L’any passat vam cele-brar el 250 aniversari de la construcció de

l’església i, amb ella, l’inici del poble que, poc a poc, es va anar edificant al seu vol-tant.La imatge de la construcció d’una església i d’un poble ens va fer passar a la de construir comunitat. Amb tal motiu, es van exposar i recollir suggeriments d’ac-tivitats que es podien fer al llarg de l’any i que ens aju-dassin a expressar aquesta realitat i a fer-la créixer.Les propostes d’activitats es van agrupar en tres temes:- A nivell religiós- A nivell cultural- A nivell festiuTot i sortir de la parròquia la iniciativa de la celebració, aquesta no es va limitar a actuacions parroquials. Des de l’Ajuntament es va establir un calendari de celebraci-ons que van completar el que es feia des de la parròquia.L’any commemoratiu va començar el dia de la festa de Sant Lluís i va concloure a finals de l’any següent. Així, durant l’any, hem tingut diverses activitats: exposicions que ens han reportat a temps passats, tant de la vida ciutadana com eclesial. La gent va col·laborar aportant generosament fotografies, vestits i documents de temps enrere.A nivell catequètic, els grups de Confirmació i Preparació per a la Primera Comunió van construir un mural, col·locat al fons del presbiteri de l’església, on es represen-tava gràficament com es construeix una comunitat cristiana, que té el seu únic fona-ment en Crist. La construcció d’aquest mural ha servit en moltes ocasions per a fer catequesi comunitària, amb motiu de batejos, etc. Encara hi és.El grup de Caritas ha donat una notable empenta a les seves accions. Sense descuidar l’atenció a la gent necessitada, que amb la crisi ha tingut un notable increment, el grup s’ha refermat i ha crescut en nombre, de manera que recull, en esplai setmanal, una vintena de persones amb ganes de promoure la trobada, l’ajuda mútua i la festa.El grup de Vida Creixent es reuneix entusiasta i aprofundeix la seva formació humana i religiosa, amb un esperit de goig i germanor. L’objectiu per al nou curs serà l’ampli-ació del grup, fent de la trobada una oferta agradable i profitosa. Els propòsits a aconseguir en la celebració del 250 aniversari eren més amplis, però hem de reconèixer que algunes fites no les vam aconseguir. Una d’elles era recuperar la pregària comunitària mensual. Serà l’objectiu d’enguany. La intenció és pregar i aprendre a pregar amb la Paraula de Déu. Per açò ens servirem del Nou Testament i dels Salms. La finalitat última seria editar un petit manual de pregària, a disposició de qui ho necessiti.El grup de Lectura Creient de la Bíblia es troba estabilitzat, encara que l’any passat, per raons justificables, es va veure un poc disminuït. Creim que és una activitat enri-quidora i necessària en la nostra comunitat. Sembla que darrerament tornam a expe-rimentar una allau de visites, Bíblia en mà. Serà bo que no ens agafin en la ignorància sobre la Paraula de Déu.La pastoral d’atenció als turistes és necessària, donades les característiques de la zona. A les celebracions dominicals s’hi fan present en bon nombre i hi participen. També troben allà les lectures en anglès. En les Eucaristies d’entre setmana, sol venir habitualment un grup d’estiuejants. En certa freqüència demanen el sagrament de la Reconciliació. En general, donen un bon exemple de responsabilitat i coherència cristiana, fins i tot, amb les seves aportacions econòmiques per al sosteniment de la parròquia.

Comunitat parroquial de Sant Lluís

Sant Lluís 250 aniversari

dominicalEsglésia de Menorca

Número 1574 - Any XXXI - 2 setembre 2012

fullA los doce

años de edad, al

ocurrir la muerte de su padre, Luis IX fue coronado rey de Francia, cuando este país podía ser conside-rado como la monarquía más poderosa de Europa. El joven rey había nacido en 1214 y tuvo la dicha de contar con una madre que le prestó gran ayuda orientando su espíritu, fortaleciendo su carácter e instruyéndole en el difícil arte del gobierno, especialmente en sus prime-ros años de reinado. Ella se llamaba Blanca y era hija del rey de Castilla Alfonso VIII.A los veinte años Luis contrajo matrimonio con Margarita, hija del conde de Provenza. En la parte interior del anillo de bodas hizo él grabar esta inscripción: «En este anillo va todo mi amor». Ella experimentó como su esposo la iba conduciendo hacia una pro-fundización en los valores cristianos y haciendo que dejara de lado la superficia-lidad con que se había criado. Una numero-sa corona de hijos floreció es ese hogar marcado por un ambiente de amor y de religiosidad.Luis IX supo apreciar los ideales y la res-ponsabilidad inherentes a la misión que la Providencia le había confiado. Tenía un gran sentido del deber, un singular respeto al pueblo y un alto concepto de la dignidad real. Su amigo Joinville que escribió un rela-to de su vida basado en sus recuerdos personales, nos los presenta, por ejemplo, resolviendo pleitos y administrando justicia bajo la encina de Vicennes, dos veces por semana, a toda clase de personas que a él acudieran. A su hijo y sucesor le dejó esta acertada norma: «Mira con mucho cuidado a quien das la vara de la justicia; escoge para jueces los mejores hombres de tu reino».Un muy valioso recuerdo artístico y espiri-tual de san Luis viene a ser la preciosa capilla gótica, edificada junto a su palacio, a manera de relicario de la Corona de Espinas de Jesús, que el veneraba con gran devoción.Con idealismo asumió la empresa de las cruzadas, pero más para lograr el derecho de visita a los santuarios de Tierra Santa, que como proyecto de conquista. Le acom-pañaba su esposa. Visitó Nazaret donde comulgó con gran fervor; renunció, sin embargo, por motivos políticos a entrar en Jerusalén. Murió en Túnez el 25 de agosto de 1270 al propagarse una epidemia en su campamento. Los musulmanes mostraron su admiración por la caballerosidad y el sentido religioso de este santo rey de Francia, primo hermano de san Fernando, rey de Castilla y León, así como de Jaime I de Aragón, el conquistador de las islas Baleares.

Guillermo Pons

SAN LUIS

Pàgina 2 Full Dominical

Lectura del llibre del Deuteronomi 4, 1-2.. 6-8 Salm responsorial 14R: Senyor, qui podrà estar a ca vostra?

Lectura de la carta de sant Jaume 1, 17-18.21b-22.27Germans meus estimats, tot allò que rebem de bo, tot do perfecte, prové de dalt, baixa del Pare dels estels. En ell, no canvia res, no hi ha ni ombra de variació. Ell ha decidit lliurement que la procla-mació de la veritat ens fes néixer a la vida, perquè fóssim com un primer fruit de tot allò que ha creat. Acolliu amb docilitat la paraula plantada en vosaltres. Es una paraula que té el poder de salvar-vos. Però no us limiteu a escoltar-la, que us enganaríeu a vosaltres mateixos: l’heu de posar en pràctica. La religió pura i sense taca als ulls de Déu és que ajudeu els orfes i les viudes en les seves

necessitats, i us guardeu nets de la malícia del món.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc 7, 1-8.14-15.21-23En aquell temps els fariseus i alguns mestres de la Llei que veni-en de Jerusalem, es reuniren entorn de Jesús i se’n temeren que alguns dels seus deixebles menjaven amb les mans impures, és a dir, sense haver fet la cerimò-nia de rentar-se-les. Heu de sebre que els fariseus, en general tots els jueus, seguint la tradició que han rebut dels ancians, no men-gen mai sense haver-se rentat les mans ritualment i quan tornen del mercat no mengen, sense haver-se banyat; i observen per tradició moltes pràctiques semblants, com és fer passar per l’aigua, copes i gerros i olles. Els fariseus, doncs, i els mestres de la Llei demanaren a Jesús: “¿Per què els vostres dei-xebles no segueixen la tradició dels ancians i mengen amb les

mans impures?” Jesús els respon-gué: “Isaïes tenia raó quan va profetitzar de vosaltres, hipòcri-tes, tal com diu l’Escriptura: Aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté enfora de mi. El culte que em dóna és en va, les doctrines que ensenyen són preceptes humans.” Vosaltres abandonau els mana-ments de Déu per mantenir les tradicions dels homes.” Després cridà la gent i els deia: “Escoltau-me tots i enteneu bé això que us dic: Res d’allò que entra dins l’home des de fora el pot conta-minar; només allò que surt de l’home el pot contaminar, perquè de dins l’home, és a dir, del seu cor, en surten els pensaments dolents que el porten a cometre fornicacions, robatoris, assassi-nats, adulteris, estafes, maldats enganys, indecències, enveges, insults, arrogància beneitura: tot això dolent surt de dins i és allò que contamina l’home.”

Diumenge XXII de Durant l’Any (cicle B)

Lectura del libro del Deuteronomio 4, 1-2. 6-8Moisés habló al pueblo, diciendo: «Ahora, Israel, escucha los manda-tos y decretos que yo os mando cumplir. Así viviréis y entraréis a tomar posesión de la tierra que el Señor, Dios de vuestros padres, os va a dar. No añadáis nada a lo que os mando ni suprimáis nada; así cumpliréis los preceptos del Señor, vuestro Dios, que yo os mando hoy. Ponedlos por obra, que ellos son vuestra sabiduría y vuestra inteligencia a los ojos de los pueblos que, cuando tengan noticia de todos ellos, dirán: “Cierto que esta gran nación es un pueblo sabio e inteligente.” Y, en efecto, ¿hay alguna nación tan grande que tenga los dioses tan cerca como lo está el Señor Dios de nosotros, siempre que lo invo-camos? Y, ¿cuál es la gran nación, cuyos mandatos y decretos sean tan justos como toda esta ley que hoy os doy?»

Salmo responsorial 14R: Señor, ¿quién puede hospe-darse en tu tienda?

Lectura de la carta del após-tol Santiago

1, 17-18. 21b-22. 27

Lectura del santo evangelio según san Marcos

7, 1-8. 14-15. 21-23En aquel tiempo, se acercó a Jesús un grupo de fariseos con algunos escribas de Jerusalén, y vieron que algunos discípulos comían con manos impuras, es decir, sin lavar-se las manos. (Los fariseos, como los demás judíos, no comen sin lavarse antes las manos restregan-do bien, aferrándose a la tradición de sus mayores, y, al volver de la plaza, no comen sin lavarse antes, y se aferran a otras muchas tradi-ciones, de lavar vasos, jarras y ollas.) Según eso, los fariseos y los escribas preguntaron a Jesús: «¿Por qué comen tus discípulos

con manos impuras y no siguen la tradición de los mayores?» Él les contestó: «Bien profetizó Isaías de vosotros, hipócritas, como está escrito: “Este pueblo me honra con los labios, pero su corazón está lejos de mí. El culto que me dan está vacío, porque la doctrina que enseñan son preceptos huma-nos.” Dejáis a un lado el manda-miento de Dios para aferraros a la tradición de los hombres.» Entonces llamó de nuevo a la gente y les dijo: «Escuchad y entended todos: Nada que entre de fuera puede hacer al hombre impuro; lo que sale de dentro es lo que hace impuro al hombre. Porque de dentro, del corazón del hombre, salen los malos propósi-tos, las fornicaciones, robos, homi-cidios, adulterios, codicias, injusti-cias, fraudes, desenfreno, envidia, difamación, orgullo, frivolidad. Todas esas maldades salen de dentro y hacen al hombre impu-ro.»

la parauladeDéu

Salms de la 2ª Setmana Dg. 2, XXII de Durant l’Any: Dt 4, 1-2. 6-8 / Sal 14 / St 1, 17-18. 21b-22. 27 / Mc 7, 1-8. 14-15. 21-23.

Dl. 3, Sant Gregori el gran, papa i doctor de l’Església (MO): 1C 2, 1-5 / Sal 118 / Lc 4, 16-30.

Dt. 4, Fèria: 1C 2, 10b-16 / Sal 144 / Lc 4, 31-37.

Dc. 5, Fèria: 1C 3, 1-9 / Sal 32 / Lc 4, 38-44.

Dj. 6, Fèria: 1C 3, 18-23 / Sal 23 / Lc 5, 1-11.

Dv. 7, Fèria: 1C 4, 1-15 / Sal 36 / Lc 5, 33-39.

Ds. 8, El Naixament de la Verge Maria (F) a Maó solemnitat. Mi 5, 1-4a o bé Rm 8, 28-30 / Sal 150 / Mt 1, 1-16. 18-23.

Dg. 9: XXIII de Durant l’Any: Is 35, 4-7a / Sal 145 / St 2, 1-5 / Mc 7, 31-37.

LECTURES DE LA MISSA DIÀRIA

Cap a foraevangeli i vida

L’evangeli ens presenta una llarga controvèrsia on els fariseus i els escribes acusen al Mestre. Jesús havia de ser per a ells, pot ser no per a tots, però si per als més dominants, com

una pedra dins el calçat. La seva presència els era molesta i no paren per contradir-lo. Ni més ni menys, fixeu-vos, que anaren expressament des de Jerusalem a Galilea. Es pot dir que així començà el procés de Jesús que acabà a la Passió. Pel simple fet d’una insignificança, possiblement en algun moment els deixebles de Jesús no es rentaren les mans, ja tingueren el pretext per acu-sar-lo de que no “seguien la tradició dels ancians”. Després, en el fragment de l’evangeli d’avui, l’evangelista, com que majoritària-ment escrigué per a lectors no jueus explica en que consistien aquestes ablucions. La rèplica de Jesús no es feu esperar i primer els recorda que per sobre de les tradicions dels homes hi ha els Manaments de Déu i després els diu que la sincera religiositat no consisteix, precisa-ment en rentar-se les mans, sinó en mantenir pur el cor.

Així com l’altar és el cor de l’església, no ho dic en sentit geomè-tric, també podem dir que el cor de l’home es el centre de tota la nostra vida. En la mentalitat bíblica el cor no és tan sols on s’ori-ginen els sentiments, sinó també la seu del pensament i de la voluntat, de la intel•ligència, del coneixement i de les decisions fonamentals de l’existència, i normalment, s’identifica amb la per-sona. El cor és signe idò d’allò més profund de la persona humana, allí on es produeix el diàleg amb Déu i amb un mateix. No ens estranyem llavors, el que Jesús ens recorda a l’evangeli, que el que realment s’ha de cuidar és el cor i de no cuidar-lo és on s’originen tots els mals. Correm el perill de voler ser cristians sols de fora cap endins i llavors podem quedar atrapats amb les tradicions dels homes. És millor, pot ser, ser cristià de dins cap a fora. La conversió. o comença al dedins o no és. El baptisme n’és un signe. Eficaç. Però signe d’aquesta actuació de Déu de dins cap a fora. Per açò el baptisme fa cristians, no gent que s’hi assembli.

Joan Miquel Sastre Preto

Full Dominical Pàgina 3

Campament de Sant Esteve

Un estiu més, del 5 a l’11 d’agost, els clubs parroquials han realitzat el campament d’estiu a les cases de Binitalaiot on hi han participat 66 al·lots i al·lotes de 8 a 13 anys.

“Un creuer pel món” ha estat el lema que ha motivat les activitats i jocs que anàvem realitzant. Com si d’un viatge en creuer es tractés, cada dia arribàvem a un país diferent del qual en coneixeríem alguna característica que l’identificava.Jocs, cançons, vetllades, manualitats, rutes caminant o amb velo, algunes hores de diversió a l’Aquarock, serveis, moments d’escoltar, reflexionar i revisar,... han anat omplint el dia a dia d’aquesta setmana. El matí amb una pregària i el vespre acabant el dia donant grà-cies o demanant perdó pel que havíem viscut eren els moments dedicats a crear cons-ciència que Déu és present en la nostra vida i en els altres.Tota una setmana de convivència positiva, que veies reflectida a les cares alegres dels al·lots i al·lotes que contaven com havia anat als seus pares quan arribaven el dissabte capvespre per retrobar-se de nou i partir cap a casa i, que contrastaven amb alguna llà-grima de pena per haver acabat el campament.Una vivència que val la pena, que motiva i dóna sentit a la feina dels monitors que duen setmanes pensant, preparant i donant forma i contingut al campament. Una vivència que fa que la setmana de vacances que monitors i cuiners dediquem als al·lots i al·lotes ens ompli també a noltros, sentint-nos instruments de Déu al servei dels altres.

Miquel Taltavull

Des de la perspecti-va cristia-

na, el món és un do, un regal, un espai i un temps entregat a l’ésser humà perquè hi visqui i estimi. Déu no tenia necessitat de crear el món, de generar una alteritat i donar-li vida i consciència. El món no és un error, ni el naixement un càstig. És un bé néixer i una meravella que el món sigui, que hi hagi quelcom i no no-res.L’opció pel Crist no és una evasió del món, perquè el món és quel-com bell, valuós, unitari majestu-ós. Estem fets per viure en aquest món, per estimar-lo i créixer-hi. És la nostra casa. Amb tot, el món, com a conseqüència de l’ac-ció humana, sigui directament o indirecta, presenta dimensions de mal i de sofriment.Ser cristià és fer-se present en el món, especialment en els llocs de sofriment per inocular-hi espe-rança. Quina esperança? La que deriva del fet pasqual. Què és el fet pasqual? Consisteix a creure que Jesús va morir i que fou res-suscitat per obra de l’Esperit Sant. Aquest fet obre la porta de l’esperança.Els cristians creiem que la mort ha estat vençuda i que Jesús fou ressuscitat entre els morts per obra de l’Esperit. Morirem, certa-ment, però creiem que reviurem plenament, que serem salvats del regne de la mort per obra de l’Esperit.Creiem que la història acabarà bé i que el sofriment serà redimit. Això no ens eximeix de treballar, amb tota la intensitat i esforç, per pal•liar totes les formes de sofri-ment que observem al nostre voltant: físic, psíquic, social i espi-ritual. Ser cristià consisteix a creure que el Divendres Sant, metàfora del sofriment en el món, no és la darrera paraula de la història, ni la conclusió de l’argu-ment. Consisteix a esperar que el sofriment serà redimit, que la nit donarà pas al dia, que la foscor cedirà a la llum.

Francesc Torralba

Jesucrist 2.0, Ed. Pòrtic (Grup 62)

És una evasiódel món? (8)

Atletes del Senyor

Aprofitant que estem immer-sos dins un any olímpic, el Club de Sant Francesc de

Maó, va organitzar el seu tradicional campament d’estiu els dies 17 al 19 d’agost a Biniparratx tenint com a teló de fons les Olimpíades. Disset fillets i filletes amb edats compreses entre els 7 i els 16 anys van gaudir d’un llarg cap de setmana ple d’acti-vitats, de moments de pregària i d’oci compartit gràcies a l’esforç dels monitors del Club parroquial.Els joves atletes van començar els dies de convivència anant a nedar a la platja de Biniparratx per després dirigir-se a la zona d’acampada i instal•lar-se a les tendes. Després de nedar i sopar va tenir lloc la cerimònia d’obertura de les Olimpíades de Biniparratx amb la confecció de l’escut olímpic i la imposició de les togues gregues i la corona de llorer que seria l’uniforme per poder competir en els jocs. Durant els dies que durà el campament els participants feren un total de dotze proves que puntuaven per obtenir medalles. Tres proves de llançament, carreres de relleus, “balontiro” aquàtic o competició d’estàtues olímpiques foren algunes de les activitats preparades. La jornada començava i acabava amb una pregària on els petits esportistes van reflexionar sobre les actituds necessàries per esdevenir autèntics atletes del Senyor: exercitant-se en l’agraïment, en l’amor, en el perdó i en l’alegria. També l’eucaristia dins la naturalesa fou un moment per experimentar com Jesús també es feia present enmig del campament. Els dies de convivència acabaren amb l’entrega de medalles. L’equip més guardonat, amb nou medalles d’or, fou el d’Estats Units, que fins i tot col•lectà bon número de premis en aquests jocs intensius. Els fillets marxaren a casa cansats però contents d’haver compar-tit aquests dies d’estiu amb els seus companys, i de pas aprengueren que per esdevenir bons atletes del Senyor cal molt d’entrenament.

Club de Sant Francesc

Edita: Església de Menorca - Director: Antoni Fullana - Imprimeix: Editorial Menorca S.A. - ME - 161/1982 www.bisbatdemenorca.com - e-mail: fulldominical@gmail.com

Des del segle XVI s’havien anat configurant al que avui és el terme municipal de Sant Lluís diversos agrupaments de cases o casolanies, que a mitjan

segle XVIII ja estaven ben consolidades: ses Barraques, Consell, Biniparrell, s’Ullastrar, Binifadet i es Pou Nou. La població disseminada en aquella zona era de devers 400 persones. Després de la conquesta francesa (abril-juny de 1756) el bisbe de Mallorca Llorenç Despuig va fer una visi-ta pastoral a Menorca. Els habitants del que aleshores era el sud del terme de Maó van demanar al bisbe la construc-ció d’una església per atendre les necessitats espirituals de la població de la contrada, que així no es veuria obligada a anar fins a Maó. Justament en aquell moment els ocupants francesos projectaven la creació d’una nova població a la zona de la garriga de Binifadet. La construcció de l’església seria, idò, un motiu per aglutinar una població que alesho-res vivia dispersa.El principal promotor del projecte va ser el cap de l’admi-nistració civil francesa a Menorca, Antoine de Causan. Amb una partida de diners aportada pel govern francès i pel bisbe de Mallorca, l’any 1760 s’iniciaren les obres d’acord amb el projecte dissenyat per l’arquitecte Antoine d’Allemand, sota la direcció del seu fill Hilarion Louis, que es trobava a Menorca en la seva qualitat d’oficial de les tropes ocupants. L’església estaria dedicada a Sant Lluís, rei de França, en honor al monarca d’aquell moment, Lluís XV. La construcció anà progressant a bon ritme, però no estava lluny d’estar acabada quan els francesos hagueren d’aban-donar Menorca l’any 1763, en compliment de les clàusules del Tractat de París.La urbanització de la nova població va anar en paral·lel a la construcció de l’església. La vila de Sant Lluís va ser el pri-mer dels pobles planificats d’acord amb els paràmetres de l’urbanisme il·lustrat. El plànol urbà fou projectat per l’in-tendent Causan i consistia en una retícula de carrers rectes que es tallaven perpendicularment, la qual cosa era tota una novetat a Menorca. L’església ocuparia una posició central en la trama urbana i actuaria com a element ordenador del conjunt i punt de referència de tota la contrada, atès que era amb diferència l’edifici més alt. Antoine d’Allemand havia projectat el temple de Sant Lluís d’acord amb les pautes de l’arquitectura neoclàssica. El resultat fou un edifici exempt, lluminós i de proporcions

harmonioses. L’interior és de planta de nau única i capçale-ra rectangular, sense diferenciació amb la capçalera. La nau està dividida en tres trams dividits per arcs faixons. La coberta és de volta d’aresta simple. Les sis capelles laterals, tres a cada costat, s’obren a la nau principal mitjançant un arc de mig punt. La capella major o presbiteri s’obre també a la nau mitjançant un arc concebut com un arc de triomf, delimitat per dues pilastres. Als peus de l’església hi ha el cor, en una tribuna sostinguda per una volta de creueria. Pel que fa a la façana, s’organitza mitjançant tres arcades que inicialment donaven accés a un pòrtic exterior. L’any 1806 aquest pòrtic s’eliminà per allargar l’església i construir el cor. Aquesta reforma resultà molt polèmica, ja que el pòrtic era molt apreciat per la població. Sobre les arcades de la façana hi trobam la inscripció llatina que recorda que el temple va ser dedicat pels francesos a Sant Lluís: “Divo Ludovico Sacrum Dedicavere Galli An. MDCCLXI”. Un frontó triangular amb les armes del rei de França esculpi-des al seu interior, remata el cos superior de la façana. Les obres de l’església s’acabarien durant la segona etapa de la dominació britànica. Quan l’any 1782 el bisbe de Mallorca Pedro Rubio Benedicto visità Sant Lluís, trobà les obres gairebé enllestides. El campanar no s’acabaria fins 1793, encara que fou reformat al segle XIX segons un pro-jecte del bisbe Manuel Mercader, que hi afegiria les imatges dels quatre evangelistes. Aquestes escultures, però, foren destruïdes durant la Guerra Civil.A partir de juny de 1783 l’església comptava amb un cape-llà i el 9 d’octubre d’aquell any es procediria a la seva bene-dicció i inauguració. El 27 de novembre de 1789 el bisbe Rubio constituí la vicaria perpètua de Sant Lluís, depenent de la de Maó. El primer vicari fou Joan Pons, nomenat el 1790. L’any 1807 el bisbe Pedro Antonio Juano decretà l’erecció de la parròquia de Sant Lluís, però per les circum-stàncies històriques del país el decret episcopal no fou sancionat per Ferran VII fins l’octubre de 1814 i rebé el districte territorial que més tard serviria de base pel terme municipal de Sant Lluís, independitzat de Maó l’any 1904. Sant Lluís, rei, fou declarat, per votació popular, patró del poble el 14 d’agost de 1825. Com en tants altres llocs, població i parròquia han fet camí junts al llarg dels segles.

SANT LLUÍS, L’ESGLÉSIA FUNDADA PELS FRANCESOS

pedres històriques

Miquel Àngel Casasnovas