EXPERIÈNCIES DE BONES PRÀCTIQUES MUNICIPALS PER LA ... · procés tecnològic totalment innovador que utilitzen pel tractament dels purins. Com a resultat final d’aquest procés

EXPERIÈNCIES DEBONES PRÀCTIQUES

MUNICIPALSPER LA REDUCCIÓ DE CO2

Autor: Factor CO2

Novembre 2006

ÍNDEX

Introducció...............................................................................................................3

ENERGÍES RENOVABLES

BP.ER.1 Planta de tractament de purins i cogeneració d’energia.................7BP.ER.2 Combinació de biomassa i energia solar tèrmica pelfuncionament de calderes.............................................................................13BP.ER.3 Energia geotèrmica en instal·lacions públiques.............................19BP.ER.4 Mobiliari urbà amb incorporació d’energia solar............................25BP.ER.5 Implantació d’infraestructures per a la generació d’energiahidràulica en estacions de tractament d’aigua potable.................................33

EDIFICACIÓ SOSTENIBLE

BP.ES.1 Model d’urbanisme dirigit als models de movilitatsostenible......................................................................................................41BP.ES.2 Utilització de materials sostenibles en la construcció....................47BP.ES.3 Ciutats bioclimàtiques....................................................................55BP.ES.4 Rehabilitació d’edificis antics sota criteris sostenibles...................63BP.ES.5 Integració de les edificacions bioclimàtiques amb tecnologiadomòtica.......................................................................................................69

MOBILITAT SOSTENIBLE

BP.MS.1 Anàlisis, disseny i implantació de plans de desplaçamentper a empreses............................................................................................77BP.MS.2 Disseny i implantació de serveis municipals de préstecde bicicletes.................................................................................................83BP.MS.3 Creació de xarxes de cotxe compartit..........................................89BP.MS.4 Centres de distribució urbana de mercaderies............................95BP.MS.5 Millora del transport públic intermunicipal atenent a lesnecessitats de la ciutadania en les diferents èpoques de l’any..................101

INTRODUCCIÓ

1. Introducció:La lluita contra el canvi climàtic és un tema en el que també els municipis han de jugar un paper essencialposant en marxa actuacions o consolidant aquelles ja iniciades, que fixen el camí adient per reduir lesemissions dels gasos amb efecte d’hivernacle (GEIs).

Com a resposta a aquesta problemàtica, els municipis del món s’han compromès desenvolupant diversesaccions que contribueixen a reduir les seves emissions de GEIs. Com a part d’aquest procés, la Diputació deBarcelona ha desenvolupat accions que recolzen l’execució de projectes a nivell municipal i, concretament,ha realitzat la guia de bones pràctiques en matèria de canvi climàtic, en la que es recopilen algunes de lesaccions més exitoses de municipis de tot el món.

La guia consta d’un conjunt de fitxes diferenciades pels àmbits on els municipis tenen més capacitat d’actuació:

- Mobilitat sostenible- Energies renovables- Edificació sostenible

2. Objectiu del treball:L’objectiu de la guia consisteix en donar a conèixer als municipis un conjunt de mesures, amb la finalitat dedonar als municipis idees innovadores que contribueixin a la mitigació de les emissions GEIs. Eldesenvolupament d’aquesta guia cerca destacar a nivell autonòmic, estatal i internacional aquelles pràctiquesque des dels diferents ajuntaments s’han anat forjant per fer ciutats i municipis més amables amb el ciutadà.

3. Estructura de les fitxes:La guia està formada per un total de 15 fitxes (5 per cada àrea d’actuació). Cada fitxa es compòn de dosparts, una primera part dedicada a l’explicació detallada de la bona pràctica i una segona en la que esdesenvolupa un exemple concret de la bona pràctica. Els exemples recollits a cada fitxa només són unamostra de les moltes accions que han desenvolupat els municipis a cada una de las àrees. Els apartats quecomposen cada fitxa són els següents:

I PART: INFORMACIÓ DETALLADA DE LA BONA PRÀCTICA

a. Informació detallada de la bona pràctica: En aquest apartat s’explica la pràctica a partirdels següents ítems:

- Introducció- Aplicació de la bona pràctica- Requisits mínims per a garantir l’èxit de la bona pràctica- Estimació de la reducció d’emissions de CO2

- Anàlisis cost-eficiència- Identificació de factors d’èxit de la bona pràctica- Identificació de possibles barreres associades a la bona pràctica

3

b. Recursos: L’objectiu d’aquest apartat és donar a conèixer els recursos econòmics i de gestióque poden intervenir en el desenvolupament de la mesura:

- Àrees de treball implicades- Inversió- Termini d’execució- Descripció d’ajuts econòmics i tècnics que faciliten l’execució del projecte- Dades de contacte- Documents de referència- Pàgines web de referència

II PART: EXEMPLE CONCRET DE L’EXPERIÈNCIA

a. Dades de l’entitat: En aquest apartat es dónen dades generals del municipi i dels promotors dela pràctica.

- Localització- Nombre d’habitants- Promotor- Àrees de treball implicades- Any d’implantació

b. Informació detallada de l’experiència: En aquest punt es descriu l’experiència concreta demanera similar a la realitzada en l’apartat de la bona pràctica:

- Descripció- Resultats obtinguts- Estimació de la reducció d’emissions- Identificació dels factors d’èxit- Identificació de les principals barreres detectades

c. Recursos: Es descriuen els recursos emprats per a l’execució de la mesura.

- Inversió- Termini d’execució- Descripció d’ajuts econòmics

d. Fonts d’informació addicionals: Es dónen dades de contactes i documents a ón espot obtenir més informació sobre el cas concret.

- Contacte- Document de referència- Pàgines web

4. Pràctiques recollides a la guia:A continuació es detallen les pràctiques que hi ha a la guia i els seus respectius exemples:

I MOBILITAT SOSTENIBLE

BP.MS.1. Anàlisis, disseny i implantació de plans de desplaçament per a empreses.Cas concret: Pla de desplaçament per a empreses a Nottingham City Hospital.

BP.MS.2. Disseny i implantació de serveis municipals de préstec de bicicletes.Cas concret: Barcelona en Bici – Foment de l’ús de la bicicleta a Barcelona.

BP.MS.3. Creació de xarxes de cotxe compartit.Cas concret: Vehicle compartit a Strasbourg

BP.MS.4. Centres de distribució urbana de mercaderies.Cas concret: Descongestió de Mónaco gràcies a un centre de Distribució urbanade mercaderies.

4

BP.MS.5. Millora del transport públic intermunicipal atenent a les necessitats de la ciutadaniaa les diferents èpoques de l’any.Cas concret: Creació d’una línia específica d’autobús a l’estiu que comunica el municipiamb la platja.

II ENERGIES RENOVABLES

BP.ER.1. Planta de tractament de purins i cogeneració d’energia.Cas concret: Planta de tractament de purins i cogeneració d’energia a Juneda(Les Garrigues)

BP.ER.2. Combinació de biomassa i energia solar tèrmica pel funcionament de calderes.Cas concret: Instal·lació Solar Tèrmica i Caldera de Biomassa al Poliesportiu deSant Antoni de Vilamajor

BP.ER.3. Energia geotèrmica a instal·lacions públiques.Cas concret: Energia geotèrmica al centre de Sabadell

BP.ER.4. Mobiliari urbà amb incorporació d’energia solar.Cas concret: Instal·lació de cabines solars a Oleiros (A Coruña)

BP.ER.5. Implantació d’infraestructures per la generació d’energia hidràulica en estacionsde tractament d’aigua potable.Cas concret: Generació d’energia minihidràulica en una estació d’aigua potable.Lardero (La Rioja)

III EDIFICACIÓ SOSTENIBLE

BP.ES.1. Model d’Urbanisme dirigit als models de mobilitat sostenible.Cas concret: Model d’Urbanisme sostenible. L’Ecociutat de Sarriguren (Navarra)

BP.ES.2. Ús de materials sostenibles en la construcció.Cas concret: Ús de materials sostenibles en un edifici de Mont-roig del Camp (Tarragona)

BP.ES.3. Ciutats bioclimàtiques.Cas concret: Ciutats Bioclimàtiques. Bernuy de Porreros (Segovia)

BP.ES.4. Rehabilitació d’edificis antics sota criteris sostenibles.Cas concret: Renovació urbana dels Quatre Cantons de Manresa (Barcelona).

BP.ES.5. Integració de les edificacions bioclimàtiques amb tecnologia domòtica.Cas concret: Integració de les edificacions bioclimàtiques amb tecnologia domòtica.Indicadors de sostenibilitat.

5

6

ENERGÍES RENOVABLESPLANTA DE TRACTAMENT DE PURINS

I COGENERACIÓ D’ENERGÍA

Definició de “Planta de tractament de purins”:

Fins fa poc, les dejeccions ramaderes s’aplicaven directament als terrenys agrícoles com a fertilitzants. Avuien dia, degut a la concentració i intensificació de la producció càrnica, les terres properes a les explotacionsramaderes intensives s’han vist saturades de matèria orgànica (dejeccions i d’altres residus), produint-seuna situació d’excedents que és necessari gestionar. La construcció de la planta de tractament i reducció depurins, permet tractar els excedents de les granges de la zona. Aquest tipus de plantes es caracteritzen pelprocés tecnològic totalment innovador que utilitzen pel tractament dels purins. Com a resultat final d’aquestprocés s’obté un fertilitzant orgànic amb un 90% de matèria seca, presentat en forma de granulat o pelletitzat.

Al mateix temps durant el procés de digestió anaeròbia es produeix biogàs, que és utilitzat en combinacióamb el gas natural per produir energia elèctrica en una planta de cogeneració. Part d’aquesta energia elèctricas’exporta a la xarxa d’alta tensió.

Objectius:

- Eliminar els purins.- Aconseguir uns valors d’estalvi i eficiència energètica en el procés.- Obtenir un subproducte secundari vàlid per a la indústria dels fertilitzants.

Metodologia per a la inst·lalació:

Les fases generals que s’han d’avaluar abans de posar en marxa una planta d’aquestes característiquessón les següents:

• Determinar pressupost: Avaluar els costos fixos (costos de la planta i la seva instal·lació) i els costos variables (consum de combustibles).• Estudiar la rendabilitat: valorar juntament amb els costos (transports, combustibles, treballadors,...), els ingressos per a la venda de l’excedent d’energia elèctrica, les primes per producció d’energia elèctrica en règim especial i la comercialització del fertilitzant orgànic produït, entre d’altres.• Estudiar la ubicació de la planta: tenir en compte l’accés i la distància als punts de generació de purins i respectar les distàncies mínimes als nuclis urbans establerts en la legislació, així com altres possibles impactes medioambientals (avaluació d’impacte ambiental).• Realitzar el llançament del projecte i la validació del plà: presentació del projecte als municipis interessats i amb iniciatives medioambientals.

BP.ER.1

INTRODUCCIÓ

INFORMACIÓ DETALLADA DE LA BONA PRÀCTICA

7

APLICACIONS DE LA BONA PRÀCTICA

Aquest tipus d’iniciatives són aplicables en aquells casos en els que existeix un excedent de purins, tant enl’àmbit de l’explotació ramadera com a nivell municipal i supramunicipal. La digestió anaeròbia de purins deporc pot ser una bona opció per valoritzar econòmicament aquests residus. Una clara opció per millorar la

ANÀLISIS DEL RÀTIO COST-EFICIÈNCIA

REQUISITS MÍNIMS PER GARANTIR L’ÈXIT DE LA BONA PRÀCTICA

• Elaboració d’un Programa de gestió de les dejeccions ramaderes que quantifiqui la disponibilitat dels camps, l’excedent resultant i proposi solucions viables.• Establiment d’un sistema de col·laboració entre les parts implicades en els processos d’emmagatzemament i tractament de purins que permeti una posterior aplicació agrícola.

ESTIMACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISIONS DE CO2*

8

producció de metà i per tant la viabilitat econòmica de les plantes de digestió anaeròbia, és la introducciócom cosubstracte de residus orgànics de la indústria agroalimentària.

D’altra banda, aquest tipus d’instal·lacions contribueix a disminuir les necessitats externes d’energia per aprocessos tèrmics posteriors. Permet el tractament de purins barrejats amb altres residus per optimitzar laproducció energètica (codigestió) i facilitar la gestió integral de residus orgànics a la zona d’aplicació del plà(cogestió).

Pel que fa a les emissions a l’atmosfera, el procés contribueix a disminuir la generació de gasos amb efected’hivernacle i el metà produït substitueix a una font no renovable d’energia.

ALTABAIXA MITJANA

ALTA

MITJANA

BAIXA

IDENTIFICACIÓ DE FACTORS D’ÈXIT ASSOCIATS A LA BONA PRÀCTICA

• La participació en el projecte de les associacions de ramaders és important per garantir el subministrament de purins.• La comercialització del subproducte obtingut en el mercat de fertilitzants millora la rendabilitat de la planta.• La participació d’empreses privades, agències energètiques i departaments d’investigació de les universitats locals facilita el desenvolupament de tecnologia innovadora.

IDENTIFICACIÓ DE POSSIBLES BARRERES ASSOCIADES A LA BONA PRÀCTICA

• Cost elevat de les instal·lacions.• Possible oposició dels habitants de la zona a la construcció de la planta per por a que generi olors o emissions contaminants.• Necessitat d’assegurar el subministrament de purins.• Dificultats per comercialitzar el fertilitzant obtingut.

PRESSUPOST PER MESURA

MESURA POTENCIAL FACILITATPRESSUPOSTAPROXIMAT (• )

Estudi de viabilitat dela planta




PRESUPOST DE MANTENIMENT I PROMOCIÓ DE LES MESURES

10.000 •

17.000.000 •

30.000 •/año

30-60 céntimosde •/m3

ÀREES DE TREBALL IMPLICADES

- Universitats Locals en el desenvolupament de noves tecnologies.- Empreses tecnològiques i agències energètiques.- Associacions de ramaders.- Entitats financeres públiques i/o privades.

INVERSIÓ

El cost derivat de la instal·lació, posada en marxa i manteniment d’aquest tipus de plantes és molt elevat, raóper la que habitualment es materialitza a partir de la consolidació de societats en les que participen tots elsagents implicats en el procés productiu. Cada planta de purins segons dades estadístiques, suposa demitjana una inversió de 15 milions d’ •.

TERMINI D’ EXECUCIÓ

2 anys

AJUTS ECONÒMICS I TÈCNICS QUE FACILITEN L’EXECUCIÓ DEL PROJECTE

• Ajuts provinents d’administracions locals o provincials.• Col·laboració amb els departaments d’investigació d’universitats i empreses privades pel desenvolupament de la tecnologia innovadora.• Crèdits energètics o línies de col·laboració amb entitats financeres.• Coparticipació de diverses empreses públiques, empreses privades i associacions en la promoció del projecte.• Prima per Generació d’Electricitat en Règim Especial.

RECURSOS

9

DOCUMENTS DE REFERÈNCIA

- Projecte bàsic per la sol·licitut de llicència ambiental integrada d’una planta de tractament de purins a Caldes de Montbui. Ricardo-José Granados Granados. Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona. Nov. 2003 (plan 94).- Iza, J. (1995). Control del procés anaerobic. I Curs d’enginyeria ambiental. Universitat de Lleida. Lleida, abril de 1995.- Projecte d’optimització de la digestió anaeròbia de purins de porc mitjançant codigestió amb residus orgànics de la indústria agroalimentària. Escola tècnica superiror d’Enginyeria agrària. Universitat de Lleida, 2001.- Manual de gestió dels purins. Agència de Residus de Catalunya.

CONTACTES

- Planta de tractament de purins i cogeneració d’energia elèctrica. Tractaments de Juneda, S.A. (TRACJUSA) Camí de Juneda a Arbeca, s/n 25430 Juneda (Garrigues)

- Agència de Residus de Catalunya Doctor Roux-80, 08017 Barcelona. Tel: 935 673 300, Fax: 935 673 305

DADES DE LA INSTITUCIÓ

Localització: Juneda (Lleida)Habitants: 2.949Promotor : Tractaments de Juneda S.A.Àrees de treball implicades: - Universitat de Lleida (Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl)

- Empreses tecnològiques i agències energètiques.- Associació de ramaders de Les Garrigues.- Institut Català de Finances i entitats financeres privades.

Any d’implantació: 2001

10

PÀGINES WEB

www.fundacionsener.eswww.icaen.netwww.aecientificos.eswww.racv.eswww.arc-cat.es

DESCRIPCIÓ

Juneda és una vila eminentment agrícola i ramadera i té el ramat porcí com a principal activitat. La plantaconstruida a Juneda és la primera (a escala comercial a Espanya) que utilitza la tecnologia “Valpuren” peltractament dels purins.

La capacitat de tractament de la planta és d’unes 100.000 t/a. Els purins que arriben a la planta de tractamentes bombegen fins a uns digestors on es produeix una digestió anaeròbia. Associada a aquesta planta se’ntroba una altra de cogeneració de 16.3 MWe que utilitza una barreja del biogàs produït en el procés (digestióanaeròbia) amb gas natural canalitzat per la producció d’energia elèctrica. Aquesta energia s’utilitza en lapròpia planta pel procés i l’excés es ven a la xarxa elèctrica general (94%).

El producte digerit se sommet a una sèrie de tractaments físicoquímics fins que arriba a un assecador.Després d’aquest assecat, on el contingut en matèria sòlida arriba al 90%, s’acaba granulant i pelletitzant elproducte.

Fig 1. “Esquema del procés de Valpuren”

Planta de Tractament de Purins i Cogeneració d’Energiaa Juneda (Les Garrigues)

11

ESTIMACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS DE CO2

Les dades a partir de les que es va fer el càlcul de les emissions són les següents:

- Capacitat de tractament: 110.000 Tn/any- Potència de cogeneració: 16,3 MW.- Producció anual d’energia elèctrica: 116.916 MWh- Consum de gas natural: 38.184 kW PCI- Consum de biogàs: 32 milions de tèrmies/any- Excedent elèctric exportat a la xarxa: 110.608 MWh.

RESULTATS OBTINGUTS

• Solució al problema de l’excedent de purins de 90 granges de la zona amb una capacitat mínima de tractament de 300 t/dia (110.000 t/any aproximadament).• Producció i consum de biogàs de 32 milions de tèrmies/any (consum anual de 250 milions de tèrmies de gas natural).• Producció de 7.000 t/any de fertilitzant orgànico-mineral.• Potència elèctrica instal·lada en cogeneració de 16.3 MW

IDENTIFICACIÓ DELS FACTORS D’ÈXIT

• La participació en el projecte de l’Associació de Ramaders de la zona juntament amb diverses empreses tecnològiques i del sector de l’energia.• La col·laboració de laboratoris i universitats (especialment el Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl de la Universitat de Lleida, UDL) a l’hora de desenvolupar la tecnologia innovadora de tractament de purins emprada per la planta (Valpuren).• Tasses de rendabilitat raonables per les inversions realitzades. El producte que s’obté és adequat per a la formulació d’adobs òrganicominerals, amb contingut en matèria seca entre el 75-95%.

INVERSIÓ

El cost global del projecte va ser de 17,25 milions d’euros, assumits en un 20% per la societat Tractamentsde Juneda SA (TRACJUSA), societat que actualment ostenta la titularitat i gestió de la planta, i que esconstituí amb ramaders de la zona i d’altres accionistes. La resta de la inversió es va finançar a través d’unProject Finance amb un crèdit a llarg plaç liderat per La Caixa i Caixa Catalunya amb garanties del propiprojecte.

IDENTIFICACIÓ DE LES PRINCIPALS BARRERES DETECTADES

• Elevat cost de les instal·lacions.

TERMINI D’EXECUCIÓ

2 anys. Des de l’any 2001 la planta està generant biogàs amb una capacitat de gestió de 110.000 Tn deresidus a l’any.

AJUTS ECONÒMICS I TÈCNICS QUE HAN FACILITAT L’EXECUCIÓ DEL PROJECTE

El centre de tractament de Juneda ha estat promogut per Trajusa, empresa participada per diferents empresestecnològiques i energètiques i l’Associació de ramaders de Les Garrigues. Per finançar el projecte la companyia

Emissions totalsDesprés de l’aplicació de la mesura

69.434 t CO2 /any

Reducció de CO2 (tCO2)

61.888 t CO2 /any

7.546 t CO2 /any

Abans de l’aplicació de la mesura

12

va obtenir un crèdit sindicat dirigit per l’Institut Català de Finances i en el que van participar diverses entitatsbancàries.

Al mateix temps la planta rep una prima per generació d’energia elèctrica en règim especial que ajuda arendabilitzar la instal·lació.

Per últim la col·laboració de laboratoris i universitats (especialment el Departament de Medi Ambient i Ciènciesdel Sòl de la Universitat de Lleida, UDL) juntament amb les empreses tecnològiques han estat imprescindi-ble a l’hora de desenvolupar la tecnologia innovadora emprada per la planta (Valpuren).

CONTACTES

- Planta de tractament de purins i cogeneració d’energia elèctrica. Tractaments de Juneda, S.A. (TRACJUSA) Camí de Juneda a Arbeca, s/n 25430 Juneda (Garrigues)

Fig 2. “Imatge de la planta de Juneda”


- SENER Butlletí nº 23 (29/11/01)- Estudi nacional i internacional de models de gestió de residus. Annex 1. Gestió dels residus ramaders a Catalunya.

PÀGINES WEB

www.fundacionsener.eswww.icaen.netwww.aecientificos.es

ENERGIES RENOVABLESCOMBINACIÓ DE BIOMASSA I ENERGIA SOLARTÈRMICA PEL FUNCIONAMENT DE CALDERESBP.ER.2

INTRODUCCIÓ

El concepte de biomassa és molt extens i compren tot tipus de matèria orgànica, tant d’orígen vegetal comanimal, que pot servir com a combustible, i que està formada gràcies a la fotosíntesi, directament (com elsvegetals) o indirectament (per la digestió dels vegetals): llenya, arbustos, residus forestals, restes de poda,residus agrícoles com la palla, residus d’indústries de la fusta, papereres i agroalimentàries, fems, residusd’explotacions agroramaderes, residus sòlids urbans i aigües residuals entre d’altres.

La majoria d’aquests components es pot utilitzar com a combustible, de manera directa (cremant-los) otransformant-los en d’altres formes de combustible com biogàs o biocombustibles. Utilitzar biomassa com acombustible és un recurs renovable ja que es produeix a la mateixa velocitat que es consumeix, sempre queaquest consum sigui controlat i s’eviti la sobreexplotació dels recursos naturals.

Quan es combustiona la biomassa allibera CO2 a l’atmosfera, el mateix CO2 que va absorbir d’ella durant elseu creixement si es tracta de matèria orgànica vegetal, o que van absorbir les plantes que va ingerir si estracta de matèria orgànica animal. Si es consumeix de manera sostenible, el cicle es tanca i el nivell de CO2a l’atmosfera es manté constant, de manera que la seva utilització no contribueix al canvi climàtic.

Descripció de “Caldera de biomassa i solar tèrmica”:

La caldera de biomassa és totalment automàtica, i ofereix moltes avantatges davant d’una caldera conven-cional, ja que:

• pot funcionar amb diferents tipus de biomassa (pinyols d’oliva, subproductes forestals i agrícoles i pinyolada);• no emet gasos nocius;• té un balanç neutre en gasos d’efecte d’hivernacle;• té un cost d’operació molt reduït.

Al costat de la caldera hi ha una sitja amb biomassa que, mitjançant una cargol sense fí, carregaautomàticament la biomassa a mida que la necessita. Respecte a la caldera d’energia solar tèrmica, constade captadors que escalfen una gran quantitat de litres d’aigua, i quan el dipòsit d’aigua ja ha estat escalfat,les restes de calor van a parar a un dipòsit d’inèrcia que s’aprofita, entre d’altres, per a calefacció.

Objectius:

• Reduir l’ús de combustibles fòssils, fomentant l’ús d’energies renovables.• Reduir els impactes ambientals generats per les emissions produides per calderes de gasoil o gas natural.• Reduir el cost anual dels combustibles utilitzats (estalvi anual de +/-25.000 •).


13

Metodologia per a la instal·lació:

La instal·lació d’una caldera de biomassa o solar tèrmica requereix la utilització d’una metodologia precisaque respongui a les característiques i necessitats de cada ubicació. Les fases generals que es segueixendurant el procés d’implantació són:

• Determinar el pressupost: Avaluar els costos fixos (costos de caldera i instal·lació principalment); i els costos variables (consum de combustibles) que, en aquest cas, correspondria a la biomassa.• Determinar el pressupost del nou combustible: Calcular el que pot implicar la compra de nou producte combustible, quantitat en comparació amb el que es requereix en una caldera de gasoil. El cost depen de la matèria que utilitzem com a biomassa: pinyols d’olives, closques d’ametlles, estelles, pinyes i una gran varietat de productes i subproductes forestals i agrícoles.• Estudiar la utilitat que es donarà a la caldera: Estudiar els diferents moments d’utilització, quan serà més útil i quina és l’afluència de públic en aquests moments de més utilització.• Estudi de mesures a les que es podrà aplicar la caldera: Recopilar els resultats dels estudis previs i determinar les principals línies d’acció (usos pels que serà aplicable la caldera: aigua de la piscina i vestuaris, calefacció de les instal·lacions, etc).• Inici del projecte i validació del plà: Presentació del projecte als municipis interessats i amb iniciatives medioambientals.• Seguiment del plà: Una vegada en funcionament, el seguiment és fonamental per assegurar l’eficàcia i verificar l’adequació entre les mesures preses i els resultats esperats.


Aquesta mesura es dirigeix en general a qualsevol edifici que pel seu ús i estructura requereixi disponibilitatd’aigua calenta, un servei de calefacció o climatització eficient energèticament i respectuós amb el mediambient.

Durant els mesos de màxima calor a l’estiu, la instal·lació solar donarà el 100% de l’energia necessària i elsmesos d’hivern, la caldera de biomassa afegirà la resta. En cas que hi hagi sobrant, aquest serà aprofitat pelsistema de calefacció.


• Compromis de millora per part del propietari de la instal·lació.• Estudi previ per a conèixer la problemàtica així com els recursos inicials disponibles.• Recolzament econòmic per part de la ciutat o província pel desenvolupament d’accions de millora.

ESTIMACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS DE CO2*

14

ANÀLISIS DE LA RÀTIO COST-EFICIÈNCIA

ALTA

MITJANA

BAIXA

ALTABAIXA MITJANA


MESURA POTENCIAL FACILITATPRESSUPOSTAPROXIMAT (e)


Obra civil

Manteniment

Compra de Biomassa

PRESSUPOST DE MANTENIMENT I PROMOCIÓ DE LES MESURES

5.000 •

50.000-90.000 •

Variable

0,60 •/tn


• Menor rendiment de les calderes: El rendiment de les calderes de biomassa és una mica inferior al rendiment de les calderes que utilitzen combustibles fòssils i els seus sistemes d’alimentació i eliminació de cendres són més complexes.• Absència de subvencions i ajuts econòmics per l’impuls de les mesures: És important comptar amb el recolzament governamental, ja que la instal·lació d’una caldera d’aquest tipus requereix d’inversions amb recolzament en forma de subvencions i convenis.• Necessitat de més espai per l’emmagatzemament: La necessitat de més quantitat de biocombustible que de combustible fòssil necessari per aconseguir la mateixa quantitat d’energia, comporta, entre d’altres coses, més espai per l’emmagatzemament.


• Iniciar accions basades en la sostenibilitat, és a dir, consumir com a molt allò que es produeix.• Implantació d’estratègies que es centrin en controlar i estabilitzar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle promovent les energies renovables.• La utilització d’energia solar tèrmica implica utilitzar una caldera sense cap tipus de combustible.• L’aprofitament de biomassa sense explotar i l’establiment de plantacions i conreus energètics pot pal·liar el problema de la desertització que s’està produint al sud d’Europa.• L’aprofitament de la bioenergia contribueix a la creació de llocs de treball en el medi rural, beneficiant el desenvolupament econòmic de les zones tradicionalment més deprimides.• Aquestes calderes resulten una alternativa ecològica i econòmica, tant per l’incessant increment dels preus dels combustibles fòssils com per les subvencions existents per part de les Administracions.

15


• Govern Local-Provincial: Recolzament financer i de gestió. Aquest tipus de calderes es poden integrar en edificis públics o en equipaments municipals com piscines o poliesportius.• Agències energètiques (Autonòmiques o estatals.): La signatura de convenis permet l’adquisició de compromisos per a la seva utilització en noves edificacions.• Empreses privades: Utilització d’aquestes calderes en tota mena d’empreses on sigui possible la seva instal·lació pel sistema de calefacció, sobretot de serveis.

INVERSIÓ

Aproximadament 50.000-100.000 •. Aquest cost pot variar depenent del tipus de caldera, de la seva mida,del combustible que s’utilitza com a biomassa i de les subvencions. El més costós de la caldera són elspanells.

RECURSOS


- Ajuts d’entitats locals o provincials.- Cobrament de quotes del poliesportiu.- Subvencions estatals provinents de Plans de lluita contra el canvi climàtic a nivell municipal, provincial o estatal, o bé d’Agències energètiques com l’IDEA.

DOCUMENTS DE REFERÈNCIA- BIOMASSA, una font d’energia.- www.paisatge.net/SapreRenovables/CS/S_proj.htm

CONTACTES

- Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor- Ajuntament de Cazorla.- Agència de gestió Energètica de la provincia de Jaén (AGENER).- Oficina Comarcal Agrària (OCA). Jaén.- Municipi de Cuellar (Segovia).

16

PÀGINES WEB

www.cazorla.eswww.agener.eswww.oca.cazorla.cap@juntadeandalucia.eswww.aytocuellar.es


Localització: Sant Antoni de VilamajorHabitants: 4.627Promotor : Ajuntament de Sant Antoni de VilamajorÀrees de treball implicades: Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor i Diputació de BarcelonaAny d’implantació: gener de 2005

Instal·lació Solar Tèrmica i Caldera de Biomassa en elPoliesportiu de Sant Antoni de Vilamajor

DESCRIPCIÓ

En el pabelló municipal d’aquesta localitat, entrenen diàriament nou equips de handbol i un equip de fútbol-sala a més d’acollir la pràctica d’aeròbic i altres esports durant tot l’any. A més, els col·legis l’utilitzen diàriament,ja que durant els matins es dónen classes de gimnàsia escolar i d’altres activitats culturals i socials comconcerts, festes, i altres aconteixements lúdics.

Essent conscients que l’energia solar no és constant i requereix sempre d’un suport per optimitzar el seufuncionament, l’Ajuntament va decidir utilitzar una caldera de biomassa de més a més, en lloc d’una conven-cional de combustibles fòssils, amb la finalitat de reduir l’emissió de gasos contaminants. Per això, elpoliesportiu té una instal·lació solar tèrmica i una caldera de biomassa que subministren tota l’aigua calentasanitària i proporciona el sistema de calefacció necessari per a les instal·lacions. En aquest projecte, labiomassa procedeix de la poda dels arbres.

Tot el procés de funcionament de la instal·lació mixta de climatització és automàtic i es monitoritza diàriamentdes de l’oficina de Nova Energia. La superfície solar de captació ocupa 38 metres quadrats de col·lectorsChromagen CR-12 que escalfen diàriament 2.500 litres d’aigua pel consum dels vestuaris.

Quan aquest dipòsit ja s’ha escalfat, la calor restant va a parar a un dipòsit d’inèrcia, que s’aprofita per a lacalefacció, ja que al costat de la caldera hi ha una sitja amb la biomassa. La caldera, mitjançant un cargolsense fí, carrega automàticament aquesta biomassa a mida que la necessita.

17

La biomassa que pot cremar aquesta caldera té diversos orígens; des de pinyols d’oliva, poda triturada delsarbres, closques d’ametlles, estelles, pinyes, pinyons de préssec i una gran varietat de residus.

La Diputació de Barcelona està estudiant generalitzar aquesta solució per a d’altres edificis d’ús públic,especialment en localitats amb una gran producció de poda.

RESULTATS OBTINGUTS

• Estalvi en gasoil d’uns 10.000 •.• Reducció de les emissions contaminants.• Satisfacció dels usuaris.


Les dades a partir de les quals es va dur a terme el càlcul de les emissions són les següents:

Potència de la caldera: 60 kW/hRendiment de la caldera: 92% .Potència de connexió elèctrica: 2.000 W.Estalvi en combustibles: 10.000 •


• Utilització de fonts d’energia renovable.• Disminueix la dependència de combustibles fòssils i els problemes derivats del seu ús.• Ajuda a la neteja de boscos i a l’ús dels residus de les indústries.• Cost molt inferior al de l’energia convencional, pel que produeix estalvis molt importants.

IDENTIFICACIÓ DE LES PRINCIPALS BARRERES DETECTADES.

• El sobredimensionat de la instal·lació és una pràctica molt extesa que produeix un excedent de calor que, en no ser consumit, dilata i fa malbé els components de la instal·lació.


L’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor va ser el que, mitjançant l’obtenció d’ajuts econòmics de l’Institutper a la Diversificació i Estalvi Energètic (IDAE) es va proposar instal·lar una caldera que combina l’energiasolar tèrmica i la biomassa.

CONTACTES

Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor

PÀGINES WEB

www.novaenergia.orgwww.hcingenieria.com

(Calderes convencionals) (Caldera biomassa)

20 Tn CO2/any

Reducció de CO2 (Tn CO2)

0 Tn CO2/any

20 Tn CO2/any

Emissions totals abans de l’aplicació de la mesura

18

ENERGIES RENOVABLES

INTRODUCCIÓ

Definició de “geotèrmia”:

La geotèrmia és una important font d’energia que caracteritza les zones actives de l’escorça terrestre, i queestà lligada a una font de calor magmàtica que es troba a uns quants kilòmetres de profunditat en terresvolcàniques. Per tant, una font d’energia renovable lligada a volcans, geissers, aigües termals i zonestectòniques geològicament recents, és a dir, amb activitat en els últims deu o vint mil anys a l’escorçaterrestre.

Definició d’“Energia geotèrmica”:

S’anomena energia geotèrmica a aquella que es troba a l’interior de la terra en forma de calor, bé com aresultat de la desintegració d’elements radioactius o com el calor permanent que es va originar en elsprimers moments de formació del planeta.

Aquesta energia es manifiesta mitjançant processos geològics com volcans en les seves últimes fases, elsgeisers que expulsen aigua calenta i les aigües termals.

Les plantes que aprofiten aquesta energia s’anomenen geotèrmiques. L’aigua geotèrmica, tot i que no éssuficient per generar electricitat, és utilitzada a tot el món directament, ja que es conserva l’energia i essubstitueixen els recursos d’energia contaminant per d’altres de més nets.

L’energia geotèrmica és una força constant ubicada en els marges de les plaques de l’escorça terrestre i,donat que les tecnologies de perforació han millorat molt, tant l’energia de la roca seca com la de la calentapoden ser accessibles en la major part del món.

L’energia geotèrmica és una alternativa davant l’esgotament dels recursos convencionals i una aportacióimportant per solucionar els problemes d’energia, obrint una possibilitat d’un futur millor per a tots.

Metodologia per posar en marxa una Planta geotèrmica :

• Determinar pressupost de la instal·lació: s’han d’avaluar els costos fixos i els costos variables així com la inversió necessària.• Seleccionar llocs apropiats: Es necessiten diversos paràmetres perquè existeixi el camp geotèrmic necessari: un sostre amb cobertura de roca impermeable; un dipòsit, o aqüífer, de permeabilitat elevada, entre 300 i 2.000 metres de profunditat; roques fracturades que permetin una circulació connectiva de fluids i una font de calor magmàtic, entre 3 i 10 kilòmetres de profunditat a 500-600ºC.• Perforacions: Les perforacions varien entre diversos tubs de pocs metres (6 perforacions de 10 metres) a pocs pous però més profunds (si es dóna el cas de poder aprofitar un pou existent i poder baixar, per exemple, fins a 190 metres). Aquesta diversitat demostra la versatilitat dels sistemes geotèrmics.


19

ENERGIA GEOTÈRMICAEN INSTAL·LACIONS PÚBLIQUESBP.ER.3


• L’aprofitament d’aquesta energia es veu condicionat per una sèrie de característiques geològiques que estableixen l’existència de jaciments geotèrmics.• Per a poder extreure aquesta energia és necessària la presència de jaciments d’aigua a prop d’aquestes zones calentes.• Els costos derivats de la instal·lació d’aquest tipus de plantes, així com de la seva gestió i manteniment fan que aquesta energia resulti costosa.

• Explotació de la instal·lació: L’explotació es realitza mitjançant la perforació segons tècniques quasi idèntiques a les emprades en l’extracció del petroli. Els sistemes de calefacció de districtes geotèrmics bomben aigua cap a un intercanviador de calor, a on aquest transfereix la seva calor a l’aigua de ciutat neta que és conduïda per tuberies als edificis del districte. Després, un segon intercanviador de calor la transfereix al sistema de calefacció de l’edifici.


La geotèrmia solar pot ser aprofitada quasi a tot el món, sempre que les condicions locals del terreny hofacin possible.

Les principals formes d’ús no elèctric de l’energia geotèrmica són els usos directes i les bombes de calorgeotèrmic. Els usos directes de l’energia geotèrmica poden ser: Ús sanitari, Balnearis, Conreus en hivernaclesdurant periodes de nevades, Usos industrials (alimentació, tractaments tèxtils, etc.) i la Implantació decalefaccions en vivendes individuals i districtes sencers.

Aquests sistemes són aplicables tant a vivendes unifamiliars, com a cases rurals aïllades i edificis plurifamiliarso d’oficines en el cor de la ciutat, granges o naus industrials.

Els paísos que actualment estàn generant més electricitat de les reserves geotèrmiques són Estats Units,Nova Zelanda, Itàlia, Mèxic, les Filipines, Indonèsia i Japó.



20

ALTABAIXA MITJANA

ALTA

MITJANA

BAIXA


MESURA POTENCIAL FACILITAT PRESSUPOSTAPROXIMAT (e)

Estudi de viabilitat iavantprojecte

Treball de camp

Obres d’instal·lació

Manteniment iseguiment de les

instal·lacions

PRESUPUESTO MANTENIMIENTO Y PROMOCIÓN DE LAS MEDIDAS

En funció de la superfície ila geologia de la zona. De

manera que per a unasuperfície de 200 m2l’import s’acostaria als

3.600 • .

En funció de lescaracterístiques

pròpies de la zona.

En funció de la geologiade la zona, entre 2.000-

3.000 • .

20.000 •


• La posada en marxa d’aquest tipus d’instal·lacions requereix de fortes inversions.• La geotèrmia desprèn alguns residus de sofre i de diòxid de carboni i hidròxid de sofre que requereixen un tractament previ a la seva lliberació a l’atmosfera.


• Realitzar estudis del subsòl mitjançant perforació de pous profunds (1.000 a 2.000 metres), per a determinar quantitat i característiques del vapor disponible.• Considerar la temperatura per plantejar el tractament i destí final més adient, ja que per sota dels 120-180º C no és possible produir electricitat amb un rendiment acceptable.• La inversió que es fa inicialment es recupera amb relativa rapidesa. Una instal·lació de geotèrmia solar es pot amortitzar en un període de dos a cinc anys. A partir d’aquest moment, tot el que s’estalvia són beneficis.• Donat que inicialment aquesta tecnologia es va desenvolupà en regions amb hiverns molt crusos, s’acostuma a destacar els importants estalvis, tant d’energia com monetaris, que permeten la geotèrmia de baixa temperatura per a calefacció en els paisos freds (permeten estalviar un 65-75% dels costs en calefacció). En relació al consum d’energia per a refrigeració a l’estiu, els avantatges també són notables.• Les instal·lacions tipus no requereixen cap unitat condensadora exterior, el que evita els problemes de soroll tant a dins com a fora de la vivenda o local. Les instal·lacions utilitzen entre un 25% i un 40% menys d’electricitat que els sistemes convencionals de calefacció o de refrigeració accionats per gas natural, propà i gasoil, o que els radiadors convectors elèctrics, per exemple. A més, requereixen poc manteniment i tenen una llarga vida útil.

RECURSOS

21


- Govern Local-Provincial, Societats de gestió urbanística, etc.- Agència energètica de Barcelona.(ICAEN)- Empresa privada creadora de la instal·lació:

INVERSIÓ

La inversió és lleugerament superior als sistemes convencionals, però gràcies al gran estalvi energètic,els costos són amortitzables en un plaç de 3 a 6 anys.


Dependrà de l’abast de la instal·lació, si bé no difereix notablemene d’un sistema convencional.

DESCRIPCIÓ D’AJUTS ECONÒMICS I TÈCNICS QUE FACILITEN L’ EXECUCIÓ DELPROJECTE

- Institut Català de l’Energia (ICAEN). Convocatòria 2006 per a la realització d’instal·lacions d’energies renovables per part d’organismes locals. Ordre TRI/315/2006, de 14 de juny www.icaen.net- IDAE (Institut per la Diversificació i Estalvi de l’Energia)* Dades de www.idae.es


“Response of wairakei geothermal reservoir to 40 years of production”. Allan Clotworthy. Contact EnergyLtd, Private Bag 2001, Taupo, New Zealand. 2000

PÀGINES WEB

www.energie-cites.orgwww.iga.igg.cnr.it/index.phpwww.geotics.net

CONTACTES

- Ajuntament de Sabadell (Barcelona) Contacte: Mireia Canyelles

- Geòtics Innova, SL. [email protected] [email protected]

22


Localització: Sabadell (Barcelona)Habitants: 185.000Promotor: VIMUSA (Vivenda Municipal de Sabadell)Àrees de treball implicades: - Departament d’Urbanisme i VivendaAny d’implantació: 2006

DESCRIPCIÓ

Es tracta de la primera instal·lació geotèrmica amb una potència de 200 kWt, potència necessària per donarresposta a la demanda energètica d’unes 15 vivendes de mida mitjana. La planta ha estat posada enfuncionament aquest mateix any, en el centre de la ciutat de Sabadell, formant part d’un procés de rehabilitaciód’un antic vapor tèxtil que data de l’any 1880.

El projecte es porta a terme des de la societat pública local per a la gestió de la vivenda (VIMUSA) i sota laresponsabilitat de la seva direcció tècnica.

Energia Geotèrmica en el centre de Sabadell

Degut a l’alt valor patrimonial de l’edifici, la seva rehabilitació s’ha desenvolupat sota criteris de conservacióde l’estructura i distribució originària. Per això, es va plantejar instal·lar un sistema alternatiu de climatitzacióde l’edifici que no suposés la col·locació externa i interna d’aparells que poguessin perjudicar el valor patri-monial, raó per la que surgeix la idea d’introduir l’energia geotèrmica a l’edifici.

23

Per posar en funcionament el sistema s’han hagut de realitzar un total de 14 pous (entre 60-100 metres deprofunditat), pel que s’han necessitat prop de 1.000 metres linials de tub conductor.

A l’actualitat l’edifici acull els Departaments de Vivenda (VIMUSA), Juventut i Educació del mateix Ajuntamentde Sabadell.

RESULTATS OBTINGUTS

Consisteix en la realització de perforacions separades uns 3 metres aproximadament.

- Un total de 10 perforacions i 1200 ml.- Profunditat de 60-100 ml.- Intercanvi teòric de 100 W/ml.- Temperatura del subsòl de 17º C aproximadament.

Aspectes contemplats: Interior i instal·lacions:

- Recuperació d’imatge de nau, encavalcats i barrats- Distribució tancada només als altells- Calefacció i fred per sòl radiant amb control higrotèrmic- Bombes de calor amb intercanvi geotèrmic sense torres de refrigeració- Gran rendiment energètic


Les dades a partir de les que es va dur a terme el càlcul de les emissions són les següents:

- Percentatge de substitució de l’energia: 100% de la demanda per la climatització de l’edifici- Hores de funcionament: 24 hores/dia

Emissions totals

Després de l’aplicació dela mesura

Reducció de CO2 (tCO2)Es desconeix ja que pel moment no s’harealitzat cap valoració en aquest sentit

Abans de l’aplicació dela mesura


• El rendiment de la bomba d’intercanvi de calor en aquesta tecnologia suposa un rendiment superior al 100% respecte de l’emprada en sistemes de calefacció i climatització convencionals.• La introducció d’una altra sèrie d’adequacions a l’interior de les instal·lacions (sòl radiant, millora en l’aïllament, etc.) garantitza una temperatura constant de 17ºC.• La formació dels responsables del projecte com a resultat de l’intercanvi d’experiències dut a terme gràcies a la participació activa en jornades i ponències.


• El valor patrimonial de l’edifici ha suposat l’adopció de mesures dirigides a la seva preservació.

24

INVERSIÓ

La inversió de prop de 2.130.400 euros correspon pràcticament del tot a l’obra.


2004-2006.


El projecte el realitza el mateix Ajuntament de Sabadell, comptant amb inversions públiques.

CONTACTES

- VIMUSA ( Vivenda Municipal de Sabadell) Blasco de Garay 17 Sector CENTRE SABADELL 08202 (BARCELONA) Tel: 93 745 79 10


- Geotèrmia Solar. Baldiri Salcedo. Geòtics Innova.

PÀGINES WEB

www.sabadell.eswww.geotics.netwww.barcelonaenergia.comwww.mediambient.gencat.net

ENERGIES RENOVABLESMOBILIARI URBÀ AMB INCORPORACIÓ

D’ENERGIA SOLARBP.ER.4

INTRODUCCIÓ

Definició de “mobiliari urbà”:

El mobiliari urbà inclou marquesines, pals de parada, rellotges, pannells informatius, columnes, lavabosautomàtics, quioscos de premsa i flors, contenidors de reciclatge per a piles i vidres, bancs, papereres,senyals de trànsit i pannells electrònics. La introducció de l’energia solar fotovoltaica afecta sobretot a latotalitat d’elements que requereixen energia pel seu funcionament i es recull en aquest concepte.

Definició d’“energia solar fotovoltaica”:

Es denomina energia solar fotovoltaica a una manera d’obtenir energia elèctrica a través de pannellsfotovoltaics. Els pannells, mòduls o col·lectors fotovoltaics estàn formats per dispositius semiconductors detipus diode que, en rebre la radiació solar, s’exciten i provoquen salts electrònics que generen una petitadiferència de potencial en els seus extrems. L’acoblament en sèrie d’alguns d’aquests fotodiodes permetl’obtenció de voltatges més grans en configuracions molt senzilles i aptes per alimentar petits dispositiuselectrònics.

Les principals aplicacions en les que s’està utilitzant energia solar són:

• Electrificació de vivendes rurals. S’estima que l’ús d’energia solar fotovoltaica és ren-table si la distància a la red elèctrica més propera és superior als 500 metres.

• Equips i estacions de comunicacions. És una de les aplicacions amb més creixement:telèfons d’emergència de les autopistes, repetidors, ...

• Equips de telemesura quan aquests es troben allunyats de la xarxa elèctrica. Acostumen a serequips meteorològics, de mesures ambientals, etc.

• Senyalització : boies, balises i llums per la navegació; senyals de trànsit, llums i semàfors;senyalització en vies de tren i senyalització en aeroports.

• Il·luminació pública. Aquest camp d’aplicació s’ha reduit i s’està aplicant en túnels,parcs i camins, parades d’autobús, cartells publicitaris, etc.

• Sistemes de seguretat i sirenes d’emergència.• Carregadors de bateries per a vehícles elèctrics.• Bombeig d’aigua i sistemes de regadiu. Aquesta és l’aplicació per excelència. Aquestes

aplicacions tenen l’avantatge que els requeriments d’energia coincideixen amb els dies mésassoleiats. A més, el muntatge necessari pel bombeig d’aigua és molt simple i barat.

• Electrificació i il·luminació de tanques.• Hivernacles: Circulació de l’aigua, il·luminació i equips de climatització.• Satèl·lits de tota mena.• Calculadores, telèfons mòbils i altres equips electrònics

El disseny del mobiliari urbà permet integrar en la ciutat i, principalment en l’espai públic, sistemes generadorsfotovoltaics per abastir la demanda d’energia elèctrica dels diversos elements utilitaris de l’espai públic, comés en la il·luminació pública, els llocs d’estacionament i espera, així com els quioscos de forma renovable enel centre urbà.


25

Semàfors i senyalització solar: La instal·lació de semàfors amb bombetes més eficients tipus LED, isenyalitzacions alimentades amb energia solar fotovoltaica, que representa un estalvi energètic de quasi el90% per semàfor.Sistemes de telecomunicacions: Existeixen multitud d’equipaments de telecomunicacions situats en zonesde difícil accés, allunyats de la xarxa elèctrica, alimentats per energia solar fotovoltaica. En aquests casos,normalment, la solució solar és la més econòmica i fiable. Són exemples característics: Repetidors detelevisió, equips de ràdio, antenes de telefonia mòbil, etc.Parades de transport urbà: Durant el dia les bateries es recarreguen mitjançant plaques solars i per la nitles llums s’encenen quan hi ha algú esperant a la parada, a més pot tenir la doble funció de climatització.

Semàfors solars Parada de busos calefaccionada i il·luminada

Telèfons d’emergències

Figura 1. Imatges de les principals aplicacions

Metodologia per la implantació de pannells solars fotovoltaics en el mobiliari urbà:

- Determinar pressupost de la instal·lació: s’han d’avaluar els costos fixos i els costos variables així com la inversió necessària en funció del sistema en el que es vol intervenir.- Adoptar la millor de les tecnologies pel funcionament del sistema (fanals, marquesines, cabines, etc.): dependrà del funcionament i demanda energètica de cada un dels sistemes en els que es pretén introduir aquest tipus de tecnologia.- Seleccionar llocs apropiats: és important realitzar una selecció prèvia entre aquelles alternatives d’ubicació d’aquestes instal·lacions, prioritzant aquells en els que l’accessibilitat tant de la xarxa elèctrica com del cablejat telefònic resulta especialment reduïda.- Promoció i comunicació: és important que la instal·lació d’aquest tipus de tecnologies vagi acompanyada de campanyes de comunicació i promoció de les mateixes. Les publicacions en premsa, són imprescindibles sempre que es desitja donar a conèixer al ciutadà noves tecnologies que van associades a una millora del medi.


Aquesta mesura serveix per a resoldre problemes en aquelles zones en les que existeixen problemes decomunicació i escassetat d’infraestructures.

Les característiques pròpies de les cabines, converteixen aquesta tecnologia en la més apropiada per cas-cos històrics, zones rurals o fins i tot platges, ja que la instal·lació es pot fer per donar servei endeterminades èpoques de l’any, com són les èpoques estivals en zones d’acollida de turistes, ja que sónretirades una vegada finalitzats aquests periodes.

La instal·lació de semàfors i senyalitzacions alimentades amb energia solar fotovoltaica és d’aplicació per azones en obres a la ciutat o bé per a recorreguts escolars ón és important la senyalització de precaució.

El mobiliari urbà a més de ser un element funcional, pot tenir altres valors agregats com l’autogeneracióelèctrica, el de disseny i estètica de la part física i d’habitabilitat de l’espai, integrant la tecnologia fotovoltaica.

26

REQUISITS MÍNIMS PER A GARANTIR L’ÈXIT DE LA BONA PRÀCTICA

- Compromis de millora per part de la indústria especialitzada en telecomunicacions.- Estudi previ per la identificació de possibles ubicacions.- Recolzament econòmic per part de la ciutat o província pel desenvolupament d’accions de millora i desenvolupament de plans d’expansió.


- Es pot instal·lar en llocs de difícil accessibilitat a la xarxa elèctrica i el cablejat telefònic ón, generalment, no es requereix d’obra.- Els mòduls fotovoltaics semitransparents provoquen una sensació de lleugeresa integrats a l’estructura i són d’efectiva protecció del sol i la pluja en les parades d’autobús, susbtituint les làmines translúcides actuals.- En el cas de la instal·lació de semàfors amb bombetes més eficients tipus LED i senyalitzacions alimentades amb energia solar fotovoltaica, aquesta representa un estalvi energètic de quasi el 90% per semàfor.- La vida útil d’un pannell fotovoltaic és de 40 anys.



27

ALTABAIXA MITJANA

ALTA

MITJANA

BAIXA


- El cost de cada cabina quatriplica el d’una convencional. El preu unitari corresponent a la instal·lació d’una cabina amb aquesta tecnologia puja als 1.000 •.


- Govern Local-Provincial: Departament d’Urbanisme, Obres, Serveis i Medi Ambient.- Instituts i Agències Energètiques estatals i autonòmiques.- Empreses privades en el disseny i desenvolupament de les tecnologies aplicables a aquests sistemes.

RECURSOS


MESURA POTENCIAL FACILITAT PRESSUPOSTAPROXIMAT (• )

Instal·lació delsistema solar tipus

Promoció icomunicació

Manteniment d’unsistema tipus


11.760 •/kWp

Despreciable

30,3 cèntims d’ •/kWh

INVERSIÓ

La inversió dependrà de la instal·lació i del servei al que se li hagi de donar resposta. En el cas de lesmarquesines, per exemple, per una potència instal·lada de 1.920 Kwp, la inversió s’aproxima als 10 milionsd’• (ciutat de Miami), mentre que amb 1.000 • és suficient per posar en marxa la primera cabina telefònicasolar de l’Estat.


La instalació d’aquest tipus d’estructures depèn del sistema on s’hagi de fer així com de l’accessibilitat quetingui, no hem d’oblidar que sovint aquest tipus de tecnologies s’introdueixen per donar servei en zonesdisperses o allunyades dels nuclis urbans, carreteres, etc.


- Ajuts provinents d’agències i institucions energètiques en l’àmbit estatal i autonòmic, dirigides al desenvolupament i generació de les energies renovables.- Subvencions estatals provinents de Plans de lluita contra el canvi climàtic a nivell municipal, provincial o estatal.

28


- Pla de millora energètica de Barcelona.- Atles de radiació solar de Catalunya.- Estat actual de l’energia elèctrica de Catalunya.

CONTACTES

[email protected] de Olerios ( A Coruña)Praza de Galicia nº115173 / Oleiros - La CoruñaTel. 981 610 000

comunicació[email protected]/ [email protected] Comunicaciones, Poligono Industrial Bergondo, Parroquia de Rois,Parcela F1. CP 15165 a CoruñaTel. 981-783-655/ Fax: 981-795-646Agencia de Energía de Barcelona.

PÀGINES WEB

www.energie-cites.orgwww.globalsources.comwww.terradasmarinas.comwww.oleiros.orghttp://tausolar.solarstromag.net/upload/v12_file_d33_5.pdf#search=%22marquesina%20autobus%20solar%22


Localització: Oleiros (A Coruña)Habitants: 30.586Promotor : Concello de Oleiros y Telemo Comunicaciones, S.L.Àrees de treball implicades: - Instituto Energético de Galicia (Inega), Departamento de Urbanismo y Medio

Ambiente del Ayuntamiento de Oleiros ( A Coruña).Any d’implantació: 2006

29

DESCRIPCIÓ

La firma gallega «Telemo Comunicaciones», ha implantat en el municipi d’Oleiros la primera cabina telefònicade l’estat espanyol totalment autònoma, que funciona sense fils i utilitzant energia solar fotovoltaica. És unnou servei públic, energèticament autònom gràcies a una placa fotovoltaica instal·lada a la part superior querep la llum del sol, sense necessitat que sigui fort.

La instal·lació de la cabina es fa en un temps de 4 hores, i per tant no es necessita fer cap tipus d’obra. Al nonecessitar cables ni xarxa elèctrica, estalvia les tasques d’aixecament del paviment amb el consegüentsoroll que suposa.

Definició de “cabines solars”:

Són cabines telefòniques amb un pannell solar fotovoltaic de tecnologia GSM.

Aquests aparells són totalment autònoms i només utilitzen energia fotovoltaica pel seu funcionament, ja queintegren una placa solar fotovoltaica i una bateria. Les cabines no necessiten cable per la línia, cosa que lesconverteix en el mitjà de comunicació més apropiat per zones en les que és complicat o molt costós realitzarobres.

La qualitat del sò i el preu són els mateixos que els d’una cabina convencional, amb l’aventatge que podensituar-se en qualsevol lloc.

“Tecnologia GSM”: Es tracta d’una tecnologia que ofereix el servei de telefonia inalàmbrica residencial i noresidencial en les poblacions rurals de menys població.

Objectius:

- Millorar la comunicació en les zones de difícil accés a la xarxa elèctrica i cablejat telefònic.- Millorar la comunicació en zones en les que la realització d’obres civils es converteix en una tasca compli- cada: rases, aixecament de conexions aèries, cascos antics, zones rurals, etc.- Possibilitar infraestructures de comunicació en zones d’interès ecològic i en zones despoblades pel seu impacte ambiental mínim.

RESULTATS OBTINGUTS

Aquest nou servei permet compaginar tecnologia i ecologia sense incrementar els costos. Suposa tambéuna solució per zones com cascos urbans, zones rurals o altre tipus d’espais d’especial interès natural.

La tecnologia dissenyada per donar aquest servei també és de gran aplicació en altres tipus d’infraestructuresurbanes, com poden ser els repetidors de senyal, els detectors d’incendis per satèl·lit, la senyalització il’enllumenat públic o els pannells informatius ubicats en les parades d’autobús, entre d’altres.

Instal·lació de cabines solars a Oleiros(A Coruña)

30


- Les trucades des de la cabina es fan a través d’una línia similar a la dels mòbils, sense que això impliqui una despesa més gran.- Aquesta cabina no necessita cable per la línia, cosa que la converteix en el mitjà de comunicació més apropiat per a zones en les que és complicat o molt costós realitzar obres.- El funcionament és similar al d’un telèfon mòbil, i no implica grans despeses als usuaris.- La qualitat del sò i el preu són els mateixos que els d’una cabina convencional, amb l’aventatge que es pot situar en el lloc que sigui necessari.- La instal·lació fàcil permet la ubicació de manera temporal en aquelles zones en les que existeixi una demanda aguditzada en determinades èpoques de l’any, com són les platges, etc.- La reducció d’emissions de CO2 és del 100%, perquè l’energia produïda per la instal·lació és suficient per donar resposta a la demanda energètica de la cabina .


- La instal·lació d’una cabina d’aquestes característiques suposa una inversió 4 vegades superior a la d’una cabina convencional.

INVERSIÓ

1.000 • per cada una de les cabines a instal·lar.



- Potència de la instal·lació : 20-35 W- Hores de funcionament: 24 hores/dia- Resultats aconseguits: reducció del 100% de les emissions de CO2


El projecte es desenvolupa en dues fases:

- Primera fase (2006). Instal·lació de la primera cabina solar a l’estat espanyol. La instal·lació es realitza en el plaç de 4 hores, en el terme municipal d’Oleiros.- Segona fase (en endavant): Ampliació a un total de 80 unitats en els mesos següents. L’empresa responsable de la instal·lació té previst fer un pla d’ampliació que suposarà la instal·lació d’aquest tipus d’infraestructures en els estats espanyol i portuguès.

Figura 1. Imatge de cabines telefòniques solars

Emissions totals

Després de l’aplicació de la mesura

291,6 Kg

Reducció de CO2 (tCO2)

0 Kg

291,6 Kg


31

CONTACTES

- comunicació[email protected]/ [email protected] www.inega.es


- Manufracturer of Integrated Solar payphone Station Power Solution: www.globalsources.com- Pla de l’energia de Catalunya 2006-2015, (PEC).

PÀGINES WEB

www.telemo.comwww.inega.eswww.mediambient.gencat.net

DESCRIPCIÓ D’AJUTS ECONÒMICS I TÈCNICS QUE HAN FACILITAT L’EXECUCIÓDEL PROJECTE

La instal·lació d’aquest sistema no ha comptat amb cap ajut econòmic, ni en la fase de disseny ni en lad’instal·lació.

32

ENERGIES RENOVABLES

Definició d’“energia hidràulica”:

Es tracta de l’energia produïda mitjançant l’aprofitament del pas continu d’un riu, degut a la diferència d’alçadade la mateixa aigua entre dos punts. És una energia renovable i inesgotable ja que prové de l’energia quearriba al nostre planeta Terra de manera continuada des del Sol. La calor del Sol escalfa i evapora l’aiguadels mars i dels rius, aquest vapor produït forma els núvols que, en part, descarreguen aigua sobre la terra,i es formaràn els rius dels que s’aprofitarà la seva energia potencial amb l’energia hidràulica.

Definició d’“Estació de Tractament d’Aigua potable (ETAP)”:

Les Estacions de Tractament d’Aigua Potable són instal·lacions que converteixen l’aigua natural o bruta enaigua potable. Estàn localitzades entre les instal·lacions de captació d’aigua (embassaments i pous) i elsdipòsits i canalitzacions que la distribuiràn per les llars. Tenen com a misió l’eliminació de tres tipus principalsde substàncies indesitjables a l’aigua destinada al consum humà: Matèria mineral, Materials orgànics iContaminants biològics. La potabilitat de l’aigua es comproba mitjançant anàlisis, tant en les ETAP, com enla xarxa de distribució.

Definició d’“Estació d’energia minihidràulica”

INTRODUCCIÓ

Fig.1. “Esquema del procés de transformació

d’energia”

Les centrals hidroelèctriques es poden definir com instal·lacions mitjançant les que s’aconsegueix aprofitarl’energia continguda en una massa d’aigua situada a una certa alçada, transformant-la en energia elèctrica.Això s’aconsegueix conduint l’aigua des del nivell en el que es troba, fins un nivell inferior en el que sesitúen una o diverses turbines hidràuliques que s’accionen amb l’aigua i que fan girar un o més generadors,produint energia elèctrica.


33

IMPLANTACIÓ D’INFRAESTRUCTURES PER LAGENERACIÓ D’ENERGIA HIDRÀULICA EN

ESTACIONS DE TRACTAMENT D’AIGUA POTABLEBP.ER.5

Fig. 2. “Central a peu d’embassament” Fig.3. “Central d’aigua fluent”

Metodologia per posar en marxa una Central Minihidràulica :

- Consideració dels paràmetres fonamentals pel disseny d’una minicentral hidroelèctrica: La potència elèctrica d’una minicentral hidroelèctrica és directament proporcional a dos magnituts: el salt i el cabal d’aigua turbinat.- Consideració dels costos i inversions: S’ha d’incloure en la valoració els conceptes que afecten tant a l’obra com a l’equipament i el manteniment i explotació de la central.- Conèixer l’estat de les concessions d’aigües: Tot ús de l’aigua amb finalitat privada requereix una concessió administrativa d’acord amb la normativa d’Aigües.- Estudi de viabilitat de la central: Document previ a un Projecte Constructiu que, mitjançant una inversió mínima, permet determinar la rendabilitat tècnica i econòmica que suposa la construcció o rehabilitació d’un aprofitament hidroelèctric.- Realització de l’obra civil: L’obra civil engloba aquelles obres i instal·lacions necessàries per a derivar, conduir i restituir l’aigua de la turbina, així com per allotjar i protegir els equips electromecànics: Sínies i rescloses, Obra de captació, Canal de derivació, Càmara de càrrega, Tuberia forçada, Edificació i el Canal de sortida.- Equipament electromecànic: Es consideren equips fonamentals els següents: Òrgan de tancament de la turbina, Turbina/s, Generador/s, Elements de regulació, Transformador/s, Cel·les i quadres elèctrics i la Línia elèctrica d’interconnexió.- Equips auxiliars: Aquests equips són també necessaris pel correcte funcionament d’una minicentral: Comportes, Reixa i netejareixes, Sistema contra-incendis, Enllumenat i el Cabalímetre.

A les centrals hidroelèctriques amb una potència instal·lada inferior a 5.000 kVA se les anomena PetitesCentrals o Minicentrals hidroelèctriques.

Les característiques hidrogràfiques i topogràfiques de les conques suposen un considerable potenciald’aprofitament energètic hidroelèctric en determinades zones topogràfiques. Ja des de finals del segle XIXvan surgir nombroses empreses que, a partir d’instal·lacions de petita i mitjana potència, autoproduien l’energiaelèctrica que necessitaven. Aquest fenòmen es generalitzaria en el primer terç d’aquest segle. Existeixendos tipus bàsics de minicentrals hidroelèctriques:

• Centrals d’aigua fluent: l’aigua que ha de passar per la turbina s’agafa del llit del riu mitjançant una obra de captació, i una vegada ha passat, es torna al riu en un punt diferent al de captació.

• Centrals a peu d’embassament: Són centrals amb regulació. L’aigua que ha d’anar a la turbina s’emmagatzema mitjançant un embassament.


Els sistemes minihidràulics poden aplicar-se a tots aquells llocs ón existeix un curs d’aigua i un cert desnivell.Els sistemes de potència més reduida són els d’implantació més senzilla, i amb menys impacte ambiental,i serveixen principalment per abastir zones aïllades ón hi ha dificultats per accedir a la xarxa elèctrica gene-ral.

L’energia minihidràulica depèn de les condicions climatològiques, cosa que fa que la seva aplicació puguiresultar inviable en determinats llocs, on els recursos hídrics són escassos o en periodes de sequera.

34



- La diferència d’alçada entre la làmina d’aigua de la captació i el nivell del riu en el punt de descàrrega de l’aigua turbinada (el salt).- Cabal ecològic que permeti el seu funcionament sense afectar a la conservació de l’ecosistema fluvial i evitar així possibles alteracions en la flora i fauna de l’entorn.



- La iniciativa pública és fonamental en aquests casos, considerant a més que moltes d’aquestes infraestructures són propietat parcial o total de l’estat i que la posada en marxa es fa a través de concessions administratives per concurs públic.- Encara que l’aigua és un recurs renovable, l’energia hidràulica en sí mateixa no és considerada com a tal degut al gran impacte ambiental que produeixen les instal·lacions necessàries per a la seva obtenció, i per tant, cadrà vetllar perquè la posada en marxa tingui el menor impacte possible.


- Posar en funcionament aquest tipus d’instal·lacions requereix fortes inversions.- La disponibilitat del territori i l’accessibilitat que hi ha, tenint en compte que l’accessibilitat és inversament proporcional a l’impacte ambiental.

35

ALTABAIXA MITJANA

ALTA

MITJANA

BAIXA


- Govern Local-Provincial: Departaments d’Aigües, Medi Ambient i Obres.- Instituto para la diversificación y ahorro de la energía (IDAE)

RECURSOS



Estudi de viabilitat dela central

Obra civil i Equipselectromecànics i

auxiliars

Manteniment i segui-ment del funciona-ment de la central

PRESSUPOST MANTENIMENT I PROMOCIÓ DE LES MESURES

10.000 •

560.000 •

30.000 •/any

INVERSIÓ

La inversió resulta elevada encara que el termini d’amortització pot resultar relativament curt en centrals onla producció és notablement superior a la demanda de la pròpia instal·lació. Habitualment es tenen vies definançament per part de les administracions així com subvencions provinents de diferents òrgans.


Depèn del tipus de central que es vulgui posar en funcionament, així com del destí final de l’energia produïda.El periode comprèn entre 1 i 4 anys en el cas de connectar-se a la xarxa elèctrica per comercialitzar l’energiaproduïda.


La Direcció General de l’Energia de les Comunitats Europees, així com l’Institut per la diversificació il’estalvi de l’energia (IDAE), són les principals fonts de finançament d’aquest tipus d’iniciatives.

CONTACTES

- Energie-Cités Martin Cahn [email protected]

- Ayuntamiento de Logroño (La Rioja). Servicios de Aguas Contacto: Pedro Manuel San Juan Escalona Avenida de la Paz, 11. ES – 26 071 LOGROÑO Tel: 941 27 70 00. Fax: 941 27 70 04 E-mail. [email protected]


- Best practices guide for small hydro. Funded in part by the European Commission. ALTENER Programme (1998-2002).- Elementos y máquinas de una central hidráulica. IDAE.

36

PÀGINES WEB

www.energie-cites.orgwww.logro-o.orgwww.energias-renovables.comwww.tecnum.eswww.barcelonaenergia.comwww.ademe.fr


Localització: Lardero (La Rioja)Habitants: 7.000Promotor : Ayuntamiento de Logroño (La Rioja).Àrees de treball implicades: - Dirección de Medio Ambiente, Aguas y Urbanizaciones del Ayuntamiento

de LogroñoAny d’implantació: 1991

DESCRIPCIÓ

L’aigua que es subministra a la ciutat de Logroño és tractada en les instal·lacions de l’Estació Depuradorad’Aigua Potable (en endavant ETAP) Riu Iregua propietat d’aquest Ajuntament i ubicada en el terme munici-pal de Lardero (La Rioja) a 4 Km. de la ciutat de Logroño. L’aigua tractada a la planta és captada mitjançantuna sínia al riu Iregua en un punt ubicat al terme d’Islallana, a uns 14 Km. de l’estació de tractament.

A les instal·lacions de la captació es fa un pretractament que consisteix en un desbastat de grossos, desarenat,tamisat i oxidació química. La ETAP Riu Iregua està dissenyada i construida per un tractament físicoquímiccomplet, amb una capacitat nominal de 900 litres per segon, ampliable a 1.200 litres per segon.

Aprofitant una diferència de cota de 111 metres entre la captació i la ETAP Riu Iregua i transportant l’aiguaamb una tuberia a pressió, s’utilitza l’energia que transporta l’aigua a l’entrada de la ETAP per la producciód’energia elèctrica mitjançant una minicentral dotada d’una turbina i un generador asíncron ubicat a l’interiord’un edifici amb aquesta finalitat.

RESULTATS OBTINGUTS

L’energia a consumir en el conjunt de les instal·lacions de la ETAP és inferior a la generada a la central, perla qual cosa la producció resulta excedentària. Això ha fet possible amortitzar la inversió en tres anys des deque es va posar en marxa, ja que aproximadament un 85% de l’energia generada a la minicentral es ven ala companyia elèctrica i el 15% restant s’utilitza per mantenir el funcionament de les instal·lacions de tractamentde l’aigua i dels serveis anexos.

37

Fig. 4. “Evolució Històrica”

Generació d’Energia Minihidràulica en una Estaciód’Aigua Potable. Lardero (La Rioja)


Les dades a partir de les que es van fer els càlculs de les emissions són les següents:

- Potència de la instal·lació : 762 Kw.- Energia generada a l’any: 3.718.000 Kwh. (aprox.)- Consum ETAP (kwh/any): 694.240 (aprox.)- Resultats aconseguits: reducció del 100% de les emissions de CO2 derivades del funcionament de la ETAP (15% de la producció.)


- Factors geològics inamovibles favorables (diferència de cotes d’alçada) i de conducció permanent d’aigua per ser la principal font de subministrament per a la seva potabilització, es garantitza la generació contínua d’electricitat.- Creixent consum d’aigua potable, que es tradueix en una demanda més gran d’aigua bruta, i comporta més producció d’energia.- El concepte de generació d’energia neta mitjançant l’aprofitament de recursos naturals encaixa perfectament en la filosofia d’aquesta administració.


Les dificultats i obstacles trobats des de la implantació fins avui, són els propis de la gestió i explotaciód’aquest tipus d’instal·lacions.És evident que a mesura que passa el temps, es necessiten esforços més grans, tant tècnics com econòmicsper mantenir la central en condicions òptimes de funcionament.

38

INVERSIÓ

Les obres i instal·lacions lligades directament a aquesta central han suposat a l’Ajuntament un despesa (IVAexclòs) de 675.980,28 •. Aquesta xifra inclou: obra civil d’edifici per a maquinària i centre de transformació,equipament elèctric de potència, control i protecció i equipament mecànic de generació. S’han de consideraralguns elements que són comuns a la ETAP i en consequència són necessaris en qualsevol cas. De lamateixa manera, s’ha de tenir en compte que la necessitat de dissipar l’energia implicava la instal·laciód’alguna mena de sistema en que l’estalvi en la implantació s’ha de deduir del cost de la minicentral.

Amb tot això cal imputar-se en la instal·lació de generació d’energia un cost directe pròxim als 540.910 •.


4 anys. La central es va dissenyar i projectar l’any 1.987, començant-se a construir a finals de 1.989 iacabant-se el 1.991.


La financiació d’aquesta central ha comptat amb una subvenció de la Direcció General de l’Energia de lesComunitats Europees en ser elegit com Projecte de Demostració per l’Estalvi d’Energia en la convocatòriade 1988 (40% de la inversió final).

Emissions totals


1.670 Tnt CO2 /anyReducció de CO2 (tCO2)

0 Kg

1.670 Tn CO2 /any


CONTACTES

- Ayuntamiento de Logroño( La Rioja). Servicios de Aguas Contacto: Pedro Manuel San Juan Escalona Avenida de la Paz, 11. ES – 26 071 LOGROÑO Tel: 941 27 70 00. Fax: 941 27 70 04 E-mail. [email protected]


- Best practices guide for small hydro. Funded in part by the European Commission. ALTENER Programme (1998-2002).

PÀGINES WEB

www.energie-cites.orgwww.logro-o.orgwww.energias-renovables.comwww.tecnum.eswww.barcelonaenergia.comwww.ademe.fr

39

40


La mobilitat és un concepte íntimament lligat al model urbà. En els models d’urbanisme és possibledesenvolupar models de mobilitat sostenible, tant pel disseny del conjunt de ciutats com en urbanitzacionsmés tancades i localitzades. La introducció d’aquest aspecte junt amb aquells altres que determinen el graude sostenibilitat d’un conjunt edificatori i de xarxes viàries (materials emprats, arquitectura bioclimàtica, etc.)el converteixen en el que s’anomena comunment una Ecociutat.

ECOCIUTAT: Les característiques comunes es resumeixen de la manera següent:

- Vivenda a cost accessible: actuació de promoció de vivenda protegida.- Urbanisme integrador: el projecte va dirigit a persones de diferents sectors socials i propicia, mitjançant una oferta tipològica variada, la generació d’un ambient urbà caracteritzat per la integració social.- Equipaments: la urbanització contempla un ampli conjunt d’equipaments lúdics, xarxes de mobilitat sostenible, esportius, etc.- Arquitectura bioclimàtica: es redueix la dependència de recursos no renovables i s’aposta per les energies alternatives. Disseny de corredors ecològics per a millorar la integració medioambiental de la nova Ecociutat.

La Mobilitat i el model urbà: Aquests dos conceptes estàn íntimament lligats, per la qual cosa és possibledesenvolupar models de mobilitat sostenible amb una raonable compacitat, diversitat d’usos i creixementcontrolat que permetin un reequilibri dels tipus de transport.

La invasió del vehícle privat a la ciutat, posa en qüestió la pròpia essència de la convivència i l’habitabilitaturbana, provoca congestió i contaminació fins uns nivells en ocasions inacceptables, a més d’ocupar ungran espai a la via pública. Els principals efectes de l’ús del vehícle privat al medi urbà són: el consumelèctric, l’ocupació del sòl i l’accidentalitat, entre d’altres. La mobilitat, per tant, constitueix un dels aspectesbàsics en la creació de ciutats més habitables i és la base de la crisis ecològica d’aquestes.

Els criteris de mobilitat d’aplicació en el disseny del model urbà sostenible es resumeixen de la manerasegüent:

- Planificar de manera integrada els usos del sòl i la mobilitat- Analitzar i diagnosticar la mobilitat en el municipi per a una correcta planificació.- Estructurar una xarxa d’itineraris peatonals com element prioritari en l’articulació de l’espai urbà.- Introduir mesures de pacificació del trànsit.- Generar una xarxa d’itineraris de bicicletes per la seva potenciació com a tipus de transport.- Ordenar l’estacionament de vehicles per fer-lo compatible amb l’ús i gaudi de l’espai públic.- Prioritzar el transport públic i la seva intermodalitat.

Els objectius de mobilitat en la definició del model de planificació urbana són:

- Adoptar els criteris preventius en la ubicació i els usos de les noves àrees, a més d’introduir

INTRODUCCIÓ


41

MODEL D’URBANISME DIRIGIT ALS MODELS DEMOBILITAT SOSTENIBLEBP.ES.1


- La llibertat per orientar les edificacions segons les necessitats bioclimàtiques, encara que no és indispen- sable, millora molt l’eficiència energètica.- Comptar amb un arquitecte o constructor amb experiència en aquest tipus de projectes.- El nombre d’edificacions amb criteris ecològics, medioambientals, bioclimàtics i sostenibles, està creixent progressivament, aspecte que afavoreix l’accés a projectes similars i que és de gran utilitat.


Aquest tipus d’actuacions són aplicables a qualsevol de les modalitats d’urbanització que es vulguidesenvolupar:

“desde el diseño de urbanización de viviendas familiares en una zona muy concreta, hasta aquellas otras demayor envergadura que afectan a un municipio y ciudades total o parcialmente”.

La consideració d’aspectes com són els models de mobilitat o de dispersió dels serveis i instal·lacions, fanen gran mesura més sostenible el model d’urbanització en el que es desenvolupen.

mesures paliatives en zones ja consolidades.´- Generar proximitat i reduir la necessitat de mobilitat forçada, mitjançant el foment de la compacitat i la densitat d’usos.- Reconduir el repartiment modal, afavorint el transport públic, prioritzant els nous desenvolupaments que poden ser atesos per aquest mitjà, i els tipus no motoritzats.

Els principals impactes associats a la mobilitat són:

- Impacte en la seguretat: accidentalitat, limitació d’activitats per manca de seguretat, etc.- Contaminació atmosfèrica: emissions generades i impacte en la salud.- Soroll: impacte en la mobilitat i en la contaminació acústica del municipi.- Efectes barrera: en funció de la permeabilitat d’una infraestructura als moviments transversals.- Intrusió visual dels cotxes: repercusions sobre l’escena urbana i la seva qualitat i imatge.- Congestió circulatòria: efectes negatius (pèrdua de temps, pèrdua d’atractiu i funcionalitat, reducció del valor de les propietats, estrès dels conductors i passatgers, etc.


42

ALTABAIXA MITJANA

ALTA

MITJANA

BAIXA




Disseny de laconstrucció

Execució deles obres

Estudi deviabilitat de la

planta

PRESSUPOST MANTENIMENT I PROMOCIÓ DE LES MESURAS

Depenent de latipologia d’edificació.De manera general el

preu de la vivendas’incrementa entre un5-10% respecte a la

vivenda convencional.

No difereix del d’unaurbanització conven-

cional.


- Requereix un anàlisis molt pormenoritzat de la mobilitat, amb dades, models etc. que en ocasions suposa una feina afagida i per tant un retràs en la planificació urbanística.- Requereix de l’assimilació d’un nou enfoc respecte a la mobilitat i que existeixi una coherència entre aquests i la resta d’estudis ja existents en aquest sentit, de caràcter més general.- Requereix d’una coherència global de les actuacions, tant en la concepció general com en les solucions tècniques concretes, evitant prendre decisions als projectes d’urbanització parcials que es desenvolupen.


- L’adopció de compromisos institucionals al posar en pràctica polítiques de mobilitat sostenible, afavorint el transport col·lectiu i no motoritzat en detriment del realitzat en vehicle privat.- La reducció dels consums derivats de l’ús del cotxe i/o l’augment de l’eficiència d’aquests, mitjançant la introducció de combustibles alternatius més nets.- Promoció de noves polítiques urbanístiques encaminades cap el disseny de models densos, compactes i amb barreja d’activitats, on els barris i vivendes es trobin propers en l’espai, disminuint la segregació espaial i social de les ciutats.- El planejament urbanístic ha d’anar encaminat a promoure la barreja d’activitats, i no a la segregació, i a possibilitar la mobilitat en transport públic, evitant els creixements urbans i turístics que consumeixen gran quantitat d’espai.- Menor impacte medioambiental: A través de l’estalvi energètic i el foment del desenvolupament sostenible s’assegura el subministre energètic de les futures generacions i un entorn menys contaminat.

43


- Govern Local-Provincial: Recolzament econòmic i generació de normativa que impulsa aquest tipus d’urbanitzacions, beneficis fiscals i Ordenances municipals, entre d’altres.- Organismes públics i associacions d’arquitectes i constructors: investiguen i difonen coneixements en matèria de disseny i planificació sostenible.- Universitats i aules de I+D.

INVERSIÓ

Depèn de l’abast del projecte. L’estalvi energètic derivat de l’adopció de mesures dirigides a laminimització del consum de combustibles tant en el sector residencial com en el transport, redueixnotablement el periode d’amortització de les inversions inicials.


Una planificació d’aquestes característiques no difereix en quan a temps respecte d’una convencional encap de les seves fases d’implantació.

RECURSOS


- Bonificacions fiscals previstes pels ajuntaments, Ordenances sobre impostos de construccions, instal·lacions i obres, etc.- Ajudes d’eficiència energètica del ICO-IDEA.


- Codi tècnic de l’edificació- Quadern d’Investigació Urbanística- Decret d’Ecoeficiència de la Generalitat de Catalunya- Declaració de la Mobilitat de Barcelona.

CONTACTES

- Associació pel Desenvolupament de la Casa Bioclimàtica (ADCB)- Comissió de Doctorat del Departament d’Urbanística i Ordenació del Territori de la ETSAM (DU i OT).- Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

44

PÀGINES WEB

www.codigotecnico.orgwww.barcelonaenergia.comwww.gencat.net/diari/4574/06033084.htmwww.mediambient.gencat.netwww.icaen.netwww.idae.es.www.mviv.eswww.mma.es


Localització: Sarriguren (Navarra)Habitants: 14 (l’any 2000)Promotor: Nasursa (Navarra Suelo Residencial, S.A.)Àrees de treball implicades: - Gobierno de Navarra, Nasursa.Any d’implantació: 2000-2006 (Fase I: 2005/ Fase II: sense finalitzar)

DESCRIPCIÓ

Es tracta d’un projecte, en fase d’execució, de gran trascendència per la Comarca de Pamplona amb unobjectiu basat en la generació d’un nou desenvolupament urbà en les proximitats de Pamplona constituit per4.200 vivendes de preu limitat, i amb altres usos urbans complementaris. Aquesta actuació té sens dubte uncaràcter innovador, fent èmfasis en la qualitat de l’espai urbà i en l’enfoc bioclimàtic del conjunt.

El desenvolupament de l’EcoCiutat es produeix al voltant de l’actual nucli rural de Sarriguren, respectant laidiosincràsia d’aquest petit nucli rural en declivi, integrant-lo en la proposta mitjançant un disseny adequat, ipotenciant així la seva identitat en el context del nou projecte.

La mobilitat sostenible en el model urbanístic

Una vegada finalitzat el projecte, el 46,8% del sistema viari de l’Ecociutat (15,4 kilòmetres) tindrà caràcterexclusivament peatonal. En concret, aquest 46,8% que corresponen a 25 eixos peatonals, es divideix en 6,4kilòmetres de carrers peatonals 9 kilòmetres de passeigs peatonals en zones verdes.

Si a aquestes dades se li uneixen els 6,5 kilòmetres de recorreguts en bicicleta, la superfície de l’Ecociutatde Sarrioguren lliure de cotxes seran el 66,5% (21,9 kilòmetres), davant dels 11 kilòmetres que ocuparan els27 eixos rodats.

Model d’Urbanisme Sostenible.L’Ecociutat de Sarriguren (Navarra)

45


- Col·laboració entre les institucions públiques i privades.- La regió de Navarra aspira a convertir-se en un Territori d’Excelència Ambiental i amb la posada en pràctica d’una operació d’Ecourbanisme i Arquitectura bioclimàtica es vol generar un efecte demostració sobre la societat navarra.- Revitalització i potenciació d’un nucli rural en declivi, integránt-lo a la proposta i conservant la seva identitat.

RESULTATS OBTINGUTS

- Creació d’una autèntica comunitat urbana.- Reducció del preu de la vivenda.- Investigació i desenvolupament en arquitectura bioclimàtica.- Estalvi energètic.- Integració d’energies renovables.- Aplicació dels principis de la construcció sana.- Èmfasi en la qualitat de l’espai urbà.- Qualitat i varietat en els equipaments urbans.- Integració medioambiental de la nova EcoCiutat.- Adequada inserció de l’EcoCiutat en el seu context territorial i urbà.- Facilitat pel transport col·lectiu.- Facilitat per a tipus de transport alternatius.- Efecte demostració a la regió.

INVERSIÓ

La urbanització de l’Ecociutat ha suposat una inversió aproximada de 60 milions d’euros.


5-6 anys


Principalment s’aconsegueix un estalvi energètic que es divideix en tres apartats:

- Estalvi de combustible: susbtitució del 60% de la demanda pel sector residencial i el 66,5% del sector transport.- Estalvi d’electricitat: susbtitució del 80-90% de la demanda- Estalvi de consum d’aigua: susbtitució del 40% de la demanda.


- Al tractar-se d’un projecte de gran envergadura la principal barrera ha estat la dificultat de planificació del sòl i la lentitut de tramitació i execució.


El Govern de Navarra ha establert ajuts als promotors de vivendas per finançar la construcció bioclimàtica:les vivendes que superen la normativa sobre estalvi energètic degut a l’ús de materials específics reben una

Emissions totals


( t CO2)Reducció de CO2 (tCO2)

La reducció d’emissions de CO2 no s’ha estimatdonat que el projecte està sense finalitzar.


46

Figura 1. Imatge de l’Ecociutat de Sarrioguren

CONTACTES

- Navarra de Suelo Residencial, S.A (Nasurna) Paseo de Sarasate, 38 -1. 31001 Pamplona, Navarra Tel: 34 948 22 20 68 Fax: 34 948 22 20 13 E-mail: [email protected]

- Gobierno de Navarra c/ Alhóndiga 1, 2. 31002 Pamplona, Navarra Tel: 34 948 42 14 85 Fax: 34 948 42 76 15 Web: www.navarra.es

- Gobierno de Navarra c/ Alhóndiga 1, 2. 31002 Pamplona, Navarra Tel: 34 948 42 14 85 Fax: 34 948 42 76 15 Web: www.navarra.es


- Informe del Departament de Vivenda sobre l’Ecociutat de Sarriguren (Gobierno de Navarra): http://www.navarra.es/home_es/Actualidad/Informes/Medio+Ambiente%2c+Ordenacion+del+ Territorio+y+Vivienda/Ecociudad+de+Sarriguren.htm- Ecociudad de Sarrigurren, Pamplona (España).Experiencia seleccionada en el Concurso de Buenas Prácticas patrocinado por Dubai en 2000. http://habitat.aq.upm.es/bpes/onu00/bp349.html

mitjana de 4.000 euros de subvenció bioclimàtica.Pel que fa a la globalitat del projecte, des de les institucions públiques, s’aporta una part relativament petitadels recursos financers necessaris, corresponent la resta a la iniciativa privada. A més, el pla financer preveuel retorn dels recursos públics aportats.

PÀGINES WEB

www.navarra.eswww.csostenible.netwww.ciemat.eswww.csostenible.netwww.navarra.eswww.anavif.com


Definició de “materials més respectuosos amb el medi natural”:

Aquest tipus de materials són, per un costat, aquells que la natura proporciona i que s’han utilitzat des de familers d’anys com la fusta, el fang, el suro o el màrmol, i per altra banda, materials nous concebuts tambéper a la seva utilització ecològica, com la termoargila, el bioblock, l’arlita o la sudorita.

Altre tipus de materials ecològics són aquells elaborats a partir d’enderrocs i de residus sòlids industrials,que substitueixen el consum creixent de primeres matèries escasses o ubicades en llocs distants.

Principis de l’edificació sostenible

La sostenibilitat té en compte una sèrie de principis com per exemple:

- Conservació dels recursos (materials, aigua i energia).- Principi de les tres “R”: reciclar, recuperar i reutilitzar.- Anàlisi de gestió del cicle de vida de les matèries primeres utilitzades, de cara a la reducció d’emissions GEIs: ús racional d’energia, ús racional de l’aigua, increment de la qualitat i salud de l’usuari i protecció general medioambiental de l’entorn.

El deteriorament del medi ambient, i en particular els canvis en el clima, obliga a tots els sectors productiusi econòmics que el provoquen a una reorientació profunda de les pautes de producció i consum tant derecursos com de primeres matèries.

El sector de la construcció contribueix de manera important a aquest deteriorament en les seves diferentsfases, per la qual cosa s’han començat a produir canvis notables cap a l’adopció de decisions encaminadesa la sostenibilitat. En aquest sentit, s’han desenvolupat normes i instruments legals que marquen nouscamins: Pla Nacional d’Assignació de Drets d’Emissió de CO2 per alguns fabricants de materials; ordenances;i el Codi Tècnic de l’Edificació, entre d’altres.

La consideració dels aspectes ambientals ha de formar part de les decisions que adopten els promotors, elsfabricants de materials o equipaments, els constructors, els propietaris o usuaris de la vivenda o edificaciómitjançant la utilització de materials més respectuosos amb el medi o la minimització i millora en la gestiódels residus entre d’altres.

En resum, la construcció d’edificis comporta uns impactes ambientals que inclouen la utilització de materialsque provenen de recursos naturals, la utilització de grans quantitats d’energia tant pel que fa a la sevaconstrucció com al llarg de la seva vida i l’impacte ocasionat en l’emplaçament. El material de la construcciófortament manipulat i que ha patit un procés de fabricació, té uns efectes ambientals molt importants, ambun contingut molt intensiu en energia.

INTRODUCCIÓ


47

UTILITZACIÓ DE MATERIALS SOSTENIBLESEN LA CONSTRUCCIÓBP.ES.2

Priorització dels materials:

Primer, la utilització de materials propis del lloc, sempre que no tingui un impacte ambiental que puguiperjudicar la biodiversitat del lloc i que requereixi poca energia per a la seva extracció, producció i utilitzacióposterior.

Com a segona opció es proposen els materials renovables, que es troben entre els més apropiats per a laconstrucció.

Una altra alternativa molt interessant és utilitzar materials procedents de recursos reciclats. Utilitzar materialsrecuperats d’altres construccions, sempre que no tinguin nocivitat, serà una de les millors opcions.

Figura 1. Criteris per realitzar l’elecció de materials

- Evitar materials nocius com l’amiant, clor, PVC, metalls pesants o aquells que siguin susceptibles d’emitir gasos nocius.- Substituir els ciments tradicionals per altres de naturals.- En els elements de fusteria substituir l’alumini per fustes o materials similars.- Reduir l’ús de l’acer i derivar-lo a terra perquè es descarregui d’electricitat.- Pel que fa als elements estructurals de la casa, evitar impermeabilitzants bituminosos, elements amb amiant, fibrociments, o aïllaments elaborats amb polímers i de porus tancat que impedeixen una correcta transpiració. Aquests haurien de ser substituits per aïllants com el suro o les fibres vegetals que, a més de no ser més cares, contribueixen a disminuir la càrrega de pes que suporta la casa i es poden obtenir avantatges en altres àrees.- Utilitzar primeres matèrias el menys elaborades possible i, sempre que es pugui, materials de procedència local.

Figura 2. Restes de materials d’edificació

48



- Comptar amb materials naturals que no hagin patit grans transformacions.- Compntar amb un arquitecte o constructor amb experiència en aquest tipus de projectes.- Que els materials de construcció que es vulguin utilitzar estiguin disponibles a nivell local.

Metodologia per la utilització de materials més respectuosos amb el medi natural:

- Revisar els materials emprats per construir els sostres, terres, finestres, parets, mobles, etc.- Per gaudir d’una llar sana i ecològica és fonamental utilitzar pintures, barnisos, coles, ceres i dissolvents “naturals”. Aquests són productes fabricats a base de matèrias primeres inocues presents a la natura.- Molts dels productes que utilitzem per la neteja de casa o per la neteja personal són igualment contaminants i a vegades perjudicials per la salud: detergents, ambientadors, aerosols, sabons, llevataques, olis, ceres, gel, xampú, i en general tota mena de productes de drogueria que emmagatzamem a la nostra cuina o al W.C.


L’ús de nous materials que siguin més respectuosos amb el medi natural es porta a terme encara que siguide manera molt limitada. A l’actualitat existeix la possibilitat de canviar un material tradicional per un mésrespectuós pel medi ambient, però el problema principal és de desconeixement i desconfiança cap a aquestsmaterials.

Una bona manera per identificar un material considerat respectuós amb el medi natural és que tingui unaecoetiqueta, tot i que a l’actualitat són molt pocs els materials que la tenen.

S’ha de tenir en compte que no es tracta només de materials de construcció a utilitzar en “obra nova”, sinótambé en la reforma o rehabilitació de vivendes antigues.


49

ALTA

MITJANA

BAIXA

ALTABAIXA MITJANA



Diseny i projectede l’edificació

Execució deles obres

Manteniment del’edificació, reposició

de materials

Promoció de lesexperiències


No difereix delcorresponent a una

edificació convencionalNo difereix del

corresponent a unaedificació convencional

20-60% menor que elcorresponent a una

edificació convencionalNo difereix del

corresponent a unaedificació convencional


- Estalvi energètic: Tot i que l’electricitat és un tipus d’energia aparentment neta, també produeix contaminació electromagnètica, sense oblidar que generar-la comporta un apreciable cost medioambiental.- Una de las raons que explica la molt lenta implantació dels edificis verds al nostre país és el seu preu, que s’estima en un 5-15% superior al de les vivendes convencionals.- Augment del comfort i la qualitat de vida: Mitjançant la utilització de materials amb menys impacte en la salud de les persones s’aconsegueix que els que hi viuen no tinguin problemes de salud derivats de la nocivitat dels materials que s’utilitzen per la construcció.- Utilització de materials de construcció naturals i ecològics, evitant materials tòxics, radioactius, que generen gasos o electricitat estàtica (com succeeix amb els plàstics, laques i fibres sintètiques).- Pel que fa al mobiliari i decoració interior, s’haurien d’evitar mobles de fustes aglomerades amb formaldehids i coles tòxiques, així com tractaments de protecció de la fusta potencialment tòxics.- Augment de la durabilitat, transformabilitat i flexibilitat i increment de la vida útil dels materials fomentant un augment de la qualitat.- Són materials que a la llarga resulten més rentables perquè proporcionen un estalvi energètic i permeten la construcció de vivendes de més qualitat, respectuoses amb el medi ambient, renovables, més saludables i més duradores.- Aquest tipus d’iniciatives comporten un canvi de mentalitat de la indústria i les estratègies econòmiques amb la finalitat de prioritzar el reciclatge i la recuperació de materials davant la tendència tradicional d’extreure matèries naturals i de fomentar la utilització de processos constructius i energètics basats en productes i energies renovables.- És preferible utilitzar materials procedents de recursos renovables. La reutilització i el reciclatge també són opcions vàlides. En aquest grup, poden incloure’s la fusta dels boscos gestionats de manera sostenible i els materials fabricats amb material reciclat. Si s’han d’utilitzar materials que fan servir recursos no renovables, com, per exemple, la pedra natural, cal donar prioritat a aquells que, els processos d’extracció, són més respectuosos amb l’entorn. De la mateixa manera, tots els productes amb una vida útil llarga contribueixen a l’estalvi de recursos.- Una vivenda o edifici construit amb criteris bioconstructius / bioclimàtics tendeix a optimitzar els recursos energètics en la seva construcció, conservació i manteniment. A l’utilitzar materials naturals i energies renovables en el seu funcionament, s’origina una disminució del consum energètic, la inversió s’amortigua en un termini raonable i sobre tot s’incrementa el seu valor amb el pas dels anys en més mesura que una construcció convencional.

Figura 3. Imatge de vivenda construida amb materials

sostenibles

- Possible augment de preu de la construcció: encara que el cost no tingui perquè ser més gran que el d’una construcció convencional, es pot produir per l’ús de materials. En qualsevol cas, el possible sobrecost de la inversió inicial s’acostuma a amortitzar en general en uns 3 ò 4 anys gràcies a l’estalvi energètic.- Dificultat de localitzar professionals totalment concienciats amb la necessitat de portar a terme aquesta bona pràctica i que la coneixin i apliquin habitualment.


50

- Els materials de bioconstrucció no són més cars necessàriament, fins i tot poden arribar a ser més econòmics, com per exemple els sistemes constructius integrats, que utilitzen materials de bioconstrucció de més qualitat però que poden reduir les hores de mà d’obra i disminuir el malbaratament de material.


- Govern Local-Provincial: Recolzament financer i generació de normativa que impulsa aquest tipus d’urbanitzacions.- Organismes públics i associacions d’arquitectes i constructors: investiguen i difonen coneixements bioclimàtics entre arquitectes i constructors.

INVERSIÓ

Depèn de la construcció. Una edificació amb materials respectuosos amb el medi natural no té perquèsuposar un sobrecost sobre una convencional. En qualsevol cas el possible sobrecost inicial s’amortitza, engeneral, en uns 3 ò 4 anys, gràcies a l’estalvi energètic.


Equival al d’una construcció convencional.


Ajuts provinents de governs locals o provincials per la compra o construcció d’edificacions que tinguin aquestsmaterials.

CONTACTES

- Instituto de Bioconstrucción y Energías Renovables (IBER): C/ Santa Ana, 24 12499 Chovar Castellón - España [email protected]

- Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona c/Bon Pastor 5 08021 Barcelona Tel. 93 240 20 60.

RECURSOS

51


- Manual de Buenas Prácticas ambientales en la familia profesional: Edificación y Obras Públicas. Miniterio de Trabajo y Asuntos Sociales.- Guía de construcción sostenible. Ministerio de Medio Ambiente.- Proyecto SARA: “Sustainable Architecture applied to Replicable Public-Access Buildings”- Arquitectura bioclimática en un entorno sostenible. F. Javier Neila González.

PÀGINES WEB

www.e-sostenible.comwww.gea-es.orgwww.fundacion-metropoli.orgwww.csostenible.netwww.apabcn.es

DESCRIPCIÓ

L’experiència es desenvolupa de la mà d’una empresa fabricant de materials aïllants, creats sota criteris desostenibilitat. Es tracta de la construcció d’un edifici plurifamiliar situat en una parcel·la delimitada per lacarretera nacional, la via del tren, un carrer i un solar buit. Els condicionants de l’entorn estan constituits perelements tangents a l’arquitectura: el moviment constant de la densa circulació de la carretera, el límit obarrera que representa el pas dels trens, les arbredes properes i la proximitat del mar amb les sevescorresponents vistes.

S’estableix un paràmetre definitori del conjunt edificatori: que cada vivenda adopti la seva pròpia entitat, demanera que cada una sembli actuar de manera autònoma. La resposta és un edifici amb 16 vivendesaparentment iguals però diferents en el resultat final; primer pel fet d’existir quatre distribucions o programesdiferents -vivendes de dos i tres dormitoris- i després, per la manera d’establir a l’exterior, a través de lesproteccions de terrasses, diferents mecanismes de captació solar mitjançant buits oberts, semioberts ofiltrats per baranes metàl·liques quadriculades.

Es tracta d’un edifici aïllat que consta de quatre plantes amb zona comú en planta baixa d’espai lliure. Elprograma desenvolupat consisteix en donar cabuda a quatre vivendes per planta, amb jardí propi per lesvivendes de planta baixa i accés a terrassa privada per les vivendes de la planta superior.


Localització: Mont-roig del Camp (Tarragona)Habitants: 9.000 aprox.Arquitectes : Pablo Beltrán, Alfonso Fernández, Robin Perna i Javier Romero.Àrees de treball implicades: - Diputación de Tarragoan, Consorcio de Termoarcilla, etc.Any d’implantació: 2002-2005

52

RESULTATS OBTINGUTS

- Potenciar la investigació i desenvolupar en arquitectura amb materials verds.- Reducció en el preu de la vivenda a llarg termini.- Estalvi energètic.- Integració d’energies renovables.- Aplicació dels principis de la construcció sana.- Integració medioambiental dels edificis verds.- Èmfasi en la qualitat de l’espai urbà.- Col·laboració entre les institucions públiques i privades.- Efecte demostració a la regió.


Les emissions a l’atmosfera es defineixen de la manera següent:

- Procés de fabricació de metalls: HCFC, CO2, NOx, SO2- Fase de construcció: Pols, amiant, CO2- Fase d’utilització: Halons, CO2, NOx, SO2- Fase d’enderrocament de l’edifici: Pols, amiant, CO2

Utilització de materials sostenibles en un edifici deMont-roig del Camp (Tarragona)

Emissions totals

(t CO2 )Reducció de CO2 (tCO2)

Fins el moment no s’ha procedit a realitzar elcàlcul de la reducció d’emissions de CO2

Després de l’aplicació de la mesuraAbans de l’aplicació de la mesura


- Col·laboració entre les institucions públiques i privades.- La Comunitat Autònoma de Catalunya aspira a convertir-se en un Territori d’Excelència Ambiental i amb la pràctica d’aquesta operació d’arquitectura bioclimàtica es pretén generar un efecte demostració sobre la societat.- Revitalització i potenciació d’un nucli rural en declivi, integrant-lo en la proposta i conservant la seva identitat.


- Al tractar-se d’un projecte de gran envergadura la principal barrera ha sigut la dificultat de planificació del sòl i la lentitut de tramitació i execució.- La poca experiència en la construcció amb aquest material comporta una dificultat afagida.

53

INVERSIÓ

La inversió destinada a la construcció de l’edifici s’aproxima als 60 milions d’euros.


3-4 anys


Pel que fa a la globalitat del projecte, des de les institucions públiques, s’aporta una part relativament petitadels recursos financers necessaris, corresponent la resta a la iniciativa privada. A més, el pla financer preveuel retorn dels recursos públics aportats.

CONTACTES

- Ajuntament de Mont-Roig del Camp (Tarragona) www.mont-roig.oasi.org/

- Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. www.mediambient.gencat.net

- Institut de la Bioconstrucció i les Energies renovables. (IBER) www.bioconstruccion.biz


- Informe del Consorci de la Termoargila.- Manual de Buenas Prácticas ambientales en la familia profesional: Edificación y Obras Públicas. Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales.- Guía de construcción sostenible. Ministerio de Medio Ambiente.

PÀGINES WEB

www.csostenible.netwww.termoarcilla.orgwww.apabcn.eswww.csostenible.netwww.e-sostenible.com

54


CIUTATS BIOCLIMÀTIQUES

Definició de “Construcció bioclimàtica o bioconstrucció”:

La bioconstrucció o construcció bioclimàtica és aquella construcció d’elevada eficiència energètica que técom a objectiu aconseguir un gran nivell de comfort tèrmic tenint en compte el clima i les condicions del’entorn. Per això juga amb l’adequació del disseny, la geometria, la orientació i la construcció de l’edificiadaptant-se a les característiques del lloc en el que s’ubica.

Es tracta d’una arquitectura adaptada al medi ambient, sensible a l’impacte que provoca en la natura, i queintenta minimitzar el consum energètic i la contaminació ambiental.

L’arquitectura bioclimàtica imposa unes pautes d’actuació que aconsegueixen des del 50% fins el 80%d’estalvi energètic sobre el consum d’edificis convencionals.

Objectius:

- Reduir el consum energètic.- Optimitzar els recursos naturals.- Reduir la generació de residus.- Millorar la qualitat de vida a través de vivendes saludables.

Mesures que es poden desenvolupar en una urbanització bioclimàtica:

- Instal·lació de plaques solars tèrmiques i fotovoltaiques.- Instal·lació de sistemes de recollida i aprofitament d’aigües pluvials- Separació i reutilització d’aigües grises.- Sanitaris i aixetes de baix consum d’aigua i energia (amb eco-botó)- Utilització de materials reciclats i reciclables en la construcció- Utilització de materials sans que no emetin substàncies nocives per la salud i omissió dedissolvents, aditius, etc.- Utilització de vegetació autòctona per afavorir les condicions climàtiques de la construcció (vegetació perenne al Nort, caduca al Sud)- Equipament i mobiliari de baix impacte i configuració ergonòmica, electrodomèstics de baix consum i baixa o nul·la emissivitat electromagnètica.- Mobiliari urbà solar i/o de baix consum energètic i poc impacte medioambiental (fanals solars de baixa contaminació lumínica,....)

Metodologia per a la construcció d’una urbanització bioclimàtica:

- Conèixer en profunditat les característiques climatològiques de la zona a on es construirà (temperatures hivernals i estivals, grau d’humitat, accidents del terreny, microclima,...) per saber amb exactitud les necessitats climàtiques de la futura construcció.

BP.ES.3

DESCRIPCIÓ


55

ANÀLISIS DEL RATIO COST-EFICIÈNCIA

REQUISITS MÍNIMS PER A GARANTIR L’ÈXIT DE LA BONA PRÀCTICA

- La llibertat per orientar les edificacions segons les necesitats bioclimàtique, encara que no és indispensa- ble, millora molt l’eficiència energètica.- Comptar amb un arquitecte o constructor amb experiencia en aquest tipus de projectes.



Les construccions bioclimàtiques poden adaptar el seu disseny segons les necessitats de l’usuari de talmanera que l’edificació serveixi perfectament per desenvolupar-hi qualsevol tipus d’activitat, essent perfectessubstitutes de les edificacions convencionals.

- Informar-se bé del funcionament d’aquest tipus d’edificacions per a poder valorar les aventatges i inconvenients d’aquestes construccions davant les convencionals.- Prestar especial atenció a l’orientació, la distribució de les cambres i els sistemes d’escalfament i refredament de les edificacions a l’hora del disseny.- Informar-se a l’ajuntament o a l’organisme autonòmic competent de la possible existència d’ajuts o subvencions per l’adquisició o construcció d’aquest tipus de vivendes.

56

ALTABAIXA MITJANA

ALTA

MITJANA

BAIXA


- Augment del comfort i qualitat de vida: la temperatura és més constant i repartida i eviten els canvis sobtats que provoquen els sistemes convencionals d’aire condicionat, etc.- Beneficis per la salud: aquestes construccions produeixen ventilacions naturals que no assequen l’ambient i eviten l’aire viciat dels aparells d’aire condicionat, amb la qual cosa es redueixen les alèrgies i les astènies o migranyes que poden produir.- Menor impacte medioambiental: a través de l’estalvi energètic i la potenciació d’un desenvolupament sostenible s’assegura el subministrament energètic de les generacions futures i un entorn menys contaminat.




Execució de les obres

Manteniment de lasedificacions

Consumsd’electricitat i aigua

en les construccions


Depenent de la topologiad’edificació

De manera general elpreu de la vivienda

s’incrementa entre un 5-10% respecte de la

vivenda convencional

No difereix del d’unavivenda convencional

Estalvi entre un 50% ifins el 100% del consumelèctric i aigua calenta


- Possible augment de preu de la construcció: tot i que el cost no té perquè ser més gran que el d’una construcció convencional, es pot produir per l’ús de materials (vidrieres, aïllaments més gruixuts). En qualsevol cas, el possible sobrecost de la inversió inicial s’acostuma a amortitzar en general en uns 3 ò 4 anys gràcies a l’estalvi energètic.- Dificultat de trobar l’orientació adequada: mentre que en els nuclis amb poca densitat de població acostuma a ser més fàcil, a les ciutats hi ha menys possibilitats degut a la manca d’espai.- A vegades no resulta fàcil localitzar a un arquitecte i un constructor amb experiència en aquest tipus de projectes.



INVERSIÓ

Depèn de la construcció. Una edificació bioclimàtica no té perquè suposar un sobrecost sobre una conven-cional. En qualsevol cas el possible sobrecost inicial s’amortitza, en general, en uns 3 ò 4 anys, gràcies al’estalvi energètic.


El mateix que el d’una construcció convencional.

RECURSOS

57

- Integració en l’entorn: evita les fonts de contaminació (elèctrica i electromagnètica, química i acústica) i respecta la morfologia del terreny i l’estil arquitectònic de la zona.- Utilització de materials biocompatibles: utilitza materials saludables i biocompatibles, com ceràmica, termoargila, suro, fustes laminades, etc. i es redueix al màxim l’ús dels plàstics, acers, poliuretà, amiant, barnissos sintètics, etc.- Sistemes d’estalvi energètic: l’energia solar s’aprofita en les tres formes possibles: passiva o arquitectura bioclimàtica, fotovoltaica i tèrmica. També s’estableixen sistemes de captació d’aigua de pluja i de reciclat i reutilització.


Ajuts provinents de governs locals o provincials per la compra o construcció d’edificacions bioclimáticas.

CONTACTES

- Associació pel Desenvolupament de la Casa Bioclimàtica (ADCB)- Comissió de Doctorat del Departament d’urbanística i ordenació del Territori de la ETSAM (DU i OT).- Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

PÀGINES WEB



Localització: Bernuy de Porreros (Segovia)Habitants: 350 aprox.Promotor : Nireo, S.L., Junta de Castilla y León.Àrees de treball implicades: - Junta de Castilla y León, a través del EREN (Ente Regional de la Energía),

Ayuntamiento de Bernuy de Porreros.Any d’implantació: 2004-2006

58


- Codi tècnic de l’edificació- Quadern d’Investigació Urbanística- Decret d’Ecoeficiència de la Generalitat de Catalunya- Declaració de la Mobilitat de Barcelona.

DESCRIPCIÓ

La urbanització “La Encina” ha estat dissenyada per crear un hàbitat comfortable, respectant al màximl’entorn natural. Respon a la filosofía amb que s’han concebut les ciutats bioclimàtiques: entorns naturals ones construeixen ciutats edificades ecològicament, que incorporen els principis del desenvolupament soste-nible. Aquestes noves ciutats ofereixen una qualitat de vida d’estàndars superiors i es converteixen en unade les iniciatives més importants per reactivar zones rurals deprimides.

El projecte consisteix en la construcció de 264 vivendes, entre unifamiliars i blocs, en Bernuy de Porreros,provincia de Segovia. És una aposta clara per disminuir l’emissió de CO2, en evitar els sistemes de calefaccióque utilitzen combustibles fòssils, com els derivats del petroli, i suposa un pas endavant per cumplir elsobjectius del Protocol de Kyoto i l’Estratègia de Control de l’Aire de Castilla y León.

Aquest projecte està fonamentat en l’arquitectura bioclimàtica, i permetrà un estalvi de fins el vuitanta percent de l’energia respecte a l’ús mitjà d’una llar espanyola. Per això, la promotora ha supervisatdeterminades variables, molt importants, com la orientació de l’edifici o el rebuig, en la construcció, d’elementsnocius pel medi ambient com acers, ferros i PVC. Els materials han estat substituits per d’altres no agressiusmedioambientalment com, per exemple, la pedra, el suro o l’argila. Les vivendes bioclimàtiques estàndissenyades per aprofitar al màxim l’energia solar en les tres formes possibles: passiva, tèrmica i fotovoltaica.

Les vivendes tenen un sistema d’aïllament tèrmic i acústic. La ciutat bioclimàtica té també un servei derecollida i reciclatge de residus, adient amb les normatives medioambientals.

Ciutats bioclimàtiques. Bernuy de porreros (Segovia)

Figura 1. Fotografies i plànols del projecte

Aquestes construccions disposen d’un sistema de captació d’aigua de pluja, reciclat i distribució diferencia-da segons les necessitats.

La ciutat inclou lluernaris que permetin escalfar les parets captadores d’energia solar. Els forjats en lesorientacions sud i est funcionaràn com captadors i emmagatzemadors solars per la mateixa inèrcia del sol i,també, propiciaràn corrents que permetin suavitzar les temperatures de l’estiu.

Cal destacar que també està prevista la plantació d’arbres autòctons de fulla perenne en orientació nord iest, mentre que els exemplars de fulla caduca, tindràn una orientació est-sud. Aquest fet permetrà controlarl’afectació de temperatura en la zona i reactivar arbòriament una important extensió de terreny que actualmentno té cap espècie.

Les estructures de ferro i formigó es substitueixen per altres mixtes, que combinen, a més d’aquestesmatèries, maçoneria –amb pedra de Bernuy, per augmentar la resistència– i fusta. Igualment, la toxicitat esredueix amb el suro i similars, en detriment del PVC i l’alumini, com aïllants acústics. Es recórrer a argiles,terres de l’entorn i ceràmiques, menys agressives que el maó, en el tancament de la casa. I, a l’interior, altemple, més barat, sense plàstics, fàcil de tornar a pintar i afagir tonalitats naturals.

59

RESULTATS OBTINGUTS

- A més, aquestes construccions disposen d’un sistema per la correcta gestió de l’aigua. Aquest sistema capta l’aigua de pluja i estableix una infraestructura de reciclat i reutilització de l’aigua, amb subministrament diferenciat segons les diferentes necessitats.- Gràcies a la instal·lació de pannells solars a la teulada, la central tèrmica deixa de ser l’únic subministrador d’energia que proporciona calefacció i aigua calenta i s’estalvia entre un 30% i un 40%. Tot i que l’energia solar es capta també de manera estàtica, orientant les vivendes al sud.- L’estalvi energètic és un punt clau en les construccions bioclimàtiques. Per això, a més de la utilització de l’energia solar, s’estableix un sistema de depuració d’abocaments i tractament de les aigües residuals per a la seva utilització en reg. El reciclatge de l’aigua és una bona solució per paliar els efectes de la sequera- Enfortiment de la indústria i el comerç local: Durant la fase de construcció, les empreses que la porten a terme necessiten mà d’obra de la mateixa localitat, així com empreses auxiliars de la zona. L’arribada de nous residents impulsarà la creació d’indústries i comerços.- Creació de nous llocs de treball: Entre els sectors productius més estretament relacionats amb la construcció de ciutats bioclimàtiques destaquem: construcció, equipament de la llar (mobles, tèxtil, electrodomèstics, etc.), serveis auxiliars (guarderia, seguretat, etc.), comerç, automòbil, hoteleria...- Augment de la recaptació municipal: En termes econòmics es produeixen augments de recaptació (via impostos directes o indirectes) i de taxes, que reforçaràn les hisendes locals i els pressupostos municipals i autonòmics.- Desenvolupament d’infraestructures i serveis: La construcció d’una ciutat bioclimàtica suposa la recuperació demogràfica de zones que podrian haber sofert un acusat descens poblacional.- Les zones on s’ubiquen les ciutats bioclimàtiques comptaràn sens dubte amb millores en les infraestructures (noves carreteres o autopistes, línies de tren) així com amb nous serveis que siguin capaços de donar resposta adequada a les necessitats d’aquest augment de població.- S’afavorirant del projecte a través dels seus serveis comuns, com una piscina y un hipermercat, així com gas natural o noves infraestructures elèctriques i de telefonía.

60

ESTIMACIÓ DE LA REDUCCIÓ D’EMISIONS DE CO2

Per damunt de totes, un estalvi respecte a una residència tradicional d’entre el 50% i el 80%. Altres aventatgesassociades al projecte són les següents: s’aprofita la llum solar, es reciclen els residus, es reutilitzen lesaigües sanitàries i pluvials i s’economitza l’energia.

Respecte dels materials, se substitueixen els clàssics per d’altres més barats y saludables, fabricats a lesindústries del poble, principalment es dóna un estalvi energètic que es divideix en tres apartats:

- Estalvi de combustible: substitució del 60% de la demanda pel sector residencial i el 66,5% del sector transport.- Estalvi d’electricitat: substitució del 80-90% de la demanda- Estalvi de consum d’aigua: substitució del 40% de la demanda.


- Es tracta d’un entorn pràcticament verge per treballar, on els plantejaments que promou la gestió sostenible no han de topar amb altres interesos; a més, els sistemes de captació d’energia que està previst incorporar a les vivendes, juntament amb la recuperació de l’arquitectura bioclimàtica com a factor passiu d’estalvi, demostraràn que són realment efectius allà on realment es necessiten.- La reutilització d’aigües grises –de cuina i lavabo– per la cisterna i les aigües pluvials pel reg de jardins, recuperant el 70% de les aigües.- De cara als següents mesos, es barreja la possibilitat d’implantar infraestructures per la generació de compost.


- La construcció és més cara però el resultat no té perquè ser-ho, ja que degut als sistemes de captació d’energia solar i millora en l’aïllament de les vivendes, la inversió es veu amortitzada en els primers 3-4 anys.

INVERSIÓ

La urbanització de l’Ecociutat ha suposat una inversió aproximada de 50 milions d’euros.

AJUTS ECONÒMICS I TÈCNICS QUE HAN FACILITAT L’EXECUCIÓ DELPROJECTE

S’ha comptat amb les Subvencions de la Junta de Castilla y León, a través del EREN (Ente Regional de laEnergía), el Ministeri d’Economia, per mediació del Idae i la Unió Europea.


2 anys (2004-2006)

Emissions totals

(t CO2)

Reducció de CO2 (tCO2)La reducció d’emissions de CO2 no s’ha estimatdonat que el projecte està sense acabar.


CONTACTES

- NIREO S.L. Velázquez, 11. 3º Izqda. 28001 Madrid Tel.: 91 577 80 27 Fax: 91 577 63 99 [email protected]

- Junta de Castilla y León C/ Rigoberto Cortejoso, 14 47014 Valladolid Centralita: Tel. 983 419 988 Número Oficial de Fax: 983 419 854 - 983 418 994

- Consejería de Medio Ambiente de la Junta de Castilla y León i l’Ente Regional de la Energía - EREN.

- Comisión Territorial de Urbanismo del Ayuntamiento: cessió dels 93.000 metres quadrats, que ocuparà la urbanització.

61


- Criteris per reduir l’impacte ambiental associat a la urbanització- Bones pràctiques en l’arquitectura Bioclimàtica: Arquitectura bioclimàtica en un entorn sostenible: bones pràctiques edificatòries.- Arquitectura bioclimàtica, conceptes bàsics i panorama actual.- Estratègia d’eficiència energètica i ambiental en edificis de vivendes de promoció pública (VPO).

PÀGINES WEB

www.nireo.eswww.ciudadbioclimatica.comwww.jcyl.eswww.domotica.net

62


Rehabilitació Urbana i Ecològica de la ciutat.

Rehabilitació perquè és necessària la reutilització del soport existent. Urbana, perquè pretenem recuperar laciutat com a projecte col·lectiu i per tant les bases que hi han contribuit: accés directe a la diversitat, a larealitat de la diversitat dels homes i les seves activitats (que ens permeten comprendre la diferència entre unmateix i els altres, dotant de sentit els nostres projectes). Ecològica, perquè la ciutat (com a consumidora) nopot quedar aliena a la necessària reconstrucció del sistema de producció i consum per adaptar-los al reptede la sostenibilitat. L’aplicació dels principis de la Sostenibilitat es resumeix de la manera següent:

- No posar en perill la supervivència de les generacions següents.- No consumir recursos per sobre de la seva taxa de renovació.- No produir residus per sobre de la taxa d’absorció del medi.

Rehabilitació de l’espai urbà.

Es tracta de la determinació d’accions en l’escala local, allà on tenen més impacte sobre la vida quotidianadels ciutadans, demandant una concreció física de les solucions. Es proposa la reutilització d’edificis, laregeneració del sòl, l’increment de la biodiversitat en els espais lliures, la instal·lació d’espais de reciclatge iautoconsum, el redisseny dels barris per augmentar la seva autonomia, la creació de llaços amb els espaisdels que s’extreuen els recursos o als que s’aboquen els residus, etc.

La Qualitat de Vida Urbana ve definida pels següents aspectes: Qualitat Ambiental, Benestar i Identitat.

- Ambiental; perquè la qualitat del nostre ambient és bàsica en la satisfacció de les nostres necessi-tats. Quan parlem de qualitat ambiental incloïm també el que està construit i la relació entre les sevesparts, per la qual cosa s’haurà d’atendre a diferentes escales, anant des de la més propera, la vivenda,fins la forma en què la ciutat es relaciona amb el territori i percep la seva petxada ecològica.- Benestar; els referim a la satisfacció en la provisió dels béns i serveis definits com a bàsics quehaurien d’estar garantits institucionalment; de fet, acostumen a estar recollits en les constitucions idesenvolupats en legislacions específiques (com passa a Espanya amb la sanitat i l’educació).Al nostre entorn sociocultural s’enienen com a imprescindibles: l’ocupació, la salud, la cultura ila vivenda.- Identitat; ens referim al grau d’intervenció i apropiació que tenen els individus sobre el seumedi, la manera en què participen en la construcció social. Es tractaria d’avaluar la participaciósocial a la ciutat, la utilització del temps i l’espai per part dels ciutadans i la satisfacció de les necessitatssubjectives d’aquests.

Metodologia per la construcció d’una urbanització bioclimàtica:

Un Pla de Rehabilitació Integral que abarca diferents programes sectorials d’intervenció: urbanisme, vivenda,seguretat, benestar social, revitalització econòmica, mobilitat, accesibilitat, equipaments i infraestructures.

DESCRIPCIÓ


63

REHABILITACIÓ D’EDIFICIS ANTICSSOTA CRITERIS SOSTENIBLESBP.ES.4


- Un elevat grau de conciència sobre la necessitat de realitzar un ambiciós programa de renovació urbana, de manera que totes les administracions amb competències en el procés participen a través d’un consens molt elevat.- Una Administració municipal decidida a realitzar l’esforç econòmic i organitzatiu necessari.- Prèviament a l’actuació s’ha de consolidar el projecte urbanístic concret, amb un ordre de prioritats clar per desenvolupar-lo posteriorment en fases.- També els residents i comerciants participen activament en la presa de decisions que afecten als seus respectius interesos.- A més de les mesures de participació contemplades en les ordenances, és convenient posar en marxa meses i comisions de participació veinal i d’associacions en pràcticament totes les accions que s’han desenvolupat dins del Pla integral.



Aquest tipus d’actuacions són d’aplicació en zones aïllades, aixi com en altres de més envergadura quepoden fins i tot arribar a la totalitat d’un municipi o ciutat. A més dels aspectes ambientals, es vigila per lasostenibilitat social i econòmica, per la qual cosa, la seva aplicabilitat abarca zones deficients en matèriaambiental i socio-econòmica.

64

La consideració d’aquests aspectes es desenvolupen en diferents programes d’actuació que atenen a aspectesambientals, socials i econòmics: Programes que afecten a l’urbanisme, la vivenda, les infraestructures, elsespais públics, l’equipament i les dotacions, el benestar social, la revitalització econòmica, mobilitat,accessibilitat i seguretat.

Els objectius principals d’aquest tipus de plans es resumeixen de la manera següent:

- Prioritat en el manteniment de les construccions existents enlloc de construcció d’edificis nous.- Prioritat en la reutilització sobre el reciclatge.- Informació a tots els agents participants del procés de construcció- Participació i formació dels usuaris.- Substitució de la utilització de recursos energètics i matèries primeres per treballs personals.- Millora de la protecció del treball i de la salud.

ALTABAIXA MITJANA

ALTA

MITJANA

BAIXA






Manteniment de lesedificacions i

infraestructuresgenerades


No difereix delcorresponent a un

projecte i/o execuciód’una obra convencional

No difereix del corres-ponent a un projecte i/oxarxes d’infraestructura

convencional


- Millora de les infraestructures, propiciant el seu reciclatge i conservant el patrimoni edificat. Col·labora a enriquir la identitat cultural. Reforça la qualitat paisatjística i estètica del medi urbà.- Genera diversitat i complexitat urbana (residència, activitat econòmica, oferta cultural i de serveis), ajudant a reduir les necessitats de mobilitat.- Augmenta l’atractiu com a lloc de residència, treball, i ubicació d’activitats.- Millora substancialment les condicions d’habitabilitat i la vertebració i cohesió social de la ciutat: més qualitat de vida (allotjament, educació, treball, salud, cultura, oci...).- L’accessibilitat més gran a béns i serveis afavoreix l’accés no motoritzat i el transport públic col·lectiu. Impulsa l’opció de mitjans alternatius de transport mitjançant la creació d’itineraris de bicicleta. Aporta solucions rellevants per a resoldre els problemes del trànsit i transport a la ciutat mitjançant l’accés restringit de vehicles.- Amplitud i caràcter integrat de la gestió local amb processos de concertació pública privada i de participació social.


- La necessitat de disposar d’un ampli parc de vivendes pel reallotjament de famílies afectades pels enderrocaments urbanístics.- La degradació urbanística i social habia creat una mala imatge del districte a la ciutat que és difícil combatre tot i els canvis realitzats.- Predomini d’edificació residencial de mala qualitat i per tant grans dificultats de reinversió en rehabilitació.- Problemes per l’extensió del programa d’accés restringit de vehicles a la zona per la necessitat de disposar de rutes alternatives mitjançant carrers principals amb capacitat per soportar el trànsit al que s’impedeix l’accés. Generar una oferta suficient d’aparcaments al voltant dels carrers desviament.

65



INVERSIÓ

El mateix que el d’una construcció convencional, ja que el volum d’inversió no difereix del corresponent auna obra o projecte convencional.


El mateix que el d’una construcció convencional.


Ajuts provinents de governs locals o provincials per la compra o construcció d’edificacions bioclimàtiques.

RECURSOS


- Codi tècnic de l’edificació Quadern d’Investigació Urbanística- Guia de l’edificació sostenible (Madrid: Ministerios de Fomento, Centro de Publicaciones. Dirección de la Vivienda, la Arquitectura y el Urbanismo; Institut Cerdà; Instituto para La Diversificación y Ahorro de la Energía

CONTACTES

- Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Diagonal, 523-525 08029 Barcelona tel: 93 444 50 00 fax: 93 419 75 47 a/e: [email protected]

66

PÀGINES WEB



Localització: Manresa (Barcelona)Habitants: 67.000 aprox.Promotor: FORUM (Fomento de la Rehabilitación Urbana de Manresa)Àrees de treball implicades: - Departaments de Medi Ambient i HabitatgeAny d’implantació: 2006

DESCRIPCIÓ

L’actuació de renovació urbana “Quatre Cantons” comprèn l’espai que hi ha entre els carrers Barreres, Mel,Camp d’Urgell i Magraner, que revitalitzant el Nucli Antic, constitueix un pas molt important en el procés de laseva revitalització.

L’Ajuntament de Manresa és l’impulsor del projecte, apostant per un model de ciutat sostenible des delspunts de vista social i medioambiental, ja que és una actuació projectada des de la clau de la sostenibilitat.

D’aquest projecte resultaràn 88 vivendes protegides, accesibles i a preus molt assequibles, i més de 220places d’aparcament.

Renovació urbana dels quatre cantons de Manresa(Barcelona)

67

L’actuació “Quatre Cantons” és una iniciativa innovadora en la incorporació de criteris de sostenibilitat en eldisseny d’edificis. Amb aquesta actuació s’assumeixen dos importants reptes pel segle XXI com són garantitzarel dret a l’habitatge i preservar el medi ambient, que s’estructura en aspectes d’eficiència energètica i úsd’energies renovables, estalvi d’aigua i reutilització de residus.

Els objectius de sostenibilitat són l’eficiència energètica i l’ús d’energies renovables, estalvi d’aigua i reutilitzacióde residus.

- Energia solar per la producció d’aigua calenta i calefacció, caldera centralitzada, sobre-aïllament i sistema de protecció solar, coberta ventil·lada i trencament de ponts tèrmics, sistema de ventilació creuada de les vivendes.- Aprofitament de l’aigua de pluja pel reg de jardins comunitaris, reutilització de l’aigua de dutxes i lavabos per les cisternes dels vàters, incorporació de mecanismes estalviadors d’aigua en tots els aparells sanitaris i desaigües, necessitats de consum d’aigua en relació a l’estalvi derivat de les solucions aplicades.- Residus: desenvolupament del Pla de gestió de residus d’obra, adequació d’espais privats i col·lectius de l’edifici per l’emmagatzemament separat de residus, disseny de l’edifici amb criteris de construcció per facilitar l’aprofitament de residus el dia que es tingui que desmuntar.


- Compromis de tots els agents implicats en aquest tipus de projectes, des del seu disseny, pasant pel seu finançament i fins l’execució de les pertinents obres.- Possibilitats d’implantació de determinades mesures de millora. Certes edificacions i/o models urbanístics no ofereixen l’espai i l’accessibilitat que requereixen determinades instal·lacions de millora o bé no ofereixen els condicionants òptims per la seva correcta gestió, per exemple: les zones de cascos antics en ocasions no compten amb la dispersió o localització òptima per a què els col·lectors solars funcionin a ple rendiment.


- Configuració espaial i accessibilitat mínima a les xarxes de subministrament que permetin una òptima rendabilitat i aprofitament de les instal·lacions.- Ajuts i subvencions per la posada en marxa d’aquest tipus d’actuacions.


La reducció d’emisions de CO2 derivada de la posada en marxa d’aquest tipus d’actuacions, degut a la sevaenvergadura, és potencialment alta. Si bé no s’han realitzat les medicions oportunes, aquesta reduccióvindrà definida per aspectes diversos com:

- Estalvi d’electricitat: substitució de més del 75% de la demanda.- Estalvi de consum d’aigua: substitució al voltant del 40% de la demanda.

Emissions totals

( t CO2 )Reducció de CO2 (tCO2)

La reducció d’emisions de CO2 no s’ha estimatdonat que el projecte està sense finalitzar.


68

INVERSIÓ

Es desconeix l’abast de la inversió realitzada, si bé s’estima que davant d’un projecte convencional de lesmateixes dimensions, no es donen augments rellevants en els costos.

CONTACTES

- Institut Català d’Energia (ICAEN)- Asociación Española de Promotores Públicos- Oficina Municipal de Rehabilitación- Habitatges Municipals de Sabadell SA ( empresa municipal)- FORUM (Fomento de la Rehabilitación Urbana de Manresa) Pl Immaculada, CP: 08240 Manresa. Telèfon: 93 872 56 01 e-Mail: [email protected]


- Criterios para reducir el impacto ambiental asociado a la urbanización. José Molina Terrén. Habitat 2002.- Arquitectura Bioclimática en un entorno sostenible: buenas practicas edificatoria. Javier Neila. Habitat 2000.- Edificación sostenible. Buenas prácticas. Agenda de la Construcción sostenible. www.costeinle.es- Buenas practicas en la edificación y planificación urbana. Red Española de Ciudades por el Clima (www.redciudadesporelclima.es)

PÀGINES WEB

www.redciudadesclima.eswww.ciudadbioclimatica.comwww.csostenible.eswww.ajmanresa.cat


La posada en marxa de les actuacions es dóna de la mà d’agències i empreses públiques que participen desdel seu disseny fins la seva execució. No es coneix cap ajut econòmic.


No està determinat, les primeres fases es desenvolupen el 2006.


L’objectiu d’aquesta fitxa és donar a conèixer les noves tecnologies domòtiques que cada vegada més, esvan introduint en el disseny d’habitatges i urbanitzacions. Les aventatges de la domòtica poden sercomplementàries al bioclimatisme de manera que els resultats es vegin notablement millorats. Això significamillorar i minimitzar el seguiment dels consums energètics i per tant una reducció d’emisions de gasosd’efecte hivernacle (GEI) en les urbanitzacions.

La domòtica com alternativa a la bioclimàtica

En absència d’arquitectura bioclimàtica i de factors ambientals favorables, la domòtica aconsegueix reduirmolt l’elevat consum energètic.

La fi de l’arquitectura bioclimàtica intenta aconseguir el comfort tèrmic i lumínic per mitjans naturals. Enabsència d’aquesta arquitectura, en no poder situar l’habitatge en les millors condicions de l’entorn, la domòticapermet aprofitar al màxim els aspectes beneficiosos del clima i minimitzar els perjudicials per reduir al mínimel dimensionament dels equips de recolzament (calderes, estufes, condicionadors...) que proporcionan elcomfort tèrmic.

El comfort tèrmic d’una vivenda resulta ambivalent: cal assegurar la calefacció a l’hivern i afavorir la refrigeracióa l’estiu.

En l’arquitectura bioclimàtica, si es desitja reduir el consum energètic, les característiques solars s’han dedefinir en la primera fase de disseny de la vivenda, amb domòtica es pot donar vida a la vivenda perquès’adapti a les millors condicions fins i tot després de la seva construcció.

La domòtica aproxima als edificis la desitjada arquitectura bioclimàtica, però encara que es pogués aconseguir,la domòtica seguiria millorant l’hàbitat al gestionar de manera eficaç l’energia.

La domòtica com a recolzament a la bioclimàtica

Les possibilitats de millora de la domòtica a l’actualitat se centren en les funcions següents:

- Controlar la calefacció de manera independent a cada cambra, mitjançant termostats digitals de manipulació fàcil, i mitjançant una pantalla tàctil al saló.- Apagar la calefacció, els contactes magnètics instal·lats a les finestres tenen la doble funció d’alarma d’intrusió i control de temperatura, amb les finestres obertes, la calefacció s’apaga, cosa que redueix significativament la despesa energètica.- Controlar les persianes del saló i dormitori principal mitjançant pulsadors, controladors de cambres i pantalla tàctil, amb possibilitat de regulació de la persiana en funció de la lluminositat i temperatura exterior.- Controlar la il·luminació en totes les cambres, que pot ser manipulat mitjançant pulsadors o mitjançant la pantalla tàctil.- Col·locar pulsadors específics al saló, menjador i corredors, que permetin regular la intensitat de la il·luminació manualment o per sensors de lluminositat i crear ambients específics (tipus televisió, tipus nit, etc.).

DESCRIPCIÓ


69

INTEGRACIÓ DE LES EDIFICACIONSBIOCLIMÀTIQUES AMB TECNOLOGIA DOMÒTICABP.ES.5


- Definir el perfil de l’usuari potencial del producte, les tasques previstes i els diferents entorns d’ús en vivendes.- Analitzar el sistema domòtic des d’una perspectiva global, validant la percepció emocional, l’accessibilitat i la usabilitat per a persones amb discapacitat i persones grans.


- Les possibilitats d’aplicació de la domòtica en l’espai domèstic són molt àmplies. Tot i així, les àrees en les que s’han dedicat més esforços són les relatives a la seguretat, l’automatització de tasques domèstiques o el comfort, la gestió de l’energia i les comunicacions.- L’aplicació d’aquest tipus de sistemes no va dirigida únicament a vivendes, sinó que pot aplicar-se a comerços, indústries, granges i instal·lacions de serveis en general.- L’adopció d’una xarxa inalàmbrica suposa una solució en aquelles zones de difícil accessibilitat a la xarxa elèctrica amb l’atractiu addicional de tenir una connexió inmediata i mòbil.

- Disposar de sensors de moviment en les zones de pas interiors (vestíbul, corredors, cuina i lavabos) i exteriors (terrasses, jardí, entrada i garatge) per encendre les llums per detecció de presència, sense necessitatat de pulsador. Aquests sensors tenen una doble funció, i poden ser utilitzats com elements de seguretat per activar les alarmes d’intrusió.

Beneficis del control domòtic

El control domòtic dels tancaments suposa poder dotar a l’edifici d’unes característiques d’autoregularitzaciói autonomia que afavoreixen l’optimització dels controls climàtics de l’edifici. Per exemple, mitjançant sensorsi mecanismes electrònics és possible que els tancaments s’obrin o es tanquin autònomament a causa de lescondicions meteorològiques. Si a més, no només s’aplica al tancament sinó també a persianes o sistemesde lames, es pot tenir un control de lluminositat i tèrmic totalment autònom funcionant segons les condicionsmeteorològiques de cada moment.

Un altre component a considerar pel control climàtic és la ventilació, que juga un paper fonamental en lareducció de temperatura en extreure l’aire calent de la vivenda a l’exterior. Una correcta ventilació acabariaamb els denominats “edificis malalts”, o amb els problemes per excés de CO2 o per fuga de gas. El sistemaactuaria sobre ventiladors elèctrics de baix consum.


70

ALTA

MITJANA

BAIXA

ALTABAIXA MITJANA






Manteniment delssistemes de control

S’estima un 10% per sobre delcost corresponent al d’una vivenda

convencional

Aproximadament un 17,5% supe-rior al corresponent al d’una

vivenda convencional degut alconsum energètic del mateix

sistema de control.

PRESSUPOST DE MANTENIMENT I PROMOCIÓ DE LES MESURES


- Fins ara, en un edifici tots els sistemes eren independents, avui la domòtica ofereix solucions que integren i relacionen entre sí aquests elements, cosa que comporta una clara avantatge per l’usuari.- A l’actualitat, l’evolució donada en la indústria dels electrodomèstics, com la fabricació de frigorífics intel·ligents capaços de fer telefònicament comandes o indicar-nos que comprem en tornar de l’oficina, aixi com la gran publicitat en els diferents mitjans de comunicació sobre la domòtica.


- Normalment, degut a l’orígen dels productes, la majoria s’atenen a les normes europees.- Es requereix personal format específicament en aquesta matèria, tant per la instal·lació com pel seu manteniment.- Les instal·lacions requereixen fortes inversions inicials.- Reduida oferta d’empreses estatals que ofereixen aquest tipus d’instal·lacions.- Possibles reticències per part dels usuaris de trobar-se davant d’una cosa que podia posar en perill la seguretat en els edificis o vivendes degut a una excessiva automatització.


- Govern Local-Provincial en el seguiment i aprovació dels projectes.- Associacions d’arquitectes, constructors i promotors- Aules de I+D en tecnologies de telecomunicació.

RECURSOS

71

INVERSIÓ

S’estima un increment proper al 17% respecte al corresponent d’un mateix projecte en habitatge conven-cional.


El mateix que el d’una construcció convencional, sempre que es tinguin operaris i tècnics qualificats iformats.


Ajuts provinents de governs locals o provincials per la compra o construcció d’edificacions bioclimàtiques.

CONTACTES

- Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Diagonal, 523-525, 08029 Barcelona tel: 93 444 50 00 fax: 93 419 75 47 a/e: [email protected]

72

DOCUMENTS DE REFERÈNCIADOCUMENTS DE REFERÈNCIA

- Metodología para la elaboración de proyectos y aplicaciones domóticas. Carlos Fernández Valdivielso e Ignacio R. Matías Maestro. Colegio Oficial de Ingenieros de Telecomunicaciones de España.- Arquitectura Bioclimática en un entorno sostenible: buenas practicas edificatoria. Javier Neila. Habitat 2000.

PÀGINES WEB

www.idae.eswww.domoticaviva.comwww.habitat.eswww.domotica.netwww.csostenible.es

DESCRIPCIÓ

Es tracta d’una urbanització de 130 habitatges amb tota mena de serveis i equipaments. En aquest conjunt,s’inclouen a més àrees comercials, oficines, centres d’oci, una residència de gent gran i guarderies.

La urbanització Lliri Blau, dissenyada per l’arquitecte Luís de Garrido, constitueix la primera promoció 100%sostenible i bioclimàtica de tota Espanya que incorpora tecnologia domòtica. Constitueix també un referenta nivell europeu de construcció respectuosa amb el medi ja que cumpleix amb tots els indicadors desostenibilitat.

Gràcies a l’establiment d’un procés de disseny i d’una estratègia constructiva 100% sostenible i ecològica,es defineixen una sèrie de paràmetres i 40 indicadors sostenibles, que serveixen per determinar el grau desostenibilitat d’una determinada construcció.

Al Lliri Blau, s’han seguit fidelment aquests indicadors, entre els que destaquen:

- La utilització de materials reciclats i reciclables- La utilització de materials que han necessitat la menor energia possible per ser obtinguts- La utilització de materials que han generat la menor quantitat possible de residus- Mà d’obra local- Materials naturals- Reciclabilitat dels materials a aflorar en la seva demolició- Etc.


Localització: Massalfassar (València)Habitants: 1.500 aprox. (2002)Promotor: CASAS BIOCLIMÁTICAS S.L. (Promotora-Constructora)Àrees de treball implicades: - Departaments de Medi Ambient i HabitatgeAny d’implantació: 2006

Integració de les edificacions bioclimàtiques ambtecnologia domòtica. Urbanització Lliri blau

Figura 1. Imatge del projecte Lliri Blau

73

Bioclimatisme a Lliri Blau

S’ha cuidat exhaustivament la perfecta orientació sud, l’estructura espaial, el programa, el disseny arquitectònic,la disposició de vitralls i canals de ventilació natural, el disseny d’espais intermedis, de manera que elsedificis tendeixen a escalfar-se a l’hivern i a refrescar-se a l’estiu sense cap tipus de sistema mecànic.

Per reforçar el comportament bioclimàtic dels edificis s’han utilitzat parets de càrrega (d’alt aïllament i inèrciatèrmica), cobertes amb jardí, hivernacles, carpinteríes amb comportes per permetre el pas de l’aire i laventilació i el condicionament tèrmic natural de l’edifici.

Resumen de les principals característiques del complexe:

1.Estalvi energètic de l’ordre del 40% respecte del consum d’edificis convencionals de similars característiques.2.Sistema de ventilació i refredament natural, a base de ventilació creuada i canals que obtenen aire de lacara nort, i el distribueixen pels habitatges.3.Recull i utilitza les aigües de pluja, pel regadiu i reompliment de les cisternes dels W.C.4.Tots els seus materials són ecològics 100%5.Els edificis són bioclimàtics i no necessiten aire condicionat.6.Utilitza només energia solar i elèctrica amb tarifa nocturna.7.Materials sans que no emeten substàncies nocives per a la nostra salud.8.Utilització abundant de fusta (material ecològic de referència).9.No utilització de materials perjudicials pel medi ambient (com PVC, alumini, resines, esmalts, dissolvents,plàstics, gomes, etc.)10.Sanitaris i aixetes de baix consum d’aigua i d’energia.11.Utilitza materials reciclats i materials que són reciclables.12.Disposa de cobertes ajardinades que permeten una enorme inèrcia tèrmica i aïllament de l’edifici

RESULTATS OBTINGUTS

- Alta eficiència energètica. S’estima que, degut al nivell d’aïllament, inèrcia tèrmica i el seu component bioclimàtic, els edificis consumeixen al voltant d’un 30 – 40% del que consumeixen edificis convencionals de la mateixa superfície i característiques.- Aplicació de l’ús d’energies alternatives. Un clar exemple, és l’aigua calenta sanitària, que és generada per captadors tèrmics amb recolzament d’acumuladors amb tarifa nocturna.


Els aspectes que intervenen en la reducció d’emisions són:

- Estalvi energètic del 40% respecte del consum d’edificis convencionals de similars característiques- Utilització de materials ecològics 100%,- Utilització d’energia solar per la ACS.

74


- El complexe residencial destaca pel seu disseny arquitectònic, atractiu i singular, que reforça a més la seva qualitat bioclimàtica i sostenible.- Inclusió de novs espais de convivència, noves tipologies d’hàbitat que inclouen patis a diferents alçades i diferents perforacions que generen microclimes. Aquests microclimes permeten el condicionament tèrmic natural, així com la convivència humana.- Els ocupants de les vivendes poden escollir entre una intimitat completa i la possibilitat de connectar visualment amb un conjunt reduit de veins.- L’arquitectura afavoreix la comunicació humana, proporciona una escala social i humana, augmentant la qualitat de vida del complexe.- Les vivendes de la urbanització Lliri Blau es van dissenyar de manera que el seu consum energètic està basat en la calefacció i la il·luminació.- Per mantenir uns preus baixos ha estat clau el coneixement i aplicació de les millors i més econòmiques tecnologies i materials de construcció ecològics, pel que es van utilitzar tipologies senzilles i sistemes estructurals i constructius que permeten un enorme estalvi de materials, mà d’obra i temps d’execució. I tot això, augmentant la qualitat mitjana dels materials, i la superfície útil de cada una de les vivendes.

IDENTIFICACIÓN DE LAS PRINCIPALES BARRERAS DETECTADAS

- En relació als sistemes de control del consum energètic, su utilización es relativa ya que si el edificio esbioclimático, tiene alta inercia térmica y está bien aislado. Ello implica un fuerte ahorro energético, muy superior al que cualquier sistema domótico pudiera proporcionar, y a menor coste.

INVERSIÓN

- Es desconeix el alcance de la inversió realitzada, tot i que s’estima que davant d’un projecte convencional de les mateixes dimensions, l’increment és del 17% aproximadament. S’estima que en un termini entre 4 i 7 anys s’aconsegueix l’amortització de la inversió realitzada inicialment.


La posada en marxa de les actuacions es dóna de la mà d’una empresa privada dedicada a la promoció iconstrucció d’aquest tipus de vivendes. Es tracta de l’empresa Casas Bioclimáticas, S.L.


2004-2006. Al setembre de 2006 es posa en marxa la urbanització, dos anys després de l’inici del projecte.

CONTACTES

- Casas Bioclimaticas S.L C/ La Paz, 17 pta. 8 46003 Valencia Tel. 963 510 907 / 963 529 094 Mail: [email protected]

Emissions totalsDesprés de l’aplicació de la mesura

( t CO2 )

Reducció de CO2 (tCO2)La reducció d’emisions de CO2 no s’ha estimatdonat que el projecte està sense acabar.


75


- Metodología para la elaboración de proyectos y aplicaciones domóticas. Carlos Fernández Valdivielso e Ignacio R. Matías Maestro. Colegio Oficial de Ingenieros de Telecomunicaciones de España.- Arquitectura Bioclimática en un entorno sostenible: buenas practicas edificatoria. Javier Neila. Habitat 2000.- Domotica viva. Boletin. Octubre 2006. ‘LLIRI BLAU’, la primera urbanización de viviendas 100% sostenibles, bioclimáticas y domóticas, es ya una realidad”

PÀGINES WEB

www.idae.eswww.casasbioclimaticas.comwww.domoticaviva.comwww.domotica.netwww.csostenible.es

76

Definició de “pla de mobilitat per empreses” (PDE):

Un PDE està constituit pel conjunt d’accions a nivell d’empresa, administració, col·lectivitat local o establimentpúblic mitjançant el que s’optimitza la gestió dels transports, amb l’objectiu de minimitzar la utilització delvehicle privat i fomentar tipus de transport ambientalment més sostenibles (transport públic, cotxe compartit,bicicleta).

Objectius:

- Reduir la mobilitat del vehicle particular, cubrint al mateix nivell de necessitats de desplaçament dels treballadors- Reduir els impactes ambientals generats per l’excessiva utilització del vehicle en el trajecte domicili-treball i en els desplaçaments professionals.- Reduir el nivell de congestió en les vies.- Millorar la seguretat a les carreteres.

Mesures que poden desenvoluparse dins d’un PDE:

El pla d’acció de transport realitzat per la mateixa empresa o per una consultoria especialitzada, consisteixen posar en marxa un conjunt de mesures que millorin la situació de base. Algunes de les mesures quepoden implantar-se són les següents:

- Foment del transport públic: adaptar l’oferta existent a les necessitats de l’empresa, participar financerament en els abonaments i creació de transport exclusiu per a l’empresa.

Mesures que poden desenvoluparse dins d’un PDE (cont.):

- Incitar el sistema cotxe compartit: establiment d’un sistema d’informació d’oferta/demanda del servei, reserva de places d’aparcament per a usuaris d’aquest sistema amb tarifes especials.- Adequar l’organització del treball: organització del treball (tele treball, tele reunions), adequació d’horaris.- Gestió i limitació d’aparcaments: reorganització de la gestió de l’aparcament afavorint sistemes com el cotxe compartit.- Afavorir el lloguer de cotxes per desplaçaments professionals: desenvolupament de relacions privile- giades amb empreses de préstec de cotxes i/o taxis.- Promoure l’habitatge en proximitat a l’empresa: recolzament en forma de subsidis o sistemes actualitzats d’informació sobre lloguer o venda d’habitatges a les rodalíes de l’empresa o bé en zones amb bona afluència de servei públic.- Promoció de transport alternatiu: facilitar i millorar la seguretat dels ciclistes i vianants, adequació de dutxes i vestuaris, creació d’accessos privilegiats.

DESCRIPCIÓ



77

ANÀLISIS, DISSENY I IMPLANTACIÓ DE PLANS DEDESPLAÇAMENT PER EMPRESESBP.MS.1


- Compromis de millora per part de la indústria o grup empresarial.- Estudi previ per conèixer la problemàtica així com els recursos inicials disponibles.- Recolzament econòmic per part de la ciutat o província pel desenvolupament d’accions de millora.


Aquesta mesura es dirigeix a conglomerats industrials, hospitals, polígons i en general a qualsevol organitzacióo grup empresarial que per la seva localització i nombre d’usuaris demandi un servei de transport continu ieficient.

Metodologia per la implantació del PDE:

La posada en marxa d’un PDE requereix la utilització d’una metodologia precisa que respongui a lescaracterístiques i necessitats de cada empresa. Les fases generals que se segueixen durant el procésd’implantació d’un PDE són:

- Determinar pressupuest de l’empresa: s’han d’avaluar els costos fixos (costos de transport, lloguer d’aparcaments); els costos variables (consum dels vehicles, peatges, reembossament dels abonaments de transport) i la inversió necessària (infraestructura, estacionaments).- Determinar pressupost dels col·laboradors: per això s’han d’avaluar els costos de desplaçament domicili- treball segons els diferents tipus de transport disponibles (transport públic, vehicle privat, bicicleta, a peu).- Estudiar l’accessibilitat als llocs de l’empresa: s’han d’estudiar els diferents tipus d’accés, les seves condicions actuals i el temps que es necessita per accedir a l’empresa. En aquest punt també és important detectar els punts crítics de trànsit i la capacitat d’aparcament amb la que compta l’empresa.- Constitució de l’equip de treball: creació d’un grup pilot de treball en el que participen els diferents agents implicats (associacions, autoritats de transport públic, Govern, Direcció), especificant tipus de funcionament i el procés que se seguirà durant la posada en marxa del pla.- Estudi de mesures aplicables a l’empresa: s’han de recopilar els resultats dels estudis previs, determinar les principals línies d’acció (detectant els seus potencials problemes d’implantació), i finalment elaborar el pla d’acción y de comunicación.- Llançament del projecte i validació del pla: presentació del projecte al personal com a mesura de sensi- bilització i als col·laboradors per la validació de prioritats.- Seguiment del Pla: una vegada implantat el PDE, el seguiment és fonamental per assegurar l’eficàcia i verificar l’adequació entre les mesures preses i els resultats esperats.

78



ALTABAIXA MITJANA

ALTA

MITJANA

BAIXA



Foment transport públic

Cotxe compartit

Infraestructuresdesplaçaments a peu

Infraestructuresdesplaçaments en bicicleta


15.000 •

3.500 •

30.000 •

23.000 •

Promoció i comunicació

Despeses de personal

4.000 •

40.000 •


- Absència de subvencions i ajuts econòmics per l’impuls de les mesures: és important comptar amb el recolzament governamental, ja que la implantació d’un pla de mobilitat requereix d’importants inversions que demandin recolzament en forma de subvencions i convenis.- Absència d’implicació per part del Govern Local: com s’ha dit a l’apartat anterior, l’ajut local és necessari, doncs els PDE són realitzables si s’integren dins d’una política més gran en la que es coordinin esforços.- Escassa participació de les empreses i organitzacions implicades en la gestió del transport públic local: la inclusió de diversos sectors en els PDE assegura una presa de decisions adequada i una coordinació amb les iniciatives desenvolupades per altres agents. La participació més gran d’empreses i associacions locals facilita el desplegament de mesures d’acció.- Poca motivació per part dels usuaris en relación a les mesures implantades: dins d’un PDE és clau alternar la implantació de mesures amb importants campanyes de comunicació. La informació assoleix dos objectius: per un costat informa a la població i per l’altre se’ls involucra fomentant la seva participació. Si no es comunica, la població no participa i per tant no es generen resultats positius.


- Iniciar accions en tots els àmbits de transport amb la finalitat d’oferir a visitants i empleats diverses alternatives que permetin fer una elecció reflexiva respecte al tipus de desplaçament.- Acompanyar el desenvolupament de les diferents mesures amb fortes campanyes de sensibilització i comunicació.- La coordinació amb empreses de transport és important ja que permet millorar i/o fer més assequible el servei de transport públic a empleats i visitants de l’empresa.- La promoció de campanyes tals com la “setmana de la mobilitat”, “día sense cotxe” són essencials per a la sensibilització dels usuaris.

79


- Govern Local-Provincial: Recolzament financer i de gestió. Els PDE han d’integrar-se dins de Plans de Mobilitat generals desenvolupats per la ciutat en la que es localitzi l’empresa o polígon on es desitgi implantar el PDE; d’aquesta manera els plans es poden beneficiar d’ajuts econòmics i logístics específics, provinents dels Plans generals de mobilitat de la ciutat.- Associacions locals (mobilitat sostenible, treballadors, etc.): la signatura de convenis amb diferents organismes i institucions permet establir compromisos i posar en comú idees que afavoreixin el desenvolupament d’accions dirigides a tots els col·lectius.- Empreses de transport públic local: la col·laboració i treball combinat amb aquestes empreses facilita l’ampliació i adequació del servei a les necessitats de l’empresa o polígon que implanti un PDE.

RECURSOS

INVERSIÓ

Aproximadament 220.000 • anuals, 60 • per persona. Aquest cost pot variar depenent de les accions quees desenvolupin, de la mida de l’empresa, convenis i subvencions.


2 a 3 anys


- Ajuts destinats al finançament de plans de transport locals o provincials.- Cobrament d’aparcaments.- Subvencions estatals provinents de Plans de lluita contra el canvi climàtic a nivell municipal, provincial o estatal.- Ajuts destinats al finançament de plans de transport locals o provincials (Exemple: ajuts de la Generalitat de Catalunya pel finançament d’infraestructures i serveis per la mobilitat, establerts dins de plans directors de mobilitat, segons la Llei 9 de 2003 (Ley de movilidad) per un periode màxim de 4 anys).

80

CONTACTES

- Nottingham City Council- ADEME- Energie-Cités.- Association for Commuter Transport (ACT)- Environment and Energiy Helpline- Pedestrian Association- National Cycling Strategy- UK public transport Information- Maison des entreprises de Bruxelles


- Plans de déplacements d’entreprises-ADEME/Energi-cités- Bergaining for Better Green Travel – Report tu UNISON South West Regional Political. Committee: May 2002.

PÀGINES WEB

www.nottinghamcity.gov.ukwww.energie-cites.orgwww.ademe.frwww.pti.org.ukwww.nationalciclingstrategy.org.ukwww.unison.org.ukwww.pedestrian.org.ukwww.etsu.netgates.co.uk


Localització: NottinghamHabitants: 500.000Promotor : Nottingham City HospitalÀrees de treball implicades: - Nottingham City Hospital, Nottinghamshire County Council (Environment)Any d’implantació: 1997

Pla de desplaçament per empreses a Nottingham cityhospital

81

DESCRIPCIÓ

Elaboració d’un Pla de Mobilitat pel Nottingham City Hospital. L’hospital es troba a una desena de kilòmetresdel centre de la ciutat, i abans del desenvolupament del Pla, presentava una situació precària respecte altransport públic i a la gestió dels aparcaments. Les accions desenvolupades es van iniciar amb una anàlisisprèvia de la situació a través d’enquestes i de la valoració d’infraestructures i medis existents.Les mesures i opcions proposades s’emmarquen dins de la política desenvolupada en matèria de transportper la ciutat.

- Restricció del nombre de permisos d’aparcament pels treballadors (donant prioritat a aquells que recórren distàncies més grans de viatge, als participants del sistema “cotxe compartit” i als empleats que treballen en horaris per torns).- Com a part del pla de transport de Nottingham Council, s’han assignat recursos a l’hospital destinats al transport públic: entre les accions impulsades des del comtat es destaca la creació d’una línia específica per l’hospital, promoció de millores i facilitats pels ciclistes i vianants, millores en les vies, senders peatonals, il·luminació i senyalització.- Creació d’un sistema cotxe compartit donant prioritat a aquesta modalitat en els aparcaments.- Creació d’un centre de transport amb diferents facilitats pels visitants: el centre inclou informació de viatge, lloc adaptat per a bebès, i punt de venda de tickets.- Foment de mobilitat més sostenible (a peu i en bicicleta): creació d’itineraris segurs per a bicicletes i vianants, possibilitat de crèdits per a la compra de bicicletes, adequació de dutxes per a ciclistes i préstec d’accessoris per a la seguretat dels ciclistes.- Foment del transport públic: creació de transport intern i creació de transport des de l’hospital fins l’estació de tren (anada i tornada).

RESULTATS OBTINGUTS

- Increment en un 73% de l’ús del transport públic.- Reducció de l’ús del vehicle privat.- Increment en l’ús de la bicicleta.- Reducció de les emissions contaminants.- Satisfacció dels treballadors, pacients i visitants.


Les dades a partir de les quals es va dur a terme el càlcul de les emissions són els següents:

- Nombre de persones que visiten l’hospital: 305.500 pax anuals.- Recorregut mitjà: 12 Km (24 Km anada + tornada) .- Ocupació mitjana del cotxe: s’estima per aquest càlcul una mitjana de 2 persones-cotxe.- Resultats assolits: increment del 73% en l’ús de l’autobús.


- El treball coordinat amb els diferents agents implicats és essencial: en el cas de Nottingham City Hospitalles tasques es van desenvolupar amb el recolzament de l’Ajuntament de Nottingham, Empreses de transportpúblic, Associacions de transport alternatiu, Associació d’empleats, Associació de discapacitats i Associacióde treballadors.- El desenvolupament de les mesures ha d’anar acompanyat d’importants campanyes de sensibilització iinformació.

Emissions totals


729,494Reducció de CO2 (tCO2)

197,935

531,55


82


Dificultat de gestió pel desenvolupament de mesures integrals així com de coordinació amb els ens implicats.

INVERSIÓ

220.000 • anuals.


El pla de mobilitat d’aquest hospital s’ha desenvolupat en dues fases:

1. Primera fase (periode 1997-2000): les activitats que es van desenvolupar en aquesta primeraetapa tenien com objectiu posar en marxa el Pla de Mobilitat per l’hospital. Algunes de les gestionsrealitzades van ser:

- Estudis i enquestes inicials- Contractació d’una empresa per la gestió de l’aparcament- Creació de grups pilot de treball.- Signatura de convenis amb els col·laboradors per la implantació de les mesures.- Adequació i millora de les infraestructures.

2. Segona fase (periode 2001-2006): degut a l’èxit obtingut a la primera etapa, l’hospital va elabo-rar un segon pla en el que es van ampliar i millorar les mesures existents. Les accions inclosesen aquesta segona part van ser:

- Implantació de restriccions a l’aparcament de vehicles provinents de zones properes. Elcost de l’aparcament està definit d’una manera inversament proporcional a la distància recorregudaper arribar a la feina.

- Creació d’un punt d’acollida de transport a l’hospital. Des d’aquest punt es recullen elspacients per portar-los als diferents serveis que dóna l’hospital. Aquest lloc està en contactedirecte amb la xarxa de transport públic.

AJUTS ECONÒMICS I TÈCNICS QUE HAN FACILITAT L’EXECUCIÓ DELPROJECTE

El pla de Nottinghan City Hospital s’integra dins de la política realitzada en matèria de transports a laciutat. La ciutat de Nottingham compte amb un pla de transport, en el que es destina, pel periode 2006-2007 un total de 280 mil£ per la promoció de plans de mobilitat a empreses.

CONTACTES

- Environmental Services Manager: [email protected] Assistant Commuter Planning Officer: [email protected]


Nottingham City Hospital Commuter Plan 2001-2006.

PÀGINES WEB

www.nottinghamcity.gov.ukwww.nottinghamshire.gov.uk

Definició de “servei de préstec de bicicletes”:

El servei de préstec de bicicletes és un servei, públic o privat, de pagament o gratuit, que ofereix un determinatmunicipi o institució per afavorir el desplaçament per la ciutat amb aquest mitjà de transport.

Objectius:

- Accentuar la utilització de mitjans de transport respectuosos amb el medi ambient i l’entorn de la ciutat, amb el mínim impacte ambiental i protegint-ne el patrimoni.- Disminuir les emissions de CO2 i altres GEIS generades per l’ús indiscriminat del vehicle particular gràcies a la utilització d’un mitjà de transport amb una font energètica alternativa al petroli.- Millorar el grau d’ocupació de l’espai públic urbà.- Descongestionar les ciutats del trànsit i disminuir el soroll que generen els cotxes.

Modalitats de serveis de préstec de bicicletes:

El servei de préstec de bicicletes presenta diferents alternatives en la seva naturalesa, cost i limitacions.Algunes de les modalitats més desenvolupades són:

- Servei de préstec públic: córrer a càrrec d’una institució pública. Com exemple hi ha el servei de diferents Ajuntaments espanyols com el de Vitòria, Burgos, Santander,…- Servei de préstec privat: a iniciativa d’organitzacions privades com hotels (Hotel Apsis Aranea o Hotel Iberostar Hexagon Park) o empreses de lloguer (BTT o Barcelona Bici).- Servei de préstec gratuit: gràcias a aquesta iniciativa promoguda per municipis o entitats privades, l’usuari no ha de pagar cap quantitat per l’utilització de la bicicleta. Entre els ajuntaments promotors d’aquesta modalitat es troben els Ajuntaments de Bilbao i Burgos .- Servei de préstec de pagament: impulsat generalment per entitats privades. En aquesta modalitat el que gaudeixi d’aquest servei paga per utilitzar-lo. Generalment s’acostumen a establir preus populars com és el cas del Consistori de Valladolid.- Servei de préstec mixte: model impulsat principalment per municipis, és una modalitat mixta entre el sistema gratuit i el de pagament. En aquesta modalitat l’usuari gaudeix gratuïtament de la bicicleta durant un temps determinat. Una vegada passat aquest temps el servei comença a cobrar-se. Com exemple d’aquest model es troba el municipi de Sevilla.- Servei de préstec restringit geogràfica o temporalment: en el primer cas només es pot recórrer una determinada zona (exemple Parque Juan Carlos I de Madrid-). En el segon, s’estableix un límit de temps pel gaudi, després del qual s’ha de canviar de bicicleta (exemple: Ayuntamiento de Vitoria).- Servei ampliat: diferents municipis no només oferten bicicletes sinó també tàndems i tricicles especialment pensats per a les persones amb discapacitat visual i/o de mobilitat.(Ayto de Vitoria)

Metodologia per la implantació d’un servei municipal de préstec de bicicletes:

Posar en funcionament un servei municipal de préstec de bicicletes requereix que s’adeqüi a les

INTRODUCCIÓ



83

DISSENY I IMPLANTACIÓ DE SERVEIS MUNICIPALSDE PRÉSTEC DE BICICLETES

BP.MS.2

característiques del municipi per poder satisfer les necessitats que el generen. Les fases generals a seguirsón las següents:

- Estudiar l’accessibilitat del municipi: analitzar si existeixen les condicions necessàries per la utilitzacióde la bicicleta com a medi de transport urbà, tant a nivell d’infraestructura (carrils bici, zones d’aparcament)com física (orografia de la ciutat).- Revisió d’altres serveis de préstec de bicicletes posats en marxa recentment: analitzar les principalsavantatges i inconvenients de les diferents modalitats existents.- Determinar pressupost del municipi: s’ha de tenir en compte la inversió necesàaria (bicicletes iinfraestructures) així com les despeses de funcionament (personal, manteniment de les bicicletes, etc.).- Definir el servei de préstec: hauria de ser una definició al detall en la que s’estableixi el nombre devehicles posats a disposició, la data, horari, lloc o llocs d’emplaçament, personal necessari, preu si n’hihagués, requisits de l’usuari, funcionament del servei i tots els aspectes que comporti com l’elaboració d’unsistema informàtic per a gestionar-lo.- Estudi de les principals línies d’acció: determinar les accions a dur a terme tenint en compte els potencialsproblemes d’implantació (pla d’acció) i elaboració del pla de comunicació.- Llançament del projecte: implementació de la campanya de comunicació per donar a conèixer el projectei creació de tot el material necessari (formularis, impresos, targetes,…).- Seguiment del projecte: per assegurar l’eficàcia, verificar els resultats i el cumpliment dels objectius.


- Compromis, per part de la institució que ofereix el servei, de garantir el seu correcte funcionament.- Inversió econòmica per la viabilitat del projecte.


Aquest servei pot ser desenvolupat per ajuntaments de qualsevol mida poblacional i per institucionspúbliques preocupades per la contaminació derivada dels vehicles.


84


ALTABAIXA MITJANA



Infraestructures:-ciutat 50000 hab.-ciutat 250000 hab.


4.00020.000

60.000250.000

3.0006.000

11.00055.000

Compra de bicicletes*:- ciutat 50000 hab.-ciutat 250000 hab.

Promoció:-ciutat 50000 hab.-ciutat 250000 hab.

Manteniment:-ciutat 50000 hab.-ciutat 250000 hab.

* Assumint un preu de 200 • per bicicleta

ALTA

MITJANA

BAIXA


- Col·laboració entre els diferents departaments i serveis municipals implicats.- L’existència de llocs repartits de manera homogènia per la ciutat on poder recollir i tornar la bicicleta enpréstec.- Les característiques físiques de les bicicletes: senzillesa, resistència i atractiu.- La promoció de campanyes com la “setmana de la mobilitat”, “dia sense cotxe” són essencials per lasensibilització dels usuaris i promoure així la seva participació i convertir-los en usuaris regulars del servei.- L’existència d’un programa informàtic per la gestió i control en l’ús de les bicicletes, així com l’existència depersonal de control i redistribució de bicicletes.- La possibilitat de comptar amb subvencions, financiació o subsidis que col·laboren en el desemborsamentinicial o en el manteniment del servei.


- Baixa utilització del servei: és clau donar a conèixer l’existència del servei de préstec de bicicletes, aixícom del seu funcionament per a què les persones participin d’ell. És fonamental crear una campanya decomunicació que informi a les persones però que també les involucri en el projecte de sostenibilitat que se’lspresenta.- Funcionament massa complexe del servei: no només comportaria un increment en la inversió sinótambé la desmotivació dels possibles usuaris per accedir-hi.- Manca de coordinació entre les institucions afectades i els possibles col·laboradors o patrocinadorsdel projecte: es busca que existeixi una perfecta entesa entre tots els agents implicats en el projecte.- Control massa laxe del servei: és necessari un sistema de control ferm per evitar robatoris o danysintencionats a les bicicletes, així com un manteniment regular per oferir un servei de qualitat que atreguiusuaris.- Inversió elevada per posar-ho en maxa: és necessari fer un fort desemborsament inicial per posar enmarxa el projecte (infraestructures, compra de les bicicletes,…)- Problemàtica orogràfica de la ciutat: impossibilitat de connectar en alguns llocs que per la seva orografiadificulten la construcció i/o connexió dels carrils.- Manca de mesures de seguretat pels ciclistes: dificultat per garantir totalment la seguretat del ciclista.

85


- Govern Regional- Local-Ajuntament: ajuts de finançament i de gestió. El servei municipal de préstec debicicletes pot integrar-se com a competència de la Conselleria de Transports però també poden ser òrgansimplicats en medi ambient i turisme.- Associacions locals: en matèria de promoure iniciatives, aportar idees, servir d’enllaç amb els usuaris.Poden ser associacions relacionades amb l’àmbit de la bicicleta, medi ambient, …

INVERSIÓ

Aproximadament una inversió inicial de 300.000 • a les localitats més grans (al voltant de 250.000 hab.) i de75.000 • a les localitats amb una població propera als 50.000 habitants. Això varia amb els patrocinadorsexistents i la mida del servei que es desitgi implantar.

RECURSOS


1 a 2 anys, poguent variar en funció de les característiques del municipi.

DESCRIPCIÓ D’AJUTS ECONÒMICS I TÈCNICS QUE FACILITEN L’EXECUCIÓ DELPROJECTE

- Ajuts provinents d’empreses que desitgin publicitar-se a través del servei bé sigui donant les bicicletes i/oinsertant publicitat a les bicicletes, a les parades i altres infraestructures relacionades amb el servei.- Ajuts públics per a finançar despeses d’infraestructura i posada en marxa del projecte.

CONTACTES

- Ajuntaments de: Vitoria, Barcelona, Burgos, Santander, Bilbao (entre altres).- Asociación Plan Estratégico Ciudad de Burgos.- Ayuntamiento de Lyon

86


- Información del Sistema de Préstamo de Bicicletas BICIBUR. Ayuntamiento de Burgos.2006- Propostes per a una mobilitat local més sostenible i segura. Diputación de Barcelona. 2006

PÀGINES WEB

www.burgosciudad21.orgwww.agenda21bilbao.netwww.eurovelo.comwww.vitoria-gasteiz.orgwww.energie-cites.orgwww.alavaturismo.comwww.bcn.es


Localització: BarcelonaHabitants: 1.582.738Promotor : Ajuntament de BarcelonaÀrees de treball implicades: - Turisme de Barcelona

- Conselleria Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat de BarcelonaAny d’implantació: 1998

Barcelona en bici - Foment de l’ús de la bicicleta a Bar-celona

DESCRIPCIÓ

Com a resultat de L’Agenda Local 21 de Barcelona, l’Ajuntament ha posat en marxa aquest projecte ambl’objectiu d’aconseguir una mobilitat més sostenible a la ciutat de Barcelona.

- Publicació d’una Guia d’Educació Ambiental en la que es promogui l’ús de la bicicleta, oferint informació detallada, consells sobre seguretat, recursos, etc.- Desenvolupament d’un gran entramat de carril bici per Barcelona: A l’actualitat la xarxa de carril-bici té una longitud de 120 Km. i es té previst que es prolongui fins els 140.- Foment de la bicicleta a nivell d’entitats: Es dóna a conèixer i provar la bicicleta posant a la seva disposició durant un any 2 bicicletes, organitzant sessions de formació, suports informatius, serveis d’assessorament i aparcament de bicicletes per a cada entitat. També la Guàrdia Urbana de Barcelona s’ha incorporat a l’ús de la bicicleta (té 10 bicicletes que funcionen a 3 districtes i 20 agents en diversos torns utilitzant la bicicleta com a medi de transport.

RESULTATS OBTINGUTS

- Increment en l’ús de bicicleta.- Ús de la bicicleta no només per motius d’oci i en caps de setmana.- Increment en la satisfacció de cara a les infraestructures per a bicicletes.- Més afluència de trànsit en els carrils bici.


Les dades a partir de les que s’ha dut a terme el càlcul de les emissions són les següents:

- Nombre de persones que circulen habitualment en bicicleta: 30.000.- Recorregut: a efectes de càlcul es pren com a referència un recorregut de 10 km- Suposat: s’assumeix que els 30.000 usuaris habituals de la bicicleta utilitzarien un cotxe de no existir

aquesta opció de transport.


- Dificultat per combinar transport en bicicleta i cotxes a la ciutat sense que existeixi perill pels primers.


- Desenvolupament d’una important campanya de comunicació i de sensibilització per donar a conèixer el projecte i despertar l’interès.- Compromis formal de l’Ajuntament per desenvolupar el projecte de la manera més eficient i amb la màxima qualitat.- Col·laboració entre totes les institucions implicades per aconseguir un projecte d’envergadura i amb resultats òptims.

87

- Ciclobus: Iniciativa desenvolupada conjuntament amb Transports Metropolitans de Barcelona i Fòrum Universal de les Cultures. Aquest sistema permet el préstec o lloguer de bicicletes a diferents punts de la ciutat. S’ofereixen un total de 400 bicicletes.- Trixi: Aquesta mesura consisteix en un vehicle de tres rodes que funciona com un taxi i que està dissenyat per a transportar dos passatgers. Funciona amb un motor elèctric que ajuda als usuaris a pedalar.- Vagons de tren especials pel transport de bicicletes: Algunes línies de tren tenen vagons especialment destinats al transport de bicicletes i de manera gratuÏta.- Mesures Futures: L’ús habitual de la bicicleta ha fet que la ciutat s’hi tingui que adaptar, i per aquesta raó es preveu la construcció d’un aparcament subterráni de bicicletes i la creació d’una nova normativa que obligarà a tots els edificis de nova construcció a tenir places per a bicicletes.

Emissions totals


59.700Reducció de CO2 (tCO2)

0

59.700



Dins del pla de promoció de la bicicleta de l’Ajuntament de Barcelona, algunes de les activitats realitzadessón les següents:

- Pacte de mobilitat (1998):- Ampliar, racionalitzar i millorar la xarxa d’itineraris i de carrils bici amb espais protegits i senyalitzats, i definir els llocs adequat d’aparcament.- Potenciar el transport de bicicletes en el metro i els ferrocarrils de la regió metropolitana.

CONTACTES

- Ajuntament de Barcelona: www.bcn.es/bicicleta- Amics de la Bici: www.amicsdelabici.org- Bicicleta Club de Catalunya (BACC): www.bacc.info- Federació Europea de Ciclistes (ECF): www.ecf.com


- Barcelona en Bici. Guia d’educació ambiental 19. Ajuntament de Barcelona- Pla estratègic de la Bicicleta a Barcelona. Ajuntament de Barcelona- Acció 21. Guia per a la sostenibilitat. Barcelona 2003. Ajuntament de Barcelona- La mobilitat sostenible. Guies d’educació ambiental. Barcelona 2001. Ajuntament de Barcelona

PÀGINES WEB

www.bicicletabarcelona.comwww.barcelona2004.orgwww.trixi.infowww.bcn.es/agenda21/crbs

88

- Promoure el coneixement i el respecte cap a les normes de circulació per part dels usuaris i usuàries de la bicicleta.- Adherir-se al projecte europeu EuroVelo de construcció d’una ronda litoral per a bicicletes

1. Pla Estratègic de la bicicleta (2006-2010): té com a objectiu potenciar l’ús i millorar els serveis debicicleta amb la finalitat de respondre a les necessitats generades per l’increment de ciclistes a la ciutat: Lesactivitats inclouen nous kilòmetres de carril bici i desenvolupament de programes antirobatori.

Definició de “cotxe compartit – Car Sharing”

El cotxe compartit és un sistema en el que una flota de vehicles (operat i supervisat per una companyia,agència pública, cooperativa o individu) es posa a disposició de diferents usuaris per la seva utilitzaciósuccessiva durant periodes de temps determinats (mínim mitja hora). El sistema permet als clients delsistema aprofitar les avantatges del cotxe sense haver-ne de tenir un. Els usuaris del sistema han de pagarun dret d’entrada i un abonament periòdic que permet reservar un cotxe en algún dels aparcaments distribuitsper tota la ciutat. La reserva es fa a través d’Internet o del telèfon. Els costos de seguro i manteniment sóntransferits a la companyia gestora.

Objectius:

- Reduir el parc automovilístic de la ciutat promovent un sistema alternatiu al vehicle particular.- Oferir un servei proper de mobilitat.- Reduir els costos individuals del transport.- Promoure un ús més racional dels mitjans de transport.- Contribuir a la reducció de les emissions contaminants.

Funcionament general del sistema Car Sharing:

Tot i que existeixen diversos models de funcionament del car sharing, les característiques generals del siste-ma són les següents:

- Tipus d’usuaris: el sistema contempla diferents formes de relació entre l’usuari i la societat gestora (socis, beneficiaris, adherents, etc). Les diferents opcions afecten el cost del servei però no la sistemàtica d’utilització del sistema.- Localització dels vehicles: els vehicles es troben distribuïts en aparcaments localitzats en diferents punts de la ciutat. D’acord amb la demanda, aquesta xarxa pot actualitzar-se periòdicament per tal de respondre a l’increment de la demanda.- Reserva dels vehicles: l’usuari pot reservar el vehicle a través del telèfon o per Internet, precissant sempre la categoria del vehicle i la durada desitjada.- Accés als vehicles: una vegada feta la reserva, l’usuari reb la confirmació del lloguer amb el número i localització del vehicle. Segons el sistema, les informacions relatives a la reserva són transferides, per módem, bé sigui a una bústia que conté les claus (sistema Key Manager o bé un ordinador localitzat dins del vehicle (sistema Stand Alone).- Utilització: l’usuari ha de fer un bon ús del vehicle i tornar-lo en condicions higièniques per la seva posterior utilització.

Metodologia per posar en marxa una xarxa de cotxe compartit

Existeixen diverses metodologies i diverses modalitats del sistema car sharing. A continuació es recullen elsaspectes generals més importants que s’han de tenir en compte per posar en marxa el sistema.

INTRODUCCIÓ



89

CREACIÓ DE XARXES DE COTXE COMPARTITBP.MS.3

- Signatura d’acords de col·laboració amb el Govern Local: amb la finalitat d’assolir millors resultats i ja que aquest és un projecte social amb un important component ecològic, es fa necessària la signatura d’acords de col·laboració entre l’òrgan gestor i el Govern Local.- Elaboració d’un estudi de viabilitat: amb la finalitat de detectar l’abast i capacitat de la ciutat per acullir el sistema es fa necessària l’elaboració d’un estudi previ de viabilitat. En aquest punt es poden prendre com a referència estudis similars fets a d’altres ciutats amb característiques semblants. Les conclusions de l’Estudi s’ha de donar a conèixer al Govern local, als mitjans de comunicació, a les institucions i a l’opinió pública en general.- Estudi d’experiències similars a d’altres països: les experiències exitoses d’altres ciutats s’han de prendre com a referent pel plantejament del sistema que es preveu desenvolupar.- Signatura d’acords amb les principals administracions públiques competents: la signatura d’acords i convenis (Governs autonòmics, Govern Local, Autoritats locals de transport, Diputacions i Àrees Metropolitanes) facilita l’inici del servei, perquè permet recolzar el sistema amb polítiques i regulacions impulsades des de l’Administració a més d’aconseguir convenis i subsidis que enforteixen el sistema.- Constitució de l’entitat gestora: per la creació de l’entitat gestora s’han de buscar acords amb d’altres institucions deixant oberta la possibilitat d’incorporar noves entitats. L’entitat gestora pot prendre la forma d’una cooperativa d’usuaris, d’una Fundació o qualsevol altre instrument anàleg. En aquest acord es determinaràn les condicions de funcionament del servei i es concretaràn els ajuts públics amb els que es comptarà.- Contacte amb d’altres associacions Car Sharing: una vegada constituïda l’entitat gestora és important entrar en contacte amb associacions com “European Car Sharing” (ECS), per col·laborar i donar a conèixer el servei a una escala més gran.- Posada en marxa del sistema: campanyes de promoció del sistema i posada en funcionament.


El sistema Car Sharing constitueix el cami intermedi entre el transport col·lectiu i el vehicle particular. Pertant, és igualment aplicable a zones urbanes i suburbanes, tot i així el nombre d’usuaris ha de ser suficientper amortitzar els costos d’inversió inicials.


- El nombre de vehicles i d’aparcaments ha de ser suficient per garantir un servei continu i de proximitat als abonats.- Els costos d’inversió i manteniment són elevats i és necessari donar a conèixer el servei al major nombre de persones possibles i buscar ajuts de les diferents col·lectivitats locals.- La signatura d’acords i convenis amb entitats i governs d’altres ciutats és fonamental per compartir costos i ampliar la prestació del servei.- Posar en marxa aquest sistema requereix la col·laboració de tots els agents socials (entitats socials, administracions públiques i empreses de transport públic).- Per a fer més atractiu el sistema i aconseguir un transvasament important d’usuaris cap aquest sistema, els preus han de ser atractius.

90




Lloguer de cotxes

Aparcaments

Serveis externs

Publicitat


145.000•

25.000

11.000

30.000

Altres 22.000

Altres 42.000

ALTA

MITJANA

BAIXA


- Per posar en marxa aquesta mesura és necessària la col·laboració de tots els agents socials (entitats socials, administracions públiques i empreses de transport públic).- Per assolir l’èxit del sistema i possibilitar la intermodalitat urbana, és fonamental la participació en el projecte del Govern Local i de les empreses de transport públic.- La signatura de convenis i l’obtenció de subvencions han de permetre la prestació d’un servei amb preus atractius i accesibles als usuaris del sistema.- L’elaboració d’estudis de viabilitat previs al projecte són necessaris per avaluar la capacitat de la ciutat per assumir el projecte.- Fer part de xarxes de cotxe compartit més àmplies i d’altres ciutats permet repartir costos i extendre el servei.- Els organitzadors del Car Sharing han de considerar l’adquisició de vehicles amb equipaments especials per a persones discapacitades, i pels nens. Aquest factor és important per aconseguir que el sistema sigui reconegut com un sistema de transport ambiental i socialment sostenible.- Una part important de l’èxit del sistema està en què les condicions d’accés als vehicles sigui òptima, i per això la xarxa d’aparcaments ha de ser àmplia, ben distribuïda i ben comunicada amb el transport públic.- Establir tarifes especials per clients d’empreses i families.

91


- Els costos d’inversió i d’explotació són elevats: l’absència d’ajuts públics dificulta posar en marxa el sistema i encareix el cost del servei.- Escassa participació dels usuaris: aquest és un factor clau, perquè, si la participació dels usuaris és baixa, el sistema es pot fer insostenible. En aquest sentit és important la publicitat i la coordinació amb altres agents.- Aparcaments i vehicles insuficients: si el sistema no es desenvolupa a mesura que la demanda del servei creix es poden presentar problemes d’indisponibilitat de vehicles que poden comprometre l’èxit general del sistema.- Escassa participació del Govern Local i d’altres agents socials: la poca participació dels agents relacionats amb el transport públic, dificulten la difusió i posada en marxa d’un servei de transport amb qualitat.


ALTABAIXA MITJANA


- Administracions: han de promoure l’ús del servei en la societat en la que es va a crear el sistema. Aquesta promoció pot donar-se a través d’acords amb empreses de transport públic, facilitant línies de finançament pel sistema i facilitant l’adquisició de zones per a aparcament i altres infraestructures necessàries.- Gestor del servei: el gestor és l’entitat jurídica encarregada d’organitzar el servei per la correcta i completa prestació.- Empreses de suport: són aquelles empreses de lloguer de vehicles amb les que es poden establir acords per cubrir insuficiència de vehicles en determinats moments.- Empreses de transport públic local: ja que aquestes empreses són beneficiàries directes de la posada en marxa del sistema Car Sharing, juguen un paper important a l’hora de crear bons combinats o descomptes especials pels usuaris del Car Sharing.

RECURSOS


Entre 1 I 3 anys aproximadament


- Finançament per part de l’Administració (per aportar millores en el sistema de transport urbà i reduir les emissions de contaminants a l’atmosfera)- Reduccions en altres sistemes de transport públic pels usuaris del Car Sharing- Participació en xarxes de cotxe compartit més àmplies i amb altres ciutats (permet extendre el servei i compartir costos de funcionament).

92


- Car-Sharing: Where and How It Succeeds TRANSIT COOPERATIVE RESEARCH PROGRAM. Federal Transit Administration. Septiembre 2005- Getting Started: Carplus Reference Guide for Car sharing & Travel Plans. Carplus rethinking car use. Versión 3 Autumn 2005.- Estudi per a la implantació del Car Sharing. Associació per a la promoció del Transport Públic (PTP). Sep 2000.

CONTACTES

- Car Sharing.net- Car Sharing Avancar.- National Carshare.- Iniziativa Car Sharing.- European Car Sharing.- France Autopartage

INVERSIÓ

Segons la mida de la ciutat, la inversió varía entre 300.000 euros per Àrees urbanes i ciutats mitjanes(300.000 habitants de promig) i 500.000 euros (ciutats de més de 1,5 milions d’habitants)

PÀGINES WEB

www.Car Sharing.orgwww.laptp.org/Car Sharingwww.carplus.org.ukwww.catalunyaCar Sharing.comwww.Car Sharing.netwww.franceautopartage.comwww.coche-compartido.com


Localització: StrasbourgHabitants: 452.609Promotor : Societé Coopérative d’intérêt Collectif (SCIC)Àrees de treball implicades: - SCIC Autotre’ment, Comunidad Urbana de Strasbourg (CUS), Conseil

général du Bas Rhin, Agence de l’Environnement et de la Maitrise de l’Energie (ADEME Alsace).

Any d’implantació: 2001

Vehicle compartit a Strasbourg

93

RESULTATS OBTINGUTS

- 600 abonats al gener de 2005- 40 vehicles repartits en 14 aparcaments.- 41% dels abonats tindrien un cotxe si no estiguessin adherits a la xarxa de lloguer de vehicles.- Un menor cost pels usuaris (0,8• per km davant dels 3,7 • per km en vehicle particular)- 4 llocs de treball creats.- 180 tonelades equivalents de petroli economitzades per any.



- Any de referència del càlcul: 2005- Nombre d’abonats: 600 aproximadament.- Resultats assolits: 41% dels abonats tindrien un cotxe de no existir el sistema de cotxe compartit a Strasbourg.

DESCRIPCIÓ

El sistema de vehicles de lloguer (car sharing) desenvolupat per la societat Auto’trement permet l’accés a 40vehicles distribuïts en 14 aparcaments de Strasbourg i en les estacions de Sélestat i de Mulhouse. La reser-va es fa per telèfon o des d’Internet, precisant la categoria del vehicle i la durada desitjada. Segons elsistema, les informacions relatives a la reserva són transmeses per mòdem a la central de manera inmmediata,des d’ón s’autoritza l’accés al vehicle. L’abonat pot accedir al vehicle prenent les claus d’una capsa directamenta l’aparcament o bé a través d’un ordinador instal·lat dins del vehicle. Els dos sistemes s’activen mitjançantla targeta d’abonat i el codi PIN assignats a cada abonat.

- Tarificació: la tarificació es composa d’un dret d’inscripció de 40 •, d’un abonament mensual de 10 • i d’un cost d’utilització en temps i en distància diferent segons el tipus de vehicle (1,5 • l’hora + 0,28 • el kilòmetre). Les hores de nit (de 23h a 7h) són gratuïtes i algunes categories com estudiants i persones a l’atur tenen reduccions especials.- Acords: Auto’trement ha signat diversos acords per millorar el servei, entre aquests hi ha un acord amb la companyia de transports públics de Strasbourg pel qual es crea un abonament combinat (transport públic /lloguer de cotxes) i un altre signat amb empreses que dónen serveis similars en altres ciutats (Lyon, Marseille i Grenoble) per ampliar el servei i donar orígen a la xarxa francesa de lloguer de cotxes.

Emissions totals

NDReducció anual (tCO2)

ND

519



- Recolzament institucional- Recolzament financer- Ampliació del servei a d’altres ciutats.- Creació d’abonaments combinats de lloguer de cotxes/transport públic.- Desplaçament de l’ús del vehicle particular cap a d’altres tipus de transport més sostenibles.

94


La iniciativa va ser iniciada l’any 2000 i s’ha desenvolupat en les etapes següents:

1 Creació de l’Associació (1999): Iniciativa impulsada per una vintena d’habitants de diferents barrisde la ciutat de Strasbourg que buscaven una alternativa al vehicle privat i una solució a la congestiódel trànsit i a la pol·lució atmosfèrica i acústica de la ciutat.

2 Muntatge del projecte (2000): Recerca de finançament i de socis.3 Posada en marxa del projecte (Desembre 2000): La posada en marxa es va iniciar amb un total

de 15 usuaris, 3 vehicles, aparcament i una persona contractada.4 Creació de La xarxa francesa de cotxe compartit (France Autopartage) (2002): La societat

gestora de Strasbourg (Auto’trement) funda conjuntament amb els serveis de cotxe compartit deLyon, Marseille i Grenoble, la France Autopartage. L’objectiu d’aquest conveni era l’extensió delservei i la utilització d’un mateix abonament a d’altres ciutats de França.

5 Signatura de conveni amb la Caisse Commune de París (2004): S’adhereix el servei de cotxecompartit de Paris a la xarxa Francesa de cotxe compartit per desplaçar-se en cotxe compartit aParís.

6 Incorporació de noves estacions i nous abonats (2006): A l’actualitat la societat compte ambmés de 800 usuaris, 42 vehicles i 16 estacions distribuïdes per tota la ciutat.


Auto’trement disposava el 2004 d’un pressupost anual de 400.000• dels que el 20% corresponen asubvencions provinents de la Comunitat Urbana de Strasbourg, el Consell General del Bas-Rhin i de l’ADEME.


- Els elevats costos d’inversió i manteniment.

INVERSIÓ

400.000 • anuals.

CONTACTES

- Delegació de l’ADEME a Alsace.- Auto’trement.- France Autopartage


Autopartage à Strasbourg (67) referència 5785

PÀGINES WEB

www.autotrement.comwww.franceautopartage.comwww.ademe.frwww.certu.fr


CENTRES DE DISTRIBUCIÓ URBANSDE MERCADERIES

Definició de “Centre de distribució urbana de mercaderies-CDU”

Els centres de distribució urbana (CDU) són un punt nodal de ruptura de càrrega de mercaderies quepermeten recepcionar, classificar, reexpedir i fins i tot tractar les mercaderies amb destí o procedència d’unaaglomeració, ciutat o hipercentre. El CDU és un punt comú a tots els transportadors que serveixen alscentres de les ciutats. Aquests últims poden, si ho desitgen, descarregar les seves mercaderies sobre unaplataforma i evitar realitzar viatges al centre de les ciutats. La redistribució la fa una única empresa que jugael rol de subcontractista davant del conjunt d’empreses que li remeten les seves mercaderies.

Objectius:

- Racionalitzar els desplaçaments de mercaderies.- Descongestionar el centre de les ciutats i fluidificar el trànsit.- Reduir les molèsties de soroll generades pel trànsit de mercaderies.- Creació de nous llocs de treball i desenvolupament d’una filial local de transport.- Reduir el consum d’energia, les emissions de gasos d’efecte hivernacle i altres contaminants lligats al transport.

Mesures que es poden desenvolupar dins d’un CDU

- Establir centres de distribució urbans en zones perifèriques per assegurar-ne el lliurament.- Organitzar en la mesura que sigui possible, serveis de repartiment urbà amb vehicles més nets.- Organitzar zones de repartiment de proximitat, on les mercaderies puguin ser recullides pels habitants a la botiga o en un centre intermedi de la ciutat, o lliurar-les directament a domicili.- Construir instal·lacions d’aparcament pel repartiment de mercaderies.- Definir un mobiliari urbà apropiat per a conductors i personal de repartiment.- Llançar nous serveisi i equipament adaptat als consumidors amb la finalitat de promocionar les compres al centre de la ciutat.- Utilitzar obres importants per a millorar els equips de lliurament de mercaderies i la seva organització.- Definir un sistema de regulació que anticipi al repartiment de mercaderies als edificis nous amb activitats comercials i definir en ells zones de lliurament específics o temps de repartiment motoritzats.- Implicar a tots els agents del transport de mercaderies (grups temàtics de debat per orientar les estratègiesi mesures, periodes de prova de les mesures per a tots, etc.).- Definir carrils de trànsit multiusos, amb línies dedicades al transport públic, repartiment de mercaderies i/oaparcament residencial, depenent de l’hora del dia.- Afavorir l’ús de vehicles compartits o equipaments compartits i l’agrupació d’enviaments.- Organitzar una entrega de mercaderies intermèdia pels habitants (lliurament a domicili pel comerç telefònici electrònic des d’alguns centres de subministrament a la ciutat o les seves intermediacions, desenvolupar ellliurament de compres en aparcaments disuasoris pels compradors).- Definir els medis per un repartiment de mercaderies més net (temps d’aparcament, carrers peatonals,zones restringides).

BP.MS.4

INTRODUCCIÓ


95


- Definir la situació de referència comparant una situació real amb CDU i una situació de referència hipotètica sense CDU.- Assegurar-se de l’existència d’obligacions (amb freqüència de tipus reglamentari) i els mitjans de control necessaris que garantitzen la seva aplicació ja que, el funcionament d’un CDU està íntimament lligat amb aquestes.- El CDU requereix implicació dels actors locals que intervenen en els diferents nivells i graus del projecte.- Per a què els CDU siguin realment efectius, el seu radi d’acció ha de ser limitat. En conseqüència per a què la ciutat estigui ben servida, hi ha d’haver diferents centres ubicats a les zones de més activitat amb l’objectiu de generar un fluxe important de mercaderies.- La legitimitat d’un CDU no s’entén pel nombre de mercaderies que és susceptible de captar. En efecte si la zona reglamentada no genera suficients lliuraments diaris, el CDU no té cap pertinença.


Els CDU poden fer-se a qualsevol escala (no només per aglomeracions senceres, sinó també per barris,comarques, municipis centres històrics.etc.)

- Amb la finalitat de fomentar l’ús de vehicles més nets, oferir-los una reducció de les tarifes de peatge,reduint així el seu cost d’explotació.

Metodologia per a la implantació d’un CDU

La instal·lació d’un CDU crea un intermediari addicional en la cadena que uneix el que expedeix la mercaderiadel destinatari, generant un sobrecost que ha de ser compensat amb guanys de productivitat i amb ajutfinancer del govern local.

- Planificar i organitzar: Cal identificar els possibles problemes que es trobaràn per definir la política estratègica de gestió. Aquesta política ha d’integrar-se dins de la planificació general del transport urbà i de les normatives locals específiques.- Equipar-se, prendre mesures i desenvolupar accions: Posterior a l’anàlisis de la gestió de mercaderies i d’haver definit la línia estratègica de treball, s’han de posar en marxa aquelles accions que millor s’adaptin a la infraestructura i recursos locals.- Comunicar, promoure i sensibilitzar: Definir una estratègia de comunicació amb els professionals del sector de repartiment de mercaderies i els comerciants (per això es poden organitzar actes promocionals per afavorir el lliurament a domicili, organitzar actes de comunicació al voltant de noves mesures sostenibles i buscar cooperació amb d’altres ciutats per intercanviar informació).- Supervisar i avaluar: Cal avaluar el funcionament del sistema, valorant el seu impacte ambiental, la distància recorreguda i l’anàlisi cost/benefici de la mesura.- Desenvolupar, adaptar i perfeccionar: Definir una estratègia de seguiment del sistema amb la finalitat de millorar i diversificar les activitats dels CDU.

96




Gestió

Funcionamentanual


Variable depenent de lescaracterístiques del CDU. Els

costos de gestió són de 2 •* perpaquet a transportar

Entre 100.000 i 500.000 •depenent del CDU

* Valor de referència extret del CDU de la Rochelle

ALTA

MITJANA

BAIXA


- La plataforma ha de ser accesible o facilitada per comunicació multimodal (xarxa fluvial o ferroviària principalment). S’ha de buscar una localització ambientalment més favorable (perifèries allunyades del centre de la ciutat).- Un factor facilitador per la massificació dels CDU fa referència a l’oferta de tarifes atractives per part de l’empresa encarregada de redistribuir les mercaderies.- En l’elecció dels vehicles és important privilegiar en la mesura que sigui possible a aquells vehicles més grans buscant que la seva capacitat sigui utilitzada al 100% i que els recorreguts siguin el més curts possible.- Des d’un punt de vista medioambiental s’ha de prioritzar la utilització de vehicles amb combustibles poc contaminants.- Una legislació restrictiva relacionada amb l’accés als vehicles és fonamental ja que permet filtrar de manera més o menys severa l’accés a les zones de distribució de les mercaderies.

97


ALTABAIXA MITJANA


- L’eficiència guanyada amb la creació de punts de ruptura de càrregues no compensa necessàriament les despeses addicionals generades.- El distribuidor de mercaderies pot perdre el contacte directe amb el client i/o ser susceptible de què la seva informació sigui revelada.- Poden surgir problemes jurídics relacionat amb la responsabilitat de les mercaderies transportades.- Elevats costos d’inversió inicial que exigeixen l’ajuda de subvencions públiques.- Existència de dificultats econòmiques, reglamentàries, funcionals, urbanístiques i geogràfiques per a la implantació del sistema.- La càrrega, descàrrega i emmagatzemament de mercaderies requereix, a vegades, de condicions especials que demanin infraestructures específiques (increment de costos).


- Agent que executa el projecte: Freqüentment es tracta d’una societat privada amb experiència a l’àrea.- Interlocutor públic: La naturalesa de l’interlocutor públic (un sindicat per exemple) i les funcions que assumeix davant de la comunitat juguen un paper important sobre l’eficàcia del diàleg amb els responsa bles d’executar el projecte.- Intervencions suplementàries: En el muntatge d’un CDU poden intervenir (principalment en l’àmbit financer) diferents actors (exemple col·lectivitats d’importància regional, organismes públics, organismes nacionals o organismes europeus etc).

INVERSIÓ

La inversió varia depenent de les característiques del CDU. Segons l’estudi previ del CDU implantat a laRochelle, les despeses de gestió arriben als 2 • per mercaderia transportada. La inversió inicial específicaper aquesta ciutat va ser de 807.000 • i el seu manteniment anual de 125.000 •.


2 a 4 anys


- La comunitat financia generalment les inversions inicials (Adequació de locals, compra de vehicles i mate rial de treball).- Posar en marxa un CDU genera importants millores ambientals a la comunitat. És a partir d’aquestes millores que poden solicitar-se subvencions que permetin el desenvolupament i consolidació del projecte.

98

CONTACTES

- ADEME- Comunitat d’Aglomeració de la Rochelle.- Principat de Mónaco.- Conselleria de la Via Pública (Barcelona).- Transport de Marchandises en Ville.- Programme de Recherche et Innovation dans les transports terrestres (PREDIT).- Asociació Francesa d’Espais Logístics Urbans (GART)


- Espaces logistiques urbains de Monaco et La Rochelle. ADEME Juny de 2004.- Bones pràctiques en el transport de mercaderies. Comissió Europea, Brusel·les, Luxemburg 2000.

PÀGINES WEB

www.transports-marchandises-en-ville.orgwww.predit.prd.frwww.gart.orgwww.autf.frwww.acfci.frwww.fondosdigitales.us.es/public_thesis


Localització: MónacoHabitants: 32.409 (2005)Promotor : Govern de MónacoÀrees de treball implicades: - Govern de Mónaco, Societat logística privada “Monaco Logistique”.Any d’implantació: 1989

Descongestió de Mònaco gràcies a un centre dedistribució urbà de mercaderies

DESCRIPCIÓ

Els objectius que es pretenien assolir amb el projecte són:

- Oferir una solució alternativa als transportistes que tinguin com a destí Mónaco.- Subsanar les incapacitats d’alguns transportistes per a servir a Mónaco en relació amb la reglamentació en vigor per reduir la congestió al centre de la ciutat.- Massificar al màxim els fluxos de mercaderies amb la finalitat de reduir el nombre de vehicles en circulació.- Organitzar al màxim les rutes en funció de periodes de menor ús de la via.- Millorar la distribució al centre de la ciutat.- Gestionar el bloqueig d’estocs.

99

El sistema logístic posat en marxa a Mónaco consisteix en un CDU situat a la zona industrial que empalmaamb una plataforma de pre-consolidació a 33Km. a l’oest de Mónaco al Parc d’Activitats Logístiques (PAL)de Nice. Aquesta plataforma és particularment apreciada pels transportistes que busquen evitar l’entrada ala ciutat. El vincle CDU-PAL el realitza la societat logística “Monaco Logistique” que és la responsable tambédels lliuraments al centre de la ciutat. El tipus de propulsió dels vehicles (3,5 t i 7,5 t) utilitzats és tèrmic.

Les característiques del sistema logístic posat en marxa a Mónaco són:

- CDU: En el primer cas la distribució es fa a partir de plataformes de transportadors implantades amb proximitat directa al centre de la ciutat i de plataformes més allunyades. Els transportadors que utilitzen el CDU són principalment aquells que requereixen un trajecte de proximitat important.- PAL: L’interès d’aquesta plataforma és recepcionar les mercaderies dels transportistes que no desitgen arribar fins a Mónaco. La connexió entre la PAL i el CDU es fa utilitzant vehicles carregats al màxim del seu volum útil.

RESULTATS OBTINGUTS

- 82.563 paquets entregats (2.900 t de mercaderies)- 36% d’estalvi energètic (- 49 tep)- 36% de reducció en les emissions de gasos d’efecte hivernacle (159 t).- Reducció de 992 Kg. de Nox, 334 Kg. de CO, 97 Kg. de COVNM, 59,4 Kg. de PM i 14,6 Kg. de SO2- El projecte ha suposat un estalvi de 5351 • generats per molèsties sonores i 29.401 • per pol·lució atmosfèrica local.


* El càlcul ha estat extret de l’estudi analític comparatiu entre els sistemes logístics de Mónaco i laRochelle. Espaces logistiques urbains de Monaco et la Rochelle. ADEME juny de 2004.

Emissions totals


428.357

Reducció anual de CO2 (tCO2)

269.693

158.664



- La creació de la plataforma logística de Mónaco ha permès captar nous clients pels quals aquesta nova oferta s’ajustava més a les seves necessitats i resolgués alguns problemes de lliurament.- Gràcies al seu impacte positiu sobre el medi ambient, el projecte compte amb una important subvenció per part de l’ADEME.- La localització de la plataforma ha facilitat la consolidació del CDU.


- La utilizació de camions de gran capacitat (3,5 t) permet realitzar els lliuraments de manera més conseqüent i racional, limitant el nombre de desplaçaments i per tant la quantitat de contaminants emesos a l’atmosfera.- El CDU de Mónaco està equipat per a tractar qualsevol tipus de paquet siguin quines siguin les seves característiques.

INVERSIÓ

No existeixen dades disponibles sobre les despeses d’inversió. Les despeses de manteniment pugen a400.000 • anuals.

100


La creació d’un CDU a Mónaco ha estat una iniciativa pública que ha tingut com a objectiu racionalitzar ifluidificar la circulació al centre de la ciutat i disminuir el nombre de camions en circulació.

1 Obertura del CDU: El 1989 es fa l’apertura oficial de la CDU.2 Creació de la plataforma de preconsolidació (PAL): El 1999 el Govern crea aquesta plataforma

per complementar el servei del CDU (ja saturat). La PAL va ser localitzada 33 Km. a l’est deMónaco amb 4 magatzems d’una superfície total de 20.000 m2

,3 Concessió del govern a la societat privada Monaco Logistique: L’any 2000 després d’una

avaluació de l’interès econòmic i medioambiental del CDU el govern confia la missió de la gestiódel CDU a Mónaco Logistique.


L’empresa privada es beneficia d’un suport financer de 86.000 • anuals i el suministre de locals de 1.300m2 situats al barri de Fonvieille.CONTACTES

- Monaco Logistique: [email protected] Principat de Monaco: Patrice Cellario, Directeur de la Prospective et des Ëtudes d’urbanisme au Gouvernement de Monaco.


- Centres de Distribution urbaine: rationaliser le transport de marchandises en ville. ADEME Editions, ref. 5098.- ESPACES LOGISTIQUES URBAINS DE MONACO ET LA ROCHELLE. Analyse comparative des systèmes logistiques rochelais et monégasques. ADEME, juny de 2004.

PÀGINES WEB

www.ademe.fr/publications

Definició de “sistema de transport públic”:

Un sistema de transport públic és un tot organitzat que comprèn els mitjans de transport en què els passatgersno són els seus propietaris, sinó servits per tercers. El transport públic local abarca els serveis d’autobús, eltrànsit lleuger (i tramvies tradicionals), taxis i vehicles de lloguer. En el model autobús es proporciona elservei normal, serveis turístics (city tours) i altres serveis sensibles a la demanda. El concepte de transportpúblic local també fa referència a l’ntercanvi entre diferents tipus de transport (vehicles i autobusos, tren ibicicleta i entre serveis d’un mateix tipus)

Objectius:

- Reduir la mobilitat del vehiclelo particular, cubrint el mateix nivell de necessitats de desplaçament dels treballadors- Reduir els impactes ambientals generats per l’excessiva utilització del vehicle en el trajecte domicili-treball i en els desplaçaments professionals.- Reduir el nivell de congestió a les vies.- Millorar la seguretat a les carreteres.

Mesures que poden desenvolupar-se per fomentar l’ús del transport públic:

- Foment del transport públic: adaptar l’oferta existent a les necessitats de l’empresa, participar financerament en els abonaments i creació de transport exclusiu per a l’empresa.- Actualització i millora del servei: millorar els serveis a tots els nuclis del municipi, especialment quan s’hi produeixin nous desenvolupaments.- Disseny de carrils exclusius per autobusos: definir vies exclusives per autobusos en els nuclis urbans amb prioritat en els encreuaments de vies. Aquesta mesura elimina el factor de congestió als eixos seleccionats millorant els temps de recorregut i la qualitat del servei.- Increment del servei d’autobús a la platja: Potenciar l’autobús en èpoques en què la demanda s’incrementa (exemple: el servei a les platgs durant l’estiu)- Potenciació de la intermodalitat: Afavorir l’enllaç entre els diferents tipus de transport.- Potenciació de la intermodalitat: Afavorir l’enllaç entre els diferents tipus de transport.- Millorar el servei a centres educatius i institucions: Crear serveis específics que serveixin a estudiants universitaris, hospitals, biblioteques, etc.- Potenciació de la intermodalitat: Afavorir l’enllaç entre els diferents tipus de transport. Tarifes unificades: Creació de bitllets combinats que permetin l’ús dels diferents tipus de transport amb un sol títol o targeta.- Potenciació de la intermodalitat: Afavorir l’enllaç entre els diferents tipus de transport. Centres d’informació: Adaptar o crear centres per informació especialitzada en transport públic.- Potenciació de la intermodalitat: Afavorir l’enllaç entre els diferents tipus de transport. Semàfors gestionats: Els semàfors s’han de gestionar de tal manera que autobusos i tramvies parin únicament a les estacions.

INTRODUCCIÓ



101

MILLORA DEL TRANSPORT PÚBLIC INTERMUNICIPALATENENT A LES NECESSITATS DE LA CIUTADANIA EN

LES DIFERENTSÈÉPOQUES DE L’ANYBP.MS.5

Metodologia per la implantació d’un pla de mobilitat municipal:

La millora del transport públic ha d’integrar-se dins de polítiques més àmplies que promoguin una mobilitatmé sostenible. A continuació es descriuen les fases generals per l’elaboració de plans de mobilitat sosteni-ble:

- Potenciació de la intermodalitat: Afavorir l’enllaç entre els diferents tipus de transport. Diagnòstic: s’ha de fer una avaluació de la situació de partida analitzant la demanda, el servei actual de transport, inventariant la problemàtica actual i les potencialitats amb les que es compta per desenvolupar el pla.- Potenciació de la intermodalitat: Afavorir l’enllaç entre els diferents tipus de transport.- Definició d’objectius: En aquesta part s’han d’elaborar escenaris amb la situació actual i la situació amb noves mesures, s’han de definir també d’acord als anàlisis previs els objectius generals i els específics del pla.- Pla d’acció: Es concreta en l’elecció del conjunt de mesures i accions adequades que es faran per aconseguir els objectius plantejats. S’han d’avaluar també els costos i mitjans necessaris (Document Tècnic del Pla) i definir el Programa de comunicació i desenvolupament del cronograma (Programa de Desenvolupament)- Potenciació de la intermodalitat: Afavorir l’enllaç entre els diferents tipus de transport.- Control i seguiment: L’última fase del pla ha d’incloure la realització d’informes anuals que recullin el desenvolupament del Pla, la vigilància del desenvolupament temporal d’aquest i la supervisió dels sistemes de comunicació i de les accions puntuals.


- Elaboració d’una anàlisis previa per conèixer les necessitats i demandes de la ciutadania objectiu de la mesura.- Coneixement de les subvencions possibles que puguin finançar el projecte.


El foment del transport públic es pot dur a terme en municipis i àrees de qualsevol mida, bé creant novesmesures que el promoguin o intensificant els seus serveis en determinades èpoques o àrees.


102

ALTABAIXA MITJANA




Increment deltransport públic en

època estival

Creació d’una novaruta d’autobús


120.000

171.000

100.000 • pel manteniment

* Les dades de pressupost són dades de referència preses de diferents fonts

ALTA

MITJANA

BAIXA

IDENTIFICACIÓ DE FACTORS D’ÈXIT ASSOCIATS A LA BONA PRÀCTICA- Un dels camins per incentivar l’ús del transport públic és integrar diferents operadores i tipus de transport en un mateix sistema. Si s’eliminen les complicades estructures tarifàries i es facilita el sistema de bitllets en una sola targeta vàlida per tots els tipus.- Incrementar la seguretat del transport públic, ja que aquest factor afecta al grau d’utilització del sistema. Per això és important una ràpida intervenció en cas de problemes i incrementar la presència humana en metros, busos i tramvies.- Una correcta informació als passatgers sobre els tipus de transport existents i els diferents tipus de connexió entre ells és fonamental per la promoció de les mesures que s’implantin.- El màrketing i la imatge s’han de cuidar. Les parades d’autobús poden aprofitar-se per publicitar el servei i informar de canvis o millores que es facin (s’ha de tenir en compte a les persones discapacitades en el disseny de les infraestructures).- Organitzar sistemes que prioritzin la circulació d’autobusos en les interseccions amb l’objectiu d’incrementar la velocitat d’aquests a les ciutats.


- Poca participació de la ciutadania en les noves mesures implantades: Hi pot haver poca participació de la comunitat per una comunicació inadequada o per què el servei no respòn a les seves necessitats.- Manca d’ajuts econòmics pel desenvolupament de les mesures: La manca d’ajuts dificulta el desenvolupament del projecte ja que en molts casos el municipi no compta amb els recursos suficients pel seu impuls.- Opinió del públic i determinats grups d’interès: S’han donat casos en què el desenvolupament de mesures relacionades amb el transport públic genera opinions contràries ja que poden posar en dificultats la viabilitat d’altres projectes (exemple aparcaments).- Dificultats amb els operadors locals d’autobusos: Les millores del transport públic local necessiten ser realitzades dins del mercat existent de transport. En alguns llocs, existeix una intensa competició mentre que en altres parts la majoria o tots els serveis són operats per una sola companyia. D’acord amb això els plans dels operadors per algunes àrees poden tendir a reduir-se i en altres a incrementar-se. Per la qual cosa, els seus graus d’entusiasme poden variar depenent del projecte.- Recursos del govern local: L’estructura d’autoritat local és un context important per a la gestió del transport públic local. En algunes àrees el transport col·lectiu de passatgers no és responsabilitat de les autoritats locals de carretera. En altres, el personal pot estar dividit en diferents departaments o aquests es poden haver fusionat. Aquesta infraestructura pot dificultar les gestions per l’impuls de noves pràctiques.

103


- Govern Local-Provincial: Les iniciatives de millora del transport públic s’han de promoure des del Govern Local.- Operadors de transport públic local: Qualsevol mesura relacionada amb el transport públic ha de comptar amb l’activa presència dels operadors locals de transport públic i privat.

INVERSIÓ

La inversió pot variar entre 100.000 i 300.000 • anuals.


Depèn de la mesura però pot portar entre 1 i 3 anys.

RECURSOS


- La majoria d’ajuts vénen a través de subvencions pels plans de mobilitat locals.

CONTACTES

- SMILE – Sustainable Mobility Initiatives for Local Environment.- CIVITAS – Cleaner and better transport in cities.- ADEME – Agence de l’Environnement et de la maîtrise de l’energie.- Energie-Cités.- National Cycling Strategy- UK public transport Information- UITP - International Union of Public Transport- ICLEI – Local Government for Sustainability

104


- Impuls a polítiques de transport urbà sostenible. Recomendacions per autoritats locals. Smile, juny de 2004.- Better Public Transport for Europe through Competitive Tendering A Good Practice Guide. ICLEI, Alemanya 2003.- Better local public transport the beacon council scheme round 5 theme guidance. Department for transport UK, Londres 2003.

PÀGINES WEB

www.smile-europe.orgwww.iclei.orgwww.civitas-initiative.orgwww.trendsetter-europe.orgwww.uitp.com


Localització: SopelanaHabitants: 11.469 (2005)Promotor : Ajuntament de SopelanaÀrees de treball implicades: - Medi Ambient, TransportAny d’implantació: Época estival (15 juny - 30 setembre)

Creació d’una línia específica d’autobusos que comunicael municipi amb la platja en època estival

DESCRIPCIÓ

Sopelana és una població costanera que pertany a la Comunitat Autònoma del País Basc i que es trobalocalitzada a 22 km de Bilbao. El 2005, l’ Ajuntament va decidir, com a resultat del diagnòstic de sostenibilitat,incrementar durant la temporada d’estiu el servei de transport públic del municipi.

Amb aquest objectiu va posar en marxa una línia d’autobusos que comunica les estacions de metro amb lesplatges del municipi. L’autobús funciona cada mitja hora i recórrer una distància de 6 km durant 9 hores aldia.

Objectius de la mesura

- Donar servei de transport a les persones que es desplacen en metro des de Bilbao.- Descongestionar els aparcaments cada vegada més saturats.- Limitar la utilització del cotxe per anar a la platja.

105

La mesura s’emmarca dins del Pla d’Acció de l’Agenda Local 21 així:

- Línia 4: “potenciació de la mobilitat sostenible”.- Programa: Disminuir l’ús del vehicle privat com element de mobilitat- Acció: Millorar el transport públic intramunicipal- Objectiu de l’acció: Impulsar el servei del Txopel-Bus, millorant la difusió d’horaris, parades,…

Altres accions proposades dins del pla d’acció són:

- L’estudi de les possibilitats d’ampliació i millora del transport públic intermunicipal (augmentar el servei, la freqüència).- Sol·licitar a DFB i a Metro Bilbao l’ampliació de serveis en base a l’estudi per a millorar el transport públic intramunicipal.- Realitzar campanyes de sensibilització ciutadana, que promoguin la mobilitat sostenible i la reducció de l’ús del cotxe al centre urbà.- Promoure la intermodalitat i l’ús combinat dels sistemes de mobilitat més sostenibles: peatonal – bicicleta – transports públics (metro i autobús).

* El càlcul ha estat elaboració pròpia i té en compte les emissions generades pel metro que uneix Bilbaoamb Sopelana


- El disseny de la mobilitat és un punt principal a tenir en compte en el planejament urbanístic- Recolzament governamental que proveeix d’informació i recolzament per l’elaboració dels plans de mobilitat.- Revitalització turística

Abans de l’aplicació de la mesura Després de l’aplicació de la mesura

1.193,93Reducció de CO2 (tCO2)

515,59

678,34

Emissions totals


- Obtenció de finançament i l’esforç de l’Ajuntament per dotar de pressupost el projecte.- El cost econòmic i la desigual resposta ciutadana.

INVERSIÓ

120.000 • anuals.

RESULTATS OBTINGUTS

- Nombre total de viatgers en la temporada d’estiu: aproximadament 64.000 entre anada i tornada.- Els 107 dies de temporada surt una mitjana de 300 viatgers diaris.


Les dades a partir de les que s’ha dut a terme el càlcul de les emissions són les següents:

- Recorregut mitjà diari: 222 km.- Nombre de viatges realitzats: 27 viatges.- Nombre de viatgers diaris en temporada d’estiu:300 viatgers

106

CONTACTES

- Ajuntament de Sopelana: www.sopelana.net- Govern Basc – Departament d’Ordenació del territori i medi ambient: www.ingurumena.ejgv.euskadi.net- Societat Pública de gestió del medi ambient: www.ihobe.net


- Diagnòstic de sostenibilitat, Ajuntament de Sopelana, 2005- Pla d’acció de sostenibilitat, Ajuntament de Sopelana, 2005

PÀGINES WEB

www.sopelana.netwww.ihobe.net


1 Signatura del conveni: El 29 d’abril de 2003, es va signar el conveni per la constitució deUDALTALDE 21 URIBEKOSTA. Un grup de Treball format pels municipis de la comarca UribeKosta ( Barrika, Berango, Gorliz, Lemoiz, Plentzia, Sopelana y Urduliz ), Uribe Kostako BehargintzaS.L., la Diputación Foral de Bizkaia i el Departamento de Ordenación del Territorio y Medio Ambien-te del Gobierno Vasco a través de la Sociedad Pública IHOBE.

2 Elaboració del diagnòstic de sostenibilitat: Aquest diagnòstic s’ha realitzat entre febrer i juliol de2005 i s’emmarca en el Proyecto UDALTALDE 21 URIBE KOSTA.

3 Elaboració del Pla d’acció de sostenibilitat: A partir de l’elaboració del Diagnòstic de Sostenibilitatdel municipi i de les aportacions recollides, s’han identificat les principals problemàtiques i amena-ces que afronta el municipi de Sopelana, així com les principals fortaleses i oportunitats de les quedisposa.


Subvencions del govern local per Entitats Locals: Medi ambient i Ordenació del territori.

_____________________________________________________________________________________