Arquebisbat de Tarragona Sagrada Família Any LXIII - IV Època - Número 3277

30 d

e de

sem

bre

de 2

012

Som a vigílies d’un any més de les nos-tres vides. És moment propici per a pensar en el passat i també en el futur. A vigílies de 1913, justament fa un segle, un sacerdot de 31 anys, Angelo Giuseppe Roncalli, va escriure en el seu die-tari: «Estic a punt d’en-trar en el trenta-dosè any de la meva vida. Pensar en el passat m’humilia i confon, pensar en el present em consola, perquè encara és temps de misericòrdia, pensar en el futur m’infon alè, amb l’es-perança de poder redimir el temps perdut. Però com serà aquest futur? Potser brevíssim. En tot cas, sigui llarg o breu, us ho repeteixo Senyor: és tot vostre.»

El temps no va ser brevíssim per a ell, sinó llarg. Va arribar a ser Joan XXIII i va viure cinquanta anys més després d’aquests apunts en què manifestava la incertesa sobre la seva vida, però amb la seguretat que seria per a Déu. Va morir el 1963, ja començat el concili Vaticà II, que ell va convocar, deixant un re-cord de simpatia a tot el món. També nosaltres hem de pensar en el temps passat i en el futur. Potser això sigui més difícil ara, perquè estem acostumats a viu-re el present més que mai. Vivim una època en què moltes coses que succeeixen les veiem «en directe», «en viu», en el moment en què s’esdevenen.

Quina diferència amb altres èpoques! Ara ens sor-prèn, per exemple, llegir que sant Ignasi de Loiola va escriure a sant Francesc Xavier una carta en què el convidava a tornar a Roma perquè li expliqués com li anava a les missions. Va ser una carta que mai no va tenir resposta. La notícia de la mort de Francesc Xavier a l’Índia va trigar dos anys a arribar al funda-dor de la Companyia de Jesús.

EL QUE SABEM DEL 2013

Vivim el present i això no té res de do-lent. És gràcies a les noves tecnologies que s’amplien els horitzons d’espai i de temps. El que seria dolent és que els fets accidentals ens distraguessin dels fo-namentals, que la curi-ositat sobre el que pas-sa ara mateix al món ens impedís reflexionar sobre les grans qüesti-

ons que afecten la vida humana, començant pel seu sentit.

Aquest sentit de la vida va estretament lligat al sentit del temps. Per a un cristià el calendari és quel-com més que una simple successió de dates. La li-túrgia de l’Església ho sap bé i ens proposa un motiu especial per a donar gràcies a Déu per cada dia de l’any: unes vegades celebrem els grans misteris de la nostra fe; d’altres, habituals, la vida de persones santes que n’han donat testimoniatge…

A les portes del 2013 considerem la petició que ens ha fet el Papa, de la qual els bisbes de tot el món ens hem fet ressò a través de cartes pastorals, de viure l’Any de la fe, que està estretament lligat al desig de Benet XVI que suposi un impuls per a la nova evangelització. Amb aquestes consideracions vull celebrar l’oportunitat de traslladar a tots la meva més sincera felicitació d’any nou. No sabem què ens passarà aquest proper any, però sí que sabem que el volem recórrer de la mà de Déu.

SAGRADA FAMÍLIA

PARAULA ENDINS

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira(Sir 3,3-7.14-17a)En els fills, el Senyor fa l’elogi del pare i sentencia a favor de la mare. Qui honora el pare expia els pecats, qui honora la mare es guanya un tresor. Els fills seran la felicitat del qui honora el pare; quan pregui, Déu se l’escoltarà. Qui honora el pare viurà molts anys, qui honora la mare obtindrà del Senyor la recompensa.

Fill meu, acull el teu pare en la vellesa, no l’abandonis mentre visqui. Si s’afebleix el seu enteniment, sigues compassiu, no el menyspreïs quan et veus en plena força. Déu no oblidarà la pietat que tens pel pare; te la tindrà en compte per a compensar els teus pecats.

Salm responsorial [127,1-2.3.4-5 (R.: 1)]Feliç tu, fidel del Senyor, que vius seguint els seus camins. Menjaràs del fruit del teu treball, seràs feliç i tindràs sort. R.R. Feliços els fidels del Senyor, que viuen seguint els seus camins.La teva esposa fruitarà com una parra dins la intimitat de casa teva; veuràs els fills com plançons d’olivera al voltant de la taula. R.És així com els fidels del Senyor seran beneïts. Que el Senyor et beneeixi des de Sió. Que tota la vida puguis veure prosperar Jerusalem. R. Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses (Col 3,12-21)Germans, tingueu els sentiments que escauen a esco-llits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió, de bondat, d’humilitat, de serenor, de paciència; supor-teu-vos els uns als altres, i si alguns tinguéssiu res a dir contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha per-donat; perdoneu també vosaltres. I com a coronament

EL TEMPLE: LA CASA DEL PAREConflicte generacional entre pares i fills. També

els pares de Jesús el van passar. «Fill, per què t’has portat així amb nosaltres?»La resposta del fill «no sabíeu que jo només

podia ser a la casa del Pare», no la van comprendre.Jesús, com qualsevol adolescent, ha de defensar

la seva independència i el seu propi camí.Això que va passar amb Jesús i els seus pares,

passa cada dia a les nostres famílies.Però Jesús no es rebel·la. Viu sotmès a ells. Potser

havien celebrat la festa del Bar Mitzvà, cerimònia en què els adolescents llegien per primera vegada la Torà. Però després, Jesús no va tornar amb els seus

pares, sinó que es va quedar al Temple, i amb les seves preguntes i respostes va deixar meravellats els Doctors de la Llei.

No hi va haver un trencament en la família de Jesús, sinó un respecte i una estimació. La seva mare conservava tots aquests records en el seu cor, encara que no els entenia.

En cada família tots ens hem de respectar, però sobretot estimar, encara que no ho comprenguem tot. Així també els fills podran créixer en enteniment i es guanyaran el favor de Déu i dels homes, i l’esti-mació de tots els components dintre de cada família.

Albert Palacín, pvre.

de tot això estimeu-vos, que l’amor tot ho lliga i perfec-ciona. Que la pau de Crist coroni en els vostres cors els combats que manteniu; recordeu que en aquesta pau heu estat cridats a formar un sol cos. I sigueu agraïts. Que la paraula de Crist tingui estada entre vosaltres en tota la seva riquesa; instruïu-vos i amonesteu-vos els uns als altres amb tota mena de doctrina; agraïts a Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, him-nes i càntics de l’Esperit; tot allò que feu, sigui de paraula, sigui d’obra, feu-ho en nom de Jesús, adre-çant per ell a Déu, el Pare, una acció de gràcies. Dones, cal que sigueu submises al marit en el Senyor. Marits, estimeu l’esposa, no us malhumoreu amb ella. Fills, creieu en tot els pares; això agrada al Senyor. Pa-res, no importuneu els vostres fills, que no es desani-min. Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 2,41-52)Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb la peregrinació de Pasqua. Quan ell tenia dotze anys pujaren a celebrar les festes com era costum, i passats els dies, quan tothom se’n tornava, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n’adonessin. Pensant que anava amb altres de la caravana, feren la primera jornada de camí. Al vespre el buscaren entre els parents i coneguts i no el trobaren. L’endemà se’n tornaren a Jerusalem a buscar-lo.El tercer dia el trobaren al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien estaven meravellats de la seva intel·ligència i de les seves respostes. Els seus pares quedaren sorpresos de veure’l allà, i la seva mare li digué: «Fill, per què t’has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia.» Ell els digué: «Per què em buscàveu? No sabíeu que jo només podia ser a casa del meu Pare?» Ells no comprengueren aquesta resposta. Després baixà amb ells a Natzaret i vivia sotmès a ells. La seva mare conservava tots aquests records en el seu cor. A mesura que Jesús creixia, avançava en enteniment i es guanyava el favor de Déu i dels homes.

Diumenge, 30: La Sagrada Família: (F) [ Sir 3, 3-7. 14-17 a; Sal 127; Col 3, 12-21; Lc 2, 41-52 o bé: 1S 1, 2-22.24-28; Sal 83; 1 Jo 3, 1-2. 21-24; lc 2, 41-52 (LE/LH pròpies)]. Dilluns, 31: Sant Silvestre , papa (ML) [ 1Jo 2, 18-21; Sal 95; Jo 1, 1-18]. Dimarts, 1: Solemnitat de la Mare de Déu (Sol) [ Nm 6, 22-27; Sal 66; Ga 4, 4-7; Lc 2, 16-21 (LE/LH pròpies)]. Dimecres, 2: Sts. Basili el Gran i Gregori Nazianzè, bisbes i doctors de l’Església (MO) [ 1 Jo 2, 22-28; Salm 97, 1.2-3ab. 3cd-4; Jo 1, 19-28]. Dijous, 3: El santíssim nom de Jesús (ML) [1Jo 2, 29-3,6; Salm 97, 1.3cd-4.5-6; Jo 1, 29-34]. Divendres, 4: [ 1Jo 3, 7-10; Salm 97, 1.7-8.9; Jo 1, 35-42]. Dissabte, 5: [ 1Jo 3, 11-21; Salm 99, 2.3.4.5; Jo 1, 43-51]. Diumenge, 6: Epifania del Senyor (Sol) [ Is 60, 1-6; Salm 71, 2.7-8. 10-11. 12-13; Ef 3, 2-3 a. 5-6; Mt 2, 1-12 (LE/LH pròpies)].

Les lectures pertanyen al cicle C. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la setmana I.

LITÚRGIA DE LA SETMANA

EL MILLoR TEMPS PER A PENSAR EN ELS NoSTRES GERMANSEl naixement del Senyor que estem celebrant

en aquestes festes de Nadal ens recorda, sobre-tot, l’aliança definitiva que Déu ha segellat amb les seves criatures més estimades, tots i cadascun del homes i dones que viuen, han viscut i viuran en aquest planeta que anomenem Terra. I si Déu ha segellat aquesta aliança definitiva amb tots i ca-dascun de nosaltres —també amb tu, que llegei-xes aquestes línies—, ¿qui o què ens impedeix a nosaltres de segellar també una aliança definitiva amb tots els altres que, en Crist, són els nostres germans? ¿Què ho fa que hi hagi encara odi en-tre germans, discriminació, menyspreu, abandó,

marginació? Què, que hi hagi qui no tingui res per menjar, lloc on treballar o casa on viure? Déu, en fer-se home, ha assumit la nostra fragilitat, la nostra vulnerabilitat i la nostra debilitat, per ajudar-nos a ser coratjosos en la fe, ferms en l’esperança i ge-nerosos en la caritat. ¿No ens hem de fer també nosaltres propers a la fragilitat dels altres, a la seva vulnerabilitat, a la seva debilitat, per tal de poder deixar en els seus cors una mica d’esperança, un tast de fe i tota la caritat que tinguem dins dels nos-tres cors? Nadal és el millor temps per pensar en els nostres germans.

Fra Lluc Torcal, prior de Poblet

TRES PREGUNTES A…Ramon Bosch Puig, missioner diocesà a Guatemala

A principis de novembre un fort terratrèmol de 7,2 graus en l’escala de Richter va sacsejar Guatemala i va causar prop de cinquanta morts i nombrosos ferits i afectats. El sisme es va sentir també a Mèxic, al Salvador i a Nicaragua.

—Com va viure aquest succés?

D’una manera molt directa, ja que estem en un dels quatre o cinc pobles més afectats. Concretament érem a la clínica de La Reforma atenent els pacients i tots vam anar per terra, juntament amb els medicaments i algun aparell del laboratori. Per sort no vam patir cap dany, tot i que bona part del campanar va caure a cinc metres davant nostre.

—En aquests casos els danys personals i materials són nombrosos. Com ha afectat la seva parròquia del Quetzal?

Va haver-hi sis persones mortes, unes cent cases destruïdes, caigudes o que s’han d’enderrocar —entre elles probablement la casa de les monges i l’església, que han quedat molt malmeses— i més de tres-centes cinquanta amb desperfectes importants. A més es van trencar les canonades d’aigua i de sanejament i es van produir nombroses escletxes al terreny, que quan torni a ploure seran causa d’esllavissades.

—Un mes després quina és la situació?

Al Quetzal de seguida es van habilitar albergs per als més damnificats i es va atendre ràpidament les necessitats més bàsiques. En això la municipalitat aquesta vegada ha esdevingut exem-plar. Les monges s’han instal·lat provisionalment en un local. Un altre local ara és l’església, i la clínica ja l’hem reobert, també en un altre lloc. Aquesta situa-ció segurament durarà encara uns mesos, fins que s’aprovin programes d’ajuda als damnificats que els permetin refer les cases.

REcoMANEM…Llegir el cicle de catequesis del sant pare, Be-

net XVI, sobre l’Any de la fe i el Credo que set-manalment es poden trobar en català al web de l’Arquebisbat (secció Any de la fe / Catequesis). És un bon recurs per a treballar en grup.

En aquesta mateixa secció també s’hi poden trobar unes catequesis sobre la professió de fe elaborades per Mn. Rafael Serra, delegat diocesà de litúrgia, distribuïdes d’acord amb els dotze arti-cles del Credo apostòlic amb un seguit d’orienta-cions per al seu aprofundiment.

L’EScoLANET, per Joan M. Padrell, pvre.

Edita: Arquebisbat de Tarragona · Directora: Anna RobertConsell de redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez, Dídac Bertran, Montse Sabaté, Lluís José Baixauli i Santi Grimau · Redacció i administració: Pla de Palau, 2 · 43003 Tarragona

Telèfon: 977 233 412 · Fax: 977 251 847 · e-mail: mcs@arquebisbattarragona.cat · Imprimeix: RABASSA arts gràfiques. Reus - Dipòsit legal: T-519-01

PARAULES DEL coNcILI, AVUI

Després de parlar-nos, la Dei Verbum, de la història de la Salvació i de la seva importància consignada en els llibres de

l’Antic Testament, i també de la unitat de missatge expressat en ambdós Testaments i de l’apostolicitat del Nou Testament, en el n. 21 ens diu: «L’Es-glésia ha venerat sempre les divines Escriptures com també ha venerat el cos mateix del Senyor. Per això, especialment en la sagrada litúrgia, no deixa mai de prendre el pa de vida de la taula, de nodrir-se’n i de distribuir-lo als fidels, tant el pa de la paraula de Déu com el cos de Crist. Sempre ha consi derat i consi dera les sagrades Escriptures, juntament amb la sagrada Tradició, com la regla supre ma de la fe: inspirades per Déu i escrites una vegada per sempre, comuniquen sense canviar-ne res la paraula de Déu mateix, i fan ressonar la veu de l’Esperit Sant en les paraules dels profetes i dels apòs tols.»

EN EL NoSTRE MÓN PASSA……que les festes de Nadal ens parlen d’esperan-ça, d’amor i de solidaritat. I certament que n’hi ha, i en gran quantitat: Càritas, Mans Unides, Banc d’Aliments… Però també ens subratllen la gran quantitat de problemes que patim.Només alguns. El nombre d’aturats augmenta, així com també els pobres i els que s’acosten al llindar de la pobresa, i els qui necessiten ajuda per a men-jar, disminueix el poder adquisitiu de la major part de la població, continuen els problemes de l’habitatge, moltes empreses estan en crisi, augmenten les reta-llades… i podem anar continuant!Al començament de la crisi ja vaig escriure aquí que, si això continuava —i així ha passat— hi havia el risc de grans problemes socials, i que qui ho ha perdut tot també perd fàcilment la por. Un gran autor francès, Alain Tourain, diu que el nostre país encara se salva per dues realitats: la solidaritat de la família i l’econo-mia submergida. Fins quan?I si obrim la finestra i mirem més enllà hi trobem enca-ra coses potser pitjors: cada minut moren nou nens per causes associades a la desnutrició (Metges sense Fronteres). Al Sahel, més de 18,5 milions de persones estan patint una de les pitjors crisis alimentàries de la dècada (Intermón Oxfam). I també es pot continuar.El marxisme no va arranjar els problemes del món, però el capitalisme salvatge tampoc no els ha solucionat ni els solucionarà.Que la Sagrada Família ajudi tantes famílies que pateixen crisis de tota mena!

Miquel Barbarà Anglès, pvre.

ES FA SABER31 de desembre • Tradicional vigília de fi d’any a l’Església de Jesús i

Maria (c/ Méndez Núñez), a les 22.45h., presidida pel Sr. Arquebisbe. Organitza l’Adoració nocturna mascu-lina i femenina de l’arxidiòcesi.

1 de gener• Pessebre solidari a l’església parroquial de l’Assump-

ció d’Alcover de les 18.00 h. a les 20.00 h a càrrec dels nens i nenes de catequesi de comunió i confirma-ció. Durant els dies previs i en el moment de la repre-sentació s’hi pot col·laborar aportant aliments, roba nova, productes d’higiene i mantes.

2 i 3 de gener• L’Associació La Salle representa Els Pastorets, de Jo-

sep M. Folch i Torres, al Teatre Metropol de Tarragona a les 18.30 h.

NoMENAMENTSEl Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, ha signat darrera-ment els següents nomenaments:- Mn. Josep M. Serra Roigé, administrador parroquial de les parròquies de Santa Maria Magdalena de Bonastre i de Sant Bartomeu d’Albinyana (inclosa la tinença del Sa-grat Cor de les Peces).- Mn. Joan Miquel Bravo Alarcón, membre del Consell Pastoral Diocesà en representació dels arxiprestos de la vicaria episcopal del Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat i l’Urgell-Garrigues.- Sra. M. del Carme Reyes Anguela, membre del Consell Pastoral Diocesà en representació dels laics de l’arxipres-tat de l’Alt Camp.