Passatemps babaus

Mots encreuats, Sopa de lletres, etc.

Entrevista

Professor Joaquim Soler (CRARC)

Reportatge La vida dels gripaus

Conte:

“El Gripau Perdut”

NÚM. 1 FEBRER 2015 REVISTA DE MEDI

ESCOLA VIROLAI Puigdàlber (Alt Penedès)

EDITORIAL

Hola lectores i lectors,

Som la classe dels gripaus i les granotes de l’Escola

Virolai de Puigdàlber.

A principis d’aquest curs vam trobar un gripau al pati,

just quan estàvem a punt de decidir que volíem

aprendre a l’assignatura de Medi. Aleshores vam

aprofitar que teníem el gripau, i vam decidir que el

podíem l’estudiar, i així ho vam fer.

Quan ja sabíem moltes coses sobre els gripaus vam

pensar que ens agradaria explicar-ho a les nostres

familíes d’una forma divertida, però no sabíem com.

Després de parlar molt, entre tots i totes final vam

decidir explicar-ho en forma de revista. I així és com

hem creat la revista EL GRIPAU BABAU.

A la revista hi podeu trobar moltes coses sobre els gripaus

en formats diferents, com per exemple: passatemps,

noticies, entrevista, etc.

Classe dels gripaus i les granotes

NOTICIES

«VAM TROBAR UN GRIPAU PERDUT»

A principi de curs el nostre curs vam

trobar un gripau sota l’arbre del

sorral.

Vam decidir portar-lo a classe per

estudiar-lo i cuidar-lo uns quants dies.

Després d’uns quants dies vam decidir esbrinar quin tipus de gripau era. Vam esbrinar

que era un gripau corredor perquè tenia una franja en mig de l’esquena i tenia els ulls en

vertical no en horitzontal.

Al dia següent el vam portar a un hort que

esta davant de la nostra escola i el vam

alliberar.

CURIOSITATS:

ES PENSA QUE EL GRIPAU DAURAT ESTÀ

EXTINCIÓ

El gripau daurat (bufo periglenes) es pensa que esta extingit perquè no es veu

enlloc.

Se'n té coneixement però no se n'ha trobat cap des del 1989. Per això, des de

1989 l'UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura) el va

classificar com extingit el 2004.

MÉS CURIOSITATS:

EL GRIPAU MES GRAN DEL MÒN

El gripau més gran del món es un gripau gegant o també és pot dir gripau

de canya o gripau marí (bufo marinus) amb més d’1 kg de pes i 40 cm de

llargada.

L’ENTREVISTA

A JOAQUIM SOLER

DIRECTOR TÈCNIC DEL CRARC

“CENTRE DE RECUPERACIÓ D’AMFIBIS I RÈPTILS DE CATALUNYA”

Des de petit t’agradava la ciència?

RESPOSTA.: Sempre m’ha interessat el món que ens

envolta. Ja de petit, feia excursions per buscar

insectes, cercar peixos a la riera, veure granotes,

observar els arbres, les flors, i tot el que la fauna i

flora del nostre entorn podia oferir-me. Després

buscava informació de tot el que havia trobat, i

intentava saber-ne més (no hi havia ordinadors), tot el

que volia saber tenia que trobar-ho als llibres. Les

biblioteques d’Igualada, la meva ciutat de naixement,

eren un dels espais que més visitava. La ciència, una

paraula d’origen llatí (scientia) que vol dir

coneixement, és per tant, observar, aprendre,

respectar, estimar el nostre planeta. Si coneixem el

que ens envolta, aprenem a respectar-ho.

Des de petit vas somiar ser científic?

RESPOSTA.: Com ja us he dit, científics des del punt

de vista estricte ho som tots, per que tots aprenem i

descobrim. Ja de petit, vaig pensar en fer alguna cosa

per conèixer i fer respectar alguns dels animals que

més em fascinaven, els rèptils, i més concretament

les tortugues.

A quina universitat vas estudiar per ser científic?

RESPOSTA.: A la universitat de la vida (no tinc formació universitària), he tingut sempre els ulls molt

oberts, i el cervell també obert al coneixement.

M’he format de forma autodidacta, assistint a cursos, conferències,

seminaris, congressos, i tots els espais de debat i coneixement, on

pogués aprendre sobre el món dels amfibis i rèptils, la seva conservació,

biologia, ecologia, i tot el necessari per intentar tenir eines, per poder

preservar algunes de les espècies d’aquest grup d’animals.

Des de petit coneixies el CRARC?

RESPOSTA.: El CRARC, no el coneixia de petit, donat que el vaig crear jo, juntament amb el veterinari

del centre, ara fa ja 18 anys. Quan jo era petit, no existien el centres de recuperació de fauna salvatge a

Catalunya. Hores d’ara tinc 50 anys, i puc dir-vos que els centres d’acollida i rehabilitació d’animals

salvatges, no van començar a funcionar de forma normalitzada arreu d’Espanya, fins la primera meitat

dels anys 80. Dir-vos també, que el CRARC, va ser el primer centre de l’estat espanyol en dedicar

esforços a la salvaguarda del rèptils i amfibis.

Quants anys fa que coneixes el CRARC?

RESPOSTA.: Com ja us he comentat, aviat

farà 20 anys de l’inici del centre de

recuperació. Tanmateix, la llavor del

CRARC, va ser plantada l’any 1985, gràcies

a l’empenta d’un grup de persones de

Masquefa i altres pobles de la comarca de

l’Anoia, motivades pel coneixement de

l’entorn. L’any 1988, ja fa 27 anys, vaig

conèixer aquest grup d’apassionats que

estaven units al voltant de la comissió de

medi ambient de l’ajuntament de Masquefa.

Totes les iniciatives tenen uns orígens, i el

CRARC, és l’evolució natural d’un moviment

i d’unes idees al voltant del coneixement del

patrimoni natural que ens envolta.

Quants anys fa que treballes al CRARC?

RESPOSTA.: Ara farà 18 anys.

Quina és la feina de director tècnic?

RESPOSTA.: Doncs tenir cura que el centre funcioni en

tots els aspectes relacionats amb la infraestructura, les

instal·lacions que allotgen els animals, la seva

alimentació, el disseny de noves instal·lacions, la seva

supervisió, seguiment de projectes de conservació, de

cria, i la comunicació de tot el projecte a la societat, es a

dir tenir cura, de que tots els dies de l’any, tothom que vulgui, pugui conèixer, visitar el CRARC (escoles,

famílies, grups etc...), que puguem en definitiva obrir tots els dies.

T’agrada la feina que fas aquí?

RESPOSTA.: Si, és la feina de la meva vida, podria fer altres feines, però mai les viuria amb la passió

amb que visc aquesta. Millor dit, per a mi no és una feina (estrictament entesa com a tal) sinó, una forma

de vida, d’entendre la vida. No tinc horaris fixes, els animals no entenent de festes, puc fer 12 hores

diàries de dilluns a diumenge, però la satisfacció de conèixer i aprendre cada dia que passo al CRARC, fa

que la lluita per la conservació de la fauna herpetològica, compensi els esforços.

Vas fundar tu el CRARC?

RESPOSTA.: Si, com ja us he comentat, sóc un dels dos fundadors.

Quants membres sou al CRARC?

RESPOSTA.: Som 4 persones fixes, tots els dies de l’any, i depèn de l’època, quan portem a terme

projectes de conservació i gestió, podem ser 7.

Ens podries explicar la feina

dels membres del CRARC?

RESPOSTA.: Be, al centre hi

treballa el veterinari, i director

científic, que té cura de la salut de

tots els animals, i vetlla per tot el

relacionat amb la comunicació

científica (articles, conferències i

cursos que fem al CRARC tinguin

el nivell educatiu que cal). Hi

treballen també dues educadores

i responsables del manteniment

alimentari i l’atenció a les escoles

i grups, i també tenim en diferents

èpoques de l’any, naturalistes i

biòlegs que fan treballs de camp

(com ara seguiments de fauna, o

captura d’espècies de rèptils

exòtics invasius).

Reportatge

La vida dels gripaus En aquest reportatge us explicarem coses sobre els gripaus. Com es reprodueixen? Quan arriba la primavera els gripaus busquen parella. Necessiten aigua per aparellarse. Primer el mascle canta per agradar a la famella. Despres la femella tria un mascle. I aleshores el mascle es posa a sobre de la famella. I la famella posa ous.

Què mengen? Els gripaus menjen insectes,petits mamifers,musclus... Els insectes que menjen són aranyes,centpeus,llimacs,cucs,escarbats,papallones,cargols,formigues... Quines parts del cos tenen? Els gripaus no tenen les mateixes parts del cos que nosaltres. Els gripaus quan son capgrossos respiren mitjançant per les brànquies i els gripaus adults per els seus pulmons. Els capgrossos no tenen pulmons. Sabíeu que els gripaus si es trenquen una pota quan passen unes quantes

setmanes els torna a sortir.

Tenen la llengua enganxifosa per tal d’atrapar la seva presa, però no tenen dents

com nosaltres. I mouen els ulls per vigilar que no

els ataquin.

Classificaciò:

Hi ha 70 espècies de gripaus diferents. Algunes d’elles sòn: el bofu marinus, gripau

corredor, gripau bou, gripau llevadors...

Enllaç amb més informació sobre els gripaus:

http://www.gencat.cat/mediamb/publicacions/monografies/gripau_comu.pdf

conte EL GRIPAU PERDUT

Vet aquí una vegada una femella gripau que tenia ous dins de la panxa, un dia li van sortir. I van venir els núvols a agafar aigua i amb l’aigua es van emportar els ous de gripau . Al cap d’uns dies va haver una gran tempesta i tots els gripaus van caure i es van morir tots menys un, perquè el va salvar una àguila, que el va portar a casa d’una amiga seva que era una granota i vivia en un llac. La granota va cuidar el gripau pero com el gripau no podia saltar de nenu far en nenu far van haver de viure a la costa del llac. Un dia el gripau es va perdre i quan anava caminant es va topar amb uns esbarzers. Anava passant i s’estava punxant fins que va trobar un forat, dins hi havia un cuc, va entrar al forat i el cuc li va dir: - vols que t’ajudi a passar pels esbarzers? -. El gripau va dir que sí així que el cuc va fer un forat i el gripau va passar pel forat. Quan va sortir, ja havia passat els esbarzers pero estava la carretera al seu costat i li va dir al cuc: - com creus que puc passar-la? - i el cuc li va dir: - Gripau, t’he de deixar, tinc coses a fer - . El gripau va haver de pensar la manera de travessar la carretera i ho va aconseguir, tot i que alguns cotxes el van deixar ferit pero al cap d’uns dies se li va passar.

El gripau va seguir caminant i va trobar un llac de fang su per gran i el gripau no podia passar i un cargol que hi havia a la altra punta li va donar un consell, li va dir que podia pujar a un nenu far que hi havia prop seu. El gripau va pujar al nenu far i va arribar a la altre punta. I va seguir el seu viatge acompanyat del cargol fins que van arribar a una prat i li va preguntar al cargol: - Has vist a una femella gripau? E s que he fet tot aquest viatge per trobar la meva mare -. El cargol li va dir: - Una femella gripau? Ah, sí ! Tinc una amiga meva que ho e s! Mira viu per alla , en aquella roca que esta al costat de la rosa.- El gripau va anar-hi i va trobar a la seva mare i estava molt feliç i la seva mare tambe . El gripau no parava de dir: - Mare, mare per fi t’he trobat! - i li va explicar totes les seves aventures i a tota la gent que a conegut i van ser feliços per sempre.

Fi

PREGÓ DE SA MAJESTAT CARNESTOLTES

CARNAVAL 2015

Sóc el rei del Carnaval on tot s’hi val! Ja sóc aquí I ara ens hem de divertir. Els Cargols són molt bonics i ens arriben als melics. Quan la Montse Sala va corrent obre la porta que aixeca el vent. De l’escola els Dofins són els més fins. Montse López toca la guitarra mentre menges butifarra! Els ganapies dels Gripaus munteu uns bons saraus! Marc Pujadas, no t’avorreixen tants números de vegades?

Les Granotes a l’escola també hi sou i és nota, perquè xerreu un tou! Josep, tu que ets tant actor deixa estar l’ordinador! Olga, si toquem tant les flautes ens faran mal les galtes. Anna deixa els llibres estar i surt amb els nens i nenes a jugar!! Rosa Mª, uan, tu, fri lisen tu mi! Fri, tu, uan dis is fan! José Ramon vés a descansar i als nens deixa de fer saltar! Laura, fa poc que a l’escola has arribat però el penjador del Josep ja t’has carregat Els de la llar i l’escola Virolai Són gent guai del Paraguai. VISCA EL CARNAVAL!!!!