Generalitat de Catalunya Departament d’Educació …...Departament d’Educació Generalitat de Catalunya Escola Fontmartina Passeig de les escoles, 3 08460 Sta. Mª de Palautordera

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Fontmartina Passeig de les escoles, 3 08460 Sta. Mª de Palautordera Tel. 93 848 00 28 [email protected] http://agora.xtec.cat/ceipfontmartina/

Projecte Educatiu de Centre Escola Fontmartina 2

Índex

ÍNDEX 2

1. CONTEXT 5

Situació socio-econòmica i cultural del poble 5

Tipologia escolar 6

Indicadors de l’estructura i funcionament del centre 6

2. TRETS D’IDENTITAT (QUI SOM?) 11

El pluralisme i els valors democràtics 11

La confessionalitat 11

La coeducació 11

La llengua d’aprenentatge 12

L’educació com a procés integral 12

La línia metodològica 12

Línia metodològica del procés d’ensenyament-aprenentatge. 13

Les activitats de l’àmbit escolar de caràcter especial 15

La modalitat de gestió institucional 15

3. OBJECTIUS (QUÈ PRETENEM?) 16

Objectius de l’àmbit pedagògic 16

Objectius relatius a l’opció metotològica de l’equip de professors. 16

Objectius de l’àmbit de govern institucional 19

Objectius relatius a l’organització i al govern interns. 19

Objectius relatius a la projecció externa de l’escola. 19

Objectius de l’àmbit administratiu 19

Objectius de l’àmbit humà i de serveis 19


4. PROJECTE LINGÜÍSTIC 20

Tractament de la llengua catalana com a llengua vehicular i

d’aprenentatge. 20

El procés d’ensenyament/aprenentatge de la llengua castellana 21

El procés d’ensenyament/aprenentatge de la llengua anglesa 21

Els criteris generals per a les adequacions del procés d’ensenyament i

aprenentatge de les llengües a la realitat sociolingüística del centre. 22

5. PLA D’ACOLLIDA 23

Justificació 23

Objectius 24

Acollida a totes les famílies que s’incorporen al centre 25

Durant el període de preinscripció 25

La matrícula durant el curs 27

Acollida alumnes nouvinguts 30

Organització de l’escolarització 32

Actuacions 32

Tractament de la llengua 34

Recursos del centre 36

Acollida professors nouvinguts 38

Associació de mares i pares d’alumnes (AMPA) 39

6. L’ESTRUCTURA ORGANITZATIVA 40

Òrgans de govern 40

El Director/a. 40

El/la Cap d’estudis 41

El Secretari/a 42

Òrgans de participació en el control i gestió del centre 42

El Claustre de professors 42

El Consell Escolar 43

Comissió econòmica 44

Comissió permanent 44

Equips de professors 45


De nivell / Tutor 45

Equips de cicle 45

Equip coordinador 46

Comissions 46

Coordinadors dels equips de professors 46

El Coordinador de cicle 46

El Coordinador d’informàtica 47

El Coordinador lingüístic 48

El Coordinador de biblioteca 49

El Coordinador de riscos laborals 49

7. REVISIÓ / AVALUACIÓ DEL PEC 50

8. ANNEXOS 50


1. Context

Situació socio-econòmica i cultural del poble

L’escola Fontmartina està situada al barri de la Font Martina, vora de l’IES Reguissol i de les instal·lacions esportives del municipi.

L’alumnat prové d’una amplia zona que compren principalment el nucli urbà així com d’altres barris del municipi, algun d’ells perifèrics

En aquests moments el municipi disposa d’una infraestructura:

de serveis socials tal com:

- Equip psicopedagògic

- Centre d’Atenció Primària

- Un tècnic/a d’ensenyament

- Un tècnic/a de cultura

- Serveis Socials

d’equipaments:

- de quatre escoles d’educació infantil i primària

- d’un IES

- dues llars d’infant

- l’Escola Municipal de Música

- l’Escola Municipal de Formació d’Adults Ferran Soldevila

- d’una biblioteca

- varis parcs o zones verdes

- zones esportives

- un cau

En el municipi hi ha una xarxa d’entitats i associacions (pendent està la publicació d’un estudi sobre aquestes entitats) que aglutinen tots els sectors d’edat de la població.

En aquests moments la població del municipi aproximadament és d’uns 9.000 habitants, amb un creixement anual d’un 5,8%. La natalitat creix anualment aproximadament l’1,3%, mentre que el creixement de la immigració és del 3,66%. El percentatge del cens en edat escolar (educació infantil i primària) representa l’11,33% de la població.

Els darrers anys s’ha produït un creixement de la immigració (bàsicament del nord d’Àfrica, dels països de l’est i de Llatinoamèrica), representant aquest sector el 14,64% de la població del municipi. El municipi tot i el seu creixement no té problemes de convivència, de seguretat ni de marginació social.


Els sector d’activitats econòmiques que predomina al municipi són el secundari i terciari tot i que el primer en els últims temps ha patit una forta davallada. De totes maneres el grau d’incidència d’atur és baix. El nivell socio-econòmic del municipi és molt variat predominant una classe mitjana treballadora.

La llengua familiar més usual en el alumnes és el català, quedant repartit en percentatges de la següent manera.

Alumnes que com a primera llengua tenen el català: 255

Alumnes que com a primera llengua tenen el castellà: 126

Alumnes bilingües: 83

Altres llengües: 22

El grau de normalització lingüística de la zona és força alt, doncs la població vinguda d’altres regions de l’Estat ja fa temps que són al municipi amb una plena integració en la vida del poble. En aquests moments els alumnes del centre són la segona generació d’aquesta immigració arribada al municipi a la dècada dels anys 60 principi dels 70.

El nivell de formació acadèmica i cultural dels pares és força variat, doncs és l’única escola del nucli urbà i això fa que hores d’ara aglotinem en el centre tots sectors socials del municipi.

Tipologia escolar

L’Escola Fontmartina de titularitat pública acull els nivells del segon cicle de l’Educació Infantil i de l’Educació Primària. Som un centre de doble línia.

Indicadors de l’estructura i funcionament del centre

La ràtio a l’Educació Infantil és de 21 alumnes per professor amb un total de 4 grups, mentre que a Primària la ràtio s’incrementa fins a 22 alumnes per a 11 grups. La plantilla assignada per aquest curs és de 24 mestres.

Pel que fa al funcionament dels equips de professors a part de l’organització definida per les Normes d’Organització i Funcionament de centres repecte als equips de cicle, de claustre, coordinadors... s’organitzen al setembre, en funció de la feina i dels objectius previstos pel curs, diferents grups de treball.

Veure organigrama.

L’escola Fontmartina aplica els següents mètodes organitzatius per a resoldre:


L’agrupament d’alumnes nouvinguts:

- Pels alumnes que s’incorporen durant l’escolarització l’equip psicopedagògic realitza unes entrevistes amb els pares per conèixer el perfil dels nens.

- S’assignarà al grup més adient, tenint en compte les caracterís tiques de l’alumne i del grup.

- En el cas de P3 el servei psicopedagògic realitza les entrevistes amb les famílies i es decideixen els agrupaments seguint criteris com: assistència o no a llars d’infants, intentar mantenir/equilibrar grups de les llars d’infants, repartir equilibradament nens i nenes, repartiment del nens amb NEE, tenir en compte els germans bessons...

Adscripció del professorat:

L’adscripció del professorat als diferents cursos i àrees les farà el/la director/a, després d’haver escoltat el claustre i valorant les diferents possibilitats amb l’equip directiu. La farà d’acord a criteris pedagògics i en funció dels següents elements:

a) S’intentarà que, en un mateix nivell, un dels dos tutors conegui la dinàmica pedagògica del centre, sempre que no s’interfereixin els interessos de l’escola.

b) S’assignarà el professorat als diferents cicles, cursos i àrees en la forma més convenient per a l’ensenyament, tenint en compte l’especialitat del lloc de treball al qual estigui adscrit cada mestre i les especialitats que tingui reconegudes.

c) Atendre les necessitats d’escola plantejades per l’equip directiu. d) El tutor promocionarà amb el mateix grup en el cicle. A l’educació

primària l’acció tutorial amb el mateix grup es durà a terme un màxim d’un cicle, a excepció que s’inicií aquesta al segon curs del cicle, permeten en aquest cas promocionar al tutor al següent cicle.

e) Es facilitarà la rotació del professorat pels diferents cicles. Per aquest motiu es donarà preferència de promoció de cicle al professorat que hagi rotat dues vegades en el cicle inicial. La preferència de rotació en el mateix cicle serà de dues vegades; indiferentment del nivell en que es produeixi la incorporació al cicle.

f) Quan en igualtat de condicions es coincideixi en la demanda, es tindrà en compte l’antiguitat en el centre. (L’antiguitat serà comptabilitzada per anys de docència impartits en aquest centre).

Aquesta és una de les tasques d’organització més complexa i que condiciona més els resultats educatius i la cohesió del Claustre. Cal que es dugui a terme


amb la màxima objectivitat i deixant de banda interessos estrictament personals que es contradiguin amb les necessitats de l’escola o del grup classe en un moment determinat.

Promoció d’alumnes. És la comissió d’avaluació la que decideix la promoció o repetició de l’alumne, atenent a criteris de:

- Vist i plau dels pares.

- Possibilitats cognitives de l’alumne.

- Col·laboració de la família.

- Ràtio dels grups.

- Actitud de l’alumne.

Treball internivell: es buscaran recursos organitzatius per a garantir que hi hagi una relació més estreta entre els grups d’un nivell o cicle.

El treball amb les famílies el considerem una de les eines més importants del procés educatiu i és realitza des de diferents àmbits en funció de l’objectiu:

- Reunions de cicle i nivell a l’inici de curs.

- Reunions a la 1a i 2a avaluació d’EI (Comentari informes)

- Reunions al 1r i 3r trimeste a Primària (Comentari informes)

- Cada dilluns de 12 a 13h per fer un seguiment de l’alumne més exhaustiu a petició del mestre/a o dels pares.

- Disponibilitat de l’equip psicopedagògic per assessoraments, consultes, ...

- Jornada de portes obertes.

- Reunió a la finalització del procés de matriculació

- Reunions periòdiques amb l’AMPA

- Xerrades organitzades per l’AMPA

- Col·laboració de les famílies amb el parvulari (sortides, tallers...)

- Col·laboració de les famílies amb primària (festes, xerrades...)

- Proposta de fer una escola de pares dins del Pla de Convicència Juvenil.

- L’acolliment dels alumnes de P3 fent participes els pares en aquest procés.

- El treball de mediació amb famílies estrangeres que no tenen coneixement de la llengua.

El recinte escolar. En el recinte hi ha dos edificis. Un són les dependències d’Educació Infantil i l’altre edifici és on s’imparteixen les classes de Primària i es troben els serveis corresponents al centre.


Edifici d’E.I.

A la planta baixa:

- Vestíbul

- 3 Aules

- Serveis infantils

- Servei per adults

A la planta superior:

- Vestíbul

- 3 Aules

- Serveis infantils - Tutoria E.I.

Edifici de Primària.

A la planta baixa:

- vestíbul d’entrada

- zona d’espera

- direcció

- secretaria

- sala de professors

- serveis mestres

- sala de reprografia

- menjador

- cuina

- rebost

- servei monitores

- despatx gerent del menjador

- vestíbul de sortida al pati

- gimnàs

- aula religió

- biblioteca

- espai calderes i manteniment

- 5 Aules

- serveis nenes

- serveis nens

- quartet de neteja

- quartet de material d’EF

- servei per minusvàlids

- distribuïdor

A la planta superior:

- lavabos nenes

- lavabos nens

- aula d’informàtica

- despatx psicòloga

- despatx logopèdia

- 8 aules

- laboratori de ciències naturals

- aula de plàstica

- aula d’audiovisuals

- aula d’anglès

- aula de música

- tutoria primària

- 2 aules d’educació especial

- despatx Es. Adults

- servei professors

- quartet de neteja

- 2 vestíbuls

- distribuïdors

Zona externa envoltant els edificis


- Pati d’Educació Infantil - ballat i separat de la resta

- Pati de Cicle Inicial

- Pati de Cicle Mitjà

- Pati de Cicle Superior - col·lindant al Pavelló cobert

- Zona ajardinada

Organigrama


2. Trets d’identitat (Qui som?)

El pluralisme i els valors democràtics

L’escola Fontmartina és una escola pluralista i democràtica. Al ser una escola pública i en el marc legal que prescriu la igualtat de drets de tots els ciutadans, és respectuosa amb les diverses maneres de pensar i oberta a tothom. Cap família, cap alumne, cap treballador, és a dir, cap membre de la comunitat educativa no podrà ser discriminat per raons de cultura, condició, sexe, origen ni religió. És per això que com escola enfocarem la tasca pedagògica a orientar i ajudar els nens i les nenes en l’aprenentatge de la convivència i el diàleg; havent d’educar per a la pau, la solidaritat, la cooperació i l’acceptació de la diversitat, despertant alhora una actitud crítica i objectiva envers allò que els envolta.

La confessionalitat

L’escola Fontmartina es considera una escola laica. En aquest marc de respecte mutu, de tolerància i de convivència, no hi poden tenir cabuda actituds d’adoctrinament, de proselitisme ni de sectarisme que pugui discriminar qualsevol membre de la comunitat educativa. L’escola celebrarà les festes populars d’acord amb el contingut de les tradicions, siguin religioses o no, segons consideri oportú. També, i seguint la normativa oficial, l’escola oferirà l’ensenyament de la religió, sempre dins els marcs legals, a les famílies que ho sol·licitin.

La coeducació

Coeducació implica treballar per a l’eliminació de les discriminacions contra la dona i per la superació dels mites, tabús i de la diferenciació de papers assignats tradicionalment a l’home i a la dona. Tot això implica:

a) Potenciar experiències educatives a l’escola. b) Elaborar els continguts, actituds i valors escolars sota la perspectiva

de la no discriminació per raó de sexe. c) Potenciar la igualtat entre els nens i les nenes en el repartiment de

tasques i càrrecs de responsabilitat. d) Donar una orientació personal i professional que contempli la

igualtat d’expectatives per ambdós sexes.


e) Equilibrar, sempre que sigui possible, el nombre de nens i nens en la distribució dels grups classe i en la formació dels equips de treball, tot fomentant les activitats i jocs que afavoreixen la participació d’ambdós sexes.

La llengua d’aprenentatge

La llengua vehicular d’aprenentatge és el català i, per tant, serà emprada en tots els àmbits educatius. El castellà es contempla com a segona llengua. L’escola vetlla per adequar els seus mitjans i recursos per a garantir que no es produeixi cap tipus de discriminació en l’ús i aprenentatge de les dues llengües oficials, garantint a la finalització de l’educació primària un domini d’ambdues llengües.

L’educació com a procés integral

L’escola Fontmartina concep l’educació com un procés integral que es desenvolupa tot tenint en compte les dimensions individual i social de l’alumne, cercant el desenvolupament en diferents àmbits : físic, artístic, intel·lectual, emocional i social per tal que els nens i nenes aprenguin a conèixer, comprendre i descobrir, a fer, a conviure i a ser; fomentant la solidaritat, el respecte cap als altres i a si mateixos, el sentit de la llibertat lligat a la responsabilitat i el gust pel treball ben fet.

La línia metodològica

L’escola vetllarà per una coherència metodològica entre els mestres i nivells a partir de les següents estratègies:

a) Propiciar el diàleg i consens entre els diferents estaments que configuren la comunitat educativa (pares, mestres, alumnes, altres institucions, altres professionals...).

b) Enfocar el treball des d’una perspectiva paidocèntrica. El treball es basa en el respecte per l’individualitat de cada nen/a... això vol dir respecte per la seva història evolutiva i familiar, respecte pel seu tarannà personal d’expressió i comunicació i pel seu moment evolutiu d’aprenentatge. Partim d’un bon coneixement de la realitat pròpia de cada nen/a per poder adaptar-les a les seves necessitats.”

c) Possibilitar entre els professors una concepció de l’escola com un tot.

d) Propiciar que el mestre pugui plantejar-se objectius atractius i no rutinaris. Els objectius del mestre es basen en les necessitats dels nens i del grup-classe i s’ofereixen de manera atractiva, motivadora, emprenedora... i el mestre es mostra també com un referent social coherent i responsable davant dels nens/es. Es treballa amb una


mirada oberta per tal d’adequar les estratègies educatives al moment evolutiu.

e) Orientar la tasca escolar des d’una perspectiva de futur.

Línia metodològica del procés d’ensenyament-aprenentatge. La nostra escola adopta el constructivisme com a base psicopedagògica per al procés d’ensenyament aprenentatge. Entenem això com un compromís de tenir sempre present els següents aspectes:

a) Partirem del nivell evolutiu del grup classe i del propi de cada alumne, és a dir programarem a partir dels coneixements previs dels nens. Aquesta informació l’extraurem de les proves que es passen al darrer curs de cada cicle, així com del traspàs d’informació que es fa a l’inici de curs entre el mestre que deixa el grup i qui el rep.

b) Ajudarem a relacionar els coneixements previs i els nous aprenentatges.

c) Donarem a conèixer a l’alumnat els continguts objecte d’aprenentatge i la seva finalitat (funcionalitat dels aprenentatges).

d) Per tal de treballar les aptituds i les habilitats constructives de la intel·ligència , així com la metodologia que potencïi un millor autoaprenentatge per part de l’alumne/a (atenció, memòria, reflexió, associació, observació/plaer per aprendre, imaginació, motivació...) l’escola aplicarà a l’educació primària materials adients i actualitzats en cada moment a fi d’activar els processos que facilitin a l’alumne la construcció del propi coneixement.

L’objectiu final és aconseguir un aprenentatge significatiu que té en compte les diferències individuals i potencïi les diverses necessitats. Això vol dir establir diferents ritmes de treball a l’aula que contempli la diferència i el fet que tots/es puguin sentir-se motivats.

Tenint en compte aquests principis psicopedagògics ja esmentats, entendrem l’avaluació com un procés globalitzador de l’alumnat en el seu desenvolupament maduratiu: cognitiu, emocional, actitudinal i procedimental, que va més enllà d’una simple qualificació-avaluació conceptual d’un contingut. Alhora aquesta avaluació global i continua ha de servir per a que els mestres reflexionin i revisin el procés d’ensenyament-aprenentatge.

Així mateix vetllarem pel desenvolupament equilibrat de totes les capacitats dels alumnes:

Capacitats cognitives


Capacitats motrius

Capacitats emocionals

Capacitats creatives

Capacitats socials...

Per a garantir un desenvolupament de les capacitats emocionals el centre treballa per elaborar una programació d’activitats, tant a l’etapa d’educació infantil com de primària que ajudin a millorar aquesta capacitat. Es garanteix la conversa i el diàleg constructiu per poder conèixer les necessitats afectivo-emocionals dels nens i ésser respectuós amb aquests.

A partir del cicle mitjà és potenciarà en l’alumne les tècniques de treball i d’estudi. Considerem molt important el treballar tant a nivell individual com en equip. Són dues maneres de treballar que s’han de complementar i aprendre. Això implica que s’hauran de proposar treballs per a fer en grup, de manera que els nens aprenguin a repartir funcions, responsabilitats, a respectar, a compartir... Aquests treballs aniran augmentant en complexitat en els diferents cicles, per aconseguir al final de l’educació primària que l’alumne individualment i en grup sigui capaç d’elaborar treballs tenint cura de la presentació, del format i del contingut. Així mateix, de forma gradual i progressiva, l’alumne ha de conèixer i exercitar les tècniques d’aprenentatge que el portin a aprendre per a ell mateix: cercar informació, elaborar-la, relacionar-la, comparar-la, sintetitzar-la..., a la qual cosa ens ajudaran materials de suport per l’activació de la intel·ligència tot buscant crear-li autonomia en el treball. La metodologia a l’aula es basa sobretot en l’acció i l’experimentació sempre que sigui possible per enriquir les vivències sensorials que incideixen directament en la consolidació dels aprenentatges. Considerant la lectura com a eina fonamental dels aprenentatges, l’escola treballarà de manera sistemàtica mètodes d’estratègies lectores i l’ús de la biblioteca escolar en horari lectiu. Com escola considerem que la pràctica de la música des de les primeres edats contribueix al desenvolupament integral en diferents aspectes: sensitiu, emocional, creatiu, motriu, cognitiu tant individual com en grup. Per aconseguir-ho l’ensenyament i l’adquisició dels coneixements musicals seran impartits progressiva i sistemàticament per l’especialista d’educació musical a tots els nivells dels centre.

La progressiva incorporació dels ordinadors a les diferents activitats productives, de creació i lleure així com l'expansió de les xarxes de comunicacions a tots els àmbits de la vida ciutadana, constitueixen dos


fenòmens que visualitzen els canvis que està experimentant la nostra societat als quals com escola hem de donar resposta. És per això que l’escola vetllarà per adaptar el currículum de tots els ensenyaments, revisant-los en funció dels nous perfils de coneixement que demana la Societat de la Informació, incorporant-hi les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC).

La programació de l’àrea de Coneixement del Medi Natural en aquest centre està complementada amb l’estudi de sis ambients naturals que es troben al massís del Montseny.

Les activitats de l’àmbit escolar de caràcter especial Hi ha tot un conjunt d’activitats programades des de l’inici de curs que ajuden a complementar el treball d’aula. Aquestes sortides poden estar sotmeses a canvis en funció dels objectius del curs o de les necessitats dels grups. Per aquest motiu fóra convenient revisar l’historial de les sortides abans de programar-les.

a) Es participarà en activitats culturals (cinema, música, teatre...) que es considerin adients com a centre.

b) A l’inici de curs es programarà un monogràfic dedicat a un tema específic (setmana cultural), el qual serà tractat interdisciplinarment a tots els nivell del col·legi, per finalitzar amb una exposició dels treballs.

c) Al llarg de l’educació infantil i primària els alumnes assistiran a una activitat musical en els espais indicats: Palau de la Música, Liceu, Auditori o altres.

d) En cadascun dels cicles els alumnes faran una visita i/o participaran en una activitat programada en un museu d’art: Miró, Dalí, Picasso, Museu d’At Contemporani, Thermàlia...

e) A l’educació infantil i primària es buscaran activitats que ajudin a millorar el factor lúdic i psicomotriu de l’alumne: parcs lúdics.

f) És prioritari per a l’estudi del coneixement del medi social i natural realitzar sortides que s’ajustin als continguts dels nivells i/o cicles.

g) En la realització de les colònies es vetllarà per la diversitat d’ubicació i la connexió en els projectes curriculars de cada matèria. Considerant que les colònies ajuden a la cohesió del grup i a millorar la dinàmica d’aquest, fóra convenient que es fessin un cop al cicle.

h) L’AMPA a l’inici de curs farà una proposta d’activitats extraescolars, prèvia coordinació amb l’equip directiu, les quals seran recollides en el Pla de Treball Anual de Centre i aprovades pel Consell Escolar .

La modalitat de gestió institucional


Potenciem un règim participatiu en la gestió de l’escola en què tota la comunitat educativa hi intervingui d’acord amb allò que els permet la legislació actual.

A nivell de centre mantenim i potenciem la col·laboració amb les famílies, professorat i personal no docent, així com les relacions sistemàtiques de col·laboració amb institucions externes (educatives, municipals, sanitàries...).

3. Objectius (Què pretenem?)

Objectius de l’àmbit pedagògic

Objectius relatius a l’opció metotològica de l’equip de professors.

a) Realitzar una selecció i utilització del material didàctic adequat als principis de coeducació.

b) Evitar l’autoritarisme, la competitivitat i potenciar un ensenyament actiu, desenvolupant la iniciativa, l’autonomia i la creativitat.

c) Actualitzar les programacions de totes les assignatures (anualment).

d) Inserir l’acció educativa en el nostre context socio-cultural i adaptar-hi les programacions didàctiques.

e) Afavorir el desenvolupament de tots els alumnes siguin quines siguin les seves característiques individuals (tant amb un nivell alt com baix) i les pròpies del seu entorn familiar, adaptant les exigències als alumnes en funció d’aquests condicionants.

f) Incorporar al currículum el coneixement i estudi d’altres realitats socials i culturals.

g) Dissenyar estratègies d’acollida i d’integració a l’escola dels alumnes provinents d’altres realitats culturals i lingüístiques i que s’incorporen a la nostra escola.

h) Vetllar per un aprenentatge competencial, significatiu i funcional.

i) Potenciar el treball en equip dels professors mitjançant l’activitat dels equips de nivell/cicle i de la realització de programacions didàctiques coordinades.

Objectius relatius a l’etapa d’educació infantil

a) Progressar en el coneixement i domini del seu cos i de les seves possibilitats i adquirir hàbits bàsics de salut i benestar.

b) Desenvolupar valors morals, socials i personals, especialment els principis de llibertat, solidaritat, convivència, estima per la pau,


pluralisme, igualtat entre sexes i rebuig de tot tipus de discriminacions, principis que són el fonament de la convivència en la nostra societat.

c) Assolir el grau de seguretat afectiva i emocional que correspon al seu moment maduratiu i anar-se formant una imatge positiva d’ells mateixos i dels altres.

d) Comportar-se d’acord amb uns hàbits i normes que els portin cap a una autonomia personal i a les pautes de convivència i col·laboració amb les persones que configuren el seu entorn social.

e) Desenvolupar hàbits i normes de treball que comportin anar assolint el gust per la feina ben feta.

f) Representar i evocar aspectes de la realitat viscuda, coneguda o imaginada i expressar-los mitjançant diferents formes de representació, oral i corporal, i les possibilitats simbòliques que els ofereix el joc.

g) Desenvolupar habilitats de comunicació, expressió i representació per mitjà dels llenguatges corporal, verbal, gràfic, matemàtic, musical, visual i plàstic i iniciar el procés d’aprenentatge de lectura i escriptura.

h) Observar i explorar l’entorn immediat amb una actitud de curiositat i respecte, identificant, relacionant i retenint característiques i propietats significatives dels elements que el conformen.

i) Establir relacions entre els objectes aplicant les estructures del pensament intuïtiu, elaborant una primera representació mental de l’espai i, a partir de les pròpies vivències, una representació mental del temps.

j) Conèixer algunes manifestacions artístiques i culturals pròpies de Catalunya i tenir una actitud de respecte per d’altres manifestacions presents en l’entorn social.

Objectius relatius a l’etapa d’educació primària

a) Conèixer i acceptar la pròpia identitat, les seves possibilitats afectives i de relació i progressar en l’autonomia i la iniciativa personal.

b) Desenvolupar valors morals, socials i personals, especialment els principis de llibertat, solidaritat, convivència, estima per la pau, pluralisme, igualtat entre sexes i rebuig de tot tipus de discriminacions, principis que són el fonament de la convivència en la nostra societat.

c) Desenvolupar hàbits d’iniciativa, esforç, responsabilitat, autonomia, interès per l’estudi, l’aprenentatge i la feina ben feta; adquirir actituds de confiança en un mateix, sentit crític, creativitat, i cooperació en treballs en grup.


d) Conèixer i utilitzar adequadament la llengua pròpia de Catalunya, com també la castellana, tant oralment com per escrit, per a la comprensió i l’expressió, i adquirir hàbits de lectura.

e) Comprendre i expressar-se en una llengua estrangera amb la competència comunicativa necessària per desenvolupar-se en situacions quotidianes.

f) Conèixer el propi cos; progressar en l’adopció d’hàbits de salut i higiene i en la pràctica de l’esport com a mitjans per al desenvolupament personal i social.

g) Conèixer i valorar els aspectes fonamentals del medi social i cultural i comprendre, a partir de l’observació de fets i fenòmens senzills, els principals mecanismes que regeixen el medi natural i la importància de conservar la natura i el seu entorn.

h) Conèixer els trets fonamentals de Catalunya en els seus aspectes naturals, socials, culturals i històrics, en tant que medi definidor de la identitat nacional i personal.

i) Usar els instruments matemàtics bàsics i resoldre problemes, relacionats directament o indirecta amb situacions de la vida ordinària, que requereixin la realització d’operacions elementals de càlcul, coneixements geomètrics i estimacions.

j) Comunicar-se a través dels mitjans d’expressió visual, plàstica, musical i corporal, i iniciar-se en la valoració de les diferents manifestacions artístiques.

k) Utilitzar per a l’aprenentatge, individualment i en equip, les tecnologies de la informació i de les comunicacions.

l) Aplicar, en contextos diversos, els diferents coneixements adquirits i els recursos propis, a fi de resoldre de manera creativa problemes, situacions personals i necessitats de la vida quotidiana.

Objectius relatius a la formació permanent de pares i mestres

a) Facilitar la participació del professorat en activitats de formació permanent, per tal de poder dur a terme un ensenyament actualitzat, sobretot quan aquesta formació repercuteix en la totalitat de l’escola.

b) Proporcionar una formació als pares dels alumnes centrada en les funcions que els pertoca com a col·laboradors amb l’escola en l’educació dels seus fills, com també en la seva qualificació per entendre i participar en la gestió del centre.

c) Potenciar l’anàlisi i l’avaluació del treball professional mitjançant la reflexió col·lectiva.


d) Potenciar l’intercanvi d’experiències amb altres escoles de la zona i la participació en programes conjunts.

Objectius de l’àmbit de govern institucional

Objectius relatius a l’organització i al govern interns.

a) Potenciar la participació dels diferents estaments educatius en el control i gestió del centre de forma adequada a llurs capacitats i competències.

b) Potenciar i perfeccionar els procediments d’informació entre el professorat com a base per generar actituds de confiança i col·laboració.

Objectius relatius a la projecció externa de l’escola.

a) Establir i mantenir relacions sistemàtiques de coordinació i col·laboració amb els centres educatius de la zona.

b) Participar i col·laborar en el Consell Escolar Municipal.

c) Participar en activitats culturals i educatives, en general, proposades per institucions (CRP, entitats culturals...) sempre que siguin coherents amb el Pla Anual de centre i hi puguin tenir cabuda.

Objectius de l’àmbit administratiu

a) Vetllar per mantenir una bona gestió administrativa i econòmica, utilitzant instruments eficaços.

b) Desenvolupar i utilitzar mètodes i instruments per a una bona comunicació interna i externa.

c) Fomentar les relacions amb totes les institucions relacionades amb l’escola i agrair les seves possibles col·laboracions.

Objectius de l’àmbit humà i de serveis

a) Aconseguir unes relacions interpersonals satisfactòries entre tota la comunitat educativa que facin possible la satisfacció en el treball i la implicació de tots en la tasca educativa.

b) Vetllar per la implantació, el respecte i l’observança del Reglament de Règim Intern.

c) Orientar l’organització i funcionament del menjador com un servei que, a més del nodriment, possibiliti l’adquisició d’hàbits personals i socials.


4. Projecte lingüístic

Tractament de la llengua catalana com a llengua vehicular i d’aprenentatge.

El català és la llengua vehicular i d’aprenentatge d’aquest centre en l’etapa d’educació infantil i primària. Prèviament a la incorporació del nen/a a l’escola, s’explica als pares el procés d’ensenyament/aprenentatge i el seu tractament didàctic.

Per a garantir l’èxit en aquest procés d’ensenyament/aprenentatge és bàsic el domini de la llengua catalana, en el qual les famílies tenen un paper important a realitzar, sense que calgui una modificació de la llengua familiar (Veure televisió en català, comprar contes en català, participar en activitats d’associacions i/o clubs esportius,...).

La comunicació és la base que farà possible la relació afectiva del nen/a amb el mestre i els companys, factor molt important per la integració de l’alumne a l’escola. El/la mestre/a, per tant, en un primer moment haurà de ser receptiu a les seves intencions comunicatives (com a receptor coneix i comprèn la llengua del nen/a i com a emissor utilitza una sèrie de recursos lingüístics que fan possible la comprensió); i en el moment que l’alumne tingui els elements bàsics per poder-se expressar en català, el/la mestre/a vetllarà per a que el nen/a utilitzi aquesta llengua, corregint-lo de forma subtil, de manera que la correcció sigui acceptada naturalment pel nen/a. El mestre/a serà el model lingüístic del nen.

En el Pla d’acollida de l’alumnat procedent d’altres països o comunitats autònomes, amb desconeixement de les llengües oficials de Catalunya, queda reflectit el tractament de la llengua catalana.

Per aquest motiu l’aprenentatge de la llengua és l’eina principal en el procés d’ensenyament es farà especial èmfasi en la coordinació del procés d’adquisició i consolidació de la lectura i l’escriptura entre les dues etapes, d’educació infantil i educació primària, per tal que l’alumnat n’hagi consolidat els aspectes fonamentals a l’acabament del primer curs del cicle inicial de l’educació primària.

Donat que hi ha alumnes de primària que tenen una manca de comprensió lectora que repercuteix en la resta d’àrees curriculars. Per aquest motiu a l’educació infantil i primària es faran desdoblaments de grup i es treballaran amb materials específics que garanteixin aquesta competència, a més de l’ús sistematitzat que es farà de la biblioteca escolar a les dues etapes.


El procés d’ensenyament/aprenentatge de la llengua castellana

El procés d’ensenyament de la llengua castellana s’inicia al primer curs del cicle inicial a nivell oral (a partir de contes, cançons populars...), amb una dedicació de dues hores setmanals. No és fins a l’inici del segon curs del cicle inicial que s’introdueix la llengua castellana a nivell escrit, amb una dedicació de tres hores setmanals igual que al cicle mitjà i superior.

La introducció de la llengua castellana només a nivell oral al primer curs del cicle inicial de l’educació primària és per consolidar en primer lloc la llengua catalana i evitar dins del possible interferències entre les dues llengües oficials de Catalunya.

Atès que s’hauran treballat en català continguts i estructures lingüístiques comuns a ambdues llengües, la programació de llengua castellana anirà lligada a la de llengua catalana, per tant es tindra present:

- Evitar la repeteció sistemàtica de continguts.

- Atendre l’especifitat dels continguts.

- Evitar l’anticipació d’aprenentatges.

En l’ensenyament de la llengua castellana caldrà incidir en els aspectes, les normes, els usos, ... que són diferencials, que presenten alguna dificultat o que li són propis.

El procés d’ensenyament/aprenentatge de la llengua anglesa

El procés d’ensenyament de la llengua anglesa s’inicia al darrer curs del segon cicle d’educació infantil amb una dedicació horària mínima en aquest nivell d’una hora setmanal. A l’etapa d’educació primària és garantirà un desdoblament de cada grup per a poder abordar amb èxit l’expressió oral.

A l’educació primària convé iniciar l’aprenentatge de les llengües estrangeres potenciant les competències orals, tant receptives com productives, dels nens i nenes, i posar l’èmfasi en l’aspecte comunicatiu de la llengua.

És important fixar des d’un bon inici unes bases sòlides des del punt de vista fonètic i auditiu i augmentar la capacitat de comprensió dels joves aprenents.


Els criteris generals per a les adequacions del procés d’ensenyament i aprenentatge de les llengües a la realitat sociolingüística del centre.

La situació sociolingüística del nostre centre presenta una realitat que fa que 2/4 parts dels alumnes arribin a l’escola amb el català com a primera llengua, 1/3 aproximadament amb el castellà i l’altre 1/3 corresponen a alumnes bilingües. D’uns 325 alumnes d’aquesta escola només 22 tenen com a llengua vehicular altres llengües diferents a les oficials de Catalunya.

Els criteris generals per a les adequacions de les llengües queden reflectits en el pla d’acollida de l’alumnat procedent d’altres països, amb desconeixement de les llengües oficials de Catalunya.


5. Pla d’acollida

Justificació

L’escola Fontmartina és un Centre públic de doble línia al qual hi assisteixen 325 alumnes dels quals el 7% són alumnes nouvinguts d’altres països que no tenen el català i el castellà com a llengua vehicular d’aprenentatge. És per això que aquest document vol donar resposta a les noves necessitats educatives que sorgeixen al si de la nostra societat que esta passant de ser monocultural a multicultural.

Es tracta d’un projecte integral dirigit a la totalitat de l’alumnat i que ha de ser assumit per tota la comunitat educativa.

Les tasques d’acollida tenen caràcter preventiu, cal preveure els problemes i donar resposta en el moment inicial. També es important fer un treball en xarxa que contempli l’entorn familiar, social i cultural de l’alumne. S’ha de tenir en compte que es tracta de nens i nenes que han estat separats del seu entorn conegut, de la seva família més amplia, de les amistats, del poble o ciutat on s’han criat.

L’acollida no és un fet administratiu, és una tasca d’integració personal, que tindrà un procés de major o menor durada que dependrà de cada alumne. Aquest arriba amb una motxilla d’hàbits positius més o menys plena, depenent de les circumstàncies personals i socials de cadascú. Tractar els immigrants com un repte, és el camí de l’educació, tractar-los com un problema, és la via inicial de la segregació.

L’escola vetllarà per la integració de l’alumnat facilitant l’adquisició de competència comunicativa en les llengües oficials de Catalunya.

24

Objectius

1. Assegurar un procés d’escolarització el més normalitzat possible.

2. Facilitar, pautar i ajudar en la tasca docent al professorat

3. Incorporar els alumnes a la descoberta i coneixement del món cultural en el que viuen.

4. Integrar els alumnes i mestres a la vida diària de l’escola i les seves activitats.

5. Assolir progressivament autonomia personal dins l’àmbit escolar i social.

6. Ajudar-los a autovalorar-se, incorporant la seva cultura a l’escola.

7. Potenciar l’intercanvi i relació entre tots els alumnes com a font d’enriquiment mutu.

8. Treballar per la igualtat d’oportunitats.

9. Donar resposta a les necessitats educatives individuals.

10. Facilitar l’aprenentatge oral i escrit de la llengua catalana.

11. Accedir el més aviat possible al mateix currículum que segueix la resta de l’alumnat.

12. Incorporar a la família en el funcionament i activitats de l’escola.

25

Acollida a totes les famílies que s’incorporen al centre

Durant el període de preinscripció

Hem de procurar que l’acollida sigui afable i càlida. Una bona acollida inicial facilita la confiança posterior.

La informació que es dóna ha de ser clara i concisa

Acció Quan Qui Com

Ensenyar l’escola i informar del seu funcionament a les famílies interessades en una jornada de portes obertes

Abans de la preinscripció Equip directiu

Es visiten les diferents dependències escolars i patis

S’explica els trets característics de l’escola i s’atenen les preguntes i dubtes dels pares

S’entrega formularis i el llistat de documentació que han d’aportar de preinscripció (ANNEX 1)

Preinscripció

Presentació de la sol·licitud i documentació obligatòria.

Període establert pel Departament d’Ensenyament

Equip Directiu Entrevista

26

Un cop formalitzada la matrícula s’informa a les famílies de l’organització, funcionament (calendari/ horari), normes, material, serveis del Centre i de l’adaptació de P-3

(ANNEX 2)

Maig, Juny

Equip directiu

AMPA

Reunió conjunta amb totes les famílies

Recollida d’informació del aspectes evolutius de l’alumne/a i de la situació familiar.

Juliol Servei Psicopedagògic Municipal

Entrevista concertada

Qüestionari (ANNEX 3)

Organitzar els diferents grups tenint en compte la informació obtinguda

Primera setmana de setembre

Equip Directiu

Servei Psicopedagògic Municipal

Comissió de mestres definitius al centre per a formar grups de P3.

Per l’organització de la resta de grups d’EI i primària a part de l’equip directiu i el S.P.M els tutors entrants i/o sortints.

Criteris que es tenen en compte (ANNEX 4)

Presentació professorat d’EI

Funcionament de l’etapa d’EI

Primera quinzena de setembre

Equip Directiu

Professorat d’Educació Infantil

S. Psicopedagògic Municipal

Reunió de totes les famílies.

27

La matrícula durant el curs

La informació ha de ser àgil i entenedora

Cal preveure amb antelació la necessitat de mediador/a (alumnes, familiar, etc.) per facilitar la informació adreçada a la família.

Ajudar a la família a expressar qualsevol dubte relacionat amb l’escola i amb l’escolarització del seu fill/a

Acció Quan Qui Com

Recepció de la família que sol·licita l’escolarització d’algun familiar:

-Entregar-li formulari de preins- cripció així com el llistat de do- cumentació acadèmica (informes, certificats...) que pugin aportar.

(ANNEX 1 )

Durant el curs en hores convingudes

El director Entrevista inicial amb la família

28

Formalitzar la matrícula:

- Entrega de la sol·licitud i de la documentació obligatòria.

- Documentació acadèmica si s’escau.

Informar sobre els aspectes de l’organització i funcionament del centre:

- Calendari i horari

- Informar dels serveis i activitats del centre:

- Menjador

- Activitats extraescolars

- Informar sobre Serveis Socials i els ajuts:

- Beques menjador

- Material didàctic

- Establir les vies de comunicació família-escola

En qualsevol moment sobre horari concertat

El director

Entrevista amb la família: explicació oral detallada.

Sol·licitar el servei de mediador si és necessari.

(ANNEX 5)

29

Mostrar el Centre a la família

Un cop formalitzada la matriculació

Equip directiu

Passejada pel centre un cop formalitzada la matrícula

Recollir dades familiars i evolutives de l’alumne

Horari concertat S.Psicopedagògic Municipal Entrevista oral

(ANNEX 3)

Fixar:

- dia i grup d’incorporació de l’alumne/a.

- estratègies per a l’acollida a l’aula

Un cop formalitzada la matriculació

Equip directiu Reunió equip de mestres del nivell, l’equip psicopedagògic i la Direcció

30

Acollida alumnes nouvinguts (Incorporació tardana, nens amb NEE...)

Les diferents actuacions que es realitzin en l’acollida inicial determinaran:

- la motivació

- l’organització de la seva escolaritat

- la seva adaptació al grup

Evitar la improvisació

Acció Quan Qui Com

Coneixement del nivell d’aprenentatge

Abans de la incorporació de l’alumne/a al centre

Servei Psicop. Municipal Proves estandaritzades (TALE,...) i proves de compensatòria

Traspàs d’informació a l’EAP

Una vegada formalitzada la matrícula d’alumnes de IT i EE

Equip directiu


Educació Especial

Reunió setmanal

Preparació de l’entrada a l’aula

Abans de la incorporació de l’alumne/a al centre

Tutor/a

Informar al grup classe. Es planifica el tipus de col·laboració que el grup classe pot oferir (tenint en compte les orientacions sobre l’acollida)

Presentar el tutor a la família i a l’alumne/a

En el moment de la incorporació de l’alumne/a al Centre

Director Acompanya la família i el nen/a a la classe.

31

Presentació dels companys i del professorat a l’alumne/a

Primer dia incorporació al Centre

Tutor Explica qui és cada professor i quina matèria imparteix

Ubicar l’alumne/a en els diferents espais del Centre

Primers dies incorporació al Centre

Els companys de classe i E.E. Ensenyant els espais

Presentació de l’horari general de curs

Primers dies incorporació al Centrex

Tutor i E.E. Document escrit

Vetllar per la seva socialització tant dins l’aula com en les entrades i sortides, pati, menjador...

Durant tota la seva escolarització

Tot el professorat del Centre

Nomenament de la figura del company com a tutor i altres companys com a traductors/mediadors

Afavorir la relació entre alumnes d’una mateixa llengua per tal d’aconseguir una millor integració

En qualsevol moment Alumnes Alumnes com a traductors/mediadors

Convocar reunió de pares Durant les tres primeres setmanes de la seva incorporació al centre

Tutor/a i/o E.E. A través d’una reunió

32

Organització de l’escolarització

Actuacions

Organitzar el pla de treball de llengua d’acord amb els criteris establerts en el Tractament de la Llengua.

Respectar les matèries en les que segueix el nivell de classe per afavorir la seva integració

Planificar actuacions per tractar possibles dificultats de convivència

Acció Quan Qui Com

Organització de l’atenció específica

Dues primeres setmanes d’incorporació de l’alumne/a

E. E.

Servei Psicop. Municipal

Equip Directiu

D’acord amb els criteris de reforç del Centre

33

Elaboració del pla de treball individual

Dues primeres setmanes d’incorporació de l’alumne/a

Tutor – Mestres del nivell

Educació Especial


Compensatòria

EAP si cal

-Es fa la programació de les àrees instrumentals i es decideixen els materials de treball

-Es programa el treball que ha de realitzar a la resta d’àrees

(ANNE 6))

-S’acorden les responsabilitats de cada docent i les coordinacions que calen

-El pla de treball individual de llengua es farà d’acord amb els criteris establerts en el tractament de la llengua

Seguiment i avaluació del pla de treball de l’alumne/a

Mentre tingui un pla de treball individual


E. E. Reunions mensuals

Avaluació de l’alumne/a Reunions d’avaluació trimestrals


E. E.


S’avaluaran els objectius proposats en el pla de treball

34

Tractament de la llengua

D’acord amb el projecte lingüístic del Centre els alumnes d’incorporació tardana, en acabar l’educació primària hauran de conèixer tant el català com el castellà, de manera que siguin capaços de comprendre i produir missatges orals i escrits amb propietat i autonomia.

El Centre vetllarà per transmetre als alumnes el respecte per la diversitat lingüística i la presa de consciència de la riquesa que representa aquesta pluralitat.

Es tindrà cura de la qualitat de la llengua vehicular i els professors seran els transmissors del model d’ús perquè els alumnes tinguin un referent clar i sòlid.

L’escola ha de donar suport i ha de disposar de material adequat per orientar els professors en l’atenció lingüística d’aquests alumnes.

Aquests rebran un suport especial i addicional de llengua catalana perquè adquireixin, el més aviat possible, el nivell llindar de català.

Dins l’horari lectiu dels professors especialistes (logopeda i EE) es prioritzarà el suport de classes de català als alumnes amb dificultats de comprensió i expressió, especialment per als que s’acaben d’incorporar al sistema educatiu de Catalunya.

Acció Quan Qui Com

Situar l’alumne segons la seva competència lingüística

Primers dies d’incorporació al Centre

Servei Psicopedagògic (Logopèdia)

E.E.

Classificació lingüística dels alumnes d’incorporació tardana (ANNEX 7)

35

Pla de treball individual de llengua

Primers dies d’incorporació al Centre

S. Psic. Municipal (Logopèdia)

E.E. Objectius del treball de (ANNEX 8)

Avaluació del treball individual de llengua

Reunions d’avaluació trimestrals

Tutor/a – Mestres del nivell

E. E.


S’avaluaran els objectius proposats en el pla de treball

36

Recursos del centre

El Centre ha d’acceptar que la situació d’aquest alumnat requereix d’uns recursos específics:

- Persona que actua de referent en el seu procés d’escolarització

- Professionals que hauran de destinar-hi algunes hores per a una atenció més específica

- Disponibilitat de material elaborat en el centre

Acció Quan Qui Com

Donar resposta a les necessitats educatives individuals

Tota l’escolarització

Tutor/a Mestres del nivell

Educació Especial


EAP

Estratègies organitzatives

Aula Educació especial, Logopèdia, reforços

Elaborar adaptacions curriculars

Durant els dos primers mesos d’incorporació al centre

Tutor/a Mestres del nivell

Educació Especial


EAP

Reunions periòdiques per elaborar ACIS

Creació de fons de material Durant tot el curs Educació Especial Recollida, selecció i elaboració de materials

37

Serveis Socials del Municipi Quan se’l necessita i en

reunions periòdiques


Educació Especial

Tutors

EAP

Reunions mensuals de coordinació

Servei de mediador

Quan se’l necessita Cap d’estudis

Sol·licitud al Consell Comarcal i/o al Departament d’Ensenyament

38

Acollida professors nouvinguts

El Centre vetllarà per que tot professor que arribi es senti acollit. El Centre vetllarà per donar als professors nouvinguts la informació i la documentació pertinent així com fomentarà la seva

participació en les activitats educatives.

Acció Quan Qui Com

Recepció del mestre/a al Centre

Inici de curs.

En cas de substitucions Equip Directiu

Presentació i lliurament de documentació

Explicació del funcionament general

Ubicació dels espais

Complimentació del full de dades del mestre

En arribar al Centre Equip Directiu

Recull de dades personals i professionals del mestre

(ANNEX 9)

Presentació a la resta del Claustre

En reunions, claustre ... Equip Directiu Presentar als mestres

Informació general del cicle/curs corresponent

Quan es doni el cas Coordinador de cicle

Paral·lel Reunions informals

39

Associació de mares i pares d’alumnes (AMPA)

Mediar per la integració de les noves famílies , informant i fent participar als pares, en les activitats escolars.

Acció Quan Qui Com

Explicació general del funcionament de l’AMPA, activitats

Al mes de juny

La junta de l’AMPA

Reunió post matriculació

Explicació general del funcionament de l’AMPA, activitats

Sempre que arribi una família nova

Qui delegui l’ l’AMPA

Assemblea General / Extraordinària

Mínim una a l’any

Junta de l’AMPA

Reunió amb tots els pares, socis o no socis

Reunions periòdiques

AMPA – Equip Directiu Mínim un per trimestre Equip Directiu - AMPA Reunions de treball

40

6. L’estructura organitzativa

Òrgans de govern

El Director/a. El director és el representant de l’administració educativa en el centre i té atribuïdes les següents competències:

a) Garantitzar el compliment de les lleis i demés disposicions vigents. b) Exercir la prefectura de tot el personal adscrit al centre i adoptar les

resolucions disciplinaries que corresponguin d’acord amb les normes aplicables.

c) Dirigir i coordinar totes les activitats del centre cap a la consecució del projecte educatiu, d’acord amb les disposicions vigents i sense perjudici de les competències atribuïdes al Claustre de professors i al Consell Escolar del centre.

d) Ostentar la representació del centre, sens perjudici de les atribucions de les demés autoritats educatives.

e) Col·laborar amb el òrgans de l’Administració educativa en tot lo relatiu a l’assoliment d’objectius educatius del centre.

f) Proposar a l’Administració educativa el nomenament i cessament dels membres de l’equip directiu, prèvia informació al Claustre de professors i al Consell Escolar del centre.

g) Impulsar la col·laboració amb les famílies, amb institucions i amb organismes que faciliten la relació del centre amb l’entorn, i fomentar un clima escolar que afavoreixi l’estudi i el desenvolupament d’actuacions que propicíin una formació integral en coneixements i valors dels alumnes.

h) Afavorir la convivència en el centre, resoldre els conflictes e imposar totes les mesures disciplinàries que corresponguin als alumnes, d’acord amb les normes que estableixin les Administracions educatives i en el compliment dels criteris fixats en el reglament de règim interior del centre. A tal fi, es promourà l’agilització dels procediments per la resolució dels conflictes en els centres.

i) Convocar i presidir els actes acadèmics i les sessions del Consell Escolar i del Claustre de professors del centre i executar els acords adoptats en l’àmbit de les seves competències.

j) Realitzar les contractacions d’obres, serveis i suministraments, així com autoritzar les despeses d’acord amb el pressupost del centre, ordenar els pagaments i visar les certificacions i documents oficials del centre, tot això d’acord amb allò que estableixin les Administracions educatives.

k) Promoure plans de millora de la qualitat del centre, així com projectes d’innovació e investigació educativa.

41

l) Impulsar processos d’avaluació interna del centre i col·laborar en les avaluacions externes.

m) Altres funcions que puguin ser atribuïdes per l’Administració educativa.

El/la Cap d’estudis Correspon al cap d'estudis la planificació, el seguiment i l'avaluació interna de les activitats del centre, i la seva organització i coordinació, sota el comandament del director del col·legi.

Són funcions especifiques del cap d'estudis: a) Coordinar les activitats escolars reglades. Coordinar també quan

s'escaigui, les activitats escolars complementaries i dur a terme l’elaboració de l'horari escolar i la distribució dels grups, de les aules i altres espais docents segons la naturalesa de l'activitat acadèmica. escoltat el claustre.

b) Coordinar les activitats extraescolars en col·laboració amb el consell escolar del centre i les associacions de pares, Coordinar les relacions amb els serveis educatius del Departament d'Ensenyament i especialment amb els equips d'assessorament psicopedagògic.

c) Substituir el director en cas d'absència. d) Coordinar l'elaboració i l'actualització del projecte curricular de centre i

vetllar per l’elaboració de les adequacions curriculars necessàries per atendre la diversitat dels ritmes d'aprenentatge i la singularitat de cada alumne, especialment d'aquells que presenten necessitats educatives especials, tot procurant la col·laboració i participació de tots els mestres del claustre en els grups de treball.

e) Vetllar perquè l'avaluació del procés d'aprenentatge dels alumnes es dugui a terme en relació amb els objectius generals d’àrea i d'etapa, i en relació amb els criteris fixats pel claustre de professors en el projecte curricular de centre. Coordinar la realització de les reunions d'avaluació i presidir les sessions d'avaluació de fi de cicle.

f) Vetllar per la coherència i l'adequació en la selecció dels ¡llibres de text, de¡ material didàctic i complementari utilitzat en els diferents ensenyaments que s'imparteixen en el col·legi.

g) Coordinar la programació de l'acció tutorial desenvolupada en el centre i fer-ne el seguiment.

h) Coordinar les accions d'investigació i innovació educatives i de formació i reciclatge del professorat que es desenvolupin en el col·legi, quan s'escaigui.

i) Aquelles altres que li siguin encomanades pel director o atribuïdes per disposicions del Departament d'Ensenyament.

42

El Secretari/a Correspon al secretari dur a terme la gestió de l’activitat econòmica i administrativa del col·legi, sota el comandament del director i exercir per delegació d'aquest, la prefectura del personal d’administració i serveis adscrit al col·legi. quan el director així ho determini.

Són funcions especifiques del secretari les següents: a) Exercir la secretaria dels òrgans col·legiats de govern i aixecar les actes de

les reunions que es celebrin. b) Tenir cura de les tasques administratives del col·legi, atenent la seva

programació general i el calendari escolar. c) Estendre les certificacions i els documents oficials del col·legi, amb el

vist-i-plau del Director. d) Dur a terme la gestió econòmica del centre, la comptabilitat que se’n

deriva i elaborar i custodiar la documentació preceptiva. Obrir i mantenir els comptes necessaris en entitats financeres, juntament amb el director. Elaborar el projecte de pressupost del col·legi.

e) Vetllar per l’adequat compliment de la gestió administrativa del procés de preinscripció i matriculació d’alumnes, tot garantint la seva adequació a les disposicions vigents.

f) Tenir cura que els expedients acadèmics dels alumnes estiguin complets i diligenciats d’acord amb la normativa vigent.

g) Ordenar el procés d’arxiu dels documents del centre, assegurar la unitat dels registres i expedients acadèmics, diligenciar els documents oficials i custodiar-los.

h) Confegir i mantenir l’inventari general del centre. i) Vetllar pel manteniment i la conservació general de centre, de les seves

instal·lacions, mobiliari i equipaments d’acord amb les indicacions que el director i les Disposicions vigents. Tenir cura de la seva reparació, quan correspongui.

j) Dur a terme la correcta preparació dels documents relatius a l’adquisició, alienació o lloguer de bens i als contrastes de serveis i subministrament, d’acord amb la normativa vigent.

k) Aquelles altres funcions que li siguin encarregades pel director del col·legi o atribuïdes per disposicions del Departament d’Ensenyament.

Òrgans de participació en el control i gestió del centre

El Claustre de professors El claustre de professors és l’òrgan propi de participació dels professors en el control i gestió del centre i té la responsabilitat de planificar, coordinar , informar i, en el seu cas, decidir sobre tots els aspectes docents del centre.

43

Aquest serà presidit pel Director i estarà integrat per la totalitat dels professors que prestin servei en el centre.

El claustre de professors tindrà les següents atribucions:

a) Formular a equip directiu propostes per l’elaboració de la programació general anual, així com avaluar la seva aplicació.

b) Formular propostes al Consell Escolar per l’elaboració del projectiu educatiu e informar, abans de la seva aprovació, dels aspectes relatius a l’organització i planificació docent.

c) Informar del projecte de reglament de règim interior del centre. d) Promoure iniciatives n l’àmbit de l’experimentació i de la investigació

pedagògica i en la formació del professorat del centre. e) Elegir els seus representants en el Consell Escolar del centre i en la

Comissió de selecció de Director. f) Coordinar les funcions referents a l’orientació, tutoria, avaluació i

recuperació dels alumnes. g) Analitzar i valorar el funcionament general del centre, l’evolució del

rendiment escolar i els resultats de l’avaluació que del centre realitzi l’Administració educativa, així com qualsevol altre informe referent a la marxa del mateix.

h) Ser informat per el Director de l’aplicació del règim disciplinari del centre.

i) Ser informat de la proposta a l’Administració educativa del nomenament i cessament dels membres de l’equip directiu.

j) Proposar mesures e iniciatives que afavoreixin la convivència en el centre.

k) Altres que li siguin atribuïdes per l’Administració educativa.

El Consell Escolar El Consell Escolar és l’òrgan de participació en el control i gestió del centre dels diferents sectors que constitueixen la comunitat educativa.

El Consell Escolar del centre tindrà les següents atribucions:

a) Formular propostes a l’equip directiu sobre la programació anual del centre i aprovar el projecte educatiu, sense perjudici de les competències del Claustre de professors, en relació amb la planificació i organització docent.

b) Elaborar informes, a petició de l’Administració competent, sobre el funcionament del centre i sobre aquells altres aspectes relacionats amb l’activitat del mateix.

c) Participar en el procés d’admissió d’alumnes i vetllar per a que es realitzi d’acord a l’establert en aquesta Llei i disposicions que la desenvolupen.

44

d) Aprovar el reglament de règim interior del centre. e) Conèixer la resolució de conflictes disciplinaris i la imposició de sancions

i vetllar perquè aquestes s’ajustin a la normativa vigent. f) Aprovar el projecte de pressupost del centre i la seva liquidació. g) Promoure la conservació i renovació de les instal·lacions i equip escolar. h) Proposar les directrius per la col·laboració, amb finalitat educatives i

culturals, amb altres centres, entitats i organismes. i) Analitzar i valorar el funcionament general del centre, l’evolució del

rendiment escolar i els resultats de l’avaluació que del centre realitzi l’Administració educativa.

j) Ser informat de la proposta a l’Administració educativa del nomenament i cessament dels membres de l’equip directiu.

k) Proposar mesures e iniciatives que afavoreixin la convivència en el centre.

l) Altres que li siguin atribuïdes per l’Administració educativa.

El Consell Escolar té al nostre centre les següents comissions:

Comissió econòmica Integrada pel director, pel secretari, un professor, un pare i el representant de l'Ajuntament. La comissió econòmica té les competències que expressament li delega el Consell Escolar. L'aprovació del pressupost i la fiscalització de les compres anuals no són delegables.

Comissió permanent Integrada pel director, que la presideix, el cap d'estudis i sengles representants del professorat i dels pares d’alumnes, designats pel Consell Escolar del centre. De la comissió permanent en forma part el secretari, amb veu i sense vot. El Consell Escolar del centre no pot delegar en la comissió permanent les competències referides a l'elecció i cessament de director, les de creació d’òrgans de coordinació, l'aprovació del projecte educatiu, del pressupost i la seva liquidació, del Reglament de Règim interior i de la programació general anual, ni les de resolució de conflictes i imposicions de correctores amb finalitat pedagògica en matèria de disciplina d'alumnes.

Són funcions de les comissions estudiar, informar i elevar propostes al consell escolar del centre sobre els aspectes de seu àmbit que se'ls sol·licitin o consideren convenient d'aportar, així com desenvolupar les tasques que el consell li encomani.

45

Equips de professors

De nivell / Tutor La tutoria i l'orientació dels alumnes formarà part de la funció docent. Tots els mestres que formen part del claustre d'un centre poden exercir les funcions de mestre tutor quan correspongui. Cada unitat grup d’alumnes té un mestre tutor, amb les funcions següents: a) Tenir coneixement del procés d'aprenentatge i d'evolució personal dels

alumnes. b) Coordinar la coherència les activitats d'ensenyament - aprenentatge i les

activitats d’avaluació de tots els docents que intervenen en el procés d'ensenyament del seu grup d’alumnes.

c) Responsabilitzar-se de l'avaluació del seu grup d'alumnes en les sessions d'avaluació.

d) Tenir cura, juntament amb el secretari, quan correspongui, de vetllar per l'elaboració dels documents acreditatius dels resultats de l'avaluació i de la comunicació d'aquests als pares o representants legals dels alumnes.

e) Dur a terme la informació i l'orientació acadèmica dels alumnes. f) Mantenir una relació suficient i periòdica amb els pares dels alumnes o

representants legals per informar-los del seu procés d'aprenentatge i de la seva assistència a les activitats escolars.

g) Vetllar per la convivència del grup d'alumnes i la seva participació en les activitats del col·legi.

h) Pautar el treball de reforç dels seus alumnes i coordinar-se amb qui el dugui a terme.

i) Altres que li siguin atribuïdes per l’Administració educativa.

Equips de cicle Els equips de cicle són els òrgans de coordinació, la funció principal dels quals és organitzar i desenvolupar els ensenyaments propis del cicle en els col·legis d'educació infantil i primària d'estructura lineal.

A més de la funció principal descrita, els equips de cicle poden formular propostes relatives als projectes educatiu i curricular del centre i a llur programació general.

Els equips de cicles estan formats per tots els mestres que imparteixen docència en el mateix.

Els equips de cicle estan coordinats pel corresponent coordinador de cicle, sota la supervisió del cap d'estudis.

46

Els equips de cicle duran a terme les sessions d'avaluació dels seus alumnes i es constituiran en comissions d'avaluació, .presidida per un membre de l’Equip Directiu, per a l'avaluació i promoció dels alumnes que finalitzen un cicle.

Equip coordinador La junta de coordinació estarà formada per l’equip directiu i el coordinador/a de cadascun dels cicles. Tindrà com a funcions: a) Canalitzar informacions a cicles i dels cicles a direcció. b) Centralitzar i discutir les propostes dels cicles per tractar en claustre. c) Agilitar el funcionament del centre.

El /la secretaria aixecarà acta dels assumptes tractats a la reunió i donarà una còpia als coordinadors de cicle per la que la transmetin en la propera reunió de cicle.

Comissions L’Equip directiu, un cop escoltat el claustre, pot proposar la creació de comissions amb l’objectiu de treballar aspectes o necessitats concretes d’escola. Cada comissió serà dirigida per un coordinador.

Coordinadors dels equips de professors

El Coordinador de cicle Funcions del coordinador de cicle: a)Tenir al seu càrrec la carpeta del cicle, on arxivarà:

les actes de les juntes de coordinació.

els acords de cicle.

la fotocopia de l’aportació del cicle al Pla anual i a la memòria anual.

copies dels impresos necessaris pel funcionament del cicle.

tot allò que el coordinador consideri rellevant arxivar com a coordinador.

Aquesta carpeta serà retornada al juny a el /la cap d’estudis. b) Promoure la realització de les tasques encomanades al cicle segons els

calendaris de realització presentats ( Pla anual a principi de curs, memòria al final …).

c) Convocar les reunions de cicle extraordinàries que siguin necessàries pel funcionament del cicle.

47

d) Coordinar l’equip de professors, establint un clima de cordialitat, cooperació i treball entre els membres del mateix.

e) Representar el cicle davant de altres òrgans del col·legi. f) Unificar criteris d’actuació amb els altres coordinadors. g) Mantenir informat el/la cap d’estudis de les activitats i problemes del

cicle. h) Coordinar la realització de les sessions i reunions que el cicle decideixi

tenir amb els pares i informar la cap d’estudis. i) Canalitzar les directrius d’òrgans superiors en ordre a que la feina de

l’equip es faci d’acord a aquestes. j) Facilitar i estimular l’intercanvi d’experiències entre el professorat. k) Formar part de la Junta de Coordinació. l) Informar el secretari de les propostes de compra de material del cicle. m) Vetllar pel compliment dels acord presos. n) Altres que li siguin atribuïdes per l’Administració educativa.

El Coordinador d’informàtica Són funcions del coordinador d’informàtica: a) Proposar a l'equip directiu del centre els criteris per a la utilització i

l'optimització dels recursos informàtics i per a l'adquisició de nous recursos.

b) Assessorar l'equip directiu, el professorat i el personal d’administració i serveis del centre en l’ús de les aplicacions de gestió acadèmica del Departament d'Ensenyament.

c) Vetllar pel manteniment de les instal·lacions i els equipaments informàtics i telemàtics del centre.

d) Assessorar el professorat en la utilització educativa de programes i equipaments informàtics en les diverses àrees del currículum i orientar-lo sobre a seva formació permanent en aquest tema.

e) Aquelles altres que el director del col·legi li encomani en relació amb els recursos informàtics i telemàtics que li pugui atribuir el Departament d’Ensenyament.

A més de les funcions generals assenyalades anteriorment són funcions específiques que realitza el coordinador d’informàtica del centre:

a) Elaborar el pla anual i la memòria de la coordinació d’informàtica. b) Col·laborar amb el/la Cap d’Estudis en l’elaboració i actualització de la

programació de les TIC a l'escola. c) Millorar la formació del professorat envers els mitjans informàtics,

realitzant sessions de formació en horari no lectiu. d) Coordinar les tasques de la Comissió d’informàtica.

48

e) Dinamitzar l’optimització de l’ús dels ordinadors tant a l’aula d’informàtica com al racó de l’aula ordinària.

f) Potenciar l’ús d’internet i correu electrònic per part de l’alumnat i el professorat.

g) Gestionar les adreces de correu electrònic dels/de les alumnes (edu365) així com les dels/de les mestres (SGTI).

h) Administrar el pressupost anual relacionat amb els mitjans informàtics. Fer propostes per a la renovació del material informàtic.

i) Participar en les sessions informatives/formatives que convoca el departament d’educació, com ara el SATI i les jornades tècniques.

j) Coordinar l’actualització i manteniment de la pàgina web de l’escola en col·laboració amb el/la webmestre/a.

k) Mantenir actualitzat l’inventari i la documentació relacionada amb la informàtica.

l) Realitzar el manteniment de programari, maquinari i xarxa. m) Comprovar el bon funcionament dels equips del centre. n) Recollir i gestionar les demandes del professorat en relació a l’ús dels

programes i a les possibles avaries dels equips informàtics de l’escola. o) Gestionar les avaries relacionades amb els mitjans informàtics p) Mantenir actualitzades les unitats de xarxa com a elements de treball i per

a guardar la informació dels/de les alumnes i professors/es. q) Fer còpies de seguretat de programes i informació. r) Mantenir actualitzat el programa antivirus. Donar suport als mestres

relacionat amb aquest tema s) Regular, coordinar i dinamitzar l’ús de l’aula d’informàtica en horari

extraescolar t) Coordinar les activitats que es porten a terme a l’aula d’informàtica i que

organitzen altres entitats: Escola d’Adults, activitats de l’AMPA,...Recollir sol·licitud, informar als/a les professors/es del funcionament de l’aula, fer el seguiment.

u) Mantenir els serveis de xarxa amb GNU/LINUX v) Potenciar l’ús del software lliure en la comunitat educativa

El Coordinador lingüístic Són funcions del coordinador lingüístic:

a) Assessorar l’equip directiu en la elaboració del projecte lingüístic. b) Assessorar el claustre en el tractament de les llengües en l’elaboració del

projecte curricular del centre, d’acord amb els criteris establerts en el projecte lingüístic.

c) Assessorar l’equip directiu en la programació de les activitats relacionades amb la concreció del projecte lingüístic, inclòs en la programació general del centre i col·laborar en la seva realització.

49

d) Organitzar els seminaris i cursos necessaris per a la normalització lingüística en funció de les peticions i necessitats del professorat del centre.

e) Aquelles altres que el Director del centre li encomani en relació al projecte lingüístic o que li pugui atribuir el Departament d'Ensenyament.

El Coordinador de biblioteca Són funcions del coordinador de biblioteca:

a) Elaborar el pla de la biblioteca i la memòria b) Adequar a l’inici de curs la biblioteca i fer el seu manteniment. c) Organitzar l’equip de bibliotecaris: reunió amb els nens, informació de

les seves tasques, establir torns, horaris... d) Establir la rotació de professorat encarregat de la vigilància de la

biblioteca en horari no lectiu i supervisar que aquesta estigui degudament atesa en aquest horari.

e) Portar a terme una reunió informativa amb tot el professorat, a l’inici de curs, per informar del funcionament de la biblioteca.

f) Administrar el pressupost destinat a la biblioteca i supervisar la compra de llibres.

g) Registrar, etiquetar i folrar tots els llibres que es vagin adquirint, així com els que es comprin, amb el pressupost de l’escola, per els diferents nivells.

h) Coordinar l’elaboració de la revista de l’escola.

El Coordinador de riscos laborals Són funcions del coordinador de riscos laborals:

a) Promoure i coordinar les actuacions en matèria de salut i seguretat en el seu centre.

b) Col·laborar amb la direcció del centre en l'elaboració del pla d'emergència, en la implantació, la planificació i realització dels simulacres d'evacuació.

c) Revisar periòdicament la senyalització del centre i els aspectes relacionats amb el pla d'emergència amb la finalitat d'assegurar la seva adequació i funcionalitat.

d) Revisar periòdicament el pla d'emergència per assegurar la seva adequació a les persones, els telèfons i l'estructura.

e) Revisar periòdicament els equips de lluita contra incendis com a activitat complementària a les revisions oficials.

f) Promoure actuacions d'ordre i neteja i fer el seguiment.

50

7. Revisió / avaluació del PEC

El Projecte Educatiu de Centre es revisarà cada tres anys o, sempre que un terç dels membres del Consell Escolar ho proposi i presenti una esmena o esmenes al Consell Escolar.

L’equip directiu establirà a principi de curs el calendari

Les esmenes s’hauran d’aprovar per 2/3 del Consell Escolar.

Aquest Projecte Educatiu de Centre fou aprovat al Consell Escolar del dia

8. Annexos

Annex 1 Bloc de preinscripció

Annex 2 Normes de classe d’Educació Infantil

Annex 3 Protocol d’entrevista que fa el Servei Psicopedagògic Municipal

Annex 4 Criteris d’adscripció dels alumnes als grups de P-3 i els nouvinguts a E.I. i Primària

Annex 5 Full de mediació

Annex 6 Pla de treball individual de l’alumne/a

Annex 7 Classificació lingüística dels alumnes d’Incorporació Tardana

Annex 8 Objectius del treball de llengua

Annex 9 Full de dades del mestre/a

Documents

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació …...Departament d’Educació Generalitat de Catalunya Escola Fontmartina Passeig de les escoles, 3 08460 Sta. Mª de Palautordera