Generalitat de Catalunya: Currículum de batxillerat

  • Published on
    08-Jul-2015

  • View
    72

  • Download
    3

Embed Size (px)

Transcript

<ul><li><p>'LDUL2FLDOGHOD*HQHUDOLWDWGH&amp;DWDOXQ\D 1~P59042</p><p>%JTQPTJDJPOT</p><p>%&amp;1"35".&amp;/5%&amp;%6$"$*DECRET142GHGHMXOLROSHOTXDOVHVWDEOHL[ORUGHQDFLyGHOVHQVHQ\DPHQWVGHOEDW[LOOHUDW</p><p>La Generalitat de Catalunya, dacord amb el que preveu larticle 131.3.c) de lEstatut dautonomia de Catalunya, t competncia compartida per a lestabliment dels plans destudi corresponents a leducaci secundria, inclosa lordenaci curricular.</p><p>La Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci (LOE), estableix a larti-cle 6 que sentn per currculum el conjunt dobjectius, competncies bsiques, continguts, mtodes pedaggics i criteris davaluaci de cadascun dels diferents ensenyaments.</p><p>Dacord amb aquesta mateixa Llei, correspon al Govern de la Generalitat de &amp;DWDOXQ\D[DUORUGHQDFLyFXUULFXODUGHOHGXFDFLyVHFXQGjULDWHQLQWHQFRPSWHHOVHQVHQ\DPHQWVPtQLPV[DWVSHO5HLDOGHFUHWGHGHQRYHPEUHLcorrespon als centres educatius, dacord amb el principi dautonomia pedaggica dorganitzaci i de gesti que la Llei els atribueix, desenvolupar i completar el FXUUtFXOXPHVWDEOHUWSHUO$GPLQLVWUDFLyHGXFDWLYDDTXHDTXHVWVLJXLXQLQV-trument vlid per donar resposta a les caracterstiques i a les diferents realitats de cada centre.</p><p>/D/OHLGHGHJHQHUGHSROtWLFDOLQJtVWLFDDODUWLFOHGHQHL[ODllengua catalana com la llengua prpia de Catalunya i de lensenyament en tots els seus nivells educatius, com ja ho feia la Llei 7/1983, de 18 dabril, de normalitzaci lingstica a Catalunya.</p><p>LEstatut dautonomia de Catalunya determina a larticle 6 que la llengua prpia de Catalunya s el catal i que s tamb la llengua normalment emprada com a vehicular i daprenentatge en lensenyament.</p><p>El batxillerat s letapa de leducaci secundria postobligatria que t com a QDOLWDWSURSRUFLRQDUDODOXPQDWIRUPDFLyPDGXUHVDLQWHOOHFWXDOLKXPDQDFRQHL-xements i destreses que li permetin progressar en el seu desenvolupament personal i social i incorporar-se a la vida activa i a leducaci superior.</p><p>Dacord amb el que preveu el captol IV de la LOE, el batxillerat sorganitza en diferents modalitats, amb matries comunes, matries de modalitat i matries optatives. Les modalitats sorganitzen en relaci amb els grans mbits del saber i amb els ensenyaments que constitueixen leducaci superior, tant universitria com no universitria, que es poden cursar desprs del batxillerat i han estat establerts a la Llei esmentada. Aix permet, a ms de la formaci general de lalumnat, una adequaci a les seves caracterstiques i interessos, i una preparaci especialitzada per seguir estudis posteriors o incorporar-se al mn laboral.</p><p>El centre educatiu s lmbit on es desenvolupa, aplica i completa el currculum, LpVRQVHQHYLGHQFLDOHFjFLDODFRKHUqQFLDLODXWLOLWDWeVHQODSOLFDFLyGHOFXUUt-FXOXPDFDGDFHQWUHLDFDGDDXODRQVKDQGHFRQFUHWDUODH[LELOLWDWLODXWRQRPLDcurriculars, en funci de les caracterstiques del grup de joves, de lequip docent responsable de la seva aplicaci, de les caracterstiques del centre i de lentorn territo-rial on s ubicat, i de loferta destudis posteriors. Els nois i noies shan desforar per aprendre, les famlies han de collaborar amb el professorat, que, per la seva banda, ha de crear entorns motivadors per a laprenentatge, i lAdministraci educativa ha de facilitar els recursos necessaris per millorar lxit escolar i garantir la igualtat doportunitats. Lautonomia dels centres ha danar acompanyada de mecanismes davaluaci i de rendici de comptes.</p><p>$TXHVW'HFUHWGHQHL[OHVFRPSHWqQFLHVTXHHOMRYHQWKDGHGHVHQYROXSDULFRQVROLGDUHQQDOLW]DUHOEDW[LOOHUDW$TXHVWHVFRPSHWqQFLHVFRQWULEXHL[HQDOdesenvolupament personal de lalumnat, a la prctica de la ciutadania activa, a </p></li><li><p>'LDUL2FLDOGHOD*HQHUDOLWDWGH&amp;DWDOXQ\D 1~P 59043</p><p>%JTQPTJDJPOT</p><p>la incorporaci a la vida adulta de manera satisfactria i al desenvolupament de laprenentatge al llarg de tota la vida.</p><p>Fomentar laprenentatge al llarg de tota la vida implica que el jovent ha de tenir una formaci completa, tant en coneixements com en competncies, que li permeti seguir aprenent i poder combinar lestudi i la formaci amb lactivitat laboral o amb altres activitats.</p><p>(OVREMHFWLXVGHOEDW[LOOHUDWDL[tFRPOHVFRPSHWqQFLHVHVGHQHL[HQSHUDOconjunt de letapa. En cada matria es descriuen les competncies prpies que cal assolir, aix com la contribuci que fa a lassoliment de les competncies generals del batxillerat, els seus objectius, els continguts i els criteris davaluaci.</p><p>Des del seu vessant preparatori, el batxillerat ha de procurar ladquisici de les tcniques i els procediments cognoscitius necessaris per poder-se adaptar adequa-dament a linici destudis posteriors. Aquesta funci propedutica, per, no sha dinterpretar en el sentit que lalumnat hagi dadquirir uns coneixements que cor-UHVSRQHQDHVWXGLVSRVWHULRUV'DOWUDEDQGDFDOTXHODSURIXQGLWDWLOHVSHFLFLWDWdaquesta preparaci vagin acompanyades duna visi global i contextualitzada del saber.</p><p>En laspecte orientador, el batxillerat ha de facilitar recursos perqu lalumnat canalitzi les seves preferncies i capacitats en un marc de referncia apropiat i amb lorientaci adequada. Des daquest punt de vista, les activitats de tutoria, lopcio-nalitat curricular, el treball de recerca, lestada a lempresa, etc., poden interpretar-se com a recursos que, amb independncia de lespecialitat cursada, serveixen a aquesta funci orientadora.</p><p>Aquest Decret regula lhorari escolar per a les diferents matries del batxillerat, els requisits daccs, lavaluaci dels processos daprenentatge i les condicions de pas de curs i titulaci de lalumnat. Regula tamb la necessria adaptaci daquests ensenyaments a les persones adultes, aix com a lalumnat amb una capacitat intel-lectual elevada o al que t necessitats educatives especials.</p><p>Aquest Decret sha tramitat segons el que disposen larticle 61 i segents de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, dorganitzaci, procediment i rgim jurdic de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya, i dacord amb el dictamen del Consell Escolar de Catalunya.</p><p>Dacord amb el dictamen de la Comissi Jurdica Assessora;</p><p>En virtut daix, a proposta del conseller dEducaci i amb la deliberaci prvia del Govern,</p><p>DECRETO:</p><p>CAPTOL 1Disposicions de carcter general</p><p>Article 1Principis generals</p><p>1. El batxillerat forma part de leducaci secundria postobligatria i es distri-bueix en dos cursos acadmics. Es desenvolupa en diverses modalitats, sorganitza GHPDQHUDH[LEOHLVLFDOHQYLHVGLIHUHQWVGLQVGHFDGDPRGDOLWDWGHPDQHUDque pugui oferir una preparaci especialitzada a lalumnat dacord amb les seves perspectives i interessos de formaci o que en permeti la incorporaci a la vida DFWLYDXQDYHJDGDQDOLW]DW</p><p>2. Els alumnes i les alumnes poden romandre al batxillerat en rgim ordinari un mxim de quatre anys, consecutius o no.</p></li><li><p>'LDUL2FLDOGHOD*HQHUDOLWDWGH&amp;DWDOXQ\D 1~P59044</p><p>%JTQPTJDJPOT</p><p>Article 2Finalitats</p><p>(OEDW[LOOHUDWWpFRPDQDOLWDWSURSRUFLRQDUDODOXPQDWIRUPDFLyPDGXUHVDLQWHOlectual i humana, coneixements i habilitats que li permetin desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competncia sense els condicionants de gnere. Aix mateix, ha de capacitar lalumnat per accedir a leducaci superior.</p><p>Article 32EMHFWLXVGHOEDW[LOOHUDW</p><p>El batxillerat ha de contribuir a desenvolupar en els alumnes i les alumnes les capacitats que els permetin:</p><p>a) Exercir la ciutadania democrtica, des duna perspectiva global, i adquirir una conscincia cvica responsable, inspirada en els valors de la Constituci espanyo-la, de lEstatut dautonomia de Catalunya i en la Declaraci Universal dels Drets Humans, que fomenti la corresponsabilitat en la construcci duna societat justa i equitativa i afavoreixi la sostenibilitat.</p><p>b) Consolidar una maduresa personal i social que els permeti actuar duna ma-nera responsable i autnoma i desenvolupar el seu esperit crtic. Preveure i resoldre SDFtFDPHQWHOVFRQLFWHVSHUVRQDOVIDPLOLDUVLVRFLDOV</p><p>c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i valorar crticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no-discriminaci de les persones amb discapacitat.</p><p>d) Refermar els hbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necess-ULHVSHUDODSURWDPHQWHFDoGHODSUHQHQWDWJHLFRPDPLWMjGHGHVHQYROXSDPHQWpersonal.</p><p>e) Dominar, tant en la seva expressi oral com escrita, la llengua catalana i la llengua castellana.</p><p>I &amp;RPSUHQGUHDPEHFjFLDXQDRPpVOOHQJHVHVWUDQJHUHVLH[SUHVVDUVKLDPEXwGHVDLFRUUHFFLy</p><p>g) Usar amb solvncia i responsabilitat les tecnologies de la informaci i la comunicaci.</p><p>h) Conixer i valorar crticament les realitats del mn contemporani, els seus antecedents histrics i els principals factors de la seva evoluci. Participar de manera solidria en el desenvolupament i la millora del seu entorn social.</p><p>L $FFHGLUDOVFRQHL[HPHQWVFLHQWtFVLWHFQROzJLFVIRQDPHQWDOVLGRPLQDUOHVhabilitats bsiques prpies de la modalitat triada.</p><p>j) Comprendre els elements i procediments fonamentals de la investigaci i dels PqWRGHVFLHQWtFV&amp;RQqL[HULYDORUDUGHPDQHUDFUtWLFDODFRQWULEXFLyGHODFLqQFLDLla tecnologia en el canvi de les condicions de vida, aix com refermar la sensibilitat i el respecte vers el medi ambient.</p><p>N 5HIHUPDUOHVSHULWHPSUHQHGRUDPEDFWLWXGVGHFUHDWLYLWDWH[LELOLWDWLQLFL-DWLYDWUHEDOOHQHTXLSFRQDQoDHQVLPDWHL[LVHQWLWFUtWLF</p><p>l) Desenvolupar la sensibilitat artstica i literria, aix com el criteri esttic, com a fonts de formaci i enriquiment cultural.</p><p>m) Utilitzar leducaci fsica i lesport per afavorir el desenvolupament personal i social.</p><p>n) Refermar actituds de respecte i prevenci en lmbit de la seguretat viria.</p><p>Article 4La llengua catalana i el tractament de les llenges</p><p>1. El catal, com a llengua prpia de Catalunya, ser utilitzat normalment com a llengua vehicular densenyament i aprenentatge i en les activitats internes i externes de la comunitat educativa: activitats orals i escrites de lalumnat i del professorat, exposicions del professorat, llibres de text i material didctic, activitats daprenen-tatge i davaluaci, i comunicacions amb les famlies i lalumnat.</p></li><li><p>'LDUL2FLDOGHOD*HQHUDOLWDWGH&amp;DWDOXQ\D 1~P 59045</p><p>%JTQPTJDJPOT</p><p>2. Larans, variant de la llengua occitana, simparteix a la Vall dAran amb les assignacions temporals i en els mbits daprenentatge i les matries que el Consell General de la Vall dAran, dacord amb el Departament dEducaci, determini.</p><p>3. Les administracions educatives poden autoritzar que una part de les matries del currculum simparteixin en llenges estrangeres sense que aix comporti mo-GLFDUHOVDVSHFWHVEjVLFVGHOFXUUtFXOXPUHJXODWVHQDTXHVW'HFUHW(QDTXHVWFDVhan de procurar que al llarg de tots dos cursos lalumnat adquireixi la terminologia bsica de les matries en ambdues llenges.</p><p>4. Els centres que imparteixen una part de les matries del currculum en llen-ges estrangeres han daplicar, en tot cas, els criteris per a ladmissi de lalumnat que estableix la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci, els quals no poden incloure requisits lingstics.</p><p>5. Els centres establiran mesures ds de la llengua que possibilitin a lalumnat adquirir eines i recursos per implementar canvis per a ls dun llenguatge no sexista ni androcntric.</p><p>Article 5Accs</p><p>1. Pot accedir als estudis de batxillerat, en qualsevol de les seves modalitats, lalumnat que estigui en possessi del ttol de graduat/ada en educaci secundria obligatria.</p><p>2. Aix mateix, hi pot accedir lalumnat que hagi obtingut qualsevol dels ttols de tcnic/a a qu fan referncia els articles 44.1, 53.2 i 65.1 de la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci, en les condicions que estableix aquesta Llei.</p><p>CAPTOL 2&amp;XUUtFXOXPArticle 6&amp;XUUtFXOXP</p><p>1. Sentn per currculum del batxillerat el conjunt de competncies, objectius, continguts, mtodes pedaggics i criteris davaluaci daquests ensenyaments.</p><p>2. Els centres educatius han de desenvolupar i completar el currculum del bat-xillerat establert en aquest Decret, concreci que, en les seves lnies fonamentals, ha de formar part del seu projecte educatiu.</p><p>3. Les activitats educatives en el batxillerat han dafavorir la capacitat de lalumnat per aprendre per si mateix, per treballar en equip, per aplicar els mtodes dinves-tigaci apropiats i per continuar formant-se al llarg de la vida.</p><p>4. En les diferents matries shan de proposar activitats que estimulin linters i lhbit de lectura, aix com la capacitat dexpressar-se correctament en pblic i dusar les tecnologies de la informaci i la comunicaci.</p><p>Article 7&amp;RPSHWqQFLHVGHOEDW[LOOHUDW</p><p>1. Sentn per competncia la capacitat daplicar els coneixements i les habili-tats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenci de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la FRPSUHQVLyODUHH[LyLHOGLVFHUQLPHQWWHQLQWHQFRPSWHODGLPHQVLyVRFLDOGHcada situaci.</p><p>2. El currculum del batxillerat inclou les competncies generals que es deter-minen a lannex 1 daquest Decret.</p><p>3. Al currculum de cadascuna de les matries hi han de constar les competncies HVSHFtTXHVTXHHVWUHEDOOHQHQODPDWqULDHQTHVWLyODFRQWULEXFLyGHODPDWqULDa ladquisici de les competncies generals de letapa, els objectius, els continguts i </p></li><li><p>'LDUL2FLDOGHOD*HQHUDOLWDWGH&amp;DWDOXQ\D 1~P59046</p><p>%JTQPTJDJPOT</p><p>els criteris davaluaci. A lannex 2 sestableix el currculum de les matries, tenint HQFRPSWHODGLVWULEXFLySHUFXUVRVTXHJXUDDODQQH[GDTXHVW'HFUHWArticle 82EMHFWLXVFRPSHWqQFLHVHVSHFtTXHVFRQWLQJXWVLFULWHULVGDYDOXDFLy</p><p>$ODQQH[GDTXHVW'HFUHWHV[HQHOVREMHFWLXVLOHVFRPSHWqQFLHVHVSHFt-ques de les matries comunes i de modalitat, aix com els continguts i els criteris davaluaci de cada una.</p><p>Article 9Horari</p><p>A lannex 3 daquest Decret sestableix lhorari escolar per a les matries comunes i de modalitat del batxillerat, i la seva distribuci entre els dos cursos.</p><p>CAPTOL 32UJDQLW]DFLyGHOVHQVHQ\DPHQWVArticle 10Estructura</p><p>1. Les modalitats del batxillerat sn:a) Arts.b) Cincies i tecnologia.c) Humanitats i cincies socials.2. El batxillerat sorganitza en matries comunes, en matries de modalitat i en </p><p>matries optatives.3. La modalitat darts sorganitza en dues vies, una referida a arts plstiques, </p><p>disseny i imatge, i laltra a arts escniques, msica i dansa.4. En tot cas, els alumnes i les alumnes poden triar entre la totalitat de les ma-</p><p>tries de la modalitat que cursen. A aquests efectes, els centres han doferir totes les matries de les modalitats que imparteixen. En el cas de la modalitat darts, els centres poden optar per oferir noms les matries duna de les vies. Aquesta oferta es pot presentar a lalumnat en forma ditineraris formatius.</p><p>5. El Departament dEducaci determina en quins casos i amb quins procediments els centres educatius poden limitar lelecci de matries per part de lalumnat quan hagin estat escollides per un nombre redut dalumnes, i sempre en relaci amb el projecte educatiu del centre. El Departament dEducaci ha de facilitar que, quan loferta quedi limitada per raons organitzatives, lalumnat pugui cursar alguna matria mitjanant la modalitat deducaci a distncia o en altres centres educatius.</p><p>Article 11Matries comunes</p><p> /HVPDWqULHVFRPXQHVGHOEDW[LOOHUDWWHQHQFRPDQDOLWDWDSURIXQGLUHQODformaci general de lalumnat, augmentar la seva maduresa intellectual i humana i aprofundir en aquelles competncies generals que tenen un carcter ms transversal i afavoreixen laprenentatge continu.</p><p>2. Les ma...</p></li></ul>