Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura, Ramaderia, ?· Generalitat de Catalunya Departament…

  • Published on
    07-Feb-2019

  • View
    212

  • Download
    0

Embed Size (px)

Transcript

<p>Generalitat de Catalunya</p> <p>Departament d'Agricultura, </p> <p>Alimentaci i Acci Rural</p> <p>Generalitat de Catalunya</p> <p>Departament d'Agricultura, </p> <p>Alimentaci i Acci Rural</p> <p>Valoraci de la reforma de la PAC, una visi </p> <p>del territori </p> <p>28 de setembre de 2013 </p> <p>Generalitat de Catalunya </p> <p>Departament dAgricultura, Ramaderia, </p> <p>Pesca, Alimentaci i Medi Natural </p> <p>http://www.gencat.net/piv/normativa/elements/pdfs/0013.pdf</p> <p>Generalitat de Catalunya</p> <p>Departament d'Agricultura, </p> <p>Alimentaci i Acci Rural</p> <p>Generalitat de Catalunya</p> <p>Departament d'Agricultura, </p> <p>Alimentaci i Acci Rural</p> <p>. </p> <p> Moltes decisions en mans dels Estats membres o regions: el </p> <p>model daplicaci de la PAC depn daquestes decisions. </p> <p> 24 i 25 de juliol va tenir lloc una Conferncia Sectorial dAgricultura </p> <p>i Desenvolupament Rural Extraordinria i es van prendre acords </p> <p>sobre el model daplicaci de la nova PAC a Espanya. </p> <p> El Ministeri centra el seu posicionament proposant un model </p> <p>daplicaci que persegueix un doble objectiu: </p> <p> Que tot quedi igual: mnims canvis possibles respecte a lactual perode. </p> <p> Que totes les CCAA rebin els mateixos imports que en lactual perode. </p> <p>Conformitat de totes les CCAA </p> <p>Oposici noms de Catalunya i el Pas Basc. </p> <p>1. Valoraci de la reforma de la PAC </p> <p>Generalitat de Catalunya</p> <p>Departament d'Agricultura, </p> <p>Alimentaci i Acci Rural</p> <p>Generalitat de Catalunya</p> <p>Departament d'Agricultura, </p> <p>Alimentaci i Acci Rural</p> <p>. </p> <p> Model uniforme daplicaci de la PAC a tot el territori nacional. </p> <p> Sacorda laplicaci dun model de regionalitzaci del Rgim de </p> <p>pagament bsic basat en els imports dajut rebut per cada </p> <p>comarca agrria i en cada tipus de superfcie. </p> <p> Ajut als joves agricultors: destinar fins a un mxim del 2%. </p> <p> Ajut a les zones amb limitacions naturals, en el marc del II </p> <p>pilar. </p> <p> Limitaci de la superfcie a la que sassignaran drets al 2015. </p> <p> Aplicar lmit mnim de 300 euros, amb perode transitori. </p> <p> Rgim de petits agricultors: aplicaci automtica als perceptors </p> <p>que els hi pertoqui menys de 1.250 euros. </p> <p> Lmit mxim per la percepci dels ajuts de 300.000 euros. </p> <p>2. Acords en laplicaci del primer pilar </p> <p>Generalitat de Catalunya</p> <p>Departament d'Agricultura, </p> <p>Alimentaci i Acci Rural</p> <p>Generalitat de Catalunya</p> <p>Departament d'Agricultura, </p> <p>Alimentaci i Acci Rural</p> <p>. </p> <p> Vinya, fruita i hortalissa: productors i superfcies que no </p> <p>perceben ajuts no sincorporaran al nou model. </p> <p> Pastures: nicament sassignaran drets sobre superfcies de </p> <p>pastures a beneficiaris que siguin ramaders titulars duna </p> <p>explotaci ramadera inscrita al REGA en un any de referncia . </p> <p> Agricultor actiu i activitat agrria sobre les superfcies amb dret </p> <p>a ajuda: anlisi i proposta per grup de treball dalt nivell. </p> <p> Ajuts acoblats: sutilitzar el percentatge mxim del 15% i els </p> <p>sectors ramaders tindran una consideraci prioritria. </p> <p> Sector vitivincola: transferncia definitiva dels 1427 M del </p> <p>Programa de suport al sector vitivincola al rgim de pagaments </p> <p>directes. </p> <p>2. Acords en laplicaci del primer pilar </p> <p>Generalitat de Catalunya</p> <p>Departament d'Agricultura, </p> <p>Alimentaci i Acci Rural</p> <p>Generalitat de Catalunya</p> <p>Departament d'Agricultura, </p> <p>Alimentaci i Acci Rural</p> <p>. </p> <p> Sestan negociant en els Grups dalt nivell constituts al </p> <p>MAGRAMA, amb un pla de treball que pretn: </p> <p>1. Tancar metodologia del model de regionalitzaci. </p> <p>2. Presentar simulaci i anlisi de dades a les CCAA. </p> <p>3. Aplicar mesures correctores i ajuts acoblats. </p> <p> Hi ha tres aspectes claus que sestan negociant i que </p> <p>determinaran el model: </p> <p>1. Definici final dagricultor actiu i activitat agrria: qui seran els </p> <p>beneficiaris del nou sistema. </p> <p>2. Com ser el model de regionalitzaci. </p> <p>3. Quins seran els ajuts acoblats (s un 15% del sobre nacional) </p> <p>2. Acords en laplicaci del primer pilar </p> <p>Generalitat de Catalunya</p> <p>Departament d'Agricultura, </p> <p>Alimentaci i Acci Rural</p> <p>Generalitat de Catalunya</p> <p>Departament d'Agricultura, </p> <p>Alimentaci i Acci Rural</p> <p>Agricultor actiu: </p> <p> Llista negativa (aeroports, ferroviries, immobiliries, depuradores, </p> <p>camps desport i rees recreatives), que pot ser ampliada </p> <p> Excloure les persones amb activitat agrria insignificant o que </p> <p>no sigui la seva activitat principal o objecte social (art. 9.3). </p> <p> Aplicar els criteris dagricultor actiu noms als que cobren menys de </p> <p>5.000 euros o un llindar inferior. </p> <p>Activitat agrria </p> <p> Per superfcies de terres de conreu o conreus permanents: activitat </p> <p>de manteniment mnim. Les superfcies en condici dabandonament </p> <p>o no conreu (guaret???). </p> <p> Per pastures permanents: lactivitat mnima ha danar vinculada una </p> <p>explotaci ramadera inscrita al REGA. Distncia ????? </p> <p> Menys de 300 exclosos. </p> <p>2.1 Beneficiaris del nou sistema </p> <p>Generalitat de Catalunya</p> <p>Departament d'Agricultura, </p> <p>Alimentaci i Acci Rural</p> <p>Generalitat de Catalunya</p> <p>Departament d'Agricultura, </p> <p>Alimentaci i Acci Rural</p> <p>. </p> <p> Proposta Comissi: nou repartiment dels ajuts amb tarifa plana per </p> <p>hectrea i possibilitat daplicar regionalitzaci i convergncia interna. </p> <p> En Estats membres amb rgims dajut basat en referncies </p> <p>histriques com Espanya laplicaci daquest model comporta grans </p> <p>transferncia dimports entre beneficiaris, sectors i territoris. </p> <p> A lacord arribat a Brusselles hi ha una srie de mesures per </p> <p>minimitzar aquest efecte i evitar la transferncia dimports: </p> <p>1. Establint un model de regionalitzaci flexible, amb regions </p> <p>discontinues. </p> <p>2. Limitant la convergncia interna: arribar a un valor aproximat, </p> <p>en lloc de lobligaci darribar a una tarifa plana. </p> <p>3. Establint el pagament verd com un percentatge del pagament </p> <p>base, en lloc de ser una tarifa plana. </p> <p>2.2. Model de regionalitzaci </p> <p>Generalitat de Catalunya</p> <p>Departament d'Agricultura, </p> <p>Alimentaci i Acci Rural</p> <p>Generalitat de Catalunya</p> <p>Departament d'Agricultura, </p> <p>Alimentaci i Acci Rural</p> <p>2.2. Model de regionalitzaci </p> <p> Objectiu: mnim trasps de diners entre beneficiaris. </p> <p> Proposta de regionalitzaci basada en: </p> <p> Els imports dajut rebuts per cada agricultor i ramader en un </p> <p>any de referncia (2011 o 2013). </p> <p> El tipus de superfcie (sec, regadiu, conreus permanents i </p> <p>pastures). </p> <p> La comarca agrria, dacord amb el pla de regionalitzaci. </p> <p> Per cada comarca agrria i tipus de superfcie es calcula un import </p> <p>unitari amb els import unitaris dels beneficiaris de lany de </p> <p>referncia. Aquest ser limport corresponent a 2019, cap als que </p> <p>haurien de convergir els imports unitaris individuals. </p> <p> Sagrupen els imports unitaris compresos en un mateix interval. </p> <p>Cadascun daquests intervals ser una regi o estrat (de manera </p> <p>indicativa, 30 o 40). </p> <p>Generalitat de Catalunya</p> <p>Departament d'Agricultura, </p> <p>Alimentaci i Acci Rural</p> <p>Generalitat de Catalunya</p> <p>Departament d'Agricultura, </p> <p>Alimentaci i Acci Rural</p> <p>2.2. Model de regionalitzaci. A simple vista </p> <p> A cada comarca agrria existirien fins a 4 tipus dimport unitari </p> <p>diferents, establerts a nivell de parcella SIGPAC. </p> <p>Terra de conreu de REGADIU </p> <p>Terra de conreu de SEC </p> <p>Conreus Permanents </p> <p>Pastures </p> <p>Comarca A (/ha) </p> <p>500 </p> <p>100 </p> <p>700 200 </p> <p>Generalitat de Catalunya</p> <p>Departament d'Agricultura, </p> <p>Alimentaci i Acci Rural</p> <p>Generalitat de Catalunya</p> <p>Departament d'Agricultura, </p> <p>Alimentaci i Acci Rural</p> <p>REGIONALITZACI PER COMARQUES AGRARIES I TIPUS DE SUPERFCIE EN BASE A LA </p> <p>INTENSITAT DAJUT. SIMULACI 42 ESTRATS. CULTIUS PERMANENTS (CP) </p> <p>Generalitat de Catalunya</p> <p>Departament d'Agricultura, </p> <p>Alimentaci i Acci Rural</p> <p>Generalitat de Catalunya</p> <p>Departament d'Agricultura, </p> <p>Alimentaci i Acci Rural</p> <p>2.2. Model de regionalitzaci </p> <p> Com convergiran els valors a cadascun daquests estrats: </p> <p> Els Estats membres amb rgims dajut basat en referncies </p> <p>histriques permet una aproximaci dels pagaments per </p> <p>hectrea, en lloc de lobligaci darribar a una tarifa plana. </p> <p> El mnim de convergncia: 60%. Lajut per hectrea no podr </p> <p>ser inferior al 60% del valor mig per hectrea de la seva regi. </p> <p> Els que estan al 90% del valor mig no varien el seu valor. </p> <p> Entre 60 i 90, incrementen 1/3 de la diferncia. </p> <p> Saplicar la convergncia interna al pagament verd </p> <p> Es limita la prdua dels beneficiaris amb valors superior la </p> <p>mitja de la seva regi al 30% </p> <p> La convergncia es far pels imports de cada tipus de </p> <p>superfcie i comarca agrria. </p> <p>Generalitat de Catalunya</p> <p>Departament d'Agricultura, </p> <p>Alimentaci i Acci Rural</p> <p>Generalitat de Catalunya</p> <p>Departament d'Agricultura, </p> <p>Alimentaci i Acci Rural</p> <p> Convergncia interna </p> <p>Generalitat de Catalunya</p> <p>Departament d'Agricultura, </p> <p>Alimentaci i Acci Rural</p> <p>Generalitat de Catalunya</p> <p>Departament d'Agricultura, </p> <p>Alimentaci i Acci Rural</p> <p>Beneficiaris Hectrees Imports T</p> <p>itu</p> <p>lars</p> <p> de</p> <p>xplo</p> <p>tacio</p> <p>ns a</p> <p>gr</p> <p>ries a</p> <p>l 2</p> <p>01</p> <p>5 </p> <p>- Agricultors actius - Al 2011/13 activats </p> <p>o sollicitats drets dacord amb el Reglament 73/2009 </p> <p>Al 2011/13 excl. fruita </p> <p>Al 2011/13 excl. vinya </p> <p>Al 2011/13 excl. horta </p> <p>Ag</p> <p>riculto</p> <p>rs A</p> <p>ctiu</p> <p>s </p> <p>Hectrees declarades admissibles 2015 </p> <p>15 % ajuts associats </p> <p>2% Joves </p> <p>30% Capa verda </p> <p>53% </p> <p>Prima Base </p> <p>Assignaci de drets per comarques agrries i estrats </p> <p>Convergncia </p> <p>Fins 3% reserva nacional </p> <p>83% Limitaci superfcie a la declarada lany de referncia (2011 0 2013) </p> <p>Generalitat de Catalunya</p> <p>Departament d'Agricultura, </p> <p>Alimentaci i Acci Rural</p> <p>Generalitat de Catalunya</p> <p>Departament d'Agricultura, </p> <p>Alimentaci i Acci Rural</p> <p>. </p> <p> Programa estatal, amb coexistencia las PDR autonmics. </p> <p> Constituci dun Grup dalt nivell per analitzar les mesures que </p> <p>sincorporaran al programa estatal. </p> <p> Incorporar la Red Rural Nacional al programa estatal. </p> <p> Armonitzar les condicions dapliaci de determinades mesures de </p> <p>Desenvolupament rural (lnies base) </p> <p> Establir mecanismes que flexibilitzin la transferncia de fons entre </p> <p>programes estatal i autonmics per evitar prdues de fons </p> <p>comunitaris. </p> <p> Analitzar els criteris de repartiment de fons per fer lassignaci de </p> <p>fons entre CCAA. </p> <p>3. Acords en laplicaci del segon pilar </p> <p>Generalitat de Catalunya</p> <p>Departament d'Agricultura, </p> <p>Alimentaci i Acci Rural</p> <p>Generalitat de Catalunya</p> <p>Departament d'Agricultura, </p> <p>Alimentaci i Acci Rural</p> <p>4. Valoraci del model daplicaci proposat </p> <p> Immobilista: la finalitat de que hi hagi els mnims canvis possibles </p> <p>arrosega el model histric i les incoherncies de lactual perode. </p> <p> El model regionalitzaci delevada complexitat, tant en la definici </p> <p>com en la seva gesti, amb una assignaci de drets que ser molt </p> <p>complexa i es preveu elevat increment de les despeses de les </p> <p>administracions que ho hauran de gestionar. </p> <p> Hores dara no hi ha soluci especfica per la ramaderia i exclou als </p> <p>productors i superfcies de vinya, fruita i horta que no estaven en el </p> <p>sistema. </p> <p> Questions claus pendents: agricultor actiu i ajuts acoblats. </p> <p> En desenvolupament rural, la proposta inicial s perpetua el </p> <p>deficitari sistema de finanament pactat nefastament el 2007, amb </p> <p>perdues del 31% de cofinanament FEADER. </p> <p> Aprofita el procs negociador per recentralitzar competncies i </p> <p>deixar sense marge dactuaci a les CCAA. </p> <p>Generalitat de Catalunya</p> <p>Departament d'Agricultura, </p> <p>Alimentaci i Acci Rural</p> <p>Generalitat de Catalunya</p> <p>Departament d'Agricultura, </p> <p>Alimentaci i Acci Rural</p> <p>Grcies per la vostra atenci </p> <p>www.gencat.cat/daam/ </p> <p>Generalitat de Catalunya </p> <p>Departament d'Agricultura, </p> <p>Ramaderia, Pesca, Alimentaci i Medi Natural </p>

Recommended

View more >