRJPAC. No obstant això, és probable que per algun error en la tramesa o en la pràctica de la notificació el senyor Sánchez no va poder pogut rebre aquesta còpia. No hi ha cap inconvenient per a adjuntar a la notificació de l’acord present una nova còpia compulsada degudament de l’informe assenyalat. 6.-Pel que fa a la segona al·legació sobre la data de valoració de la finca que és objecte d’expropiació, cal reiterar com a conclusions jurídicament correctes tot l’exposat en el punt 7 de l’apartat de motivació de l’acord plenari del passat 20 de desembre pels motius que s’exposen en el punt present. Quan l’article 23 de la Llei 6/1998, de 13 d’abril, de règim del sòl i valoracions (Llei 6/98) es refereix als criteris, cal considerar que aquests són els criteris de valoració, dels quals s’ha d’entendre, doncs, que són les regles específiques a través de les quals es poden determinar la valoració dels béns immobles segons els diversos factors que preveu el títol III de la mateixa Llei 6/98, com ara la classificació del sòl. L’article 24 de la Llei 6/98, malgrat que forma part del seu títol III, no regula cap criteri de valoració del sòl, sinó que determina a quin moment cal referir aquestes valoracions segons cada cas concret que assenyala. En aquest sentit, cal tenir present que l’article


35 de la mateixa Llei 6/98 estableix precisament que l’exercici de la potestat expropiatòria s’ajustarà al disposat en la Llei present i en la legislació urbanística i que, en tot allò no previst en aquestes primeres, s’aplicarà la legislació general d’expropiació forçosa. Per aquest motiu, el punt 7 de l’acord de 20 de desembre esmentats exposava que l’aplicació de l’article 24, lletra a), de la Llei 6/98 havia de ser conciliat en la seva aplicació mitjançant una interpretació integradora amb l’article 28 del Reglament de la LEF, aprovat per Decret de 26 d’abril de 1957 (REF), ja que aquest darrer completa la previsió d’aquest primer en el sentit que acaba de determinar exactament en quin moment s’inicia l’expedient de preu just, atès que l’article 24 a) referit no especifica res més al respecte. 7.-Continua defensant literalment el senyor Sánchez en l’al·legació segona que l’Ajuntament incorre en un greu vici de nul·litat de ple dret tota vegada que el full d’apreuament municipal no respecta la data a la qual ha de referir-se la valoració de l’expropiació objecte d’aquest expedient, la qual cosa condueix al desencert de l’actuació administrativa. El senyor Sánchez no justifica ni acredita en absolut en quin supòsit de nul·litat de ple dret dels descrits en l’article 62.1 de la LRJPAC incorre la Corporació municipal pel fet que no es respecti suposadament la data esmentada. La redacció en vigor actualment d’aquest article ve donada per la Llei 4/1999, de 13 de gener (Llei 4/99). Sens perjudici del que s’exposa en aquest punt i en l’anterior (L’Ajuntament en tot moment ha determinat i justificat jurídicament de manera prou clara quina és la data de l’inici de l’expedient de preu just), en tot cas, com a molt es podria defensar que la suposada determinació de manera incorrecta des d’un punt de vista jurídic de la data legal de l’inici de l’expedient de preu just constituiria un vici d’anul·labilitat d’acord amb l’article 63.1 de la LRJPAC. 8.-Afegeix el senyor Sánchez en l’al·legació segona que els informes municipals de valoració de la finca de la senyora Prada no han fet un càlcul del preu just a través del mètode residual dinàmic per a determinar el valor del sòl, amb la qual cosa s’infringeix el procediment legalment establert. En el cas present, el senyor Sánchez confon el que són els criteris de valoració de béns immobles establerts en el títol III de la Llei 6/98 amb les normes reguladores del procediment de determinació del preu just. Però és que a més aquesta afirmació descrita en el paràgraf anterior no té cap mena de justificació o d’acreditació a través d’algun mitjà de prova que pugui donar-li suport. El informes municipals referits justifiquen expressament la valoració a partir dels criteris aplicables en el cas present del títol III de la Llei 6/98. 9.-Tot l’explicat en els tres punts anteriors posa de manifest la manca de fonament de la resta d’arguments que el senyor Sánchez exposa en l’al·legació segona sobre la determinació incorrecta del preu just per part de l’Ajuntament. 10.-De l’al.legació tercera, cal recordar literalment al senyor Sánchez el que exposava un dels paràgrafs del punt 3 de l’apartat de motivació del l’acord del ple pres el 14 de desembre de 2005 amb ocasió de la desestimació del recurs de reposició que va interposar ell mateix contra l’acord plenari de 4 d’octubre d’aquell mateix any, el qual, entre altres qüestions, va disposar resoldre sobre la necessitat d’ocupació de la finca de la senyora Prada: “En el cas present, l’únic bé que forma part d’aquesta relació (es refereix a la relació de béns i drets afectats de l’expedient expropiatori) és la finca de 192 m2 que pertany a la senyora Prada. Aquesta finca comprèn diversos elements naturals i altres creats


per l’acció humana. Aquests elements formen part de la mateixa finca i la valoració d’aquesta darrera que consta en la relació rectificada ja els comprèn...” Quan es valora un terreny, ja es té en compte per defecte (entre altres factors) tant la seva superfície física com els béns i elements que ocupen o s’integren en aquesta superficie i, en el cas present, a partir d’aquest criteri lògic els informes municipals arriben a la conclusió de quin és el valor de tota la finca de la senyora Prada. Però és que a més, no es pot deduir jurídicament, tal com fa el senyor Sánchez, que el full de preu just de l’Ajuntament sigui nul de ple dret pel fet que aquest no valori els elements, les plantacions i les instal·lacions que formen part de la finca de la senyora Prada. D’acord amb els supòsits de nul·litat de l’article 62.1 de la LRJPAC, no es pot concloure que aquesta suposada omissió comporti aquests classe de vici d’il·legalitat. I si aquesta omissió s’hagués produït realment, caldria llavors remetre’s al que ja s’ha explicat abans sobre l’article 63.1 de la LRJPAC. No hi ha per aquest motiu, doncs, cap infracció de la Constitució ni de la legislació d’expropiació forçosa. El senyor Sánchez no justifica en absolut quin o quins preceptes concrets d’aquesta legislació són infringits. L’Ajuntament està seguint tot un procediment d’expropiació forçosa amb un respecte total i absolut dels requisits legals corresponents i, per tant, també dels drets de la senyora Prada. A això últim, s’ha d’afegir que el senyor Sánchez hi confon la qüestió de la determinació de quins són els béns que són objecte de l’expedient d’expropiació i valoració amb la qüestió de si s’instrueixen correctament o no les diferents peces del procediment expropiatori. 11.-Respecte a l’al·legació quarta, cal remetre’s a la resposta sobre les qüestions que el senyor Sánchez hi planteja que està continguda en el punt 8 de l’apartat de motivació de l’acord del ple de 20 de desembre de 2006. DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda: Primer.- Donar novament trasllat a la senyora Prada i al senyor Sánchez de còpia compulsada pel secretari de l’Ajuntament de l’informe de l’arquitecte municipal Pere Claret i Boixader referit en l’apartat de motivació d’aquest acord. Segon.- Prendre coneixement del rebuig fet per la senyora Prada del full de preu just de l’Ajuntament. Tercer.- Donar trasllat a la secció territorial de Barcelona del Jurat d’Expropiació de Catalunya de còpia compulsada degudament de l’expedient de preu just de la finca de la senyora Prada. Quart.- Informar a la Senyora Prada i al senyor Sánchez de la resposta de l’Ajuntament a les qüestions plantejades en el seu escrit d’al·legacions d’acord amb tot l’explicat en l’apartat de motivació de l’acord present. Cinquè.- Disposar la notificació d’aquest acord a la senyora Prada i al senyor Sánchez. Deliberacions:


El senyor alcalde destaca que els membres de la Corporació ja coneixen prou bé aquest assumpte i que per això no cal parlar-ne més. Votacions: Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per amb el resultat següent: Vots afirmatius: 9 (PSC,ERC) Vots negatius: cap Abstencions: 4 (CIU) B.10. Aprovació compte de gestió i recaptació per rebuts i liquidacions d'ingrés directe corresponent a l'exercici 2006, presentat per l'Organisme de Gestió Tributària. Dictamen que la comissió informativa de l’àrea especial de comptes eleva al ple: PROCEDIMENT


APROVACIÓ COMPTE DE GESTIÓ I RECAPTACIÓ PER REBUTS I LIQUIDACIONS D'INGRÉS DIRECTE CORRESPONENT A L'EXERCICI 2006, PRESENTAT PER L'ORGANISME DE GESTIÓ TRIBUTÀRIA. DECLARACIO:

PRIMER.- Vist el Compte de la Gestió Recaptatòria realitzada per l'Organisme de Gestió Tributària durant l'exercici de 2006 i corresponents a les liquidacions d'ingrés per rebut i liquidacions d'ingrés directe, així com certificacions de descobert de tributs i preus públics liquidats per l'Ajuntament. Havent-se verificat que els ingressos que es reflecteixen en el Compte coincideixen amb els fons transferits a l'Ajuntament. Vista la relació nominativa de deutors que configura l'estat demostratiu dels drets a cobrar, com estableix l'article 209.2 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per RDL 2/2004, de 5 d’abril, i que importa les quanties següents: - Pendent de cobrament en període voluntari en data 31 de desembre de 2006

Rebuts 46.275,25 € Liquidacions 116.187,12 €

- Pendent de cobrament en període executiu en data 31 de desembre de 2006


Comprovat que l'aplicació dels càrrecs, devolucions d'ingressos indeguts i compensacions a favor de l'ORGT s'ha practicat correctament. S'informa favorablement el Compte de Gestió Recaptatòria de 2006, presentada per l'ORGT.

SEGON.- Vist el Compte de la Gestió Recaptatòria realitzada per l'Organisme de Gestió Tributària durant l'exercici de 2006 i corresponents a les liquidacions d'ingrés per


rebut i liquidacions d'ingrés directe, així com certificacions de descobert de la taxa per prestació del servei de recollida domiciliaria d'escombraries i trasllat a l'abocador, liquidats per l’Ajuntament (Consell Comarcal del Berguedà). Havent-se verificat que els ingressos que es reflecteixen en el Compte coincideixen amb els fons transferits a l'Ajuntament. Vista la relació nominativa de deutors que configura l'estat demostratiu dels drets a cobrar, com estableix l'article 209.2 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per RDL 2/2004, de 5 d’abril, i que importa les quanties següents: - Pendent de cobrament en període voluntari en data 31 de desembre de 2006

Rebuts 0,00 € Liquidacions 2.167,74 €

- Pendent de cobrament en període executiu en data 31 de desembre de 2006


Comprovat que l'aplicació dels càrrecs, devolucions d'ingressos indeguts i compensacions a favor de l'ORGT s'ha practicat correctament. S'informa favorablement el Compte de Gestió Recaptatòria de 2006, presentada per l'ORGT.

TERCER.- Vist el Compte de la Gestió Recaptatòria de Multes de Circulació per sancions imposades per l’Ajuntament, que ha estat rendida per l'Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona i corresponent a l'exercici de 2006. Vista la liquidació practicada pel concepte d’equilibri financer, que es considera correcta segons els termes del conveni subscrit entre aquest Ajuntament i la Diputació de Barcelona. Vista la relació nominativa de deutors que configura l'estat demostratiu dels drets a cobrar, com estableix l'article 209.2 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per RDL 2/2004, de 5 d’abril, i que importa les quanties següents: - Pendent de cobrament en període voluntari en data 31 de desembre de 2006, per import de 230.521,72 €. Comprovat que l'aplicació dels càrrecs, devolucions d'ingressos indeguts i compensacions a favor de l'ORGT s'ha practicat correctament. DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda: Únic.- Aprovar el Compte de Gestió Recaptatòria de 2006, presentada per l'ORGT. Deliberacions:


El senyor alcalde exposa que l’equip de govern es basa en informe del senyor interventor. Explica en què consisteix breument. El senyor interventor hi ha informat favorablement. Votacions: Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per unanimitat dels membres consistorials presents. B.11. Delegació gestió recaptatòria de Contribucions Especials a favor de l'Organisme de Gestió Tributària. Dictamen que la comissió informativa de l’àrea especial de comptes eleva al ple:

PROCEDIMENT


DELEGACIÓ GESTIÓ RECAPTATÒRIA DE CONTRIBUCIONS ESPECIALS A FAVOR DE L'ORGANISME DE GESTIÓ TRIBUTÀRIA. Interessat: ORGANISME DE GESTIO TRIBUTARIA (P05800016G) MOTIVACIÓ El Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, preveu a l’article 7 que les Entitats locals podran delegar en altres Entitats locals en quin territori estiguin integrades les facultats de gestió, liquidació, inspecció i recaptació dels ingressos de dret públic que els corresponguin. La delegació ha d’aprovar-se mitjançant acord del Ple de la Corporació, que haurà de fixar l’abast i contingut de la delegació. DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda: PRIMER.- Modificar l’abast, en el sentit d'ampliar la delegació efectuada a la Diputació de Barcelona, aprovada per acord del Ple de la Corporació de 12 de juliol de 2006, respecte a les funcions de gestió i recaptació de les contribucions especials, les funcions delegades de les quals són:

• Pràctica de notificacions individuals de les liquidacions per ingrés directe. • Dictar la provisió de constrenyiment. • Recaptació dels deutes, tant en període voluntari com executiu. • Liquidació d'interessos de demora. • Resolució dels expedients de devolució d'ingressos indeguts. • Resolució dels recursos que s'interposin contra el actes anteriors. • Qualsevol altre acte necessari per a l'efectivitat dels anteriors.

SEGON.- La durada o termini per al qual s'acorda la present delegació de funcions s'estableix en un període de dos anys, prorrogable per reconducció tàcita d'any en any, la qual es produirà, llevat que qualsevol d'ambdues administracions acordin deixar sense efecte l'esmentada delegació, el que haurà de notificar-se en un termini no inferior a sis mesos abans del cessament.


TERCER.- L'Ajuntament podrà emanar instruccions tècniques de caràcter general i recavar, en qualsevol moment informació sobre la gestió, en els terminis previstos a l'article 27 i concordants de la Llei 7/85, de dos d'abril, Reguladora de les Bases de Règim Local. QUART.- La prestació dels serveis que es derivin de la delegació de funcions que contempla la present resolució, comportarà una dotació econòmica consistent en l’import que en cada moment estableixi l’Ordenança fiscal de la Diputació de Barcelona reguladora de les taxes de l’Organisme de Gestió Tributària per la prestació dels seus serveis. CINQUÈ.- Per a la realització i execució de les funcions delegades, la Diputació de Barcelona s'atendrà a l'ordenament local, així com a la normativa interna dictada per aquesta, en virtut del que preveu l'article 7.3 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març i de les seves pròpies facultats d'autoorganització per a la gestió dels serveis atribuïts. SISÈ.- El present acord haurà de notificar-se a la Diputació de Barcelona, als efectes que, per la seva part, es procedeixi a l'acceptació de la delegació conferida al punt primer. Deliberacions: El senyor alcalde explica que, a més de la delegació de la recaptació executiva en les contribucions especials, es vol delegar la recaptació voluntària de totes aquestes. El senyor Gendrau diu que CIU s’hi abstindrà pel cost que comporta. El senyor alcalde li respon que es pot rebaixar una mica el cost. Votacions: Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per amb el resultat següent: Vots afirmatius: 9 (PSC,ERC) Vots negatius: cap Abstencions: 4 (CIU) C. SECCIÓ DE CONTROL (ART. 46.2.E LBL) C.12. - DONACIÓ DE COMPTE DE LES DISPOSICIONS DE L’ALCALDE I DE LA COMISSIÓ DE GOVERN ADOPTADES DES DE LA DARRERA SESSIÓ ORDINÀRIA:

C.12.a - DECRETS DE L’ALCALDE: DEL NÚM. 70/2007 AL 209/2007. El Ple en queda assabentat. C.12.b - ACTES DE LA JUNTA DE GOVERN LOCAL: DEL NÚM. 02/2007, DE 15 DE GENER DE 2007, A LA NÚM. 05/2007, DE 5 DE FEBRER DE 2007. El Ple en queda assabentat. C.13. PRECS I PREGUNTES.


El senyor Gendrau vol preguntar pel Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya de 2004-2007. Demana què hi ha passat. Demana també per la plaça del Forn. Pregunta com està i si s’hi ha demanat una pròrroga. El senyor alcalde li contesta que per la rasa dels Molins s’han demanat pròrrogues. Ja ho ha comentat abans. L’obra de Cal Rosal està pendent d’adjudicar-se i començar-se a executar. És una petita urbanització. La plaça del Forn està dins del 2007. Està en informació pública el seu projecte. Aquest ja ha estat redactat. Després es farà la licitació. Personalment creu que el projecte és encertat. En parla d’altres aspectes. Està finançat per una subvenció. El senyor Gendrau comenta que li han dit que a les 5 i a les 6 del matí hi ha carreres de cotxes, sobretot a la rasa dels Molins. Demana al senyor alcalde que ho faci vigilar. El senyor alcalde creu que no hi ha constància que hi hagi carreres organitzades els caps de setmana. Se n’informarà. El senyor Gendrau demana que els projectes de cal Carreres i el pavelló vell no tibin endavant fins després de les eleccions. No hi ha certesa de qui governarà. El senyor alcalde no comparteix els arguments del senyor Gendrau. Les obres del pavelló vell ja han estat adjudicades. Es refereix a diversos aspectes del projecte de cal Carreras, com els problemes d’aparcament. La urbanització de Cal Carreras és senzilla i millor que una altra que comenta, perquè no encaixa aquesta última. La urbanització de Cal Carreras consisteix en el que explica resumidament. El senyor Gendrau creu que l’equip de govern podria endarrerir l’inici de l’execució d’aquests projectes. CIU es vol sumar a la proposta de l’Escola de Música perquè se’n faci una de nova. Es vol sumar a la carta de la seva associació de pares. El senyor alcalde no coneix el contingut d’aquesta carta. Parla d’aquesta qüestió. Està esperant de la Diputació de Barcelona l’atorgament d’una subvenció. S’ha de demanar perquè es pugui fer aquest equipament. El senyor Xoy recorda els arguments que ha exposat del centre d’interpretació de la Patum. Es refereix a la inversió de la Factoria de les Arts. El pressupost previst era d’uns 4 milions d’euros. No es va considerar adient tractar el projecte executiu. És molt important planificar i preveure les coses i a partir d’aquí anar fent. S’han d’acabar de concretar alguns passos. El que se sap ara és l’estudi previ. El senyor alcalde assenyala que tenia pendent de respondre quelcom al senyor Badia sobre l’execució del pressupost de 2006 per diverses preguntes que li havia fet. Ho farà en una altra sessió del ple, ja que a la present no hi ha assistit. El senyor Xoy diu que ERC dóna suport a Oleguer Presas, jugador del Barça. El senyor Gendrau hi està d’acord. DECLARACIÓ DE FE PUBLICA ÓSCAR GONZÁLEZ I BALLESTEROS, secretari de l’Ajuntament de Berga, certifico que el seu contingut íntegre plasma el desenvolupament de la sessió plenària corresponent. I, perquè així consti, estenc aquesta acta, el contingut de la qual certifico, corresponent a la sessió plenària ordinària del dia 14 de febrer de 2007, amb el vistiplau de l'alcalde, Ramon Camps i Roca. L’alcalde, El secretari,


Annexos: Informes del secretari

INFORME DEL SECRETARI

1. Aquest informe preceptiu és emès dins l’àmbit de la competència professional del titular del lloc secretaria i en virtut de les previsions establertes en els articles 54.1, lletra b), del Text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 18 d’abril (RDLeg 781/86), i 3, lletra b), del Reial Decret 1174/1987, de 18 de setembre, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’administració local amb habilitació de caràcter nacional. Aquest últim precepte cal relacionar-lo amb el que disposa l’article 47.2, lletra ll), de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (Llei de bases), segons la seva redacció vigent en l’actualitat, la qual ve donada per la Llei 57/2003, de 16 de desembre (Llei 57/03). La naturalesa no vinculant de l’informe es dedueix del que estableix l’article 83.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (Llei 30/92). Els dos primers preceptes assenyalats disposen que caldrà l’informe previ del secretari per a l’adopció d’acords que tractin d’assumptes sobre matèries per a les quals s’exigeixi una majoria especial, mentre que el tercer estableix que cal el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal dels membres de la Corporació per a l’adopció dels acords que li correspongui adoptar en la tramitació dels instruments de planejament general previstos en la legislació urbanística. Tots els preceptes assenyalats de règim local tenen la naturalesa de legislació bàsica de règim local i, concretament, pel que fa al primer esmentat, aquesta naturalesa li ve donada per la disposició addicional setena, apartat 1, lletra a), del mateix RDLeg 781/86. 2. L’objecte d’aquest informe és analitzar jurídicament l’assumpte sobre les modificacions puntuals i rectificacions d’errors del Pla d´Ordenació Urbanística Municipal (POUM) que vigeix actualment en el terme municipal de Berga, el qual va ser inclòs en els ordres del dia de la sessió de la comissió informativa de l’àrea municipal feta el 8 de febrer de 2007 i en el de la sessió del ple que es farà el 14 de febrer de 2007. 3. L’informe és emès dins el termini dels deu dies previst en l’article 83.2 de la Llei 30/92, dies que han de ser considerats com a hàbils, a l’empara del que disposa l’article 48.1 d’aquesta mateixa Llei, segons la redacció en vigor actualment d’aquest article, que ve donada per la Llei 4/1999, de 13 de gener (Llei 4/99). El termini s’ha de comptar des del dia següent al de la inclusió de l’assumpte que és objecte de l’informe present en l’ordre del dia de la convocatòria feta per resolució de l’alcalde el 5 de febrer de la sessió de la comissió informativa de l’àrea municipal feta el 8 d’enguany.

4. L’assumpte referit és ajustat a dret tant pel que fa als seus aspectes de competència i procediment per a la seva adopció, com en el seu contingut, llevat del que s’exposa en els punts següents sobre certes modificacions. De les justificacions i les dades de l’expedient de modificacions puntuals i rectificació d’errors del POUM es dedueix, pel que es refereix a les rectificacions esmentades, que aquestes es pretenen fer a l’empara del que disposa l’article 105.2 de la Llei 30/92, segons la seva redacció en vigor actualment, que ve


donada per la Llei 4/99, la qual cosa és ajustada a dret, ja que es tracten només d’errors de fet, sens perjudici del que s’explica després en l’informe present sobre el cas concret d’una rectificació d’error. En tot cas, la seva adopció requerirà que hi votin favorablement almenys nou membres de l’Ajuntament de Berga. 5. En el que es refereix a la modificació proposada sobre la parcel.la número 3 del Pla Parcial Valldan Sud (PP2), s’ha d’assenyalar que el POUM, a través del seu annex 4, es remet íntegrament pel que fa a la regulació d’aquest sector a aquest instrument de planejament derivat, la tramitació i aprovació definitiva del qual és anterior a aquest primer. Malgrat que en virtut d’això el PP2 formi part del POUM, aquest primer constitueix un instrument de planejament diferent a aquest últim, atès que sempre la legislació urbanística catalana ha diferenciat i ha regulat de forma independent i amb substantivitat pròpia els plans parcials i els instruments de planejament general. Per aquest motiu, la modificació del PP2 s’hauria de tramitar i aprovar a través d’un procediment independent al de la modificació del POUM, modificació aquesta primera que s’hauria d’ajustar en la seva integritat a la legislació urbanística catalana que vigeix actualment en tot allò que regula aquesta última o que afecta d’alguna manera els plans parcials, tenint present el que disposa els apartats 1 i 2 de la disposició transitòria cinquena del Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol (TRLUC).La modificació proposada del PP2 mitjançant la modificació del POUM constitueix un vici de nul.litat de ple dret per aquesta causa, atès que es prescindeix totalment i absolutament del procediment legalment establert per a la modificació del PP2. La modificació projectada, que es basa en l’increment d’habitatges de 30 a 52 i en el fet de prescindir de la reserva d’espais destinats a espais lliures i equipaments són matèries que corresponen competencialment regular-les a un pla parcial, com és el PP2 i no al POUM, tenint en compte el que disposen a aquests efectes els articles 65, apartats 2, lletra g) i 3 del TRLUC, i 81 del Reglament del TRLUC, aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol (R-TRLUC). L’article 83.9 del TRLUC disposa que en el supòsit de tramitació simultània de diverses figures del planejament urbanístic, cada una d’aquestes tramitacions s’ha de configurar en expedients separats i que l’executivitat de cadascuna d’elles queda supeditada a la de l’instrument superior, la qual cosa confirma el vici de nul.litat descrit en aquest punt de l’informe present. L’aplicació d’aquest darrer precepte al cas present es deu a la remissió que hi fa l’article 94.1 del TRLUC, precepte aquest últim que tracta sobre el procediment per a fer les modificacions dels instruments de planejament. Aquest vici s’ha d’entendre sens perjudici del fet que es pugui ajustar o no a dret la modificació referida en virtut dels articles 94.3 del TRLUC i 118.3 del R-TRLUC, la qual cosa hauria de ser posada de manifest i, en cas negatiu, solventada, amb ocasió de la tramitació i aprovació independent del PP2 d’acord amb la normativa urbanística i sectorial que li sigui aplicable. 6. Pel que respecta a la modificació del límit de sòl urbà a la zona de l’Hospital de Sant Bernabé per a la formació del vial d’accés a la seva ampliació, cal destacar que, mitjançant una modificació del POUM, no es pot canviar la classificació d’uns terrenys de forma que passin de ser sòl no urbanitzable a sòl urbà. La Llei 6/1998, de 13 d’abril, de règim del sòl i valoracions (en el capítol I del seu títol II) (Llei 6/98) i el TRLUC (en el capítol I del seu títol II) defineixen i estableixen uns criteris de naturalesa reglada en virtut dels quals es determina quina és i en què consisteix cada classe de sòl. Aquests criteris vinculen el


POUM, de forma que quan aquest darrer classifica el sòl no pot fer-ho sense tenir-los en compte, tal com ocorre en la modificació present proposada. Aquesta vulneració de les dues Lleis referides constitueix un vici de nul.litat, ja que a més la modificació proposada comporta que els titulars de drets reals sobre els terrenys afectats adquireixin uns drets i facultats sobre aquests (que serien els referents al sòl urbà regulats en les dues Lleis esmentades) quan no tenen els requisits essencials per a la seva adquisició. L’article 58.1, lletra c), del TRLUC disposa que els POUM en general desenvolupen per a cada classe de sòl l’estructura general, la qual cosa significa en el cas present que la modificació puntual podria consistir llavors en la previsió en sòl no urbanitzable d’un sistema urbanístic públic municipal de comunicació sense haver de canviar la classificació del sòl. L’article 34.8 del TRLUC disposa que els terrenys reservats per a sistemes urbanístics públics que no siguin compresos en un àmbit d’actuació urbanística sotmès al sistema de reparcel.lació (la qual cosa es dóna en el cas present) es poden adquirir mitjançant l’actuació expropiatòria que correspongui. Aquesta actuació s’hauria d’ajustar als criteris de valoració continguts en el títol III de la Llei 6/98 per a la determinació del preu just dels terrenys que s’haurien d’expropiar (article 36). L’article 25.2 de la Llei 6/98 (la redacció en vigor actualment d’aquest precepte ve donada per l’article 104 de la Llei 53/2002, de 30 de desembre) disposa que la valoració del sòl destinat a infrastructures es determinarà d’acord amb el que estableix la mateixa Llei 6/98, segons la classe de sòl en què s’ubiquin o pel qual passin. Tot això comporta que la valoració dels terrenys que s’hauran d’expropiar no sigui la mateixa segons com aquests estiguin classificats (urbà o no urbanitzable). 7. Pel que fa a les modificacions, per una banda, de l’edificabilitat en planta baixa de l’illa de cases definida pels carrers de Mossèn Espelt, Harmonia i Lluís Rosal, i per l’altra, del límit de sòl urbà a la zona final del carrer de Santa Bàrbara, cal tenir present l’article 94.2 del TRLUC. Aquest precepte estableix respecte al sòl urbà (totes dues modificacions identificades afecten aquesta classe de sòl) que en el cas de la modificació d’una figura de planejament urbanístic que comporti un increment de sostre edificable, s’ha de preveure llavors una reserva mínima per a zones verdes i espais lliures públics de 20 m2 per cada 100 m2 de sostre residencial i de 5 m2 per cada 100 m2 de sostre d’altres usos. Continua afegint el precepte esmentat que per a computar aquests estàndards, s’ha d’aplicar el que estableix l’article 65.5 i que, si cal, s’ha de reservar sòl per a equipaments públics en la quantitat adequada per a fer front als requeriments que deriven de la modificació. L’article 65.5 del TRLUC estableix la manera de computar els estàndards segons quines siguin la formes que descriu de determinació dins el sector dels usos. La primera modificació esmentada no preveu la reserva descrita. La cessió de vials que recull no pot servir de justificació de l’increment de la reserva de sòl per a espais lliures públics, tal com exigeix l’article 118.1, lletra d), del R-TRLUC. Aquest darrer precepte es remet a l’article 81.4 del mateix R-TRLUC, que regula la forma de calcular el còmput dels estàndards corresponents que s’ha de dur independentment a causa de la concurrència de diversos usos en un mateix sector (semblaria que el supòsit present de modificació proposada estaria comprès en aquest supòsit legal). Tal com està prevista la segona modificació, no queda ben clar si ha de respectar o no la reserva de l’article 94.2 del TRLUC, atès que de l’increment de la superfície d’aprofitament privat en sòl urbà que disposa no es pot deduir si es produeix un increment del sostre edificable o no i en quin nivell es produeix


aquest increment, la qual cosa cal per a determinar el nivell exacte d’aquesta reserva. Així doncs, almenys en la primera modificació es produeix un vici de nul.litat 8. De la modificació del límit de sòl urbà a la zona final del carrer de Santa Bàrbara, cal afegir que aquesta està subjecta al que disposa l’article 40.2, lletra a), del R-TRLUC, que estableix que el deure de cessió del sòl corresponent al 10% de l’aprofitament urbanístic és d’aplicació a tots aquells polígons d’actuació urbanística que tinguin algunes de les finalitats compreses en l’article 68.2, lletra a), del TRLUC, de manera que s’inclouen en aquestes finalitats les actuacions urbanístiques integrades que tenen per objecte completar el teixit urbà en àmbits que en la seva major part no han estat objecte prèviament de transformació urbanística. L’article 68.2, lletra a), esmentat comprèn entre altres finalitats la de completar el teixit urbà. Tots dos preceptes són aplicables a aquest supòsit de modificació projectada, de forma que caldria que aquesta incorporés expressament la seva aplicació concreta. Tot l’article 40.2 del R-TRLUC desenvolupa en definitiva el que disposa l’article 43.1 del TRLUC sobre l’obligació de cessió del 10% d’aprofitament urbanístic. A més, cal tenir en compte el que disposa l’article 66.3 del R-TRLUC sobre la reserva de sòl destinat a la construcció d’habitatges de protecció pública o a habitatges objecte d’altres mesures d’estímul de l’habitatge assequible. Aquest precepte assenyala que, als efectes del càlcul d’aquestes reserves mínimes obligatòries, es considera sostre residencial de nova implantació el destinat a habitatge, tant de manera exclusiva com si s’admet indistintament amb altres usos, que prevegi el POUM per als polígons d’actuació urbanística en sòl urbà no consolidat, i afegeix que, en tot cas, no es considera sostre residencial de nova implantació i no computa en el càlcul, el sostre corresponent a les construccions amb ús residencial existents en el polígon corresponent. En la modificació proposada, això significa que si els terrenys que integren l’increment d’aprofitament estan destinats almenys en part a ús residencial, s’ha de respectar i complir llavors les reserves mínimes obligatòries assenyalades, les quals estan definides en l’article 66.2 del R-TRLUC. 9. De la modificació de la zona verda davant de la parcel.la número 121 del carrer Camí de Can Ballús, cal assenyalar que de la documentació que consta en l’expedient sobre aquesta es dedueix que respecta l’article 95, apartats 1 i 6, del TRLUC respecte a les zones verdes, si bé la seva aprovació definitiva s’haurà d’ajustar al que disposen els apartats 2, 3 i 4 d’aquest mateix article, de manera que aquesta aprovació concreta correspondrà al conseller de Política Territorial i Obres Publiques o al Govern de la Generalitat de Catalunya, segons el cas i en virtut del previst en els apartats 2 i 3 referits. 10. De la modificació de la qualificació dels usos de la parcel.la d’equipaments entre el carrers de Josep Badia Sobrevies, Guillem de Berguedà, Gósol i Rasa dels Molins, s’ha de destacar que també està subjecta en la seva integritat a l’exposat en el punt anterior sobre l’article 95 del TRLUC. No obstant això, l’apartat 1 d’aquest article disposa que la modificació de figures de planejament urbanístic que alterin l’ús urbanístic dels equipaments esportius considerats per aquest mateix planejament com a sistemes urbanístics generals o locals ha de garantir el manteniment de la superfície i de la funcionalitat dels sistemes objecte de la modificació, i que els canvis proposats dels terrenys qualificats d’equipaments esportius només poden comportar que se n’ajusti la superfície quan ho requereixi l’interès prevalent de llur destinació a espai lliure o zona


verda. L’ampliació dels usos permesos com a possibles en el solar de propietat municipal no garanteix, doncs, les previsions transcrites de l’article 95.1 del TRLUC, la qual cosa comporta un vici de nul·litat. 11. La modificació proposada de l’article 286 (usos) del POUM de la zona de Costers Rocosos (CR) hauria d’estar justificada en un informe ambiental. En aquest sentit, cal destacar que l’article 118.4 del R-TRLUC disposa que les modificacions dels plans urbanístics han d’estar integrades per la documentació adequada a la finalitat, contingut i abast d’aquestes i que, en tot cas, han d’incorporar l’informe ambiental corresponent les modificacions de plans urbanístics que se sotmetin a avaluació ambiental o aquelles altres que tinguin alguna repercussió ambiental. No s’ajusta a aquest precepte, doncs, el fet que la justificació de la modificació proposada remeti l’elaboració de l’estudi ambiental per a qualsevol activitat d’esport de muntanya amb riscs d’afectació al paisatge al moment en què es pretengui dur a terme aquesta activitat. 12. La modificació consistent en el canvi de qualificació del solar inclòs en el PMU-P22, tal com està prevista, incorre també en nul·litat de ple dret. La modificació prevista té un contingut impossible i comporta l’adquisició per part dels titulars de drets reals sobre el solar referit de facultats o drets sense tenir els requisits essencials per a la seva adquisició. La proposta de modificació suprimeix la regulació normativa dels terrenys afectats pel Pla de Millora Urbana (PMU-22) que es pretén eliminar mitjançant la supressió de l’article 155 del POUM i de la seva fitxa tècnica, malgrat que la justificació de la proposta de modificació al·lega que es mantenen els mateixos paràmetres urbanístics i cessions que conté el PMU-22. Aquesta circumstància fa que la modificació prevista vulneri els articles 58.3 del TRLUC i 68.2 del R-TRLUC pel que fa a les determinacions que ha de tenir el POUM respecte als terrenys que estiguin classificats com a sòl urbà no consolidat no inclosos en sectors no subjectes a un Pla de Millora Urbana. 13. Pels mateixos motius que els explicats en el punt immediatament anterior d’aquest informe, incorre en nul·litat la modificació dels límits del PMU-P24, de forma que les finques que quedaran fora d’aquest haurien de tenir una regulació pròpia de sòl urbà no consolidat no inclòs en sectors no subjectes a planejament derivat. 14. La justificació de la modificació consistent en el canvi de qualificació del solar inclòs en el PMU-P22 utilitza incorrectament el concepte de solar, atès que els terrenys a què es refereix constitueixen sòl urbà no consolidat i no tenen els requisits per a ser considerats com a solars d’acord amb l’article 29 del TRLUC. Caldria rectificar aquest error d’acord amb l’article 105.2 de la Llei 30/92, ja referit abans en aquest informe. 15. Part del text de la memòria que justifica les rectificacions dels errors del POUM es refereix a aquestes rectificacions com a modificacions seves. Durant el tràmit d’informació pública caldria esmenar això, en el sentit que quedés ben clar del tot quines són les rectificacions d’errors del POUM, per una banda, i les seves modificacions puntuals, per l’altra. 16. La supressió de l’apartat 5 de l’article 133 del POUM (PMU-P11 Plaça del Forn) i la modificació de la seva fitxa, que tracta d’unes cessions de terrenys destinats a jardí públic ha de ser tramitada com a una modificació puntual més i


no com a una rectificació d’errors, tal com consta en l’expedient, perquè no es tracta d’un error de fet o aritmètic comprès en l’article 105.2 de la Llei 30/92, sinó d’una incongruència normativa que s’ha de suprimir, en el seu cas, mitjançant la tramitació del procediment legal de modificació del POUM i la rectificació d’aquesta suposada rectificació d’errors, tot al.legant que en realitat no té aquesta naturalesa, d’acord amb l’article 105.2 esmentat. 17. El POUM té naturalesa de disposició administrativa de caràcter general. L’article 62.2 de la Llei 30/92, segons la seva redacció en vigor actualment, que ve donada per la Llei 4/99, estableix que seran nul.les de ple dret les disposicions administratives generals que vulnerin les lleis (concepte aquest darrer que en el supòsit present cal entendre en el sentit ampli de disposició general escrita, de manera que comprèn tant les disposicions que tenen rang de llei com les que tenen rang reglamentari). Les irregularitats descrites en aquest informe, llevat de tot allò que es refereix a rectificacions d’errors, constitueixen vicis de nul.litat de ple dret, doncs. Tenint en compte que el dictamen sobre el POUM aprovat per la comissió informativa de l’àrea municipal el passat 8 de febrer disposa la seva aprovació inicial i l’obertura d’un tràmit d’informació pública, les irregularitats descrites en aquest informe podrien ser esmenades durant el tràmit d’informació referit, de manera que les esmenes fossin acceptades després pel ple amb ocasió de l’aprovació provisional que en un futur haurà de fer. L’aprovació inicial de l’expedient de modificacions puntuals i de rectificació d’errors del POUM per part del ple no posaria fi la via administrativa, de manera que per a l’esmena dels vicis identificats en aquest informe no caldria seguir el procediment de revisió de disposicions administratives generals regulat en l’article 102 de la Llei 30/92 (la redacció en vigor actualment del qual ve donada per la Llei 4/99).

Berga, 14 de febrer de 2007 Òscar González i Ballesteros


INFORME DEL SECRETARI

1. Aquest informe preceptiu és emès dins l’àmbit de la competència professional del titular del lloc secretaria i en virtut de les previsions establertes en els articles 54.1, lletra b), del Text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 18 d’abril (RDLeg 781/86), i 3, lletra b), del Reial Decret 1174/1987, de 18 de setembre, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’administració local amb habilitació de caràcter nacional. Aquest últim precepte cal relacionar-lo amb el que disposa l’article 47.2, lletra ll), de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (Llei de bases), segons la seva redacció vigent en l’actualitat, la qual ve donada per la Llei 57/2003, de 16 de desembre (Llei 57/03). La naturalesa no vinculant de l’informe es dedueix del que estableix l’article 83.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (Llei 30/92). Els dos primers preceptes assenyalats disposen que caldrà l’informe previ del secretari per a l’adopció d’acords que tractin d’assumptes sobre matèries per a les quals s’exigeixi una majoria especial, mentre que el tercer estableix que cal el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal dels membres de la Corporació per a l’adopció dels acords que li correspongui adoptar en la tramitació dels instruments de planejament general previstos en la legislació urbanística. Tots els preceptes assenyalats de règim local tenen la naturalesa de legislació bàsica de règim local i, concretament, pel que fa al primer esmentat, aquesta naturalesa li ve donada per la disposició addicional setena, apartat 1, lletra a), del mateix RDLeg 781/86. 2. L’objecte d’aquest informe és analitzar jurídicament l’esmena aprovada pel ple en la seva sessió de 14 de febrer de 2007 a petició de l’alcalde, la qual modifica el dictamen sobre modificacions puntuals i rectificacions d’errors del Pla d’Ordenació Urbanística de Berga (POUM) aprovat també llavors en unitat d’acte. Aquesta esmena consisteix en la introducció d’una modificació puntual més del POUM de les ja previstes en l’expedient d’aquest assumpte, la qual comporta la introducció d’una frase nova en la lletra b) de l’article 70 de les seves normes urbanístiques. 3. L’informe és emès dins el termini dels deu dies previst en l’article 83.2 de la Llei 30/92, dies que han de ser considerats com a hàbils, a l’empara del que disposa l’article 48.1 d’aquesta mateixa Llei, segons la redacció en vigor actualment d’aquest article, que ve donada per la Llei 4/1999, de 13 de gener (Llei 4/99). El termini s’ha de comptar des del dia següent al de l’aprovació de l’esmena referida, la qual va ser presentada a l’empara del que disposa l’article 97.5 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial Decret 2568, de 28 de novembre (ROF). 4. D’acord amb el que disposa l’article 92.2 del ROF, el titular del lloc de secretaria va demanar a l’alcalde durant la mateixa sessió de 14 de febrer que s’ajornés l’estudi de l’esmena i que quedés sobre la mesa fins a la propera sessió plenària, davant la impossibilitat d’aquest primer de poder emetre’n informe aleshores, la qual cosa no va ser atesa.


5. Examinada posteriorment l’esmena i tenint present les circumstàncies de dret i de fet en què el ple la va aprovar, cal assenyalar que aquesta és ajustada a dret tant pel que fa als seus aspectes de competència i procediment per a la seva adopció, com en el seu contingut, sens perjudici de l’exposat en l’informe present sobre el moment de la seva mateixa emissió.

Berga, 22 de febrer de 2007

Documents

ESBORRANY D’ACTA ÒRGANS Comissió informativa de l’àrea ... fileACTA DEL PLE 2/2007, DE 14 DE FEBRER DE 2007 . 1 ESBORRANY D’ACTA ÒRGANS • Comissió informativa de l’àrea